AGROactivitat 74 (setembre 2014)

74 SETEMBRE [2014]

ACTIVITAT

AGRO

Aires nous REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

AGRO74 SETEMBRE 2014 SUMARI/3

Obrim una nova etapa La feina que anem a emprendre el Consell Rector de la Federació és una responsabilitat que assumim davant totes les cooperatives agràries i els seus socis, il·lusionats per encetar un nou projecte.

Creiem que hem de treballar des d’una visió cooperativa i de representació institucional, amb respecte a les diferents estratègies empresarials, on cada cooperativa ha de trobar el seu propi camí.

La primera eina que tenim a l’abast és el Pla Marc del cooperativisme agrari, que ens mostrarà la realitat de cadascuna de les nostres cooperatives i la seva situació territorial i sectorial i que ens portarà a un procés de reflexió conjunt per definir les estratègies de futur. Aquest serà el punt de partida

6 8

9 11 12

DOSSIER

4 El nou PDR per a Catalunya FEDERACIÓ Relleu a la presidència de la FCAC Acord sobre la Llei de cooperatives Debat de política agrària al Parlament Nova web de les cooperatives agràries SECTORS Els nostres caps de branca: Josep Erra, pinsos Noves mesures de suport al vi

Actuacions per la mosca de l’olivera

14 15 16

Ajuts acoblats en el sector lleter

13

Acord per a la retirada de fruita

EMPRESA Coopinió: Agrocat, servei d’innovació Balanç de la campanya de la DUN Projectes d’intercooperació

EDITORIAL

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

a una xerrada de productor a productor, sobre el terreny, amb l’objectiu de proposar solucions concretes des d’una perspectiva més global.

dels diferents sectors. Volem donar visibilitat a les branques, que s’hauran d’implicar i prendre posicionament a les diferents comissions horitzontals.

Un altre objectiu prioritari és l’obligació d’estar més presents en tot el marc de negociació i desenvolupament de la política agrària a nivell europeu, participant als organismes estratègics i forçant la presa de decisions. Per descomptat, també estarem pendents de tot el desplegament polític i administratiu de normatives a nivell estatal i català, des de la Llei de cooperatives al Pla de concentració, les seccions de crèdit o el PDR.

Els temps canvien, també en el nostre sector, i no sempre som conscients d’aquests canvis. Tenim el compromís d’encarar el futur amb una Federació preparada per donar resposta als nous reptes.

Apostem per un projecte de tots, participatiu i enriquidor.•

A nivell intern, la nostra manera de funcionar volem que sigui més participativa. Tenim una visió integradora

SUMARI

RAMON SARROCA President

20

21 22 24 25 17

La veu de l’expert: Jordi Sordé, maquinària agrícola Cooperatives a Biz Barcelona COOPERATIVES Tasta Coop: Vi negre Somdinou, Celler de Gandesa Reportatge: Vinícola de Sarral Celler el Masroig amplia instal·lacions i renova la imatge Vinícola de Nulles presenta “AdN Adernats” Línia “Don Sol Premium” de la cooperativa de Soses Festa del Trepat a Barberà de la Conca

29 30

27 Premis a cooperatives 28 Cooperativa Emprenedora:

L’Arbequina

La Finestra: Jaume Baiges, Cooperativa de Cambrils Enoturisme: Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant

4/DOSSIER AGRO74 SETEMBRE 2014

Política de desenvolupament rural a Catalunya E l 22 de juliol, el Govern de la Generalitat enviava a Brussel·les el text final del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) a Catalunya per al període 20142020. El programa està condicionat pels canvis en la normativa europea i també pels nous objectius i prioritats que es plantegen des del Departament d’Agricultura.

En concret, els grans reptes de l’Administració són dissenyar polítiques específiques perquè els joves agricultors i ramaders augmentin el seu arrelament, fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocupació a les zones rurals, estimular la innovació en el sector agroalimentari i promoure accions dirigides a mitigar el canvi climàtic i protegir els recursos naturals.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha participat activament en tot el procés de discussió i la seva feina es tradueix en un PDR que, a grans trets, s’ajusta als plantejaments i prioritats defensats per aquesta organització.

UNA RETALLADA DEL 14% DEL PRESSUPOST El primer fet a destacar és la reducció de 131 milions d’euros de pressupost, un 14%, en comparació amb l’execució final del PDR 2007-2013. Aquesta disminució és conseqüència de la desatenció amb què el Ministeri d’Agricultura tractarà l’aplicació de la política de desenvolupament rural en les diferents comunitats autònomes.

Una rebaixa de gairebé el 74% –passant de 228 milions d’euros a menys de 60– resulta un indicador clar d’aquest abandonament.

La retallada contrasta amb l’increment dels fons europeus disponibles (34,5 milions d’euros més que en l’anterior període) i el manteniment de l’aportació del Departament d’Agricultura en termes absoluts, malgrat l’escenari de dificultats econòmiques del govern de la Generalitat de Catalunya.

Més enllà de disminuir sensiblement la seva contribució econòmica als PDR autonòmics, el Ministeri ha posat de manifest una voluntat clarament centralitzadora que va molt més enllà de la necessitat de coordinar estratègies i que no és massa coherent amb una política que s’hauria d’executar des del territori i la proximitat.

MESURES QUE S’APLICARAN A CATALUNYA La major part de les operacions del pròxim PDR són força similars a les mesures que ja s’estaven aplicant, encara que les convocatòries podran variar algunes condicions d’aplicació.

La principal actuació, i que té un pressupost més elevat, es refereix a la modernització de les explotacions. Aquesta acció junt amb les mesures d’agroambient i clima, l’agricultura i la ramaderia ecològiques i el suport als joves sumen més del 50% del pressupost total del PDR. Destaca l’augment d’un 25% en el pressupost per a la incorporació de joves al camp. També han augmentat els recursos per als àmbits d’innovació (+11,4 milions d’euros) i tot el paquet forestal, de prevenció d’incendis i medi natural (+16,3 milions d’euros).

Per contra, els àmbits que han sofert una major reducció de fons són l’apartat d’infraestructures agràries i forestals (regadius, concentracions parcel·làries, camins...), amb una retallada de 95 milions d’euros menys. També agroindústria (-32,4 milions d’euros), agroambient/clima i agricultura ecològica (-28,1 milions d’euros) i ramaderia ecològica (-13,6 milions d’euros).

Com a operacions noves respecte al PDR anterior, s’inclou el foment de circuits curts i mercats locals defensat des de la Federació i que, encara que compta amb un pressupost limitat, s’espera que sigui un estímul per fomentar projectes col·laboratius entre les agrobotigues de les cooperatives.

MESURES D’AGROAMBIENT I PRODUCCIÓ ECOLÒGICA Per al pròxim període, hi haurà una simplificació en el nombre d’agroambientals disponibles i s’apostarà per operacions transversals, en general evitant les mesures de caire més sectorial.

En concret, s’inclouen la gestió de zones humides en arròs, la producció integrada, els sistemes alternatius a la lluita química, la gestió de fertilitzants, la conservació de races autòctones, la recuperació de pastures, la conservació d’hàbitats esteparis a Xarxa Natura 2000, l’apicultura per a la millora de la biodiversitat i la biodiversitat cultivada.

A més, es contemplen ajuts específics per a agricultura i ramaderia ecològiques.

LA FEDERACIÓ, MOLT ACTIVA EN EL PROCÉS DE DISCUSSIÓ La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha participat de forma molt intensa en el grup de treball específic per a l’elaboració del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020 aplicable a Catalunya. Les reunions d’aquest grup s’han celebrat de manera freqüent amb el Departament des de final de febrer i fins al mes de maig. També s’ha participat en nombroses reunions bilaterals i en la Taula Agrària, màxim òrgan d’interlocució.

Durant aquest procés, la Federació ha plantejat nombroses esmenes en relació amb les propostes de l’Administració i ha aportat documents d’observacions en el marc del procés d’informació pública.

En concret, es va plantejar una proposta de quadre financer alternatiu per tal d’adequar les partides de les diferents operacions a les necessitats prioritàries que, des del punt de vista de les cooperatives, calia atendre en primer terme. La Federació sol·licitava incrementar sensiblement l’aportació per a inversions en actius físics a les explotacions agràries (ajuts de modernització actuals) i també augmentar el pressupost d’inversions per a transformació i comercialització dels aliments, accions de formació, serveis d’assessorament als sectors agroalimentari i forestal i promoció de règims de qualitat.

A grans trets, el quadre financer final adoptat per la Conselleria és força coherent amb les prioritats i els plantejaments defensats des de la Federació.•

AGRO74 SETEMBRE 2014 DOSSIER/5

FCAC

Ara comença la feina de debò XAVIER PIÉ

VICEPRESIDENT FCAC

Tot just hem acabat el procés d’elaboració del nou PDR. Crec que es tracta de la discussió més intensa de les que s’han viscut d’aquest instrument de política de desenvolupament rural. Hem participat a nombroses reunions amb el Departament d’Agricultura, en un procés general molt transparent i participatiu, i hem aportat multitud de plantejaments sobre diferents temàtiques, des de qüestions generals –com l’estratègia general sobre el PDR– a elements molt concrets de determinades operacions.

Al final i fent un balanç global, podem estar moderadament satisfets amb el resultat que el Departament ha enviat a Brussel·les. La distribució de fons entre els diferents àmbits d’actuació i el disseny de les diverses operacions es corresponen, en línies generals, amb les reivindicacions de la Federació i amb les necessitats de les cooperatives agràries i els seus

socis. Això no vol dir que s’hagi escoltat tot el què hem dit o que no mantinguem la nostra discrepància en relació amb determinats assumptes, com les mesures agroambientals de sistemes alternatius a la lluita química en fruita seca.

També és bo recordar que el Ministeri ha estat una pedra a la sabata, que ha abandonat el finançament dels PDR autonòmics. Alhora planteja un nou PDR estatal amb la voluntat de fomentar la integració cooperativa i les agrupacions de productors però ja veurem on acaba dedicant la seva despesa…

D’ara endavant, ve allò realment important. Acabar de fixar prioritats en les diferents convocatòries d’ajut perquè el major beneficiari sigui el sector agroalimentari més vinculat al territori i, sobretot, fer seguiment de l’execució per vetllar que es mantenen les prioritats que tots entenem necessàries per al nostre futur.•

6/FCAC AGRO74 SETEMBRE 2014

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

Comença un nou projecte En el marc de la XXXI Assemblea General, Ramon Sarroca ha estat elegit president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Responsable de la branca de fruita i horta en el Consell Rector de la Federació durant els últims sis anys, Ramon Sarroca ha pres el relleu a Josep Pere Colat, que presidia la Federació des de l’any 2008.

“Treballar per donar resposta a les diferents realitats de les cooperatives” és una prioritat de Sarroca, que ha anunciat que “treballarà colze a colze amb totes les juntes rectores, tenint en compte la disparitat de necessitats entre una petita cooperativa d’àmbit rural i una gran cooperativa exportadora”.

També ha avançat que “junt amb la funció social que tenim en els pobles, les cooperatives hem de fer una cosa molt senzilla i alhora molt complicada: sumar esforços i orientar les nostres organitzacions al mercat i al consumidor”.

RENOVACIÓ DE CONSELL RECTOR El lideratge de Ramon Sarroca està marcat, també, pel relleu a determinades branques de Consell Rector. Aquest equip té la intenció d’obrir nous ponts de diàleg i assumeix el repte de treballar per consolidar línies de futur per al cooperativisme agrari.

Xavier Pié és el nou vicepresident primer de la Federació. Llicenciat en Història, viticultor i productor de calçots, Pié també lidera el grup específic de Desenvolupament Rural de la Federació, és vicepresident del Celler Cooperatiu de Vila-rodona, soci de la Cooperativa Agrícola de Vilabella i president de la DO Catalunya. Xavier Pié ha substituït en el càrrec a Joan Segura, president de la DO Les Garrigues, que portava 22 anys en el Consell Rector de la Federació.

També hi ha hagut canvis en la titularitat de les branques d’oli d’oliva, on s’ha incorporat Antoni Galceran (Unió Corporació Alimentària); fruita i horta, amb l’entrada de Josep Maria Sans (Fruits de Ponent); i arròs, amb la nova representació per part de Jordi Casanova (Arrossaires del Delta).

Reunió amb el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí. FCAC

La continuïtat ha imperat en la resta de sectors. Jesús Ricou (l’Arbequina) es manté com a vicepresident segon i cap de branca de conreus herbacis; Josep Lluís Grogués (Cevipe) és cap de branca de vi; Roger Palau (Cooperativa Agrícola d’Alcover), de fruita seca; Ramon Armengol (Cooperativa Camp d’Ivars d’Urgell), de ramaderia i llet; Josep Erra (Cooperativa Agrària Plana de Vic), de pinsos; Ferran Sabater (Corma), de planta viva; Josep Lluís Escuer (ActelGrup), de subministraments, Lluís Roig (Cellers Domenys), de seccions de crèdit i Enric Dalmau (Cooperativa Camp de Cervià de les Garrigues), de formació.

PRIMERA BILATERAL AMB LA CONSELLERIA D’AGRICULTURA El nou Consell Rector ha afrontat diversos reptes de rellevància durant les primeres setmanes al capdavant de la Federació. En aquest sentit, ha estat present en el Debat monogràfic d’Agricultura al Parlament, ha assistit al Debat de Totalitat de la Llei de cooperatives de Catalunya i ha valorat la presentació del nou Programa de Desenvolupament Rural a Brussel·les.

En un àmbit més executiu, ha començat a treballar amb les diferents conselleries de la Generalitat i ha mantingut una primera trobada bilateral amb el Departament d’Agricultura a la qual ha assistit el conseller, Josep Maria Pelegrí.

Durant aquesta primera trobada s’ha perfilat un full de ruta per als pròxims mesos destacant que mereixen especial atenció eines com el Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català, la determinació de pressupost per als processos d’intercooperació a partir de 2015, els pagaments pendents a cooperatives i els punts d’acord i de discrepància en relació amb el nou PDR. En les pròximes setmanes estan previstes reunions amb les conselleries d’Economia, d’Empresa i Ocupació i de Territori i Sostenibilitat.•

AGRO74 SETEMBRE 2014 FCAC/7

Ramon Sarroca President

Natural, proper, inquiet, emprenedor i amb una vitalitat que resulta contagiosa, Ramon Sarroca (Almenar, 1957) és el nou president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Productor de fruita i cereals a l’explotació familiar, Sarroca explica que la seva passió és “construir”, mostra una marcada sensibilitat social i aposta decididament per la cooperació. Està convençut de liderar un projecte que obrirà “noves etapes” a la Federació.

En els últims sis anys, ha estat cap de branca de fruita, horta i cítrics a la Federació. També és president de la cooperativa lleidatana Almenar Fruits, membre del Consell Rector d’ActelGrup, presideix la DOP Pera de Lleida, és vicepresident de l’associació Afrucat i responsable del grup de treball de fruita de llavor a Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya.• Leonard Delshams / DIARI Segre

Josep Maria Sans

Antoni Galceran

Jordi Casanova

És pagès i soci de la Cooperativa Camp d’Alcarràs, on té la responsabilitat de cap de l’àrea fruitera des de fa tres anys. Aquests són els mateixos anys porta com a secretari dins el Consell Rector de Fruits de Ponent, cooperativa de segon grau que comercialitza la fruita dels seus socis.•

Dedicat al conreu d’olivers i ametllers, Antoni Galceran va formar part del consell rector d’Unió Corporació Alimentària durant cinc anys i actualment ho és de la Cooperativa Agrícola de la Palma d’Ebre i d’Unió Corporació Alimentària. La seva trajectòria inclou haver presidit la cooperativa de la Ribera d’Ebre i la comunitat de regants. Entre els seus objectius, millorar el coneixement de l’oli d’oliva extra verge cooperatiu català com a producte de gran qualitat i de proximitat.•

Soci i president de la cooperativa Arrossaires del Delta de l’Ebre, Jordi Casanova porta l’explotació familiar i té una dilata experiència en l’àmbit comercial, tant en el sector de venda minorista com majorista. Presideix la DOP Arròs del Delta de l’Ebre.•

Fruita i Horta

Oli d’oliva

Arròs

8/FCAC AGRO74 SETEMBRE 2014

DEBAT DE TOTALITAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA

A favor de la Llei de cooperatives La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha assistit al Debat de Totalitat de la Llei de cooperatives que s’ha fet al Parlament i mostra el seu posicionament favorable al projecte. Està previst que el nou text legal s’aprovarà durant el primer quadrimestre de 2015.

La federació d’agràries ha participat activament en el procés de discussió de la normativa presentant esmenes i treballant amb els diferents grups parlamentaris.

Fruit d’aquesta acció, el Parlament debatrà un Projecte de Llei que garanteix la competitivitat del sector amb una regulació adequada i que incorpora els conceptes bàsics per a les cooperatives agràries. No obstant això, caldrà continuar avançant durant els pròxims mesos perquè el redactat final incorpori determinades millores.

Un dels aspectes més significatius del Projecte de Llei és la regulació flexible, que no predefineix un únic model de cooperativa sinó que, des del respecte als prin-

cipis cooperatius, ofereix la possibilitat que els socis decideixin la fórmula que s’adapti millor a la seva realitat econòmica i social.

Així mateix, es preveu la possibilitat de crear cooperatives rurals per donar resposta, mitjançant la diversificació d’activitats, a aquelles cooperatives on la producció estrictament agrària s’ha anat reduint però que tenen un important paper en la prestació de serveis als habitants dels municipis rurals.

Altres aspectes prioritaris per a les cooperatives agràries són l’ampliació del concepte de soci a totes les persones que aporten producte a la societat i la major agilitat en la presa de decisions. També es permet que les cooperatives puguin augmentar la competitivitat adoptant determinades mesures, com la reducció fins al 15% dels excedents que es destinen al Fons de Reserva Obligatori.•

El Debat d’Agricultura impulsa el cooperativisme La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha expressat la seva satisfacció perquè la resolució final del Ple del Parlament sobre el Debat monogràfic d’Agricultura recull els aspectes que es consideren bàsics per al futur del sector. La sessió es va fer al Parlament de Catalunya, del 9 a l’11 de juliol.

El president de la FCAC, Ramon Sarroca, subratlla la importància que el Parlament incorpori “les propostes que les cooperatives havíem destacat com a imprescindibles per al creixement del sector. La nostra preocupació, ara, és assegurar que es destini el pressupost suficient per desenvolupar els projectes”.

En el capítol específic dedicat al cooperativisme agrari, es destaquen mesures com el Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català i el Pla de Concentració, Intercoope-

ració i Modernització de les Cooperatives.

El Pla Marc és un projecte de diagnosi de la situació les cooperatives agràries i les seves possibilitats de millora de la competitivitat, amb la finalitat de definir línies estratègiques d’actuació. Aquest estudi, que impulsa la Federació, està en procés d’execució i compta amb el suport de l’Administració i la participació de les cooperatives agràries en la fase de reflexió estratègica.

Junt amb el desenvolupament d’aquest projecte, la resolució del Parlament contempla la consolidació dels processos d’intercooperació per crear estructures ben dimensionades econòmicament i socialment, mitjançant el Pla de modernització, així com el suport al model de les seccions de crèdit com a instrument de finançament de la comunitat rural i de les cooperatives agràries en particular.•

AGRO74 SETEMBRE 2014 FCAC/9

NOVA WEB DE LA FEDERACIÓ

www.cooperativesagraries.cat

AGRO74 SETEMBRE 2014 SECTORS/11

els nostres caps de branca

“Hem recuperat l’estabilitat” En els últims anys, els elaboradors de pinso heu viscut dos increments espectaculars de preus de les matèries primeres...

Sí. Els preus de les matèries primeres (cereals i proteïnes) van pujar entre un 70 i un 80%. Això ens va canviar la manera de fer les compres i vam començar a comprar a curt termini. L’efecte va ser doblement negatiu, per la volatilitat en si mateixa i perquè tots vam agafar por i ens vam retraure, augmentant encara més les conseqüències de la volatilitat.

Quina és la situació, a dia d’avui?

Actualment hem recuperat l’estabilitat. Hi ha més disponibilitat de les matèries en el mercat perquè la producció de blat, blat de moro i soja ha estat molt bona i els consums no han seguit el ritme de l’oferta. Això ha propiciat una tendència a la baixa en els preus que, unit al fet de tenir compres concertades fins al desembre de 2015, fa que el mercat es vagi destensionant de mica en mica.

El nou equilibri és més alt que el de set anys enrere però, amb els preus actuals de la carn i la llet, es pot assumir.

A Catalunya som deficitaris en cereals. És complicat garantir un aprovisionament regular?

No és cap problema. L’oferta del mercat francès, de la resta de l’Estat espanyol i d’altres països de la Unió Europea i del continent americà ens garanteixen completament els cereals i les proteïnes que necessitem per a l’alimentació animal.

Quin pes tenen les condicions climàtiques de l’altra banda del món en les cotitzacions?

El factor amb més influència sobre el preu és la quantitat de producte disponible, que depèn de dos factors: la superfície sembrada a nivell mundial i la climatologia.

Els últims dos anys, les condicions climàtiques han estat molt bones i per això tenim produccions rècord de blat, blat de moro i soja, que han fet abaratir els preus.

Si es donessin noves situacions d’incertesa, què hi podria fer Brussel·les?

En aquest mercat tan global, la capacitat d’influència de Brussel·les és molt limitada. Pot intervenir posant petits aranzels duaners, però el que realment té força és la lliure circulació de mercaderies i la llei de l’oferta i la demanda.

Possiblement, la Comissió Europea autoritzarà l’ús de proteïnes animals transformades per a l’elaboració de pinsos de no remugants. Suposarà un major abaratiment?

No ens afectarà gens, perquè aquestes proteïnes ja estan recol·locades en el mercat dels adobs i en l’alimentació de petfoods (mascotes). Per tant, en matèria de nutrició animal, no repercutirà en cap millora dels costos.

L’espai que havien deixat les proteïnes animals quan les va prohibir la Unió Europea ja ha estat cobert, aquests últims anys, amb una major producció de matèries primeres vegetals. El mercat s’ha reubicat.

Les perspectives a nivell mundial són...

La població mundial va creixent, i cada vegada hi ha més persones amb capacitat de comprar aliments transformats, com carn i llet. Segons estudis realitzats, la demanda a nivell mundial està garantida per als pròxims quaranta anys i, per tant, els productors tenim garantit aquest consum. En aquest sentit, podem dir que la gent del sector agroalimentari tenim perspectives positives, ja que hem de cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació en el dia a dia.

Quin paper hem de jugar les cooperatives?

Les cooperatives hauríem de saber trobar l’equilibri entre el sector agrari i el ramader, ser capaces de buscar un preu just per al productor agrari al temps que el ramader pugui portar al mercat un quilo de carn o un litre de llet a un preu competitiu.

No podem lluitar contra la globalitat del mercat. La voluntat de les cooperatives ha de ser intentar preservar que tothom que estigui en aquest sector, sigui agricultor o ramader, es pugui guanyar la vida dignament.• Contacta amb el teu cap de branca! consell-rector@fcac.coop

JOSEP ERRA PINSOS Veterinari, soci i director general de la Cooperativa Agrària Plana de Vic, Josep Erra és cap de branca de pinsos de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya des de l’any 2000. També és president del Consell Sectorial de Pinsos a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i membre del Consell Rector de Clade. Afirma que ara veu “bé” el sector pinsaire perquè “hem arribat a un nou equilibri”.

12/SUMARI AGRO74 SETEMBRE 2014

El Ministeri aboca els lleters catalans a abandonar mes d’una doble penalització i veuran reduïts sensiblement els seus ajuts”. Els lleters catalans es veuran perjudicats pel repartiment de l’ajut base (regionalització), ja que disposen de menys hectàrees i, sobretot, per la proposta de repartiment d’ajut acoblat que limita a les 75 primeres vaques.

La finalitat de l’ajut acoblat és compensar els desajustos que es produeixin amb la proposta de regionalització i evitar el risc d’abandonament de determinades produccions. Just al contrari del que passarà amb els productors de llet a Catalunya, en cas d’aplicar-se aquesta reforma.

FCAC

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha expressat la seva preocupació per la proposta de repartiment de l’ajut acoblat del Ministeri d’Agricultura.

El Ministeri, que té previst reservar un pressupost comunitari anual d’uns 93,6 milions d’euros a aquest ajut, penalitzarà les explotacions més grans –com són

les de Catalunya– en favor de les petites explotacions de la Cornisa Cantàbrica i Galícia.

El responsable de ramaderia i llet de la Federació, Ramon Armengol, explica que “les nostres explotacions, més ben dimensionades i que han fet inversions per ser més competitives, seran vícti-

SOBREPASSAMENT DE LA QUOTA

Pel que fa a la quota lletera, els informes del Ministeri apunten a què hi haurà sobrepassament.

El Consell de Ministres d’Agricultura de la Unió Europea de juliol va descartar la possibilitat d’establir canvis en els mecanismes de gestió de la taxa làctia i, segons el Ministeri, el repartiment anual de quota de la reserva es farà d’ofici i es notificarà als ramaders a l’octubre, igual que s’ha fet les últimes campanyes.•

Ampliar el tractament de la mosca de l’olivera

Suport a la innovació en vi

Després de conèixer el Pla d’aplicació aèria per al control de la mosca de l’olivera impulsat pel Departament d’Agricultura, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha reclamat formalment que s’ampliï la zona de tractament a altres municipis més enllà de les comarques del Baix Ebre i el Montsià.

En aquest mateix sentit, les cooperatives han expressat la seva preocupació per la proposta sobre la mesura agroambiental de sistemes alternatius a la lluita química que planteja la Conselleria en el PDR 2014-2020.

El motiu és que, si bé en el PDR no figurarà cap limitació de comarques susceptibles d’acollir-se al trampeig massiu, les zones que podran sol·licitar l’ajut es determinaran anualment en les ordres de convocatòria dels ajuts. Per tant, determinades comarques podrien quedar excloses, ja que, en el moment de la determinació de les zones per part dels serveis de sanitat vegetal, encara es desconeixerà el nivell de població de la plaga que hi haurà a l’estiu.

La Federació també ha fet arribar a l’Organització Interprofessional de l’Oli d’Oliva una proposta d’estudi de mètodes alternatius per al control de la mosca i l’avaluació de diferents sistemes de captura massiva.•

El Ministeri d’Agricultura ha inclòs noves mesures en el Pla de suport al sector vitivinícola fins al 2018, entre les quals destaca el suport explícit als projectes d’innovació.

Amb la finalitat de millorar la comercialització i la competitivitat, es confereix un pes específic a la innovació i es concediran ajuts a les inversions tangibles o intangibles que serveixin per al desenvolupament de nous productes, procediments i tecnologies que permetin introduir novetats.

En paral·lel i per tal de recobrar l’equilibri entre l’oferta i la demanda, el Ministeri podrà decidir, abans del 15 d’abril, la concessió d’una ajuda a la collita en verd.

En funció de l’anàlisi de la situació de mercat, es fixarà la superfície màxima que podrà tenir dret a un ajut per la destrucció dels raïms immadurs. L’import es calcularà segons els costos directes d’eliminació del raïm més la pèrdua d’ingressos vinculada a la destrucció.

Finalment, el Ministeri ha matisat que la mesura de replantació de vinyes per motius sanitaris o fitosanitaris només s’activarà en cas d’arrencada obligatòria.•

AGRO74 SETEMBRE 2014 SECTORS/13

Millores en la retirada de fruita del mercat Les cooperatives com a OPFH, beneficiades per l’acord

Els representants del sector productor, el Banc dels Aliments FCAC i la indústria han arribat a un acord perquè les retirades de fruita per fer sucs es facin efectives pagant en espècie el cost de transformació i envasat. El sector fruiter espera que, amb aquesta mesura, el mercat reaccionarà a l’alça i es recuperaran els preus de préssecs i nectarines.

L’acord de pagament en espècie, llargament reclamat pel sector, conferirà més autonomia i facilitat d’aplicació, ja que regula la via de finançament de la transformació. La correlació que s’ha determinat és 11 a 1; és a dir, per cada quilo de suc que sortirà de la indústria cap a beneficència, el sector en lliurarà 11. La fruita serà pagada íntegrament per Europa a 26,9 cèntims d’euro per quilo.

Per la seva part, el Ministeri d’Agricultura ha fixat el volum de retirada per aquesta via en 10 milions de quilos, amb la finalitat de no distorsionar la lliure competència en el comerç del suc transformat. Malgrat això, la xifra es podria revisar a petició del sector.

A més de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, en l’acord hi estan implicats Afrucat, l’Asociació Empresarial de Fruita de Catalunya, ASAJA (Associació Agrària de Joves Agricultors), UPA (Unión de Pequeños Agricultores) i JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya).

Malgrat la satisfacció per aquest acord de gestió de la crisi de preus, els representants de les entitats han denunciat la indiferència de la Comissió Europea enfront de la problemàtica que travessa enguany el sector fructícola i han anunciat que la batalla continua a Europa, on es treballarà per incrementar el preu de retirada i el volum que es permet retirar.

En el moment de tancar la redacció de la revista, la crisi del sector fructícola es veuria amenaçada, a més, per l’anunci del tancament de les fronteres russes als nostres productes. Des del moment que s’ha conegut la situació, la Federació està duent a terme gestions amb el govern, el Ministeri i la Comissió Europea a Brussel·les, amb l’objectiu de trobar solucions amb caràcter urgent que minimitzin aquest darrer cop al sector.•

14/EMPRESA AGRO74 SETEMBRE 2014

CO[OP]INIÓ

EMILI NEBOT [AGROPECUÀRIA CATALANA]

“Tots ens hem d’involucrar en la millora contínua” Emili Nebot (el segon per l’esquerra) amb part del seu equip de producció, qualitat i R+D, i laboratori.

Emili Nebot és gerent de la cooperativa AGROCAT, empresa que subministra més de 180 milions de quilos d’aliment de bestiar i comercialitza més de 190.000 caps de bestiar dels seus associats.

La definició dels projectes d’R+D+I a realitzar són fruit d’un treball d’equip dins la Cooperativa?

En aquest moment a AGROCAT treballem unes 35 persones. En ser una empresa petita quant a personal tots els projectes importants neixen del treball en equip. No tenim un departament estructurat d’R+D+I. Amb la nostra mida ens resulta més efectiu crear un entorn fèrtil d’innovació, on cadascú pugui desenvolupar millores en el seu lloc de treball i en les operacions en què intervé. És el que diem micro innovació, que afecta tant als productes com a les operacions i els serveis. A part dels grans projectes que involucren a molts departaments, estem molt contents de les petites innovacions que ens permeten millorar les operacions o els serveis que són la base de la nostra cooperativa. De fet, la innovació forma part del nostre pla estratègic.

Què recomanaríeu a una altra cooperativa que vulgui dur a terme processos d’innovació i de col· laboració amb centres de recerca?

En la nostra opinió, el primer que s’ha de fer és una feina interna. Depurar els processos, reflexionar sobre la manera com es fan les coses, tenir clar la missió i la visió de la coopera-

tiva. Després és feina de la direcció i els caps de departament crear un entorn que faciliti la innovació. Tothom ha d’estar involucrat en la millora continua i saber que la seva contribució serà valorada per l’empresa. S’han de proveir les eines necessàries, inclòs el finançament, perquè les idees que valen la pena puguin desenvolupar-se. El que es veu en qualsevol projecte d’R+D+I d’èxit només és la punta d’iceberg de molta feina prèvia.

He escoltat de vegades la idea que la innovació es pot contractar als que en saben. Per a nosaltres això és estèril o com a mínim poc productiu.

Això vol dir que cal aprofitar els coneixements, les bases teòriques i els recursos dels centres d’investigació, però alinear-los per aconseguir objectius concrets és íntegrament feina de la cooperativa, que ha de saber què vol, com ho vol i sobretot perquè ho vol.

Creieu que és compatible realitzar projectes d’R+D+I de forma individual, així com els que feu amb altres cooperatives?

Hi ha projectes que, per la seva magnitud, fan aconsellable associar-se per guanyar pes i recursos. Però això no deixa de ser un fet secundari al procés d’innovació.

Si la cooperativa és capaç de crear un bon substrat, els projectes aniran sorgint. Uns no resistiran el procés de validació, altres s’abordaran amb els nostres propis recursos i si algun té prou força i no es pot escometre en solitari, buscarem els socis adequats.

L’important és la idea, si és factible i

prou potent ja buscarem la manera d’executar-la. No és fàcil trobar socis per innovar conjuntament, ja que intervenen factors com la cultura corporativa, la proximitat i concurrència al mercat, els recursos que es volen destinar i els interessos particulars de cada cooperativa. Quan surten coses conjuntes és molt satisfactori.

Si no hi hagués possibilitats d’ajuts des de les administracions públiques per aquests projectes, igualment els faríeu?

Lògicament depèn del projecte. L’administració també ha d’apostar per empreses innovadores i ajudar a generar aquest substrat del qual parlàvem abans. Una bona xarxa d’innovació industrial aplicada fa que el sector i el país aconsegueixin avantatges competitius sostenibles.

De vegades l’assignació dels recursos públics és poc rigorosa. S’ha de seguir el destí dels diners i exigir un retorn al sector i, en definitiva, a la societat que és qui els ha generat.

Una part de l’R+D+I no acaba generant valor social i això és dolent per a tothom.

Si parlem d’ajudes a empreses en dificultats o ajudes socials, estem d’acord que s’han de valorar amb uns altres paràmetres, però en les ajudes a la innovació per què no canviar el concepte “subvenció” pel concepte “premi” una vegada s’han aconseguit resultats? Estem segurs que només aquest canvi d’enfocament ajudaria a afilerar millor els recursos i obtenir millors resultats.•

AGRO74 SETEMBRE 2014 EMPRESA/15

DUN 2014

La Federació presenta 17.250 expedients L’última campanya de la DUN no ha estat, precisament, una bassa d’oli. Les principals dificultats amb què s’han trobat les cooperatives són la incertesa sobre la nova PAC, l’assignació dels nous drets de pagament base, els requisits d’agricultor actiu i el règim de petits agricultors, com quedaran els ajuts directes o la definició del nou Programa de Desenvolupament Rural.

També ha estat una campanya clau quant a les cessions de pagament únic a causa de la nova assignació de drets de pagament base, augmentant un 65% el nombre de cessions de drets en relació amb l’any passat.

Malgrat aquestes circumstàncies, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya es consolida com l’entitat de referència i ha presentat –a través de les

cooperatives– unes 17.250 sol·licituds de la DUN, que representen el 30% del total, situat en 58.256. A més, s’ha consolidat el servei que s’ofereix a les cooperatives i entitats que no disposen de personal suficient per fer aquesta tasca i la Federació s’ha encarregat de fer la tramitació íntegra d’unes 700 sol·licituds.

Cal destacar que enguany s’ha produït una davallada general en el nombre d’expedients a causa del traspàs d’explotacions, bàsicament en el cas de productors sense drets o bé amb imports insuficients perquè els assignin drets de pagament base en la nova PAC. Com a aspecte a millorar per part de l’Administració, les incidències informàtiques que han dificultat la gestió de la tramitació electrònica.•

Les cooperatives lideren la DUN, amb un 30% del total de sol·licituds, malgrat ser una campanya complicada

Novetats DUN 2015 Com a principal novetat, tots els productors que comercialitzin producte hauran de presentar la DUN a partir de 2015.

A més, la campanya de la DUN per a l’any que ve també es preveu amb canvis significatius provocats per l’assignació de drets de pagament base per al període 20152020, els nous ajuts directes i el nou Programa de Desenvolupament Rural.

Es mantindrà un període de cessions de drets de pagament base.• FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTES Alfred Pinyol | Anna Farrús | 973 247 982

16/EMPRESA AGRO74 SETEMBRE 2014

Intercooperació ActelGrup, Fruits de Ponent, Cellers Domenys, la Cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques i Cevipe són algunes de les societats que aposten per diferents processos d’intercooperació amb la finalitat d’augmentar la seva competitivitat.

Aquestes cooperatives protagonitzen des de convenis de col·laboració fins a fusions, que són possibles gràcies a l’acord entre la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i el Departament d’Agricultura per impulsar els processos mitjançant el Pla de Concentració, Intercooperació i Modernització de Cooperatives.•

FCAC INTERCOOPERACIÓ Teresa Masjuan | Mar Garriga | Marian Mula | 932 260 369

ActelGrup i Fruits de Ponent Les dues grans cooperatives fruiteres de les terres de Lleida han arribat a un acord de col·laboració comercial de la seva producció. L’objectiu és millorar el seu posicionament i evolució en els canals de distribució del sector de la fruita dolça.

Precisament, Fruits de Ponent també va arribar, al maig, a un acord amb la Cooperativa de Massalcoreig per vendre la seva producció. D’aquesta manera, la cooperativa de segon grau d’Alcarràs complementarà l’oferta amb unes 7.000 tones de fruita de Massalcoreig, que és més primerenca i inclou una quantitat important de pera, amb l’objectiu de garantir un bon nivell de preus.

Cellers Domenys, fusió amb Pira Arribar a una producció anual de 25 milions de quilos de raïm és la previsió de Cellers Domenys, després de la incorporació de la Cooperativa Agrícola de Pira, que aportarà uns 3 milions de quilos.

Cellers Domenys és una cooperativa vitivinícola en plena expansió empresarial, que associa més de 400 agricultors i és fruit de diversos processos de fusió liderats per l’antiga Cooperativa Agrícola de Sant Jaume dels Domenys. Les fusions s’han anat realitzant amb les cooperatives agrícoles de Banyeres del Penedès (2006), la Bisbal del Penedès (2009), Blancafort de Queralt (2010), Rocafort de Queralt (2010), Rodonyà (2013) i Pira (2014). A més, té un acord de col·laboració amb la Cooperativa Agrícola de Calafell.

En l’actualitat, Cellers Domenys suma 6 cellers (quatre es destinen a l’elaboració de vi; un altre, a l’elaboració de cava i l’últim, per a emmagatzematge). També té obertes 5 oficines de la secció de crèdit i 3 agrobotigues.

La diversificació territorial li permet treballar en l’àmbit de cinc denominacions d’origen: les vitivinícoles DO Cava, DO Penedès, DO Catalunya i DO Conca de Barberà, i l’oleícola DOP Siurana.

Sant Isidre de les Borges absorbeix La Floresta La fusió entre les cooperatives Sant Isidre de les Borges Blanques i Secció de Crèdit i Camp La Floresta permetrà dur a terme un notable procés de modernització de les instal·lacions existents, que és necessari amb la finalitat de millorar la comercialització dels productes aportats pels socis i d’optimitzar les instal·lacions actuals.

Amb més, la producció de la cooperativa de les Borges Blanques augmentarà fruit de la incorporació de les 300 tones d’olives i les 30 tones d’ametlles de la Floresta. El resultat esperat és facilitar la comercialització i reduir els costos de conservació i gestió de la matèria primera.

Cevipe compra l’Arboç La cooperativa vinícola de segon grau Cevipe ha adquirit la unitat productiva de Cellers l’Arboç, en concurs de creditors. Cevipe, que mantindrà tots els llocs de treball, passarà a tenir tres centres de producció. També podrà augmentar el volum i refermar el seu lideratge en la producció de vi base per al cava.•

AGRO74 SETEMBRE 2014 EMPRESA/17

LA VEU DE L’EXPERT Jordi Sordé Per millorar la higiene de la maquinària, quina formació és més adequada?

Els cursos per a l’obtenció del carnet d’aplicador de productes fitosanitaris, tant a nivell bàsic com qualificat, són una bona oportunitat per formar-se. També es van realitzant jornades de transferència tecnològica específiques sobre maquinària agrícola on es parla, entre altres coses, del seu manteniment i maneig.

Possibles problemes provocats per una mala pràctica de la maquinària agrícola...

Des de l’ADV, sovint ens trobem amb aplicacions poc efectives degut a màquines mal regulades, la desconeixença dels requisits del producte que s’aplica i dosificacions incorrectes.

“Falta consciència en l’ús de maquinària” Jordi Sordé, és enginyer tècnic agrícola i treballa a l’ADV (Associació de Defensa Vegetal) de l’Avellana i altres Cultius Mediterranis donant servei a socis i cooperatives del Camp de Tarragona, Priorat i Terra Alta, principalment en els conreus de fruita seca i olivera.

També col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya impartint formació en temes com la maquinària d’aplicació de productes fitosanitaris.

Quins són els aspectes més importants que han de conèixer els agricultors sobre la maquinària

agrícola d’aplicació de fitosanitaris?

En termes generals, cada vegada ens trobem amb productes fitosanitaris més tècnics i precisos, i cal tenir en compte més informació per fer una bona gestió sanitària del nostres cultius. És precís que cada agricultor conegui el funcionament general de la seva maquinària a fi de mantenir l’equip en perfectes condicions i poder regular-lo segons les condicions del cultiu, les característiques de la plaga o malaltia i el producte. Només així garantirem una aplicació eficaç i eficient.

L’ús adequat ajuda a evitar accidents. Creus que hi ha prou informació sobre aquest aspecte?

Sens dubte que, com més coneixem els nostres equips, més consciència tindrem dels possibles perills i danys que poden ocasionar. Penso que la informació existeix, però falta prendre consciència: encara ens trobem amb moltes màquines sense proteccions.

Quines són les últimes novetats en maquinària agrícola?

Un dels canvis més recents l’incorpora la Directiva europea sobre l’ús sostenible dels productes fitosanitaris, que obliga a què els equips d’aplicació de productes fitosanitaris amb capacitat superior als 100 litres passin una inspecció periòdica oficial abans del 26 de novembre de 2016.

Els equips han d’estar inscrits en el Registre Oficial de Maquinària Agrícola i acomplir uns mínims en seguretat, higiene i precisió definits per normativa.

L’ADV de l’Avellana i Cultius Mediterranis estem en procés d’homologar-nos com a centre inspector per poder oferir aquest servei als nostres socis i als companys d’altres associacions.

L’obligació d’aquestes revisions l’entenem com una oportunitat per a la millora en el coneixement dels equips i l’eficiència de les aplicacions.•

18/EMPRESA AGRO74 SETEMBRE 2014

BBVA i ASC

Diàlegs d’una col·laboració activa L’Associació de Seccions de Crèdit (ASC) i l’entitat financera BBVA es troben en un procés de revisió dels seus acords amb la finalitat d’actualitzar i millorar les condicions financeres que el BBVA oferta específicament per a les seccions de crèdit de les cooperatives agràries.

La col·laboració entre l’ASC i el BBVA –originàriament amb Banca Catalana– es remunta a l’any 1989, quan van signar un conveni innovador en el seu context. Absorbida Banca Catalana pel grup BBVA, és aquesta última entitat qui ha pres el testimoni de mantenir el servei a les cooperatives amb secció de crèdit.

Que ha aportat, a l’altre, aquesta relació comercial que ha estat vigent durant els últims 25 anys?

VÍCTOR BLASCO (VB): D’entrada aquesta relació comercial que anem desenvolupant ambdues entitats, ens ha permès conèixer a fons la realitat de les relacions i interactuacions personals i comercials, especialment entre la pagesia i les cooperatives, però també entre la població en general: associacions, comerços, i fins i tot institucions públiques, en aquelles zones on la banca no té gaire o gens de presència. Aquesta experiència ens ha permès conèixer de primera mà la importància social de les cooperatives.

LLUÍS ROIG (LR): Les seccions de crèdit necessitem una entitat financera al darrere. Nosaltres no ho som i, per tant, ens cal que un banc ens presti el suport informàtic necessari per vincular els comptes de la secció de crèdit amb el sistema bancari. El suport informàtic que rebem per part del BBVA és el que permet que els nostres socis puguin fer cobraments, pagaments, transferències, domiciliacions bancàries de rebuts i tots aquells serveis bàsics que qualsevol persona demana a una entitat financera.

A més, com a representants del col·lectiu, des de l’ASC negociem serveis, productes i preus per als nostres socis i col·laboradors que complementin l’oferta de la cooperativa.

En uns entorns que canvien cada vegada més ràpid, un mercat i competència cada vegada més ferotges i normatives més exigents... Quina ha estat la clau per mantenir viva i operacional aquesta relació durant tant de temps?

LR: Per a les seccions de crèdit, ens plau haver apostat fa 25 anys per una entitat com el BBVA,

víctor blasco Director de Pimes Banca Comercial.

Direcció Territorial Catalunya BBVA

que a dia d’avui ha quedat consolidada com una de les entitats de referència a Catalunya i que serà líder durant els pròxims anys.

Això ens aporta satisfacció i confiança. Més enllà d’aquesta circumstància, penso que, durant tots aquests anys, les dues parts hem entès que es tracta d’una relació mútua i profitosa. Per circumstàncies diverses, durant unes etapes hem pogut avançar més i d’altres, no tant. Però sempre hem prioritzat que fos una relació avantatjosa per a tots els implicats.

VB: Les organitzacions són importants, però les persones que les conformen, en són el seu ADN. En primer lloc, crec que les persones que han estat davant d’aquest projecte per part de les dues entitats s’han entès i s’han alineat, tant pel que fa a les necessitats com pel que fa a les oportunitats que generava. En segon lloc, i fruit d’aquesta entesa i ganes de fer–ho bé, sempre s’ha procurat anar un pas per endavant. Aquesta voluntat i treball no en garanteix l’èxit per si sol del projecte, però si que en facilita el funcionament.

I ara, que toca revisar per adaptar–se a l’entorn actual, quines són les línies mestres dels canvis que s’estan valorant conjuntament?

VB: La revisió és global. Estem valorant conjuntament amb l’ASC, un canvi del conveni en línia

AGRO74 SETEMBRE 2014 EMPRESA/19

a innovar en processos tecnològics, reformar alguns aspectes millorables dels pactes comercials i ampliar l’oferta de serveis, sobretot pel que fa al finançament dels associats i també de les cooperatives.

Aquests canvis ens han de permetre aproximar– nos a algunes necessitats que no estan resoltes o a ser més eficients en donar–los resposta o solució. En definitiva, a implicar–nos més com a entitat en aquest entorn.

LR: Efectivament, en l’actualitat, les dues entitats estem en un procés de revisió dels acords contrets. La nostra aposta és clara i els nostres punts claus són les noves tecnologies i l’adaptació al nou entorn financer de baixada de tipus d’interès amb la finalitat de continuar sent competitius per a les cooperatives i els socis.

Aquesta col·laboració, fins quan?

VB: Tenim com a filosofia treballar a llarg termini perquè entenem que les relacions duradores són les més profitoses per totes les parts. Som un banc de clients, no d’operacions, un banc de persones per a persones. El dia d’avui, la nostra filosofia com a banc encaixa amb la tasca de l’ASC i les cooperatives que la conformen. Per tant, és fàcil pensar que aquesta col·laboració es mantindrà en el temps.

LR: Per descomptat que no tenim prefixada una data de caducitat. Ben al contrari, la nostra intenció és continuar treballant conjuntament mentre les dues entitats mantinguem la percepció de conveniència i col·laboració en la relació.

Ens trobem davant un projecte viu i el que ens cal és continuar avançant en la qualitat dels serveis, els productes, els preus... i, sobretot, que les condicions que es desprenguin del conveni siguin més favorables que les que puguem trobar en el mercat per part de qualsevol altra entitat financera. Estem obligats a ser competitius.

En una entitat tan gran com el BBVA, el món agrari i el coneixement del mateix, no queda molt lluny dels processos de decisió?

VB: Si les vies de treball i comunicació estan ben estructurades, no necessàriament ha de ser així. Des de fa anys, BBVA té una estructura específica per al segment agrari. En l’actualitat, hi ha 3 persones que es dediquen exclusivament a aportar millores en productes i serveis al segment, i unes altres 3 que hi donen suport. Però a banda, no podem oblidar l’estructura comercial del Banc a Catalunya. A les zones més agràries (Lleida, Tarragona, Centre i nord de Girona i la Catalunya Central) disposem d’una xarxa de gestors específics de negoci, directors d’oficines i consultors especialistes. Aquests equips són la punta de llança per donar solucions a les demandes del mercat agrari i agroalimentari.

Aquestes forces de venda estan recolzades en tot moment per l’equip d’especialistes del banc en aquest segment.

Que espera i que vol del món agrari el BBVA? VB: El segment agrari i Agroalimentari ha estat i continuarà essent una aposta decidia del Banc per a molts motius. En primer lloc, perquè com

a banc global hem de donar resposta a les demandes i necessitats del mercat. En segon lloc, perquè la pagesia a Catalunya, més enllà del pes que representa sobre el PIB català, ha estat l’eix vertebrador de moltes economies locals i regionals allunyades dels grans nuclis centralitzadors, gràcies a les cooperatives agràries.

Com a president de l’ASC i gerent d’una cooperativa agrària que facilita crèdit als socis, què li aporta el conveni amb BBVA? LR: Ens hauria d’aportar tranquil·litat. Entenem aquesta col·laboració com a complementària als nostres productes i serveis i, per tant, ens obre la porta a realitzar operacions que no podem oferir des de la secció de crèdit per motius diversos com volum, durada o política interna de la cooperativa.

Al mateix temps, estem obligats a demanar al BBVA que tingui sensibilitat vers al sector i que tingui presents qüestions, com la climatologia, que inevitablement tenen incidència en el sector agrari i ramader i els mercats. Igualment, és necessari que es tinguin en compte peculiaritats del nostre sector –funcionament amb campanyes, règim de fiscalitat, edat mitjana dels socis...– a l’hora de dissenyar productes nous que cobreixin les nostres necessitats.

En concret, quins productes pot oferir el banc que complementin l’oferta de les seccions de crèdit als seus associats? Pot arribar a sorgir algun conflicte d’interessos a conseqüència de l’acord?

LR: En matèria de finançament, mitjançant el BBVA podem oferir préstecs que –per raó de terminis o imports– la cooperativa no podria ofertar. És el cas dels préstecs ICO i d’altres tipus de conveni que l’entitat financera pugui subscriure amb l’Administració. Per la banda de les inversions, ens facilita l’accés a productes del mercat secundari i ens permet demanar fons d’inversió o plans de pensions.

Afortunadament, tenim un compromís de respecte mutu, partint de la base que el client, per a l’entitat financera, és la cooperativa mentre que el client de la cooperativa és el soci.•

LLUÍS ROIG President ASC responsable de seccions de crèdit FCAC gerent Cellers DomenyS

20/EMPRESA AGRO74 SETEMBRE 2014

SALÓ BIZ BARCELONA

Cooperatives agràries i emprenedores La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha organitzat, en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, un acte de networking perquè els emprenedors del sector agroalimentari puguin treballar la seva xarxa de contactes. L’acció s’ha dut a terme en el marc de la fira d’emprenedoria BizBarcelona.

Sota el lema “Sinergies al sector agroalimentari”, l’activitat s’ha dirigit exclusivament a joves del sector agroalimentari que estan realitzant alguna de les accions formatives en emprenedoria organitzades pel Departament i la Federació arreu de Catalunya. La finalitat, crear vincles i generar oportunitats de negoci entre emprenedors del sector i empreses d’assessorament, serveis, finançament i noves tecnologies col·laboradores del BizBarcelona.

Enric Dalmau, responsable de formació de la Federació, subratlla que “la fira de l’emprenedoria de Barcelona ha de ser, també, la dels joves que emprenen en el món rural. El saló BizBarcelona és un gran escenari per plantejar un networking agroalimentari que doni respostes tant als emprenedors que vulguin crear la seva empresa com a aquells que ja l’han creat i la volen fer créixer.”

El Departament i la Federació col·laboren, des de l’any 2006, organitzant formació per a joves emprenedors catalans. En total, ja s’han organitzat 16 emprenedories i hi han participat uns 360 alumnes, molts dels quals són socis d’una cooperativa agrària.• FCAC

FCAC FORMACIÓ Violant Fortuny | 932 292 018

AGRO74 SETEMBRE 2014 COOPERATIVES/21

tastacoop “Garnatxa, Samsó i Ull de llebre procedents de vinyes velles que creixen sota un clima de contrastos, a més de 300 m. per sobre del nivell del mar, i que han estat treballades de forma tradicional pels homes de la Cooperativa de Gandesa. D’aroma fresc a fruites vermelles i negres molt especiat i mineral, amb tons a regalèssia negra i pebre, és ideal per acompanyar carns blanques i vermelles, estofats i arrossos. Un vi especial que es verema durant el mes d’octubre de forma manual, mitjançant un procés de selecció dels botims de raïm que es porten a la cooperativa, on seran desbrossats i premsats per fermentar en tines d’acer inoxidable, a 28º, durant 38 dies”.

PUNTS DE VENDA Venda on-line www.viorigen.com Botigues Coopmercat Barcelona Pg. Sant Joan, 186 Tel. 93 458 89 36 GRÀCIA C/ Creu Coberta, 112 Tel. 93 458 89 36 SANTS Gran de Sant Andreu, 126 Tel. 93 345 58 82 SANT ANDREU

Jordi Nolla Director Comercial Celler Cooperatiu de Gandesa

Somdinou Negre Jove Celler Cooperatiu de Gandesa Distintiu de qualitat: DO Terra Alta www.coopgandesa.com

El Celler Cooperatiu de Gandesa té 453 socis, la majoria dels quals treballen i viuen exclusivament de les seves terres, sent els conreus més importants els de la vinya, els ametllers i les oliveres.

Cèsar Martinell fou l’arquitecte que construí el Celler Cooperatiu de Gandesa, edifici modernista considerat una de les Catedrals del Vi. També esta catalogat com a Bé

Cultural d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya i una de les Set Meravelles de Catalunya.

Descobrir l’harmònica elegància de les línees sòbries, senzilles i funcionals d’aquest edifici modernista, amb visites guiades i mentre s’assaboreixen els seus vins, és un plaer recomanat per gaudir dels excel·lents productes d’aquest celler.•

22/COOPERATIVES AGRO74 SETEMBRE 2014

VINÍCOLA DE SARRAL

Vinícola de Sarral, E

l celler cooperatiu de Sarral, un dels exemples més reeixits d’arquitectura noucentista-modernista industrial, està de celebració i és que aquest any commemora el centenari de la seva fundació.

Ubicat al bell mig de la Conca de Barbera, Sarral té una arrelada tradició vinatera i les restes arqueològiques romanes trobades en aquest municipi ja certifiquen l’existència d’aquesta cultura en què els vins tenen una gran importància.

El conreu de la vinya, però, no va fer un pas de gegant fins al segle XIX, amb l’exportació de vi i d’aiguardent cap al nord d’Europa i el continent americà. Però la fil·loxera va arruïnar aquella època d’esplendor.

Afortunadament, els pagesos van saber ressorgir amb renovada empenta i van crear les primeres “Societats”

a començaments del segle XX. L’any 1959 es van fusionar els dos sindicats agrícoles de la localitat i van constituir la Cooperativa Vinícola de Sarral, que ha esdevingut una de les cooperatives més pròsperes i dinàmiques del sector vitícola català i que aposta per la qualitat com a objectiu principal.

Per celebrar-ho amb els socis, s’han organitzat diverses activitats al voltant de l’any del centenari: des de presentacions de llibres i conferències a concerts. Està previst fer la cloenda coincidint amb la Festa del vi novell, al novembre.

CELLER MODERNISTA El celler, construït el 1914 i obra de l’il·lustre arquitecte Pere Domènech i Roure, és fruit de l’esforç solidari de la pagesia local per aixecar una edifi-

cació racional, de gran valor arquitectònic i pionera en la incorporació de condicions tècniques, constructives i enològiques.

Coneguda com una de les “Catedrals del Vi”, es tracta d’una edificació exteriorment discreta i sòbria, i és en el seu interior –que manté en perfecte estat els elements originals– on s’aprecia tota la seva esplendor.

Consta d’una gran sala de tines i cups, amb una cabuda total de 18.000 hectolitres. També disposa d’una àmplia sala de màquines a la part posterior, amb el moll de recepció i dispositius per a l’entrada i premsat de la verema.

INNOVADORES INSTAL·LACIONS Al voltant del celler modernista, en una parcel·la de 12.000 metres

AGRO74 SETEMBRE 2014 COOPERATIVES/23

CONCA DE BARBERÀ | www.cava-portell.com

cent anys d’història quadrats, s’hi troben emplaçades les instal·lacions que s’han anat ampliant i modernitzant en diverses etapes i que actualment estan equipades amb la tecnologia més puntera.

Les edificacions inclouen des dels cellers a les caves, els magatzems, els dipòsits exteriors, l’agrobotiga i les oficines, situades en un antic molí de pinsos modernista reformat.

Els cellers estan equipats amb més de cent dipòsits de diferents volums, i tenen una cabuda total que supera els nou milions de litres.

En els 2.000 metres quadrats de naus subterrànies, hi reposen fins a dos milions d’ampolles de cava en segona fermentació i les sales de criança d’ampolles i criança de bótes en roure.

LES VINYES Però la tecnologia necessita la matèria primera. Que el vi es fa a la vinya és una realitat que, de generacions, s’ha transmès als homes i dones de Portell. Són ells, els socis viticultors, els que, dia rere dia, conreen les vinyes amb cura i il·lusió per obtenir-ne els millors fruits.

Sumen més de mil hectàrees de vinyes, que estan plantades des dels 350 fins als gairebé 700 metres d’altitud. Són de les vinyes més altes de Catalunya, on es practica una viticultura sostenible i raonada.

La varietat de referència i la més conreada en aquestes terres és la trepat, autòctona de la comarca de la Conca de Barberà. Altres varietats negres que es fan són l’ull de llebre, el cabernet sauvignon i el

merlot; en blanques, el macabeu i la parellada.

AGROBOTIGUES A SARRAL I MONTBLANC Amb la marca “Portell”, la Vinícola de Sarral comercialitza vins blancs, rosats, negres i d’agulla i caves clàssics i rosats. A més, també elabora determinats caves exclusius com “Reserva Vintage Portell”, “Gran Reserva Petrignano” i “Rosat Brut Nature Sublim”.

A més dels punts de venda convencionals, aquests productes també es troben a les agrobotigues que la cooperativa té obertes a Sarral i a Montblanc. L’oferta es complementa amb visites guiades a les instal·lacions per conèixer el procés d’elaboració.•

24/COOPERATIVES AGRO74 SETEMBRE 2014

Celler el Masroig amplia les instal·lacions La nova construcció, que esdevindrà la sala de bótes del celler, forma part d’un pla de millora que Celler el Masroig ha iniciat en els darrers anys. Es tracta d’una nau de 300 metres quadrats i amb capacitat per a un miler de bótes.

La producció anual d’aquest celler cooperatiu se situa en unes 700.000 ampolles, la meitat de les quals es destinen a l’exportació. Els principals mercats són Japó, Estats Units i Europa.

Entre les últimes novetats de Celler el Masroig també s’inclou la renovació de la imatge de dos vins de gamma alta, “Les Sorts Blanc” i “Les Sorts Vinyes Velles”, per tal d’aconseguir una nova aparença més moderna i atractiva.

Ambdós productes renoven l’ampolla i presenten un nou disseny en les seves etiquetes, tot mantenint-se fidels a la seva personalitat.

Fundat el 1917, es tracta d’un dels cellers històrics de la comarca del Priorat i aglutina unes 500 hectàrees de vinya pròpia, emparades dins la DO Montsant.• www.cellermasroig.com

ACTIVITAT

AGRO anuncia’t!

973 273 977 REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

AGRO74 SETEMBRE 2014 COOPERATIVES/25

V Festa del Trepat, a Barberà de la Conca Amb l’objectiu de donar a conèixer el trepat com a varietat de raïm negre autòctona de la Conca de Barberà, a final de juny es va organitzar la V Festa del Trepat a Barberà de la Conca.

La festa va incloure actes tan diversos com una xerrada tècnica al voltant de les possibilitats d’elaboració d’aquesta varietat, tastos guiats per cadascun dels cellers participants i el tast lúdic “Atrapa el trepat”, dirigit pel sommelier Xavi Nolla. També es van fer activitats per a nens, concerts i un maridatge entre vi i art.

Don Sol Premium La Cooperativa Agropecuària de Soses està implementant un producte diferenciat. Amb la gamma “Don Sol Premium”, ofereix una línia de préssecs i nectarines que resulten especials pel seu sabor, coloració i presentació i que posen en valor el millor dels camps dels socis. Tot el procés ha estat curosament dissenyat, fins i tot pel que fa al packaging.

Precisament, aquest any, les bones condicions climàtiques de la primavera han afavorit un bon nivell de sucres en la fruita de pinyol, que ha resultat amb un excel·lent sabor.

Per garantir la qualitat del producte, els socis recullen la fruita en un punt de maduració avançat i, durant el procés de manipulació i expedició final, la cooperativa de Soses s’ha dotat d’una nova infraestructura tecnològica que permet seleccionar la fruita per fotografia i infrarojos amb la finalitat d’aconseguir una major uniformització en els criteris de tria.

El volum de producció se situa en unes 23.000 tones de fruita d’ós i unes 2.000 de pera, que es destinen principalment a mercats propers com Catalunya, Espanya, França, Holanda i el Regne Unit.• www.coopsoses.cat

AGRÍCOLA DE BARBERÀ

Durant l’acte d’inauguració es va presentar l’escultura “Barberà, Comanda del Trepat”, obra de l’antic president de la cooperativa Antoni Bosch.

La peça combina el ferro forjat i la pedra, i s’ha instal·lat al costat del celler cooperatiu.

La Cooperativa Agrícola de Barberà va organitzar dos actes propis en el marc de la festa, una trobada de col· leccionistes de plaques de cava i un esmorzar popular amb productes de la terra i vi rosat trepat. A més, va presentar la nova placa del cava “Castell de la Comanda Rosat Trepat”.• www.coop-barbera.com

AdN Adernats La Vinícola de Nulles ha presentat un nou producte dins la gamma de vins especials, exclusius i únics. És “AdN Adernats”, un monovarietal de macabeu amb gairebé un 40% del total criat en bótes de roure .

Es tracta d’un vi fresc, fruitós, floral i amb bona acidesa, que ha estat elaborat per l’equip de l’enòleg francès Laurent Corrio i se n’han produït 1.830 ampolles a la Catedral del Vi de Nulles.

Mentrestant, el cava “Adernats XC” d’aquest mateix celler cooperatiu ha guanyat un lloc en la publicació 50 Great Cavas, un referent en la divulgació del món del cava a nivell mundial.

“Adernats XC” ha obtingut una de les millors qualificacions i ha resultat premiat amb la categoria “Or”. Es tracta d’un gran reserva 100% xarel·lo, amb un temps mínim en cava de 30 mesos.

També han resultat qualificats, amb magnífiques puntuacions, els caves “Adernats Gran Reserva Brut Nature” i “Adernats Reserva Brut Nature”.• www.vinicoladenulles.com

AGRO74 SETEMBRE 2014 COOPERATIVES/27

Premis a cooperatives Gran Medalla d’Or a “Arboç 1919 Brut” Fins a onze vins i caves Castell d’Or han rebut medalles i puntuacions en el Gran Concurs Mundial de Brussel·les, un referent en les competicions internacionals de vins. D’entre els guardonats destaca el cava “Arboç 1919 Brut”, que ha estat reconegut amb la Gran Medalla d’Or, el màxim guardó d’aquesta categoria.

Castell d’Or està fundat per nou cellers cooperatius catalans i aposta per oferir productes d’alta qualitat i d’acord a les tendències del mercat.• www.castelldor.com

Medalla de Bronze a IWSC per a “Ètim Grenache” “Ètim Grenache 2008” és un dels vins més versàtils i emblemàtics de la Cooperativa Falset Marçà, que ha estat premiat amb la Medalla de Bronze en el prestigiós International Wine & Spirit Competition (IWSC) i amb la Medalla d’Argent en el Concurs de Vins i Caves de Catalunya Giroví. Aquest vi de la DO Montsant és un cupatge de garnatxa i cabernet sauvignon de vinyes de més de 50 anys, matisat pels sòls del Montsant i la garbinada.• www.la-cooperativa.cat

Premis Manojo per Espolla i Barberà de la Conca La garnatxa empordanesa “Solera” (Celler Cooperatiu d’Espolla) i el cava brut reserva “Castell de la Comanda” (Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca) han estat distingits amb la Medalla d’Argent en les categories de vins dolços i caves, respectivament, dels Premis Manojo. Es tracta d’un certamen per donar a conèixer la qualitat dels vins i caves elaborats per les cooperatives, que representen fins al 60% del vi produït a l’Estat espanyol.• www.cooperativaespolla.com

Vins de Capçanes a una aerolínia japonesa La companyia japonesa All Nippon Airways (ANA) ha seleccionat dos vins del Celler de Capçanes per als seus vols internacionals.

Ubicada a Tòquio, ANA és la major operadora de vols del Japó (amb 49 destinacions nacionals i 22 a nivell mundial) i, des del mes de març, presenta la seva selecció de vins a bord i a les àrees dels diferents aeroports. Per a Business Class, ha creat “Vi original ANA”, una línia de vins especials entre els quals s’inclouen el “Mas Picosa” negre i blanc. L’objectiu és un àpat inoblidable i una experiència única a grans alçades.• www.cellercapcanes.com

Vinícola del Priorat, guardonada a la Xina Durant la celebració de la fira Sial China, el vi “Clos Gebrat Criança 2010” presentat per la Vinícola del Priorat ha guanyat el Best Buy China Competition. Es tracta d’un tast a cegues que porten a terme sommeliers, consultors, periodistes i importadors amb la finalitat de destacar els productes més valuosos per al mercat xinès en la categoria de vins.• www.vinicoladelpriorat.com

Premi Europa Nostra a les oliveres mil·lenàries El paisatge històric d’oliveres mil·lenàries del Territori Sènia ha estat reconegut amb un Premi Europa Nostra, que és guardó més prestigiós de conservació i patrimoni de la Unió Europea.

Segons el comunicat oficial, el jurat va quedar impressionat per la gran concentració d’oliveres mil·lenàries i està satisfet de reconèixer l’esforç d’un ampli col·lectiu de gent per posar en valor aquestes oliveres i el seu oli. • SANTI MARTORELL

28/COOPERATIVES AGRO74 SETEMBRE 2014

COOPERATIVA

EMPRENEDORA

PREMIS COOP: 3r premi Intercooperació PROJECTE: Fusió a les Garrigues SECTORS: Oli d’oliva COMARCA: Les Garrigues

www.arbequina.coop

L’Arbequina

Fa cinc anys, es van fusionar les dues cooperatives d’Arbeca –la del Camp i la Fruitera– amb la cooperativa dels Omellons.

El resultat és la cooperativa L’Arbequina, que neix amb l’objectiu d’aglutinar l’esforç productiu i concentrar la producció de l’oli d’oliva en un mateix molí.

Posteriorment, entre la nova cooperativa L’Arbequina i ActelGrup es va construir un molí d’oli intercooperatiu on es molturen les olives pròpies i les de les cooperatives de la zona que necessiten un molí de forma esporàdica o permanent.

RESULTATS OBTINGUTS El nou molí ha permès molturar conjuntament les olives dels dos pobles i disposar d’unes magnífiques instal·lacions per produir de manera més eficaç. El repte és de futur, quan més cooperatives es vagin integrant al projecte i el nou molí entri a ple rendiment, donant un servei a la zona i reduint els costos de molturació a tots els participants en el projecte.•

AGRÍCOLA DE CAMBRILS

AGRO74 SETEMBRE 2014 COOPERATIVES/29

LAFINESTRA Jaume Baiges, pagès de tota la vida, presideix la Cooperativa Agrícola de Cambrils, que en els últims mesos ha obtingut diversos reconeixements al seu producte. El Primer Premi al Millor Oli d’Oliva Verge Extra d’Espanya que atorga el Ministeri d’Agricultura i el guardó internacional a l’embalatge WorldStar posen en relleu l’aposta per la modernització i la qualitat d’aquesta entitat del Baix Camp.

Com és la Cooperativa Agrícola de Cambrils?

Som una cooperativa centenària i referent a les nostres comarques, que toquem molts conreus. Els més predominants són l’olivera i els productes de l’horta com la síndria, la coliflor, la carxofa, l’enciam o l’escarola, a més de la col picuda que volem introduir aquest any. També fem cítrics, fruita dolça, avellana, garrofa i alguna ametlla. Tenim prop de 500 socis del nostre municipi i dels pobles del voltant i cada any anem creixent, principalment a la secció d’olivera. Donem tranquil·litat i intentem fer unes bones liquidacions.

El vostre producte estrella és l’oli d’oliva verge extra...

Estem molt satisfets del nostre oli d’oliva verge extra, que resulta molt equilibrat.

Produïm uns quatre milions de quilos d’olives com a mitjana, que són uns 800.000 litres d’oli d’oliva. Les nos-

“Fem la feina ben feta”

JAUME BAIGES I COOPERATIVA AGRÍCOLA DE CAMBRILS tres marques principals són “Mestral” i “Aragem”, que s’elaboren exclusivament amb la varietat arbequina. També fem la marca “Masos”, on incorporem una part d’oliva grossa.

Esteu d’enhorabona, ja que s’ha reconegut el vostre oli com el millor de tot l’Estat.

Sí. El Govern espanyol ens ha atorgat el Premi al Millor Oli d’Oliva per quarta vegada en vuit anys i per a nosaltres, és un reconeixement de què tots els implicats fem la feina ben feta durant tot el procés. Per a l’elaboració del nostre oli, disposem d’unes instal· lacions noves i un equip humà amb maquinària puntera que ens han facilitat el procés de millora. Però també hem comptat amb la implicació del soci, que té la cura necessària durant tot el procés de conreu i la collita, lliurant diàriament les olives que es molturen tan bon punt arriben al molí. A la cooperativa, fem un control exhaustiu quan entra el producte i prestem molta atenció a la neteja, per assegurar que cap residu pugui malbaratar l’oli. El resultat és un oli d’excel·lent qualitat.

I com veneu el producte?

D’entrada, a les nostres agrobotigues. La principal la tenim a les instal· lacions de la cooperativa, que acabem d’ampliar fins als 700 metres quadrats perquè anem tenint més productes a la venda, com el peix de la Confraria de Cambrils i el marisc del Delta que acabem d’incorporar. També tenim

una agrobotiga al centre de Cambrils al Museu Agrícola i la que vam obrir al Mercat Central de Reus.

A part del mercat català, també exportem a més de vint països d’arreu del món, des de la Unió Europea a Amèrica del Sud, el Japó o la Xina... Any rere any augmentem les vendes a l’exterior del nostre oli, que ja suposen un 25%.

Més enllà del producte, us han sorprès els premis al vostre packaging?

Nosaltres treballem enfocats al mercat i buscant diferents tipus de consumidors i també les cooperatives apostem pel disseny. “Aragem” és una marca més adreçada al mercat gurmet i té una imatge diferenciada.

Ens satisfà que s’hagi reconegut l’originalitat del seu embalatge amb el premi Worldstar for Packaging 2014 i el premi al millor envàs d’aliments d’Espanya Liderpack.

Quins són els reptes que teniu al davant?

El nostre objectiu és buscar la sostenibilitat de la pagesia i assegurar el futur de la cooperativa La principal preocupació que tenim la pagesia són els preus tan baixos del mercat, quan els costos de produir cada vegada són més elevats. Per això, nosaltres apostem per la feina ben feta, per la qualitat del producte i per augmentar el producte envasat i amb el valor afegit d’una marca al darrere i buscar mercats on valorin aquest fet diferencial.•

30/COOPERATIVES AGRO74 SETEMBRE 2014

CELLER COOPERATIU CORNUDELLA DE MONTSANT

AGROACTIVITAT 74 SETEMBRE 2014

Portada: © Brian A. Jackson

Bimestral, 20.000 exemplars

GORKA MARTÍNEZ

Data de tancament: 4 d’agost de 2014

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 Fax 932 260 673 agroactivitat@fcac.coop www.cooperativesagraries.cat Edita: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran

Entre vinyes, en 4x4 Descobrir el nord del Priorat fent un itinerari entre vinyes en 4x4, pujar a l’Ermita de Sant Joan del Codolar -a la falda del Parc Natural de la Serra de Monsant- i baixar passejant per l’antic Camí dels Cartoixans tot gaudint del paisatge. A continuació, una visita guiada al Celler Cooperatiu, edifici modernista de Cèsar Martinell, i acabar amb un tast dels seus vins… Tot això i més, és l’oferta enoturística del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant Ruta en 4x4 Sortida i arribada a Cornudella de Montsant, passant per finques inscrites a la DOQ Priorat i la DO Montsant. La ruta finalitza en una de les finques de garnatxa, on els visitants podran conèixer in situ la viticultura i fer un tast de tres vins acompanyat de formatge artesà de la zona.

Durada: 2h.

Horari: A concertar, qualsevol dia de la setmana.

Sabater, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Josep Maria Sans, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral Direcció: Jordi Vives Cap de Redacció: Maria Corral Redacció: Àngela Casanovas, Anna Farrús, Anna Perelló, David Casadevall, Josep Lluís Bosque, Mar Garriga, Marc Riera, Maria Rosa Serra, Màrius Simon, Òscar Tolsà, Teresa Masjuan i Violant Fortuny Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat Publicitat i Màrqueting:

Entre còdols, de l’ermita al celler Inclou ruta 4×4 fins a l’Ermita de Sant Joan del Codolar, itinerari a peu entre vinyes, visita guiada al celler cooperatiu i un tast de tres vins.

Durada: 3h30.

Horari: Dissabtes i diumenges, a les 10h.

Anna Perelló 932 292 019

L’art de fer vi Visita guiada a l’edifici modernista del celler cooperatiu, amb tast de tres vins.

Activitat cultural que combina història, arquitectura i enoturisme.

Durada: 1h45.

Horari: Dissabtes i diumenges, a les 12h.

DL: GI-1304-2001

Missatges 973 273 977 (anunciants) Maquetació: Missatges, SL Impressió: Litografia Rosés Col·labora: Xarxa Verda

De la vinya al celler Visita a les vinyes ubicades al peu mateix de la Serra de Montsant, on es fa un tast de vi i degustació de formatge. A continuació, visita guiada al celler cooperatiu, amb tast de tres vins.

Durada: 3h.

Horari: Dissabtes i diumenges, a les 10.30h.• Més informació: Tel. 977 821 313 activitats@montsantnatura.cat www.cellercornudella.cat

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a LOPDcomunicacio@fcac.coop