AGROactivitat 75 (desembre 2014)

75 DESEMBRE [2014]

ACTIVITAT

AGRO

Reflexió estratègica REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

AGRO74 SETEMBRE 2014 SUMARI/3

Pla Marc, l’eina per dissenyar el futur L’any 2009, ens vam reunir un nodrit grup de cooperatives per subscriure el Manifest de Soses: “Plantem cara al futur”. En aquell moment, ens trobàvem ja en una situació econòmica complexa i els diferents sectors vam fer propostes conjunturals i estructurals a l’Administració perquè les nostres empreses poguessin ser més competitives dins del sector agroalimentari.

A partir d’aleshores, una de les nostres preocupacions va ser poder veure què estem fent nosaltres. En quin punt ens trobem les cooperatives? Fem els deures? Quins canvis hem d’incorporar per afrontar els reptes tenim al davant?

D’aquí i de la resolució del Parlament català fruit del Debat de política agrària de l’any 2010, sorgeix el Pla Marc del Cooperativisme Agrari. És una ra-

6

7 9 10 11

4 DOSSIER Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català

FEDERACIÓ Tast de vins cooperatius a Barcelona SocialCoop a Coselva

Compareixença per la Llei de cooperatives SECTORS Els nostres caps de branca: Josep M. Sans, fruita Opinió d’Antoni Galceran sobre la campanya de l’oli

Dubtes sobre la Interprofessional del vi Acord sobre les vinasses i les oliasses

14 15 16 17

13 Jornada sobre competitivitat càrnia EMPRESA Coopinió: Hortec, programa aracoop Opinió de Lluís Roig, prevenció del blanqueig de capitals Ajuts per a l’exportació del vi

Itinerari de formació específica

per a consells rectors

diografia interna sense precedents del nostre sector, que hem pogut fer gràcies a la col·laboració de les cooperatives que han aportat les dades i la implicació de l’equip tècnic de la Federació.

La diagnosi del Pla Marc ens compara amb l’agroindústria catalana, espanyola i europea, i posa de manifest que les cooperatives estem treballant i avancem en la direcció adequada per assolir una dimensió eficient.

Perquè aquest sector volem una agricultura preparada i competitiva. Per això, hem de poder incidir quan s’aprovin les polítiques agràries i, a nivell intern, tenim l’obligació d’exigir-nos una actitud compromesa com a col·lectiu.

Ara tenim una gran oportunitat. Les propostes que estem definint conjuntament amb les cooperatives com a cul-

SUMARI

EDITORIAL

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

minació del Pla Marc han de ser la clau per assolir més dimensió i més eficàcia.

El fonament a partir del qual consolidar el nostre futur.

Però el primer que hem de fer és creure’ns qui som i què tenim a les mans.

També hem de ser molt conscients que, sigui quina sigui la nostra dimensió, per encarar el futur amb garanties d’èxit no podem d’anar sols. Junts, podem aconseguir moltes coses.•

RAMON SARROCA President

19

21 22 24 18

InnovaCoop: Projecte de la branca del vi de la Federació La veu de l’expert: Agustí López, eines 2.0 COOPERATIVES Tasta Coop: Filet de vedella, Cooperativa Plana de Vic Reportatge: Arrossaires del Delta de l’Ebre Premis Vinari a cellers cooperatius

ActelGrup obre una botiga QèViris a Tarragona

26 27 28 29 30 25

El vi OM de la Cooperativa de la Serra d’Almos, finalista d’un concurs de disseny Festa del Safrà a l’Albagés Cooperatives d’aniversari

Cooperativa Emprenedora: Cooperativa Falset Marçà Agustí Castells i Cadí, medalla i placa President Macià Temps d’oci: La Grossa, a les agrobotigues

4/DOSSIER AGRO75 DESEMBRE 2014

Estratègia per a Després de la presentació de les conclusions de la diagnosi del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català, feta a Lleida el 24 d’octubre, ha començat la fase de reflexió estratègica. Presidents, juntes rectores, gerents i altres persones vinculades amb les cooperatives estan presents en el debat sobre el futur del sector coordinat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Participació activa, implicació i compromís defineixen les sessions que s’han dut a terme.

E

l procés de reflexió estratègica es desenvolupa en cinc sessions convocades a territori, agrupant les cooperatives d’un mateix volum de facturació i, si s’escau, d’àmbit territorial proper.

La dinàmica de les sessions funciona mitjançant el treball en grups reduïts per identificar oportunitats i amenaces i, de manera conjunta, determinar actuacions específiques per poder-les encarar. L’objectiu, afrontar el futur amb les màximes garanties de competitivitat.

El debat s’orienta sobre el coneixement del sector que aporten els documents de diagnosi, fruit d’un treball de dos anys dut a terme principalment per l’equip tècnic de la Federació en col·laboració amb les cooperatives. Segons aquestes dades, l’evolució del cooperativisme en els últims anys se situa, percentualment, una mica per davant de la resta del món agroalimentari català i està en línia amb el món cooperatiu espanyol i europeu.

LA FORÇA VERS L’AGROINDÚSTRIA Precisament, un dels elements a destacar de la diagnosi és la comparativa amb l’agroindústria. L’evolució de la facturació global des de l’any 2008 fins a 2011 és favorable al sector cooperatiu i també la facturació mitjana per empresa ha crescut més a les cooperatives que a l’agroindústria (6,4% front 4,9%, respectivament).

En la mateixa línia, el preu comercialitzat per les cooperatives és superior al conjunt del sector agrari en moltes produccions, i els esforços per millorar la productivitat han comportat una evolució de la facturació per treballador que ha arribat a duplicar a l’agroindústria (creixement del 15,6% a les cooperatives front el 8% de l’agroindústria).

Davant d’aquests resultats, Ramon Sarroca, president de la FCAC, afirma que “les cooperatives agràries estem fent els deures; estem apostant per assolir una dimensió eficient i ens consolidem malgrat l’entorn de crisi”.

Així mateix, recorda que “junt amb aquests bons resultats empresarials, hem de recordar que les cooperatives tenim un vessant que ens diferencia d’altres empreses i que es concreta amb voluntat de servei a les zones rurals, el nostre

paper en el manteniment de l’equilibri territorial i la contribució a la sostenibilitat del medi ambient”.

EMPRESES CENTENÀRIES I DIVERSITAT De la primera fase del Pla Marc, també es desprèn que les cooperatives agràries catalanes tenen una llarga tradició –una cinquantena són centenàries– i es caracteritzen per la diversitat territorial, productiva i social.

En general, tenen instal·lacions ben dimensionades i es constata que no hi ha una gran dependència de les entitats financeres, aspecte que es vincula amb l’existència de les seccions de crèdit que, d’altra banda, es confirma que globalment s’estan utilitzant amb mesura.

DADES FINANCERES Les quinze majors cooperatives aglutinen un 60% de la facturació global però predominen les microempreses, un 57% del total.

Les cooperatives més grans acostumen a ser més eficients en els costos d’amortitzacions i salarials però, en canvi, les de facturació mitjana tenen una relació més baixa entre despesa i ingrés. Altres factors que influeixen en l’eficàcia són la incorporació de valor afegit al producte i el volum de producció.

D’altra banda, el finançament de les inversions productives i el fons de maniobra donen xifres favorables.

ELS REPTES DEL SECTOR En els pròxims anys, els principals cavalls de batalla del cooperativisme agrari es refereixen a la disminució del nombre de cooperatives per motius diversos –principalment, arran de processos de fusió– i a l’envelliment de la massa social, ja que només un 15% són socis menors de 45 anys i la proporció de jubilats sobrepassa el 30%.

L’escenari dels pròxims anys juntament amb aquests reptes específics comportaran un cert procés de reestructuració i una adaptació de les cooperatives agràries que ja s’està treballant, en el context d’aquest Pla Marc, amb la finalitat de garantir la competitivitat.•

L’objectiu, afrontar el futur amb les màximes garanties de competitivitat

AGRO75 DESEMBRE 2014 DOSSIER/5

la competitivitat

GORKA MARTÍNEZ

Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català Impulsat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya amb el suport de la Conselleria d’Agricultura i la col·laboració de la Conselleria d’Empresa i Ocupació, el Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català té per objectiu definir l’estratègia per consolidar i fer créixer el model cooperatiu agrari català.

Es tracta d’un mandat del Govern de la Generalitat fruit del debat monogràfic de política agrària fet al Parlament de Catalunya l’any 2010 (Resolució 671/VIII) i fa un retrat sense precedents de l’evolució del sector.

Consta d’una primera fase, la diagnosi, que constitueix una radiografia objectiva i acurada de les cooperatives agràries i estudia l’evolució de multitud de variables des d’un punt de vista productiu, d’organització, de

participació en la cadena de valor i del vessant econòmic i financer. Els resultats es presenten de forma global, per sectors de producció, per territoris i segons la tipologia de cooperativa.

L’estudi consta de tres documents que tenen una extensió de 650 pàgines. Ara, aquesta diagnosi s’ha de complementar amb la reflexió estratègica, treballada per grups de cooperatives, sobre el futur del sector. Està previst fer uns Debats Cooperatius durant el primer semestre de 2015 amb la finalitat de consensuar les conclusions entre tot el sector.• Es poden consultar els documents a la web: www.cooperativesagraries.cat

6/FCAC AGRO75 DESEMBRE 2014

MOSTRA DE VINS I CAVES DE CATALUNYA

Tast cooperatiu

FCAC

Amb l’objectiu de promocionar els productes cooperatius, la Federació va participar en la 34a Mostra de Vins i Caves de Catalunya organitzant un tast obert als visitants de la fira.

El vins que van protagonitzar aquest tast van ser “Clot de l’Encís” blanc de la Cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot (DO Terra Alta), “Les Sorts Jove” negre de Celler el Masroig (DO Montsant), “Sinols Reserva 2010” negre d’Empordalia (DO Empordà) i el cava “Tres Naus Rosat Trepat Brut” de Cellers Domenys (DO Cava),

A més d’aquests cellers, també van participar a la fira amb estand propi els cellers cooperatius de Capçanes, Batea i Unió, la Vinícola de Sarral, Covides i Castell d’Or. Totes les cooperatives van fer una àmplia exposició dels vins i caves de qualitat que elaboren i oferien la possibilitat de tastar-los, per tal d’afavorir-ne la coneixença per part dels consumidors.

La Federació va dur a terme aquesta acció amb el suport del Ministeri d’Agricultura i Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya.•

Coselva impulsa el projecte SocialCoop La cooperativa agrícola de la Selva del Camp, Coselva, ha participat aquest any en el projecte SocialCoop. Es tracta d’una iniciativa que la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya promou per a la implantació de serveis d’atenció a les persones a les zones rurals amb la finalitat de generar ocupació, especialment femenina, i diversificar les activitats de les cooperatives agràries.

En el cas de Coselva, coincideixen la voluntat de la cooperativa per diversificar activitats com un valor afegit als seus serveis i l’existència d’un grup de dones disposades a impulsar la iniciativa.

Fruit d’aquest interès, Coselva ha elaborat un pla de viabilitat per a la prestació de serveis d’atenció a les persones des de la cooperativa i ha organitzat quatre tallers dirigits a dones, en els quals s’ha impartit formació sobre diferents aspectes vinculats amb la gestió empresarial. Les conclusions del projecte s’han presentat al consell rector de la cooperativa.

El projecte SocialCoop de Coselva s’ha emmarcat en el “Programa estatal per a l’emprenedoria i foment del lideratge de les dones en els òrgans de decisió de les cooperatives del sector agroalimentari”, que és fruit del conveni de col·laboració entre Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

COOPERATIVES PER LA DIVERSIFICACIÓ A més de Coselva, les cooperatives agràries d’Alcarràs i Ivars d’Urgell i els cellers cooperatius de Gandesa i Salelles també han participat en el projecte SocialCoop des què la Federació el va posar en marxa l’any 2010.

Xavier Pié, responsable de Desenvolupament Rural de la Federació, destaca “la sensibilitat de les cooperatives agràries per a la prestació de serveis als habitants dels pobles, que és precisament el que ens diferencia i ens caracteritza com a motor del món rural català”.•

AGRO75 DESEMBRE 2014 FCAC/7

PROJECTE DE LLEI DE COOPERATIVES

Compareixença al Parlament de Catalunya

Ramon Sarroca durant la seva compareixença. FCAC

Per acord de la Comissió d’Empresa i Ocupació, una representació del cooperativisme agrari ha comparegut al Parlament, juntament amb altres federacions i experts, en relació amb la tramitació del Projecte de Llei de cooperatives.

Dins d’aquesta ronda de compareixences, hi han participat el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Ramon Sarroca; el responsable de seccions de crèdit de la Federació i president de l’ASC, Lluís Roig; els directors generals de les cooperatives Coselva, Pere Ferré, i Camp d’Ivars d’Urgell, Antoni Pané, i està prevista la de la cap dels Serveis Jurídics de la Federació, Mar Garriga.

Aquesta diversitat de perfils del món cooperatiu agrari és representativa del procés de treball intern dels últims dos anys, que s’ha dut a terme tant a nivell tècnic com de consell rector i amb les cooperatives, per tal de consensuar els principals aspectes a què hauria de respondre la nova llei.

Ramon Sarroca, com a president de la Federació, ha valorat l’esforç per adaptar la normativa als nous reptes i l’oportunitat que ofereix el nou text legal a l’hora d’establir un règim jurídic flexible perquè cada empresa cooperativa triï la fórmula que millor s’adapti a la seva realitat i la faci més competitiva en el mercat. A més, obre les portes a la regulació de molts aspectes a través dels estatuts, d’acord amb la voluntat dels socis i respectant els principis cooperatius.

La Federació ha defensat la creació de la “cooperativa rural”, per als casos en què la cooperativa tingui producció agrària però també presti altres serveis econòmics o encaminats a promoure i millorar el medi rural.

Finalment, s’ha defensat la dotació mínima del 15% al Fons de Reserva Obligatori, tenint en compte es tracta d’uns mínims i que cada cooperativa pot adaptar aquest percentatge segons les seves necessitats.•

La Federació valora l’esforç per adaptar la Llei de cooperatives de Catalunya als reptes del segle XXI i presenta les seves esmenes al projecte

AGRO75 DESEMBRE 2014 SECTORS/9

els nostres caps de branca

“El veto rus és una catàstrofe i no remuntem” Quina és la situació del sector de fruita?

Portem uns mesos molt complicats. Vam començar la campanya de fruita de pinyol amb preus una mica més baixos que l’any passat, encara que raonables. De seguida, però, se’ns van començar a ajuntar les varietats, es va produir un excés d’oferta en el mercat i les temperatures no acompanyaven. Els preus van caure ràpidament a tota Europa i, tot just quan semblava que Rússia començava a comprar i ens recuperàvem, va arribar el veto.

L’embargament de Rússia ha estat una catàstrofe que encara no hem remuntat.

La fruita de llavor, també s’ha vist afectada?

Sí. La fruita de llavor està, ara mateix, igual que estava la fruita de pinyol a l’estiu. Tenim un excés d’oferta perquè tot el producte que abans anava a Rússia, ara es queda aquí. Els preus són insostenibles.

Què caldria fer?

Des de Catalunya, estem plantejant a la Unió Europea que canviï la normativa de retirades. Les mesures europees de control de mercats no funcionen i les solucions que es plantegen no són suficients per a un mercat en crisi.

Nosaltres proposem que les retirades s’apliquin automàticament un pic se superi el llindar del preu de cost i així, el pagès almenys podria cobrir les seves despeses de producció.

JOSEP M. SANS FRUITA Soci de la Cooperativa Camp d’Alcarràs “de tota la vida”, Josep Maria Sans va entrar a la junta rectora en 2010 i acaba de renovar, per un mandat de quatre anys, la seva responsabilitat al capdavant del grup de fruita de la cooperativa.

A més, forma part del consell rector de Fruits de Ponent i presideix el grup de treball de fruita de llavor a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya.

Immers en una munió de reunions i trobades, Sans avança que, “després d’un estiu molt dur, les coses no milloren i tant els productors com les cooperatives necessitem solucions que ens permetin continuar endavant”.

Quina és la resposta de Brussel·les?

La Comissió Europea manté que s’han aplicat les mesures correctament. Per això, a nivell de tot el sector i amb una participació molt activa de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en el procés, estem valorant la possibilitat de presentar una demanda a Europa perquè s’ha actuat tard, perquè les mesures de crisi no funcionen i perquè no es pot córrer el risc d’enfonsar tot un sector productor per una decisió política.

Però la Unió Europea denuncia que hi ha massa producció...

Si això fos així, jo penso que no podríem vendre tota la fruita. En canvi, els productors, les cooperatives acabem venent tota la producció que fem. El problema és que la venem a preus ruïnosos.

Probablement la cadena no està prou ben estructurada per tal que tots els que hi participem puguem obtenir un preu just i adequat a la nostra feina.

Es podrien fer més campanyes de promoció per incentivar el consum?

La promoció seria també una mesura interessant sempre que es mantingués durant tot l’any i no estigués vinculada als fons operatius, ja que es fan dependre massa accions d’aquests fons cofinançats i finalment no hi ha pressupost per a tot.

Com veu el futur?

L’ànim del productor està per terra, perquè no aconseguim cobrir el preu de cost. Els productors que estem agrupats en cooperatives intenten ser més forts per poder negociar preus, però necessitem eines viables i urgents. No sóc pessimista, però si no trobem solucions a curt termini, no podrem garantir la continuïtat del sector.• Contacta amb el teu cap de branca! jmsans@fcac.coop

10/SECTORS AGRO75 DESEMBRE 2014

Bones perspectives per a la campanya d’oli ANTONI GALCERAN OLI D’OLIVA FCAC

Ja tenim en marxa la nova collita d’oli d’oliva per a la qual, segons les estimacions del Consell Oleícola Internacional (COI), es preveu una reducció a nivell mundial del 19% amb relació a l’any passat, situant la producció en 2.560.000 tones.

Es preveu que superarem en més d’un 30% la producció d’oli d’oliva de l’any passat, un total de 35.600 tones” A l’Estat espanyol, que és el principal país productor, està prevista una davallada de 900.000 tones d’oli, que representen un descens del 50% respecte de la collita passada. A Portugal també s’espera una lleugera disminució (1,5%), mentre que a Grècia s’assolirà un important increment (122%, fins a les 300.000 tones).

A nivell extracomunitari, destaca la previsió de creixement en el cas de Tunísia (206.000 tones), l’estabilitat de Turquia (190.000 tones), el descens d’un 70% a Síria per la sequera i d’un 80% a l’Argentina per gelades i vents.

En aquest context, l’estimació per a Catalunya és positiva, i es preveu que superarem en més d’un 30% la producció de l’any passat. La producció total es preveu en unes 35.600 tones; per províncies, s’obtindrien unes 27.000 tones a Tarragona, 6.800 a Lleida i 1.800 entre Barcelona i Girona.

Pel que fa a la qualitat, esperem que sigui una bona collita tot i que les elevades temperatures molt poc habituals d’aquests dos primers mesos de campanya que han provocat un increment important de la població de la mosca de l’olivera.

Per això, estem convençuts que, per seguir creixent en la producció d’olis de més qualitat, l’Organització Interprofessional de l’Oli d’Oliva d’Espanya hauria d’investigar per resoldre els efectes d’aquesta plaga. També cal tenir molt en compte que els tractaments aeris que es duen a terme actualment per rebaixar la població de la plaga només es permeten a determinades àrees i amb caràcter d’excepcionalitat.

En aquest sentit, la Federació ha demanat al Departament d’Agricultura que no s’exclogui cap comarca productora d’oli d’oliva de Catalunya en la mesura de captura massiva contra la mosca de l’olivera en l’Ordre de la propera convocatòria d’ajuts del nou PDR 2014-2020.

Pel que fa al mercat, més enllà que en la campanya passada s’hagi superat el màxim històric arribant a 1.641.300 tones comercialitzades -de les quals més d’un milió es destinen a l’exportació-, s’observa un increment significatiu del preu de l’oli des de mitjan juny.

Cal esperar, doncs, que continuï la recuperació dels preus de l’oli en origen fins a situar-se, com a mínim, per sobre dels costos de producció malgrat que, com ja va succeir fa un parell d’anys, els grans envasadors podrien incrementar fins a un 50% les importacions d’oli d’oliva per evitar que pugin els preus a causa del descens de producció en el mercat interior.

Davant d’aquesta situació, a la Federació continuem demanant que és bàsic per a l’estabilitat del sector, i en benefici d’agricultors, envasadors i consumidors, que, en el marc de la nova PAC, les organitzacions de productors puguin actuar com a figura d’integració comercial per gestionar conjuntament la seva producció, mitjançant acords d’extensió de norma.•

Estem convençuts que, per seguir creixent en la producció d’olis de més qualitat, l’Organització Interprofessional de l’Oli d’Oliva d’Espanya hauria d’investigar per resoldre els efectes de la mosca de l’olivera”

AGRO75 DESEMBRE 2014 SECTORS/11

La interprofessional del vi fa mala espina

El 30 de juliol, es constituïa l’Organització Interprofessional del Vi d’Espanya (OIVE) amb la participació de Cooperatives Agro-alimentàries, les organitzacions professionals ASAJA, COAG i UPA, i la Federació Espanyola del Vi. La Interprofessional neix per representar i defensar els interessos del sector del vi, esdevenir un marc de treball conjunt i estable i un fòrum de debat per a l’adopció de decisions vinculants sobre la regulació interna d’aquest subsector.

Per això, les activitats de la Interprofessional estaran relacionades amb la promoció del consum moderat, la transparència de la producció i el mercat, l’adopció de mesures per regular l’oferta, la realització d’estudis i programes d’investigació per innovar, així com l’orientació de la producció cap a les necessitats del mercat i les expectatives dels consumidors.

Finalment, també es preveu que pugui dur a terme actuacions relacionades amb l’elaboració de contractes tipus per a la

venda de raïm o productes transformats i té la intenció de promoure la mutualització per donar resposta de forma agrupada a possibles represàlies comercials que puguin sorgir sobre els operadors espanyols fora de les nostres fronteres.

Lluís Grogués, responsable de vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, explica que “malgrat aquests objectius del tot compartits, no deixem de tenir un cert recel vers una Interprofessional d’abast estatal perquè trobem que hi ha massa divergència d’interessos i maneres de fer molt diferents de les de les nostres contrades”.

Per això, continua, “des de la Federació vetllarem perquè qualsevol iniciativa que sorgeixi beneficiï el màxim nombre de viticultors i cellers cooperatius del nostre territori i exigirem que es prioritzin les actuacions que ajudin a comercialitzar els vins de qualitat i amb denominació d’origen”.•

Acord amb Medi Ambient La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya treballa amb les conselleries d’Agricultura i de Territori i Sostenibilitat les qüestions derivades de l’activitat de les cooperatives que tenen relació amb el medi ambient. En aquest sentit, les últimes setmanes s’ha avançat en la gestió d’efluents, subproductes i residus dels cellers i almàsseres.

Finalment, el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha acceptat la sol·licitud llargament reivindicada per la Federació d’excloure els productes del processament del raïm i de l’oliva així com els d’altres cultius (pinyol, restes de poda, pela d’ametlla...) de la consideració de residu.

Per tant, aquests subproductes es podran comercialitzar sense necessitat de ser gestor. Pròximament, es redactarà una instrucció per establir com s’ha de fer la declaració de gestió d’aquests subproductes per part

de les cooperatives. S’està valorant també de quina manera s’ha de fer la gestió de sansa de tercers i, per tant, com es pot assecar prèviament sense necessitat d’esdevenir gestor de residus.

D’altra banda, el Departament d’Agricultura està impulsant un nou Decret per a la gestió agrícola dels efluents en molins i cellers. La Federació ha presentat diverses esmenes a la proposta i ha aconseguit que es retiri l’obligació de disposar d’un emmagatzematge mínim per un període de dues setmanes.

Amb el Departament de Territori i Sostenibilitat s’està negociant també la modificació de la Llei PACA (Llei de prevenció i control ambiental de les activitats), vigent des de 2009, que està previst substituir a mitjà termini per una altra normativa que simplifiqui els procediments de legalització de les activitats i prioritzi els controls a posteriori.•

AGRO75 DESEMBRE 2014 SECTORS/13

Guanyar competitivitat a la cadena càrnia

COOPERATIVES AGROALIMENTÀRIES

Una cinquantena de representants de cooperatives ramaderes i de la indústria càrnia es van reunir a Tarragona a final d’octubre, en una jornada orientada a debatre sobre les opcions per guanyar competitivitat al llarg de tota la cadena càrnia. La trobada, organitzada per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya, va afavorir un debat obert i enriquidor.

Malgrat el cop rus, el sector carni continua sent el principal motor econòmic del país, i treballa amb nivells molt elevats de competitivitat, eficiència, seguretat i qualitat. A més, i com va destacar el director de la Federació Catalana d’Indústries de la Carn (FECIC), Josep Collado, “el sector carni té un gran potencial derivat d’una clara vocació exportadora”.

Entre les conclusions de la sessió, destaquen les afirmacions que l’èxit depèn de la definició d’un projecte clar i d’una estructura adequada i que sumar les eficiències de cooperatives i indústria és una oportunitat, però també una necessitat.

De fet, durant el debat diverses indústries van explicar acords ja assolits amb cooperatives i la voluntat de seguir cooperant. A banda de possibles aliances bilaterals, la interprofessional Interporc es perfila com la plataforma per facilitar les relacions entre producció i indústria.•

RAMON ARMENGOL “Malgrat que les cooperatives ramaderes som conscients que hauríem de fer un pas més enllà en la cadena agroalimentària, aquest fet ens ha permès especialitzar-nos en allò que sabem fer millor: produir carn de gran qualitat. La nostra situació és privilegiada, ja que controlem tot el procés productiu i agrupem sota un mateix estàndard un gran nombre de granges. A més, els socis som propietaris de la nostra explotació i això garanteix la millor motivació per a garantir un bon funcionament de tot el procés productiu”.

14/EMPRESA AGRO75 DESEMBRE 2014

CO[OP]INIÓ

NÚRIA CANTÍ [HORTEC]

“El pla estratègic ens fa conscients d’on som i on volem anar” Núria Cantí (a baix a l’esquerra), amb els seus companys.

Núria Cantí és co-gerent d’Hortec, cooperativa dedicada a la comercialització de producte ecològic que es va crear el 1991 i actualment es troba en un moment d’expansió. Enguany ha participat en el projecte aracoop, que impulsa la Conselleria d’Empresa i Ocupació i del qual és sòcia la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, amb la finalitat d’afavorir el creixement i la consolidació de les empreses cooperatives.

Com va sorgir la necessitat de fer un pla estratègic?

Des de fa temps que, a la cooperativa, érem conscients de la importància de revisar la nostra evolució i definir una estratègia a curt i mitjà termini... i va coincidir que la Federació va convocar uns ajuts mitjançant el programa aracoop. Això ens va ajudar a decidir-nos i posar en marxa un pla estratègic.

Quin procés heu seguit?

Ens vam presentar a la convocatòria d’ajuts del programa d’aracoop i, una vegada seleccionats, ens van reunir

amb l’equip d’assessorament de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Tots junts, vam definir com faríem el procés de planificació estratègica, vam seleccionar els participants de l’equip de treball i calendaritzar les sessions de reunió.

Finalitzades aquestes sessions, vam acordar quines són les actuacions prioritàries que creiem que hem de desenvolupar en els pròxims anys.

Us aporta avantatges el fet de tenir un pla estratègic?

L’avantatge principal és que visualitzes més clarament el moment en què es troba la cooperativa. És una manera de posar les coses damunt de la taula, de veure cap a on es decanta la balança. Gràcies al nostre pla estratègic, som més conscients del punt en què ens trobem com a empresa.

I com heu viscut el procés d’elaboració?

Amb molt d’esforç, perquè es necessita dedicació i temps. Però al mateix temps, amb alegria perquè t’adones de les reaccions de tots aquells que formem part de la cooperativa i la

gran implicació que ha despertat el projecte.

Recomanaríeu a altres empreses cooperatives que facin un pla estratègic?

Per descomptat. És “com fer neteja de festa major”. És una manera de saber on ets i què necessites per arribar allà a on has decidit prèviament. És un treball que et dóna impuls per prendre decisions.

Quin és el principal repte de la cooperativa?

Penso que el principal repte que tenim en aquests moments és consolidar la nostra posició en el mercat amb criteris econòmics però sense perdre l’ètica i el bon treballar.

En el nostre cas, l’elaboració del pla estratègic ens ajuda perquè ara tenim definit un full de ruta sobre què hem de fer.

Tot està ordenat i per escrit, i així en podem anar fent el seguiment per garantir que no ens desviem dels nostres objectius més importants de la nostra empresa cooperativa.•

AGRO75 DESEMBRE 2014 EMPRESA/15

Prevenir el blanqueig de capitals LLUÍS ROIG

SECCIONS DE CRÈDIT FCAC

Arreu del món, s’estan implementant amb intensitat mesures de prevenció del blanqueig de capital i el finançament del terrorisme. El Govern espanyol va fer un primer pas l’any 2010, amb la promulgació d’una llei per evitar aquestes situacions, i l’ha completat aquest mes de maig, en publicar el reglament que concreta les mesures per prevenir el blanqueig de capitals al conjunt de l’Estat.

Tan bon punt vam tenir coneixement d’aquesta novetat normativa, ens vam interessar per com afectaria les seccions de crèdit i quines mesures hauríem d’incorporar per continuar garantint la transparència i el bon fer de la nostra gestió.

Donat que les seccions de crèdit catalanes presidim el consell sectorial de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i tenint en compte que es tracta d’una obligació a nivell estatal, vam concertar una entrevista amb representants del Ministeri d’Economia. El nostre objectiu, garantir l’actuació unitària per part del conjunt de seccions de crèdit.

La trobada va resultar molt positiva per a les seccions de crèdit, donat que vam consensuar la interpretació d’alguns articles del Reglament i també es va determinar quines seccions de crèdit estan exemptes de determinades obligacions, en funció del nombre de treballadors i el volum de negoci anual.

D’altra banda, les seccions de crèdit estem obligades a determinades mesures de diligència, com les de la identificació i el coneixement de

l’activitat econòmica dels socis, i a la conservació dels documents per un mínim de deu anys. Així mateix, és imprescindible que els titulars dels comptes de les seccions de crèdit tinguin la condició de socis, familiars directes de socis o socis col·laboradors.

Amb la finalitat d’explicar en profunditat aquestes i altres novetats que comporta l’actualització de la normativa de prevenció del blanqueig de capitals, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l’Associació de Seccions de Crèdit vam organitzar sis jornades de formació al territori.

He de dir que la nostra voluntat d’informar els treballadors de les seccions de crèdit de les exigències de la normativa es va trobar amb la resposta de 137 persones de 77 cooperatives. Un èxit d’assistència que ens ha satisfet i desbordat, obligant-nos a organitzar sessions a l’Espluga de Francolí, Ivars d’Urgell, Lleida, la Selva del Camp, Móra d’Ebre i Sant Jaume dels Domenys, per tal que els assistents poguessin participar en grups reduïts.

Estic convençut que aquesta elevada assistència ha posat de manifest, una vegada més, l’interès i la voluntat de la gent de les seccions de crèdit per garantir la transparència, l’eficàcia, la rigorositat i l’adaptació a les novetats normatives per part d’un col·lectiu que vetlla, com sempre, per la confiança dels impositors.•

La FCAC i l’ASC, satisfetes per l’èxit d’assistència, hem organitzat 6 jornades al territori explicant les novetats a uns 140 treballadors de seccions de crèdit”

16/EMPRESA AGRO75 DESEMBRE 2014

Ajuts a l’exportació de vi Els cellers cooperatius estan apostant per internacionalitzar els seus vins amb la finalitat d’augmentar la competitivitat. Per dur a terme accions a l’exterior, compten amb el suport del Departament d’Agricultura que convoca anualment una línia d’ajuts, de fons europeu comunitari, específica que incentiva que les cooperatives realitzin programes de promoció del vi a països tercers.

Aquesta línia inclou la realització de campanyes per donar a conèixer la qualitat dels vins i els sistemes comunitaris de denominació d’origen, indicacions geogràfiques i producció ecològiques, i també l’avaluació dels resultats d’aquestes mesures de promoció.

Així mateix, el suport de l’ajut permet realitzar estudis de nous mercats –imprescindibles per a la recerca de noves sortides comercials– i participar en esdeveniments i fires.

L’EXEMPLE DE LA VINÍCOLA DEL PRIORAT La Vinícola del Priorat va néixer l’any 1991 per agrupar la producció de les petites cooperatives locals de quatre poblacions de la comarca del Priorat (Gratallops, el Lloar, la Vilella Alta i la Vilella Baixa) i així dur a terme una reno-

vació tecnològica en els processos d’obtenció del vi i oli.

En l’actualitat, la Vinícola elabora vi amb Denominació d’Origen Qualificada Priorat i garanteix uns elevats estàndards de qualitat a tots els seus productes. La seva gamma inclou des de vins amb l’essència pura i autèntica de la comarca a partir de varietats autòctones (Garnatxa i Carinyena) fins a una línia més moderna fruit del cupatge entre varietats autòctones i forànies (Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah).

La qualitat li ha permès anar obrint nous mercats i ja compta amb una important implantació internacional, operant a 26 països com els Estats Units, Canadà, Mèxic, la Xina, Japó, els Emirats Àrabs, Rússia, Suïssa i Noruega.

Aquesta política comercial els ha portat a exportar entre el 85% i el 90% de la producció. Una de les estratègies de la Vinícola per augmentar progressivament la presència a l’exterior consisteix a participar en fires i esdeveniments especialitzats arreu del món, donant a conèixer el seu producte.

Precisament a la fira Sial China, celebrada a Xangai al maig, la Vinícola del Priorat va guanyar el “Best Buy China Competition”, un tast a cegues entre sumillers, consultors, periodistes i importadors que destaca els productes més valuosos per al mercat xinès en la categoria de vins.• PRODECA

TRAMITACIÓ D’AJUTS La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya assessora, coordina i gestiona ajuts i subvencions, oferint un servei adaptat per a cada client.

Entre les línies que tramita, s’inclouen les relacionades amb el foment dels processos de transformació i comercialització de productes vitivinícoles, la innovació, la creació i millora de punts de venda, la participació en fires i salons i l’exportació de vins a països tercers.

A més, i donat que es tracta d’un servei de suport integral, es gestiona tot tipus d’ajut vinculat a cada projecte empresarial.• FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTES Noèlia Altabella | 932 292 016

AGRO75 DESEMBRE 2014 EMPRESA/17

Consell rector de la cooperativa

AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

A la pregunta de què és, quines funcions té i quines responsabilitats assumeix el consell rector d’una cooperativa, no hi ha una resposta completa escrita en els estatuts, ni en un llibre, ni tan sols a la mateixa Llei de cooperatives. I és que cal tenir en compte una munió d’aspectes pràctics a l’hora de definir aquest compromís.

Els consells rectors de les cooperatives administren i gestionen les cooperatives aplicant el criteri més indiscutible, que és el “sentit comú”. Ara bé, els resultats segurament serien encara millors si, a aquest saber fer, hi afegíssim la possibilitat de tenir més informació i la capacitat de fer preguntes relatives a qüestions legals i econòmiques de la gestió diària.

De fet, són moltes les qüestions que poden sorgir tant als nous membres de consell rector com a aquells que ja fa temps que estan representant a la cooperativa: Com i qui distribueix els càrrecs entre els elegits? És obligatòria l’acceptació del càrrec de consell rector? En quins casos poden ser revocats un o tots els membres de consell rector?

Per facilitar l’exercici d’aquesta responsabilitat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha preparat un itinerari formatiu específic per a les juntes rectores, que compta amb la participació d’experts d’aquesta organització, d’àmbits com els serveis jurídic i econòmic.

El projecte consta de tres grans blocs, que estan pensats per aprofundir en el cas de les persones que ja són membres de consell rector, esdevenir una presa de contacte a aquells que

s’acaben d’incorporar i preparar tots els socis que podrien formar part de la junta en un futur. “Amb aquesta iniciativa, volem enfortir les cooperatives potenciant la participació activa dels consells rectors i el seu relleu generacional” explica Enric Dalmau, responsable de formació de la Federació. “Per això, hem preparat un ampli ventall d’accions formatives sobre marc cooperatiu, competències empresarials i habilitats directives”.

“PREN EL RELLEU” La primera de les accions que s’ha posat en marxa és una jornada d’acollida a nous membres de consell rector. Sota el títol “Pren el relleu de la cooperativa”, un nodrit grup de persones que s’han incorporat a les juntes rectores aquest últim any han trobat resposta a moltes de les seves inquietuds en la sessió feta a Lleida a final d’octubre.

L’objectiu, plenament assolit, era exposar les particularitats de l’empresa cooperativa i les tasques que es deriven de la responsabilitat de formar part d’un consell rector.

Una de les qüestions que es van plantejar durant la jornada és de quina manera es distribueixen els càrrecs dins d’un consell rector. El dubte va ser resolt pels serveis jurídics, que van apuntar que cada cooperativa ho ha de regular en els seus estatuts socials i que sovint es determina que són els mateixos elegits que ho decideixen, segons les disponibilitats i interessos de cadascú però respectant les limitacions estatutàries.•

La Federació organitza formació per a consells rectors.

Participa-hi. El que tenim entre mans, s’ho val!

FCAC SERVEI JURÍDIC Mar Garriga | 932 292 018

FCAC SERVEI ECONÒMIC Marian Mula | 932 292 026

FCAC FORMACIÓ Marc Riera | 932 292 018

18/EMPRESA AGRO75 DESEMBRE 2014

INNOVA[COOP]

Cooperatives de la branca del vi

CELLER COOPERATIU ESPOLLA

PROJECTE: REDUIR LA DESPESA ENERGÈTICA I EL CONSUM D’AIGUA EN L’ELABORACIÓ DE VINS SECTOR: Vi COMARQUES: Penedès, Empordà, Conca de Barberà, Priorat, Montsant, Terra Alta i Tarragona COOPERATIVES PARTICIPANTS: Cooperativa Agrícola d’Albinyana Empordàlia Celler Agrícola de Bellvei del Penedès Cevipe Celler Cooperatiu la Granada Cooperativa Vinícola de Sarral Cooperativa Vinícola del Priorat Cooperativa Falset Marçà Celler Cooperatiu d’Espolla Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre Celler Cooperatiu de Vila-rodona FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTES Màrius Simon | 932 292 016

En els últims mesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha liderat un projecte R+D+I per al sector del vi amb la finalitat de determinar el consum energètic i d’aigua i així definir estratègies que permetin minimitzar aquests costos.

Les despeses vinculades al consum d’energia –principalment, elèctrica– i el consum d’aigua durant les feines de neteja dels equipaments tenen una gran importància de cara a la competitivitat del sector.

El projecte s’ha realitzat a una dotzena de cellers cooperatius de diferents dimensions i tenint en compte el conjunt de factors que influeixen sobre el consum, des de la tipologia del vi (blanc, negre, rosat o cava) al tipus de comercialització (embotellat, en garrafes, a doll...). S’ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i el suport del Departament d’Agricultura.

CONCLUSIONS • El consum energètic va directament associat al volum de producció del celler.

• A més volum de producció, menys consum específic d’aigua per litre de vi elaborat. El cost del consum d’aigua és més variable que el d’energia, ja que depèn de múltiples factors externs a la cooperativa.

• En incrementar el consum energètic per litre de vi produït, augmenta la petjada de carboni.

• L’ús de diferents tecnologies (plaques solars, resines d’intercanvi, etc.) i un bon manteniment dels equips redueixen el consum energètic.

LÍNIES DE FUTUR Fruit de l’estudi, es podrà assessorar als cellers, de forma individualitzada, de possibles millores a realitzar per a una major eficiència energètica i de consum d’aigua. També es posarà a disposició dels cellers participants un full de càlcul per al control dels seus consums en pròximes campanyes.•

AGRO75 DESEMBRE 2014 EMPRESA/19

LA VEU DE L’EXPERT AGUSTÍ LÓPEZ

“Les eines 2.0 aporten eficiència”

Agustí López, és consultor de màrqueting digital i, des de fa més de 5 anys, col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya impartint formació sobre les eines 2.0, entre d’altres.

Què són les eines 2.0?

Quan parlem d’eines 2.0 ens referim a totes les que han sorgit a partir de la web 2.0. Són entorns que ens permeten passar de ser únicament receptors de comunicació a poder compartir informació i participar amb altres usuaris.

Això canvia de forma substancial la manera de treballar i de relacionar-nos en entorns professionals.

En el sector cooperatiu agrari, són necessàries aquestes eines?

El sector agrari i cooperatiu té unes característiques molt especials. En destacaria, la dispersió geogràfica i la necessitat d’interactuar amb molts agents diferents.

Per aconseguir aquest objectiu són necessàries eines que facilitin l’agilitat. Però no em refereixo a entorns molt sofisticats i complexos, sinó tot el contrari: eines molt intuïtives i amb molt baixes barreres d’entrada.

Posa’ns algun exemple...

Pensem en una web participativa i aplicada als entorns legals coopera-

tius, on s’anés col·locant documentació legal i hi hagués espais de participació, resolució de dubtes, fils de discussió o tutorials en suport audiovisual. I tot això amb possibilitat que cada usuari l’utilitzi en el moment que li sigui més pràctic i mitjançant eines que no necessitin instal·lació, a través del navegador web que ja tenim a l’ordinador.

I què més podríem fer?

També podríem transformar les eines de comunicació més habituals (revistes, notícies, canvis normatius, noves subvencions, etc.) en un panell automatitzat on es vegin, d’un cop d’ull, totes les novetats i que cadascú ho pugui administrar al seu gust.

Això es pot aconseguir amb escriptoris virtuals connectats amb pàgines web, canals de notícies, canals RSS, xarxes socials, agendes o reserves d’espais compartits.

En realitat, les eines 2.0 són molt flexibles i les seves aplicacions només tenen per límit la nostra imaginació.

Per això, si les coneixem, trobarem múltiples aplicacions pràctiques a la nostra vida quotidiana.

Aquest entramat d’eines millorarà el sector agrari?

Sí. Perquè aquestes eines aporten més eficiència en els processos.

L’entorn digital és més eficient que el

paper i que la majoria de canals de comunicació convencionals.

Per exemple, és més eficaç una base de dades de dubtes que es pugui consultar que repetir les mateixes respostes una vegada i una altra i una altra... des d’un servei de suport.

A més a més, faciliten la feina en equips de treball. Es poden connectar plataformes virtuals per fer formació, compartir informació, planificar un projecte o organitzar una reunió a distància... i, com dèiem abans, sense necessitat que tothom ho estigui fent al mateix temps.

En un context tan ampli, quina formació s’ha d’impartir?

Fa uns anys, amb poques habilitats informàtiques bàsiques (sistema operatiu i ofimàtica) ja s’anava passant, a la majoria de llocs de treball. Ara tenim nous entorns, molts dels quals no necessiten llicències d’instal·lació, i hem d’adaptar-nos a aquesta realitat.

Necessitem saber què és un RSS, que són els entorns al núvol, què és una wiki, què un blog, què un escriptori virtual...

No tenim més remei que tornar a les aules. De fet, hem d’anar pensant que ja no en sortirem de les aules, doncs aquestes eines evolucionen a gran velocitat.•

AGRO75 DESEMBRE 2014 COOPERATIVES/21

tastacoop “La carn de vedella de Cooperativa Plana de Vic sempre procedeix de vedelles femelles de criança pròpia, amb menys de 12 mesos i reposada un mínim de 5 dies. Aquests paràmetres garanteixen una carn de textura més melosa, gustosa i sana”.

PUNTS DE VENDA

Pilar Dorca Carnissera de la botiga CPV a Vic

Filet de vedella femella

Botigues Plana de Vic Rambla Hospital, 42 vic@planadevic.cat 93 881 47 84 VIC Centre Comercial Sant Jordi C17, Km 28 ametlla@planadevic.cat 93 843 20 45 AMETLLA DEL VALLÉS Travessera de Gràcia, 140 bcntravessera@planadevic.cat 93 368 63 67 Còrsega, 551 bcncorsega@planadevic.cat 93 456 32 49 BARCELONA

Agrària Plana de Vic www.planadevic.cat facebook.com/planadevic • twitter.com/planadeviccat

A la Cooperativa Plana de Vic, fundada el 1966 per un grup de ramaders d’Osona, només es comercialitzen animals d’explotacions que compleixen els requisits de la normativa de benestar animal, que garanteix que estan en llibertat i en una densitat que els permet una millor qualitat de vida.

De la mateixa manera, la carn de Plana de Vic prové de granges que fan servir una alimentació animal formulada i elaborada per la mateixa cooperativa, per tal d’aconseguir la carn amb el sabor i les propietats organolèptiques desitjades. La proximitat entre el nucli d’engreix, el sacrifici i l’especejament en garanteixen la màxima frescor.•

22/COOPERATIVES AGRO75 DESEMBRE 2014

ARROSSAIRES DEL DELTA DE L’EBRE

Arrossaires del Delta, L’

any 1860 es va sembrar al Delta de l’Ebre la llavor del que avui és una de les cooperatives arrosseres més grans de l’Estat espanyol. Amb una producció anual de més de 45 milions de quilos d’arròs i una gamma de 14 varietats diferents, aquesta cooperativa uneix tradició, qualitat i innovació amb la finalitat de produir un dels millors arrossos del món. Actualment, la cooperativa de Deltebre aplega més de 2.000 socis, que produeixen arròs acollit a la Indicació Geogràfica Protegida “Arròs del Delta de l’Ebre”, concedida per la Unió Europea amb la finalitat de protegir-ne l’origen i el tarannà.

PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE El Parc Natural del Delta de l’Ebre esdevé un escenari privilegiat per al conreu de l’arròs. Es tracta d’un espai

protegit de gairebé 22.000 hectàrees on, a l’abril, l’aigua tornarà a inundar els camps de cultiu i el temps semblarà aturar-se fins que començarà la collita, al setembre.

En aquest entorn, la terra conté les propietats més riques i fèrtils, l’aigua dolça s’abraça amb la salada i el clima és temperat, donant com a fruit varietats d’arròs exclusives del Delta: Bahia, Gleva i Bomba.

CARME RUSCALLEDA, AMBAIXADORA Arrossaires del Delta de l’Ebre comercialitza més d’una dotzena de varietats d’arròs i ho fa diferenciant tres grans marques “Segadors del Delta”, “Bayo” i “Nomen”.

L’arròs que creix en l’entorn inigualable del Parc Natural es comercialitza sota aquestes tres marques. D’altra banda, la cooperativa ha sabut evolucionar i ofereix, a més dels

AGRO75 DESEMBRE 2014 COOPERATIVES/23

BAIX EBRE | www.arrossaires.com

molt més que arròs arrossos de sempre, tot un món de novetats. Ecològic, Integral, Vaporitzat, Sushi, Salvatge, Creatiu, Carnaroli, Basmati i Thai-Jazmín són algunes de les noves varietats que la cooperativa ha tret al mercat.

Fruit d’aquesta aposta per la qualitat, la xef Carme Ruscalleda ha esdevingut ambaixadora de la cooperativa ebrenca i ja ha sortit al mercat un llibre de receptes creatives i originals per donar a conèixer les diferents varietats d’arròs.

Les cinquanta receptes incorporen suggeriments de Carme Ruscalleda per aconseguir sempre el millor resultat.

LICORS D’ARRÒS Amb el lema “L’autèntic esperit del Delta”, recentment la cooperativa també ha tret al mercat quatre varietats de

licor d’arròs que li permeten continuar expandint la marca “Segadors del Delta”.

Es tracta d’una gamma de begudes originals, autòctones i de qualitat, que s’elaboren amb alcohol provinent exclusivament de la hidròlisi i posterior fermentació de l’arròs.

Les varietats que es comercialitzen són licor de crema d’arròs, licor d’arròs amb figues, licor d’arròs amb herbes i esperit d’arròs. Cadascun d’aquests productes està pensat per a un tipus de públic i per a ocasions de consum diferenciades.

La seva graduació alcohòlica oscil·la entre el 17 i el 40% de volum i són licors suaus en tots els casos, amb una subtil variació de l’aroma i el sabor entre els diferents productes.

El desenvolupament tècnic dels licors es va treballar en coordinació amb l’empresa catalana Bardinet, que té una àmplia experiència en el món dels espirituosos.•

24/COOPERATIVES AGRO75 DESEMBRE 2014

ActelGrup obre botiga a Tarragona QèViris, un nou concepte de botiga d’alimentació impulsat per ActelGrup, ha aterrat a Tarragona. Es tracta d’una aposta pel comerç de qualitat amb una gran varietat d’aliments d’origen cooperatiu com fruites, verdures, hortalisses, arrossos, carn, vins o làctics.

Aquesta és la segona botiga que ActelGrup té a Catalunya amb la finalitat de donar resposta a la creixent sensibilització de la societat per una alimentació saludable i de proximitat. El primer punt de venda va obrir a Lleida.• www.grupactel.com

Premis Vinari Enguany s’ha celebrat la segona edició dels Vinari, els premis dels vins catalans que organitza el portal on-line Vadevi.cat.

Els guardons es van lliurar a mitjan octubre a Vilafranca del Penedès.

La qualitat dels vins cooperatius es va veure reconeguda una vegada més i, fins a una desena de cellers van obtenir un reconeixement en aquest certamen.

El Vinari d’Or al Millor Negre de Guarda va ser per al vi “Plana d’En Fonoll Selecció 2006” de la Cooperativa Sant Josep de Bot; mentre que “Solera - Garnatxa d’Empordà” del Celler Cooperatiu d’Espolla va obtenir el Vinari d’Or al Millor Vi Dolç, Ranci o de Postres.

Vinari de Plata per a “Duc de Foix Rosat 2013” de Covides en la categoria de Millors Rosats; per a “Equinox 2010” de Celler Batea a Millors Vins Dolços; per a “Cossetània Brut Rosat” de Castell d’Or a Millors Escumosos Rosats; “Les Tres Naus Brut Nature 2011” de Cellers Domenys com a Millors Escumosos Joves, i

per a “Adernats Reserva Brut 2011” com a Millors Escumosos de Reserva.

Cellers destinataris d’un Vinari de Bronze van ser la Cooperativa Sant Josep de Bot per “Clot d’Encís blanc 2013” i Cellers Domenys per “Comanglora Macabeu 2013”, tots dos en la categoria de Millors Blancs Joves; Celler Cooperatiu de Gandesa per “Somdinou Blanc Criança 2009” a Millors Blancs de pas per Fusta; Celler de Capçanes per “Mas Picosa 2013” i Celler Cooperatiu d’Espolla per “Vinya Orlina 2013”, ambdós en la categoria de Millors Negres Joves; Empordàlia en la categoria de Millors Vins Dolços per “Sinols Moscatell 2011”, i Cooperativa Falset Marçà en Millors Vermuts per “Vermut de Falset” Els Premis Vinari són guardons nascuts amb la voluntat de donar a conèixer els millors vins de Catalunya i, en aquesta edició, s’hi han presentat 783 referències, una cinquantena més que l’any passat.•

PUBLIREPORTATGE

Plans de pensions BBVA En les pròximes dècades, el sistema públic de pensions ha d’abordar dos reptes fonamentals: • La seva sostenibilitat.

• La suficiència de les pensions, (és a dir, que les pagues siguin suficients per a cobrir les necessitats bàsiques de les persones)

Si s’opta per complementar la pensió pública amb l’estalvi privat, d’entre tots els productes, els plans de pensions sumen a més el seu avantatge fiscal -les aportacions a plans de pensions són deduïbles de la nostra base imposable en l’ IRPF- la gestió professional de les Inversions.

Segons l’INE, Espanya passarà de 46 milions d’habitants el 2013 a 42 milions el 2050, any en què els majors de 65 anys suposaran el 36,3 % de la població. Aquesta evolució, junt a l’augment de l’esperança de vida, implica que una població en edat de treballar, similar o inferior a l’actual, haurà de pagar pensions a més persones i durant més temps.

BBVA compta amb una amplíssima gamma de plans de pensions individuals, capaços de cobrir les necessitats de qualsevol client. Des del més conservador, al més decidit.

En aquesta situació, i per mantenir la sostenibilitat del sistema, on és probable que les pensions públiques siguin menys generoses, cada vegada és més important que les persones rebin informació i formació sobre la seva futura jubilació, perquè puguin prendre decisions racionals i planificar-se amb temps.

Entre ells, cal destacar la gamma de plans BBVA Multiactivo, amb tres perfils de risc, amb una assignació d’actius dins d’una cartera diversificada.

Això els permet ser capaços d’adaptar-se de forma flexible als canvis del mercat, i es configuren com una interessant solució d’estalvi per a la jubilació.

I fins a final d’any (31/12/2014), diàriament premiem amb 6.000€, una de les consultes i/o simulacions fetes a la xarxa de les oficines de tot Espanya.

AGRO75 DESEMBRE 2014 COOPERATIVES/25

La Serra d’Almos, premi al disseny La fusta d’om té valor. S’utilitza en fusteria i ebenisteria perquè és dura i té tenacitat, però també és elàstica, difícil de partir i fàcil de treballar.

A la Serra d’Almos aquest era l’arbre que més abundava i, per això, en homenatge a una part de la història d’aquest poble de la Ribera d’Ebre, la nova línia de vins de la cooperativa es comercialitza amb la marca ‘L’Om’.

El seu president, Ivan Sales, explica que “hem volgut treure una nova gamma de vins per complementar la nostra marca tradicional, ‘Mussefres’.

Hem fet un producte molt cuidat i que s’elabora a partir d’una selecció de Garnatxa i Carinyena, varietats típiques de la nostra comarca. També hem fet un disseny trencador per a les nostres botelles”.

Precisament, el disseny de ‘L’Om ha rebut la medalla de bronze en l’última edició dels Premis Laus, guardons que es convoquen a nivell de l’Estat espanyol amb la finalitat de reconèixer els millors dissenys gràfics en diferents categories i valorant aspectes conceptuals, formals i funcio-

nals, entre d’altres. Els dissenyadors Dani Rubio Arauna i Nerea Borrell Cedó, filla d’un soci de la cooperativa, van treballar conjuntament una etiqueta minimalista, pensada per a un consumidor urbà i amb curiositat per endinsar-se en la tradició i la qualitat d’aquests vins de la Serra d’Almos.

Se’n produeixen dues varietats de ‘L’Om’, en funció de l’edat del vi: jove i criança, i ambdues estan acollides a la DO Montsant. El disseny que s’ha desenvolupat relaciona la tipologia del vi amb l’edat de l’arbre a través del color (verd intens per al vi més jove i de tonalitats marrons i daurades, per al criança) i també juga amb la repetició dels anells. Amb aquesta idea s’han generat etiquetes, càpsules i caixes per a cada producte.

Ivan Sales afirma que “estem contents perquè el vi jove està tenint una bona acollida i estem a punt de treure el primer criança. De moment, distribuïm només en el mercat català, però el nostre objectiu és anar creixent pas a pas”.• www.serradalmos.com

“Estem orgullosos que, en el disseny de L’OM, hi participi la filla d’un soci. És essencial que tots ens involucrem a la cooperativa” (Ivan Sales)

26/COOPERATIVES AGRO75 DESEMBRE 2014

Festa del safrà a l’Albagés

Aquesta campanya, la Cooperativa Safrà les Garrigues ja agrupa més d’una cinquantena de socis, ha doblat el nom-

bre de plantacions i té perspectives de més creixement per a l’any vinent.

Des de fa dos anys, el cultiu del safrà ha

iniciat una potent recuperació després d’haver gairebé desaparegut, ja que s’estan sumant al projecte un nombre creixent de pagesos que intenten diversificar la producció agrària a les zones de secà, on són tradicionals els cultius de fruita seca i olivera.

El safrà és un producte altament valorat que es comercialitza a uns 8.000 euros el quilo.

Com ja ve sent tradicional i coincidint amb l’època de campanya, la cooperativa ha organitzat la Festa de la Rosa del Safrà, que enguany s’ha fet a la localitat de l’Albagés.

El matí va començar amb una collita de flors i una xerrada sobre les possibilitats del safrà a la cuina. També es van fer concursos d’esbrinar safrà i de plats preparats amb aquesta espècia. Fi de festa amb un gran dinar de germanor.•

AGRO75 DESEMBRE 2014 COOPERATIVES/27

Cooperatives centenàries

Són diverses les cooperatives que estan celebrant els cent anys de la seva fundació, el 1914. Són empreses amb una arrelada tradició però, al mateix temps, estan immerses en processos de modernització i millora constant amb la finalitat d’adaptar-se al nou mercat global i les exigències dels consumidors.

Les cooperatives que, en els últims mesos, han festejat el centenari de la seva fundació són la tarragonina Vinícola de Sarral i les lleidatanes Sant Isidre de Bellcaire d’Urgell, Agrícola de Torregrossa i Camp de Cervià de les Garrigues. En tots els casos va imperar el record als fundadors, l’aposta pel futur i la participació activa i il· lusionada dels socis cooperativistes.

En les últimes setmanes, també han celebrat les noces d’argent cooperatives com Fruits Secs de les Garrigues i Transalfals. En els dos casos es tracta de cooperatives de segon grau que presten suport al desenvolupament empresarial i comercial de les seves cooperatives sòcies.•

Camp de Cervià de les Garrigues. DAMIÀ ALENTORN

Agrícola de Torregrossa. FCAC

Fruits Secs de les Garrigues. IOLANDA GÍDIA

Transalfals. FCAC

Sant Isidre de Bellcaire d’Urgell. FCAC

28/COOPERATIVES AGRO75 DESEMBRE 2014

COOPERATIVA

EMPRENEDORA

PREMIS COOP: 3r premi Responsabilitat Social Empresarial PROJECTE: Només 100 anys de cultura, d’amor a la terra i d’esforç SECTOR: Vi COMARCA: Priorat

www.etim.cat

RESULTATS OBTINGUTS COOPERATIVA FALSET MARÇÀ

Cooperativa Falset Marçà Coincidint amb el centenari de la seva fundació, la Cooperativa Falset Marçà va organitzar múltiples accions culturals i socials amb la finalitat d’impulsar la cohesió de grup de tots els socis i sòcies, renovar els vincles i modernitzar-los.

La cooperativa té un fort arrelament amb la comarca del Priorat que es viu intensament, com un factor positiu.

No obstant això, es considerava necessari crear vincles afectius amb els més joves, fills i néts de socis, que mostraven un distanciament important amb l’entitat.

I tot plegat, des de la defensa d’un model contemporani de pagesia.

Un pagès format, actual, coneixedor del seu territori i el valor cultural i alhora, connectat amb l’activitat creativa del segle XXI.

Fruit dels nombrosos actes que es van organitzar durant tot l’any i en els quals van participar artistes de diferents disciplines, el sentiment de pertinença a la comunitat de cooperativistes es va realimentar i va millorar substancialment. També va aflorar l’orgull d’un col·lectiu de pagesos amb sensibilitat per l’art i per l’activitat creadora de les persones.

Des d’aleshores, la cooperativa ha continuat la tasca generadora i impulsora de dinàmiques culturals amb la finalitat de mantenir viu aquest nou sentiment.•

AGRO75 DESEMBRE 2014 COOPERATIVES/29

Agustí Castells i la cooperativa Cadí, reconeixement President Macià

JORDI BEDMAR

Per la seva dedicació, constància i esperit d’iniciativa en el treball, Agustí Castells Casanova, de 74 anys, ha rebut la Medalla President Macià que atorga el Govern de la Generalitat a les persones que contribueixen a l’impuls de l’economia catalana.

Amb una llarga trajectòria en el cooperativisme agrari, Agustí Castells va ser, entre 1988 i 2010, cap de branca d’arròs de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, entitat que va vicepresidir de 1991 a 2008 i que és, precisament, l’organització que ha proposat l’atorgament de la Medalla President Macià a Castells.

Durant anys, també va presidir el consell sectorial d’arròs de la Confederació de Cooperatives Agràries d’Espanya, va ser membre del Comitè Consultiu a Brussel·les i va ostentar múltiples càrrecs

vinculats amb la política local i el sector.

Agustí Castells va ser l’impulsor d’un procés d’intercooperació històric, la fusió de totes les cooperatives del marge esquerre del riu en Arrossaires del Delta de l’Ebre.

Els qui el coneixen, el defineixen com un “home de sector i de territori”, que es manté fermament compromès amb el món municipal, emprenedor, dinàmic i sempre disposat a impulsar projectes que desenvolupin l’economia de les terres de l’Ebre.

CADÍ, LA COOPERATIVA DE LA MANTEGA I EL FORMATGE Així mateix, el Govern de la Generalitat també ha volgut distingir la capacitat d’adoptar millores i iniciatives de progrés per part de la cooperativa Cadí.

Referent històric i una de les principals indústries de les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, Cadí ha estat distingida en la categoria de Foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat, ja que constitueix una peça clau per al sosteniment i la millora del sector primari del territori.

Cadí va ser la primera cooperativa lletera creada a l’Estat espanyol, amb un projecte socioeconòmic que va marcar un nou camí en la reestructuració de la pagesia de la comarca.

En l’actualitat té 113 treballadors i 112 socis ramaders, les aportacions dels quals produeixen una mitjana de 175.000 litres de llet diaris. Elabora unes 9.000 tones de formatge anuals, distribuïdes en 40 referències..•

AGROACTIVITAT 75 DESEMBRE 2014

Portada: © XAVIER ARNAU

La Grossa, a les Agrobotigues

Bimestral, 20.000 exemplars

Data de tancament: 3 de desembre de 2014

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 Fax 932 260 673 agroactivitat@fcac.coop www.cooperativesagraries.cat Edita: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Josep Maria Sans, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral Direcció: Jordi Vives Cap de Redacció: Maria Corral Redacció: Àngela Casanovas, Anna Farrús, Anna Perelló, David Casadevall, Josep Lluís Bosque, Mar Garriga, Marc Riera, AGRÍCOLA DE VILASSAR DE MAR

Enguany, es pot comprar La Grossa a les Agrobotigues d’una trentena de cooperatives. Aquesta iniciativa, promoguda per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, ha fet possible una unió perfecta, doncs... Qui millor que les cooperatives agràries per repartir il·lusions arreu del territori? El sorteig de La Grossa es farà el dia 31 de desembre i el primer premi serà de 100.000 euros per bitllet. Molta sort a tothom!

Maria Rosa Serra, Màrius Simon, Òscar Tolsà, Teresa Masjuan i Violant Fortuny Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019 Missatges 973 273 977 (anunciants)

Cooperatives amb butlletes de La Grossa Maquetació: Missatges, SL

BARCELONA Igualada, Portal, 4. La Granada, Eres, 11 i Estació, 59. Moià, Av. Barcelona, 10. Sant Sadurní, Ctra. de Sant Sadurní a Vilafranca, km 1. Vilafranca, Ateneu, 19. Vilassar de Mar, Camí de Crist, s/n.

Impressió: Litografia Rosés Col·labora: Xarxa Verda DL: GI-1304-2001

GIRONA Banyoles, Pl. del Monestir, 19. Cornellà del Terri, Ctra. Borgonya, s/n.

LLEIDA Les Borges Blanques, Ensenyança, 6-8 i Pg. del Terrall, s/n. Térmens, Prat de la Riba, 30.

TARRAGONA Albinyana, Ctra. d’Albinyana, s/n. Alcover, Pl. Església Vella, 2. Alforja, Av. Catalunya, 29. Calafell, Jesús, 51 baixos. Camarles, Ctra. Camarles-Lligalló, s/n. Corbera d’Ebre, Ponent, 21. Deltebre, Ctra. Venda Nova Far, km 8. El Catllar, Onze de Setembre, 5-7. Falset, Miquel Barceló, 31. Gratallops, Piro, s/n. La Nou de Gaià, Av. Catalunya, s/n. La Selva del Camp, Av. Fraternitat, 6. La Serra d’Almos, Av. de la Cooperativa, s/n. La Vilella Baixa, Nou, 9. Llorenç del Penedès, Cases i Amigó, 1. Pratdip, Av. Catalunya, 9. Sarral, Av. de la Conca, 33. Ulldemolins, Saltadora, 17. Valls, Pl. del Carme 4 i 9. Vandellòs, Ctra. Hospitalet-Mora, s/n.•

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a LOPDcomunicacio@fcac.coop