AGROactivitat 77 (abril 2015)

77 ABRIL [2015]

ACTIVITAT

AGRO REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

AGRO77 ABRIL 2015 SUMARI/3

Ens veiem al maig El 22 de maig celebrem, a la Llotja de Lleida, l’Assemblea General Ordinària. La Federació, que és la nostra organització, ens brinda aquesta oportunitat de reunir-nos cooperativistes de totes les parts del territori, intercanviar inquietuds i trobar noves opcions de negoci.

No en va, la Federació és el fil conductor de tot el sector productiu agrícola i ramader de casa nostra. Representa el moviment cooperatiu agrari arreu i uneix tots els sectors productius de Catalunya.

A hores d’ara, tenim entre mans temes importants per al futur de la major part dels sectors. Estem treballant en l’aplicació de la PAC i el PDR, i també en la definició d’eines per a un sector del vi més competitiu, en la manca d’ajuts a la fruita seca, per un nou model de fertilització agrària assumible pels productors, perquè es facin més controls a l’oli dels restaurants, per l’estratègia enfront del foc bacterià que crema els fruiters i per la

7 8 9 10 11 12

4 DOSSIER Estratègies per a la

competitivitat del vi FEDERACIÓ Convocatòria de l’Assemblea General Federació Col·laboració amb el Banc de Recursos SECTORS Els nostres caps de branca: Jordi Casanova, arròs Opinió de Roger Palau, sobre els ajuts a la fruita seca

Nou model de fertilització agrària a Catalunya Es reclamen més controls a l’oli dels restaurants El foc bacterià crema mitja Catalunya

14 15

13 Opinió de Josep Lluís Escuer

sobre benzineres cooperatives EMPRESA Coopinió: La Granadella, organització de visites

Congrés estatal de Cooperatives Agro-alimentàries

continuïtat de les benzineres cooperatives, entre altres problemàtiques i necessitats.

A més, a la Federació també hi ha representades tres branques molt importants per al futur de l’agricultura i la ramaderia de casa nostra com són la formació, el desenvolupament rural i les seccions de crèdit. Precisament, estem avançant amb l’Associació per aconseguir el reconeixement que es mereix el model de cooperativa amb secció de crèdit, que és una pota principal en la part econòmica i financera de les nostres empreses, i treballem conjuntament en la seva ordenació, sense soroll i amb la complicitat de tots.

Arribats en aquest punt, també dirvos que ens volem fer imprescindibles no només per a les cooperatives sinó també per a tots i cadascun dels socis, com a productors que formen part d’una cooperativa, perquè tenen unes necessitats molt específiques i han de prendre consciència que for-

SUMARI

EDITORIAL

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

men part d’una empresa que també és seva.

En un altre àmbit, no vull deixar de fer menció especial de la Mercè Pascual, que ha format part de l’equip humà de la Federació des de 1994 i es va jubilar a final de març. Mercè, t’agraïm la dedicació, professionalitat i humanitat que ens has mostrat durant tots aquests anys, i la teva jubilació ens fa sentir una certa maduresa de la nostra organització.

Per tot plegat, aquesta és una assemblea important per als companys de consell rector. Comptem amb la vostra assistència per fer balanç dels últims mesos i per avançar-vos quins són els nostres objectius i la nova manera de treballar.•

RAMON SARROCA President

18 19

21 22 25 16

Les seccions de crèdit obren caixers propis InnovaCoop: Millor qualitat dels calçots La veu de l’expert: Pere Villar, anàlisi de sòls COOPERATIVES Tasta Coop: Vi “Casteller” de Covides Reportatge: Cooperativa Agrària Plana de Vic Miralcamp lliura els premis del I Concurs de Panís Bot homenatja Picasso amb un oli verge extra

27

Vinícola de Nulles inicia exportació a Perú Ulldemolins presenta els Vins del Silenci

29 30 28

Cooperativa Emprenedora: ActelGrup La Finestra: Albert Riera, La Fageda Temps d’oci: Garrigues, colors i emocions

4/DOSSIER AGRO77 ABRIL 2015

Estratègies per un vi competitiu ADAM ALBERT

A

mb la finalitat que resulti competitiu i pugui continuar generant riquesa i ocupació, s’està treballant a diferents nivells per un sector vitivinícola que, sens dubte, és estratègic tant a nivell català com estatal.

En aquest sentit, garantir un control de la producció en funció de la demanda del mercat ha de ser objectiu prioritari del Reial Decret que prepara el Ministeri d’Agricultura per aplicar els canvis que comporta la nova reforma de la PAC en el vi. L’estratègia ha de passar per controlar l’augment de la superfície i evitar la liberalització de la plantació de vinyer, limitant el potencial vitivinícola, aconseguint un creixement sostenible i augmentant la rendibilitat.

Juntament amb aquesta estratègia del sector productor, s’estan posant en marxa diferents mecanismes per a la promoció del consum de vi, com són la creació de la Interprofessional del Vi a nivell estatal i el primer panell de tast oficial de vins a Catalunya. celler el mas roig

AUTORITZACIONS DE PLANTACIÓ Com a pas previ d’una eventual liberalització de plantacions, la reforma de la PAC de 2013 estableix un nou règim d’autoritzacions de plantació, que permet garantir certa limitació de la producció i assegurar un creixement ordenat de les plantacions de vinya.

A nivell estatal, el Ministeri d’Agricultura està treballant en un Reial Decret d’aplicació de la PAC que, com a principal novetat, contempla la conversió dels drets de plantació de vinya en autoritzacions. En paral·lel, està definint la normativa que regularà el potencial de producció vitícola a escala estatal.

El nou sistema d’autoritzacions de plantació de vinya –que entrarà en vigor l’1 de gener de 2016 i serà vigent fins a final de 2030– estableix que només es podrà plantar vinya amb autorització i que aquestes autoritzacions, a diferència dels antics drets, no seran transferibles entre els viticultors. Les autoritzacions tindran una vigència de 3 anys.

Les autoritzacions es podran obtenir per tres vies. En primer lloc, mitjançant la conversió de drets de plantació a sol·licitud de l’interessat a partir del 15 de setembre. També s’hi podrà accedir mitjançant l’arrencada d’una vinya i la seva replantació. Finalment i per al cas de noves plantacions, existirà el mecanisme de salvaguarda amb la concessió d’una quota de superfície de vinya; aquesta quota permetrà realitzar noves plantacions i s’oferirà cada any per una superfície entre el 0% i l’1% del total de superfície plantada el 31 de juliol de l’any anterior i d’acord amb criteris d’admissibilitat i de prioritat.

Es preveuen sancions per als viticultors que realitzin plantacions sense autorització prèvia. Les penalitzacions podran comportar l’arrencada de les vinyes i multes coercitives, l’import de les quals estarà en funció del temps transcorregut des de la notificació de l’administració.

Amb la nova regulació, també desapareix la reserva de drets.•

AGRO77 ABRIL 2015 DOSSIER/5

Remuntant i encarant el futur LLUÍS GROGUÉS VI FCAC

Fruit d’una crisi viscuda els últims anys, amb una manca de creixement dels preus i la tendència al descens del consum interior, el sector del vi estem treballant de valent i en diferents àmbits per recuperar el nostre posicionament i garantir una renda adequada tant per als productors com per als cellers cooperatius.

Així doncs, estem presentant propostes al Ministeri d’Agricultura per tal que, a nivell estatal, garanteixi un control de la superfície de conreu de la vinya i el consegüent equilibri entre oferta i demanda, principalment tenint en compte que el nou règim d’autoritzacions aprovat per la Unió Europea no és el sistema desitjat ni per la Federació ni pels productors dels principals països elaboradors.

Existeix el risc que aquesta regulació acabi esdevenint una porta cap a la liberalització total dels drets de la vinya i, depenent de com s’apliqui a l’estat membre, es podria arribar a considerar una liberalització encoberta. Per això, la Federació sol·licitem al Govern espanyol que limiti les hectàrees a nivell baix –al voltant del 0,25% de la superfície de l’estat, que són unes 2.000 hectàrees–. L’Estat podrà modificar anualment aquest percentatge, però creiem que ha de partir d’un criteri restrictiu que tingui en compte que venim de dues campanyes generoses. És imprescindible controlar el potencial vitícola del

país per no enfonsar tot el sector.

En paral·lel, ens hem incorporat a la Junta Directiva de la nova Interprofessional del vi amb la finalitat de treballar perquè les decisions que s’acordin siguin adequades i beneficioses per a les cooperatives catalanes.

Una de les primeres actuacions que es plantegen és posar en marxa una campanya de promoció interna i estem demanant que es financi únicament amb els operadors que venen a dins del país i de manera proporcional al seu volum i/o facturació. Entenem, també, que només hi han de participar aquells que comercialitzen producte final.

La posada en marxa de la Interprofessional condicionarà, també, que es comencin a fer declaracions obligatòries per disposar de les dades necessàries per al correcte funcionament d’aquesta organització.

Finalment, aplaudim la iniciativa de posar en marxa el primer panel de tast de vins a Catalunya. És una iniciativa ben rebuda pel sector, que s’ha estat demanant per les denominacions d’origen i que en els pròxims mesos, mitjançant l’INCAVI i l’IRTA, es veurà materialitzada. És, sens dubte, una eina necessària i de servei al sector que es treballarà aquest any en què estan previstes eleccions als consells reguladors de les denominacions d’origen del sector del vi.•

6/DOSSIER AGRO77 ABRIL 2015

Reunió de la Interprofessional amb Isabel García Tejerina, ministra d’Agricultura. MAGRAMA

Interprofessional del vi Recentment s’ha aprovat el reconeixement de l’Organització Interprofessional del Vi d’Espanya com a organització interprofessional agroalimentària, i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya s’ha posicionat com una de les entitats que formen part de la Junta Directiva de la Interprofessional amb la representació del cap de branca del vi, Lluís Grogués.

L’existència d’aquesta organització permetrà fer front de forma conjunta a molts dels reptes que té el sector. En aquest sentit, un dels primers objectius és posar en marxa una campanya de promoció en el mercat interior per canviar la tendència negativa en el consum de vi.

Està previst que la campanya es dugui a terme mitjançant una extensió de norma i, per aquest motiu, el Ministeri s’ha compromès a posar en marxa un sistema d’informació de mercat centralitzat que garanteixi una presa de decisions equitativa per als diferents agents del sector vitivinícola estatal.

És probable que el sistema d’informació es basi en l’obligació de realitzar declaracions mensuals a través d’Internet. També es podria fer una recopilació d’informació per al seguiment del mercat amb els documents que acompanyen el transport de productes i registres que permeten conèixer les existències inicials, producció, entrades, sortides i existències finals, separant la informació per tipus de vi, denominacions d’origen o indicacions geogràfiques.

Aquesta norma bàsica en matèria de declaracions obligatòries del sector vitivinícola contribuirà, a més, a dotar el sector d’una major transparència.

Finalment, s’ha anunciat la creació del Registre General d’Operadors del Sector Vitivinícola (REOVI), on s’inscriuran tots els productors que elaboren vi o most. No hi tindran accés els no productors que emmagatzemin vins o mostos i que no siguin consumidors privats o detallistes.•

El panel de tast de vins de Catalunya A iniciativa de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), s’està treballant en la creació del primer panel de tast oficial de vins de Catalunya.

El panel de tast és un projecte pioner a Europa dins el sector vitivinícola, ja que no n’hi ha cap altre que aglutini tots els vins d’un país o regió. S’encarregarà de tastar els vins de les denominacions d’origen catalanes mitjançant un procediment regulat i acreditat per la ISO 17025. Es tracta, doncs, d’una eina

d’anàlisi al servei del sector que té com a objectiu substituir el judici individual i subjectiu pels criteris objectius d’un grup d’experts.

El panel de tast de vins de Catalunya estarà format per un cap i 25 tastadors oficials procedents de les diferents zones productores que tindran la missió d’analitzar organolèpticament els vins, elaborar-ne un perfil descriptiu i oferir un criteri independent de valoració.

La seva seu estarà a Vilafranca del Penedès, a les dependències de l’INCAVI.•

AGRO77 ABRIL 2015 FCAC/7

Assemblea General de les cooperatives agràries La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té previst convocar l’Assemblea General Ordinària el divendres 22 de maig a la Llotja de Lleida.

L’acte estarà presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i serà la primera assemblea des de que Ramon Sarroca va assumir la presidència de la Federació al juliol de 2014.

Aprofitant la celebració de l’assemblea, es presentaran els eixos, línies i actuacions de futur definits en el Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català. Aquestes conclusions són fruit d’un exhaustiu treball de diagnosi del sector i de les sessions de reflexió per grups de cooperatives i amb els consells rectors de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l’Associació de Seccions de Crèdit.

La presentació del Pla Marc estarà presidida pel conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, per la implicació del Departament d’Agricultura en el desenvolupament d’aquest ambiciós projecte.•

La Llotja de Lleida acollirà, el 22 de maig, l’acte més emblemàtic de la Federació

8/FCAC AGRO77 ABRIL 2015

Cultiva la solidaritat

Signatura del conveni entre la Federació i el Banc de Recursos. FCAC

La Federació de Cooperatives ha signat un conveni de col· laboració amb el Banc de Recursos amb la finalitat de sensibilitzar per a un ús més racional i responsable dels béns

materials i evitar el malbaratament aprofitant aquells recursos que ja no utilitzem per donar-los a països en vies de desenvolupament i a entitats socials del nostre país.

Fundat l’any 1996, el Banc de Recursos actua com un pont solidari per aconseguir un millor aprofitament dels recursos materials i humans canalitzant els excedents que la societat actual genera cap a projectes de desenvolupament en països del Sud i també cap a sectors de la nostra societat que no disposen d’aquests recursos.

Una de les campanyes que Banc de Recursos té en marxa és “Cultiva la solidaritat” i té com a finalitat recaptar maquinària agrícola en bon estat per destinar-la a ONG que duen a terme projectes agrícoles i tenen capacitat tècnica de formació. Es calcula que, a Catalunya, hi ha més de 500 tractors en desús que estan en bon estat, mentre que a Llatinoamèrica i a l’Àfrica necessiten aquestes màquines per millorar les condicions de treball i la productivitat de la terra.• Més informació: www.bancderecursos.org bancdr@bancderecursos.org

A Catalunya, hi ha més de 500 tractors en desús que estan en bon estat i que podrien ser molt útils a països de Llatinoamèrica i a l’Àfrica

AGRO77 ABRIL 2015 SECTORS/9

els nostres caps de branca

“L’arròs representa més que un cultiu” Quina és la situació del sector?

El 2014 ha estat clau per al sector arrosser català. Les negociacions sobre el sistema de pagaments directes del primer pilar de la PAC, el nou Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) i la definició i establiment de compromisos per a les mesures agroambientals de l’arròs, la plaga del caragol poma... Durant aquest any, s’han pres decisions de gran responsabilitat i de les quals en depèn la continuïtat i viabilitat del nostre sector Com ha estat el procés de discussió de la PAC? El primer indicador d’alerta se’ns va encendre quan la Comissió Europea d’Agricultura va fer públiques les seves intencions de modificar el sistema de repartiment dels ajuts directes i de rebaixar considerablement el pressupost comunitari destinat a l’agricultura. La pressió dels països “agroescèptics” dins de la UE ha fet que aquests anys hagin estat molt intensos. I finalment, per tal de mantenir el pressupost de la PAC, s’han hagut d’acceptar dins del primer pilar unes pràctiques que van un pas més enllà de la condicionalitat com a requisit per a formar part del sistema del nou pagament base.

I el resultat és viable?

El nou sistema de pagament base ha estat a punt de deixar tocada de mort l’agricultura del mediterrani, que és diversificada i majoritàriament minifundista.

Per sort, finalment s’han pogut tancar acords que han matisat el punt de partida de la Comissió i esperem que, amb el nou sistema de convergència interna dels ajuts, es pugui mantenir un nivell de suport paregut al de l’anterior PAC i en tots els sectors agraris de l’Estat.

JORDI CASANOVA ARRÒS

Jordi Casanova porta l’explotació familiar d’arrossers. És soci i president de la cooperativa Arrossaires del Delta de l’Ebre, i també presideix la Denominació d’Origen Protegida Arròs del Delta de l’Ebre.

A més, té una dilatada experiència en l’àmbit comercial, tant en el sector de venda al detall com majorista.

Al juny, va ser elegit cap de branca d’arròs de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

En l’àmbit del nou PDR, com valoreu les agroambientals de l’arròs?

Estem contents pel sentit dels compromisos establerts. En les anteriors mesures agroambientals, hi havia un seguit de compromisos i subactuacions que grinyolaven per ser poc factibles i que, des del nostre punt de vista, se’ls podia demanar incidir més positivament en la seva finalitat i facilitat d’aplicació per part dels agricultors. Amb les noves mesures agroambientals, en canvi, sembla que s’han acostat posicions i els compromisos prenen un sentit més ampli pel que fa a les sinergies entre praxis agrícoles i la gestió dels espais naturals. En aquest sentit, tot i la rebaixa de les primes econòmiques que podran percebre els agricultors arrossers, pareix que aquestes mesures hagin de presentar un major suport a les explotacions, ja que estem parlant de compromisos ben integrats a les possibilitats dels arrossers. És adequat el nou pla d’actuació contra el cargol poma?

La plaga del cargol poma és una amenaça que està sofrint el sector arrosser. Devastadora i implacable, representa un mal que no li desitjaria ni al pitjor enemic. Ja fa anys que se’n va detectar la presència al Delta de l’Ebre, però cada any s’han hagut de prendre decisions transcendentals per al futur del cultiu de l’arròs i el 2014 no n’ha estat una excepció. Ara encarem el 2015 amb optimisme. Les noves mesures agroambientals no representaran un entrebanc per al pla d’acció contra la plaga i, a més a més, sector i Departament d’Agricultura hem creat un marc de treball conjunt que ha permès establir un calendari d’actuacions i pressupost amb prou temps de planificació. D’altra banda, durant tots aquests anys s’ha fet molta feina per a sensibilitzar al funcionariat i parlamentaris europeus.

Com veieu el futur de l’arròs?

La producció d’arròs al nostre territori representa més que un cultiu. Donem identitat, som motor del turisme i gestionem una gran superfície d’alt valor paisatgístic i ambiental que no podria existir sense l’activitat dels arrossers.

El sector estem fent una gran feina. Anem tots a una i la branca de l’arròs de la Federació ens és una eina clau, de la qual en traiem molt de profit.• Contacta amb el teu cap de branca! jcasanova@fcac.coop

10/SECTORS AGRO77 ABRIL 2015

Fan burla de la fruita seca ROGER PALAU

FRUITA SECA FCAC

El sector de la fruita seca i la garrofa tenim un paper destacat en la preservació del medi ambient i l’equilibri territorial en terrenys on no hi ha alternatives de cultiu.

A més, el nostre producte és un dels elements essencials en la dieta mediterrània i esdevenim la matèria primera d’una agroindústria que transforma aquesta producció i crea ocupació en l’entorn rural.

Des de 2012, el sector de fruita seca ha deixat de rebre 13 milions d’euros i un 7,5% de la superfície de conreu ja s’ha abandonat” Per això, l’any 2003, després d’una llarga reivindicació del sector que va comptar amb la complicitat del Ministeri i el Departament d’Agricultura i també del Parlament de Catalunya, la Comissió Europea va acceptar preveure mesures d’ajut per evitar la desaparició d’aquest conreu i els efectes negatius que això provocaria des del punt de vista ambiental, rural, social i econòmic.

A més, s’autoritzava els estats membres a concedir ajuts addicionals per afrontar necessitats específiques.

Amb 9 euros per hectàrea no estan solucionant res” Aquesta decisió de Brussel·les va representar un èxit sense precedents quan, precisament, ens temíem una dràstica reducció dels fons europeus tenint en compte que érem un sector mediterrani, amb pocs estats membres impli-

cats i que la nova Política Agrària Comunitària (PAC) ja apostava per l’aleshores nou sistema de pagament únic.

Una dècada després del primer establiment de l’ajut específic, la Comissió Europea continuava apostant per la idoneïtat d’aquest suport al sector de la fruita seca i així es posa de manifest en els reglaments de la PAC de final de 2013.

Però la nostra realitat ha estat decebedora quan ens hem adonat que són els estats membres productors els que han perdut la sensibilitat i han reduït progressivament el pressupost destinat a la fruita seca. Des de 2012, a Catalunya, la fruita seca hem perdut 8,6 milions d’euros de fons de la Generalitat als quals hauríem de sumar 4,5 milions de l’Administració General de l’Estat.

Fa mesos que estem denunciant l’impacte d’aquestes decisions en les explotacions i el risc d’abandonament de milers d’hectàrees augmenta. La reducció de la superfície productiva ja és una realitat i, des de 2011, a Catalunya s’ha reduït un 7,5% la superfície destinada al conreu de fruita seca, mentre que en el conjunt d’Espanya la reducció només és de l’1,1%. En el cas concret de l’ametlla, la superfície de conreu s’ha reduït un 9,5% a Catalunya, front l’1,4% de l’Estat. És imprescindible que, enguany, les administracions responsables –tant la Conselleria com el Ministeri– destinin un pressupost específic que permeti fer efectiu el pagament de 120,75 euros/hectàrea en la convocatòria de l’ajut específic de la fruita seca i garrofa.

Amb 9 euros per hectàrea no estan solucionant res. Estan fent mofa del sector.•

AGRO77 ABRIL 2015 SECTORS/11

Nou model de fertilització agrària El Govern català està preparant canvis importants en la gestió de la fertilització i les dejeccions mitjançant un nou Decret que preveu mesures addicionals. El motiu és que els últims anys no s’han produït canvis significatius en la qualitat de les aigües subterrànies respecte dels nivells de nitrats i, a més, s’han detectat nivells elevats de fòsfor en algunes parcel·les analitzades.

L’Administració vol establir un sistema en què la disponibilitat de terra condicioni l’activitat de la granja, i on el titular de les parcel· les agrícoles doni el seu vistiplau anualment.

Per això, les principals novetats de la normativa inclouen l’establiment d’un doble límit d’aportacions nitrogenades segons el nivell de fòsfor en la parcel·la, l’obligació de tractament a les granges de més grandària ubicades a zones d’alta densitat ramadera definides com a ZADER, l’ús del GPS i el registre telemàtic en el transport de dejeccions a partir de 10 quilòmetres de distància i la realització d’una declaració anual sobre la previsió de gestió de les dejeccions.

ESMENES DE LA FCAC La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, després d’haver mantingut reunions amb representants de cooperatives i l’Administració, ha presentat un document

d’esmenes en què sol·licita que s’analitzin amb deteniment les mesures i que es diferenciï entre allò que fins ara s’ha estat aplicant i no ha suposat un canvi en la gestió real de la fertilització i allò que sí que ha estat eficaç.

Així mateix, el responsable de ramaderia de la Federació, Ramon Armengol, argumenta que “la formació i la promoció de les bones pràctiques de fertilització han resultat molt més efectives que les imposicions burocràtiques. Cal cercar fórmules perquè ramaders i agricultors vegin els beneficis de realitzar una gestió sostenible i curosa amb el medi ambient”.

Les cooperatives també subratllen que l’Administració no té en compte el factor econòmic, que resulta bàsic. Moltes exigències impliquen un increment de cost en la gestió de les dejeccions que repercuteix directament en el ramader i redueix la competitivitat de les produccions en relació amb altres països i fins i tot, vers altres comunitats autònomes de l’Estat.

En definitiva, Ramon Armengol conclou que “cal diferenciar les mesures que realment són efectives per una òptima gestió i evitar l’efecte de desincentivar l’ús del nitrogen orgànic.

Tot plegat pot suposar una sobrecàrrega de costos en el sector que faria inviable l’activitat ramadera”.•

La nova normativa inclou l’ús del GPS i el registre telemàtic en el transport de dejeccions, entre altres

12/SECTORS AGRO77 ABRIL 2015

Més controls a l’oli dels restaurants

Reunió amb l’Agència Catalana de Consum. FCAC

Des de l’1 de març de l’any passat, els olis que es posen a disposició del consumidor en els establiments d’hostaleria, restauració i serveis de càtering han d’anar en envasos etiquetats i que no es puguin reomplir.

Aquesta mesura va ser molt ben acollida pel sector perquè un producte

correctament etiquetat garanteix la transparència de la informació i preserva la qualitat, evitant possibles fraus.

No obstant això, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha detectat que es continuen donant irregularitats que confirma l’Agència Catalana del Consum. Al llarg de 2014, s’han

realitzat 170 intervencions a diferents restaurants catalans que han posat de manifest que l’aplicació de la normativa és bastant irregular i, un any després de la seva entrada en vigor, encara existeixen establiments on es poden trobar setrilleres a les taules o bé oli embotellat que no disposa d’un sistema de protecció que garanteixi la no reutilització.

Antoni Galceran, responsable d’oli d’oliva de la Federació explica que “ens hem reunit amb el director de l’Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa, per reclamar més controls que garanteixin que bars i restaurants compleixen l’obligació de servir l’oli en els envasos adequats. El nostre objectiu és tant protegir els interessos dels consumidors com assegurar la viabilitat del sector”. Així mateix, afegeix que “reconeixem que altres restaurants han aprofitat la mesura per donar un valor afegit i han optat per oferir oli de proximitat als seus clients”.

En el marc de la reunió, la Federació també va denunciar la utilització de l’oli d’oliva com a reclam i que la venda a pèrdues continua sent una pràctica freqüent de la gran distribució, fins al punt que s’han donat casos de preus de venda al públic d’oli d’oliva per sota de les cotitzacions en origen.•

El foc bacterià crema mitja Catalunya La campanya de fruita de llavor a Lleida ha estat marcada per l’aparició de diversos focus de foc bacterià localitzats en diferents punts.

La dispersió geogràfica dificulta greument l’eradicació d’aquesta malaltia que afecta els fruiters i això, unit a les mancances pressupostàries de l’Administració, ha provocat la divisió de criteris en el sector.

Per a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, un ajut de només 3.000 euros per hectàrea com a indemnització resulta del tot insuficient, tenint en compte les despeses que comporta, i considera que és més factible que els agricultors

facin arrencades selectives en comptes d’esperar una indemnització deficient per a la realització d’arrencades massives.

Per aquest motiu, la Federació promourà una campanya de sensibilització a les cooperatives i els seus socis per tal que apliquin correctament les mesures de prevenció i eradicació. També s’oferirà formació en la simptomatologia de la malaltia perquè els agricultors la detectin fàcilment.

Així mateix, el Departament d’Agricultura té previst crear l’Oficina del Foc Bacterià per reforçar la informació al sector.•

AGRO77 ABRIL 2015 SECTORS/13

A favor de les benzineres cooperatives Josep Lluís Escuer

SUBMINISTRAMENTS FCAC

Arran del debat en què es posen en dubte les estacions de subministraments “desateses” (sense personal d’atenció al client), la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ens hem reunit amb el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial del Departament d’Empresa i Ocupació. Fruit de la trobada, hem aconseguit el compromís que el Govern de la Generalitat de Catalunya no qüestionarà aquest model de benzinera.

El fet de ser estacions sense personal no eximeix les benzineres cooperatives de disposar d’equips adequats de protecció contraincendis, realitzar inspeccions periòdiques, comprovar la metrologia o tenir un conseller de seguretat de mercaderies perilloses” Les cooperatives agràries que fem distribució de carburants, per la nostra ubicació en entorns rurals amb índex de població més baixos, hem d’optar per un sistema que no ens obligui a tenir personal d’atenció al client durant les 24 hores.

Només aquest model d’estació ens permet mantenir oberts punts de venda de carburants que d’altra manera serien

clarament insostenibles i que així resulten un servei interessant per a l’agricultor i la comunitat rural.

Com és lògic, això no eximeix les benzineres cooperatives de complir amb les obligacions de disposar d’equips adequats de protecció antiincendis, realitzar inspeccions periòdiques, comprovar anualment la metrologia i comptar amb un conseller de seguretat de mercaderies perilloses.

Entenem que potser cal millorar la regulació per garantir un bon funcionament de totes les instal·lacions, però, més enllà d’això, creiem que no hi ha arguments per prohibir un model que està implantat a bona part d’Europa. A països com Dinamarca i Finlàndia, més de la meitat de les estacions de serveis ja són desateses; a Suècia i Noruega ho són una quarta part aproximadament i a països veïns com França, aquest tipus de benzinera ja representa un 10% del total.

A nivell espanyol, el Ministeri d’Indústria tampoc impedeix la instal·lació d’aquestes estacions de servei però, sorprenentment, comunitats autònomes com Navarra, Castella-La Manxa, Andalusia o Aragó les estan prohibint en el seu àmbit territorial.

El sector cooperatiu català estem satisfets d’haver assolit el compromís del Departament d’Empresa amb un model que propicia la lliure competència, millora els preus per al consumidor i garanteix la nostra voluntat de prestar serveis al soci i oferir una activitat econòmica addicional en el medi rural.•

14/EMPRESA AGRO77 ABRIL 2015

CO[OP]INIÓ

RAMON BARRULL [COOPERATIVA AGROINDUSTRIAL CATALANA]

“Fem visites per explicar el món de l’oli” Com va sorgir la idea?

La idea es va forjar dins del grup Oleoturisme Garrigues, que està format per empreses de diferents sectors interessades a potenciar un actiu que tenim a la comarca: el paisatge, l’oli i la cultura que els habitants de les Garrigues hem desenvolupat al llarg dels anys.

Quin tipus de públic ve a visitar les instal·lacions?

Estem oberts a tot tipus de públic. Majoritàriament és familiar, persones interessades a saber més coses de l’elaboració de l’oli i a aprendre a diferenciar els bons olis.

També rebem grups escolars, que són especialment benvinguts a casa nostra.

Precisament, fa uns mesos vau rebre una escola de Tàrrega... Quines activitats van realitzar?

Als grups escolars, se’ls explica el procés d’elaboració de l’oli amb el sistema modern de dues fases. A més, també poden visitar el molí antic i així contrasten la gran diferència que hi ha amb el sistema d’elaboració d’abans. Finalment, els projectem un vídeo de la història de la cooperativa. Una altra activitat que els agrada molt és fer un taller de sabó d’oli. Quan marxen, es poden emportar el seu sabó i una botella d’oli.

Per posar en marxa aquesta iniciativa, vam comptar amb el suport de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Ramon Barrull és president de la Cooperativa Agroindustrial Catalana, ubicada a la Granadella i fundada l’any 1920. Des de fa uns mesos, aquesta cooperativa obre les seves portes a nens i adults perquè puguin visitar les instal·lacions i gaudir degustant un dels millors olis d’oliva Arbequina.

Des de quan oferiu el servei de visites a la cooperativa?

L’any 2013 vam començar organitzant visites d’escolars al nostre molí i aquesta última campanya hem posat en marxa l’activitat de la collita d’olives.

I per als adults, què oferiu?

Enguany hem incorporat l’experiència de collita. Consisteix a fer la collita de manera artesanal, amb tot el procés complet. A continuació, fem un dinar a l’Ermita de Sant Antoni. Després, es porten les olives a la cooperativa i es fa el seguiment de tot el procés d’elaboració. També es visita el molí antic, on expliquem com es feia l’oli antigament. Per acabar, assistim a un tast d’oli on aprenem a diferenciar les qualitats.

Les visites es poden concertar directament a la cooperativa o mitjançant l’agència Olea Soul, que també està implicada en el projecte d’oleoturisme.

Alguna novetat de cara a la pròxima campanya?

Aquest any estem rehabilitant el molí antic per fer-hi el Museu de l’Oli que, juntament amb el Centre de la Cultura de l’Oli, serà una eina indispensable a la Granadella per explicar el món de l’oli a la comarca de les Garrigues. Intentem oferir una experiència de qualitat a les persones que ens visiten i creiem que, a partir de l’any vinent, amb el nou museu, podrem explicar, encara millor, tots els processos.•

“El grup d’Oleoturisme Garrigues volem potenciar el paisatge, l’oli i la cultura que els habitants de les Garrigues hem desenvolupat al llarg dels anys”

AGRO77 ABRIL 2015 EMPRESA/15

Raons de futur per a les cooperatives

TALLERS

Més d’un miler de representants de cooperatives d’arreu de l’Estat han participat en el VII Congrés de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya, que es va fer a València a final de febrer. L’acte, coincident amb el 25è aniversari de l’organització, va comptar amb la presència del Rei Felip VI i amb la participació del comissari europeu d’Agricultura, Phil Hogan, que feia la seva primera visita al país.

Sota el lema “Raons de futur”, es van tractar aspectes com el repte alimentari, la innovació, la internacionalització i el futur de les cooperatives al mateix temps que es van plantejar propostes que permetin seguir avançant i generant riquesa i llocs de treball al col·lectiu.

Un objectiu del congrés era servir de punt de trobada perquè les cooperatives puguin analitzar problemes comuns, definir interessos i establir sinergies de

col·laboració a partir de la presentació d’experiències concretes.

En aquest sentit, el congrés va incloure l’organització de quatre tallers de treball entorn de grans temes que desperten l’interès de les cooperatives: l’eficiència energètica, la competitivitat i el posicionament en el mercat, la relació entre els socis i el govern cooperatiu i la igualtat en els òrgans de decisió de les cooperatives.•

EFICIÈNCIA I INNOVACIÓ INDUSTRIAL A LES COOPERATIVES. Centrat en els reptes que les cooperatives han d’afrontar en relació amb els processos industrials en què estan involucrades. Es va tractar especialment el repte de l’energia tant des de la perspectiva de reduir els costos a almàsseres, cellers, fàbriques de pinso o processos de transformació de les matèries primeres com amb la finalitat de buscar fórmules que valoritzin la biomassa d’origen agrícola i agroindustrial.

COMPETITIVITAT I MILLORA DEL POSICIONAMENT EN EL MERCAT. Anàlisi de la competitivitat des de perspectives com la innovació orientada a l’eficiència, la internacionalització intra i extra comunitària, la política de marques i la diferenciació de la producció, els processos i els serveis. Fruit de la crisi econòmica, el preu esdevé un factor fonamental per a les decisions de compra i sorgeix la necessitat que els nous productes aportin una utilitat al consumidor, i no només un missatge o un packaging atractius.

GOVERN COOPERATIU. La governança es considera una de les claus de competitivitat de qualsevol empresa, per al seu creixement i el seu futur. A partir d’una correcta interacció entre els seus òrgans s’assolirà una adequada presa de decisions i s’optimitzaran els processos. En les cooperatives agroalimentàries, el govern s’adapta a aquest enfocament plural que vol aportar valor als diferents grups d’interès que participen en l’entitat amb la finalitat de satisfer les necessitats econòmiques i socials de tots a partir del respecte als valors cooperatius.

EMPRENEDORIA I LIDERATGE DE LA DONA A LES COOPERATIVES. Amb l’objectiu d’aconseguir una major participació de les dones en els consells rectors i els òrgans de decisió de les cooperatives, es planteja la igualtat com una estratègia a llarg termini. En aquesta sessió, es va presentar el model de les cooperatives noruegues, un país molt avançat en la presència en els òrgans de decisió de les empreses. En el cas espanyol, es va posar de manifest que sovint les dones no són titulars de l’explotació i això dificulta el seu accés als òrgans de govern.•

16/EMPRESA AGRO77 ABRIL 2015

Les seccions de crèdit

FCAC

Amb la finalitat d’augmentar els serveis que donen als socis, diverses seccions de crèdit han obert caixers automàtics a les seves instal·lacions.

Les cooperatives pioneres d’aquesta iniciativa són Arrossaires del Delta de l’Ebre –que té un caixer a Deltebre i un altre, a Camarles-, Cellers Domenys –amb caixers a Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès– i Celler Cooperatiu de Vilarodona –que ha obert un caixer en el seu municipi.

El responsable de seccions de crèdit de la Federació i president de l’Associació de Seccions de Crèdit, Lluís Roig, explica que “volem que els nostres socis puguin fer les operacions

més comunes durant les 24 hores els 365 dies de l’any. Fins ara, pràcticament tots els caixers que hi havia en els locals de les seccions de crèdit eren d’entitats financeres, i això dificultava la prestació de determinats serveis”.

Els caixers automàtics propis permeten que els titulars de comptes de la secció de crèdit facin reintegraments i ingressos d’efectiu, canvis de PIN, consultes de saldo i actualitzacions de moviments, mentre que en els caixers que no són titularitat de les seccions de crèdit només es poden fer reintegraments d’efectiu. Es pot operar tant amb llibreta com amb la targeta.•

PLATAFORMA COOPCRÈDIT El projecte s’ha posat en marxa per a les cooperatives que formen part de CoopCrèdit, l’aplicació informàtica que facilita la gestió de les seccions de crèdit, i està impulsada per l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC).

El fet que totes les cooperatives adherides a CoopCrèdit tinguin la mateixa aplicació informàtica ha estat bàsic per al projecte, ja que només ha calgut fer un únic desenvolupament informàtic per connectar els caixers de qualsevol cooperativa adherida. Malgrat que totes operen amb aquesta aplicació, cada cooperativa podrà personalitzar els caixers per mantenir i potenciar la seva identitat.

L’automatizació de les transaccions que ofereixen els caixers, juntament amb el servei de la “secció de crèdit online” que facilita les operacions per Internet, permetran que els socis gaudeixin d’un servei de més valor afegit.

Coopcredit ja compta amb 28 seccions de crèdit adherides, que agrupen més del 50% dels dipòsits de les seccions de crèdit catalanes i tenen obertes 36 oficines. És a dir, presten servei a 36 pobles, on 80 persones treballen cada dia atenent els socis.• FCAC SECCIONS DE CRÈDIT Josep Parcerisa | Àngel Balagué 932 292 024

AGRO77 ABRIL 2015 EMPRESA/17

obren caixers propis

LLUÍS URGELL President de Cellers Domenys

PAU CABANES Gerent del Celler Cooperatiu de Vila-rodona

RAÜL CARLES Director de la secció de crèdit d’Arrossaires del Delta de l’Ebre

“Guanyem immediatesa i seguretat en les operacions”

“Amb el caixer, podrem continuar oferint el servei i fins i tot millorar-lo”

“Ja fem més operacions del dia a dia al caixer que a l’oficina de la secció de crèdit”

“Amb la instal·lació de caixers propis guanyem immediatesa i seguretat en les operacions. La nostra cooperativa ja tenia caixers, però estaven connectats per mitjà d’una entitat bancària. Això comportava lentitud perquè que les operacions no es transferien als nostres comptes fins al cap d’un parell de dies. Per altra banda, crec que el soci tindrà millor servei, ja que podrà fer ingressos, retirades i actualitzar la llibreta des del caixer, amb la seva targeta magnètica, en qualsevol moment i sense dependre de l’oficina.

Per a nosaltres, això serà un avantatge i el personal de la secció de crèdit podrà dedicar-se a feines de més valor”.

“Fins ara nosaltres no teníem caixer, ni propi ni d’una entitat bancària. Hem decidit aprofitar tres circumstàncies que es donen en aquest moment i que són la iniciativa de l’ASC de promoure la implantació d’una xarxa de caixers, l’existència d’una eina per fer-ho que és la plataforma i la jubilació d’un treballador històric a la nostra cooperativa.

Amb el caixer, podrem continuar oferint el servei i fins i tot millorar-lo, sense limitacions d’horari i eliminant del trànsit de l’oficina tasques repetitives com les petites retirades de diners o les actualitzacions de saldo. Estem a l’expectativa de veure la resposta del soci, i estem segurs que la gent més jove hi apostarà de seguida”.

“En el nostre cas, ja fa vuit anys que tenim un caixer propi. El que fem ara és reforçar-ho i integrar-nos dins la plataforma perquè la unitat del grup nos aportarà tenir més recursos i poder millorar la tecnologia conjuntament.

El caixer ens permet oferir un servei al soci les 24 hores del dia i, baix l’experiència nostra, el soci ho valora i ho utilitza. De fet, ja fem més operacions del dia a dia al caixer que a l’oficina de la secció de crèdit; un 60% de les operacions es fan al caixer i només un 40% a la finestreta. Això ens permet tenir més temps per dedicar-nos a fer assessorament al soci sobre productes complementaris”.

18/EMPRESA AGRO77 ABRIL 2015

Les cooperatives investiguen per diferenciar el Calçot de Valls

COOPERATIVA AGRÍCOLA DE VALLS

PROJECTE INNOVA#COOP INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EN EL CALÇOT DE VALLS COOPERATIVES: Cooperatives agrícoles de Valls i Cambrils SECTOR: Horta GRUP RDI: La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té un servei d’assessorament per a la gestió, coordinació i elaboració dels projectes d’innovació, acompanyant les cooperatives implicades en totes les etapes de la recerca. Donar-se d’alta en el Grup RDI permet estar informat de les novetats en recerca, de la celebració de fires, seminaris i trobades empresarials i de la possibilitat de propostes de col·laboració en projectes d’R+D+I. FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTES Màrius Simon | 932 292 016

El calçot és una producció a l’alça molt important a les comarques tarragonines, amb bones perspectives de creixement i expansió de la mà de l’expressió gastronòmica i social que representen les calçotades.

Per això, les cooperatives agrícoles de Valls i Cambrils han posat en marxa un projecte de recerca amb la finalitat de diferenciar el Calçot de Valls enfront de les produccions de fora, al mateix temps que es reforça la qualitat organolèptica i nutritiva d’aquest producte de proximitat.

Una de les tasques més importants del projecte consistirà a utilitzar tecnologies innovadores per mesurar de forma acurada i ràpida les característiques del calçot. Altres objectius importants seran desenvolupar noves varietats de calçots més productives i explorar les possibilitats del producte transformat, sempre garantint la qualitat.

Finalment, les cooperatives impulsores del projecte també aposten per iniciar l’exportació de calçots a l’estranger i obrir nous mercats.

PROJECTE DE RECERCA La investigació, que s’acaba de posar en marxa, tindrà una durada de dos anys. Les tasques científiques es duran a terme per la Fundació Miquel Agustí i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), ambdós centres especialitzats en la millora genètica de varietats tradicionals i en els processats d’alta qualitat de productes d’origen vegetal.

El projecte té el suport de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i el consell regulador de la IGP Calçot de Valls, i s’emmarca en el projecte Calçot 2020. Està finançat per ACCIÓ (Agència per la competitivitat de l’empresa), dins del programa d’ajuts dels Nuclis d’Innovació Tecnològica.•

AGRO77 ABRIL 2015 EMPRESA/19

LA VEU DE L’EXPERT Pere Villar Quins beneficis obté l’agricultor?

Per l’agricultor suposa un estalvi econòmic molt important, ja que sovint es detecten excessos realitzats en un passat. A més, la programació s’ajusta a la realitat de cada finca de forma que es pot augmentar la productivitat dels cultius si se solucionen problemes de fertilitat del sòl. La programació de la nutrició s’aplica a tots els cultius, des de cereals fins a fruiters.

En el cas de cultius de fruit, s’aconsegueix augmentar la vida post collita i baixen les pèrdues per fisiopaties.

També es milloren propietats organolèptiques en la producció de vi i d’oli.

“Una fertilització adequada redueix costos” Pere Villar és enginyer agrònom especialitzat en fertilitat de sòls i nutrició de cultius. També és responsable agronòmic del laboratori ILERSAP i col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya impartint formació sobre anàlisi de sòls.

Quina importància té planificar la nutrició en els cultius?

La situació actual no és gaire encoratjadora perquè els costos de producció apugen, mentre els preus dels productes agrícoles baixen.

Per sobreviure, cal ser competitius i el sector agrícola ha de fer un canvi en el maneig de la nutrició i la fertilitat del sòl, que són tot el conjunt de

propietats físiques, químiques i biològiques que condicionen la nutrició i el desenvolupament dels cultius.

L’anàlisi es fa només del sòl?

L’anàlisi de sòl permet diagnosticar problemes de fertilitat i alhora és la base de càlcul del programa de nutrició. Però també es tenen en compte altres aspectes.

El seguiment del programa es realitza a partir de l’anàlisi foliar, identificant possibles desajustos de la nutrició, problemes de producció o la necessitat de nutrients específics. Quan acaba la campanya, es fa una anàlisi del fruit i, en alguns casos, de la vida post collita per tal d’obtenir una diagnosi completa.

Explica’ns el procediment a seguir.

La primera fase consisteix a determinar la fertilitat del sòl i, a partir d’aquesta informació de base, es planifiquen accions sobre la forma i el millor moment per a l’aplicació de nutrients, el maneig del sòl o la coberta vegetal.

Després es fa un seguiment del cultiu per decidir si es continua amb el programa establert o si cal fer més canvis. A final de campanya, és imprescindible avaluar la producció de forma qualitativa i quantitativa per continuar el procés de millora.

Així doncs, com avaluem la incidència d’una bona planificació en la qualitat del producte?

Una nutrició equilibrada produeix diferents efectes segons els cultius. Els cultius de fruita dolça i alguns hortícoles, com el tomàquet i el pebrot, són els que presenten major sensibilitat a la nutrició i són els que aporten més valor afegit.

Un programa de nutrició equilibrat també millora la vida post collita dels fruits, permetent ajustar el moment òptim de recol·lecció i augmentant la qualitat gustativa del producte.•

SERVEI FCAC La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya organitza cursos de formació sobre “Planificació i nutrició de cultius”. Els cursos s’adapten a les necessitats dels assistents, amb treballs de camp i a l’aula, sempre des d’una perspectiva pràctica. Les pràctiques de camp serveixen per definir el conjunt de propietats físiques avaluables directament com l’estructura, la textura, la matèria orgànica, el paisatge i els factors formadors del sòl. A l’aula, es facilita la comprensió dels conceptes. Els assistents plantegen els seus casos reals i els dubtes que els sorgeixen.• FCAC FORMACIÓ Ester Aguirre | M. Rosa Serra | 973 247 982

20/PUBLIREPORTATGE AGRO77 ABRIL 2015

Camins en millor estat JOAN REÑÉ President de la Diputació de Lleida “Plantejarem un pla de camins a l’abast dels municipis per sufragar part de les despeses de manteniment”

Vilanova de Banat. La Diputació de Lleida assumeix la reparació del paviment del camí d’Ortedó a Vilanova de Banat, a l’Alt Urgell.

Consells comarcals i ajuntaments comparteixen la necessitat de tenir els camins en bon estat; per al transit agrícola, en molts casos, com accés a nuclis de població, en molts d’altres. La Diputació de Lleida és sensible a aquesta necessitat i ha invertit 5,2 milions d’euros en tasques de millora i conservació en els darrers 4 anys.

La conservació i el manteniment de camins s’ha dut a terme a través del servei de vies i obres de la Diputació i, també, mitjançant el Pla Específic, que ha incorporat una partida nova dedicada a la reposició i a la millora d’aquestes vies de pas, dotada en 1 milió d’euros .

A les comarques de la Plana, un exemple de les actuacions que s’han dut a terme aquest mandat és el vial que connecta la carretera LP-3322 que va de Mollerussa a Bellcaire d’Urgell amb el camí de Vila-sana. Facilita l’accés al Parc de Bombers de Mollerussa des de la carretera que uneix la capital del Pla d’Urgell amb la Noguera.

Al Pirineu, i com actuació recent, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell han millorat el paviment del camí d’Ortedó a Vilanova de Banat (Alt Urgell), una obra que ha estat reivindicada en nombroses ocasions i que ara s’executa.•

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha explicat que un dels dèficits més importants que li han manifestat aquests anys els alcaldes són les actuacions en manteniment a la xarxa de camins locals.

“Cal entendre que tot i tenir singularitats molt diferents per a tots és imprescindible que els ajuntaments tinguin recursos per garantir la vialitat al seu municipi”, ha indicat el president de la Diputació de Lleida.

El president de la corporació lleidatana coneix la realitat dels pobles i municipis lleidatans on “hi ha petits ajuntaments que tenen centenars de quilòmetres de xarxa viària local, la qual cosa suposa uns costos de manteniment que en solitari no poden assumir”.

“Per aquest motiu, plantejarem en la pròxima legislatura des de la Diputació un pla de camins a l’abast dels municipis per sufragar part de les despeses de manteniment”, ha anunciat Reñé.

Aquests camins faciliten la comunicació de masies ubicades al terreny municipal i també són les vies de transport de les produccions agrícoles i ramaderes que configuren el nostre potent sector primari. En tots els casos és necessària una xarxa adequada de comunicació a l’entorn local, ha indicat el president.

SÒNIA VALERO Alcaldessa de Bellmunt d’Urgell “Per un poble petit és impossible d’assumir el manteniment dels camins sense ajuts” JESÚS FIERRO President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell “La corporació fa importants esforços per mantenir els accessos als nuclis habitats”

La construcció d’aquest camí que dóna accés al Parc de Bombers de Mollerussa tenia un pressupost d’adjudicació de 86.366 euros.

El manteniment de carreteres i camins és un dels serveis que suposa un major esforç econòmic per als consells comarcals.

Així ho ha indicat el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, que ha destacat els “importants esforços que la corporació ha fet a la comarca per mantenir els accessos als nuclis habitats en bones condicions, com per exemple l’accés a Taus, carretera de titularitat provincial”.

La millora del camí de les Gangues de Bellmunt d’Urgell és un dels darrers projectes que s’han portat a terme amb els ajuts de la Diputació. L’alcaldessa de Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero, ha explicat que aquest vial és molt important per al municipi, ja que és el que dóna accés a les finques de conreu, on treballen el 80% dels veïns.

Tot i així, el manteniment dels camins “suposa una despesa que els pobles petits no podem assumir i necessitem línies d’ajut com la que ofereix la corporació lleidatana per mantenir-los en bones condicions”.

AGRO77 ABRIL 2015 COOPERATIVES/21

tastacoop “Volem potenciar la cultura catalana amb els nostres vins i caves Casteller, per això la seva essència ha inspirat aquesta col·lecció. Perquè, igual que els castellers, el vi és també la suma de molts esforços. Si una peça falla, tot trontolla. El treball en equip és la clau del bon vi i, més que mai, el secret del món casteller.”.

Christophe Marquet Director comercial i màrqueting de Covides Vinyes-Cellers

Casteller Blanc de Blancs Covides www.vinsicavescasteller.cat twiter @covides

PUNTS DE VENDA Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya www.cccc.cat www.covides.com 93 817 25 52

Fundada l’any 1964, la cooperativa Covides suma 650 socis, 2.300 hectàrees de vinyes pròpies i 3 bodegues equipades amb les últimes tecnologies per a l’elaboració de vins i caves.

Comercialitza un ampli ventall de productes amb els reconeixements de la DO Penedès i la DO Cava, entre els quals avui destaquem la nova gamma “Casteller”, dedicada a aquesta tradició tan catalana.

“Casteller” consta de 2 vins blancs, 2 vins negres, 1 vi rosat i 4 caves. Cadascun d’aquests productes porta la imatge d’una de les 9 millors colles

castelleres, segons el rànquing oficial de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya 2013 i està previst destinar una part de les vendes a donar suport al conjunt de colles sòcies de la Coordinadora.

El vi “Casteller Blanc de Blancs” representa la pinya d’un quatre de nou amb folre i agulla de la Colla de Vilafranca. Creat amb Xarel·lo, Macabeu i Parellada, és d’aroma intensa i distingida, i té característiques molt afruitades i florals. En boca és saborós, rodó i fresc. Es recomana consumir-lo entre 8 i 10 graus.•

22/COOPERATIVES AGRO77 ABRIL 2015

Cooperativa Plana de Vic

per CPV

Una dècada de la

E

l mes de febrer es van complir 10 anys de la inauguració de la primera botiga de la Cooperativa Plana de Vic, a la Rambla Hospital de Vic. Uns mesos més tard es va obrir la primera de Barcelona, al carrer Còrsega, i fins al cap de dos anys no se’n van obrir tres més a l’Ametlla del Vallès, Vilanova i Igualada (aquestes dues últimes, més tard, es van tancar). L’última es va obrir al barri de Gràcia de Barcelona, després d’haver treballat per redefinir el model.

Des dels seus inicis, els establiments Plana de Vic estaven pensats com a botigues especialitzades de proximitat, per facilitar la compra ràpida i amb la garantia d’un producte fresc, segur i artesà.

El president la Cooperativa Plana de Vic, Isidre Castanyé, explica que “una de les feines més importants que s’ha fet durant aquests anys ha estat treballar en la definició del producte, buscant en tot moment allò que ens fa especialistes -sabem produir i controlem tot el procés de producció- però també en allò que el consumidor vol, perquè li agradi i repeteixi”.

LES ESTRELLES DE LES BOTIGUES Amb els anys, les botigues han consolidat dos punts forts: el porc Duroc i la vedella femella.

Tota la carn de porc i vedella de les botigues prové de granges dels socis, identificades sempre a l’etiqueta, i tenen la garantia de certificació en el cas de la vedella i de traçabilitat en el cas del porc.

D’altres famílies de productes que representen una part important de la botiga són els làctics, els embotits i, des de fa dos anys, els plats preparats.

BINOMI COOPERATIVA - CARNOVIC Des de 2010, i per necessitats estructurals, la compra de la societat Carnovic i la posada en funcionament de la sala de desfer ha començat a donar bons resultats a la cooperativa.

Plana de Vic controla de manera integral el procés de producció de l’alimentació: des de l’origen (amb la fabricació d’alimentació per als animals) fins a la comercialització dels productes tant a les botigues com a la restauració, col·lectivitats com escoles i residències, comerços d’alimentació i exportació, passant per la gestió integral de les granges (benestar animal i tots els serveis tècnics vinculats a les explotacions) i la transformació en productes carnis.

Aquesta possibilitat de garantir 100% els animals i la forma d’elaboració com el client demana han fet que l’obrador sigui ara indispensable per al funcionament.

AGRO77 ABRIL 2015 COOPERATIVES/23

OSONA | www.planadevic.cat

marca Plana de Vic PRODUCTES AMB MARCA

A LES XARXES SOCIALS

En paral·lel, s’ha anat ampliant l’oferta de productes complementaris amb marca Plana de Vic, fins al punt que gairebé són el 70%. Aquest valor afegit que dóna la marca, fa que el consumidor compri el producte amb la tranquil·litat i confiança de la seva garantia de qualitat.

Per poder estar més en contacte directe amb el client, la cooperativa va obrir el seu canal on-line (Facebook i Twitter) fa més de dos anys. Des d’aquí, fa difusió de les activitats i els productes. El dia d’avui, té uns 600 seguidors a Facebook amb un compromís del 7,29%, i més de 700 seguidors i 2.600 piulades a Twitter.

Altres factors importants són que, a l’hora de fer la selecció dels proveïdors, es prioritza que tinguin algun vincle amb la cooperativa i que s’ha aconseguit l’acreditació de Comerç de Proximitat que atorga la Generalitat pel fet de tenir la gestió dels animals i l’elaboració de la carn en la mateixa cooperativa.

UN CLIENT FIDELITZAT Un aspecte molt valorat pels clients de les botigues és el tracte dels seus professionals. L’equip humà que fa possible la botiga és qui millor coneix el client i què vol en cada moment.

De fet, més de 60% de les vendes de les botigues es fan a clients que gaudeixen dels avantatges d’estar al pla de fidelització Plana de Vic.

EL FUTUR Després de deu anys de recorregut, l’objectiu és consolidar el projecte i l’aposta, continuar creixent.

La Cooperativa Plana de Vic va néixer l’any 1966 fruit de la voluntat d’uns pagesos d’Osona d’unir-se per sumar esforços i treballar amb seguretat, control i cura dels animals i del territori. Actualment, la seva xarxa de botigues recull l’empenta d’aquells pagesos, portant la marca del productor.

Més del 60% dels clients gaudeixen dels avantatges d’estar al pla de fidelització Per això, les botigues són una via de sostenibilitat per al sector agroramader, una via que tanca tota la cadena de valor i dóna sentit al procés integral que va de la producció a l’alimentació.•

AGRO77 ABRIL 2015 COOPERATIVES/25

Guanyadors del primer Concurs de Panís La Cooperativa Agrària de Miralcamp ha lliurat els premis de la primera edició del Concurs de Producció de Panís. Els germans Falguera Massot són els guanyadors en les dues categories d’una competició única a Catalunya i que està inspirada en els premis de la National Corn Growers Association dels Estats Units.

En total, es van presentar al certamen 76 productors socis de la cooperativa, 32 en la categoria de finques amb una extensió superior a les 2 hectàrees i 44 en la categoria de parcel·les de menys de 2 hectàrees.

En la categoria de finques de més dimensió, el guanyador és Albert Falguera Massot, de Miralcamp, que ha aconseguit un rendiment de 17.030,73 quilos de panís sec (14º) per hectàrea.

En la categoria de menys de 2 hectàrees, el primer premi ha estat per a Ramon Falguera Massot, també de Miralcamp, amb un rendiment de 17.850,55

COOPERATIVA AGRÀRIA DE MIRALCAMP

quilos de panís sec (14º) per hectàrea.

El gerent de la cooperativa, Santi Vergé, explica que “estem molt satisfets per la implicació dels socis participant en el concurs i perquè enguany hem produït més i millor. Teníem l’objectiu de millorar la rendibilitat augmentant la producció, i hem aconseguit incrementar el rendiment

mitjà de les finques entre un 4 i un 5%”.

Fruit del concurs, la Cooperativa Agrària de Miralcamp ha entrat 31.200 tones de panís sec, un 7,5% més que la temporada passada, quan els socis en van produir 29.000 tones. Aquesta cooperativa aglutina més de 500 productors de cereals de la comarca del Pla d’Urgell.•

Un oli de Bot homenatja a Picasso La cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot ha fet una nova aposta per l’oli d’oliva de més alta qualitat amb el “Massís del Port 1898”.

El president de la cooperativa, Joaquín Enrique Aguiló, explica que “es tracta d’un oli d’oliva de qualitat seleccionada, collint les olives en una data concreta i molturant-les al cap de molt poques hores de la seva recol·lecció.

Precisament pel seu valor excepcional, l’hem volgut convertir en un homenatge a la primera

estada del reconegut pintor Pablo Picasso a Horta de Sant Joan, en uns anys en què l’olivera era el cultiu dominant al voltant del Massís del Port”.

Es tracta d’un oli elaborat amb la varietat Empeltre i acollit a la DOP Oli Terra Alta. Presenta un color groc pàl·lid i una aroma equilibrada i harmònica. Es recomana consumir cru en amanides, cremes i amb pa torrat.• www.santjosepwines.com

AGRO77 ABRIL 2015 COOPERATIVES/27

Adernats inicia l’exportació al Perú La cooperativa Vinícola de Nulles consolida les vendes a l’exterior amb l’entrada de cava al Perú. En un tast realitzat a Lima, prestigiosos prescriptors i sommeliers peruans van escollir la marca “Adernats” per representar el cava en els seus restaurants i vinoteques.

Un dels establiments destacats on es podrà trobar aquest cava serà la luxosa cadena hotelera Casa Andina. També n’han fet comandes l’escriptora i som-

melier Soledad Marroquín, coautora de la guia mundial de vins “Dos mujeres, cientos de vinos”; el sommelier i cantautor José Bracamonte i Marco Corollo, sommelier de “Vinos y licores Wong”.

El president de la cooperativa de Nulles, Francesc Boronat, afirma que “el món del vi cada dia valora més la singularitat i qualitat dels productes locals com “Adernats”. Esperem seguir expandint les nostres exportacions, que ja són

presents a tres continents”. Molt més a prop, el cava “Adernats” també ha regat les Jornades de la Gamba de Tarragona. Un total de 45 restaurants han participat d’aquesta iniciativa que té la finalitat de donar a conèixer la qualitat d’aquests crustacis de la Costa Daurada i, durant dues setmanes, han inclòs en la seva carta plats de Gamba de Tarragona regats amb vi o cava de Nulles.• www.vinicoladenulles.com

Sssssshhhhhh Ulldemolins La Cooperativa Agrícola d’Ulldemolins ha presentat els “Vins del Silenci”. La imatge d’aquests vins de qualitat és fresca, elegant i emotiva, i transmet la identitat del territori on estan plantades les vinyes dels socis, sota el resguard de la Vall del Silenci i a l’abric de la Serra de Montsant.

Els “Vins del Silenci” estan elaborats amb varietats de raïm autòctones –com la Garnatxa negra, la Garnatxa blanca i el Macabeu– que han crescut en un terrer i un microclima molt especials, a 600 metres d’alti-

tud i amb produccions baixes per cep. El primer vi de la gamma que ha sortit al mercat és “Sssssshhhhhh Ulldemolins”, elaborat amb Garnatxa negra i amb un lleuger pas per fusta.

La presidenta de la cooperativa d’Ulldemolins, Montserrat Bargalló, explica que “hem fet coincidir aquest llançament amb una renovació de la imatge de la nostra cooperativa, fent-la més innovadora i representativa del municipi i l’entorn on estem situats”.• www.coopulldemolins.com

28/COOPERATIVES AGRO77 ABRIL 2015

COOPERATIVA

EMPRENEDORA ACTELGRUP

PREMIS COOP: 2n premi Intercooperació PROJECTE: Conveni de col·laboració amb la Cooperativa Agropecuària d’Artesa de Segre SECTOR: Cereals i Pinso COMARCA: Segrià i Noguera

www.actel.es

RESULTATS OBTINGUTS

ActelGrup La cooperativa de segon grau ActelGrup va signar un acord de col·laboració amb l’Agropecuària d’Artesa de Segre, que travessava un moment complicat, amb la finalitat de remuntar aquesta situació.

Fruit d’aquest acord, ActelGrup va començar a actuar com a proveïdor de gra i va assumir la venda del

pinso amb el compromís de captar de nou la quota de mercat perduda. La cooperativa d’Artesa, per la seva part, va aportar les infraestructures existents, el coneixement del sector de l’alimentació animal i el know how en la fabricació de pinso que l’havia portat a produir un dels pinsos amb més alta qualitat del sector.

Els resultats han estat satisfactoris per a les dues cooperatives. La cooperativa d’Artesa va poder reprendre la producció evitant la destrucció de llocs de treball, mentre que ActelGrup va disposar d’un punt de venda fix per als seus cereals, augmentant el volum comercialitzat en aquest sector i posicionant-se a la zona amb la venda de més productes.

Amb la sinergia de les dues cooperatives, es va aconseguir no només seguir abastint a un gran nombre de ramaders socis sinó que, a hores d’ara, ja s’ha incrementat un 28% la producció i comercialització de pinso.

Com a objectiu de futur, consolidar la viabilitat de la cooperativa d’Artesa de Segre i continuar augmentant la quota de mercat.•

AGRO77 ABRIL 2015 COOPERATIVES/29

“Tots els projectes tenen una història”

LAFINESTRA Albert Riera és director de Comunicació de La Fageda des de fa una dotzena d’anys. Coordina les relacions amb la premsa, la imatge institucional i de marca d’aquesta cooperativa modèlica, tant per la marcada voluntat social com pels èxits empresarials. La seva tasca, explicar els múltiples projectes que es posen en marxa.

Acabeu de presentar una nova gamma de melmelades...

Sí. Es tracta de la quarta família de melmelades amb marca “La Fageda” concebudes per maridar amb arrossos, pastes i amanides. En concret són melmelades de samfaina, de carbassó, de ceba amb pebrots i xampinyons i de fruites d’estiu (meló, grosella i nectarina).

Per què aquesta iniciativa?

La iniciativa de fer melmelades parteix de la necessitat d’obrir una nova secció a La Fageda per suplir l’activitat de viver forestal. Vam pensar d’utilitzar els espais del viver, per fer-hi horta i plantar arbres fruiters. També vam aprofitar l’antiga cuina del mas Els Casals, la nostra seu, per fer les primeres conserves i melmelades. Una vegada fet el producte, llavors havíem de vendre...

I quina estratègia vau decidir?

La marca ja la teníem, però ens faltava una idea per diferenciar-nos de la gran quantitat de productors de melmelades que hi ha al mercat. Així van sorgir els “maridatges”: vam concebre i aprendre a confeccionar melmelades que maridessin amb carns i peixos, amb formatges i per descomptat amb esmorzars.

ALBERT RIERA I LA FAGEDA Tot plegat ha estat un èxit, sobretot perquè ens ha permès conservar els 20 llocs de treball de l’antic viver.

A l’acte de presentació, hi havia periodistes i també molts blocaires i seguidors vostres. Quin grau d’implantació teniu a les xarxes socials?

Fa cinc anys que vam apostar per les xarxes socials, sobretot per acollir la comunitat de seguidors de La Fageda que sempre ha estat important, de persones que ens han visitat al llarg d’aquests anys, emprenedors o acadèmics que han estudiat el nostre model de gestió... Les xarxes socials són això, socials, i el nostre projecte també és un projecte social. Per tant era natural que adoptéssim aquestes eines de comunicació. Ara mateix som presentes a Facebook (amb 12.000 fans), Twitter (amb 8.200 seguidors), Flickr, Pinterest i Instagram, canal a Youtube i a Slideshare.

Quin tipus d’informació hi publiqueu?

Mirem de publicar històries, que és el que més interessa a la gent. Tots els projectes tenen una història i a La Fageda mirem de posar en valor totes les persones que hi treballen: cada una té la seva història. D’altra banda gaudim d’un entorn privilegiat, treballem amb animals i plantes. Són tantes coses per mostrar i per explicar...

Realment hem esdevingut un mitjà de comunicació, modest però que arriba al seu públic.

Com encaixa la difusió de nous productes en aquestes històries?

Anem intercalant les informacions de producte dins de les històries d’una

manera natural, sense caure en la comunicació propagandística... També fem presentacions de productes o esdeveniments que puguin interessar periodistes, blocaires, etc. com ara amb les melmelades. Però en tot cas no paguem mai publicitat ni tampoc fem el màrqueting social entès com apel·lar la compassió dels consumidors perquè comprin els teus productes per la bona obra que fas.

Recentment, heu fet alguns canvis en el vostre model empresarial...

A la darrera assemblea general de socis es va aprovar traspassar les activitats empresarials de la cooperativa a La Fageda Fundació. La cooperativa a partir d’ara s’ocuparà més específicament de les activitats d’inserció social, que són precisament les que contribueixen a crear i consolidar el sentit de pertinença al projecte i de la qual formen part tant els treballadors com els familiars que ho desitgin.

Com veieu el futur?

La Fageda està construint una nova fàbrica, en la qual, a banda de fer postres i iogurts, també inclourem els gelats i les melmelades. Això era del tot necessari perquè les antigues instal· lacions havien esdevingut obsoletes i a més a més, ja no hi cabíem. D’altra banda, amb aquestes millores assegurem el futur del projecte i preparem l’etapa postfundacional.• www.fageda.com www.facebook.com/lafageda www.twitter.com/fageda www.flickr.com/photos/lafageda http://www.pinterest.com/fageda/ www.youtube.com/user/lafageda www.slideshare.net/lafageda

30/OCI AGRO77 ABRIL 2015 AGROACTIVITAT 77 ABRIL 2015

De les Garrigues al centre de Barcelona

Portada: © Aprilante

Bimestral, 20.000 exemplars

Data de tancament: 31 de març de 2015

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 Fax 932 260 673 agroactivitat@fcac.coop www.fcac.coop Edita: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Josep Maria Sans, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral Direcció: Jordi Vives Cap de Redacció: Maria Corral Redacció: Àngela Casanovas, Anna PereFCAC

lló, David Casadevall, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Josep Parcerisa, Maria Rosa

Quatre cooperatives d’oli i dos cellers de vi s’han instal·lat al Mercat de la Concepció de Barcelona. Han obert la botiga Garrigues, colors i emocions, on trobareu olis de les cooperatives d’Arbeca, Bovera, Juncosa de les Garrigues i Vinaixa, així com vins dels cellers Vinya els Vilars i Celler Mas Blanch i Jové. La iniciativa compta amb la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues.

Serra, Màrius Simon i Òscar Tolsà Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat Publicitat i Màrqueting:

TAMBÉ PUNT D’INFORMACIÓ TURÍSTICA

Anna Perelló 932 292 019 Missatges 973 273 977 (anunciants)

La botiga del Mercat és punt de venda de productes de les Garrigues on es poden trobar oli verge extra de qualitat superior, excel·lents vins de la DO Costers del Segre subzona Garrigues, fruits secs, mel i olives.

A més, Garrigues, colors i emocions esdevé un espai d’informació de la comarca amb propostes de rutes turístiques com: Les Garrigues terra d’oli, la ruta del vi, la ruta del canal d’Urgell, la ruta de les cabanes de volta, la ruta transllena o la ruta dels forns de calç...

Maquetació: Missatges, SL Impressió: Litografia Rosés Col·labora: Xarxa Verda DL: B 10594-2015

Es tracta, en definitiva, de donar a conèixer el patrimoni, els pobles, la gastronomia, el paisatge i els productes de la comarca.

El concepte és totalment innovador. És una botiga on el client pot interactuar amb el producte i amb el botiguer, a més de degustar el producte abans de comprar-lo. Cada cap de setmana, un dels productors fa promoció proposant tastos i degustacions in situ dels seus productes. De forma esporàdica, es fan actuacions musicals, xerrades informatives i tastos professionalitzats.

Tota la informació sobre les activitats que es proposen la trobareu al seu Facebook: Garriguescolorsiemocions i, naturalment, a la pròpia botiga: Mercat de la Concepció Carrer Aragó 313-317. Barcelona garriguesempren@gmail.com 657 491 926

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a LOPDcomunicacio@fcac.coop