AGROactivitat 83 (juny 2016)

83 JUNY [2016]

AGRO

ACTIVITAT

REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

El Govern aposta per les cooperatives

EDITORIAL

Un futur plegats

El Pla Marc del cooperativisme agrari català ja ha estat aprovat i assumit com a propi pel Govern de la Generalitat. Ara és el moment de desenvolupar-lo i hem de fer-ho sent conscients que necessitem que l’Administració impulsi determinats instruments, però també que una part important dels deures ens correspon directament al sector.

Haurem d’entomar nous reptes i noves maneres de fer. El Pla Marc ha posat en relleu dades i realitats que, en alguns casos, desconeixíem i que ens han de servir com a base per dissenyar les noves estratègies d’un cooperativisme més eficient i competitiu.

A hores d’ara, ja estem treballant per al seu desenvolupament i comencem pel nou Pla de competitivitat. Estem mantenint reunions amb les diferents Conselleries i amb representants del Parlament, i ens consta que s’estan començant a definir algunes partides pressupostàries.

En paral·lel, tenim en vigor la nova Llei de cooperatives, que estem

AGROACTIVITAT 83 JUNY 2016

Portada: © caracterdesign Bimestral, 20.000 exemplars Data de tancament: 30 de juny 2016 Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 agroactivitat@fcac.coop Edició on-line: www.agroactivitat.cat

SUMARI

6 7 8 9 11

EN PORTADA El Pla Marc ja és un Acord de Govern

4

FEDERACIÓ Acord amb l’organització de cooperatives d’Argentina Assemblea General FCAC Caprabo, més cooperatiu

En marxa el projecte de Joves Grangers

SECTORS Sectorial: Ramon Armengol, ramaderia i llet

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral Direcció: Jordi Vives Cap de Redacció: Maria Corral Redacció: Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Josep Parcerisa, Marc Manubens i Òscar Tolsà

implantant en el sector i que cal acabar d’adaptar a les necessitats, i apostem per la internacionalització com a procés que volem liderar amb projectes consistents. És indubtable que vénen temps de canvis; un exemple són les normatives que afecten les seccions de crèdit. I, com en tota organització viva, en moments d’inflexió hi ha opinions diferents. Però des de la Federació continuarem treballant pel consens general i per tot el que representa el sector.

Els nostres objectius de futur són globals, més enllà dels debats interns de les diferents branques o grups, i la nostra voluntat és integrar la diversitat d’opinions en un projecte comú i compartit.

Com a consell rector tenim la responsabilitat, el deure i el compromís de treballar per una Federació de tots, per a tots i per un futur que, de ben segur, serà diferent.

RAMON SARROCA President FCAC

Maquetació: Missatges, SL Impressió: Litografia Rosés Col·labora: Xarxa Verda DL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019 Missatges 973 273 977 (anunciants)

15 16 17 18 19 12 13 14

Extensió de la norma en vi Campanya de fruita

Opinió Roger Palau: les plantacions d’ametllers Els perills del lliure comerç amb Estats Units EMPRESA Innovació: Cooperativa Vinícola de Nulles Opinió Lluís Roig: seccions de crèdit Condicions per a la jubilació

Formació específica per a gerents de cooperatives

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a LOPDcomunicacio@fcac.coop

21 22 25 26 28 30 20

Emprenedoria: Agrícola del Camp de Santa Bàrbara COOPERATIVES Tasta Coop: G de Gerisena Reportatge: Fruitona seducció

Fòrum Mundial de Cooperatives Vitivinícoles Notícies de cooperatives

Temps d’oci: les cooperatives de Gandesa i Batea Gent i Territori: Llorenç Frigola, Girona Fruits AGRO JUNY 2016 SUMARI/3

PROGRAMA D’EXECUCIÓ DEL DEL COOPERATIVISME AGRARI

PLA MARC EIX 1

Enfortir l’estructura social de les cooperatives • PDR 2014-2020 • Agroemprèn • Aracoop • CapitalCoop • Consorci de la Formació Contínua • Programa de les Dones del Món Rural i Marítim

EIX 2 Incentivar la col·laboració i la vertebració empresarial • PDR 2014-2020 • Elaborar el Programa de Millora de la Competitivitat de les Cooperatives Agràries 2016-2020 • Elaborar el nou Conveni de Col·laboració DARP-FCAC per desenvolupar el Programa de Millora de la Competitivitat de les Cooperatives Agràries 2016-2020 • Aracoop • Grup de Seguiment Sectorial de Cooperatives amb Secció de Crèdit • Elaborar un nou Conveni Marc DARP-FCAC

EIX 3

Potenciar la comercialització en les cooperatives agràries • PRODECA • ACCIÓ • IRTA

EIX 4

Promocionar el producte cooperatiu agrari • PDR 2014-2020 Circuits curts • Foment de campanyes de promoció

4/EN PORTADA AGRO JUNY 2016

F

ruit de les negociacions de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i amb el lideratge del Departament d’Agricultura, el Govern ha assumit com a propi el Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català 2016-2020.

Tant la Federació com les mateixes cooperatives agràries han treballat intensament en aquest projecte estratègic al llarg dels últims anys i és que l’Acord de Govern sobre el Pla Marc, i el consegüent compromís de dur-lo a terme i dedicar-hi recursos en aquesta legislatura, resulten vitals per al sector.

“Les cooperatives agràries som model de desenvolupament, amb un indiscutible paper vertebrador de l’agricultura i l’economia en el territori. Per aquesta raó, hem aconseguit que el nostre Pla Marc esdevingui una línia d’acció prioritària del Govern català”, afirma el president de la FCAC, Ramon Sarroca.

Les prioritats de les cooperatives agràries sorgides del Pla Marc es concreten en el document de reflexió estratègica “Visió 2020”. Aquest full de ruta es va presentar a l’Assemblea General de la Federació de l’any passat

El Pla Marc

de cooperatives ja és un Acord de Govern

AGRÍCOLA DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

fcac

i les seves conclusions sorgeixen de la diagnosi inicial sobre la situació del sector i d’un procés de debat a territori amb presidents, juntes rectores, gerents i altres persones vinculades a l’entorn cooperatiu agrari.

El resultat és un conjunt de 91 actuacions que s’estructuren entorn de quatre grans eixos amb la finalitat d’enfortir l’estructura social de les cooperatives, incentivar la seva vertebració empresarial, potenciar la comercialització i promocionar el producte cooperatiu.

Ramon Sarroca explica que “hem d’agrair la gestió del Departament d’Agricultura per a l’aprovació d’aquest projecte com un Acord de

Govern i comptem també amb la complicitat de la resta de Conselleries implicades i de tots els sectors i totes les cooperatives, que tenim obligació d’assumir part de la feina”.

Una de les principals actuacions és la necessitat de definir el nou Pla per al foment de la competitivitat de les empreses cooperatives, en el qual la FCAC vol participar activament.

La Federació té previst presentar el conjunt del projecte a la Comissió d’Agricultura del Parlament, en tant que l’elaboració del Pla Marc del cooperativisme agrari va ser un mandat del mateix Parlament fruit del Debat de Política Agrària de 2010.• AGRO JUNY 2016 EN PORTADA/5

Cooperació amb Argentina La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha subscrit un acord de col·laboració amb Coninagro, l’organització que agrupa el sector agrari cooperatiu d’Argentina. Coninagro representa deu federacions que, a la vegada, reuneixen 120.000 empreses cooperatives agràries.

Entre els àmbits en què es vol col· laborar s’inclouen el comercial i la innovació, fomentant l’intercanvi de

fcac

6/FCAC AGRO JUNY 2016

productes alimentaris i estudiant la realització de projectes conjunts. També està previst elaborar estudis comparatius sobre la legislació cooperativa i agroalimentària.

Finament, es promouran estades d’intercanvi entre ambdós països prioritzant els socis joves, amb l’objectiu de promoure la seva participació en els òrgans de decisió, i els treballadors, per aconseguir millores en els processos productius.•

Les cooperatives catalanes i argentines col·laboraran en àmbits com comercialització, innovació i legislació

fcac

Assemblea General de les cooperatives agràries Coincidint amb el 50è aniversari de la Cooperativa Plana de Vic, la capital d’Osona va acollir la XXXIII Assemblea General de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, va presidir l’acte de cloenda que va comptar amb l’assistència de més de 200 persones, representants d’arreu del territori i de l’entorn econòmic i social.

En el decurs de l’Assembla General, es va renovar parcialment el Consell Rector de la Federació. En concret, van anar a elecció les branques de Conreus herbacis i farratges, Ramaderia i llet, Pinsos, Fruita i horta, Fruita seca i els grups específics de Desenvolupament rural i Formació. La continuïtat va imperar en tots els sectors excepte a Fruita i horta, on Albert Capdevila –de la Cooperativa Foment Agrícola les Planes de Torregrossa– va prendre el relleu a Josep Maria Sans.

fcac

L’Assemblea General també va servir per aprovar la gestió realitzada l’any anterior i per explicar els fets més rellevants que es van assolir. També es van presentar les línies de treball estratègiques per a 2016 i es va posar damunt la taula el desacord en relació amb la creació del Fons Cooperatiu de suport a les seccions de crèdit.

Finalment, en el marc de l’Assemblea General es van presentar el nou Catàleg de Serveis per a cooperatives federades i l’Anuari socioeconòmic del cooperativisme agrari català 2016, que conté les principals magnituds del sector a partir d’un treball de camp basat en enquestes a les cooperatives federades.

La FCAC aglutina 214 cooperatives agràries que sumen 33.005 socis productors. Pertanyen a sectors tan diversos com arròs, cítrics, fruita, horta, fruita seca, vi, oli d’oliva, ramaderia, llet, cereals, flor i planta, subministres i pinsos.•

fcac

AGRO JUNY 2016 FCAC/7

fcac

Caprabo, més cooperatiu “La sensació és extremadament positiva.

Caprabo ens ha permès entrar a la gran distribució i conèixer la seva manera de treballar. Sens dubte ens ha ajudat a consolidar la marca Plana de Vic i gràcies a això, hem pogut accedir també a altres agents de mercat” JOSEP ERRA

COOPERATIVA PLANA DE VIC

COOPERATIVES A LA FIRA DE L’ILLA DIAGONAL • Cooperativa Plana de Vic • Agropecuària de Soses • La Fageda • Llet Nostra • Cadí • Arrossaires del Delta de l’Ebre • Unió Corporació Alimentària • Celler d’Espolla • Vinícola de Sarral • Falset-Marçà

8/FCAC AGRO JUNY 2016

Al juny, Caprabo va organitzar la Fira de Productes de Proximitat en el centre comercial L’Illa Diagonal de Barcelona i va comptar amb la participació de cooperatives que han entrat en els seus lineals gràcies a l’acord entre aquesta cadena de supermercats i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Durant la inauguració de la fira es va fer un recorregut per tot l’hipermercat, amb especial incidència en els espais amb productes de proximitat, i es van compartir experiències amb les cooperatives presents.

De la mà de la xef Ruth Magem, es va organitzar un showcooking amb productes de la terra per enllestir la jornada. La xef, gran defensora d’aquests productes, els va maridar amb un bon vi cooperatiu.•

Joves Grangers Des que es va posar en marxa el projecte Joves Grangers, a l’abril, més de 40 nois i noies de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en situació d’atur hi han participat amb l’objectiu de trobar feina en explotacions ramaderes d’arreu del territori. Es tracta d’una iniciativa de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en col·laboració amb Daleph.

Dels alumnes de la primera edició, tres ja estan inserits en el món laboral i una desena es troben en processos de selecció per començar a treballar com a peons. Els joves que han participat en la segona edició tot just acaben de finalitzar la formació pràctica, i ja es preveu una nova edició del curs per a la pròxima tardor.

El projecte té l’objectiu de propiciar la inserció laboral de joves aturats en un camp completament diferent del seu entorn urbà.

La formació és gratuïta i inclou 140 hores de coneixements teòrics sobre gestió de granges, benestar animal, manipulació de productes biocides i prevenció de riscos laborals i també una vintena d’hores fent pràctiques a les explotacions de socis de la Cooperativa Plana de Vic. La Federació està gestionant 60 contractes de treball en granges per a joves que finalitzin la formació.• fcac

FRANCISCO SERRANO Alumne de la primera edició.

Actualment treballa en una explotació ramadera vinculada a la Cooperativa d’Artesa de Segre “Des de sempre he estat motivat per treballar amb animals i el projecte Joves Grangers m’ha donat l’oportunitat. M’ha sorprès la rapidesa de la inserció i les facilitats del programa per adaptar-se a les meves necessitats. Per motius familiars, vaig demanar treballar a la zona d’Artesa de Segre i en pocs dies, des de la FCAC em van trucar per fer una entrevista de feina. A la setmana següent ja m’incorporava”.

NARCIS SALLENT Ramader d’Osona que ha contractat a un jove granger “La iniciativa de la FCAC és bona.

Està molt bé que, entre tots, ajudem els joves a trobar feina. A mi em van donar l’oportunitat de participar en el programa d’Emprenedoria i la meva experiència és un dels fets que em va motivar a contractar un jove, tot i que potser també s’haurien d’establir ajuts per als ramaders que contractin joves que s’inicien en el món laboral.

L’experiència de moment és molt positiva. Vaig fer tres entrevistes i d’aquestes, he seleccionat un jove amb bona predisposició, interès i ganes de treballar que actualment ja està a la meva explotació”.

AGRO JUNY 2016 FCAC/9

RAMON ARMENGOL “Les cooperatives tenim un model sostenible de producció ramadera” RAMADERIA I LLET FCAC

El sector ramader ha sabut adaptar-se a les noves exigències de mercat?

Sí, i així ho hem demostrat.

En porcí som líders europeus en producció i el creixement de les exportacions a països tercers, com la Xina, obre un futur esperançador. La producció bovina ha trobat una quota de mercat important amb les exportacions a l’Orient Mitjà. En llet, tenim cooperatives amb processos d’elaboració i capacitat de fer arribar al consumidor productes de qualitat i valor afegit.

Les interprofessionals tenen un paper important?

La promoció és bàsica i cal informar bé al consumidor de les bondats de les nostres produccions. Les interprofessionals (Interporc per al porcí, Inlac en la llet i Intervacuno en boví) són un instrument vertebrador i molt útil per consensuar estratègies comunes a llarg termini.

En el cas d’Interporc, amb quatre anys de camí, cal felicitar la feina feta pel meu antecessor a la Federació, Jordi Ciuraneta, com impulsor de la creació d’aquesta interprofessional, una de les eines més útils que tenim.

Les dejeccions ramaderes són un àmbit de treball...

Totes les produccions van molt lligades al principi de sostenibilitat, que és tan important com la qualitat i la seguretat alimentàries: qualsevol producció que no pugui garantir la sostenibilitat quedarà en entredit.

Per a una correcta gestió de les dejeccions ramaderes, s’hauria de replicar a tot el territori de Catalunya el model que fem servir les cooperatives i els seus socis mitjançant tècnics especialitzats.

A més, un grup de vuit cooperatives ramaderes ja estem treballant per avançar-nos a les exigències per anar més lluny de les exigències de la legislació comunitària i així fer un pas més enllà en la gestió les dejeccions.

Com ha afectat la desaparició de quotes lleteres?

La producció de llet travessa una greu crisi a tota la Unió Europea per la caiguda del consum i la desaparició de quotes. A més del desequilibri de la cadena de valor, estem totalment sotmesos al lliure mercat i ja no hi ha límit al creixement de les explotacions.

Les mesures que ha establert la Unió Europea en els darrers mesos no han donat fruit.

Les cooperatives creiem que cal reforçar les actuacions de promoció del consum així com impulsar un pla d’abandonament voluntari amb ajuts pel cessament de la producció al qual es poguessin acollir determinats ramaders.

El futur passa per...

Ser competitius. Competitius i sostenibles en un món global.

Hem d’assolir el repte de fer productes de qualitat, segurs i sostenibles.•

“La meva vida professional va completament lligada a la cooperativa d’Ivars d’Urgell. La cooperativa i jo hem caminat junts els últims quaranta anys”.

Ramon Armengol (Juneda, 1959) va posar en marxa el grup específic de desenvolupament rural de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i actualment és cap de branca de ramaderia i llet d’aquesta organització.

Té una explotació professional de porcí –”em considero un petit empresari”– i una dilatada experiència en el sector: des del món cooperatiu i sindical a la responsabilitat de l’administració municipal i la gestió del reg en el territori on viu.

Ramon Armengol representa el sector porcí a l’organització estatal Cooperatives Agroalimentàries i al Copa-Cogeca, i també és membre del Grup d’Experts del Porcí de la Comissió Europea a Brussel·les.

A més, recentment ha estat nomenat membre del Consell General d’Interprofessionals d’Espanya.

“Catalunya és una potència ramadera.

El porcí català és líder quant a producció a nivell europeu; en boví i llet tenim una forta implantació. El sector ramader-carni català és un dels més competitius d’Europa” AGRO JUNY 2016 SECTORS/11

Està previst que entri en vigor l’1 d’agost i estarà vigent fins al 2019

Extensió de la norma per al sector del vi El Ple del Consell General d’Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries ha emès un informe favorable sobre l’extensió de la norma proposada per l’Organització Interprofessional del Vi d’Espanya (OIVE) amb l’objectiu d’afavorir els operadors del sector i aconseguir la màxima eficàcia de les accions.

Està previst que el Ministeri d’Agricultura aprovi l’extensió de la norma i que entri en vigor a partir de l’1 d’agost, coincidint amb el començament de la propera campanya vitivinícola. Estarà vigent fins a l’any 2019.

Entre les accions que la Interprofessio-

12/SECTORS AGRO JUNY 2016

nal del Vi pretén realitzar s’inclouen la promoció del consum responsable, estudis sobre innovació sectorial i implantació de bones pràctiques comercials entre operadors per millorar la cadena de valor.

Pel que fa a les aportacions econòmiques, es computarà tot el vi comercialitzat (granel, envasat, mercat domèstic, importacions i exportacions) i tots els operadors. Per això, s’han determinat dues quotes diferenciades: una per al granel de 0,065 euros per hectolitre i una altra per a l’envasat de 0,23 euros per hectolitre.•

A l’expectativa en fruita de pinyol La FCAC denuncia que el Ministeri autoritza un gran volum de retirada de fruita per a suc i que la quota podria estar exhaurida quan arribi el gruix de la producció a Catalunya FCAC

Les dades de previsió de collita presentades a Europeach preveuen un descens amb relació a l’última campanya de fruita de pinyol en el conjunt de la Unió Europea a causa de la climatologia i el virus de la sharka, que afecta els fruiters.

D’entrada, aquesta previsió faria pensar en una campanya caracteritzada per la normalitat i amb un mercat capaç d’absorbir l’oferta sense problemes. Però cooperatives i productors es mantenen prudents davant la continuïtat del vet rus i els efectes que pot tenir per al sector.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha valorat en positiu la prolongació de mesures excepcionals per part de la Comissió Europea amb l’objectiu de fer front a la crisi, però ha expressat preocupació davant la decisió del Ministeri d’autoritzar grans volums de retirada de fruita per a suc.

El responsable de fruita de la FCAC, Albert Capdevila, argumenta que “el Ministeri ha autoritzat un volum molt elevat (20.000 tones de préssec i nectarina) en relació amb la quantitat total autoritzada per la Unió Europea. Ens preocupa perquè, si no s’utilitza aquesta mesura amb cautela, es podria exhaurir la quota de retirada per a sucs en unes poques setmanes i quan arribi el gruix de la producció a Catalunya la mesura ja no estaria disponible”.

A més, la situació es veu agreujada perquè les quotes per a la retirada de fruita s’han reduït un 70% en relació amb l’any 2015 i resulten insuficients per al sector.

Producció per països En el conjunt de la Unió Europea, el descens es preveu d’un 6% per al préssec, 8% en nectarina i 2% en pavia, mentre que es donaria un augment del 5% en paraguaià per l’entrada en producció de noves plantacions. La producció europea global se situaria en uns 2,7 milions de tones.

A l’Estat espanyol, la previsió és lleugerament superior al milió de tones, tot i que caldrà modificar-la a la baixa arran de les pedregades que van afectar determinades comunitats, com Catalunya.

En el cas d’Itàlia es preveuria una collita pròxima a 1,2 milions de tones, una dada inferior a la de la campanya passada a causa de l’afectació que la sharka ha tingut sobre el potencial de producció.

En els altres països productors, Grècia i França, la producció se situaria al voltant de les 200.000 tones. Penalitzats per la crisi econòmica, els grecs busquen la pavia com a cultiu refugi; mentre que la producció a França continua a la baixa per l’afectació de la sharka i la forta competència de l’Estat espanyol.• AGRO JUNY 2016 SECTORS/13

OPINIÓ

Dos models d’ametller

Alguns savis diuen que has de plantar un arbre llenyós quan el mercat està enfonsat perquè, quan arribi a la plena producció, el preu s’haurà tornat a recuperar.

Però la realitat recent evidencia que una part del sector no fa cas d’aquesta consideració i reacciona plantant en moments de bonança. Des de 2014, hem vist com l’ametlla començava una certa carrera alcista de preus i molts productors amb regadius i terrenys fèrtils han decidit llançar-se a plantar ametllers.

No obstant aquest creixement i a l’espera de dades de la Conselleria, la superfície de regadiu d’ametller a Catalunya s’estima en unes 6.000 hectàrees i continua sent un conreu minoritari sobre el conjunt de 38.800 hectàrees.

“

Les noves plantacions de regadiu suposen deixar de conrear un fruit de closca i passar a tenir cura d’un arbre fruiter” “Cal destinar recursos al conreu en secà per minimitzar el risc d’incendis i mantenir l’equilibri territorial

”

Les noves plantacions de regadiu suposen un canvi de model: impliquen deixar de conrear un fruit de closca i passar a tenir cura d’un arbre fruiter. L’aigua, encara que no és l’únic factor, sí que és el principal i permet un salt espectacular de la producció. Si, en secà, la mitjana se situa al voltant de 100 kg d’ametlla en gra per hectàrea, en regadiu pot arribar a més de 2.000 kg. Multiplicar per vint els ingressos, que no és poca cosa, pot donar lògicament bastant joc per racionalitzar el cultiu i tecnificar-lo.

Tenim també un patrimoni d’investigació en el cultiu que podem aprofitar. Mitjançant un correcte assessorament tècnic, l’aigua ens permet plantejar millores en la producció com millorar el disseny de les plantacions, afavorir la seva mecanització, optar per una adequada elecció de varietats en correspondència amb les condiciones climàtiques (risc de gelades) o l’aptitud comercial, ajustar la fertilització, gestionar el reg, realitzar un control integrat de plagues i malalties, regular correctament la maquinària d’aplicació de fitosanitaris, modificar l’entorn per afavorir la biodiversitat... i una infinitat de noves pautes que ens permeten treballar de manera més coordinada amb l’arbre, de manera que s’expressi amb la seva màxima plenitud.

Aquesta nova realitat del regadiu comportarà, també, canvis en el conjunt. En aquest sentit, hem de ser conscients que uns preus superiors als 8 euros/kg gra són una situació conjuntural que no pot esdevenir la base de la viabilitat, i més encara perquè inevitablement es produirà un increment progressiu de l’oferta d’ametlla espanyola que pot tenir el seu impacte en el mercat.

A més a més, la producció de les plantacions de regadiu serà més homogènia i probablement trobarem solucions en relació amb l’ametlla amarga, que tants maldecaps comporta a nivell comercial.

Com a contrapartida, hi ha el risc que l’ametlla de cultius més tradicionals pugui passar a un segon pla i estem convençuts que el nou cultiu implicarà nous reptes productius a resoldre, com el control de plagues i malalties abans no existents i el fet de ser encara més eficients en l’ús de l’aigua.

Però aquesta reflexió sobre el nou ametller i les oportunitats que poden aparèixer per a alguns, no ens ha de fer perdre el món de vista. La major part del sector continuarà en el secà que, a mitjà termini, seguirà sent el més abundant.

Tenim el deure de dedicar recursos a aquest cultiu en secà per mantenir-lo si volem minimitzar el risc d’incendis i si desitgem un país amb un equilibri territorial real, amb un paisatge cuidat i amb un entorn sostenible.

Una assignatura pendent que, de moment, les diferents administracions estan suspenent i amb molt mala nota.• ROGER PALAU

FRUITA SECA FCAC

14/SECTORS AGRO JUNY 2016

Els perills del lliure comerç amb Estats Units

FCAC

El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP, en les seves sigles en anglès) pot esdevenir el major acord comercial entre els Estats Units i la Unió Europea de la història. Són molts els interessos en joc i segurament encara no estan totes les cartes damunt la taula.

Els Estats Units representen el primer mercat per als productes agroalimentaris europeus, a on destinem un 15% de l’exportació. Importem matèries primeres (ametlles, soja i tortós) i hi exportem productes elaborats de valor afegit com vi, cervesa i begudes espirituoses. Europa presenta un balanç comercial favorable, amb un superàvit de 7 bilions d’euros.

Que els Estats Units siguin el primer mercat exterior de la Unió Europea, i un dels més interessants, no és sinònim que un eventual acord hagi de reportar grans beneficis addicionals. Actualment un 50% de les exportacions europees als Estats Units es realitzen a aranzel zero i la resta no tenen drets d’importació elevats.

El TTIP ofereix un equilibri desfavorable per a la Unió Europea, amb enormes incògnites i noves opcions de negoci limitades Una expectativa molt diferent és, en canvi, la del sector agrari dels Estats Units. Els aranzels d’accés a Europa per a molts productes (boví, porcí, aus, llet i arròs) sí que són elevats i, per aquest motiu, una possible reducció o eliminació podria implicar un gran avantatge competitiu.

El president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Ramon Sarroca, avança que “la mateixa Comissió Europea ha reconegut que l’impacte agroalimentari del TTIP probablement seria a favor dels Estats Units. L’acord obre moltes incògnites i les noves opcions de negoci són limitades. És lamentable que, davant d’aquesta situació,

Brussel·les no ens hagi ofert una certa anàlisi d’impacte agroalimentari. No és exagerat afirmar que el nou acord podria comportar la desaparició d’algun sector productiu a escala europea”.

En aquest sentit, al novembre de l’any passat, el Departament d’Agricultura dels Estats Units va publicar un informe sobre l’impacte del nou tractat per a la seva producció.

Més enllà de la disparitat d’opinions que ha generat, l’informe posa de manifest els interessos nord-americans en la negociació agrària i que els seus objectius d’exportació se centrarien en els sectors boví, avícola, lacti, porcí i fins i tot, arròs.

Brussel·les no ha reaccionat, malgrat que el nou tractat podria comportar la desaparició d’algun sector productiu a escala europea Arribats en aquest punt, hem de remarcar que els diferents models d’agricultura dels Estats Units i Europa són un element inherent de conflicte entre els dos costats de l’Atlàntic. Als Estats Units es permet l’ús d’hormones de creixement en boví, determinats tractaments contra patògens de la carn, innovacions biotecnològiques o límits màxims de residus que són il·legals en el nostre entorn.

Ramon Sarroca, argumenta que “a la pràctica, s’estan interpretant com a mesures no aranzelàries que frenen el comerç i que amb el nou acord es proposa homologar.

Aquest fet atemptaria directament contra el nostre sistema productiu i implicaria, per tant, una competència deslleial”.

En qualsevol cas, “si el resultat menys dolent al qual aspira la Comissió Europea és salvar els mobles en els sectors sensibles mitjançant l’establiment d’unes quotes màximes d’importació a aranzel zero, hem d’estar molt atents a la negociació perquè es pot protegir o enfonsar directament una determinada producció”, conclou Sarroca.• AGRO JUNY 2016 SECTORS/15

INNOVACIÓ

Adernats redescobreix una varietat ancestral

VINÍCOLA DE NULLES

La Vinícola de Nulles és un celler referent a les comarques de Tarragona, elaborador de vins i caves de qualitat marcats per l’essència mediterrània i una tradició mil·lenària. L’avalen reconeixements internacionals com la Gran Medalla d’Or i el premi Revelació del Jurat que el seu cava “Adernats Reserva Brut” acaba d’aconseguir en el Concurs Mundial de Brussel·les. El mateix escumós que recentment s’ha catalogat com “el millor cava del món” en la revista “50 Great Cavas”

16/EMPRESA AGRO JUNY 2016

La Vinícola de Nulles ha donat el tret de sortida a un nou i singular projecte d’Adernats retrobant el Xarel· lo Vermell, una varietat ancestral oblidada que els avis anomenaven “Cartoixà de la Marina”. Aquesta iniciativa està impulsada conjuntament amb “Can Bosch” i “Rincón de Diego”, els dos restaurants amb estrella Michelin de Cambrils.

El vi és 100% monovarietal i pretén recuperar la memòria d’una de les més singulars varietats autòctones de la costa de Tarragona. Gairebé oblidat, el Xarel·lo Vermell havia estat replantat per altres varietats més productives o barrejada amb l’abundant Xarel· lo en molts cultius.

El celler cooperatiu ja ha presentat els primers 500 litres d’un vi inclassificable de tonalitat coure, situat entre blanc i rosat, que procedeix d’una vinya vella de més de 80 anys i aspira a ser l’emblema d’Adernats i un referent de Tarragona.

Elaborat a l’antiga i macerat amb les pells, es tracta d’un vi exquisit per a paladars exigents, pensat especialment per a menús gurmet.• www.vinicoladenulles.com www.adernats.cat

OPINIÓ

Assemblea de Seccions de Crèdit

FCAC

La celebració de l’Assemblea General Ordinària de l’Associació, que es va fer el 17 de juny a Valls, va esdevenir un punt d’inflexió que va permetre posar en comú els punts de vista del procés extraordinàriament intens i complex en què estem immerses les cooperatives agràries amb secció de crèdit.

L’actualitat en el nostre sector aquests últims mesos ha estat marcada per dos fets rellevants: la baixa de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils i la creació del Fons Cooperatiu de suport a les seccions de crèdit.

Les circumstàncies han portat a què l’Associació s’hagi vist involucrada en el procés de baixa de la secció de crèdit de Cambrils. Aquesta implicació s’ha concretat en la concessió d’un préstec a la cooperativa, acordat per majoria reforçada dels seus socis, amb l’objectiu de dotar de liquiditat als impositors. És una acció que segueix la mateixa línia amb què el conjunt de cooperatives amb secció de crèdit hem actuat davant de situacions similars en el passat, intentant afavorir la liquiditat dels dipositants

de la secció de crèdit i tractant la situació amb discreció; dues mesures que no es contradiuen amb la petició de responsabilitats als administradors poc diligents.

El mes de maig de 2016, el Govern de la Generalitat va modificar la Llei 6/1998 amb l’objectiu de crear un Fons Cooperatiu de suport al sector.

La major part de representants de les cooperatives amb secció de crèdit catalanes tenim el convenciment que, amb aquest Fons, s’aconsegueix una major garantia per als socis impositors i un enfortiment del model de cooperativa amb secció.

El Fons és una eina basada en els principis cooperatius d’intercooperació i solidaritat. Per això i per la voluntat afirmativa expressada per dues terceres parts del col·lectiu de cooperatives amb secció de crèdit, el Consell Rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya també s’ha mostrat favorable a la seva creació.

Els membres del Consell Rector de l’Associació som conscients que prendre decisions basant-se en una majoria, o fins i tot per unanimitat, no garanteix estar en possessió de l’en-

“La major part de les cooperatives amb secció de crèdit catalanes tenim el convenciment que, amb el Fons Cooperatiu de suport, s’aconsegueix una major garantia per als socis impositors i un enfortiment del model de cooperativa amb secció” cert. D’allò que sí que estem segurs és del nostre objectiu de preservar el model de cooperativa amb secció de crèdit.

En aquest context, una vegada més vull fer palesa la nostra voluntat de valorar les aportacions de companys que veuen altres camins, però amb els quals compartim el mateix fi, amb la finalitat de continuar avançant plegats. Us puc ben assegurar que ens esforçarem com mai per recuperar la legitimitat posada en dubte.

A tots aquells que ens heu fet confiança, sabeu que continuarem treballant des de la responsabilitat, l’austeritat, la transparència i la professionalitat en benefici del conjunt del sector.• LLUÍS ROIG PRESIDENT ASC SECCIONS DE CRÈDIT FCAC

AGRO JUNY 2016 EMPRESA/17

La jubilació d’agricultors i ramaders JUBILACIÓ ORDINÀRIA • Cal estar afiliat a la Seguretat Social, encara que no és necessari estar en alta en el moment de la jubilació.

• L’edat ordinària de jubilació són 65 anys i 6 mesos, i s’han d’acreditar 15 anys cotitzats (dels quals, 2 anys dins dels últims 15 anteriors a la data de la jubilació). L’edat ordinària de jubilació podran ser 65 anys si se n’acrediten 36 de cotització.

La quantia de la prestació és el resultat de multiplicar la base reguladora pel percentatge corresponent: • La base reguladora sorgeix de sumar les bases de cotització dels últims 228 mesos i dividir entre 266.

• El percentatge serà del 50% pels primers 15 anys cotitzats; per cada mes addicional fins a 163 serà del 0,21%, i pels 83 mesos següents del 0,19%.

JUBILACIÓ ACTIVA La Seguretat Social va modificar les prestacions de jubilació de l’any 2013 amb l’objectiu d’adequar-les a la situació actual. Es tracta d’una regulació menys flexible i menys beneficiosa que l’anterior, criteris que el legislador justifica basant-se en la insostenibilitat del sistema de pensions per l’envelliment de la població i l’increment de l’esperança de vida.

Els socis productors i els treballadors de cooperatives acollits a Règim General de la Seguretat Social poden acollir-se a diferents modalitats de jubilació com són l’ordinària, l’activa, la parcial amb contracte de relleu i l’anticipada voluntària.

En canvi, els pagesos inclosos en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) no poden jubilar-se parcialment.

Cada modalitat comporta uns requisits a complir i influeix sobre la quantia de la prestació que es rebrà. Tant aquestes circumstàncies com els anys de cotització estan sotmesos a modificacions. A continuació es detallen els corresponents a l’any 2016.

Si s’ha acreditat un període de cotització complert (35 anys i 6 mesos), es podrà compatibilitzar la pensió de jubilació ordinària amb la realització del treball per compte propi o d’altri i es reduirà un 50% l’import de la prestació.

JUBILACIÓ PARCIAL AMB CONTRACTE DE RELLEU Es pot accedir a la jubilació parcial mitjançant un contracte de relleu amb un treballador temporal de l’empresa o amb una persona inscrita com a demandant d’ocupació.

• L’edat de jubilació parcial amb contracte de relleu es fixa en 61 anys i 8 mesos, i cal acreditar 33 anys de cotització i una antiguitat mínima a l’empresa de 6 anys. L’edat podrà ser de 61 anys i 4 mesos quan s’hagin cotitzat un mínim de 34 anys.

• El jubilat redueix la jornada entre un 25 i un 50%. Es pot reduir un 75% si es fa un contracte indefinit a temps complet al rellevista.

La quantia de la prestació no es veurà minvada pels coeficients reductors d’anticipació de la jubilació.

JUBILACIÓ ANTICIPADA VOLUNTÀRIA La jubilació també es pot sol·licitar de forma anticipada per voluntat del treballador, sempre estigui en alta o situació assimilada a l’alta en el moment de demanar-la.

• La jubilació es pot avançar un màxim de 2 anys a l’edat ordinària de jubilació, i caldrà acreditar un període mínim de cotització de 35 anys (d’aquests, 2 en els últims 15 anys).

• És precís que l’import de la pensió a percebre sigui superior al de la pensió mínima que correspondria a l’interessat als 65 anys.

Per determinar la quantia de la pensió, s’apliquen coeficients reductors per cada trimestre d’anticipació (entre 2 i 1,625% segons el període cotitzat). L’import màxim de la pensió també es redueix en un 0,50% per trimestre d’anticipació.• FCAC SERVEI LABORAL Marc Manubens | 932 292 015

18/EMPRESA AGRO JUNY 2016

FORMACIÓ

Per una millor gestió les cooperatives El sector agroalimentari té un pes indiscutible en el conjunt de l’economia catalana. Precisament per això, resulta estratègic conèixer les eines que permeten una gestió més eficient de les empreses del sector i en concret, també de les cooperatives agràries.

A l’octubre, nova edició del postgrau agroalimentari de la Universitat de Lleida adreçat a gerents de cooperatives Amb la finalitat de posar a l’abast dels gerents de les cooperatives aquesta formació, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té un acord amb la Universitat de Lleida i Fòrum

2001 per impartir un Postgrau en Gestió Estratègica de l’Empresa Agroalimentària.

Els assistents a aquesta formació especialitzada adquireixen coneixements en profunditat de l’entorn sociopolític i econòmic, i també de les característiques de la indústria agroalimentària. Així mateix, s’analitzen situacions empresarials reals i es facilita el networking entre directius de les principals empreses.

Mercè Soler, gerent de la Cooperativa Foment Agrícola les Planes de Torregrossa, va participar en la tercera edició del Postgrau. “Per motius de relleu, vaig assumir la responsabilitat de dur la gerència de la cooperativa i aquest programa m’ha aportat la seguretat necessària, a més de coneixements i relació amb altres professionals del sector”, explica.

La formació també inclou treballar en l’àmbit de recursos humans i en temes de comunicació, lideratge i ges-

MERCÈ SOLER

GERENT COOPERATIVA FOMENT AGRÍCOLA LES PLANES DE TORREGROSSA

tió d’equips. Mercè Soler afirma que “el funcionament del sector i les feines que es realitzen a la cooperativa ja els coneixia, donat que hi treballava, però he adquirit visió global i he pogut millorar la gestió dels equips i la relació amb el soci”.

El proper més d’octubre s’iniciarà la 4a edició d’aquest postgrau, a Lleida.

El període d’inscripció ja està obert.• FCAC FORMACIÓ Ester Aguirre | 973 247 982

AGRO JUNY 2016 EMPRESA/19

AGRÍCOLA DEL CAMP

SANTA BÀRBARA 1.214 socis 3.662 hectàrees de conreu 4.500 tones d’oli anuals 17.000 m

2

d’instal·lacions

EMPRENEDORIA

Santa Bàrbara I Montsià www.montebre.cat

En busca de mercats a l’Índia L’oli Iberolei és molt valorat pel seu component afruitat, amb punts amargs i picants “Fem un oli de qualitat i únic, elaborat amb la varietat Morruda i valorat pel seu component afruitat juntament amb l’amargor i els matisos picants” JAUME ROÉ PRESIDENT DE COOPERATIVA AGRÍCOLA SANTA BÀRBARA

20/SECTOR AGRO JUNY 2016

La Cooperativa Agrícola del Camp Santa Bàrbara és una de les que tenen un major volum de producció d’oli d’oliva de tot Catalunya, amb unes 4.500 tones de verge i verge extra anuals. Està posicionada entre les més potents del país i s’ha transformat en una cooperativa comarcal que aglutina prop de 1.300 socis de 54 municipis diferents.

Situada en uns terrenys de sòl industrial propi de 17.000 m2, la cooperativa disposa de magatzems destinats a oli, fruits secs i cítrics, i té un espai per a laboratori, venda de fitosanitaris i oficines. El molí consta de 4 línies de molturació amb una capacitat de mòlta de 550.000 kg. d’olives en 24 hores.

L’oli que s’elabora en aquestes instal·lacions és d’excel·lent qualitat i està reconegut amb diversos guardons, principalment la marca “Iberolei”, de la varietat Morruda i fruit d’un acurat procés productiu que la converteix en una de les més apreciades. Aquest verge extra es diferencia pel seu component afruitat amb matisos amargants i picants.

Quan entren al molí de la cooperativa, les olives dels socis es molturen durant 90 minuts i a continuació se separa el líquid de la part sòlida. Es tracta d’un procés mecanitzat, però amb l’objectiu d’aconseguir el millor sabor tradicional.

Actualment, la cooperativa de Santa Bàrbara té consolidats els mercats català i estatal, i està obrint nous camins a l’exterior. Va començar a la Unió Europea, on ja compta amb clients fixos a Alemanya i el sud de França, i posteriorment va entrar a la Xina. El pròxim repte, en el qual ja està treballant, és la internacionalització a l’Índia.

Per consolidar els seus mercats, la cooperativa aposta per oferir valor afegit.•

Cooperativa Agrícola de Garriguella Garriguella I Alt Empordà www.cooperativagarriguella.com

“Després de 12 anys treballant al Penedès, bressol del cava, vaig tornar als meus orígens: l’Empordà. Volia crear un escumós de qualitat i així va néixer el G de Gerisena, la nineta dels meus ulls. Va ser un repte per mostrar que es pot elaborar un gran producte de vinyes joves i també que la cooperativa és capaç d’innovar i créixer. El raïm del G de Gerisena ens indica que comença la verema, i també està present quan acaba: l’equip humà del celler, “els titus”, brindem amb una copa d’aquest escumós per celebrar el fi de la verema” Natalia Duran Enòloga de la cooperativa

G de Gerisena Vi escumós elegant i amb DO Empordà. S’elabora a partir de raïm Macabeu, Garnatxa Blanca i Moscat, que es verema de forma manual i procedeix de vinyes seleccionades per les seves qualitats organolèptiques. Té una criança de 18 mesos a la cava, d’aquí que sigui un Reserva Brut Nature. La seva tonalitat és groc pàl·lid amb reflexos verdosos, brillant i nítid. Aromes intenses de fruites blanques, aranja i cítrics amb un final de brioix per la seva criança en ampolla. En boca és fresc, complex i molt equilibrat. Ideal per maridar amb marisc, peixos i carns blanques.

Punts de venda El podeu trobar a l’agrobotiga de la cooperativa (Ctra. de Roses s/n de Garriguella, Girona), on-line (www.cooperativagarriguella.com), a Vins Grau (www.vinsilicorsgrau.es) o trucant directament al celler al 972 530 002.•

AGRO JUNY 2016 COOPERATIVES/21

Fruitona sedueix

Aitona I Segrià www.fruitona.com

La cooperativa d’Aitona té un sistema de gestió propi per obtenir un producte de màxima qualitat

L

a Cooperativa del Camp de Sant Gaietà, “Fruitona”, es va fundar l’any 1985 per una cinquantena de productors de fruita dolça del poble d’Aitona.

Després de 30 anys d’esforç i treball, la cooperativa ha anat creixent i ha passat d’una producció inicial de 5.000 tones a les 35.000 tones de fruita que produeix en l’actualitat, majoritàriament nectarines, préssec i paraguaià.

“Tenim com a objectiu seduir al consumidor amb productes de la màxima qualitat, que satisfacin les seves expectatives. Ho aconseguim amb l’experiència i la professionalitat dels nostres socis i dels treballadors de la cooperativa”, explica el seu president Eliseu Guimó.

Molt lligada a la terra on resideix, la cooperativa també col·labora amb diferents projectes d’acció social i d’investigació biomèdica, així com en projectes amb entitats esportives i vinculats amb la infància i les escoles.

Zona de producció Al sud del Segrià, el reg esdevé la base de l’economia i el clima està perfectament adaptat al conreu de fruiters. Els hiverns freds fan que els arbres tinguin un repòs que ajuda a

22/COOPERATIVES AGRO JUNY 2016

floracions abundants i agrupades, mentre que els estius secs i calorosos permeten avançar la recol·lecció

Referent consolidat als mercats europeus, Fruitona s’està introduint a Malàisia entre 7 i 15 dies en relació amb altres zones productores.

“La fruita produïda en aquestes condicions té una quantitat important de sucres i per això podem assolir una qualitat organolèptica excel·lent”, argumenta Eliseu Guimó.

Modernes instal·lacions El procés continua a la cooperativa, que disposa de 17.000 metres quadrats destinats a l’emmagatzematge i la confecció de fruita. Aquestes instal· lacions estan en constant renovació.

A la nau de recepció s’efectuen els primers controls de qualitat i, fins a 20 cambres frigorífiques dotades amb les últimes tecnologies en refrigeració i conservació, permeten em-

FRUITONA

magatzemar 8.000 tones de fruita en les millors condicions.

Les naus de manipulació compten amb quatre màquines classificadores que tenen capacitat de produir 50 tones de fruita per hora. D’aquesta manera es pot arribar al consumidor en el mínim temps i oferir-li la fruita més fresca, que es comercialitza amb les marques “Fruitona” i “Fruitona Seduction”.

La Cooperativa també compta, des de l´any 2015, amb un modern edifici tècnic i comercial des d’on es controlen els processos de qualitat alimentària i les mesures relacionades amb qüestions mediambientals. El departament comercial coordina la comercialització del producte, l’obertura a nous mercats i els possibles canals de distribució.

Qualitat amb certificació La cooperativa no només aposta per produir amb qualitat, sinó que certifica el procés amb estàndards reconeguts internacionalment com Globalgap, BRC, IFS i Producció integrada.

Disposa d’un sistema propi de gestió per obtenir un producte diferenciat.

Es controla tot el procés productiu des de la plantació dels arbres, amb la selecció de les millors varietats, fins que la fruita arriba al consumidor des-

prés de passar controls exhaustius.

A més, el disseny d’una estratègia fitosanitària garanteix l’ús de mètodes respectuosos amb la salut humana i amb el medi ambient, controlant estrictament el límit màxim de residus.

El sistema es valida anualment, amb la realització de multitud d’analítiques multiresidus en laboratoris de prestigi.

Europa, mercat consolidat.

Fruitona és un referent als principals mercats europeus. Alemanya, França, Polònia, Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, Dinamarca, Holanda i Portugal són alguns dels països fidelitzats,

100 socis productors 35.000 tones de nectarina, préssec i paraguaià, platerina i pera

17.000 m d’instal·lacions 20 cambres frigorífiques 4 màquines classificadores 12 formats d’envàs diferents 10 mercats internacionals 2

“La nostra insígnia és il·lusió, dedicació i imaginació” com el mercat interior. Malàisia és una altra de les zones on s’està introduint la cooperativa d’Aitona.

“Arreu del món, el nostre senyal d’identitat és i+d+i entès com il·lusió, dedicació i imaginació. Aquesta és la insígnia que unida a qualitat, rigor, esforç, innovació i projecte comú ens ha de permetre triomfar a la nostra activitat”.• AGRO JUNY 2016 COOPERATIVES/23

CEVIPE

Cevipe organitza la V trobada del Fòrum Mundial de Cooperatives Vitivinícoles El congrés destaca la necessitat de crear una entitat supranacional que reguli la compravenda de vi a granel per contribuir a regular els estocs i poder incidir sobre els preus mundials

Amb l’objectiu d’establir ponts entre cellers cooperatius de les principals zones productores mundials i també per promoure la col·laboració en el mercat global i abordar els reptes de futur del món cooperatiu, Cevipe ha organitzat la V trobada del Fòrum Mundial de Cooperatives Vitivinícoles.

A més de Cevipe, hi van participar les cooperatives cofundadores del fòrum com Fecovita, (Argentina), Vinadeis (França), Fecovinho (Brasil) i DeCoop (España). Enguany, també van assistir a la trobada grans cooperatives representatives del sector com La Riojana (Argentina), Capel (Xile), Caviro (Itàlia) i Centro de Viticultores del Uruguay (Uruguai), i està prevista la pròxima incorporació de cooperatives de països productors de la Unió Europea, com Alemanya i Portugal, de Sudàfrica i dels Estats Units.

Entre els acords que es van prendre durant el congrés, destaca la necessitat de posar en comú coneixements com a eix principal per evolucionar en la creació d’una entitat supranacional que reguli la compravenda de vi a granel i contribueixi a regular els estocs per poder incidir sobre els preus mundials. Igualment, es va apostar per promoure l’intercanvi d’informacions i de normatives legals amb l’objectiu de valorar si es podria millorar l’estatut europeu del cooperativisme.

També es va remarcar la importància dels intercanvis professionals per ampliar coneixements i la possibilitat d’aprofitar la ubicació dels països productors en diferents hemisferis per compaginar les veremes. En aquest sentit, es va debatre sobre la importància de ser capaços d’aportar valor afegit al producte per augmentar el volum de venda directa al client final.

Per altra banda, es van tractar aspectes com les estratègies per al relleu generacional i com incentivar els joves a dedicar-se a la viticultura i evitar així l’abandonament de terres.

Finalment, també es va decidir la creació d’acords comercials entre cooperatives, destacant la firma del conveni de col·laboració i l’aprofitament d’estructures comercials entre CEVIPE i la cooperativa xilena CAPEL. Aquest acord permetrà la utilització de les estructures comercials de CAPEL a Llatinoamèrica per a la introducció del cava.

Està previst continuar avançant en aquestes qüestions en el pròxim fòrum, que es farà a Xile l’any que ve.• www.cevipe.coop AGRO JUNY 2016 COOPERATIVES/25

TONI VICHES

aniversari DE

GIRONA FRUITS Més de 200 persones han celebrat els cinquanta anys de la fundació de la cooperativa Girona Fruits en un acte presidit per la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, a Mas Gelabert (Pals).

Especialment emotiu va ser l’homenatge a socis fundadors de la cooperativa com Josep Sala Riera, Joaquim Carbó Llenas i Pere Frigola Casadella. També es va fer un reconeixement a l’actual gerent, Josep Maria Cornell, i a tot l’equip humà, personalitzat en els treballadors de més antiguitat: Maria Serra Bagudà, Maria Rosa Brugués Casademont i Francisco López de Asís.

Una exposició fotogràfica recollia la trajectòria històrica d’una de les cooperatives més representatives del sector, amb una producció anual de 28.000 tones de poma i una central hortofructícola de 25.000 metres quadrats a Bordils.

Girona Fruits, que exporta el 20% de la seva producció, aposta per un projecte de futur basat en “la diferenciació, el rigor i la qualitat”. www.gironafruits.com

LES MELS DE SABORS MURIA, AL MILLOR PRODUCTE BIO

premi

La nova gamma Mels de Sabors Bio Muria ha estat guardonada amb el Premi al Millor Producte BIO en el marc de la fira Biocultura Barcelona 2016.

Els premis, que concedeix l’Associació Vida Sana, són els més importants del sector ecològic a l’Estat espanyol i la mel Bio de Múria ha competit amb més de 18.000 referències de productes ecològics.

La col·lecció guanyadora consta de 9 varietats de mel de diferents sabors: bosc amb all negre de Pedroñeras, bosc amb llavors de cacau, mil flors amb canyella, mil flors amb cúrcuma, muntanya de gingebre, muntanya amb pròpoli, romaní cru amb gelea reial, mil flors amb vainilla i pa d’abelles, i mel de bosc amb pol·len fresc.

Muria complementa la línia Bio amb mel ecològica i suplements alimentaris. www.melmuria.com

naturalis mer DE BATEA Els vins ecològics de Celler Batea estan d’enhorabona i és que acaben de ser guardonats a diferents certàmens del sector.

Medalla d’or per al “Naturalis Mer Criança” al concurs Palmarés Ecovino. Aquest vi també ha rebut l’argent al Concurs Internacional de Vins Ecològics EcoRacimo i el bronze als Golden Leafs.

Mentrestant, el “Naturalis Mer Roure” ha estat distingit amb medalla d’or a EcoRacimo i als Golden Leafs, que també han atorgat l’or a “Naturalis Mer Blanc”.

romanico ESENCIA

www.cellerbatea.com

PREMIUM, MEDALLA D’ARGENT AL JAPÓ

El Concurs Internacional d’Oli d’Oliva Verge Extra més prestigiós del Japó ha guardonat l’oli Romanico Esencia Premium d’Agrolés amb la Medalla d’Argent. El premi l’organitza l’Associació de Sommeliers del Japó i el veredicte és del Comitè Internacional de l’Oli d’aquest país.

Agrolés, d’ActelGrup, comercialitza el seu oli d’oliva arbequina a països asiàtics com Japó i Corea, on és molt valorat pel seu sabor afruitat intens d’oliva verda, amb notes amargants i picants però equilibrades i amb un fons suaument dolç. www.agroles.com www.actelgrup.com 26/COOPERATIVES AGRO JUNY 2016

FESTA DEL trepat En paral·lel al llançament del distintiu “TREPAT” que prepara la DO Conca de Barberà i també amb la finalitat de promoure aquesta varietat autòctona de raïm negre, s’ha organitzat la VII edició de la Festa del Trepat adreçada tant a persones amb perfil professional i especialitzat com a un públic aficionat al vi i la cultura.

Tast de vins dels cellers participants, visites guiades i presentació de nous vins són algunes de les activitats organitzades. Amb l’objectiu d’establir llaços comercials, enguany una delegació xinesa va visitar la Festa del Trepat i el celler modernista de la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca.

La festa va tenir un vessant marcadament solidari obrint la possibilitat de col·laborar amb ONG com Fundació Noèlia, Free Minor Africa o Save the Children. www.coop-barbera.com FCAC

EL NOU

SAUVIGNON BLANC DE BOT

De la inquietud i la passió pels varietals neix un nou blanc, lleuger i fresc, elaborat 100% amb Sauvignon Blanc i que amplia la moderna família de vins “Plana d’en Fonoll” de la Cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot. Es tracta d’una varietat de raïm blanc francès, que actualment s’elabora a les principals regions vinícoles del món però que no és molt comú a zones com la Terra Alta.

La cooperativa de Bot compta amb 5 hectàrees de vinyes compreses en els 4 i el 20 anys i en Cisco Martí, el soci que va plantar la primera parcel·la de Sauvignon Blanc, explica que “els seus raïms volen més ombra que sol, i a més hem de vigilar per evitar que la vegetació tingui un creixement exuberant.

Comparant-la amb la Garnatxa Blanca, que és el nostre raïm de referència, el Sauvignon Blanc requereix atencions i treballs addicionals però és un luxe poder gaudir d’aquests vins”. www.santjosepwines.com

NOUS iogurts SENSE LACTOSA I AMB ESTÈVIA La Fageda ha ampliat la gamma de postres làcties amb un nou iogurt sense lactosa i dos desnatats edulcorats amb estèvia: natural i de maduixa.

La sortida al mercat d’aquests productes està prevista per a la tardor i respon a la demanda dels consumidors desitjosos d’ampliar la gamma de desnatats tot mantenint la cremositat dels iogurts sencers. A més, s’atén l’aspiració del col·lectiu d’intolerants a la lactosa oferint un iogurt que manté la proteïna i el gust de l’original.

Amb aquestes novetats, La Fageda arriba a les 21 referències de iogurts i postres. www.fageda.com

ROUREDA RESERVA RENOVA LA

imatge

Un dels vins més emblemàtics de Cellers Unió, “Roureda Reserva”, estrena una imatge totalment renovada i es vesteix de negre, apostant per la simplicitat i l’elegància.

“Roureda Reserva” és un reserva mediterrani que s’elabora des de 1978 amb un cupatge d’Ull de Llebre, Garnatxa i Samsó de la DO Tarragona. Destaca pel seu paladar equilibrat, entre fruita vermella madura i notes de criança. Present a les principals cadenes de supermercats de Catalunya, també s’exporta arreu del món.

En paral·lel, Cellers Unió ha obtingut la medalla d’or al Concurs Internacional Vinalies per “Llicorella Classic 2012” de la DOQ Priorat. Aquest vi, que ha seduït el jurat del concurs organitzat per la Unió d’Enòlegs de França, s’elabora amb una selecció de vinyes de més de 30 anys de Garnatxa Negra, Samsó i Merlot.

A més, el Vinalies ha atorgat medalla d’argent a tres vins més de Cellers Unió: “Llicorella Vitis 60 2011”, “Perlat Syrah 2014” i “Dairo 2013”. www.cellersunio.com AGRO JUNY 2016 COOPERATIVES/27

TEMPS D’OCI

Beu-te la Terra Alta i… emociona’t!

La Terra Alta és una comarca històricament vitivinícola i amb una llarguíssima tradició cooperativa.

Bona part de les cooperatives de la zona ofereixen visites guiades, tastos i altres experiències enoturístiques. El Celler de Gandesa ha apostat per unir història, tradició i vi. L’experiència, anomenada “Batalla de l’Ebre i Enoturisme”, ofereix la possibilitat de conèixer el celler modernista de Gandesa, degustar vins, apropar-se a les ruïnes del Poble Vell de Corbera d’Ebre i visitar les exposicions sobre la batalla de la batalla de l’Ebre del CEBE i de La Trinxera.

Es tracta de quatre experiències per un preu conjunt de 10 euros que tenen la finalitat que el visitant copsi què va significar la Batalla de l’Ebre per a la Terra Alta i, alhora, mostrar-li la importància de la cultura del vi al territori.

Els tiquets es poden adquirir indistintament a qualsevol dels equipaments que promouen la iniciativa.

POBLE VELL DE CORBERA D’EBRE A Corbera d’Ebre es pot comprendre com va patir la Terra Alta durant la guerra civil. El conjunt del Poble Vell ha estat declarat Bé d’Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya, a més d’esdevenir un monument a la Pau i lloc de visita obligada per qui es vulgui apropar a la duresa d’una guerra.

El tiquet inclou un recorregut per tot el poble amb explicacions de l’Abecedari de la Llibertat, visita al fons fotogràfic i a l’edifici més important, l’Església Vella de Sant Pere. www.coopgandesa.com SANTI MB. PHOTOS

CELLER MODERNISTA Cèsar Martinell fou l’arquitecte que construí el Celler Cooperatiu de Gandesa, edifici modernista que compta amb un celler per a l’elaboració de vins i un molí d’oli que es van acabar de construir l’any 1920. Pel seu valor arquitectònic, es considera una de les Catedrals del Vi. També està catalogat com a Bé Cultural 28/COOPERATIVES AGRO JUNY 2016

www.poblevell.cat

www.usuaris.tinet.cat/cebe

CEBE

Actualment compta amb un museumemorial que consta de diverses sales on s’exposa el fons: tota mena de material recuperat a la zona on van tenir lloc els esdeveniments de la batalla, acompanyat de fotografies i fins i tot la recreació d’una trinxera. A més, diversos audiovisuals i testimonis de primera mà de persones afectades per la batalla ajuden a conèixer el vessant bèl·lic, polític i social del conflicte.

LA TRINXERA

www.latrinxera.es

Es tracta d’una exposició permanent de material utilitzat durant la Guerra Civil, que és resultat de molts anys de cerca i col·leccionisme per part d’una sola persona.

S’hi poden trobar coses tan curioses com cartes de soldats a les seves famílies, carnets, passes, prospectes, una gran quantitat de fotografies i multitud d’objectes personals, diaris, uniformes, armes i municions. El propietari us guiarà per la sala d’exposicions i us mostrarà els objectes més curiosos i únics de la col·lecció.

www.agricolacorbera.com

CELLER COOPERATIU DE GANDESA

DE GANDESA d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i és una de les Set Meravelles de Catalunya, escollides l’any 2007.

L’experiència inclou una visita guiada per l’interior de l’edifici que culmina amb un tast de 4 vins elaborats per la cooperativa gandesana.

I A MÉS… No perdeu l’oportunitat de visitar la Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre, que aplega 250 socis que treballen la terra per oferir els millors vins, que complementen amb oli d’oliva i fruites com les seves reconegudes cireres.

Tasteu els seus vins i després, passeu per l’agrobotiga. Allà, podreu comprar tot allò que us hagi agradat.

I si hi aneu del 15 al 19 d’agost, participareu de la celebració de la Festa Major del poble.• AGRO JUNY 2016 COOPERATIVES/29

JOAN ANTONIO MONTAÑA

JOAN ANTONIO MONTAÑA

El Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE) té com a objectiu recollir, protegir i exposar el llegat històric de la Batalla de l’Ebre.

“S

óc de família d’agricultors, ramaders i fructicultors. Des de fa 6 generacions estem a Mas Saulot, unes 20 hectàrees de pomera del total de 60 hectàrees que actualment gestionem. En aquest mas és on vaig néixer i també és el lloc on hem gestat el nostre projecte familiar, Mooma”. Llorenç Frigola (Palau-sator, 1963) és enginyer agrònom, productor, cooperativista, emprenedor, vital i defensor incombustible de la sobirania alimentària.

El seu pare, Pere Frigola, va ser un dels fundadors de la cooperativa Girona Fruits que acaba de celebrar el 50è aniversari. “Va ser un acte molt entranyable i emocionant.

Tots ho vam agrair molt, però també teníem un neguit: Serem capaços de mantenir la nostra empresa cinquanta anys més? I és que estem vivint una època de molts canvis i molt ràpids”.

Entre les prioritats de la IGP, destaca la necessitat de “comunicar que estem fent la poma d’una manera excel·lent; amb eficiència, amb petjada hídrica i de carboni mínima, amb pràctiques agrícoles sostenibles i tendència a la lluita biològica. I a més a més, amb responsabilitat social vers al soci i el treballador”.

El gran repte és “aconseguir que els grans compradors Enginyer agrònom amb l’especialitat d’indústries aliprefereixin el producte nacional km 0 abans de la poma mentàries, Llorenç Frigola ha desenvolupat l’activitat importada, que recorre milers de quilòmetres per arriprofessional com a projectista i director de projectes en bar a destí. A Catalunya, una de cada dues pomes que indústries càrnies i empreses alimentàries nacionals i consumim és importada” assegura Llorenç Frigola, que internacionals. No obstant això, “semconclou: “No té sentit que s’importin pre he continuat lligat a l’explotació faaliments que poden produir-se localmiliar i a Girona Fruits perquè a casa ment. A la majoria de païGENT&TERRITORI hem viscut un ambient de sos tenen molt clar la sopime i cooperatiu”. birania alimentària: primer consumeixen la producProbablement per això, ció pròpia i quan no n’hi des de fa sis anys, és ha prou, compren a fora. membre del consell recAquí tenim encara molta tor de Girona Fruits. “Hi feina per fer”. vaig entrar amb la idea de participar i adaptar Una feina que compatibil’evolució de la cooperaLLORENÇ FRIGOLA litza amb el seu projecte tiva cap a nous sistemes Girona Fruits personal i familiar: Moode gestió, creixement, exportació i innovació”. ma, elaborats de poma, Aquesta cooperativa és un dels cinc principals producl’única sidra produïda a Catalunya de forma integral. tors de pomes de Catalunya, amb 25 socis i un volum de “Ens aporta un valor afegit. Si abans els meus fills es mercat d’unes 28.000 tones. miraven la finca amb un cert desinterès, ara estan motivats i volen implicar-se, ja que poden anar més enllà de Llorenç Frigola és crític i assegura que “el model cooproduir, entregar i esperar la liquidació de la poma”. peratiu té molts reptes al davant i pocs avantatges encara, comparat amb altres països i formes de funcio“Estem apostant per crear nous productes a partir de nament. El nostre futur passa per fer estructures més la poma, com la sidra, sucs i també snacks, ratafia, viàgils, flexibles, creatives, internacionals”. I anuncia que nagres i altres. A la llarga, voldríem fer un parc temàtic la cooperativa de Bordils està treballant en un projecte de transformació de la poma amb un component d’oci, d’economia circular i col·laborativa amb l’entorn que es restauració i turisme rural”. presentarà pròximament.

“Mirem al futur amb

entusiasme”

A més de vicepresident de Girona Fruits, recentment ha estat elegit president de la IGP Poma de Girona. “Voldria apropar l’entitat als socis, perquè la sentin seva i s’hi involucrin. Hem de ser més participatius a les organitzacions”.

30/COOPERATIVES AGRO JUNY 2016

Aquesta família mira el futur “amb entusiasme, encara que sabem que ens costarà. No podem seguir fent el mateix de sempre. Cal que ens involucrem a la cooperativa i diversificar, innovar, buscar nous mercats, ser diferents”.•