AGROactivitat 85 (desembre 2016)

85 DESEMBRE [2016]

AGRO

ACTIVITAT

REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRร RIES DE CATALUNYA

Cooperativistes arreu del mรณn

EDITORIAL

Agrupar-nos per créixer

Ens trobem a les acaballes d’un any marcat per l’aprovació del Pla Marc del cooperativisme agrari català per part del Govern i ja estem treballant en el disseny del Pla de competitivitat, que haurà de donar suport a les línies estratègiques del nostre futur.

Es tracta de projectes basats en el nostre col·lectiu com a conjunt, perquè només anant plegats serem més forts per potenciar les fortaleses i també per superar les nostres debilitats.

Per això volem estrènyer lligams, potenciar una relació directa.

Amb aquest objectiu estem fent visites personalitzades a les cooperatives i hem preparat un pla de treball ambiciós, que no serà possible dur a terme sense el consens de tots els agents del sector.

De cara a 2017, ens proposem promoure nous projectes d’innovació i recerca europeus perquè hi accediu cooperatives agràries catalanes, de la mateixa manera que impulsarem el model cooperatiu i la intercooperació a nivell internacional i continuarem col·laborant amb universitats, escoles agràries, diputacions i consells comarcals en el foment del

AGROACTIVITAT 85 DESEMBRE 2016

Portada: © Barlosz Hadyniak Bimestral, 20.000 exemplars Data de tancament: 2 de desembre de 2016 Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 agroactivitat@fcac.coop Edició on-line: www.agroactivitat.cat

SUMARI

9 10 11 12 13

EN PORTADA Cooperació internacional

Bones Festes i Bon Any a tothom!

RAMON SARROCA President FCAC

Amb el suport de:

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019 Missatges 973 273 977 (anunciants)

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a LOPDcomunicacio@fcac.coop

15 16 19 20 14

Estacions de carburants sense personal

Eleccions al CCPI, les DOP i les IGP

Estic convençut que podem assolir reptes importants i emocionants, però això no serà possible sense la vostra complicitat com a presidents, juntes rectores i socis de totes les cooperatives agràries catalanes.

Perquè el camí, l’hem de fer junts.

Direcció: Jordi Vives Cap de Redacció: Maria Corral Redacció: Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Domènec Vila, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Mar Balmaña, Meritxell Àlvarez, Òscar Tolsà i Pepe Sepúlveda

SECTORS Sectorial: Antoni Galceran, oli d’oliva

El canvi climàtic i la vinya

A la Federació de Cooperatives trobareu un Consell Rector amb vocació per totes i cadascuna de les cooperatives de la branca, una Direcció implicada en el projecte comú i un equip humà de treballadors amb professionalitat i coneixement d’un món tan complex com és el de l’agroalimentació.

Maquetació: Missatges, SL Impressió: Litografia Rosés Col·labora: Xarxa Verda DL: B 10594-2015

Opinió Josep Lluís Escuer: assegurances agràries

Cimera amb Turquia per l’avellana

Tot plegat amb transparència, confiança i rigor. I també buscant el màxim consens. Malgrat que a la Federació hi ha sectors molt diversos, cadascun amb les seves problemàtiques, el context és comú a tots i per això tots els companys de junta actuem, des dels diferents sectors, pel bé del col·lectiu.

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

4

Nous models de ramaderia

cooperativisme i el desenvolupament de projectes sectorials.

EMPRESA Plataforma CoopCrèdit L’obligació de registrar la jornada laboral COOPERATIVES FCAC impulsa la promoció del producte cooperatiu

22 24 25 26 28 30 21

Tasta Coop: Cava Terra Terrae, Covides Reportatge: Linyola, cooperativa centenària Premis Vinari Innovació: Mel artMuria Notícies de cooperatives

Temps d’oci: Menú de Nadal amb productes cooperatius Gent i Territori: Esteve Grau, Cooperativa Agrària del Vallès AGRO DESEMBRE 2016 SUMARI/3

Cooperació “A SOPPEXCCA, una tercera part dels productors són dones.

La gerent de la Unió és dona i moltes treballadores també ho són. S’ha habilitat un espai perquè tots aquells que es desplacen a treballar a centenars de quilòmetres de casa seva puguin dormir en un lloc cobert de dilluns a divendres. El nucli familiar i el valor social en aquesta cooperativa de Nicaragua són molt forts” Mar Balmaña FCAC

L

a Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya participa en projectes de cooperació internacional per mitjà de la Fundació Acodea i, en els últims mesos, ha col·laborat amb entitats cooperatives de països sud-ame-

SOPPEXCA, producció de cafè i cacau Una de les línies de treball s’està duent a terme amb SOPPEXCCA, la Unió de Cooperatives Agropecuàries de Nicaragua que està formada per 16 cooperatives de base que agrupen més de 500 productors.

Ubicada al Departament de Jinotega, SOPPEXCCA es dedica principalment a la producció i comercialització de cafè i compta amb les certificacions orgànica (ecològica) i de comerç just. El 99% del cafè es 4/EN PORTADA AGRO DESEMBRE 2016

destina a l’exportació, principalment a Europa i els Estats Units; el restant es torra, es mol i es comercialitza amb la marca pròpia “Flor de Jinotega”.

En l’actualitat, la Unió està apostant per diversificar l’activitat incorporant nous productes com la mel i el cacau, i s’espera multiplicar per cinc la producció de cacau en els pròxims anys.

L’assistència que s’ha dut a terme és referida al control de

riscos econòmics i financers.

Mar Balmaña, cap d’Administració de la Federació, s’ha desplaçat a Nicaragua i ha assessorat sobre la realització de pressupostos anticipats que permetin detectar desviacions a partir de la comparativa amb els ingressos i les despeses reals de la cooperativa. Igualment, s’han facilitat eines per a un millor control de la liquiditat i les projeccions de flux de caixa.

internacional “L’experiència de participar en una missió a un país on les condicions socials i econòmiques són tan diferents ens obliga a relativitzar. Les dificultats de desenvolupament en aquests països són enormes, tot i els esforços de moltes persones que estan lluitant de forma individual i col·lectiva” DOMÈNEC VILA FCAC

ricans com Nicaragua i Bolívia. Aquesta tasca d’assessorament i suport es complementa amb l’activitat de divulgació del cooperativisme agrari català a països dels cinc continents, des del Japó a Corea, Suècia o la Xina.

FEGACHACO, ramaderia de vacum de carn Al sud de Bolívia, la Federació ha col· laborat amb la Federación de Ganaderos del Gran Chaco (FEGACHACO) en la missió d’elaborar el Pla Estratègic d’aquesta organització que vol impulsar la ramaderia de vacum de carn en aquesta zona.

FEGACHACO està ubicada a Villamontes, ciutat d’uns 85.000 habitants pròxima a la frontera amb Argentina i Paraguai. És una zona de planúria amb clima molt calorós a l’estiu (fins a 45 °C) i fresca a l’hivern (0 °C), i una altitud mitjana de 350 metres sobre el

nivell del mar. Amb aquestes condicions, disposen de pastures naturals que acaben esdevenint l’únic aliment per al bestiar, ja que l’activitat de producció per a alimentació animal és testimonial. En conseqüència, les produccions de carn són molt baixes.

Del treball de planificació estratègica es van determinar, com a principals objectius, la formació del soci ramader en conreus de pastures per alimentació animal, la millora tècnica i sanitària en la gestió de l’escorxador i la millora dels serveis tècnics de su-

port de la Federació als seus socis de base. També es va concloure que una de les principals debilitats és la manca de participació activa dels socis en els òrgans de decisió perquè la major part d’explotacions es troben a força distància de la seu de la Federació.

Per assessorar el procés de planificació de la cooperativa, Domènec Vila, responsable de Serveis de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, es va desplaçar al país sud-americà.• AGRO DESEMBRE 2016 EN PORTADA/5

OPINIÓ

“UNA ALTRA MANERA DE VEURE EL MÓN”

A través de l’agriagència Acodea, a l’agost vaig participar en una missió de cooperació internacional a Nicaragua, concretament a la Cooperativa Ríos de Aguas Vivas (al municipi de Rancho Grande, del departament de Matagalpa).

L’objectiu era, en una setmana, analitzar els diferents aspectes de la cooperativa i ajudar el consell rector i l’equip executiu a desenvolupar un pla estratègic per als pròxims anys.

Ubicada en mig de la selva, la Cooperativa Ríos de Aguas Vivas està formada per 515 socis que principalment produeixen cacau i cafè; i també diferents grans bàsics destinats a l’autoconsum, com el panís o els fesols.

Donat que no existeix cultura d’estalvi o previsió, una funció molt important de la cooperativa és avançar les llavors perquè, any rere any, es puguin sembrar aquests cultius tan importants per a l’alimentació.

Després d’una primera anàlisi i abans de pensar en el pla estratègic, em vaig adonar que aquella setmana, més que una missió, seria un intercanvi molt enriquidor per ambdues parts. Tot i les diferències culturals i des d’una percepció de l’economia totalment diferent, vaig aportar els meus coneixements tècnics, comercials i estratègics sobre gestió d’una cooperativa. Crec que els van ser d’utilitat i recentment he pogut parlar amb Don Poldo, gerent de la cooperativa, que m’ha explicat que s’està implantant la metodologia “canvas” en el procés de presa de decisions i ha comentat la seva sorpresa per l’existència d’eines com aquesta per facilitar les feines directives.

Acabada la missió i ja en les comoditats del nostre petit país, he de reconèixer tot el que n’he après, tant a nivell personal com professional. M’ha enriquit adonar-me que hi ha una altra manera de veure el món. Allunyats de l’entorn consumista, competitiu i immediat que sembla que ens té atrapats a casa nostra, es veu un món completament diferent on els valors cooperatius són això, valors. La cooperació, solidaritat, treball per un bé comú i ajuda mútua és el que dóna sentit al model cooperatiu, aquí i a qualsevol altra part del món.

També he après que el fet de ser una cooperativa perduda enmig de la selva no és incompatible amb dur una gestió econòmica professional i molt acurada. Els temps actuals ho demanen i els socis s’ho mereixen.

Quan penso en la nostra cooperativa, estic convençut que hem d’incorporar en la gestió els elements que tinguem a les nostres mans -per exemple, estem fent anàlisis comercials i econòmiques amb eines de Bussines Intelligence molt complexes-, però també cal que, un cop acomplerts els resultats econòmics, la gestió serveixi per posar en relleu aquests ‘valors cooperatius’, tan poc quantificables econòmicament però tan importants, ja que són els que a la fi ens permetran mantenir la nostra identitat forta i marcada.

Només em queda dir que l’objectiu de la missió es va complir. El darrer dia de la missió, l’equip de direcció i la junta rectora van presentar, davant de l’assemblea, una proposta de pla estratègic que va ser molt ben rebuda i aprovada.

Els desitjo tota la sort que necessitin per seguir amb la seva important tasca.• XAVI DOMÈNECH COOPERATIVA FALSET MARÇÀ

AGRO DESEMBRE 2016 EN PORTADA/7

L’Associació de Pagesos i Ramaders de Suècia va visitar la cooperativa Plana de Vic.

Exportem el model cooperatiu català La Federació i les cooperatives reben delegacions agràries internacionals Ajudar al desenvolupament i la professionalització de cooperatives agràries a països en vies de desenvolupament gairebé es pot considerar un deure de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Però, alhora, aquesta entitat té l’objectiu de donar a conèixer el cooperativisme agrari català arreu del món.

Per aquest motiu, en els últims mesos la Casa de l’Agricultura ha obert les seves portes a nombroses delegacions d’entitats vincu-

lades al món agrari arribades de països diversos i interessades a apropar-se a aquest model empresarial.

Responsables de la Federació han atès un grup de productors de fruita procedents de la zona de Macedònia, representants de l’Associació de Pagesos i Ramaders de Suècia, dos grups institucionals del Japó i també un nodrit grup de periodistes de Corea interessats a conèixer el model cooperatiu català. Així mateix, han mantingut una trobada amb el principal

sindicat agrari francès, la Fédération nationale des syndicats d’exploitants agrícoles, que s’ha mostrat favorablement sorprès per la magnitud i la diversitat del sector a Catalunya.

A més i amb la satisfacció de donar a conèixer el cooperativisme agrari des de la base, s’han organitzat visites a cooperatives de diferents sectors i zones d’interès, així com visites a explotacions de socis. En tots els casos, el balanç ha estat positiu i enriquidor per ambdues parts.•

FCAC FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT RURAL M. Rosa Serra | 973 247 982

Periodistes coreans interessats al model cooperatiu català.

8/EN PORTADA AGRO DESEMBRE 2016

ANTONI GALCERAN

OLI D’OLIVA FCAC

“L’oli d’oliva té molt camp per recórrer” Defensor tenaç de les bondats de l’oli d’oliva, Antoni Galceran (la Palma d’Ebre, 1969) té una explotació d’olivera i ametller a la seva localitat natal, i és soci i membre del consell rector de la cooperativa del poble.

Com valores aquesta campanya de l’oli?

Enguany, a Catalunya s’espera una producció de 35.000 tones d’oli, una mica per damunt d’una collita mitjana. A la primavera es preveia una producció molt superior, però la sequera provocada per gairebé cinc mesos sense pluges ha comportat aquesta davallada. Malgrat tot, la producció global se situa en un 30% superior a la de l’any passat.

Per zones de producció, com està anant?

A les comarques de Lleida i del Camp de Tarragona i la Terra Alta, la producció ha baixat considerablement a les zones de secà sense reg de suport. El Baix Ebre – Montsià ha pujat i és el que ha fet augmentar el general perquè concentra el volum més gran de producció.

Des de 2014 representa la branca d’oli d’oliva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i, vinculat amb aquest càrrec, és membre del Consell Sectorial d’Oli de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i de la Interprofessional de l’Oli d’Oliva.

Fa uns mesos que presideix el Consell Regulador de la DOP Siurana i es vocal al Consell Català de la Producció Integrada.

Estem obtenint olis de bona qualitat?

Sí, la qualitat és excel·lent. La maduració ha anat retardada i l’oliva s’ha collit més verda, donant rendiments més baixos però amb nivells superiors de fruitat. A més, enguany, l’afectació de la mosca ha estat molt baixa.

Com s’ha controlat, la mosca de l’olivera?

Arran d’uns anys de molta afectació de la plaga, des de la Federació hem lluitat perquè es mantinguessin les ajudes agroambientals per al control de la mosca i hem aconseguit que tots els productors que les han demanat hi hagin pogut accedir. També hem sol·licitat un ajut per a la creació d’un grup operatiu amb l’objectiu de determinar la manera més eficient de mantenir la plaga controlada a cada zona productora.

També amenaça la Xylella Fastidiosa...

La Xylella és un bacteri que pot causar importants danys en una gran diversitat de plantes cultivades i silvestres. Es va detectar per primer cop a Europa l’any 2013 i estem en alerta perquè una de les subespècies (Xylella pauca) ha afectat greument l’olivera a la regió de Puglia, al sud d’Itàlia. De moment, es troba localitzada en aquella zona.

Ens preocupa, però, que també s’han trobat focus d’altres subespècies de Xylella a l’illa de Còrsega, a Niça i a les Balears. Cal ser molt curosos a l’hora d’importar material vegetal procedent de països on s’ha detectat presència del bacteri i, per això, la Federació hem treballat en l’elaboració del Protocol per evitar la introducció i propagació de la Xylella fastidiosa a Catalunya.

“Som el principal productor mundial d’oli d’oliva, un producte saludable i de qualitat que només representa el 2% del consum mundial de greixos. Si sabem fer-ho bé, les perspectives de futur han de ser optimistes”

Com s’albira el futur del sector?

Pel que fa al mercat, creiem que, a curt termini, existirà un cert equilibri entre oferta i demanda que mantindrà una estabilitat de preus. Les perspectives són positives perquè el consum mundial creix i, per tant, les exportacions augmenten de mica en mica. Tenim molt camp per recórrer si aconseguim incrementar el consum als Estats Units, Austràlia i Japó.• AGRO DESEMBRE 2016 SECTORS/9

Un sector més àgil i més fort Les cooperatives ramaderes, preocupades per garantir la competitivitat, es plantegen contínuament quin és el model que cal seguir i si la direcció marcada permetrà mantenir-se al mercat a llarg termini. Des de les organitzacions ens obliguem a reflexionar-hi, un exercici saludable per fernos preguntes i potser trobar alguna resposta.

La Llei d’integració cooperativa fomenta les aliances per disposar d’un sector ramader més fort i ben dimensionat En el seminari organitzat a Lleida per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en col·laboració amb Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya, responsables de cooperatives ramaderes de diferents punts de l’Estat van exposar la seva filosofia de treball, objectius i visió. Tot plegat en el marc de la Llei d’integració cooperativa, que pretén fomentar les aliances per disposar d’un sector més fort i ben dimensionat.

En aquesta Trobada Empresarial de Cooperatives Ramaderes, l’explicació dels models d’algunes comunitats autònomes va evidenciar com l’entorn és un dels principals condicionants en l’estratègia empresarial de cada cooperativa.

A Catalunya, els ramaders són molt professionalitzats i propietaris de granges ben gestionades, però amb

10/SECTORS AGRO DESEMBRE 2016

FCAC

limitacions de creixement per la pressió urbanística i mediambiental.

La proximitat a la indústria propicia una bona entesa, fent que les aliances i col·laboracions prenguin la davantera a la creació d’escorxadors propis. També es constata que, quan no hi ha possibilitat de creixement in situ, és necessari crear valor i diferenciar-se.

En canvi, a zones poc denses on els ramaders escassegen, com és el cas de Castella i Lleó, les cooperatives troben la solució en la integració, fentse càrrec de la gestió de l’explotació i dels animals i tancant el cicle fins a la matança i transformació. Això permet un control total del producte, unificar l’estratègia i garantir acords amb la distribució.

Si de tot plegat n’hem de treure una conclusió, aquesta seria la priorització de l’eficiència per damunt de la

En la Trobada Empresarial de Cooperatives Ramaderes es van exposar diferents filosofies de treball, objectius i visions del sector dimensió: ser àgil i eficaç pot ser més útil per adaptar-se a un mercat en evolució constant. En tot cas, la cooperació entre iguals o amb tercers es fa imprescindible.•

Compromís de Turquia a la cimera de l’avellana

Visita a un camp experimental de Coselva. FCAC

Turquia ha confirmat que no hi haurà noves intervencions que desequilibrin el mercat de l’avellana, element que permetrà facilitar l’estabilitat en els seus preus. L’anunci del Govern turc s’ha fet públic en la trobada bilateral mantinguda entre aquest país i la Unió Europea, que van organitzar Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya a Reus a final d’octubre.

La importància d’aquest fòrum radica en què compta amb la participació de tots els agents de la cadena de valor (productors, cooperatives, comerç i indústria de segona transformació) així com les Administracions tant de Turquia com de la Unió Europea. Enguany, hi han assistit més de 45 persones procedents dels països productors i de diferents països consumidors de centre Europa, on es concentren la indústria i el comerç.

La delegació europea ha estat lidera-

da per Roger Palau, responsable de fruita seca de les cooperatives, que ha afirmat: “La declaració de Turquia facilitarà una estabilitat en el temps i, si el mercat mundial d’avellana és estable i amb preus bons, nosaltres tirarem endavant”.

Turquia és el primer productor mundial d’avellana -amb gairebé el 70% de la producció total- i és també el primer proveïdor d’avellana de la UE. Per aquest motiu, la trobada anual esdevé un espai important del sector per valorar la situació del mercat mundial i europeu.

Segons dades de les cooperatives, la collita al conjunt de l’Estat espanyol se situaria aquesta campanya en unes 13.000 tones closca, una xifra estable però amb una disminució del 3% en relació amb l’any passat (13.440 tones closca). Un 95% de la producció prové de Catalunya, on també es concentra la indústria de transformació d’aquesta fruita seca.•

ROGER PALAU Fruita Seca FCAC

“El compromís de Turquia facilita que compradors i venedors d’avellana tinguin estabilitat en el temps i tot plegat, dóna garanties que aquest mercat continuï”.

AGRO DESEMBRE 2016 SECTORS/11

El canvi climàtic amenaça la vinya La darrera verema s’ha emmarcat en un període sec i calorós, amb un estiu de temperatures especialment elevades provocades pel canvi climàtic i fenòmens relacionats amb l’escalfament, com “El Niño”.

Lluís Grogués, responsable de vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, explica que “malgrat que la climatologia ens va fer preveure una verema molt curta, finalment el descens només ha estat d’un 5% respecte de l’any passat. No obstant

12/SECTORS AGRO DESEMBRE 2016

això, no és una bona campanya perquè l’última collita també havia disminuït en relació amb la mitjana”.

Segons dades del Departament d’Agricultura, la collita se situarà en uns 415 milions de quilos de raïm. Per zones de producció, les denominacions d’origen Empordà, Costers del Segre, Penedès i Tarragona podrien arribar a un descens del 25%; mentre que comarques veïnes com la Conca de Barberà tindrien un creixement, després de dues campanyes curtes.

Pla de reestructuració Enguany, la convocatòria d’ajuts dels plans de reestructuració de la vinya no contempla el pagament de les feines dels viticultors.

El Departament argumenta aquesta decisió per la falta de seguretat jurídica front auditories externes, però el sector sol·licita el desenvolupament de la norma en el mateix sentit que s’ha fet a altres zones de l’Estat amb l’objectiu de poder accedir als ajuts.•

Més suport a la producció integrada

FCAC

Arran de les eleccions al Consell Català de Producció Integrada (CCPI), la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i Unió de Pagesos tenen el compromís de reclamar la priorització dels recursos a la certificació oficial i un suport específic que compensi l’increment de costos del productor.

Els objectius de la nova junta del CCPI també inclouen treballar perquè s’estableixi un sistema d’ajuts que reconegui el valor que la producció integrada aporta a la societat, tant a nivell

de sostenibilitat ambiental com per la qualitat dels productes. Altres línies se centraran a incrementar la presència de producte etiquetat en els lineals de les grans superfícies i punts de venda en general, alhora que es reforcen les campanyes de promoció buscant la complicitat de les associacions de consumidors.

Distintius d’origen Durant aquest any, també s’han fet eleccions a 17 consells reguladors de

les Denominacions d’Origen Protegides i Indicacions Geogràfiques Protegides (DOP i IGP, respectivament) per tal d’escollir els membres de les seves comissions rectores.

La Federació ha mostrat el seu suport a aquestes organitzacions que estan dedicades a la defensa del producte vinculat a territori i a qualitat. Sens dubte aquest és un objectiu compartit i impulsat en gran mesura per les cooperatives agràries, i per això el sector està present de forma majoritària als consells reguladors.•

AGRO DESEMBRE 2016 SECTORS/13

OPINIÓ

Pòlisses a preu d’or JOSEP LLUÍS ESCUER. ASSEGURANCES AGRÀRIES FCAC

“ Un productor de fruita amb bonificació

podria passar de pagar 11.400 a 13.900 euros; mentre que els agricultors que hagin tingut algun sinistre les últimes campanyes passarien de 8.900 a 14.600 euros per pòlissa” “Un desmantellament del suport públic és contraproduent i acaba provocant que només assegurin els agricultors amb més probabilitat de sinistres

”

A principi de novembre, la Comissió General d’ENESA va confirmar les sospites i els pitjors pronòstics: el Ministeri congela el pressupost del Pla d’Assegurances Agràries 2017.

La retallada que patiran els ajuts serà molt important i la gravetat de la situació, extrema.

Per recuperar la desviació del pressupost actual, ENESA redueix 10 punts percentuals la subvenció de les línies d’assegurança a partir del 15 de novembre. En aquest grup s’inclou l’assegurança de fruiters, que suposa més del 25% de la contractació global i és la principal assegurança agrícola a Catalunya, on se subscriuen unes 3.500 pòlisses anuals.

L’increment de les primes podria suposar un sobrecost per al sector fruiter de fins a 6 milions d’euros anuals. Com a exemple, un productor de fruita amb bonificació podria passar de pagar una pòlissa d’11.400 a 13.900 euros; mentre que els agricultors que hagin tingut algun sinistre les últimes campanyes passarien de 8.900 a 14.600 euros de cost global per pòlissa.

Sens dubte, ens trobem davant d’un escenari molt advers per afrontar la contractació de les noves pòlisses, i a la Federació ens preocupa que la retallada desemboqui en un descens de la contractació o en una migració cap a opcions d’assegurament més assequibles provocant una manca de protecció de l’agricultor davant certs riscos.

Per això hem reclamat al Ministeri que sigui conseqüent amb el discurs de valoritzar i reforçar la política de gestió de riscos per garantir la viabilitat del sector agrari i que incrementi el pressupost previst per evitar desmantellament del sistema.

Està més que contrastat que la desaparició del suport públic és contraproduent i cal que ENESA reconsideri la seva decisió, que sigui sensible i, en cas que el desajust pressupostari sigui realment insalvable, que s’explorin noves solucions i s’apliqui una reducció modulada en diversos exercicis.

En aquest sentit, volem valorar positivament l’esforç que ha realitzat el Departament d’Agricultura per compensar parcialment aquesta retallada: ha augmentat el pressupost previst en 2,3 milions d’euros, incrementant la subvenció destinada a la contractació de les assegurances per a explotacions de fruiters.

Només així podrem evitar que se subscriguin pòlisses amb menys cobertures o, en el pitjor dels casos, una caiguda en picat de la contractació d’assegurances.•

14/SECTORS AGRO DESEMBRE 2016

A favor de les benzineres “automàtiques”

A Catalunya hi ha 52 cooperatives que tenen estacions de servei i unes 26 participen, amb mitjans de transport propi o aliens, en la distribució directa a les instal·lacions del soci.

FCAC

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya és partidària del model d’estacions de servei sense personal (també anomenades “estacions automàtiques”) i rebutja la proposició de llei presentada al Parlament català perquè es prohibeixin aquestes instal·lacions.

A les cooperatives, aquesta tipologia de benzinera els permet mantenir obertes unes estacions de servei que, amb personal, no serien viables. En l’entorn europeu, és una opció per la qual també han apostat diversos països, sovint els més desenvolupats.

La Federació ha argumentat aquest criteri en les múltiples reunions mantingudes amb els grups parlamentaris i amb responsables de les conselleries implicades com el conseller d’Empresa, la consellera d’Agricultura, el director general d’Energia i la directora de l’Agència Catalana de Consum. A més, s’ha participat en l’elaboració d’un informe a nivell estatal per analitzar jurídicament la situació.

Informe favorable de la CNMC Fa unes setmanes, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) també ha emès un informe favorable a l’existència d’estacions de servei sense personal i ha recomanat que s’eliminin les limitacions imposades a les cooperatives agràries per a la distribució de combustible.

Amb aquest dictamen, la CNMC es posiciona a favor del criteri de la Federació de Cooperatives i en contra de la decisió del Congrés dels Diputats, que ha aprovat la proposició no de llei en què insta les comunitats autònomes a prohibir les estacions de servei sense personal.•

La distribució de carburants en el sector agrari Les cooperatives agràries són empreses intrínsecament lligades al seu territori i donen serveis als seus socis, entre els quals s’inclouen el proveïment de productes com els carburants i en concret, el gasoil agrícola B. Quan la cooperativa agrària decideix iniciar l’activitat de distribució de carburants per facilitar aquest input als socis de forma avantatjosa, ho ha de fer de forma sostenible econòmicament. Per això, opta per instal·lacions funcionals i amb horari molt flexible que s’adapti al ritme de les feines del camp, majoritàriament amb servei de 24 hores i amb costos tant d’instal·lació com de funcionament reduïts.

AGRO DESEMBRE 2016 SECTORS/15

LES XIFRES 28 cooperatives 83 usuaris de seccions de crèdit 42.500 titulars de comptes 28.000 comptes gestionats 195.000 apunts mensuals a comptes

EVOLUCIÓ MENSUAL DE CONNEXIONS AL WEB DE SOCIS 18000 16000 14000 12000 10000 8000 6000 4000 2000 0

16/EMPRESA AGRO DESEMBRE 2016

La plataforma CoopCredit és l’aplicació informàtica que facilita la gestió integral de qualsevol secció de crèdit i tanca aquest exercici donant servei a 28.000 comptes corresponents a 42.500 titulars, que han produït més de 195.000 apunts mensuals.

L’Associació de Seccions de Crèdit (ASC) és la impulsora de la plataforma, que es va posar en marxa l’any 2013 amb l’objectiu de dotar les cooperatives amb secció de crèdit d’una aplicació informàtica tecnològicament moderna, dissenyada al núvol, que permetés augmentar i garantir els serveis als socis millorant el control dels riscos i potenciant la transparència del sector.

Actualment la plataforma simplifica l’atenció a l’usuari per part dels 83 treballadors de les oficines de les seccions de crèdit de les cooperatives adherides alhora que facilita les operacions als titulars dels comptes, ja sigui a través de la pàgina web o amb la instal·lació d’un caixer automàtic d’ús exclusiu per als socis de la cooperativa.

CoopCrèdit és un projecte participatiu en què cada cooperativa manté la seva pròpia identitat L’aplicació web per als titulars de comptes enregistra una mitjana de 15.900 connexions mensuals provinents d’uns 4.000 usuaris. El nombre de connexions diàries continua incrementant-se progressivament, fins a assolir un pic de 890 connexions diàries.

Entre les operacions que es poden realitzar per Internet s’inclouen la consulta de la posició global, moviments i extractes, sol·licitud de transferències i talonaris, certificats de renda i gestió de contrasenyes. Els usuaris també

42.500 socis ja treballen amb CoopCredit.

La plataforma té 28 cooperatives adherides, que gestionen més de la meitat dels recursos de les seccions de crèdit catalanes

CoopCredit, de la terra al núvol poden posar-se en contacte amb la seva cooperativa a través del portal.

CoopCrèdit és un projecte participatiu en què cada cooperativa manté la seva pròpia identitat i reforça la imatge davant dels socis amb un espai propi on, entre altres dades, es pot inserir logotip, localització, publicitat i telèfons de contacte.

L’ASC continua treballant en l’explotació de CoopCrèdit i està desenvolupant nous processos que permetin potenciar l’aprofitament de les dades, la gestió documental i la comunicació amb els socis. L’acció principal per a 2017 se centrarà en la incorporació de noves adhesions de cooperatives.•

“El juliol del 2013 vam implantar la Plataforma CoopCrèdit a la Secció de Crèdit de Coselva. Com passa amb tots els canvis, al principi érem una mica reticents perquè variar la rutina de treball és complicat, però he de dir que ben aviat ens vam adonar que l’estalvi de temps en fer les diverses tasques era molt evident.

Alhora, el control sobre la Secció de Crèdit millora amb escreix l’anterior sistema. De mica en mica, s’han fet ajustaments atenent els suggeriments de les diferents Seccions de Crèdit adherides a la Plataforma, i les innovacions no s’aturen.

El més important de tot, sens dubte, és la integració de les Seccions de Crèdit en la mateixa direcció. Això és primordial per al futur del nostre sector”.

XAVIER CAMAFORT COSELVA

L’obligació de registrar la jornada laboral La Federació, per mitjà del Servei Laboral, pot assessorar les cooperatives en el compliment de la normativa que obliga a portar un registre diari de les hores que realitza cada treballador

SESSIONS INFORMATIVES La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha organitzat diverses jornades tècniques amb l’objectiu de mantenir informat el sector. Les sessions s’han fet a la Cambra de Comerç de Lleida i a la Casa de l’Agricultura de Barcelona.

FCAC SERVEI LABORAL Meritxell Alvarez | 932 292 015

Els magistrats de l’Audiència Nacional han donat una nova interpretació a l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors, on s’estableix que, per computar les hores extraordinàries, la jornada de cada treballador es registrarà dia i a dia i es totalitzarà en el període fixat per a l’abonament de les retribucions, entregant còpia del resum al treballador.

Tradicionalment, la normativa s’interpretava en el sentit que aquest registre només afectava en cas que hi hagués hores extraordinàries.

Però en les últimes sentències de l’Audiència Nacional i amb la finalitat d’assegurar el control, s’estableix que les empreses estan obligades a dur a terme un registre diari de les hores que realitzi cada treballador amb independència del seu tipus de contracte i que això és obligatori fins i tot per aquelles empreses en què no es facin hores extres. A més, s’estableix l’obligació d’implantar sistemes de control per elaborar i gestionar el registre diari de la jornada laboral.

Tot plegat, ha portat a la Inspecció de Treball a establir un pla per intensificar el compliment d’aquesta normativa.

Requisits establerts per la Inspecció de Treball En cas d’una Inspecció de Treball, la cooperativa -i tots aquells socis que contractin treballadors- hauran d’acreditar aspectes com l’activitat de l’empresa i l’horari de funcionament, plantilla de treballadors, supòsits de distribucions irregulars de jornada, hores extraordinàries, quadrants d’horaris i registre diari de la jornada.

Igualment, és precís el lliurament mensual amb els rebuts salarials del registre de jornada i conservar la documentació durant 4 anys.

Aquest control també s’ha de dur a terme a les empreses en què no es fan hores extres i, en tots els casos, cal implantar sistemes específics per a la gestió dels registres.

Conseqüències de l’incompliment Els incompliments de qüestions formals o documentals comportarien una infracció lleu mereixedora d’una sanció entre 60 i 625 euros.

Ara bé, si es tractés d’incompliments en matèria de jornada, la multa oscil· laria entre 625 i 6.250 euros.• FCAC

AGRO DESEMBRE 2016 EMPRESA/19

FCAC

50 cooperatives... més a prop del consumidor!

Aquest és el tercer any que la Federació de Cooperatives Agràries treballa conjuntament amb Caprabo per apropar els productes cooperatius als consumidors. L’últim gran projecte ha estat la campanya “Gaudeix dels productes de la nostra terra: el nostre compromís amb les cooperatives catalanes”, present als supermercats de Catalunya i Andorra.

Durant l’any, també s’ha continuat promocionant el producte cooperatiu en fires, fent acompanyament del sector a diferents certàmens.

En l’àmbit més internacional vam ser presents a Alimentaria amb tres showcookings i un tast de vins criança; però també s’ha participat en la Fira Agrària Sant Miquel de Lleida i a Fira Àpat, una mostra dirigida al sector de la restauCooperatives participants a la Fira de Productes de Proximitat de Caprabo. CAPRABO

20/COOPERATIVES AGRO DESEMBRE 2016

ració, distribuïdors i botiguers on, a banda d’organitzar un sorteig de productes cooperatius, diverses cooperatives van poder establir nous contactes comercials.

Tampoc es pot deixar de banda les fires dirigides al consumidor final, com les fires de productes de proximitat de Caprabo a diferents comarques o la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que va tancar amb un tast de vins de 4 cellers cooperatius.

Amb aquestes accions, s’ha aconseguit promocionar els productes de mig centenar de cooperatives al llarg de l’any, i gairebé en tots els casos sense cost addicional per a les federades.

La Federació continuarà treballant l’any vinent amb aquest mateix objectiu.•

Covides Vilafranca del Penedès I Alt Penedès www.covides.com

“Un homenatge a la terra i a les persones que la treballen de sol a sol amb cura i dedicació, sempre tenint-ne cura i respectant-la.

Un reconeixement al gran mèrit de voler i saber plantar vinyes de cultiu ecològic, els raïms de les quals segueixen un estricte procés d’acord amb la normativa del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Un premi als sentits amb el naixement d’un gran cava ecològic”.

CHRISTOPHE MARQUET DIRECTOR COMERCIAL

Cava Ecològic Terra Terrae Cava ecològic Brut elaborat amb una selecció de les millors parcel·les de raïm d’agricultura ecològica de les varietats Xarel·lo i Macabeu.

De color groc pàl·lid amb reflexos verds i petitíssimes bombolles que formen rosaris. Al nas és fresc, amb notes de préssec i albercoc. A la boca és rodó, molt agradable, amb un final que recorda la fruita madura i la brioixeria. És un cava ideal tant per prendre com a aperitiu com també per acompanyar plats de la cuina internacional, peixos, formatges suaus, marisc, arrossos i carns blanques. Ha estat Medalla d’Argent a la darrera edició dels premis Vinum Nature.

Punts de Venta Es pot trobar a les agrobotigues Covides de Sant Sadurní d’Anoia (Carretera de Vilafranca a Sant Sadurní, km 1) i de Vilafranca del Penedès (Carrer de l’Ateneu, 9). També a botigues i restaurants ecològics.•

AGRO DESEMBRE 2016 COOPERATIVES/21

Linyola Agropecuària:

sembrant futur

Linyola I Pla d’Urgell www.cooplinyola.com

La fundació de la cooperativa, ara fa cent anys, va esdevenir una manera dels pagesos de sumar forces

“E

ns remuntem a l’any 1862, quan es va acabar de construir el Canal d’Urgell. Abans aquest entorn era desèrtic, gairebé mai ens visitava la pluja. Els primers anys de reg no van ser fàcils, perquè els pagesos no hi estaven acostumats i l’aigua entollada matava els fruits. Però, a poc a poc, la gent es va començar a adaptar i a aplicar millores. Amb els anys, van arribar collites més abundants i amb elles, una millora de la qualitat de vida. El territori va triplicar els habitants. Quan els pagesos es van adonar que unint-se podrien augmentar els beneficis, van fundar el Sindicat Agrícola. Era el 12 de juny de 1916”.

En una comarca eminentment fruitera, la cooperativa Linyola Agropecuària és cerealista i a la fàbrica de pinsos només es treballa amb cereals i farratges de producció pròpia Jaume Pedrós, president de Linyola Agropecuària, es remunta als orígens del Sindicat i explica que no va tenir 22/COOPERATIVES AGRO DESEMBRE 2016

seu pròpia fins als anys 20. En el primer local que van poder comprar s’hi venien adobs, llavors i gel, a més de productes de consum. A l’edifici també s’hi feia ball i cinema, una proposta amb molta acceptació al poble, i fins i tot van obrir-hi una caixa rural.

Finalment, l’any 1943 es va fundar la Cooperativa del Camp de Linyola, “una nova manera dels pagesos de tornar a sumar forces”.

Model de creixement La nova associació es va ubicar a les mateixes instal·lacions que l’antic Sindicat durant una bona època, però el seu pes anava creixent. Les necessitats eren cada vegada més grans i les instal·lacions van quedar petites. Als anys 60 es va adquirir un terreny on construir un magatzem per encabir el blat de tots els socis i una dècada després es fusionaven amb la cooperativa ramadera del municipi creant la unió agropecuària que ha perdurat fins avui.

Amb el pas del temps ha continuat fent-se cada vegada més gran i, fa uns mesos, va protagonitzar una fusió amb Pinsos Urgell per millorar l’organització i l’eficàcia de la fàbrica.

En l’actualitat té en marxa un pla d’inversió que ja ha començat a executar-se i culminarà, en els pròxims anys, amb una modernització de tots

MARCEL BERGÉ

els processos i la millora del control de qualitat dels productes.

Pinso de producció pròpia Ubicada en un municipi d’uns 3.000 habitants i en una comarca eminentment fruitera, la cooperativa Linyola Agropecuària és cerealista. “El bo que té la nostra fàbrica de pinso és que només treballem amb cereals i farratges de producció pròpia. Això ens dóna un valor i molta gent està disposada a pagar una mica més per la nostra qualitat”.

La facturació se situa en els 20 milions d’euros anuals i suma uns volums de producció de 80.000 tones de pinso, 40.000 tones d’assecatge de panís, 12.000 tones de cereal (blat i ordi) i 9.000 tones de farratge.

Projectes d’avui i de futur La cooperativa té 362 socis i un miler de socis col·laboradors. Assumeix el repte de continuar creixent i està concentrant l’activitat industrial fora del nucli urbà, on ja compta amb diversos magatzems. Les oficines, la botiga i el taller es mantindran al centre del poble.

Entre els serveis que es presten al soci té una important secció de crèdit, servei d’assistència tècnica, taller mecànic, opció de lloguer de maqui-

nària agrícola, un pla de gestió d’orgànics conjunt que arriba fins a les 3.500 hectàrees, l’assecador de panís amb capacitat per tractar 800 tones diàries de cereal, fàbrica de pinso per a 90.000 tones i venda d’adobs, fitosanitaris, carburants i una botiga economat.

Assumeix el repte de continuar creixent i inverteix en la seva ampliació per concentrar l’activitat industrial fora del nucli urbà

362 socis 80.000 tones de pinso 40.000 tones d’assecatge de panís 12.000 tones de blat i ordi 9.000 tones de farratge 20 milions d’euros de facturació

Jaume Pedrós valora amb satisfacció la celebració del centenari, feta a final de novembre, “perquè el soci ha estat content” i conclou: “Els pagesos som lluitadors i continuarem tirant endavant les nostres empreses, però ens agradaria veure que el nostre futur no fa tanta pujada. I és que els que vivim de la terra i l’estimem (perquè l’estimem), volem que conrear-la no sigui un càstig. Hem de tenir clar que som el primer esglaó de la cadena alimentària i primordials per al medi ambient. Tant de bo els pagesos puguem continuar amb tot l’esforç dels nostres avantpassats”.• AGRO DESEMBRE 2016 COOPERATIVES/23

Millors vins de Catalunya

La quarta edició dels Premis Vinari, nascuts amb la voluntat de donar a conèixer els millors vins de Catalunya, ha repartit reconeixements arreu del territori. L’expresident de la Cooperativa Falset Marçà i de Celler de Capçanes, Josep Maria Cots, ha estat distingit amb el Premi Monvínic a la Trajectòria Professional en el Món del Vi i fins a una dotzena de guardons han estat per a vins de cellers cooperatius.

“Clot d’Encís negre 2015”, de la cooperativa Sant Josep Vins, ha obtingut medalla d’or en la categoria negres joves. En caves, també primer premi per a “Cossetània Brut 2015” de Castell d’Or (escumosos joves) i per a “Les Tres Naus Reserva 2012” de Cellers Domenys (escumosos reserva).

Medalles d’argent per a “Mussefres blanc 2015” de la Cooperativa de la Serra d’Almos (blancs joves), “Les Sorts Vinyes Velles 2012” de Cellers Masroig (negres de guarda), “Cossetania Gran Reserva 2011” i “Cossetania Gran Reserva 2007” de Castell d’Or (tots dos, en la categoria d’escumosos antigues reserves).

Altres vins i caves com “Mussefres rosat 2015” de la Serra d’Almos, “Mas Collet 2014” de Celler de Capçanes i “Portell La Parellada 2013” de Vinícola de Sarral han obtingut el bronze en les categories rosat, negres de criança i escumosos reserva, respectivament.•

JORDI PLAY

Els premis Vinari reconeixen la trajectòria professional del cooperativista Josep M. Cots

24/COOPERATIVES AGRO DESEMBRE 2016

www.santjosepwines.com I www.castelldor.com www.cellersdomenys.com I www.serradalmos.com www.cellermasroig.com I www.cellercapcanes.com www.cava-portell.com

INNOVACIÓ

Luxe en un envàs de mel

Llum, passió i plaer inspiren la nova col·lecció artMuria: una aposta innovadora en plena fase d’expansió internacional La marca exclusiva artMuria, a l’abast del client més sibarita, ha anat més enllà i ha ampliat la seva col·lecció de mel gurmet amb quatre nous sabors: safrà, trufa blanca, trufa negra i or. Són aromes i sabors únics que obren una nova dimensió de sensibilitat gastronòmica.

Aquesta mel de luxe es va llançar al mercat inicialment amb les varietats romaní, taronger, alta muntanya i bosc i es caracteritza pel seu elevat contingut de pol·len i una concentració màxima d’aromes.

La marca artMuria és membre de l’Associació Espanyola del Luxe i, en plena fase d’expansió nacional i internacional, és reconeguda per la seva innovació constant en el món de l’apicultura i la gastronomia.

Es pot degustar en la restauració d’alt nivell, així com a les botigues més selectes de les principals ciutats del món. A nivell europeu, es distribueix a Regne Unit, França, Suïssa, Bèlgica i Holanda. En el continent asiàtic està present a Aràbia Saudita, Japó i Corea del Sud i està prevista l’entrada, pròximament, a la resta de països del Golf Pèrsic i els Estats Units.

De forma complementària, artMuria ha dissenyat un dispensador de mel destinat a hotels i restaurants de cinc estrelles perquè els comensals puguin gaudir de la mel original, sense cap tipus de manipulació ni procés industrialitzat.•

La família Muria elabora mel des de 1810, amb una autèntica devoció per l’origen i la voluntat de seduir, buscant l’exquisidesa en la simplicitat i la naturalitat.

Vinculada a la SAT Apícola el Perelló, actualment compta amb més de 2.000 arnes i continua fent la tradicional transhumància seguint les floracions del territori per aconseguir productes naturals de màxima qualitat com la mel, el pol· len, el pròpolis i la gelea reial.

El Centre d’Interpretació Apícola “Múria”, inaugurat fa cinc anys, té l’objectiu de donar a conèixer tot el que envolta el món de la mel i les abelles, i ha conduït a diverses millores en els equipaments d’extracció i envasat de la mel.

www.artmuria.com

54a

FIRA DE

l’oli

QUALITAT VERGE EXTRA

I LES GARRIGUES LES BORGES BLANQUES 20, 21 i 22 de gener de 2017

+info: www.firaoli.cat

AGRO DESEMBRE 2016 COOPERATIVES/25

8C+ FA UN HOMENATGE A L’ESCALADA

forners

COPERAL

ELS FAN PA AMB BLAT DE COPERAL Els forners de la província de Tarragona han començat a fer pa amb blat provinent de la Conca de Barberà. Es tracta d’una iniciativa posada en marxa pel Gremi de Forners de les Comarques de Tarragona en col·laboració amb Coperal i la farinera Sunyer.

L’objectiu és fer un producte de proximitat amb elements del territori, com és el cas del blat que produeix la cooperativa Coperal a Santa Coloma de Queralt. Les varietats de blat que s’utilitzen són berdún i nogal i es preveu que la trentena de socis implicats en el projecte produiran prop de 150.000 quilos de farina. També s’utilitzarà sal del delta de l’Ebre i oli de Siurana.

Aquesta iniciativa està inspirada en la que ja es duu a terme a les comarques gironines.

El Celler de Cornudella ja té etiqueta per al seu vi “8C+”, que vol esdevenir un homenatge a la comunitat escaladora.

L’etiqueta ha estat dissenyada per Xavier Malet, de Sabilana Comunicació, guanyador del concurs convocat per la cooperativa.

Destaca l’empremta d’un escalador que proporciona personalitat a l’ampolla i subratlla la importància d’aquest esport a la zona. La dificultat d’una via i l’entrenament necessari per assolir un objectiu troben la seva representació en l’etiqueta d’un vi que evoca una viticultura difícil i salvatge.

“8C+” és un reserva del 2012 que deixa al paladar un excel·lent regust. Es tracta d’un Montsant característic per la seva garnatxa fresca i especiada que dóna pas a un samsó potent i estructurat. Un vi fresc, complex i lliure... com l’escalada. www.cellercornudella.cat

www.coperal.com

Porc d’Or PER A GRANJA COLAU

irta

Vinculada a la Cooperativa d’Ivars d’Urgell, Granja Colau ha obtingut la medalla d’or en la 23a edició dels Premis Porc d’Or. Granja Colau ha rebut el guardó al Nombre de Garrins Deslletats per Truja de Baixa, dins la categoria “Granges de 501 a 1.000 truges”. Aquest reconeixement és un excel·lent indicador del bon maneig en maternitat i de determinats paràmetres de benestar.

Els premis Porc d’Or pretenen incentivar i reconèixer el treball de les empreses i les explotacions en la millora continuada de l’eficàcia i la qualitat de la producció porcina. Organitzats per l’IRTA, es convoquen a nivell estatal entre les 604 explotacions adherides al BDporc (banc de dades de referència del porcí espanyol). www.coopivars.coop

DO TARRAGONA

LA DO TARRAGONA OBRE

BOTIGA

26/COOPERATIVES AGRO DESEMBRE 2016

La seu del Consell Regulador de la DO Tarragona, a Valls, acull la primera botiga exclusiva de vins d’aquesta denominació. El nou espai posa a disposició dels clients prop d’un centenar de vins i també servirà per difondre l’oferta enoturística vinculada als cellers.

Els vins procedeixen de quatre comarques (l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i la Ribera d’Ebre) i a la botiga estan classificats per tipologies: des de blancs a blancs passats per fusta, rosats, negres joves i de criança, escumosos, vins dolços i de licor.

L’objectiu del projecte és concentrar en un únic lloc la promoció dels diferents vins de la DO Tarragona.

“Excel . lent“ PER

A LES COOPERATIVES GIRONINES

FCAC

PREMIS DO CATALANES D’

OLI

Les cinc denominacions d’origen protegides d’oli d’oliva de Catalunya –Les Garrigues, Siurana, Terra Alta, Baix EbreMontsià i Empordà– han lliurat per quarta vegada els Premis Denominacions d’Origen Catalanes d’Oli. Aquests guardons volen reconèixer els professionals, investigadors, cuiners i institucions que destaquen en la tasca de difusió de l’oli d’oliva verge extra.

Jeroni Castell, cap de cuina del restaurant Les Moles, ha rebut el premi a la restauració arran de la seva aposta per l’ús de productes de qualitat i proximitat com a tret distintiu i, especialment, per la difusió de l’oli d’oliva verge extra que considera imprescindible a la seva cuina.

Empordàlia, Celler Cooperatiu d’Espolla i la Cooperativa Agrícola de Garriguella –amb el nou projecte Celler Gerisena– han estat distingides amb el segell “Girona Excel·lent”, que concedeixen la Diputació i la Cambra de Comerç de Girona a les empreses que destaquen en l’àmbit de qualitat agroalimentària.

Les tres cooperatives que lluiran el segell han estat premiades en la categoria de Vi i vi dolç i Empordàlia, a més, ha fet un doblet amb la categoria d’Olis.

El reconeixement s’obté després de vuit jornades de tast a cegues per part d’un jurat format per cuiners, enòlegs i crítics gastronòmics que, en total, han avaluat 158 productes elaborats íntegrament a les comarques de Girona. www.empordalia.com www.cellerespolla.com www.cooperativagarriguella.com

Eduard Escrich és l’investigador rellevant per a les DO Catalanes d’Oli com a reconeixement de l’àmplia tasca que desenvolupa a la Universitat Autònoma de Barcelona en la recerca i difusió dels efectes beneficiosos derivats del consum d’oli d’oliva verge extra.

Finalment, s’ha volgut agrair al Grup Bonpreu la defensa dels productes del territori i en concret de l’oli verge extra en la seva política d’empresa.

COOP. PLANA DE VIC

DOMENIO,

EL PRIMER DOLÇ AMB TREPAT Cellers Domenys ha fet una aposta innovadora amb el llançament al mercat del “Vi Dolç Domenio Trepat”.

Es tracta del primer vi dolç de Catalunya elaborat amb la varietat trepat. Presenta una bona capa de color grana, abundant llàgrima i aromes molt intensos de fruites sobremadurades. En boca, té una entrada dolça i potent, donant com a resultat un vi molt saborós i llaminer.

Aquest vi dolç se suma a la trilogia “Domenio” que va sortir al mercat l’any passat: Domenio Trepat, Ull de llebre i Sumoi. La gamma Domenio representa l’aposta de Cellers Domenys pels vins de territori elaborats amb varietats històriques. www.cellersdomenys.com

pernil

CURAT DE PORC DUROC

Després de més d’un any treballant en el desenvolupament d’un nou producte, les botigues Plana de Vic ja estan comercialitzant el pernil curat fet a partir dels porcs Duroc de la Cooperativa.

El porc Duroc és una línia de producte diferencial, saludable i amb unes propietats organolèptiques excel·lents. La qualitat està garantida perquè la Cooperativa gestiona la cadena de valor des de l’origen i té cura de factors tan importants com la selecció de la raça de l’animal, el control de l’alimentació, el maneig i l’especejament. En el procés d’elaboració del pernil salat es garanteix un període d’assecat mínim de 12 mesos.

El llançament del nou producte coincideix amb l’acte central de celebració del 50è aniversari de la Cooperativa Plana de Vic, al qual van assistir més de 300 persones. www.planadevic.cat AGRO DESEMBRE 2016 COOPERATIVES/27

Bon Nadal i bon profit!

Per Nadal ens agrada gaudir de la companyia dels nostres compartint un bon àpat. L’Anna i en Jordi, del blog Retalls de Cuina, ens presenten una proposta de plats senzills i atractius que tenen com a base els productes cooperatius de casa nostra.

Llaminera de porc amb chutney de tomàquet i ceba Amanida de magrana i taronja amb vinagreta de fruites seques Ideal per a un dinar festiu perquè té molt de color i el resultat és espectacular.

Ingredients per a 4 persones • Barreja d’escarola arrissada, xicoia vermella i canonges • 2 taronges “Montsià” • 1 magrana • Un grapat d’avellanes i ametlles “Coselva” • Oli d’oliva verge extra “Oli de Pau” • Vinagre de moscatell o de Mòdena • “Mel Muria” de taronger • Sal i pebre negre mòlt

Preparem primer la vinagreta barrejant en un bol 3 parts d’oli, 2 de vinagre i 1 de mel, i hi afegim les fruites seques, prèviament trinxats en el morter.

Muntem els plats posant en primer lloc les fulles verdes fent una pila i després els grans de magrana i la taronja tallada a mitges rodanxes; també podem afegir algunes fruites seques senceres. Amanirem amb la vinagreta en el moment de servir els plats a taula.

Maridatge Per maridar aquest plat, l’enòleg Xavier Barba ens recomana “Mirmil·ló blanc tradició 2015” de la Cooperativa Agrícola de Corbera, perquè les Garnatxes blanques de la Terra Alta són poderoses però educades i perquè la pell del raïm lliga amb el vinagre de moscatell mentre la dolçor viva en boca fa bona parella amb el cruixir de l’enciam.

Obriu-lo 5 minuts abans i no li doneu massa fred.• 28/COOPERATIVES AGRO DESEMBRE 2016

El chutney és una mena de confitura agredolça i especiada originària d’Àsia i elaborada a partir de verdures que es couen en vinagre, sucre i espècies. Per aquesta ocasió, proposem un chutney de tomàquet i ceba amb un punt picant.

Ingredients per a 4 persones • ½ kg de tomates de penjar “Conca de la Tordera” • 1 ceba grossa (d’uns 250 grams) • 3 dents d’all • 200 g de sucre morè • 100 ml de vinagre de garnatxa • 100 ml d’aigua • 8 prunes sense ós • 30 g de pinyons del país • 2 branques de canyella • ½ cullera sopera de mostassa en gra • 1 cullera sopera de gingebre mòlt • 1½ cullera sopera de curri • 1½ cullera de postres de sal • ½ cullera de cafè de pebre vermell picant o de pebre de caiena • Oli d’oliva verge extra “Oli de Pau” • 2 llamineres de porc Duroc “Plana de Vic” • 2 kg de sal gruixuda per cuinar • Pebre negre

Elaboració de la salsa Escaldem els tomàquets, els pelem i tallem a trossos grans. Piquem les dents d’all i tallem la ceba a juliana.

En una cassola petita posem un bon raig d’oli d’oliva verge extra i els alls picats. Quan l’all comenci a coure, afegirem els grans de mostassa i quan l’all agafi color, la ceba fins que comen-

© Receptes i fotografies: Anna Continente Jordi Canals www.retallsdecuina.cat hola@retallsdecuina.cat Maridatge: Xavier Barba, enòleg

Panacota de licor crema d’arròs Aquestes postres típiques italianes s’han fet un lloc a les nostres taules per la seva versatilitat. Es recomana preparar-les d’un dia per l’altre perquè la gelatina se solidifiqui.

ci a ser transparent. A continuació incorporarem el tomàquet, el sucre i les branques de canyella.

Quan el sucre comenci a fondre, afegirem l’aigua, les especies i la sal i, en arrencar el bull, el vinagre, les prunes i els pinyons. Ho deixarem coure durant una hora a foc baix sense tapar. En refredar-se, la salsa espessirà.

Elaboració de la carn Escalfem el forn a 200ºC mentre preparem la carn en una safata. Al fons de la safata, hi posem un dit de sal, l’aplanem i l’humitegem. La llaminera l’adobarem amb pebre negre acabat de moldre, la posarem damunt la capa de sal i la cobrirem amb més sal que humitejarem una mica i compactarem amb les mans.

Enfornarem la carn durant uns 25 minuts i, tan bon punt la treguem del forn, trencarem la crosta de sal i la retirarem.

En el moment de servir, tallarem la carn a talls gruixuts, ben bé d’un dit. Us recomanem presentar el plat amb la carn calenta i la salsa chutney a temperatura ambient.

Maridatge La llaminera l’acompanyarem del ”Sublim Brut Nature rosat” de la Vinícola de Sarral. Xavier Barba el defineix com un excel·lent Trepat amb color de magrana primerenca, nas de torrada amb mantega i melmelada de cirera i boca que sorprèn per rodona i llarga. Poseu-lo a la porta de la nevera i beveu-lo amb copa gran.•

Ingredients per a 4 persones • 300 ml de nata per muntar (35% MG) • 200 g de mató “Cadí” • 50 g de sucre llustre • 125 ml de licor crema d’arròs “Segadors del Delta” • 2 fulles de gelatina • 100 g de xocolata per fondre 70% cacau • 30 g de mantega “Cadí” • Fruites vermelles per decorar

Omplim un bol d’aigua freda i hi posem les fulles de gelatina perquè s’hidratin.

En un altre bol mesclem 200 ml de nata amb el sucre llustre fins que aquest es dissolgui. Aleshores hi posem el mató i remenem bé; després afegim el licor d’arròs. En una cassola a foc suau, incorporem aquesta mescla i continuem remenant sense parar fins que comenci a bullir la nata; retirem la cassola del foc, afegim la gelatina prèviament escorreguda i barregem. Finalment aboquem la crema dins les copes i la deixem refredar abans de posar a la nevera.

Posteriorment, preparem la xocolata fonent els ingredients (xocolata, 100 ml de nata i mantega) i mesclant-los fins que quedi una crema ben fina. Llavors l’abocarem sobre la panacota, just per cobrir la superfície, i deixarem que es refredi abans d’anar a nevera.

Treieu les postres del refrigerador 15 minuts abans de servir-les i decoreu-les amb fruits vermells tot just abans de dur-les a taula.

Maridatge Per regar-ho, us proposem “Moscatell de l’Empordà” del Celler Cooperatiu d’Espolla. El Muscat és paraula de Déu a l’Empordà. Color brillant de vaixella d’or nova i neta, nas de mil colors des de les panses de Màlaga a les clàudies de secà, boca delicada com les liles i àcida com el caràcter d’en Pla. Compreu un parell d’ampolles i xerreu.• AGRO DESEMBRE 2016 COOPERATIVES/29

L’Esteve explica que “hi ha referències històriques que situen el conreu de la mongeta a principi del segle XIX. El meu pare en fa des dels anys seixanta. És molt bona perquè es desfà a la boca i no té pell... Per això és molt agraïda a la cuina i es considera una de les millors del món. Ara estem introduint també la mongeta de la neu, una varietat recuperada fa un parell d’anys”.

“V

inc de família de pagesos. Els meus pares i els meus avis ho eren. Vaig tenir la sort de poder estudiar i sóc enginyer agrònom. Però la terra és la terra... i tira molt”. Esteve Grau (la Roca del Vallès, 1972) és soci de la Cooperativa Agrària del Vallès i defensor de la “cultura de camp”, de GENT&TERRITORI la curiositat, d’intentar aprendre cada dia.

“En acabar la meva formació a Lleida, vaig decidir continuar a l’empresa familiar. A casa, portem una explotació de 25 hectàrees on fem una mica de tot. Vam valorar que podíem tenir un futur esperançador i m’hi vaig llençar de cap”.

“És dur, però

gratificant” ESTEVE GRAU Cooperativa Agrària del Vallès

Tot i aquesta decisió, no és fàcil perquè “al Vallès, de vegades tenim la sensació d’estar resistint mentre puguem sobreviure a la pressió urbanística i industrial.

S’oblida que els nostres camps són petits paisatges i que, gràcies a nosaltres, l’entorn es manté cuidat”.

L’agricultura es basa en un mosaic de camps petits i té un perfil topogràfic que permet aprofitar els turons no massa alts com a terres de conreu. “Aquí aprofitem tots els trossets. Hi ha camps minúsculs”. El conreu és de secà, amb una mica de regadiu en algunes zones i amb molta oscil·lació tèrmica entre el matí i el migdia. “Hem de fer cultius que s’adaptin al nostre clima i per això, conreus sensibles com el blat de moro i la mongeta del ganxet s’han de sembrar en el període lliure de gelades”.

30/COOPERATIVES AGRO DESEMBRE 2016

La mongeta del ganxet, però, no és un cultiu fàcil i té un cost elevat perquè vol molta implicació. Cal posar canyes per entutorar la planta i que el fruit no toqui a terra i després de collir, trillar les mongetes amb una màquina especial i classificar-les per seleccionar les millors. “Per això no podem competir per preu, només per la qualitat”.

En aquest procés, el soci compta amb el suport de la cooperativa, que ha incorporat una seleccionadora de llegums digital que permet triar la mongeta del ganxet mitjançant càmeres i segons diferents paràmetres, com la forma del llegum.

“La meva relació amb la cooperativa l’entenc com una ajuda mútua” i argumenta: “Tal com van els temps, entre molts sempre farem més força que un de sol. A la llarga, anar per lliure no té futur”.

I és que la feina de pagès “és gratificant, però dura.

T’ha d’agradar molt perquè el fet de plantar no et garanteix collir: vol molta dedicació, moltes hores i depens de factors com la climatologia que no pots controlar. Ara bé... saber que ets capaç d’aconseguir collir aliments en un camp que abans era erm, això és una satisfacció que no té preu”.•