AGROactivitat 90 (desembre 2017)

90 DESEMBRE [2017]

AGRO

ACTIVITAT

REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

Enfocant el futur

EDITORIAL

2018: reptes, inquietuds i il·lusió

socis; de la mateixa manera que treballarem perquè els nostres productes cada dia estiguin més a prop del consumidor.

Amb l’objectiu d’optimitzar, simplificar i fer que la Federació estigui preparada per als canvis que s’esdevindran els pròxims anys, en l’Assemblea General Extraordinària de fa unes setmanes vam aprovar el Pla Estratègic per als pròxims 4 anys i una modificació estatutària. En aquest acte vam comptar amb l’assistència de molts de vosaltres, que us agraïm especialment perquè eren dies complicats i perquè molts estàveu en campanya.

Des de la Federació, hem fet saber i hem explicat molt acuradament a les principals formacions que hi concorrien les nostres propostes per a la pròxima legislatura del Parlament. I també les presentarem, arribat el moment, al nou Govern que sorgirà de les urnes.

El Pla Estratègic és el nostre full de ruta i l’hem organitzat en grans eixos de treball que busquen que la Federació esdevingui el referent en tot allò que representa el cooperativisme agrari a Catalunya, a tots els nivells i en totes direccions.

Igualment creiem que és necessari potenciar la relació i fins i tot la intercooperació entre les diferents famílies del cooperativisme que coexistim a Catalunya, i per això definim actuacions concretes per avançar en aquest sentit.

En un àmbit més intern, apostem perquè els serveis que prestem des de la Federació esdevinguin estratègics per al cooperativisme i per a tots i cadascun dels nostres

AGROACTIVITAT 90 DESEMBRE 2017

Portada: © Oatawa Bimestral, 20.000 exemplars Data de tancament: 15 de desembre de 2017 Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 agroactivitat@fcac.coop Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Per altra banda, quan llegiu aquesta revista, s’hauran produït ja les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D.

Amb tot plegat, encetem un any ple de reptes i d’inquietuds, però també d’il·lusió. Us puc ben assegurar que treballarem com hem fet fins ara perquè es reconegui el paper que complim les cooperatives agràries, tant en la producció d’aliments com en el desenvolupament rural i el medi ambient.

Tant el consell rector que represento com l’equip humà de la Federació i jo mateix, no tenim cap dubte que amb constància i amb l’esforç de tothom... ens en sortirem.

Us desitjo un bon any a totes les cooperatives, a tots els socis i als diferents sectors productius!

RAMON SARROCA President FCAC

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Martí Orra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral Direcció: Jordi Vives Cap de Redacció: Maria Corral Redacció: Alfred Piñol, Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Màrius Simon, Òscar Tolsà i Raquel Callol

Maquetació: Missatges, SL Impressió: Litografia Rosés Col·labora: Xarxa Verda DL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019 Missatges 973 273 977 (anunciants)

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a LOPDcomunicacio@fcac.coop

AGRO DESEMBRE 2017/3

Full de ruta per a les cooperatives agrĂ ries

4/EN PORTADA DESEMBRE 2017 AGRO

A

mitjan novembre, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va organitzar una Assemblea General Extraordinària amb l’objectiu de presentar el Pla estratègic del sector per al període 2017-2021. També es van aprovar els nous Estatuts Socials de l’entitat i el Reglament de Règim Intern sobre convocatòries i procediment electoral.

L’acte es va fer a la Casa de l’Agricultura, a Barcelona, i hi van assistir cooperatives d’arreu del territori. En finalitzar la sessió, els cooperativistes van poder parlar i debatre amb Ignacio García Magarzo, director general d’ASEDAS (Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats) sobre la seva experiència en el món comercial al capdavant d’aquesta organització empresarial de distribució alimentària.

Un dels factors clau d’aquesta Assemblea General ha estat l’aprovació del full de ruta del cooperativisme agrari per als pròxims quatre anys.

Ramon Sarroca, president de la Federació, explica que “el Pla estratègic de la Federació es basa en el document estratègic Visió 2020 del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català, referit a les prioritats de les cooperatives agràries i debatut a territori amb el sector abans de ser presentat i aprovat com Acord de Govern l’any 2016”.

De forma complementària, es va dur a terme una actualització dels punts forts i els febles, de les amenaces i les oportunitats que es presenten davant del sector i, a més, es va consultar totes les cooperatives sòcies per copsar la seva opinió i reafirmar la definició dels reptes més imminents.

La Federació vol ser reconeguda com “l’organització que representa, promou i dóna suport al món cooperatiu agroalimentari i rural”, anuncia Ramon Sarroca.

En el compliment d’aquesta missió, té l’objectiu de potenciar la seva proactivitat i capacitat d’influència davant de les administracions i de les institucions, convertint el cooperativisme en un referent en els àmbits agroalimentari i rural. Per assolir-ho, s’impulsaran projectes d’interès per al sector i es prestaran serveis que contribueixin a la viabilitat econòmica i social de les cooperatives i els seus socis.

Els eixos estratègics es concreten en quatre grans enunciats: enfortir la capacitat d’influència i representativitat, difondre i promoure el model cooperatiu, convertir la Federació en un soci estratègic de les cooperatives i fomentar la promoció i la comercialització dels productes.

Aquests eixos es desenvolupen en 13 objectius que, al seu temps, es desglossen en 83 accions específiques.

En general, les línies d’actuació tendeixen a potenciar la comunicació tant amb les cooperatives sòcies com amb les administracions i els òrgans legislatius per tal de poder incidir sobre les normatives que resultin rellevants per al sector.

Igualment, es vol potenciar la interacció amb la societat amb l’objectiu de traslladar els valors d’aquest model, donar suport a la comercialització dels productes de les cooperatives en els diferents mercats, salvaguardar especificitats del sector com les seccions de crèdit i prestar els serveis adequats a les diferents necessitats.

FCAC

AGRO DESEMBRE 2017 EN PORTADA/5

ESTATUTS SOCIALS Per assolir els nous reptes, la Federació ha dut a terme una revisió dels seus Estatuts Socials, que són la norma bàsica que regula el funcionament de l’organització i la seva relació amb les entitats sòcies.

Així doncs, la modificació estatutària que es va aprovar en l’Assemblea Extraordinària responia al doble objectiu d’adaptar-se a la nova Llei de cooperatives de Catalunya de l’any 2015 i d’adequar-se a la canviant realitat del sector.

Les principals modificacions es refereixen al règim legal, en tant que la Federació es configura com una entitat associativa sense ànim de lucre que agrupa el cooperativisme agrari, i que està constituïda a l’empara de la Llei de cooperatives i subjecta a les seves disposicions.

Tanmateix es pretén impulsar i promoure les comunicacions per mitjans informàtics per als procediments oficials que es duran a terme mitjançant correu electrònic a l’adreça: notificacions@fcac.coop. Correlativament, les entitats associades hauran d’establir un correu específic per rebre les comunicacions oficials de la Federació.

D’altra banda, es desenvolupa una major definició de les entitats sòcies i socis col·laboradors; i es revisen les competències de l’Assemblea General, la composició i la delegació de facultats de Consell Rector i l’elecció dels interventors de comptes. Igualment es pretén impulsar una agilització dels procediments societaris.

A més, es duu a terme una nova regulació del procediment electoral que es desenvolupa en un Reglament de règim intern on s’introdueixen determinades modificacions, com l’eliminació del suplent de branca i el procés per a l’elecció dels representants de branca i del Consell Rector, així com les garanties democràtiques dels tràmits electorals.•

6/EN PORTADA DESEMBRE 2017 AGRO

FCAC

Propostes agràries per al 21-D Les setmanes prèvies a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre, la Federació va realitzar una ronda de trobades amb els responsables de les principals llistes que s’hi presentaven per plantejar les propostes que el cooperativisme agrari considera prioritàries.

Junts per Catalunya. FCAC

Ciutadans

Les demandes del sector s’estructuren en sis eixos: millorar la vertebració del sector agropecuari i enfortir l’agroindústria del territori; assegurar el bon funcionament de la cadena de valor en el mercat; promoure la producció agroalimentària catalana; millorar de la competitivitat de les explotacions; fomentar el desenvolupament rural, i dotar el sector d’una administració eficient en concordança amb la societat del segle XXI.

Pla de competitivitat, pressupost d’Agricultura, millora de la cadena de valor i la funció de les cooperatives en el desenvolupament rural són els eixos estratègics de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Ramon Sarroca, president de la Federació, va defensar que “el cooperativisme ha d’esdevenir part de l’ADN de l’acció de govern de la pròxima legislatura” tot argumentant que “cal consolidar el Pla de millora de competitivitat de les cooperatives, garantir el pressupost del PDR i reforçar els recursos destinats a sanitat vegetal i animal”.

També va reclamar “dotació pressupostària suficient al Departament d’Agricultura, perquè es puguin dur a terme les polítiques agràries”, insistint en què “el pes de la Conselleria dins del govern ha de ser coherent amb el caràcter estratègic del sector agroalimentari per a la societat i això es concreta en recuperar la xifra orientativa del 2% del pressupost global en relació amb el conjunt de departaments, que durant els darrers anys ha estat clarament inferior”.

ERC

8/FCAC DESEMBRE 2017 AGRO

En aquest sentit, la Federació va subratllar el valor del sector agroalimentari català com un dels principals clústers de la indústria europea, i va destacar el paper de les cooperatives com a productores d’aliments i la

ERC

seva funció en pro de valors socials i democràtics que les distingeixen de la resta d’empreses.

A més, es van mantenir reunions específiques amb els responsables en temes agroalimentaris de Tarragona o Terres de l’Ebre pel projecte de regadiu Xerta-Sénia. La Federació està buscant el compromís polític i la dotació

PSC

pressupostària suficient per al desenvolupament d’aquesta iniciativa, que porta encallada massa temps i que actualment s’està promovent per part del sector perquè resulta de gran importància per a les cooperatives del Baix Ebre i Montsià•

PPC

En Comú Podem

Desbloqueig de les línies de suport a les cooperatives A principi de desembre es va aconseguir desbloquejar les partides pressupostàries que estaven afectades per la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya.

Les línies d’ajut paralitzades eren aquelles que no tenien resolució definitiva amb data anterior al 16 de setembre o convocatòries d’ajut posteriors que anessin contra el pressupost 2017 del Departament d’Agricultura, i en total sumaven un import d’uns 20 milions d’euros.

Aquest bloqueig incloïa determinades mesures que la Federació considera d’extraordinària importància per al desenvolupament agrícola, ramader o de l’agroindústria, com els ajuts del Pla de millora de la competitivitat de les cooperatives agràries i convenis amb la mateixa Federació.

Amb l’objectiu d’accelerar el desbloqueig d’aquestes partides, la Federació va mantenir múltiples contactes amb les diferents administracions implicades i també amb les organitzacions professionals agràries.•

AGRO DESEMBRE 2017 FCAC/9

FORMACIÓ FCAC

Les responsabilitats de consell rector

FCAC

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya organitza periòdicament jornades adreçades específicament als membres dels consells rectors amb l’objectiu d’explicar quines són les funcions i les responsabilitats que assumeixen els socis quan accedeixen a la junta.

Mar Garriga, advocada responsable del Servei Jurídic de la Federació, explica que “la Llei de cooperatives descriu el consell rector com l’òrgan d’administració, representació i govern de la cooperativa, que realitza el control permanent i directe de la gestió de la direcció i que estableix les directrius d’actuació de la cooperativa d’acord amb la política fixada per l’assemblea general”.

Per desenvolupar aquesta tasca de control efectiu sobre la direcció i per saber si s’està desenvolupant el càrrec d’acord amb la llei, és necessari rebre formació específica. Per això, Mar Garriga continua: “La llei no exigeix que el membre de consell rector tingui una formació acadèmica impecable, el que sí que qüestiona és si actua d’acord

“Aquesta formació és una bona eina perquè molta gent que venim de la pagesia, i que sabem fer bé feina de producció d’aliments, quan entrem a formar part del consell rector de la cooperativa desconeixem què implica i com funciona. Hem d’anar aprenent dia a dia, veient com ho fan els altres, però ens faltaria una base que ens aportés més seguretat.

Per això crec que aquest curs hauria de ser gairebé obligatori per a tothom qui formem part d’una junta. Tots hauríem de saber què s’ha de fer quan entres a consell 10/FCAC DESEMBRE 2017 AGRO

amb les seves funcions”. Una persona que hagi rebut la formació adequada “coneixerà quan necessita assessorament, com ha d’actuar davant d’una situació i com podrà demostrar davant de tercers que ha desenvolupat les seves funcions mitjançant una conducta activa”.

Durant les sessions es tracten temes tan importants com quins són els principis cooperatius, diferències entre la fórmula jurídica cooperativa i altres fórmules societàries, tipologies de socis, funcions bàsiques dels membres de junta i responsabilitats derivades de formar part de consell rector.

El formador exposa casuístiques als assistents perquè es qüestionin el seu fer diari com a membres de consell rector. “Tinc la seguretat, i així ho hem experimentat des de la Federació, que els membres de consell rector que reben aquesta formació prenen les decisions amb major seguretat i rigor i el més important -conclou Mar Garrigaconeixen les seves responsabilitats”.•

rector, quines són les teves competències, quines responsabilitats assumeixes i en què pots incórrer si no fas bé la teva feina.

Arran del curs que ens ha impartit la Federació, estic convençut que és bàsic tenir aquests coneixements i poder transmetre seriositat als socis; i recomano a tots els companys de junta que facin la formació per saber on són, què representen, per què hi són i quina és la finalitat de la seva funció”.

JOAN INGLÉS COOPERATIVA FRU-ROSE

Voleu saber si una explotació és rendible, o com millorar-la?

Assessorament agrari!

Com a entitat reconeguda oficialment pel Departament d’Agricultura, la Federació facilita la resposta d’aquestes qüestions i no només això, també proporciona eines d’informació i gestió específiques a les cooperatives adherides al servei d’Assessorament agrari.

IndiCoop, CondiCoop i el Servei de Plànols basat en les dades de la DUN són algunes d’aquestes eines desenvolupades per la Federació amb l’objectiu de facilitar la implantació del sistema d’assessorament agrari.

En definitiva, es tracta de garantir una gestió integral de les explotacions dels socis basada en la condicionalitat i la gestió econòmica d’aquestes; és a dir, en l’avaluació dels requisits legals de gestió i bones condicions agràries i mediambientals. També es tenen en compte altres criteris econòmics, empresarials i de caire tècnic.

Eines de la cooperativa per millorar les explotacions INDICOOP Es tracta d’una aplicació informàtica per gestionar econòmicament les explotacions.

El tècnic de la cooperativa recull les dades dels socis i les introdueix en el programa. A partir de l’anàlisi d’aquestes informacions individuals, la cooperativa pot calcular mitjanes de tots els socis i també detectar possibles desviacions dels productors amb la finalitat d’identificar punts forts i punts febles i en definitiva, millorar la rendibilitat de les explotacions.

CONDICOOP Permet la gestió de la condicionalitat i la seguretat laboral.

La condicionalitat (entesa com a requisits legals de gestió i bones condicions agràries i mediambientals) és

obligatòria per a qualsevol productor perceptor d’ajuts i, amb aquesta aplicació, se simplifica la tasca dels tècnics de la cooperativa en el compliment del requisit.

SERVEI PLÀNOLS PARCEL·LARI DUN Informació gràfica sobre tot el parcel· lari dels socis de la cooperativa.

Amb aquesta eina, la cooperativa pot visualitzar la ubicació en un mapa de totes les explotacions dels socis de la cooperativa. Complementàriament, mitjançant els sistemes QGIS, es poden introduir altres dades tècniques que també queden plasmades gràficament en els plànols.•

FCAC ASSESSORAMENT AGRARI Alfred Piñol | 973 247 982

AGRO DESEMBRE 2017 FCAC/11

PRÉSTECS PER A INVERSIÓ L’Institut Català de Finances (ICF), el banc públic de finançament per a les empreses, ofereix préstecs a llarg termini per finançar inversions en actius fixos, materials, immaterials i financers. Aquests préstecs poden ser cofinançats amb una altra entitat financera, amb iguals condicions i garanties.

Import: fins al 80% del projecte, amb un màxim de 10.000.000 €. En cas de cofinançament amb una altra entitat financera, es podran considerar altres imports.

Termini: entre 5 i 15 anys, amb fins a 2 anys de carència inclosos.

Interès: fix referenciat a l’Euríbor, més un diferencial a determinar segons el projecte.

Garanties: segons el projecte es determinarà si és necessari disposar de garanties.

La missió de l’ICF és facilitar l’accés al finançament al teixit empresarial de Catalunya, per tal de contribuir al creixement de l’economia catalana, actuant com a complement del sector financer privat.

L’ICF finança més de 1.500 empreses l’any, especialment pimes, mitjançant préstecs, avals i capital risc per un import global de 600 milions d’euros.

Troba més informació o fes la teva sol·licitud de finançament a www.icf.cat

ENTREVISTA

RAMONA MOTA COOPERATIVA CAMP D’IVARS D’URGELL

“La responsabilitat compartida és enriquidora” La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya treballa per fer visible el paper de la dona en el món rural i per promoure una major participació en els òrgans de decisió.

Fruit d’aquest procés, Ramona Mota, sòcia de la Cooperativa d’Ivars d’Urgell, ha entrat a formar part de la junta rectora i, en la darrera assemblea general, va ser elegida interventora de comptes de la cooperativa.

D

es de quan ets sòcia de la cooperativa d’Ivars?

A casa tenim una explotació agrària, de conreus extensius, i sóc sòcia de la cooperativa des que era ben joveneta, junt amb els meus pares. La meva jornada laboral la desenvolupo en una empresa privada familiar i gestiono la meva pròpia empresa agrícola.

Ets la primera dona que accedeix al consell rector d’una cooperativa que ja compta amb més de cent anys d’existència...

Sí. L’esquema del món rural encara dóna per fet que són els homes els qui van per davant a la cooperativa i la dona, potser per mandra o per no complicar-nos, de vegades ho deixem tal com està...

Creus que la corresponsabilitat és necessària?

Per descomptat que la participació en els òrgans de govern i la responsabilitat compartida en la presa de decisions són necessàries i enriquidores, i crec que seria bo que, des de les mateixes juntes rectores, es promogués la paritat amb lemes com “dona, et necessitem”.

També ets la representant de la Federació a l’Associació de Dones de Cooperatives Agro-Alimentàries d’Espanya. Quin és l’objectiu?

Reforçar les línies d’actuació encaminades a augmentar la presència de dones cooperativistes en els llocs de responsabilitat econòmica, social i política del medi rural perquè puguem participar en les decisions.

Una de les actuacions que hem dut a terme recentment és la trobada a la cooperativa de Cervià de les Garrigues.

Entre altres temes, vam tractar de la Llei de Titularitat Compartida i es van exposar casos pràctics de com s’està tractant la igualtat d’oportunitats a la Cooperativa d’Ivars d’Urgell o a la valenciana Cooperativa de Viver.

A nivell estatal, heu dut a terme alguna actuació?

Juntament amb les dones representants de les federacions d’Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Castella - La Manxa, Castella i Lleó, Extremadura i València, he participat en el seminari “Motivació, apoderament i lideratge: eines claus per a la dona emprenedora cooperativista”, que es va fer a Saragossa fa unes setmanes.

Aquest seminari va ser punt de trobada i formació del grup de dones que estem implicades en aquest projecte per començar a treballar vers una igualtat de gènere. Necessitem definir nous camins perquè, com deia Albert Einstein, “no pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix”.• AGRO DESEMBRE 2017 FCAC/13

ROGER PALAU

FRUITA SECA FCAC

Cap de branca de fruita seca de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Roger Palau (Alcover, 1977) treballa per “transmetre a la societat els beneficis que aporta el consum d’aquest producte cardiosaludable”.

La seva visió del sector és positiva: “La fruita seca és un cultiu del qual hi ha demanda a nivell mundial i això ens aporta estabilitat”.

“En ametller, tenim dues realitats molt diferents”

L’

any 2018 és el primer que el Ministeri deixarà de destinar un pressupost per a l’ajut específic a la fruita seca. Quines conseqüències pot comportar aquesta decisió?

A Catalunya, tenim dues realitats productives molt diferents en el conreu de l’ametlla. L’aparició de les noves varietats, l’aportació del reg i l’aplicació de la tècnica han portat a una tipologia de finques que són rendibles per elles mateixes, ja que les produccions són molt elevades.

Però hi ha també una altra realitat, la històrica, la de l’ametller marginal. Són zones poc fèrtils, de secà, on les produccions són baixes i la possibilitat d’un benefici econòmic és complicada si no existeix un ajut econòmic.

Existeix, doncs, un risc d’abandonament...

Sí. En aquestes zones marginals, hi ha un risc d’abandonament del cultiu i, a base d’anys, podríem arribar a un risc de despoblació.

Per això defensem que són imprescindibles els ajuts, perquè l’ametller és l’únic conreu que s’hi adapta i en aquest sentit compleix una funció mediambiental i d’equilibri territorial molt important.

14/SECTORS DESEMBRE 2017 AGRO

Quines solucions es proposen des de la Federació?

Creiem que és una problemàtica no només de Catalunya sinó del conjunt de l’Estat espanyol i per això defensem que el Ministeri ha d’intervenir, encara que després l’ajut es vinculés al PDR autonòmic o es complementés amb programes concrets de les comunitats autònomes.

I pel que fa a l’ametller de regadiu, com canviarà el sector?

No hi ha mercat més sa que aquell en què la demanda gairebé supera la producció.

Per sort, en el cas de l’ametlla s’han fet campanyes a nivell mundial impulsades per Califòrnia (Estats Units) i han aconseguit incentivar el consum d’aquest fruit sec, que cada vegada és més elevat. Malauradament, no s’ha fet el mateix amb l’avellana i per això, és un mercat un xic ofegat.

Parlant de l’avellana, la Federació va participar recentment en la trobada anual amb Turquia...

Sí. És una trobada important, amb tots els agents del sector, i creiem que cada vegada és més positiva perquè la informació que s’hi comparteix és més transparent. En l’àmbit de l’avellana, Turquia té un paper decisiu. Es tracta

Roger Palau porta l’explotació familiar agrària -dedicada al conreu de l’avellana-, és enginyer tècnic agrícola i està especialitzat en l’assessorament de camp.

Treballa a l’Agrupació de Defensa Vegetal de l’Avellana i Cultius Mediterranis, des d’on dóna resposta a les necessitats agronòmiques del pagès durant la campanya: adobat, esporga, reg, tractaments fitosanitaris, poda... perquè, segons explica, “tot això ha canviat molt en els últims anys; estem aplicant molta tecnologia i el cultiu de l’ametller està revolucionat”. del primer productor a nivell mundial i té l’obligació de buscar nous mercats per evitar els grans estocs de producte. Si els productors turcs van malament, ens acaben arrossegant a tots.

A nivell català, com valores el Grup de Treball de l’Avellana impulsat pel Departament d’Agricultura?

Es va posar en marxa fa uns dos anys i hi participem la Conselleria, la Federació, les cooperatives, els sindicats agraris, tècnics del sector i agents comercials; és a dir, tots els agents de la cadena des de la producció a la comercialització.

La capacitat d’iniciativa i de progrés d’aquest grup és extraordinària. En el moment de la seva creació vam decidir els temes més rellevants a tractar i vam marcar les prioritats, que es van implementant progressivament.

En l’actualitat treballem aspectes com el Pla estratègic del sector, els tractaments fitosanitaris o l’Observatori de Preus...

L’Observatori de Preus de referència està aportant transparència al mercat de la fruita seca?

Crec que serà una eina de futur i que, a llarg termini, podrem treure’n conclusions. Però encara s’ha de treballar perquè la metodologia no està prou ben ajustada i està donant errors.

Un altre dels temes que preocupen és la presència de Xylella fastidiosa a plantacions d’ametller d’Alacant i les Illes Balears...

Des de la Federació n’hem fet molta difusió perquè creiem que la falta d’informació és el gran enemic: cal que els productors sapiguem què és la Xylella i com es propaga. Per evitar la infecció, és bàsic que les plantacions estiguin ben cuidades i amb tractaments fitosanitaris adequats, ja que les zones de cultiu marginal tenen un major risc.

Igualment, amb el Departament d’Agricultura hem treballat un programa d’eradicació per actuar de manera ràpida i eficaç si es donés el cas d’entrada en un cultiu.•

La seva vinculació amb el món cooperatiu l’ha portat a ser vicepresident de la Cooperativa Agrícola d’Alcover, entitat que va presidir durant deu anys, i a formar part del consell rector d’Unió Corporació Alimentària.

Des de fa unes setmanes, presideix el Consell Sectorial de fruita seca de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya –on ha assumit el repte de “treballar per posar en marxa una marca estatal de qualitat per a l’ametlla”– i continua col·laborant amb la mesa nacional de fruita seca junt amb la resta d’agents del sector.

AGRO DESEMBRE 2017 SECTORS/15

OPINIÓ

Líders europeus en porcí RAMON ARMENGOL. RAMADERIA FCAC

“El ensector es mou dos sentits;

mentre distribució i indústria s’asseguren el proveïment, la producció progressa cap a la transformació, l’obtenció de valor afegit i la internacionalització”

“Les cooperatives ramaderes som garantia de producció sostenible totalment lligada al territori i tenim per davant el repte d’avançar en la cadena de producció

”

Els últims mesos, tant cooperatives com altres empreses ramaderes, estem rebent múltiples visites de grups de productors, tècnics o periodistes internacionals amb l’objectiu de conèixer el funcionament del sector. Especialment rellevant és el cas francès. El nostre país veí fa temps que ens té la vista posada, buscant per què la nostra ramaderia és més competitiva que la de la resta d’Europa i quines són les raons que ens han portat a estar, des de 2016, en el top de la producció europea del porcí, amb prop del milió de porcs sacrificats per setmana.

En les trobades realitzades hem exposat amb transparència quin és el nostre sistema productiu, basat en el dimensionament, però també en un alt grau de coneixement i tecnificació que ens permet treballar de la manera més eficient possible. Creiem que hem aconseguit, almenys en part, desmuntar mites com el d’una competitivitat guanyada gràcies a unes regles més laxes. Una sospita totalment fora de sentit tenint en compte que tots estem sota una mateixa legislació europea, i que a més, sent un país exportador, no podem permetre cap fissura en el compliment de normes i controls, la qual cosa posaria en perill els nostres mercats.

La clara vocació exportadora no és casual atès que la dinàmica indústria càrnia, en el seu afany per créixer, ha trobat en l’esforçat sector productor porcí un aliat perfecte.

Aquest treball cohesionat ha trobat el seu màxim exponent en la interprofessional Interporc, que desenvolupa un excel·lent treball d’internacionalització i de promoció, també cap a un mercat interior que és necessari recuperar. I no parlem només del porcí, doncs es especialment rellevant és el cas del boví, que ha entrat amb gran empenta en el mercat exportador, en una aposta que també troba suport en la seva interprofessional, Provacuno. Una entitat que tot just arrenca l’activitat, però tot fa pensar que desenvoluparà un paper clau en el sector boví. És interessant observar les aliances que s’estan portant a terme en el sector, com les últimes adquisicions d’indústries transformadores per part d’empreses integradores, les quals fins fa poc se centraven únicament en el bestiar viu. I és que el sector es mou en tots dos sentits; mentre distribució i indústria busquen assegurar-se el proveïment, la producció vol progressar cap a la transformació, l’obtenció del valor afegit i per què no, la internacionalització. Un clar avantatge d’aquesta verticalització és el repartiment de pèrdues i beneficis, que permet evitar la sagnia que suposa un llarg període de pèrdues per a qualsevol part.

L’estratègia de les cooperatives Les cooperatives mirem de reüll aquests moviments, mantenint-nos en el nostre singular model que es caracteritza per l’arrelament al territori i disposant per tant d’una grandària més discreta. Encara que en els últims anys s’ha realitzat un important esforç de dimensionament, aquesta característica ens aporta l’avantatge de treballar amb eficiència i adaptar-nos fàcilment a un mercat en evolució constant.

De moment, estem apostant per la creació de valor, la diferenciació i la qualitat, tancant aliances i partenariats amb la indústria i la distribució. Així i tot, no renunciem a avançar en la cadena de producció entrant en un mercat al qual fins ara no hi tenim accés, buscant fórmules per disposar de més volum. Després d’un bon any en què s’ha pogut fer butxaca, no ha de ser descabellat plantejar-se si no es podrien abordar inversions importants en aquest àmbit. Tenim clar que no podem desaprofitar posar en valor allò que ens caracteritza, el fet de ser garantia de producció sostenible totalment lligada al territori.• 16/SECTORS DESEMBRE 2017 AGRO

FCAC

9.000 BAIX EBRE - MONTSIÀ

Just a les acaballes de l’anterior campanya d’oli d’oliva, des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya vam confirmar una caiguda del 10% en la producció d’enguany.

La collita d’oli se situarà en unes 26.500 tones, enfront de les 30.500 tones d’una campanya mitjana. Aquesta serà la tercera campanya consecutiva que, a causa de la sequera, no se superaran les 28.000 tones d’oli a Catalunya.

Toni Galceran, responsable d’oli de la Federació, explica que “es dóna una afectació important del conreu per la falta de pluges de l’estiu, encara que hem aconseguit corregir lleugerament la davallada perquè els rendiments són superiors als de l’any passat”.

6.000

La sequera ha provocat una afectació important del conreu, que per tercera campanya consecutiva no supera les 28.000 tones

SIURANA

9.000 LLEIDA

Cau la producció d’oli però es mantenen els preus

En el conjunt de l’Estat espanyol –el primer productor mundial- també es preveu un descens de la producció del 14%, amb una producció global d’1,1 milions de tones.

TONES DE PRODUCCIÓ Previsió campanya 2017-18

1.000 TERRA ALTA

BARCELONA + GIRONA

1.500

A nivell mundial, per contra, s’observa una tendència positiva, amb un increment productiu a països com Itàlia (augment del 75% en relació amb l’última campanya), Grècia (46%), Portugal (58%) i França (64%).

A nivell de mercat, s’espera que es mantindran els preus en origen perquè les existències d’enllaç de campanya són tan baixes que les disponibilitats totals d’oli d’oliva seran similars al consum mundial esperat.

En aquest sentit, Toni Galceran argumenta que “el sector ha sabut mantenir uns preus estables i ajustats als costos de producció al mateix temps que està gestionant la comercialització de volums cada vegada més elevats, principalment en el mercat exterior”.• AGRO DESEMBRE 2017 SECTORS/17

Reestructuració del sector del vi Enguany es publica el pla de suport al sector vitivinícola per al període 2019–2023, que manté el pressupost de partida però incorpora algunes novetats.

En primer lloc s’actualitza la terminologia, substituint els antics “plans” i “mesures” per les noves “sol· licituds” i “operacions”, respectivament.

Els criteris de prioritat inclouen els sol·licitants menors de 40 anys, els agricultors professionals i les sol·licituds presentades de forma col·lectiva, les d’explotacions agràries de titularitat compartida, les d’explotacions agràries prioritàries i les presentades amb bestreta.

Pel que fa a les sol·licituds, es preveu que puguin ser anuals o bianuals i hauran d’incloure un calendari d’execució de les operacions. Aquesta programació serà de compliment obligat; és a dir, la renúncia o no execució després d’haver-se aprovat l’operació comportarà que el viticultor quedarà exclòs de l’ajut per a la resta del període, fins al 2023.

La normativa també detalla criteris de prioritat per a l’atorgament d’ajuts. A nivell estatal, es determina que tindran preferència els sol·licitants menors de 40 anys, les sol·licituds presentades de forma col·lectiva i les d’explotacions agràries de titularitat compartida. El Departament d’Agricultura afegeix en la priorització les sol·licituds presentades amb bestreta, les d’explotacions agràries prioritàries i les d’agricultors professionals.

Les sol·licituds s’aprovaran d’acord amb aquests criteris i tenint en compte els fons assignats. Per tant, en cas de dèficit pressupostari, podria donar-se el cas que no s’aprovessin determinades sol·licituds o que l’abonament efectiu fos en un percentatge inferior al previst.

També com a novetat, es contempla la possibilitat d’abonar l’import de l’ajut per mòdul amb justificació de factures en el cas de compra de ceps o per a les accions de desinfecció i abancalament.

La presentació de sol·licituds es farà mitjançant la DUN el febrer de 2018.• 18/SECTORS DESEMBRE 2017 AGRO

JOSEP LLUÍS ESCUER

ASSEGURANCES FCAC

Novetats de l’assegurança FCAC

Davant les diferents experiències, problemàtiques i mancances detectades per les cooperatives del sector del vi en l’àmbit de les assegurances agràries, la Federació ha organitzat una jornada adreçada als viticultors per informar de les novetats en aquest aspecte.

Durant la sessió, es van examinar les diferents modalitats de contractació i es va avaluar la necessitat de millorar determinades cobertures conjuntament amb els experts en assegurances d’ActelGrup, Agroseguro i el Departament d’Agricultura que van participar-hi.

Així mateix, es van exposar els requisits de contractació a tenir en compte, els riscos per a les explotacions i com actuar davant possibles sinistres; a més de repassar l’evolució i el present de les assegurances de vinya a Catalunya i el paper de l’administració i les diferents entitats dins del sistema d’assegurances agràries.•

“L’assegurança no és un caprici, avui en dia és una eina imprescindible dins les despeses d’una explotació.

L’hem de veure tan necessària com pot ser-ho un tractor i fa molt de tems que així ho manifesto en totes les jornades que organitzem pel territori.

Tots hem vist, d’uns anys cap aquí, l’increment significatiu dels sinistres com a conseqüència de l’evident canvi climàtic que estem patint: més pedregades, ventades, inundacions i altres.

També el marge tan reduït de beneficis que tenim en les nostres explotacions, a causa dels tan ajustats preus de les produccions, ens podria portar, en cas de no tenir assegurades les collites, a pràcticament la impossibilitat de tirar endavant noves campanyes de producció.

A més, cal fer una crítica al model que tenim d’assegurança agrària que, tot i que és dels millors que hi ha arreu, hem vist com l’Administració Central ha retallat deu punts la subvenció i això porta a un increment del cost de les pòlisses inviable si, com amenaça a mantenirse aquesta postura, repetida l’any anterior, no es redueix l’alt cost de l’assegurança.

L’estratègia de reduir la inversió en aquesta eina imprescindible per a les explotacions pot ser de conseqüències nefastes per al sector.

Per sort, el Departament d’Agricultura ha mantingut el pressupost que destina a les assegurances, incrementant els percentatges de subvenció per a compensar, en el possible, la retallada del Ministeri”.

AGRO DESEMBRE 2017 SECTORS/19

75 anys d’Unió Fundada a Reus l’any 1942, Unió Corporació Alimentària és una cooperativa de segon grau que va néixer amb la voluntat de contribuir al desenvolupament i la modernització del sector agrari. Avui dia, manté intacte el mateix esperit i ha esdevingut un referent del teixit cooperatiu català.

Unió agrupa 186 cooperatives i 20.000 famílies L’entitat agrupa 186 cooperatives i representa més de 20.000 famílies d’agricultors. Una bona part de les cooperatives locals associades a Unió es concentren a les comarques de Tarragona, però també a la província de Lleida, en algunes zones de l’Aragó, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.

Les seves activitats principals comprenen la comercialització de fruits secs –que sumen el 57% de la facturació-, oli d’oliva verge extra (23%) i vi (12%). La garrofa i els subministraments completen les divisions de negoci de la cooperativa.

Al llarg de tota la seva història, ha sabut adaptar-se a les necessitats del món rural, ja sigui apostant per nous productes, oferint nous serveis o introduint millores en els conreus i en els processos de transformació.

El director general d’Unió, Ferran Huguet, afirma que “una de les claus de futur passa per guanyar dimensió en uns mercats amb clients cada vegada més grans i amb major poder de compra”. En aquest sentit, destaca el creixement en l’àmbit de la internacionalització, que representa un 60% dels 70 milions d’euros anuals de facturació. Unió exporta a més de 40 països com els Estats Units, Taiwan, Japó i la Unió Europea.

Consolida el seu creixement amb una facturació de 70 milions d’euros i exporta el 60% de la producció Entre els seus reptes de futur destaquen la innovació i la qualitat, amb l’objectiu de maximitzar el valor dels productes agrícoles i de consolidar el seu pes en els mercats internacionals. En aquesta línia, disposa de diverses patents mundials en l’àmbit de la fruita seca i participa en un projecte per a la millora genètica de l’ametlla marcona.

Unió també impulsa projectes en l’àmbit de l’economia circular, incloent-hi la recuperació de finques abandonades per atraure nous pagesos joves al camp i evitar la despoblació de les zones rurals.• www.unio.coop

UNIÓ CORPORACI´Ó ALIMENTÀRIA

20/COOPERATIVES DESEMBRE 2017 AGRO

Covides “Grans Moments és l’expressió d’un territori, el respecte per les arrels, l’ànima d’una tradició o la passió per allò que s’estima.

Igual que si parléssim de vins o caves, hi ha festes i moments de la catalanitat que no només són una manera particular de viure la vida o de concebre la rauxa sinó, sobretot, una arrelada forma de ser”.

Vilafranca del Penedès I Alt Penedès www.gransmoments.com www.covides.com

CHRISTOPHE MARQUET DIRECTOR COMERCIAL

Vins i Cava Grans Moments Hi ha moments en les nostres vides en els quals vivim més per gaudir que no pas per existir. Són grans moments que estimem per ser nostres i Covides vol convertir fins a onze d’aquests moments, lúdics i festius, en què l’alegria i la rauxa es barregen amb la bona companyia i les tradicions ancestrals de la nostra terra, en protagonistes dels seus vins.

Aquí et mostrem tres de les onze creacions que conformen la gamma Grans Moments: “Carnestoltes” -negre Cabernet Sauvignon ideal per acompanyar carns guisades, formatges curats i qualsevol plat amb personalitat-, “Balls de diables” –blanc chardonnay barrica veremat a final d’agost i perfecte per gaudir amb tot tipus d’aperitius, peixos, arrossos fumats i carns blanques- i “El Tió” -cava Brut elaborat amb Macabeu, Xarel·lo i Parellada amb mètode tradicional i preparat per acompanyar arrossos, peixos, marisc i carns a la brasa.

Punts de Venta Aquesta gamma de productes es pot trobar en botigues especialitzades com Cal Feru de Sant Sadurní d’Anoia (Diputació, 51), D’Origen a Vilafranca del Penedès (Rambla la Girada 62-68) i Divinum a Barcelona (C. del Remei, 10).•

AGRO DESEMBRE 2017 COOPERATIVES/21

Celler Domenys, cent anys i molta història

Sant Jaume dels Domenys I Baix Penedès www.cellersdomenys.com

És un dels cellers cooperatius més grans i sòlids del territori, fruit de l’esforç i la cerca de sinergies entre cooperatives

“L’

últim segle narra la història de Cellers Domenys.

L’esforç de moltes generacions ha convertit aquesta entitat en una de les principals cooperatives vinícoles de Catalunya i en un exemple de creixement.

El treball constant, el servei, l’atenció als socis, la relació amb els clients i la il·lusió han estat els motors que l’han convertit en una entitat competitiva.

El 2016, va rebre la Placa al treball President Macià per la seva contribució a l’impuls de l’economia catalana Avui dia, ha esdevingut una de les cooperatives més grans i sòlides, fruit de la fusió de set cooperatives catalanes: Sant Jaume dels Domenys, Banyeres del Penedès, la Bisbal del Penedès, Rocafort de Queralt, Blancafort, Rodonyà i Pira.

El seu president, Lluís Urgell, explica que “Cellers Domenys sorgeix de l’esforç per assolir objectius comuns i per trobar sinergies en el món cooperatiu”.

1 cooperativa, 7 ubicacions El procés de creixement es va iniciar l’any 2005. Des d’aleshores, la cooperativa de Sant Jaume s’ha anat fu22/COOPERATIVES DESEMBRE 2017 AGRO

sionant amb altres cooperatives del territori buscant una millor solidesa, organització i projecció de futur.

Actualment, reuneix més de 500 socis i gestiona més de 2.500 hectàrees dins del seu àmbit productiu.

Cellers Domenys té el reconeixement de quatre denominacions d’origen vitivinícoles: Cava, Penedès, Conca de Barberà i Catalunya; a més de l’oleícola DO Siurana, a través de la cooperativa de segon grau Ceolpe.

El 2016, va rebre la Placa al treball President Macià concedida pel Govern de la Generalitat per la seva contribució a l’impuls de l’economia catalana. Posteriorment ha rebut el Reconeixement CoopCat de la Confederació de Cooperatives de Catalunya en la categoria d’Intercooperació i Internacionalització.

Un marc natural incomparable Les vinyes dels pagesos socis de Cellers Domenys neixen a mig camí de la costa i del prelitoral català i s’estenen fins a les comarques d’interior del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Es tracta d’indrets que, des de fa segles, han estat treballats per extreure’n els millors fruits de la terra.

Dels ceps floreixen els vins blancs, aromàtics i joves, i els vins blancs secs, de criança. Aquestes vinyes també proporcionen rosats suaus i delicats, i permeten degustar intensos i saborosos vins negres. Les mar-

CELLER DOMENYS

LES XIFRES ques “Domenio”, “Gorg del Glaç”, “Comanglora” i “Capvespre” es caracteritzen per la seva personalitat, estil i sabor.

Mentrestant, els caves “Les Tres Naus” són fruit de l’elaboració acurada amb les principals varietats de raïm macabeu, xarel·lo i parellada.

Són caves lleugers, vius, frescos i amb un final agradable i equilibrat.

A banda, s’elabora un cava rosat i un vi dolç a partir d’una varietat autòctona de La Conca de Barberà: trepat.

Homenatge als socis fundadors “Des de 1917, l’entitat ha avançat apostant per la qualitat de tots els seus productes, però també buscant el compromís econòmic, social i mediambiental amb les persones i el territori; tot plegat sense oblidar els nostres orígens”, explica Lluís Urgell. És per aquest arrelament a la tradició que es va fer coincidir el tret de sortida dels actes del centenari amb el 29 de setembre, la data de l’aniversari, i es va retre homenatge als vint socis fundadors fent entrega, als seus familiars, d’una rèplica de l’acta fundacional.

Aquest esdeveniment –que va cloure amb el Pastís del Centenari i un brindis amb cava “Les Tres Naus”– va ser el primer d’un seguit d’actes de caràcter lúdic, cultural i social que es duran a terme al llarg de l’any en els

set municipis en què té presència Cellers Domenys.

L’esperit que ens mou Així mateix i en el marc d’un desenvolupament sostenible, Cellers Domenys també dóna ampli suport i un fort impuls a les iniciatives ciutadanes.

Aposta per la qualitat de vins i caves al mateix temps que busca el compromís econòmic, social i mediambiental amb les persones i el territori

7 cooperatives +500 socis productors +2.500 hectàrees de vinya i olivera 20 M quilos de raïm 1 M quilos d’oliva 5 denominacions d’origen

La cooperativa col·labora estretament amb les entitats dels diferents pobles que formen els cellers. Un vincle que fa possible l’organització de projectes en comú, destacant per la seva obra social en àmbits com educació, cultura, esports i tradicions de les diferents comunitats a on s’ubica.

Un celler cooperatiu, amb tanta història al darrere i amb voluntat de complir cent anys més, es planteja consolidar-se “com una entitat de referència a Catalunya des d’un esperit d’unió, aportant solucions davant dels reptes i construint projectes de futur”.• AGRO DESEMBRE 2017 COOPERATIVES/23

COOPERATIVA PLANA DE VIC

Projecte pilot per a un concentrador de purins Sistema òptim per reduir els costos de gestió de les dejeccions ramaderes a granges de mares Aquesta tardor ha finalitzat el projecte pilot que lidera la cooperativa Plana de Vic per a la construcció d’un concentrador de purins.

L’objectiu és reduir els costos de gestió de les dejeccions ramaderes mitjançant un nou procés que consisteix a separar el purí que procedeix de la granja en dues fases. En la primera fase semilíquida es concentra la major part orgànica i de nutrients així com les partícules de major grandària; mentre que en la segona fase líquida hi ha una baixa concentració de nutrients.

Els resultats obtinguts han estat valuosos i encoratjadors, ja que tant en purí de mares com d’engreix s’obté un efluent diluït i un efluent concentrat. No obstant això, cal subratllar que es tracta d’un sistema especialment efectiu i interessant en purí de mares, donat que, el dia d’avui, en l’exgreix ja es troba una concentració molt alta de nutrients en les dejeccions gràcies a la bona gestió de l’aigua que s’està duent a terme a les explotacions.

D’altra banda, el projecte del concentrador de purins permet fer un seguiment continu dels consums energètics i de la conductivitat, i els consums energètics dels processos són baixos.

El president de la cooperativa, Vicenç Fabré, explica que “la gestió diferenciada d’aquestes dues fases permetrà diversos beneficis que van des de minimitzar costos de transport a augmentar el valor afegit del contingut de les cisternes i optimitzar l’aplicació de nutrients al sòl, tant des d’un punt de vista agronòmic com ambiental”.

Per al desenvolupament del projecte, la Cooperativa Plana de Vic ha comptat amb la Universitat de Vic, l’enginyeria Grups Solucions i la Federació de Cooperatives.

La iniciativa s’ha dut a terme en el marc dels ajuts que el Departament d’Agricultura destina als grups operatius per la innovació i amb el suport econòmic dels fons Feader de la Unió Europea.•

NOVA ADREÇA! La Cooperativa Plana de Vic ha traslladat recentment les seves oficines a: Ctra. Barcelona-Puigcerdà, km 70,4 08503 GURB

24/COOPERATIVES DESEMBRE 2017 AGRO

INNOVACIÓ I AGROCAT

Gestionar les dejeccions ramaderes des del mòbil

EURECAT

Applipur facilita el compliment del pla de gestió i el control de la traçabilitat dels purins a agricultors i ramaders La cooperativa AGROCAT ha dissenyat una aplicació per al mòbil, Applipur, amb l’objectiu de fer més fàcil la gestió dels purins a agricultors i ramaders.

Aquesta app també permet fer un seguiment de la traçabilitat i del pla de dejeccions ramaderes, al mateix temps que aporta una millora econòmica i ambiental.

Per aconseguir els objectius, l’aplicació automatitza el llibre de gestió. També permet geolocalitzar els punts de càrrega i descàrrega i la quantitat de purí descarregat, i inclou lectures del conductímetre per poder conèixer l’aportació de nitrogen que s’està fent al cultiu.

“És una aplicació feta des del sector per al mateix sector amb l’objectiu de millorar la gestió de les dejeccions ramaderes; propicia una fertilització més acurada i en definitiva, implica també una millora econòmica i ambiental”.

EMILI NEBOT AGROCAT

AGROCAT ha rebut el Premi Ruralapps atorgat pel Departament d’Agricultura i Eurecat Des de principi d’any, l’aplicació s’està utilitzant a les comarques centrals de Catalunya per socis agricultors i ramaders vinculats a AGROCAT i forma part d’un projecte global de la cooperativa que es desenvoluparà en el termini de 3-5 anys.

Aquest projecte li ha suposat, a la cooperativa de Sant Fruitós de Bages, el reconeixement com a millor aplicació professional en la 4a edició dels Premis Ruralapps. Aquests guardons són concedits pel Departament d’Agricultura, en col·laboració amb el centre tecnològic Eurecat, per impulsar el desenvolupament d’aplicacions mòbils en els sectors agrari, alimentari i rural. En l’edició d’enguany s’hi han presentat 30 candidatures.• www.agrocat.com

Aquest projecte li ha suposat, a la cooperativa de Sant Fruitós de Bages, el reconeixement com a millor aplicació professional en la 4a edició dels Premis Ruralapps. Aquests guardons són concedits pel Departament d’Agricultura, en col·laboració amb el centre tecnològic Eurecat, per impulsar el desenvolupament d’aplicacions mòbils en els sectors agrari, alimentari i rural. En l’edició d’enguany s’hi han presentat 30 candidatures.

AGRO DESEMBRE 2017 COOPERATIVES/25

FRUITS DE PONENT

Cooperativistes

DE NICARAGUA I BOLÍVIA A FRUITS DE PONENT Coincidint amb el 25è aniversari, la cooperativa Fruits de Ponent ha rebut una delegació de la Federació d’Associacions Ramaderes de Nicaragua i de la Federació de Ramaders del Beni (Bolívia), interessades a conèixer els serveis que les cooperatives catalanes ofereixen als seus socis.

Durant el recorregut per la cooperativa han visitat la central de confecció i l’agrobotiga, i s’han interessat pels aspectes cooperativistes d’aquest grup. Fruits de Ponent és una cooperativa líder a Europa en producció i comercialització de fruita de pinyol que agrupa 180 famílies i celebra l’aniversari apostant per la diversificació, la prestació de serveis al soci i la implicació en múltiples iniciatives de caire social i solidari.

Aquesta acció s’emmarca en la creixent col·laboració de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya amb Acodea, fundació que promou el cooperativisme a Sud-amèrica. Per aquest motiu, els visitants es van reunir també amb representants de la Federació i ara es plantegen extrapolar aquest model a les seves associacions nacionals. www.fruitsponent.com

taronges i mandarines

ACABADES DE COLLIR

Soldebre ha posat en marxa una web per vendre mandarines i taronges acabades de collir directament al consumidor, que rebrà la comanda en unes 24 hores.

Aquesta rapidesa en el servei facilitarà que no s’hagin d’emprar tractaments postcollita i evitarà canvis bruscos de temperatura i manipulacions innecessàries.

La pàgina s’anomena “lamasiademartins.com” i inclou una webcam que permet veure, en temps real i durant les 24 hores del dia, els arbres fruiters d’on es cull el producte.

Manel Lleixà, president de la cooperativa, explica que el lema que inspira aquesta iniciativa és “de l’arbre a casa en tan sols un clic” perquè el seu objectiu és “apropar a la taula dels consumidors el producte fresc en el punt just de maduració: amb més suc, més dolçor, més vitamines...”

La Masia de Martins, a la falda dels Ports, ofereix més de 20 hectàrees de mandariners i tarongers que produeixen fruit des de final de setembre a final de maig. www.lamasiademartins.com www.soldebre.es

Cooperativa d’Artesa, 60è

LA FAGEDA

OBRADOR DE

melmelades

La Fageda ha construït un nou obrador de melmelades, un espai de 350 metres quadrats que permet comercialitzar una altra varietat, la de figa, i sumar fins a onze melmelades diferents.

A més, l’ampliació facilita la separació dels diferents processos d’elaboració de les melmelades: la preparació de fruites i verdures, els focs de cocció, l’envasadora automàtica, l’etiquetatge i encaixat i el magatzem i neteja.

La vintena de treballadors d’aquesta línia preparen unes 25 tones anuals de melmelada, que se sumen a l’elaboració de iogurts i gelats de la cooperativa garrotxina, on un 60% dels treballadors pateixen discapacitat o malaltia mental. www.fageda.com

aniversari

El maig de 1958, una vuitantena d’agricultors de la zona d’Artesa van fundar la cooperativa amb l’objectiu d’agrupar serveis i produccions per potenciar el desenvolupament de la comarca. Actualment, la Cooperativa d’Artesa de Segre dóna servei a 1.137 socis de la Noguera, Pallars Jussà, Segarra, Urgell i Alt Urgell.

Aquest creixement s’ha fet sempre mantenint els principis que han marcat la trajectòria de la cooperativa: capacitat de treball, ètica i professionalitat.

L’activitat principal és la producció de pinsos compostos per a alimentació animal, que es complementa amb nombroses línies de negoci des de la comercialització de bestiar a la gestió de granges, l’elaboració de vins i la prestació de múltiples serveis.

L’aposta més recent és el projecte “Porc Eco”, basat en la producció de cereal i farratge per a l’elaboració de pinso ecològic.

26/COOPERATIVES DESEMBRE 2017 AGRO

VALEA AMARADIEI

CATALUNYA

A la vall del riu Amaradia, es començaran a construir pròximament les instal·lacions de la primera cooperativa resultat de la cooperació entre Catalunya i Romania, que es dedica a la producció de fruits del bosc.

El projecte es va iniciar el 2014 i compta amb 70 socis cooperativistes romanesos i tres catalans. Enric Dalmau, un dels impulsors i president de la cooperativa de Cervià de les Garrigues, explica que “volem contribuir a la dinamització de la regió romanesa del Gorg que actualment és pobre per manca d’organització econòmica i social, però que té moltes possibilitats perquè la terra de cultiu és molt fèrtil”.

La cooperativa Valea Amaradiei Catalunya ja ha començat a produir i comercialitzar les primeres plantacions de móra. A partir de l’any que ve, es preveu començar a exportar a diferents països de la Unió Europea i a més, es diversificarà la producció amb plantacions de gerds i goji.

Les noves instal·lacions permetran comptar amb càmeres de fred i de congelat, i amb naus per al triatge, la conservació i l’envasat dels fruits. Es preveu que estaran construïdes la pròxima primavera.

CÀMERA ARROSSERA DEL MONTSIÀ

CÀMERA

arrossera MONTSIÀ

La cooperativa d’Amposta ha celebrat el 90è aniversari de la seva fundació amb una jornada dedicada als socis.

Més de 900 persones van viure un dia en família a la cooperativa, participant d’una visita guiada per les instal·lacions i gaudint d’una gran paella feta amb el millor arròs “Montsià”.

Marcel Matamoros, president de la Càmara Arrossera del Montsià, explicava que “hem arribat fins aquí amb constància i esforç.

Des dels primers socis fins ara hi ha un llarg recorregut, amb anys bons i dolents, però crec que sempre hem sabut mantenir l’essència dels fundadors i hem fet avançar el nostre projecte cooperatiu”. www.lacamara.es

ROOM ESCAPE AL CELLER MASROIG

Descobreix l’enigma del segrest al Celler Masroig.

Aquesta és l’activitat que el celler del Priorat ha organitzat, juntament amb l’empresa Cuenta Atrás, coincidint amb el pont de desembre.

Aquesta sessió de room escape oferia la possibilitat de viure un videojoc d’aventures físic. En equips de vuit persones, els visitants eren tancats als antics trulls subterranis de 1917 i havien de fer servir els elements que trobaven per resoldre una sèrie de trencaclosques i escapar abans que se’ls esgotés el temps de què disposaven.

La trama de l’enigma estava relacionada amb els 100 anys d’història i els secrets més ben guardats dels vins del Celler Masroig. Una experiència per als més aventurers que va finalitzar amb una degustació de vins i oli i que es repetirà de cara a Setmana Santa. www.cellermasroig.com

MUSCAT DE NADAL Un dels fruits dels convenis intercooperatius acordats en el Fòrum Mundial de Cooperatives Vitivinícoles és el nou “Muscat de Nadal” de Cevipe. Es tracta d’un vi dolç natural de la collita 2017, amb DO Muscat de Ribesaltes.

Elaborat a partir de les varietats moscatell d’Alexandria i moscatell de gra petit, té un color daurat pàl·lid amb tons verds, nas intens en cítrics i notes de fruites exòtiques i florals.

La seva frescor i dolçor permeten nombroses associacions gastronòmiques i les aromes intenses accentuen els formatges i harmonitzen amb tot tipus de postres, especialment les nadalenques. www.cevipe.coop AGRO DESEMBRE 2017 COOPERATIVES/27

Barcelona, TastaCoop

Els catalans valorem, cada vegada més, els productes de proximitat i elaborats per cooperatives agràries. Es caracteritzen per la qualitat i són de quilòmetre zero, garanteixen la traçabilitat i la seguretat alimentàries, amb denominació d’origen, naturals, sostenibles i una bona relació qualitat-preu. I fan país, perquè generen llocs de treball, riquesa al territori i sobretot, aporten vida.

Per donar resposta a aquesta demanda creixent, les cooperatives estem apostant per apropar els productes a Barcelona. No és fàcil fer-se un lloc en un mercat tan competitiu i l’equip TastaCoop volem posar el nostre granet de sorra recomanant als consumidors 4 espais específics on trobar-los.

Afortunadament, la presència cooperativa també es fa visible en molts altres punts de venda i avui en dia podem trobar aquests productes a grans superfícies, cellers de vi i botigues delicatessen, a més de les seves pròpies agrobotigues.

CoopMercat, estimem la terra La primera botiga CoopMercat va obrir el 2013 per generar ocupació per a persones amb discapacitat intel·lectual dins l’àmbit dels serveis de proximitat.

Els seus promotors creuen en el cooperativisme i aposten pel consum de productes d’alimentació cooperatius, d’entitats d’economia social i d’empreses locals amb valor afegit, i defensen que apostar per una alimentació de qualitat escollint productes de proximitat és un acte d’estima al nostre país.

CoopMercat és la concentració europea més gran de producte cooperatiu amb més de 1.000 referències i s’hi troben gran varietat d’olis, vins, cerveses, gasoses, fruits secs, arrossos, infusions, condiments, melmelades, dolços, xocolata, formatge, embotits, iogurts...

GRÀCIA Pg. de Sant Joan, 186 934 588 936

28/COOPERATIVES DESEMBRE 2017 AGRO

SANTS C. Creu Coberta, 112 934 588 936

BOTIGA ON-LINE www.coopmercat.coop/botiga

Cooperativa Plana de Vic,

junts cuidem l’origen Fundada l’any 1966, la Cooperativa Plana de Vic aplega ramaders de tota la comarca d’Osona i té una important tradició agroramadera, especialment del sector porcí. El 2011, va desembarcar a Barcelona obrint una botiga al rovell del barri de Gràcia.

A les botigues CPV es poden trobar molta varietat de productes procedents de les explotacions dels mateixos socis així com d’altres cooperatives i d’artesans: olis, vins amb DOP, fruits secs... Sens dubte, però, la carn de porc i de vedella són el principal atractiu per al consumidor.

Travessera de Gràcia 140 933 686 367 www.planadevic.cat

Km.0

by Unió Oberta a l’estiu, és la més recent d’aquestes botigues. Parlem del nou espai que la cooperativa Unió Corporació Alimentària té a Barcelona, concretament a tocar de la Sagrada Família. Ofereix tota la varietat de productes del grup: olis d’oliva verge extra, grans vins amb denominació d’origen i fruits secs, que protagonitzen els seus lineals i es poden tastar en la sala per a degustacions. Caldrà seguir-la de prop!

C. Marina, 239 bis 937 305 840 www.unio.coop

Garrigues,

colors i emocions A l’Eixample de Barcelona, en concret al Mercat de la Concepció, s’hi troba enclavat el punt de venda, degustació i informació de productes de les Garrigues.

En aquesta parada del mercat que impulsa un grup de productors s’hi poden comprar el reconegut oli verge extra de les Garrigues, vi de la DO Costers del Segre, subzona Garrigues, fruits secs, mel... A més, preparen lots de Nadal i contínuament organitzen esdeveniments relacionats amb la zona.

En la iniciativa, hi estan implicades cooperatives com Juncosa, Vinaixa i Camp de Bovera.

MERCAT DE LA CONCEPCIÓ Parades 172 - 177 C. Aragó, 313-317 657 491 926 Facebook

AGRO DESEMBRE 2017 COOPERATIVES/29

“J

o sóc fill d’Espolla, un poble petit de 400 habitants a l’Alt Empordà. A casa meva eren agricultors, treballaven la vinya i l’olivera, i el pare estava vinculat a la cooperativa”. Així es presenta en Josep Maria Casellas (Espolla, 1953), l’actual gerent del celler cooperatiu.

Extravertit, xerraire, infatigable, identificat amb la cooperativa: “No m’agrada escalfar cadires. Si sóc en un lloc és per implicar-m’hi i tirar endavant.

Sempre estic barrinant projectes i noves oportunitats”.

La seva vinculació amb la cooperativa ve de lluny. “Sempre l’hem sentit com una cosa molt del poble perquè la cooperativa era la principal font d’ingressos. Per això, ja de ben jovenet vaig començar a treballar-hi al mateix temps que ajudava a casa portant les terres dels meus pares”.

En Josep Maria se’n sent “satisfet” perquè “volíem que la gent es pogués guanyar la vida portant el seu producte a un lloc on es trobés com a casa”, i s’explica: “La cooperativa és una empresa i ha de tirar endavant com a tal. Hem fet inversions per millorar –sempre tocant de peus a terra!- i de moment sembla que la cosa va bé; la gent està contenta”.

També parla de la importància de les persones amb qui comparteixes viatge. “He tingut molta sort. Tota la junta són molt bons companys. Som els mateixos que vam posar en marxa el projecte. Ens mirem als ulls i ens entenem. M’han deixat treballar buscant els medis i recursos necessaris per poder fer les inversions i jo he aportat la meva experiència, que he anat agafant dels diferents llocs per on he passat i que ara gaudim tots plegats”.

No obstant això, va arribar un dia que en Josep Maria va iniciar un altre camí “muntant un negoci propi, que no tenia res a veure amb el sector agrícola” i anys després, es va embarcar en l’aventura municipal: durant més de vint anys va ser tinent d’alcalde del poble. “En un GENT&TERRITORI ajuntament petit, has d’espavilar per aconseguir recursos que et permetin fer coses per la gent. Això em va enriquir de molta experiència”.

Però això no és tot. “En una cooperativa no només es treballa perquè s’ha de treballar, també es fa perquè tens estima a mort a la gent, al poble, a l’empresa. Si no ho veus així, Anaven així les coses quan, no t’hi posis. Tot un poble i a l’any 2001, una greu crisi va vegades una comarca depeesclatar a la cooperativa d’Esnen de les teves decisions, polla. “Va dimitir tota la junta, perquè n’estan vivint. Aquí JOSEP M. CASELLAS però vam decidir que no la dalt, tenim molt arrelat què és Celler Cooperatiu d’Espolla podíem deixar caure. Es va la cooperativa i sabem que no elegir un nou consell rector lipodem mecanitzar la nostra derat per en Narcís Geli -un pagès amb molta producció, feina, que hem de treballar la terra amb un pic i després perquè és important que el president sigui algú que s’hi sortir a mercat i competir en preu. Però afortunadament, guanyi les garrofes- i durant nou anys vaig treballar destenim finques que ens permeten elaborar vins molt esinteressadament, sense guanyar-hi ni un cèntim. Entre pecials”. tots, vam voltar arreu de Catalunya i cellers de França per trobar el nostre propi model”.

I hi ha jovent. “Tenim joves, al poble, que volen continuar l’activitat i ens estem preparant perquè el dia de demà En l’última dècada, el Celler d’Espolla ha quintuplicat el tinguin un futur. Hem muntat una empresa agrícola que nombre de treballadors, dels quals cinc són comercials; és una secció més de la cooperativa i que ens permet ha augmentat de 22.000 a 600.000 ampolles comertreballar les finques dels socis que es fan grans i quedacialitzades, i té una notable cartera de clients incloent rien abandonades. D’aquesta manera garantim l’entrada l’exportació a països com França, Anglaterra, Noruega de producte”. i Hondures.

La seva, la del Josep Maria, és una manera de ser, com“Ho hem aconseguit perquè teníem una idea clara: sortir promesa, lluitadora i amb visió global. “La cooperativa d’Espolla fent una teranyina fins a arribar a Barcelona. no només ha de recollir el producte del soci, sinó que té Ara ja hi som, a Barcelona i a altres països del món on l’obligació d’ajudar-lo. Si el soci té continuïtat, la coopeestem venent ampolles de vi des de 3 fins a 28 euros”. rativa tindrà futur”.•

““Tocant de peus

a terra”

30/COOPERATIVES DESEMBRE 2017 AGRO