AGROactivitat 96 (febrer - març 2019)

96 FEBRER -MARÇ [2019]

AGRO

ACTIVITAT

REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

Economia social i cooperativa

EDITORIAL Temps inestable ¡Sembla que va ser ahir que ens desitjàvem un bon any i ja estem a punt d’entrar a la primavera, que ens ha tornat a sobtar amb el seu avançament en el temps. La bonança climatològica, però, ha provocat floracions massa primerenques en els arbrers fruiters i està agreujant una sequera que comença a ser preocupant en cereals malgrat s’hagin iniciat les campanyes de reg.

Els moments que vivim a la Federació són molt similars al temps meteorològic: ens debatem entre la il·lusió i la preocupació.

Continuem treballant en el marc de la discussió de la nova PAC seguint amb detall, a més de la discussió europea, els treballs preliminars d’elaboració del pla estratègic que l’aplicarà i amb expectació les noves oportunitats de suport a la innovació, relleu generacional, promoció i creació de noves organitzacions de productors, entre d’altres.

D’altra banda, a la Federació estem reivindicant que es facin els passos adients per part del Govern per a convocar el més aviat possible el Pla de Millora de Competitivitat de les cooperatives agràries perquè entenem que és un instrument cabdal per enfortir les estratègies empresarials del sector, consolidar projectes importants i fer front als nous reptes del mercat.

En aquest sentit, no puc obviar la preocupació per la falta d’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i del Govern espanyol. Una inquietud que s’ha agreujat

AGROACTIVITAT 96 FEBRER-MARÇ 2019

Portada: © michellegibson Bimestral, 20.000 exemplars Data de tancament: 11 de març de 2019 Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 agroactivitat@fcac.coop Edició on-line: www.agroactivitat.cat

després de conèixer la proposta d’adjudicació pressupostària a les diferents Conselleries.

Malauradament, el pressupost previst per al Departament d’Agricultura continuaria perdent pes en el conjunt del Govern: dels 1.715 milions d’euros que estava previst incrementar a nivell global, només 16 milions correspondrien a polítiques agràries. El pes del Departament d’Agricultura recularia fins a l’1,31% sobre el conjunt, convertint-se en la participació més baixa de la dècada.

Ja hem traslladat la nostra sorpresa i intranquil·litat, perquè resulta del tot impossible fer polítiques agràries, tirar endavant lleis com la d’espais agraris, impulsar infraestructures de reg imprescindibles, donar suport a la millora de competitivitat dels sectors o promoure les assegurances agràries, per citar alguns exemples, sense un pressupost suficient. I per aquest motiu i des de la confiança a la persona que lidera la Conselleria d’Agricultura, continuarem reclamant un major reconeixement del nostre sector.

Però això no és tot. Aquestes incerteses vénen amanides amb les incògnites derivades de les pròximes eleccions generals del 28-A i els comicis al Parlament europeu i en l’àmbit municipal.

Sens dubte no es preveuen uns mesos tranquils, però l’equip humà de la Federació treballarem perquè les il·lusions esdevinguin realitats i les preocupacions, oportunitats.

RAMON SARROCA President FCAC

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Antoni Galceran, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Enric Dalmau, Joan Torné, Josep Lluís Escuer, Joan Josep Raventós, Marcel Matamoros, Martí Orra, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral Direcció: Jordi Vives Cap de Redacció: Maria Corral Redacció: Alfred Calvet, Àngel Balagué, Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Esmeralda Pérez, Josep Lluís Bosque, Josep Parcerisa, Òscar Tolsà i Raquel Callol Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019 Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL Impressió: Litografia Rosés Col·labora: Xarxa Verda DL: B 10594-2015 Amb el suport de:

Les seves dades han estat incorporades als sistemes de tractament de FCAC en tant que subscriptor. Podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació, supressió i oposició/revocació, dirigint-se a c/ Ulldecona, 33, 3er.

08038 Barcelona o bé a rgpd@fcac.coop Pot presentar també reclamació davant l’Autoritat de Control.

AGRO FEBRER-MARÇ 2019/3

Cooperatives agràries i economia social E

l cooperativisme agrari crea ocupació per a 4.500 persones i creix el nombre mitjà de treballadors, amb un increment dels llocs fixos i l’ocupació femenina.

Són generadores de riquesa i llocs de treball i, a més, presten serveis en l’àmbit rural, a on sovint hi ha manca d’iniciativa privada.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya s’ha reunit amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, amb l’objectiu de plantejar-li els reptes que aquestes empreses han d’afrontar per tal de garantir el creixement del sector.

Per aquest motiu, s’ha subratllat la importància que, des del Departament de Treball, s’impulsin projectes innovadors que afavoreixin el desenvolupament del cooperativisme agrari i s’ha destacat la importància de promoure les línies específiques de suport a l’economia social. La Federació ha fet una valoració especialment positiva dels projectes Singulars, que permeten treballar en àmbits tan estratègics com el relleu generacional al camp –amb el projecte liderem el relleu.coop– i l’arribada dels productes cooperatius al consumidor català –projecte agrobotigues.cat–.

Posar en valor que, des del Departament de Treball, s’impulsin projectes innovadors que afavoreixin el desenvolupament del cooperativisme agrari i la importància de promoure les línies específiques de suport a l’economia social En aquest sentit, la Federació ha aprofitat la trobada per posar en valor que les cooperatives compleixen una funció cabdal com a model d’empresa en l’economia social.

En canvi, també s’ha posat de manifest que altres línies, com Ateneus cooperatius, no acaben de respondre a les necessitats d’un sector que té el creixement i l’especialització empresarial com a objectius més imminents.

En aquest sentit, la Federació ha proposat buscar un millor encaix d’aquesta eina amb les necessitats del cooperativisme agrari i així poder garantir la seva concreció en projectes eficaços per a la creació d’ocupació, la col· laboració empresarial, la innovació i la internacionalització del sector.

Finalment, s’han plantejat qüestions d’ordre més intern però no per això menys rellevants, com la modificació del sistema de bonificació per a la realització de formació a treballadors i la necessitat de procedir a la completa digitalització del Registre de Cooperatives. Precisament, aquesta és una de les assignatures pendents d’anteriors legislatures i la seva activació resultaria transcendental per agilitzar la relació d’aquestes empreses amb l’Administració.

Reunió de la FCAC amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani; i el director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, Josep Vidal. FCAC

A CATALUNYA Les cooperatives agràries tenen un pes sobre el conjunt de la producció final agrària superior al 37% del total. Aquestes empreses aglutinen 31.483 socis productors, generen 4.436 llocs de treball i compleixen una imprescindible funció social en molts nuclis rurals.

L’últim exercici –segons dades de l’Anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries de Catalunya 2018– s’hi ha produït un augment tant de l’ocupació fixa com femenina. En concret, els llocs de treball fixos han augmentat un 5,5% i ja representen el 63% del total (2.794 treballadors); mentre que l’ocupació femenina ha crescut un 4,3% i se situa en el 49% (2.182 treballadores).

Aquesta progressió es tradueix en un increment del 4,9% del nombre mitjà de treballadors per cooperativa i també la facturació per treballador fix ha augmentat un 3,9% fins als 602.330 euros.

AGRO FEBRER-MARÇ 2019 EN PORTADA/5

ENTREVISTA

CHAKIR EL HOMRANI CONSELLER DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“Enfortir els consells rectors, la participació dels socis i el relleu generacional”

Q

uines són les prioritats de la Conselleria de Treball per al cooperativisme agrari?

Des de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies tenim molt clar que una de les nostres prioritats és el cooperativisme i l’economia social i, dintre d’aquests, hem de tenir sempre en compte l’importantíssim paper del cooperativisme agrari, que representa un total de 416 cooperatives de les més de 4.200 cooperatives que hi ha registrades al país.

Si parlem de prioritats, són les acordades amb el mateix sector i que són l’enfortiment dels consells rectors i la participació dels socis, així com el suport al relleu generacional en les cooperatives. Sou les mateixes cooperatives agràries que teniu molt clar que precisament aquest darrer és un dels reptes més importants al qual heu de fer front.

Quines mesures es contemplen per fer front als reptes?

“La potencialitat de la intercooperació entre cooperatives de consum, treball i agràries és un exemple molt clar de com podem generar sinergies i aprofitarles per al creixement d’aquestes entitats”

El primer element que hem de situar és que nosaltres analitzem i treballem entorn de tot el cooperativisme i tota l’economia social. I en aquests àmbits hem estat treballant en dues mesures molt concretes: per un costat, tot allò que va lligat a la Xarxa d’Ateneus Cooperatius i que és una manera de garantir la capil·laritat territorial del cooperativisme; segurament és l’aspecte que té més ressò en el cooperativisme agrari. I per una altra banda, el programa Singulars amb el qual volem enfortir les propostes de cooperatives ja constituïdes i entomar nous reptes empresarials de creixement i consolidació.

També hem de tenir en compte que vosaltres, les cooperatives agràries,

teniu una part molt important d’interlocució directa amb el Departament d’Agricultura i pel que em consta és una interlocució molt constructiva i positiva.

A partir d’aquí, tenim molt clar que el paper de la FCAC és d’interlocutor, de concertació. Sou un actor imprescindible en tota l’estratègia cooperativista a Catalunya.

Però els objectius que persegueixen els Ateneus Cooperatius no acaben de respondre a les necessitats de les cooperatives agràries...

Els objectius dels Ateneus cooperatius van lligats a tres aspectes: xarxa i capil·laritat al territori, increment del cooperativisme i generació de sinergies d’intercooperació entre cooperatives. És veritat que ara mateix les cooperatives agràries tenen una prioritat més vinculada al creixement i a l’especialització empresarial, però crec que entre tots i totes hem de trobar de quina manera el cooperativisme agrari s’incorpora dins del teixit dels Ateneus cooperatius. I crec que això ho hem de saber fer conjuntament.

La potencialitat de la intercooperació entre cooperatives de consum, treball i agràries és un exemple molt clar de com podem generar sinergies i aprofitar-les per al creixement d’aquestes entitats. El cooperativisme agrari ha de ser present –i aquesta és la nostra voluntat– en els Ateneus cooperatius i entre tots hem de trobar aquest encaix, tant des dels ateneus cap al cooperativisme agrari com també des del cooperativisme agrari cap als ateneus. Necessitem xarxa territorial i fer visible que l’economia social i el cooperativisme són una economia de futur i un projecte alternatiu per al creixement econòmic d’aquest país.

El relleu generacional al camp –liderem el relleu.coopi l’arribada dels productes

cooperatius al consumidor –agrobotigues.cat- són àmbits que la FCAC ha treballat com a projectes Singulars. Quina valoració se’n fa?

Aquest és un clar exemple de com, quan treballem conjuntament i tenim clar quin és l’objectiu, quina és la diagnosi i de quina manera hem de portar a terme l’estratègia, podem fer grans projectes. Nosaltres, com a Departament, estem molt contents i pensem que és un bon exemple d’enfortiment de la relació amb el cooperativisme agrari. I el que és més important: de com donem resposta als principals reptes que té. Hem de continuar treballant en aquest camí.

En l’àmbit de formació, la Federació ha sol·licitat una modificació del sistema de bonificació perquè les cooperatives puguin aprofitar millor els recursos. Creu que serà possible?

Compartim la necessitat de transformar el sistema de bonificació per tal que sigui més eficient i doni resposta tant al teixit cooperatiu com a les petites empreses del país. Hi ha àmbits que no recauen competencialment en la Generalitat, però això no és ni ha de ser una excusa per deixar d’utilitzar totes les eines que tenim al nostre abast. Tot i les limitacions que té el sistema de bonificació estatal, compartim amb la FCAC i creiem necessària aquesta transformació.

Agilitzar la digitalització del Registre de Cooperatives és una de les assignatures pendents d’anteriors legislatures. Existeix una previsió per activar aquesta eina?

Des del 2010 els documents que entren al Registre General de Cooperatives de Catalunya han estat digitalitzats. Això no obstant, ara cal fer l’anomenada “digitalització segura” en la forma que exigeix la Llei 39/2015, articles 16 i 27, mitjançant codis segurs de verificació. Pel que fa a aquesta forma digitalització, està programat que durant aquest any es pugui fer la definició dels requeriments necessaris per dur-la a terme.

Per altra banda, i amb l’objectiu d’agilitzar la relació del sector amb l’Administració, des del Registre Ge-

neral de Cooperatives també s’està avançant en el procés de tramitació telemàtica. Actualment, tots els tràmits relatius a la reserva de denominació social, les sol·licituds relatives a la publicitat registral es fan mitjançant tramitació electrònica.

Així mateix, enguany està prevista la implementació de la legalització telemàtica dels llibres socials de les cooperatives. També s’ha definit el funcional tècnic que ha de permetre la tramitació telemàtica del dipòsit de comptes anuals de les cooperatives i l’explotació de les principals dades econòmiques dels documents comptables.

Des del 2016, a diferència d’anteriors Governs, el Departament preveiem un pressupost anual de 100.000 euros per a la millora del Registre. Nosaltres continuarem en aquesta línia.

Al febrer, es va iniciar el debat per a la nova Llei de l’economia social. Què pot aportar al sector?

Cal regular i cal una bona llei entorn de l’economia social. Per nosaltres, és un dels nostres objectius. Hem iniciat tot el debat sobre les bases de la llei de forma paral·lela: per un costat amb el teixit d’economia social i per l’altre, des del Departament. I ho hem fet així amb l’acord que, quan fem el primer procés de reflexió, començarem a posar en comú tots els elements.

Crec que tots som conscients que el que ens cal és definir i consolidar quines són les característiques imprescindibles per a les organitzacions de l’economia social. I el que cal, també, és que l’economia social sigui veritablement una alternativa en un model econòmic centrat en la persona.

Ens en sortirem i tindrem una bona Llei d’Economia Social sempre que estigui ben consensuada amb tots els sectors. I en aquest sentit, és molt important aconseguir una visió consensuada de les cinc organitzacions impulsores de l’AESCAT: la Taula del Tercer Sector, la Confederació Empresarial del Tercer Sector, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya. Entre tots hem d’aconseguir generar aquesta regularització i el que és més important, gràcies a aquesta regularització fer créixer el sector.• AGRO FEBRER - MARÇ 2019 EN PORTADA/7

OPINIÓ

CoopCredit es consolida i exporta el model JOSEP BOQUÉ. PRESIDENT ASC, SCCL

La plataforma CoopCrèdit va néixer fa més de cinc anys en el si de l’ASC amb l’objectiu de donar cobertura a un seguit de necessitats tant de les seccions de crèdit com dels seus socis i col·laboradors.

La plataforma CoopCredit està implantada a 33 seccions de crèdit catalanes, aplega 17.000 titulars de comptes i ja gestiona més del 70% dels dipòsits del sector Com en tot gran projecte, els inicis no van ser fàcils; però potser els dubtes eren més de caràcter tècnic que no pas estratègic, ja que en general es veia positiu poder comptar amb una plataforma tecnològica comuna que sorgís de les aportacions i necessitats de les mateixes seccions de crèdit, els consells rectors, els directors i els mateixos treballadors. A més, la Llei 7/2017, que regula el règim de les seccions de crèdit de Catalunya, també recull l’obligació de comptar amb un sistema de gestió homogeni i que compleixi certs requisits.

L’elaboració i desenvolupament del projecte va comptar amb el suport de l’equip tècnic de l’ASC, que va aportar el coneixement i l’experiència en la gestió de les seccions de crèdit tant pel que fa a aspectes tècnics com legals, i la implicació de consultors i professionals de les tecnologies de la informació que van implementar el projecte.

El dia d’avui es tracta d’un projecte madur, i prova d’això és que s’ha implantat amb èxit a 33 seccions de crèdit de Catalunya i ja gestiona més del 70% dels dipòsits del sector.

Els usuaris disposen d’un servei d’assistència que destaca per la seva eficiència 8/FEDERACIÓ FEBRER-MARÇ 2019 AGRO

i la capacitat de resolució dels dubtes i problemes que van sorgint en el dia a dia. Per la seva part, les seccions de crèdit disposen d’una plataforma de gestió comuna, unificada i potent, que facilita el compliment dels requeriments normatius relacionats amb protecció de dades, blanqueig de capitals, normativa específica del sector, fiscalitat...

La plataforma, que ja aplega més de 7.500 usuaris actius de la Secció de Crèdit On Line i 17.000 titulars de dipòsits, és un projecte viu que es troba en constant evolució per introduir els nous requeriments i tecnologies de forma eminentment pràctica per al sector. En concret, actualment estem desenvolupant millores en el disseny i la usabilitat del servei online mitjançant la web, així com l’adaptació per a dispositius mòbils.

Dues cooperatives de Galícia i Garlan, la cooperativa de segon grau amb secció de crèdit d’Euskadi, s’incorporen al projecte liderat per l’ASC Per acabar, també m’agradaria destacar la recent incorporació a CoopCredit de dues cooperatives pertanyents a la comunitat de Galícia i la propera integració de Garlan, l’única secció de crèdit d’Euskadi que, a més, esdevé un model pioner a la península en tractar-se d’una cooperativa de segon grau. Aquest creixement valida la plataforma com a exportable i ens obre nous horitzons.

Gràcies per la confiança que ens heu dipositat usuaris, treballadors i socis de les cooperatives amb secció de crèdit. Vosaltres sou, sens dubte, el fonament de l’èxit d’avui i la raó del nostre compromís de millora.•

Compareixences de Ramon Sarroca al Parlament de Catalunya. FCAC

Al Parlament de Catalunya La proposició de Llei d’espais agraris i el posicionament en relació amb la PAC post-2020 centren les últimes intervencions de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya davant la Comissió d’Agricultura.

Ramon Sarroca ha comparegut recentment al Parlament de Catalunya en dues ocasions, i ho ha fet amb l’objectiu de traslladar les necessitats del sector en relació amb projectes de normativa que són especialment rellevants per al cooperativisme agrari i que actualment es troben en procés de discussió.

Llei d’espais agraris

PAC post-2020

Quan a la proposició de Llei d’espais agraris, Sarroca va avançar que la Federació “comparteix la necessitat de protegir l’espai agrari i l’activitat que s’hi desenvolupa” i així mateix, va afirmar que “en l’anterior legislatura, vam participar en un intens procés d’interlocució que va comportar la incorporació de totes les esmenes que proposàvem en el text que finalment ha entrat al Parlament”.

No obstant això, el president de la Federació va voler incidir en la importància d’aconseguir una major coordinació en el si del Govern en relació amb la gestió del territori, i va fer menció específica a la diferència de perspectives que es pot establir entre els avantprojectes de la Llei d’espais agraris i de la Llei de territori a l’hora de regular un mateix espai.

Igualment va reclamar la participació de les cooperatives en el procés de posada en marxa de la Llei i la necessitat que s’atorguin pressupost, recursos i mitjans per al desplegament de la normativa. En concret, va fer referència a aspectes com el Pla territorial agrari, la identificació i possible explotació de les parcel·les en desús, l’elaboració de mapes de sòl o l’inventari de camins rurals.

El debat sobre la PAC després de 2020 ha començat i la Federació ha mostrat, en diversos fòrums, les seves discrepàncies en relació amb determinats aspectes que regula.

En primer lloc, davant la Comissió d’Agricultura, Ramon Sarroca va destacar la necessitat de disposar d’un pressupost fort per part de les diferents administracions implicades, tant europea com espanyola i catalana.

En aquest sentit, va destacar que Espanya no pot mantenir una reducció del 74% en el cofinançament de la política de desenvolupament rural i va subratllar que cal un pressupost del Departament d’Agricultura “suficient per cofinançar els reptes que tenim, i més davant l’amenaça de reducció dels pressupostos europeus”.

La Federació també va defensar que un estat membre pot tenir diversos plans estratègics a escala regional i va valorar com a “molt positiva” l’extensió dels programes operatius a la immensa majoria de sectors productius.

Altres aspectes que va abordar Sarroca durant la compareixença són la figura de l’agricultor genuí, la sol· licitud d’una excepció al límit màxim dels ajuts directes per a les cooperatives agràries i la necessitat de potenciar el sistema d’assessorament de les explotacions.• AGRO FEBRER-MARÇ 2019 FEDERACIÓ/9

Reconeixements al cooperativisme Per la seva projecció i aportacions en benefici dels interessos generals, dins del món del treball, la Generalitat de Catalunya ha atorgat la Medalla President Macià a dos històrics del cooperativisme agrari català: Joan Segura i Cristòbal Colon.

Joan Segura, nascut a Maials (1953), va formar part del Consell Rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya entre 1992 i 2014, on va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat i va impulsar el procés d’expansió d’aquesta organització.

En representació del sector també va participar durant 22 anys a la Confederació de Cooperatives Agràries d’Espanya i va presidir la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

En un àmbit més comarcal, ha presidit la DOP Les Garrigues així com les cooperatives Camp Foment Maialenc, Fruits Secs de les Garrigues i Oli-Art.

Cristòbal Colon, de Zuera (1949), és psicòleg de formació i va fundar La Fageda l’any 1982. Des del seu inici, aquest projecte ha perseguit la integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual o amb malalties mentals per mitjà del treball, entenent que l’ocupació aporta autoestima, reconeixement social i en definitiva, equilibri psicològic. En l’actualitat, a la Fageda Fundació hi treballen 177 persones amb discapacitat de la comarca de la Garrotxa.

10/FEDERACIÓ FEBRER - MARÇ 2019 AGRO

COOPCAT

Premis CoopCat La Confederació de Cooperatives de Catalunya ha organitzat la segona edició dels Reconeixements CoopCat, que distingeixen empreses cooperatives per la capacitat de transformació social. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presidit el lliurament de guardons que, entre d’altres, s’han atorgat a la Cooperativa Agrària de Torelló i a la SAT Apícola el Perelló – Mel Múria.

La Cooperativa Agrària de Torelló ha estat distingida en la categoria d’economia circular pel sistema de tractament de purins que va engegar ja fa alguns anys mitjançant un pla conjunt de dejeccions ramaderes amb els seus socis. Es tracta d’un projecte sostenible que estalvia costos al ramader alhora que valoritza un residu i proveeix de matèria primera a cost pràcticament zero.

Mel Muria ha estat guardonada per la seva contribució a la societat i per saber traslladar els principis i valors cooperatius en el desenvolupament de la seva activitat empresarial. La SAT Apícola del Perelló uneix la tradició amb la qualitat agroambiental de les muntanyes mediterrànies i la tecnologia més avançada per crear diferents gammes de productes apícoles de qualitat. Les diferents col·leccions de Mel Muria es comercialitzen arreu del món, des de països europeus a l’Orient Mitjà i el continent asiàtic.•

AGRO FEBRER - MARÇ 2019 FEDERACIÓ/11

“Menys quantitat i més qualitat” Amb una dilatada experiència en el món cooperatiu i també en política municipal i comarcal, Albert Capdevila (Puiggròs, 1948) és el responsable del sector de la fruita de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Durant més de 40 anys ha estat capdavant de l’explotació familiar de poma, pera i préssec, conreu que va reconvertir a la poma fa uns quatre anys. Actualment, ha cedit el relleu als fills, però continua vinculat a la cooperativa Foment Agrícola Les Planes, de Torregrossa, on havia format part de la junta rectora.

En representació de les cooperatives catalanes, és responsable de fruita de llavor al Consell Sectorial de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i forma part del Grup de Treball d’Itàlia, França, Espanya i Portugal sobre poma i pera.

12/SECTORS FEBRER - MARÇ 2019 AGRO

E

l sector dels cítrics travessa una greu crisi de preu. A què és deguda?

Les importacions de taronja procedents principalment de Sud-àfrica, però també d’Egipte, Marroc i Turquia estan ensorrant els preus. L’entrada de taronges ha augmentat més del 54% i la de mandarines, un 26%.

En concret, en el cas de les taronges, les importacions procedents d’aquests països han passat de 370.824 tones (any 2014) a 553.012 tones (octubre 2018). Pel que fa a les mandarines, les entrades s’han incrementat de 210.795 tones a 271.843 tones, en el mateix període.

Com s’ha arribat a aquesta situació?

Aquestes dades es fan difícils de comprendre quan l’Estat espanyol és el màxim productor de la Unió Europea i fins fa poc el primer exportador mundial, actualment superat per Egipte.

L’origen de tot plegat es troba en el redactat del conveni que la Unió Europea va signar amb Sud-àfrica i que va autoritzar l’entrada de taronges per fer sucs. A la pràctica, ens hem trobat que entren taronges amb destinació a la indústria que s’acaben venent com a fruita de taula, ja que són dolces i de qualitat.

Tenim l’agreujant, a més, que la nostra collita és més tardana i, quan volem sortir, ja ens trobem el mercat inundat de cítrics que han vingut de fora.

Existeixen solucions per al sector català?

En breu s’haurà de renovar el conveni amb Sud-àfrica, i espero que s’hi inclouran clàusules de salvaguarda que permetin posar fre a les importacions en cas d’una caiguda de preus per excés de producte en el mercat.

ALBERT CAPDEVILA RESPONSABLE DE FRUITA FCAC

La crisi de la fruita de pinyol, té la mateixa causa?

En el cas de préssecs i nectarines, la crisi ve donada perquè a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol hem produït massa alhora que baixava el consum perquè el consumidor es decantava cap a altres productes.

Aquest procés ha coincidit amb el veto de Rússia, un mercat important per al sector perquè feia molts anys que treballàvem.

Aquesta suma de factors provoca que al sector ens estigui costant més recuperar-nos.

El Departament d’Agricultura ha aprovat un Pla d’arrencada de fruiters...

Sí. Poder treure del mercat els excedents de fruita que no arribaven en les millors condicions al consumidor o les plantacions de pagesos que volen abandonar l’activitat facilitarà una certa estabilització dels preus que es mantenen en nivells crítics des del vet rus.

Ara bé, perquè la mesura sigui encara més eficient, cal que la resta de zones de fruita de pinyol implementin accions similars. Per això, des de la Federació hem reclamat el compromís de la resta de comunitats autònomes productores –Aragó, Múrcia i Extremadura- perquè també aprovin un pla d’arrencada per a préssec, nectarina, paraguaià i platerina.

Quina és la funció de la Circumscripció Econòmica de la fruita a nivell català i la Interprofessional en l’àmbit estatal?

L’objectiu és agrupar tots els agents del sector per fer accions de promoció al consumidor, ja que en l’última dècada a l’Estat espanyol el consum de préssec i nectarina s’ha reduït en un 22%.

El motiu és que s’està apostant per varietats amb bona presència i bàsicament destinades a exportació, però que han perdut el sabor dolç que encaixa millor amb les preferències del consumidor nacional.

Probablement hauríem de diferenciar entre la fruita que destinem a exportació i el consum de proximitat, i tenir en compte les preferències de sabor dels consumidors dels diferents països.

Caldria apostar per la qualitat en lloc de la quantitat, homogeneïtzar i aconseguir un sabor adequat al que espera el consumidor, però això requereix inversió per part del sector productor i la complicitat de la distribució amb un producte de major valor.

Si som capaços d’aconseguir-ho, la nostra fruita recuperarà el mercat nacional.• AGRO FEBRER - MARÇ 2019 SECTORS/13

El potencial vitícola, creix o minva?

El règim de drets de plantació de la vinya es va substituir, a principi de 2016, per un sistema d’autoritzacions que ha modificat la composició del potencial vitícola.

La situació resultant és un ball de dades i, mentre el Ministeri continua autoritzant noves plantacions, a la pràctica es dóna una davallada progressiva de la superfície.

A 31 de juliol de 2018, el potencial de producció vitícola a l’Estat espanyol era de 993.262 hectàrees i el Ministeri d’Agricultura preveia donar noves autoritzacions per a 4.747,50 hectàrees, el 0,5% de la superfície actual. Aquest potencial productiu era, però, un 0,3% –2.832 hectàrees– inferior respecte de l’any anterior.

En aquest sentit, Joan Josep Raventós, responsable de vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-

14/SECTORS FEBRER-MARÇ 2019 AGRO

nya, explica que “només el 96% del potencial de producció de vi a Espanya correspon a superfície plantada de vinya; la resta es reparteixen en un 1,5% drets de plantació que encara no han estat convertits en autoritzacions i un 2,5% les autoritzacions de plantació concedides i no exercides”.

A Catalunya, la tendència és la mateixa però, fins i tot, encara més pronunciada: en l’últim any, el potencial vitícola ha disminuït un 3,12% i la superfície conreada ha baixat fins a les 57.442 hectàrees.

En la mateixa línia de contradiccions, l’única denominació d’origen que ha expressat taxativament que no vol créixer, la DO Cava, és l’única a la qual el Ministeri, un any més, no ha escoltat i li ha autoritzat un creixement de l’1% en forma de reconversions.•

OPINIÓ

La PAC i el canvi climàtic JESÚS RICOU. RESPONSABLE CEREALS FCAC

L’inici de la campanya de cereal d’hivern es va caracteritzar per les abundants pluges de la tardor, que no van permetre realitzar sembres normals durant els mesos d’octubre i novembre, i no va ser fins al febrer que vam poder entrar a camp a sembrar amb certa normalitat. Això sí, sota un ventall molt limitat d’opcions de cultiu; bàsicament ordi de cicle curt i pèsol.

ment, un dels objectius de la política agrària és garantir la seva conservació.

ball de la branca de cereals de la Federació.

Aquest cas, però, no ha estat únic.

Cada any patim algun tipus d’anomalia que complica la feina d’agricultors i cooperatives o experimentem condicions mai vistes que ens posen a prova, i sovint la PAC acaba suposant més un handicap que una eina d’ajuda.

La pressió de sembra ha portat a realitzar pràctiques que hauran danyat els sòls quan, paradoxalment, un dels objectius de la PAC és garantir la seva conservació

És evident que l’obligatorietat de diversificar conreus ha comportat canvis positius en el maneig dels cultius i la mentalitat del sector: en l’última dècada, s’ha doblat la superfície de colza i la de pèsol s’ha multiplicat per 20. També és indiscutible que els ajuts a superfície han d’anar lligats al compliment d’un seguit de bones pràctiques. Però el sector és prou madur per no haver d’estar sotmès al compliment de requisits molt concrets basats en percentatges mínims de superfícies o en la prohibició d’aplicació d’herbicides en casos determinats.

Les necessitats tecnològiques del sector són un àmbit de treball de la Federació perquè les cooperatives hauran de tenir un paper clau en liderar la transformació digital.

Tenint en compte que la PAC ens obliga a disposar d’un mínim de tres cultius diferents, crec que aquesta situació excepcional ens ha de portar a una reflexió conjunta de l’Administració i el mateix sector sobre la gestió de circumstàncies similars.

Enguany, Federació i sindicats vam sol·licitar a l’Administració catalana, i aquesta al FEGA, autorització perquè el compliment de la diversificació tingués en compte la situació de pluges i es donés llibertat per realitzar sembres en el moment adient i amb el cultiu adaptat al cicle. Però la falta de resposta de l’organisme espanyol va provocar que, en molts casos, s’entrés a camp a realitzar sembres amb sòls molt humits i condicions agronòmiques molt poc aconsellables.

Finalment les pluges es van aturar, però les conseqüències han estat nefastes, ja que la pressió de sembra ha portat a realitzar pràctiques que hauran danyat els sòls quan, paradoxal-

Cada any patim algun tipus d’anomalia climàtica que complica la feina d’agricultors i cooperatives i per això, reclamem una PAC basada en objectius que un marge al professional Per tot, reclamem una PAC basada en objectius com la conservació dels sòls i que, a partir d’aquí, siguin els professionals que busquin la millor manera d’aplicar-ho.

Acostant-nos a la digitalització Les necessitats tecnològiques del sector és un altre dels àmbits de tre-

Per això, al gener, en el marc de les actuacions del projecte Internet of Extensive Crops, vam organitzar un taller sobre connectivitat i agricultura de precisió en conreus extensius.

En la trobada hi van participar una desena de representants de cooperatives cerealístiques i centres tecnològics i de recerca com EURECAT, Fundació Mas Badia i l’IRTA, la Federació de Fabricants i Exportadors de Maquinària Agrícola de Catalunya i empreses del sector de la maquinària i equips per a l’agricultura.

Durant el taller es va fer evident que hi ha molt camí per recórrer en aquest àmbit i que topem amb impediments que no són petits: introduir dades i saber-les interpretar per prendre una decisió suposa una inversió en diners, temps i paciència que no tothom està disposat a assumir, i més quan costa veure el retorn a sectors que treballem amb marges molt ajustats.

Probablement la implementació d’una nova manera de treballar requerirà esperar un canvi generacional però, en qualsevol cas, les cooperatives haurem de tenir un paper clau en ajudar i liderar aquesta transformació digital.• AGRO FEBRER-MARÇ 2019 SECTORS/15

Sobre l’impost d’hidrocarburs Fins a l’any 2012 va existir el popularment conegut com a “cèntim sanitari” (l’impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs) que, arran d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, va ser anul·lat el 2014 perquè vulnerava diversa normativa europea.

L’Estat, en conseqüència, va derogar l’esmentat cèntim sanitari però, alhora, va crear un tipus impositiu nou dins de l’Impost d’Hidrocarburs, que va ser efectiu a partir de l’1 de gener de 2013. Aquest gravamen mantenia la càrrega impositiva i constava de dos trams: un tipus general i dos tipus especials, l’estatal i l’autonòmic, de manera que les comunitats podien determinar el tipus de cada carburant fins a determinats límits. En el cas català, aquest tram autonòmic es va establir en els seus topalls més alts.

Amb efectes d’1 de gener de 2019, el tram autonòmic ha estat derogat. Diversos operadors jurídics han posat en dubte la seva conformitat al dret europeu, i en concret a les Directives de productes energètics i d’impostos especials. En aquest sentit, s’ha interpretat que la norma euro-

FCAC

FCAC SERVEI JURÍDIC Alfred Calvet | 932 292 015

pea no permetria l’establiment de diferències impositives regionals sobre un impost harmonitzat com és l’Impost d’Hidrocarburs.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, amb l’empara de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya, ha acordat impulsar un procediment de reclamació per a la devolució del tram autonòmic de l’Impost sobre Hidrocarburs a les cooperatives subministradores. La reclamació abastaria els exercicis 2014-2018, considerant inicialment que l’exercici 2013 hauria prescrit.

Tot i que el dia d’avui encara no hi ha cap resolució definitiva al respecte, el Servei Jurídic de la Federació està iniciant la reclamació de devolució de les quantitats abonades per aquest concepte de les cooperatives que així ho sol·liciten.

L’objectiu és evitar la prescripció del dret a la devolució per al supòsit que, més endavant, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es posicioni en aquest sentit.•

Reciclatge d’envasos fitosanitaris A Catalunya, prop d’un 20% d’agricultors reciclen els envasos de productes fitosanitaris a través de Sigfito. En total, l’any 2017 es van recollir a Catalunya uns 361.288 kg d’envasos agraris buits dels quals un 37% –uns 134.115 kg– van dipositar-se en punts de recollida pertanyents a cooperatives.

En el conjunt de l’Estat espanyol, reciclen prop del 16% dels agricultors, que han recollit fins a 3.831 tones. Per tipus de producte, unes 3.430 tones són de plàstic, 218 de metall i 181 de paper.

Per garantir l’adequat tractament dels residus agrícoles, un total de 133 empreses treballen amb SIGFITO que té instal·lats 4.775 punts de recollida en el conjunt de l’Estat espanyol.• TONES D’ENVASOS RECOLLIDES, PER CCAA Font: ©Memòria SIGFITO 2017

Recuperar la competitivitat perduda FERRAN SABATER

RESPONSABLE PLANTA VIVA FCAC

“La planta viva a Catalunya és un subsector petit quant a hectàrees cultivades -unes 1.900 ha.-, però intensiu en la creació d’ocupació, amb més de 1.800 llocs de treball fixos. A més, és un sector capdavanter en la introducció de noves tècniques de cultiu i pioner pel que fa a les inversions en instal·lacions productives.

No obstant això, la caiguda de marges comercials dels últims anys ha dificultat la modernització de determinades estructures com les proteccions de cultius, sistemes de control de clima, equips de fertirrigació, plantes d’osmosi, basses de recollida d’aigües o equips de plantació, porga i arrencada.

Per facilitar aquest procés, la Federació hem sol·licitat al Departament D’Agricultura l’aprovació d’un programa de suport ad hoc durant 5 anys.

Igualment, seguim treballant per adaptar les condicions dels ajuts del CGE per a inversions en maquinària, equips i instal·lacions, i sol·licitarem al Ministeri la reactivació dels ajuts per al finançament d’actuacions d’inversió de les associacions de productors de flor i planta.

A més llarg termini, treballarem per a una estructuració del sector en organitzacions de productors que permetin concentrar l’oferta i millorar la capacitat de comercialització”.

FCAC

En la darrera dècada, el sector de planta viva ha patit una greu crisi provocada pels efectes de l’aplicació del decret de sequera els anys 2007 i 2008, als quals va seguir un descens acusat del consum provocat per la crisi econòmica.

Tot plegat ha comportat una pèrdua de marges comercials a un subsector que tradicionalment ha estat exclòs de les polítiques d’ajuts directes regulades per la PAC. Malgrat que, en la darrera reforma de la política agrària, la Comissió Europea va obrir la possibilitat d’incloure la planta dins d’aquest règim d’ajuts, l’Estat espanyol -a diferència del que va succeir en altres països europeus- el va excloure.

A més, en l’àmbit estatal, hi ha diferències evidents entre els PDR de les comunitats autònomes i l’accés als ajuts en altres territoris situa les cooperatives i els productors catalans en un clar desavantatge competitiu.

En aquest sentit, l’evolució de les exportacions per part de les principals comunitats productores de plantes acredita que hi ha zones de l’estat que han evolucionat molt més que d’altres i es constata la pèrdua de protagonisme del sector productor català.

Pel que fa a les explotacions, la millora de la competitivitat passa per modernitzar i posar al dia les estructures productives, però la caiguda del marge comercial impossibilita fer front a les necessitats de modernització i innovació d’aquestes estructures.

Per fer front a aquesta complicada situació, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i les associacions representatives del sector de la planta viva, han sol·licitat a la Conselleria la seva implicació mitjançant un programa de suport ad hoc, amb una durada de 5 anys, que impulsi la modernització del sector.•

Agrícola de l’Albi L’Albi I Garrigues www.agricolaalbi.es

“Edició limitada obtinguda d’olives de maduració primerenca, que són recol·lectades a la matinada, amb la frescor de l’inici del nou dia, entre 7 i 10 °C. Així aconseguim preservar la gran riquesa aromàtica que proporcionen les olives arbequines i assolir sensacions úniques, potents i harmòniques en boca”.

JOSEP CUNILLERA LLURBA PRESIDENT

Oli Nit “Nit” és un oli d’oliva verge extra DOP Les Garrigues creat per commemorar els 100 anys d’història de la Cooperativa de l’Albi. És un oli fruitat verd mig-intens potent, equilibrat i complex en nas. En boca és picant, dolç i amarg equilibrats. Conté aromes secundaris amb connotacions clares d’herba tallada i sensacions de carxofa, tomaquera, fonoll, plàtan verd... a més de tocs de nous i ametlla en boca.

Un nou oli amb un disseny innovador que li aporta l’elegància que un producte d’aquestes característiques requereix.

Punts de Venda El podeu trobar a la seva Agrobotiga (Av. Mossèn Anton, 1) i també on-line mitjançant la web: www.agricolaalbi.es •

AGRO FEBRER-MARÇ 2019 COOPERATIVES/19

El Celler Cooperatiu de Gandesa fa 100 anys

Celler Cooperatiu de Gandesa Terra Alta I www.coopgandesa.com

Amb la Mancomunitat de Catalunya com a teló de fons, quaranta-vuit famílies del poble van entendre la màxima de “la unió fa la força” i van decidir sumar esforços per poder tirar endavant la construcció d’un celler que els havia de garantir un millor futur lligat a la pagesia i la viticultura local

L’

arquitecte de Valls Cèsar Martinell va idear l’edifici modernista del Celler Cooperatiu de Gandesa amb un doble objectiu: bellesa i funcionalitat.

Els darrers anys del segle XIX van ser convulsos a la Terra Alta, com ho serien també en molts d’altres municipis catalans i de la resta del continent. Mentre la fil·loxera s’estenia a França, el paisatge terraltí anava canviant, a les tradicionals oliveres i cultiu de cereal, s’hi va anar sumant vinya perquè la demanda de vi era alta i els pagesos de la zona van veure una oportunitat comercial i econòmica en el món del vi. Aquesta transformació, que semblava una oportunitat, va acabar pagant-se cara, ja que la plaga arribaria a les vinyes de la comarca l’any 1899 i arrasaria, com a la resta de zones afectades, la major part de les finques de l’entorn.

Aquesta va ser malauradament la història de molts pobles i zones elaboradores de vi; en el cas de Gandesa, va esdevenir el punt de partida d’un projecte molt més engrescador com seria la construcció del Celler Cooperatiu Gandesa. Amb la Mancomunitat de Catalunya com a teló de fons, quaranta-vuit famílies del poble van entendre la màxima de “la unió fa la força” i van decidir sumar esforços

per poder tirar endavant la construcció d’un celler que els havia de garantir un millor futur lligat a la pagesia i la viticultura local.

El dia 19 de febrer de 1919 es va fer l’encàrrec a César Martinell i Brunet.

Era un jove arquitecte que gairebé acabava de llicenciar-se, un estudiant que havia tingut mestres com Domènech i Muntaner o Antoni Gaudí, amb qui a més hi va acabar teixint una bona relació. Aquests primers anys de la seva trajectòria van ser els més prolífics i pels quals més se’l recorda, sobretot per haver construït una quarantena d’edificis agrícoles entre els anys 1918 i 1925.

A Gandesa, el projecte es va acabar en menys d’un any. El gener del 1920 l’edifici estava a punt, tot i que s’explica que les ganes d’estrenar el nou celler va fer que ja s’hi volgués elaborar la primera collita del mateix 1919.

Sigui com sigui, una de les principals característiques que defineixen el projecte és que mai ha deixat de funcionar, des d’aquell primer any fins a l’actualitat, enguany que precisament es commemora el seu Centenari.

Celebració del centenari Cent anys no es compleixen cada dia i per això, el Celler Cooperatiu ha

280 socis 340 hectàrees de conreu 290.000 ampolles de vi JOSEP M. FORCADES (foto antiga) / CELLER COOPERATIU DE GANDESA

programat un any ple d’activitats: per poder celebrar la festa com es mereix.

La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va donar el tret de sortida a la festa en un acte de caire institucional que va comptar també amb la presència d’autoritats i altres personalitats locals, comarcals i d’àmbit català estretament lligades al celler. La jornada, a més, va servir per inaugurar l’exposició “Cent anys de vi, històries de vida”, que s’ha preparat especialment per l’ocasió i que repassa alguns dels moments més importants que s’han viscut al celler al llarg d’aquestes deu dècades.

L’exposició recorda, entre d’altres, el moment de la construcció de l’edifici, com van ser les primeres comercialitzacions del vi i l’oli o com va afectar el pas de la Batalla de l’Ebre per aquells indrets. També dona protagonisme al vermut, un dels productes estrella del celler que tindrien un paper cabdal en el manteniment del celler durant la difícil època de la postguerra.

Obres més recents i també exemples d’algunes de les ampolles de vi de la gamma del celler completen un repàs històric que s’ha elaborat a partir, sobretot, d’objectes cedits pels mateixos socis i sòcies del celler o per entitats del municipi.

La mostra es podrà visitar durant tot

el 2019, aportant nou valor afegit a les visites guiades que s’ofereixen de forma habitual. A l’exposició i la visita també s’hi suma un vídeo que permet escoltar relats més personals de diverses generacions que han estat vinculades a la cooperativa en algun moment de la seva història.

En paral·lel a tot això, també s’han previst altres activitats. D’entrada, la festa per als autèntics protagonistes del Centenari: els actuals socis i sòcies del Celler, a qui es va retre un petit homenatge a final de febrer en un acte en què també es van inaugurar les obres de remodelació de l’Agrobotiga del Celler.

D’altra banda, també s’està preparant un dinar popular, que estarà obert a totes les persones que es vulguin sumar als actes commemoratius; una jornada professional en la qual s’obriran anyades antigues de vins del celler; i una “Vermutada”, jornada durant la qual es donarà el paper que mereix al vermut Terralta, del qual se n’ha fet al Celler des dels anys 30’ del segle passat.

Els actes del Centenari clouran amb la projecció d’un documental que resumirà alguns d’aquests grans moments de la història del celler.

Els vins del Centenari: garnatxa blanca i carinyena de vinyes velles Parlàvem de vermut com a producte clau en la història del celler, però certament el vi n’ha estat el principal protagonista. Com dèiem, s’ha elaborat ininterrompudament des dels seus inicis i es venia primer a doll, i amb el temps, s’hi va anar introduint el producte embotellat. Avui dia, el Celler ofereix una gamma formada per una vintena de productes diferents. La gamma Gandesola, els Somdinou i actualment també els Puresa, que permeten gaudir de vins nascuts en les vinyes més velles dels socis de la cooperativa.

Precisament de la gamma Puresa hi naixen enguany els dos vins del Centenari: una garnatxa blanca i una carinyena que han fet alguns mesos de criança en bóta de roure. L’etiqueta dels dos vins, obra del dissenyador Francesc Bové, reprodueix, de forma sòbria i elegant, un dels elements arquitectònics més definitoris de l’edifici, les finestres del Celler.

El present del Celler Cooperatiu està clar. El futur, encara està per escriure, però la voluntat és la de mantenir el llegat de tantes generacions i continuar escrivint nous capítols a la seva història. Que sigui –com a mínim– per cent anys més!.• AGRO FEBRER-MARÇ 2019 COOPERATIVES/21

COOPERATIVA MANS

Redueix un 99% el plàstic dels envasos La cooperativa social MANS ha desenvolupat el primer envàs biodegradable per comercialitzar la seva fruita i verdura ecològica en supermercats i grans superfícies. És l’envàs més sostenible que existeix actualment per a producte fresc ecològic envasat i limita l’impacte ambiental de la distribució dels seus productes ecològics que redueix el plàstic en un 99%.

Aquest embalatge representarà una reducció de més de 4,5 tones de plàstic anuals als supermercats on es comercialitzen els productes ecològics de la cooperativa: Bon Preu Esclat (marca MANS), Condis (marca ECOOO), Aldi (marca Gutbio) i Ulabox. Aquest fet significa un gran pas endavant per a la disminució de residus i de plàstic en la comercialització de fruites i verdures ecològiques a la gran distribució.

El nou envàs utilitza productes biodegradables. La safata és de cartró compostable i la malla té com a principal material el cotó. A més, s’utilitza molt poca quantitat de material, només 16 grams.

Amb aquesta iniciativa, MANS es posa al capdavant del moviment zero waste del sector d’alimentació ecològica del país.

No en va, MANS és una cooperativa social dedicada a la producció, transformació i comercialització de fruita i verdura ecològica. La seva missió és doble: generar llocs de treball per persones amb dificultats, especialment joves en risc d’exclusió, i contribuir a posar en valor la pagesia catalana, facilitant-li un canal de comercialització.• www.mans.coop

AGRO FEBRER - MARÇ 2019 COOPERATIVES/23

FRUITS DE PONENT A CAPRABO La gamma de sucs “OKI Juice” així com diverses varietats d’almívars “Fruits de Ponent” han entrat als lineals de supermercats Caprabo. Es tracta d’un pas endavant del Grup Cooperatiu, que continua apostant per la qualitat i l’adaptabilitat als nous tipus de consums de la població.

Els sucs “OKI Juice” són altament saludables, ja que s’elaboren amb els millors fruits dels camps dels agricultors i sense sucres afegits. Es tracta d’un producte 100% natural que compta amb quatre referències: de préssec i poma; de kiwi i poma; de maduixa, gerd i poma; i de mandarina i poma.

Pel que fa a la selecció d’almívars “Fruits de Ponent”, s’elaboren amb fruita seleccionada i compta amb les varietats de préssec en almívar, pera en almívar i còctel de fruites. www.fruitsponent.com

CUABARRADA Caterra ha tret al mercat el nou vi “Cuabarrada”, un rosat de garnatxa negra fina de la collita 2018. Es tracta d’un vi que procedeix d’una selecció de vinyes velles de la Pobla de Massaluca i, en la seva etiqueta, evoca el vol de l’Àliga Cuabarrada, que és l’au rapinyaire que habita en la desembocadura del Matarranya a l’Ebre i la més representativa de la zona.

“Cuabarrada” se suma a les gammes “Font Calenta”, “Hereus”, “Esperit del Cerç” i “Serra les Fites” del celler cooperatiu, que també elabora les varietats “V”, de vermut, “M” mistela blanca i “R” ranci blanc.

La Cooperativa de la Pobla de Massaluca compta amb unes 240 hectàrees de vinyes registrades amb la Denominació d’Origen Terra Alta. Té una producció anual que se situa al voltant d’11.000 hectolitres de vi.

AMPLIACIÓ DEL

CELLER ELS GUIAMETS

En una clara aposta per la DO Montsant, Cellers Unió ampliarà el Celler Els Guiamets augmentant la capacitat de producció i dotant-lo d’una nova sala de criança i nova línia d’embotellament. L’objectiu és que aquestes instal·lacions entrin en funcionament de cara a la campanya 2019.

Amb l’ampliació, es construirà un nou edifici al costat del celler actual i se sumaran 1.200 metres quadrats útils addicionals que permetran incrementar fins a un 40% la capacitat d’elaboració.

Celler Els Guiamets, amb un segle d’història, és una construcció de l’any 1917 que s’ha anat adaptant fins a convertir-se en un celler modern i versàtil. L’any 2014 va entrar a formar part del grup Unió i, des d’aleshores, ha estat a càrrec de l’enòleg Àngel Teixidó. www.cellersunio.com

www.caterra.es

24/COOPERATIVES FEBRER - MARÇ 2019 AGRO CELLERS UNIÓ

PREMI CULTURA DE L’OLI

CEVIPE

CONVENI

ERASMUS

AMB FRANÇA Amb l’objectiu de formar futurs professionals, Cevipe ha firmat un conveni Erasmus amb l’escola Avize Viti Campus School Wine, centre especialitzat en l’ensenyament de la viticultura i el món del vi a la regió francesa de la Champagne.

Fruit d’aquest acord, Cevipe ha incorporat dues estudiants de batxillerat tècnic i comercial de vi i licors que han pogut aplicar els coneixements adquirits agafant experiència en una empresa vinícola real. L’estada, amb una durada de dos mesos, permet desenvolupar competències de comercialització, màrqueting i estudi de nous projectes.

Cevipe, amb iniciatives com aquesta, pretén promoure el relleu generacional de les explotacions familiars i així garantir la continuïtat del model cooperatiu.

Les cooperatives oleícoles centenàries de la comarca de les Garrigues han estat reconegudes amb el premi Cultura de l’Oli 2019 en l’última edició de la Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues.

Es tracta de les cooperatives d’Arbeca, l’Albi, Juncosa, el Cogul i l’Albagés, que enguany arriben als 100 anys, a més de les que ja ho havien fet anteriorment: les dues de les Borges Blanques –Sant Isidre i La Borgenca– i les de Maials, Cervià i Aspa.

D’altra banda, també serien centenàries les cooperatives de la Floresta, absorbida per Sant Isidre de les Borges, i del Soleràs, que farà els actes commemoratius el 2020 per coincidir amb l’entrada en funcionament de l’emblemàtic edifici actual. www.arbequina.coop / www.agricolaalbi.es www.olilescabanes.com / www.olirupestredelcogul.es www.terrall.es / www.laborgenca.cat www.barodemaials.cat / www.campdecervia.com www.oliaspa.com

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

www.cevipe.cat

WORLD CHEESE AWARDS PER A CADÍ Dos dels formatges més preuats de la cooperativa Cadí, “Urgèlia DOP” i “Flor del Cadí”, han estat premiats en els World Cheese Awards 2018-19.

Es tracta del concurs dels millors formatges del món. A l’última edició, s’hi van presentar un total de 3.472 formatges de 41 països del món i el jurat estava format per un comitè de 230 experts (minoristes, compradors, consumidors i periodistes gastronòmics) de 29 països.

Ubicada en ple Pirineu, la cooperativa Cadí va ser la primera del sector lleter a l’Estat espanyol i el seu projecte va suposar la reestructuració de la pagesia de l’Alt Urgell i la Cerdanya. En l’actualitat, elabora derivats lactis d’alta qualitat i valora aquest doble premi com a un reconeixement a “la dedicació, l’esforç, la feina ben feta i, sens dubte, la passió i la il·lusió per continuar creixent dia rere dia”. www.cadi.es AGRO FEBRER - MARÇ 2019 COOPERATIVES/25

CUIN@ DE PROXIMITAT AMB…

Nani Nolla

“Que la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya em convidi a participar en la seva revista AGROactivitat em satisfà molt. Em resulta molt gratificant compartir, a través del meu blog, receptes cuinades amb ingredients de temporada i de proximitat, tal com tinc per norma fer, i encara més que aquesta vegada sigui amb productes Mestral de l’Agrobotiga de la Cooperativa de Cambrils.

La nova societat del benestar ha d’apostar per una millor qualitat de vida i en això intervé l’alimentació. Hem de procurar ser menys consumistes i fer que la compra del nostre cistell sigui sostenible, respectuosa amb el medi ambient i les persones. Això ho aconseguirem tenint en compte els productors del nostre entorn i aquí entra poder comprar a llocs que donin protagonisme als pagesos i a les empreses que s’esforcen a fer arribar al consumidor tot el millor del seu treball.

Passejar per l’AgroGourmet de Cambrils et fa adonar de com es preocupen de tenir un etiquetatge i embalatge posats al dia, que ofereixen una visió ben clara de la qualitat de les seves creacions. Els olis i vinagres de la línia ARAGEM, que com diuen ells són un tribut als avantpassats que han creat de generació en generació la cultura de la Dieta Mediterrània, transmeten la imatge perfecta de disseny posat a taula.

No en va, l’etiqueta i l’ampolla d’aquest oli d’oliva van resultar guardonades l’any 2012 amb la medalla d’or en Disseny Contemporani a Los Angeles County Fair (California USA). Els vinagres de la mateixa línia ofereixen tot un festival de gustos: de Chardonnay, de Garnatxa, de Moscatell i el Solera 25. I aquí vull afegir una nota personal com a fotògrafa: les seves ampolles són de vidre mate opac la qual cosa fa que siguin molt fàcils de fotografiar, al mateix temps que destaquen per la seva elegància i fotogènia.

Parlant de qualitat, també caldrà destacar l’estrella dels seus olis: l’oli d’oliva verge extra Mestral, 100% Arbequina. Un oli que prové de les oliveres de 300 productors de la principal varietat autòctona de Catalunya, cultivades a la vora del mar Mediterrani, a la costa Daurada. Un oli molt premiat en diversos països del món, entre ells Japó, Xina, USA i Israel.

Tampoc vull passar per alt els olis infusionats, dels quals he de destacar el que he utilitzat: el d’all negre. Encara tinc pendents d’obrir el de bolets i el de tòfona negra... i ja estic tardant!

En fi, que us podria enumerar tots els seus productes però deixaré que sigueu vosaltres els que els descobriu: fruits secs, embotits, vins, caves i més queviures. Perquè Cambrils val una visita, sempre practicant un turisme respectuós, on trobareu un entorn marítim ben especial i on podreu gaudir d’una bona oferta gastronòmica. Però no oblideu de passar per la Cooperativa de Cambrils per tenir el vostre rebost al dia amb productes de màxima qualitat.

He de dir que no m’ha costat gaire inspirar-me a l’hora de preparar el plat perquè principalment vaig trobar allò que necessitava per fer una amanida que vingués de gust només veient-la. En homenatge a la Cooperativa de Cambrils l’anomeno “Amanida Mestral”.

www.naninolla.cat @nani_nolla @lacuinavioleta @lacuinavioleta

Amanida Mestral INGREDIENTS • Escarola • Carxofes • Albergínies • Magrana desgranada • Tomàquets Raf • Sal • Farina • Olives trencades Mestral • Olivada d’Arbequina Mestral • Oli d’oliva verge extra Mestral • Vinagre de poma Mestral

MANERA DE FER Tallem l’albergínia a rodanxes o a tires i ho posem en un colador. Salem i deixem que suï durant una hora.

Passat el temps, amb paper de cuina, eixuguem les tires, les enfarinem i fregim amb l’oli d’oliva. Deixem en un plat amb paper de cuina i reservem.

Netegem les carxofes traient les fulles externes més dures i també els pèls que puguin tenir a l’interior. Les posem a coure al vapor entre 15 o 18

minuts. Podrem comprovar si estan cuites clavant un ganivet i que no ofereixi resistència. Reservem.

Rentem l’escarola deixant-la en remull una estona. Escorrem i la disposem en una safata de servir.

La guarnirem amb el tomàquet tallat, l’albergínia, la carxofa, les olives, els grans de magrana i amanirem amb la vinagreta que haurem preparat barrejant oli d’oliva, vinagre i l’olivada, en les proporcions que més us agradin.

Salem, si cal.

Mentre cuinava, els de casa fèiem un aperitiu amb fuet Mestral molt bo.

Ho vaig maridar amb el Vi Mestral de Chardonnay, blanc de Muscat de gra petit.

M’anava bé perquè havia passat a comprar peix a Cambrils per a preparar un suquet d’allò més.

Tota una conjunció de sabors i territori portats a taula.•

AGROBOTIGA CAMBRILS Ctra. Montbrió, km 2 - Cambrils www.coopcambrils.com

NANI NOLLA

GENT&TERRITORI

LLUC COLLS EMPORDÀLIA

“L’Empordà és terra de producte” “L

a família sempre ha tingut vinyes, una granja d’ovelles i terres... però jo treballava fora de casa fins que, fa tres o quatre anys, vaig decidir incorporar-me al negoci familiar que aleshores portava el meu germà Simó”. Per a Lluc Colls (Roses, 1981), la seva incorporació a l’activitat agrària forma part d’un procés evolutiu en la seva trajectòria laboral.

“Quan ens vam associar el meu germà i jo, vam poder impulsar

el negoci familiar i vam tornar a agafar un ramat d’ovelles, que havíem deixat arran de la jubilació del pare. Nosaltres mateixos ens encarreguem de tot el cicle de comercialització dels xais: fem la matança, ho portem a un escorxador local i distribuïm directament a carnisseries i restaurants locals.

Ara estem entrant també a algunes cooperatives de consum. Aquesta és la manera que hem trobat per valoritzar el nostre producte”.

L’aposta va anar unida a la transformació de l’explotació en ecològica, amb els consegüents canvis en els sistemes de conreu dels farratges per a l’alimentació del ramat. “Va ser un procés llarg, però creiem que el futur dependrà de la nostra capacitat d’oferir productes alternatius. A hores d’ara, també ens agradaria iniciar la conversió a eco de les nostres vinyes de garnatxa negra, carinyena, merlot, cabernet sauvignon i muscat”.

En Lluc i en Simó són socis de la cooperativa Empordàlia, que és fruit de la unió entre les cooperatives de Pau, Roses i Vilajuïga l’any 2005. “En aquella època no vaig viure el procés de fusió directament, però sí que ho van fer el meu pare i el meu germà.

Recordo que hi va haver algunes discrepàncies per com es duia a terme la incorporació de tots els socis. Crec que cal ser molt curosos en aquests casos, tenint en compte les implicacions per a totes les parts, però a mig termini es demostra que l’esforç realitzat ha valgut la pena”.

“No és viable que hi hagi una cooperativa a cada poble. Aquí, a l’Empordà, moltes cooperatives s’han anat fusionant i algunes han desaparegut. En el món del vi hi ha molta competència, molts cellers, i els marges de benefici tampoc són molt grans. Empordàlia ha anat endavant, hem anat creixent gràcies a una bona gestió i a què hem sabut

28/COOPERATIVES FEBRER - MARÇ 2019 AGRO

aprofitar les oportunitats que se’ns presentaven a cada moment”.

Als productors mitjans i petits, “la cooperativa ens aporta seguretat.

Al final, la cooperativa som tots i la cooperativa treballa per a nosaltres. Sabem que tenim la producció venuda, l’assessorament dels tècnics, unes instal·lacions modernes on poder dur a terme un procés complex com és l’elaboració de vi. A més, estem oferint un ventall d’activitats com organització de visites guiades, tastos, maridatges... que ens ajuden a potenciar la denominació de l’Empordà i a donar-nos a conèixer. Quan la gent pot veure tot el procés d’elaboració, és quan arriba a estimar el producte final que li oferim”.

No obstant això, i com a la major part del sector, s’evidencia un problema de relleu generacional.

“Els socis de més edat es troben una mica més ancorats en el que sempre han fet. La gent jove estem més disposats a fer canvis, a apostar per nous productes que ens aportin valor afegit. Això es posa de manifest, a vegades, en les reunions de junta.... però finalment sempre intentem arribar a acords consensuats per avançar conjuntament”.

“L’Empordà, és una comarca particular on convivim, amb molta

intensitat, l’activitat turística i l’agricultura. Estic convençut que ens podem complementar.

Som terra de producte i de molta restauració. Si treballem junts i sabem aprofitar les sinergies, els resultats seran en benefici de tothom”.

De fet, l’entrada de turistes procedents de França i altres països europeus a les comarques gironines propicia una certa evolució en les tendències de consum i, per extensió, en els sistemes de producció. “Veiem que hem de produir aliments de qualitat. El mercat dels ecològics a Catalunya i Espanya encara és reduït, però de ben segur que seguirem la tendència europea i la quota de mercat creixerà, de la mateixa manera que continuarà augmentant en els països de la Unió Europea”.

“El consumidor no pot prescindir de l’alimentació, però el sector necessita més joves amb ganes, amb projectes, amb interès per donar un valor afegit als productes”

En Lluc reflexiona sobre la incorporació de nous productors, que amb la crisi van tornar perquè a casa seva tenien terres, i sobre les perspectives del sector.

Confia que hi ha futur. Com la majoria de sectors “l’agricultura està difícil i ningú no et regala res, però el consumidor no pot prescindir de l’alimentació. Les cooperatives necessiten més joves amb ganes, amb projectes, amb interès per donar un valor afegit als productes”.• AGRO FEBRER - MARÇ 2019 COOPERATIVES/29

TEMPS D’OCI

Modernisme, en plena Ruta del Císter

AGRÍCOLA DE BARBERÀ

CELLER DE BARBERÀ DE LA CONCA Els cellers elaboradors de vins i caves han estat tradicionalment lligats a la comarca de la Conca de Barberà. Després de patir els efectes de la fil·loxera, a finals del segle XIX, van sorgir les primeres cooperatives agrícoles a la zona, algunes d’elles situades en edificacions de gran valor dins del patrimoni arquitectònic català: les Catedrals del Vi. A la Conca de Barberà existeixen 6 cellers modernistes declarats Bé Cultural d’Interès Nacional. Avui parlem d’un d’ells: el celler “de dalt” de l’Agrícola de Barberà, que està a punt de complir cent anys d’història. L’entitat actual, fruit de la fusió de les dues cooperatives de la població abans de la guerra civil, és anterior i enguany compleix 125 anys d’història.

El trobarem a Barberà de la Conca, dins la Ruta del Císter, a mig camí entre el Monestir de Poblet i el de Santes Creus. El celler, obra de 30/COOPERATIVES FEBRER-MARÇ 2019 AGRO

Cèsar Martinell, es va construir entre 1920 i 1921 i incorpora les quatre novetats tècniques característiques d’aquest arquitecte modernista: l’estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.

La visita al celler es pot acompanyar d’un tast de vins. I si es disposa de temps, val la pena combinar-la amb un recorregut pel Castell de Barberà.

La cooperativa disposa d’una agrobotiga molt interessant, ubicada dins del celler i integrada amb la pedra original de Martinell.

Hi trobareu un vi i cava excel·lents, i també altres productes de la zona.

Passeu, admireu... i degusteu! •

Visites guiada al Celler amb tast Dissabtes i diumenges: 11h Cal reservar a l’Oficina de Turisme de la Conca de Barberà: 977 871 247