L'Ahir i l'Avui del nostre poble, els Hostalets de Pierola by aias editorial

Exemplar nĂşmero Aquest llibre pertany a

L’AHIR I L’AVUI del nostre poble

ELS HOSTALETS DE PIEROLA

Ajuntament dels Hostalets de Pierola

Col·lecció

Recull gràfic de la nostra història, 1891-2007 Edita Coedita

Coordinació i disseny Dibuixos

Col·laboradors i textos

Arxiu Fotogràfic

Fotografies

Ajuntament dels Hostalets de Pierola a.IAS Assessoria d’Informació i Anàlisis de Sistemes, S.L. Maria Rosa Sallés Portet Jaume Esteve Vidal Sandra Macià Torres Alfred Matas Pericé Jordi Parcerisas Valls Antoni Abad Llusà, David Abadal Carreras, Rafael Cuadrada Llobera, Eugeni Jané Pujol, Gabriel Lampreave Altarriba, Josep Llopart Isart, Salvador Moyà Solà, Elena Parcerisas Pujol, Diego Sopesens Baños, Xavier Valls Carbonell, Lluís Vicente Hernández Eugeni Jané Pujol Elena Parcerisas Pujol Joan i Albert Diumenjó Lluís Juan Samsó Gabriel Lampreave Altarriba Maria José Rasero Navarro Pedro A. Sanchez Herrera Maribel Sanpere Ponnou Xavier Valls Carbonell

Assessorament lingüístic

Josep Pelfort Gregori

Dibuix sobrecoberta

Jordi Parcerisas Valls

Fons documentació

Fotomecànica Impressió

Biblioteca de Catalunya, Costumari Català, Els Meus Records, Geografia General de Catalunya, Les Terres Catalanes i les fotografies cedides desinteressadament per molta gent dels Hostalets de Pierola Reboot Digital, S.L. Printing Súria, S.L. ISBN: 84-606-4277-0 Dipòsit Legal: B-21173-2007 Edició de 2.000 exemplars numerats

Maig de 2007 Reservats tots els drets. És totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, amb qualsevol tècnica o mitjà, sense haver obtingut prèviament i per escrit el permís dels titulars.

ÍNDEX TEMÀTIC 9

Presentació del president de la Generalitat de Catalunya, Molt Hble. Sr. José Montilla

Presentació de l’alcalde dels Hostalets de Pierola, Il·lm. Sr. Pere Barbado

L’Entorn natural, relleu, flora i fauna

19 23 32 38 40 51 53 57 91 107 121 135 147 173 177 179 189 197 201 209 213 223

Municipis veïns

227

Diada de l’Onze de Setembre

231

Festes Nadalenques

239

Agermanament amb Rivalba

243

Futbol

52 2

Agrupació Sardanista dels Hostalets de Pierola

255

Associació Amics de la Música

257

Ampa Escola Renaixença

258

Casal Català

262

Colla Pa i Trago

265

Estol de Cantaires

266

Estol Infantil de Cantaires

267

Associació de Gent Gran

68 2

Associació contra el Càncer Acció Global Solidària

269

Societats de Caçadors dels Hostalets

71 2

Club els Hostalets amb BTT Tir amb Arc

272

A. C. Baldrich Enduro Team

Sant Antoni

73 2

Agrupació de Bàsquet dels Hostalets Club Futbol Hostalets

Carnestoltes

274

Grup de Teatre Talía

Caramelles

275

Centre Cívic Cal Figueres

Festa de la Vellesa

281

Dispensari Municipal

Sant Jordi

283

Pau, el Pierolapithecus

Aplec de Pierola

287

Visites Il·lustres

Sant Cristòfol

293

Epíleg

Festa Major

294

Índex Alfabètic

La Garlanda

298

Mapa

Els Hostalets de Pierola, la història d’un poble El Poblament Els Hostalets, des de l’aire Pierola Piscina, Cooperativa Agrícola i Centre d’Esplai El poble dels Hostalets de Pierola Carrers i places Els disseminats i les urbanitzacions La pagesia Indústria i comerç L’Escola Religió

Dibuix dels Hostalets de Pierola, de Jaume Esteve

José Montilla i Aguilera

Catalunya és un país –a diferència d’altres– amb molts pobles i municipis. L’un va seguit de l’altre i no hem de recórrer gaires quilòmetres per trobar el següent. I tots els nostres pobles tenen alguna –o més– característica que el diferencia dels altres. Pot ser la història, les festes, algun personatge cèlebre. O per la vida social i les seves entitats, una senya d’identitat de Catalunya. Als Hostalets de Pierola, hi teniu gairebé l’origen de tot. La troballa d’en Pau us situa en un lloc destacat de l’edat antiga i n’esteu fent bandera, amb legítim orgull. Com a president de la Generalitat, em plau molt signar la presentació d’aquesta publicació, dedicada a narrar la història i fets dels Hostalets de Pierola. Aquest llibre que teniu a les mans us ha d’ajudar a enfortir l’esperit de poble i a augmentar la vostra autoestima. Desitjo que gaudiu de la seva lectura i de les seves nombroses imatges. José Montilla i Aguilera President de la Generalitat de Catalunya

Pere Barbado i Mariscal De vegades, el poble on vivim ens resulta, en alguns aspectes, un xic desconegut. L’activitat diària cada cop més vertiginosa fa que tinguem molt poc temps per interessar-nos i conèixer el nostre passat. Paratges, cases, masies, costums, tradicions, festes i, el més important, les persones, que amb la seva forma de viure i l’ambient del moment varen marcar una època que, de fet, és avui la nostra història. Sento una gran satisfacció, com a persona i també com a alcalde dels Hostalets de Pierola, de poder presentar-vos aquest llibre. Un llibre que no és la història del poble, però sí un valuós document monogràfic que és un esglaó més d’aquesta escala encetada sota la col.lecció Pierola Històrica. Una col·lecció potenciada per l’Ajuntament amb l’objectiu d’assolir un dia la veritable fita: que la identitat del nostre petit i, si voleu, humil poble tingui tota la seva Història. Vull agrair a tota la gent que de manera desinteressada i amb molta il·lusió ha col·laborat en aquest llibre. Es tracta d’una obra ambiciosa, però feta des de l’emoció d’uns autors que s’estimen els Hostalets de Pierola i que volen ensenyar-nos que, darrere de molts carrers i de moltes cases, hi ha una història humana que ha acabat consolidant el que avui és Els Hostalets. Pere Barbado i Mariscal Alcalde dels Hostalets de Pierola

Dibuix del carrer Esgl茅sia, realitzat per Jaume Esteve (reproducci贸 parcial)

ENTORN NATURAL

l’ahir i l’avui del nostre poble

En primer terme, la serra dels Escarxots. Al fons, la urbanització de Can Termens, Collbató i la muntanya de Montserrat

L’ENTORN NATURAL Relleu, Flora i Fauna

ls Hostalets de Pierola és un municipi extens (33,33 km2), que va del NW al SE, amb un rang altitudinal que oscil·la entre els 700 m i els 200 m i un clima marcadament mediterrani. Presenta una remarcable diversitat d’ambients condicionada, sens dubte, pel relleu, les orientacions, els substrats i l’acció de l’home.

Llobregat. La segona neix en el nostre terme, a la serra del Ginebre, i seguint també la mateixa direcció que l’anterior, però més al sud, acaba desaiguant a la riera de Masquefa, a l’alçada de Can Marcet. Més endavant, aquesta riera de Masquefa aboca les aigües a la riera de Pierola, a l’alçada de la confluència dels municipis d’Esparreguera i Abrera.

El municipi és creuat per dues grans rieres, la de Pierola i la de Claret. La primera, la més important, neix al terme del Bruc i creua el dels Hostalets en direcció NW a SE per acabar esdevenint la riera de Magarola en terme ja d’Esparreguera i desembocar al riu

Aquestes dues rieres formarien els dos eixos principals que condicionarien el relleu del nostre terme. Ara bé, per complicar-ho tot una mica més, existeixen una sèrie de petits torrents que alimenten aquestes dues rieres principals i que acaben de configurar un paisatge variat

i força retrencat. Així, tenim els torrents del Marganti, la riera Xica, el torrent de la Degotera, el torrent del Duc,… a la riera de Pierola; i el torrent de l’Home Mort, el del Pinsà, el de l’Ocata, el del Pèlag,… a la riera de Claret. Aquestes rieres també ens mostren la diferència de substrats del terreny que travessen. Així, a la part més al nord-oest del municipi, els materials són bàsicament pissarres (llicorelles) i a mesura que anem baixant cap al sud-est, apareixen les argiles i els conglomerats que en alguns indrets presenten unes formes molt singulars amb veritables cingleres i tallats (el tren, el torrent del duc,….).

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTORN NATURAL

Boscos de Can Martí, i, al fons, el Massís de Roques Blanques

Un relleu força divers com aquest que hem vist presenta alhora una important diversitat d’ambients. La part més nord-occidental del terme seria la que actualment està menys alterada per l’acció de l’home. En ella destaquen petits retalls d’alzinar, que sens dubte seria la comunitat original d’aquesta zona, amb la presència fins i tot d’alguna alzina d’envergadura remarcable. Plantes i arbustos lligats a aquests biòtops són el galzeran, l’esparreguera, la falzia negra, la mata (o llentiscle), el marfull, l’aladern i les enfiladisses com l’arítjol i l’heura. A les parts més humides i ombrívoles, hi apareixen també els roures barrejats en la majoria dels casos amb les alzines i fins i tot amb els pins, que són sens dubte

els més abundants d’entre els arbres dels nostres boscos. Bàsicament, tenim el pi pinyer i el pi blanc. Cal esmentar, també, dos tipus de brolles, la d’estepes amb plantes com l’estepa blanca, la negra i la borrera i la brolla de romaní, potser el matollar més freqüent al terme, amb plantes com el mateix romaní, el bruc d’hivern, la foixarda i la gatosa, que floreixen totes elles a l’hivern, acompanyades en molts casos per herbes remeires com la farigola, el romaní mascle, el llistó, la botja, el matapolls… Cal remarcar la presència d’una planta, l’escruixidor (Adenocarpus telonensis), força escassa a Catalunya (si la voleu tornar a veure, heu d’anar fins al Cap de Creus), que en la part nord-occidental del

municipi esdevé fins i tot abundant. És una planta protegida a l’espai PEIN de Roques Blanques. Precisament un parell de falgaretes estranyes (Cheilanthes marantae i Cheilanthes pteridioides) són les que juntament amb l’escruixidor van moure la Generalitat a convertir la zona de Roques Blanques en espai protegit del PEIN. També apareixen zones amb matollars alts en indrets abandonats de fa temps, però on encara no s’ha tancat el bosc: grans mates de bruc (bruc boal, no el d’hivern), o de cirerers de pastor, podrien arribar a amagar un home. Són les màquies que en temps més difícils amagaven els maquis.

ENTORN NATURAL

l’ahir i l’avui del nostre poble

Pla de les Ginestes, al peu de Roques Blanques. L’obaga fa partió amb el municipi del Bruc, i és on s’inicia la riera de Pierola

A mesura que avancem cap al sud-est del terme, apareixen zones més obertes i més alterades per l’home. Destaquen els conreus llenyosos de secà, les vinyes, els camps d’oliveres, ametllers, presseguers,…acompanyats de tot un seguit d’herbetes, que obstinades, fan la punyeta als pagesos, les males herbes: les ravenisses blanca o groga, els margalls, la panissola, el gram, les llàgrimes, els bleds, les verdolagues, les ortigues, les canyotes, les roselles, i d’altres que no en sé el nom popular, però la gent gran sí que coneix. Tot aquest coneixement i saviesa popular també és un patrimoni que cal preservar. En els marges d’aquests camps o en camps abandonats amb un bon sòl, hi

apareixen els fenessars amb plantes com el fanal, el fonoll, les cabrunes, les olivardes, la llemenosa, l’escabiosa, el fanal de canonet. Un altre prat natural que també trobem al nostre municipi es fa sobre costers solells en indrets de clima marítim (cap al Bruc, als Escarxots,..), i el domina l’albellatge, una gramínia parenta d’aquelles de la sabana africana. Aquestes zones –alternades amb algun petit hort, algun camp de cereal i retalls de bosc i brolles (amb alzines, pins,.. i la major part de plantes citades abans) en els marges i torrents–, configuren un mosaic molt divers i ric, característic de la part més sud-est del nostre terme.

Aquesta variabilitat d’ambients facilita la presència d’una remarcable vida faunística. Trobem un important nombre d’espècies de petits ocells molt acolorits com les mallarengues (la blava, la carbonera, la petita, la cuallarga i l’emplomallada), el pit-roig, la cadernera, el gafarró, els tallarols, el verdum i el pinsà comú. D’altres més grans, com el picot verd, la merla, el tord, la griva, el tudó i la cada vegada més escassa perdiu roja. Visitants estivals i grans devoradors d’insectes són el puput, l’abellarol, els enganyapastors i el millor refilador, el rossinyol.

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTORN NATURAL

La majestuosa àliga marcenca

L’abellerol, un visitant estival

La cada vegada més escassa perdiu roja

En el nostre municipi encara podem sentir el cant del duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, el del gamarús i, a prop de les nostres cases, el de l’òliba. De rapinyaires diürns encara tenim la sort de poder veure la majestuosa àliga marcenca, una gran caçadora de serps, l’esmunyedís astor, el simpàtic xoriguer i l’aligot que aguaita posat des d’un lloc dominant l’aparició d’alguna de les seves preses.

més obertes i conreades, hi resta algun conill de bosc i també cal no oblidar l’eriçó europeu, el simpàtic esquirol i els més petits com la musaranya i la rata cellarda.

aquests ambients humits on trobem la granota verda, la salamandra, la serp d’aigua i, més presents en altres ambients més secs però també necessitats de l’aigua en el moment de la reproducció, els gripaus, el tòtil i la reineta. Quant als rèptils, convé esmentar la serp blanca i la serp verda, dues colobres totalment inofensives i no verinoses que mantenen a ratlla les poblacions de rossegadors. I finalment cal esmentar en aquest apartat també el llargandaix i el vidriol (o nuia), un delicat llargandaix sense potes i amb aspecte de serp, però totalment inofensiu.

L’animal més gran del nostre entorn és el porc senglar, el qual comparteix hàbitat amb l’astuta guineu, el toixó, la discreta geneta i la fagina. A prop de les zones

A les vores de les nostres rieres, hi tenim fins i tot una petita mostra de vegetació de zones més humides. Així, destaquen la presència d’àlbers, de pollancres i d’oms. També tenim algun avellaner, petites gatelledes i sargars (salzes) amb herbes com el càrex pèndul, cues de guineu, falgueres, vidalba,… Una altra comunitat d’aquests ambients la formen els canyars, canyissars, bardisses i jonqueres. És en

L’astuta guineu

Un exemplar de toixó

El simpàtic conill de bosc

MUNICIPIS VEÏNS

l’ahir i l’avui del nostre poble

MUNICIPIS VEÏNS

Piera; al fons, el conjunt arquitectònic del castell i l’església

l terme municipal dels Hostalets de Pierola, es troba al SE de la comarca de l’Anoia, a tocar de la comarca del Baix Llobregat. Limita al Sud amb Masquefa i Sant Esteve de Sesrovires, a l’Oest amb Piera i la Pobla de Claramunt, al Nord amb el Bruc i Collbató i a l’Est amb els municipis d’Esparreguera i Abrera. És clara la interconnexió de tots els pobles del voltant i fins i tot dels diferents poders que en cada moment hi ha hagut a Catalunya, i aquesta és la manera de parlar amb rigor del nostre poble. Fem, doncs, un xic de memòria dels pobles que envolten el nostre terme i que de segur han influït en els nostres quotidians afers.

PIERA A Piera, hi destaca el conjunt de l’església de Santa Maria de Piera, d’estil preromànic (segle XII) on s’hi troba la imatge del Sant Crist de Piera, que té les seves arrels en una llegenda del segle XII, i el Castell de Piera, l’existència del qual ja està datada al segle X, que és de propietat privada i es pot visitar la Sala d’Armes, els jardins i el primer pis del Castell. Jaume I, lo Conqueridor, sempre s’hostatjava a Piera en els seus viatges d’Aragó a Barcelona i hi va fer una llarga estada després de la conquesta de Mallorca, fent present al Sant Crist de Piera. El terme ofereix llocs d’interès històric i geogràfic, com la pineda de Can Ferrer del Coll, on seculars pins i majestuoses alzines formen un conjunt harmoniós al Bedorc, i les Flandes, de 64 ha, una zona argilosa que, com a conseqüència de l’erosió, s’ha convertit en un caprici de la natura.

l’ahir i l’avui del nostre poble

MUNICIPIS VEÏNS

EL BRUC Del Bruc en trobem la primera referència l’any 899, amb el Castell de La Guàrdia; va ser aquest castell l’element des d’on es va anar repoblant la vila durant l’Edat Mitjana, a mans del comte Guifré. A part del Monument al Timbaler del Bruc, inaugurat l’any 1952, i que és obra de l’escultor Frederic Marés, també cal visitar l’església Parroquial de Santa Maria, on destaca l’absis i el campanar romànic del segle XI, i la Capella de Sant Miquel de Vilaclara, situada a la zona de Can Guixà.

ESPARREGUERA Esparreguera és un poble mil·lenari i diuen que va néixer al voltant dels castells: del castell de les Espases i del castell d’Esparreguera. A les darreries del segle X, l’any 985, el comte Borrell II, en la seva lluita contra les tropes d’Al Mansur, hagué d’abandonar Barcelona i es va refugiar a les muntanyes de Manresa. Allà va fer una crida als homes d’armes per foragitar la gent enemiga, i entre els cavallers que acudiren a la crida figura en Berenguer d’Esparreguera. D’Esparreguera en diuen que és vila de ponts, més de 25 en el seu terme (i encara en falten). També té el segon campanar més alt de Catalunya: 62 m d’alçada, d’estil renaixentista, del s XVI. I és vila famosa per La Passió d’Esparreguera, un dels espectacles de la cultura popular catalana més emblemàtics i representatius del nostre país i que perdura gràcies a l’activa dedicació desinteressada de generacions de vilatants, i que ja és un llegat del patrimoni de la humanitat.

El Timbaler del Bruc

Esparreguera, una vista des de la carretera que ve dels Hostalets

MUNICIPIS VEÏNS

l’ahir i l’avui del nostre poble

ABRERA

Abrera; temple parroquial romànic de Sant Pere Sant Esteve de Sesrovires destacant-ne els campanars bessons

Sembla que el poblament més antic de l’actual terme d’Abrera es pot situar a l’època romana i era constituït per algunes cases de camp romanes, les anomenades villae romanae. Una d’elles estava situada a prop d’on ara hi ha l’ermita de Sant Hilari, i una altra vil·la devia ser a l’esquerra del Llobregat, i va donar nom a Vilalba. I a la seva vora, s’hi va construir el castell de Voltrera, aixecat sobre un turonet de 218 m a la Serra d’en Ribes, que va donar lloc a un territori feudal conegut com la quadra de Vilalba. El terme de Voltrera és documentat l’any 966; del castell, però, no n’hi ha documentació fins al 1041. Cap als segles XV o XVI, es va formar el carrer Major al llarg del camí ral de Barcelona a Lleida i Saragossa. Durant els anys de la postguerra, la vila, més concretament el barri del Rebato, al costat de la N-II, va ser famosa i coneguda com els Tres Porrons, i si eres capaç de beure d’aquells enormes porrons amb una sola mà, ho podies fer de franc.

SANT ESTEVE DE SESROVIRES Sant Esteve de Sesrovires és nom que prové de l’existència de boscos de roures (rovires), amb la posterior incorporació de l’article salat (ses). A mitjans del segle XX, es desenvolupen les zones residencials de La Coma, Ca N’Amat i Vallserra, al voltant del terme. Una de les coses que més destaca de la vila, és l’església parroquial, que data del 1891. Obra de l’arquitecte Domènech i Estapà, és un edifici d’estil neogòtic, amb la planta de creu llatina i dos espectaculars campanars de maó vist. També cal destacar Masia Bach, que data de l’any 1915, obra de l’arquitecte Josep Maria Sala. Avui ací s’hi troba el Club de Golf: Barcelona Golf.

l’ahir i l’avui del nostre poble

MUNICIPIS VEÏNS

COLLBATÓ Les primeres restes trobades a Collbató corresponen a l’era del Neolític, a prop de les avui famoses i anomenades Coves del Salnitre, constituïdes per una sèrie de grutes, naus, passadissos i galeries de gran originalitat: la primera que trobem és la cova de la Catedral, de 75 m de llarg per 40 m d’alçada. I, al final del recorregut, hi trobem les coves del Salnitre, només a 200 m per sota del monestir de Montserrat. A Collbató, hi ha el taller d’orgues més important de Catalunya.

MASQUEFA La història del poble de Masquefa remunta al 3 de març de l’any 963, quan Miró, Comte de Barcelona, va vendre a Enyec Bonfill, el castrum Machicepfa, per la quantitat de 1.000 sous. Amb el castell, també es posava en venda el seu terme, la jurisdicció parroquial i la primitiva església de Sant Pere. A la població, hi destaca el Cementiri Vell i l’església romànica de Sant Pere, símbol emblemàtic del poble i un dels edificis més característics de finals del s XII i principis del s XIII, que es va construir durant el regnat de Jaume I. Un altre dels atractius de la vila és visitar el COMAM, el Centre de Recuperació de Rèptils i Amfibis de Catalunya, que es dedica a la cria en captivitat de la tortuga autòctona Hermmam, per a la seva reintroducció al Medi Natural i a l’Escola de Natura.

L’església de Collbató i, al seu darrere, la muntanya de Montserrat com a decorat de fons Masquefa, el seu carrer principal

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

l’ahir i l’avui del nostre poble

ELS HOSTALETS DE PIEROLA, Imatges de la història d’un poble; el nostre poble

L’EVOLUCIÓ DEL POBLE ÉS UN FET INQÜESTIONABLE, PERÒ EL RECORD FORMA Vista general del poble, l’any 1960

PART DEL NOSTRE FUTUR. Fotografia d’un dibuix de l’església de Pierola, l’any 1754

I AIXÍ ERA EL NOSTRE POBLE I LA NOSTRA GENT I AIXÍ ÉS AVUI EL NOSTRE POBLE I LA NOSTRA GENT

Superfície: 33,33 quilòmetres quadrats Altitud: el nucli urbà és a 365 metres Etimologia: Hostalets, del català derivat del llatí hospitales, cases d’hostes. Pierola, del llatí apiaria (abellar), més el sufix diminutiu ola.

Dibuix de la capella de l’actual església, sense campanar, l’any 1852

ls Hostalets de Pierola –bressol de l’avantpassat de l’home: Pau, el Pierolapithecus–, és a la comarca de l’Anoia. De clima sec i saludable, pertany al partit judicial d’Igualada i té 2.003 habitants censats el 2006. El topònim oficial dels Hostalets de Pierola és recent, ja que el seu nom oficial fins l’any 1987 va ser Pierola. Els nuclis de població són: les urbanitzacions de Can Fosalba, Serra Alta, Boscos de Can Martí, Can Rovira de l’Estela i Can Termens; les barriades de Pierola, Can Fontimarc, Can Marcet i Can Gras, i els disseminats de Can Galceran, Can Pinal, Can Carreras, Can Gimferrer, Can Mata Vell, Can Palomas, Can Paret de la Serra, Can Pons, Can Pujol, Can Pascual, Can Termens, Can Vila, Caseta de l’Hort, Can Gallart, Mas d’en Pi, Can Valls de la Serra, Can Mata i Casa Nova.

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

l poble dels Hostalets de Pierola es comunica amb Esparreguera mitjançant la carretera B-231 i amb Piera amb la BV-2243. Hi ha transport públic fins a Piera, on hi ha enllaç amb la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat i amb la Hispano Igualadina. A més, el municipi està travessat pels GR-5 i GR-172 i per un camí ral, que és camí de pas de viatgers que s’adrecen a Montserrat o a la Catalunya Central i també ruta de la llegendària transhumància que s’encaminava cap als Pirineus o a França i que avisava de la seva arribada amb gran terrabastall de les esquelles del moltó, de les ovelles, dels bocs, de les cabres i dels cabrits; els qui feien aquest camí arribaven cada any des de llunyanes terres del centre i del sud i feien les delícies de la quitxalla i dels grans.

El torrent del Duc, a prop de la riera de Pierola, fotografia del campanar, l’any 1919 Les ovelles, encara avui, continuen pastorant pels voltants del poble

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

l’ahir i l’avui del nostre poble

Típica fotografia d’una casa de pagès: Cal Xic del Calix (la nena, el gos, la llar de foc, l’escopeta, el porró de vi,...) Ramon de la Loreto amb el ramat d’ovelles de camí a la pastura. Al fons, una panoràmica dels Hostalets, l’any 1970

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

Font de l’Aureli, a la costa del Roviralta, l’any 1919 Salt del Sena, el 1919, quan l’aigua encara brollava arreu

Can Ponset, o Can Pons de la Serra, avui ja desaparegut El Curandero assegut en un tronc d’arbre a Pierola

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

Font de l’Ocata, l’any 1919-1920

l’ahir i l’avui del nostre poble

Un grup de nens i nenes dalt d’un carro, l’any 1943 Jugant al criquet al pati de Cal Figueres: Maria Lluïsa Pujol Carné, Perico Pujol, Cristina i Josefina Cucurella, Teresa Carné, Victòria Valls i Carme Cucurella, l’any 1928. Un grup de joves comentant l’accident d’un Seat 600, propietat de Don José, mestre del poble, l’any 1966

Per primera vegada un cotxe arribava a Can Paret de la Serra, l’any 1955

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

Rebuda, el 4 de novembre de 1906, a l’estació de Piera, de Joan i Josep Parcerisas Calix i Josep Cucurella Tobella, empresonats 4 mesos i 1 dia a la presó d’Igualada. La comitiva, camí dels Hostalets

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

Bucòlica imatge de la bassa de Can Vidal, abans de la guerra

l’ahir i l’avui del nostre poble

Aturada a la font de Sant Cristòfol, l’any 1923 Festa del be, celebrada a l’Hort de Cal Pau Vidal, l’any 1922

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

El Foment Republicà, la Cooperativa Agrícola, l’any 1933

El bar de la Cooperativa

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

Lola de Ca l’Hortalà venia planters i llavors, foto de l’any 1959

l’ahir i l’avui del nostre poble

Estació de tren de Piera, l’any 1910 Noces d’or de Josep Cucurella i Maria Vidal, el 10 de juliol de 1910

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

Pagesos a la Vinya del Camí Espatllat: el Ros de la Plaça, el Valldosera, Joan de l’Ocata, el Millaret i el Maliu

EL POBLAMENT

es primeres dades de població (d’hostalencopierencs) remunten als fogatjaments del segle XIV, els quals li assignen un total d’entre 35 a 41 focs, que dos segles més tard baixen fins a 31 famílies. Els censos del segle XVIII comptabilitzen al voltant de 200 habitants, al llarg de tot el segle, en concret al 1718 el nombre d’habitants és de 213 i al 1787 és de 199 persones. Al segle XIX, hi ha el màxim creixement en passar de 468 habitants el 1830 a 958 habitants en el primer cens modern del 1857. El procés continua amb 997 habitants el 1887, però la incidència negativa de la fil·loxera féu perdre més d’un centenar d’habitants en el darrer decenni. La Geografia General de Catalunya (de principis del segle XX, dirigida

per Francesch Carreras i hi escriu de la província de Barcelona Cels Gomis. Editorial: Establiment Editorial de Albert Martín, c. Consell de Cent, 140 de Barcelona), quan fa referència a Pierola escriu el següent: Pierola o Sant Pere de Pierola és un poblet de 16 cases quin Ajuntament se reuneix als Hostalets, poble agregat a aquell y que té 117 cases. Abdós pobles, més 91 cases escampades pèl séu term, formen un municipi de 224 edificis ab 923 habitants de fet y 972 de dret. Era de la jurisdicció senyorial d’en Joseph María de Dalmases; correspòn al bisbat e Barcelona; té una església parroquial dedicada a Sant Pere apòstol, servida per un rector; una costura y un estudi municipal y un hostal. Fà festes majors lo 25 de juliol, diada de Sant Jaume, y lo dilluns de Pasqua de

Pentecostès. Lo seu terme és montanyós y de clima més aviat fret que templat, s´hi cull un poch de blat y mólt de ví. Al començament del segle XX, un nou ascens de la població permeté assolir els 1.188 habitants l’any 1930. Des d’aquest moment, s’inicia una regressió demogràfica que fa davallar la població fins a estabilitzar-la entorn dels 800 habitants, ja a la dècada de 1970. El 1981 el total de la població era de 841 persones censades i el 1991 s’havia donat un petit increment en el municipi fins a arribar a un total de 991 habitants, amb una densitat de població de 25,5 h/km2. En l’actualitat, l’any 2006, hi ha 2.003 habitants censats als Hostalets de Pierola.

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

l’ahir i l’avui del nostre poble

l 998, una documentació data l’existència d’una construcció defensiva, que amb les referències posteriors s’ha situat al costat de la masoveria de Can Palomas o a la de Can Paret de la Serra, lloc estratègic a la posició dels altres castells veïns. Es creu que probablement aquesta construcció defensiva podria estar a la masia de Can Paret de la Serra, tant per la seva ubicació, com per algunes restes que s’hi han trobat. En tot cas, a la zona hi havia nombroses edificacions que, situant-nos a l’any mil, quedaven en la reraguarda de la frontera de l’Islam, i aquesta era una zona segura per començar a establir la població.

Detall de la Torre de Defensa trobada a Can Paret de la Serra.

Fotografia de la masia de Can Paret de la Serra, l’any 1983

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

Un carro portant una bóta de vi, l’any 1920, a la pujada de Can Roviralta, camí de Piera

Vista panoràmica dels Hostalets de Pierola, l’any 1913

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

l’ahir i l’avui del nostre poble

Durant la República, la Cooperativa Agrària dels Hostalets de Pierola va fer una emissió de títols-accions, donant un interès del 4% anual. Durant la Guerra Civil, i a l’igual que altres pobles, l’Ajuntament va emetre monedes i paper de 25 cèntims, 50 cèntims i 1 pesseta, segons un acord del Consistori del 17 de maig de 1937. Paper, monedes i títols d’accions al portador de l’època de la República i de la Guerra Civil

Josep Isart Poch, el Casaques, alcalde dels Hostalets i el secretari Joan Izoart, l’any 1932. Presideix el despatx una fotografia del president Francesc Macià

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

L’enterrament de l’alcalde Isidre Vallès, el 14 d’abril de 1955, va ser una mostra de dol de tot un poble

Setmana de la Joventut, l’any 1977

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

l’ahir i l’avui del nostre poble

La pubilla i l’hereu, que van representar els Hostalets de Pierola a la Fira d’Igualada de l’any 1964, van ser Marta Sala i Santi Mora Al fons de la fotografia, el senyor Perico

Una imatge de les dones i quitxalla del poble dels Hostalets, el 1904, amb motiu de la inauguració de la carretera d’Hostalets a Piera

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

ELS HOSTALETS, DES DE L’AIRE

ladi Conde era un gran aficionat al vol aeri i als anys 50 va fer diverses fotografies dels Hostalets. El veiem assegut a l’avioneta que pilotava i, a sota, una imatge del poble captada mentre volava.

LA HISTÒRIA D'UN POBLE

l’ahir i l’avui del nostre poble

A dalt, fotografia realitzada per Eladi Conde els anys 50 i, a sota, una vista aèria de l’any 1995

l’ahir i l’avui del nostre poble

PIEROLA

L’església de Pierola, l’any 1968

L’

església de Pierola, està situada dalt d’un turó. Va ser construïda pels volts del 1060, era d’origen romànic i encara en resten alguns vestigis. Més endavant i a causa del perill d’esfondrament, al voltant del 1800, en van fer una reconstrucció adossada, que és la que ha arribat, encara que malmesa, fins als nostres dies.

Al costat de l’església hi havia la rectoria. El campanar encara resta en peu, tot i que està greument deteriorat, i la resta de l’edifici ja es troba mig enderrocat. Darrere de l’església, encara s’hi troba el cementiri.

PIEROLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA NOSTRA HISTÒRIA COMENÇA A PIEROLA

PIEROLA

La Riera de Pierola, bressol del nostre poble Un grup de veïns dels Hostalets de Pierola a La Torre, l’any 1945 Joanet de Cal Xic, Cisquet de La Torre i Carlos de Cal Curandero, el primer dia que va arribar la llum elèctrica a Pierola, l’any 1968

e la montanya de Montserrat ne surt una branca cap al NE. que fà partió entre la conca del Cardoner y la riera de Castellvell; y del Bruch se-n desprèn una altra cap al SE. Que separa les aygües, d’aquesta derrera de les de la riera de Pierola o de Magarola. La partió entre aquesta y la conca del Noya o Anoya la forma un ramal que ix del Bruch cap a mitjorn y trenca després cap a Llevant per Piera, Masquefa, la Beguda Alta, Sant Esteve Sesrovires y Martorell, a la metexa confluencia del Anoya y lo Llobregat. La riera de Pierola o de Magarola, que ab abdós noms es coneguda, baxa del terme del Bruch, passa per Pierola y l’arrabal del Cap de Rebato y desemboca a Llevant d’Abrera, després de haver recullit les aygües de la riera de Masquefa, a la sua vora dreta y les de la riera de la Aufàbrega y lo Torrent-Mal a la seua esquerra. Així descriuen alguns llibres els límits de les rieres i les aigües d’aquestes contrades.

l’ahir i l’avui del nostre poble

PIEROLA

La riera de Pierola és la més gran del terme i al seu voltant s’hi van començar a establir els primers veïns del municipi a començaments del segle XI

l voltant de la riera de Pierola, s’hi van començar a establir els primers veïns del municipi a començaments del segle XI i l’activitat agrària va ser el factor principal de desenvolupament de l’activitat productiva. El nom de Pierola apareix documentat per primera vegada l’any 963 amb l’expressió llatina Apierola. També surt esmentat en un document que parla sobre Esparreguera, la jurisdicció dels castells d’Esparreguera i dels homes de Gorgonsana. El cert és que Berenguer i Ramon d’Esparraguera, possiblement germans, venen l’any 1298 a Berenguer de Cardona la jurisdicció dels homes de la Gorgonsana, la qual cosa prova que la casa fundadora de la baronia continuava en possessió dels drets senyorials fins a darreries del segle XIII. Hom trova que, l’any 1209, Guillem d’Esparraguera disposa, abans d’emprendre la pelegrinació a Sant Jaume que, en cas de mort, sigui el seu cos traslladat a Montserrat. Més tard, l’any 1228, s’esmenta que Pere d’Esparraguera fa donació al Monastir de la senyoria directa i en alou, jures, i altres drets en la masia de l’amo de Cheruzes, terme de Pierola. El significat del nom “gorgonsana”, que possiblement portava el poblat primitiu, pot explicar-se pel seu radical “gorg”, del llatí “gurgues”, aplicat al lloc pregon d’un riu on l’aigua canvia de direcció i s’arremolina, i, per extensió, als tolls que es formen quan l’aigua no té corrent. Precissament les terres de la gorgonsana estan situades sobre mateix del Llobregat en un indret on les aigües llisquen suaument, des de la sortida del “gorg de la presó” fins l’aiguabarreig del riu i la riera de Magarola.* *La Vila d’Esparraguera i el seu Terme, del Dr. Orenci Valls (1961)

Cal Curandero i Cal Xic, l’any 1967 i, a sota, l’any 2006

PIEROLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

La Rierada: La Torre, Cal Curandero i Cal Xic, l’any 1967 i, a sota, l’any 2006

l’ahir i l’avui del nostre poble

PIEROLA

Derrotats los francesos per los sometents catalans a les altures del Bruch lo 6 de Juny de 1808, se retiraven cap a Martorell, quan als vehins d’Abrera se-ls va ocórrer socarrimar per sota lo pont de fusta que hi havía a la riera de Pierola, posant-se després al aguayt pera atacar-los al passar per allí. La cosa los hi va exir tal com ells desitjavan, puix ab lo pes dels cavalls y dels canons se va ensorrar lo pont, cayent la artillería y mólts soldats enemichs al fons de la riera y sent aclibellats per les bales dels paysans (que hi van acudir de molts indrets, sembla que també de Pierola), ab lo que aquest van acabar de completar la derrota dels francessos, iniciada al Bruch y continuada a Esparreguera.* *Excursió a Martorell y Abrera per Cesar August Torras, vol. I (1880). Pierola era de la jurisdicció senyorial de Joseph María de Dalmases; correspon al bisbat de Barcelona; té una església parroquial dedicada a Sant Pere apòstol, servida per un rector; una costura y un estudi municipals y un hostal. Fà festes majors lo 25 de Juliol, diada de Sant Jaume, y lo dilluns de Pasqua de Pentecostès. El nucli de Pierola (362 m alt) es situat a l’extrem ponent del terme. Centrat per l’església parroquial de Sant Pere i la casa senyorial dels marquesos de Vilallonga. Pierola es a la esquerra de la riera del séu nom, que més avall pren lo de riera de Magarola, a 20 kilómetres al E.* *Geografia General de Catalunya Segons un escrit de Josep Maria Valls i Baltasar: El 6 de juny de 1949, amb motiu de la típica festa de l’Aplec, vaig visitar amb el Sr. Quintana, de Capellades, una masia que, segons deia la gent d’allà, havia estat de la Inquisició. Varen visitar, doncs, la “masmorra” on hi havia una argolla amb la seva cadena clavada a la paret, amb els seus corresponents “grillets”; i, a les parets, hi havia dibuixades unes galeres. Tenia una doble reixa com a única forma de ventilació i el gruix dels barrots era d’uns 35 mil·límetres.

Lourdes Valls i Montserrat Casals a l’entrada de l’església de Pierola

PIEROLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

Dibuix de l’església de Pierola realitzat per Jaume Esteve

A sobre del portal de l’entrada de la casa, hi ha un original escut que pertany a Pau Ignasi Dalmases Ros, que era un historiador nascut a Barcelona i mort a la mateixa ciutat l’any 1718. A les Corts celebrades del 1701 al 1702, va ésser elegit cronista de Catalunya, i l’any 1709 ja tenia enllestit el primer volum (inèdit) de la seva Història General de Catalunya; malauradament, abans de poder-la acabar, va morir. Va viatjar com a ambaixador a Anglaterra, per delegació de les Corts catalanes, en la crisi política de les darreries de la nostra nacionalitat. Va ésser un dels fundadors de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, i d’ell s’esmenten algunes composicions poètiques. És autor d’un voluminós estudi provant que Pau Orosi és natural de Tarragona, i no de Braga (Barcelona, 1702) i d’una vida de Santa Eulàlia. De l’edat prehistòrica, es té coneixement d’una pedra cònica; s’hi pot observar que està treballada per l’home i que

segurament devia servir per moldre. Va ser trobada a Can Pons. Una pedra moledora, el que diríem vulgarment un morter, company del picador, possiblement del Paleolític Inferior Prechelense. De l’antiguitat, del vilar de la parròquia de Sant Pere de Pierola, n’hi ha constància en un document que es refereix a la compra d’uns terrenys a un tal Bernat de Castellvell. Josep Maria Valls tenia còpia d’un document que es refereix a la compra d’aquests terrenys. S’hi pot llegir el que segueix: Dimecres a 2 de janer any 1498 in Parrochia de Sparraguera. Nosaltres Pere March donzel e Violant muller sua e calla del castells de la vila de Sparraguera e de las Spasas e termens de aquels de grat e certa siencia stablim e ... otorgam a vos an Bernat Janer de la vila Sparraguera e als vostros an pertots tems tota aquella pessa erma e inculta ab pins e ad antradas he

aixides la qual avem he posseïm an la dita Parrochia de Sparraguera an ... franc alvu com a succeint an Bernat de Castellvell o senyor de la casa del vilar de la Parrochia de Sant Pere de Pierola e la qual es de pertinencies de la casa de Castelar de la dita Parrocuia de Santa Maria de Sparraguera.” (Document trobat dins la bossa de Manuel del Notari Reial Jaume Gili anys 1489-1492). El castell de Pierola, esmentat ja al segle IX, fou cedit el 1063 per Ramon Berenguer I al vescomte de Barcelona en canvi de Piera, i perdurà temps en la casa vescomtal i els seus descendents els Saguàrdia. Esdevingué el 1286 centre de la baronia de Pierola. No es troben restes del castell de Pierola, si bé és esmentat des del 963; es distingia entre Piera la Major i Piera la Menor com Apiera i Apierola. A la fi del segle XVII, el topònim experimentà l’afèresi de la A inicial. La fortalesa pierolenca va pertànyer a la casa

l’ahir i l’avui del nostre poble

PIEROLA

Riera de Pierola, l’any 2007

vescomtal barcelonina durant els segles X-XII. El 1286 el rei Alfons II la donà a Asbert de Mediona, el qual inaugurà la jurisdicció baronial i el 1286 esdevingué el centre de la baronia de Pierola. Heretà el castell Guillem Durfort, el qual, el 1298, el llegà al seu fill Romeu, mort el 1324. Els procuradors reials vengueren la plena jurisdicció a Elisabet, muller d’Asbert Durfort, el 1381. Passà als seus descendents fins que arribà en poder de Ramon Calders i de Ferran, el qual fou elegit oïdor militar de la Generalitat (1622), regent de la tresoreria reial (1629-1638) i finalment governador del Principat des del 1639, fins que va haver d’abandonar el país després del Corpus de Sang (1640). El 1698 la baronia

de Pierola fou comprada per Pau Ignasi Dalmases i Ros (1670-1718), que fou un famós diplomàtic i erudit. Formà una gran biblioteca a casa seva, al Palau Dalmases del carrer de Montcada de Barcelona, actual seu de l’Òmnium Cultural, on fundà (1700) l’Acadèmia Desconfiada, antecessora de la de Bones Lletres. Cavaller des del 1685, cronista del Principat (1701-1702), la seva decidida actitud austriacista li valgué del rei-arxiduc Carles III el títol de marquès de Vilallonga (antic castell de Sant Martí Sesgueioles). Fou ambaixador del Consell de Barcelona davant el govern britànic a la fi de la Guerra de Successió. La baronia de Pierola passà dels Dalmases als Fontcuberta.

La capella de Sant Cristòfol, romànica, ja existia el 1033, amb el nom de Sant Cristòfol de Canyelles, situada al turó que conserva aquest nom, a la ratlla del terme de Collbató. El 1374, en desaparèixer la primera, fou reedificada en una peça de terra donada pel senyor Asbert Durfort. Hi ha altres capelles, dedicades a la Mare de Déu del Roser, una a Can Carreras i una altra a Can Mata de Garriga, des de mitjan segle XIX.

PIEROLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

Els cavalls, els matxos i les mules, han estat indispensables a les cases de pagès. La família de Can Pons amb el seu cavall, l’any 1972.

Masia de Can Pons

l’ahir i l’avui del nostre poble

PIEROLA

Can Mata Vell, els anys 60

Can Pujol, l’any 2007

PIEROLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

A prop de la Riera de Pierola, Can Termens, l’any 2006. A sota, Can Grau, l’any 1987

l’ahir i l’avui del nostre poble

PIEROLA

Mas d’en Pi, l’any 1987 i, a sota, la masia Can Pascual, a prop del Bruc

PIEROLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

PISCINA, COOPERATIVA AGRÍCOLA I CENTRE D’ESPLAI

l 1965 és destinat als Hostalets el nou mossèn Josep Faus. Amb molt esperit emprenedor i engrescador, va impulsar canvis importants per a la vida social del poble; els dos més destacables van ser la fundació de la Cooperativa Agrícola de Pierola i l’empenta al Centre d’Esplai.

Molta gent va participar en la construcció de la piscina de Pierola, que va impulsar Mn. Faus l’any 1967

La seva personalitat va incidir en tota una generació d’aleshores joves i infants del poble. El canvi respecte als mossens que l’havien precedit era radical i la seva activitat, ben segur inspirada en el recent Concili Vaticà II i la doctrina social de l’Església d’aquells temps, va deixar una empremta de gran valor en tota una generació de veïns del poble.

La Cooperativa Agrícola De Pierola Amb la fòrmula jurídica de cooperativa de treball associat, va ser un intent d’unir els esforços dels pagesos del poble per coordinar els treballs de conreu de les terres i intentar trobar una forma econòmicament viable de mantenir l’activitat agrària.

El Centre D’esplai Des del nou Centre d’Esplai que va instituir -–anteriorment hi havia només l’activitat de doctrina–, va impulsar noves activitats dedicades als joves i nens del poble; la més destacada va ser la de colònies d’estiu. Abans, s’havien fet a Santa Càndia, fora del municipi, però aviat va animar a tots els pares dels nois i noies per col·laborar en la construcció d’una piscina, alimentada per un pou de La Torre de Pierola, i d’instal·lacions per a l’acampada als terrenys de l’església de Pierola propers a la riera. En aquells anys en què al poble no hi havia encara piscina pública, la de Pierola va ser el centre d’unes fantàstiques estades de colònies i d’aprenentatge de natació.

l’ahir i l’avui del nostre poble

ELS HOSTALETS DE PIEROLA

Obres de la portada d’aigua als Hostalets, l’any 1956

ELS HOSTALETS DE PIEROLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

EL POBLE DELS HOSTALETS DE PIEROLA Un bocí de la història del nostre poble, en imatges

Vista parcial del poble dels Hostalets, l’any 1920 Sortida d’ofici, el 21 d’agost de 1917, amb motiu de la Festa de la Germandat

A sota, el cotxe del senyor Conde al passeig d’entrada a la població, l’any 1919

L’

actual nucli principal de població va néixer en l’antic encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat, camí Romeu (actual carrer Major) i el d’Igualada a Barcelona (actual carrer de l’Església). Fou en aquests indrets on s’establiren petits hostals que servien als caminants per fer-hi parada, així com als carreters i a les diligències, i a les rècules d’animals dels carros que transitaven per la zona. Posteriorment, s’hi van anar construint cases al voltant, formant-se ací el nucli de població més important. Pel que fa al nom Hostalets, els entesos atribueixen l’origen al mot llatí hospitales, traduït per cases d’hostes, i en daten la primera citació entre les acaballes del 1500 i els inicis del 1600. A principis del segle XVII, comença a trobar-se el nom de Hostalets en el terme municipal de Pierola. Així consta en un document de l’any 1620, segons el qual vivien a Pierola Eleonor Carreras dels Ostalets i Joan Carreras dels Ostalets de Pierola i, com es pot observar, aquest topònim apareix sense la grafia inicial muda. Als Ostalets hi havia petits hostals i era lloc de parada dels carreters que viatjaven de Martorell a Piera. Pierola també podria haver format part d’un ramal del camí de Sant Jaume, ja que el camí ral per anar de França a l’interior de la Península i, per tant, a Santiago, és, per excel·lència, el que passa per Pierola i Hostalets i està il·luminat per la Via Làctia.

l’ahir i l’avui del nostre poble

ELS HOSTALETS DE PIEROLA

El 31 d’octubre de 1904 es va inaugurar la carretera dels Hostalets a Piera

L’any 1919, el prevere Joseph Mas va escriure un opuscle titulat Nota Histórica de la Capella dels Hostalets de Pierola, ara Església parroquial de Pierola i Hostalets. En aquest document, fa referència als inicis del poble: Quan servia la carretera vella de Martorell a Piera que passa per dit lloch, eix era a propósit pera ferhi parada especialment los carreters. Sembla que comensá a obrarse a dit punt algunes casetes hon hi revenien ses forses dits carreters y son bestiar y altres vianants, quals casetes se nomenaren Hostalets o sia petits Hostals. Aquestos hostalets tal vegada se refondiren de lo que’n resultà l’Hostal de’n Calix, que es una gran casa situada a la plassa, empero transformada ara en varies cases. Més tard aná creixent lo nombre de vehins, se fabricaren més vivendes, se plantaren

moltes vinyes y de tal manera ha aumentat la Barriada, que avuy es lo nucli de població més important dels de tot lo terme. En tant es aixís que la Esglesia parroquial, lo Municipi y les Escoles que ans eren a Pierola, ara tot es a dita barriada. Quan parla de l’actual capella dels Hostalets, en aquest opuscle publicat el 20 d’agost de 1919, en fa una encesa dedicatòria: A la parroquia de Sant Pere de Pierola y Hostalets dedica y ofereix aquesta NOTA HISTÓRICA en penyora de estimació y agrahiment, i diu que la capella dels Hostalets neix de la ferma pietat dels vehins dels Hostalets, que quan era día d’Estació la feyen a alguna de les capelles de Ca’n Pujades, ca’n Carreras, L’Estela y Ca’n

Mata, segons s’esqueya lo lloch hont treballaben. Ens diu que es va construir en uns terrenys que van ser donats per Maria Valls i Fossalba i el seu marit Isidre Vallès i Solá, i que la coberta la va pagar la casa Cucurella. La capella va estar acabada l’any 1852 i es va comprar una imatge de la Mare de Déu del Roser, obra del terrissaire de Piera Miquel Orpí. Es va celebrar la primera missa el 21 d’agost de 1852; la primera campana es va comprar el 1860 a Igualada i la segona el 1919. Amb motiu del document pel qual quedava erigida l’església de Sant Pere dels Hostalets de Pierola per part de D. José Domingo Costa y Borràs, Obispo de

ELS HOSTALETS DE PIEROLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

Assumpció de Cal Florenci i Antònia Valls de Cal Puça, a la barberia i espardanyeria de Cal Florenci, l’any 1948. A sota, placa de situació de la població en un dels carrers del poble, després de la Guerra Civil

Retrat de Mn. Josep Mas

Barcelona, Caballero de la Gran Cruz de la Real Orden Americana de Isabel la Católica del Consejo de S.M., entre d’altres –i no pas poques– condecoracions, ens assabentem que, l’agost de 1852, el vecindario dels Ostalets consta de unos 50 vecinos, que está distante una hora de la Iglesia parroquial i també que el camino es muy escabroso principalmente en los dias de lluvia que se hace intransitable, y a mas tener que atravesar dos rieras y un torrente. Aquest era el preàmbul d’allò que l’any 1868 va esdevenir el pas definitiu de la parroquialitat de l’actual nucli dels Hostalets, quedant Pierola com a església sufragània i traslladant la Casa de la Vila de Pierola als Hostalets. Però, no és fins a l’any 1987, que es trapassa la capitalitat als Hostalets de Pierola.

l’ahir i l’avui del nostre poble

ELS HOSTALETS DE PIEROLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

CARRERS I PLACES

l poble dels Hostalets de Pierola, envoltat d’un paisatge agradable i d’una esplèndida vista de Montserrat, s’assenta en el suau vessant que s’obre a l’altra banda del conjunt muntanyenc de Roques Blanques. D’aquells carrers on s’instal·laren els primers hostals i on feien parada els carreters i les diligències, sols en queda el record. Avui el poble ha crescut i la proximitat a Barcelona junt amb les millores en la comunicació, han portat a un creixement de difícil contenció.

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTRADA DEL POBLE

Baixada del Roviralta, l’any 1960

Baixada del Roviralta, l’any 2006

Carretera de l’Estació, just a la sortida del poble, l’any 1913 Carrer Sant Antoni, l’any 1913

Carretera de l’Estació, just a la sortida del poble, l’any 2006 Carrer Sant Antoni, l’any 2006

CARRER ESGLÉSIA

El carrer Església, l’any 1913, quan l’església encara no tenia campanar Una vista del carrer Església, l’any 2007

l’ahir i l’avui del nostre poble

Un detall de l’antic Ajuntament ubicat al carrer Església

l’ahir i l’avui del nostre poble

CARRER ESGLÉSIA

Entrada al poble des del camí de l’Estela, aproximadament l’any 1950

L’entrada del poble des del camí de l’Estela, l’any 2007 amb l’arc de Sant Martí al fons

CARRER ESGLÉSIA

l’ahir i l’avui del nostre poble

ap al final del carrer Església, hi trobem la casa del Dr. Jordi Juan Samsó. Al pis de dalt, hi té instal·lat un observatori astronòmic des de finals de l’any 1989. Consta d’una cúpula de fibra de vidre de 3,5 m de diàmetre que està motoritzada i equipada amb un mecanisme d’infrarojos que la fa girar sincrònicament amb el telescopi. En aquest observatori s’hi fa la categorització d’estrelles variables.

La casa del Dr. Jordi Juan, fou dissenyada en forma de piràmide per aguantar el pes de la cúpula del telescopi

Antic solar on s’han construït les cases de promoció pública Cases de promoció pública, entre el carrer Església i el carrer Montserrat

l’ahir i l’avui del nostre poble

CARRER MAJOR

Dues èpoques diferents del capdavall del carrer Major; a dalt, l’any 1958 i, a sota, l’any 2007

CARRER MAJOR

l’ahir i l’avui del nostre poble

El final del carrer Major, l’any 2007

Situació de la Creu de la Missió al capdavall del carrer Major, l’any 1948

El carrer Major, l’any 2005

El carrer Major, l’any 1913 El carrer Major fent cantonada amb el carrer Que no Passa, els anys 50

El carrer Major i el carrer Que no Passa, l’any 2007

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA FONT DEL COMÚ

Safareig i passeig de la Font del Comú, l’any 1913

LA FONT DEL COMÚ

l’ahir i l’avui del nostre poble

El passeig de la Font del Comú, l’any 2006. Al costat, Isabel i la seva néta Conxita Artigas, Núria Cursellas i Assumpció Valls rentant, al voltant de l’any 1960 El safareig restaurat, l’any 2007

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA FONT DEL COMÚ

Nenes a la Font del Comú, l’any 1955 i,...

...la Font, l’any 2006

CARRER ISIDRE VALLÈS

Fotografia feta aproximadament el 1950, on es veu el carrer José Antonio,...

l’ahir i l’avui del nostre poble

...més tard carrer Isidre Vallès. A sota, el mateix carrer, l’any 2007

l’ahir i l’avui del nostre poble

CARRER MESTRE J. LLADÓS

Les Torres del Senyor Enric, l’any 1913 i, a sota, les Torres, aproximadament l’any 1925

CARRER MESTRE J. LLADÓS

l’ahir i l’avui del nostre poble

Una espectacular imatge de l’actual Ajuntament

l’ahir i l’avui del nostre poble

CARRER MESTRE J. LLADÓS

El carrer Mestre J. Lladós, l’any 1950 i, a sota, una vista de l’any 2005

CAMÍ DEL CEMENTIRI

Camí d’anar allà baix (cementiri), l’any 1950. A sota, a la dreta, es va cap el cementiri, a l’esquerra, a la fàbrica de Marcel·lí Palomas

l’ahir i l’avui del nostre poble

Camí del cementiri, l’any 2006 Bifurcació del camí del cementiri i del polígon industrial, l’any 2007

l’ahir i l’avui del nostre poble

CAN VALLS

A la masia de Can Valls, hi havien viscut els alcaldes Isidre Vallès Urpí, Joan Vallès Llopart i Isidre Vallès. A sota, la plaça de la Creu que es va traslladar al davant de l’entrada principal de la casa

Apartaments dels masovers Cal Finet, casa de començaments de segle XX, al carrer Jacint Verdaguer

ALTRES CASES, ALTRES CARRERS

La torre Solanes, l’any 2007

l’ahir i l’avui del nostre poble

La torre Solanes, l’any 1920 Cal Jep, casa que data de l’any 1702

l’ahir i l’avui del nostre poble

ALTRES CASES, ALTRES CARRERS

I el poble canvia,... Cal Pau Vidal, l’any 2006

El carrer Cooperativa

L’hort de Can Janet, l’any 2006

Els darreres de la casa de Cal Xic del Calix

ALTRES CASES, ALTRES CARRERS

Cal Metus, l’any 2006

El carrer Jacint Verdaguer, l’any 2006

l’ahir i l’avui del nostre poble

Can Janet, casa de l’any 1747, al començament del carrer Major, l’any 2007 Cases noves al final del carrer Mestre J. Lladós

l’ahir i l’avui del nostre poble

ALTRES CASES, ALTRES CARRERS

Carrer Joan Vallès, i carrer Caseta de l’Hort, l’any 2007; dos exemples del creixement del poble El carrer Catalunya, l’any 2006. Al fons, el Casal Català i la punta de l’edifici de l’Ajuntament

ALTRES CASES, ALTRES CARRERS

l’ahir i l’avui del nostre poble

Can Roviralta, antic Sindicat Agrícola de Sant Isidre i futura séu del Centre d’Investigació i Interpretació de Paleontologia

Bucòlica posta de sol

l’ahir i l’avui del nostre poble

ALTRES CASES, ALTRES CARRERS

L’aigua ha estat un element de gran importància per al poble. Una placa recorda el dia de la inauguració de la portada d’aigua des de la riera de Pierola a un dipòsit amb gran capacitat. A dalt, a la dreta, treballs de la portada d’aigua, l’any 1956-1957

PLACES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Dibuix de Jaume Esteve, de la Placeta i el Casal Català

l’ahir i l’avui del nostre poble

PLACES

La plaça del Dr. Conde, la Placeta, a començaments de l’any 2007

PLACES

l’ahir i l’avui del nostre poble

El juliol de 1978 es va inaugurar el monument al Dr. Francesc de P. Conde i Galés, fill predilecte de la vila Monòlit en honor del Dr. Galés, foto de l’any 2006

l’ahir i l’avui del nostre poble

PLACES

Miquel Cucurella va saber reflectir la vida i moviment de la Placeta en aquesta foto que va presentar al Concurs de Fotografia de l’any 2001 Durant generacions, la Placeta ha estat lloc de trobada on s’han explicat infinitat d’històries, contes i rondalles i també ha estat lloc d’esbarjo de petits i grans

PLACES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Una vista de la Placeta, la plaça de jocs infantils i la plaça de Cal Figueres i, al fons, l’església, l’any 2007

l’ahir i l’avui del nostre poble

PLACES

La plaça de les Oliveres, l’any 2004 i, a sota, l’any 2007, després de plantar-hi la nova olivera per commemorar el 16è aniversari de la Colla Pa i Trago

PLACES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Plaça Cal Joan Gran, al final del carrer Mestre J. Lladós, l’any 2007 A sota, la plaça de la Creu de la Santa Missió, l’any 2005

Plaça Rivalba, l’any 2007. A sota, monòlit en honor a tots els homes i dones que amb el seu esforç van fer ressorgir la vinya després de la fil·loxera

l’ahir i l’avui del nostre poble

PLACES

Plaça Anoia, l’any 2007

Zona d’esbarjo entre el cementiri i el polígon industrial, l’any 2006 Treballs de construcció de la plaça els Hostalets, el febrer de 2007

ELS HOSTALETS NEVAT

l’ahir i l’avui del nostre poble

Què té la neu que tant ens encanta? Quan difumina els contorns de les coses, agermanant cel i terra, ens proporciona sensacions fascinants

l’ahir i l’avui del nostre poble

ELS HOSTALETS NEVAT

El Nadal de l’any 1962, hi va haver una forta nevada que va deixar els carrers coberts de neu. A dalt, començament i final del carrer Major La Cooperativa, durant la nevada de l’any 1965

La Placeta, l’any 1962

ELS HOSTALETS NEVAT

lâ&#x20AC;&#x2122;ahir i lâ&#x20AC;&#x2122;avui del nostre poble

Vista de Montserrat, des de Can Carreras, a la nevada del 1945 i vista de Montserrat, durant la nevada del 2001

l’ahir i l’avui del nostre poble

ELS HOSTALETS NEVAT

El carrer Església durant la nevada del Nadal de l’any 1962 Un grup de joves al pati de Cal Figueres, l’any 1962

El carrer Església durant la nevada del 14 de desembre de 2001 L’Església i l’antic ajuntament, l’any 2001

DISSEMINATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

ELS DISSEMINATS I LES URBANITZACIONS Casa i família, mas i terra, vet ací el poderós teixit de la subestructura social catalana abans i després del segle XIV (J Vicens i Vives)

L Capella de Can Carreras, dedicada a la Mare de Déu del Roser Masia de Can Carreras, amb la seva capella, i, al fons, la muntanya de Montserrat, l’any 2004

a pagesia catalana, creadora de masos, la primera redimida en bloc dels mals usos feudals, va usar bé el seu alliberament: creà les cases pairals, element bàsic d’estabillització i de prosperitat d’una classe rural que ha exercit una enorme influència en la formació de l’ahir i l’avui de la societat catalana. Cal suposar que l´origen de les masies en el nostre municipi, va ser similar al de les altres contrades. Acostumaven a ésser construccions molt senzilles de dues o tres plantes i teulades de dues aigües. Els materials emprats eren, en el nostre municipi, parets de tàpia i també de tàpia seca amb pedra de la riera. Cal destacar que en l’àmbit familiar, si hi havia dos o tres germans (a més de l’hereu), eren anomenats cabalers, i s´establien pel seu compte construint una altra masia. També va sorgir la figura dels masovers, que eren treballadors al servei del propietari i que acostumaven a viure en cases adossades al mas principal. Alguns d’ells, encara que marxessin de la masoveria per establirse en una altra casa, continuaven conservant el nom de la masia amb què eren coneguts, pel fet d’haver-hi viscut i treballat. Pel que fa a les urbanitzacions, al municipi, n’hi ha cinc: Can Fosalba amb 171,65 ha, Serra Alta amb 61,03 ha, Can Rovira de l’Estela amb 59,76 ha, Can Termens amb 72,73 ha i Boscos de Can Martí, 36,87 ha. Can Fosalba i Serra Alta estan situades a l’est del nostre municipi, estan legalitzades i urbanitzades amb tots els serveis. Can Rovira, Can Termens i Boscos de Can Martí, estan situades al Nord del municipi i actualment s’està gestionant la seva legalització.

l’ahir i l’avui del nostre poble

DISSEMINATS

Masia de Can Paret de la Serra, l’any 2007

Masia de Can Valls de la Serra , l’any 2007

DISSEMINATS

Masia de Can Palomas, l’any 1995, i...

l’ahir i l’avui del nostre poble

...la masia refeta, l’any 2007. Al porxo, els germans Isabel i Joan Añé Casals amb Rosalia Almenara

l’ahir i l’avui del nostre poble

DISSEMINATS

Can Mata ha estat una de les grans masies del terme: fotografia aèrea realitzada per Eladi Conde els anys 50, i una foto actual de l’edifici i la capella

DISSEMINATS

Vista de la riera i del camí de Can Mata de Garriga. Fotografies realitzades entre l’any 1920 i el 1925. A sota, el llac de Can Mata de la Garriga

l’ahir i l’avui del nostre poble

Parc de Can Mata

Capella de Can Mata

l’ahir i l’avui del nostre poble

DISSEMINATS

Can Mata: en primer pla, els moviments de terra on s’ubicarà l’Ecoparc i, al fons, l’abocador i la casa de Can Mata, l’any 2007

DISSEMINATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

Can Vila i, a sota, Can Pinal, l’any 2006

l’ahir i l’avui del nostre poble

DISSEMINATS

Can Gras. La primera casa, ara molt canviada, havia estat l’escola de Can Gras de dalt

Can Gras de baix, l’any 2007

DISSEMINATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

Vista general de Can Marcet i, a sota, un detall dels seus carrers, l’any 2006

l’ahir i l’avui del nostre poble

DISSEMINATS

Casa pairal i dues fotografies de Can Fontimarc, l’any 2005

100

DISSEMINATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

Ermita i casa pairal de Can Galceran, l’any 2006. A l’entrada, un xiprer, que a les masies és símbol d’hospitalitat

101

l’ahir i l’avui del nostre poble

DISSEMINATS

La Caseta de l’Hort, l’any 1897

102

Can Flaqué, l’any 2006

La Caseta de l’Hort, l’any 2006

La Font de Can Flaquer, l’any 2006

DISSEMINATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

Cal Antiparro i Cal Ponet Lluís, l’any 1995

Can Gimferrer, l’any 2007

103

l’ahir i l’avui del nostre poble

URBANITZACIONS

La masia de Can Fosalba, a l’entorn de la qual va créixer la urbanització, l’any 2007

104

Una imatge de Serra Alta; dues importants urbanitzacions dels Hostalets de Pierola

URBANITZACIONS

Dia de la inauguració del local social de Can Fosalba, el 12 de juliol de 2002 Exterior del local social de Can Fosalba

l’ahir i l’avui del nostre poble

Inauguració del local social de Serra Alta, a mitjans dels anys 90 Interior del local social de Serra Alta

105

l’ahir i l’avui del nostre poble

URBANITZACIONS

Can Rovira de l’Estela i Boscos de Can Martí, l’any 2007

106

PAGESIA

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA PAGESIA

ls pagesos eren la part de la població més rellevant del poble, ja que els conreus de la vinya i dels camps donaven ocupació a gairebé tots els habitants.

Veremadors durant la collita de l’any 1910

La gran majoria de nosaltres som descendets de pagesos. Cal tenir en compte que la manera d’ésser del país es troba afectada pel pes dels nostres besavis, avis i pares que foren pagesos tots els dies de l’any: cavant, fangant, segant, batent a les eres, podant, esporgant, empeltant, collint el raïm… i tot plegat exigia un esforç considerable i la força física era un factor bàsic.

Veremadors a la collita de l’any 1935

La verema de l’any 1950

L’arribada de la mecanització agrícola, amb les sembradores i les màquines recol·lectores, amb els tractors i els nous sistemes de plantació a la vinya, ha canviat la fesomia d’aquestes feines, de manera que actualment la labor al camp està força mecanitzada i automatitzada i s’ha modernitzat aquest ofici. Per mantenir viu el nostre passat, als Hostalets cada any es fan diverses festes per enaltir la memòria dels pagesos

107

l’ahir i l’avui del nostre poble

PAGESIA

Fent el sulfat, l’any 1951

Veremadors, els anys 50

108

Verema de l’any 1956

PAGESIA

El tractor de Jaume Valls de Cal Jaume del Ros, traient el raïm de les vinyes

l’ahir i l’avui del nostre poble

Modernes màquines de collir raïm

109

l’ahir i l’avui del nostre poble

PAGESIA

Ramon Junyent, de Cal Ramon Pastor, abocant el raïm al remolc, l’any 2006

El tractor a punt de treure el raïm de la vinya, l’any 2006 Tractor de Pere Sarrà, camí del celler, l’any 2006

Belisario Farelo, pubill de Cal Curandero, durant la verema a Pierola, l’any 1967, traient el raïm amb el carro

110

PAGESIA

l’ahir i l’avui del nostre poble

Premsada de raïm a Can Mata de Garriga, l’any 1920, mentre descarreguen les portadores del carro

111

l’ahir i l’avui del nostre poble

PAGESIA

Josep Montserrat Valls de Can Palomas, Joan Cucurella Parcerisas i Joaquim Pons Mora premsant raïm durant la verema de l’any 1956 Veremadors, el 1960, aprox.: Miquel Vives Mora, Jaume Millaret Xaus i Joan Bartrolí Pons. Al costat, torna a sortir Miquel Vives, Àlex Pacheco i Adolfo Tomeu, l’any 2006

112

PAGESIA

Segant a màquina i amb tracció animal, l’any 1955

Segant l’ordi a mà, l’any 1960

l’ahir i l’avui del nostre poble

Una altra instantània de segar a màquina amb tracció animal, l’any 1955

Dues fotografies segant l’ordi a màquina i amb tractor, l’any 1960

113

l’ahir i l’avui del nostre poble

PAGESIA

i ha la creença que les Plèiades són la pols que es fa en batre, i a la gent del camp l’observació d’aquesta nebulosa li feia de pronòstic per a la collita dels cereals.

Si l’hivern és molt regat, Ven-te l’oli i guarda el blat.

Bon batre, mal hivern

Batre l’era formava part d’un moment intens en la vida de la pagesia, juntament amb la collita del raïm. Un grup de segadors, l’any 1943 A sota, a l’esquerra, Josep Valls, de Can Paret de la Serra batent a l’era, l’any 1955

Preparació de l’animal per batre a l’era de Can Valls, l’any 1945 A sota, un grup de segadors, l’any 1932

114

PAGESIA

l’ahir i l’avui del nostre poble

L’aigua ha estat un bé molt preuat, i les sínies eren uns elements clau per al regadiu dels horts. A les fotos, Belisario de Pierola, l’any 1956 preparant l’animal i, a sota, el cavall donant voltes a la sínia per treure aigua

115

l’ahir i l’avui del nostre poble

PAGESIA

Ramon Casanovas, de Ca la Meri, llaurant amb un tractor-oruga, l’any 2006

A sota, Baltasar Gatnau Codina i Josep Valls Carbonell, l’any 1955

Belisario Farelo llaurant amb cavall, l’any 1965 aproximadament

116

PAGESIA

l’ahir i l’avui del nostre poble

Pagesos collint patates, l’any 1957

s prou curiós que, quan més raïm es collia al nostre poble –perquè la vinya era el principal conreu i, per tant, l’ingrés més important–, no hi hagués cap festa especial dedicada a celebrar la verema. De vegades, s’organitzava el Ball del Most, però no era gaire més que un simple sarau. Un grup de pagesos tornant a casa un capvespre de l’any 1965 Mainada trepitjant el raïm, com feien els nostres avis, en una Festa de la Verema

Actualment, i des de l’any 1991, la Colla Pa i Trago organitza la Festa de la Verema, amb la intenció de mantenir viu el nostre passat: a l’escola es fan treballs per donar a conèixer aquest noble conreu i la gent cull el raïm amb cistells i portadores i trepitja el raïm com es feia abans. La feina ha estat feta i la taula espera els participants a la Festa de la Verema

117

l’ahir i l’avui del nostre poble

PAGESIA

En record i homenatge als pagesos, la Colla Pa i Trago organitza la Festa de la Verema. L’any 2000, a la festa, hi van participar les Fil·loxeretes Alguns dels participants de la Festa de la Verema de l’any 2005, a dalt del tractor

118

PAGESIA

Marieta Costa, de Can Paret i Serafina, collint olives, l’any 1955

l’ahir i l’avui del nostre poble

Jaume Valls i Josep Llopart collint olives a la Placeta, durant la Festa de l’Oli

119

l’ahir i l’avui del nostre poble

PAGESIA

Mòlta de l’oli a l’antic trull de Cal Figueres, el 1990; Josep Mora era l’encarregat Molí d’oli procedent de l’antic trull i que ara està a la recepció de Cal Figueres

120

L’any 2006: dos sistemes diferents de collir les olives; a dalt, una màquina cull a la finca de Can Carreras i, a sota, el sistema tradicional

INDÚSTRIA I COMERÇ

l’ahir i l’avui del nostre poble

INDÚSTRIA I COMERÇ Com a activitat menestral antiga, tenim confirmada l’existència d’una farga segons consta en un document del 1234, pertanyent al rei Jaume I el Conqueridor, (el qual feia estada al “Castell d’en Fontanet”, a Piera, en els seus viatges d’Aragó a Barcelona), document que es guarda al monestir de Sant Cugat del Vallès.

A Una de les empreses instal·lades al polígon industrial Camp de la Serra, l’any 2007 Treballs d’urbanització del polígon industrial Camp de la Serra

ls Hostalets de Pierola, la principal activitat ha estat l’agrícola, però també hi ha hagut fàbriques tèxtils, possiblement a causa de la influència d’Igualada, ciutat que enceta el segle XII essent tot just un minúscul agrupament rural i que l’acaba convertida en una vila eminentment industrial. A la dècada de 1930, al poble hi funcionaven dues fàbriques: l’una, era de gènere de punt Cal Brubet, i l’altra de llençols, Marcel·lí Palomas. En totes dues, la majoria dels treballadors eren dones. També hi havia el forn d’obra de Cal Sardà, i pel que fa als comerços, hi havia dos forns de pa, tres carnisseries i quatre botigues de queviures. Als anys 50, hi funcionen les fàbriques de gènere de punt de Cal Paleta, Cal Diumenjó i GOOM. També s’hi instal·la una fonda, lloc on s’hostatgen els estiuejants de Barcelona, la qual funciona, en un altre lloc, fins l’any 1968. Avui als Hostalets hi ha unes quinze empreses i dos polígons industrials: Camp de la Serra, a prop del cementiri i del camp de futbol, i Mas d’en Pi, a prop del Bruc i de l’autovia A-2.

121

l’ahir i l’avui del nostre poble

INDÚSTRIA I COMERÇ

Polígon industrial Camp de la Serra i polígon industrial Mas d’en Pi, a prop de l’autovia A-2

122

INDÚSTRIA I COMERÇ

Forn d’obra de Cal Sardà, l’any 1966

l’ahir i l’avui del nostre poble

La fabricació de la ceràmica per a la construcció ha canviat molt; Ceràmica Pierola n’és un exemple

123

l’ahir i l’avui del nostre poble

INDÚSTRIA I COMERÇ

Cosidores de Cal Diumenjó, l’any 1948

Grup de cosidores, l’any 1953

124

Cosidores de Cal Paleta, l’any 1959

INDÚSTRIA I COMERÇ

l’ahir i l’avui del nostre poble

Tres instantànies diferents de les treballadores de la fàbrica GOOM, l’any 1956

125

l’ahir i l’avui del nostre poble

INDÚSTRIA I COMERÇ

Un grup de nens al forn de pa la Cooperativa, l’any 1942 L’actual forn de pa del poble, de Sebastià Vallejo, l’any 2007

Jordi Valls, de Cal Miqueló, portant el cistell de pa, l’any 1954

126

INDÚSTRIA I COMERÇ

Àngel Sala, amb les seves filles Marta i Aida, l’any 1960 La façana d’Establiments Sala, l’any 2006 i,...

l’ahir i l’avui del nostre poble

... l’antic Colmado A. Sala, els anys 60

127

l’ahir i l’avui del nostre poble

INDÚSTRIA I COMERÇ

L’any 1966, a Cal Pepet de la llet, es va inaugurar la botiga d’alimentació Spar, que després es va traslladar al carrer Isidre Vallès, on avui hi ha el Celler de l’Esteve, atès per Josep Maria Esteve i Maria Rubio

128

INDÚSTRIA I COMERÇ

Cafeteria Marina, de la família Torrents, l’any 2007 Paco, de Tallers Hostalets, l’any 2007

l’ahir i l’avui del nostre poble

Roser Barranco, propietària de La Plaça parlant amb Maria Valls, l’any 2007 Josep M. Forner Esteve obrint les portes del Supermercat Pròxim, l’any 2006

129

l’ahir i l’avui del nostre poble

INDÚSTRIA I COMERÇ

La Caixa, al carrer Església, al mateix lloc on hi havia la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros L’Arca, de Maria Cursellas, l’any 2007, ubicada al local on abans hi havia la botiga de Ca l’Antònia

130

INDÚSTRIA I COMERÇ

El bar del Casal Català ha estat -i és-, lloc de trobada i esbarjo

l’ahir i l’avui del nostre poble

Ca la Goretti, de Goretti Raventós, tot un clàssic de la restauració de la comarca

131

l’ahir i l’avui del nostre poble

INDÚSTRIA I COMERÇ

Perruqueria Cal Diumenjó, de Gemma Diumenjó, l’any 2007

Perruqueria Gloria, de Gloria Navarro, l’any 2007 Dolors Torelló va obrir la farmàcia dels Hostalets el 15 de desembre de 1982. A la seva mort, a partir del setembre de 1994, la va regentar Elena Junyent Santamaria, passant a ser de la seva titularitat el març de 1996

132

INDÚSTRIA I COMERÇ

l’ahir i l’avui del nostre poble

Cal Quel, al carrer Església, anunciant la venda de tabac i de ciris per Setmana Santa de l’any 1945. Magdalena Esteve de Ca l’Arcadi, al costat de la botiga

L’Estanc, de Marta Plazas, al carrer Isidre Vallès, l’any 2006

133

l’ahir i l’avui del nostre poble

INDÚSTRIA I COMERÇ

Les ovelles tornant cap a l’estable que, des de fa temps, és un edifici adossat a l’escorxador. Al costat, matança del porc en una festa popular a Pierola L’escorxador públic dels Hostalets de Pierola, inaugurat l’any 1933, va suposar una embranzida per al poble. Avui, és un magatzem del jaciment paleontològic

134

L'ESCOLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

L’ESCOLA

Col·locació de la primera pedra de l’escola, del carrer Mestre J. Lladós, el 25 de juliol de 1913 Edifici de l’antiga Escola Renaixença, que es va inaugurar l’any 1917 (foto de l’any 2005)

bans de la inauguració de les escoles l’any 1917, l’educació dels infants i adolescents, tenia lloc en diferents cases del poble. Va ser el 25 de juliol de l’any 1913 que es va col·locar la primera pedra de les Escuelas Nacionales, més tard Escola Renaixença. La inauguració de la nova escola, que era considerada una petita joia de l’arquitectura modernista, va ser un esdeveniment que va omplir d’orgull els habitants del poble. Al cap de poc d’inaugurarse l’escola del poble, a la barriada de Can Gras de Dalt es va construir un edifici per a l’escolarització dels nois i noies dels nuclis disseminats, atès que venir cada dia a escola als Hostalets era quasi una gesta, sobretot per als més petits. El 19 de novembre de l’any 2003, membres del consistori i de l’AMPA de l’Escola Renaixença es varen entrevistar amb la delegada territorial del Departament d’Ensenyament per iniciar els tràmits de la construcció de les noves escoles. La vella escola s’havia quedat petita, era insuficient per als alumnes actuals i suposava un greu problema el fet d’haver d’anar incorporant edificis provisionals. També era una necessitat el fet de disposar d’un menjador prou ben condicionat per al nombrós grup d’alumnes. La inauguració del nou centre escolar l’any 2006, ha estat per al poble tot un esdeveniment, a la vegada que es cobreixen totes les mancances de l’anterior escola. El seu emplaçament és en un lloc privilegiat. La recepció, que domina l’edicifi, ens permet presumir d’una instal·lació docent envejable, amb unes aules espaioses, una sala per a activitats de tota mena, una cuina i un menjador amplis, instal·lacions adients per a les pràctiques esportives, llocs per al lleure entre els pins... i la llar d’infants que es traslladarà a un terreny del costat.

135

l’ahir i l’avui del nostre poble

L'ESCOLA

Grup d’alumnes de l’any 1891 i, a sota, de l’any 1899

136

L'ESCOLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

Cerimònia de col·locació de la primera pedra de l’escola, l’any 1913. A la foto, Mn. Cardona, Josep Escala Ventura, el Pepito de l’Agustineta, Jaume Ribas Font, Pere Noto Piqué, alcalde, Josep Campalan Fornells, Ramon Ribas Torres i Eladi Conde Guerra, els escolans: Josep Pujol Pujol, Paret Maurici, i Alfred Pujol de Cal Masana. A sota, banquet commemoratiu de la benedicció de la primera pedra de les Escoles Nacionals, l’any 1913

137

l’ahir i l’avui del nostre poble

L'ESCOLA

Grup d’alumnes de l’any 1924 i, a sota, alumnes de l’any 1929

138

L'ESCOLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

Alumnes del curs 1942-1943

139

l’ahir i l’avui del nostre poble

L'ESCOLA

Alumnes del curs 1944-1945. A sota, alumnes del curs 1960-1961

140

L'ESCOLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

Alumnes del curs 1966-1967

141

l’ahir i l’avui del nostre poble

L'ESCOLA

Alumnes del curs 1966-1967 i, a sota, alumnes del curs 1969-1970

142

L'ESCOLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

Dibuix de l’Escola Renaixença, realitzat per Jordi Parcerisas

143

l’ahir i l’avui del nostre poble

L'ESCOLA

Terreny on ara hi ha la nova escola, l’any 2004

144

L’Escola Renaixença, inaugurada l’any 2006, sent la directora de l’Escola, Marta Casas

L'ESCOLA

l’ahir i l’avui del nostre poble

Alumnes jugant al pati de l’escola

La cuina de l’escola i,...

...el menjador

Una de les aules el dia de portes obertes de l’escola Alumnes en plena activitat preparant els dibuixos per a la Festa de l’Arbre

145

l’ahir i l’avui del nostre poble

L'ESCOLA

L’actual llar d’infants, ubicada a Cal Ponsa

146

Espai destinat a la ubicació de la futura llar d’infants, que estarà situada al costat de l’actual escola

RELIGIÓ

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

l 4 d’agost de l’any 2002, va fer 150 anys que Mn. Josep Domingo i Costa, aleshores bisbe de Barcelona, signava el document pel qual a l’església de Sant Pere, als Hostalets de Pierola, s’hi podia celebrar culte públic, i per tant restava inaugurada. Així, doncs, l’any 1852, com a conseqüència de l’evolució del poble, el culte principal es feia als Hostalets, quedant Pierola com a església sufragània. El 1919 es va col·locar amb gran solemnitat la campana María dels Angels i a l’any 1952 és van col·locar, amb gran expectació, les campanes Petra-Gregòria-Pia i Maria Immaculada, ja en el campanar avui existent. A començaments del segle XX, s’hi celebraven molts actes religiosos; la Santa Missió, que se celebrava a Pierola i Hostalets en la Quaresma i en tenim constància ja l’any 1917 en un recordatori que els reverends pares jesuïtes van fer a mans als parroquians del poble i en el qual es feia una regla de vida amb 11 punts, uns consells de vida eterna. L’any 1927, es va inaugurar la Creu de Terme en honor a la Santa Missió, al final del carrer Major. Hi ha recordatoris de la Santa Missió de l’any 1943, de l’any 1953, quan la Mare de Déu de Fàtima va visitar Pierola i Can Gras. També se celebrava la Festa del Roser, el Diumenge de Rams, festa que encara se celebra actualment i marca l’inici de la Setmana Santa; les processons de Setmana Santa; el Corpus, que era una de les festes que varen tenir una gran esplendor i on la gent hi participava fent capelles i catifes de flors als seus respectius carrers i altres festes religioses. Durant les dècades dels anys 1940 i 1950, els romiatges van comptar amb una gran participació; es pernoctava a les cel·les i els actes a Montserrat tenien una gran concurrència. També en aquell temps els Exercicis Espirituals eren habituals, s’organitzaven des de la parròquia i tots els empresaris donaven facilitats als treballadors perquè hi poguessin participar. Acostumaven a fer-los en convents. Panoràmica de l’església dels Hostalets, abans de fer el campanar, aproximadament l’any 1948

147

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

Al costat, interior del recordatori de la benedicció de la campana María dels Angels donada per mossén Joseph Mas, Pbre., beneficiat de la Seu de Barcelona, i on hi ha la següent inscripció: MARIA DELS ANGELS = ANY M.CM.XIX = SANTA MARIA MARE DE DÉU, PREGUEU PER NOSALTRES PECADORS, ARA Y A L’HORA DE LA NOSTRA MORT. AMEN. IHS = DENCAUSSE - BAGUÉS, BARCELONA.

Recordatori de la benedicció de la campana María dels Angels, que es va editar amb motiu de la instal·lació de la campana l’1 d’agost de 1919 a l’església parroquial de Sant Pere dels Hostalets de Pierola. A sota, l’escolà Jordi Sala, davant de l’antic campanar, l’any 1935

148

RELIGIÓ

l’ahir i l’avui del nostre poble

Solemne benedicció de la campana María dels Angels, l’any 1919 Dia de la benedicció i col·locació de les campanes Petra-Gregòria-Pia i Maria Immaculada, el 23 de novembre de 1952

149

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

La contemplació i l’expectació van ser màximes quan les campanes van ser hissades fins dalt del campanar per a la seva col·locació, l’últim dia de la Santa Missió, el 23 de novembre de 1952

150

RELIGIÓ

l’ahir i l’avui del nostre poble

Les campanes Petra-Gregòria-Pia i Maria Immaculada van ser beneïdes pel Rvdm. Dr. D. Gregori Modrego Casáus, arquebisbe-bisbe de Barcelona, l’any 1952, sent els padrins Enric Cucurella Vidal, Assumpció Bordetas de Cucurella, Aureli Roviralta Puigventós i Carmen Valls de Roviralta

151

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

Interior de l’església i el púlpit, l’any 1933, abans de la crema que va patir el 22 de juliol de 1936. A sota, l’altar barroc de l’església de Sant Pere, l’any 1933

152

Retaule de l’església, l’any 1933

L’altar major, l’any 1948

RELIGIÓ

l’ahir i l’avui del nostre poble

L’1 de novembre de 1958, l’arquebisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego va consagrar l’altar major. Fotos de l’any 1960 i de l’any 2007

153

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

Escolans, l’any 1919; Joan Pujol, Joan Sanpere, Salvador Casals, Josep Fajardo, Àngel Pujol i Pere Carcasona Escolans, l’any 1923; Jaume Casanovas, Enric Rosich, J. Parcerisas, Salvador Domènech, Gregori Rosich, Miquel Fló, Josep Casals i Pere Casals

154

RELIGIÓ

l’ahir i l’avui del nostre poble

Escolans, l’any 1932; Joan Casanovas, Jaume Valls, Pere Casanovas, Joan Esteve, Jordi Sala, Jaume Montaner, Enric Rosich, Joan Valls i Miquel Montaner Els escolans Josep Llopart, Jaume Millaret, Pere Valls, Joan Pujol i Josep Berenguer, l’any 1949, amb Mn. Ramon Saperes i en la benedicció del terme

155

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

Comiat de Mn. Saperes i arribada de Mn. Pere Campanyà, l’any 1955

Mn. Josep Vivó, amb l’alcalde Joan Parcerisas, a la Festa de la Liberación, el 1948. A sota, comiat de Mn. Vivó, l’any 1948, envoltat de les autoritats del poble

Les autoritats, a la inauguració de les aigües del poble, l’any 1957 Mn. Faus amb les autoritats, a la Festa de la Vellesa, l’any 1968

156

RELIGIÓ

l’ahir i l’avui del nostre poble

Festa de la Mare de Déu del Roser, a l’església de Pierola, l’any 1950 Processó del Roser, l’any 1951, pel camí de l’església de Pierola

Primera missa de Mn. Pere Cucurella als Hostalets, l’any 1965 Missa cantada el dia de Sant Jaume de l’any 2003

157

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

158

RELIGIÓ

l’ahir i l’avui del nostre poble

El bisbe Mons. Agustí Cortés va beneir la façana restaurada de l’església de Sant Pere, l’any 2006, acompanyat de Mn. Josep, Mn. Ramon M. Bosch, l’escolà Jordi Parcerisas, el diaca Francesc Escolà, Joan Pere, Mn. Carles Muñiz, Mn. Pere Milà, Mn. Joaquim Font, Mn. Francesc Mestres, Mn. Rodolf Pujol i Mn. Joan Mata A sota, la porxada de l’església, l’any 2006, i una curiosa fotografia de l’ombra de la creu de l’església reflectida al campanar

159

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

La Festa de Rams és una de les tradicionals festes religioses: Benedicció a Pierola, l’any 1967, amb Mn. Faus Benedicció de Rams, l’any 1968, davant de l’església dels Hostalets de Pierola

160

RELIGIÓ

Abans de la Benedicció de Rams, sortint en processó, l’any 1962

l’ahir i l’avui del nostre poble

Benedicció de Rams, a càrrec de Mn. Ramon M. Bosch, l’any 2007

161

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

Via Crucis de Setmana Santa de l’any 1999

Durant la celebració de la Festa de la Verge de Fàtima de l’any 1952, els portadors van treure el Sant Crist vestits amb la mateixa indumentària emprada per Setmana Santa

162

RELIGIÓ

l’ahir i l’avui del nostre poble

Setmana Santa; Via Crucis de l’any 2007. Els portadors del Sant Crist són: Antonio Expósito, David Abad, Josep M. Esteve, Enric Valls i Jaume Valls A sota, un grup dels Hostalets: Josep Valls, Josep Maria Esteve, Antonio Expósito i Jaume Valls, juntament amb un grup de Ca N’Aguilera, portant el Sant Crist de Piera amb motiu de les festes commemoratives del centenari del Sant Crist

163

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

Corpus de l’any 1965: A dalt, els nens i nenes que havien fet la primera comunió i que sempre anaven al centre de la processó Mn. Pere Campanyà, sota pal·li, a la capella del carrer Major

164

RELIGIÓ

l’ahir i l’avui del nostre poble

Les processons, les capelles i les catifes, eren imatges tradicionals de la festa de Corpus, que es va celebrar al poble dels Hostalets des de l’any 1940 al 1970. A dalt, composició de les catifes i capelles elaborades l’any 1968 i, a sota, veïns fent una catifa durant el Corpus de l’any 1965

165

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

El Sant Crist en una de les processons de la Missió, l’any 1952

La Creu de la Santa Missió il·luminada, l’any 1952 Processó de la Santa Missió, l’any 1952

166

Celebració de la Santa Missió, l’any 1962 La Missió de la Llum, novembre de l’any 1962

RELIGIÓ

Processó durant la Santa Missió de l’any 1952, camí del cementiri portant la Mare de Déu de Fàtima i,...

l’ahir i l’avui del nostre poble

...pujant del cementiri, al fons, el Sant Crist

167

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

Processó de la Mare de Déu de Fàtima, l’any 1952, baixant la costa de Can Soteres La Santa Missó de l’any 1952 va durar 11 dies (de l’11 al 23 de novembre). L’últim dia es van posar les campanes

168

RELIGIÓ

l’ahir i l’avui del nostre poble

Romiatge a Montserrat, l’any 1949, amb Mn. Ramon Saperes i, l’any 1955, amb Mn. Pere Campanyà

169

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

Romiatges a Montserrat els anys 1955, 1952 i 1965

170

RELIGIÓ

l’ahir i l’avui del nostre poble

Piscolabis al cafè del Casal Català, el dia 8 de febrer de 1953, celebrant la benedicció de la bandera de la Lliga de Perseverancia; Enric de Cal Xic del Calix, prenent la paraula. Benedicció de la bandera de la Lliga de Perseverancia, l’any 1953

171

l’ahir i l’avui del nostre poble

RELIGIÓ

Els padrins de la benedicció de la bandera de la LLiga de Perseverancia l’any 1953 van ser Ignasi Camps Miró i la seva filla Montserrat Camps Exercicis Espirituals

172

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

SANT ANTONI

ant Antoni Abat és conegut amb les designacions populars de Sant Antoni del porquet i Sant Antoni dels ases. Sant Antoni és considerat patró dels animals, domèstics i de feina. Els cavalls, mules i altres animals de tir, així com els genets i traginers, anaven amb els millors guarniments i vestimentes. La cavalcada dels genets que van a la recerca de la benedicció era, i és, anomenada Els Tres Tombs, pel fet que la comitiva donava tres tombs a l’illa on hi havia l’església. Hi va haver una època en què els pagesos eren, com hem assenyalat, la part més important del poble dels Hostalets de Pierola i les cavalleries eren molt abundants i necessàries per al conreu de la terra. Aleshores, es feia una gran festa, amb benedicció inclosa, i lluint un estendard. També hi havia ofici i ball amb músics. Aquesta festa ja fa molts anys que va deixar de celebrar-se al nostre poble. Josep Casals a la Festa de Sant Antoni, l’any 1962.

Mn. Josep Vivó fa la benedicció dels animals, l’any 1945

173

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Festa de Sant Antoni, l’any 1961, passant per davant de Ca l’Antònia el carro de Cal Jaume del Ros Mena el carro de l’Arcadi, Eduard Abadal, amb el seu fill Josep i amb Joan Galceran

174

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Benedicció dels animals el dia de Sant Antoni Abat, l’any 1962. En primer terme, el Xic del Calix i el Maurici En aquest carro guarnit de cistell: Joan Diumenjó, Jaume Fló, Paquita Sosa i Joan Sanpere

175

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

El carro d’en Maurici amb el Xic del Calix a la benedicció dels animals el dia de Sant Antoni Abat, l’any 1962

El carro d’en Mora a la benedicció dels animals el dia de Sant Antoni Abat, l’any 1962

176

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

CARNESTOLTES

l Carnestoltes comprèn un període de gran llicència en els costums i d’amplíssima llibertat i que ha estat present en molts moments de la civilització segons costums de cada contrada. En aquest dia es fa un sermó des de dalt d’un balcó, que serveix de tribuna, i és escaient que es faci ple de crítica i de sàtira, posant èmfasi a criticar tota la vida de la vila des de l’any anterior ençà. Als Hostalets, també se celebra la festa del Carnestoltes. Als anys 60, la festa va resorgir amb força després d’uns anys de ser arraconada per motius religiosos o polítics. Actualment, als Hostalets de Pierola hi ha una gran participació amb moltes i variades disfresses.

Disfresses de Carnestoltes de l’any 1965

Ball de Carnestoltes al Casal Català, l’any 1963

177

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Ball del Carnestoltes de l’any 1964

178

Carnestoltes, al Casal Català, l’any 2006

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

CARAMELLES

s pot dir que l’any 1923, el poble ja comptava amb una coral consolidada, sota la direcció del senyor Josep Montserrat. Per aquesta data, s’estrena un estendard, que encara avui presideix algunes actuacions. El Dilluns de Pasqua eren tradicionals les cantades de Caramelles, cosa que es va repetint al llarg dels anys. L’any 1979 es forma la coral L’Estol de Cantaires, sota la batuta del senyor Joan Pujol. Actualment, continuen l’activitat sota la direcció del senyor Josep Mata. Les Caramelles dirigides per les senyores Montserrat Pons i Irene Abad surten al carrer el dia de Pasqua. Hi participa la coral infantil i un grup de dones i homes, que amb els seus cants mantenen aquesta tradició.

Cantant Caramelles davant de la rectoria, l’any 1953, amb Mn. Ramon Saperes Calaf L’Estol Infantil de Cantaires, a les escales de l’església, l’any 2004

Porta l’estendard de les Caramelles Antoni Jabalera acompanyat d’Elena Parcerisas, la seva néta Aina Calpe i Nico Vázquez

179

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Cantada de Caramelles a Can Valls, aproximadament l’any 1925

180

Els anys 50, els cantaires dirigits per Josep Montserrat Pujol

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Nois i noies cantaires, l’any 1953

181

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Foto de grup dels cantaires a la Placeta

182

Cantant Caramelles l’any 1953 darrere la Cooperativa, al carrer Eladi Conde

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Cantaires a les Caramelles de l’any 1956, dirigits per Joan Pujol Isart

183

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

La Festa de les Caramelles, l’any 1968 Mn. Faus dirigeix les Caramelles davant de l’Ajuntament vell, l’any 1967

184

Coral infantil de l’any 1970

FESTES

Carro de les Caramelles, l’any 1968 i,...

l’ahir i l’avui del nostre poble

...recollint diners i obsequis després de cantar les Caramelles

185

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Coral Infantil davant la porxada de l’església, la Pasqua de l’any 1970 A sota, les Caramelles de l’any 1975, passant per davant la casa de Can Janet

186

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Cantada de Caramelles, l’any 2004, a la Plaça, on es veu l’estendard que es va inaugurar l’abril de l’any 1923 La Coral, dirigida per Montserrat Pons, cantant les Caramelles davant de l‘església, l’any 2007

187

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

L’Estol Infantil de Cantaires, dirigit per Irene Abad, cantant les Caramelles a la Placeta, l’any 2007 El grup que canta les Caramelles sobre el tractor de Joan Raventós, pujant pel carrer Major, l’any 2007

188

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTA DE LA VELLESA

a primera festa dels avis, anomenada Homenaje a la Vejez, es va celebrar en el Poble dels Hostalets el 1948.

La festa estava patrocinada, econòmicament, en un 50 %, per la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros i, en l’altra meitat, pel Patronat Local i l’Ajuntament. Els diners que el Patronat hi aportava, eren el resultat de la recaptació feta durant unes representacions de teatre del grup del poble. Els diners recollits es distribuïen entre els homenatjats, i se’ls obria una llibreta d’estalvis a la Caixa. D’aquesta manera, s’ajudava a atenuar la manca de previsió social que es vivia en aquells anys de postguerra. La Festa els convertia en protagonistes. Després de l’ofici, cantat i amb músics, i del sermó, els avis i les àvies, acompanyats de nois i noies, feien una cercavila, que consistia a passejar-se darrere les autoritats i els músics fins a arribar al Casal. Nens i nenes recitaven poesies, hi havia el discurs del rector, del delegat de la Caixa, que lloava el valor de l’estalvi, i el de l’alcalde. Tot seguit, concert i vermut amb olives, al cafè del Casal. Aquella època va durar molts anys... A causa dels diversos avenços socials, van anar desapareixent els homenatges i es va establir la festa dedicada a la gent gran. Actualment, la festa vol oferir un reconeixement i un respecte vers els avis. S’organitzen actes de tipus cultural i se’ls fa un obsequi personalitzat. Com a cloenda, se celebra un dinar conjunt de tots els avis i les àvies amb els seus acompanyants. D’aquesta manera, es retroben amb persones de la seva generació, i això els proporciona una estona d’esbarjo.

Primera Festa de la Vellesa celebrada l’any 1948

En l’organització, hi participen totes les entitats del poble i l’Ajuntament, que es fa càrrec, com a representant dels ciutadans, de tot el cost econòmic.

189

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Sortint de missa durant la Festa de la Vellesa, l’any 1949

190

Era costum que la mainada fes versos als avis; a dalt, recitant un vers, l’any 1963 Els avis a la Festa de la Vellesa de l’any 1950, a la Placeta

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Els avis dels Hostalets rebent homenatge per part de la Coral, l’any 1953 Els avis dirigint-se a la sala del Casal Català per rebre l’homenatge, l’any 1957

191

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Festa de la Vellesa, l’any 1957

Sortida de missa de la Festa de la Vellesa, l’any 1957

192

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Festa de la Vellesa, l’any 1960

Cercavila el dia de l’homenatge a la Vellesa, l’any 1960

193

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Els avis amb el seus acompanyants sortint de missa, l’any 1963 Discurs de benvinguda de Mn. Pere Campanyà als avis el dia del seu homenatge, l’any 1964, al Casal Català

194

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Dinar del dia de la Festa de la Vellesa, l’any 2002 i, a sota, el dinar de l’any 2004 al restaurant Ca la Goretti

195

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Festa de la Vellesa 2007: sortida de missa

196

Dinar de la Festa de la Vellesa de l’any 2007 a Ca la Goretti. Després vindrà el concert i el ball

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

SANT JORDI

a tradició de regalar roses a Catalunya es remonta al segle XV, quan es repartien roses a les senyoretes que assistien a missa a la capella que el Sant té al Palau de la Generalitat. I el dia del llibre té el seu origen el 7 d’octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, que va morir un 23 d’abril, igual que Josep Pla i William Shakespeare. El 1995, la Unesco instituïa el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor. Als Hostalets, se celebra des de fa pocs anys, però ha anat agafant un gran protagonisme. Els escolars, amb la venda de les roses, i les parades de llibres, donen un aire festiu a tot el poble. L’any 2006 també es va fer la presentació d’un llibre del nostre conciutadà, el senyor Josep Montserrat, amb el títol de Els meus records. L’Ajuntament va finançar-lo i va encetar, doncs, un cicle que vol continuar amb altres obres presentades per persones del nostre poble. Cartell anunciador de la diada de Sant Jordi de l’any 2004 Una de les activitats de l’AMPA l’any 2005 va ser la venda de llibres, a la Placeta, per part dels alumnes de l’Escola Renaixença

197

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Vista de la Plaça de Cal Figueres i el carrer Església, l’any 2007, amb la parada de llibres de l’Arca, de Maria Cursellas en motiu de Sant Jordi

Elisabeth García González llegint el poema, el dia de Sant Jordi de l’any 2005

198

FESTES

Ballada de sardanes per celebrar Sant Jordi 2007

l’ahir i l’avui del nostre poble

Lliurament dels Premis de Poesia la Diada de Sant Jordi de l’any 2004

199

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Durant el Sant Jordi de l’any 2004, es va presentar el còmic Història dels Hostalets de Pierola i,...

200

...el Sant Jordi de l’any 2006, Els meus records, de Josep Montserrat La ja tradicional parada de venda de llibres, a la Placeta

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

APLEC DE PIEROLA

ntre els anys 1948 i 1950, essent rector dels Hostalets Mn. Ramon Saperes, es va celebrar l’Aplec del Dilluns de Pasqua. Es deia missa a l’església, que aleshores encara es mantenia en bon estat i, després, hi havia la benedicció i el repartiment dels panets. Van ser-hi presents els representants del municipi i l’alcalde Josep Torres. A la plaça del Roure, s’hi van ballar sardanes i molta gent dinava al bosc, tradició que s’ha mantingut. A partir del primer aplec, aquesta data es convertí en la Festa Major del veïnat de Pierola, celebrant-se amb gran solemnitat. L’Aplec de Pierola també va estar l’inici d’una tradició que encara es conserva: la nit abans els joves fan una acampada sota l’església.

Benedicció del tradicional panet, l’any 2003

Un grup de veïns a l’Aplec de Pierola, l’any 1949

201

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Aplec de Pierola, l’any 1950 i, a sota, l’aplec l’any 1951

202

FESTES

A l’Aplec de Pierola, Cal Quel hi parava una botigueta; a la foto, la de l’any 1953

l’ahir i l’avui del nostre poble

Dinar a l’Aplec de Pierola, l’any 1959

203

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

A l’Aplec de Pierola hi participen veïns dels Hostalets, del Bruc, de Collbató, d’Esparreguera, ... A dalt, foto de l’any 1955 Ballada de sardanes al costat del roure

204

FESTES

El joc de trencar l’olla és un dels més esperats i divertits per a petits i grans La plaça de Pierola engalanada, l’any 1968

l’ahir i l’avui del nostre poble

Un grup de quitxalla a l’Aplec de Pierola de l’any 1952

205

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Aplec de Pierola, l’any 2006

Ballada de sardanes a Pierola, l’any 1967

206

FESTES

Ballada de sardanes a l’Aplec de Pierola, l’any 2003

l’ahir i l’avui del nostre poble

La Sardinada ha esdevingut un dels menjars tradicionals a l’Aplec de Pierola Dinar a Pierola, l’any 1991

207

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Missa a l’aire lliure i repartiment dels panets beneïts, l’any 2004

208

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

SANT CRISTÒFOL

ant Cristòfol era un dels sants més venerats i havia estat invocat contra la pesta. Com que les epidèmies eren molt freqüents, el Sant era invocat molt sovint i gaudia d’una gran veneració. Qui l’invocava estava salvat d’ésser atacat per les feres i els lladres, també se’l reclamava contra els terratrèmols, els aiguats, les inundacions i d’altres catàstrofes. En empendre viatges llargs, difícils i perillosos, s’invocava la protecció del Sant, sent encara avui, també, protector dels vehicles.

Josep Montserrat amb el seu fill, l’any 1965

Benedicció del camió del Tello, l’any 1959

209

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Mn. Pere Campanyà Ribó fent la benedicció de vehicles el dia de Sant Cristòfol, l’any 1959. A dalt, Joan Casanovas i, amb la vespa, Josep Cabré i la seva filla Maria Rosa. A sota, Albert Vidal, el Robert de Cal Paleta, després de rebre la benedicció

210

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Miquel Cucurell i Maria Palomas i, al seu darrere, Baltasar Jorba amb el seu fill, al Sant Cristòfol de l’any 1959 Benedicció de l’any 1960; Josep Jorba de Cal Flaqué amb Pilar Mora i Assumpció Pallarols

211

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Mn. Pere beneint les bicicletes, l’any 1960

212

Mn. Faus fent la benedicció del camió de Cal Batista, l’any 1970

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTA MAJOR

a tradició de l’home és essencialment rural i la cultura agrària fa que després d’un temps de dur treball, de la collita del gra i de l’espera per a la verema, el pagès celebrés festes que eren anomenades majors. Als Hostalets de Pierola, cada any, pels volts del 25 de juliol, dia de Sant Jaume, se celebra la Festa Major. Antigament es reunien al voltant de la taula familiars i amics, alguns vinguts de lluny. Es feia un àpat extraordinari i era el dia que s’obria la botella de xampany, tot sovint excessivament gasós i dolç. Avui la Festa Major compta amb actes cada cop més diversos i participatius: balls de nit, concerts i activitats per a la quitxalla. Durant molts anys, fins al 1988, la Festa Major era organitzada per la Societat del Casal. Des d’aleshores ençà, l’organització corre a càrrec de l’Ajuntament. Festa Major, any 2003: el Correfoc

Jovent divertint-se durant la Festa Major de l’any 2004

213

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Capgrossos a la cercavila a la Festa Major 1955-1960 i,...

214

...a l’any 2006 es va fer una cercavila per presentar els nous capgrossos del poble

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Els Castellers del Vendrell, l’any 1969, davant del Casal Català

Actuació dels Castellers, l’any 1969, a la Plaça, davant de Cal Figueres

215

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

El tren pneumàtic ja s’ha convertit en un clàssic a totes les Festes Majors Gresca i remullada d’escuma, l’any 2002

216

Multijocs per a la quitxalla durant la Festa Major de l’any 2003

FESTES

Gegants i capgrossos a la Placeta durant la Festa Major de l’any 1956

l’ahir i l’avui del nostre poble

Havaneres i el tradicional cremat, a la plaça de les Oliveres, l’any 2003

217

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Festa Major 2006; concert de piano

218

Concert de l’Estol de Cantaires dels Hostalets de Pierola, durant la Festa Major de l’any 2006

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Ballada de sardanes a la Placeta, durant la Festa Major de l’any 2004 L’orquestra Selvatana és ja un clàssic a la Festa Major dels Hostalets, amenitzant el concert i el gran ball de revetlla

219

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Cursa ciclista durant la Festa Major de l’any 2002

220

Concurs de marmites celebrat durant la Festa Major de l’any 2005

FESTES

Un altre clàssic de la Festa Major són els partits de futbol entre casats i solters, i...

l’ahir i l’avui del nostre poble

...darrerament també, entre casades i solteres

221

lâ&#x20AC;&#x2122;ahir i lâ&#x20AC;&#x2122;avui del nostre poble

FESTES

Ballada de sardanes durant la Festa Major de Can Fosalba

222

Missa Rociera oficiada per Mn. Ramon, a la Festa Major de Serra Alta

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

LA GARLANDA

a Festa de la Garlanda, l’organitzava la Germandat de Sant Sebastià, que va ser fundada l’any 1884. Els socis d’aquesta entitat local pagaven unes quotes i s’ajudava els pagesos que passaven necessitats: malaltia, llarga malaltia, impossibilitació, prestació personal al camp i defunció. Se celebrava pels volts del 21 d’agost i consistia a fer un Ofici solemne, al matí. A la tarda, unes parelles, que eren generalment membres de la Junta, treien ball. D’aquesta manera s’anomenava el fet de sortir a passejar de bracet pel carrer darrere de l’orquestra. Un cop arribats al Casal, s’hi feia el Ball de la Garlanda. Un tortell gros penjat al braç es compartia amb la balladora... Una balladora que ja feia dies que es buscava i amb qui s’establia un compromís. Actualment, hem recuperat aquesta festa i és la Colla Pa i Trago qui l’organitza. Encara que només es fa el ball. Junta de la Germandat de Sant Sebastià, l’any 1960: Joan Pujol Puig, Joan Bartrolí Pons, Llorens Parcerisas Bigas i Amadeu Valls Pujol El dia 21 d’agost de 1917, la Junta de la Germandat de Sant Sebastià va estrenar l’estendard

223

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Eugeni Jané i Paquita Saumell a la Festa de la Garlanda, l’any 1961

Pere Pujol i Esperança Galceran a la Festa de la Garlanda, l’any 1959

224

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Ball de la Garlanda, l’any 1964 La Junta de la Germandat de Sant Sebastià, fent la cercavila des de la casa del president fins a la sala del Casal Català, l’any 1970

225

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Festa i Ball de la Garlanda, l’any 1959

226

La Festa de la Garlanda ha estat recuperada per la Colla Pa i Trago; ball de l’any 2006

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

DIADA DE L’ONZE DE SETEMBRE Article primer: Es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’Onze de Setembre. Aquesta fou la primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l’any 1980. Un dia que per una banda, significa el record de la pèrdua de les llibertats, els drets i les institucions catalanes i, de l’altre, ret homenatge a aquells que lluitaren per la seva defensa, un 11 de setembre de 1714 La Diada del 2003 es va fer una exposició dedicada a Lola Anglada, que de petita va passar una temporada a fer salut als Hostalets de Pierola Diada de l’Onze de Setembre, any 2003

es de la fi del segle XIX, l’Onze de Setembre va anar adquirint el caràcter de diada d’afirmació nacional dels catalans. Però no va ser fins al 1901 que la Diada va sortir al carrer. Ciutadans, polítics i institucions participaren d’una festa nacional que arribà al seu màxim esplendor durant l’època de la II República en els anys 30. Després, amb la dictadura franquista, la Diada va ser abolida. Encara viva en el cor dels catalans, i amb la inauguració del règim democràtic, les multitudinàries manifestacions a Sant Boi de Llobregat (1976) i al centre de Barcelona (1977) tornaren a vestir de senyeres la Diada, al ritme del cant dels Segadors. Els Hostalets de Pierola també es va adherir a aquesta manifestació i l’any 2003 es va desplegar pels carrers del poble una espectacular senyera de 2.000 m, amb la participació de més de sis-centes persones. A final d’any, amb motiu de les festes nadalenques, es van repartir els domassos confeccionats amb aquesta senyera.

227

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Diada de l’Onze de Setembre de l’any 2003

228

Ballada de sardanes durant els actes de commemoració de l’Onze de Setembre, l’any 2003

FESTES

Santi Mora l’Onze de Setembre de l’any 2003 venent els seus llibres de poemes

l’ahir i l’avui del nostre poble

Desplegament de la senyera durant la Diada de l’Onze de Setembre de l’any 2003

229

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

2.000 m de senyera van recórrer tot el poble l’any 2003 Diada de l’Onze de Setembre de l’any 2004

230

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES NADALENQUES

a Festa de Nadal coincideix amb el solstici d’hivern, el qual correspon al moment de l’any en què el Sol arriba a la seva alçada mínima en el zenit, i per tant escalfa menys. Les antigues concepcions religioses van originar, entorn dels cultes agrari i ramader, un seguit de pràctiques i creences de les quals en sobreviuen encara un bon nombre, confoses amb els arrelats costums religiosos actuals (Costumari Català). Els inicis de la festa de Nadal es perd en la llunyania, però se sap que era diada de pastors i d’intimitat familiar, diada de bestiar i ramats, d’àpats solemnes, d’estar tots a recer de la llar i a l’escalf del tió. Als Hostalets les festes que destaquen, a més dels actes religiosos, són: el Cagatió, l’arribada del patge i la Cavalcada de Reis. Aquesta festa ens recorda l’epifania, paraula d’origen grec que significa presentació de Jesús al món dels homes com a veritable Déu per mitjà d’un misteri nou i mai no vist ni esdevingut. Els erudits semblen voler veure en aquesta festa dels Reis la continuació de les basilindes de l’antiga Grècia, festa degudament cristianitzada. Aquesta festa és al final del cercle nadalenc i la mainada espera amb fruïció els tres Reis: Melcior que era el més gran, Baltasar un home d’edat mitjana i Gaspar, el més jove. De les festes nadalenques als Hostalets, cal destacar-ne que cada cop són més participatives.

El patge reial, l’any 2006, va arribar en camell per recollir les cartes dels nens

231

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Concert de Nadal de l’Estol Infantil de Cantaires, l’any 2004, al Casal Català

232

Concert de Nadal de l’Estol Infantil de Cantaires, al Casal Català, l’any 2006

FESTES

Concert de Cant Coral a càrrec de l’Estol de Cantaires, a l’església de Sant Pere, l’any 1999

l’ahir i l’avui del nostre poble

Caga Tió de l’any 2004, a la Placeta

233

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Danses populars a càrrec dels nens i nenes de l’Escola Renaixença i, al costat, lliurament dels premis del Concurs de Nadales, convocat per l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola per premiar els millors poemes i dibuixos. A sota, danses populars acompanyades per l’Estol Infantil de Cantaires

234

FESTES

El Patge Reial rebent les cartes dels nens i nenes, l’any 1964

l’ahir i l’avui del nostre poble

Ses Majestats el Reis d’Orient, l’any 2004, van saludar els nens i nenes al Casal Català

235

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Ses Majestats els Reis d’Orient rebent els infants, l’any 1971 i,...

236

...els Reis davant de l’església, l’any 2007

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Ses Majestats els Reis d’Orient són esperats pels infants amb gran il·lusió i expectació

El Rei Gaspar escolta amb atenció les peticions d’Ariadna Valls, l’any 2007

237

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Representació dels pastorets, l’any 1969

238

Representació dels pastorets, dècada dels 80

FESTES

l’ahir i l’avui del nostre poble

AGERMANAMENT AMB RIVALBA

finals de l’any 2003, va tenir lloc l’agermanament amb el municipi italià de Rivalba di Castelo. Els agermanaments al si de la Unió Europea neixen amb la clara voluntat, després de la II Guerra Mundial, de vincular pobles (la unitat més petita) de diferents estats per evitar que es pugui tornar a repetir la tragèdia. Després dels intercanvis de visites, i des de l’any passat, s’han fet propostes per convertir aquest agermanament en una veritable cooperació. L’intercanvi esportiu ha estat el primer pas, però ja s’ha acordat que una delegació de joves vindrà aquest estiu per participar en el taller paleontològic que es realitzarà a Can Mata i s’ha plantejat també la possibilitat que els nostres estudiants universitaris que vulguin estudiar, via el programa Erasmus, a la universitat de Torí puguin comptar amb allotjament gratuït i una ajuda municipal; el mateix passarà amb aquells estudiants italians que hagin triat alguna de les universitats de Barcelona.

La façana de l’Ajuntament engalanada amb la senyera catalana i la bandera italiana amb motiu de la visita als Hostalets de Pierola dels ciutadans italians de Rivalba di Castelo

239

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

L’alcalde de Rivalba, Davide Rosso, i l’alcalde dels Hostalets, Pere Barbado, signant en el llibre d’honor, l’any 2004

240

Els alcaldes de Rivalba i dels Hostalets van participar a la Cursa Popular del 2007 Cercavila amb motiu de la visita de la gent de Rivalba, l’any 2004

FESTES

Discursos durant l’acte d’agermanament amb Rivalba, l’any 2004

l’ahir i l’avui del nostre poble

Inauguració de la plaça Rivalba, el 9 de maig de 2004

241

l’ahir i l’avui del nostre poble

FESTES

Actes d’agermanament amb Rivalba celebrats l’any 2004. Foto del grup a la plaça Rivalba Judith Llopart, els alcaldes dels Hostalets i el de Rivalba amb Josep Maria Esteve, l’any 2004

242

FUTBOL

l’ahir i l’avui del nostre poble

FUTBOL

l futbol començà a arrelar al nostre país al voltant de l’any 1900. Es fundà la Federació Catalana de Futbol, una associació integrada pels clubs de primera lliga: Català F.C., Barcelona F.C., Hispània i Español, i els de segona: Internacional F.C., Iris, Catalònia i Catalunya. Als Hostalets, el futbol va començar a practicarse de forma anàrquica pels voltants dels anys 30 del passat segle, i es practicava en eres de batre els cereals, fins que, a prop del cementiri i en terres cedides per Can Mata de Garriga, s’instal·là el primer camp de futbol del poble, amb un cert desnivell malgrat els esforços per nivellar-lo. Després d’uns inicis decebedors, el futbol esdevingué un dels motius d’esbarjo popular. El C.F. Hostalets ha estat, en el transcurs de la seva ja dilatada història, una entitat present en les diverses activitats que conformen el teixit associatiu del poble. Lourdes Pujol, va fer la sacada d’honor en el partit de la Festa Major de l’any 1949 L’equip dels Hostalets de Pierola, l’any 1936

243

l’ahir i l’avui del nostre poble

FUTBOL

L’equip de futbol dels Hostalets, l’any 1935

244

Equip de joves dels Hostalets, l’any 1949

FUTBOL

L’equip dels Hostalets, la temporada 1947-1948

l’ahir i l’avui del nostre poble

Temporada 1948-1949

245

l’ahir i l’avui del nostre poble

FUTBOL

Una de les alineacions dels anys 50

246

Equip F.C. Hostalets, l’any 1954

FUTBOL

Equip del F. C. Hostalets, la temporada 1959-1960,...

lâ&#x20AC;&#x2122;ahir i lâ&#x20AC;&#x2122;avui del nostre poble

... i la temporada 1964-1965

247

l’ahir i l’avui del nostre poble

FUTBOL

Equip de futbol infantil, l’any 1968

248

Equip dels grans, la temporada 1972-1973

FUTBOL

L’equip de noies dels Hostalets, l’any 2006

l’ahir i l’avui del nostre poble

Equip del F.C. Hostalets, la temporada 2006

249

l’ahir i l’avui del nostre poble

FUTBOL

FUTURA ZONA ESPORTIVA, AMB EL CAMP DE FUTBOL DE GESPA ARTIFICIAL

250

ENTITATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

ASSOCIACIONS DELS HOSTALETS DE PIEROLA CULTURALS l AGRUPACIÓ SARDANISTA DELS HOSTALETS DE PIEROLA

ASSOCIACIÓ AMICS DE LA MÚSICA l CASAL CATALÀ l

COLLA PA I TRAGO

l ESTOL l l

DE CANTAIRES

ESTOL INFANTIL DE CANTAIRES GRUP DE TEATRE TALÍA

ESPORTIVES l Ballada de sardanes

Mainada trepitjant el raïm durant la Festa de la Verema, l’any 2006

A.C. BALDRICH ENDURO TEAM

l AGRUPACIÓ DE BASQUET DELS HOSTALETS l

CLUB FUTBOL HOSTALETS

l HOSTALETS l

AMB BTT CLUB

SOCIETAT DE CAÇADORS DE PIEROLA

l TIR

AMB ARC

ALTRES ACCIÓ GLOBAL SOLIDÀRIA l AMPA ESCOLA RENAIXENÇA l

ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN

l CONVERGENCIA

I UNIÓ

l ESQUERRA

REPUBLICANA D’HOSTALETS l PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA DELS HOSTALETS

251

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

AGRUPACIÓ SARDANISTA DELS HOSTALETS DE PIEROLA

es sardanes es van començar a ballar als Hostalets pels volts de l’any 1950. El seu principal impulsor va ser el senyor Joan Pons, que per aquest mateix motiu va rebre popularment el nom de Joan de les sardanes. L’Agrupació Sardanista dels Hostalets de Pierola es creà al maig del 2005 amb la finalitat de promoure el ball de la sardana al poble. Organitza la Festa de la Sardana, cursets i participa activament en tots els actes de ballada de sardanes al municipi. Ballada de sardanes en una Festa Major dels anys 50

252

Ballada de sardanes a la plaça de Cal Figueres, l’any 2006

ENTITATS

Concurs de sardanes celebrat als Hostalets de Pierola, l’any 2006

l’ahir i l’avui del nostre poble

Ballada de sardanes, l’any 2004

253

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

Ballada de sardanes a la Placeta, l’any 2003

254

ENTITATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

ASSOCIACIÓ AMICS DE LA MÚSICA

L’

Associació Amics de la Música dels Hostalets de Pierola neix al mes d’abril de 2005 amb la intenció de promoure i fomentar la cultura musical del nostre municipi i entorn. I ho fa organitzant cicles de concerts on hi tenen cabuda el cant coral, la música instrumental, la de cambra, solistes,… Aprofitant els equipaments dels quals disposa el nostre poble (el Centre de Cal Figueres i el Casal Català), organitzen uns 10 concerts a l’any, per apropar la música i el cant als nostres convilatans. Josep Mata, d’Amics de la Música, fent la presentació dels concerts que han tingut lloc a l’auditori de Cal Figueres

Montserrat Carcasona presentant un dels concerts

Recital de Gospel, l’any 2006

255

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

Recital de piano organitzat pels Amics de la Música i celebrat a l’auditori de Cal Figueres, l’any 2006

256

Concert d’acordions, l’any 2006

ENTITATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

AMPA ESCOLA RENAIXENÇA

’Associació de Mares i Pares de l’Escola Renaixença és una entitat sense ànim de lucre que agrupa els pares i mares dels alumnes de l’escola. Aquesta associació va néixer amb la reforma escolar quan l’apertura de la democràcia es convertí en una realitat.

Moltes són les activitats de l’AMPA: treball dels alumnes de l’escola sobre W. A. Mozart Nens i nenes dels Hostalets fent el tast de l’oli, a la Festa de l’Oli de l’any 2006

El seu objectiu fonamental és contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament que reben els nois i noies, promoure la participació dels pares en el centre educatiu; defensar els interessos comuns dels alumnes; donar suport a l’equip directiu i de mestres del centre, i participar en la presa de decisions dels òrgans als quals pertany. L’associació promou activitats extraescolars, servei d’acollida, organització de cursets culturals i esportius (arts marcials, atletisme, bàsquet,...), excursions lúdiques i culturals i altres activitats.

257

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

CASAL CATALÀ

egons expliquen alguns testimonis, el 10 de maig de l´any 1918 un grup de veïns dels Hostalets va fundar la Unió Regionalista Hostaletense, societat politico-cultural que tenia, entre d’altres, l’objectiu de lluitar per aconseguir l’autonomia de Catalunya. Es disposava d’un petit local (Cal Batista, c. Major,1), que comptava amb un cafè–bar i una petita sala. L’any 1925, mentre es representava a l’envelat de la placeta Terra Baixa, una forta tempesta obligà a suspendre l’acte. Quatre dels assistents: Enric Cucurella, Joan Vallès, Joan Subirats i Casimir Orriols, es varen reunir per impulsar la construcció del que seria el Casal Català i en el qual treballà gran part de la gent del poble. A la Festa Major de l’any 1926, es va inaugurar. El Casal és una associació vinculada al poble dels Hostalets de Pierola, que té per objecte l’organització d’activitats culturals i recreatives. El 2001 ha estat l’any del 75è aniversari de la construcció de la seu. El seu teatre noucentista és obra de J. M. Goday, un dels principals arquitectes noucentistes. El seu bar ha estat –i és– un dels principals llocs de trobada. El Casal Català, l’any 1970

258

ENTITATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

Façana del Casal Català, l’any 1934

La mateixa façana, l’any 2005

259

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

Interior de la sala del Casal Català, aproximadament l’any 1935 i,... ...l’any 1955, amb les figures de Francisco Franco i José Antonio Primo de Ribera presidint la sala

260

ENTITATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

Sala del cafè del Casal Català, l’any 1955, i...

...la mateixa sala, l’any 2007

261

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

COLLA PA I TRAGO

a història de la Colla Pa i Trago neix el 1991 i de llavors ençà són l’ànima del poble en moltes de les festes que s’han fet. Tot sovint les festes que organitzen estan encaminades a fer reviure allò que ens van ensenyar i transmetre els nostres avis. Destaquem la Festa de l’Arbre, la Festa de la Verema, la Festa de l’Oli… A més, organitzen passejades pel municipi, com és el cas de la caminada per Mas Font i La Boïga, per conèixer el paisatge que ens envolta. Participen activament en la Festa de Reis, la Festa Major, la Festa de la Dona, han recuperat la Festa de la Garlanda, organitzen exposicions, audiovisuals, conferències… Han divulgat de manera monogràfica un ampli resum de com era el nostre passat i ens ensenyen la realitat actual, donant a conèixer un poble que més d’un hostaletenc desconeixia.

262

La Colla Pa i Trago, l’any 1996, i...

...l’any 2007, amb motiu de la celebració del seu 16è aniversari

ENTITATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

Caminada per Mas Font i la Boïga, el 14 de maig de 2006 Jornades de portes obertes als Jardinets el dia 6 d’abril de 2003, abans de la construcció de l’escola. Gabriel Lampreave va fer una xerrada sobre la recuperació d’aus

263

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

El 10 de març de 2007, la Colla Pa i Trago, durant la celebració de la Festa de l’Arbre, va construir i encendre una carbonera

264

ENTITATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

ESTOL DE CANTAIRES

L’

Estol de Cantaires té el seu origen en el Cor Parroquial del primer quart del segle XX. En un inici només era integrat per homes i tenia com a principals actuacions els cants de les cerimònies religioses o les Caramelles.

L’Estol de Cantaires en un dels concerts a l’església parroquial de Sant Pere L’Estol de Cantaires en un concert al Centre Cívic de Cal Figueres, l’any 2006

L’any 1923 s’incorporen les dones a la coral i des d’aleshores, ha continuat fins els nostres dies tot i que amb alguns periodes d’inactivitat. El 1979 l’Estol ingressà a la Federació Cors de Clavé. En la década dels 80 dirigia el cor en Joan Pujol (Maurici). Des del 1991 n’és director Josep Mata i Grífol. Les seves actuacions són d’una gran solemnitat i qualitat i les més importans són el Concert de Nadal i el Concert de Festa Major, a part d’alguns concerts puntuals en trobades amb d’altres corals.

265

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

ESTOL INFANTIL DE CANTAIRES

L’

Estol Infantil de Cantaires dels Hostalets de Pierola, neix l’any 1996 amb vint cantaires de diverses edats. Actualment són uns trenta cantaires als qui s’ensenyen cançons populars catalanes i d’arreu del món. La coral està dirigida per una junta integrada de pares i mares de cantaires que col·laboren i organitzen tots els actes que es porten a terme. Tres són les actuacions més importants al llarg del curs dins del poble: Nadal, Caramelles i final de curs. També fan intercanvis amb altres corals infantils i des de fa set anys participen a la Trobada de Petits Caramellaires del Baix Llobregat que es fa cada any el dia 1 de maig. Enguany, el 2007, la trobada es fa als Hostalets de Pierola. Actualment, Montserrat Pons i Irene Abad dirigeixen els grups de la coral.

266

L’Estol Infantil de Cantaires, al Festival de Nadal de l’any 2004, i...

al Concert de Nadal de l’any 2006

ENTITATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN

L’

Associació de Gent Gran ofereix un punt de trobada i de relació per als associats, amb la base de tenir un espai on cada tarda sigui possible reunir-se per conversar i mantenir tertúlies, així com per poder gaudir de jocs de taula (dominó, parxís, cartes, escacs...), i del plaer de la lectura.

Els avis fent la seva tradicional partida de bingo dels dimecres al Centre Cívic Cal Figueres, l’any 2007 Els avis fent els exercicis de gimnàstica, l’any 2006

També s’hi porten a terme diferents activitats: ball amb conjunt musical, cada quinze dies; bingo i cinema, un cop per setmana; berenars, revetlles amb sopar, excursions, conferències,... i altres esdeveniments. D’aquestes activitats, tot i que són organitzades per l’associació, en pot gaudir tothom qui vulgui: estan obertes a tota la gent de totes les edats. També s’organitzen grups de gimnàstica passiva i de coral de cançons populars, i es participa en activitats com els tallers de la memòria. Per formar part de l’associació, s’ha de tenir un mínim de 50 anys.

267

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER

L’

Associació Espanyola contra el Càncer és una ONG de caràcter benèfic assistencial sense ànim de lucre que es va constituir el 5 de març de l’any 1953. L’associació té Juntes Provincials arreu de l’Estat i està present en cada ciutat i en cada poble per voluntaris que, en un projecte comú, fan pinya per lluitar contra la malaltia. Als Hostalets va néixer als any 90 i cada any per la Festa Major es fa una recaptació. Recaptació de l’Associació Contra el Càncer dels Hostalets de Pierola Escola de Guinea Equatorial que s’ha construït, gràcies, en part, a l’ajut dels Hostalets

ACCIÓ GLOBAL SOLIDÀRIA

cció Global Solidària és una ONG d’ajuda humanitària fundada l’any 2005, que treballa en l’àmbit sanitari i social per proveir de material de primera necessitat tant a hospitals urbans com rurals. En l’àmbit de l’educació, per proveir de material a escoles, instituts, etc., majoritàriament públics. En l’àmbit econòmic, treballant en cooperatives de dones, agrícoles, confecció tèxtil,... Els beneficiaris bàsicament són dispensaris, hospitals municipals o provincials, escoles bressol, escoles de formació professional i cooperatives de dones.

268

ENTITATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

SOCIETATS DE CAÇADORS DELS HOSTALETS

e sempre, en els pobles on la pagesia era predominant, la caça era també una activitat paral·lela a les tasques agrícoles. El nostre poble no n’era una excepció. Els caçadors coneixien els indrets, torrents i caus on s’amagaven els conills i les perdius que abans eren les espècies més habituals. Les caceres eren, doncs, una activitat molt arrelada en el poble. Caçadors, l’any 1945, a Can Peret de la Serra, amb Marieta Costa i Cisco Carbonell Caçadors de Pierola, l’any 1955, any en què es va caçar un porc senglar de 139 Kg, el més gran abatut fins aleshores

Avui en dia, la caça continua sent també una afició molt participativa, encara que els hàbits han canviat. Actualment, el poc senglar, que tant ha proliferat, és la peça més preuada. La Societat de Caçadors de Pierola es va formar l’any 1978, a causa de la gran quantitat de porcs senglars que hi havia en el terme. Es va començar amb 25 socis i actualment n’hi ha el doble, aproximadament. Durant aquests 27 anys de existència, s’han abatut més de 1.000 senglars. La temporada de caça comença a l’octubre i acaba al febrer.

269

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

Grup de caçadors, l’any 1953

270

Recorregut de caça, celebrat cada any durant la Festa Major

ENTITATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

CLUB ELS HOSTALETS AMB BTT

questa associació va ser fundada l’any 2006 per un grup d’entusiastes de la bicicleta, que volien conèixer el nostre entorn dalt d’una bicicleta, tot fent pedalades i sense deixar de valorar el respecte degut a la natura i als altres. En la primera trobada, la gent va voler treure la bici del quarto dels mals endreços, li va llevar la pols, li va inflar les rodes, li va engreixar la cadena i,... a pedalar! Va ser un èxit: nens, nenes, pares, mares, avis, àvies,… i és que aquest poble té cultura de bicis. 1a. Pedalada Popular als Hostalets de Pierola amb BTT, el 17 de desembre de 2006 Tirada popular amb arc, Festa Major de l’any 2005

TIR AMB ARC

l tir amb arc és un estil de vida, és un esport individual on cada practicant pot utilitzar el tipus d’arc que s’adapti més bé a les seves característiques físiques i d’edat. Als Hostalets de Pierola, se’n constitueix una asssociació l’any 1998. La seva activitat és esportiva i de lleure i els seus aficionats volen compartir amb tothom aquest esport durant la Festa Major, tot fent una tirada de competició i una tirada popular de Tir amb Arc.

271

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

A. C. BALDRICH ENDURO TEAM A.C. Baldrich va ser creat el 1994 per Santi Rovira, Toni Panés i David Abadal, per tal d’introduir-se en el món esportiu del motociclisme dins de la modalitat d’enduro a nivell nacional, estatal i provincial. En certes ocasions, s’ha participat en nivell internacional en els ISDE. La societat també té funcions organitzatives: mototerres, endurades, enduros i motocrossos tant a nivell nacional com estatal. En el palmarès de l’entitat, hi ha uns quants resultats destacats, com ara: • Campionat d’Espanya Senior C 2T (Toni Panés) • Campionat d’Espanya Junior 125 cc. (Jordi Torres) • Campionat d’Espanya Junior 250cc. (Marc Riba) • 3 medalles de plata en els ISDE (Granada, França, Nova Zelanda) A partir de l’any 2000, el team A.C. Baldrich disposa d’una organització per donar assistència a pilots que ho necessitin en el Campionat d’Enduro d’Espanya.

272

David Abadal va guanyar la cursa Mototerra 2005 Sortida d’una de les tradicionals curses de Mototerra, celebrada durant la Festa Major dels Hostalets de Pierola

ENTITATS

l’ahir i l’avui del nostre poble

AGRUPACIÓ DE BÀSQUET DELS HOSTALETS

ls Hostalets de Pierola Scavengers Club de Bàsquet va ser fundat al 16 de setembre del 2001 per un grup de joves dels Hostalets i de Piera per tal de practicar el bàsquet en el nostre poble. En un primer moment, la idea era practicar el bàsquet en competicions d’aficionats, però actualment l’objectiu és jugar en competicions federades. L’equip resta obert a la participació de qualsevol persona que tingui ganes de jugar a bàsquet. Partit de bàsquet

CLUB FUTBOL HOSTALETS

L’equip del C. F. Hostalets, l’any 2006

L’

any 1970 el C.F. Hostalets es va registrar a la Federació Catalana de Futbol i ha competit amb assiduïtat a la categoria de Tercera Regional del Grup de l’Anoia. Aquest any, s’ha estrenat la secció de Veterans, que juguen a la 3a. Divisió de la categoria. També s’ha iniciat el projecte de l’Escola de Futbol d’Hostalets per tal d’iniciar els més petits en la pràctica d’aquest esport. Aquest any encara no competiran, però es crearà la base per tal de poder federar els nens i nenes a partir de la temporada vinent.

273

l’ahir i l’avui del nostre poble

ENTITATS

GRUP DE TEATRE TALÍA

l naixement del grup de teatre Talía té lloc l´any 1978, sota la direcció d’Albert Galofré. Però l’afició pel teatre feia molts anys que havia calat en el nostre poble. Es té notícia que el diumenge 8 d’abril de l’any 1906, es va inaugurar el Teatre d’Hostalets amb el nom de Lo Pobret Català i que l’entrada va ser de 0,20 cèntims de pessetes. Malgrat tots els entrebancs, les noies s’incorporaren al teatre i, juntament amb els nois, la diada de Reis de l’any 1940 varen representar la primera obra de l’Agrupación Teatral Juventud, sota la direcció d’Enric Parcerisas. Va ser Albert Galofré, més tard, qui va fer la transició de l’Agrupación Teatral Juventud al Grup de Teatre Talía. El 1993 es va celebrar amb molt d´èxit el 15è Aniversari amb una gran festa, i es va fer un reconeixement personalitzat als membres que, fins llavors, hi havien intervingut. Varen esser 64 persones les que durant aquests 15 anys van participar-hi. El balanç d’aquest període són les 103 obres escenificades entre el poble i d’altres escenaris fora d´aquí.

274

Agrupación Teatral Juventud, l’any 1948

Teatre a la sala del Casal Català, aproximadament l’any 1962

CAL FIGUERES

l’ahir i l’avui del nostre poble

CENTRE CÍVIC CAL FIGUERES

bra emblemàtica feta realitat! Aquest és un edifici que aglutina i dóna serveis a diverses entitats. El Centre de Cal Figueres té una superfície construïda de 1.593,16 m2 i és, sens dubte, l’obra més important que s’ha construït al nostre poble aquests darrers anys.

El president de la Diputació de Barcelona, Sr. Manuel Royes, l’any 2003 va col·locar la primera pedra del nou Centre Cívic de Cal Figueres, que va inaugurar el 25 de juliol de 2005 l’alcalde dels Hostalets de Pierola, Sr. Pere Barbado, amb la presència de la Sra. Núria Carreras, diputada-president de l’Àrea de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona, el Sr. Carles Ruiz, diputat-president de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i el Sr. Josep Ramon Mora, subdelegat del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central

L’edifici està integrat pel Dispensari equipat per a les visites mèdiques, el Casal d’Avis, que té una intensa activitat, el despatx de l’assistenta social, l’Escola de Música que disposa de dues aules i d’instruments de música: piano, guitarres, flautes..., l’Aula Informàtica, la Biblioteca, la Ludoteca, la sala d’Exposicions, el Telecentre, l’Auditori, un espai dotat de les més avançades tecnologies per celebrar-hi concerts, conferències, projeccions de cine i audiovisuals, i sales polivalents com el Gimnàs o la Perruqueria. Cal fer esment que tot l’edifici està controlat per càmeres de televisió, que es controlen des de la recepció. L’antic trull de l’Oli es troba ubicat a la recepció com a peça de museu, i és una mostra d’un dels conreus originaris del poble. Tot l’edifici gaudeix d’una gran lluminositat i s’ha convertit en un important espai de convivència i d’esbarjo per als habitants del poble.

275

l’ahir i l’avui del nostre poble

CAL FIGUERES

Dibuix realitzat per Sandra Macià de Cal Figueres, des de la Placeta i, en segon pla, l’església parroquial de Sant Pere

276

CAL FIGUERES

Obres d’enderrocament de Cal Figueres, l’any 2003

l’ahir i l’avui del nostre poble

Una vista actual de Cal Figueres, l’any 2006

277

l’ahir i l’avui del nostre poble

CAL FIGUERES

L’antiga casa de Cal Figueres i, al fons, l’Ajuntament, l’any 2001

278

L’actual edifici de Cal Figueres, l’any 2006

CAL FIGUERES

La Plaça, Cal Sala i Cal Figueres

l’ahir i l’avui del nostre poble

La mateixa imatge, l’any 2007, amb l’edifici del Dispensari Municipal en primer terme

279

l’ahir i l’avui del nostre poble

CAL FIGUERES

Moltes són les instal·lacions del Centre Cívic de Cal Figueres; cal destacar-ne l’Auditori

280

CAL FIGUERES

l’ahir i l’avui del nostre poble

DISPENSARI MUNICIPAL

l dispensari actual, ubicat al centre de Cal Figueres, és una instal·lació que cada dia fan servir moltes persones del nostre poble. Sempre ens havia faltat una instal·lació que disposés dels tres elements ben equipats: sala d’espera per als pacients, sales de consultes i els espais mèdics necessaris perquè els metges puguin dur a terme la seva feina. També convenia tenir informatitzats tots els expedients. El nou dispensari compleix tots aquests requisits i la seva ubicació al centre del poble fa que desplaçar-s’hi no resulti cap problema. Les noves i modernes instal·lacions i els sistemes informàtics de què disposa fan que quedin enrere les condicions poc aptes que van haver de suportar metges i usuaris en el passat. Així, doncs, ha estat un gran encert poder disposar d’aquesta instal·lació. Dispensari de principis dels anys 80 i, a sota, la sala d’espera del Dispensari Municipal, l’any 2006

281

l’ahir i l’avui del nostre poble

CAL FIGUERES

El Dispensari Municipal es va inaugurar l’any 2005, amb el Dr. Joan Solanellas com a metge de família dels Hostalets de Pierola

282

PAU

l’ahir i l’avui del nostre poble

PAU, EL PIEROLAPITHECUS

l 5 de desembre del 2002 vàrem veure per primera vegada la cara d’en Pau. Poc podíem imaginar el que viuríem els anys següents. Després de l’excavació de l’any 2003 i una vegada el 2004 vàrem tenir restaurats els diferents exemplars de l’esquelet, vam fer front a l’etapa final i menys coneguda: l’estudi i la publicació dels resultats. La descoberta inicial està plena de fortes emocions, però descobrir el significat del que has trobat, també. El primer pas és, òbviament, identificar cada un dels ossos i establir les seves similituds i diferències amb els antropomorfs actuals i altres primats fòssils. Aquest exercici, que els paleontòlegs anomenem d’anatomia comparada, permet identificar els caràcters morfològics que ens donaran les claus per conèixer la posició dintre de l’evolució de les espècies. Així va ser com vam arribar a la conclusió que en Pau, el Pierolapithecus, era l’avantpassat comú de grans antropomorfs i humans. Qualsevol nova teoria científica, abans de fer-se pública, ha de passar pels filtres de la crítica dels altres científics i ha de portar la garantia d’una revista de prestigi. A nivell mundial, dues revistes competeixen: Science, dels Estats Units i Nature, d’Anglaterra. Va ser la revista Science la que ens va demanar que ampliéssim el treball amb més discussió i més figures i li van donar la màxima categoria, Research Article. Una vegada van publicar els resultats del treball, la notícia va saltar a les portades de tots els diaris del món. Ha estat així com el nom dels Hostalets de Pierola ha passat a formar part de la mitologia de l’evolució humana.

L’esquelet de Pau, el Pierolapithecus, a l’exposició que va tenir lloc l’any 2005 al Centre de Cal Figueres

283

l’ahir i l’avui del nostre poble

PAU

284

PAU

L’alcalde dels Hostalets i una delegació de paleontòlegs van fer la presentació de Pau al president de la Diputació de Barcelona, Sr Celestino Corbacho A sota, visita escolar a l’exposició de Pau, el Pierolapithecus, l’any 2005

l’ahir i l’avui del nostre poble

L’any 2004 es va fer la presentació oficial de la troballa de Pau, el Pierolapithecus als mitjans de comunicació i a les autoritats. A la foto, Judith Llopart, Pere Barbado, José Francisco Magdaleno i Julián García amb el crani de l’avantpassat

285

l’ahir i l’avui del nostre poble

PAU

Acte de la inauguració de l’exposició Pau, el Pierolapithecus Catalaunicus, a Cal Figueres. Va fer la presentació el paleontòleg Salvador Moyà, de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont. Més de 3.000 persones van visitar l’exposició

286

VISITES IL·LUSTRES

l’ahir i l’avui del nostre poble

VISITES IL·LUSTRES

n el transcurs dels últims 70 anys, ens han visitat personalitats que, per la seva importància i el moment que es realitzava la seva visita, eren tot un esdeveniment en el poble. En època franquista i en plena postguerra, les visites dels governadors civils eren tot un espectacle per la seva pompositat. A l’entrada del poble, es muntava un arc triomfal adornat amb mata i flors, signe inequívoc dels guanyadors de la Guerra Civil. L’any 1944, va visitar el poble el governador civil Antonio Correa i, l’any 1950, el governador civil Baeza Alegría, tots dos governadors civils de Barcelona. Visita pastoral del bisbe Dr. Modrego Casáus, als Hostalets de Pierola l’any 1952 Visita del bisbe Dr. Narcís Jubany, l’any 1959, acompanyat per Mn. Pere Campanyà

L’Església també ens ha portat els bisbes més representatius del moment. El 1952 va venir en visita pastoral Gregori Modrego Casáus, arquebisbe-bisbe de Barcelona. El 1959 ens va visitar Narcís Jubany, qui aleshores també era bisbe de Barcelona, i l’any 2001 el bisbe, Agustí Cortés, de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Amb l’arribada de la democràcia i de les institucions de la Generalitat de Catalunya, tres il·lustres presidents ens han visitat: el president Jordi Pujol va venir l’any 2001 a inaugurar la rehabilitació del Casal Català, l’any 2002 Pasqual Maragall abans de ser nomenat president de la Generalitat al cap d’un any, igual que José Montilla, que va venir com a president de la Diputació de Barcelona l’any 2003, abans de ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya l’any 2006. I molts més han estat els il·lustres que han vingut als Hostalets de Pierola, alguns d’ells per donar alguna de les moltes conferències que s’hi han fet i d’altres amb motiu de visites institucionals: el conseller de la Generalitat Joan Carretero, els presidents de la Diputació de Barcelona Martí Jusmet, Antoni Dalmau i Celestino Corbacho, el president del Consell Comarcal, Joan Vich i d’altres personalitats de la comarca de l’Anoia.

287

l’ahir i l’avui del nostre poble

VISITES IL·LUSTRES

Visita del governador civil Antonio Correa, el 28 d’abril de 1944, que és rebut a l’entrada del poble L’alcalde Joan Parcerisas Valls junt amb altres autoritats del poble, van rebre el governador civil Baeza Alegría, l’any 1950

288

VISITES IL·LUSTRES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Visita del bisbe Mons. Agustí Cortés, de la Diòcesis de St. Feliu de Llobregat, l’any 2001, que va ser rebut pel ple de l’Ajuntament i Mn. Ramon M. Bosh El president de la Generalitat de Catalunya Sr. Jordi Pujol, va visitar el poble el 7 de juliol de 2001; el va rebre el Consistori: Jordi Calpe, Manel Mora, Pere Sarrà, l’alcalde Sebastià Sorolla, Pere Barbado, Joan Sanpere, Olga Valls i Jacint Sarrà

289

l’ahir i l’avui del nostre poble

VISITES IL·LUSTRES

El 9 de novembre de 2002 ens va visitar el Sr. Pasqual Maragall, abans de ser president de la Generalitat de Catalunya. El van rebre José Francisco Magdaleno, l’alcalde Pere Barbado, Joan Sanpere i Miquel A. Bordes El president de la Diputació, Sr. José Montilla, també va visitar el poble, abans de ser president de la Generalitat de Catalunya

290

VISITES IL·LUSTRES

l’ahir i l’avui del nostre poble

Fotografia realitzada per Maribel Sanpere, 1r. Premi del Concurs de Fotografia dels Hostalets de Pierola, celebrat el juliol de 2001

291

EPÍLEG

l’ahir i l’avui del nostre poble

EPÍLEG

questa obra és una mirada, bàsicament en imatges, a Pierola i als Hostalets. No vol pas ser unes memòries exhaustives, sinó una crònica, ni que sigui a vol d’ocell, dels annals del nostre poble, de la memòria dels sentiments. No hi és tot, ni tothom, de segur que hi ha equívocs, però hi ha un adagi que diu que la manera de no equivocar-se és no dir res, és no fer res. Sortosament, hi ha gent amb memòria històrica, que a més ha volgut compartir aquests records i aquests sentiments, que ens han deixat en fotografies o en escrits una estela del seu temps i els agraïm que ens hagin obert el seu món i poder recuperar així algunes de les nostres arrels, festes i costums. Va ser el cas de Josep Montserrat, amb el llibre Els Meus Records, que va editar l’Ajuntament l’any passat, en el qual ja ens va donar a conèixer una part del poble que li és familiar i que estima. I serà el cas d’aquelles persones que també, un dia, voldran compartir amb els altres la nostra memòria històrica. Els records, amb el pas dels anys, solen idealitzar-se i aquelles places, aquells carrers solitaris ideals per als jocs, aquelles cases quasi fantasmagòriques, aquells jocs infantils, avui ja són el passat, aquell passat que ha quedat difuminat en la retina de la nostra

memòria i, sortosament, en la retina d’alguns objectius. El poble canvia. Senyal que hi ha vida. Els Hostalets de Pierola ha experimentat una transformació tant en el paisatge com en la fesomia del poble. Amb les noves càmeres, captem els canvis que s’han produït i podem constatar la transformació constant en què vivim i cal ser conscients que nosaltres som els protagonistes actius d’aquesta transformació. En fer aquest llibre, no només hem volgut recordar un passat potser oblidat i recollir en imatges un bocí de la nostra història, sino també veure l’evolució del poble a través de les icones ací representades. Hi ha imatges d’una època, d’una part de la vida del passat del nostre poble, de records i fotografies d’avui que demà també seran història i testimoni d’un temps i d’una època. I recollint el sentiment de molts dels col·laboradors d’aquest llibre i, des del respecte i la modèstia, volem deixar molt clar que: El llibre de la història dels Hostalets de Pierola encara està per fer. En aquest llibre sobre l’ahir i l’avui del nostre poble, dels Hostalets de Pierola, volem retre un homenatge al passat, però amb la mirada posada en el futur.

Nota de l’editor: Respectem l’idioma o dialecte de l’època en què s’ha trobat la documentació.

293

ÍNDEX ALFABÈTIC

A A.C. Baldrich 272 David Abad 163 Irene Abad 188 David Abadal 272 Eduard Abadal 174 Abrera 15, 19, 21, 41, 44 Acció Global Solidària 251, 268 Agermanament amb Rivalba 241, 242 Agrupació de Bàsquet dels Hostalets 273 Agrupació Sardanista dels Hostalets de Pierola 252 Ajuntament 32, 35, 59, 69, 293 Rosalia Almenara 93 Amics de la Música 255, 256 AMPA Escola Renaixença 251, 257 Lola Anglada 227 Isabel i Joan Añé Casals 93 Aplec de Pierola 201, 202, 203, 204, 205, 206, 207 Conxita Artigas 65 Associació de Gent Gran 267 Associació Espanyola contra el Càncer 268

B Baeza Alegría 288 Baixada del Roviralta 58 Pere Barbado 240, 275, 285, 289 Bar de la Cooperativa 30 Roser Barranco 129 Joan Bartrolí Pons 112, 223 Bassa de Can Vidal 29 Belisario de Pierola 115 Belisario Farelo 110, 116 Josep Berenguer 155 Miquel A. Bordes 290 Assumpció Bordetas de Cucurella 151 Boscos de Can Martí 16, 23, 91, 106

C C.F. Hostalets 243, 273 Josep Cabré 210 Cafeteria Marina 129 Caga Tió 233 Ca l’Antònia 130, 174 Ca la Goretti 131, 195, 196 Cal Antiparro 103 Cal Batista 212, 258 Cal Brubet 121 Cal Curandero 41, 42, 43, 110 Cal Diumenjó 121, 124, 132 Cal Figueres 27, 83, 90, 120, 198, 215, 252, 255, 256, 265, 275, 276, 277, 278, 279, 280, 281, 283, 286 Trull de Cal Figueres 120 Cal Finet 72 Cal Florenci 55 Cal Jaume del Ros 174 Cal Jep 73 Cal Metus 75 Cal Paleta 121, 124 Cal Pau Vidal 74

l’ahir i l’avui del nostre poble

ÍNDEX ALFABÈTIC Aina Calpe 179 Jordi Calpe 289 Cal Pepet de la llet 128 Cal Ponet Lluís 103 Cal Ponsa 146 Antònia Valls de Cal Puça 55 Cal Quel 133, 203 Cal Ramon Pastor 110 Cal Sardà 121, 123 Cal Xic 25, 41, 42, 43 Joanet de Cal Xic 41 Cal Xic del Calix 25, 74, 171 Xic del Calix 25, 175 Camí de l’Estela 60 camí de Sant Jaume 53 camí Romeu 53 Josep Campalan Fornells 137 Campana María dels Angels 147, 148, 149 Campanes Petra-Gregòria-Pia i Maria Immaculada 147, 149, 151 Camp de la Serra 121, 122 Ignasi Camps Miró 172 Montserrat Camps 172 Can Carreras 23, 46, 89, 91, 120 Can Flaqué 102 Can Fontimarc 23, 100 Can Fosalba 23, 91, 104, 105, 222 Can Galceran 23, 101 Can Gallart 23 Can Gimferrer 23, 103 Can Gras 23, 98 Can Gras de baix 98 Can Grau 49 Can Janet 74, 75, 186 Can Marcet 15, 23, 99 Can Mata 23, 46, 48, 94, 95, 96 Can Mata de Garriga 46, 95, 111, 243 Can Mata Vell 23, 48 Can Palomas 23, 33, 93 Can Paret de la Serra 23, 27, 33, 92, 114 Can Pascual 23, 50 Can Pinal 23, 97 Can Pons 23, 26, 45, 47 Can Ponset, o Can Pons de la Serra 26 Can Pujol 23, 48 Can Rovira de l’Estela 23, 91, 106 Can Roviralta 77 Can Termens 15, 23, 49, 91 Can Valls de la Serra 23, 92 Can Vila 23, 97 Capella de Sant Miquel de Vilaclara 20 Capgrossos 214, 217 Caramelles 179, 180, 182, 183, 184, 185 Montserrat Carcasona 255 Pere Carcasona 154 Carme Cucurella 27 Teresa Carné 27 Carnestoltes 177, 178 Eleonor Carreras dels Ostalets 53 Joan Carreras dels Ostalets de Pierola 53 Núria Carreras 275 Carrer Caseta de l’Hort 76 Carrer Catalunya 76 Carrer Cooperativa 74

Carrer Església 59, 61 Carrer Isidre Vallès 67 Carrer Jacint Verdaguer 72, 75 Carrer Joan Vallès 76 Carrer José Antonio 67 Carrer Major 21, 53, 62, 63, 75, 88 Carrer Mestre J. Lladós 69, 70 Carrer Montserrat 61 carrer Que no Passa 63 Carrer Sant Antoni 58 Carretera de l’Estació 58 Casa Nova 23 Casal Català 76, 79, 131, 177, 178, 191, 194, 255, 258, 259, 260, 261, 274 Josep Casals 154, 173 Pere Casals 154 Salvador Casals 154 Casas Marta 144 Jaume Casanovas 154 Joan Casanovas 155, 210 Pere Casanovas 155 Ramon Casanovas, de Ca la Meri 116 Caseta de l’Hort 23, 76, 102 Castell d’Esparreguera 20 Castell de La Guàrdia 20 Castell de les Espases 20 Castell de Voltrera 21 Cementiri 71, 86 Centre d’Esplai 51 Centre d’Investigació i Interpretació de Paleontologia 77 Ceràmica Pierola 123 Cisco Carbonell 269 Cisquet de la Torre 41 Claret 15 Club els Hostalets amb BTT 271 Colla Pa i Trago 84, 117, 118, 223, 226, 262, 264 Collbató 15, 19, 22, 46 Còmic Història dels Hostalets de Pierola 200 Conde 38, 39, 53 Eladi Conde 38, 39, 94, 137 Francesc de P. Conde i Galés 81 Cooperativa Agrària dels Hostalets de Pierola 35 Cooperativa Agrícola 30 Celestino Corbacho 285 Corpus 46, 147, 164, 165 Antonio Correa 288 Correfoc 213 Agustí Cortés 159 José Domingo Costa y Borràs 54 Marieta Costa 119, 269 Costa del Roviralta 26 Coves del Salnitre 22 Creu de la Missió 63 Creu de la Santa Missió 166 Creu de Terme 147 Miquel Cucurell 211 Carme Cucurella 27 Cristina i Josefina Cucurella 27 Enric Cucurella 258 Enric Cucurella Vidal 151 Joan Cucurella Parcerisas 112 Josep Cucurella 28, 31

295

l’ahir i l’avui del nostre poble

ÍNDEX ALFABÈTIC

Josep Cucurella Tobella 28 Miquel Cucurella 82 El Curandero 26, 41, 42, 43 Maria Cursellas 130, 198. veure també L’Arca Núria Cursellas 65

D Pau Ignasi Dalmases i Ros 46 Diada de l’11 de setembre 227, 228 Diada de Sant Jordi 197 Dispensari Municipal 279, 281, 282 Joan Diumenjó 175 Salvador Domènech 154 Domènech i Estapà 21 Don José 27 Asbert Durfort 46

Font de Sant Cristòfol 29 Forn de pa la Cooperativa 126 Josep M. Forner Esteve 129

G Esperança Galceran 224 Joan Galceran 174 Albert Galofré 274 Elisabeth García González 198 Julián García 285 Baltasar Gatnau Codina 116 J. M. Goday 258 GOOM 121, 125 Gospel 255

H Hort de Cal Pau Vidal 29

Ecoparc 96 El Bruc 19 Ermita de Sant Hilari 21 Josep Escala Ventura 137 Francesc Escolà 159 Escola Renaixença 135, 143, 144, 197, 234 Escoles Nacionals 137 Escorxador públic dels Hostalets de Pierola 134 Església 19, 20, 21, 22, 32, 44, 51, 54, 55, 59, 265, 276 Església de Pierola 23, 40, 45 Esparreguera 15, 19, 20, 24, 42, 44 Jaume Esteve 7, 45, 79 Joan Esteve 155 Josep Maria Esteve 163, 242 Magdalena Esteve de Ca l’Arcadi 133 Exercicis Espirituals 147, 172 Antonio Expósito 163

F Josep Fajardo 154 Festa de l’Arbre 264 Festa de l’Oli 119, 257, 262 Festa de la Garlanda 223, 224, 226 Festa de la Liberación 156 Festa de la Mare de Déu del Roser 157 Festa de la Vellesa 156, 189, 190, 192, 193, 195, 196 Festa de la Verema 117, 118, 251 Festa de la Verge de Fàtima 162 Festa del Roser 147 Festa de Rams 160 Festa Major 213, 214, 216, 217, 218, 219, 220, 221, 222 Festa Major de Can Fosalba 222 Festa Major del veïnat de Pierola 201 Festa Major de Serra Alta 222 Les Flandes 19 Jaume Fló 175 Miquel Fló 154 Foment Republicà 30 Fontcuberta 46 Font de l’Aureli 26

296

I Irene Abad 266 Joan Izoart 35

J Antoni Jabalera 179 Eugeni Jané 224 Joan de l’Ocata 32 Baltasar Jorba 211 Josep Jorba del Cal Flaqué 211 Jordi Juan 61 Josep Maria Sala 21 Josep Maria Valls 44, 45 Josep Montserrat 179, 200 Narcís Jubany 287 Junta de la Germandat de Sant Sebastià 223, 225 Elena Junyent Santamaria 132 Ramon Junyent, de Cal Ramon Pastor 110

L L’Arca 130 L’Estanc 133 L’Estol de Cantaires 179, 218, 233, 265 L’Estol Infantil de Cantaires 179, 188, 232, 234, 266 La Caixa 130 La Cooperativa 88 Gabriel Lampreave 263 La Plaça 129 La Placeta 79, 80, 82, 83, 88 La Rierada 43 La Torre 33, 41, 43, 51 Llar d’infants 146 Lliga de Perseverancia 171 Josep Llopart 119, 155 Judith Llopart 242, 285 Lola de Ca l’Hortalà 31

M Sandra Macià 276

José Francisco Magdaleno 285, 290 El Maliu 32 Pasqual Maragall 290 Mare de Déu de Fàtima 147, 167, 168 Frederic Marés 20 Maria Vidal 31 Mas d’en Pi 23, 50, 121, 122 Masia Bach 21 Masia de Can Valls 72 Masquefa 15, 19, 22, 41 Massís de Roques Blanques 16 Josep Mata 179, 255 Maurici 175, 176 Jaume Millaret 155 Jaume Millaret Xaus 112 El Millaret 32 Missió de la Llum 166 Mn. Cardona 137 Mn. Carles Muñiz 159 Mn. Faus 51, 184 Mn. Francesc Mestres 159 Mn. Joan Mata 159 Mn. Joaquim Font 159 Mn. Josep 55, 147, 156, 159 Mn. Josep Domingo i Costa 147 Mn. Josep Mas 55. veure també Mossén Joseph Mas Mn. Josep Vivó 156, 173 Mn. Pere Campanyà 156, 164, 169, 194, 210, 287 Mn. Pere Cucurella 157 Mn. Pere Milà 159 Mn. Ramon M. Bosch 159, 161 Mn. Ramon Saperes 155, 156, 169, 179, 201 Mn. Rodolf Pujol 159 Modrego Casáus 151, 153, 287 Jaume Montaner 155 Miquel Montaner 155 José Montilla 290 Josep Montserrat 179, 180, 197, 200, 209, 293 Josep Montserrat Valls de Can Palomas 112 Montserrat 15, 22, 24, 41, 44, 53, 57, 61, 293 Montserrat Casals 44 Josep Mora 120 Josep Ramon Mora 275 Manel Mora 289 Mora 37, 176 Pilar Mora 211 Santi Mora 37, 229 Mossén Joseph Mas 148 Mototerra 272 Salvador Moyà 286

N Pere Noto Piqué 137

O Observatori astronòmic 61 Onze de Setembre 227, 228, 229 Orenci Valls 42 Orquestra Selvatana 219 Casimir Orriols 258 Ostalets 53, 55

ÍNDEX ALFABÈTIC

P Àlex Pacheco 112 Assumpció Pallarols 211 Marcel·lí Palomas 71, 121 Maria Palomas 211 Toni Panés 272 Elena Parcerisas 179 J. Parcerisas 154 Joan i Josep Parcerisas Calix 28 Joan Parcerisas 156 Jordi Parcerisas 143, 159 Paret Maurici 137 Passeig de la Font del Comú 64, 65 Pau 23, 29, 45, 46, 283, 285, 286 Pepito de l’Agustineta 137 Joan Pere 159 Perruqueria Cal Diumenjó 132 Perruqueria Gloria 132 Piera 19, 24, 28, 31, 34, 37, 41, 45, 53, 54 Pierola 7, 15, 17, 19, 23, 24, 26, 32, 34, 35, 37, 40, 41, 42, 44, 45, 46, 49, 51, 53, 54, 55, 57, 104, 293 pineda de Can Ferrer del Coll 19 Plaça Anoia 86 Plaça de Cal Figueres 83 Plaça de Cal Joan Gran 71, 85 Plaça de la Creu 72, 85 Plaça del Dr. Conde 80 Plaça de les Oliveres 84 Plaça del Roure 201 Plaça de Pierola 205 Plaça Hostalets 86 Plaça Rivalba 85, 241, 242 Pla de les Ginestes 17 Marta Plazas 133 Pobla de Claramunt 19 Polígon industrial Camp de la Serra 121, 122 Polígon industrial Mas d’en Pi 122 Joaquim Pons Mora 112 Montserrat Pons 179, 187, 266 Premis de Poesia 199 Processó del Roser 157 Supermercat Pròxim 129 Alfred Pujol de Cal Masana 137 Àngel Pujol 154 Joan Pujol 154, 155, 179, 183, 265 Joan Pujol Isart 183 Joan Pujol Puig 223 Jordi Pujol 289 Josep Pujol Pujol 137 Lourdes Pujol 243 Maria Lluïsa Pujol Carné 27 Pere Pujol 224 Perico Pujol 27, 37

R Ramon de la Loreto 25 Goretti Raventós 131 Joan Raventós 188 Marc Riba 272 Jaume Ribas Font 137 Ramon Ribas Torres 137

l’ahir i l’avui del nostre poble

ÍNDEX ALFABÈTIC Riera de Claret 15 Riera de Magarola 15, 44 Riera de Masquefa 15, 41 Riera de Pierola 15, 17, 24, 41, 42, 44, 46, 49 Riera Xica 15 Rivalba di Castelo 239 Romeries a Montserrat 170 Roques Blanques 16, 17, 57 El Ros de la Plaça 32 Enric Rosich 154, 155 Gregori Rosich 154 Davide Rosso 240 Santi Rovira 272 Aureli Roviralta Puigventós 151 Manuel Royes 275 Maria Rubio 128 Carles Ruiz 275

S Safareig 64, 65 Aida Sala 127 Àngel Sala 127 Cal Sala 279 Colmado A. Sala 127 Marta Sala 37, 127 Jordi Sala 148, 155 Salt del Sena 26 Joan Sanpere 154, 175, 289 Santa Maria de Piera 19 Sant Crist de Piera 19, 163 Sant Esteve de Sesrovires 19, 21 Jacint Sarrà 289 Pere Sarrà 110, 289 Paquita Saumell 224 Serra Alta 23, 91, 104, 105 Serra d’en Ribes 21 Serra del Ginebre 15 Serra dels Escarxots 15 Setmana de la Joventut 36 Sindicat Agrícola de Sant Isidre 77 sínies 115 Societats de Caçadors dels Hostalets 269 Joan Solanellas 282 Sebastià Sorolla 289 Paquita Sosa 175 Spar 128 Joan Subirats 258

Torrents 129 Torrents del Marganti 15 Jordi Torres 272 Josep Torres 201 Torre Solanes 73

U Unió Regionalista Hostaletense 258

V El Valldosera 32 Sebastià Vallejo 126 Isidre Vallès 36, 72 Isidre Vallès Urpí 72 Joan Vallès 258 Joan Vallès Llopart 72 Isidre Vallès i Solá 54 Ariadna Valls 237 Assumpció Valls 65 Carmen Valls de Roviralta 151 Enric Valls 163 Jaume Valls 109, 119, 155, 163 Jaume Valls de Cal Jaume del Ros 109 Joan Valls 155 Jordi Valls, de Cal Miqueló 126 Josep Valls 114, 116, 163 Lourdes Valls 44 Maria Valls i Fossalba 54 Olga Valls 289 Pere Valls 155 Victòria Valls 27 Nico Vázquez 179 Victòria Gomis 27 Albert Vidal, el Robert de Cal Paleta 210 Vinya del Camí Espatllat 32 Miquel Vives Mora 112 Voltrera 21

T Paco, de Tallers Hostalets 129 Teatre Talia 78 274 Tello 209 Timbaler del Bruc 20 Adolfo Tomeu 112 Dolors Torelló 132 Cesar August Torras 44 Ocata 15, 27, 32 Pèlag 15 Pinsà 15 Torrent de l’Home Mort 15 Torrent de la Degotera 15 Torrent del Duc 15, 24

297

Mapa del terme dels Hostalets de Pierola, realitzat per Alfred Matas