És veritat el que ens diuen 3

El mapa menteix. La geografía tradicional roba l’espai, com l’economía imperial roba la riquesa, la historia oficial roba la memòria i la cultura formal roba la paraula.”

Eduardo Galeano ”Patas Arriba. La escuela del mundo al revés”.

ES VERITAT EL QUE ENS DIUEN? Com ens venen la moto

El capital no és una cosa, sinó una relació social.

L'acumulació de capital ha de ser entesa com la reproducció de les relacions socials capitalistes en una escala sempre creixent

Les classes explotadores dominants, en general, busquen aliances amb classes amb posicions contradictòries, com a mínim quan tenen capacitat econòmica per fer-ho, tot i que resulta costós ja que permet l'accés d'amplis segments de la població a una part significativa dels beneficis.

Les classes explotades, tenen una tasca més difícil ja que en general no disposen de la capacitat d'oferir contrapartides significatives materialment, encara que si poden oferir contrapartides socials importants.

Lluita de classes

reproducció/no reproducció

limits de compatibilitat funcional

selecció

transformació

transformació

limitació

estructura econòmica

limitació

estructura de l’estat

La dominació de classe –com a condició de la reproducció del sistema- s'expressa en primer lloc en la coacció, en la violència física (els aparells armats de l'Estat, la policia, sistema judicial, etc). Però també, i no amb menys importància, com a dominació ideològica i cultural.

I així com l'Estat compta amb aparells destinats a la repressió física compta també amb altres aparells que són instruments de la difusió de la ideologia dominant:

Els aparells ideològics de l'Estat

ELS MITJANS CONSTRUEIXEN LA REALITAT Les publicacions científiques no són més que un cas particular de “Mitjans de comunicació de Masses” amb els seus mateixos mecanismes i objectius: el ciutadà mitjà creu que el que llegeix en els periòdics, sent en la ràdio i veu en la televisió és alguna cosa real.

El lector mitjà de les publicacions científiques creu que el que publiquen és real: que el desxiframent del genoma humà permetrà eradicar les malalties, que les vacunes han servit per acabar amb les malalties contagioses o que el VIH es dedica a matar les defenses de milions de persones (encara que no se sàpiga com). Les multinacionals farmacèutiques que fabriquen els fàrmacs, paguen als qui recepten i publiciten.

Les publicacions científiques compleixen regularment la seva missió d'adoctrinament de la mateixa forma que els mitjans de masses, només que en un nivell superior de complexitat i per això mateix amb un nivell superior d'impunitat.

“...“No es pot esperar que algú comprengui alguna cosa quan el seu sou depèn que no ho comprengui”

“...Molts sou tan brillants que, d'alguna manera, abans o després, caldria esperar que acabéssiu investigant. ... Suposo que si sou capaços de dissimular el que penseu de debò, és possible que trobeu treball, però fent què? Perquè ja has vist que no es tracta d'un problema científic, sinó de diners i de poder, i els que ho han acaparat no ho deixaran anar fins que arribi la “traca final” Máximo Sandín. Carta a Nereida

Ens volen convèncer, ens prediquen permanentment, des de l'escola fins als mitjans de comunicació, que la vida és una competència permanent de tots contra tots.

Però, quin és l'origen d'aquesta sòrdida visió de la realitat? i, sobretot, a qui beneficia?

El darwinisme no és només una suposada teoria científica, és tota una concepció de la realitat que comparteix les seves arrels històriques i culturals amb la doctrina del “lliure mercat” i per això s'ha convertit en una peça central en l'adoctrinament social sobre la concepció del món .

Màximo Sandín

El capitalisme és un sistema de relacions socials, no el podem encastar solament en la definició de diners, maquinària, immobles. Cauríem en un error, doncs tot el teixit cultural, societari, educatiu, de gènere, de raça, forma part d’un tot i aquest tot es transmet, avui en dia, d’una banda a una altra del planeta.

Dins aquesta transmissió, la comunicació, la informació i l’ensenyament juguen un destacat paper doncs son els mitjans que Von Hayek en diu els

“second-hand dealers of ideas”

es a dir els tractants de segona mà de les idees.

Dins aquests tractants de segona mà hi hem de posar els periodistes, els novel·listes, els guionistes de cine, autors teatrals, cantants, esportistes, ... però sobretot el gruix del professorat tan a l’escola primària com a la secundària o universitària, doncs si no es plantegen enfrontar-se al sistema i transmetre aquest enfrontament a les persones que tenen com alumnes, senzillament estan alimentant el sistema.

L’APARELL EDUCATIU

“Todos los estudiantes poseen talento, pero la naturaleza de este talento difiere entre ellos. En consecuencia, el sistema educativo debe contar con los mecanismos necesarios para reconocerlo y potenciarlo. El reconocimiento de esta diversidad entre alumno o alumna en sus habilidades y expectativas es el primer paso hacia el desarrollo de una estructura educativa que contemple diferentes trayectorias.”

“La educación es el motor que promueve el bienestar de un país. El nivel educativo de los ciudadanos determina su capacidad de competir con éxito en el ámbito del panorama internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro. Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por un futuro mejor.”

(LOMCE, BOE 295 de 10 de diciembre 2013. Preámbulo)

El Pla Condorcet, presentat davant l'Assemblea Legislativa el dia 20 d'Abril de 1792, entre altres coses plantejava: “... Que el poder de l'Estat es quedi a la porta de les escoles, que cada mestre pugui ensenyar les opinions que crea veritables i no les que l'Estat hagi jutjat com a tals”. Continuava: “... Que la designació dels mestres no sigui potestat de l'Estat sinó de Societats Científiques” El 10 d'agost de 1792 l'Assemblea Legislativa va suspendre les funcions constitucionals del rei i el 20 de setembre es va crear la Convenció Republicana com a cos legislatiu i el Comitè de Salvació Nacional com a cos executiu Marie Jean Antoine Nicolas de Caritat

El mateix Condorcet, en 1793, una vegada proclamada la República, plantejava: “...l'ensenyament ha d'estar dirigit i vigilat per l'Estat”

L'escola realitza simultàniament les funcions de preparació per al treball i de transmissió de la ideologia dominant.

Aquestes funcions no es duen a terme per separat, sinó en un únic acte, el de l'aprenentatge escolar. Per això no es tracta de discriminar, puntualment, quins dels continguts transmesos per l'escola són “científics” i quins “ideològics”. Els coneixements transmesos s'expressen, en una estructura de “saber” i contribueixen, com a conjunt, a la producció i reproducció de la societat capitalista.

S’ha de tenir en compte que a l'escola no només s'ensenyen les destreses, habilitades i coneixements propis d'un ofici o professió; també s'inculquen valors, actituds, etc., vinculats al seu exercici en la societat burgesa Aquest “Aparell Educatiu”, en la seva conformació actual és un resultat de les demandes objectives de qualificació originades pel desenvolupament de l'aparell productiu capitalista i de les característiques de la lluita de classes.

L'Escola com a sistema educatiu, en la societat capitalista contemporània, no només és l'instrument de preparació de mà d'obra qualificada en vinculació amb els requeriments de l'aparell productor, sinó també, de quadres qualificats, requerits tant per l'Estat (professionals, empleats, buròcrates i tècnics dels ministeris, quadres polítics pròpiament dits), com per l'empresa (quadres tècnics superiors, administradors i dirigents d'empresa, etc.) i també professionals liberals, etc., etc. Així, aquest complicat aparell tendeix a reproduir mitjançant la selecció i la formació, totes les dimensions de la divisió social del treball que imposa la societat capitalista.

L'escola, d'altra banda, és un dels instruments cabdals per assegurar l'hegemonia ideològica i cultural de la burgesia sobre les capes mitjanes i la futura classe obrera.

La doble funció de l'Escola –econòmica i ideològica- que en conjunt contribueixen a la reproducció del sistema, es troba, en la societat contemporània garantida per l'Estat.

“l’educació no pot ser més del que és avui. No tracta de recolzar el desenvolupament espontani de les facultats de la criatura, tracta d’imposar-li pensaments fets; de impedir-li per sempre pensar d’una altre manera que la necessària per la conservació de les institucions d’aquesta societat; de fer d’elles, en definitiva, individus estrictament adaptats al mecanisme social. No hi ha cap raó perquè els governs canviïn de sistema, han aconseguit servir-se de la instrucció per al seu profit, i així seguiran aprofitant-se també de totes les millores que es presentin” Ferrer i Guardia. La Escuela Moderna 1908.

“Sabut és que l’ensenyament ha estat el gran sostenidor de la tercera república francesa. El mestre ha representat el paper de capella laic encarregat de preparar súbdits fidels i bons electors al nou règim. Ha oposat al Catecisme de l'Església, el Catecisme de l’Estat. Que més semblant a la moral cristiana que la moral laica?

Conté les mateixes prescripcions d’obediència, respecte i servitud... i als tallers o places publiques, proletaris tímids que tremolen davant les lleis, els empresaris o la policia. Es comprèn que hi hagi burgesos i radicals que exaltin aquest ensenyament, allò estrany és que no el denunciïn obrers i socialistes” Hubert Lagardelle, fundador i director de “le Moviment Socialiste”.

Boletin de la Escuela Moderna (1906)

“Certament Luter va vèncer l’esclavitud per devoció; però posant en el seu lloc l’esclavitud per convicció.

Si va trencar la fe en l’autoritat, va ser perquè va restaurar l’autoritat de la fe.

Si va transformar els capellans en laics, va ser perquè va transformar els laics en capellans.

Si va alliberar el cos de les seves cadenes, va ser perquè va encadenar el seu cor”.

Karl Marx. Crítica a la filosofia del Dret de Hegel

La burgesia manté una actitud contradictòria respecte a l'educació massiva.

D'una banda requereix que aquesta cada vegada més es difongui com a condició del desenvolupament i explotació més profitosa de la força de treball, a més – políticament- no pot resistir les pressions socials per aquesta ampliació.

Però d'altra banda, necessita evitar els efectes negatius que des del punt de vista dels seus interessos objectius de la classe tindria una elevació massa gran de els nivells educatius del proletariat i altres sectors populars.

“La burgesia va solucionar aquest conflicte entre els seus temors i els seus interessos dosificant amb parsimònia l'ensenyament primari i impregnant-lo a més d'un tancat esperit de classe com per a no comprometre l'explotació que està a la base mateixa de la seva existència”.

Anibal Ponce. Educación y Lucha de Clases

“S’ha de posar en dubte que progrés i desenvolupament s’hagin de mesurar amb índexs tecnològics i econòmics que estan allunyats del context humà i social. Els índexs que s’utilitzen només serveixen per avaluar progrés i desenvolupament per a un model de vida euroamericana, gran, industrial i consumista. Ensenyar la necessitat d’una revisió fonamental d’aquestes concepcions sobre progrés, hauria de ser el paper dels professors.”

“Només els anarquistes desafien l’ordre social present i pretenen convulsionar-ne els fonaments” Bogdan Suchodolski.

Pedagogia de l’essència i pedagogia de l’existència

“No podem admetre que el mestre s’aficioni als procediments d’ensenyament “accelerat” basats en la opinió de que el cap de les criatures es un mecanisme electrònic capaç d’assimilar sense interrupció.

Les criatures són éssers vius i el seu cervell, un òrgan summament fi i tendre que s’ha de tractar amb molta cura” Vasili Sujomlinski El meu cor és pels nens

La pedagogia revolucionària ha d'ensenyar que la propietat privada, l'acumulació capitalista, l'apropiació de l'excedent laboral i la cerca de guanys no són fenòmens naturals de la vida, sinó pràctiques socialment condicionades que dificulten el progrés de l’autoproducció com a praxi i que bloquegen el lliure desenvolupament dels individus.

Peter McLaren.

Ensenyament contra el capitalisme i el nou imperialisme.

master, doctorat

graus/FP superior

secundària/primària

inversió

inversió/despesa

despesa

Un tipus més freqüents d'anàlisis dels que es duen a terme sobre l'Escola son aquells que fan descansar les seves consideracions crítiques sobre l'anomenada “piràmide escolar”. Plantegen que: 1º que el sistema no està suficientment “democratitzat”. Un procés de democratització progressiva aniria assemblant la imatge de la piràmide escolar escalonada a la d'un rectangle.

2º que existeixen “obstacles” de diversa naturalesa –econòmics, socials, psicològics, pedagògics, etc.– que provoquen el progressiu “desenganxament” dels estudiants en els successius anys que comprèn l'escolaritat total.

3º que l'Escola, la “institució promotora” està a punt per a ser utilitzada un cop es remoguin aquests obstacles.

Reformisme crític

La major o menor “democratització” d'una societat, estaria donada així per la major o menor facilitat d'efectuar aquest “trànsit”. I el “canal de mobilitat” per excel·lència, ho constituiria l'Escola, proporcionant una de les formes més “legítimes” d'ascens social (l'ascens per el “assoliment”, pels “dots”, per la “capacitat”, la “meritocràcia,...).

Com a conclusió –i això és l’essència del pensament reformista– l'Escola constitueix un instrument cabdal de democratització social.

Aquesta imatge (ideològica) de la societat difereix radicalment a la concepció marxista i revolucionària, basada en el procés de producció d'una societat dividida en classes, entre les quals intervenen relacions específiques per les quals una d'elles (la classe dominant), explota a l'altra.

I com els interessos i objectius d'una i una altra classe són antagònics i irreconciliables, cap “trànsit” pot ser concebut, sinó és com l'eventual pas de la condició d'explotat a explotador (o viceversa).

L’anomenat fracàs escolar Si el sistema educatiu té com a objectiu la reproducció de la societat i aquesta està dividida en classes socials, llavors l'educació no té un altre remei que reproduir explotats i explotadors.

Si no canvia la societat no pot canviar el sistema educatiu

Distribució de la població a Catalunya Població total 7.570.900 Població menor de 16 anys 1.233.000

Discapacitats menors 64 anys 321.000

Població major de 65 anys 1.280.000

Població inactiva 16-64 anys 1.039.000

Població aturada de 16-24 anys 149.600

Població ocupada 2.811.400

Població aturada 885.100

Població activa 3.696.600

Població assalariada 2.342.600 (83,3%) Sector privat 1.961.400 (83,7%)

Serveis (73,7%) 2.072.000 Administració publica Educació Sanitat i serveis socials Activitats culturals i esport 812.200 (39,2%)

Població no assalariada 468.800 (16,4%)

Sector públic 381.200 (16,3%)

Industria (18,4%) 519.800

Construcció (6,1%) 169.900

Agricultura (1,8%) 49.700

Població ocupada a Catalunya: 2.811.400

Empresaris que tenen més de 50 treballadors: 17.800 (0,63%)

Directors: 58.500 (2,1%)

Empresaris entre 1 – 9 treballadors 188.700 (6,7%)

Comandaments intermedis: 111.300 (3,9%) Encarregats, caps taller/oficina: 158.000 (5,6%)

Autónoms i petita burgesia 330.800 (11,8%)

Sense subordinats: 1.946.300 (69,2%)

Empresaris que tenen més de 50 treballadors: 17.800 (0,63%) Directors: 58.500 (2,1%)

Comandaments intermedis: 111.300 (3,9%) Empresaris entre 1 – 9 treballadors 188.700 (6,7%) Autónoms 330.800 (11,8%) Encarregats, caps taller/oficina: 158.000 (5,6%)

Sense subordinats: 1.946.300 (69,2%)

Població ocupada a Catalunya: 2.811.400

UNES REFLEXIONS FINALS La funció fonamental de l’Escola -com a Aparell Ideològic d'Estat- és contribuir a la reproducció en el temps de la societat capitalista o, la qual cosa és el mateix, de les relacions d'explotació sobre les quals aquesta descansa.

L'Escola capitalista no és simplement una “màquina ben oliada” que funciona perfectament per a major benefici de la burgesia. És també el lloc de múltiples contradiccions que no són sinó efectes de la contradicció entre el proletariat i la burgesia.

A l'Escola capitalista, els quadres docents -més enllà dels seus propòsits individuals- operen com a agents ideològics de la burgesia.

Els estudiants, immersos en el sistema creat per l'Escola capitalista, expressen -en la societat contemporània- de la manera més viva, les contradiccions del sistema.

No és possible reformar l'Escola capitalista per utilitzar-la en una societat diferent. El període de transició ha de constituir un període de destrucció de l'Aparell Escolar -com a Aparell Ideològic d'Estat- i de trànsit cap a formes orgàniques superiors.