Programa de Festes de Sant Jordi 2020 - 1/2 by Ajuntament de Banyeres de Mariola

Esquadra de Miguel Sanchis Berenguer, "Micalet el del Bovar", guanyadora l'any 1971 de la I Edició del Concurs de Caps i Esquadres. Fotos de l'arxiu de la Filà de Cristians.

Acta de la Comissió de Festes del 20 de febrer de 1971 en la qual es comenta la conveniència de crear un concurs de caps d'esquadra, que inicialment es planteja realitzar la vesprada del 23 d'abril, abans de la Solemne Processó.

Miguel Sanchis Berenguer, "Micalet el del Bovar", recollint el premi al finalitzar la Diana. Foto de l'arxiu de la Filà de Cristians.

Acta de la Comissió de Festes del dia 6 de març de 1971 en la qual s'aprova la realització del Concurs de Caps i Esquadres durant la Diana celebrada el 23 d'abril, Dia de Sant Jordi.

Esquadra de la FilĂ de Maseros a l'Entrada. 22 dâ&#x20AC;&#x2122;abril de 2019. Foto cedida per Antonio Barrientos Soriano.

Programa

Declarades Bé de Rellevància Local l'any 2015

Festes d'Interés Turístic Nacional des de l'any 1988

Coordinadora

Beatriz Francés Tortosa

Equip de redacció

Beatriz Francés Tortosa Antoni Sanjuán Francés Antonio Sempere Beneyto Mª Elena Vilanova Calatayud Beatriz Bodí Martí Josep Martínez Molina J. Ricard Berenguer Silvestre Francisco Albero Blanquer Fidel Bodí García Jordi Ribera Ferre Miquel Payà Molina Rebeca Ferre Francés Paqui Hernández Valdés

Edita

Ajuntament de Banyeres de Mariola

Dipòsit legal A-187-2010

ISSN

2171-357X

Disseny i maquetació Javier Puig Miró

Impressió

Producciones MIC, S.L.

Cartell i portada

Óscar Climent Llácer

Jurat del cartell de festes Josep Sempere i Castelló Beatriz Francés Tortosa Vicente Ferrero Molina Laura Revert Martí Gloria Conejo Molina Vicent Ramón Pascual i Giner Observadors Mario Martínez Francés Mª Pilar Clemente Conejo Fernando Sempere Huertas Fidel Bodí García

Secretari del concurs de cartell Francisco Albero Blanquer

Fotografies Antonio Barceló Sempere, Antonio Barrientos Soriano, Capitania Marrocs 2018-2019, Cipriano Fornas Castelló, Francisco Javier Mira Calatayud, Javier Puig Miró, Jordi Molina Doménech, Jorge Juan Requena Martínez, José Luis Vañó Pont, Juan Francés Ferre, Mª Consuelo Sanchis Calatayud, Mª Elena Vilanova Calatayud, Miguel Sempere Martínez, Óscar Sánchez Martos, Rafael Berenguer López, Tomás Ferre Albero, Fotos Morenet, Óscar Navarro Albero, XII Concurs de Fotografia digital, Arixiu fotogràfic municipal, Arxius de les diferents filaes i Arxiu de la Confraria de Sant Jordi.

Edició digital www.banyeresdemariolaturisme.com/ca/festes/programes.html

Copyright de la portada: ©2020 Ajuntament de Banyeres de Mariola · Tots els drets reservats. La còpia, reproducció o transmissió de qualsevol contingut gràfic o escrit d’esta publicació queda prohibida sense l’autorització escrita de l’editor. L’equip de redacció no compartix necessàriament les opinions expressades pels col·laboradors en esta publicació.

Programa de Festes 2020

Índex

Programa de Festes 2020 Sant Jordi �� 14

Salutacions Casa Reial ��18 Presidència de la Generalitat �� 20 Presidència de la Diputació d’Alacant ��21 Alcaldia de Banyeres de Mariola �� 22 Presidència de la Comissió de Festes �� 24 Alcaldia de Festes �� 26 Representants Municipals �� 28 Comissió de Festes �� 29

La Festa Programa d’actes �� 32 Ambaixador Cristià �� 46 Filà Cristians �� 48 Filà Estudiants �� 52 Filà Maseros �� 56 Filà Contrabandistes �� 60 Filà Jordians �� 64 Ambaixador Moro �� 68 Filà Moros Vells �� 70 Filà Moros Nous �� 74 Filà Marrocs �� 78 Filà Pirates �� 82 Filà Califes �� 86 Confraria de Sant Jordi �� 90

Memòria Festera Pregó de Festes 2019 Paloma Martínez Ferre �� 96 Crónica de las Fiestas 2019 Miguel Sempere Martínez �� 102 Una mirada al passat ��128 La Festa 2019 en imatges ��138 Programes de Festes 1945, 1970 i 1995 ��162

Concursos Festers 2019 LVI Concurs de Carrosses ��168 XLIX Concurs de Caps i Esquadres ��169 XLIV Concurs de Fanals festers ��170 V Concurs de Sainet o Comèdia d’ambient fester ��171 XII Concurs de Fotografia digital ��172 XLVII Concurs Escolar de Dibuix i XLI Concurs Escolar de Redacció �� 176

Programa de Festes 2020

Índex Festers en l’eternitat Festers en l’eternitat ��198

Banyeruts amb nom propi La Coral Mariola José Antonio Miró Sempere �� 210 Conchita Ferre Reig, més coneguda com a Conchita “La Rosera” La Família �� 216

Història Les Torretes Joaquín Silvestre i Sempere ��222 Proceso entre Bocairent y Banyeres 1498-1501 (IV) José Luis Vañó Pont ��224 Dejemos que las piedras hablen Miguel Sempere Martínez ��228 Banyeres a través del tiempo Jn. Carlos Hdez. Teruel ��230

Col·laboracions Festeres Les arrels, les nostres senyes d’identitat Mossén Ramón Micó Colomer ��238 La universal cruz de San Jorge Antonio Ferre Albero ��240 Ha pasado un siglo Miguel Sempere Martínez �� 243 José María “El Barber” Família García Llopis ��244 Teresa Jorge Andrés Súñer Pérez ��246 La Ramona és una dona amb turbant i pantalons Toni Mataix (Serrella) �� 247 Capitania Moros Vells 2019-2020 Susana Mataix Francés ��248 Juan Albero Antonio Ferre Albero �� 249 Ni la pluja, ni el fred Capitania Marrocs ��251 Han pasado 25 años Carmen Vañó Tormo ��252 Manolo, “El Recluta” Jose A. Segura ��254 Extra, extra, extra J.A.B.V. ��255 Son aquellas pequeñas cosas J.A.B.V. ��256 Capitans...? dels Califes Els Capitans Califes 2019-2020 ��258 Els 19 dels Califes David Están Francés ��259 Paseo Poético Carlos Cortés Sempere ��260 Els ossets del Sant - Temps de devoció L’equip d’actors, actrius i tècnics �� 263 Des de dalt del balcó Macarena Albero Cortés ��266 Ya estamos de nuevo en fiestas Pascual Martínez Martínez ��268 El verdadero sentimiento de la fiesta M.A.I. ��269

Programa de Festes 2020

Entitats i Associacions L’Escoleta L’Equip Educatiu �� 272 CEIP Alfonso Iniesta Equip Directiu �� 274 Col·legi Fundació Ribera La Comunitat Educativa �� 276 IES Professor Manuel Broseta Equip Directiu ��280 Conservatori Municipal de Música El Claustre de Professors i Professores ��284 Societat Musical Banyeres de Mariola La Junta Directiva ��286 Agrupació Musical “La Nova” La Junta Directiva ��290 Colla de Dolçaines i Tabals “El Braçal” La Colla ��294 Grup de danses “Aires de Mariola” El Grup ��295 La Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa L’Associació ��296 Grup Scout Edelweiss El Grup ��298 Asociación de Amas de Casa, Consumidores y Usuarios “Lucentum” La Junta Directiva �� 300 Associació Mariola Violeta L’Associació �� 301 Col·lectiu Mussol El Col·lectiu ��302 Asociación Cultural Amigos de los Bailes de Salón La Directiva ��304 Centre de Salut Rubén Escrivà Trueba i Mª Ángeles Vañó Jordá ��305 Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer i Altres Demències Degeneratives La Junta ��306 Asociación Española contra el Cáncer La Junta Local ��308 Carrer de la Mare de Déu dels Desemparats Els veïns i veïnes ��309 Cáritas El Equipo ��310 Creu Roja Banyeres de Mariola Assemblea local ��312 Estació meteorològica Equip de l’estació meteorològica ��314

Altres col·laboracions Crónica de Banyeres Juan Antonio Calabuig Ferre ��318 XXVIII Premio de Convivencia Manuel Broseta Juan Antonio Calabuig Ferre �� 322 Carta de gratitud a Mara Calabuig Antonio Ferre Albero �� 324 Papeleras Reunidas, José Laporta y San Jorge Antonio Mataix Blanquer �� 326 Secció Cultural del Patronat Valor José Luis Vañó Pont i Antoni Sanjuán Francés �� 328 “Cor Joiós” dels Jubilats El Cor �� 333 40 Anys de Llegenda! Jordi Garcia Vilar �� 334 Crónica sentimental: El Teatro Beneficencia Mª Carmen Cortés Sempere �� 336

Memòria Municipal 2019 Memória Municipal 2019 ��340

Publicitat Publicitat �� 387

Programa de Festes 2020

Un guió és un estendard o bandera que enarbora la persona que guia. El Guió de Sant Jordi, per tant, té la finalitat d’encapsalar les manifestacions religioses organitzades per la Confraria de Sant Jordi i guiar així als veïns i veïnes fidels de la població. Va ser obsequiat per D. Gregorio Molina Ribera a la vila de Banyeres de Mariola per tal de restituir l’anterior Guió del Sant, el qual, va ser destruït el 27 de juliol de 1936 a la Guerra Civil. Està confeccionat amb tafetà de seda, seguint formes asimètriques, i profusament brodat a mà a l’estil barroc. A la part frontal destaquen les sanefes de flors i les roques multicolor, així com el medalló central amb la imatge de Sant Jordi a cavall. A la cara posterior, llegim l’inscripció “Gloria a San Jorge”. Com és tradicional, quan ix al carrer, és portat per un membre de la Filà de Cristians, i a cadascún dels seus costats un xiquet o xiqueta de la mateixa filà subjectant el corresponent cordó. El nou Guió de Sant Jordi va ser beneït el 27 de maig de 1945, coincidint amb els actes festius del carrer La Creu. El primer diumenge de setembre del mateix any va eixir, per primera vegada, a la Solemne Processó de les festes de la Relíquia. Per tant enguany, celebrem el 75 aniversari d’esta autèntica obra d’art, llegat dels nostres avantpassats. Posteriorment, i una vegada finalitzades les festes de Moros i Cristians de l’any 2009 el Guió va ser sotmés a un procés de neteja i restauració, per tal de recuperar el color i l’esplendor del seu brodat i de tots els seus elements, donant continuïtat així a esta peça de gran valor, per a major glòria de les nostres festes i del nostre Patró Sant Jordi. Font: Web de la Confraria de Sant Jordi. www.csantjordi.es

Detall dels dos escuts de Banyeres de Mariola integrats al reliquiari que conté la Relíquia de Sant Jordi Màrtir. Foto de l'arxiu de la Confraria de Sant Jordi. Programa de les festes del carrer La Creu de l'any 1945, durant les quals va tindre lloc la benedicció del nou Guió de Sant Jordi. Document original cedit per José Luis Vañó Pont.

Guió de Sant Jordi obsequiat per D. Gregorio Molina Ribera al poble de Banyeres de Mariola l'any 1945.

27 de maig de 1945, dia de la benedicció del Guió de Sant Jordi.

Guió de Sant Jordi a la Solemne Processó de les festes de la Relíquia. 2 de setembre de 2018.

Casa Reial Presidència de la Generalitat Presidència de la Diputació d’Alacant Alcaldia de Banyeres de Mariola Presidència de la Comissió de Festes Alcaldia de Festes Representants Municipals Comissió de Festes

La Santa Relíquia de Sant Jordi Màrtir va arribar a Banyeres de Mariola el primer cap de setmana del mes de setembre de l'any 1780. Va descansar a la finca d'El Morer durant la nit del dissabte, sent rebuda per tots els festers de la vila, amb salves d'arcabusseria, el diumenge al matí. La Relíquia està composada per un reliquiari realitzat amb plata fosa, cisellada, burinada, encunyada i tornejada, del s. XVIII. Presenta decoracions florals al voltant, sent rematat el conjunt per l'escut de Banyeres de Mariola, gravat a l'òval superior, i per una xicoteta creu. El seu autor és desconegut, però al peu figuren les inicials L.T. L’any 1980, l'Ajuntament de Banyeres de Mariola li va imposar la medalla de plata del municipi, en commemoració del II Centenari de la seua arribada. En l’actualitat, la Santa Relíquia presideix la Festa de la Relíquia de Sant Jordi, que se celebra des de l'any 1780 el primer diumenge del mes de setembre, sent venerada per tots els fidels al finalitzar la Solemne Processó de la Relíquia de Sant Jordi. Font: Web de la Confraria de Sant Jordi. www.csantjordi.es

Detall dels dos escuts de Banyeres de Mariola integrats al reliquiari que conté la Relíquia de Sant Jordi Màrtir. Foto de l'arxiu de la Confraria de Sant Jordi.

Casa

Salutacions

Presidència Ximo Puig i Ferrer

A Banyeres de Mariola viureu d’ací a uns dies les vostres festes de Moros i Cristians i durant uns dies molt especials posareu en relleu la força de les vostres tradicions i mostrareu, una vegada més, la unió, la cohesió i la diversitat que tant vos caracteritzen. Les vostres celebracions cada any ofereixen nous atractius i conformen un temps de germanor, de convivència i d’alegria compartida. A Banyeres de Mariola, com en molts altres pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana, moros i cristians lluitaran de manera pacífica i els seus moviments estaran acompanyats per la música, l’esperit de la festa i l’admiració de tota la gent que contemplarà la seua magnífica estampa. Moltes persones hi acudiran des de procedències ben diverses amb la voluntat de viure amb vosaltres els actes programats. Enguany carrers i places seran de nou grans llocs de trobada durant unes intenses jornades propícies per a l’encontre. Des de la tribuna que m’heu brindat vull enviar-vos, a les banyerines i als banyerins, la meua salutació més cordial i una fort abraçada, junt amb els meus millors desitjos per a les vostres festes de Moros i Cristians de 2020.

Salutacions

Presidència Carlos Mazón Guixot

La primavera engalana els carrers de Banyeres de Mariola per a commemorar una de les celebracions més esperades de la muntanya alacantina, les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi. Amb orgull exhibiu les vostres manifestacions culturals i amb generositat les compartiu amb visitants i curiosos que s'acosten fins a este entranyable racó de L’Alcoià per a gaudir i viure en directe esta festivitat patronal declarada d'Interès Turístic Nacional. Veïns i veïnes ultimeu els preparatius d'uns esdeveniments que mantendreu en la retina durant la resta de l'any. La tenacitat de la Comissió de Festes tornarà a donar els seus fruits amb un potent i variat programa d'actes en el qual les bandes posaran música a les desfilades, l'ofrena, l'Entrada o la retreta, sense oblidar, per descomptat, una de les trobades més emotives d'estes festes, la solemne missa en honor al patró o la cerimònia que, partint del Morer, honra els vostres avantpassats, amb els trons d’arcabusseria.

cions perquè és important la conservació d'aquelles singularitats que ens fan únics amb l'objectiu d'engrandir la nostra riquesa turística i cultural. Com a president de la institució provincial, volguera enviar-vos una afectuosa salutació i desitjar-vos que passeu unes agradables jornades en les quals feu gala del caràcter hospitalari, amigable i distès que vos caracteritza. Bones festes!

Les nostres celebracions populars ens identifiquen com a província perquè rememoren el nostre passat, representen la nostra història i formen part de l'extraordinari llegat heretat de les generacions que ens van precedir. Per açò, la Diputació d'Alacant defensa, promou i posa en valor est important patrimoni cultural que reflecteix el caràcter i la idiosincràsia de cadascun dels nostres municipis. Des de la Diputació d'Alacant treballem diàriament per a potenciar i difondre els nostres costums i tradi-

Salutacions

Alcaldia de Josep Sempere i Castelló

Des de principis de març, la música de festes envaeix el nostre poble. La festa ja ha arribat. Una festa de dos bàndols que sempre estan enfrontats, però sempre junts: el sud i el nord del Mediterrani, els moros i els cristians. Dues cares d’una moneda que no es poden separar, a l’igual que la música i la festa. La música és un element clau de les nostres festes de Moros i Cristians. No poden entendre’s sense ella. La música genera una força que porta els nostres cossos a moviments rítmics en les desfilades, en els acompanyaments, en els seguicis dels capitans i bandereres... fins i tot en les persones espectadores. És inevitable no acabar marcant el pas en escoltar-la. És la música de festes. El pasdoble fester, la marxa mora i la cristiana són allò que envolta cadascun dels actes. Són el medi on es desenvolupen les diferents accions de la festa. Per això, les formacions musicals tenen tanta importància a les festes de Banyeres de Mariola: cada filà amb la seua banda oficial, el concurs d’interpretació de bandes Godofredo Garrigues, l’entrada amb una gran participació de músics, capitans i bandereres amb bandes reforçades... Com dirien els cinèfils, tot moment especial ha de tindre la seua banda sonora. Al País Valencià, la música i les bandes sempre han estat vinculades als pobles i Banyeres de Mariola no n’ha sigut cap excepció. La Primitiva, El Foment, La Unió Musical o La Filharmònica són exemples d’eixe passat musical del nostre poble. Eixa vinculació ha arribat als nostres dies i està materialitzada en les nostres dues grans bandes: la Societat Musical de Banyeres de Mariola i l’Agrupació Musical "La Nova". No obstant, no hem d’oblidar la Colla de dolçaines i tabals "El Braçal" que, en ocasions, participen com a reforç de les bandes en festes, però també com a entitat pròpia.

Nombroses peces musicals s’han creat específicament per a Banyeres de Mariola al llarg del temps, on el Mestre Garrigues va ser un dels autors més destacats. Actualment, les nostres festes continuen despertant la inspiració per a la creació d’obres festeres a compositors/es forans/es com a locals, com és el cas d’Óscar Sempere, Benjamín Francés, Miquel Payá, Jordi Pérez, Jordi Francés, Juanjo Herrera i Alexis Jornet, entre altres. Podem estar molt orgullosos/es de la nostra terra, de les nostres tradicions, de la nostra música i de la nostra gent. En el meu nom, i en el de tota la Corporació Municipal, vull agrair a totes aquelles persones que treballen i les fan possible: Comissió de Festes, Alcalde de Festes, Confraria de Sant Jordi, presidents/es i juntes directives de les filaes, etc. També vull felicitar els Capitans i Bandereres d’enguany perquè visquen uns dies especials. I, a tots i a totes, festers/es, músics, veïnat i visitants, bones festes de Moros i Cristians.

Vista nevada del parc municipal de Vil·la Rosario. 21 de gener de 2020.

Salutacions

Presidència

de la

Beatriz Francés Tortosa

Fa tan sols un any, mentre llegia aquestes pàgines al programa de festes, no imaginava que tindria l’oportunitat de ser jo qui figurara com a presidenta de la Comissió de Festes en el següent exemplar. Aquesta és una oportunitat única de creixement personal i de poder emprendre noves experiències. La festa m’acompanya des de ben menuda i per a mi, es tracta d’estima, arrels, cultura, història i una ciència desconeguda per a tots aquells que no han provat de sentir el que signifiquen els Moros i Cristians al nostre poble. Aquells que arriben de nou per viure o conèixer les festes, no esperen trobar tantes sorpreses. I poca gent conec, que no decidisca repetir i tenir present les dates per tornar i participar novament de les festes. Des de la cura en els detalls i en les representacions, així com la implicació dels festers i les relacions que s’estableixen entre tots els que participem de la festa, són símbols que engrandeixen tot el treball i esforç que suposa dur a terme unes festes a l’altura d’un poble com Banyeres de Mariola. Aquests últims anys he sigut membre de la Comissió de Festes com a comissionada i per això en primer lloc vull agrair als que van ser els meus companys, i als que encara ho són o seran en el futur, per la seua paciència, el seu bon fer i la seua dedicació desinteressada per fer de la festa el gran reclam que és per a Banyeres de Mariola. Sense deixar de costat als meus companys de l’equip de govern, que des de l’ombra treballen també perquè puguem gaudir dels nostres dies grans. Sense el treball conjunt, res es podria dur a terme. Una cosa que no volia deixar a banda en aquest escrit, és que estic molt orgullosa de que les nostres festes donen un paper rellevant a les dones i ser una de les representants de la mateixa. Vivim unes festes igualitàries que combinen perfectament la tra-

dició amb la modernitat, una festa oberta tant per a festers de dret, com per a tots aquells que vulguen gaudir-la. No acabaré sense demanar disculpes prèvies pels possibles errors que puga cometre durant aquests quatre anys. Espere seguir fent de la nostra festa un gran referent dels Moros i Cristians. Sense allargar-me més, voldria donar l’enhorabona als guanyadors del concurs del cartell de festes i al pregoner, que seran la imatge de les nostres festes de 2020. I no sols a ells, l’enhorabona també i les gràcies als capitans i capitanes que des de les passades festes de la Relíquia van passar a ser els nostres majors representants. Espere que gaudiu i porteu sempre al cor, unes festes d’abril de 2020 que de segur seran inoblidables. Tots junts farem la festa! Vítol al Patró Sant Jordi!

XXVIII Concurs d’Interpretació de Bandes Godofredo Garrigues. 22 d'abril de 2018.

Salutacions

Alcaldia Fidel Bodí García

Floreixen els arbres, s'engalanen els carrers, onegen les banderes al Sant Crist i al castell. Sonen les primeres notes, la pólvora ja està ací. Del record i de la festa amb Sant Jordi anem a gaudir. Aprofite este espai que em brinda l'Ajuntament per expressar de tot cor, l'honor i el plaer de dirigir-me a tots vostés amb el càrrec que els meus companys de la Comissió de Festes em van atorgar. Càrrec que representaré amb tot allò que requereix: responsabilitat, preocupació i, sobretot, molta il·lusió i dedicació a la festa. Festa que duc al cor des que els meus pares em van

posar per primera vegada el tratge de masero i em van inculcar el sentiment més profund al nostre Patró Sant Jordi. El primer acte com a Alcalde de Festes va ser la passada Relíquia. Durant aquest breu cap de setmana, em vaig adonar, i vaig ser conscient, de què la responsabilitat, els nervis i la preocupació estarien amb mi amb la mateixa mesura que la il·lusió, les ganes de treballar i el recolzament de tots els festers. A tots ells, moltes gràcies per aquesta valuosa ajuda.

Vull agrair al Sr. Alcalde i als seus regidors el suport que m'han oferit; també a la presidenta de la Comissió de Festes la confiança dipositada en la meua persona. Al president de la Confraria de Sant Jordi i a la seua junta directiva, al rector de la nostra parròquia, a tots els presidents de les filaes i a les seues juntes directives, als presidents de les bandes de música, al president d'El Braçal, pel suport de tots ells. Al nostre ambaixador cristià, i com no, a la nostra ambaixadora mora pel seu debut. També als meus companys de la Comissió de Festes. Ells han fet possible que aquesta tasca fóra més lleugera sempre amb harmonia i bon humor. També vull felicitar als capitans de les filaes de Cristians, Estudiants, Moros Vells, Marrocs, Pirates i Califes per la seua capitania, desitjant-los la gaudisquen amb tota intensitat. Tinc també molt presents als nostres avantpassats que ens van transmetre l’amor per la festa, així com a tots els veïns del poble de Banyeres de Mariola. Bones festes i vítol al Patró Sant Jordi!

La Filà de Maseros va contar amb una xaranga formada per festers de la pròpia filà, la qual organitzava els seus pròpis actes de festa a més de participar a diferents actes oficials. Aquesta xaranga va iniciar el seu camí a meitat de la dècada de 1950 i va estar en actiu durant tota la dècada de 1960. Foto de l'arxiu de la Filà de Maseros.

Salutacions

Representants

Alcalde Josep Sempere i Castelló

Juan Agustín Rodríguez Lorenzo

Primera tinent d’alcalde

Mª Pilar Clemente Conejo

Rocío Alfaro Ramos Segona tinent d’alcalde Beatriz Francés Tortosa Tercer tinent d’alcalde David Ruano Segura Quart tinent d’alcalde Carlos Moisés Miró Doménech Regidors/es Ester Revert Herrera

Salutacions

José Carlos Molina Benítez

Vicente Molina Molina Fernando Sempere Huertas Secretari accidental Miguel Sanchis Francés Jutgessa de Pau Belén Albero Ferre Rector de la Parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia Ramón Micó Colomer

Mario Martínez Francés

Cap de Policia Local

Lorena Ferre Camarasa

Sergio Ferrando Cambra

Comissió de Festes Presidència Alcalde-President Josep Sempere i Castelló Presidenta Beatriz Francés Tortosa Vice-Presidente 1r Mario Martínez Francés Vice-Presidente 2n Carlos Moisés Miró Doménech Vocals Ajuntament José Carlos Molina Benítez Fernando Sempere Huertas Alcalde de Festes Fidel Bodí García Assessor Religiós Ramón Micó Colomer Cronista Oficial de Festes Miguel Sempere Martínez Secretari de la Comissió de Festes Francisco Albero Blanquer

Comissionats Cristians Beatriz Albero Albero Guadalupe Sánchez Sanchis Estudiants Laura Sanz Mayor Verónica Santonja Mayor Maseros Julio Fernando Francés Pla José Manuel Sánchez Murillo Contrabandistes Juan Rafael Puig Miró Rafael Salas Vañó Jordians Cristina Jornet Jornet Sandra Ferre García Moros Vells Jorge Sempere Blanquer Miguel Ángel Cerdá Ribera

Moros Nous Mª José Bodí Belda Silvia Cardona Sempere Marrocs Mariola Mora Francés Mª Pilar Ferre Ferre Pirates Antonio Mariano Vañó Silvestre Pedro García Gómez Califes Javier Silvestre Vázquez Francisco Javier Ribera Navarro Confraria de Sant Jordi Manuel Díaz Martínez Joaquín Francés Bodí Societat Musical Banyeres de Mariola Lara Beneyto Martínez Agrupació Musical “La Nova” Verónica Pérez Herrera

Salutacions

Programa d'actes Ambaixador Cristià Filà Cristians Filà Estudiants Filà Maseros Filà Contrabandistes Filà Jordians Ambaixador Moro Filà Moros Vells Filà Moros Nous Filà Marrocs Filà Pirates Filà Califes Confraria de Sant Jordi

Festera de l'Esquadra Oficial de la Filà de Moros Vells a la Diana. 24 d’abril de 2019. Foto d'Óscar Navarro Albero.

Programa Lliurament de premis dels concursos de Dibuix i Redacció Diumenge 8 de març, a les 12:00 h, al Teatre Principal, lliurament dels premis dels concursos escolars de Dibuix i Redacció, amb l’actuació del mag Rubèn Aparici.

Entrega de premios de los concursos de Dibujo y Redacción Domingo 8 de marzo, a las 12:00 h, en el Teatro Principal, entrega de los premios de los concursos escolares de Dibujo y Redacción, con la actuación del mago Rubèn Aparici.

Lliurament de premis dels concursos de Dibuix i Redacció. 3 de març de 2019.

Presentació del Programa i del Cartell de festes Diumenge 15 de març, a les 18:00 h, al Teatre Principal, presentació del programa i del cartell de festes, amb l’actuació de l’Agrupació Musical "La Nova".

Presentación del Programa y del Cartel de fiestas Domingo 15 de marzo, a las 18:00 h, en el Teatro Principal, presentación del programa y del cartel de fiestas, con la actuación de la Agrupació Musical "La Nova".

Presentació del Programa i del Cartell de festes. 10 de març de 2019.

La Festa

Concerts festers de les bandes de música locals

Conciertos festeros de las bandas de música locales

Diumenge 29 de març, a les 19:00 h, al Teatre Principal, concert de música festera a càrrec de l’Agrupació Musical "La Nova".

Domingo 29 de marzo, a las 19:00 h, en el Teatro Principal, concierto de música festera a cargo de la Agrupació Musical" La Nova".

Diumenge 5 d’abril, a les 12:30 h, XXVI edició del Concert de música festera Filà de Moros Vells, a càrrec de la Societat Musical Banyeres de Mariola. Tindrà lloc al maset de la filà.

Domingo 5 de abril, a las 12:30 h, XXVI edición del Concierto de música festera Filà de Moros Vells, a cargo de la Societat Musical Banyeres de Mariola. Tendrá lugar en el maset de la comparsa.

Concert de música festera Filà de Moros Vells 14 d'abril de 2019.

Entraetes Març Dissabte 14, a les 19:00 h, Maseros, i a continuació Estudiants. Dissabte 21, a les 20:00 h, Moros Vells. Dissabte 28, a les 19:00 h, Jordians, i a continuació Cristians. Abril Dissabte 4, a les 19:00 h, Pirates, i a continuació Marrocs. Diumenge de Glòria, dia 12, a les 12:00 h, Contrabandistes. Dissabte 18, a les 19:00 h, Moros Nous, i a continuació Califes.

Entraeta de la Filà de Maseros. 30 de març de 2019.

La Festa

Programa d'actes Entraetes Marzo Sábado 14, a las 19:00 h, Maseros, y a continuación Estudiants. Sábado 21, a las 20:00 h, Moros Vells. Sábado 28, a las 19:00 h, Jordians, y a continuación Cristians. Abril Sábado 4, a las 19:00 h, Pirates, y a continuación Marrocs. Domingo de Gloria, día 12, a las 12:00 h, Contrabandistes. Sábado 18, a las 19:00 h, Moros Nous, y a continuación Califes.

Diumenge de Glòria Diumenge 12 d’abril, a les 9:00 h, Plantà de la bandera. La Filà de Moros Vells plantarà la seua bandera al castell, la Filà de Cristians al Sant Crist, la Filà de Maseros al seu recinte del Sant Crist, al Morer la Filà de Contrabandistes i la resta de filaes ho farà als seus respectius masets. La Confraria de Sant Jordi hissarà els banderins de les deu filaes a l’Ermita del Patró. A continuació cada filà celebrarà el tradicional esmorzar de coques.

Entraeta de la Filà dels Estudiants. 6 d'abril de 2019.

Domingo de Gloria Domingo 12 de abril, a las 9:00 h, Plantá de la bandera. La Filà de Moros Vells plantará su bandera en el castillo, la Filà de Cristians en el Santo Cristo, la Filà de Maseros en su recinto del Santo Cristo, en el Morer la Filà de Contrabandistes y el resto de comparsas lo hará en sus respectivos masets. La Confraria de Sant Jordi izará los banderines de las diez comparsas en la Ermita del Patrón. A continuación, cada comparsa celebrará el tradicional almuerzo de "coques".

Entraeta de la Filà de Contrabandistes celebrada a la carpa instal·lada al Parc Municipal de Vil·la Rosario a causa de la pluja. Diumenge de Glòria, 21 d'abril de 2019. Foto cedida per Mª Consuelo Sanchis Calatayud.

La Festa

Exaltació de Capitans, Bandereres i Pregó de festes Dilluns 13 d’abril, a les 12:00 h, al Teatre Principal, Exaltació de Capitans i Bandereres, i Pregó de Festes a càrrec de Raül Sanchis Francés, amb l’actuació de la Societat Musical Banyeres de Mariola.

Exaltación de Capitanes, Abanderadas y Pregón de fiestas Lunes 13 de abril, a las 12:00 h, en el Teatro Principal, Exaltación de Capitanes y Abanderadas, y Pregón de Fiestas a cargo de Raül Sanchis Francés, con la actuación de la Societat Musical Banyeres de Mariola. Concert de l'Agrupació Musical La Nova a l'acte d'Exaltació de Capitans, Bandereres i Pregó de Festes. 7 d'abril de 2019.

Trasllat del Patró Sant Jordi Dimarts 21 d’abril, a les 19:00 h, Trasllat de la imatge del Patró Sant Jordi des de la seua ermita al temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia, recorrent els carrers Sant Jordi, plaça Major, carrer Major, Felip IV, Sant Jaume, Àngel Torró i plaça Major, acompanyat per les banderes de totes les filaes, els capitans, les bandereres, els presidents, la Comissió de Festes de Sant Jordi, la Confraria de Sant Jordi, els festers, les autoritats i veïns del poble. A l’eixida del Sant es dispararan 21 salves en el seu honor. A les 0:00 h, Revetlla amb l’orquestra “No comment”, al Parc Municipal de Vil·la Rosario.

Traslado del Patrón San Jorge Martes 21 de abril, a las 19:00 h, Traslado de la imagen del Patrón San Jorge desde su ermita al templo parroquial de la Virgen de la Misericordia, recorriendo las calles Sant Jordi, plaça Major, calle Major, Felip IV, Sant Jaume, Àngel Torró y plaça Major, acompañado por las banderas de todas las comparsas, los capitanes, las abanderadas, los presidentes, la Comissió de Festes de Sant Jordi, la Confraria de Sant Jordi, los festeros, las autoridades y vecinos del pueblo. A la salida del Santo se dispararán 21 salvas en su honor. Trasllat del Patró Sant Jordi. 21 d'abril de 2019.

A las 0:00 h, Verbena con la orquesta “No comment”, en el Parque Municipal de Villa Rosario. La Festa

Programa d'actes 22 d’abril, dia de l’Entrada Dimecres, a la 1:00 h, de la matinada hi haurà un volteig general de campanes per anunciar al veïnat el començament de les festes.

on cadascuna de les bandes de música de les filaes interpretarà un pasdoble. Al finalitzar el concurs tindrà lloc, al castell de fusta, el lliurament de premis.

A les 10:30 h, es concentraran a la plaça d’Els Plàtans totes les filaes amb les seues respectives bandes de música, per iniciar l'Ofrena de flors a Sant Jordi. Obrirà l’acte la Societat Musical Banyeres de Mariola. Seguidament desfilaran les filaes del Bàndol Cristià, l’Agrupació Musical "La Nova" i les filaes del Bàndol Moro. Finalment, la Filà de Maseros tancarà l’acte de l’Ofrena.

A les 17:00 h, totes les filaes i les bandes de música es reuniran a la Torre de la Font Bona i al carrer del Llavadoret per iniciar l’Entrada, que recorrerà els carrers Font Bona, avinguda Gregorio Molina, plaça d’Els Plàtans, avinguda d'Els Furs, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Aquesta finalitzarà a la plaça Major, on es presentaran armes a la imatge de Sant Jordi, ubicada a la façana del temple parroquial.

A les 12:00 h, després de resar l’Àngelus, volteig general de campanes, interpretació conjunta de l’Himno Nacional per la Societat Musical Banyeres de Mariola i per l’Agrupació Musical "La Nova", ambdós bandes dirigides per la batuta d'Antonio Lillo Pérez, director de l’Agrupació Musical "La Nova". Tot seguit, tindrà lloc una mascletà que es dispararà des del pati de la Casa Abadia. A continuació s’interpretarà l’Himne de la Comunitat Valenciana i mentrestant, al castell, serà hissada la Senyera. Després s’interpretarà l ’Himne a la Festa i començarà el XXX Concurs d’Interpretació de Bandes Godofredo Garrigues,

A les 0:00 h, el Bàndol Cristià iniciarà el recorregut de la Retreta, i a les 0:30 h, ho farà el Bàndol Moro. La desfilada transcorrerà per la plaça Major i els carrers Major, Felip IV, Nou, Misericòrdia, Sant Miquel, Mestre Serrano, Nou, Sant Francesc, Mare de Déu dels Desemparats, Sant Antoni, Sant Jordi, Ermita, Mestre Martínez i La Malena. Finalitzarà amb l’entrada, per bàndols, a la plaça Major on es procedirà a la crema dels fanals. A continuació de la Retreta, Disco-mòbil del grup Titanic, al Parc Municipal de Vil·la Rosario.

Esquadra de la Filà de Jordians desfilant a l'Entrada. 22 d'abril de 2019. Foto cedida per Óscar Sánchez Martos.

La Festa

Esquadra de la Filà de Califes a l'Entrada de les Festes de Sant Jordi. 22 d'abril de 2019.

22 de abril, día de la Entrada Miércoles, a la 1:00 h, de la madrugada habrá un volteo general de campanas para anunciar al vecindario el comienzo de las fiestas. A las 10:30 h, se concentrarán en la plaça d’Els Plàtans todas las comparsas con sus respectivas bandas de música para iniciar la Ofrenda de flores a San Jorge. Abrirá el acto la Societat Musical Banyeres de Mariola. Seguidamente desfilarán las comparsas del Bando Cristiano, la Agrupació Musical "La Nova" y las comparsas del Bando Moro. Finalmente, la Filà de Maseros cerrará el acto de la Ofrenda. A las 12:00 h, después de rezar el Ángelus, volteo general de campanas, interpretación conjunta del Himno Nacional por la Societat Musical Banyeres de Mariola y por la Agrupació Musical "La Nova", ambas bandas dirigidas por la batuta de Antonio Lillo Pérez, director de la Agrupació Musical "La Nova". Acto seguido, tendrá lugar una mascletà que se disparará desde el patio de la Casa Abadía. A continuación, se interpretará el Himne de la Comunitat Valenciana y mientras tanto, en el castillo, será izada la Senyera. Después se interpretará el Himne a la Festa y dará comienzo el XXX Concurso de Interpreta-

ción de Bandas Godofredo Garrigues, donde cada una de las bandas de música de las comparsas interpretará un pasodoble. Al finalizar el concurso tendrá lugar, en el castillo de madera, la entrega de premios. A las 17:00 h, todas las comparsas y las bandas de música se reunirán en la Torre de la Font Bona y en la calle del Llavadoret para iniciar la Entrada, que recorrerá las calles Font Bona, avinguda Gregorio Molina, plaça d’Els Plàtans, avinguda d'Els Furs, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Esta finalizará en la plaça Major, donde se presentarán armas a la imagen de San Jorge, ubicada en la entrada al templo parroquial. A las 0:00 h, el Bando Cristiano iniciará el recorrido del Pasacalle, y a las 0:30 h, lo hará el Bando Moro. El desfile transcurrirá por la plaça Major y las calles Major, Felip IV, Nou, Misericòrdia, Sant Miquel, Mestre Serrano, Nou, Sant Francesc, Mare de Déu dels Desemparats, Sant Antoni, Sant Jordi, Ermita, Mestre Martínez y La Malena. Finalizará con la entrada, por bandos, en la plaça Major donde se procederá a la quema de los faroles. A continuación del Pasacalle, Disco-móvil del grupo Titanic, en el Parque Municipal de Villa Rosario.

La Festa

Programa d'actes 23 d’abril, dia del Patró Sant Jordi Dijous, a les 6:00 h, des de la plaça Major, la Filà de Moros Vells, acompanyada de la dolçaina i el tabal, iniciarà la Despertà. Un recorregut per diversos carrers del poble que finalitzarà a la mateixa plaça Major. A les 7:30 h, un volteig general de campanes donarà pas a la gran Diana, amb el L Concurs de Caps i Esquadres. Hi participen totes les comparses i les seues respectives bandes de música amb una única esquadra en concurs. Comença i acaba a la plaça Major, amb els següents recorreguts que transcorren pels carrers: Cristians: Major, Cristòfol Colom, Nou, Laporta i Àngel Torró. Estudiants: Major, Felip IV, Sant Jaume i Àngel Torró. Maseros: Àngel Torró, Fra Lleonard, av. Constitució, Laporta, Sant Pere, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Contrabandistes: Sant Jordi, La Cava, av. Pla Roig, Sant Jordi, Sant Antoni i La Malena. Jordians: Àngel Torró, av. Constitució, Laporta, Sant Pere, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Moros Vells: Major, Cristòfol Colom, Nou, Sant Miquel, Laporta i Àngel Torró. Moros Nous: La Creu, av. Els Furs, plaça d’Els Plàtans, Mariola, Indústria, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Marrocs: Àngel Torró, Correus, Villena, Ruperto Chapí, plaça Joan Baptista Doménech, Botànic Cavanilles, Santa Llúcia, Laporta, Sant Pere, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Pirates: plaça de l’Ajuntament, La Creu, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs, La Creu i plaça Ajuntament. Califes: Àngel Torró, Beneixama, av. Constitució, Villena, Correus, Vinalopó, Sant Pere, La Creu i plaça de l’Ajuntament.

Al finalitzar la Diana es procedirà al lliurament de premis de caps i esquadres al castell de fusta. A les 11:00 h, concentració de totes les filaes amb les seues banderes, els capitans, les bandereres, els presidents i la Comissió de Festes de Sant Jordi a l’Ajuntament, per dirigir-se a les 11:15 h, juntament amb la Corporació Municipal, al temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia, per assistir a la Solemne Missa Major. A l’eixida de missa, es dispararà una mascletà des del pati de la Casa Abadia. A continuació, acompanyament del Predicador a la seu de la Confraria de Sant Jordi i a l’Ajuntament per part dels capitans, Comissió de Festes, Confraria de Sant Jordi i Corporació Municipal. Després, cada filà es dirigirà a les seues respectives capitanies. A les 17:00 h, les esquadres infantils de totes les filaes i les bandes de música participaran en la Volteta de caps i esquadres, que recorrerà l’avinguda dels Furs, el carrer La Creu, la plaça de l’Ajuntament i la plaça Major. A les 18:45 h, es reuniran els capitans, les bandereres, els presidents, la Comissió de Festes de Sant Jordi i les autoritats a l’Ajuntament per dirigir-se al temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia. A les 19:00 h, la Solemne Processó de Sant Jordi transcorrerà per la plaça Major i els carrers Major, Laporta, Sant Pere, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Finalitzarà al temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia. A l’entrada del Sant a la plaça Major serà disparat un castell de focs d’artifici. A l’interior del temple es cantaran els gojos al Sant mentre és entronitzada la seua imatge a l’altar. L’acte finalitzarà amb l’Himne de Sant Jordi.

Esquadra Oficial de la Filà de Marrocs a la Diana. 23 d'abril de 2019.

La Festa

Filà dels Estudiants a la Processó. 23 d'abril de 2019.

23 de abril, día del Patrón San Jorge Jueves, a las 6:00 h, desde la plaça Major, la Filà de Moros Vells, acompañada de la dolçaina y el tabal, iniciará la Despertà. Un recorrido por diversas calles del pueblo que finalizará en la misma plaça Major. A las 7:30 h, un volteo general de campanas dará paso a la gran Diana, con el L Concurso de Cabos y Escuadras. Participan todas las comparsas y sus respectivas bandas de música con una única escuadra en concurso. Comienza y termina en la plaça Major, con los siguientes recorridos que transcurren por las calles: Cristians: Major, Cristòfol Colom, Nou, Laporta y Àngel Torró. Estudiants: Major, Felip IV, Sant Jaume y Àngel Torró. Maseros: Àngel Torró, Fra Lleonard, av. Constitució, Laporta, Sant Pere, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Contrabandistes: Sant Jordi, La Cava, av. Pla Roig, Sant Jordi, Sant Antoni y La Malena. Jordians: Àngel Torró, av. Constitució, Laporta, Sant Pere, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Moros Vells: Major, Cristòfol Colom, Nou, Sant Miquel, Laporta y Àngel Torró. Moros Nous: La Creu, av. Els Furs, plaça d’Els Plàtans, Mariola, Indústria, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Marrocs: Àngel Torró, Correus, Villena, Ruperto Chapí, plaça Joan Baptista Doménech, Botànic Cavanilles, Santa Llúcia, Laporta, Sant Pere, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Pirates: plaça de l’Ajuntament, La Creu, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs, La Creu y plaça Ajuntament. Califes: Àngel Torró, Beneixama, av. Constitució, Villena, Correus, Vinalopó, Sant Pere, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Al finalizar la Diana se procederá a la entrega de premios de cabos y escuadras en el castillo de madera. A las

11:00 h, concentración de todas las comparsas con sus banderas, los capitanes, las abanderadas, los presidentes y la Comissió de Festes de Sant Jordi en el Ayuntamiento, para dirigirse a las 11:15 h, junto con la Corporación Municipal, al templo parroquial de la Virgen de la Misericordia, para asistir a la Solemne Misa Mayor. A la salida de misa se disparará una mascletà, desde el patio de la Casa Abadía. A continuación, acompañamiento del Predicador a la sede de la Confraria de Sant Jordi y al Ayuntamiento por parte de los capitanes, Comissió de Festes de Sant Jordi, Confraria de Sant Jordi y Corporación Municipal. Después, cada comparsa se dirigirá a sus respectivas capitanías. A las 17:00 h, las escuadras infantiles de todas las comparsas y las bandas de música participarán en el Desfile infantil de cabos y escuadras, que recorrerá la avinguda dels Furs, el carrer La Creu, la plaça de l’Ajuntament y la plaça Major. A las 18:45 h, se reunirán los capitanes, las abanderadas, los presidentes, la Comissió de Festes de Sant Jordi y las autoridades en el Ayuntamiento para dirigirse al templo parroquial de la Virgen de la Misericordia. A las 19:00 h, la Solemne Procesión de San Jorge transcurrirá por la plaça Major y las calles Major, Laporta, Sant Pere, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Finalizará en el templo parroquial de la Virgen de la Misericordia. A la entrada del Santo en la plaça Major será disparado un castillo de fuegos artificiales. En el interior del templo se cantarán los gozos al Santo mientras es entronizada su imagen en el altar. Terminará con el Himne de Sant Jordi.

La Festa

Programa d'actes 24 d’abril, dia de Moros i Cristians Divendres, a les 6:00 h, des de la plaça Major, la Filà de Moros Vells, acompanyada de la dolçaina i el tabal, iniciarà la Despertà. Un recorregut per diversos carrers del poble que finalitzarà a la mateixa plaça Major. A les 7:30 h, la Diana entusiasmarà el poble de Banyeres de Mariola amb la participació de totes les filaes i les bandes de música. Comença i acaba a la plaça Major, amb els següents recorreguts que transcorren pels carrers: Jordians: Major, Cristòfol Colom, Nou, Laporta i Àngel Torró. Contrabandistes: Major, Felip IV, Sant Jaume i Àngel Torró. Maseros: Sant Jordi, La Cava, av. Pla Roig, Sant Jordi, Sant Antoni i La Malena. Estudiants: Àngel Torró, Fra Lleonard, av. Constitució, Laporta, Sant Pere, La Creu i plaça de l'Ajuntament. Cristians: Àngel Torró, Beneixama, av. Constitució, Villena, Correus, Vinalopó, Sant Pere, La Creu i plaça de l'Ajuntament. Moros Vells: Major, Cristòfol Colom, Nou, Sant Miquel, Laporta, i Àngel Torró. Moros Nous: La Creu, av. Els Furs, plaça d’Els Plàtans, Mariola, Indústria, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Marrocs: plaça de

l’Ajuntament, La Creu, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Pirates: Àngel Torró, Correus, Villena, Ruperto Chapí, plaça Joan Baptista Doménech, Botànic Cavanilles, Santa Llúcia, Laporta, Sant Pere, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Califes: Àngel Torró, av. Constitució, Laporta, Sant Pere, La Creu i plaça de l’Ajuntament. Acabada la Diana, els festers acudiran al Barranc Fondo per esmorzar amb les seues respectives filaes. A les 10:45 h, a la Serreta de la Neu, es realitzarà un Simulacre de Combat. L’iniciaran els ambaixadors del Bàndol Cristià i del Bàndol Moro, acompanyats pels capitans i les bandereres de les filaes de Cristians i de Moros Vells, dels seus festers i de les seues bandes de música. Arribats al Barranc Fondo es procedirà al Ball de banderes. A continuació s’iniciarà la Guerreta i el simulacre de combat d’arcabusseria. Començarà la Filà de Jordians, seguida de les filaes del Bàndol Cristià, en ordre invers d’antiguitat (banda de música, bandera, festers i capità) i del Bàndol Moro encapçalat per la Filà de Moros Vells (capità, festers, bandera i banda de música) pels carrers Conqueridor, Sant Josep, Misericòrdia, Serrella, Mestre Serrano, Sant Miquel, Nou, Cristòfol Colom, plaça Major, Felip V i Castell, fins arribar al monument a Sant Jordi. Tot seguit, es celebrarà al castell, a les 13:30 h, l’Ambaixada Mora. A les 17:30 h, tindrà lloc la Guerreta d’arcabusseria des del carrer Mariola. Començarà la Filà de Califes, seguida de les filaes del Bàndol Moro, en ordre invers d’antiguitat (banda de música, bandera, festers i capità) i del Bàndol Cristià encapçalat per la Filà de Cristians (capità, festers, bandera i banda de música). Es seguirà el recorregut per la plaça d’Els Plàtans, avinguda d'Els Furs, carrer La Creu, plaça de l’Ajuntament, plaça Major, carrer Felip V, fins arribar al Monument a Sant Jordi. Tot seguit, es representarà al castell, a les 19:00 h,, l’Ambaixada Cristiana. Seguidament, la Filà de Moros Vells ballarà el “Ball Moro”. A les 20:30 h, al castell de fusta situat a la plaça Major, Ambaixada Humorística entre les filaes d’Estudiants i de Moros Nous. A continuació, la Filà de Pirates representarà la seua Ambaixada humorística al mateix castell de fusta. A les 23:30 h, Revetlla amb l’orquestra “La Pato”, al Parc Municipal de Vil·la Rosario i a les 23:55 h, Cordà a la plaça Major.

Esquadra Oficial de la Filà de Pirates a la Diana. 24 d'abril de 2019. Foto cedida per Jordi Molina Doménech.

La Festa

24 de abril, día de Moros y Cristianos Viernes, a las 6:00 h, desde la plaça Major, la Filà de Moros Vells, acompañada de la dolçaina y el tabal, iniciará la Despertà. Un recorrido por diversas calles del pueblo que finalizará en la misma plaça Major. A las 7:30 h, la Diana entusiasmará al pueblo de Banyeres de Mariola con la participación de todas las comparsas y las bandas de música. Comienza y termina en la plaça Major, con los siguientes recorridos que transcurren por las calles: Jordians: Major, Cristòfol Colom, Nou, Laporta y Àngel Torró. Contrabandistes: Major, Felip IV, Sant Jaume y Àngel Torró. Maseros: Sant Jordi, La Cava, av. Pla Roig, Sant Jordi, Sant Antoni y La Malena. Estudiants: Àngel Torró, Fra Lleonard, av. Constitució, Laporta, Sant Pere, La Creu y plaça de l'Ajuntament. Cristians: Àngel Torró, Beneixama, av. Constitució, Villena, Correus, Vinalopó, Sant Pere, La Creu y plaça de l'Ajuntament. Moros Vells: Major, Cristòfol Colom, Nou, Sant Miquel, Laporta, y Àngel Torró. Moros Nous: La Creu, av. Els Furs, plaça d’Els Plàtans, Mariola, Indústria, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Marrocs: plaça de l’Ajuntament, La Creu, València, Jaume I, plaça d’Els Plàtans, av. Els Furs, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Pirates: Àngel Torró, Correus, Villena, Ruperto Chapí, plaça Juan Bta. Domenech, Botànic Cavanilles, Santa Llúcia, Laporta, Sant Pere, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Califes: Àngel Torró, av. Constitució, Laporta, Sant Pere, La Creu y plaça de l’Ajuntament. Terminada la Diana, los festeros acudirán al Barranc Fondo para almorzar con sus respectivas comparsas.

numento a San Jorge. A continuación, se celebrará en el castillo, a las 13:30 h, la Embajada Mora. A las 17:30 h, tendrá lugar la Guerrilla de arcabucería desde la calle Mariola. Comenzará la Filà de Califes, seguida de las comparsas del Bando Moro, en orden inverso de antigüedad (banda de música, bandera, festeros y capitán) y del Bando Cristiano encabezado por la Filà de Cristians (capitán, festeros, bandera y banda de música). Se seguirá el recorrido por la plaça d’Els Plàtans, avinguda d'Els Furs, carrer La Creu, plaça de l’Ajuntament, plaça Major, carrer Felip V, hasta llegar al Monumento a San Jorge. A continuación, se representará en el castillo, a las 19:00 h, la Embajada Cristiana. Seguidamente, la Filà de Moros Vells bailará el “Ball Moro”. A las 20:30 h, en el castillo de madera situado en la plaça Major, Embajada Humorística entre las comparsas de Estudiants y Moros Nous. A continuación, la Filà de Pirates representará su Embajada humorística en el mismo castillo de madera. A las 23:30 h, Verbena con la orquesta “La Pato”, en el Parque Municipal de Villa Rosario y a las 23:55 h, Cordà en la plaça Major.

A las 10:45 h, en la Serreta de la Neu, se realizará un Simulacro de Combate. Lo iniciarán los embajadores del Bando Cristiano y del Bando Moro, acompañados por los capitanes y las abanderadas de las comparsas de Cristians y de Moros Vells, de sus festeros y de sus bandas de música. Llegados al Barranc Fondo se procederá al Baile de banderas. A continuación, se iniciará la Guerrilla y el simulacro de combate de arcabucería. Comenzará la Filà de Jordians, seguida de las comparsas del Bando Cristiano, en orden inverso de antigüedad (banda de música, bandera, festeros y capitán) y del Bando Moro encabezado por la Filà de Moros Vells (capitán, festeros, bandera y banda de música) por las calles Conqueridor, Sant Josep, Misericòrdia, Serrella, Mestre Serrano, Sant Miquel, Nou, Colom, plaça Major, Felip V y Castell, hasta llegar al moDispar d'arcabusseria de la Filà de Cristians al castell. 24 d'abril de 2019.

La Festa

Programa d'actes 25 d’abril, dia del Sant Crist l’Alçà de capitans. Els capitans ixents imposaran les bandes als nous capitans i baixaran disparant fins l’Ermita de La Malena, on tindrà lloc, aproximadament a les 13:00 h, la Conversió del Moro al Cristianisme o “Despojo”. Seguidament es ballarà el “Ball Moro” per la Filà de Moros Vells. A continuació, la Filà de Cristians i totes les altres per ordre de bàndol i antiguitat, baixaran disparant fins a la plaça Major. Els dispars s’iniciaran al cantó del carrer L’Ermita amb el carrer La Malena i seguiran per Mestre Martínez, L’Ermita, Sant Jordi, Calvari i La Malena, fins arribar a la plaça Major on, a les 18:00 h, seran alçats els nous capitans del Bàndol Cristià i, a les 18:30 h, els del Bàndol Moro. Les banderes, en ambdós casos, seran ballades en honor als nous capitans. Acabat aquest acte, Trasllat dels Sant Jordiets a casa dels nous capitans. A les 23:55 h, Cordà a la plaça Major.

Dispar d'arcabusseria de la Filà de Moros Nous al cementeri. 25 d'abril de 2019.

Dissabte, a les 8:00 h, els festers dels dos bàndols es reuniran en els voltants de la finca El Morer, on seran alçats els nous capitans i es ballaran les banderes. A continuació, es dispararà pels carrers Sant Pere, La Creu, plaça de l’Ajuntament, La Malena, Sant Antoni i Sant Jordi, i s’arribarà a l’Ermita de Sant Jordi, on es dispararà una salva d’honor per filà en record dels nostres avantpassats. Es continuarà fins al cementeri, on tindran lloc les tradicionals Salves d’Honor. Al voltant de les 9:30 h, se celebrarà la Santa Missa en sufragi per tots els difunts. Posteriorment, els festers es dirigiran als voltants de l’Ermita del Sant Crist per gaudir del tradicional esmorzar. A les 12:00 h, signaran els nous capitans al Llibre d’Or de la Confraria del Sant Crist a l’Ermita. Després, a la porta, Dispar d'arcabusseria de la Filà de Maseros. 25 d'abril de 2019. Foto cedida per Mª Elena Vilanova Calatayud.

La Festa

25 de abril, día del Santo Cristo

Ball de bandera de la Filà de Moros Vells. 25 d'abril de 2019.

A las 12:00 h, firmarán los nuevos capitanes en el Libro de Oro de la Cofradía del Santo Cristo en la Ermita. Después, en la puerta, la Alçà de capitans. Los capitanes salientes impondrán las bandas a los nuevos capitanes y bajarán disparando hasta la Ermita de La Malena, donde tendrá lugar, aproximadamente a las 13:00 h, la Conversión del Moro al Cristianismo o “Despojo”. Seguidamente se bailará el “Ball Moro” por la Filà de Moros Vells. A continuación, la comparsa de Cristians y todas las demás, por orden de bando y antigüedad, bajarán disparando hasta la plaça Major. Los disparos se iniciarán en la esquina de la calle La Ermita con la calle La Malena y seguirán por Mestre Martínez, L’Ermita, Sant Jordi, Calvari y La Malena, hasta llegar a la plaça Major donde, a las 18:00 h, serán alzados los nuevos capitanes del Bando Cristiano y, a las 18:30 h, los del Bando Moro. Las banderas, en ambos casos, serán bailadas en honor a los nuevos capitanes. Terminado este acto, Traslado de los Sant Jordiets a casa de los nuevos capitanes. A las 23:55 h, Cordà en la plaça Major.

Sábado, a las 8:00 h, los festeros de ambos bandos se reunirán en las inmediaciones de la finca El Morer, donde serán alzados los nuevos capitanes y se bailarán las banderas. A continuación, se disparará por las calles Sant Pere, La Creu, plaça de l’Ajuntament, La Malena, Sant Antoni y Sant Jordi, y llegará a la Ermita de San Jorge, donde se disparará una salva de honor por comparsa en recuerdo de nuestros antepasados. Se continuará hasta el cementerio, donde tendrán lugar las tradicionales Salvas de Honor. Alrededor de las 9:30 h, se celebrará la Santa Misa en sufragio por todos los difuntos. Posteriormente, los festeros se dirigirán a los alrededores de la Ermita del Santo Cristo para disfrutar del tradicional almuerzo. Filà de Contrabandistes al Trasllat del Sant Jordiet. 25 d'abril de 2019.

La Festa

Programa d'actes Octavari del Patró Sant Jordi Es celebraran misses amb les següents intencions: Diumenge 26 d’abril, a les 20:00 h, Cristians i Moros Vells. Dilluns 27 d’abril, a les 19:00 h, Estudiants i Moros Nous. Dimarts 28 d’abril, a les 18:30 h, Maseros i Marrocs. Dimecres 29 d’abril, a les 20:00 h, Contrabandistes i Pirates. Dijous 30 d’abril, a les 20:00 h, Jordians i Califes. Divendres 1 de maig, a les 20:00 h, Societat Musical Banyeres de Mariola, Agrupació Musical "La Nova", Colla de Dolçaines i Tabals “El Braçal” i Coral Mariola. Dissabte 2 de maig, a les 20:00 h, Difunts de Banyeres de Mariola. Diumenge 3 de maig, a les 20:00 h, Confraria de Sant Jordi.

Octavario del Patrón San Jorge Se celebrarán misas con las siguientes intenciones: Domingo 26 de abril, a las 20:00 h, Cristians y Moros Vells. Lunes 27 de abril, a las 19:00 h, Estudiants y Moros Nous. Martes 28 de abril, a las 18:30 h, Maseros y Marrocs. Miércoles 29 de abril, a las 20:00 h, Contrabandistes y Pirates. Jueves 30 de abril, a las 20:00 h, Jordians y Califes. Viernes 1 de mayo, a las 20:00 h, Societat Musical Banyeres de Mariola, Agrupació Musical "La Nova", Colla de Dolçaines i Tabals “El Braçal” y Coral Mariola. Sábado 2 de mayo, a las 20:00 h, Difuntos de Banyeres de Mariola. Domingo 3 de mayo, a las 20:00 h, Confraria de Sant Jordi.

XL Jornades Musicals de l'Octavari de Sant Jordi. 27 d'abril de 2019.

XLI Jornades Musicals de l’Octavari de Sant Jordi

XLI Jornadas Musicales del Octavario de San Jorge

Els concerts es realitzaran al temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia, d’acord amb el següent programa:

Los conciertos se realizarán en el templo parroquial de la Virgen de la Misericordia, de acuerdo con el siguiente programa:

Dissabte 2 de maig, a les 20:45 h, Orquestra Simfònica SMI Santa Cecília de Cullera. Director: Carlos Garcés Fuentelsaz.

Sábado 2 de mayo, a las 20:45 h, Orquestra Simfònica SMI Santa Cecília de Cullera. Director: Carlos Garcés Fuentelsaz.

Diumenge 3 de maig, a les 19:30 h, València Brass Band. Director: Enrique Alborch.

Domingo 3 de mayo, a las 19:30 h, València Brass Band. Director: Enrique Alborch.

La Festa

Trasllat del Patró Sant Jordi. 4 de maig de 2019. Foto cedida per Óscar Sánchez Martos.

Trasllat del Patró Sant Jordi Dissabte 9 de maig, a les 20:00 h, Missa i trasllat en processó de la imatge de Sant Jordi a la seua Ermita. Eixirà del temple parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia i recorrerà la plaça Major i els carrers Àngel Torró, Sant Jaume, Felip IV i Major. Passarà novament per la plaça Major i carrer Sant Jordi. A l’arribada del Sant a l’Ermita, es dispararà un castell de focs d’artifici.

Traslado del Patrón San Jorge Sábado 9 de mayo, a las 20:00 h, Misa y traslado en procesión de la imagen de San Jorge a su Ermita. Saldrá del templo parroquial de la Virgen de la Misericordia y recorrerá la plaça Major y las calles Àngel Torró, Sant Jaume, Felip IV y Major. Pasará nuevamente por la plaça Major y la carrer Sant Jordi. A la llegada del Santo a su Ermita, se disparará un castillo de fuegos artificiales.

Paraules de Mossén Ramón Micó Colomer al finalitzar el Trasllat del Patró Sant Jordi a la seua Ermita. 4 de maig de 2019.

La Festa

Cristià

Parlament entre ambaixadors al Barranc Fondo. 24 d'abril de 2019.

Simulacre de lluita entre l'ambaixador cristià i l'ambaixador moro al castell. 24 d'abril de 2019.

Representació de l'Ambaixada Cristiana al castell. 24 d'abril de 2019.

Cristià

Octavio García Sempere

Cristians

C/ Reconquesta, 2 · www.cristiansbanyeres.blogspot.com · cristiansbanyeres@gmail.com

Fundació Abans de 1780

Festers 114

Música "Tribute Band" de València

Junta Directiva.

Presidenta Àngela Carrillo Calatayud Vicepresident Vicente Valdés Vicedo Secretària Mª Jesús Sánchez Sanchis Vicesecretària Lucía Belda Belda Tresorera Rosa Mª Calatayud Vañó Vicetresorera Inmaculada Calatayud Vañó

La Festa

Comissionades Beatriz Albero Albero Guadalupe Sánchez Sanchis

Loteria Mª Teresa Albero Albero Mª Pilar Segura Beneyto

Música Pilar Albero Asensio José Vicente Cerdá Francés

Maset Bárbara Mora Francés Ana Garrigós Jara

Vocals Laura Aledo Doménech María Sanchís Bodí Montse Reig Albero Mª José Vañó Albero Mª Virtudes Belda Sanchís Mª Fernanda Sanchís Vicedo Mª Amparo Sanchís Vicedo Eloísa Albero Barrientos Rodrigo Ferre Vicedo

Ambaixada Mª Trini García Sempere

Sergent José Francés Albero

Intendència Ginés Carrillo Ballesta Pablo Carrillo Calatayud

Ja! Ja han passat dos anys? Com ha passat el temps... Fa no res estava asseguda a la mateixa cadira amb paper i bolígraf damunt la taula pensant què podia escriure. I ara, què puc dir d’aquestos dos anys com a presidenta? Al principi, com tot, sempre costa, tens errors que sempre intentes millorar, aprens d’ells i intentes que no tornen a passar. Crec que el que pitjor que he portat ha sigut matinar, però una vegada estàs a la plaça amb la banda tocant, la son desapareix i t’entra un “xute” d’adrenalina que fa que aguantes fins la nit. Vius la festa de manera molt diferent, sempre amb el cap ben alt exercint aquest càrrec. Però, com tot en aquesta vida, també té la seua part bona. Una de les millors coses són les amistats que he fet entre la resta de presidents, persones amb qui mai de la vida haguera pensant tindre alguna relació i, amb qui durant aquestos dos anys, he compartit molts bons moments que sempre quedaran en la meua memòria. I què puc dir de la meua junta? Sols tinc paraules d’agraïment, sempre en el lloc acordat i a l’hora en punt. Sempre els he tingut ahí per a tot el que necessitava. No puc estar més orgullosa del grup que vaig escollir perquè m’acompanyara en aquesta aventura, per això MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES. Realment no puc tindre cap queixa dels meus adorables Cristians. Entre tots han fet que aquestos dos anys hagen passat volant.

Baixada del Sant Crist disparant. Dècada de 1960.

Per últim, donar l’ENHORABONA als capitans dels Estudiants, Moros Vells, Marrocs, Pirates i Califes i, com no, als nostres capitans de la família Sanchís Ripoll. I desitge, també, a tot el poble de Banyeres de Mariola que passen unes Bones Festes de Moros i Cristians. Sense res més a dir, visca Sant Jordi i visquen els Cristians!! Àngela Carrillo Calatayud Presidenta Filà de Cristians

Esquadra Oficial de la Filà de Cristians a l'Entrada. 22 d'abril de 2018.

La Festa

Cristians Capitans Alfonso Sanchis Casares Alberto Sanchis Ripoll Bandereres Mónica Ripoll González Nuria Sanchis Ripoll

Moment de descans al castell. Dècada de 1960.

Filà de Cristians al Sant Crist. 25 d'abril de 2019.

La Festa

Estudiants

C/ Pizarro, 7 · www.estudiants.banyeres.com · estudiants@banyeres.com

Fundació Es desconeix per la seua antiguitat

Refundació 1907

Festers 337

Música Unió Musical San Diego de Lloc Nou d'En Fenollet

Junta Directiva.

Presidenta

Comissionades

Inma Altabert Pastor

Verónica Santonja Mayor

Vicepresidenta Pepa Altabert Pastor

Música

Secretàries

Bartolomé Francés Ferre

María Teresa Ferre Puig Adriana Altabert Pastor Tresoreres Mariola Jordá Sanz Miriam Jordá Sanz

La Festa

Laura Sanz Mayor Daniel Sarrió Cabanes Maset Verónica Serrano Domenech Loteria Ana Francés Francés Verónica Jiménez García

Intendència Sonia Sanz Navarro Noemí Rando Hernández Jordi Albero Ferre Elena Albero Altabert Vocals Mª Ángeles Sanjuán Albero Mª José Calatayud Francés Mª Paz Beneyto López Lourdes Alonso Jordá Lidia Mayor Sanjuán Azahara Sanchis Ferre Mª del Mar Molina Alfaro

Esquadra "100 i la mare" de la Filà dels Estudiants. 23 d'abril de 2004.

Arriba el moment de tornar a escriure i em vénen al cap moltes idees a les que sóc incapaç de donar forma. Com dir tantes coses sense que alguna s´oblide i que reflexen tot el que vull expressar. En primer lloc, diré que quan aquest escrit veja la llum hauran passat moltes coses. Ja estarem en la recta final de dos anys intensos que crec que mai no oblidarem. Tampoc mai no oblidarem les festes passades. Crec que quedaran en el record de tot el poble de Banyeres i de la Comparsa dels Estudiants en especial. La complexitat d’unes festes totalment solapades a la Setmana Santa i amb una meteorologia certament molt desfavorable, no van impedir que els Estudiants tinguérem grans motius de celebració. Primer, en guanyar el segon premi de fanals per part de l’esquadra La Safa. Després, el dia de Sant Jordi, en guanyar el primer premi en la Diana per part de l’esquadra El Colaor i alguns membres d’altres esquadres que els van donar suport. I eixe mateix dia, en lliurar els diplomes commemoratius a tres estudiants que complien el 50 anys com a festers, tres estudiants de gran pes en la comparsa ja que són membres molt actius i han format part de diverses juntes directives al llarg dels anys. Tres noms dins de la Comparsa dels Estudiants com són: Primitivo Beneyto Mira Tivo, Jorge Camús Albero Formatgero i Ángel Jordá Reig Oliva. Ahí és res! I com a colofó, un altre nom més. Ismael Sanjuán Santonja Conill, actual número u de la comparsa i president en els anys 82-83, qui commemorant el 50 aniversari de la seua capitania anunciava que, junt amb la seua nombro-

sa família, tindria l’honor de representar als Estudiants en l´any vinent, el 2020. No podíem demanar més. Les festes de l'any 2019 ens duien pluja i mal temps, però moltes alegries per a tots, plors d’emoció per part de festers, amics i famílies. I molta alegria, molta festa i molt bon humor! I ja mirant al 2020 no ens quedem curts! Fa 25 anys, en 1995, Ángel Jordà Reig Oliva, president de la comparsa en aquell moment, va prendre la iniciativa de comprar un nou local per a la comparsa, elevant a votació posteriorment l’adquisició d'un altre al costat. La proposta va ser acollida per majoria absoluta i es va convertir en el que des d’aleshores és la Universitat, sent inaugurat l´any següent amb tots els honors. És, per tant, moment per a celebrar el 25 aniversari del nostre maset que, any darrere any, és testimoni de tants i tants moments viscuts per la gran família dels Estudiants. Vull acabar recordant als nostres difunts i felicitant a tota la gent que durant aquestos dos anys ha format part d’aquest projecte, ajudant, col·laborant, donant suport a la meua junta, a la Comparsa a la que represente, a la família, als representants de les filaes, als representants de la Comissió de Festes i de l'Ajuntament. Vull també desitjar unes bones festes al poble de Banyeres i felicitar a capitans i bandereres, esperant que tinguen unes festes inoblidables. Visca Banyeres i Visca Sant Jordi! Inma Altabert Pastor Presidenta Filà dels Estudiants

La Festa

Estudiants Capità Ismael Sanjuán Santonja Banderera Mª Carmen Sanjuán Albero Capitania Mª Ángeles Sanjuán Albero Ismael Sanjuán Albero Ignacio Sanjuán Albero Elena Sanjuán Albero Lucia Sanjuán Beneyto

Jorge Sanjuán Beneyto Juan Fco. Mayor Pajarón Guillermina Pérez Espinosa Ana Mª Muñoz Hernández Salvador Ferrando Boigues Joaquín Blasco Ferre Sandra Herrera Sanjuán Javier Herrera Sanjuán Andrea Herrera Sanjuán Manuel Latorre Sanjuán

Ismael Sanjuán i Mª Carmen Albero amb les seues filles Mª Carmen i MªÁngeles, acompanyats del seu besavi i fundador de la filà Ismael Sanjuán Ribera. Capitania de l’any 1970.

La Festa

Saúl Monteagudo Herrera Estela Monteagudo Herrera Sergio Mayor Sanjuán Lidia Mayor Sanjuán Aroa Sanjuán Pérez Nora Sanjuán Pérez Ana Sanjuán Muñoz Sara Sanjuán Muñoz Guillem Ferrando Sanjuán Paula Ferrando Sanjuán

Ismael Sanjuán amb la seua filla i banderera Mª Carmen Sanjuán. 31 d’agost de 2019.

Maseros

C/ Sant Isidre, 1 · www.maseros.com · maseros@maseros.com

Festers 316

Fundació 1928

Música Unió Musical Valladina de Vallada

Junta Directiva.

President Víctor José Francés Belda

Vicetresorer

Carrosses

Vicente Ferre Albero

Vicepresident José Jiménez Prats

Félix Collado Berbegal

Comissionats

Secretari Antonio Ferre Albero

José Manuel Sánchez Murillo

Vicesecretari Luis Belda Miralles Tresorer Vicente Francisco Ferre Doménech

La Festa

Julio Fernando Francés Plá Música Miguel Calabuig Pérez

Intendència i Maset José Vicente Berenguer Valls Leonardo Ferre Bodí José Manuel Sempere García

Loteria

Vocal

Vicente Vañó Valor

Fidel Bodí García

Ja tornem a tindre ací el nostre benvolgut programa, anunci d’unes festes que cada any reuneixen esquadres, família, amics i coneguts. Entrem en la recta final dels nostres dos anys com a junta, i sols puc dir que l’experiència de representar a la Filà de Maseros ha sigut una de les més intenses i enriquidores que he pogut viure. Encara que no es fàcil estar al capdavant d’una gran família com es esta comparsa, sols tinc paraules d’agraïment per a tots els festers que han fet, i que fan, que esta tasca siga molt més fàcil, i sobre tot, mai podré agrair suficientment el treball incansable, la implicació, el suport i l’amistat de tots els membres que formen part d’esta

de les nostres festes, ha creat eixe vincle d’amistat i companyia que sols la festa pot aconseguir. Enguany no tenim capitans, però afrontem les pròximes festes en les mateixes ganes i la mateixa il·lusió en que ho férem l’any passat. M’agradaria donar l’enhorabona i desitjar-los les millors festes als capitans de les filaes de Cristians, Estudiants, Moros Vells, Marrocs, Pirates i Califes. De bon segur seran els dies més inoblidables de les seues vides com a festers. Abans de acomiadar-me, no vull oblidar a tots aquells festers que ens han deixat enguany. Encara que cada 25 d’abril tindrem un especial record per a ells, sempre els tindrem presents.

junta directiva.

Sols em queda desitjar bones festes a tot el poble i visitants i dir:

També tinc que destacar el bon ambient que hem tingut

Visca Sant Jordi i visquen els Maseros!!

els presidents de les diferents filaes. El fet de compartir experiències, problemes i inquietuds, a més de facilitar la nostra feina i posar damunt la taula aspectes importants

Víctor José Francés Belda President Filà de Maseros

Filà de Maseros. 25 d'abril de 2019.

La Festa

Maseros Capitans Per la filà

Esquadra de la Filà de Maseros a l'Entrada. 22 d'abril de 1996.

Festers i xiquets de la Filà de Maseros a la Carrossa. Dècada de 1960. Foto cedida per Antonio Barceló Sempere.

La Festa

Contrabandistes C/ Pizarro, 9 · www.juntacontrabando.blogspot.com · juntacontrabando@blogspot.com

Fundació 1955

Festers 158

Música La Primitiva de Castell de Castells

Junta Directiva.

President Jorge García Llopis Vicepresident Antonio Manuel Requena Martínez Tresorer Jordi Puig Ballester Vicetresorer Juan José Vañó Requena Secretari Ignacio Molina Sempere

La Festa

Vicesecretari Jorge Sempere González

Alejandro Francés Garrido

Comissionats Juan Rafael Puig Miró Rafael Salas Vañó

Félix Martínez Belda

Loteria Rafael Vañó Bodí

Francisco Salas Montilla

Jorge Sanz Llopis Vocals Jorge Pascual Gisbert Fernando Sempere Huertas

Música Rafael Alfonso Real Baldó

Josep Sempere i Castelló

Intendència Joaquín Enrique Real Baldó

David Puig Ballester

Francisco José Requena Martínez Pascual Ribera Molina

És per a mi tota una satisfacció poder tornar a escriure aquestes línies com a president d’aquesta benvolguda comparsa i família que és, per a mi, la dels Contrabandistes, sentiments que es perpetuaran en els meus fills, perquè això és la festa: ser capaços de transmetre tots els sentiments durant generacions, dels meus pares a mi i ara als meus fills... A més a més, vull aprofitar per agrair a tota la comparsa el seu comportament exemplar en les darreres festes i estic ben segur que tant serà en les properes. Per descomptat que tot açò ha sigut possible gràcies a la bona junta que m’ha acompanyat durant aquests dos anys els quals mai oblidaré. Gràcies a tots. Anem a per aquesta segona part amb la mateixa il·lusió, o més, si cap.

Sense més, aprofite per a saludar a tot el poble de Banyeres i desitjar-li que disfrute molt de les seues festes en honor al nostre Patró. A tota la meua estimada Comparsa de Contrabandistes vos desitge que les disfruteu i siguen inoblidables, com de segur així serà per a mi. A tota la junta agrair de nou tot el seu suport. I no vull deixar de saludar a tota la Corporació Municipal, Comissió de Festes i tots aquells càrrecs que estan contínuament al capdavant per vetllar que tot isca a la perfecció i que, al mateix temps, tant important són per a la nostra festa. Bones festes de Moros i Cristians i Vítol al Patró Sant Jordi. Jorge García Llopis President Filà de Contrabandistes President de la Filà de Contrabandistes el diumenge de Glòria. 21 d'abril de 2019.

Filà de Contrabandistes al Sant Crist. 25 d'abril de 2019.

La Festa

Contrabandistes Capitans Per la filà

Esquadra infantil a l'Entrada. 22 d'abril de 1986.

Festers de la Filà de Contrabandistes al castell. Dècada de 1960.

La Festa

Festers de la Filà de Contrabandistes disparant a la baixada del Sant Crist. 25 d'abril de 1966.

Jordians

C/ Jaume I, 6 · www.jordians.org · comparsajordians@gmail.com

Fundació 1980

Festers 64

Música Grupo Musical "Adelum" de Villena

Junta Directiva.

President Rafael Latorre Pérez Vicepresident Gregorio Huertas González Secretària Isabel Huertas Molina Vicesecretari Emilio Doménech Valor Tresorer Sergio Bodí Ferri Vicetresorer Francisco José Guardiola Vicent

La Festa

Comissionades Sandra Ferre García Cristina Jornet Jornet

Arxiu i Web Emilio Doménech Valor Federico Navarro Bellido

Carrossa Victoriano Vañó Ribera Miguel Beneyto Belda

Cronista Vicente Francés Castelló

Música Jordi García González Intendència Camilo García González Camilo García Payá Loteria Santiago Ferre Francés Sandra Ferre García

Vocals Vicente Francés Castelló Miguel Sanchis Navarro Luis Martí Vañó Beatriz Francés Tortosa José Silvestre Beneyto Francisco Silvestre Beneyto María García González Confraria de Sant Jordi Victoriano Vañó Ribera

Amics i amigues de Banyeres de Mariola, el nostre Patró Sant Jordi ens convoca, un any més, a celebrar les festes patronals en el seu honor, en aquest poble emprenedor, dinàmic i respectuós amb les tradicions i costums. Per a mi, com a president de la Comparsa dels Jordians, és un orgull poder dirigir-me a tots vosaltres des del programa de festes, en què es transmet el fidel entusiasme i la transcendència que tenen les festes de Moros i Cristians al nostre poble. Com a fester, em pot l’amor i les ganes de servir a la meua comparsa. Enguany, he tingut el plaer de poder representar-la per primera vegada després de deu anys com a membre d’aquesta. Els Jordians, més que una comparsa, som una família, on tots donem el millor de cadascú per fer d’aquests dies de festa la millor època de l’any.

Vull aprofitar l’ocasió per agrair el suport rebut a tota la junta que m’acompanya en aquesta tasca apassionant, que com no podia ser d’altra forma, treballem colze amb colze per i per a la nostra comparsa. Junt a la gran responsabilitat que aquest càrrec exigeix, he posat i posaré tot el meu esforç per aconseguir que siguen les festes que tots els festers i festeres desitgem. Per últim, la Comparsa Jordians desitja unes inoblidables festes a tot el poble de Banyeres de Mariola, especialment als capitans de les comparses de Cristians, Estudiants, Moros Vells, Marrocs, Pirates i Califes. Enhorabona a tots. Vítol al nostre Patró Sant Jordi! Rafael Latorre Pérez President Filà de Jordians

Representants de la capitania de la Filà de Jordians a l'Ofrena de flors a Sant Jordi. 22 d'abril de 1995.

Esquadra de la Filà de Jordians a la Volteta. 23 d'abril de 1995.

La Festa

Jordians Capitans Per la filĂ

Esquadra de la FilĂ de Jordians desfilant a l'Entrada. 25 d'abril de 1995.

Esquadra infantil a l'Entrada. 25 d'abril de 1995.

La Festa

Moro

Lluita entre els dos ambaixadors. 24 d'abril de 2019.

Representaciรณ de l'Ambaixada Mora al castell. 24 d'abril de 2019.

Representaciรณ del "Despojo" a l'ermita de La Malena. 25 d'abril de 2019.

Moro

Mª Jesús Gisbert Francés

Moros Vells C/ Pizarro, 3 · www.morosvells.com · morosvells@morosvells.com

Fundació Abans de 1780

Festers 512

Música Ateneu Musical Sant Jordi de Banyeres de Mariola

Junta Directiva.

President Hermógenes Fernández y Esteve Vicepresident David Enrique Albero Prats Secretari Eduardo Mataix Herrera Vicesecretari Evelio Mataix Herrera Tresorer Saül Sempere Castelló Vicetresorer José Enrique Belda Berenguer Comissionats Jorge Sempere Blanquer Miguel Ángel Cerdá Ribera

La Festa

Música Adrián Rico Martínez Alfonso Beneyto Ribera Intendència, Maset i Material Rubén Rico Martínez José Calabuig Bartual Jesús Vañó Albero Adrián Beneyto Sánchez Jordi Ferre Beltrán Ismael Francés Belda Loteria Vicente Miguel Berenguer Albero José Vicente Vañó Navarro Xarxes socials i Web Mª Ángeles Ferrándiz Vañó

Disseny gràfic Ligia Helena Fernández Esteve Events Patricia Vañó Francés Vocals Nacho Blanquer Garrido Pau Belda Sempere Nacho Ribera Blanquer Alberto Francés Ribera Sergio Belda Berenguer Juan Martínez Andrés David Belda Sempere Pablo Ferre Cerdà Jorge Rafael Vañó Navarro Ismael Francés Belda Michel Paolo Vergari Magoni

Després de voltes i més voltes sobre què escriure, finalment, m’he decidit aprofitar aquest espai que se’ns brinda als presidents per fer una reflexió sobre les nostres festes, sobre les nostres tradicions, ja que, aquest càrrec que ostente, no solament comporta responsabilitats dins de la Filà, sinó també en les nostres festes, que cal cuidar i respectar. I és que, des de fa uns anys enrere, hi ha una tendència molt generalitzada de focalitzar les festes en l’acte de l’entrada, deixant de costat la resta d’actes programats. Amb açò no vull dir que se li tinga que restar importància a l’entrada, faltaria més, però sí que m’agradaria que tots els festers que en ella desfilen, acudiren amb la mateixa il·lusió a la processó, a les ambaixades o a les batalles d’arcabusseria. És una meravella vore com els quasi 2.500 festers lluixen el seu tratge a l’entrada, però és desolador no vore ni el deu per cent d’eixes persones en les ambaixades, ni en els actes d’arcabusseria, per exemple, que són uns dels actes més bonics i autèntics que tenim i que, any rere any, tenen menys afluència de gent que es perd entre locals i copes, confosos entre la“juerga” i la festa. Està clar que la festa ha de tindre moments de diversió, però posar-se el tratge de fester per a eixir a l’entrada i per a menjar i beure, sense participar en cap altre acte, és no haver entés el que significa la festa. Quatre nits i quatre dies donen molt de sí per a fer-ho tot, festa i “juerga”; per a tindre moments d’alegria i moments de

Victor Francés Francés i Serrella. Abril de 1925.

nostàlgia; per a riure i per a plorar. Si en unes festes falta qualsevol d’aquestes coses, no són festes. La meua iaia Consuelo em contava que, quan era xicoteta, son pare, Toni Molina, qui també va ser president de la Filà de Moros Vells, en festes sempre tenia la casa oberta per a amics i festers, però quan es feia l’hora d’anar als actes, sabent-li molt mal, la tancava i tots els que estaven amb ell, anaven a fer festa. D’ahí que si, alguna vegada, se m’ha ocurregut davant d’ella dir que no volia anar a algun acte, em pegara el bonegó corresponent, fent-me entendre el vertader significat de la festa. Per això, m’agradaria agrair-li des d’ací, a ella i als meus pares i tios, els valors festers que m’han inculcat. Eixos valors sobre la festa es deuen de transmetre als més xicotets, primer en casa i després a la Filà, sent responsabilitat de tots els que formem part d’ella, perquè si no ho fem, quin sentit té tot el què ens han deixat els nostres avantpassats? Per a concloure, sols m’agradaria desitjar-los a tots unes molt bones festes de Sant Jordi i, en especial, als nostres capitans, els néts de Vicent Serrella, Cristina, Mireia, Paula, Xavi, Toni, Xael i Mar, així com als de la resta de filaes. Vitol al nostre Patró Sant Jordi!! Hermógenes Fernández y Esteve President Filà de Moros Vells

Esquadra de la Filà de Moros Vells a l'Entrada. 22 d'abril de 1976.

La Festa

Moros Vells Capitans Xavi González Mataix Antonio Mataix Ribera Xael Valverde Mataix Bandereres Cristina Calero Mataix Mireia Calero Mataix Paula González Mataix Mar Valverde Mataix

Capitans de la Filà de Moros Vells. 31 d'agost de 2019.

Capitania de la Filà de Moros Vells. 3 de setembre de 2005.

La Festa

Ball de la bandera de la filà a la plaça Major. 25 d'abril de 2019.

Moros Nous C/ Ángela Sempere Sanjuán, 7 · morosnousbanyeres@gmail.com

Fundació Es desconeix per la seua antiguitat

Festers 212

Música Unió Musical Rotglà i Corberà

Junta Directiva.

Presidenta Mª Aurora Pascual Romero

Comisionades

Fernando Romero Albero

María José Bodí Belda

Enrique Javier Romero Albero

Vicepresidenta María José Ferre Sanz

Silvia Cardona Sempere

Vicente Albero Berenguer

Intendència

Jose Maties Albero Berenguer

Olga María Del Vas Jiménez

Miguel Ángel Santonja López

Eva María Tortosa Giraldo

Victor Manuel Ferre Revert

Arxiu

Gil Payá Francés

María Pilar Albero Belda

Mari Carmen Aracil Vicedo

Vocals

María Virtudes Jiménez Vañó

María Amparo Francés Martínez

Mari Carmen Martínez Ribera

Jorge Berenguer Valls

Victor Mataix Sempere

Secretaria Natividad Molina Sanz Vicesecretaria Natalia Ribera Leal Tresorera Alicia Martínez Ribera Vicetresorera María Teresa Albero Belda

La Festa

Moros Nous esmorzant al Barranc Fondo. 24 d'abril de 1999.

Fa uns mesos que els Moros Nous ens van encomanar la responsabilitat de dur endavant l’organització i gestió de la Filà. Encara que en eleccions anteriors ja anaven pensant en nosaltres, no va ser fins al passat Dia de Glòria que vam ser elegides com a esquadra per a ostentar aquest càrrec. Perquè sí, l’elecció és personal en aquest cas en el meu nom com a presidenta de la Filà, però és en la nostra esquadra en la que van dipositar la seua confiança els festers. Estem molt agraïdes pel recolzament que vam rebre de la Filà. De fet, molts van ser els que eixe mateix dia es van apropar a nosaltres per dir-nos les millors paraules que podíem escoltar: “ESTEM AL VOSTRE COSTAT PER AL QUE FAÇA FALTA”. I així ha sigut, els hem pres la paraula, ací estan amb nosaltres formant part d’aquesta Junta Directiva. Moltes gràcies a tots i totes. També moltes gràcies als Moros Nous, per donar-nos l’oportunitat de viure noves experiències que de segur ens marcaran com a persones, ens faran créixer, ens uniran i crearan vincles entre nosaltres que mai oblidarem.

Un dels primers pensaments en prendre el càrrec com a presidenta va ser per als que ja no estan entre nosaltres, per a aquells que ens han precedit com a Moros Nous. Segur que sent el referent que són per a tothom, ens guien i fan de la nostra dedicació i compromís un bon balanç com a Junta Directiva al capdavant de la nostra benvolguda Filà de Moros Nous. És en aquest punt on està la nostra prioritat, el nostre objectiu. Hem de deixar un bon llegat a les generacions futures, transmetre respecte per cada acte de festa, afecte i compromís a la filà i devoció al nostre Patró Sant Jordi. Per finalitzar, donar l’enhorabona als capitans i desitjar-los unes bones festes de Moros i Cristians, juntament amb tots els que ho fan possible, com són la resta de Juntes Directives, Ajuntament, Comissió de Festes, Confraria de Sant Jordi, bandes de música, festers i festeres... i com no, a tots els veïns i veïnes del nostre poble. Vítol al Patró Sant Jordi! Aurora Pascual Romero Presidenta Filà de Moros Nous

La Festa

Moros Nous Capitans Per la filà

Esquadra Oficial Infantil de la Filà de Moros Nous a la Volteta. 23 d'abril de 1987.

Cremà del fanal de la filà a l'acte de la Retreta. 22 d'abril de 2019.

La Festa

Marrocs

Av. Pla Roig, 17 · www.filamarrocs.com · correu@filamarrocs.com

Fundació 1926

Festers 307

Música Unió Musical de la Pobla del Duc

Junta Directiva.

Presidenta Begoña Cortés Albero

María Sanjuán Francés

Xarxes Socials Eila Martínez García

Vicepresidentes Raquel Francés Ferre Eila Martínez García

Comissionades Mariola Mora Francés

Intendència

María Pilar Ferre Ferre

Eila Martínez García

Lloguer Maset

Música i Carrosses

Raquel Francés Ferre

Rocío Albero Doménech

Loteria

Almudena Martínez Ferre

Rosa Leal Blasco

Disseny Gràfic

Ana Albero Belda

Elea Belda Beneyto

Secretàries Beatriz Puche Mora Maribel Francés Silvestre Tresoreres Mª José Castelló Muñoz

La Festa

Tradicions, percepcions, reflexions i futur. Resulta curiosa la percepció que tenim de la festa i com aquesta va canviant i evolucionant amb el temps i les persones. Cadascú de nosaltres podríem tancar els ulls i recordar com vivíem la inquietud, els nervis i la il·lusió amb la que els nostres pares ens mostraven cada acte. Passen els anys al temps que anem coneixent una altra festa: més de nit per als joves, de dia per als majors, de nit i de dia per als més valents... inclús una festa entre bambolines. Aquesta última és la que estem descobrint ara. Així, la festa entre bambolines és endinsar-se en la filà i aprendre; escoltar als vells, als no tant vells, rebuscar les tradicions, equivocar-se, imaginar, proposar, fer i desfer. És treballar braç amb braç. És viure una altra festa tant enriquidora com la d’abans on l’ordre de prioritats s’inverteix. La Filà de Marrocs passa a ser la protagonista de l’escena i a nosaltres, des de darrere, ens han encomanat que tot l’engranatge funcione correctament. Ací no hi ha assaig general, cada escena és una prova nova, els papers estan repartits: capitanes, esquadra oficial, bandera i música; i cada marroc, i cada fester. Tots ells protagonistes. Mantindre l’essència de l’obra –la festa en sí mateixa i aquelles peculiaritats que tenim els marrocs– cada vegada que s’obri el teló, és una tasca que ens permet explorar les nostres qualitats i aprendre’n contínuament. Ja farà quasi un any que l’esquadra Al-Batir va ser elegida nova junta, i jo, com a presidenta, he viscut en primera persona la satisfacció de treballar per a la filà amb un equip extraordinari que procura cada de-

Xiquets de la Filà de Marrocs. Festes de la Relíquia de l'any 1985.

tall i cada comès, amb optimisme i bon ambient. Cada marroc, cada xiquet, fa que l’esforç valga la pena. Amb il·lusió per mantindre tradicions i per acollir-ne de noves, desitge a tot el poble, als festers i, especialment, a les nostres capitanes i als marrocs unes bones festes de Moros i Cristians. Nosaltres, estarem entre bambolines. Visca Sant Jordi! Hi ha un guió, a la filà, que diu: «Per què? Per la festa, pel poble, pels Marrocs i pel nostre Patró Sant Jordi. Des de 1926». Begoña Cortés Albero Presidenta Filà de Marrocs

Esquadra de la Filà de Marrocs a l'Entrada. 22 d'abril de 2001.

La Festa

Marrocs Capitanes Ana Aragonés Esteve Andrea Ballester Ferriz Ana Francés Lozano Natalia Sempere Lozano Esther Pascual García María Puerto Belda Marina Belda Ferre Rosa Barceló Aragonés Lidia García Ferrero

Capitanes de la Filà de Marrocs signant al Llibre d'Or de la Confraria del Sant Crist. 25 d'abril de 2019.

Capitanes a l'Entrada de les Festes de la Relíquia de Sant Jordi. 31 d'agost de 2019.

La Festa

Pirates

C/ Major, 47 · Apartat 113 · pirates.banyeres@gmail.com

Fundació 1948

Festers 208

Música Unió Musical Xixona

Junta Directiva.

President José Daniel Vañó Parra

Reserva comissionat Adrián Torres Salas

Luis Sempere Pons Enrique Garrote Azorín

Vicepresident Francisco José Blanes Verdú

Música José Navarro Albero Pablo Jorge Blanes Sempere

Events Francisco José Blanes Sempere Manuel Sosa Tortosa

Intendència Pedro Lajara Pérez José Luis Triguero Perales

Loteria Fidel Belda Albero

Secretari José Antonio Blanes Verdú Vicesecretari Fidel Belda Albero Tresorer Raúl Ramírez Parra Vicetresorer Fernando Blanes Ramón Comissionats Antonio Mariano Vañó Silvestre Pedro García Gómez

La Festa

Xarxes socials José Miguel Ramírez Parra Carlos Ferre Álvarez Maset Eloisa Sosa Navarro Esperanza Parra Monjo Miguel Belda López

Vocals Miguel Sirera Hernández Vicente Sempere Pons Juan Terol Figuerez Carlos Vicedo Sanz Jaime Peidró Beneyto Sergent José María Fernández Mompó

Qui anava a dir-me, i a moltes persones, que seria president d’una filà.

A més, hem de començar a preparar la reforma del ma-

Bé, doncs, superada la sorpresa inicial, sóc el president dels Pirates de Banyeres de Mariola amb totes les conseqüències que la responsabilitat del càrrec comporta.

tindre en compte que altres qüestions poden sorgir pel

Espere, amb la col·laboració de la junta que m’acompanya, dur aquesta tasca endavant de la millor manera que podem i sabem.

teria, encararem amb més il·lusió la festa.

Estem en època de canvis. Algunes complicacions i alguns entrebancs externs afecten la festa de Moros i Cristians. Caldrà preparar-nos i organitzar-ho convenientment.

set, l’organització del 75 aniversari de la filà i s’ha de camí. Per tot açò, m’agradaria comptar amb el suport de tota la filà i, si tenim sort i ens toca un pessic de loJa no escric més per no fer-me pesat i, sent curt, segur que ho llegiu. Com diu la pirateria: “¡Al abordaje!” José Daniel Vañó Parra President Filà de Pirates

Esquadra de la Filà de Pirates a l'Entrada de les Festes de la Relíquia de Sant Jordi. 1 de setembre de 2018.

Filà de Pirates a la Missa del cementeri. 25 d'abril de 1983.

La Festa

Pirates Capitana Mª Carmen Berenguer Vañó Bandereres Carmen Vañó Tormo Nerea Berenguer Vives

Capitania de l'any 1995.

Capitana i bandereres de la Filà de Pirates.

La Festa

Alçà de les noves capitanes al Sant Crit. 25 d'abril de 2019.

Califes C/ Sant Vicent, 3 · califes.com@gmail.com

Fundació 1977

Festers 70

Música Unión Musical de Quesa

Junta Directiva.

President Rafael Vicedo Alal Vicepresident Juan Mora Francés Tresorer Gregorio Mora Albero Javier Mora Albero

Vocals Agustín Berenguer Sirera Ramón Sánchez García Raúl Ferre Molina

Secretari David Están Francés

Intendència Pablo Silvestre Hernández

Comissionats Francisco Ribera Navarro Javier Silvestre Vázquez

La Festa

Loteria Alberto Dobón Belda Jordi Castelló Ribera

“Califa, Califa, Califa… no t’asustes mai de res… mentre tingues a Sant Jordi, per Patró, confia en ell…” Com bé resa el nostre himne, hem confiat amb el nostre Patró per a poder dur al capdavant la gestió de la filà durant dos anys. I sí, sembla l’altre dia quan un 19 de març em triaren com a president d’aquesta, “la meua família”. Han sigut dos anys d’experiències enriquidores amb les que he pogut aprendre un poc més, si cap, al voltant dels diferents aspectes de la festa, encara que no desconeguts per a mi, però vivint-los des de la responsabilitat que el càrrec comporta. Hem treballat per la nostra filà amb la il·lusió i empenta que ens caracteritza, podem estar orgullosos de la feina ben feta, continuarem donant suport i oferim la nostra ajuda a les properes juntes. No vull oblidar-me de tots els membres de la meua junta, des del primer fins a l’últim, pel que vull agrair a cadascun d’ells l’ajuda i suport que m’han dedicat, malgrat els temps en què vivim on tots tenim vides molt ocupades i quan sempre ha hagut una mà disposada a treballar per la filà i per la junta. També voldria agrair a tots els membres de la filà haver confiat en la meua tasca, el suport i l’estima que han dedicat a la nostra junta. I com no, parlar de la bonica bogeria que el 24 d’abril passat ens va capficar en la capitania que ostentem aquest any. Un acte de germanor de 19 membres de

la nostra filà entre els que m’incloc. La famosa frase: “Podríem ser capitans l’any que ve…Dit i fet”! Felicitacions de part als qui preguntes i... “Però... junta i capitania? Com t’ho faràs sent president?” En molts moments han fet qüestionar-nos la decisió, però l’hem dut avant el millor que hem pogut i hem demostrat el saber fer de la nostra filà. Des d’aquestes línies vull desitjar als meus companys una molt bona capitania i gaudir-la com nosaltres sabem. També vull felicitar a la resta de capitanies que també han donat el pas i s’han capficat en aquesta bonica experiència. Igualment, voldria felicitar als meus companys de presidència, tant els que acaben en el càrrec pel seu saber fer i als que comencen la seua tasca, desitjant-los tot el millor en aquestos dos anys de festa. També voldria tindre un record especial a un fester que ens va deixar al 2019, Agustín Sirera Hernández, més conegut com Corbo. Fester de solera que va ostentar el càrrec d’alcalde de festes dues vegades i també va ser president de la nostra filà. Gràcies per tot el teu treball i dedicació a la nostra festa i a la nostra filà! Sempre estaràs en el nostre record. I per acomiadar-me del càrrec voldria desitjar a festers i festeres, a veïns de la població i visitants unes molt bones festes de Moros i Cristians. Vitol al Patró Sant Jordi! Rafael Vicedo Alal President Filà de Califes

Filà de Califes al Sant Crist. 25 d'abril de 2019.

La Festa

Califes Capitans Khatir bahri Calabuig Rafael Barceló Ferre Agustín Berenguer Sirera Jorge Castelló Ribera Alberto Dobón Belda David Están Francés Raúl Ferre Molina Miguel Llopis Mora Joan Llopis Mora Gregorio Mora Albero Javier Mora Albero Joan Mora Francés Francisco Javier Ribera Navarro Ramón Sánchez García Iván Sanjuán Sanz Pablo Silvestre Hernández Javier Silvestre Vázquez Rafael Vicedo Alal Andrés Vicent Puig Capitans de la Filà de Califes ballant la bandera. 25 d'abril de 2019.

Arribada dels capitans a la plaça Major a l'Entrada de les Festes de la Relíquia de Sant Jordi. 31 d'agost de 2019.

La Festa

Sant Jordi C/ Sant Francesc, 10-12 · www.csantjordi.es · csj@csantjordi.es

Fundació Es desconeix realment l'inici del seu camí, perquè la devoció a Sant Jordi a Banyeres de Mariola ve des de temps immemorial. Es va constituir i reglamentar oficialment el 23 d'abril de 1928.

Socis 1.764

Junta Directiva.

President Rafael Evaristo Belda Doménech Vicepresident José Tortosa Beneyto Secretari Rodrigo Ferre Bodí Tresorer Vicent Albero Ferre Consiliari Ramón Micó Colomer Vocals Daniel Albero Berenguer Dolores Albero Ribera Jorge Albero Vañó Julio Albero Vañó

La Festa

José Miguel Alfaro Alfaro Santiago Ballester Belda Juan Ballester Sanegre Mila Blanquer Molina Rigoberto Company Ribera Manuel Díaz Martínez Javier Doménech Antolí Mª Amparo Enrique Albero Fernando Fajarí Molina Ximo Ferre Ferre Amparo Ferre Francés Baldomero Ferre Francés Mª Pilar Ferre Francés Juan Luis Ferre Pérez Daniel Ferri Puig Sergio Ferris Mompó Joaquín Francés Bodí

Bartolomé Francés Ferre Fidel Francés Jordá Mª Jesús Garrido Aracil Diego Garrigós Jara Dolores Jara Más Mª Rosario Lozano Conejo José Julio Mataix Vicedo Gregorio Mora Molina Óscar Navarro Albero Jordi Puig Ballester Antonio Manuel Requena Martínez Rafael Miguel Sempere Aznar Antonio Terol Jara Ricardo Tortosa Beneyto Juan José Vañó Requena Victoriano Vañó Ribera Pedro Vilanova Mora

La Junta ixent de la Confraria de Sant Jordi aprofita aquestes línies per a acomiadar-se i fer un resum del que s’ha fet i ha passat durant aquest últim any. Al gener de 2019, i quasi ja com una tradició, vam organitzar la V edició de les Nits d’humor on membres de la Confraria i col·laboradors ofereixen al públic actuacions musicals, monòlegs, sketchs, sainets, etc. Vull aprofitar per a agrair a tots els col·laboradors i membres de la Confraria l’esforç i el temps que dediquen a preparar aquesta activitat que va sorgir com un ingrés extra per a cobrir les despeses de la rehabilitació del creuer de Sant Jordi i que actualment complementen els baixos ingressos de les recollides de cartró. El 10 de març es va convocar l’Assemblea general de la Confraria on es va informar de l’estat de comptes, de les actuacions realitzades i a realitzar, així com del nombre actual de confrares. Les festes es presentaven ja molt intenses al coincidir la vesprada del Diumenge de Gloria amb el trasllat de Sant Jordi i només calia afegir un temporal de pluges intenses per a complicar un poquet més les coses. Nosaltres teníem la responsabilitat i l’obligació de fer el trasllat del nostre Patró adaptant-nos a les circumstàncies del moment. Com que la previsió era que per la vesprada ploguera amb més intensitat, vam considerar sol·licitar les andes del trasllat del Sant Jordiet de la Filà dels Estudiants per a portar més còmodament la imatge i alhora evitar que es banyaren les andes del nostre Patró, les quals vam deixar a l’entrada de l’església perquè, una vegada ja estiguera la imatge de Sant Jordi dins del temple parroquial, aquesta fóra posada en les

seues andes i fer l’entrada de la forma més solemne possible. La imatge va ser coberta amb un plàstic transparent efecte cristall i va arribar sense banyar-se a l’església. Tres van ser els motius pels que es realitzara el trasllat el dia 21 a les 19h, tal i com estava programat. El primer, per evitar establir el precedent de què quan plou, la imatge de Sant Jordi no es porta a l’església. El segon va ser pensant en els capitans, ja que si començaven les festes sense fer-se el trasllat, sense saber si es farien l’ofrena i l’entrada, d’aquesta forma no començaríem molt bé les festes. L’últim i tercer, per no saber quan deixaria de ploure amb un calendari ple d’actes de festa on no resulta fàcil trobar un forat per a fer un trasllat “express”. Aquestes raons van pesar per iniciar les festes portant al nostre Patró a l’església, perquè els capitans participaren del trasllat, perquè al moment de l’ofrena estiguera Sant Jordi com sempre a l’altar i per a poder començar les festes amb certa normalitat. Va ser emocionant veure als cristians esperant a Sant Jordi a les portes del parc de l’ermita per a dur-lo fins l’església i també va resultar commovedor vore als capitans, presidents de les filaes, autoritats i molta gent del poble que estava al carrer per a acompanyar a Sant Jordi en un dia històric per les circumstàncies climatològiques. El nostre agraïment a tots, especialment a la filà de Cristians que sempre acompanya al nostre Patró. En reunió convocada pel President de la Comissió de Festes, i davant les previsions meteorològiques, es va acordar per majoria suspendre l’ofrena i l’entrada. Nosaltres vam informar que estaríem en horari de l’ofrena a l’església perquè els festers i capitans portaren els ramells de flors a Sant Jordi. Al migdia, en presència dels

Arribada de la imatge de Sant Jordi al Temple Parroquial per finalitzar l'acte del Trasllat. 21 d'abril de 2019. Foto d'Óscar Navarro Albero.

La Festa

Confraria de Sant Jordi capitans, bandereres, presidents, sergents, autoritats i poble en general, es va resar l’Àngelus dins l’església. Com que va deixar de ploure i en nova reunió es va acordar fer l’entrada, ràpidament es va posar en marxa el món de la festa i per la vesprada es va fer l’entrada. El dia de Sant Jordi, el predicador va ser el Reverendíssim Sr. D. Juan Melchor Seguí Sarrió, Vicari episcopal de la VI Vicaria Xàtiva-Alcoi-Ontinyent. Per la vesprada, de nou va fer acte de presència la pluja retardant un poquet la Volteta dels xiquets i la Processó, la qual, una vegada començada, va transcórrer i va finalitzar amb normalitat. El 15 de juny de 2019, els néts de D. Gregorio Molina van fer donació a la Parròquia de les tres casulles restants, blanca, morada i verda, així com els ornaments corresponents que junt amb la casulla de color roig, que va ser donada el 8 de desembre de 2016 per Dª Pilar Molina, formen el conjunt dels quatre temps litúrgics tenint totes brodada la imatge de Sant Jordi. L’acte de la donació va ser signat a les seus de la Confraria de Sta. Llúcia i de Sant Jordi, sent les dues Confraries garants d’aquesta donació. Moltes gràcies per aquest acte de generositat amb el nostre poble. Al juliol vam participar en la fireta de La Malena venent loteria, plantes “espasa de Sant Jordi ”, clauers, imans, cintes, rodabalcons… Es tracta d’estar present en un esdeveniment pel que passa tot el poble i on participen més associacions. La festa de la Relíquia de Sant Jordi es va celebrar el dia 1 de setembre sent el predicador de la missa D. Aquilino Martínez Gallego, Canonge de la Sta. Església Metropolitana de València. També cal ressaltar els canvis que hi van haver i que ja venien anunciant-se en les fulles setmanals de l’Aleluya. Es tracta que la litúrgia no contempla que al costat dels concel·lebrants a l’altar hi haja persones que no participen en la celebració. Per aquest motiu, els membres de la Junta de la Confraria vam seure als bancs darrere de les autoritats. Són canvis que es fan pel bé de la litúrgia i de la festa. També cal ressaltar la col·locació del nou dosser que va arropar al Reliquiari durant les festes, pel que donem les gràcies de nou a les persones de la Confraria i a les empreses que generosament han col·laborat. El dia 3 de setembre, organitzat per Càritas, la Relíquia va visitar els residents del Centre de Majors on es va celebrar una missa oficiada per D. Ramón Micó. Va ser

La Festa

emocionant vore la il·lusió amb que els nostres majors van viure aquesta celebració. Quant a les portes de l’església situades al carrer de Sant Jordi, cal comentar que quan es va llevar la xapa exterior la fusta que quedava a la vista era de tan baixa qualitat que vam decidir, assessorats per Francisco Picó, arquitecte que ha fet el seguiment de la rehabilitació de la cúpula, folrar-les amb un tauler especial i posar els adorns que tenien les mateixes. El 25 de novembre van ser desmuntades i portades a la fusteria de Jorge Sempere i el 3 de desembre van ser muntades novament quedant unes portes molt dignes per al nostre temple. Enguany celebrem el 75é aniversari del nostre Guió que va ser beneït el 27 de maig de 1945, després de la missa del migdia, dins dels actes de les festes del carrer La Creu. Aquest va ser sufragat pel banyerí de la filà de Cristians D. Gregorio Molina Albero. El 2 de setembre de 1945 va eixir per primera vegada en la processó de la Relíquia de Sant Jordi, sent portat per Micalet “el del Bovar”. El Guió sempre es dut per un membre de la filà de Cristians i per dos xiquets que agafen cadascun d’ells els cordons que pengen als seus costats. Des d’ací volem rendir un xicotet i sentit homenatge a totes les persones que l’han portat durant aquests 75 anys, molts d’ells fins que el seu estat físic els ho ha permès, demostrant així la gran devoció al nostre Patró. També cal agrair a l’actual portador, Vicente Francés Francés, la continuació d’aquesta tradició. La Junta de la Confraria de Sant Jordi compleix enguany el període per al qual va ser elegida. Queden enrere tres anys de treball per la festa i per engrandir, més si cal, la figura del nostre Patró. Ha sigut un gran repte dur endavant aquesta institució tan volguda , valorada i respectada al nostre poble. Hem organitzat aquests anys els actes religiosos, jornades musicals, nits d’humor, arreplegades de cartró… De manera molt especial cal destacar al grup de persones que han format part de la Junta per la seua implicació, entusiasme i bona predisposició. Un grup de gent de diferents filaes, de gent del poble, de persones amb diferents maneres de viure la festa i devoció a Sant Jordi, però tots units amb un mateix objectiu en complir amb les obligacions de la Confraria. Resulta grat veure també com han sorgit vincles i amistats que seran de per vida. Ha sigut molt emocionant. Moltes gràcies a tots! Cal agrair a D. Ricardo tots aquests anys que ha estat al capdavant de la nostra comunitat cristiana de

Celebració de la Missa Major de les Festes de la Relíquia de Sant Jordi. 1 de setembre de 2019. Foto d'Óscar Navarro Albero.

Banyeres de Mariola i, com a consiliari, també agrair-li les reflexions, consells i bon fer. A D. Ramón li desitgem que estiga molts anys entre nosaltres i, com a consiliari, esperem que quan necessitem ajuda tinga les reflexions i consells que ens ajuden. Siga benvingut, D. Ramón. En aquests anys han hagut moments molt especials, però destacaria un que per a mi, com a president, ha sigut molt especial: el dia de la Relíquia quan quedem a les 7:15h a la seu de la Confraria amb l’emoció de tindre la Relíquia de Sant Jordi en les mans per a posar-la en el reliquiari. Aquest és un moment molt íntim on fem com un xicotet acte d’adoració i d’admiració quan al moment sonen els pasdobles de la moguda de la diana, portem el reliquiari a l’església i continuem amb les tasques del dia. Ens n’anem amb la convicció de què la Confraria queda en bones mans ja que la nova presidenta, Mª Elena Vilanova Calatayud, i la seua junta de segur que faran el millor per la institució. Enhorabona! Agraïm també als voluntaris i col·laboradors, als donants anònims, a les empreses i comerços la seua ajuda desinteressada, a tots i totes els que han fet possible la realització de tots els actes de la Confraria. Gràcies també a l’alcalde i a les Corporacions Municipals, als presidents i membres de la Comissió de Festes, alcaldes de festes, majorals de Sant Jordi, presidents de les filaes, capitans, bandes de música, Policia local i Protecció

Civil que sempre han estat al nostre costat en tot allò que la Confraria ha necessitat. Com diem per ací: “Per Sant Jordi, el que faça falta”. A tot el poble de Banyeres també cal agrair-li el suport, col·laboració, critiques i comprensió en tot allò que hem fet. Sabem que és molt difícil fer les coses i que agraden a tots, però sempre hem actuat amb la intenció de fer el que consideràvem millor. Tampoc podem oblidar a les persones confrares i no confrares que ja no estan entre nosaltres. Durant aquests tres anys alguns hem viscut la pèrdua dels pares, d’amics, de familiars i de fills d’amics, però pensem que no s’han anat, estan d’una altra manera entre nosaltres i això ens dóna forces per a continuar amb les nostres tasques quotidianes. Per extensió, també desitgem que el treball de la Comissió de Festes i els comissionats, dels presidents de les filaes, servisca per a millorar i engrandir la festa. Igualment, felicitem als capitans d’enguany, desitjant-vos que gaudiu de les festes d’una manera especial i que Sant Jordi vos ajude en tot allò que desitgeu ara i sempre, que sigau molt feliços i no oblideu mai la sort de poder viure aquesta experiència. I a tots els festers, veïns del poble i visitants, convidar-los a participar de tots els actes, en especial, dels religiosos. Bones festes de Sant Jordi a tots. VÍTOL AL NOSTRE PATRÓ SANT JORDI!

La Festa

Pregó de Festes 2019 Paloma Martínez Ferre

Crónica de las Fiestas 2019

Miguel Sempere Martínez

Una mirada al passat La Festa 2019 en imatges Programes de Festes 1945, 1970 i 1995

Capitans de la Filà de Marrocs al finalitzar l'acte de l'Ofrena de flors a Sant Jordi. 22 d'abril de 2019. Foto cedida per Jordi Molina Doménech.

Pregó de Paloma Martínez Ferre 7 d'abril de 2019

Il·lustríssim Sr. Alcalde, president de la Comissió de Festes, autoritats i membres de la Corporació Municipal, senyor rector de la Parròquia de Santa Maria, president de la Confraria de Sant Jordi, presidents i presidentes de les filaes de Moros i Cristians de Banyeres de Mariola, ambaixadors, presidents i presidenta de les bandes i colles de dolçainers, capitans i capitanes, bandereres, festers que ostenteu hui el privilegiat càrrec de representar les vostres comparses, comissionats i comissionades, sergents, festeres, festers, músics, estimats veïns, veïnes, amigues i amics: bon dia i bona hora.

I. ANDANTE “Al·leluia”, diu el títol de la primera marxa cristiana de la història, del mestre alcoià Amando Blanquer, que acabem d’escoltar. Obra amarada de la religiositat pròpia d’un himne, composada des de la sensibilitat santjordiana, per celebrar la llum del dia i la solemnitat d’una desfilada de tropes engalanades i pacífiques. “Alegrem-nos!” cantem a la Missa de Sant Jordi. “Al·leluia!” La litúrgia judeocristiana ens va brindar la paraula hebrea per a aclamar i donar gràcies a Déu durant la Pasqua. I com diu el refrany: “Altes o baixes, per abril, les Pasqües”: a Banyeres, com a cap lloc, sabem jugar a eixe alça la molla amb què ens engresca el calendari cada primavera. Perquè Pasqua és Glòria, i de la mà de la Glòria ve Sant Jordi. Envoltats encara pels fumerols de les darreres cendres de la fogata que encén el Ciri Pasqual, sonen cada any els acords de la música festera a la plaça Major. En més d’una ocasió, com ja em contava el meu iaio José María, les dues grans festes han vingut de la mà. “Grandes Fiestas de Moros y Cristianos que celebra la villa de Bañeres (sic) a su Patrón San Jorge Mártir (sic)

Memòria Festera

Del 27 al 30 de abril de 1943”, llegíem al facsímil reeditat l’any passat per la Comissió de Festes. Hui, diumenge 7 d’abril de 2019, hem fet de nou una excepció: ens anticipem a Rams per anunciar que les nostres festes de Moros i Cristians ja estan ací. És el dia de l’exaltació dels principals càrrecs de la festa, dia del Pregó, i eixa és la meua comesa, que tan amablement em van oferir i que amb sincera gratitud i vertadera il·lusió vaig acceptar: gràcies de nou, senyor alcalde. Un privilegi que em permet sumar-me a les veus dels qui tan dignament m’han precedit, per compartir el fruit de converses i temps gaudit amb família, amics, festers, juntes, músics...; moments que la memòria custodia íntimament com a part important de la meua identitat i que m’han definit i acompanyat com a festera i com a banyerina des dels meus primers records. Bé, per ser honesta, hauria d’afegir el que m’han aportat les hores d’atenta lectura del nostre Programa de Festes, on totes les associacions, tots els habitants de Banyeres de Mariola, sense excepció, també hi esteu representats. Us anime a què no sols us entretingueu amb les belles imatges: llegiu-lo i assaboriu-lo, i n’aprendreu tant com jo n’he aprés de totes les persones que han dedicat estudi, temps, curiositat, paciència i, sobretot, estima de debò per la nostra festa i pel nostre poble. Permeteu-me, doncs, que us parle de totes eixes coses menudes i quotidianes que compartim, de la intrahistòria unamuniana, açò és, el rerefons de la història oficial, però embolcallat del sentit de la finitud de les nostres vides, dins d’un continu que és etern. Sé que pot semblar un enfrontament irresoluble de realitats oposades, com els dos rostres encarats del bonic cartell anunciador de les nostres festes. Però, si ho penseu detingudament, veureu que, en realitat, la festa es un món de signes i símbols complementaris, no contraris, que es necessiten mútuament. Com la creu i la lluna.

II. ADAGIO - RONDÓ La festa és efímera i és eterna. Pense tantes vegades que el castell que van construir els nostres avantpassats ja no és el mateix que veien els meus ulls de menuda cada matí, des de la meua finestra del carrer Sant Jaume —apuntalat per les penyes del Conjurador, que foren prova iniciàtica per a entrar al grup dels majors, mentre el xic-xac dels telers de Sixto compassava els nostres jocs—; ni és el mateix castell que ara ens vigila i es dibuixa a contrallum del sol naixent, com guardià de La Mariola, quan el mirem cada matí des d’allà baix a l’Estació...; però... sí, és el mateix castell. Les falcies, que xisclen amb els primers raigs de llum d’aquesta primavera que acabem d’encetar, tampoc no són les mateixes que tornaran l’any que ve... ja ho deia Bécquer! Però, són les mateixes falcies. Recorrem una i altra vegada les ancestrals rutes amb cercaviles i processons, com aquells que aguaitaven l’enemic aclamant-se als seus protectors dins la muralla, o els que gosaven la incursió des de la vall. I eixos camins, que hem pujat i baixat mils de vegades —de la font Bona a la plaça, del barranc Fondo al castell, del Morer al cementeri—, són els mateixos camins, els que recorrem cada dia, o cada Sant Jordi, però que sempre són nous, perquè el poble i nosaltres no som mai els mateixos. Tot és vell i nou alhora. Maset Vell. Maset Nou. Assaig vell. Assaig Nou… Heretar un tratge de fester. Estrenar-lo. Fem farolet, i el cremem… Pólvora, flames, mascletades, castells de focs, trons... I les cordaes que vaig aprendre a córrer amb els meus germans, i a estimar i respectar amb la meua iaia Piedat. Quin poder tan captivador té tot el que és fugaç per a la nostra cultura mediterrània, que ens hipnotitza, ens atrapa, i ens porta al límit de la destrucció…! Potser perquè sabem que tornarà a renàixer una i altra vegada!? Què poderós el desig de reprendre el vol tan bon punt tot és cendra... La festa és acabar i començar. Quan, carrers avall, els primers músics enfilen camí de tornada a casa, esgotats, impregnats de pols i pólvora, encara s’entonen els últims Gojos dels Sant Jordiets a les capitanies de l’any vinent.

Pregó de les Festes. 7 d'abril de 2019.

I les festes tornaran un any més, tot seguint el rumor continu que ve de lluny, i que mai no s’acaba; com riu subterrani que s’alimenta pacientment a l’ombra de juntes, pressupostos, loteries, carrossa, assajos d’oficial, de música festera...; i paelles d’estiu i soparets de fi de mes —maldecaps i il·lusions a parts iguals—, per esclatar quan arriba el dia de la Vespra i anunciem que el poble està ja obert de bat a bat, que els carrers enllumenats esperen els rius de gent amunt i avall, que tot està ja a punt: el castell de fusta, a la plaça; l’arc, a la porta del maset; les neveres, plenes; les banderes, onejant al vent; i els roda-balcons, ben lligats. La festa és presència i és absència... Els que sempre estem ací. Aquells que, abans de veure’ls, ja els endevines, apostats als seus llocs de costum: al primer raig de sol a la plaça en la Diana, al rebedor de la casa oberta al pas del patró, al balcó de sempre, als quatre cantons o a l’Aljubet quan puja l’Entrada, als merlets del castell...; o baix l’ametler del bancal. Tants i tants figurants anònims i alhora coneguts, que esdevenen part de l’estampa retratada cada any pels nostres fotògrafs (quin mèrit trobar una nova instantània de festa: atrapar en un cluc d’ull el que mai no ha vist ningú!). Hem d’estar agraïts també als qui van engegar i nodreixen cada any el concurs de fotografia festera, per regalar-nos tan extens i bell imaginari col·lectiu.

Memòria Festera

Pregó de Festes 2019 A la festa hi ha també absents que es fan presents. Els que tornen: Beatus ille, “sortós aquell”. Els que venen de prop, família o amics que fan obrir la fulla de la taula i posar la vaixella nova. Els de lluny, de molt lluny, que se n’alegren en reconèixer els rostres dels qui ens hem quedat —esbossos congelats que la tèbia memòria rescata de l’oblit—. I que se senten de nou a casa quan som nosaltres els qui els reconeixem: Tu deus ser la filla..., el fill..., el nét..., neta de... Teniu la mateixa careta... Hi ha els absents que enguany no hi poden estar. Dos coberts menys a taula el dia de Sant Jordi. Una telefonada a mig dia: Què feu? Ja heu dinat? L’oloreta de les fassedures que impregna la casa s’agreix per un instant, perquè la feina, o les càbales del calendari, enguany no han permès que vinguen a festes. I les cadires estan buides, però l’ànima, ací i allà, s’ompli amb eixa distant presència del pensament. I els eternament absents... Dia de Glòria. Maset. Terrasseta al solet apurant un combinat. S’asomem a veure entrar els Contrabandistes? Au, 'nem. Mira, ací tinc la meua quadrilla. Molt bé; jo enfile cap avall. Demà ens veiem...

I llavors ve l’Adéu, papa, sense sospitar que serà un adéu definitiu. Tornaré a veure’t després, però no hi haurà paraules. Al cementeri, tot el que es va quedar per dir es fa tro de salva i fum. La festa em fa recordar cada paraula. Cada any. Cada dia de Glòria. Cada dia de la “Presentació”. I cada 25 d’abril. Temps abans, un altre 25 d’abril, després dels anys lluny de casa, els meus sogres m’havien brindat un dels bonics regals que m’ha donat la festa: ser capitana dels Pirates, en família, per rememorar un aniversari amb una nova generació. Les meues filles encara alimenten el desig de repetir, en memòria del seu iaio Gilo. “...Perquè em sé perdurable en les coses que em volten, i sé que algú, en el temps, conservarà el meu record.” 1 —diu el poeta.— El següent 25 d’abril, vestida encara de pirata, vaig anar al bancal i em vaig fer masera de ple dret: la que va ser des d’eixe moment la meua esquadra encara m’ho recorda.

El Sr. Alcalde obsequia amb una imatge de Sant Jordi a la Sra. Mantenidora. 7 d'abril de 2019.

"Un dia seré mort". Miquel Martí i Pol, del llibre Paraules al vent (1954).

Memòria Festera

De mon pare havia anat de la mà, primer, i del braç, després, a l’Ofrena; ell m’havia pujat a la carrossa, amb els meus germans, i jo l’acompanyaria, tota orgullosa, escoltada també pels seus amics, els Ye-yés, molts anys després al piquet; ens vam animar mútuament els anys d’oficial; ens buscàvem al maset i ens retiràvem cap a casa junts moltes vegades. De ma mare i la meua àvia havia aprés a venerar a Sant Jordi, a matinar i acudir a tots els actes, a acollir les visites a taula amb els dolços fets a casa; del meu avi i del meu espòs, a reconèixer les melodies que s’escolten al carrer, a apreciar si la banda guanyadora del concurs d’enguany ha sonat bé; i a tocar el repertori de carrer amb tota la dignitat que es mereix la nostra música festera. Com tantes generacions de xiquets, amb família meitat mora, meitat cristiana, les meues filles es repartien els trages en les festes, bé per talla —els anys de créixer—, bé per dies, o bé per gust: —Mama, enguany em toca de pirata o de masera?—. Les he pentinades per a l’Ofrena, ens hem emocionat a la Diana, hem compartit la coca de farina i l’entrepà, i encara fem festa juntes. En fi: de tota la meua família, de la meua esquadra i comparsa, dels meus amics i amigues festers, festeres i músics, de Banyeres i pobles veïns, he aprés a viure plenament cada instant, i a mirar amb nous ulls el que ja és i està predestinat a ser etern en la festa: la convivència, la tolerància i la igualtat. La festa és passat i és futur. Diu el poeta Miquel Martí i Pol: “Som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra… […] Tenim […] l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la.” 2 El passat ja està escrit. Ara és present, i és l’hora de pensar en el que podrà o haurà de ser el futur, en espera dels fruits de les noves branques que s’enlairen. Xiquets i xiquetes són hereus de la tradició: marquen el pas en sentir el primer ritme de timbals; han aprés a desfilar, a creuar línies, a presentar armes, a tocar instruments de carrer... protagonistes a la Volteta i hui també ací, tot portant solemnement la banda que els

capitans i representants acaben d’imposar a les bandereres. I tot, mentre els nostres joves miren ja cap a una nova realitat: parlar de futur, hui, és obrir-nos al món. La festa és local i universal. És nostra i és de tots. La història que revisitem en festes és la que van escriure els qui es van quedar. Però ara, a més, cal comptar amb les mirades de nouvinguts que s’acosten amb curiositat per conèixer el que —pensem— els és insòlit, però que, ben mirat, a molts d’ells també els pertany i, qui sap, potser els fa enyorar la seua terra —com quan nosaltres trobem una imatge de Sant Jordi arreu del món—. Això vaig pensar en descobrir, per casualitat, una festa d’origen persa anomenada nayruz, o any nou, que la UNESCO va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2009. Desfilades, danses, balls i menjars, estan ben documentats pels cronistes medievals, segons els quals, musulmans i no musulmans s’ajuntaven per gaudir de l’acabament de l’hivern a l’equinocci de primavera. No deuríem oblidar que la festa de moros i cristians és gresol de cultures, on l’espiritualitat, la fe, l’aclamació al profeta o l’advocació al sant guerrer, no en són mera anècdota o sols uns versos de l’Ambaixada, sinó part de la nostra pròpia essència. “Jo vaig néixer en un lloc i vaig aprendre una llengua obrint els ulls a una llum particular, a un tipus de paisatge i de cultura”, diu l’escenògraf i escultor universal Jaume Plensa.3 Perquè som territori de frontera, i també d’encontre: el Tractat d’Almisrà celebra engany el seu 775 aniversari, amb actes que ens parlaran d’intercanvi, mestissatge, de convivència pacífica, reivindicant la frontera com a lloc d’unió entre els pobles. Com quan Na Violant, vídua del rei Jaume I d’Aragó va viatjar a la cort de Castella, com a esposa d’Alfons X, el Savi, sempre acompanyada, des d’Hongria —on onegen les senyeres—, pels seus tutors i protectors, En Jofre de Loaysa i Jacometa, senyors de Banyeres i Serrella.4 La nostra festa no celebra la guerra, sinó la convivència en pau dels qui van habitar les nostres muntanyes, hortes i valls, moros i cristians, d’aquest o d’altres termes, comptats o reialmes; i encara hui ens ensenya a fer-ho.

"Ara mateix". del llibre L’àmbit de tots els àmbits (1981). "El cor secret. Entrevistes 2000-2015". Edicions 62, Barcelona, 2016. 4 Llegiu l’article "La familia Loaysa", de Milagrosa Esperanza Esplugues Megías al nostre Programa de festes 2019 (pp. 218-219). 2 3

Memòria Festera

Pregó de Festes 2019 Som fills de civilitzacions agermanades, que es mesclen a la nostra sang, que perviuen al substrat dels nostres noms de lloc, farcits de llatinismes arabitzats o d’arabismes llatinitzats. Ho testimonien l’Eixarc, el Ral, Benassait, l’Estruga, la Barcella o la Marjal...; i també la nostra Onomàstica: els Ferres, Alberos i Beneitos, els Molina, Francès, Martínez, Hernández, els Semperes o els Castelló... I tots els Vicents, Felos, Quelos, Peps, Fines i Marius...; i tants Jorges i Jordis primogènits, com el meu germà gran, al que mai no vaig conèixer. També la música ho posa de manifest. Com a mediterranis, necessitem expressar-nos. I ens expressem amb passió, amb gestos, amb ànima. La música ens ajuda a fer-ho, fins a tal punt, que ja en la cultura àrab medieval va esdevenir no solament una de les principals arts, sinó fins i tot, una “ciència de les emocions”, una teràpia per a l’esperit. Diu un conte oriental que hi havia un rei molt poderós que no se sotmetia a cap altre home, i davant del qual tothom s’agenollava. Un dia va conèixer un músic i, com que volia sentir-lo tocar, aquest rei es va agenollar davant seu. Aquest signe de respecte ens parla del valor de la música. I en la música festera s’hi afegeix, a més, aquesta herència cultural que reconeixem en temes, motius, formes i instruments populars del nostre folklore, i que ens reclama respectar-la. Els compositors i compositores (que n’hi ha), i les nostres bandes i colles de dolçainers, han contribuït a la seua evolució transformant-la, enriquint-la i convertint-la en un signe d’identitat de tot el nostre territori. Com deia el mestre Blanquer: “Algunes d’aquestes peces aparentment simples, a vegades adquireixen enorme dimensió i popularitat, influint decisivament en la nutrició espiritual del sentiment popular. […] Però cal també el saber musical, que el compositor adquireixi el compromís que la música festera pot i ha de ser també obra d’art. ” 5 D’açò en sabia prou el benvolgut don Godofredo Garrigues.

Ja el meu predecessor en aquest mateix acte, Emilio Domènech, va homenatjar el preciós “Himne a la Festa”, del que enguany commemorem els seus 50 anys, on els autors van posar tot el seu art: Garrigues, una harmonia transparent i una deliciosa melodia; Modesto Micó, les més boniques i senzilles paraules que tots hem fet ja nostres i que tantes vegades se m’han quedat fetes un nus a la gola, quan ens posem en peu per cantar, com farem en breus moments per posar el fermall final. No puc imaginar-me la nostra festa sense tot el repertori de don Godo: un llegat del que Banyeres i la seua gent som els destinataris principals i que es manté viu gràcies a la festa. Un “Quid pro quo” que cal seguir valorant, com a reflex de la seua pròpia experiència, però on ens reconeixem tots cada vegada que sonen a qualsevol lloc on se celebren moros i cristians. Del respecte i admiració mútua que es professaven ell i el meu avi, mestre i deixeble, em ve la lliçó més autèntica i sincera que he aprés mai sobre l’amistat. De les llargues, llarguíssimes converses dels dos ancians —tan llargues com les seues abraçades, amb llàgrimes als ulls a cada comiat—, mentre jo escoltava delectada en silenci, vora el foc a Banyeres, o baix els tarongers a Manuel, vaig aprendre a estimar la música de les nostres bandes. Disculpeu-me per haver-me detingut en tants noms i records: havia de donar gràcies a tots els que hui, ací, o allà on estiguen, sé que m’escolten.

III. ALLEGRO MOLTO I com que hem d’anar acabant, sols em queda donar pas a la conclusió protocol·lària per a la que se’ns ha convocat ací. Abans però, vull recordar breument, si m’ho permeteu, les persones, visibles i invisibles que, com si de l’escenografia d’una espectacular òpera es tractés, han donat grandiositat a aquest preludi de les nostres festes, dalt i baix de l’escenari. Gràcies a tots els qui cada any cuideu amb amor d’aquest acte i el feu possible.

De la ponencia "La Marcha Cristiana", presentada a Cocentaina el 27 de juny de 1987.

100 Memòria Festera

I ara ja sí: el colofó final. Al meu darrere m’acompanyen els autèntics protagonistes. Heu vingut a acompanyar-los, a veure’ls. Tothom ha estat contemplant-los i admirant tots dels detalls mentre jo parlava. Hi ha tantes i tan precioses sedes, blondes, lluentons, arracades, mantellines..., que l’afany per la recerca històrica i les curoses mans d’orfebres, teixidors, sabaters, sastres, brodadores i modistes de tants tallers artesans, de casa i de tot el País Valencià han posat al nostre abast, que de segur que ha estat ben difícil decidir-se. Sols caldria preguntar-los-ho a Eva i Vicent, veritat? I això ocorre també amb la infinita imaginació que es posa a disposició de la nostra festa a l’hora de crear nous dissenys, materials, maquillatges i accessoris per guarnir el bàndol moro i conjuntar la plasticitat dels colors, els més afavoridors o els de la filà, els del digníssim vestit oficial de comparsa: des de les arts o la pura inspiració, tot aporta i enriqueix el calidoscopi visual d’esquadres especials i, sobretot, dels vestits dels Capitans i Bandereres, que s’han guardat zelosament en secret fins el dia de hui. Res no es deixa a la improvisació. Segur que José Luis i Mª Teresa, en nom dels companys de La Borla, també em donaran la raó. Perquè enguany, dues capitanies ens porten Capità, i la casualitat o el destí han fet que siguen Maseros i Marrocs: una filà cristiana i una mora. Dues comparses que contendeixen al simulacre de Conquesta i Reconquesta. Dues filaes que celebren juntes la seua missa en record als difunts dins l’Octavari a Sant Jordi.

Una família festera i masera des de sempre; i altra, membres d’una esquadra molt marroc, amb esposes, fills i filles, i agermanada per la generació dels pares. Tinc la gran sort de poder dir que tots hem crescut junts en la vida i en la festa, i per això, amics, em sent feliç d’acompanyar-vos hui des d’ací dalt. Califes, Jordians, Pirates, Contrabandistes, Moros Nous, Estudiants, Moros Vells i Cristians, també vosaltres hui escriviu la història en estar ací, en nom de tots els festers i festeres de la vostra filà: honor i responsabilitat que, de segur, heu assumit de bon grat i recordareu per sempre. Guardeu tots i totes amb afecte la grandesa que hui feu ací present: sou transmissors d’un tresor de valor incalculable que us han concedit com a llegat. Festers, festeres, músics, visitants: canteu les nostres melodies festeres abraçats en esquadra, o en la Babel musical dels nostres himnes, quan esclaten com una carcassa a la plaça Major, darrere les banderes, i en la meravellosa dispersió que serpenteja pels nostres carrers. Poble de Banyeres, dones, homes, majors i xiquets: que l’esperit de festa i concòrdia visca hui, en els dies que s’acosten i per sempre als vostres cors. I que allà on la vida us porte, amb una música o amb el silenci, us pugueu detenir a recordar i a tornar-vos a emocionar, a alegrar-vos, a sentir-vos afortunats, per tot el que la festa us ha donat. Visquen els Capitans i Bandereres del 2019! Visca Banyeres de Mariola! I visca Sant Jordi!

Capitans, Bandereres, Presidents, Mantenidora i Autoritats al Teatre Principal. 7 d'abril de 2019.

Memòria Festera

101

Crónica

Miguel Sempere Martínez Cronista Oficial de Fiestas

Nuestras fiestas de Moros y Cristianos se han celebrado

jadores a hacer las embajadas, se comprometen, salvo

siempre y se siguen llevando a cabo bajo un esquema

caso imprevisto a servir cuatro años más en el cargo sin

puramente democrático; nacieron del pueblo y siempre

ninguna retribución. (De hecho, este año fue embajado-

se ha tenido en cuenta la opinión popular basada en

ra cristiana Dionisia Ribera, madre de D. Gregorio Moli-

todo momento en el espíritu para el que fueron creadas.

na).

Durante siglos se han venido celebrando año tras año

2-4-1877.- Se acordó nombrar predicador para la fiesta

ininterrumpidamente; salvo algunos de los años treinta

de San Jorge a D. Daniel Valls, cura de Agres.

del pasado siglo XX. La obligación del cronista es dejar constancia del desarrollo de las mismas, por lo que en esta ocasión vamos a dejar escritos diferentes acuerdos tomados por el Ayuntamiento, que constan en las actas municipales a través de los años, ya que, si bien los festeros son in-

102

12-8-1877.- Se acuerda celebrar la fiesta de la Santa Reliquia como viene verificándose todos los años el primer domingo de septiembre, encargándose la oratoria a Don Joaquín Miralles Silvestre. 26-8-1877.- Se nombró depositario de los fondos de San

dependientes, el Ayuntamiento las ha patrocinado y lo

Jorge al concejal Don Rafael Mora.

sigue haciendo al día de hoy.

18-8-1878.- Fue nombrado depositario de los fondos del

Estos son los acuerdos municipales que figuran en las

Patrón San Jorge D. Juan Bautista Berenguer Roses

diferentes actas de la Corporación Municipal.

para el año económico.

23-8-1863.- Se acuerda para la buena celebración de las

7-5-1882.- Se expuso a la corporación que se había crea-

fiestas de nuestro Patrón San Jorge, nombrar una junta

do en esta localidad una Música denominada Santa Ce-

de fiestas compuesta por ... un total de nueve personas

cilia, dándose cuenta del Reglamento de la misma para

cuyos nombres se detallan y que todos ellos aceptan el

su aprobación...(Se trata de la conocida por la Nova. En

cargo. Estamos ante lo que hoy conocemos por Comi-

1840 nació la Primitiva conocida popularmente por La

sión de Fiestas.

Vella. No tenemos constancia de su creación porque las

20-1-1867.- A continuación, se aprueba la liquidación de

actas municipales empiezan el 1.861).

los gastos y limosnas ocurridos en las fiestas del Patrón

6-4-1884.- Se dio cuenta de una instancia suscrita por

de esta villa San Jorge, en los años 1865 y 1866.

el Capitán de la Comparsa de Cristianos en la que decía

29-3-1869.- Se presentaron a la Corporación Municipal

que para la fiesta de San Jorge Mártir Patrono de esta

Nicolás Botella Martí y Miguel Sempere Vañó, de esta

villa, solicitaba el oportuno permiso para celebrar en el

vecindad, manifestando que teniendo noticia que para

presente año, en los días y en la forma con que tuvieron

este año en San Jorge habían de entrar nuevos emba-

los anteriores, los tradicionales festejos.... el ayuntamien-

Memòria Festera

to dispuso someterlo a la ratificación del Ilmo. Sr. Gober-

2-4-1913.- Se acordó que con motivo de los próximos

nador Civil de la provincia.

festejos en honor a San Jorge Mártir que se celebrarán

13-4-1884.- El Gobierno Civil contesta aprobando la celebración de las fiestas.

los días del 22 al 25 del mes actual, se repartieran limosnas a los pobres de la localidad por valor de ochenta pesetas.

7-6-1885.- Se aprobó pagar los gastos por el sermón del

15-7-1916.- Se dio lectura a un Real Decreto de la Pre-

pasado día del Patrón San Jorge.

sidencia del Consejo de Ministros, mediante el cual se

16-9-1885.- Teniendo en cuenta que por las circunstan-

cambia la denominación de Bañeras por Bañeres.

cias sanitarias se suspendieron las fiestas de la Reliquia

18-5-1925.- Se aprobaron los gastos de la celebración de

(se había padecido el cólera morbo-asiático), se acordó

las fiestas en honor a San Jorge Mártir, que tuvieron lu-

que tendría lugar su celebración los días 27 y 28 de sep-

gar los días 22, 23, 24 y 25 de abril, cuyo importe fue de

tiembre.

467,66 pesetas.

21-4-1893.- Se acuerda encargar el castillo de fuegos ar-

8-5-1927.- Se abre la sesión con presencia de la Corpo-

tificiales de las fiestas de San Jorge, al pirotécnico de la

ración Municipal, clero parroquial y otros vecinos y por

Ollería D. José Vidal, y para la predicación del sermón

unanimidad acordando solicitar a S.S. el Papa la conce-

del día de San Jorge al presbítero de Alcoy D. Tomás

sión de declaración Pontifical del Patronato de San Jor-

Aracil.

ge en Banyeres, elevando los documentos necesarios

9-2-1902.- Para organizar los festejos del corriente año en honor a San Jorge y probado el programa corres-

en solicitud de dicha gracia. Como sabemos, se declaró canónicamente el patro-

pondiente, se nombró una comisión compuesta por

nazgo.

D. Remigio Torró Silvestre, D. Francisco Vicente Belda y

Y después de estas notas históricas, pasamos a detallar

D. Miguel Sempere Vañó.

el desarrollo de nuestras fiestas del año 2019.

Panorámica de Banyeres de Mariola de principios del s. XX.

Memòria Festera

103

Crónica de las Fiestas 2019

Jurado de la XXIV edición del concurso del cartel anunciador. 19 de enero de 2019.

Sábado, 19 de enero A las 12:00 h, se reunió en el Salón de plenos del Ayuntamiento, el jurado calificador del Concurso de Carteles de Fiestas en su XXIV edición, compuesto por las siguientes personas: Josep Sempere i Castelló, alcalde presidente; Fernando Sempere Huertas, presidente de fiestas; Vicente Ferrero Molina, miembro del Consell Valencià de Cultura; Just Garrido Aracil y Javier Puig Miró, diseñadores; Cristóbal Aguiló Domínguez, ganador de la pasada edición y el secretario Emilio Doménech Valor, para proceder al fallo del mismo.

Viernes, 22 de febrero En el salón de exposiciones del Principal con presencia de las autoridades y el mundo de la fiesta, se inauguró la exposición de los carteles de fiestas, presentados al concurso del presente año cuyo fallo comentábamos con anterioridad, mediando los parlamentos y felicitaciones a los participantes, por parte del presidente Fernando Sempere, del alcalde de fiestas Ignacio Ferre y por el Sr. alcalde Josep Sempere que cerró el acto, quedando así abierta al público la exposición.

Domingo, 3 de marzo

Examinadas las doce obras presentadas fueron descartadas ocho, y de las restantes se seleccionaron cuatro otorgándose los siguientes premios: Primer premio, cartel anunciador de las fiestas y portada para el programa a la obra “Cara a cara”, de Vicent Ramón Pascual i Giner de Bocairent, pasando a conceder el premio al mejor artista local que se otorgó a Leonardo Ferre Albero por su obra “Lo cavaller que en armes fou lo fènix”.

104 Memòria Festera

A las 18:00 h, en el Teatro Principal, se procedió a la entrega de los premios de los concursos de dibujo y redacción correspondientes a las fiestas de 2018, para cuyo acto se contó con el espectáculo de Luis Beviá denominado Burbujas mágicas. Todos y cada uno de los ganadores fueron obsequiados con un diploma. El acto fue presentado por Sonia Beneyto Ferre y Conxi Garrido Sempere.

Domingo, 10 de marzo En el Teatro Principal, se presentó el Programa de fiestas 2019 mediante un vídeo con su contenido, que fue narrado por los componentes del Equipo de Redacción, previo al cual el presidente Fernando Sempere pronunció unas palabras en las que, además de saludar al mundo de la fiesta presente, agradeció al equipo redactor del programa la gran labor desarrollada para su edición. El citado video dio a conocer lo principal del contenido de la publicación, llamando entre otras cosas la atención la fotografía de la contraportada, ya que se trata de Sant Jordi "El Vellet" que desapareció durante la guerra civil y del que sólo conocíamos la réplica datada en 1802 que conserva una familia. También destacar la gran aportación fotográfica que contiene esta edición de nuestro programa de fiestas. Después del audiovisual, se procedió a la entrega de un ejemplar a todos los representantes de la fiesta: capitanes, presidentes, y comisionados de las comparsas, bandas de música y de "El Braçal", embajadores y cronista oficial de fiestas. Se hizo entrega del premio y del programa a los ganadores del cartel y portada y mejor artista local. Continuó con las palabras del alcalde de fiestas Ignacio Ferre y cerró nuestro alcalde Josep Sempere, dándose así paso a la segunda parte del acto, a cargo de la Societat Musical de Banyeres de Mariola que interpretó: Púrpura, pasodoble de Juanjo Herrera, en riguroso estreno; Terra Nostra, marcha cristiana de Enrique Alborch Tarrasó; Bonus Christianos, marcha cristiana de José María Ferrero Pastor; Cerdá

Francés, marcha mora de Mario Roig Vila; y Abencerrajes (tarde de abril), marcha mora de Amando Blanquer. Dirigió el concierto su titular José Francisco Mira Marín y presentaron el acto María Ángeles Sanjuán Albero y Verónica Santonja Mayor. En la foscor de la nit la música parla per tu, done lo que tinc en mi amb amor, amb inquietud.

Sábado, 16 de marzo La Comparsa de Moros Nous inauguró el turno de entradetes, a las 20:00 h, con el orden y el buen hacer festero que les caracteriza, barret rojo y manta blanca sobre su hombro, disfrutando de una tarde noche tranquila y agradable.

Sábado, 23 de marzo Nuevamente la fiesta salió a la calle en les entradetes. A las 19:00 h, la juvenil Comparsa de Jordians nos deleitó con su desfile acompañado por marchas y pasodobles cristianos; y, a las 20:00 h, comenzó la de Moros Vells, manta a cuadros y barret azul, que marcaron el paso al son de marchas moras, a excepción de la escuadra oficial, juvenil ella, que lo hizo con pasodobles.

Concierto de música festera a cargo de la Societat Musical Banyeres de Mariola en la presentación del Programa de fiestas. 10 de marzo de 2019.

Memòria Festera 105

Crónica de las Fiestas 2019 Sábado, 30 de marzo En su turno de entradetes, a las 20:00 h, desfilaron els Maseros, con los utensilios agrícolas y vistosas mantas sobre el hombro, cerrando el desfile la capitanía acompañada de amigos y familiares. A continuación, entraron els Pirates, una parte con música de pasodoble y otra al son cadencioso de las marchas moras. Una noche más que la climatología acompañó dando lucidez al acto.

Domingo, 31 de marzo A las 19:00 h, en el Teatro Principal, l’Agrupació Musical “La Nova” ofreció su XVI Concierto de música festera, ofreciendo su interpretación en solidaridad a la Asociación Española de Enfermos del Cáncer. Durante el desarrollo del concierto tomaron la palabra la presidenta de esta asociación y la presidenta de l’Agrupació Musical. El desarrollo del concierto fue dedicado a composiciones festeras creadas para nuestro pueblo con el siguiente programa: Primera parte, el pasodoble Piratas,

de Miquel Payá Molina; Lídia, marcha mora de Ramón García i Soler; 19 de març, que conmemora la fundación de la Filà de Califes, marcha mora de Óscar Sempere Francés; Pugen els Jordians, marcha cristiana del mismo compositor banyerense, y Patrocinio, pasodoble de Fernando Ugeda Fernández. Acompañaba a la banda en todo el concierto la Colla de Dolçaines i Tabals "El Braçal". En la segunda parte interpretaron Capità Teixidor, marcha mora de Rafael Mullor Grau; Capità Toni Requena, pasodoble de Óscar Sempere Francés; Drägons, marcha mora de Vicente Gabriel Casanova Martínez; La Jóse, pasodoble dirigido por su autor Marcos Gandía Conejero, y De Zaragoza a Valencia, marcha cristiana en estreno, dedicada al capitán de la Filà de Maseros, de la que es autor José A. Boluda Ponce. Como final, la banda nos obsequió con el pasodoble de Óscar Sempere, Cuiro i canya. Todo ello dirigido por su titular Antonio Lillo Pérez.

Sábado, 6 de abril A las 20:00 h, la Comparsa dels Estudiants, con el buen humor que les caracteriza, provistos de plumas y lapiceros, llevaron a cabo su entradeta.

Entradeta de la Filà de Pirates. 30 de marzo de 2019.

106

Memòria Festera

Pregón de Fiestas a cargo de Paloma Martínez Ferre. 7 de abril de 2019.

Y a las 21:00 h, comenzaron su desfile-entradeta al son de marchas moras, barret rojo como distintivo, la Filà de Marrocs, que fue cerrada por los familiares y amigos de los cinco capitanes, que les acompañaban con ilusión. El pregoner amb tot cor descarrega els sentiments fent viure en cada moment les vivències interiors.

Domingo, 7 de abril. Proclamación de Capitanes y Abanderadas y Pregón de Fiestas A las 12:00 h, con el Teatro Principal lujosamente engalanado se inició uno de los actos preliminares más esperados de nuestras fiestas. Los presentadores Beatriz Francés Tortosa y Javier Silvestre Vázquez quienes, después de una amplia introducción, dieron por abierto el acto anunciando la actuación musical del mismo. En primer lugar, l’Agrupació Musical “La Nova” ofreció una audición con las siguientes composiciones: Bandolera, pasodoble de Mario Roig Vila; El Barranc del Sinc, marcha cristiana de Rafael Mullor Grau, y Cefe, marcha mora de Saúl Gómez Soler; bajo la dirección de su titular Antonio Lillo Pérez.

Después de una pausa, dio comienzo la proclamación de capitanes y abanderadas de 2019: Por la Filà Cristians, y representando a la misma, hicieron su aparición Pablo Carrillo Calatayud y Lucía Belda Belda quienes, una vez en el escenario, llevaron a cabo el acto protocolario de imponer el capitán la banda a su abanderada quien a su vez recibió un ramo de flores de su presidenta Ángela Carrillo Calatayud. Este mismo protocolo sería repetido por todas y cada una de las capitanías. Els Moros Vells, capitanía por la Filà, fueron ostentados sus cargos por Saül Sempere Castelló y Flavia Sempere Castelló, ofreciendo el ramo de flores su presidente Hermógenes Fernández Esteve; Els Estudiants, capitán también por la comparsa, estuvieron representados por Jordi Albero Ferre y Sonia Sanz Navarro, entregando las flores a su abanderada la presidenta Inma Altabert Pastor; Els Moros Nous, también sin capitán, contaron con la presencia de Felipe Torres Doménech y Victoria Torres silvestre, ofreciendo las flores su presidente Mauro Ribera Ferre; La Filà de Maseros sí contaba con capitán: Vicente Llopis Tudela quien apareció acompañando a su esposa y abanderada Eva Alejandre Suñer, recibiendo ésta el ramo de flores del presidente Víctor José Fancés Belda; La Filà de Marrocs también tenía Capitanía: cinco amigos componentes de la escuadra "La Borla" que decidieron ostentar el cargo al cumplirse las bodas de plata de su anterior capitanía, siendo los representantes de este grupo de amigos en este acto, José Luis Belda Molina y María Teresa Aragonés Albero, a quien obsequió con el ramo de flores el presidente

Memòria Festera 107

Crónica de las Fiestas 2019

Firma de la Sra. Mantenedora en el Libro de Oro del Ayuntamiento. 7 de abril de 2019.

Jordi Sanjuán Vañó; Els Contrabandistes, capitán por la comparsa, presentaron a Nacho Francés Belda y Paloma Real Algarra, ofreciendo las flores su presidente Jorge García Llopis; La Filà de Pirates, tampoco contaba con capitanía, y en esta ocasión fue representada por: el capitán Jordi Castelló Gisbert y la abanderada Jazmín Navarro Sempere, la cual recibió un ramo de flores de manos del presidente de la Filà Jose Mª Garrido Salas. Els Jordians, capitán por la comparsa, ostentaron el cargo Adrián Sirera Ribera y Alexandra Ferre García, a quien obsequió el ramo de flores su presidente Miguel Cortés Martínez; finalmente en la comparsa de Califes, que tampoco contaba con capitán, ostentó el cargo Andrés Vicent Tortosa y el de abanderada Isabel Calabuig Molina. Una vez dados a conocer los cargos festeros, los presentadores dieron a conocer el amplio currículum de la mantenedora Paloma Martínez Ferre, quien hizo su entrada al salón acompañada de una calurosa ovación. Paloma ofreció un emotivo y culto pregón, con una serenidad y una perfecta dicción que se apoderó de la atención de todo el público, desarrollando su contenido con una magnífica exposición de la fiesta, de su historia y de la gran importancia que para la misma tiene la

108 Memòria Festera

música, evocando a amigos, festeros y familiares, entre ellos a su propio padre José Martínez, y dentro del mundo musical destacó a su abuelo José Mª Ferre y al Maestro Godofredo Garrigues, ambos de grata memoria para todos los presentes, quienes dejaron gran trascendencia musical para Banyeres de Mariola y para sus fiestas. Sé que el cronista debe únicamente ceñirse a lo desarrollado, pero me permito la licencia de manifestar la emoción que sentí recordando vivencias pasadas con aquellos dos buenos amigos. El pregón fue largamente aplaudido y finalizó con la felicitación del alcalde Josep Sempere, quien obsequió a la mantenedora con una imagen de nuestro patrón San Jorge, acompañándola en su salida del local bajo numerosos y calurosos aplausos. Como final, y viene siendo habitual, la banda interpretó el Himne a la Festa que fue coreado por todos los presentes. Canyes, metalls, percusió, omplint de passió i grandesa als carrers i a la bandera, com s’expressa en el pregó.

Sábado, 13 de abril Aquel día se cerró el turno de entradetes previo a las fiestas. A las 20:00 h, la Comparsa pionera del Bando Cristiano, la de Cristians, al son de los pasodobles y marchas cristianas. Y como final a las 21:00 h, fueron Els Califes quienes clausuraron este tipo de actos con alegría y participación festera.

do a la Filà dels Moros Vells. Finalizó el concierto como ya es costumbre con la marcha mora Als Moros Vells que es ya un exponente de la filà. Durante el desarrollo del concierto que se había preparado conmemorando las bodas de plata del mismo, se ofrecieron pergaminos, uno de ellos a Jorge Esteve Molina presidente e instaurador del acto hace veinticin-

Domingo de Ramos, 14 de abril Una vez finalizada la procesión religiosa, a las 12:30 h, el maset de la Filà de Moros Vells, se concentró numeroso público hasta llenar los dos salones del mismo, comenzando el XXV Concierto de Música Festera a cargo de la Societat Musical de Banyeres de Mariola. Para este acto fueron instaladas dos pantallas mediante las que se podía seguir en todo momento el desarrollo del mismo. Para la ocasión, la banda y la filà eligieron composiciones dedicadas a la fiesta en nuestro pueblo, todas y cada una de ellas creadas conmemorando capitanías, cargos y personas muy vinculadas a la misma. Abrió el concierto Howey, marcha mora dedicada a la escuadra Howey que fue Junta Directiva en 1995 i promotora de este concierto, dirigiéndola quien la compuso este mismo año 2019, Miquel Payá Molina, quien la ofreció a la Filà; Als Moros Vells, marcha mora de Jaume Ripoll Martins compuesta en 1994, dirigiéndola su propio compositor quien dirigió unas palabras al público; Jorge Mataix, marcha mora compuesta en 1999 por Ramón García i Soler, que así mismo pronunció unas palabras a través de video; Machaco, pasodoble del 2002 de José Rafael Pascual Vilaplana que expresó su sentimiento también a través de video; A Vicent Domenech, marcha cristiana de nuestro paisano Benjamín Francés Luna del año 2006, que pronunció también unas palabras; Puche, marcha cristiana de Francisco Valor Llorens de 2006, quien pronunció unas palabras y pasó a dirigir la interpretación; Jordi el Fuster, de Óscar Sempere Francés marcha mora del año 2007, del mismo autor quien asimismo también pronunció unas palabras al público; Beniheres, marcha mora compuesta por Carlos Pellicer Andrés en 2011, que también hizo uso de la palabra a través de la grabación en video; Morer, marcha cristiana de 2013 compuesta por Saúl Gómez i Soler, que también se dirigió al público y Ángel l’Anvalid, de Rafael Mullor Grau del año 2016, que también expuso su parecer sobre la música y el concierto. Ya fuera de programa, se estrenó el pasodoble Qadim compuesto por José Rafael Pascual Vilaplana y dedicaXXV Concierto de música festera de la Filà de Moros Vells. 14 de abril de 2019.

Memòria Festera

109

Crónica de las Fiestas 2019 co años. Haciendo uso de la palabra el presidente de la filà y el de la Societat Musical de Banyeres de Mariola. Cabe destacar la labor del director José Francisco Mira Marín, de la banda y de la filà, por el esfuerzo que llevó reunir a los diferentes compositores para este evento. De nuevo un gran concierto conmemorando la veinticinco edición del mismo.

Sábado 20 de abril A las 9:00 h, se concentraron todos los faroles en el maset de la Comparsa dels Estudiants, donde se encontraba el jurado compuesto por componentes de la Comissió de Festes. Se falló el Concurso de Faroles y, después de deliberar ante lo difícil que lo tenían por la gran calidad de los mismos, otorgaron los siguientes premios: Primer premio, al farol de la Comparsa de Contrabandistes con 196 puntos. Segundo premio, para la Comparsa dels Estudiants con 192 puntos. Tercero, para la Comparsa Califes con 191 puntos. A las 11:30 h, del mismo día, el jurado visitó las carrozas que se presentaban al LVI Concurso de Carrozas,

otorgándose los siguientes premios: Primer premio, a la carroza de la Comparsa de Maseros con 234 puntos y Segundo, a la Filà Marrocs con 180 puntos.

Domingo 21 de abril, Domingo de Pascua La Semana Santa estuvo lluviosa por toda España y las prescripciones meteorológicas eran de continuar lloviendo. Aquella mañana de domingo se cumplió lo previsto, y aun así y todo no impidió que las comparsas de Cristians y Moros Vells izaran sus banderas a las nueve horas en el Santo Cristo y el castillo, al mismo tiempo que lo hicieron las demás en sus lugares respectivos, en donde se almorzó y celebrando la fiesta al amparo de la lluvia en masets y capitanías. La Comparsa de Contrabandistes, que no pudo celebrar su entraeta, celebró fiesta especial en la carpa instalada por el Ayuntamiento en el recinto de Villa Rosario. Ja els penons volen al vent anunciant les nostres festes, l’església, el Crist i el castell són testimonis des de fa segles.

XLIV concurso de faroles festeros. 20 de abril de 2019.

110

Memòria Festera

Traslado de San Jorge bajo la lluvia. 21 de abril de 2019.

Traslado de San Jorge A las 19:00 h, con la imagen de San Jorge resguardada por plásticos y a hombros de componentes de la Comparsa de Cristians, acompañada de numerosos festeros y fieles con paraguas, fue trasladada desde su ermita hasta el templo parroquial donde la esperaban numerosos bañerenses (vecinos) que llenaban la nave central del mismo. Se entronizó al Patrón en el altar mayor y se entonó su himno, con la esperanza de que las lluvias pararan de cara al resto de actos.

Lunes 22, Día de la Entrada Seguía la amenaza de lluvia y la Comissió de Festes, Confraria de Sant Jordi, capitanes, presidentes etc. adoptaron una serie de medidas aplicando un protocolo para las lluvias como lo habían decidido ya en días anteriores, consistiendo en que la Ofrenda de Flores se efectuara dentro del templo y allí mismo se rezara el Ángelus como ya es tradicional. Decisión que fue cumplida y, con el templo abarrotado de festeros y fieles, se llevó a cabo. Se izó la Senyera en el castillo y naturalmente no se pudo disparar la mascletà ni celebrar el Concurso de Bandas Godofredo Garrigues, teniéndose que suspender el acto para el cual venían preparadas todas las bandas que tomaban parte en las fiestas.

La mañana continuó con la incertidumbre de si se tendría que trasladar la entrada a la tarde del día 24, pero al ver cambios de tiempo se decidió su celebración, aunque con una hora de retraso, ya que las previsiones eran de que mejoraba el tiempo, estudiándose si se aplazaba la retreta al día 24. L’oroneta volarà curiosa als nostres carrers, i amb alegria vorà la música i els festers. Entrada A las 18:00 h, y ya sin lluvia, comenzó el acto iniciándolo el grupo de portadores de los banderines del Bando Cristiano acompañados por músicos de la Colla de xirimites i tabals "El Braçal". Siguió la Comparsa de Cristians con un piquete, tres escuadras, una carroza y los representantes de la capitanía por la Comparsa, acompañados por las bandas de música. Els Estudiants contaron con quince escuadras, seis carrozas y su representación de capitanía por la Comparsa, además de las bandas de música. Els Maseros sí tenían capitanía y desfilaron con un piquete, dieciocho escuadras, un cabo batidor que contaba con tres hermosos corceles, tres carrozas y un amplio

Memòria Festera

111

Crónica de las Fiestas 2019

XII concurso de fotografía digital. Autor: Jordi Molina Doménech.

boato compuesto por un ballet, un grupo de danzas aragonesas y otros componentes que acompañaban a sus capitanes, además de las bandas de música. Els Contrabandistes desfilaron con un piquete, seis escuadras, una carroza y los representantes de la capitanía por la Comparsa, al son de las bandas de música. Cerró el bando cristiano la Comparsa de Jordians, con cuatro escuadras, una carroza y los representantes de su capitanía por la Comparsa y las bandas de música. Nuevamente inició el bando el grupo de banderines del Bando Moro con el de la Comisión de Fiestas, acompañados por la música de la Colla "El Braçal". Els Moros Vells presentaron veintinueve escuadras, un piquete y ocho carrozas, además de sus bandas de música y los representantes de su capitanía por la Comparsa. La Comparsa de Moros Nous desfiló con doce escuadras, tres carrozas, las bandas de música y la representación de su capitanía por la Comparsa. Nuevamente desfiló una capitanía, esta vez la Filà Marrocs, que lo hizo con dos piquetes, doce escuadras, cinco carrozas, las bandas de música y el boato que acompañaba a los capitanes, destacando a sus hijos que salieron subidos en camellos.

112

Memòria Festera

La Comparsa de Pirates, además de las bandas de música correspondientes, desfiló con doce escuadras, una carroza y la representación de su capitanía por la Comparsa. Cerraron la Entrada la Comparsa de Califes con cuatro escuadras, una carroza, los representantes de la capitanía por la Comparsa y las bandas de música. El acto se desarrolló con brillantez y entusiasmo por parte de todos los participantes, sin menguar en nada lo previsto, sin cortes y con un solo retraso de media hora conforme a lo previsto debido a lo amplio de los boatos. El tiempo acompañó y disfrutaron los festeros, los músicos y el público que aplaudió calurosamente.

Martes 23, Día del Patrón San Jorge Con el tiempo ya afianzado, a las 6:00 h, el xirimiter de los Moros Viejos inició la Despertà por diferentes calles del pueblo. L’obscuritat de la nit és trencada per l’alba, la música del matí acompanya la diana.

A las 7:30 h, comenzó la Diana recorriendo varios sectores del pueblo las escuadras y bandas de música que, al llegar a la plaça Major, hicieron su entrada, demostrando cada una de ellas su preparación y entusiasmo, llevando a cabo las características evoluciones con maestría y ritmo. En el castillo de madera se encontraba el jurado compuesto por miembros de la Comissió de Festes, que calificaron a todas y cada una de las escuadras dentro del XLlV Concurso de Cabos y Escuadras y, después de un debate, ya que todas merecían premio, fueron otorgados los siguientes: Primer premio, a la Comparsa dels Estudiants con 336 puntos. Segundo premio, a la Comparsa de Pirates con 314 puntos. Tercer premio, a la Filà Marrocs con 309 puntos. Cuando acabó el acto se anunció el nombre de los ganadores y se entregaron los premios de la diana de 2019. ¡Què de pau i de serenor! Acaronats en l’església el benestar de la festa amb Sant Jordi en la presència, presidix la missa el clero.

Misa Mayor a San Jorge A las 11:00 h, se reunieron todas las comparsas con sus capitanías y banderas en el ayuntamiento. Desfilaron hasta la iglesia parroquial la Comissió de Festes de Sant Jordi, l’Agrupació Musical La Nova y las capitanías con los embajadores precediendo a las autoridades locales y eclesiásticas, cerrando la comitiva la Societat Musical de Banyeres de Mariola. A las 11:30 h, comenzó la celebración de la Solemne Misa Mayor, cantando la Coral Mariola que interpretó la Missa de Sant Jordi de Francisco José Molina Rubio, siendo presidida la ceremonia por el Rvdo. D. Juan Melchor Seguí Sarrió, Vicario Episcopal, concelebrando nuestro cura párroco “in solidum” D. Ramón Micó Colomer y otros sacerdotes afines a la parroquia. Al finalizar la celebración, presentes a la puerta del templo autoridades, capitanías con los embajadores, Confraria de Sant Jordi, Comissió de Festes, festeros y público, se disparó una mascletà aérea, a la que siguió el acompañamiento del Sr. Predicador por los cargos festeros, autoridades y bandas de música hasta la sede de la Confraria de Sant Jordi, donde D. Juan Melchor dejó constancia en el libro de oro estampando su firma. Continuando en el mismo orden protocolario hasta el ayuntamiento, donde el predicador dejó constancia con su dedicatoria y firma en el libro de oro municipal.

Celebración de la Solemne Misa Mayor del día de San Jorge. 23 de abril de 2019.

Memòria Festera

113

Crónica de las Fiestas 2019 La mañana terminó con los aperitivos y comidas fes-

Solemne Procesión de San Jorge

teras, visitando las autoridades las capitanías de las

A las 19:00 h, con la presencia de las autoridades, capitanes, Comissió de Festes y Confraria de Sant Jordi, fue entronizado nuestro Patrón en su lujosa carroza, comenzando la procesión el Guión de San Jorge, la Comparsa de Califes, y las demás comparsas por orden de bando y antigüedad, en formaciones, piquetes y escuadras oficiales, que nada tiene que envidiar al desfile del día anterior de la entrada con amor y seriedad: la cruz parroquial precediendo a los fieles de paisano, la Comissió de Festes de Sant Jordi acompañados por la Agrupació Musical La Nova, las abanderadas, los capitanes y embajadores, la carroza de San Jorge escoltada por festeros de la comparsa de Cristians, el clero parroquial, la junta de la Confraria de Sant Jordi y las autoridades, cerrando la Societat Musical de Banyeres de Mariola.

comparsas pioneras de la fiesta, firmando nuevamente en los libros de oro de Cristians y de Moros Vells el Sr. Predicador. Ja s’ompli el carrer d’ infància, amb il·lusió la inocència dóna amb la seua presència, futur a la nostra festa. Desfile Infantil de Cabos y Escuadras A las 17:00 h, y desde la plaça dels Plàtans hasta la plaça Major, todos los niños festeros, muchos de ellos incluso con menos de un año de edad, desfilaron en escuadras ofreciendo el futuro esperanzador a las fiestas que cumplen siglos de antigüedad. La teua imatge en la carrossa, dóna a la nit sentiment al carrer, junt a la festa, i ompli el cel d’amor intens.

A la salida de San Jorge se dispararon las 21 salvas aéreas de protocolo y al llegar de nuevo a la plaça Major, un vistoso castillo de fuegos artificiales. Verbena A las 00:00 h, en el parque municipal Villa Rosario tuvo lugar un espectáculo audiovisual a cargo de Carnavalia On Tour, que extendió la fiesta hasta altas horas de la madrugada.

Llegada de la imagen de San Jorge a la plaça Major. 23 de abril de 2019.

114

Memòria Festera

XII Concurso de fotografía digital. Autor: Miguel Ángel Santonja López.

Miércoles, 24 de abril, Día de Moros i Cristians

bando y siguiendo al segundo los de la media luna en el acoso a las tropas de la cruz. (De la embajada de 1853)

A las 6:00 h, nuevamente la xirimita y tabal de Els Moros Vells inició la Despertà. Revivint la formació en esta segon diana, amb alegria i unió es prepara l’ambaixada A las 7:30 h, comenzaron la Diana todas las escuadras, con el mismo entusiasmo del día anterior, aunque en esta ocasión sin concurso. Finalizada la diana, se reunieron en el Barranc Fondo todos los festeros procediendo a un almuerzo campestre, al pie de la Serreta de la Neu, donde tenían lugar y tienen las guerrillas desde hace siglos. A las 10:45 h, previo el saludo de los embajadores moro y cristiano y el baile de banderas, comenzó la guerrilla en la que el bando moro ataca y el cristiano retrocede, dándose la cara los capitanes dels Cristians y dels Moros Vells, antecediendo al primero los festeros de su

…Que no hay un muro en España guardado por infanzones que no abatan los peones del profeta con su saña… Finalizados los disparos, ya dentro de lo que fue recinto del castillo y hoy monumento de San Jorge en el Conjurador, comenzó, en la plaza amurallada del castillo el embajador moro y en las murallas superiores del mismo el cristiano, la Embajada Mora que, después de la disertación de los versos del poeta Pastor y la lucha con espadas, ganaron la plaza los moros tomando posesión de la torre del homenaje. (De la embajada cristiana de 1869, embajadora cristiana Dionisia Ribera, madre de D. Gregorio Molina) Cristiano soy y español, del Rey Don Jaime vasallo. ¡Con tu jefe quiero hablar! Si de escuchar me es dignado que salga y le explicaré con brevedad mi dictado

Memòria Festera

115

Crónica de las Fiestas 2019

Filà de Contrabandistes en la Retreta aplazada del día 22 de abril por amenaza de lluvia. 24 de abil de 2019.

La tarde fue testigo de la guerrilla a las 17:30 h. En este caso fueron los de la cruz quienes arremetían contra los de la media luna, desde los aledaños de la sierra Mariola (hoy urbanizado) hasta el pie del castillo, monumento a San Jorge. Y a las 19:00 h, tuvo lugar la Embajada Cristiana, escenificación que finalizó con la lucha a arma blanca y ocupación del castillo por las tropas cristianas. Recuperada la efigie de Mahoma que presidia el castillo, la Filà de Moros Vells llevó a cabo el Ball Moro en la plaza de la fortaleza. A las 20:00 h, en la plaça Major, desarrollaron su Embajada Humorística las comparsas de Estudiants y Moros Nous, acompañando los textos con las parodias acostumbradas que cada año tienen nuevas inventivas. Siguió la Embajada de los Pirates, que celebran con vivencias dentro de su misma comparsa. La noche se completó con la Retreta suspendida el día 22 por la amenaza de lluvia, que transcurrió con total normalidad y la Cordà, recuperada el año pasado después de algunos años de no celebrarse. Siguieron las actividades festivas en el recinto del parque municipal Villa Rosario, con una verbena a cargo de la Orquesta Montecarlo con espectáculo audiovisual, que se prolongó hasta bien entrada la madrugada.

116

Memòria Festera

Jueves, 25 de abril, Día del Cementerio, del Santo Cristo y del Despojo Els xiprers del cementeri i del Sant Crist, aglomerats a la vora de la muntanya, suporten la càrrega del cel en els seus muscles. La importància del passat i del present junts en una mateixa cosa, aconsegueixen que el futur siga més sòlid i durader. A las 8:00 h, concentradas las comparsas en El Morer, lugar donde tradicionalmente era extramuros del pueblo, comenzaron las celebraciones, visitando la heredad, en una costumbre que se mantiene desde hace siglos. Seguidamente se bailaron las banderas y levantaron los capitanes del próximo año, que después serían proclamados oficialmente en el Santo Cristo, en cuyo apartado entraremos en más detalles. Inició el recorrido disparando la comparsa de Cristians siguiendo las demás por orden de bando y antigüedad. Al llegar al parque Ermita de San Jorge, se disparó una

salva de arcabucería, en recuerdo de que aquel fue un lugar donde reposaron nuestros antepasados y hoy está dignificado con la ermita de nuestro Patrón. En el darrer de la vida quan no tenim en presència els amics o la família, s’obri el cor a l’esparança, i el pensament ens recorda grans moments en la memòria. Continuó la comitiva hasta el cementerio, disparándose tres salvas a la par que se rezaban tres padrenuestros, en oraciones de fraternidad, unión y recuerdo de cuantos nos precedieron, formando una cadena espiritual que une pasado, presente y esperanza de futuro; al son de marchas fúnebres cada una de las comparsas, fue accediendo al segundo recinto, donde ante el altar del Monument al Fester, se repitieron las salvas y oraciones, formando un cuadro plástico de fuerte sentido espiritual. Una vez cumplidos estos requisitos por parte de todos los arcabuceros, se formó la guardia en torno a la mesa del altar bajo el palio de San Jorge, por parte de presidentes, autoridades y celebrante, dando comienzo la eucaristía oficiada y presidida por nuestro cura párroco “in solidum” D. Ramón Micó Colomer, con una masiva asistencia de fieles y festeros, estos últimos formando por comparsas en el tercer recinto del campo santo.

Finalizada la misa, y transcurridos unos minutos para que los fieles pudieran salir del cementerio, gran número de festeros individualmente, visitaban las tumbas de familiares y amigos efectuando un disparo como mensaje de unión, en recuerdo de pensamientos y vivencias. A continuación, en una espléndida mañana acompañada por el sol i el calor fraternal, siguió la fiesta con el tradicional almuerzo campestre en aquel emblemático cerro donde se encuentra la ermita del Santo Cristo. A las 12:00 h, y después de firmar en el libro de oro de la ermita, a la puerta de la misma, se proclamaron los capitanes del próximo año: Por la Comparsa de Cristians se levantaron, bajo los acordes de la marcha real, a Alfonso Sanchis Casares, a su esposa Mónica Ripoll González y a sus hijos Alberto y Nuria; Els Estudiants a la familia compuesta por Ismael Sanjuán Santonja y a sus hijos Mª Carmen, Mª Ángeles, Ismael, Ignacio, Elena, Lucía y Jorge junto a sus familiares; Els Moros Vells proclamaron a los nietos del gran festero que fue Vicente “Serrella”, Cristina y Mireia Calero Mataix, Paula y Xavier González Mataix, Toni Mataix Ribera, y Saül y Mar Valverde Mataix; Las capitanas dels Marrocs estuvieron proclamadas en las personas de María Puerto Belda, Rosa Barceló Aragonés, Esther Pascual García, Ana Francés Lozano, Andrea Ballester Ferre, Natalia Sempere Lozano, Lidia García Ferrer, Ana Aragonés Esteve i Marina Belda Ferre; De la capitania de los Pirates se presentó a Carmen Vañó Tormo, Maica Berenguer Vañó y Nerea Berenguer Vives; Y por los Califes fueron

Salves de arcabucería de la Filà de Marrocs en el cementerio. 25 de abril de 2019.

Memòria Festera

117

Crónica de las Fiestas 2019 proclamados Juan Mora Francés, Miguel Llopis Mora, Joan Llopis Mora, Javier Mora Albero, Gregorio Mora Albero, Javier Silvestre Vázquez, David Están Francés, Andrés Vicent Puig, Francisco Javier Ribera Navarro, Jorge Castelló Ribera, Khatir Bahri Calabuig, Raúl Ferre Molina, Iván Sanjuán Sanz, Alberto Dobón Belda, Rafael Vicedo Alal, Pablo Silvestre Hernández, Rafael Barceló Ferre, Ramón Sánchez García y Agustín Berenguer Sirera.

Santo lavaba la cabeza al moro converso. De siempre el embajador recitaba sus versos de pie encima de una mesa y como fondo el descrito, pero al fabricarse la tribuna de madera actual que le da dignidad al embajador, se eliminó la figura del esposo de María, figura importante y que dio nombre al Despojo o Relación a San José; lo de la Conversión del moro al cristianismo ha aparecido más recientemente influenciado por otras poblaciones.

Las cuatro comparsas restantes, cuya capitanía era por la comparsa, izaron sus banderas.

Finalizado este acto, Els Moros Vells bailaron el Ball Moro en la plaza de la ermita y comenzaron los disparos de arcabucería hasta la plaça Major, donde, según la normativa, los festeros tenían que terminar el acopio de pólvora de sus cartucheras, lo que motivó que algunos de ellos tuvieran que dar varias vueltas a la plaza frente al castillo de madera.

Siguieron los disparos de arcabucería hasta la ermita de Santa María Magdalena en el mismo orden con que subieron desde el Morer y, a las 13:00 h, finalizados los disparos, el embajador moro José Carlos Molina Benítez, con muestras de un sentimiento profundo, llevó a cabo la representación del parlamento del Despojo, conocido también desde hace siglos como Relación a San José y Conversión del Moro al cristianismo. A este respecto, y teniendo como referencia la figura de San José, debo hacer resaltar una tradición que se perdió en los años ochenta y debería ser recuperada: desde la antigüedad, detrás del embajador moro se colocaba un dosel de tela rojo y en el centro el cuadro de San José que todavía está en la ermita, simbolizando que el

Moros Vells representando el tradicional Ball Moro. 25 de abril de 2019.

118

Memòria Festera

Baile de banderas y traslados de San Jorge A las 18:00 h, el bando moro y a las 18:30 h, el cristiano, procedieron al vistoso baile de banderas, proclamándose nuevamente los capitanes. Posteriormente, cada una de las comparsas trasladó la imagen de San Jorge que preside durante todo el año el domicilio del capitán, desde la capitanía anterior a la que toma posesión. Un desfile festero en que cuando

Traslado del Sant Jordiet de la Filà de Jordians. 25 de abril de 2019.

se cruzan en la calle dos imágenes del Patrón, abren filas los festeros de la comparsa cuyo San Jorge todavía no ha saludado la imagen que existe en la fachada de la iglesia, teniendo preferencia de paso la que ya lo ha hecho; momentos de fraternidad festera en que se aplauden todos los asistentes, y las dos imágenes que se cruzan realizan tres saludos protocolarios al son de la marcha real. Solo me resta recordar lo que ya dije en el pregón de fiestas de 2016: Les nostres festes són com una cadena que, mitjançant els records i els sentiments, unix present i passat. Lliguem a ella l’ orgull i les passions, eixa ànsia de derrotar al drac; que Sant Jordi ens guie sempre amb amor i llibertat… que eixa cadena que hem dit, mai s’arribe a rovellar.

Festes de Sant Jordi con su presidente al frente, la Junta de la Confraria de Sant Jordi, los capitanes, presidentes y resto del mundo festero celebraran varias reuniones previniendo los cambios de tiempo y trazando un protocolo de lluvias que motivó los cambios aplicados en el Traslado de San Jorge y en la Ofrenda de flores, así como en el Concurso de Bandas Godofredo Garrigues y la Retreta. Tal como hemos dejado constancia, pero con el entusiasmo y ayuda de todos, se ha conseguido celebrar unos días de fiestas perfectos cosa que era dudoso que ocurriera. Una vez más, hemos podido honrar con estas celebraciones la figura del Patrón que nos legaron nuestros mayores. ¡Aleluya! La música arriba a l’ànima, és la universal cultura que transmetent-nos la calma dóna sentit a la vida.

Cordà La tetralogía festera finalizaría a las 23:30 h, con el fuego de los cohetes de la Cordà. Las fiestas este año estuvieron marcadas por la incertidumbre de las previsiones meteorológicas propias del mes de abril. La Semana Santa se presentó lluviosa, principalmente el Domingo de Gloria, como relatábamos en esta crónica. Lo cual motivó que la Comissió de

Viernes, 26 de abril, Octavario de San Jorge y Jornadas Musicales Misa octavario en sufragio de los difuntos de las comparsas de Cristians y Moros Vells a las 20:00 h, en la iglesia parroquial.

Memòria Festera

119

Crónica de las Fiestas 2019

Cordà a la plaça Major. 25 de abril de 2019. Foto cedida por Javier Puig Miró.

Albadet La Comparsa dels Estudiants llevó a cabo su fiesta del "Albadet", con una cena y desfile festero en que simulan guardar los símbolos de la fiesta hasta la Reliquia. Lo que este cronista no comprende es cómo han perdido la tradición de pasear dentro del baúl el traje festero, sustituyéndolo por botellas de licor, las cuales podrían llevarlas de otra forma, manteniendo lo que dio origen a esta fiesta, simbolizada por un funeral infantil en otras épocas, y cambiándolo muy acertadamente por sustituir el féretro por un baúl para guardar el traje festero y, con él, las fiestas.

Sábado, 27 de abril Misa octavario por los difuntos de Estudiants y Moros Nuevos a las 20:00 h. A las 20:30 h, también en la iglesia parroquial, primer concierto de las Jornadas Musicales en su XL edición, lo que las sitúa en las más antiguas de la Comunitat Valenciana. Ofreció el concierto la Orquesta de Cámara de Valencia bajo la dirección de Pere Molina González e

120

Memòria Festera

interpretaron en la primera parte: Obertura de las Bodas de Fígaro y Concierto para clarinete y orquesta en La M k622 de Amadeus Mozart. Y en la segunda parte: Sinfonía Nº 40 EN SOL m K550: Molto allegro, Andante, Minuetto, Allegro y Assai. Contando como clarinete con Kiko López Herrero. Una audición que fue fuertemente aplaudida por el público asistente.

Domingo, 28 de abril Misa octavario en sufragio de los difuntos de Maseros y Marrocs a las 18:30 h. A las 19:30 h, también en la iglesia parroquial, interpretaron el segundo concierto dentro de las Jornadas Musicales, Zelenka Ensemble: Obóes Jesús y Daniel Fuster, fagot Joan Enric Sapiña, contrabajo Javier Sapiña y clave José Ramón Gil Tárrega, que interpretaron Sonata I en Fa M ZWV 181, de Jan Dismas Zelenka; Triosonata en Fa Mayor Op. 2 NR 4 de George Friedrich Händel y Sonata 5 en Fa Mayor ZWV 181.5 de Jan Dismas Zelenka. Audición fuertemente aplaudida por todos los presentes.

Lunes, 29 de abril Misa octavario, a las 20:00 h, por los difuntos de las comparsas de Contrabandists y Pirates.

Martes, 30 de abril A las 20:00 h, misa octavario en sufragio de los difuntos de las comparsas de Jordians y Califes.

Miércoles, 1 de mayo A las 20:00 h, en la iglesia parroquial, misa octavario en sufragio de los difuntos de las bandas de música, de la Colla El Braçal, de la Coral Mariola y de la coral de la tercera edad, Cor Joios.

Jueves, 2 de mayo A las 20:00 h, Misa octavario en sufragio de todos los difuntos de Banyeres de Mariola.

Viernes, 3 de mayo A las 20:00 h, misa octavario en sufragio de los difuntos de la Confraria de Sant Jordi. A las 20:30 h, tercer concierto de las Jornadas Musicales, a cargo del Coro Voces Femeninas de la Generalitat Valenciana, bajo la dirección de Jordi Blanch, que interpretó en su primera parte: Missa Brevis, Kirie y Gloria de Nancy Telfer; Ave Generosa de Ola Gjeilo; In Natali Domini de José Ramón Gil-Tárrega; Tramuntana Tremens, Germinación de Carles Santos; Las horas, La lluvia de Matilde Salvador y Nuit d’etoiles de Claude Debussy. Y en la segunda parte: Suor Angelica, Ave María de Giacomo Puccini; Der fliegende Holländer; Summ und brumm de Richard Wagner; Kniaz Igor, Dancezas polovtsianes de Aleksandr Borodin; Carmen, el coro de las Cigarreras de Georges Bizet; Macbeth, Tre volte miagola la gatta de Guiseppe Verdi; Eugene Onegin, Dyevitsi, krasavitsi de Piort Illich Tchaikovsky; la Bruja, Coro de las hilanderas de Ruperto Chapí; Los sobrinos del Capitán Grant, Coro de fumadoras de Manuel Fernández Caballero, y La Gran Vía, Polka de las calles, de Federico Chueca. El éxito del concierto y lo prolongado de los aplausos motivó que la coral entonara dos composiciones más.

Concierto de las XL Jornadas Musicales del Octavario de San Jorge a cargo del Coro de la Generalitat Valenciana. 3 de mayo de 2019.

Memòria Festera

121

Crónica de las Fiestas 2019 Sábado, 4 de mayo, Traslado de San Jorge A las 20:30 h, después de celebrarse una misa en la iglesia parroquial con asistencia del mundo festero, se inició el traslado de San Jorge desde la iglesia parroquial hasta su ermita con la siguiente participación: Cruz Parroquial, fieles del pueblo en general, grupo de Scouts de la parroquia que celebraban la festividad a su Patrón San Jorge, Guión del Santo, componentes de la Comissió de Festes de Sant Jordi, banda de música Agrupació Musical "La Nova", capitanes y abanderadas con las banderas de cada comparsa, imagen en andas de San Jorge a hombros de componentes de la Comparsa de Cristians, clero parroquial, Junta Directiva de la Confraria de Sant Jordi, autoridades municipales y la banda de la Societat Musical de Banyeres de Mariola. Al llegar San Jorge a su ermita, se disparó un vistoso castillo de fuegos artificiales, con lo que se dieron por terminados los actos oficiales de las fiestas.

Sábado, 18 de mayo, fiesta de San Isidro La Filà de Maseros cuenta con dos patronos a quien venerar, San Jorge y San Isidro Labrador. Como viene siendo habitual, esta Comparsa trasladó a San Isidro en andas acompañado por los festeros provistos de la manta que les caracteriza hasta la iglesia parroquial, donde se celebró la misa recordando a los difuntos de la misma. A la salida del templo, en la plaça Major, iniciaron sus danzas el grupo de cabezudos que tradicionalmente les acompañan comenzando el recorrido por las calles Àngel Torró, Laporta, La Creu, plaça de l’Ajuntament, plaça Major y San Jaime hasta el maset, acompañados por l’Agrupació Musical "La Nova" que cerraba la comitiva y precedidos por el grupo de cabezudos al son de xirimita y tabal, que con su música y bailes hicieron la delicia de niños y mayores.

Traslado del Patrón San Jorge. 4 de mayo de 2019.

122

Memòria Festera

Entrega de premios del XII concurso de fotografía digital. 6 de septiembre de 2019.

Domingo, 9 de junio, día de Pentecostés La comparsa de Cristians siguiendo la tradición, arrió la bandera de la espadaña del Santo Cristo, que había permanecido desde el domingo de Gloria como anuncio de las fiestas, la cual ha sido testigo simbólico de la fiesta durante todo el periodo de Pascua. Se celebró una misa por los difuntos en la ermita y, a continuación, nuestro cura párroco “in solidum” D. Ramón Micó Colomer procedió a la bendición de términos, como una ceremonia muy arraigada a esta comparsa. Acabó la mañana con un almuerzo de fraternidad entre festeros y familiares.

Sábado, 6 de julio En la sede de la Comissió de Festes de Sant Jordi, se celebró sesión de la misma. En primer lugar, se presentó la nueva presidenta Beatriz Francés Tortosa, quien a su vez presentó al primer vicepresidente Mario Martínez Francés, al segundo vicepresidente Carlos Moisés Miro Doménech, a los regidores José Carlos Molina Benítez y Fernando Sempere Huertas, y al secretario Francisco Albero Blanquer, ratificando como cronista oficial de fiestas a Miguel Sempere Martínez. A contiuación, tomaron posesión los nuevos comisionados y comisionadas de las cinco comparsas que renovaban cargo este año, procediéndose después a la

votación de nuevo alcalde de fiestas. Por unanimidad, fue elegido el comisionado Fidel Bodí García quien, al recibir el bastón de mando, pronunció unas palabras de agradecimiento, solicitando la colaboración de todos para poder ejercer el cargo en bien de nuestras fiestas. Y emplazados para los trabajos preparatorios de la próxima fiesta de la Reliquia se dió por finalizada la sesión.

Sábado, 20 de julio A las 9:30h, se reunió en el salón de plenos del ayuntamiento el jurado calificador del XII Concurso de Fotografía Digital, compuesto por el Sr. Alcalde Josep Sempere i Catelló, la presidenta de Fiestas Beatríz Francés Tortosa, Arceli Ferre Tortosa, Remigio Silvestre Belda y Óscar Navarro como fotógrafos profesionales, como vocales observadores, José Carlos Molina Benitez, concejal del Partido Popular, y el alcalde de fiestas, Fidel Bodí García, actuando como secretario, el de la Comissió de Festes, Paco Albero Blanquer. Un vez estudiadas las veinticuatro fotografías de la sección Color, se otorgaron los siguientes premios: Primer premio al lema “Imitant el Vol”, de Blai Vañó Vicedo de Bocairent; Segundo premio a la fotografía “El Guerrer”, de Miguel Ángel Santonja López y Accésit al mejor autor local a “Els Negociants”, también del mismo Miguel Ángel Santonja de Banyeres de Mariola.

Memòria Festera

123

Crónica de las Fiestas 2019

Filà dels Estudiants en la Entrada de las fiestas de la Reliquia. 31 de agosto de 2019.

En la categoría de Blanco y Negro fueron presentadas 15 instantáneas y se otorgaron los siguientes galardones: Primer premio a “Camí de l’Entrà”, de Reyes Cerdá Mira de Castalla; Segundo premio a “Els Passejants”, de Miguel Ángel Santonja López de Banyeres de Mariola y Accésit al mejor autor local al mismo Miguel Ángel por “Soldats alçant la bandera”. Y una vez extendida la correspondiente acta se levantó la sesión, a las 10:45 h, emplazando la exposición de todas las obras para el mes de septiembre.

Viernes, 30 de agosto A las 18:30 h, en el parque municipal Villa Rosario, con un numeroso público principalmente niños, actuó Eddy Eight en su espectáculo THE POWER OF THE 80’s, consiguiendo con sus números de circo y malabares repletos de humor hacer pasar una divertida tarde a los asistentes. Todo ésto preludio del desfile infantil festero. A las 20:00 h, acompañados por tres bandas de música formadas por la Societat Musical de Banyeres de Mariola y por la Agrupació Musical "La Nova", desfilaron de la Font Bona a la plaça, tres grupos de niños y niñas provistos de las clásicas banderitas que les proporcionó

124 Memòria Festera

la Comissió de Festes. Todos mostraron su entusiasmo y espíritu festero como anuncio de la fiesta de La Reliquia. La noche continuó con las cenas festeras en los correspondientes masets, desembocando en algunos de los casos en una entradeta informal para calentar motores.

Sábado, 31 de agosto A la 01:00 h, comenzó una verbena en el parque municipal Villa Rosario a cargo de la orquesta Scream, que se alargó hasta altas horas de la madrugada. A las 12:00 h, sonó un volteo general de campanas anunciando la fiesta que se viene celebrando desde el año mil setecientos ochenta. Entrada A las 17:30h, concentrado el mundo de la fiesta en la zona de la Font Bona, se inició el desfile festero con el grupo de los banderines de las comparsas del Bando Cristiano, acompañadas por componentes de la Colla "El Braçal". Siguió la Comparsa de Cristians con un piquete, un ballet, tres jinetes a caballo, cuatro escuadras y dos

carrozas, acompañando a su capitán Alfonso Sanchis Casares junto a su abanderada Mónica Ripoll González y sus hijos Alberto y Nuria. Al son de sus correspondientes bandas de música. Continuó la Comparsa de Estudiants con catorce escuadras, un piquete, seis carrozas y las bandas de música, presidida por sus capitanes Ismael Sanjuán Santonja, Mari Carmen, Mari Ángeles, Ismael, Ignacio y Elena Sanjuán Albero, Lucía y Jorge Sanjuán Beneyto y resto de su familia, todos ellos de raigambre festera dentro de la Comparsa.

fue Vicente Mataix Gisbert “Serrella”, en memoria de quienes ostentaban capitanía Cristina y Mireia Calero Mataix, Paula y Xavier González Mataix, Toni Mataix Ribera y Saül y Mar Valverde Mataix, acompañados por las bandas de música y precedidos por su boato. La Comparsa de Moros Nuevos que tampoco tenía capitanía, desfiló con sus representantes a quienes acompañaban doce escuadras, tres carrozas y las bandas de música.

La Filà de Maseros contó con quince escuadras, un jinete, un piquete y dos carrozas, además de las bandas de música y los representantes de la capitanía por la Comparsa.

Continuó la Filà Marrocs con un piquete, doce escuadras, seis carrozas, las bandas de música y sus jóvenes capitanas: Ana Aragonés Esteve, Andrea Ballester Ferriz, Ana Francés Lozano, Natalia Sempere Lozano, Esther Pascual García, María Puerto Belda, Marina Belda Ferre, Rosa Barceló Aragonés y Lidia García Ferrero.

Siguió por orden la Comparsa de Contrabandistes con siete escuadras, un piquete, una carroza y las bandas de música, además de los representantes de la capitanía por la Comparsa.

La Comparsa de Pirates acompañaron a sus capitanas Mª Carmen Berenguer Vañó, Carmen Vañó Tormo y Nerea Berenguer Vives, catorce escuadras, dos carrozas y las bandas de música.

Cerró el Bando Cristiano la Comparsa de Jordians con cuatro escuadras, una carroza y las bandas de música acompañando a los representantes de la capitanía por la Comparsa.

Cerró el desfile la Comparsa de Califes con tres escuadras, una carroza, un cabo batidor y las bandas de música, acompañando al numeroso grupo de capitanes compuesto por: Khatir Bahri Calabuig, Rafael Barceló Ferre, Agustín Berenguer Sirera, Jorge Castelló Ribera, Alberto Dobón Belda, David Están Francés, Raúl Ferre Molina, Miguel y Joan Llopis Mora, Gregorio y Javier Mora Albero, Joan Mora Francés, Francisco Javier Ribera Navarro, Ramón Sánchez García, Iván Sanjuán Sanz, Pablo Silvestre Hernández, Javier Silvestre Vázquez, Rafael Vicedo Alal y Andrés Vicente Puig.

Nuevamente desfilaron los banderines de comparsas acompañados de la Colla "El Braçal", pero en este caso los de las comparsas del Bando Moro. Encabezaron els Moros Vells con 8 carrozas, treinta y tres escuadras, un piquete, un cabo batidor a caballo, un caballo sin jinete en recuerdo de aquel festero que

Esquadra de la Filà de Pirates desfilando en la Entrada. 31 de agosto de 2019.

Memòria Festera

125

Crónica de las Fiestas 2019 Fue una tarde de gran colorido festero que se desarrolló con gran armonía y sin producirse incidentes dignos de mención, lo que contribuyó a que lo pasaran bien público y festeros. Finalizando con apenas unos minutos de retraso de la hora prevista. Retreta A las 00:00 h, el Bando Cristiano y, treinta minutos después, el Bando Moro, comenzaron el acto,desde la plaça Major, recorriendo las calles del casco viejo, acompañadas todas las comparsas por las bandas de música oficiales y encabezadas por los tradicionales faroles, que suelen representar diversas facetas de la fiesta. Al llegar a la plaça, las comparsas del Bando Cristiano quemaron sus faroles. Haciéndolo media hora después las del Bando Moro.

Domingo, 1 de septiembre A la 1:30 h, en el parque municipal Villa Rosario, el grupo Montecarlo amenizó la noche con una verbena a base de Disco-móvil, que alargó la fiesta hasta bien entrada la madrugada.

Diana A las 7:30 h, concentradas todas las escuadras en la plaça Major, inició la de la Comparsa de Cristians continuando las demás en orden de antigüedad y bando, siguieron las rutas establecidas en las que se procura recorrer el mayor número de calles del pueblo, haciendo su entrada en la plaça Major en el mismo orden en que iniciaron el acto, con gran asistencia de público que aplaudió con entusiasmo las magníficas evoluciones de cada una de ellas, culminando todas con el rindan armas frente a la imagen de San Jorge en la fachada del templo. Misa Mayor A las 11:15 h, se dirigieron al templo la Comissió de Festes, los capitanes, abanderadas, embajadores y las autoridades junto al Sr. Predicador, acompañados por las dos bandas de música locales, donde a las 11:30 h, se celebró la Solemne Misa Mayor que fue cantada por la Coral Mariola. Presidió la eucaristía y pronunció la homilía El Rvdo. Sr. D. Aquilino Martínez Gallego, canónigo de la Catedral Metropolitana de Valencia, concelebrando varios sacerdotes, entre los que estaba nuestro cura párroco “in solidum” D. Ramón Micó Colomer y el Canónigo D. Manuel Soler Espí, tan vinculado a nuestra parroquia.

Escuadra oficial de la Filà de Califes en la Diana de las fiestas de la Reliquia. 1 de septiembre de 2019.

126

Memòria Festera

Escuadra de la Filà de Maseros en el Desfile Infantil de las fiestas de la Reliquia. 1 de septiembre de 2019.

A la salida del templo fue disparada una sonora mascletà, acompañándose posteriormente a las autoridades a la sede de la Confraria de Sant Jordi y al Ayuntamiento, donde el Sr. Predicador firmó en los libros de oro de las dos entidades. Los aperitivos de costumbre en los masets o capitanías completaron los actos de la mañana. Desfile Infantil de Cabos y Escuadras A las 17:00 h, desde la plaça dels Plàtans, iniciaron el desfile los niños de la Comparsa de Califes, siguiendo las demás comparsas en orden inverso a su antigüedad y bando. Una vez más los pequeños pusieron todo su entusiasmo y buen hacer festero. Procesión de la Reliquia de San Jorge A las 19:30 h, inició la Procesión el Guión de San Jorge, siguiendo la Comparsa de Califes y el resto de comparsas en orden inverso de antigüedad y bando, acompañadas por las diferentes bandas oficiales de música, la cruz parroquial, los fieles de paisano, la Comissió de Festes, la Agrupació Musical "La Nova", las familias de los capitanes del Bando Moro y del Bando Cristiano, la Colla de Dolçaines i Tabals "El Braçal", las Abanderadas, los Capitanes y Embajadores, la Reliquia de San Jorge bajo palio portado por festeros de todas las comparsas,

la junta de la Confraria de Sant Jordi, las autoridades locales y la Societat Musical de Banyeres de Mariola. Un desfilar con gran seriedad, participación y colorido, que acompañó a la Reliquia, la cual, al salir del templo parroquial, fue saludada con las veintiuna salvas aéreas y al llegar a la plaça Major con un vistoso castillo de fuegos artificiales. Con el beso de la Reliquia por autoridades, capitanes, festeros y fieles, finalizaron los actos de esta fiesta que ya cuenta con siglos de antigüedad, y que este año brilló por la buena climatología y el buen hacer de festeros y pueblo en general.

Viernes, 6 de septiembre En el salón de exposiciones anexo al Teatro Principal, se inauguró la exposición del XII Concurso de Fotografía Digital que se ha comentado con anterioridad, figurando todas las presentadas a concurso. I va passar tot açò en el poble de Banyeres l’any dinou d’aquest segle, Per a glòria del Patró.

Memòria Festera

127

Una

mirada al passat

Festers de la Filà de Cristians a la Processó. Dècada de 1970.

Esquadra de "Carroceros". 22 d'abril de 1978.

128

Memòria Festera

Salves d'arcabusseria de la FilĂ dels Estudiants al cementeri. DĂ¨cada de 1960.

Estudiants a l'Entrada. 22 d'abril de 1971.

MemĂ˛ria Festera

129

Una

mirada al passat

Festers de la Filà de Maseros a l'Entrada. Principis de la dècada de 1950.

Festers i banda de música de la Filà de Maseros a les grades del Temple Parroquial. Principis de la dècada de 1950.

130

Memòria Festera

Esquadra de la Filà de Contrabandistes. Any 1955.

Carrossa infantil de la Filà de Contrabandistes. 22 d’abril de 1956.

Memòria Festera

131

Una

mirada al passat

Festers de la FilĂ de Jordians disparant a l'entrada del castell. 24 d'abril de 1995.

Trasllat del Sant Jordiet de la FilĂ de Jordians. 25 d'abril de 1995.

132

MemĂ˛ria Festera

RepresentaciĂł del "Ball Moro" davant l'Ermita de La Malena. 25 d'abril de 1957.

Ball de la bandera de la FilĂ de Moros Vells. 25 d'abril de 1968.

MemĂ˛ria Festera

133

Una

mirada al passat

Carrossa infantil de la Filà de Moros Nous a l’Entrada de les Festes de la Relíquia. 1 de setembre de 1984.

Esquadra de la Filà de Moros Nous a l'Entrada de les Festes de la Relíquia. 4 de setembre de 1971.

134 Memòria Festera

Antiga escena de companyerisme i bon humor a la festa. Dècada de 1940.

Festers de la Filà de Marrocs disparant a la plaça Major. 24 d'abril de 1959.

Memòria Festera

135

Una

mirada al passat

Festeres de la Filà de Pirates. Any 1975.

Festers de la Filà de Pirates a les escales del carrer Aljub. 25 d'abril de 1955.

136

Memòria Festera

Baixada des de l'ermita de La Malena fins la plaça Major amb els dispars d'arcabusseria. 25 d'abril de 1977.

Esquadra juvenil de la filà. Dècada de 1980.

Memòria Festera

137

La Festa 2019 en imatges

Esquadra a la Volteta. 23 d'abril de 2019.

CristiĂ a l'eixida de la ProcessĂł de Sant Jordi. 23 d'abril de 2019.

Dispars d'arcabusseria al Barranc Fondo. 24 d'abril de 2019.

Salves en honor dels difunts al cementeri. 25 d'abril de 2019.

Carrossa a l'Entrada. 31 d'agost de 2019.

Capitans desfilant a l'Entrada de les festes de la RelĂquia. 31 d'agost de 2019.

Esquadra oficial a la Diana. 1 de setembre de 2019.

Cap batedor a l'Entrada. 31 d'agost de 2019. Foto cedida per Jorge Juan Requena MartĂnez.

La Festa 2019 en imatges

Esquadra desfilant a l'Entrada. 22 d'abril de 2019.

Esquadra oficial a la Diana. 23 d'abril de 2019. Foto cedida per Jordi Molina DomĂŠnech.

CremĂ del fanal a la Retreta. 22 d'abril de 2019.

Esquadra a la Volteta. 23 d'abril de 2019.

Esquadra de tratge especial desfilant a l'Entrada. 31 d'agost de 2019.

Capitans desfilant a l'Entrada de les festes de la RelĂquia. 31 d'agost de 2019.

Esquadra oficial a la Diana. 1 de setembre de 2019.

Esquadra a la Volteta. 1 de setembre de 2019.

La Festa 2019 en imatges

Festers a l'Entrada. 22 d'abril de 2019. Foto cedida per Antonio Barrientos Soriano.

Boato del capitans a l'Entrada. 22 d'abril de 2019. Foto cedida per Jorge Juan Requena Martínez.

Capitans de la filà el dia de l'Entrada. 22 d'abril de 2019.

XII Concurs de Fotografia digital. Autor: Blai Vañó Vicedo.

Esquadra desfilant a l'Entrada de les festes de la Relíquia. 31 d'agost de 2019. Foto cedida per Óscar Sánchez Martos.

Esquadra oficial a la Diana. 1 de setembre de 2019. Foto cedida per Jordi Molina Doménech.

Filà desfilant a la Processó. 1 de setembre de 2019.

La Festa 2019 en imatges

Fester a l'Entrada. 22 d'abril de 2019.

XII concurs de fotografia digital. Autor: Reyes Cerdà Mira.

Esquadra oficial a la Diana. 23 d'abril de 2019. Foto cedida per Jordi Molina Doménech.

Esquadra oficial de la filà esperant l'arribada de la imatge de Sant Jordi. 23 d'abril de 2019.

Trasllat del Sant Jordiet. 25 d'abril de 2019.

Esquadra desfilant a l'Entrada de les festes de la Relíquia. 31 d'agost de 2019. Foto cedida per Óscar Sánchez Martos.

Piquet de la filà a l'Entrada. 31 d'agost de 2019.

Esquadra a la Volteta. 1 de setembre de 2019.

Esquadra desfilant a la Processó. 1 de setembre de 2019.

La Festa 2019 en imatges

Esquadra desfilant a l'Entrada. 22 d'abril de 2019.

Esquadra oficial a la Diana. 23 d'abril de 2019.

Salves d'arcabusseria en record als difunts. 25 d'abril de 2019.

Trasllat del Sant Jordiet. 25 d'abril de 2019. Foto cedida per Cipriano Fornas Castellรณ.

Esquadra desfilant a l'Entrada de les festes de la Relíquia. 31 d'agost de 2019. Foto cedida per Óscar Sánchez Martos.

Esquadra rendint armes a Sant Jordi. 31 d'agost de 2019.

Esquadra la Volteta. 1 de setembre de 2019.

Detall de l'Esquadra oficial a la Diana. 1 de setembre de 2019.

La Festa 2019 en imatges

Esquadra Oficial Infantil a la Diana. 24 d'abril de 2019.

Festers camí del cementeri. 25 d'abril de 2019. Foto cedida per Jordi Molina Doménech.

Representació del "Ball Moro" davant l'Ermita de La Malena. 25 d'abril de 2019.

Trasllat del Sant Jordiet. 25 d'abril de 2019.

Els capitans a l'Entrada de les festes de la Relíquia. 31 d'agost de 2019.

Boato dels capitans. 31 d'agost de 2019. Foto cedida per Óscar Sánchez Martos.

Filà a la Processó. 1 de setembre de 2019.

Esquadra oficial a la Diana. 1 de setembre de 2019.

La Festa 2019 en imatges

Esquadra a l'Entrada. 22 d'abril de 2019.

Ambaixada Humorística de la filà. 24 d'abril de 2019.

Festers al Trasllat del Sant Jordiet. 25 d'abril de 2019. Foto cedida per Jordi Molina Doménech.

XII concurs de fotografia digital. Autor: Juan Sanz Ferre.

Esquadra de tratge especial a l'Entrada de les festes de la RelĂquia. 31 d'agost de 2019.

FilĂ amb el fanal a la Retreta. 31 d'agost de 2019.

Esquadra a la Volteta. 1 de setembre de 2019.

La Festa 2019 en imatges

Capitans a la Diana. 24 d'abril de 2019. Foto cedida pels capitans de la filà de 2018-2019.

La llavor festera de la filà. 23 d'abril de 2019.

Detall dels festers de la filà a la Processó. 23 d'abril de 2019.

Dispars d'arcabusseria a la baixada del Sant Crist. 25 d'abril de 2019. Foto cedida per Cipriano Fornas Castelló.

Esquadra desfilant a l'Entrada de les festes de la Relíquia. 31 d'agost de 2019.

Capitanes de la filà abans de la Solemne Missa Major. 1 de setembre de 2019. Foto cedida per les capitanes de la filà de 2019-2020.

Esquadra oficial desfilant a la Processó. 1 de setembre de 2019.

La Festa 2019 en imatges

Carrossa infantil a l'Entrada. 22 d'abril de 2019. Foto cedida per Antonio Barrientos Soriano.

Esquadra desfilant a l'Entrada. 22 d'abril de 2019. Foto cedida per Antonio Barrientos Soriano.

Esquadra oficial a la Diana. 24 d'abril de 2019.

Guerreta d'arcabusseria. 24 d'abril de 2019.

Ambaixada HumorĂstica de la filĂ . 24 d'abril de 2019.

Esquadra desfilant a l'Entrada de les festes de la RelĂquia. 31 d'agost de 2019.

Capitanes desfilant a l'Entrada. 31 d'agost de 2019.

Esquadra a la Volteta. 1 de setembre de 2019.

Esquadra Oficial a la Diana. 1 de setembre de 2019.

La Festa 2019 en imatges

Carrossa infantil a l'Entrada. 22 d'abril de 2019. Foto cedida per Antonio Barrientos Soriano.

Nous capitans al Sant Crist. 25 d'abril de 2019. Foto cedida per Jordi Molina DomĂŠnech.

Dispars d'arcabusseria a la baixada del Sant Crist. 25 d'abril de 2019. Foto cedida per Jordi Molina DomĂŠnech.

Salves d'arcabusseria al cementeri en honor dels difunts. 25 d'abril de 2019. Foto cedida per Jordi Molina DomĂŠnech.

Esquadra desfilant a l'Entrada de les festes de la RelĂquia. 31 d'agost de 2019.

Boato dels capitans a l'Entrada. 31 d'agost de 2019.

Capitans a la Volteta. 1 de setembre de 2019.

Esquadra desfilant a l'Entrada. 31 d'agost de 2019.

La Festa 2019 en imatges

Ajuntament de Banyeres de Mariola Corporació Municipal acudint a l'acte de la Processó. 23 d'abril de 2019.

Corporació Municipal a la Solemne Processó de les festes de la Relíquia. 1 de setembre de 2019.

Confraria de Sant Jordi

Junta Directiva de la Confraria de Sant jordi a la Processó. 1 de setembre de 2019.

Comissió de Festes de Sant Jordi Comissió de Festes de Sant Jordi a la plaça Major. 1 de setembre de 2019.

Societat Musical Banyeres de Mariola

Agrupació Musical "La Nova"

L'Agrupació Musical "La Nova" al Trasllat del Patró Sant Jordi. 4 de maig de 2019.

La Societat Musical de Banyeres de Mariola a la Processó de les festes de la Relíquia. 1 de setembre de 2019.

La Festa 2019 en imatges

El bon humor fester dels capitans de la Filà de Marrocs. Abril de 2019. Foto cedida pels capitans de la filà de 2018-2019.

Carrossa del boato de la Filà de Maseros a l'Entrada. 22 d'abril de 2019.

Captura dels xiquets a la Volteta. 23 d'abril de 2019.

XII concurs de fotografia digital. Autor: Vicente Valdés Vicedo.

Treball d'organització de la Junta Directiva. 24 d'abril de 2019.

Moment de descans del fester. 25 d'abril de 2019.

Esperant l'arribada dels festers per capturar el moment. 25 d'abril de 2019.

Amagatall del xiquet a l'espera de l'explosiรณ del coet. 25 d'abril de 2019.

Festers al Sant Crist encenent un coet. 25 d'abril de 2019.

Captura de la imatge de la Comissiรณ de Festes de Sant Jordi. 23 d'abril de 2019.

Programes Festes de

1945

Capitans de les diferents filaes:

Cristians

Moros Vells

Capità José Albero Enrique

Capità José Miguel Asunción

Estudiants

Moros Nous

Capità Salvador Cots

Capità José Cerdá Agulló

Maseros

Marrocs

Capità Antonio Montesinos Sánchez

Capità David Pascual

El programa de festes de l'any 1945 és el primer en adoptar el format gran actual, incloent, a més a més, articles d'opinió, fotografies, etc. El cost de la seua producció va ser sufragat per D. Gregorio Molina Ribera per a bé del nostre poble.

162

Memòria Festera

MemĂ˛ria Festera

163

1970

Capitans de les diferents filaes:

164 Memòria Festera

Cristians

Moros Vells

Capità Per la filà

Capità Vicente Alfredo Ferre Belda

Estudiants

Moros Nous

Capità Ismael Sanjuán Santonja

Capità Jorge Enrique Belda

Maseros

Marrocs

Capità Benjamín Francés Albero

Capità Manuel Mataix Francés

Contrabandistes

Pirates

Capità Amparo Pons Francés

Capità Luis Belda Torres

1995

Capitans de les diferents filaes:

Cristians

Jordians

Marrocs

Capitans Miguel Doménech Doménech i familia Banderera Josefina Belda Albero

Capità Per la filà

Capitans Ernesto Pérez Beneyto José Luis Belda Sempere Jorge Belda Molina Vicente Belda Molina Bandereres Rosa María Belda Sempere Lucía Pérez Aparicio Alicia Pérez Hernández

Estudiants Capitans Familia Fajarí Molina Banderera Maria Teresa Fajarí Molina

Maseros Capitans Fidel Bodí Satorres Fidel Bodí García Bandereres Rosa María García Albero Nuria Bodí García María Isabel Berenguer Albero

Contrabandistes Capità Per la filà

Moros Vells Capitanes i Bandereres Lili Molina Ramos Mª Julia Ribera Castelló Loli Ballester Albero Merce Belda Gisbert Maruja Puig Gandía Juana Mª Ferre Tortosa Mª Piedad Ferre Ferre Alicia Molina Sempere Magdeny Tortosa Belda Mª Teresa Enrique Ribera Mª Teresa Aragonés Albero

Pirates Capitans Miguel Berenguer Silvestre Miguel Berenguer Vañó Bandereres Mª Carmen Vañó Tormo Mª Carmen Berenguer Vañó

Moros Nous

Califes

Capità Jorge Enrique Albero Banderera Laura Albero Francés

Capità Francisco Javier Ribera Navarro Banderera Ana Ribera Navarro

Memòria Festera

165

XXXV Concurs del Cartell anunciador LVI Concurs de Carrosses XLIX Concurs de Caps i Esquadres XLIV Concurs de Fanals festers XXIX Concurs d’Interpretació de Bandes Godofredo Garrigues

El concurs va ser suspès en esta edició per causes meteorològiques

V Concurs de Sainet o Comèdia d'ambient fester XII Concurs de Fotografia digital XLVII Concurs Escolar de Dibuix XLI Concurs Escolar de Redacció

XXXV Edició del concurs del Cartell anunciador. Accèssit millor artista local, Ana Belda Tudela.

VI Concurs

1r Premi FilĂ de Maseros

2n Premi FilĂ de Marrocs

168

Concursos Festers 2019

X IX Concurs

1r Premi Filà dels Estudiants Cap Jordi González Ferre

2n Premi Filà de Pirates Cap Belén Herrera González

3r Premi Filà de Marrocs Cap Esther García Molina

Concursos Festers 2019

169

X IV Concurs 1r Premi Filà de Contrabandistes

3r Premi Filà de Califes

2n Premi Filà dels Estudiants

170 Concursos Festers 2019

V Concurs

1r Premi Leonardo Ferre Albero Obra "Els Ossets del Sant, Temps de devociรณ" Fotografies cedides per Carmen Pla Maestre.

Concursos Festers 2019

171

XII Concurs Secciรณ color

1r Premi Blai Vanyรณ Vicedo (Bocairent) Lema "Imitant el vol"

172

Concursos Festers 2019

2n Premi Miguel Ángel Santonja López (Banyeres de Mariola) Lema "El guerrer"

Accèsit Millor artista local Miguel Ángel Santonja López Lema "Els negociants"

Concursos Festers 2019

173

XII Concurs Secció blanc i negre

1r Premi Reyes Cerdà Mira (Castalla) Lema "Camí de l'Entrà"

174 Concursos Festers 2019

2n Premi Miguel Ángel Santonja López (Banyeres de Mariola) Lema "Els passejants"

Accèsit Millor artista local Miguel Ángel Santonja López Lema "Soldats alçant la bandera"

Concursos Festers 2019

175

X VII Concurs escolar

Primària 1r Premi Redacció 1a Categoria · 1r Primària Andrea Vañó Puche Col·legi Fundació Ribera La bandera dels Moros i Cristians Hi havia una vegada una bandera que era molt festera. Un dia es va apuntar a la Comparsa dels Moros Nous perquè era la comparsa que més li agradava. Eixes festes s’ho va passar “pipa”, sobre tot el tercer i quart dia perquè era quan la treien a ballar. El que més li va agradar de les festes va ser ballar amb els xiquets i estar al costat dels capitans.

2n Premi Redacció 1a Categoria · 1r Primària Anaís Martínez Ortuño Col·legi Fundació Ribera ¿Estudiante o Moro Nuevo? Yo soy moro nuevo y mi madre también. Mi padre es estudiante, así que él quiere que sea estudiante y mi madre moro nuevo. A mí me gusta más ser moro nuevo porque el color negro no me gusta nada. En cambio los colores rojo, azul y amarillo, que lleva el traje de moro nuevo, son los que más me gustan. Pero como ellos me dicen, lo más importante no es de qué comparsa ser, sino hacer la fiesta a nuestro Patrón San Jorge. ¡VIVA SAN JORGE! ¡VIVA!

1r Premi Dibuix 1a Categoria · Infantil 3 anys Àngela Molina Gisbert Col·legi Fundació Ribera

176

Concursos Festers 2019

3r Premi Redacció 1a Categoria · 1r Primària Júlia Sempere Molina Col·legi Fundació Ribera Els Contrabandistes La meua entraeta es el dia de Glòria. Aquest any ens ha plogut molt i no hem pogut eixir a desfilar, que és el que més m’agrada. Estàvem un poc trist tots, però al final vam decidir anar a la carpa oberta, que està preparada per a la berbena del tercer dia, i així fer el ‘desfile’ allí. Al final va ser un gran dia i jo estava feliç perquè som la millor comparsa. Visquen els Contrabandistes!!

2n Premi Dibuix 1a Categoria · Infantil 3 anys Malena Segura i Valero Col·legi Fundació Ribera

1r Premi Redacció 1a Categoria · 2n Primària Amelia Belda Tornero Col·legi Fundació Ribera Diana del día de San Jorge El día de San Jorge fui con mi padre a ver el concurso de cabos de escuadra. Para mí son muy difíciles los números que hacen, pero me los aprenderé cuando sea mayor. Me gustan mucho los moros viejos, sobre todo el tercer día cuando presentaron armas todos a la vez, los mayores y los pequeños, en forma de V de moros viejos que ocupaba toda la plaza. ¡Qué chulo! 2n Premi Redacció 1a Categoria · 2n Primària Alba Ferre García Col·legi Fundació Ribera ¡Tenemos capitán! Este año tenemos capitán en casa, ¡qué alegría más grande! Mi padre es capitán de los califas junto a su escuadra. Mi hermano y yo cambiaremos la carroza, chuches y confeti por ma-

quillaje y un vestido chulo. Estoy deseando desfilar y ver cómo llegan los capitanes a la iglesia y poder gritar: ¡Viva los capitanes y viva San Jorge! 3r Premi Redacció 1a Categoria · 2n Primària Paula García Reig Col·legi Fundació Ribera El timonet dels meus besavis L’últim dia de les festes es l’Alçà dels nous capitans en el Morer i els meus besavis obrin les portes de sa casa per a donar timó amb mel per als que passen per allí disparant cap al cementeri i, per cert, vos convide a tots per si voleu un timonet calentet amb mel i jo estaré allí servint! Jo vaig anar a l’Ambaixada Humorística i vaig vore explotar-li el cap a l’estudià i mon pare eixia amb la disfressa amb una careta. Les meues amigues van vindre al meu maset a dinar i vam tirar petards. I voleu que vos conte quines amigues estàvem? Ariadna, Amelia i Mireia. Doncs eixe dia va ser molt divertit per a mi i també molt especial. M’ho vaig passar en gran.

3r Premi Dibuix 1a Categoria · Infantil 3 anys Carla Gisbert Albero Col·legi Fundació Ribera

1r Premi Redacció 1a Categoria · 3r Primària Jordi Valero Ribera Col·legi Fundació Ribera La festa es fa! Tots els anys en Banyeres, quan arriba el mes d’abril, la gent es posa contenta perquè les festes ja están ahí. Els carrers s’engalanen Amb llum i color I els veïns de Banyeres Adorem al nostre Patró. Els músics i els festers alegren a tots la festa i la gent s’oblida un poquet de tot el que molesta. Però aquest any la pluja a tots ens va fer tremolar, i el pobre Sant Jordi quasi es va banyar. Per això es va enfadar, la pluja va parar i va dir a tots molt alt: La meua festa es fa!

1r Premi Dibuix 1a Categoria · Infantil 4 anys Laia Mataix García Col·legi Fundació Ribera

Concursos Festers 2019

177

X VII Concurs escolar de Dibuix X I Concurs escolar de Redacció 2n Premi Redacció 1a Categoria · 3r Primària Lucía Cerdá Pascual Col·legi Fundació Ribera Els confetis que parlen A la plaça Major de Banyeres de Mariola hi ha un muntó de trossets de confeti. I no paren de xarrar! El confeti blau li diu al roig: - A mi m’agrada la diana! El confeti roig al groc: -A mi m’agrada la cordà! El groc liu diu al rosa: - A mi m’agrada l’ambaixada! El rosa li diu al verd: - A mi m’agrada l’entraeta! I així uns confetis als altres. Els festers ja estan farts . Per què no callen? Tots els festers, molt cansats, anaren a casa a descansar. Al dia següent, no hi havia cap confeti en cap lloc. Què hauria passat? Quin misteri el confeti d’aquestes festes…

3r Premi Redacció 1a Categoria · 3r Primària Álvaro Vicedo Ferre Col·legi Fundació Ribera La música és molt important La música és un element importantíssim de les festes. Perquè… I si no hi haguera música? És una pregunta que em faig totes les festes. La música és molt matinera perquè va a totes les dianes i ja no para en tot el dia. Quan estem fent-se l’aperitiu també toquen i toquen sense parar. De vegades em pose en el seu lloc i pense que ha de ser molt dur. Jo crec que m’agradaria perquè el meu rebesavi va ser músic, però després ja no vam ser cap familiar. Així que, tots som festers! I m’encanta ser-ho .

2n Premi Dibuix 1a Categoria · Infantil 4 anys Irune Martínez Calero Col·legi Fundació Ribera

178

Concursos Festers 2019

1r Premi Redacció 1a Categoria · 4t Primària Elena Martí Francés CEIP Alfonso Iniesta Les emocions festeres 1. PREOCUPACIÓ: Feia molt de temps que no plovia. La gent ja pensava que l’estiu estava prop i que la natura, els animals i les persones necessiten aigua per a viure. 2. ESPERANÇA: Per fi va vindre l’aigua i es va posar a ploure. Però no poc, sinó que plovia a rius i mars. 3. POR: Faltava un dia per començar les festes al nostre Patró Sant Jordi i no parava de ploure. Allò que desitjàvem tot l’any estava en perill. 4. TRISTESA: Ja tenia el tratge a punt. El barret, la faixa, el pantaló bombatxo, les sabates roges, el jupetí amb la mitja lluna, la jaqueta amb els dracs, la meua capa blanca i la meua espingarda. De sobte, la mare em va dir que alguns actes, entre ells l’entrada,

3r Premi Dibuix 1a Categoria · Infantil 4 anys Irene Francés Ribera Col·legi Fundació Ribera

no es farien per la pluja. Jo em vaig posar molt trista. 5. ALEGRIA: De sobte vaig sentir que a ma mare li enviaven un ‘whatsapp’ que posava: “Al final l’entrada es farà i començarà a les 18 h. de la vesprada”. Em vaig posar super contenta! Al final Sant Jordi va fer que gaudirem d’aquestes festes . Vitol al nostre Patró Sant Jordi!! 2n Premi Redacció 1a Categoria · 4t Primària Raúl Camarasa Conejero CEIP Alfonso Iniesta Un trasllat diferent Era un dia molt plujós. Sant Jordi amb un drac molt furiós anava camí de l’església de Banyeres de Mariola. Però a meitat del camí es va posar a ploure encara més. Sort que anaven coberts per un escut màgic que no deixava passar l’aigua.

Encara que era molt emocionant, Sant Jordi i el drac furiós tenien por, però contaven amb la companyia d’uns valents guerrers: els cristians. A més, estaven els festers i habitants d’aquell bonic poble protegits pels seus paraigües. Finalment, van arribar a l’església. Allí van començar quatre dies de festa mot especials. La il·lusió de tot el món i l’ajuda del Patró van fer eixir el sol i tots van gaudir de les festes de Moros i Cristians. 3r Premi Redacció 1a Categoria · 4t Primària Miguel Doménech Beneyto Col·legi Fundació Ribera El farolet El farolet que de xicotet sempre he volgut fer, algun dia el faré.

Esforçant-me, guanyaré i en el maset ho celebraré. I me n’adonaré que tant d’esforç ha valgut la pena. 1r Premi Redacció 1a Categoria · 5é Primària María Pastor García CEIP Alfonso Iniesta Converses abans de festes És molt divertit escoltar les típiques converses de la gent abans de festes. Quasi tots els anys són les mateixes. Per exemple, als comerços. A la carnisseria sempre escolte: Clienta: Em poses per fer un putxero per a dinar el dia de Sant Jordi, que venen tots a casa i no hi ha res millor. Dependenta: Clar que sí .També vols el mig corder com tots els anys? La gent es torna boja comprant. En canvi, la de la sabateria seria: Clienta: Necessitaria un parell d’ espardenyes del 33 de marroc. No para de créixer-li el peu . Sabater: Del 33 no me’n queda cap. Vol un 34 i li posem unes plantilles? Quan preparen els tratges de festa se n’adonen de tot el que creixem els xiquets. Tampoc pot faltar la compra de flors i les converses quan queden les famí-

1r Premi Dibuix 1a Categoria · Infantil 5 anys Joana Francés Gil CEIP Alfonso Iniesta

2n Premi Dibuix 1a Categoria · Infantil 5 anys Nuria Albero Sempere CEIP Alfonso Iniesta

lies per anar a posar-les al cementeri: Carme: Si vols, pugem aquesta vesprada i arreglem les jardineres. Jo crec que les flors aguantaran bé.

Concursos Festers 2019

179

X VII Concurs escolar de Dibuix X I Concurs escolar de Redacció Vicenta: Val, però prompte, que des-

2n Premi Redacció

près hi haurà molta gent i no podrem

1a Categoria · 5é Primària

agafar l’escala.

Lidia Gisbert Ferre

No vos podeu imaginar la gent que hi ha al cementeri en eixos dies!

Col·legi Fundació Ribera L’oratge fester

Però la conversa més comuna dels dies abans de festes, sense cap dub-

Bon dia a tots i a totes.

te, es parlar de l’oratge que hi farà.

Hui vaig a mostrar-vos l’oratge fester

Josep: Jo vaig mirar ahir l’oratge i

per als pròxims dies.

no marcava aigua, però clar, encara

El dilluns de matí una borrasca de

queda una setmana.

moros vells vindrà cap a nosaltres

Jordi: Però, això on ho has vist? En el meu telèfon mòbil marcava aigua per el dia de l’entrada. Rocío: Esperem que no, seria una llàstima que ploguera. Pobres capitans i festers , clar!

amb una temperatura d’11 graus. Per la vesprada, les temperatures baixacristians. El dimarts farà millor temps durant tot el dia. Moros nous, marrocs i estudiants formaran un anticicló amb temperatures entre 16 i 21 graus.

capa li ve curta, que si el iaio traurà

El dimecres no farà fred, ja que tindrem una temperatura de 18°, però si

só… Tot siga per unes bones festes de

que hi haurà un vent de pirates, ma-

Moros i Cristians i que aquestes con-

seros i contrabandistes per la ves-

verses no s’acaben mai!

prada.

3r Premi Dibuix 1a Categoria · Infantil 5 anys Ainhoa Sarriá Paredes Col·legi Fundació Ribera

180 Concursos Festers 2019

Però no vos preocupeu. Segur que Sant Jordi estarà ahí per a salvar-nos dels dies de pluja i de fred. Visca Sant Jordi! 3r Premi Redacció 1a Categoria · 5é Primària Alba Calabuig Gisbert Col·legi Fundació Ribera Fester amb una bossa de plàstic a la butxaca

ran acompanyades d’una pluja de

En fi, i així moltíssimes més: que si la el nét a l’ofrena i el pare a la proces-

El dijous serà un dia de fred amb núvols de càlida boira de jordià amb un 30% de possibilitats que ploga.

Hola! Jo sóc Alba i sóc moro vell. A mi m’encanten les festes, però aquest any estic molt emocionada. Et preguntaràs per què. Doncs, perquè som la primera esquadra oficial infantil femenina de la meua comparsa. Quan ja estàvem quasi en festes, vam tindre l’últim assaig. El temps no pintava massa bé i Fongo, que és qui dirigix els assajos, ens va dir que el dia de l’entrada volia que duguérem una

1r Premi Dibuix 2a Categoria · 1r Primària Blanca Martínez Ribera Col·legi Fundació Ribera

bossa de plàstic a la butxaca perquè la ploma del turbant, al dur tinta, quan plou s’embruta. Totes ens vam posar tristes perquè, amb la il·lusió que teníem, no sabíem si podríem eixir o no. Però no sols vam eixir a l’entrada, a la Volteta i a la processo, sinó que també vam eixir a la diana! Va ser súper emocionant compartir-la amb l’esquadra oficial de majors. L’últim dia, quan vaig deixar el tratge perquè el llavara ma mare, vaig traure de la butxaca la bossa de plàstic igual de plegadeta que me la va posar. Què bé! Al final es va poder fer tot! Visca Sant Jordi! 1r Premi Redacció 1a Categoria · 6é Primària Rita Belda Albero Col·legi Fundació Ribera Donyenses Una vegada era, en un poblet anomenat Banyeres de Mariola, quan estaven celebrant les festes de Sant Jordi, va ocórrer un fet que ningú s’esperava i que, per poc, arruinaria les festes.

Tot va començar uns dies abans de l’entrada. La gent estava preparant-ho tot per a les festes. Però, quan els xiquets vam comprovar que teníem el confeti i les llepolies preparades, ens vam adonar que tot havia desaparegut. On podien estar? Quan vam anar a demanar ajuda als pares, molts caps d’esquadra se’n van adonar que tampoc encontraven l’espasa necessària per a eixir a desfilar. Era un problema ¡ tot havia desaparegut! Vam anar a demanar ajuda a l’Ajuntament i vam trobar a l’alcalde nerviós. Quan vam parlar amb ell deia que els músics també havien perdut els seus instruments. Tot era molt estrany! Què havia passat amb totes les coses de festes? L’alcalde va encarregar a alguns festers que investigaren sobre això; ells van accedir encantats. Van buscar per tot el poble i res, no hi havia ni rastre dels objectes. Els festers encarregats de la investigació, mentre descansaven en un banc, van escoltar un soroll. Era com un cascavell. Un xic va buscar d’on venia aquell soroll i el va conduir fins

2n Premi Dibuix 2a Categoria · 1r Primària Anaís Martínez Ortuño Col·legi Fundació Ribera

a un matoll. Va cridar els demés i van aguaitar. Els que hi eren darrere es van quedar bocabadats. Sabeu que hi havia? Un donyet! Sí, un donyet amb les orelles allargades, amb un barret verd i una vestimenta amb cascavells. Per a sorpresa de tots tenies les llepolies, les espases i els instruments. I es preguntaren com podia portar eixe ésser diminut tot això damunt? El donyet els va explicar que tenia un barret màgic en el que dins cabien tot tipus de coses: des d’un elefant fins a milers de peixos de colors. Els festers estàvem sorpresos, però volien arribar al fons del problema: Per què tenia totes eixes coses amagades? El donyet els va contar que havia arribat a aquell poble il·lusionat per poder ser un banyerut més, però quan va veure que no hi havia cap altre màgic com ell, va pensar que no l’acceptarien. Per això va pensar que, al furtar tot això, com a recompensa per recuperar-ho, el deixarien eixir a festes. Un dels festers li digué que no calia furtar tot això, que igualment l’hagueren deixat eixir a festes.

3r Premi Dibuix 2a Categoria · 1r Primària Alejandro Vañó Matea Col·legi Fundació Ribera

Concursos Festers 2019

181

X VII Concurs escolar de Dibuix X I Concurs escolar de Redacció Aleshores els festers ho vam recuperar tot i ho vam tornar als seus propietaris. Tot estava solucionat. Però, la història no finalitza així. El donyet estava tan feliç de poder eixir de fester que va decidir crear una nova filà: Els donyerenses! 2n Premi Redacció 1a Categoria · 6é Primària Alejandro Montava Vañó CEIP Alfonso Iniesta Les festes Arriba ja el mes d’abril i el meu cor dona un crit. Des del vint-i-dos fins al vint-i-cinc, Banyeres es posa feliç. Tots vestits de fester, alguns s’ho preparen des de febrer, Si no t’agrada desfilar, veient-ho també pots “disfrutar” admirant les nostres festes de Moros i Cristians. Totes les comparses desfilaran i un somriure ens trauran.

La gent aplaudirà i molt gaudiran, ja que les comparses es lluiran. La processó, la entraeta, el trasllat, la Volteta, l’entrada i algun acte més, formen les nostres festes, les festes a Sant Jordiet. 3r Premi Redacció 1a Categoria · 6é Primària Sabela Sempere Martínez Col·legi Fundació Ribera Diari fester Era Diumenge de Glòria, dia del trasllat, dia de la vespra... però l’aigua queia a cànters i corria pels carrers: les escales eren cascades, els carrers rius...

Concursos Festers 2019

A l’hora prevista Sant Jordi va eixir de la seua ermita, tapat amb un plàstic i a muscles dels cristians, acompanyat per capitans, bandereres, festers i gent del poble, encara que amb paraigües banyats de cap a peus. Arriben a l’església amb les sabates plenes d’aigua, canten l’himne en honor a Sant Jordi i corrent se’n van a casa del fred que feia i l’aigua que queia. La gent ja va cap al llit i de sobte: - S’ha suspès l’Ofrena i l’Entrada! Amb mal de panxa i nervis la gent se’n va a dormir. Al dia següent tot el món està pendent, tenen moltes ganes d’eixir a l’Ofrena i al moment:

Comissionats, capitans de les filades i presidents estaven tots reunits. Aquella vesprada era el trasllat de Sant Jordi.

1r Premi Dibuix 2a Categoria · 2n Primària Ada Galán Ferre Col·legi Fundació Ribera

182

Com ho anaven a fer? Sant Jordi: ha d’anar a l’església.

2n Premi Dibuix 2a Categoria · 2n Primària Amelia Belda Tornero Col·legi Fundació Ribera

- Qui vulga pot anar a deixar el seu ram a l’església! Pares, mares, avis i oncles s’alcen acompanyats dels seus fills i van a l’església. - Fa bon dia! —va dir la gent que havia acudit—. - Per què no es fa l’Entrada? —van dir els festers i les festeres—. - Anem a convocar una altra reunió —van dir els presidents, els comissionats i els capitans—. Fins que el temps va escampar i cap reunió calia convocar. A la fi, es va poder fer tot. Sant Jordi, ens va proveir! 1r Premi Redacció 2a Categoria · 1r ESO Anaís Martínez Martínez Col·legi Fundació Ribera Sentiment de fester Aquest any no vull fer la típica redacció de tots els anys en la que vaig dient què bonics són tots els actes, què bé m’ho passe... Les festes són molt més que els actes; per a mi són les persones que hi participen en elles i

els sentiments i emocions que senten quan ho fan. En aquesta redacció vull parlar d’allò que sentim quan escoltem la música festera, quan veien desfilar a les comparses o quan olorem la pólvora. Eixes emocions que ens fan riure perquè ho passem bé i ens divertim; però per contra ens fan plorar quant recordem a aquelles persones que ja no estan al nostre costat gaudint de les festes.

tot aquell que vulguera tindre una

Quan arriben les festes, quan estem en eixe ambient fester del que s’ompli el poble es quant més recorde les històries que la meua àvia en conta quant en quede a dormir en sa casa. En eixos moments d’intimitat que compartim la meua àvia i jo, comença per dir-me que al meu besavi, és a dir, son pare era un enamorat de les festes, un apassionat d’elles fins que va morir. Em conta que quan s’acostaven els moros i cristians, sa casa s’omplia d’alegria i tot eren preparatius, deixar com calia el tratge de fester, preparar els dolços típics, ja que els meus besavis tenien un forn de pa, i tot allò que calia perquè tot estiguera preparat per a rebre als festers, però sobretot amics. Continua dient-me que la casa s’obria a

que sols participaven com reina de

3r Premi Dibuix 2a Categoria · 2n Primària Júlia Domenech Beneyto Col·legi Fundació Ribera

bona conversació i gaudir de la festa. La meua àvia, amb llàgrimes als ulls, recorda com son pare desfilava en l’entrada i s’emocionava i com eixe sentiment li’l va transmetre son pare i per això no pot evitar, quan sent una marxa mora, menejar els peus, perquè això era el que feia son pare. Recorda que en aquells temps les dones no podien eixir desfilant, la festa o dama i ella un any va tindre l’oportunitat de poder ser, la qual cosa va omplir d’orgull els seus pares. Però a ella el que li agradava era desfilar i fer de cap, com feia son pare, i un any va tindre l’oportunitat de poder fer-ho, la qual cosa va ser molt comentada en el poble ja que, com he dit, això no ho feien les dones. D’aquell moment, puc dir que la meua àvia m’ ha regalat una foto en la que ix molt guapa i que per a mi és molt especial.

1r Premi Dibuix 2a Categoria · 3r Primària Janina Victoria Triol Cabanes Col·legi Fundació Ribera

Concursos Festers 2019

183

X VII Concurs escolar de Dibuix X I Concurs escolar de Redacció Tinc que parar un poc el meu relat,

perquè sempre hi havia algú al que

perquè estic recordant a la meua

convencien ja que es molt emocio-

àvia contant-me aquestes coses i

nant representar a la teua filà i ells,

puc vore com s’emociona i això tam-

no podien consentir deixar-la sense

bé em posa a mi un poc trista ja que

representació . I ací tinc que dir que la

eixes persones de les que hem par-

meua àvia sempre fa un silenci per-

lat ja no estan. Com he dit abans, la

què moltes vegades son pare va vo-

casa dels meus besavis era on molts

ler ser capità i mai ni la seua dona ni

festers es juntaven per parlar de la

el seu germà o ella mateix li donaren

festa, en eixos dies sempre estava

el suport suficient per decidir-se i, al

plena d’amics festers o familiars.

morir molt jove, no va poder complir

D’això també tenia culpa no sols el

el seu desig.

meu besavi sinó la meua besàvia, una enamorada de la festa com el seu home. A més puc recordar que aquesta casa on ara viu la meua àvia va ser en alguna època maset dels Estudiants. Segons en diu la meua iaia, quan de vegades la filà del meu besavi, els moros Nous, no tenia capità , de la seua casa n’eixia un,

Com podeu vore ací no he parlat dels actes de festes, sinó de sentiments bons i roïns que ens venen al cap quan gaudim d’elles. No vull posar-vos trists, clar que no, la festa és meravellosa, però és veritat que quan ens falta algú que la gaudia igual o més que nosaltres , el trobem a faltar i sempre pensem en com ho passaria de bé si estiguera al nostre costat . Vos deixe perquè tinc ganes de escoltar música festera i recordar un poquet més, però espereu... Visca el nostre Patró Sant Jordi!

2n Premi Dibuix 2a Categoria · 3r Primària Sergi Beneyto Vañó CEIP Alfonso Iniesta

184 Concursos Festers 2019

2n Premi Redacció 2a Categoria · 1r ESO Lucía Pastor Ferre IES Professor Manuel Broseta Temps al temps Temps de flors, temps de música i d’estar en la filà. Temps de riure’s, temps de plors plors que deixen pluja, pluja que desespera fins que el sol arriba. Aleshores, temps de marxa cristiana a les 5 com un clau, temps de marxa mora a les 10 a sopar, temps de moments, moments cremats a la plaça. Temps de Diana, I d’un bon esmorzar, temps de Sant Jordi.

3r Premi Dibuix 2a Categoria · 3r Primària Neus Cortés Ferre Col·legi Fundació Ribera

Temps de trons i ambaixades,

Va començar a buscar-lo, però no el

de cementeri i records.

va trobar. De sobte, es tornà a sentir el mateix soroll.

Moro i cristià, cristià i moro, temps de novetats, nous capitans, noves festes. Temps de festa, temps d’alegria! 3r Premi Redacció 2a Categoria · 1r ESO Ainhoa García Gisbert IES Professor Manuel Broseta És Sant Jordi!!

- Achuus!! - Si açò és una broma, no té gràcia. Qui eres? Eres el senyor Déu pode-

un acòlit entrà a l’església a netejar. Mentre agranava va escoltar un esternut. - Achuus!! L' acòlit esglaiat pensà que era el rector Don Ricardo.

- Home, doncs, si ho dius així... una pastilleta per al mal de cap no em vindria mal. Crec que amb tanta pluja m’he refredat.

rós?

- Val, vaig a buscar-la —va dir ell—.

- No digues barbaritats, home! sóc jo,

- Moltes gràcies —respongué agraït Sant Jordi—.

Sant Jordi. La figureta de porcellana que hi havia en l’altar va cobrar vida. L' acòlit s’agenollà i es posà a resar. - No sigues babau. Vine i ajuda’m a alçar-me del cavall que duc molt de temps ací assegut —va dir la figureta—. - Tu, tu, tu! —l’acòlit tartamudejà—.

Una vesprada, el dia abans de festes,

- I què vols de mi, senyor? —va dir l’escolà—.

- Jo, jo, jo sóc Sant Jordi, qui fa molts anys vos va alliberar del temible drac —va dir amb to despectiu—. - Açò no pot ser real. Tu, tu, tu... eres de porcellana —va dir l' acòlit mentre

L’acòlit va anar a per la pastilla. Quan va tornar a l’església la va deixar en l’altar. De sobte, es va escoltar la porta. Era Don Ricardo. L' acòlit es va girar on estava Sant Jordi, però ja no estava per terra caminant, sinó en l’altar fet una estàtua i... ja no estava la pastilla! 1r Premi Redacció 2a Categoria · 2n ESO Elena Ferre Albero Col·legi Fundació Ribera La festa com a pintura

es fregava fort els ulls—. - Sóc de porcellana pintada i escul-

Les festes, què són? Tots diem que son celebracions ancestrals, però per

- Don Ricardo!! S’ha refredat? És que

pida per uns dels millors en el tema.

amb aquest temps tan boig... qualse-

Ves en compte no siga que et caiga

a mi, no. De la mateixa manera que

vol es refreda —va dir ell—.

un ull —digué Sant Jordi—.

diem que la lírica és un gènere de la

1r Premi Dibuix 2a Categoria · 4t Primària Marcos Cantos Pérez Col·legi Fundació Ribera

2n Premi Dibuix 2a Categoria · 4t Primària Marc Segura i Valero Col·legi Fundació Ribera

Concursos Festers 2019

185

X VII Concurs escolar de Dibuix X I Concurs escolar de Redacció literatura on es componen poemes

més detalladament, un dibuix con-

A la Processó es donen colors apa-

escrits normalment en vers, per a mi,

temporani, on hi ha una barreja de

gats, és veritat, per tindre culte, més

la lírica és un art fàcil però difícil de

formes i colors variats .

veiem una especial amalgama de

llegir.

Trobem els primers esbossos fets

emocions.

Aleshores, jo pense que les festes de

amb fi llapis de grafit en els assaigs

Moros i Cristians també són un art,

de les esquadres oficials, on els tra-

El tercer dia em recorda al color roig,

més concretament, una combina-

ços no son massa clars, però a mesu-

per la intensa sang que es produïa a

ció de pintura, en la qual, cada any

ra que es perfeccionen, es van veient

les ambaixades antigament (aquest

apareixen nous colors. Encara que

formes més acurades. Totes aques-

color també em fa recordar la vic-

per fora, els “tratges” per exemple,

tes primeres fases que es passen, es

tòria de Sant Jordi quant venç el

puguem percebre‘ls de la mateixa

posen en pràctica a l’Entrada, quan

temible drac). A més a més, també

manera, cada vegada, segons les

els traços agafen color i es produeix

circumstàncies, trobem diferents to-

associe el tercer amb aquest color

una explosió de moltes gammes .

per l’alegria d’eixe dia, degut a que el

A la diana ja podem observar línies

seu to és molt viu.

millor remarcades, i d’aquestes, les

Per últim, el quart dia. Aquest em fa

més definides són les que aconse-

sentir llàgrimes d’aquarel·la, que van

gueixen els grans premis. Mentre

quedant per tot el full de la composi-

que, paral·lelament, a la Volteta po-

ció recordant els difunts, barrejades

nalitats. Quan algú ens deixa, com quan una flor queda morta a terra, sentim eixos colors més tristos, encara que com en una flor, sempre queda un rastre d’il·lusió gravat en les parts més brillants dels vestits.

dem apreciar línies bastant inusuals i sense una marca treballada amb

D’aquesta forma, les festes són com

detall, però seran les que formen al

una pintura feta en un llenç per un

llarg del temps i amb experiència, els

gran mestre com Miquel Àngel, o

grans dibuixos del futur.

3r Premi Dibuix 2a Categoria · 4t Primària Samuel Moreno Molina Col·legi Fundació Ribera

186

tonalitats que ens fa sentir moltes

Concursos Festers 2019

1r Premi Dibuix 2a Categoria · 5é Primària Paula Francés Albero Col·legi Fundació Ribera

amb taques de llapis que represen-

en què ens vas dir que anaves a ser

Recorde en la cercavila, el somriure

ten el fum que produeix l’arcabús.

capità.

que t’eixia al veure cremar-se el faro-

Encara que puc donar la meua defi-

Recorde cadascun dels moments

nició general de les festes, cada any

compartits amb vosaltres, els meus

en donaré una nova, ja que cada ve-

companys d’experiències, els meus

gada trobaré un dibuix diferent per explicar les meues vivències. 2n Premi Redacció 2a Categoria · 2n ESO Carla Doménech Ferre Col·legi Fundació Ribera Recorde Els records d’aquell dia em recorren la ment. Puc recordar aquell mo-

festers, els meus germans, però per damunt de tot els meus amics. Recorde cada un dels quatre dies acompanyant al nostre germà, el nostre capitanet, Vicente.

rialleta. Però sobretot recorde el feliç que ens feies a nosaltres, els teus amics, amb una senzilla mirada o una abraçada. I hui, tan sols ho recorde, tan sols són gia al recordar que tot s’ha acabat.

Recorde com feliç estaves a l’escoltar la vostra màgica marxa cristiana:

Recorde els moments previs a l’En-

ven. La música que m’arribava amb

trada plens de nervis i atur.

Tot menys la nostra amistat. I hui, al recordar cadascun dels moments compartits amb tu i la capitania, simplement puc dir-vos gràcies. Gràcies per ser com eres, per ser com sou.

Recorde la teua careta de son a la

Gràcies per cada somriure que ens

Diana i la mandra que et feia eixir a

regalaven.

la Processó, però... com la gaudies després.

2n Premi Dibuix 2a Categoria · 5é Primària Isona Ferre Pérez CEIP Alfonso Iniesta

el content que contestaves amb una

ens trau un somriure.

Recorde les llàgrimes que m’envolta-

çaves a la teua comparsa. Aquell dia

cada enhorabona que et llançava i

records que m’envaeixen de nostàl-

“De Saragossa a València”.

il·lusionant. Aquell somriure que llan-

Recorde com feliç et posaves amb

Eixa personeta revoltosa que sempre

ment, a la perfecció.

un to alegre. Aquell ball de bandera

let de la teua filà, els Maseros

Gràcies per fer que, en cada un dels moments, la fascinació es recórrega

Recorde la teua careta de satisfacció

les venes.

a l’entrar a la plaça i veure tots els

Gràcies per omplir aquest dies d’il·lu-

que t’esperàvem allí.

sió absoluta.

3r Premi Dibuix 2a Categoria · 5é Primària María Pastor Garcia CEIP Alfonso Iniesta

Concursos Festers 2019

187

X VII Concurs escolar de Dibuix X I Concurs escolar de Redacció Gràcies, Eva i Vicente, per fer increï-

Els que desfilen es posen el tratge

ble esta experiència com a boato.

i ixen a desfilar,

Però, per damunt de tot i tots, gràcies

altres preparen l’equipatge

a tu, per ser com eres, per ser el nos-

i se’n van a viatjar.

tre amic, el nostre capitanet. I hui, tan sols em queda dir-te: Per sempre Vicentet. T’estime. 3r Premi Redacció 2a Categoria · 2n ESO Javier Albero Beneyto IES Professor Manuel Broseta Com si despertara somiant Les festes de Moros i Cristians es celebren tots els anys, quan arriba el mes que diu: “en abril, aigües mil”.

A qui ens agrada la festa, anem totes les nits, ben colorits i mig adormits, a ballar a l’orquestra. Les festes duren quatre dies, però passen volant, és com si dormirem i despertàrem somiant. Quan Sant Jordi torna a casa ens diu adéu i ens abraça.

Sempre m’han agradat els cacaus, però no cal confondre’ls amb els diners, que també m’agraden. Els cacaus… Eixes cosetes que tenen unes boletes dins que es mengen i que et fan sentir molt bé. Quasi no alimenten molt i fan que estigues entretingut pelant-los i enjogassant-te com si tingueres un joguet i passes una estoneta amb ells. Eixes cosetes que, quan ja no queda

i els festers han de descansar.

res en la taula de la capitania, sem-

No importa que ploga o neve

L’any que ve,

als festers no hi ha qui els frene,

més i millor.

al carrer o al maset,

A no ser que neve,

que allí s’està ben calentet.

o no tingam ambaixador.

Concursos Festers 2019

Els cacaus

Les festes han d’acabar

1r Premi Dibuix 2a Categoria · 6é Primària Arantxa Ferrero de Gracia CEIP Alfonso Iniesta

188

1r Premi Redacció 2a Categoria · 3r ESO Jordi Francés Belda IES Professor Manuel Broseta

2n Premi Dibuix 2a Categoria · 6é Primària Javier Payá Bodí Col·legi Fundació Ribera

pre estan ells, esperant-te… Sempre

si algú vol agafar el teu, s’ho pense

mal de peus, la faixa desfeta... però

sobreviu algun per a poder-te’l men-

dues vegades perquè el veu com si

no m’importava.

jar.

estigués brut i... no és així!

Sempre he recordat les capitanies.

Una corfa de cacau no represen-

noves sensacions i anècdotes que vi-

Quan era xicotet ja em portaven mon

ta cap mal pel cos i et deixa la to-

vim les amigues, l’esquadra. Quatre

pare i ma mare i recorde que sem-

tal seguretat de ser el teu propi got.

dies junts, des del matí fins la mati-

pre he vist als festers, tant cristians

Aquest gest que hem heretat de iaios

nada i des de hui tornem a la rutina,

com moros vells, molt grans perquè

a néts simbolitza que en la festa tot

sense sorolls, tot recordant les rises,

jo sempre he sigut un xiquet molt

té un sentit, així que... Gràcies a tots

l’alegria que ens envoltava. Enca-

xicotet.

els majors que han anat davant de

ra que cada any es repeteix aques-

nosaltres en la festa i que per ells

ta sensació, no m’acostume. Cada

l’anem engrandint!

vegada és mes difícil dir adéu a les

PD. Quan siga major i tinga fills i néts

festes tot i saber que arribarà el final,

De sempre, mon pare m’ha ensenyat que el got es deu tindre sempre prop per si els demés es confonen i agafen el teu i tu n’agafes altre que tinga una beguda diferent, sobretot, si pot tindre alcohol. Abans, tan sols bevia aigua, però ara també m’agrada, per no dir que m’encanta, la ‘coca cola’ i la ‘fanta’. Així que, tant el meu iaio com mon pare, i ara també jo, tenim un sistema per no confondre’s.

Cada any les festes són millors, amb

també els ho explicaré.

com cada any, i que tot serà un re-

2n Premi Redacció 2a Categoria · 3r ESO Neus Martínez Belda IES Professor Manuel Broseta

allargarà unes setmanes la festa en

26 d’abril

cord. Però, ben mirat, aquest record les nostres converses. Per consolar-me pense que he de sentir-me bé perquè potser, i no vull ni pensar-ho, que en passar tres cursos més estaré fora estudiant i qui

Hui és 26 d’abril. Acabe d’alçar-me

sap si no podré viure amb aques-

amb l’estranya sensació d’un buit.

D’ahí la importància dels cacaus en

Les festes s’han acabat. Hauré d’es-

les capitanies! El gest de deixar una

perar fins la Relíquia per poder-me

corfa de cacau dins del teu got evi-

vestir de marroc novament. Han si-

ta confondre’s amb un altre i fa que,

gut quatre dies molt intensos, amb

3r Premi Dibuix 2a Categoria · 6é Primària José Miguel López Mora Col·legi Fundació Ribera

1r Premi Dibuix 3a Categoria · 1r ESO Carla Valencia Beneyto IES Professor Manuel Broseta

Concursos Festers 2019

189

X VII Concurs escolar de Dibuix X I Concurs escolar de Redacció ta intensitat la festa, si les dates em

de segur, que ho recordarem els pro-

pujar al cotxe i vaig anar cap aquell

permetran passar ací els quatre dies,

pers anys.

poble per veure’l .

si només en podré estar un, si els re-

Si faig memòria dels darrers 26

cords agredolços del 26 d’abril seran

El poble es veia xicotet però tam-

d’abril, dels records de festes, pense

tristos per un any sense festes.

que cada any ha sigut diferent. En

bé acollidor. Els carrers contaven la

És dia 26 i el cap se m’accelera amb un munt de pensaments d’enguany, del passat, del futur. Intente fixar un record per a tot l’any que ve, un moment especial d’aquestes festes,

realitat, alguns ja ni els recorde, potser perquè era massa xicoteta, però aquesta sensació de final trist, amb la il·lusió de les festes que vindran, sempre ha estat present i espere que per sempre hi siga.

pense en la retreta. Enguany ha sigut més especial perquè a la meua esquadra li va tocar ser l’encarregada de fer el fanal i, per això, vam anar al

amb banderes que anunciaven que estava en festes. Als carrers hi havia molta gent, tots vestits amb tratges de colors molt vius. Tots reien i parei-

3r Premi Redacció 2a Categoria · 3r ESO Raquel Santonja Barceló Col·legi Fundació Ribera

prés d’arribar vaig sentir música pels

El ball de la bandera

bé em van contar un vell home que hi

capdavant de la filà portant-lo entre

carrers. Eren les anomenades ‘comparses’ o filaes que anaven cap a la plaça per a ballar les banderes, com havia assegut al meu costat:

tots i, en arribar a la plaça, vam haver

Les festes de Moros i Cristians de Ba-

- Ballar les banderes, què és això? —li

de pegar-li foc, vore com es cremava

nyeres de Mariola són molt especials!

vaig preguntar— . A mi em pareixia

el treball de setmanes, comprovar si

A l’escoltar aquesta frase vaig sentir

una bovada , no li trobava cap sentit

encenia bé o no. Fer el fanal ha sigut

curiositat per saber com són eixes

a que tots els festers es posaren al

nou per a tots nosaltres. Hem partici-

festes que tantes vegades s’anome-

voltant d’una persona per veure com

pat d’una altra manera en la festa i,

nen. I per acabar amb els dubtes vaig

feia rodar una bandera.

2n Premi Dibuix 3a Categoria · 1r ESO Lucía Torres González IES Professor Manuel Broseta

190

dieval on també hi havia un castell

xien molt contents. Una estona des-

un acte que haja descobert com en altres festes passades... de seguida

història d’aquell poble d’època me-

Concursos Festers 2019

3r Premi Dibuix 3a Categoria · 1r ESO Susana Vañó Albero IES Professor Manuel Broseta

- Tots els anys, el tercer i quart dia de

als alhora. Ballant la bandera sents

els cosins a ta casa per al matí se-

festes es ballen les banderes. Cada

també orgull per la teua "comparsa"

güent alçar-se prompte i poder vore

"comparsa" en té una i tots els fes-

i, sobretot, per la teua esquadra, amb

la Diana; les primeres sense vore el

ters, junt a la música, es posen al vol-

la que has compartit molts moments.

teu somriure il·luminar la teua cara

tant d’aquesta i van eixint persones a

I per tot açò i més, dones gràcies a

quan anem a fer-te la visita vestits

ballar-la —em va contestar—.

Sant Jordi, el nostre Patró, que ha fet

amb els nostre respectius tratges;

possibles les festes del nostre poble.

les primeres sense que estiguem jun-

da, però eixir a ballar la bandera

Ballar la bandera...

tes veient la Processó des de la teua

és sentir orgull pel teu poble, petit i

Quina cosa més bonica!

habitació; les primeres sense entrar

Ja sé que pot parèixer una fava-

amb pocs habitants, però tots molt units. És sentir orgull per ser fester, per poder eixir a la festa, per poder formar-ne part i gaudir cada any

corrent a ta casa per a deixar el bar1r Premi Redacció 2a Categoria · 4t ESO María Francés Belda Col·legi Fundació Ribera

d’aquesta festivitat. Ballant la bandera sents emoció veient a la gent com

ret, la manta i la llança i anar- se’n a corre cuita cap a la fira per a estar amb els amics; les primeres sense que ens oferisques llet amb galetes per a berenar; les primeres sense

Sense tu

vore la Cordà amb tu. Aquestes se-

t’aplaudeix. També és recordar totes les festes, que des de ben xicotet has

Hola iaia, ja estem en festes! Encara

ran les primeres festes en les que no

gaudit amb molt bona companyia,

que crec que ja ho saps, doncs des

anirem a ta casa a veure’t i a passar

la qual fa possible que els dies que

d’on estigues sé que ens veus a tots i

una estona amb tu , sinò que haurem

esperes ansiós que arriben cada any

ens guardes.

d’esperar fins el quart dia a disparar

siguen diferents, amb emocions i

Potser per a la resta del poble siguen

sentiments distints, però tots especi-

unes festes més, però per a nosaltres

Tal volta penses, com que tu no eres

seran les primeres festes sense tu.

festera, que les festes no deurien ser

Les primeres festes sense anar a ta

unes dates per a posar-nos melan-

casa a veure’t quan acabem de des-

còlics. No caldria estar trista perquè

filar a l’Entrada; les primeres sense

ja mai més aniré a ta casa i el veuré

quedar-se a dormir el segon dia tots

asseguda en la teua butaca preferi-

1r Premi Dibuix 3a Categoria · 2n ESO Paula Vicent Torá Col·legi Fundació Ribera

per a tu.

2n Premi Dibuix 3a Categoria · 2n ESO Lidia Francés Albero IES Professor Manuel Broseta

Concursos Festers 2019

191

X VII Concurs escolar de Dibuix X I Concurs escolar de Redacció da, no m’agafaràs la mà i em diràs què bonica vaig vestida de moro vell, ja no m’ajudaràs a posar-me el mocador, pessigar-me les galtes o preguntar-me què vull berenar, però ja mai més em veuré asseguda al teu costat i això no m’agrada gens. No puc suportar pensar que no estaràs ací per a veure’ns desfilar i sentir-te

2n Premi Redacció 2a Categoria · 4t ESO Alicia Pont Barceló Col·legi Fundació Ribera Perdut Dia 24 d’abril. Per fi, després de moltes hores arribe al meu destí, Banyeres de Mariola, el poble que tancarà

orgullosa de tots els teus nets i bes-

la meua travessia. Encara que estic

néts.

molt cansat, decidisc fer un volt pel

No puc suportar la idea de unes fes-

poble. Em pareix una mica estrany

tes sense tu

veure tanta gent, ja que l’última ve-

Hui és 24 d’abril , i no puc deixar de mirar el rellotge, esperant que s’acabe el dia. Vull estar ja al cementeri , en companyia de tota la teua família, per acomiadar les festes amb tu.

gada que vaig estar ací, al carrer sols hi havia dos xiquets. De sobte veig un

nut que passe ací estic més perdut. Ara que em fixe en la gent m’adone que van tots vestits d’una forma molt peculiar: uns amb barrets de colors, altres amb calces blanques amb forats, fins i tot, alguns amb capa. Entre cap a dins on dos guàrdies protegeixen l’entrada a la torre. La fortalesa em recorda un castell i la gent que hi ha dins, a soldats; tot em porta a una època passada, a temps bèl·lics, però la gent no està desnodrida ni endimoniada. Decidisc esperar i veure què ocorre.

està ací la guerra! però no, tots parei-

Després d’uns minuts un home amb

xen contents i jo no entenc el perquè.

els ulls tapats munta acompanyat de

Inconscientment comence a seguir a

dos soldats a l’alt de la torre. M’es-

Passarà el temps i continuaràs en

la multitud que em porta cap a una

la memòria de tots nosaltres. Per

gran fortalesa de pedra. Boom!! Un

aquestes dates el teu record ens

altre tro i la gent brama i canta d’ale-

afectarà més, però ho compensarem

gria. Continue perdut. Per fi arribem

amb un gran somriure a la cara.

a la porta de la fortalesa i en entrar

Concursos Festers 2019

rant algú , però no sé a qui. Cada mi-

resplendor que fa: Booom!! Pense: ja

3r Premi Dibuix 3a Categoria · 2n ESO Llorenç Martínez Belda IES Professor Manuel Broseta

192

em quede quiet; la gent està espe-

1r Premi Dibuix 3a Categoria · 3r ESO Pablo Martínez Molina Col·legi Fundació Ribera

pante. No sé on el porten ni què van

Era el meu primer dia de festes, ha-

desprès d’estar una setmana sense

a fer amb ell, però la gent no fa res,

via estat tota la setmana fora i ja feia

menjar-me un bon plat d’arròs cal-

simplement observa, així que deci-

temps que no veia a la iaia. Bé, ni a

dós ,”putxero” o qualsevol menjar

disc fer el mateix. Al cap d’uns mi-

la iaia ni a quasi tota la família, però

que em pogués fer la meua àvia, pel

nuts l’home apareix en el merlet de

desprès de posar-me sentimental,

que, cregueu-me, no tenia massa ga-

la torre ja sense res que li cobrisca la

puc dir que tampoc havia vist a la

nes de dinar un plat de gaspatxos.

cara i comença a narrar un missat-

meua esquadra en totes les festes, i

ge del qual no entenc res. De sobte,

això era el que més ganes em feia .

uns soldats muntats a cavall entren

Desprès d’estar tot el matí amb elles,

amb la “vostra vida”(ni amb la de nin-

al castell i després de recitar un llarg

esmorzant , disparant i ballant en

gú) i no teniu ganes ni d’eixir a res?

discurs en prosa, els de la part alta

qualsevol casa, encara no els havia

Doncs bé, eixe no va ser el meu cas,

del castell baixen i els de la part bai-

donat temps per a contar-me com

perquè em feien mal les botes, tenia

xa munten, i ambdós es troben a

havien suportat uns primers dies

son i ganes d’eixir de festa al mateix

l’escala, on lluiten i lluiten sense pa-

plujosos , però tan intensos al mateix

temps i sí volia llevar-me el tratge i

rar. Fuix! A un quasi li arranquen el

temps. A mi tampoc em va donar

posar-me alguna cosa que em deixa-

braç. Faux! I a l’altre, la cama. No puc,

quasi temps a contar-los-ho tot, en-

rà alliberar tota la calor que portava

no puc, ara sí que no aguante més.

cara que no era el més important .

damunt. Però, malgrat tot, volia eixir

Cride i cride: per favor, que algú els

Tot i que ens han dit que no contem

pare! Però, perquè ningú fa res? Es-

la nostra vida , va arribar l’hora de

Són dies de festa, sis a l’any en els

teu bojos. La gent em mira com si el

dinar i jo anava amb moltíssima fam

quals tenim l’oportunitat d’estar al

boig fora jo, però... per què?

a la capitania desprès de supor-

carrer, d’anar vestits de forma dife-

De sobte, un xiquet em mira i diu:

tar la calor que feia a l’ambaixada i

rent, de sentir música festera...I por-

2n Premi Dibuix 3a Categoria · 3r ESO María Navarro Sánchez IES Professor Manuel Broseta

3r Premi Dibuix 3a Categoria · 3r ESO Raquel Santonja Barceló Col·legi Fundació Ribera

Una altra coseta: sabeu el moment de les festes en el qual no podeu més

al carrer i, a més, vestida de cristiana.

“Tranquil, no et preocupes, tot és mentida”. Al moment, els soldats s’alcen i tot el món aplaudeix. Per primera vegada entenc el que ocorre. 3r Premi Redacció 2a Categoria · 4t ESO Marta Calero Segura Col·legi Fundació Ribera Dies de festa Recorde la careta que se li quedà a la meua àvia el tercer dia . Encara que la que se’m va quedar a mi al veure-la crec que podia guanyar a qualsevol cara, ja fora d’un jove que no havia dormit en tota la nit o la d’un xiquet que s’havia alçat prompte per anar a veure la diana del tercer dia.

Concursos Festers 2019

193

X VII Concurs escolar de Dibuix X I Concurs escolar de Redacció tant un dia a Banyeres, no podia

capitanes es empezar a pensar ya

yores y la tristeza de echar de menos

permetre’m deixar passar aquesta

en las fiestas del año próximo y, por

a los que ya no están. Son fotos de

oportunitat. “La vida és un tercer dia”,

tanto, en nuevas ilusiones y nuevos

reconocer a nuestros padres, a nues-

diuen, i jo no podia desaprofitar-lo.

proyectos. Así pues, se trata de una

tros abuelos y, en blanco y negro, a

Ans al contrari: havia de viure’l al mà-

fiesta que ya termina, pero con nue-

xim com viuria un pirata la Diana, un

nuestros bisabuelos.

vas esperanzas de futuro.

moro nou l’Ambaixada humorística, un capità la seua alçada, qualsevol cristià la victòria front als moros... O com Sant Jordi quan matà al drac! Visca Sant Jordi! 1r Premi Redacció 3a Categoria · 1r – 2n BAT María Berenguer Vilanova IES Professor Manuel Broseta El Santo Cristo Durante una parte del año el San-

¿Quién se perdería el almuerzo en

En el Santo Cristo se hace la emoti-

el Santo Cristo? Ningún festero. Es

va foto de todas las comparsas en la

el punto más alto en el último día de

cual nos juntamos todos los festeros.

fiestas tanto referido a la geografía

La foto más valorada para nosotros

como al espíritu festero. Después ya

no está ni en el “maset”, ni en el cas-

vendrá la bajada con el Despojo y el

tillo, ni en el “Barranc Fondo”, sino en

baile de las banderas en el que mu-

el Santo Cristo.

chos festeros se despiden, aunque

Este lugar supone una gran alegría

lo hacen con una sonrisa, después

al verse después todos los festeros

de haber respirado aire puro de la

juntos en el programa de fiestas y

sierra y con la ilusión puesta ya en

comprobar que algunos permane-

las próximas fiestas en honor a San

cen, cómo otros se van haciendo ma-

Jorge.

1r Premi Dibuix 3a Categoria · 4t ESO Alicia Pont Barceló Col·legi Fundació Ribera

2n Premi Dibuix 3a Categoria · 4t ESO Alba Albero Belda IES Professor Manuel Broseta

to Cristo es un lugar solitario al cual acude la gente para rezar en la ermita, pasear, merendar tranquilamente, ver las vistas del pueblo de Banyeres de Mariola... En Semana Santa, hasta el Santo Cristo también llega el Vía Crucis del Viernes Santo. En verano, el Santo Cristo es un lugar concurrido por adolescentes y jóvenes que huyen del calor sofocante. No obstante, el cuarto día de fiestas, el Santo Cristo se llena del atronador ruido de los arcabuces, del bullicio de la gente y del colorido de los trajes de los festeros para realizar un almuerzo en los diferentes bancales y después alzar a los nuevos capitanes. El Santo Cristo es inicio siempre de la fiesta, ya que alzar a nuevos

194 Concursos Festers 2019

2n Premi Redacció 3a Categoria · 1r – 2n BAT Lucía Barceló Ferre IES Professor Manuel Broseta El sentiment fester Des de ben petita m’he preguntat què

Però no us enganyaré. No solament

sols pel mal temps, sinó pels senti-

va ser eixe fet el que em va ajudar a

ments que ens produeix aquest dia.

comprendre el significat de l’expres-

Senten trons dels qui pugen dispa-

sió en qüestió i per eixe motiu he de parlar-vos de la meua àvia, tota una “guerrera. I no precisament el tipus de “guerrera” que lluita en l’ambai-

rant des del Morer, rialles i alegria dels nous capitans i tristor dels qui acaben el seu pas per la capitania després d’un any de preparatius i

xada del tercer dia contra el bàndol

significaven les paraules “sentiment

molta feina, però també de moltes

contrari, sinó aquella que lluita con-

emocions i vivències que quedaran al

fester”. És una expressió que solia

tra un tipus de dragó, tal i com va fer

record per sempre. Un record equi-

tenir molt present a l’oïda, especial-

Sant Jordi, encara que aquest està

parable als que ens deixen aquestes

ment durant les festes de Sant Jordi,

format per sis maleïdes lletres. I sí,

persones que un dia decidiren mar-

i estava convençuda que tothom po-

malgrat la seua malaltia ella esta-

xar per no tornar.

dia tenir aquest tipus de sentiment i

va allí, en primera fila, contemplant i vivint més que ningú el significat del

Aprofitem per fer la vista enrere i

qui no és fester...com pot tenir-lo? A mesura que creixia, anava trobant la resposta a aquestes preguntes que sovint havien rondat pel meu cap inquiet. És clar que sempre hi ha alguna cosa que ens ajuda a entendre el significat de les paraules, com ara un diccionari normatiu o un bon llibre, però el meu cas va ser distint. Enguany m’han agradat molt les festes perquè encara que han sigut una mica especials, m’han ajudat a adonar-me’n dels significat d’aquestes paraules. I us preguntareu...i què han tingut d’especials? Doncs que Sant Jordi venia carregat de molta pluja, de tanta que fins i tot les persones de poca fe creien que es suspendrien

agafats de la seua mà o entre els

quan vaig comprendre que tothom

seus braços. Per un moment, ens

podia sentir-lo, perquè els sentiments

agradaria tornar a aquells temps,

són il·limitats. Fins i tot, aquest.

però sabem que això es impossible. Ara ens toca a nosaltres gaudir de la

3r Premi Redacció 3a Categoria · 1r – 2n BAT Claudia Alonso Ribera IES Professor Manuel Broseta

a les generacions futures, eixe sentiment tan intens i màgic que ells ens feien sentir quant parlaven de les

Ens regalaren el seu record Mai ens parem a pensar que sols hi ha dos dies a tot el calendari, en què, oficialment, recordem als qui ja no estan presents. Podran pensar que els recordem a diari, i és cert, però hi ha dos dies en que els fem festa gran.

veure que la gent, tot i que plovia,

El cementeri s’ompli de flors visto-

eixia de sa casa amb un paraigües

ses i de gent que va i torna. Parau-

en la mà (o amb dos, que amb tanta

les d’agraïment i enyorança cap algú

pluja mai se sap), amb la mateixa ale-

que sabem que ja mai més tornarà.

gria que tots els anys perquè la fes-

El 25 d’abril, a Banyeres , és un dels

al rostre. Però, tot cal dir-ho: la pluja

festa com ho feien ells i transmetre,

festes de Moros i Cristians.

les festes. Va ser aleshores quan vaig

ta sempre ens esbossa un somriure

recordar com era aquell quart dia,

sentiment fester. Va ser aleshores

dies en que aquestes persones, que se’n van anar, tornen a nosaltres, i

només va venir per esglaiar-nos una

nosaltres a elles. Els fem la visita des-

mica, perquè el millor dia per a mi es

prés d’un temps. Ens apropen a la

va dur a terme sense cap problema.

que és la seua nova casa en la missa

El tercer dia mai falla!

del cementeri. Una missa freda, i no

3r Premi Dibuix 3a Categoria · 4t ESO Paula Ferre Calabuig IES Professor Manuel Broseta

Concursos Festers 2019

195

Festers de la Filà de Marrocs accedint al cementeri per retre homenatge als seus difunts. 25 d’abril de 2019. Foto d'Óscar Navarro Albero.

JORGE ALBERO ENRIQUE 06/01/1930 – 27/11/2019

Filà Cristians

"Nos ha dejado nuestro estimado “iaiet, iaio, pare, home” y para muchos “tio Jorge” Cristiano de toda la vida. Comprometido con la Comparsa y sus sentimientos, llevó con honor a su Patrón el “Guió de Sant Jordi” durante más de cincuenta años. Como dijo Don Ramón en su último adiós, en el cielo existe un pueblo de Banyeres y en el nuestro vecino Jorge se vestirá de festero para seguir llevando el Guión en las procesiones. Durante toda su larga trayectoria como Cristiano, ostentó el cargo de Capitán acompañado de su familia en los años 1961-1962, 1987-1988 y 2012-2013 Hay que remarcar la dedicación que mostró durante muchos años, el día 25 de abril ofreciendo a festeros y músicos, el “Timonet en mel” que preparaba con mucho gusto al lado de su mujer. Todo el dolor que sentimos por tu muerte se transforma en felicidad cuando cerramos los ojos y recordamos momentos a tu lado. Nuestro corazón está lleno de ti y nuestras almas de tus recuerdos. Nunca te olvidaremos."

ENRIQUE BELDA SEMPERE 09/08/1931 – 11/09/2019

Filà Estudiants i Filà Cristians

La família i la devoció, tant com els amics i la festa, foren els seus pilars al llarg de la vida. En diferents ocasions va ostentar, en companyia de tota la família, la capitania de la Filà de Cristians, a més d’acompanyar i ajudar en nombroses ocasions al seu germà Vicente quan als peus del cavall li apuntava el text de l’ambaixada. Quan s’acostaven les festes iniciava el ritual de preparar “el comercial”, amb el qual difuminava els límits entre la tenda on havia sigut comerciant i el centre fester per a la família. Preparar el vestit de fester, arreglar els nínxols del cementeri junt a la seua dona, etc. Ja en festes, desfilar en la seua benvolguda Filà dels Estudiants i, com no, la casa sempre oberta per a rebre a tot el món. Ara, ens preguntem si finalment hauràs arribat al cel a cavall igual que Sant Jordi, com vas manifestar en els teus últims moments de vida, i què hauràs fet quan t’hages retrobat amb els teus pares i germans, amb els teus amics i els companys d’esquadra que et van precedir en la partida i, com no... què haureu fet tots junts en la gran Festa del Cel. Segur que el proper mes d'abril, al finalitzar la Missa Major, ens semblarà sentir la teua timbrada i greu veu cantant amb devoció l’Himne a Sant Jordi i, al final, amb una pregària per la seua intercessió, escoltar com feies moltes voltes el teu crit engolat i ple de respecte: Vítol al nostre Patró Sant Jordi!! D. E. P. Enrique

Festers en l'eternitat

197

Festers en l'eternitat JOSÉ LLOPIS FRANCÉS 28/05/1928 – 22/11/2019

Filà Estudiants

Un estudià gran. Més conegut per Pepe “El Valencià”, aquest any complia 68 anys com a fester ostentant el número 5 de la filà, i també tenia l’honor de ser el fester en actiu de major edat. Comptava 91 anys. Pepe va participar en la festa fins al final de la seua vida. Va formar part en nombroses ocasions de l’Esquadra Oficial, on gaudia de fer de cabo i també, junt als seus amics “Veteranos”, es dedicava a rondar per les nits, formant una tuna que quedaria per al record. Sa casa, sempre oberta per qui necessitara un llit en festes, va acollir a multitud de músics, festers i paisans. Sempre disposat a ajudar a la seua filà, a la que adorava, i de vestir-se d’estudià encara que la salut li fallara en algun moment. Gaudia entrant al maset, a la seua universitat. Ganes mai li’n faltaven. Pepe va ser capità dues vegades, en 1976 i vint-i-cinc anys després, l’any 2001, junt a la seua ja nombrosa família. Tant festers com familiars et trobarem molt a faltar. Recordarem sempre a Pepe, amb la seua simpatia i el seu ample somriure. Pepe, la teua família sempre et durem al cor. I sempre que sone el “Bon Humor”, sabrem que estaràs ahí. Descansa en pau.

JOSÉ MANUEL SEMPERE ENRIQUE 15/12/1940 – 05/02/2019

Filà Maseros

José Manuel, tu vida fue un sinónimo de discreción, sencillez y sabiduría. Tu especial “savoir faire” y estilo no levantaba grandes polvaredas en el camino, intentando siempre hacer las cosas sin crear grandes revuelos, sin buscar especial reconocimiento, con la caballerosidad y generosidad que caracterizó tu vida. Sabiduría, estilo y discreción se unen: gracias por dejarnos estos valores como legado. Hablar de José Manuel es a su vez sinónimo de hablar de una vida con una infinita y especial admiración por San Jorge, origen y alma de nuestras fiestas de Moros y Cristianos, de un gran cariño a su Comparsa de Maseros, de un trabajar de forma incansable, y en muchos ámbitos, por Banyeres. El día que nos dejaste fue uno de esos días en los que la bandera con la cruz de San Jorge, aquella cruz que simboliza a quien llevabas en el corazón, aquella que ondea desde nuestra población hasta Inglaterra, o desde Georgia hasta Australia, aquella cruz de San Jorge que es llevada con honor en los barcos de la armada de India, ondeó celestialmente a media asta. Gracias José Manuel por tantas cosas buenas que a lo largo de tu vida hiciste, teniendo siempre como norte a San Jorge, posiblemente muchas de ellas sin ser conocidas en esa alma de discreción que te caracterizaba.

198

Festers en l'eternitat

RAMÓN LEAL FRANCÉS 26/12/1944 – 16/04/2019

Filà Maseros

Ramón, ens vas deixar a penes sis dies abans de l’inici de les festes de Sant Jordi. La teua presència queda i quedarà sempre viva al cor de la Comparsa de Maseros. Ramón Leal, fester i persona amb majúscules, simbolitzes tota una vida vinculada a la Comparsa de Maseros junt a l’esquadra “Ye-yes” treballant per la seua comparsa, per la festa, per este el seu poble de la Serra de Mariola i per haver sigut president de la Comparsa de Maseros entre els anys 1992 i 1994, entre altres. La inevitable tristesa de l’adéu s’ha convertit en una infinita gratitud pel fet d’haver-te tingut entre nosaltres, pel teu caràcter i per un cúmul de moltes coses més. Tant si el dia siga clar o ennuvolat, en festes i en moltes ocasions mirarem al cel, possiblement amb ulleres de sol, i entre una barreja de tristesa i gratitud, perquè se’ns farà difícil transmetre amb paraules adequades la grandesa d'estos sentiments, et direm: gràcies de tot cor. Ramón, gràcies per tot el que al llarg de la teua vida has fet per esta, la teua Comparsa de Maseros, per la teua terra i per contagiar-nos tantes coses bones. Descansa en pau i bon viatge.

JUAN BALLESTER VILAPLANA 21/02/1939 – 16/05/2019

Filà Maseros

Festero de solera, amante de su comparsa, persona sencilla, discreto y de gran bondad. Dejaste de participar activamente en la fiesta desde el año 2012, ya que la salud te lo impidió. Ese gran corazón tuyo te dio el primer sobresalto próximas las fiestas de abril de ese año y ya no pudimos verte desfilar más. Desde entonces nos queda el recuerdo de verte encabezando el piquete con esa alegría que te caracterizaba, silbando y con el puro apagado entre los dedos. Desfilando siempre sonriente junto a los más veteranos de la comparsa, grandes amigos de toda una vida, con los que formaste escuadra desde bien joven, participando en varias juntas directivas y siempre dispuesto a colaborar en todo lo que fuese necesario por el bien de tu comparsa. Esta comparsa, esta gran familia de la que has querido formar parte hasta el final de tus días y a la que tenías tanto que agradecerles, me decías. Esa historia mil veces contada, ese gran gesto que tuvieron con el abuelo que hizo que dejara su comparsa para pasar a formar parte de los Maseros casi al principio de su fundación y que no olvidaremos. Gracias, papá, por ser tan buena gente, por habernos transmitido tan ricos valores, por enseñarnos que hasta lo más inmenso nace de la sencillez. Seguiremos tu camino, amando a nuestro pueblo, sus tradiciones y sus fiestas a San Jorge cada 22 de abril. ¡Te querremos siempre! D.E.P Festers en l'eternitat

199

Festers en l'eternitat AGUSTÍN PÉREZ VAÑÓ 17/09/1930 – 10/10/2019

Filà Maseros

Agustín vivió la fiesta y la Filà dels Maseros desde su nacimiento, aprendiendo de sus abuelos lo que significaban los actos de la fiesta. En 1980 se cumplían cincuenta años de la capitanía de su abuelo Agustín y junto con sus hermanos y familia decidieron ser capitanes para celebrar ese momento que recordaba de una forma especial y muy agradable. Disfrutaba viviendo la fiesta y, en especial en los actos relacionados con la pólvora, en el Barranc Fondo y en la misa del cementerio. Agustín siempre estará en el recuerdo “dels Maseros”.

ÁNGEL ALBERO MOLINA 27/02/1940 – 20/10/2019

Filà Maseros

En quince líneas tengo que explicar todo lo que tú como padre me supiste regalar. Me regalaste alegría que con tu sonrisa , tus besos y abrazos a mi me transmitías. Ahora todo se acabó, con tu marcha me dejaste vacía. Como supiste con tu enfermedad disfrutar, la supiste llevar sin igual. Ahora a otro lugar te tengo que ir a buscar, de lejos poderte besar y flores llevar. Pero pienso que con mi madre estás y junto a ella vas a descansar. En mi corazón queda nuestra complicidad, nuestros viajes y mucho más. Espero que junto a ella los dos descanséis en paz. El último toro no lo pudimos lidiar, la plaza fue difícil de torear. Ahora toca enseñarme a sin ti estar, eso es difícil de aceptar y duro de llevar. Nunca te podré dejar de amar, tu hija Rosabel.

200 Festers en l'eternitat

MIGUEL PEIRÓ MARTÍNEZ 12/03/1934 – 21/10/2019

Filà Maseros

Miguel, permítenos tomarnos la confianza de decirte que para la Comparsa de Maseros, tu comparsa, fuiste un modelo a imitar. Tu nombre no únicamente deberíamos de escribirlo en mayúsculas sino también en negrilla y subrayado, por el amor hacia tu comparsa, hacia San Jorge y hacia este pueblo de los pies de la Mariola. Siempre te recordaremos como esa persona que trabajaba con amor y esmero hacia su comparsa, que proporcionaba sabiduría y seguridad; como aquella persona que acudía sin descanso prácticamente el primero a los actos, como aquel festero que era inconcebible que no asistiera a una junta. Toda una lección de maestría. Festero y trabajador incansable, pasaste tu vida unido a la comparsa y supiste trasmitir a las nuevas generaciones el amor por la misma. No olvidaremos las palabras en las que, con el esmero y con la sabiduría que te caracterizaban, nos contagiabas no hace muchos meses la necesidad del concepto sacrificio y la importancia de trabajar sin descanso por una comparsa: poco más se puede añadir al alma de la fiesta. Para esta comparsa y para su Junta fue un honor tenerte siempre cerca, así como es un honor poder escribirte estas líneas con una combinación de nostalgia, gran cariño y estima hacia tu persona, y con una infinita gratitud. Miguel, muchas gracias por todo.

VICTORIA DOMÉNECH MIRÓ 17/05/1924 – 20/02/2019

Filà Moros Nous

Muller, mare, àvia i besàvia de moros nous. Mai vas vestir el tratge de festera, vas viure la festa d’altra manera. Ta casa estava sempre oberta, gaudies de veure la taula plena de moros nous assaborint les teues pastes, que sabien a glòria, (malenetes, mantecaos, carinyitos, rotllos d’atmetla...). Quan Joaquín, el teu marit, va faltar vas dir als teus fills que no concebies ta casa sense un moro nou. Vas voler apuntar-te i així va ser. Sempre comentaves: “El dia que em morga, vull dur la bandera dels Moros Nous damunt de mi”. Mora nova de tot cor fins el final. Descansa en pau.

Festers en l'eternitat

201

Festers en l'eternitat JUAN ALBERO FRANCÉS 16/06/1929 – 26/08/2019

Filà Moros Nous

Juan, fuiste una persona amante de tu tierra y de los tuyos, de vivir con intensidad esa vida que a menudo transcurre con excesiva rapidez, emprendedor y pionero hasta el extremo. Allí donde estabas hacías sentir bien a los demás y proporcionabas alegría, vitalidad y armonía. Llevaste la Comparsa de Moros Nous siempre en el corazón y agradecido a la vida fuiste en su día capitán junto con tu esposa María Luisa —todo un ejemplo de sencillez, buen hacer y sabiduría; toda una maestra en mayúsculas— y tus hijos. Tu vida fue un ejemplo de fidelidad hacia tu comparsa, hacia sus componentes y hacia los compañeros y amigos de toda una vida de la escuadra “Els Negres”. Heredaste de tus primeras andaduras en el mundo empresarial, ligadas al mundo del transporte, el nombre de “El Busi”, por el hecho de adquirir en su día, junto con tu padre, un camión alemán marca “Büssing”, casi primicia del sector del transporte en Banyeres. Aunque posteriormente cambiarías de rumbo y de sector de actividad, sector que queda patente en la familia, ese nombre lo llevarías con una nobleza extrema. Juan, no nos cabe ninguna duda a quienes todavía andamos en estos caminos terrenales que en estos momentos estarás haciendo sentir bien a aquellos que nos han precedido en este viaje temporal llamado vida y que ya no están con nosotros. ¡Muchas gracias por todo!

JOSÉ CERDÁ BLANES 26/10/1936 – 24/09/2019

Filà Moros Nous

Siempre has tenido un cariño especial a los Moros Nuevos. Con tu traje de moro vimos tus primeras fotografías de capitán con tu madre y hermanos. Pasaron los años y la devoción creció, de forma que quisiste volver a ser capitán de la comparsa de los Moros Nuevos, a la que trataste como a una familia, abriéndole las puertas de tu casa de par en par, pero esta vez junto a tu mujer y tus cuatro hijos. A ellos les enseñaste a vivir la fiesta con mucho cariño y por esta razón tus nietos continúan viviéndola con ese amor que dejaste. Con el paso del tiempo empezaste a participar menos, parecía que nos dejabas paso a nosotros, pero cuando subías al maset, tu sonrisa de felicidad nos iluminaba. No hay palabras que describan lo que has transmitido como padre y abuelo. Queremos hacerte saber, que cada paso que demos en la Entrada, lo haremos por tu honor y con orgullo. Dejas un vacío enorme, pero ¿sabes qué? Nos dejas llenos de tu amor y por eso solo podemos decirte GRACIAS. Siempre estarás presente en la comparsa, pero sobre todo en nuestras mentes y corazones. D.E.P.

202 Festers en l'eternitat

VICENTE BENEYTO DEVESA 04/06/1959 – 29/10/2019

Filà Marrocs

Ja estic a l’altre costat del camí, no patiu, no ploreu. Sols recordeu el que ens feia riure junts, tot ha de continuar igual. La casa, que estiga oberta per a la festa, per al voler, per als amics! La fe mai ha perjudicat la salut, per això: “Gràcies, Déu meu, al Patró Sant Jordi!”. Per a tu, al gran i bon ser humà, al nostre amic i fester marroc. Els que hem tingut la sort de tindre’t a la nostra vida, tindrem el cor ple de records, anècdotes i voler. No vas dir mai “estic mal”, però estes coses són per a la nostra història. D.E.P. de segur, amic “Perfecto”.

JAIME GIMENO SANZ 03/08/1941 - 22/12/2019

Filà Marrocs

Como alcoyano de nacimiento, siempre sintió con intensidad la fiesta y la devoción al Patrón Sant Jordi, que pudo vivir en toda su extensión en Banyeres de Mariola, donde compartía su residencia con Alicante. Su compromiso con Banyeres de Mariola siempre ha estado presente a lo largo de su vida profesional como Subteniente de la Guardia Civil. Fue desde su jubilación, cuando vestido de marroc, pudo vivir al completo y disfrutar la fiesta de Moros y Cristianos que tanto amaba, en compañía de sus amigos de la escuadra "Els Bandidos". Este sentimiento le llevó hasta el último momento a vestirse de marroc y participar en la fiesta. Aunque ya no podía desfilar, sí asistir a la Misa Mayor, sentarse con su filà y sentirse festero, cuando la enfermedad a la que se enfrentaba ya empezaba a hacer mella. Buen conversador, siempre con una sonrisa, una palabra amable, un recuerdo, una atención o un consejo, ese era Jaime, quien junto a su esposa Carmen, ha sabido mantener con los años la memoria de su hijo Jaime, arropar a su hija Mari Carmen, marroc también desde pequeña, conviviendo en buena armonía con familia, amigos y vecinos, que hasta el último momento han estado a su lado. Aunque te has ido, sabemos que siempre estarás con nosotros. Descansa en paz, Jaime.

Festers en l'eternitat 203

Festers en l'eternitat JORGE PEIRÓ BENEYTO 23/11/1934 – 22/05/2019

Filà Pirates

Amigo Jordi Polaina: Ahora no puedes hacerte el enfadado, no puedes reñirnos por nada. ¡Qué buen humor, qué alegría, qué genialidad has tenido disfrazando tu carácter de mal genio! ¡Cómo nos acordamos, cómo os recordamos a ti, a Cotonero y a Becerro, la verdadera fiesta. Divertirse sin control, “menjar, beure i no creure” pasando de todo, sin meterse con nadie, divirtiéndose con los amigos. Festero desde los primeros años de la fundación de la comparsa, siempre relataba que su primer contacto con los Piratas fue su asistencia al "paelló", el Domingo de Pascua, en la Font de la Carrasca, que terminó con todos entrando en la plaza en paños menores, tocando la marcha mora con el mismo "paelló". Ese día se dijo a sí mismo: “Esta és la meua filà”. Y así ha sido durante toda su vida: una vida de pirata, de festero, de amigo. Siempre estarás presente, aunque no puedas caminar, entre los tuyos que somos todos nosotros, la Comparsa de Piratas.

RAFAEL PAYÁ LINARES 18/02/1934 – 22/06/2019

Filà Pirates

Quizás haya sido el festero más extraordinario conocido. Más de 70 años perteneciendo a la filà y sólo vistió el traje de pirata una tarde. Diseñó la primera bandera de la comparsa en 1948 y fue abanderado de la de 1965. En 1974 compartió capitanía con su hermano Gil, pero ni aun así se vistió de festero. A pesar de todo siempre estuvo al tanto de los avatares de la filà y cuando hizo falta allí estuvo él, con su consejo, con su apoyo moral y económico, compartiendo la vida de la comparsa. Tampoco sabemos si habrá sido el festero más extraordinario habido, pero sí el más noble, fiel y leal en nuestra comparsa. Estamos seguros que nos observarás y cuidarás en silencio desde tu actual morada en el cielo y cada 25 de abril te tendremos bien presente.

204 Festers en l'eternitat

AGUSTÍN RICARDO SIRERA HERNÁNDEZ “CORBO” 13/11/1954 – 29/05/2019

Filà Califes

Corbo, què podem dir de tu que no sapiguem ja? Persona seriosa, recta i rigorosa amb les teues idees, però noble i tolerant amb els demés. Tenies dos facetes molt importants en la teua vida: - La primera era la teua família, a la que has dedicat la vida sencera. - La segona ha sigut la festa, de la que ens has ensenyat moltes coses. Vas ser marroc i prompte vas formar part de la Comparsa dels Califes. Vas participar en moltes dianes, vas ser cap d’esquadra i president de la comparsa per a gestionar el 25é aniversari de la seua fundació. I vas ser Alcalde de festes dos vegades i, gràcies a la teua forma seriosa, al bon saber fer i al “bigot” que imposava respecte, tot va transcórrer amb normalitat. Has sigut un bon referent per a tots els que t’han seguit en eixe càrrec. A pesar d’un aire seriós i dur quan veies a la teua família (néts, fills, dona...) vestits de Califa, l’emoció i l’orgull que senties et convertia en una persona sensible i extraordinària. En casa ens has ensenyat tantes coses sobre la festa que qualsevol acte ens recorda a tu i, sobretot, ens has inculcat la teua il·lusió festera gràcies a la qual, quan ens vestim de Califa, notem que estàs amb nosaltres. Gràcies CORBO per tot, sempre estaràs amb nosaltres i en el cor dels teus. I al pas de la marxa mora, descansa en pau.

No esperes el dol del demà, per reconèixer la importància de qui està hui a la teua vida.

Foto cedida per Antonio Barrientos Soriano.

Festers en l'eternitat 205

La Coral Mariola

José Antonio Miró Sempere

Conchita Ferre Reig, més coneguda com a Conchita “La Rosera”

La Família

Banyeres de Mariola coberta per la boira un dia de tardor de l'any 2019, amb la Penya La Blasca al fons. Foto cedida per Antonio Barrientos Soriano.

a Coral Fa 25 anys que la Coral Mariola férem 25 anys

José Antonio Miró Sempere President de la Coral Mariola

Amb aquest títol de gran similitud amb la cançó de Serrat comencem aquest article per posar de manifest eixe fet que enguany ens porta a celebrar el nostre 50é aniversari de cantar junts en grup: de cantar junts a les celebracions més importants de la nostra parròquia; cantar junts als concerts, que han sigut molts; cantar junts col·laborant amb les dues bandes de música, com ha sigut el cas d’aquest any passat; cantar junts, als concerts festers i a les entrades de moros i cristians

amb composicions escrites per a banda i cor... En fi, el cantar és el que ens uneix per a entreteniment i fer gaudir a la gent que ens escolta als concerts, a les celebracions parroquials per a fer arribar, si cap un poc més, el sentit litúrgic i festiu de les diferents celebracions que es fan al nostre poble. En definitiva, que al nostre grup, a la nostra entitat, ens uneix un motiu principal que és cantar, cantar i gaudir de la música i del cant.

El cor a Fontilles. Anys 1973-1974.

208 Banyeruts amb nom propi

Presentació de la Reina de Festes i de la seua Cort d'Honor. 3 d'abril de 1977.

Com molt bé diu Miquel Payá Molina a l’article del pro-

Com qualsevol activitat, tot açò requereix d’un esforç,

grama de festes de 1996, amb el resum del nostre 25

un “sacrifici” i una voluntat molt grans perquè cal de-

aniversari, “és molt difícil que la pervivència en el temps

dicar temps lliure (i de vegades no tan lliure). A més a

de les entitats o associacions vaja unida, com en el nos-

més, has de llevar-lo d’altres activitats o també del que

tre cas, a l’animació musical de les celebracions litúrgi-

pots dedicar a la teua família, ja que requereix un temps

ques que sens dubte ha ajudat a la continuïtat del cor,

i una disciplina d’assistència als assajos als que no sem-

però que de cap manera explica per complet els vint-

pre ens ve bé anar. De qualsevol manera, al final té la

i-cinc anys [en aquest cas en són cinquanta] d’activitat

seua recompensa.

que portem, però és veritat que l’interés de cantar junts

La Coral Mariola es pot considerar com una de les més

és el que dóna la força per a seguir treballant plegats braç amb braç tots junts”, i a més a més quan hem tingut la sort de tindre uns directors que de manera desinteressada, i amb molta paciència, han aconseguit que la Coral Mariola en este llarg període d’activitat hajam fet treballs que per a un cor amateur han quedat en una posició molt decenta en tots els sentits.

antigues de la Comunitat Valenciana, ja que té una trajectòria ininterrompuda des de la seua fundació cap a 1970 fins l’actualitat. Naix a partir d'un grup de joves que en aquella època ens reuníem al Centre de la Joventut, que llavors es trobava en el carrer de La Malena (ubicat en “la Casa del Veterinari”), on actualment es troba la Biblioteca Pública. El coadjutor de la nostra parròquia

En este mig segle d’activitat coral, han passat per la

d'aquell any, D. Luis Alemany, va veure el nostre entu-

nostra entitat més de cinc-centes persones que, amb

siasme musical i ens va proposar cantar en les misses,

més o menys temps de dedicació, han posat el seu gra-

realitzant únicament i exclusivament esta tasca fins a

net de sorra en fer que la Coral Mariola fora una de les

l’any 1973 en el que s’incorpora D. Vicente Vicedo Vañó

tantes entitats que hi ha al poble amb un llarg temps

com a nou vicari de la parròquia i es comença a fer un

d’activitat.

altre tipus de cançó i un altre tipus de polifonia.

Banyeruts amb nom propi 209

a Coral Mariola La Coral Mariola a una missa de celebració de Primera Comunió. Anys 1993-1994.

De la tardor de 1974 és el testimoni gràfic més antic que tenim del cor. Es tracta d'una visita al sanatori de Fontilles.

nes que tenien uns majors coneixements musicals, sent este últim qui es fa càrrec de manera definitiva com a director durant vint-i-set anys, fins a l'any 2004.

El 13 d’abril de 1975, de la mà de D. Vicente Vicedo Vañó cantem junt a la “Rondalla del Hogar Parroquial” i la “Sociedad Musical Bañerense” al Teatre Principal amb motiu de la presentació de la Reina de Festes i la seua Cort d’Honor, sent aquesta la primera actuació on apareix la denominació “Mariola” junt al nom de la coral. En esta actuació vam interpretar, entre altres, dos cançons de l’obra “Apocalipsis” del grup musical Aguaviva, que serien l'embrió del que poc després es va convertir en el musical “Cantaré”. A partir d'este moment la coral comença a compartir la seua activitat en les celebracions litúrgiques amb altres activitats. La representació del muntatge músico-teatral “Cantaré” (estrenat a Banyeres de Mariola a finals de 1976) és un bon exemple d'açò. Este muntatge es va representar en unes quantes localitats del nostre voltant: Albaida, Biar, Castalla, Torrent, i de nou a Banyeres a l'abril de 1977, en la presentació de la Reina de Festes.

En aquesta etapa, sobretot a partir dels anys huitanta, la nostra coral s'especialitza en un repertori polifònic molt variat en quant a autors. Des del més clàssic fins al més modern i tant de religiós com profà. Ocorre el mateix amb l'estil, des del Renaixement a la música actual, amb música religiosa, popular i lleugera. Amb un ampli repertori, la coral comença a oferir concerts a més de la seua participació en les celebracions parroquials.

És a partir d'este moment i pel trasllat de D. Vicente a un altra parròquia quan es fan càrrec de la nostra coral José Luís Pérez Pont i Miquel Payá Molina com a perso-

210

Banyeruts amb nom propi

Cal destacar la participació de la coral en diverses celebracions, representacions, concerts i festivals de localitats de les nostres comarques: Albaida, Bocairent, Castalla, Elda, Torrent, València, Beniarrés o Cocentaina (en el IX Festival coral de la fira de Tots Sants 1989). Els concerts no sols es van limitar a les nostres localitats més pròximes ja que el 12 d’octubre de 1987 rebem a Banyeres de Mariola la coral ”Reformierte Jugend Baselland Chor” de Suïssa. Gràcies al fruit d'aquest intercanvi viatgem a aquell país en el mes d’agost de 1988, actuant també en les poblacions de Füllinsdorf i Frenkendorf, al cantó de Basel.

En aquest mateix any participem amb un concert dins dels actes amb motiu de la inauguració de la Casa de Cultura.

tercanvi amb la Coral Polifònica Alcoiana produint-se la seua visita amb el mateix concert el 5 de gener de 1997 a la nostra església parroquial.

Des de 1992, participen en la direcció de la nostra coral junt amb Miquel Payá Molina, Salvador Calero Beneyto i Francisco José Molina Rubio. El 26 de desembre de 1994, amb direcció compartida, la coral participa en un concert de nadalenques en commemoració del 10é aniversari del cor “Ecali” de Bocairent, junt a aquest cor i la coral d'Adzaneta d'Albaida.

En març de 1998 el Diumenge de Rams a l’església es fa un concert de música religiosa.

El 25 de març de 1995 férem un concert a la parròquia Sant Pere Apòstol a Beniarrés. El 18 de novembre d’este mateix any vàrem celebrar el XXVé aniversari de la Coral, amb motiu del qual es va realitzar un concert junt amb el cor “Discantus” de Cocentaina. En 1996 es participa en els actes de re-inauguració del Teatre Principal en la nova etapa de titularitat municipal. En aquest mateix any la coral va participar en els actes d'agermanament de Banyeres de Mariola amb la població francesa de Campan, actuant en ambdues poblacions (i també posteriorment en el desé aniversari d'aquest agermanament). El 22 de desembre de 1996 fem un concert de Nadal a l’església del Sant Sepulcre d’Alcoi amb motiu d’un in-

El 9 d'octubre de 1999 dins dels actes centrals de la celebració del 750 aniversari de la donació de les viles de Banyeres i Serrella per part del rei Jaume I a Jofré de Loaysa, la coral interpreta una versió per a orgue i conjunt instrumental del “Te Deum” de Mariano Viñas. Aquesta obra es repetirà en el concert del 25é aniversari de la “Societat Musical Banyeres de Mariola” aquell mateix any. També cal destacar aquest any, i dins de l' esmentat 750 aniversari, la col·laboració de membres de la coral en la representació de “La Llegenda de St. Jordi, el drac i la princesa” (el cor, com a tal, ha participat en les dos últimes representacions de 2015 i 2018). El 12 de gener de 2002 la coral ofereix un concert a Vilafranca del Penedés amb motiu de la celebració del 140é aniversari de la Societat Coral “El Penedès”. El 26 de maig la coral catalana ens torna la visita, amb un concert conjunt en l'església. El 22 de desembre d’aquest mateix any es col·labora en la gala d’Unicef en companyia d’altres entitats.

Missa de celebració del XXVé aniversari de la Coral Mariola. 19 de novembre de 1995.

Banyeruts amb nom propi

211

a Coral Mariola A partir de 2004 Salvador Calero Beneyto es fa càrrec com a director titular fins l’actualitat, col·laborant en la tasca de direcció Francisco José Molina Rubio. En 2009 s'incorpora també com a col·laborador en les tasques de direcció Carlos Moisés Miró Domenech, que ha sigut membre actiu de la nostra coral des dels 11 anys, participant a les activitats de la coral com a músic de forma incondicional i absoluta en qualsevol de les activitats desenvolupades per l’agrupació. En 2005 es col·labora en la Gala a benefici de UNICEF i les cordes de tenors i baixos participen en un concert a Bocairent amb la banda “Unió Musical” d'esta població. En aquest mateix any, el 26 de novembre fem el primer concert en la celebració de la festa de Santa Cecília. També en 2005, i després de 35 anys de camí, es van aprovar els estatuts de la coral, adoptant d'esta manera, personalitat jurídica. El 23 d’abril de 2010 s'estrena la “Missa de Sant Jordi”, obra del nostre amic i company Francisco José Molina Rubio, amb participació d'un conjunt instrumental de la Societat Musical Banyeres de Mariola i sota la direcció del seu titular Rafael García Vidal, interpretant-se posteriorment (la missa i una primera part instrumental) en

Una Nit a l'Òpera, 5 de juliol de 2019.

212

Banyeruts amb nom propi

un dels concerts de l’octavari d’aquest mateix any. Es tracta d'una fita des del punt de vista musical per la durada de l'obra i per la modernitat del seu llenguatge. En el 2011 es col·labora amb la Societat Musical Banyeres de Mariola al concert de música festera de la comparsa dels Moros Vells. En juny d’este any es participa també junt a les corals de Bocairent i Beneixama en “La nit de Boleros” que se celebra en aquesta ultima població. El 22 de desembre de 2012 es fa un concert a l’església amb el Cor de Fundació Ribera amb una molt acurada presentació i ambientació nadalenca. El 29 de juny de 2013 organitzem un festival coral al Teatre Principal on participen les corals d’Onil i Beneixama, juntament a la nostra coral. El 15 d'abril de 2014 en la capella de la comunió es fa un concert de música sacra amb una ambientació d'acord a la Setmana Santa. El 31 de maig del mateix any realitzem un intercanvi amb la societat coral “La Ginesta” de La Granada, a la comarca del Penedés, oferint un concert a la nostra localitat. En el mes d’agost participem a l’entrada de moros i cristians de Paterna acompanyant al capità moro. També en aquest mes d'agost col·la-

Concert Hispania. 13 de juliol de 2019.

borem amb la Unió Musical Valladina en un concert a Vallada. El 6 de desembre tornem la visita a la coral “La Ginesta”, visitant de nou la comarca del Penedés, i posteriorment organitzem un concert de Nadal a la parròquia. El 20 de febrer de 2016 col·laborem amb l’Agrupació Musical “Caravaca de la Cruz” de Caravaca (Murcia) en un concert de música festera amb la interpretació de marxes cristianes i mores escrites per a banda i cor. El 9 d’abril de 2017 es col·labora en la XXIII edició del concert dels Moros vells amb la Societat Musical Banyeres de Mariola. El 27 de maig la coral actua al Teatre Echegaray d’Ontinyent en el 10é festival de cors “Ciutat d’Ontinyent” junt a la Coral Infantil i Juvenil “Els infants de Sant Josep” i també amb la Coral “Nou Orfeó”, ambdues d’Oninyent. En agost de 2018 acompanyem a l’entrada del bàndol moro junt a les corals “Coral Crevillentina” i “Nou Orfeó” d'Ontinyent al capità de la comparsa Almogàvers d’aquesta localitat. Al passat any 2019 es van fer col·laboracions amb La Societat Musical de Biar el 27 d’abril junt a les dues corals de Biar “Mare de Déu de Gracia” i “Encant”, el 5 de juliol a la plaça Major en el concert de la XXIV Campanya de Música als Pobles denominat “Una nit a l’Òpera” amb la Societat Musical Banyeres de Mariola i el 13 de juliol al Parc de Vil·la Rosario al concert denominat “Hispania” amb l’Agrupació Musical “La Nova”.

Han sigut cinquanta anys que, de la má i amb l’ajuda de forma totalment altruista dels directors titulars, auxiliats pels subdirectors, ens han portat a fer música amb les nostres veus. Hem compartit i gaudit de cantar junts, d’unir les nostres veus amb altres corals i entitats musicals, de gaudir amb el món de la música amb moltes de les seues formes i sempre compatibilitzant-ho amb les activitats parroquials. En aquest any del cinquantenari, pel qual ja estem caminant, estem intentant tornar a formar la secció del cor infantil i juvenil per a fomentar esta agradable activitat entre els nostres xiquets i xiquetes, i s’han programat dos concerts que a hores de tancar aquest article encara no tenen dates concretades a més d'estar realitzant-se una sèrie d’activitats a les que esteu tots convidats a compartir amb nosaltres. Volem convidar especialment a totes les persones que han format part de la nostra coral dels quals guardem constància documentada. Aquells de qui, pel motiu que siga, no en tenim constància però heu estat en esta la nostra, la vostra agrupació, considereu-vos convidats a participar amb nosaltres. I ja per a finalitzar, convidem a tota la gent jove i no tan jove a compartir i a gaudir d’aquest estil de música que uneix les persones en el cant comú, de la mateixa manera que ens ha unit als qui hem format part de la Coral Mariola des de fa 50 anys.

Banyeruts amb nom propi

213

Conchita Ferre Reig, La Família

Va nàixer el 20 de juliol de 1937, en el si d’una família humil. Els seus pares, Baldomero i Carmen, van saber inculcar-li des de sempre un sentit de la vida responsable, compromés, abnegat i sobretot de servici als demés, que al llarg de la seua vida es va traduir en infinitat de facetes que van tindre la finalitat de servir a totes les persones que necessitaren d’ella en particular, i la comunitat en general. Així va començar la seua vida, rodejada des de ben xicoteta pel món del teatre, sent la seua primera actuació als 5 anys d’edat. “Tot el que en alguna ocasió ha pogut xafar un escenari sap lo màgic que és. No trobes explicació, però és una cosa que pren al teu interior, i t’acompanya al llarg de la teua vida”. Són paraules que Conchita va dir al seu homenatge al teatre, el 23 de febrer de 2018. Baldomero, son pare, que també era músic, en equip amb Carmen, van crear una sèrie de festivals on actuava la banda del poble, i el fi de festa ho tancava la parella infantil Conchita “La Rosera” (que llavors tenia 8 anys) i Pepito Martínez, que cantaven i ballaven en directe (com no). Els festivals tenien lloc cada 15 dies i el ple estava assegurat. Amb la recaptació es van poder pagar nous instruments per a la banda. A partir de l’any 1990, va prendre relleu de la companyia de teatre La Rosera, quan la nostra fundadora va tindre una oferta teatral que no va poder rebutjar. Se Conchita "La Rosera", capitana de la Filà dels Estudiants, junt a les seues germanes Carmen i Angelines. Anys 2006-2007.

214 Banyeruts amb nom propi

Benedicció de la nova bandera de la Societat Musical Banyeres de Mariola apadrinada per Conchita. 18 de novembre de 2007.

la requeria del mateix cel per fundar allí la seua com-

i també a Acció Catòlica, sent la seua presidenta, i va

panyia, i xafar les taules celestials en les quals altres

exercir diversos càrrecs al llarg de la seua vida, sempre

artistes del nostre poble ja estaven actuant.

en bé de la seua comunitat parroquial. També va ser

Conchita va seguir amb el caràcter solidari que se li va donar des d’un principi a la companyia. Les obres que

catequista des dels 15 anys, fins que la seua salut li ho va permetre.

preparava sempre tenien el propòsit de donar els seus

Durant molts anys es va encarregar de la decoració flo-

beneficis a aquell lloc on s’hagués demanat ajuda. El

ral en les grans celebracions de la parròquia, fins al 1982,

nostre volgut Banyeres sempre era el primer.

de forma desinteressada, com un servei a la nostra co-

Una vida amb el teatre per bandera des dels seus primers anys de vida, alimentada per la llavor teatral que va viure a casa. No hi havia faceta d’aquest món que

munitat. Així com al Sant Crist des que es va fundar la seua confraria, també era l’encarregada d’arreglar les flors en Setmana Santa.

ella no dominara: actuar, cantar, ballar, dirigir, confec-

En els últims anys, ja no podia per la seua malaltia, i ja

cionar vestuari, dissenyar decorats, ajudar en la seua

demanava a la junta que li portaren pitxers i ella a casa,

realització... Humilment, ha sigut una part molt significa-

a poc a poc, els arreglava per al Crist, al qual ella tant

tiva de la història del teatre al nostre poble.

estima, i se sent tan unida.

A banda del teatre, ha format part de moltíssimes asso-

En la Confraria de Santa Llúcia, també arreglava les

ciacions i institucions de Banyeres: des de 1960, va per-

flors en companyia d’Angelita “la del Blanco”, amb molt

tànyer a les Dames de la Caritat de la nostra parròquia,

de carinyo i delicadesa perquè tot estiguera a punt.

Banyeruts amb nom propi

215

Conchita " a Rosera" Forma part de les Ames de Casa des de la seua funda-

Com que és una persona molt amant de la música i,

ció. En aquella època organitzaven concursos de cuina,

continuant la seua tradició familiar, la banda tampoc

florals i de labors.

passava de costat, sent una part protagonista en la

Va estar en la junta directiva de l’Associació d’amics dels Reis Mags, sent president Pedro Molina. Va ser el primer any que es va plantar el Betlem a la plaça, i els vestits de Sant Josep i la Verge Maria els va confeccionar ella. És la responsable del grup de Mariola en la peregrinació a Ntra. Sra. De Lourdes des de l’any 1976 ininterrompudament, sempre al servei dels demés. Ara, malgrat el seu estat de salut, continua assistint a les peregrinacions cada any. Creu Roja també és part de la seua vida. Des de la seua fundació en 1984, ha sigut un membre actiu en tot el que se li ha demanat, la constància és la seua gran virtut.

seua vida. Ja des de l'any 1942 la bandera de la nomenada “Banda Filharmònica” estava custodiada pels seus pares quan era director D. Óscar Torderá, per aquell temps la banda va guanyar el Certamen de Xàtiva, i va canviar la denominació a “Banda Municipal”, també va canviar la bandera continuant igualment a la custòdia de la família. Amb motiu de la capitania de la Comparsa dels Estudiants, l'any 2007 es va confeccionar una nova bandera apadrinada per Conchita, qui la va regalar a la Societat Musical Banyeres de Mariola, i va ser beneïda el 18 de novembre de 2007, aquesta bandera segueix a casa de Conchita, la qual la cuida i la custòdia entre acte i acte,

Casada amb Fidel Jordá (Oliva), formaven una pare-

com sempre ha fet. Recorda amb molt de carinyo com

lla tant en el món de la festa com en la música, sem-

li la preparava al seu marit Fidel, i ara a Nacho (el seu

pre compromesos en tots els aspectes relacionats amb

gendre). A sa casa la bandera sempre ha tingut un lloc

aquestes dues facetes.

reservat on ella controla que estiga en perfecte estat,

Conchita sobre l'escenari, una de les seues grans passions.

216

Banyeruts amb nom propi

Gala de la Creu Roja al Teatre Principal. 19 de maig de 2012.

planxant els seus llaços, reparant qualsevol desperfecte... és un ritual que ella segueix cada vegada que la bandera ha d'eixir a qualsevol acte. Posteriorment, per tal de cuidar a la vegada que mostrar les banderes anteriors i la gran quantitat de corbatins que no poden anar penjats en la bandera, Conchita va encarregar i donar a la Societat Musical dos grans vitrines per al local social del carrer Major. En 1979-1981, va formar part de la junta de la Confraria de Sant Jordi, sent la primera dona en formar part de la junta directiva d’aquesta institució. El treballar per i per a la festa ho porta dins de les seues venes. En 1956 va ser abanderada de D. Miguel Ribera per la Comparsa dels Estudiants, i més avant, en 1978-1979, agafaren la capitania ella i 15 dones més, fent gala d’una gran harmonia i complicitat entre elles, sent l’exemple d’una gran unió.

ostentar el càrrec de capitana junt a les seues germanes Carmen i Angelines. Acompanyades pels seus fills i néts, van gaudir de celebrar la seua capitania l’any del centenari de la refundació de la Comparsa dels Estudiants. En l’actualitat ostenta el número 2 en esta comparsa com a viuda de Fidel Jordá Castelló. Una dona entregada al seu poble, que viu tot el que passa en ell. Sempre disposta a acudir allà on se l’ha necessitada, sense fer cap distinció. Una dona lluitadora perquè, encara que les forces no la poden acompanyar, des de sa casa, encara exerceix diverses activitats que l’omplin de vida. Sempre amb ganes de viure i, malgrat tot, sempre amb un somriure als llavis, amb eixa paraula amable que ix de la seua boca. Amb gran fe, demana cada dia a Sant Jordi que l’ajude a seguir endavant per poder afrontar amb alegria els obstacles que se li creuen, i no rendir-se mai.

En l’any 1981-1982 va ser capitana junt a sa mare Carmen “La Rosera”, el seu marit, germans, fills i nebots per a commemorar els 75 anys de la refundació de la Comparsa dels Estudiants. Més avant, en l’any 2006-2007, va

Banyeruts amb nom propi

217

Les Torretes

Joaquín Silvestre i Sempere

Proceso entre Bocairent y Banyeres 1498-1501 (IV) José Luis Vañó Pont

Dejemos que las piedras hablen

Miguel Sempere Martínez

Banyeres a través del tiempo Jn. Carlos Hdez. Teruel

Vista panoràmica del castell de Banyeres de Mariola, en fase de rehabilitació, amb el Teatre Principal als seus peus. Any 1968.

es Joaquín Silvestre i Sempere

Recorrent la província d’Alacant tots podem veure la gran quantitat de castells, torres, torretes, enderrocs... que ens recorden fets d’altres èpoques i que a molts ens du a la ment les lluites entre moros i cristians que es van patir al llarg dels territoris espanyols per la invasió del moros i la posterior i llarga reconquesta dels cristians. Tot açò va ser l’origen de les nostres festes de Moros i Cristians. Festes que any darrere any celebrem per rememorar aquells successos històrics. Devem pensar que molts d’estos castells van ser construïts damunt d’altres estructures semblants ja enderrocades que van pertànyer a cultures molt antigues. Algunes d’aquestes restes tenen una antiguitat d’alguns mil·lennis abans de Crist. Sent menut, buscant rovellons amb mon pare, vaig anar aprenent molts noms de serres, masos, rius, etc, que ens envolten al llarg de la Serra Mariola: El Morro del Porc,

la Penya, el Buixcarró, la Casa Nova, la Casa les Monges, les Cases de Galbis, les Torretes, l’Escorial, l'Eixarc, Nones, el Somo, el Somet, la Font Freda, la Font de la Coveta, el riu Vinalopó, el Barranquet del Llop, … Anys després, eixint en multitud de vegades d’excursió a passejar, o a buscar herbes o rovellons amb la meua família, sempre em cridaven l’atenció les peculiaritats d’alguns d’estos noms. Concretament, el que més m’ha cridat l’atenció sempre és “les Torretes”. Al llarg de la meua vida, sempre que he passat per este lloc no he deixat de preguntar-me el motiu que hi havia per aplicar a una sola torre un nom en plural que ha donat nom al mas que hi ha baix . Les últimes vegades, aprofitant el temps lliure, m’he dedicat a buscar pels voltants i després de gastar molt els prismàtics, fer fotos des de molts dels cims de la zona, fer dibuixos del que he observat, etc, crec que he localitzat

Recreació de dos Torretes. Arxiu de Joaquín Silvestre i Sempere, 2019.

220 Història

la possible explicació. Es tracta d’una alineació de ribes de pedres de diferents grandàries, algunes de considerable magnitud enclavades en el cim d’un penyalar prou elevat. Està situat al Nord-est de la Torreta coneguda com castell del Vinalopó. A l’Oest d’este cim trobem, a l’altra banda del riu, la font dels Brulls, font molt coneguda i amb molts records per als amants de la Serra Mariola. Donada la situació, altitud, proximitat al riu, etc, dins de la meua ignorància i llegint en diversos llibres d’història, tesis doctorals..., pense si podria ser un antic poblat de l’Edat del Bronze (1500-800 aC). Les característiques d’esta etapa són poblats formats per unes quantes cabanyes en llocs abruptes (puig) i quasi inaccessibles. Donat el grapat de segles, esta Edat va decaure a l’inici de l’Edat del Ferro (650-conquesta romana), és natural

que no hi queden grans estructures en peu, però si fa segles enrere n’hi havia podria ser el motiu del nom en plural “Torretes”. Com desconec si és un lloc estudiat per arqueòlegs especialitzats, ja que no he trobat informació del lloc en la quantitat de materials consultats, deixe este escrit com motiu d’estímul als joves investigadors que de segur algun dia aclariran quina mena de restes són, torre o poblat, i de quina època. Haver pensat que pot tractar-se d’un poblat és perquè el cim on es troba és relativament pla, elevat sobre el riu, i amb més de la meitat del perímetre amb impossibilitat de permetre atacs pel gran desnivell, accidentat per grans pedres, respecte al riu. Observant la Torreta que queda, castell del Vinalopó, veiem que està en una costera, però no té resguards de barrancs, penyots, etc. Açò em fa pensar en que l’altra situació podria contenir un poblat donades les característiques del cim.

Riba del possible poblat i al fons el castell del Vinalopó. Arxiu de Joaquín Silvestre i Sempere, 2019.

BIBLIOGRAFIA "Historia de España y de su civilización". María Comas de Montáñez. "Torres i Castells de l’Alcoià-Comtat". J. Mª Segura Martí - J. Torró Abad. "Historia de España". Ed. Planeta - Antonio Domínguez Ortiz. "Las raíces de Bañeres". J. Aparicio Pérez i otros. "Poblados de altura en la Edad del Bronce". Francisco J. López Fernández. "Los Íberos: origen y asentamientos en la Comunidad Valenciana". Ateneo de Valencia. "Alcoy, Geología, Prehistoria". Camilo Visedo Moltó. "El Bronce Final en el Levante peninsular". Francisco J. Jover Maestre.

Història

221

Proceso entre José Luis Vañó Pont En el artículo de este año se llega al final de la información procedente de la parte testifical del pleito y ha sido agrupada, como el año pasado, por temas y que son los siguientes: castillo, familias Marco y Mayques y término municipal. Queda pendiente para el próximo año la sentencia y ejecución de la misma. El testigo Joan Gil, de 62 años, vecino de Castalla, en su declaración asegura que había oído decir en su juventud, a hombres tanto de Banyeres como de Biar y aún de Castalla, que estos pueblos eran antiguos y pertenecían a la Corona Real, y que entonces Banyeres recibía el nombre de Vistabella. Es la primera vez que encontramos en un documento esta denominación para nuestro pueblo. Sí existe una villa así llamada en la comarca del Maestrat, en la provincia de Castelló. Era común que los pueblos tuvieran un almacén de grano, el almudín, donde estaban depositados el trigo y otros cereales para un rápido abastecimiento a la población en caso de necesidad, malas cosechas, etc., y también para su venta a particulares para poder sembrar sus tierras. El de ambos pueblos, en esa época, estaba situado en Bocairent, pero pronto se llegó a un acuerdo de trasladar alguna cantidad del grano a Banyeres y así evitar a sus habitantes tener que desplazarse.

per raho de la dita guerra e quan venia nova alguna que los castellans volien entrar trametien molta gent de Bocayrent al dit Castell e vila de Banyeres per conservar dit loch perque no se.n haguesen de anar los veins del dit loch com no y haia muralla sino solament lo castell”. Hasta hoy en día no se han encontrado restos de la misma. En caso de peligro se refugiaban todos los vecinos en el castillo; no obstante, como veremos en el artículo del año que viene, al final del pleito dicen que las puertas estaban abiertas o cerradas, sin especificar si eran del castillo o de la población. Banyeres estaba muy cerca de la frontera entre el Reino de Castilla y el Reino de Valencia, al que pertenecíamos, y a veces se desencadenaban hostilidades entren ambos. La forma de actuar era que ante el rumor de que los castellanos, iban a “córrer la terra”, abandonaban sus casas, al tiempo que subían todas sus pertenencias personales y de valor al castillo. Las mujeres quedaban allí refugiadas, las cuales durante el día llevaban a cabo los trabajos domésticos, mientras los hombres hacían las labores de vigilancia, y según la gravedad de las noticias, seguían trabajando o no en el campo. Por la noche subían los hombres y dormían todos en el castillo, continuando la

CASTILLO Además de lo publicado en anteriores artículos referentes al castillo, aparecen otros datos que se resumen a continuación. Los arqueólogos que lo han estudiado se muestran de acuerdo que su extensión era mayor que la actual y por ello puede que parte del actual carrer Major estuviera en él integrada. Ya hace años se derribó una casa en la citada calle y apareció un lienzo de muralla por debajo del Teatro Principal. El castillo era entonces el lugar de reunión de las autoridades locales, el Concejo, y así lo sería durante muchos años. También se afirma que Banyeres carecía de muralla, “i que tenien sis homens de continu en el castell de Banyeres Lienzo muralla del castillo en el C/Major.

222 Història

vigilancia. En caso de suponer un grave peligro para sus vidas, algunos llegaban a abandonar la población para refugiarse en otras vecinas. Una de las veces se llegó a pedir ayuda a Bocairent donde los oficiales repicaron la campana, al son de la cual acudió mucha gente y esa misma noche partieron cien hombres bien armados hacia Banyeres, pero afortunadamente no ocurrió nada. Estando Francesc de Malferit en Banyeres se trasladó a Bocairent con ocho o diez hombres, donde estuvo dos días y les encargó que tuviesen suma diligencia en guardar el castillo de Banyeres, diciendo que sabía que Juan de Cardona o su capitán tenían intención de tomar un castillo en la frontera, principalmente el de Banyeres o el de Castalla, para asegurarse el camino a Ondara (folio 348v). La vigilancia, después de la unión de los dos pueblos, solía hacerse del siguiente modo: “por la noche tres hombres de Bocairent guardaban el castillo y dos hombres de Banyeres la acequia y cuando venía el día los hombres de Bocairent custodiaban la puerta del castillo y uno de Banyeres su término desde lo alto de la torre” (folio 299v.). El número de defensores variaba según la gravedad del asunto. Así notifican que Bocairent puso seis hombres en el castillo para que no cayera en manos de los castellanos, otras veces “gentes” sin precisar el número. En cuanto a obras en el mismo, añaden que había una sala en el castillo que estaba derrumbándose y fue nuevamente reedificada costando solamente la cubierta más de 50 libras. Puede que esta sala se corresponda con la recuperada en la última intervención arqueológica efectuada en el patio de armas. Aparecen también los nombres de algunos de los alcaides de la época, así como datos de pagos a los defensores. Doscientos años después, en la Guerra de Sucesión (170714) el castillo demostró su fortaleza y la valentía de sus defensores al no lograr el enemigo entrar en él, pese a los distintos asedios que sufrió y el desigual número de combatientes en ambos bandos. Por ejemplo, en el año 1707 sufrió tres asedios: “Altre municipi borbònic, Banyeres, mentrestant, patia tres assalts al llarg d’aquest any: el 26 de abril, el 8 de maig i el 14 de novembre. En aquest ultim, segons Minyana, participaren més de quatre mil homes de l ’exèrcit de l ’arxiduc, que hagueren de retirar-se davant l ’elevat nombre de pèrdues” [La desfeta d’Alcoi” de Josep Lluís Santonja. Arxiu Municipal d’Alcoi, 2008, página 48]. Lo cierto es que pese a las órdenes del rey Joan II de que fuera derribado, por ser dificultosa su defensa, las posibles intenciones de Bocairent en el mismo sentido, los embates de los distintos asedios sufridos y los años de abandono, el castillo ha resistido hasta nuestros días.

PROPIETARIOS DEL CASTILLO Ampliando el argumento base de este artículo que es el “Proceso entre Bocairent i Banyeres” hacemos un inciso para tratar sobre la propiedad del castillo. En el documento de donación al primer señor feudal de Banyeres, Jaufrido de Loaysa, el rey Jaume I le entrega los castillos y villas de Banyeres y Serrella. Este título de propiedad fue pasando entre los señores feudales y por la compra pasó a Bocairent y con la separación de ambos pueblos volvió a ser propiedad de la villa de Banyeres. Por este motivo llama la atención que, a principios del siglo XX, en 1905, un grupo de vecinos de las calles Major y Sant Jaume presentaron una instancia en el Ayuntamiento en la cual denunciaban “como ruinosas dos de las paredes del castillo emplazado en esta villa y que según noticia es de propiedad de José Segura Doménech.” [Acta del día 12 de febrero de 1905]. En el Registro de Propiedad de Alcoy no consta esta circunstancia y nada ha trascendido sobre este señor. Será en el pleno del Ayuntamiento de 18 de marzo de 1958 cuando: “Se da cuenta por la Presidencia de que el castillo enclavado en el centro de la población y terrenos que lo circundan no figuran en el inventario de bienes de este Ayuntamiento inexplicablemente, por cuanto tanto el castillo como de los terrenos son propiedad de este Ayuntamiento, según es público y notorio desde tiempo inmemorial. Los señores presentes abundando en las manifestaciones de la Presidencia y constándole asimismo que de tiempo inmemorial dichos terrenos y castillo se vienen considerando de la propiedad del Ayuntamiento, acuerdan por unanimidad hacerlo constar en el inventario de bienes municipales y expedir certificado por Secretaría para inscribirlo todo en el Registro de la Propiedad. Los terrenos que circundan el castillo miden 2.879 metros cuadrados y se valora el terreno con el castillo en unas 10.000 pesetas”. También, en la misma sesión se aprueba: “A continuación el [concejal] Sr. José Beneyto Llorca, expone que debía procederse al nombramiento de relevantes personalidades de la localidad y aún de fuera de la misma pero amantes de esta localidad para constituir un Patronato para la defensa y conservación del castillo que se halla situado en el centro de la población por su estado ruinoso y lamentable”. Al mismo tiempo se nombra una comisión para la restauración del mismo presidida por el alcalde Antonio Pastor Berenguer y formada por: “vicepresidente Patricio Barceló Vañó, José Beneyto Llorca, Agustín Pastor Jordá, Gregorio Mora Cardenal, Juan Pérez Silvestre, Jorge Beneyto Mora, Ernesto Ferre Silvestre, Cura párroco [D. Lucas Tomás Gilabert] e Ismael Sanegre Pérez, como secretario, y como miembros de honor: Gregorio Molina Ribera, Alfonso Iniesta Corredor y Juan Mateo Box”.

Història

223

Proceso entre Bocairent y Banyeres 1491 - 1508 (IV) Pero no será hasta la década siguiente cuando se ponga en marcha la restauración estando al frente de la misma Cristóbal Albero Francés, acompañado de un grupo de entusiastas banyeruts que consiguieron iniciar la misma y la cual todavía no ha terminado.

FAMILIAS MARCO Y MAYQUES También aparecen diversas familias de Banyeres las cuales tuvieron cierto protagonismo, algunas de ellas ya fueron nombradas en el primer capítulo, pero de una manera especial destacan dos familias: los Marco y los Mayques. Asimismo ambas ostentaron diversos cargos públicos, pero también tuvieron sus problemas entre ellas que causaron la marcha, casi total, de estas de Banyeres. El apellido Mayques igual aparece con i latina que con y griega. Narra que en la partida del Vinalopó hubo una pelea entre Pere Marco y su hijo Antoni por una parte y, por otra, Pere y Joan Mayques, todos vecinos de Banyeres, que se extendió por todo el término municipal. En ella tomaron parte gran número de banyeruts tanto en uno como en el otro bando. Los Mayques hirieron a Pere Marco con unas lanzadas, por lo que tuvo que acudir el justicia de Bocairent, persiguiéndoles por los términos de Banyeres y Bocairent sin poder localizarlos (folio 357v). No apare-

cen las causas del enfrentamiento entre ambas familias, pero debió ser importante por las consecuencias que tuvo. ¿Sería por algún motivo de faldas, muy típico de la época? Los Marco malheridos fueron llevados a Bocairent. Para la familia Mayques debió ser más doloroso, ya que algunos miembros de la misma estuvieron a favor de los Marco, lo cual originó otra pelea familiar. Así Joan Mayques, que era teniente de alguacil en Banyeres, parece envuelto en otro litigio contra Andreu Mollà, Miquel Mayques, Jaume Doménech y Joan Sirera. De la información recogida en este proceso parece ser que los Marco eran una familia apreciada, pues en otro apartado y sin que al parecer venga a consecuencia de esta pelea y refriéndose al padre de ellos llamado Pere, se dice que el día que falleció se hizo un gran duelo “porque era la luz que lo iluminaba todo”. Como consecuencia de estos problemas, los Marco decidirían abandonar Banyeres y se fueron a vivir a Biar, donde todavía conservan la casa solariega, y los Mayques a Bocairent donde tuvieron la suya en la calle Badia [Urbanisme Modern a Bocairent, de Francisca Vañó Piedra, Revista Festes Bocairent Festes de S. Blai 2018, página 216]. Otra familia de Banyeres que empieza a despuntar es la Mollà. En este pleito aparece Andreu Mollà, como síndico, y en el privilegio de separación de ambas villas citan a Geroni Mollà que es nombrado alcalde de la villa una vez lograda la separación y que posiblemente fuera descendiente de Andreu. Por Bocairent destacan las familias Cerdà y Bodí, sobre todo esta última, miembros de la misma llegaron a ostentar los cargos de alcalde de Bocairent, de Biar y el curato de Banyeres, casi al mismo tiempo.

TÉRMINO MUNICIPAL En la declaración de Joan Cetina, notario y vecino de Ontinyent (folio 349v), manifiesta que “mosén Artés, señor de Banyeres, fue expulsado de Bocairent [no explica el motivo] y por esta razón tenía mala voluntad a los de Bocairent, y no dejaba entrar al ganado de la citada población en el término de Banyeres”. Por ello, pese a la necesidad monetaria que tenía, se negaba a venderlo a la vecina población a pesar del gran interés que Bocairent tenía en comprarlo para que su ganadería pudiera disfrutar de sus pastos y de sus aguas para la agricultura, abrevar sus ganados y lavar la lana de los mismos. Cuando falleció el citado señor feudal fueron sus herederos los que lo vendieron. Fachada con alero de la calle Marco.

224 Història

En la revista Alba, número 28 [año 2017] en el artículo “Estudi i edició d’uns pergamins recuperats de la Universitat de Bocairent (anys 1371-1558)” de Ramon Martí, de la Universitat Autónoma de Barcelona, en la página 78, habla de esta venta: “I per això entenem que aquest Carles podria ser rebesnét de Pere d’Artés, conseller reial i mestre racional a qui el monarca concedí vitalíciament la vila de Bocairent, mort poc després de l ’any 1415. Fill de Pere, Jaume d’Artés, Bocairent retornà a la corona, axí com la seua nora Damieta de Bellvís i el seu nét Jaume l ’any 1446 vengueren el castell i la vila de Banyeres a aquella universitat, tot ingressant sumes considerables. Fills del difunt Gracià d’Artés, aquesta última transacció també fou consentida pels altres germans d’en Jaume, on consten Pere Darnius, la noble Aldonça casada amb Felip Boïl, na noble Beatriu casada amb Bernat de Valleriola i la donzella Violant, que encara no tenia vint anys aleshores”. Recordemos que este pleito lo inicia Banyeres porque quería independizarse de Bocairent y volver a la situación de partida. Por ello no dejan de reclamar que se deben de amojonar los dos términos municipales tal como estaban antes de la venta y deben de ser restituidas las instituciones que tenía Banyeres para regirse y solucionar sus asuntos. Para ello Banyeres está dispuesto a pagar a Bocairent el mismo precio por el que lo adquirió, hechas las deducciones de las rentas que ya ha percibido (folio 231r). Afirman nuestros antepasados que han pagado por daños más de 40.000 sueldos, cantidad mayor de lo que costó la compra. Así como que han tenido que pagar a Ontinyent 16.000 sueldos por mala vecindad entre Bocairent y Ontinyent. Al tiempo se quejan que las autoridades bocairentinas les deniegan el poder ver los documentos, copias de contratos y demás relacionados con Banyeres. Esta negación de acceso a la citada documentación será constante a lo largo de los años. Todas las quejas que formulan la contestación de las autoridades bocairentinas, siempre es la misma: que todo lo que hacen está contemplado en los documentos de compra y en la concordia que firmaron ambos pueblos. “Els banyeruts” protestan por la venta de tierras de cultivo de Banyeres, que pertenecían al antiguo señor feudal a vecinos de Bocairent (folio 380v.), empezando por el mismo alcalde del pueblo, que adquiere algunas de ellas; a todas estas quejas la respuesta siempre es la misma: que como lo han comprado pueden hacer lo que quieran y se excusan que en caso de llevarse a efecto la separación de ambos pueblos sería el origen de un sinfín de pleitos, añadiendo además “que antes nadie quería comprar tierras en Banyeres y ahora con gran prisa muchos de Bocairent tienen tierras en término de Banyeres y al haberlas mejorado valen mucho y se han ido a vivir a Banyeres, por lo que ha aumentado la población”.

Entrada a dependencias en la segunda planta.

Bocairent alega que durante estos años Banyeres ha pasado a 65 habitantes y se han construido nuevas casas como las de: Pere Sebilia, Joan Just, Andreu Mollà, Bartomeu Albero, Joan Doménech, Joan Mayques, Aparici Colomer, Bartomeu Yago, Pere Marco, Pere Mollà, Perot Mollà, Joan Mayques, Jaume Colomer y otros. De esta relación de familias nada nos dice el documento si se correspondían a familias originarias de Banyeres que habían prosperado, o bien se trataba de familias procedentes de Bocairent o de otras poblaciones. Algunos autores de hoy en día quieren justificar la no pertenencia al término municipal histórico de Banyeres de estas tierras al existir documentación de estas propiedades que justifican que desde hace doscientos años pertenecen a familias bocairentinas. Se quedan cortos, pues por lo menos han pasado quinientos años desde que empezaron a comprarlas, como vemos en este pleito que es de los años 1498-1501. Hay que tener en cuenta que la propiedad privada, aunque cambie de dueño y sea de donde sea, continúa perteneciendo al término municipal del pueblo donde está ubicada y no al del propietario. En este proceso llega a afirmarse que: “que los officials de Bocayrent han donat hun tros de terme de Banyeres a Biar e altre tros als vehins de Castalla, lo que nos feia ni.s fora fet ans de la unio” (folio 233r). Cuando dicen Castalla en realidad se refieren al actual Onil, que entonces pertenecía a dicha población. Así entre las diversas reflexiones que provocan y sugieren los hechos que relata este proceso si esto último fuera cierto, ¿qué extensión tendría el término municipal histórico de Banyeres?

Història 225

Dejemos

que

Miguel Sempere Martínez Ante la actual restauración de la cúpula de nuestra iglesia parroquial, cabe hacerse unas reflexiones teniendo como protagonista nuestro magnífico templo parroquial, edificado por nuestros mayores en un tiempo record de dieciocho años 1734-1752, esfuerzo más que considerable para los 2.286 habitantes que según escribe Cavanilles existían en nuestro pueblo en 1794. La gigantesca obra que supuso la edificación del nuevo templo parroquial, en sustitución de aquel situado dentro de las murallas del castillo que fue edificado en el siglo XIII, dedicado a la Virgen de la Misericordia y a San Jorge, siguiendo las instrucciones del Rey Jaime I para los primeros templos de la Reconquista, nos testimonia el gran esfuerzo, la fe, la unión y colaboración de todo el pueblo y el mérito de edificarlo en un

tiempo record, si tenemos en cuenta los medios de que disponían y la magnitud de la obra. Iniciamos como hemos dicho estos apuntes históricos tomando como base la cúpula, tal vez como culminación de la obra, cúspide y vértice que mirando el cielo nos acerca a Dios. En sus inicios la cúpula era chata y rematada con tejas morunas de la época, aunque con interior de las mismas características actuales. Transcurridos ciento treinta años desde la bendición del templo, nuestros mayores se plantearían una segunda fase en este caso en el interior. Conocemos por los apuntes de D. Victoriano Martínez Francés, el Mestre Martínez, el siguiente testimonio: En agosto de 1882 pinté al fresco la media naranja de la iglesia por 500 reales de vellón. Lo lamentable es que no existan fotografías o

testimonio de aquella decoración, que seguro sería muy estudiada y perfectamente acabada conociendo la trayectoria del maestro, autor y creador del Santo Sepulcro y de las andas de San Jorge, destruidos durante la pasada guerra civil, y reproducidos en una magnífica réplica con las existentes en la actualidad. Veinticinco años después, en 1907, Rafael Martínez, hijo del maestro, El Senyor Rafael, el Mestre, realizó trabajos de manutención de las pinturas de su padre en la cúpula, que por alguna filtración de aguas sufrieron daños. ¿Cómo eran las pinturas de la cúpula?, ¿la transformación del templo en plaza de abastos, por ser aquello motivos religiosos, sería la causa de que se pintara todo en blanco? Es de suponer que durante aquella restauración de 1882 se elevara exteriormente la altura de la cúpula, revistiéndola como la conocimos hasta la década de los años sesenta del pasado siglo, con aquellos azulejos lisos de color blanco. Por el transcurso de los años y debido al deterioro normal del tiempo, en la década de los años sesenta del siglo XX, se restauró coronándola de tejas de color verde. Finalmente, en la actualidad, se ha llevado a cabo una actuación especial con entradas de aire para evitar los cambios climáticos y un acabado con tejas azules, más acorde a nuestras tierras mediterráneas y a la advocación de La Virgen de la Mi-

Cúpula original del templo.

226 Història

sericordia, que junto a San Jorge es titular de nuestra parroquia. Y siguiendo el curso de la historia y basándonos en las mejoras interiores iniciadas casi siglo y medio después de su bendición, damos a conocer los testimonios del Maestro Martínez que dejó escritos de su puño y letra; dejando para personas más capacitadas el proceso de restauración que sufrió el templo después de que durante la guerra civil fuera mercado municipal, así como las características de la última actuación tanto de la fachada del templo, como de las escaleras de acceso al mismo y de la cúpula. Del Cuaderno "Curiosidades", del profesor de primera enseñanza de Bañeras, D. Victoriano Martínez Francés: En agosto de 1882 pinté al fresco la media naranja de la iglesia por 500 reales de vellón. En diciembre de 1882 y día de la Purísima, se estrenó la imagen nueva de la misma, que se hizo en Valencia por el precio de 16000 reales de vellón. Por los meses de octubre y noviembre de 1882 hice el trono nuevo de Santa Lucía y doré el mismo y la imagen por el precio de 1.760 reales de vellón. El nueve de diciembre de 1883 se principió la restauración de la iglesia parroquial, por D. Andrés Ureña de Onteniente y terminó en julio de 1884, contando el importe de 30.000 reales de vellón. En los meses de diciembre y enero de 1883-1884, hice teniendo de albañil a Vicente Ribera, el altar de Santa Teresa en la parroquia donde estaba el de Santo Tomás, y costó de obra y talla 3.000 reales de vellón. El dorado posterior por D. Andrés Ureña costó también 3.000 reales de vellón.

Cúpula desde la segunda mitad del siglo XIX hasta los años 60 del siglo XX.

El altar de San Jorge y el de Nuestra Señora de los Desamparados se hicieron en la misma época y costaron 30.000 reales de vellón los dos.

fueron creadas, confeccionadas y

El 2o de diciembre de 1883 terminé la Virgen de los Ángeles y su correspondiente urna con un coste de 3.000 reales de vellón.

carpintero a Miguel Ribera, por un

Santa Teresa de Jesús se hizo en Valencia por D. Damián Pastor por el precio incluso las andas de 5.000 reales de vellón y se estrenaron el 15 de octubre de 1884.

el legado que nos han dejado con el

doradas totalmente en Bañeras por D. Victoriano Martínez, profesor de primera enseñanza, teniendo por coste de 6.000 reales de vellón. Este ha querido ser un homenaje a nuestros mayores, agradeciéndoles templo parroquial.

El altar de San Joaquín fue restaurado, dorado y pintado por el Maestro D. Victoriano Martínez, y los lienzos pintados por su hijo mayor Francisco, costando 3.300 reales de vellón. El día de San Vicente de 1887 regalé al Sr. Cura D. Vicente Nicolás Alfaro, el libro cantoral dedicado a la parroquia, que me costó tres años de hacer. El Jueves Santo de 1888 se estrenó el nuevo sepulcro que costó 14.000 reales de vellón la talla y carpintería que se hizo en Valencia, acabándolo y dorándolo en Bañeras D. Victoriano Martínez por 5.000 reales de vellón. El 23 de abril de 1888 se estrenaron las andas nuevas de San Jorge, que Actual estado de la cúpula recién restaurada.

Història 227

Banyeres a Aspecto de la población de Banyeres de Mariola durante la Guerra de Sucesión – 1ª parte

Jn. Carlos Hdez. Teruel

Prosiguiendo con nuestro viaje por “Banyeres a través del tiempo”, en esta ocasión, nuestro trabajo nos conlleva a introducirnos para conocer, en tanto en cuanto, cómo era el aspecto de la población de Banyeres de Mariola (sus calles, sus edificios, sus gentes, etc.), durante la Guerra de Sucesión, el cual lo constituimos como acompañante al anterior dedicado a las incursiones austracistas que Banyeres sufrió durante dicha guerra y que se irá presentando en tres ediciones. El presente trabajo ha sido posible, en parte, gracias a las valoraciones obtenidas en las conversaciones mantenidas con mi estimable y buen amigo D. Juan Castelló Mora. El entramado de cualquier población está contado principalmente en los documentos que redactaban los notarios, teniendo en cuenta que estos daban fe de lo que le decía el cliente. Para ello indicaremos cuantos hemos podido conocer hasta la fecha, estando conservados en diferentes Archivos Municipales. Asimismo, daremos todas las referencias bibliográficas que se conocen sobre el tema, las cuales están contempladas en un conjunto de trabajos que esporádicamente han sido realizados hasta el momento por diferentes autores, que, como si de piezas de un puzzle se tratasen, al pretender encajarlos se ha podido desentrañar en un contexto básico en que se constituía el núcleo de la población de Bañeres y su entorno durante dicha época, que si bien no es posible en su totalidad, sí que puede servir de referente como punto de partida para llegar a saber cómo llegó paulatinamente hasta entonces y cómo prosiguió evolucionando en tiempos posteriores. En primer lugar, expondremos la descripción de Bañeres realizada por José Manuel Miñana, narrando lo siguiente: “ Y no con menor diligencia se hacían las cosas en un pueblecito que está entre Ontinyent y Biar, en las montañas, llamado Banyeres inclinado

228 Història

con extraordinaria fidelidad al partido del Rey, y muy defendido por una ciudadela situada sobre una roca. La parte inferior de esta roca más ancha, se levanta a manera de una pirámide. Un angosto sendero lleva a un peñasco escarpado por todas partes y abrupto y termina en un edificio que reproduce una puntiaguda cima” 1 Asimismo, encontramos otra en el que lo refleja de la siguiente forma: “Ningún pueblo del reino opuso más tenáz resistencia a los sediciosos que el pueblo de Bañeres, cuyo escarpado terreno sirvió de abrigo a los defensores de Felipe V,…” 2 Por aquel entonces, Bañeres dependía de la Gobernación de Játiva, cuya demarcación administrativa se extendía desde el río Júcar hasta Jijona, que a su vez al pertenecer al Reino de Valencia, era gobernado por un delegado real o Virrey en la capital valenciana. El 14 de octubre de 1628, Felipe IV, mediante privilegio dado en Madrid, concede a Bañeres la segregación de Bocairent, haciéndola efectiva como Universidad Real. En el siglo XVI, los municipios presentaban una determinada tipología, atendiendo a su definición jurídica que, por orden de importancia se hallaban primero las ciudades y las villas, ya que poseían, en términos generales, un territorio perfectamente delimitado y sometido sobre el que se ejercía el gobierno autónomo. Las universidades eran entidades locales con cierto reconocimiento jurídico y autonomía, definiéndose por el común de vecinos que los habitaban. Los lugares, por el contrario, casi no tenían ningún estatuto jurídico ni disfrutaban de territorio propio ni separado, dependiendo por lo general de otras entidades mayores. En el caso de Bañeres, con dicha sentencia de Felipe IV recuperaría la autonomía que obtenía antes de la venta.

CALLEJERO E ILUMINACIÓN En cuanto al desarrollo de la trama urbana por esos años, teniendo como núcleo originario el castillo, ésta crecía paulatinamente circunvalando su ladera meridional, conformándose sucesivamente en calles concéntricas en torno al mencionado castillo, donde se iban ubicando progresivamente las viviendas. Las calles en el siglo XVIII eran simplemente conocidas por sus nombres, no siendo rotuladas como se conoce actualmente. En esta época las calles no sólo se citaban como tal, sino que en ocasiones como partidas: “…cassa sita i puesta en dicha villa partida de la calle mayor, que linda por delante con cassa de Antonio frances, dicha calle en medio por las espaldas con la costera del Castillo camino del calvario en medio…”. 1. La iluminación callejera estaba propiciada por medio de la colocación de antorchas en determinados puntos concretos de algunas fachadas de sus posibles edificios más emblemáticos. Ante el reducido espacio que ofrece la disponibilidad de su callejero, se establecerán las calles que se van mencionando en su probable emplazamiento, suponiendo que en algunos casos una misma calle podría ser nombrada con diferente nombre, dependiendo del tiempo en que es mencionada. Entre las calles existentes, primeramente encontramos la calle Mayor y la calle Nueva en la siguiente anotación: “…una cassa que tenemos, en la calle mayor de dicha villa que presente alinda en cassa y corral de Visente tortosa y salida a la calle nueva que alinda con cassa y corrar de Maria beneito, en corral de francisco camarasa en el horno y corral de dicha villa y calle mayor…”, 2 las cuales siguen hoy día ubicadas en el mismo lugar. Por otra parte podemos encontrar la siguiente referencia que expone cuanto sigue: “…y para cuya seguridad obligo e hipoteco una casa sita y puesta en esta villa en la calle comunmente dicha del carrero de los Beneytos, que linda por dos partes con calle publica, con el huerto de la Abadia y con casa corral de Joseph Camaras,…” 3 La calle mencionada como “pública” era la también llamada calle Nueva, y la de los Beneytos es la actual de Cristòfol Colom. Asimismo, el antiguo Calvario estaba emplazado en las inmediaciones del castillo, constatándose así en una compraventa de una casa con fecha de 10 de junio de 1742, “…una casa sito y puesto en el poblado de dha villa en la costera del castell, según que a linda con camino del calvario, con casa de Felipe Torto-

Ilustración del posible plano de Banyeres a principios del siglo XVIII. En él está representado en línea marrón, lo que posiblemente fuera el perímetro que circunvalaba el lienzo de la tercera muralla, en línea azul las curvas de nivel, la probable ubicación de sus calles, así como el cementerio y, los edificios más representativos; 1. Castillo, 2. Iglesia antigua, 3. Cementerio, 4. Casa Abadía, 5. Ayuntamiento, 6. Antiguo edificio del Ayuntamiento, 7. Cárcel, 8. Hospital y 9. Ermita del Conjurador.

sa vulgarmente llamado de valencia, con Realengo de la villa, y con casa de los herederos de Juan Esteve…”. 4 Aunque la fecha mencionada es posterior al tiempo que nos ocupa, lo comentado en el texto estaría así constituido al tiempo que nos interesa, perdurando hasta dicho año y considerándolo así puesto que la Iglesia antigua aún estaba activa. También coexistía la siguiente calle, “… una casa de habitación y morada con su cubo lapar y ahinar correspondiemes para hacer vino, situada en el poblado d esta dicha villa calle denominada del Olmet, baxo el Conjurador,…”, 5 Cuando dice “bajo el Conjurador”, entendemos que se refiere a la ubicación de la ermita del mismo nombre, la cual corresponde a hoy día a la calle Reconquista. Según en diferentes Protocolos Notariales, también encontramos las siguientes anotaciones: 6 “…lo carrer que pasa la procesó, dit lo carrer del Albacar que de present afronta ab la església parroquial de dita Universitat…”, “Placeta del Olm”, “Costera del Castell ”, “Lo carrer dit del Olmet que afronta ab costa del Castell ”, “La costera del Olmet segons que de present afronta per totes parts ab amprius de la dita Univesitat de Banieres”, “Placeta de l ’Abadia”, “ Via publica dicta del Albacar”. Por las anotaciones descritas, creemos que el carrer del Albacar corresponde a la misma que la del “camino del calvario”. La Placeta del Olm, posiblemente fuera la actual Plaza La Malva. La costera del Castell, a la que hoy es subida del Teatro. La calle del Olmet es la que se ha comentado anteriormente y la Placeta de la Abadía, a la actual Plaza Mayor.

Història 229

Banyeres a través del tiempo Con referencia a la mencionada Placeta del Olm, la ubicamos al no haber más disponibilidad en lo que hoy es la Plaza la Malva, puesto que con motivo de un censal a fecha de 1 de diciembre de 1681, se expone así: “…Joan Esteve labrador y Elisa Joan Ferreo consortes, y Jose Esteve hijo del citado Joan labrador y su mujer Angela Domenech, a favor de Jose Villaplana vecino de Alcoy y labrador sobre una casa sita en la Plaza de baix, frente a la casa de la carniceria a la plaza de dicha dels ferres y a la casa de Agustin Frances de Gaspar…” 7 A lo que a un siglo más tarde, lo refiere con las mismas referencias, ya que con fecha de 8 de julio de 1784, expone lo siguiente: “…Casa Corte está cita en el poblado de la misma en la plaza mayor de ella, lindante por delante con plaza mayor, espaldas plaza de abaxo, casa de Jayme Ribera, con la carniceria, y la pieza de Cabildos que acostumbra tener el Ayuntamiento de esta Villa…” 8 También se puede encontrar otra calle en la siguiente anotación: “…una cassa i corral descuvert situada y possada en la pȓt (presente) Unit de Banieres Partida de el carrer de la madalena qui de presset affronta ab corral de Gerónima olive Ribera viuda de frances Albero, ab cassas i corral de Jaume sempere…” 9 Dicha calle sigue hoy día emplazada en el mismo lugar. Asimismo había otras calles queriéndose conformar, como la calle de San Carlos, que con fecha de 4 de marzo de 1894 se expone: “…en el poblado de esta villa de Bañeras y calle Mayor, señalada con el numero treinta tres de policia, consta de ocho metros de fachada por diez de fondo, lindando por mano derecha entrando, calle de San Vicente antes callejón de San Carlos, izquierda casa de Magdalena Doménech, antes Francisco, y espaldas casa horno de pan cocer de Don José Pascual Frances;…”. 10 Igualmente, también la de Debajo del Castillo, que con fecha de 11 de mayo de 1874 se indica : “…es propietario de una casa almazara D’ molino de aceite, situada en el poblado de esta villa de Bañeras y calle de San Jaime, antes debajo el Castillo, señalada con el número diez y ocho moderno de policia sin haberlo tenido antiguo, con un corrar cubierto y descubierto…”. 11Se la consideraba la de bajo del Castillo, por estar próxima al exterior de lo que constituía la tercera muralla que rodeaba dicha fortaleza

230 Història

y en su interior albergaba la antigua población. Por el mismo tiempo dicha calle era conocida también como la del Conjurador, más concretamente con fecha de 25 de agosto de 1878, cuando se expone: “…una casa de habitación situada en el poblado de esta Villa de Bañeres y calle del Conjurador antes titulada de bajo del Castillo, señalada con el número tres moderno de policia sin haberlo tenido antiguo, cuya medida superficial no consta ni aun aproximadamente, lindante por mano derecha entrando en ella con casa de José Berenguer; izquierda con la de Francisco Doménech y por espaldas comino Real…” 12 Pero finalmente se quedó como dicha calle de San Jaime. A partir de 1753, estando ubicada e inaugurada la nueva Iglesia parroquial desde el año anterior, se va produciendo una significante transformación en el callejero, a lo que la comentada subida del castillo será de la Iglesia vieja, como veremos en el apartado de Comercios. Así también, lo que se conocía como la “Plaza de la Abadía” pasa a ser “Plaza Mayor”, constatándose así en una escritura a fecha de 1 de noviembre de 1767, en la que se dice: “…una casa en el poblado de esta nominada Villa en frente la fuente y Plasa Mayor de ella que alinda con casa de los Herederos de Laureano Ballester, con dicha Plaza y calle publica…” 13Asimismo, la calle conocida como Albacar, o Camino del Calvario, se la conoce más tarde como calle del Castillo por medio de otra escritura a fecha de 31 de enero de 1885: “…una casa de habitación y morada situada en el poblado de esta Villa de Bañeres y calle del Castillo, señalada con el número diez y siete de policia, distribuida en varios departamentos, cuyas dimensiones no constan, lindante por mano derecha entrando en ella con los ensanches del Castillo; izquieda con otra casa de Francisca Sans y por espaldas con la de Antonio Ferrero…” 14 Posiblemente, los “ensanches”, posiblemente, correspondan a lo que se conoce hoy día como la subida al Castillo. Con dicha distribución de calles, y ante el avance de las plazas conquistadas por los austracistas a finales de 1705, Bañeres decidió cerrarlas, “…determinaron que en atención a que los rebeldes i fanaticos estan tan proximos que todos los dias i noches entran en dicha Villa i perturban a los vecinos della para su resguardo es bien que todas las calles se cierren…”

Fragmento del grabado de A. José de Cavanilles de 1797, en el que por medio de Photoshop es retirada la Iglesia actual, pudiendo ilustrar a Bañeres a principios del siglo XVIII, visualizando en primer plano la Torre Font Bona, y al fondo a su castillo, con la Plaza Abadía y la ermita la Madalena.

constituyendo la población en un núcleo defensivo, enmarcado en un perímetro cerrado al que se le denominó como “…el cuerpo de la villa…”,16 que en ocasiones no le fue suficiente, teniéndose que refugiar dentro del mal conservado castillo, pero que sus lienzos de muralla bien les defendieron. 15

VIVIENDAS Y HABITANTES A este apartado, y en cuestión de viviendas, expondremos lo que nos narra D. Pero Corbí en su certificatoria fechada el 10 de febrero de 1707, en la que reseña lo siguiente: “…siendo Banieres un lugar de sien cassas…” 1 También hay que referir que en los protocolos notariales figura, como se ha comentado en el apartado anterior, la existencia de “casa con corral”. Para esta época era habitual que muchas viviendas tuvieran adjunto dicho espacio. En cuanto a sus habitantes se refiere, se muestra como referencia una carta expedida en Villena, a 12 de octubre de 1707, en la que contiene la siguiente anotación: “… la Universidad de Banieres del Reino de Valencia…/… ser su vecindario tan corto que no llega a los 160 vezinos…” 2 Dicho número de vecinos es el referente a cabezas de familia, estando representado cada una de ellas por un promedio oscilante de entre 3’5 y 4’5 de familia, dándose como resultado total unos 640 habitantes, aproximadamente. Los nombres de un determinado número de vecinos en el año 1706 se corresponden con los de represen-

tantes y cabezas de familia de Bañeres. A raíz de las numerosas incursiones austracistas se han constatado los siguientes: Nicolau Margarit, rector; Bernardo Sanz, batlle; Laureano Ballester, notario, 3 casado con Pascuala Francés, la cual estaba en cinta, dando a luz a su hijo Francisco Ballester en el año en cuestión.4 También hay constancia que en 1705 el médico era Joaquín Rico. 5 Algunos de los demás vecinos eran: Bautista Domench, Pedro Albero y Pedro Bodí. 6 En los protocolos notariales de Laureano Ballester, concernientes al año 1706, el cual es un borrador de escrituras, podemos encontrar por diferentes conceptos (renuncia, arrendamiento, testamento, etc.), a los siguientes vecinos de Bañeres: Pere Albero, Joseph Ferrero, Agustí Francés, Juan Albero, Tomás Berenguer, Basili Ribera, Jaume Sempere, Frances Berenguer, Antoni Sempere, Joseph Puig, Joseph Prats, así como entre algunos más. 7

LAS PARTIDAS QUE COMPRENDÍAN EL TÉRMINO Además de las casas pertenecientes al núcleo urbano, se encontraban las diseminadas por el extenso término de la Villa, como el que encontramos en el siguiente texto: “ Venda d’ una heredat en la partida de Massanet, terme de Bañeres efectuada per Roc Reig, mayor, llaurador de Bocairent, a Esteve Tudela, notari, per 1207 lliures 10sous. Travessada pels camins de Bocairent a Banyeres i per la senda de

Història

231

Banyeres a través del tiempo Castalla, de 100 fanecades amb terra campa y vinya, secà i regadiu, que havia quedat assolada durante la guerra”. 1 Asimismo se encontraban diferentes parajes. En los Protocolos Notariales de Joseph Verdú de julio de 1695, 2 se mencionan los siguientes: Partida del Morer. Foia de Ilario, que hui de present afronta ab lo ort de la Font Bona. Partida de la Font Santa. Partida de Vinyals… ab brasal del Canyanet. Partida de la Bodega. Partida de Serrella, que hui afronta ab Mont Real.* Partida de Ull de Canals. Partida de les Vegues. Partida dels Regalls… asagador de Maçanet. Partida dita del Cacho. Partida de Benasait. Partida de la Povila. Barranco de la Estruga cami de Sesilleta y Barranch dels Pinarets. Arteta de Vidal. Partida de la Solana que de present afronta ab cami de Castella. Ampriu de l ’Amargal… senda de Borreda. *Mont Real = Patrimonio Real; Tierras de realengo.

También aparecen en otros Protocolos Notariales los determinados como: 2 Partida de les Vinyes. Barranch de Benacayt. Partida dicta de l ’Orta de la baça confrontatur cum itinere de Alcoy. Partida de la Font Santa vugarment dit Les Fanecadetes. Assagador de Pont Larch. Partida de Cestalajes. Barranch del camp de la Barraca. La Foia dels Pins. La marjal det del Pou Larch y ab camí que va a la Vall de Biar. Partida del Todoner. Partida de la Vagaça. Barranch del Teular. Partida de la Mata. Les foies del Perolit dita de la foia de la Llumearia. Partida del Vincle segons que de present afronta ab la sequia mayor ab senda dels vinyans ab cami del moli. Igualmente podemos encontrar el también conocido como “El Partidor”: “…Que arrimandose à ella Don Rafael Nebot, con su Regimiento de Caballeria, los entonces Justicia, y Jurados de Bañeres, y otras personas al sitio nombrado el Partidor, distante un cuarto de legua,…” 3 De la misma forma, se encontraba el paraje narrado como sigue: “…la orta esta situad y possat en dita Unit partida de els terrers dita la jovadeta dels pobres que sera de llaurar sinch jornals que de present affronta ab cami de el masset ab terra de Gordi frances i terra de Visent Juan i ab riu que va a la Vall de Biar affagador i

232 Història

cami carril per mig ab terra de frances camarasa i terra de Andreu sans ab sondret de Aigua de les aigues de Vinalopo…” 4

AYUNTAMIENTO Está documentada la existencia por lo menos desde 1694 en la actual calle Mayor, que ya se le denominaba como Casa Corte, aunque en valenciano era “Sala del comú” o “Sala de la vila”, cuya propiedad estaba en entredicho, describiendo su ubicación de la siguiente manera: “una casa sita en esta villa en la calle Mayor que confronta por un lado con la casa de Juan Francés y por el otro con la casa de Antonio y Miguel Mollá, la calle de por medio y por la espalda con la calle Nueva” 1. Por los datos expuestos, creemos que posiblemente estaría ubicado a la altura del nº 11 de la actual calle Mayor. Asimismo estuvo ubicada en dicho lugar posiblemente hasta que con la nueva construcción del templo parroquial fuera configurándose la actual plaza Mayor, culminando con la edificación del también nuevo Ayuntamiento, del que vendría a ser a partir de la segunda mitad del s. XVIII, existiendo una escritura de arrendamiento con fecha de 8 de Julio de 1784, en la que ya hay constancia de que estaba allí. 2 Continuará…

Volumen en cuarto, en el que contiene las copias de los Protocolos Notariales de Laureano Ballester, recogiendo los años 1705-1707. Está encuadernado en pergamino, sujetándose con cuatro cordeles, dos desde la cubierta y, otros dos que nacen en la contracubierta. Archivo Municipal de Alcoy. Sig. 1361.

FUENTES DOCUMENTALES

Fragmento del escrito no 16 de Laureano Ballester. f.

18r. A.M.Ba.

Viviendas y habitantes

En introducción 1

La Guerra de Sucesión en Valencia (De Bello Rustico

Valentino). José Manuel Miñana. Edición a cargo de F. J. Pé-

Fragmento de la certificatoria de D. Pedro Corbi. Copia

nº 7 de las escritas por Laureano Ballester. f. 6v. A.M.Ba. Fragmento de la carta expedida en Villena. Copia nº 11

rez i Durá y J. M.ª Estellés i González. Institución Alfonso El

Magnánimo. Institución Valenciana de Estudios e Investiga-

de las escritas por Laureano Ballester. f. 11r. A.M.Ba.

ción, 1985. Libro II; Pág. 172.

Décadas de la Historia. Reino de Valencia. Juan B. Pera-

les. Tomo III. Libro cuarto. 1880. Pág. 843.

Fragmento del escrito no 43 de Laureano Ballester. f.

72r-72v. A.M.Ba. 4

Protocolos Notariales de Francisco Ballester; Corres-

pondientes a los años 1731-1740. fol. 3. A.M.A. Sig.: 1368.

Callejero e iluminación 1

Protocolos notariales de Laureano Ballester. Correspon-

diente al año1730 (1725-1732), f. 10r. A.M.A. Sig.: 1366. 2

Protocolos notariales de Laureano Ballester. Corres-

pondiente al año1708 (1707-1712), f.4r. A.M.A. Sig.: 1363 3

Protocolos notariales de Francisco Ballester. Corres-

pondiente al año 1732 (1731-1740), f. 31r. A.M.A. Sig.: 1368. 4

Protocolos Notariales de Laureano Ballester. Corres-

pondiente al año 1705 (1705-1707), f. 114v-116v. A.M.A. Sig.: 1361. 6

Nombres que aparecen en la copia número 16 de las

copias escritas por Laureano Ballester. A.M.Ba. 7

Protocolos Notariales de Laureano Ballester. Corres-

pondientes al año 1706 (1705-1707), primeros folios de relación de escrituras, sin foliar. A.M.A. Sig.: 1361.

Protocolos notariales de Nicolás Lillo. Correspondiente

Las partidas que comprendían el término

al año 1742 (1742-1751), f. 22v. A.M.A. Sig.: 1391. 5

Protocolos notariales de Vicente Calabuig Molina. Co-

rrespondiente al año 1792, f. 102v-105r. A.M.O. 6

Noticia de algunos topónimos de Banyeres del siglo

XVII. Antonio Castelló Candela. El Nostre Ciudad. Sábado, 23 de Agosto de 2014. 7

Datos facilitados por D. Juan Castelló Mora.

Protocolos Notariales de Laureano Ballester Garrigós.

Correspondiente al año 1784 (1783-1784), f. 78v-79v. A.M.A. Sig.: 1412.

La guerra de Successió per la Monarquia Hispànica a

Bocairent i a la Serra de Mariola (1700-1714). Vicent Terol i Reig. Col·lecció Estudis Locals. Ajuntamen de Bocairent. 2015. Pág. 80. 2

Misma referencia que el 4 de Callejero e iluminación.

"Por la Villa de Bocayrente con la Villa de Bañeres”. Pág.

5. Se trata de las alegaciones en derecho, por el Abogado D. Pedro Dolz del Castellar, pronunciado en la Real Audiencia de Valencia el 30 de Julio de 1729, para intentar que Banyeres

Protocolos Notariales de Laureano Ballester. Corres-

siguiera pagando a Bocairent las 210 libras anuales, que pa-

pondiente al año 1705 (1705-1707), f. 244v-245r. A.M.A. Sig.: 1361.

gaba antes de la guerra en cuestión. Libro de Ordenes de los

Protocolos Notariales de José Castelló Rico. Corres-

pondiente al año 1894, f. 58r-59v. A.M.A. Sig.:7671. 11

Protocolos Notariales de José Castelló Rico. Corres-

años de 1721 hasta 1735. A.M.B. 4

Protocolos Notariales de Laureano Ballester. Corres-

pondiente al año 1705 (1705-1707); f. 256v-258r. A.M.A. Sig.: 1361.

pondiente al año1874, f. 471r-474r. A.M.A. Sig.: 7650. 12

Protocolos Notariales de José Castelló Rico. Corres-

Ayuntamiento

pondiente al año 1878, f. 1.161r-1.164v. A.M.A. Sig.: 7655. 13

Protocolos Notariales de Francisco Ballester. Corres-

pondiente al año 1767, f. 136r-138r. A.M.A. Sig.: 1381. 14

Protocolos Notariales de José Castelló Rico. Corres-

pondiente al año 1885, f.113r-116r. A.M.A. Sig.: 7662. 15

Fragmento del escrito no 43 de Laureano Ballester. f.

72v. A.M.Ba.

Sentencia del 25 de octubre de 1383. José Luis Vañó

Pont. Festes i fira de Santa María Magdalena. Banyeres de Mariola, juliol de 2007. 2

Protocolos Notariales de Laureano Ballester Garrigós.

Correspondiente al año 1784 (1783-1784); f. 78v-79v. A.M.A. Sig.: 1412.

Història

233

Programa de Festes de Sant Jordi 2020 - 1/2

Articles inside

La Coral Mariola José Antonio Miró Sempere

Festers en l’eternitat

Proceso entre Bocairent y Banyeres 1498-1501 (IV) José Luis Vañó Pont

Les Torretes Joaquín Silvestre i Sempere

Dejemos que las piedras hablen Miguel Sempere Martínez

Conchita Ferre Reig, més coneguda com a Conchita “La Rosera

El verdadero sentimiento de la fiesta M.A.I

Banyeres a través del tiempo Jn. Carlos Hdez. Teruel