Col·legi Fundació Ribera La Comunitat Educativa

Xerrada Solc addició al tabac.

F U N D A C I Ó

S A N T COL·LEGIS

DIOCESANS

V I C E N T

M À R T I R

Curs 2020-2021

Un octubre de 1920 va moure el col·legi en la Fundació Ribera. Aquest curs seria el del centenari. Cent anys ensenyant i educant en la Fundació Ribera. Però la convivència amb la Covid-19, que arrosseguem des del curs passat, marcarà el discórrer del curs 20/21. El començàvem amb instruccions i més instruccions. Per exemple, sobre com anaven a fer-se les entrades i eixides al centre, que es faran escalonades per evitar les aglomeracions; termòmetres per prendre la temperatura a l’entrada del col·legi; ventilació i classes bombolla en infantil fins a 3r de primària i a partir de 4t de primària, en ESO i en el Cicle Formatiu, fer grups estables de convivència guardant la distància interpersonal de 1,5 m. Aquesta mesura, per exemple, contemplava conseqüències perquè ens va obligar a modificar sitares a les aules i reordenar les classes més nombroses a les aules més grans. Es va doblar el servici de neteja, es va fer obligatori l’ús de les mascaretes des de la primària; també es va tindre que preparar un aula covid per atendre possibles casos i es van desenvolupar els entorns virtuals d’aprenentatge ja iniciats el curs anterior per estar preparats per a situacions especials de tancament de classes. Recordem que en agost de 2020 vivíem una fase expansiva del coronavirus i que el curs estava a punt de començar. Encara que tot era prou incert, i hi havia nerviosisme, el curs va moure en setembre. Totes les mesures preparades van ser consensuades per la Titularitat, l’Equip Directiu i l’Ampa amb perfecta coordinació per dur endavant un curs difícil i complex marcat per la pandèmia. Estàvem sota les directrius de la Conselleria de Sanitat, que manava sobre la d’educació perquè les mesures sanitàries eren en eixos moments les prioritàries. S’havia designat una professora covid, Mª Ángeles Belda, encarregada de la supervisió i materialització de les diferents actuacions i mesures contra la pandèmia, i seria ella la que feia de contacte del centre amb l’àrea de Salut d’Alcoi a la qual nosaltres pertanyem. Des d’allí, des de Sanitat Pública d’Alcoi es prenen les decisions sobre les actuacions que s’havien de fer al col·legi sobre els possibles contagis i que nosaltres vam acatar. Amb el kit Covid (mascareta de reserva, gel hidroalcohòlic…) que els alumnes duien a classe i amb el compromís parental de com havien d’actuar amb la situació pandèmica que estàvem vivint, més l’ajuda d’alguns pares que desinteressadament van col·la-

borar en senyalística, mampares, paper… És important destacar-ho, i dir que tota pedra fa paret, perquè tots aquests favors van evitar fer un forat econòmic al centre. Per una altra banda, vam rebre una ajuda econòmica Covid extraordinària de Conselleria per a despeses en la neteja i una professora extra Covid en primària per poder fer que cap classe passara dels 25 alumnes. En canvi, no vam tindre cap ajuda a la Secundària tot i que teníem classes que superaven els dits 25 alumnes. Amb aquesta conjuntura vam moure i començar un curs estrany, ple de dificultats per socialitzar-se que és un dels fonaments de l’escola i davant tanta restricció s’acordà que les activitats extraescolars oferides per la Fundació Ribera es reduïren a la mínima expressió, les classes d’anglés. Totes les altres s’ajornaven a una millora de les circumstàncies pandèmiques.

Però com que no teníem prou amb la pandèmia vam haver de suportar, sorpresos, la tramitació de la Lomloei veure “les 117 esmenes conjuntes de PSOE i UnidasPodemos (més les 54 d’aquest últim partit en solitari)(que) confirmen la seua voluntat d’incrementar el nombre de places exclusivament públiques en tots els nivells educatius, i especialment en Educació Infantil (0-3 anys); acabar amb la complementarietat de xarxes (pública i concertada); suprimir la llibertat d’elecció de les famílies com a criteri per a mantindre o reduir aules; incrementar el control per l’Administració del procés d’admissió d’alumnes (centralització en una “caixa única”)…” com ho denunciarà el comunicat de premsa que Escoles Catòliques i altres organitzacions educatives van publicar el 29 de setembre de 2020. Un clar atac a la llibertat d’ensenyament que es va fer efectiva poc després amb l’aprovació de la llei el 23 de desembre de 2020. Era necessària la tramitació i aprovació de la llei en els temps tan difícils que estàvem vivint? El nostre Arquebisbe, el Cardenal Antonio Cañizares, va publicar la seua carta setmanal de 27 de novembre respecte a la llei educativa amb el suggeridor títol: “Día de Duelo: Ley Celáa” davant la preocupació d’una llei, una vegada més, poc consensuada per tots els partits polítics que serà vigent a partir del curs 2022/23 i que repercuteix a tota la comunitat educativa, com allí denúncia el Cardenal Arquebisbe de València,per la falta de respecte a la Constitució, Tractats internacionals, acords església-estat… Cal una nova llei? Ajuda a estabilitzar l’educació i té projecció de futur? És necessari arraconar més encara l’educació concertada? Preguntes que hem de fer-nos perquè es corre el perill d’estar fent un estat omnímode, totpoderós, a partir d’una educació que es pretén estiga sols en mans de l’estat, oblidant a pares,la llibertat religiosa… L’educació és signe d’esperança però en Espanya és incertesa una vegada més.

Es va presentar al Consell Escolar de Centre la Programació General Anual on es contemplaven les activitats extraescolars i complementàries que habitualment es programen cada curs. Ara bé, tots teníem clar que no anava a dur-se a terme per totes les restriccions. Però, com hem dit abans, i malgrat que les condicions impedien qualsevol activitat, es va haver de ser imaginatius i transformar eixa programació de forma que es fera i es treballara en el col·legi, sense poder eixir, però que no fora impediment per oferir tasques de qualitat i educatives. A mode d’exemple, podem dir que de les activitats de Nadal es van fer gravacions i es van deixar en la web perquè tothom ho poguera veure. També es va fer online el VI Encontre família-escola, les celebracions de l’aprenentatge, setmana del llibre, jornades de portes obertes virtuals… També es van fer visites virtuals a museus, ja que no podíem anar… La falta de presencialitat en el centre (sols accedien els professors i els alumnes) va ser substituïda per les xarxes. La Fundació Ribera va obrir comptes en Instagram i Facebook com una forma més d’apropar l’escola a

Ofrena a Maria.

les famílies. Comunicar allò que es fa al centre, mostrar l’ensenyament i l’educació de les aules. Cal recordar que els pares no havien d’accedir al col·legi i que les reunions es feien preferentment per Google-Meet. També per una comunicació ràpida i instantània es va obrir un canal de Telegram. Les xarxes socials han sigut molt importants per sentir-nos prop. Així mateix, les programacions dels professors estaven marcades pels entorns virtuals d’aprenentatge (Eva) a través d’Edmodo i dels correus electrònics. Es van fer comptes als professors i a tots els alumnes d’ESO amb el domini @fundacionribera.com.

Però no tot ha sigut virtual. Calia fer activitats que d’alguna manera requeriren presencialitat i acció. Es van preparar excursions i eixides per la nostra rodalia que van presidir les activitats complementàries. Però també es treballaren altres activitats com per exemple el projecte de compostatge iniciat amb el M.I. Ajuntament amb l’objectiu de conscienciar a l’alumnat de la importància de la sostenibilitat i de l’economia circular. Perquè front les incerteses que presenta la realitat virtual respecte a l’ensenyament i les xarxes socials sobre la socialització, el claustre de professors de la Fundació Ribera va ser conscient que no es podien menysprear les activitats que requereixen esforç i presencialitat perquè l’educació no pot rendir-se a l’aïllament que la nova vida virtual a través de la pandèmia ha accelerat. A més a més, preguntem-nos també si en els temps que vivim, es pot mantenir silenci i reflexió? Són bàsics en educació. En l’escola, al menys no hi ha mòbil, però a l’eixida de l’horari escolar s’estan fent ments disperses pendents del Whatsapp o dels correus electrònics que entren a cada moment en els nostres mòbils i ordinadors. Hem d’ajudar als nostres alumnes a saber trobar moments d’introspecció i d’avorriment, de solitud, que són claus per a la creativitat. És un repte per a l’escola lluitar contra el ritme frenètic de les pantalles, dels vídeos que són més apetitoses que l’esforç que requereix la comprensió de qualsevol text que ens trobem en els llibres, en l’escola. És un desafiament per al professorat lluitar contra el món virtual que se’ns ve damunt a través del pla lector que treballa acuradament cada any el centre. Llegir, reflexionar, comprendre…per desenvolupar la personalitat i enfrontar-se a la realitat. Però encara ens ve més pressió a l’escola ja que estem a les portes del “metaverso” que vol implementar Facebook per crear una experiència “immersiva i multisensorial” que podrà aïllar-nos en paradisos artificials si sols som capaços de veure amb ulleres virtuals. S’ha d’anar més enllà. L’escola ha de preparar a l’alumnat per a pensar, per a raonar, és a dir, a saber considerar qualsevol qüestió amb atenció i deteniment, especialment per a estudiar-la, comprendre-la bé, i així, formar-se una opinió, un punt de vista propi, o també saber prendre una decisió sobre allò que estem qüestionant-se.

La pandèmia també ens ha condicionat les celebracions. Encara no s’ha pogut fer l’acomiadament pú-

blic a les professores Laura Albero Ribera i Elvira Vañó Ferre jubilades després de més de trenta-cinc anys de dedicació a la docència. Tota una vida entregada a successives generacions d’alumnes. Elles també van participar activament en la transició d’un col·legi de monges a un altre de laics. Per una altra banda, també destacar que ha sigut per a la institució educativa un curs trist perquè van faltar En Manuel Soler Espí, el 3 de gener de 2021, qui va ser President de la Fundació i que era membre del Patronat i En Ricardo Díaz de Rábago Verdeguer, el 3 de juliol de 2021, sent President de la Fundació Ribera. Els dos van donar molt de temps per la Fundació, des del Patronat què és l’òrgan rector van participar activament perquè el seu funcionament fóra el millor possible i que l’escola treballara amb tranquil·litat i seguretat pel bé dels seus alumnes, per ensenyar-los i també per educar-los, no oblidant mai l’essència de l’humanisme cristià que va inspirar als fundadors de la Fundació Ribera. Els dos volien celebrar el centenari del col·legi que es celebrava aquest curs, però evidentment la Covid-19 no ha deixat fer actes extraordinaris perquè no eren temps per a celebracions.

Tot ha vingut marcat per la pandèmia. Recordem que no s’ha pogut fer un acte acadèmic de lliurament de premis extraordinaris com altres anys. Però hem donat en el centre els “Premis Extraordinaris al Rendiment Acadèmic d’Educació Primària” a les nostres alumnes Lidia Gisbert Ferre i Carolina Valor Belda. Treballar per l’excel·lència té també recompenses. Així mateix i seguint amb la intensitat de treball s’han seguit les col·laboracions amb diferents universitats, amb alumnes de pràctiques que han vingut al centre i que han participat amb nosaltres en les diferents activitats. Fruit d’aquest intens treball destacar que la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR) va decidir que treballàrem amb ells en la comissió de qualitat del seu grau d’infantil. No obstant, s’han seguit totes les tasques de col·laboració amb el grau de magisteri de la Universitat Cardenal Herrera-Ceu de València. Així mateix, s’ha donat continuïtat a la formació del professorat. Aquest curs, destacar la formació en àmbits d’ESO. Ens vam veure obligats per Conselleria a implementar aquesta mesura pedagògica en 1r d’ESO i requeria un reforç per part dels professors per treballar des de projectes. Situació que per a nosaltres és donar continuïtat al treball d’abp i aps que ja fem en primària. Una vegada més se’ns demanen noves tasques en temps complexes, més dificultats per al professorat que, a més a més, ha de suportar un forta càrrega burocràtica que li resta d’alguna forma dedicació a l’alumnat.

“Cent anys educant” perquè a més d’ensenyar la Fundació Ribera ha sigut un centre on s’ha volgut fer que Déu siga real, amor entre els homes; cent anys de proposar la salvació a moltes generacions. De pregàries, d’ofrenes…de mostrar la veritat de Jesucrist, encara que siga molesta. Tot amb una forta implicació de la comunitat educativa. També dels pares. Acabant el curs, el 22 de juny de 2021 és va fer el canvi d’AMPA i Francisco José Sempere Avellán, després d’uns anys complexes marcats per la pandèmia però amb la implicació de tota la seua Junta Directiva, els quals han treballat per l’adequació i millora dels patis del col·legi, li passava el testimoni a Mª Teresa Francés Barceló que amb il·lusió de treballar per tots els alumnes agafava la responsabilitat junt a una renovada Junta Directiva. Sant Jordi va proclamar a partir de la seua persona a Jesucrist. Ell va lluitar per la renovació del món en la seua època, i així ha d’educar el col·legi. Encara que ens ha tocat viure un temps en què no es comparteix una concepció comuna sobre el món i la vida; que hi ha un fort setge a la religió i que des de diferents ideologies polítiques es pretén rebaixar i eliminar les expressions de religiositat. Però, per tot això, es fa necessari educar des de Jesucrist i mostrar el seu ensenyament i fer veure al món que la ignorància i els prejudicis són els que fan parèixer incompatibles la modernitat i el cristianisme. Sant Jordi es va donar ell mateix, el seu cos, ell va ser ofrena en el període que va viure. Moments també de complexitat, de no acceptació dels cristians. És a ell, com a Patró de Banyeres de Mariola a qui ens encomanem per poder continuar la nostra tasca d’ensenyar i educar a les diferents generacions del nostre poble.