Butlletí Informació Morella

pag.8 Comencen les obres del Parador

La tira

SUMARI

2

Ajuntament Fax Ajuntament

964 16 00 34 964 16 07 62

Aigües de Morella: 699 43 49 18 964 17 33 44 Biblioteca 964 16 09 87 BOMBERS -Emergències 112 Butà 964 16 03 31 Casa Abadia (Arxiprestal) 964 16 03 79 Casa Ciurana 964 17 31 47 Castell 964 17 31 28 Centre de Salut 964 16 09 62 CISE 964 17 30 08 Col·legi Mare de Déu de Vallivana 964 17 32 03 Coop. S. Antoni Abad 964 16 01 93 Correus 964 16 03 13 Creu Roja 964 16 03 80 Electra Maestrazgo 964 17 32 75 Els Ports Ràdio 96416 10 12 Escola Llar 964 16 02 25 EPA 964 17 31 41 Farmàcia 964 16 00 04 687 76 25 34 Funerària 964 16 03 66 Guarderia 964 17 33 45 GUÀRDIA CIVIL 964 16 00 11 062 Hospital Comarcal Vinaròs 964 47 70 00 INSS 964 16 00 78 Inst. Batxillerat 964 16 01 34 Notaria 964 16 02 91 Loteria 964 16 00 21 OCAPA 964 16 03 04 Oficina Turisme 964 17 30 32 Piscina Municipal 964 17 31 80 Policia Local 609 89 14 88 Registre de propietat 964 16 01 72 Residència S. Joan Bautista 964 16 10 36 Santuari de Vallivana 964 76 31 76 Servei de Recaptació 964 16 10 63 TAXI 659 48 78 61 Violència de gènere 016 Avaries

Oficina

Pàgina web: Ajuntament www.morella.net E-mail:ajuntament@morella.net

Conviccions i determinació

Les crisis sòn el pròleg de la renovació de la societat. És cert que les dificultats ens obliguen a revisar, jerarquitzar i saber qué és el més important. I, ara, és el moment de sumar austeritat i imaginació, impuls i eficàcia, innovació i experiència.

El principal objectiu de l’Ajuntament de Morella és la contribució a generar treball a través d’una economia sana capaç d’aprofitar totes les potencialitats de la nostra ciutat. Ja ens agradarie tindre més recursos i competències per actuar contra l’atur, però en la nostra humil aportació des de sempre hem prioritzat la promoció económica. El nou escorxador, el parc solar o tot el ventall de propostes turístiques en son una bona mostra.

Amb convicció i determinació afrontem també el deute i la morositat que ens provoque els impagaments de la Generalitat.

Durant aquestos primers mesos de l’any 2011 i, a pesar del govern valencià que continua sense pagar el milió llarg d’euros que ens deu, es compliran els compromisos financers amb tots els acreedors.

A Morella sabem ben bé l’esforç que ens costa tot. Per això estem entrenats en eixe espèrit de superació, en eixa voluntat de mirar endavant.

En les pàgines que s’inclouen en esta revista podran vore un resum de l’activitat muncipal, la descripció de la ciutat viva que, pas a pas, es configure en una societat socialment avançada.

No, no sòn temps fàcils però la història –com diu el clàssic- no sap d’excuses.

Ximo Puig

Bon any per a tots i ànim.

Alcalde de Morella

Excm. Ajuntament de Morella Alcalde-president: Ximo Puig i Ferrer.

Direcció: Ernesto Blanch Marín Coordinació: David Gil Redacció: David Gil i Paola Segura Disseny i maquetació: Miguel Ángel Troncho Fotografies: David Gil, Paola Segura, COMUNICACIONS DELS PORTS S.A., Ernesto Blanch, Miguel Ángel Troncho, Eva Borràs; Borja Soler, , Raul Franz.

Col·laboradors: Julià Pastor Amela, CISE, José Miguel Gasulla, Ajuntament de Benicàsssim, i Carlos Milián Agraïments: Alumnes del IES Els Ports, Carmen Nuñez Edició: Ajuntament de Morella Imprimeix: 4colors Dipòsit Legal: CS-146-2008

3

Morella

Línia oberta

Setembre 2009 - desembre 2010

Carta de l’Alcalde

3

La Qüestió

L’Escorxador, el nou motor de l’indústria agroalimentària Morella inaugura una nova infraestructura clau per al seu futur. Puig destaca que ha de ser el motor per a potenciar l’indústria alimentària

M

orella ja disposa d’un dels projectes més importants per al seu futur, el nou Escorxador. Aquesta rellevància va quedar patent amb la presència del Secretari d’Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, que va voldre constatar de primera mà el resultat de la inversió municipal. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, destaca que aquesta infraestructura “ha de ser el motor per a potenciar la industria alimentària”. La inversió de l’Ajuntament de Morella ha sigut de més d’un milió d’euros.

4

L’alcalde afirma que “l’objectiu d’esta instal·lació és que siga el principi de les activitats de creació d’aliments, de manera que es creen empreses i es dinamitza econòmicament la comarca”. D’aquesta ma-

Exteriors de l’escorxador

“

l’objectiu d’esta instal·lació és que siga el principi de les activitats de creació d’aliments, de manera que es creen empreses i es dinamitza econòmicament la comarca”

nera, l’escorxador es situaria com el primer eslavó d’una cadena alimentària i econòmica més ampla, i suposa una oportunitat emprenedora per als veïns de la comarca.

Per això, l’alcalde considera que “l’escorxador significarà un impuls per a un sector en una profunda crisi, com són els ramaders de la comarca, que poden veure com se’ls dóna eixida als seus productes”.

Per la seua banda, el regidor de desenvolupament rural, Rafael Pallarés, afirmava que “amb esta instal·lació els productes de la zona poden augmentar la seua qualitat, ja que a l’evitar trasllats s’aconseguix mantindre el bon sabor de la carn”.

L’edil assegurava que “el funcionament variarà depenent dels animals que es maten, de la manera com l’escorxador anirà creixent de forma progressiva”. Concretament, la instal·lació té tres línees per a sacrificar els animals: la bovina, l’ovina i la porcina.

“

Amb esta instal·lació els productes de la zona poden augmentar la seua qualitat, ja que a l’evitar trasllats s’aconseguix mantindre el bon sabor de la carn”

Els socis poden augmentar

Interesats en conéixer el procés

Morella

Setembre 2009 - desembre 2010

La Qüestió

5

La Qüestió

Rafael Pallarés explicant el funcionament de la línia de porcí

6

Dues setmanes abans de la inauguració de l’Escorxador, els socis van poder visitar les intal·lacions.

Cal assenyalar que aquesta infraestructura

ha sigut impulsada per l’Ajuntament de Morella i que ha suposat una inversió de més d’un milió i mig d’euros. La gestió de l’escorxador correrà

a càrrec de l’empresa Carns de Morella, que té majoritàriament capital públic i també aportacions d’altres empresaris privats. A dia d’avui, els

particulars o societats que vullguen formar part del projecte, encara poden participar-hi.

La Qüestió

Així serà el túnel

Comencen les obres del Parador de Turisme de Morella

Els treballs del túnel ja estan en marxa. L’Ajuntament va preparar tots els plans de mobilitat, peatonalització i seguretat per a facilitar les obres

8

Les obres de construcció del túnel del Parador de Turisme ja han començat.

A l’inici, els treballadors van condicionar distints indrets per a preparar la posterior excavació.

L’Ajuntament va preparar tots el plans de mobilitat,

seguretat i distintes obres de peatonalització, per a facilitar l’obra. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, destacava que “la construcció del Parador s’ha convertit en una carrera d’obstacles que, a poc a poc, amb la persistència

dels morellans, anem superant”.

El primer edil morellà explicava que “després d’un llarg any en què hem mantingut totes les setmanes reunions sobre el Parador amb les parts implicades en la construcció del tú-

nel, per fi, es va acordar amb Ferrovial el començament de les obres”. Per això, Puig afirma que “estem davant d’un procés llarg i costós, però que ens dotarà d’una infraestructura vital per al futur de la comarca”. Respecte

“Ara sí que

veiem la llum al final del túnel” L’Ajuntament va treballar en distints plans que milloraren l’accessibilitat al Passeig de l’Albereda i que van permetre que es desenvolupen les obres sense ocasionar grans inconvenients. Així, les rampes a l’escola infantil o el pas pel Portal de Rei van afavorir la peatonalització de l’Albereda.

Abans del començament de les obres, l’alcalde de Morella, Ximo Puig, i l’edil d’obres, Rhamsés Ripollés i la regidora de cultura, Palmira Mestre, van mantindre distints encontres en els responsables de l’escola infantil i en els pares dels xiquets per a explicar el pla de seguretat.

Puig conclou que “ara sí que veiem la llum al final del túnel”.

Ximo Puig, en una roda de premsa sobre el Parador

Ximo Puig va demanar un canvi d’actitud a la Generalitat a favor del Parador

Turespaña afirma que mai havien trobat tanta hostilitat per a fer un Parador, com a la Comunitat Valenciana En una de les múltiples reunions que l’alcalde de Morella, Ximo Puig, va mantindre a Madrid, Turespaña li van assegurar que “mai han trobat tanta hostilitat com a la Comunitat Valenciana”.

El primer edil de la localitat afirma que “ací la realitat no és discutible.

El govern d’Espanya ha complit licitant les dos obres i adjudicant-les a les empreses. No hi ha cap dubte sobre la seua voluntat”.

Les excavacions arqueològiques prèvies a la construcció del Parador van començar els primers

dies del mes d’agost de 2009, en l’Albereda, un lloc “reomplit, construït fa 50 anys i en el que es sabia que no s’anava a trobar res”, va expressar Puig. L’alcalde també opina que “les excavacions en aquest lloc es van sol·licitar des de la incompetència o des de la mala fe”. Aquestos treballs es van desenvolupar durant dos mesos i mig, en els que es van fer a mà al no facilitar-se els permisos per a treballar amb maquinària. Va ser a l’octubre del mateix any, quan Cultura va permetre les actuacions en la zona en què s’ubicarà el mun-

tacàrregues del complex hostaler. Les excavacions van continuar en l’interior, realitzades també a mà i, provant distints tipus de maquinària per a la construcció del túnel, en la zona externa a la Muralla.

En el mes de desembre, es van finalitzar les cates i es van remetre tots els estudis que faltaven a Conselleria. L’alcalde ha sol·licitat a Cultura, en nombroses ocasions, “que facilite l’obra i que deixe de posar entrebancs i problemes”.

Les trabes de Cultura fan que es perguen cent llocs de treball

Morella

d’això, l’alcalde assegura que “el túnel permetrà la construcció del Parador, pel que el Govern d’Espanya ha mantingut la seua aposta a l’incloureho en els pressupostos”.

Setembre 2009 - desembre 2010

La Qüestió

9

La Qüestió

Els treballs amb maquinaria ja han començat

10

Ximo Puig afirma que “la Conselleria de Cultura no ha tingut cap esperit de col·laboració. No és raonable una posició de visceralidad disciplinària o de displicència. Cal passar a una posició de cooperació que és el que exigixen els ciutadans ”.

El primer edil de Morella, recordava que “l’actitud de Conselleria de Cultura fa que s’estiguen per-

dent uns cent llocs de treball, i això és una responsabilitat manifesta.

Les institucions han de pensar en els ciutadans no en estèrils querelles partidistes ”. Puig també creu que “cada dia, cada setmana, cada mes, cada any que Cultura ha provocat retards, ha afectat directament a milers de persones que confien en este projecte per al futur d’una comarca en crisi permanent ”. Respecte a les conseqüències de l’actitud de Cultura, Puig apunta que “és una considerable pèrdua econòmica i social. Són molts llocs de treball, moltes persones afectades, moltes empreses que poden crear-se o salvar-se; no puc entendre la insensibilitat d’autoritats de la Conselleria de Cultura cap a la realitat social de Morella i d’aquesta comarca”.

L’alcalde va concloure que “l’únic problema existent és si es vol que es construïsca el Parador o no. De moment, el que està clar és que invertirà més diners Turespaña en estes obres que la Generalitat en tota la Comunitat en molts anys”.

Sacyr construirà el Parador de Morella SACYR serà l’empresa que construirà el futur Parador de Turisme de Morella. Aquesta empresa forma part del grup SACYR Vallehermoso, que atresora una gran experiència en construcció de grans infraestructures El passat 13 d’octubre de 2009 es va realitzar l’apertura de pliques i, es va conéixer que 31 empreses s’havien presentat al concurs, amb noms com Ferrovial, OHL o Foment de Construccions i Contractes. El dia 25 de novembre es va realitzar la publicació de l’adjudicació provisional i va ser a finals de desembre quan es va publicar l’adjudicació definitiva. La quantitat per la qual s’adjudica l’obra és la de 11.122.948,29 euros.

Morella

La Conselleria de Cultura va donar el permís necesari per a construir el túnel, vuit mesos després de que Ferrovial finalitzara les excavacions arqueològiques. Va ser llavors, quan es va demanar el projecte arqueològic del Parador.

En aquest, la Direcció Territorial de Patrimoni, per mitjà de Fran Medina, exigeix que s’excaven llocs com el Convent de les Monges Agustines, a on es va treballar fa quinze anys o en el Palau del Governador, que no està ni dins del complexe. En total, aquest tràmit costarà vora dos milions d’euros, és a dir, el mateix que el túnel. Unes trabes que han perjudicat al desenvolupament socioeconòmic de la comarca dels Ports.

Setembre 2009 - desembre 2010

La Qüestió

11 Part externa del Parador

Ajuntament

L’Ajuntament demana que avancen els tràmits de la N-232

Blanch: “Els pressupostos han de mantenir les assignacions per a la N-232 i la seua futura reconversió en l’A-68” L’Ajuntament de Morella ha demanat al govern d’Espanya que mantinga les dotacions constants per a que s’avance en els trams de la N-232. En l’últim any, s’han alternat les bones i roïnes notícies i el consistori pretén que es continue treballant per a millorar les perspectives de futur dels morellans. Blanch afirmava que els pressupostos han de mantenir les assignacions per a la N-232 i la seua futura reconversió en l’A-68. A més, l’alcalde de Morella, Ximo Puig, ha mantingut contactes periòdics i reunions amb el Ministeri de Foment, per a continuar endavant les assignacions.

12

La Variant de la Pobleta ha sigut el primer dels quatre trams de la N-232 que s’ha inaugurat, això ha suposat una notable inversió de més de 13 milions d’euros.

Gràcies a aquesta intervenció, s’han eliminat les interminables revoltes de la carretera i s’ha millorat considerablement la seguretat. La secretària general d’infraestructures, Inmaculada Rodríguez Piñero, va oficialitzar la inauguració al mes d’octubre de 2009. Puig destaca que “aquesta carretera ja ens fa retallar les distàncies amb Alcanyís i amb Saragossa, la qual cosa comença a suposar noves perspectives de promoció econòmica. Amb la futura A-68, les possibilitats econòmiques dels municipis de l’interior es multiplica- Recta que substituix les revoltes de la Pobleta ran”. A més afegix que “el més important és que els trams pendents de la N-232, continuen endavant”.

Rodríguez Piñero inaugura la carretera

L’altra bona notícia respecte a la N-232, ha arribat amb el Port de Querol. El projecte del tram que va des de el Barranc de la Bota fins a la Masia de la Torreta ha eixit a informació pública. És a dir, es continua avançant en el projecte i, els veïns van poder consultar el futur traçat. L’Ajuntament va manifestar el seu recolzament als propietaris, per a compatibilitzar el sector

primari i la construcció de la infraestructura.

D’altra banda, les notícies dolentes van arribar amb la declaració de la zona ZEPA, per part de la Generalitat, al tram de la Torreta a Morella Sur i de la paralització de Ràfels. En el primer cas, l’Ajuntament es va posicionar en contra de l’Administració Autonòmica i li va demanar que s’evitara l’Estudi d’Impacte Ambiental, el qual retra-

saria el procés. En el segon cas, el Ministeri de Foment s’ha compromès a tornar a licitar la carretera, ja que van existir problemes amb l’empresa adjudicatària.

Per últim, el Govern també ha licitat els projectes de l’A-7, fins a La Jana, que repercutiran en les distàncies entre Morella i ciutats del sud de la província.

Morella

Setembre 2009 - desembre 2010

Ajuntament

13

Ajuntament

El castell de Morella continuarà en mans dels morellans

La Diputació perd el litigi contra l'Ajuntament per la gestió del castell L'Audiència Nacional desestima el recurs de l'administració provincial.

Puig espera que això signifique la fi d'una etapa de confrontació

14

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, es mostra “satisfet” per la sentència de l’Audiència Nacional, desestimatòria amb el recurs interposat per la Diputació Provincial, a fi d’aconseguir la concessió d’ús del castell i les muralles del municipi. El primer edil allarga la mà a l’administració provincial i proposa “una relació positiva” entre les administracions. També afirma que “mentres la Diputació batalla, nosaltres treballem pel futur dels morellans”. Ara, el Consell d’Estat dictaminarà qui ha de

gestionar el castell i les muralles de la localitat.

Ximo Puig espera que “la Diputació abandone esta actitud d’hostilitat contra Morella, que no té cap sentit”. A més, confia en què “la sentència siga el final d’una etapa de confrontació i que s’establisque una relació de cordialitat i cooperació entre les administracions”.

L’alcalde també considera que “és lògic que el Patrimoni de Morella siga gestionat pels morellans, tal com hem reiterat des del principi del procés”.

Puig també ha destacat els “resultats positius i l’esforç municipal” en la gestió del castell. L’edil enumera algunes de les inversions en els últims tres anys en el sistema defensiu de la ciutat, com la posada en valor del Palau del Governador, l’exposició sobre la història i el futur del castell, la redacció del Pla Director, l’obra de l’1% cultural, la nova entrada, la rehabilitació del Portal de Forcall, la restauració de la muralla d’accés al túnel del Parador o l’adequació i posada en valor de les Torres de Sant Miquel.

Ximo Puig i Francisco Martínez es van reunir per a desbloquejar-lo, però l’Hotel continua tancat La Diputació de Castelló va tancar l’hotel Cardenal Ram i, inclús va amenaçar en convertir-lo en un centre administratiu. L’equip de govern de l’Ajuntament de Morella va presentar dos mocions en els plenaris d’octubre i novembre de 2009 per tal d’agilitzar els tràmits i que es puga traure a concurs. El tancament d’aquest Palau va abocar a 13 persones a l’atur i ha reduït considerablement les places hoteleres de la localitat.

L a regidora de promoció econòmica, Sandra García, va explicar que “fa temps que es tindrien que

haver pres mesures i decisions polítiques i administratives que ens permeteren tindre una reforma en marxa de l’edifici i una concessió administrativa renovada“. García també va exposar que si s’haguera actuat d’aquesta manera, “s’hauria facilitat la situació dels treballadors de l’Hotel, que a hores d’ara –per aquell entonces- no tenen perspectiva laboral. Des de l’Ajuntament només podem solidaritzar-nos amb la situació d’estos treballadors, i exigir que l’Hotel isca a concurs i que s’assumisca la realitat d’estos treballadors”.

Bloqueig al turisme

El tancament del Cardenal Ram i la Fàbrica Giner reduixen ostensiblement les possibilitats turístiques del municipi. Amb els dos hotels tancats, es perden uns vint-i-cinc llocs d’ocupació i un bon nombre d’habita-

cions. Així, en algunes dates, com els ponts d’octubre de 2009 i a Setmana Santa, Morella no va tindre capacitat suficient per a acollir a tots els visitants i va tindre que enviar a molts de turistes per tota la comarca.

Edifici del Cardenal Ram

Reunió per desbloquejar la situació L’alcalde de Morella, Ximo Puig, es va reunir al mes de març amb el president en funcions de l’ent provincial –debut a la malaltia de Carlos Fabra- Francisco Martínez. En la reunió, es va acordar que es farien unes obres per a millorar l’accesibilitat del complexe i es trauria a concurs l’hotel. De moment, la Diputació encara no ha fet res de l’acordat.

Mesos abans, Carlos Fabra va enviar una carta a l’Ajuntament amenaçant en convertir l’inmoble en oficines administratives. Per al tinent d’alcalde, Ernesto Blanch, la Diputació provincial “tracta d’eludir la seua responsabilitat al gestionar d’una forma tan pèssima tot allò relacionat amb l’edifici i la resposta de la seua Administració”.

Morella reclama que s’obrisca l’Hotel de la Fàbrica Giner

Morella va tornar a insistir en la necesitat d’obrir l’Hotel de la Fàbrica Giner.

La regidora de promoció econòmica, Sandra García, exigia a la Generalitat Valenciana “que traga a concurs la gestió de l’hotel de la Fàbrica Giner, ja que és necessari per a crear ocupació i donar un impuls econòmic a la nostra població”.

Cal recordar, que aquest hotel roman tancat des de fa diversos anys. La regidora afirmava que “en esta època de crisi, ens correspon als poders públics posar de la nostra part per a impulsar activitats empresarials que generen ocupació i riquesa”. García també explicava que “el fet de que l’Hotel de la Fàbrica Giner haja perdut la cuina, el menjador i la zona de recepció de visitants i l’anunci d’albergar noves exposicions, és un senyal inequívoc de què el Consell pretén mantindre tancat l’Hotel”

Morella

El Cardenal Ram roman tancat des de fa més d’un any

Setembre 2009 - desembre 2010

Ajuntament

15

Ajuntament

Els Ports va mostrar la seua repulsa pel tall

La Generalitat obliga a Morella a desconnectar TV3 i l’amenaça amb multes de fins a un milió d’euros

Conselleria continúa amb la seua persecució a la televisió catalana i desconecta TV3. La societat morellana es manifesta contra el tall

16

L’Ajuntament de Morella va rebre una carta de la Presidència de la Generalitat en què li obligava a desconnectar les emissions de les cadenes catalanes i d’Aragó Televisió. A més, en la carta s'amenaçava al consistori amb multes d’entre 500.000 i un milió d’euros, en cas de no cumplir l'orde. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va afirmar que “no es pot entendre l’obsessió del Consell de desconnectar TV3 a tota la Comunitat”.

El primer edil morellà explicava, el dia que es va conéixer la notícia, que “estudiarem solucions de caràcter legal i, si no podem fer res, haurem d’acatar esta orde impresentable”. Puig creu que “l’orde no s’ajusta amb la forma moderna d’entendre les comunicacions, ja que en un món global, el raonable és que cada ciutadà tinguera la llibertat de triar què continguts vol consumir”. A més, va afegir que “la mesura és la forma que té

d’entendre la vida i la democràcia el Govern Valencià” Cal recordar, que molts dels municipis de la Comarca dels Ports reben el senyal del repetidor de Morella.

D’aquesta manera, la majoria de llars de les localitats veïnes van deixar de rebre aquest senyal.

Les reaccions davant de la notícia no es van fer esperar. TV3 s'apagava a la comarca, després de vint-icinc anys i la gent va voldre alçar la veu. La primera manifestació va comptar amb unes 300 persones i després es van produir vàries més.

A més, els grups polítics de l'Ajuntament es van posicionar contra la Generalitat.

Els Ports es manifesta a favor de TV3 i Aragó Televisió

El acte més nombrós, va ser el primer, convocat pel Partit Socialista del munici-

Els Ports en moviment, protagonista en les manifestacions

pi i pel Centre d’Estudis dels Ports i secundat per altres associacions. El tall, també va suposar que la Pobla d’Alcolea, localitat que depén administrativament de Morella, es quedare sense televisió, ja que amb l’arribada de la Televisió Digital Terrestre, només es podien veure aquestes cadenes.

El regidor de tecnologies de la informació i comunicació de l’Ajuntament de Morella, Ernesto Blanch, va lamentar la decisió “absurda, autoritària i que es produïx per un imperatiu legal, atemptant contra la llibertat d’expressió”.

L’edil també recordava els vincles de la localitat amb les Comunitats veïnes, recordant que “Morella té unes relacions històriques en Aragó i Catalunya que ens dol que se limiten d'aquesta forma”. A més, Blanch lamentava que “en aquesta comarca, la no presència de la Generalitat en matèria educativa, d’infraes-

tructures o sanitària, minva la qualitat de vida dels ciutadans i, no obstant això, per a una vegada que decidixen intervindre, és per a coaccionar la llibertat d’expressió dels seus habitants”.

Blanch conclou que “esta decisió del Consell ha provocat una gran mobilització ciutadana en Internet i ara es realitzarà la primera de les manifestacions f ísiques”. Cal assenyalar que el grup de Facebook en defensa de TV3 i Aragó Televisió en la comarca, va superar els 2000 membres en pocs dies i en eixe canal, també va nàixer una mobilització paral·lela a Castelló. Un centenar de veïns de la comarca que viuen a la capital, també es van voldre manifestar a la Plaça Maria Agustina.

El Centre d'Estudis dels Ports també va impulsar una recollida de signatures i distintes accions, com la manifestació dels distints establiments de la comarca..

L’apagó ha complit sis mesos i els veïns dels Ports continuen aprofitant les ocasions per a mostrar la seua disconformitat El correllengua va arribar a Morella acompanyat d’una protesta pel tancament del repetidor que donava senyal als canals autonòmics de Catalunya i Aragó. La flama del correllengua va entrar a Morella per les Torres de Sant Miquel i va arribar fins a l’Ajuntament. Ací, es va llegir el manifest del correllengua, que homenatja Enric Valor i distints membres del col·lectiu Els Ports en Moviment, van fer una performance per a reivindicar les emissions de Tv3 i Aragó Tv. Aquesta associació va nàixer com a conseqüència del tall d’aquestes cadenes i han realitzat distintes mobilitzacions per la comarca.

En la de Morella, la flama del Correllengua va encapçalar la protesta i es seguia per distintes pancartes. En elles es podien llegir els missatges “Volem T V3 als Ports”, “Per la Unitat d’un poble” i “Volem TV3 i Aragó TV”. Una vegada a l’Ajuntament, el col·lectiu Els Ports en Moviment va fer una performance en què va barrejar música, teatre i distints missatges com “126 dies sense veure TV3 i Aragó TV, 126 dies sense Llibertat d’expressió, Pensament crític, Igualtat lingüística, Consciència identitària i unitat popular”.

Els actes van estar organitzats per Acció Cultural del País Valencià, el col·lectiu Els Ports en Moviment i l’Ajuntament de Morella i van comptar amb l’assistència de més de 150 persones.

Morella

La flama del correllengua reivindica TV3 i Aragó TV

Setembre 2009 - desembre 2010

Ajuntament

17

Ajuntament

Morella reivindicà la SAMU i el deute a Ximo Borràs

Morella urgix la SAMU i el pagament del deute a la Generalitat L’alcalde de Morella, Ximo Puig, i el delegat de la Comunitat Valenciana a Castelló, Joaquín Borrás, van mantindre una reunió a la localitat dels Ports, en juliol. En ella, el primer edil morellà li va expressar les prioritats del municipi, centrades en la necessitat de tindre una SAMU i en que la Generalitat satisfaça el deute que manté amb la localitat i, que supera el milió d’euros. A més, el ple de Morella també ha demanat aquestes qüestions de manera formal, ja que no es contemplen als pressupostos per a 2011. També s’ha obviat el Museu de Dinosaures Mudim.

18

Ximo Puig qualifica de “vital” la SAMU per a Morella i la comarca dels Ports, ja que “Morella i la Comarca necessiten i mereixen una infraestructura sanitària digna, que almenys garantisca la seguretat en els trasllats d’urgència”. Al respecte del deute que la Generalitat Valenciana manté amb Morella, Puig afirma que “a nosaltres la Generalitat ens deu més d'un milió d'euros, que és la tercera part del nostre pressupost, pel que si el Consell no fa front al seu deure, som nosaltres els que no podem pagar als nostres proveïdors”.

D’altra banda, cal destacar que els regidors de l’Ajuntament es van rebaixar un 10% les assignacions per asistir a plenaris, juntes de govern i comissions, com a exemple davant la crisi. Recordar que la majoria d’edils de Morella no tenen un sou.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig i l’enginyer cap de la demarcació de carreteres de l’Estat a la Comunitat Valenciana, José Vte. Pedrola Cubells van signar l’acta de cessió de diversos trams de carreteres. Per mitjà d’aquesta firma, el Ministeri de Foment cedix a l’Ajuntament de Morella i posa a càrrec seu més de 10 quilòmetres de carretera. Ara el consistori els cedix a la Diputació per a construir l’Helisuperfície.

Ernesto Blanch assegura que la Fundació va desperdiciar una subvenció pròxima al milió d’euros per a la rehabilitació de l’edifici Colomer-Zurita La Generalitat Valenciana va acordar l’extinció de la Fundació Colomer-Zurita, amparant-se en el deute de l’organització. D’aquesta manera, cedix gratuitament el seu edifici a la Diputació de Castelló. El tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Morella, Ernesto Blanch, assegura que la Fundació va deixar perdre una subvenció d’un milió d’euros per a restaurar l’inmoble per no cedir-lo al consistori.

L’edil considera que “la decisió posa de manifest que l’únic objectiu actual de la Generalitat era que l’immoble no passara a ser propietat de l’Ajuntament de la localitat”.

Blanch recordava que “l’alcalde de Morella Ximo Puig, ja va vaticinar fa temps que la Fundació acabaria desapareixent, ja que no tenia cap funcionalitat”. A més, afegia que “a pesar de les proves que evidenciaven la desídia de la Generalitat i la nul·la necessitat de crear la Fundació, el Partit Popular de Morella sempre s’ha posicionat al costat d’aquells que no defenen els interessos de la nostra localitat”. Per la seua banda, el portaveu del Grup Popular de Morella, Guillermo Sangüesa, defenia l’actitut de la Fundació, alegant que “l’Ajuntament no és capaç d’assumir la rehabilitació de l’edifici”. A més asegurava que “la Diputació de Castelló ja s’ha compromés a invertir 600.000 euros”.

La Diputació té el futur del Colomer-Zurita congelat

Blanch també hi va assenyalar que “als morellans ja no els estranya la postura del PP de Morella, d’esquena a ells, com per exemple, l’any 2000 quan van permetre que la gestió del Castell i de les muralles fora a parar a les mans de la Diputació Provincial, que després, no va fer res en el conjunt arquitectònic”. Blanch assegura que “són nous temps, però el Partit Popular de Morella no evoluciona i no admet els seus grans errors, com va corroborar en el plenari d’abril en què va votar en contra de la moció de l’equip de govern” .

La subvenció Blanch assevera que “la Fundació va fer malbé una subvenció de quasi un milió d’euros per a l’edifici per l’obsessió d’impedir que foren els morellans els que gestionaren l’immoble”. A més, el tinent d’alcalde assegura que “eixa obsessió és la que els fa ara cedir l’immoble de forma gratuïta a la Diputació, reconeixent, per fi, que no tenen capa-

citat per a dur a terme cap intervenció urgent”. Per la seua banda, Sangüesa recriminava que “l’Ajuntament va demanar la subvenció, però es va olvidar de que no era el propietari”.

Cal assenyalar que el consistori té un projecte per a convertir l’immoble en un gran edifici cultural i, que ni la Diputació, ni la Generalitat, han fet saber de les seues intencions amb eixe patrimoni. L’edil també recorda que “l’immoble sempre havia sigut gestionat per l’Ajuntament, fora qual fora el seu color polític, complint així la funció educativa encomanada per la primera Fundació Colomer-Zurita, fins que uns “ patrons” de València ho van arrebatar”.

Blanch també explica que “l’equip de govern de l’Ajuntament porta més de cinc anys avisant de la necessitat urgent d’actuar en l’immoble i la Fundació ha optat per no fer res i deixar morir lentament un dels edificis més emblemàtics del municipi”.

Morella

La Generalitat extinguix la ColomerZurita i dóna el seu edifici a la Diputació

Setembre 2009 - desembre 2010

Ajuntament

19

Ajuntament

Morella acull importants reunions d’organitzacions nacionals i autonòmiques Morella ha albergat distintes reunions d’importància en les dependències municipals, als darrers mesos.

En aquests, tant organitzacions nacionals, com suprautonòmiques o autonòmiques han triat la ciutat fortificada per prendre acords de rellevància. Les més destacables han sigut la de la Comissió d’Integració i Cohesió Social de la Federació Espanyola de Municipis i Província, la d’APVAL (Associació de Paranyers de València, Catalunya, Aragó i Balears) i la de l’Assemblea de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana.

de l’orde del dia han sigut la Llei d’Estrangeria, que complix vint-i-cinc anys i la integració de col·lectius d’altres comunitats.

El tinent alcalde de l’Ajuntament de Morella i vocal de la Comissió, Ernesto Blanch, que també ha assistit a la reunió, destacava que “el caràcter itinerant d’estes reunions ha acostat a polítics d’importància fins a la nostra ciutat”.

titud respecte a la política de boscos”.

Segons explica, “els Ajuntaments han de tindre una major participació i capacitat de decisió en el que són els seus boscos”.

APAVAL

Assemblea de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana

Comissió d’Integració i Cohesió Social de la Federació Espanyola de Municipis i Província

20

Morella va ser seu de la reunió de la Comissió d’Integració i Cohesió Social de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Els principals punts

Morella va acollir l’Assemblea de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana (Amufor), a l’abril. Els alcaldes que formen part de l’organització, encapçalats pel d’Enguera, Santiago Arévalo, van aprofitar l’ocasió per a reiterar la necessitat de que els Ajuntaments recuperen la gestió en matèria forestal. Per la seua banda, el primer edil de Morella, Ximo Puig creu que “la Generalitat ha de canviar la seua ac-

Morella va acollir al setembre un col.loqui entre representants polítics d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana i l’associació de paranyers APAVAL. Morella és el punt intermedi del territori amb les comunitats afectades, pel que la seu facilitava als representants la seva assistència. Amb aquesta reunió és pretén informar als diferents representants polítics sobre el punt de vista que té l’associació sobre el parany com a sistema de captura.

La conclusió més destacada de la reunió és que es va signar el “Manifest de Morella” en defensa del parany.

La regidora Milagros Ripollés, del Grup Popular, va ficar fi a set anys com a membre de la corporació, per problemes personals.

L'Ajuntament va agrair la labor que ha fet per Morella.

L’ e x - p re s i d e n t d e l a Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va triar Morella per a celebrar els seus 80 anys. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, el va rebre i li va acompanyar en la seua visita per la localitat.

Morella

L’equip de govern de l’Ajuntament de Morella va presentar una moció en el plenari extraordinari d’agost, per a sol·licitar la gestió de l’alberg de Vallivana. Aquest edifici va estar restaurat pel consistori, però va passar a mans de la Generalitat.

Ara, està abandonat.

Setembre 2009 - desembre 2010

Ajuntament

21

Grups polítics

PSOE = CRISIS E INCUMPLIMIENTOS

22

La historia se repite. Una vez más, como ya ocurriera en los años 90 el partido socialista nos ha metido en una crisis económica que parece no haber tocado fondo. Cierto es que la crisis es global, pero más cierto resulta observar como el resto de países europeos están mucho mejor que nosotros y saliendo de esta situación, por cierto, todos ellos, ingleses, franceses, alemanes con gobiernos de centro derecha, y los socialistas, pues ya lo ven, griegos, portugueses y españoles.

Aunque no lo parezca, la crisis nos afecta directamente, y sólo hay que ver la preocupante situación económica del propio Ayuntamiento de Morella, donde crece sin parar el endeudamiento y cada vez se tarda más en pagar a los proveedores.

Por si esto no fuera suficiente, hemos tenido que ver como por el PSOE se ha desaprovechado la época de bonanza económica y no han sido capaces de hacer o gestionar la culminación de los grandes proyectos pendientes en Morella.

El próximo mes de mayo se celebrarán las elecciones municipales y autonómicas y desde el Partido Popular creemos necesario hacer un balance de lo que han supuesto los últimos años de gobierno socialista, tanto a nivel nacional, como a nivel municipal. La conclusión es simple, no se ha realizado ninguna de las grandes promesas y actuaciones necesarias para el futuro de Morella y para revitalizar la economía y actividad municipal.

Tras casi siete años de Zapatero y casi veinte de socialismo en Morella el Puerto de Querol sigue ahí, siendo un cuello de botella y una barrera que han sido incapaces de eliminar. De la conversión de la N-232 en la autovía A-68, ni hablamos.

Por cierto, ¿dónde está el cartel reivindicativo de “N-232 JA” que había en la entrada del Ayuntamiento? ¿Y la pancarta de A-68 próxima salida Morella? ¿Es que ya está eliminado el Puerto de Querol y construida la autovía? Pues no, simplemente el equipo municipal de gobierno socialista ni quiere, ni se atreve a exigir y reivindicar a sus compañeros del PSOE, no sea caso que se enfaden, lo que si reclamaban al PP. El Parador, han sido incapaces de construirlo, de ni siquiera comenzar las obras, de ni siquiera corregir los defectos del proyecto pendientes de solucionar, solamente (y a buenas horas) ha comenzado la construcción del túnel, el cual, mientras no empiece el Parador sólo será un túnel hacia ninguna parte.

Lo peor de todo, es que han desaprovechado la mejor época de bonanza económica que ha existido, por lo tanto, tenemos la siguiente duda: si no han sido capaces de eliminar el Puerto de Querol o construir el Parador cuando sobraba el dinero, ¿podrán hacerlo ahora? La experiencia y los presupuestos nos dicen que no.

Afortunadamente las encuestas vaticinan la vuelta al poder del P.P. y, por lo demostrado, la capacidad de solventar las crisis socialistas y mejorar la economía, lo cual sin duda redundará en beneficio para todos los morellanos y en la posibilidad de agilizar y conseguir la eliminación del Puerto de Querol y ante todo, la construcción del Parador de Turismo, recordemos, conseguido por el PP y por lo que parece va a ocurrir, construido y finalizado también por el Partido Popular.

UNITS, EIXIREM ENDAVANT A ningú se li escapa la complicada situació que estem vivint. A una terra on la crisi es ja part de la seua estructura econòmica des de fa molts anys, l’ arribada d’aquesta nova etapa de recessió econòmica, ha suposat també un nou entrebanc per al seu desenvolupament.

La nostra prioritat és el treball per a tots. I per això per damunt de tot estem posant tots els recursos que podem per a millorar les expectatives de futur dels morellans. Intermediació, formació i suport a totes les iniciatives són els eixos d’una acció de govern permanent.

Tanmateix, les dificultats augmenten per la morositat del Consell. El deute acumulat de la Generalitat Valenciana amb l’ajuntament de Morella, de més de un milió llarg d’ euros, deixa en una complicada situació per a fer els pagaments a molts dels nostres distribuïdors, professionals i empresaris que treballen amb l’ajuntament ordinàriament.

Per això, fruit d’aquesta preocupació, l’equip de govern ha volgut donar solució al problema: anem a dedicar el primer trimestre de l’any a obtenir els ingresos i fent els tràmits necessaris, com a prioritat municipal per anar pagant als nostres ciutadans i ciutadanes, per a que no tinguen que suportar sobre els seus muscles ja castigats per la crisi, la desidia i falta de pagament dels governants autonòmics.

Ho fem amb l’aprovació del nou pressupost de 2011 que permet disposar de liquidesa immediata i partides renovades per a que l’activitat no pare al nostre municipi, cobrant els ingressos deguts per les empreses eòliques de impostos encara no pagats als municipis a traves d’un acord extrajudicial amb l’empresa, la creació de noves taxes i impostos sobre les grans empreses que fa ús del nostre territori i que no suposen cap repercusió en la butxaca dels nostres ciutadans i ciutadanes, així com reforçant la branca administrativa per agilitzar al màxim els pagaments deguts i ordenats per la nostra administració.

Es el nostre compromís i determinació. I continuarem reivindicant davant la Generalitat allò que s’ens deu, tant contablement com això que històricament suposa un gran deute històric per a la nostra ciutat: els serveis que des de fa 15 s’ens estan negant i aminorant en lloc de millorar-los i augmentar-los (sanitat, transport, carreteres, educació, dependència,...).

La nostra acció de govern és i serà sempre -des de la humilitat, l’esforç i el coratge- servir als morellans, Un programa pel treball i el benestar social, front a la falta de col·laboració d’institucions, que, com la Diputació de Castelló, no soles no ajuden als morellans, sinó que tanquen serveis que no necessiten inversions, tals com l’hotel Cardenal Ram, tancat des de fa més d’un any i sense resposta per part dels responsables provincials o la Fàbrica Giner.

L’Hotel Cardenal Ram, que donava treball almenys a 13 persones, s’obrirà més prompte que tard per la pressió insistent d’ajuntament i ciutadania, en la que ha segut la millor de les simbiosis per tirar endavant d’aquest projecte col·lectiu tan il·lusionant que es diu Morella.

Com ha segut possible inaugurar el nou escorxador, davant totes les dificultats i entrebancs posats per l’administració popular, i com serà factible el Parador Nacional de Turisme, que ja ha començat la seua execució amb la construcció del túnel i serà una realitat, dinamitzant l’activitat, economia i treball per a molta gent de la nostra ciutat i de la comarca.

La situació no es senzilla. Ningú mai ens ha regalat res, però sabem qué volem i tenim la millor matèria prima, que es la nostra gent, i això dóna els seus fruits.

Junts, com sempre, caminant totes i tots en la mateixa direcció, eixirem endavant. No tenim cap dubte.

Grup Municipal del PSPV-PSOE de Morella www.pspvmorella.net

El Centre de Dia compta amb catorze pacients i incorpora, a poc a poc, nous serveis per als ciutadans El Centre de dia és un projecte de cohesió. El seu objectiu és que els ciutadans més necessitats tinguen la màxima qualitat de vida possible. A més a més, suposa una ajuda per a moltes famílies, ja que garatix l’atenció professional d’aquelles persones que no poden valer-se per si mateix. A més, el Centre de Dia incorpora nous serveis que ajuden les famílies. La regidora de benestar social, Malú Blasco, destaca que “la política social de l’Ajuntament de Morella prioritza les persones”.

La principal funció d’aquest centre és l’atenció de persones dependents de més de 60 anys, que presenten malalties cròniques o pluripatològiques que limiten la seua autonomia. Els serveis del centre són: el transport per a traslladar les persones des de les seues cases, l’alimentació segons les prescripcions mediques individuals, la valoració i el seguiment sanitari, la rehabilitació funcional, tallers de teràpia ocupacional, teràpia psicològica i treball social. Blasco afirma que “el tracte professional contribuix a la millora de la qualitat de vida dels malalts. És fonamental que siguen els professionals els que ajuden els pacients a conviure amb les enfermetats”.

L’Ajuntament va celebrar l’aniversari del Centre de Dia

Cal afegir que des de fa uns mesos, s’han ampliat les prestacions. Actualment, s’oferix un servei de menjador social. Aquesta és una iniciativa del propi centre, ja que hi ha molts majors als quals els resulta complicat ferse el menjar. El menjador pot albergar entre 50 i 70 persones, repartides en diversos torns. El preu del menu és de 5,60 euros i inclou primer, segon plat i les postres.

Els pacients poden participar en els tallers que es desenvolupen al centre: de memòria, d’escriptura, de dibuix; així com disfrutar de jocs amb els companys del centre.

El preu del servei està cofinanciat per l’usuari i per Copago. El preu to-

tal és de 38 euros per dia, dels quals cal descomptar els fons que aporte el Copago. Aquestos varien en funció de cada malalt, ja que es té en compte: la pensió que reb cada usuari, els interesos bancaris, les explotacions que té i els beneficis que generen. Es a dir, el preu és proporcional als ingressos que té l’usuari.

Aquest servei és una aposta molt ambiciosa de l’Ajuntament de Morella. El cost total del centre ha sigut de 300.000 euros, dels quals només 30.000 han sigut aportats per la Generalitat Valenciana. A aquesta quantitat hi ha que afegir el valor que té el local, que és de més de 200.000 euros, i els 30.000 euros que va aportar Bancaixa per a poder comptar amb el vehicle que transporta als usuaris.

Morella

Centre de Dia, un servei per a persones dependents

Setembre 2009 - desembre 2010

Benestar Social

23

Benestar Social El Pla d’Accesibilitat de l’Ajuntament continua endavant.

Aquest consistix en que els més majors i els discapacitats físics no tinguen problemes per a caminar pel municipi. Amb tal fi, ja s’han posat baranes a algunes costes i s’han fet rampes d’accés a l’Oficina de Turisme, a la Casa Ciurana i a la Casa de la Cultura.

Facilitats per acudir a les revisions de càncer de mama La població que ha de fer-se la revisió mamària són les dones entre 45 i 69 anys. L’Ajuntament de Morella recolza la realització d’aquestos serveis, per aquest motiu posa a disposició d’aquesta població un servei d’autobús per a que el trasllat fins a Vinaròs, siga el més fàcil possible. A més, si alguna dona no pot acudir a la cita prèvia, des de l’àrea d’Infodona se li ajuda a canviar-la. Enguany, també s’ha realitzat una xerrada informativa sobre l’enfermetat, que va comptar amb una gran assistència.

El director executiu de l’Associació per la Promoció de l’Ocupació i la Logística (APEL) , Abdelwahe Lajmi, va reunir-se amb els representants del Consell de la Solidaritat de Morella. Aquesta organització s’encarrega d’executar els projectes de cooperació a Tunísia des de l’any 1972. L’Ajuntament de Morella col·labora amb aquesta organització en les seues ajudes destinades a ONGs.

24

El Grup de Dones va organitzar un taller de risoteràpia. Els tallers de risoteràpia consistixen en la realització d’activitats en les quals es pretén fer riure els participants. Es realitzen activitats basades en estiraments, comunicació i jocs.

Quan una persona riu, s’utilitzen més de 400 músculs, per la qual cosa aquestos exercicis també serveixen per a estirar les cervicals, eliminar toxines, netejar els ulls i millorar la respiració.

L’Ajuntament de Morella i l’organització no governamental “Acción Solidaria de Ayuda al Pueblo Saharaui” (ASAPS) van organitzar una recollida d’aliments per al Sahara. Aquesta va ser un èxit ja que es van arreplegar 1.300 quilos de menjar. Els morellans també van demostrar la seua solidaritat en les recollides de roba i aliments per a Romania.

Presentació del llibre

La Secretària General d’Ocupació també aposta “per les polítiques d’ocupació actives com el Taller de la Terra d'Encontres” L a Secretària G eneral d’Ocupació, Maravillas Rojo, va visitar Morella per a clausurar el II Taller d’Ocupació Terra d’Encontres de la Mancomunitat de la Taula del Sénia Maravillas Rojo va voler destacar “la importància de l’àmbit local i la necessitat dels municipis de sumar xicotets esforços, perquè la multiplicació de les petites coses és el que ens permet comprendre allò que és gran”. La Secretària també va indicar que “no és fàcil sumar 24 municipis, desplaçar-se i compartir, però, és necessari i és un paradigma fonamental per a l’ocupació del segle XXI”. Maravillas Rojo també va subratllar la importància de les polítiques d’ocupació actives, “perquè l’ocupació és fonamental per a millorar la qua-

Maravillas Rojo amb les autoritats i alumnes del Taller

litat de vida, sobretot, de les localitats menudes”. Per aquest motiu, “el II Taller d’Ocupació Terra d’Encontres és molt positiu, ja que no és el mateix la formació a les aules que la formació dins del context laboral”, va afegir. La Secretària també va instar els alumnes a què “continuen amb la seua formació, perquè anem, cada

vegada més, cap a serveis amb qualificació, per això hem d’ampliar els nostres coneixements”.

Per la seua banda, l’alcalde de Morella, Ximo Puig, va destacar la “importància de les institucions que es formen des de baix, com la Mancomunitat de la Taula del Sénia”. Respecte al taller d’ocupació que es va clau-

surar, Puig indicava la “necessitat d’insistir i invertir en aquest tipus de polítiques actives, les quals des del món local agraïm i recolzem”. L’alcalde de Morella també va dedicar unes paraules als assistents, instantlos a què “tornen a la societat la inversió que la Mancomunitat ha fet amb vosaltres”.

La gent gran de Morella que ha celebrat les noces d’or han pogut gaudir d’uns dies de vacances a la costa. Aquesta visita és fruit d’un acord entre els ajuntaments de les dos ciutats, pel qual cosa, els majors de Benicàssim també van visitar Morella. Aquesta iniciativa va començar fa tres anys i són els ajuntaments els encarregats de les despeses de les parelles.

Morella

Maravillas Rojo clausura els Tallers de la Taula del Sénia

Setembre 2009 - desembre 2010

Benestar Social

25

Benestar Social

Dia Internacional contra la Violència de Génere

L’Ajuntament de Morella junt amb el Grup de Dones i l’àrea d’Infodona van organitzar activitats per a recolzar el dia Internacional de Lluita contra la Violència de Gènere. D’aquesta manera, es va fer un acte a la Plaça de l’Ajuntament en el que es van llegir 25 raons per a previndre aquesta injustícia.

Dia dels drets humans i de la infància

26

El dia dels drets humans i el de la infància es continua celebrant a Morella. La regidora de benestar social, Malú Blasco, va mostrar la seua solidaritat en aquest dia reivindicant que “tots tinguem els mateixos drets i que s’acabe amb les injustícies socials”. Segons Blasco, “hem de promoure la

no-discriminació i, per això, ens reivindicarem els dies en què es commemoren injustícies socials. A més, hem de fer la societat partícip de mostrar la seua voluntat contra determinades injustícies, per la qual cosa organitzem activitats i ens sensibilitzem”.

Malú Blasco també va remarcar que “estem en contra de qualsevol tipus de violència, però especialment la de gènere. Per això, recolzarem a totes les dones amb aquestos manifestos”. Acte seguit, es va inaugurar una exposició al voltant de les dones girafa a les Torres de Sant Miquel.

Concentració davant de l’Ajuntament

Morella torna a donar el 0,7% al Tercer Món

L’Ajuntament de Morella torna a destinar el 0,7% del pressupost a ajudar el Tercer Món. La quantitat de 15.500 euros es va aprovar a la reunió del Consell de la Solidaritat. Al plenari de desembre es van adjudicar definitivament les destinacions als projectes. La regidora de benestar social, Malú

Blasco, va destacar que “a pesar de la crisi, Morella es tornarà a bolcar amb l’ajuda al Tercer Món”.

La Nevera de Morella va ser el lloc triat per a desenvolupar la xerrada de la morellana Maria Rallo, que va estar de cooperant a Guatemala l’any 2008.

L’objectiu principal per a Maria era donar a conèixer la realitat que s’està vivint a Guatemala, on molta gent ho està passant molt malament, així com el que va fer ella allí durant un mes i mig. La cooperant va anar amb el projecte de cooperació Bendición de Dios, en el què va fer sobretot de mestra per a xiquets i per als propis professors.

Dia Mundial contra el Alzhéimer La regidora de benestar social, Malú Blasco, va voler solidaritzar-se amb les persones que patixen a causa de l’Alzhéimer. El 21 de setembre es celebra el Dia Mundial d’aquesta malaltia, i per això, la regidora va fer una crida solidària i va recolzar tantes persones que patixen per la malaltia. Blasco va afirmar que “el benestar de to-

tes les persones de Morella és el més important. L’A lzhéimer és una malaltia molt dura, contra la que han de lluitar famílies senceres. Per això, dies com avui, cal recordar-se’n dels malalts, però també és molt important recordar el treball d’aquells que patixen al seu costat”.

Festival de Mans Unides

Mans Unides de Morella va tornar a celebrar el seu Festival en les dates nadalenques. Com ja és tradició, diversos grups, com l’Escola de Música, els alumnes de primària i secundària o l’Associació Mos va la Salsa, van col·laborar per recaptar fons.

Aquest Festival és un dels més populars entre la gent de Morella, ja que sol omplir tots els anys el Teatre Municipal.

Morella

Maria Rallo explica la seva experiència com a cooperant a Guatemala

Setembre 2009 - desembre 2010

Benestar Social

27

Benestar Social

Morella, contra la barbàrie nazi

Uns alumnes de secundària viatgen a Mauthausen i conten la seua experència. Ximo Puig condemna la barbàrie en un acte a la Conselleria Cinc alumnes de l’IES Els Ports, Neus Zapater, Vicky Escuín, Santiago Vicente, Violeta Moliner i Anaís Ortí, van viatjar quatre dies als camps de concentració de Mauthausen a Austria. El motiu era commemorar el 65è Aniversari de l’alliberament i homenatjar les persones que allí van morir.

L’Amical de Mauthausen va ser l’associació que va organitzar i coordinar el viatge. Entre l’organització i el Ministeri van costejar el 50%, i de la resta es va fer càrrec l’Ajuntament de Morella. Els alumnes van contar la seua ex-

periència en una xerrada organitzada dintre de les activitats de la setmana de la joventut.

D’altra banda, l’alcalde de Morella, Ximo Puig, va participar a l’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi, organitzat per la Conselleria de Governació. L’alcalde va recordar els 400 valencians que van morir, especialment, les figures de Manuel Bonet Boner, Manuel Ferrer Gasull i Manuel Bellés Beltrán, que van ser els tres veïns de Morella i Ortells assassinats per mans nazis.

28 Alumnes del IES Els Ports en Mauthausen

Els veïns de Morella s’han solidaritzat amb els que menys tenen Les passades jornades de solidaritat van ser tot un èxit de participació. Durant la setmana que va durar l’arreplegada de roba, els veïns de Morella van donar al voltant de dues tones.

L’arreplegada de roba va ser un dels actes centrals de les jornades de la solidaritat. A més, es van organitzar exposicions, projeccions de documentals i pel·lícules, xerrades i un sopar de fam.

La Generalitat no paga als treballadors i tanca l’únic Patrimoni de la Humanitat de Morella. L’Ajuntament torna a reclamar la gestió La Generalitat Valenciana ha tancat l’únic Patrimoni de la Humanitat de la localitat: les pintures rupestres de Morella la Vella. El tancament ha vingut precedit del deute de dues anualitats dels treballadors i de l’acomiadament d’aquestos. L’equip de govern de l’Ajuntament ha sol·licitat la cessió de la gestió en cinc mocions diferents, l’última d’elles aprovada per unanimitat.

La regidora de cultura, Palmira Mestre, afirma que “les pintures rupestres de Morella la Vella, declarades “Bé d’Interès Cultural i Patrimoni Mundial” per la UNESCO l’any 1998, són un més dels atractius turístics que podria ofertar la Ciutat de Morella a totes les persones que visiten aquesta ciutat, si no fos Vista del mas de Morella la Vella perquè des de principis d’any es troben tancades”. L’oficina de turisme ha regisno hi ha ningú que atenga aquest servei. Per aquestos motrat nombroses queixes de gent que ve a visitar les pintures tius, el consistori va exigir a la Conselleria de Cultura que es i troba que no estan obertes. Aquestes queixes són responresponsabilitze de les seues obligacions en la gestió d’aquest sabilitat de Conselleria, però aquesta l’únic tràmit que fa es entorn i destine els recursos necessaris per reobrir aquest reenviar-les a l’ajuntament de Morella amb l’argument que indret. Segons afirmava Mestre, “no és normal que un espai aquest indret és competència municipal. Davant d’aquest sicultural com aquest, després d’una recent restauració, estiga tuació, la Regidora de Cultura, Palmira Mestre, demana que tancat al públic”. Per últim, l’Ajuntament no vol que aques“si de veritat és així, es faça la seua cessió formal, per tal de ta situació perjudique la marca de Qualitat que té Morella poder oferir el servei”, a més “és la cinquena vegada que es com a destí turístic. Per això, es demanava a la Conselleria demana la cessió i solament hem rebut resposta a la primede Cultura la definitiva cessió de la gestió de les Pintures Rura d’elles, però no ha servit de res ja que no s’ha dut a terme pestres de Morella la Vella, “ja que la gestió des de la distàncap actuació”. A més tots els interessats en visitar les pintucia porta al tancament, com s’ha tornat a demostrar i no és res fan ús del telèfon de informació que hi ha, sense obtinefectiva”, subratllava la regidora. dre cap resposta, ja que el telèfon sí que està operatiu, però

Morella

La Generalitat tanca Morella la Vella

Setembre 2009 - desembre 2010

Cultura

29

Cultura

El Govern restaurarà una solsida del Castell a càrrec de l’1% cultural L’actuació tindrà un pressupost de 300.000 euros, dels quals l’Ajuntament aportarà el 25% El govern central va aprovar la destinació de més de 220.000 euros per a la restauració dels murs del Castell junt amb l’A ljub de la Tahona. Es tracta de la rehabilitació de la zona que es va caure durant les pluges de l’any 2000. L’alcalde de Morella afirma que “és una gran satisfacció” i destaca que “és una altra mostra del compromís del govern amb la nostra ciutat”. Puig també ha volgut agrair “la decisió al govern i, en especial, a la Subsecretària de Cultura, Mercedes del Palacio que va visitar Morella i ens ha comunicat esta setmana la decisió” El primer edil també assevera que “aquesta zona que es rehabilitarà inversió suposarà que es puga continuar amb la rehabilitació del Castell i que es realitze una de les actuacions més importants previstes al Pla Director de la fortalesa”. Respecte a l’obra en sí, Puig indicava que “és una d’eixes actuacions que no són molt vistoses, però que són fonamentals per a la conservació i consolidació del Castell”. Puig també ha afirmat que “l’objectiu és que es vaja invertint a poc a poc en el nostre patrimoni, però d’una forma continuada. El nostre patrimoni té vestigis històrics que cal anar restaurant-los i posant-los en valor”.

DESCRIPCIÓ DE L’OBRA

30

La part alta del Castell de Morella es va restaurar en dos actuacions del Ministeri, els anys 2000 i 2005. Una vegada consolidada esta zona superior, el projecte d’obra perseguix un doble objectiu: continuar amb l’evacuació d’aigües des de

la part superior del castell i consolidar la part de mur que va patir un greu col·lapse durant les pluges torrencials de l’any 2000. Aquesta zona arreplega, en aquestos moments, tota l’aigua de la part superior de la Plaça d’Armes -punt més elevat de la fortalesa- vertent-la al nivell inferior, damunt del convent de les monges agustines. La zona s’ubica als peus del Palau del Governador, junt a l’Aljub de la Tahona.

INTERVENCIÓ L’actuació s’encamina a resoldre els deterioraments motivats per les filtracions d’aigües pluvials. Per a això, es realitzaran dos actuacions complementàries. Una, la conducció de l’aigua fins els voltants de la Torre de la Pardala, on s’evacuarà fora del recinte i la reparació dels dos grans clots provocats per les pluges torrencials

La Subsecretària de Cultura, Mercedes del Palacio va visitar Morella

La Subseretària del Ministeri de Cultura, Mercedes del Palacio, ha visitat Morella per a conéixer les últimes actuacions en el patrimoni monumental, que ha realitzat el govern d’Espanya. Del Palacio s’ha mostrat “satisfeta” per les actuacions realitzades per l’administració central i es va comprometre a “estudiar, en les properes setmanes, les obres més urgents que hi ha que escometre, que dependran de las posibilitats econòmiques de les que disponguem”. Del Palacio afirmava que “el compromis futur del Govern amb aquesta localitat, per la qual continuarem apostan, en la mesura de les nostres possibilitats econòmiques, bé a través de Cultura o del ‘1%”. El compromís es va demostrar amb la decisió d’atorgar l’1% cultural quatre mesos després de la visita.

Del Palacio visitant el castell

Morella dedica a Labordeta el primer acte del Jardí dels Poetes

Setembre 2009 - desembre 2010

Cultura

Morella va iniciar els actes per a posar en valor i promocionar el jardí ubicat davall del Convent de Sant Francesc. Aquest espai ha passat a denominar-se “El jardí dels poetes” i, en ell, es rendiran homenatge a autors que han tingut relació amb la localitat.

El primer es va dedicar al recentment difunt José Antonio Labordeta. L’alcalde del municipi, Ximo Puig, va ser l’encarregat d’iniciar l’acte i va destacar que “esta serà una activitat que es prolongarà en el temps, a través d’un recorregut per l’obra de molts autors”. A més, va afegir que amb aquestos actes

Jardí dels Poetes

“es promocionarà un xicotet espai però únic al municipi, a través d’un viatge per la cultura”. També, va voler agrair el treball del veí Raffaelle Cantatore que s’encarrega del manteniment voluntari d’aquest singular enclavament. A més del primer edil, altres veïns del municipi que van conéixer Labordeta van rea-

litzar discursos. Aquest va ser el cas de Jesús Sangüesa, Carlos Sangüesa i Juan Carlos Marcobal. Per exemple, van recordar que “Labordeta era un persona que es va interessar pels problemes de les zones rurals, no sols d’Aragó, sinó també de terres veïnes com Morella”.

El poeta, cantautor i polític aragonés va estar en diverses ocasions a Morella. L’última va ser el 2004 quan va firmar el llibre d’honor de l’Ajuntament i va oferir un concert al Convent de Sant Francesc. Ara, la seua biografia i el “cant a la llibertat” permaneixeran en aquest jardí morellà.

Morella

El “cant a la llibertat” ocupa un lloc en aquest espai ubicat als peus del Convent de Sant Francesc

31

Cultura

El Palau del Governador torna a obrir les seues portes La construcció del Parador fa que es trasllade l’exposició “El Castell, una història de futur” de Sant Francesc al Palau El Palau del Governador ha tornat a obrir les seues portes, després que en els últims anys s’haja rehabilitat i condicionat. Aquesta fortalesa es va construir a l’interior d’una cova, en la qual es té constància de vida des de l’època Neolítica. Sens dubte, aquest lloc aglutina gran part de la història de Morella. Ara, per primera vegada té llum artificial, la qual cosa fa possible que puga albergar una exposició que fa un recorregut per tota la història, present i futur del castell.

Per a posar en valor aquest lloc, ha sigut fonamental la decisió que el Parador de Turisme es construïsca a Morella. El futur hotel s’ubicarà al Convent de Sant Francesc i els seus claustres i convents, per la qual cosa hi havia que buscar un nou immoble que poguera albergar l’exposició “El Castell, una història de futur”. En concret, “s’ha dotat al lloc de les condicions necessàries per a albergar una exposició d’aquest tipus”, afirmava el regidor d’urbanisme, Rhamsés Ripollés.

Per la seua banda, la regidora de cultura va mostrar la seua “satisfacció per poder convertir un element patrimonial en un atractiu turístic”. A més, ha explicat que el Palau “és el pulmó de la història del Castell” per totes les restes històriques trobades a l’edifici i per la gran quantitat de personatges que han passat per aquest lloc.

Interior del Palau del Governador

Història del Palau del Governador

32

L’immoble va ser construït aprofitant el buit de la roca l’any 1713 i es va alçar després de la llarga guerra de Successió a la Corona, que va mantindre batalles en el Castell de la localitat, durant divuit anys. Una vegada finalitzada, Felip V va destinar al corregidor francés Léopold A.J. Ruflant, Baró d’Itre a Morella, el qual es construiria el Palau i hi viu-

ria. El Palau, que està ubicat a l’antiga entrada al Castell, al costat de l’aljub, va ser construït amb unes finestres orientades al sud perquè el Baró gaudira del sol i un interior molt protegit -dins de la roca- per si tornava a esclatar un conflicte. Aquesta fortalesa es va mantindre habitada fins el 1911 i, per ella van passar el regiment dels Otumba o els carlistes.

Cal recordar també que el Palau del Governador es va rehabilitar fa tres anys, per mitjà d’un conveni que va firmar l’Ajuntament amb el Ministeri de Foment.

Les Torres de Sant Miquel tornen a ser visitables L’Ajuntament reobri un dels monuments més emblemàtics de la ciutat, després de quatre anys tancat al públic

Sant Miquel són bessones de base octogonal construïdes al segle XIV. La visita a l’interior d’aquesta fortalesa es realitza per la torre ubicada més al nord. A l’entrada, s’han instal·lat uns panells informatius que fan un recorregut per la història de les muralles i les torres de la localitat. Des d’aquest punt, comença una ascensió per les cinc plantes de l’interior, fins que s’arriba a la part superior de les torres, on estan comunicades. La tercera planta dóna al passeig de ronda, de manera que es pot eixir a l’exterior i veure un tram de muralla i la Torre del Racó, des de la seua part més elevada. Des del més alt de les Torres, s’observen vistes tant del municipi com de la contornada. El descens es realitza per l’altra torre.

Ximo Puig afirma que “la visita a les Torres és molt interessant, ja que van ser un

Els assistents a la inauguració van veure Morella des de dalt de les Torres

autèntic element defensiu en diverses èpoques i són les més emblemàtiques del municipi”. Des de la seua aper-

tura al mes d’agost, les Torres s’han dinamitzat culturalment, al ser seu de varies exposicions.

Morella

Les Torres de Sant Miquel tornen a ser visitables.

Es tracta del portal més gran del municipi i pel qual es pot ascendir fins a la part superior de les torres. A més, també s’ha adequat una part del passeig de ronda, pel què es pot vorejar la muralla per la seua banda més elevada.

L’alcalde del municipi, Ximo Puig, explicava que “Morella té un patrimoni cultural molt potent i el que es tracta és de convertir-lo en un recurs turístic i econòmic”. Les actuacions que s’han dut a terme són provisionals i han permés obrir les torres durant aquest estiu i la tardor. Tal com afegix el primer edil, “l’objectiu de l’Ajuntament és transformar i convertir aquestes torres en un centre de referència i de recepció per als visitants, pel què més avant, abordarem actuacions més importants”. Les Torres de

Setembre 2009 - desembre 2010

Cultura

33 Passeig de Ronda de les Torres de Sant Miquel

Cultura

La biblioteca amplia els seus fons Inauguració de la Casa de la Cultura

Morella inaugura la nova Casa de la Cultura

El nou immoble alberga la ludoteca, la biblioteca, la seu la UJI i el centre de formació permanent d’adults. Puig destaca que l’immoble potència el principal atribut de Morella: la cultura

34

Morella va inaugurar la nova Casa de la Cultura de la localitat. L’immoble alberga la ludoteca, la biblioteca, la seu de la UJI i el centre de formació permanent d’adults. L’alcalde de la localitat, Ximo Puig, destaca l’aposta del consistori per la cultura. Puig afirmava a la inauguració que “la nova Casa de la Cultura vincularà la biblioteca a la formació permanent, tant d’adults com dels més xicotets i centralitzarà la cultura en un únic immoble”. A més, afegia que “la nostra prioritat és potenciar la formació, que ha de ser permanent i no entendre d’edats”. Segons el primer edil morellà, “cal potenciar el principal atribut de la nostra ciutat, que és la cultura”. Puig considera que “ara tenim un espai magnífic que cal treballar per a dinamitzar-ho amb distintes activitats culturals”. Ximo Puig també va agrair “el treball dels responsables de la biblioteca, dels de la formació permanent d’adults, de la brigada municipal, dels professors del club i de l’Obra

Social Bancaixa, que han fet que este immoble siga un realitat”. Cal recordar que l’edifici és propietat de la Fundació Bancaixa, que per mitjà d’un conveni va cedir la gestió a l’Ajuntament fa dos anys. Per la seua banda, l’edil d’obres del municipi, Rhamsés Ripollés ressaltava els serveis que es podran prestar al nou espai. A la planta baixa, s’ha ubicat la ludoteca, a la primera, la biblioteca i la seu de la Universitat Jaume I i a la segona, dos aules de treball, un despatx i una aula d’informàtica. A més, “el Pla de Mobilitat de l’Ajuntament prioritza l’accessibilitat als edificis municipals, per la qual cosa s’ha instal·lat un ascensor”. Les obres van tindre una duració de tres mesos i van comptar amb un pressupost de 75.000 euros, a càrrec del Pla E del Ministeri. Durant aquest període, la biblioteca es va ubicar a l’edifici del Centre Integral de Serveis Econòmics, on també es trobava la seu dels Ports de la Universitat Jaume I.

El fill de Manuel Marín Bonell va donar una col·lecció de llibres i DVDs per a la biblioteca. En la donació destaca una col·lecció de llibres de tots els premis Planeta de la història, amb obres d’autors com Mario Vargas Llosa o Camilo José Cela. Manuel Marín Bonell va ser un dels primers enginyers en Telecomunicacions, d’Espanya. Està considerat com un dels pares de la telefonia estatal, va ser el creador de centres telefònics familiars, la regeneració de piles i els amplificadors d’abonat per a allargar la distància a què es podia prestar servei des d’una central. A més, en el seu currículum figura la instal·lació de la primera central automàtica del país, el 1923, la implantació de publicitat a les guies telefòniques, ser l’enginyer cap del servei de telecomunicacions de l’agència EFE, creador de diverses revistes, escriptor d’alguns textos de referència i un dels primers tècnics que va parlar de la televisió, als anys 20. Manuel Marín va ser anomenat fill predilecte de la ciutat de Morella.

La biblioteca municipal de Morella també està adquirint nous llibres cada setmana i, ara ja compta amb més d’ 11.000 llibres. A més, té més de 650 socis i d’altres serveis, com connexió a internet, per mitjà d’ordinadors connectats o Wifi o la principal premsa provincial, autonòmica i nacional de cada dia.

Acte cultural a les sales Gótiques de l’Ajuntament

Morella amb la cultura Els gegants de Morella es van desplaçar a Ulldecona, Alcanar i Benicàssim. La visita més important va ser a la primera localitat, ja que es celebraven les Festes Quinquennals, que són les de més rellevància del municipi. Ara, després de les tres visites, els gegants ja tornen a descansar a l’Ajuntament de Morella.

Morella va reunir uns 300 músics en la trobada de bandes dels Ports i Alt Maestrat. Aquesta trobada es celebra cada any a una localitat distinta i reunix a uns 300 músics de set localitats. La regidora de cultura de l’Ajuntament de Morella, Palmira Mestre, destacava que en aquesta reunió, “la cultura actua com a nexe entre els municipis i canalitza el sentiment de germanor existent entre éstos”.

El castell de Morella ha continuat millorant el seu aspecte. A més dels continus treballs de neteja i recuperació d’algunes de les seues parts, des de la regidoria de cultura s’ha millorat la senyalització. En total, s’han instal·lat 42 panells informatius i expliquen la història dels enclavaments importants en tres idiomes distints.

Mestre destaca que “s’ha mantingut la línia dels panells informatius que es van instal·lar a les muralles i les torres del municipi fa dos anys, perquè el visitant reconega el punt d’informació històrica i cultural”.

Morella va rendir homenatge als primers paleontòlegs que van iniciar els treballs i les investigacions als Ports, a finals de 2009. Aquestos eren José Vicente Santafé, María Lourdes Casanovas, José Luis Sanz i Sebastián Calzada, que escriurien els seus descobriments a un llibre publicat el 1982. Santafé i Sanz van assistir a l’acte i els altres dos investigadors van estar representats per a arreplegar uns records. L’acte va estar presidit per l’alcalde de Morella, Ximo Puig, per l’expresident de la Diputació de Castelló, Joaquín Farnós, per Ángel Galobant, de l’Institut de Catalunya de Paleontologia, per Teudo Sangüesa, ex-regidor de l’Ajuntament de Morella i José Miguel Gasulla, investigador de paleontologia de Morella.

Morella

Senyalització castell

Setembre 2009 - desembre 2010

Cultura

35

Cultura Quintos

L’últim any, les Sales Gòtiques de Morella, la Llotja o les Torres de Sant Miquel han sigut espais que han acullit diverses exposicions. La regidora de cultura, Palmira Mestre, destaca “la dinamització dels distints indrets a través d’interessants mostres que han combinat, la nostra història, els nostres paisatges, l’abstractisme, la solidaritat, la fotografia i la cultura en general”.

El director dels museus de Morella, Carlos Sangüesa i l’advocat, Sebastián Albiol, van presentar el llibre i l’exposició sobre la Morella de principis de segle XX. L’exposició complementa al llibre ja que el gran treball de documentació i investigació podia apreciar-se, en certa ma-

1910

nera, de forma f ísica a Les Sales Gòtiques de l’Ajuntament. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, explicava que “el segle XX no va ser el millor segle per als morellans. La pèrdua d’oportunitats, la despoblació, les emigracions i la desindustrialització, van ser els paràmetres d’una ciutat que resistia, però patia”.

Altres exposicions

Pere Ribera

36

A finals de 2009, es va inaugurar l’exposició de pintura de Pere Ribera, Biografia Onírica: Itineraris i Mitologia. Compte l’artista de la Vall d’Uxo que aquesta obra “és una reflexió sobre els somnis, que com una vida onírica paral·lela a la vida conscient, va conformant una vida inconscient”. L’autor exposava la seua obra de pintura abstracta sobre tela o taula.

A més d’aquestes exposicions, Morella també va acollir la de l’Aula de Fotografia de la UJI, anomeda “Haiga”, una altra de l’Associació de Dones Awayo, ”Toko No Ma”, una dels Fons de la Solidaritat, l’exposició de la “Primera gran nevada del segle XXI” o una mostra de l’Associació Esportiva ESPEMO.

Morella va inaugurar una exposició que feia un recorregut pels últims 50 anys de les festes del municipi. Concretament, la mostra analitzava les festes en honor a Sant Roc, des de que són organitzades pels quintos. El regidor de joventut i festes, Rhamsés Ripollés explicava que “l’exposició és una bona iniciativa perquè tant els veïns com els nostres turistes coneguen la tradició de les nostres festes i els seus màxims protagonistes, com són els quintos”.

Joan Fuster Morella va ser seu d’una exposició que fa un repàs del segle d’esplendor de la literatura valenciana. A través de la mirada d’un dels principals escriptors valencians del segle XX, Joan Fuster, l’exposició ens submergia en l’obra d’altres grans literats, com Ausiàs March, Joan Martorell, Jaume Roig o Sant Vicent Ferrer. La regidora de cultura de l’Ajuntament de Morella, Palmira Mestre, destaca que “l’exposició donava una àmplia i important visió de la literatura valenciana del segle XV i, ens acostava també a la figura d’un dels escriptors valencians més importants de l’últim segle, Joan Fuster”.

La Plaça de Bous, centenària

El periodista i exdirector del diari Heraldo de Castelló, Basilio Trilles va presentar la seua nova novel·la a Morella. “L’espanyol de la foto de París” proposa un viatge a l’època nazi, basada en una rigorosa

Guillem Tena

El jove de divuit anys de Villores, Guillem Tena, va presentar un llibre basat en una rigorosa investigación sobre com va viure el seu poble la Guerra Civil. “Petjades d’una guerra: 1936-2009” conta la història de Juan Isidro Borràs, un adolescent que va viure en primera persona el conflicto bèlic. A més, hi han testimonis de gent del seu municipi.

investigació. Allí, el tinent Amadeo Granell va ser el primer a arribar a la Ciutat de la Llum i ocupar l’ajuntament, però ningú podia admetre que un espanyol havia alliberat París

Julià Pastor

Julià Pastor va escriure la publicació oficial del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Vallivana. Al llibre es mostren alguns dels documents que van resultar importants per a què Roma coronara la Verge. Algunes de les cartes que es transcriuen estan en llatí i porten la seua traducció al costat.

Tots els ciutadans de Morella coneixen la Plaça de Bous. Encara així, a tots se’ns escapava gran part de la seua història, fins ara. Gràcies a Paco Vives, un llibre recollix els festejos taurins, anècdotes, biografies o cartells de cada esdeveniment. En la presentació també va estar l’ex-torero Rufino Milián.

Juan Milián

El morellà Juan Milián va presentar els seus dos llibres És l’hora de David Cameron?, i Los nuevos liderazgos políticos. Sens dubte, amb la presentació, l’autor va tancar un any que guardarà per a sempre en el record, ja que ha participat de forma activa en les eleccions catalanes, quedant-se només a un escon de ser parlamentari.

Morella

Els llibres protagonistes

Setembre 2009 - desembre 2010

Cultura

37

Cultura

Els microconcerts d’orgue van ficar en valor l’instrument

L’orgue barroc de la Basílica Arxiprestal de Morella va sonar tots els diumenges del mes de desembre, després de missa. L’orguenista Ricardo Miravet, recolçat per Toni Ortí i Antonio Manero, van realitzar uns microconcerts per a mostrar l’esplendor de l’instrument. D’aquesta manera, l’orgue es va convertir en un reclam turístic afegit i un punt de trobada per a la societat morellana.

Cal recordar que l’aspecte i manteniment actual de l’orgue de Morella, se li deu a Ricardo Miravet. El 1987 se li va encarregar la tasca de restauració de l’instrument, que li va costar vuit anys. El temps empleat dóna bon

Ricardo Miravet

compte del deteriorament en el què es trobava l’instrument, maltractat especialment, a les guerres Carlistes i a la Guerra Civil.

Vehicles clàssics Fins a quatre excursions de vehicles clàssics han arribat a Morella l’últim any. La primera va ser el Micro Marathon, que comptava amb 11 cotxes antics més alguns de suport, vinguts des de Gran Bretanya. La segona de les rutes, provenia de la Fira del Vehicle Clàssic d’Alcanyís. En total, vora 40 cotxes van participar i van estar exposats al Pla d’Estudis. El models més antics eren dels anys 40 i recordaven a algunes pel·lícules americanes clàssiques. Una altra va ser “la Ruta de l’Alt Maestrat” i l’última la celebració del centenari de la marca “Alfa Romeo”. A la primera només van participar quatre cotxes, mentres que els “alfas” van acudir amb tretze models distints.

Una de les fites culturals destacables d’enguany, ha sigut la tornada del programa “Cita a Morella”. Aquest programa pretén abordar distintes qüestions culturals i sometre-les a debat amb els assistents. El programa ha tingut dos trobades, amb els periodistas Josep Martí Gómez i Josep Ramoneda i amb l’escriptor Ferran Torrent Segons l’alcalde, Ximo Puig, un dels objectius es “convertir Morella en un espai de reflexió i de cultura”. L’acte amb Ferran Torrent va servir per a presentar la seua nova novel·la “Bulevard dels Francesos”, la qual, curiosament, finalitzava a Morella. Però, a part, hi ha hagut moltes altres presentacions de llibres.

38 Ferran Torrent al centre

Puig, Ramoneda Martí i Caserol

Morella ha participat en dos workshop per a vendre la seua oferta com a destí per a albergar congressos. Un d’ells, es va desenvolupar a València i l’altre a Cabanes.

Entre els dos, la localitat va mostrar la seua oferta per a albergar esdeveniments, congressos o reunions, davant prop de cent agències de viatges o touroperadors.

La regidora de promoció econòmica, Sandra García, destaca la “gran capacitat de Morella per a albergar este tipus d’actes”. A més, explica que “cada vegada són més societats, organitzacions o entitats, les que aposten per Morella com a escenari de les seus trobades”. Durant 2010, vàries han sigut les organitzacions que han triat Morella per als seus esdeveniments.

Bolets Morella va ser la capital europeu dels bolets a l’octubre, al acollir la XVIIIa edició de les Jornades Europees de Micologia Mediterrània. Durant una setmana, uns 150 experts en la materia, de distints païssos van donar-se cita a Morella. El president de la Societat Micològica Valenciana va qualificar com a un “èxit” la seua estada a Morella, al trobar unes 300 varietats diferents de bolets, algunes de les quals poden ser noves per a la ciencia. A més, va agraïr totes les facilitats donades des de l’Ajuntament.

Ramón Llull

Morella va albergar un curs sobre l’ús de la llengua catalana com a idioma estranger. Aquest va ser el primer curs d’aquestes característiques que han organitzat l’Institut Ramón Llull, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Xarxa Vives de la Universitat Jaume I. El president de la primera institució mencionada, Josep Bargalló, la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres, la vicerectora de cooperació i relacions internacionals de la UJI, Inmaculada Fortanet i l’alcalde de Morella, Ximo Puig, van oficialitzar la cloenda.

UGT

Morella va albergar un curs sobre l’ús de la llengua catalana com a idioma estranger. Aquest va ser el primer curs d’aquestes característiques que han organitzat l’Institut Ramón Llull, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Xarxa Vives de la Universitat Jaume I. El president de la primera institució mencionada, Josep Bargalló, la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres, la vicerectora de cooperació i relacions internacionals de la UJI, Inmaculada Fortanet i l’alcalde de Morella, Ximo Puig, van oficialitzar la cloenda.

Federació Turisme UGT La Federació de Comerç, Hostaleria, Turisme i Joc de l’UGT-PV també va celebrar el seu congrés, que té lloc cada quatre anys a Morella. El secretari general de l’organització, Juan Bañón, i el secretari general a nivel nacional, Francisco Domínguez van recolzar el Parador de Turisme.

PSPV Els joves socialistes de la provincia de Castelló van estar a Morella al mes de maig. L’objectiu de les jornades van ser “formar els militants i treballar per a millorar, perquè volem aconseguir els espais que els joves mereixen”, explicava el secretari general de l’organització, Samuel Falomir.

PP Les Noves Generacions del Partit Popular de la provincia de Castelló, van estar a Morella al mes d’octubre. Segons el seu president, Pablo Roig, aquesta trobada significava “el punt de partida de cara a les eleccions municipals”. La convenció va servir per a arreplegar “propostes per a la campanya”

Morella

Morella, un destí de congressos

Setembre 2009 - desembre 2010

Cultura

39

Cultura

Santa Cecília L’Associació Musical “Mestre Candel” va concedir el premi “Mestre Candel 2009” a l’organista Ricardo Miravet per la seua tasca per la música a Morella. També, Miquel Centelles va ser premiat pels seus companys per dirigir el concert que encetava un cap de setmana ple d’activitats. A més del concert, destaquen les despertades, l’arreplegada de nous músics, les cercaviles o les xarangues

Signatura del conveni en la Rondalla

L’Ajuntament de Morella aposta per la música amb la signatura de convenis

Els convenis garantixen dotacions econòmiques i infraestructures per a les associacions musicals

40

L’Ajuntament de Morella i les associacions musicals han renovat els seus convenis anuals, per a garantir la seua activitat i la seua supervivència econòmica. Aquestes han sigut l’Associació Musical Mestre Candel i la Rondalla.

A més, també es va arribar a un acord de col·laboració amb el grup Mos va la Salsa. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, afirmava que “a Morella el més important és la cultura, tant musical com històrica, patrimonial... pel que hem de continuar apostant per mantindre-la”. A més, afegia que “la signatu-

ra d’estos convenis garantixen la continuïtat d’unes associacions de gran tradició i importància a Morella”. Per la seua banda, la regidora de cultura, Palmira Mestre, explicava que “els ajuntaments hem d’estar al costat de les nostres societats musicals, senyes d’identitat dels nostres municipis, i recolzar les seues iniciatives”. També afegia que “els convenis garantixen la formació dels alumnes de l’Escola de Música, la qual cosa és una aposta per la continuïtat futura de la banda”.

Es restaura el “Ligmun Vitae” de Morella El primer tinent alcalde, Ernesto Blanch, va assistir a la presentació del mural “Ligmun Vitae”, al Museu de Belles Arts de Castelló.

Allí, es va mostrar el mural restaurat, que es va trobar al convent de Sant Francesc i està format per un Crist crucificat, els profetes i uns fruits. Esta representació es coneix com “Arbre de la Vida”. Blanch va afirmar que “ens alegrem de les paraules de Miguel Ángel Mulet, en les quals afirmava que el mural es recol·locarà a la Sala Capitular del Convent de Sant Francesc, una vegada que la paret estiga en condicions. Això reforçarà l’atractiu turístic del futur Parador de Turisme de Morella”.

Ximo Puig va participar a la gala dels Premis Octubre en representació de la Fundació Ramón Llull

Setembre 2009 - desembre 2010

El ex-president de la xarxa Ramón Llull, Ximo Puig, va participar en la gala dels XXXVIII Premis Octubre, a finals d'octubre de 2009. Puig va ser l’encarregat de realitzar el discurs en representació dels municipis que integren la xarxa Ramón Llull. El president va aprofitar el moment per agrair al jurat el premi honorífic a l’Institut Ramón Llull i va explicar que la xarxa “està perquè la Generalitat no està, ja que a nosaltres ens agradaria que estiguera el Consell, i estem segurs de que, més prompte que tard, estarà. Som la veu provisional dels valencians a la Fundació Ramón Llull, on estem institucionalment representats tots els territoris on es parla la nostra llengua”.

Morella

Cultura

Puig, en un acte de la Fundació

A més, en aquest període, Puig va cedir la presidència d'aquesta organització i ha participat en moltes reunions, com les que han tingut lloc a Andorra. En aquesta reunió es va tractar com a tema principal la participació de la llengua catalana a la Fira Expolangues que es celebra anualment a Paris.

41

Agricultura i medi ambient

L’Espai Firal, l’espai de la Fira

L’Espai Firal es consolida com un eix vertebrador de la Fira La Fira de Morella viu un gran moment i rep cada any més visitants L’Espai Firal s’ha convertit en l’eix vertebrador de la Fira de Morella.

En els últims anys, s’ha canviat la distribució dels estands i dels animals i el resultat està donant els seus fruits. Cada volta més gent s’acosta fins la fira més longeva de la Comunitat Valenciana.

42

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, afirmava en la cloenda de l’última edició, que “estem davant d’una de les fires amb més nombre de visitants”. A més, va demandar “unió i esforç” per lluitar contra la crisi perquè “cal mirar cap avant i, només així, aconseguirem superar les dificultats”. Per la seua banda, Antonio Lorenzo, va destacat la bona salut que viu la Fira de Morella, “que està totalment consolidada”.

La Fira de 2010 va comptar amb vora 200 estands, una xifra superior a la d’anys anteriors.

La promoció de productes típics que ha dut a terme l’Ajuntament va ser una de les novetats d’enguany. Vint establiments de la localitat van aportar els seus productes que, a la fi, es sortejarien.

L’escorxador va centrar l’exposició municipal, ja que segons l’edil de desenvolupament rural, Rafael Pallarés, “l’escorxador significa un impuls al sector ramader que pot veure com es dóna eixida als productes de la zona”.

La primera planta de l’Espai Firal es va destinar a acollir la degustació de productes típics del terme

El subdelegat del govern a Castelló, Antonio Lorenzo, va clausurar la Fira per segon any consecutiu

Morella

La directora general de producció agraria de Conselleria de Medi Ambient, Laura Peñarroya, l’alcalde de Morella, Ximo Puig i el president de l’associació firal, Amadeo Sorribes, van tallar la cinta d’inauguració

Des de l’edició pasada l’associació Morella a cavall s’encarrega de realitzar diverses demostracions amb els cavalls. La doma, el carrussel de genets o el ferratge, a més de sortejos, han sigut les activitats que van programar

Setembre 2009 - desembre 2010

Agricultura i medi ambient

La Fira va rebre una gran quantitat de visitants. Pallarés: “la Fira s’ha convertit en un espai de convivència i cohesió que reivindica la situació actual de la ramaderia”

El concurs de gossos de rabera és una altra de les activitats que estan totalment consolidades

43

Agricultura i medi ambient

La construcción de la Bassa de la Torre Segura garantirà l’aigua al sector primari El projecte permetrà aprofitar millor l’aigua superficial del terme La construcció de la bassa a la Torre Segura permetrà emmagatzemar millor l’aigua superficial del terme, d’aquesta manera es garantirà el subministrament d’aigua al sector primari.

L’edil de desenvolupament rural, Rafael Pallarés, destaca que “portem anys treballant en este projecte, que permetrà aprofitar l’aigua superficial en una zona de gran concentració”.

En aquesta zona s’acumula una gran

quantitat d’aigua, degut al pas del riu Caldés i per les aigües pluvials. El consistori morellà porta anys treballant en l’emmagatzenament de l’aigua i quatre anys en el projecte de la Torre Segura. Pallarés també afirma que “aquesta infraestructura és molt important per al sector primari del nostre terme”. La bassa tindrà una capacitat de 3.000 metres cúbics d’aigua i permetrà l’abastiment de 6.000 caps de bestiar boví, 17.000 d’oví i 34.000 de porcí.

50 xiquets planten el seu arbre al camí de Santa Llúcia Morella inaugura la seua depuradora

44

El president en funcions de la Diputació Provincial, Francisco Martínez i el tinent d’alcalde de Morella, Ernesto Blanch, van presidir l’acte d’inauguració de la nova depuradora. Una infraestructura que pot abastir fins a 8000 habitants i que contribuirà a la millora del medi ambient.

Els menuts de primària participen en “El dia de l’arbre”, plantant grèvols, carrasques, pins i roures, tots autòctons. Per tal de realitzar la plantació, els participants han rebut una xerrada formativa per a conèixer la importància històrica del lloc triat per plantar els arbres

Seixanta establiments es beneficien de la subvenció Els assistents a la inauguració van comprobar l’estat del renovat camí

Morella es pot visitar extramurs La “Segona Albereda”, com se la coneix popularment, ja està rehabilitada Morella ha finalitzat les obres de rehabilitació del camí que va des del Portal de Sant Miquel al de Sant Mateu. Aquesta obra permetrà condicionar l’entorn del municipi, ja que el camí s’unix amb el de Santa Llúcia, inaugurat el passat estiu. En total, 3,5 quilòmetres de ruta que vorejaran la muralla per l’exterior.

Tram del nou camí

L’edil d’urbanisme, Rhamsés Ripollés, destaca “la importància que el consistori pretén donar-li als entorns de la localitat”. A més, ha explicat que “a través d’aquestes sendes es podrà recórrer una part del municipi extramurs, el que serà important tant per a la gent de Morella com de cara al turisme”. La senda voreja la muralla i es poden veure set torres i dos portals, a més de les vistes de la resta del municipi. El pressupost de l’actuació és de

més de 200.000 euros i s’ha dut a terme gràcies a les compensacions mediambientals dels parcs eòlics de l’empresa Renomar. Les faenes que s’han realitzat són la recuperació de les parets de pedra en sec, la neteja del camí, barrat amb tanques de fusta i ferro, i el condicionament per a fer-ho transitable.

També la millora i posada en valor d’alguns elements que es troben al camí, com per exemple, l’espai on s’ubica una font o la construcció d’un pont.

L’Ajuntament de Morella aporta uns 32.000 euros per ajudar les empreses i establiments locals a poder realitzar el reciclatge. A més, també presta suport humà i material per desenvolupar la recollida.

Dos treballadors municipals els arrepleguen pels establiments, dos dies a la setmana, i els carreguen al camió, amb el que van fins al lloc on es troba la màquina de reciclatge i els contenidors. Els materials que s’arrepleguen són: paper, cartó, plàstic i vidre. El nombre d’empreses va creixent. En concret en aquesta última campanya són setze empreses més les que s’han afegit al pla. El Pla es va iniciar el 2006 amb la idea de fomentar el reciclatge, per a així contribuir al desenvolupament sostenible.

Morella

L’Ajuntament de Morella subvenciona el 50% de les taxes del pla de reciclatge

Setembre 2009 - desembre 2010

Agricultura i medi ambient

45

Agricultura i medi ambient

Morella rehabilita més de 25 quilòmetres de camins rurals els últims dos anys La Carcellera i Tous són els últims renovats amb del Pla de Camins de la Taula del Sénia L’Ajuntament de Morella ha impulsat obres en sis camins, s’han rehabilitat més de 25 quilòmetres des de l’any 2008. A través del Pla de Camins de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, el consistori ha trobat una gran ferramenta per a millorar les conexions del seu terme. Els camins dels Tous i la Carcellera han sigut les obres escomeses al 2010.

El regidor de medi ambient, Rafael Pallarés, destaca que “estem davant d’uns anys històrics, ja que mai s’havia invertit tant als camins rurals del nostre terme”.

L’edil també recalca “el conveni entre el Ministeri i la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que ha permés rehabilitar cinc camins, més altres quatre trams en els quals es treballarà l’any que ve”.

46

L’any vinent continuaran les rehabilitacions a través d’aquest programa i el consistori condicionarà dos trams del camí de Xiva a Ortells, el Barranc de la Parra, el que va del Sabater a la Mina i la pujada al Matadero.

Però a banda del conveni amb el Ministeri, el consistori també ha rehabilitat el camí de Xiva a Ortells.

El Secretari d’Estat, Josep Puxeu, va visitar el camí dels Tou

Neteja i condicionament de camins de Morella

Un total de cinc camins del terme de Morella van ser netejats i condicionats per la Conferència Hidrogràfica de l’Ebre. Aquestos van ser el barranc de Xiva, el d’Hortells, un de l’Hostal Nou, un camí situat a Enduella i un altre a la Torreta. Concretament les tasques van ser de neteja d’arbustos, terra, fulles, branques i alguns arbres que constituïen un perill i risc per a transitat.

L’Ajuntament de Morella va ser la seu d’una reunió entre la Conselleria de Medi Ambient i la d’Agricultura, el consistori i representants del sector primari de Morella i la comarca dels Ports. Aquesta es va produir per la moció que va presentar l’equip de govern del consistori per a buscar solucions. L’objectiu era abordar la problemàtica dels atacs dels voltors al ramat, veure les accions que està duent a terme l’administració autonòmica per solucionar-ho i

buscar noves fórmules per a resoldre el conflicte. L’edil de desenvolupament rural, Rafael Pallarés, creu que la trobada “ha sigut positiva”, ja que “s’ha establert un diàleg entre les parts implicades i s’ha escoltat la veu dels ramaders”. Algunes de les solucions que es van plantejar van ser el control selectiu dels voltors, és a dir, conéixer quins són els que enceten els atacs, la col·laboració entre administracions i la denúncia dels atacs.

Refugi de Pereroles

Pereroles, Paratge Natural Municipal

Pereroles és l’únic paratge natural municipal que s’ha declarat a la provincia al 2010 muralla per l’exterior

Reunió amb els tècnics de conselleria per la problemàtica dels voltors

El mont de Pereroles ha sigut nomenat Paratge Natural Municipal. Els paratges naturals municipals són zones compreses en un o diversos termes municipals amb valors naturals d’interés local, que requereixen protecció, conservació i millora. L’edil de medi ambient, Rafael Pallarés, afirma que “és molt important per a nosaltres la declaració, ja que se li atorgarà una espècie de marca de qualitat a la muntanya”. Aquesta declaració suposa que el

consistori serà l’encarregat de gestionar el paratge i rebrà ajudes econòmiques per tal de mantindre i millorar aquest espai. La declaració de Paratge Natural Municipal beneficia l’espai a l’hora de conservar la muntanya i mantindre les activitats que avui en dia es realitzen. A més, no suposarà més restriccions de les que ja existixen actualment, per la qual cosa els usos tradicionals podran continuar realitzant-se.

Morella

Morella acull una reunió per a solucionar el problema dels voltors

Setembre 2009 - desembre 2010

Agricultura i medi ambient

47

Turisme Morella, un destí de qualitat

Els torneros és la dança referéncia del Sexenni

Morella vol la declaració de Festa d’Interés Turístic Internacional per a l’Anunci i el Sexenni

La declaració contribuiria a la promoció internacional de les festes majors de Morella

48

El Ple de Morella va sol·licitar al Minis- lor de les tradicions dels morellans, per la teri d’Indústria, Turisme i Comerç la decla- importància de la cultura i la religió, requiració de Festa d’Interés Turístic Internacio- sits fonamentals per aconseguir la declaranal de l’Anunci i el Sexenni. La regidora de ció”. L’Anunci i el Sexenni ja són festes d’Inturisme de l’Ajuntament de Morella, San- terés Turístic Nacional. Aquesta declaració és un requisit fonadra García, considera mental per a iniciar els “que l’Anunci i el SexenEl Sexenni suma premis tràmits. A més, l’Ajunni complixen tots els retament li ha fet entrequisits per a aconseguir Ràdio Castelló-Cadena Ser va ga al subdelegat del goaquesta declaració”. La atorgar el seu premi anual al Turisvern a Castelló, Antoregidora afirma que “la me al Sexenni. D’aquesta manera, declaració contribuinio Lorenzo, de la meles festes majors de Morella conria a la promoció intermòria en la qual es pretinuen acumulen reconeixements, nacional de les nostres tén conseguir la declaper part de diverses organitzaciració. Aquest, va mafestes i de la nostra loons. Ximo Puig va acudir a arrenifestar el seu recolçacalitat”. Segons García, plegar-lo. “l’A nunci i el Sexenni ment per conseguir la internacionalitat. destaquen per la conservació i posada en va-

Morella continua treballant per possicionar-se com a un destí de qualitat turística i s’ha convertit en el primer municipi de la Comunitat Valenciana en entrar a formar part de la xaxa de destins de qualitat SICTED, impulsada per Turespaña i la FEMP. A més, ha renovat la Q de qualitat de l’Oficina de Turisme i s’ha integrat en la Xarxa d’Agències per al Foment d’Iniciatives Comercials (AFIC) La regidora de turisme, Sandra Garcia destaca que “la competitivitat del destí és cada vegada més important i nosaltres hem de treballar i esforçar-nos per a augmentar la nostra productivitat”. A més, afirma que “la qualitat ha de ser l’horitzó del nostre destí turístic i per això treballem seguint les pautes del Pla Estratègic de Turisme”.

La incursió en la xarxa SICTED ha sigut recolzada pels empresaris, que ha s’integraran dins del projecte.

La guía de la xarxa s’ha presentat a FITUR aquest any, amb la presencia de l’alcalde de Morella, Ximo Puig. El projecte SICTED està format per 103 municipis de tota Espanya, una Comunitat Autònoma, quasi 6000 empreses adherides i 2850 distingides. D’altra banda, l’AFIC és una iniciativa de la Conselleria d’Indústria, Comerç i Innovació i compta amb més de 100 municipis adherits de la Comunitat Valenciana. Aquesta permet una actuació coordinada de cara al desenvolupament de polítiques proactives que procuren l’exercici de l’activitat comercial. Tots aquestos distintius de qualitat perseguixen un nivell homogeni en els serveis oferits al turista dins d’un mateix destí o d’un mateix lloc.

Ximo Puig destaca la unió per a créixer turísticament com a ciutat al sopar d’Assetmico Els premis de l’organització d’empresaris han sigut per a José Blanco i Espemo

El president d’Assetmico amb el representant d’Espemo

pàs a l’actualitat turística de la localitat. L’Associació, els resultats, les grans inversions, noves iniciatives, altres ja consolidades o la importància de l’esport per al turisme, van centrar el seu discurs. Puig va agrair “Assetmico i tots els empresaris que dia a dia estan treballant en una situació de dificultat però sempre amb força i convicció. En moments com aquest, més que mai, la unió i la capacitat de fer coses junts són garantia d’èxit”.

Morella

L’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca (Assetmico) ha otorgat els seus premis corresponents a 2009 i 2010. Els guardonats han sigut el ministre de foment, José Blanco i l’associació esportiva Espemo. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va destacar al sopar d’enguany que “no hi ha res millor que la unió per a créixer com a destinació turística de qualitat i com a ciutat”. La intervenció de l’edil es va dividir en diversos punts, fent un re-

Setembre 2009 - desembre 2010

Turisme

Morella continua els seus reconeixements al comerç. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, qualifica els guardons d’aquesta festa de “tan senzills com importants, perquè naixen des d’ací per a enaltir el paper dels comerciants”. Els comerços agraciats enguany van ser Artesania Moya, premi a la història, Arc Estudi, al disseny i innovació, Herbolari Ecoports, a l’emprenedor i Comestibles Argimiro, a la persona que ha dedicat tota la vida al comerç local. D’aquesta manera van ocupar el lloc de Molinos, Vinatea i Carns Noel.

49

Turisme Durant aquest any, molts han sigut els mitjans de comunicació que s’han fet ressó dels atributs turístics de Morella. El més important, va ser Elpais.com, que va ficar una fotografia de Morella il·luminada en la portada del diari digital. Una volta premies l’enllaç, accedies a la secció del viatger, un dels punts turístics més consultats.

L’especial sobre Morella tractava de la història al voltant del castell i la fortificació morellana.

50

Morella va estar present al famós Piccadilly Circus de Londres, durant els dies en què es celebrava la Fira Turística Internacional, d’aquesta ciutat. Al mig de la imatge, es pot veure una fotografia de Morella en un dels llocs més coneguts de la capital britànica

Impacte mediàtic de 200.000 euros

Morella

Però si ha hagut una iniciativa de la que s’han fet ressó molts de mitjans, aquesta ha sigut el projecte turístic amb Benicàssim. En un pressupost reduit, les dos ciutats han aconseguir ocupar un espai en mitjans de comunicació quantificat pels tècnics en més de 200.000 euros. Sens dubte, una fórmula eficient de promoció turística. Tant prensa escrita, com webs, ràdios, prensa especialitzada en turisme... moltes han sigut les capçaleres que han imprès les seues fulles o han dedicat molt d’espai i temps a aquest projecte. Alguns d’ells, El Tiempo, el Periódico de Catalunya, el Periódico de Aragón, Ràdio Nacional d’Espanya, el Rincón del Sibarita, Viajeros. com, La Razón, La Magia de Viajar por Aragón...

Setembre 2009 - desembre 2010

Turisme

Morella mostra la seua oferta turística davant d’uns armadors americans. L’objectiu és que el municipi puga ser un dels destins dels futurs viatges de creuers. D’aquesta manera, es podria captar un tipus de turisme distint

51

Joventut Sensibilització del perill del consum d’alcohol L’Ajuntament de Morella i la Creu Roja Joventut van organitzar les jornades “Rei o bufó”. El principal objectiu de les jornades era informar i sensibilitzar al públic juvenil dels perills del consum d’alcohol. Els actes que es van dur a terme van ser un taller d’elaboració de còctels sense alcohol i de simulació d’efectes, que pretenen oferir alternatives a l’alcohol i informar sobr els seus efectes en el nostre organisme. A més es va instal·lar al carrer una taula informativa.

L’Ajuntament de Morella col·labora amb projectes de final de carrera El Pla d’Ajuda a Universitaris subvenciona treballs que tenen Morella com a eix central Els xiquets també van participar en Rei o Bufó

52

Un any més l’Ajuntament de Morella col·labora amb els joves universitaris amb el Pla d’Ajuda a Universitaris per a realitzar el seu projecte de final de carrera o altres treballs. El consistori oferix assistència i recolzament tècnic, el material necessari per a la presentació del treball i una ajuda econòmica. Segons el regidor de joventut, Rhamsés Ripollés, “el Pla d’Ajuda a Universitaris està obert tant a alumnes de Morella com a alumnes d’altres localitats”.

En l’última edició es van beneficiar un total de quatre

projectes. Tres dels quals es van realitzar individualment i un altre en grup. Els estudiants que es van presentar són d’especialitats diverses, com enginyeria de camins, telecomunicacions, ciències medi ambientals o un màster en màrqueting. Els treballs abordaven temes tan distints com la construcció d’una nova carretera, una aplicació web de cara a nous serveis informàtics, un estudi de márqueting o un projecte medi ambiental sobre la implantació d’un model de gestió de residu zero

El Casal Jove obri les portes pel curs escolar Després de les vacances d’estiu, el Casal Jove torna a obrir les portes per tal d’oferir un espai de reunió i diversió. Cal d’estacar que s’obri amb una novetat, la creació d’un perfil a la red social facebook on els usuaris podran trovar tota la informació d’activitats i horaris, així com tindre un lloc on poder interactuar amb gent que té les mateixes preocupacions.

Morella

Xiquets montan el betlem de l’Ajuntament

Els morellans van rebre als patges

53 L’estrella va guiar a SSMM els Reixos Els reixos van fer el seu discurs al balcó de l’Ajuntament

La San Silvestre va reunir a molts de joves participants

54

Xiquets jugant a Jocambient

L’AMPA va fer xocolata per a tots els que anaven a Jocambient

Morella

La tirolina va ser una de les atraccions de Jocambient

55 Les passarelles elevades eren un repte per a molts xiquets

Representaci贸 de La Vida del Sant

Process贸 de Sant Antoni

56 El mondongo

Benedicció del panoli

Morella

Representació del contrabando

57 La sembrà

Les Grupes van fer acte de preséncia

58

59

Morella

Morella celebra les seues festes després del 15 d’agost. Però si ens fixem en la quantitat d’activitats que es programen, podriem dir que agost és un mes festiu. La Setmana de la Joventut, l’Agost Cultural, les Festes, la Setmana de l’Esport i la Salud... tot un seguit d’activitats que donen vitalitat al municipi i que el plenen de molta gent que ve a visitarnos. Ací, tenim un petit recopilatori de tot allò que vam viure durant un intens mes, en el que es van programar a prop de 200 activitats, destinades a tot tipus de públic.

Aspecte de l’Església al Festival de Música A la setmana de la Joventut també van hi haure murals

Presentació del programa de festes i de la bossa ecològica

60 El director de Turespaña, Antoni Bernabé, pregoner d’enguany

L’Agost Cultural va vindre carregat d’exposicions

sió animava

de percus Un nou grup

els dies de

bous

61 Molta g

ent voli

a aigua

en feste

s

Els actes taurins es van mantindre en les Festes de Sant Roc

62 Els quintos van disfrutar de les festes

63

El lloc de l’aparició es va condicionar per al Centenar

La Marededéu, portada pel capellà

64

Moment de l’entrada de la Marededéu per el Portal dels Estudi

La Marededéu de Vallivana va tornar a Morella amb motiu del Centenari de la seua Coronació Canònica. Per això, es va celebrar un novenari. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va fer un discurs a la seua entrada pel Portal dels Estudis, bassat en el temps passat des de la Coronació de la Mare de Déu. Segons afirmava “ha passat un segle, ha canviat el món, però roman el sentiment d’un poble”. Puig continuava dirigint-se a la Marededéu i explicava que “estem ací perquè la vostra benedicció arribe a totes les cases del poble, perquè com deia el savi grec, la mesura de la nostra fortalesa no siga la grandesa dels edificis sinó els valors dels morellans”. Finalment, al·ludia a la Mare de Déu per a assegurar que “ens comprometem a alçar-nos cada dia intentant millorar la nostra xicoteta ciutat i el seu gran terme. Mare, sabem que comptem amb vós per a superar les tristeses i per a continuar avant, a pesar de totes les traves; Amb eixa confiança benvinguda ara i sempre, Senyora de Vallivana”.

L’A dm in i st ra d or d e Vallivana, coloca a la Marededéu al seu lloc

Rosari

Ofrena de flors a la Marededéu

Part de la corporació al Rosari

La Marededéu va visitar als malalts

Els actes del Centenari es van organitzar entre l’Ajuntament, l’Església, els “Alets” de la Mare de Déu i l’Administrador de Vallivana.

Fruit d’eixos acords, també es va crear una comissió del centenari, en la que estan totes les parts representades. Ací hi ha una xicoteta mostra de tot el que va donar de sí el Centenari de la Coronació.

65 Arribada de la Marededéu, després de la visita als malalts

Gent Gran

Molta gent va participar en la Rogativa de les jornades

La Gent Gran de Morella viu i dóna vida Les jornades de la Gent Gran es van englobar baix el lema “Vivim i donem vida”. Durant dues setmanes, els majors van poder gaudir de diversos actes culturals i del dia del senderisme.

66

Els actes van començar amb la presentació dels treballs d’investigació dels alumnes de la Universitat Jaume I per a majors.

Aquestos són uns extensos treballs sobre costums culturals o personatges vinculats d’una manera o d’una altra a la comarca.

Els actes van continuar amb altres actes com presentacions de llibres i xerrades.

Les jornades van finalitzar amb el dia del senderisme. El dia del senderisme consistix en una rogativa de la gent major fins a l’ermita de Vallivana. Les jornades van ser organitzades per l’Ajuntament de Morella i el Carnet d’Or i va col.laborar l’Asso-

ciació de Jubilats Mare de Déu de Vallivana, el Consell de la Gent Gran, la Creu Roja Joventut, els Serveis Socials Municipals d’Atenció a la Dependència de Vinaròs i Morella, el Centre de Dia, la Universitat Jaume I i l’Assamblea Local de la Creu Roja.

L’universitat per a majors incrementa els seus alumnes El curs de la universitat per a majors 20102011 va començar amb un increment d’un 20% d’alumnes. En total, a la seu dels Ports ubicada a Morella, s’han inscrit més de 60 alumnes dels quals, cinquanta són de Morella.

Morella ja té el quarter de la Guàrdia Civil finalitzat Ximo Puig afirma que la finalització de les obres del nou quarter “és el punt final d’un projecte que portàvem molts anys demandant” Morella va viure el dia del Pilar, patrona de la Guàrdia Civil, d’una forma especial. Va ser en eixos dies quan es va entregar el final d’obra. Ara, només falta que es fique en funcionament. L’alcalde de la localitat, Ximo Puig, afirma que “este és el punt final d’un projecte que portàvem molts anys deman-

dant i, que ara, per fi és una realitat”. A més, afegix que “el nou quarter és una infraestructura molt important, que garantirà la seguretat de la comarca”. Ximo Puig considera que “el quarter és una prova més del compromís del Govern d’Espanya amb Morella i la comarca dels Ports i una clara mostra de la volun-

tat de permanència de la Guàrdia Civil a la nostra localitat”. Per a celebrar el dia del Pilar, la Guàrdia Civil va oficialitzar una missa que va comptat amb membres de la corporació municipal. Tot seguit, es va celebrat un vi d’honor a la Llotja de l’Ajuntament.

Les inspeccions de la ITV canvien de lloc Una any més la unitat mòbil de l’ITV s’ha desplaçat a Morella per tal de dur a terme les inspeccions periòdiques dels vehícles. En aquesta ocasió s’ha ubicat al costat de l’edifici de l’Espai Firal, l’antic camp del Prat, en compte de l’Hostal Nou.

Morella

L’obra del quarter està finalitzada

Setembre 2009 - desembre 2010

Governació

67

Governació

Morella rendix homenatge a Ernest Lluch

Morella va homenatjar a l’ex-ministre de Sanitat i Comerç, Ernest Lluch, assassinat fa deu anys per la banda terrorista ETA, el dia de la Constitució. L’alcalde de Morella, Ximo Puig i el membre de la Fundació que porta el nom del polític, Daniel Gozalbo, van iniciar els actes en reconeixement a la labor i els ideals de Lluch.

L’homenatge va finalitzar amb el descobriment d’una placa al Centre de Salut que va comptar amb la presència de la directora general de Drogodependències de la Conselleria de Sanitat, Sof ía María Tomás Dols.

Descobriment de placa a l’acte d’Ernest Lluch

El primer edil de la localitat, va destacar, al seu discurs, que “Lluch va ser assassinat fa deu anys, però la seua memòria està més viva que mai i les seues propostes tenen una enorme vigència”. A més, Puig comentava els llaços que el van unir al polític, el qual va conéixer a l’època de la transició.

Per a ell, Lluch “era la imatge per a avançar, la consolidació de la democràcia”.

A més, ha mencionat algunes de les “lliçons” que va aprendre d’ell, com “la passió i compromís fins a l’últim dia; Lluch no passava per la història, sinó que volia escriure eixa història”.

L’Ajuntament de Morella demana que es reforce el transport públic

Les comunicacions són importants per al desenvolupament d’una destinació turística

68

L’Ajuntament de Morella va sol· licitar en que es millore i reforce el transport públic a la localitat. Aquesta sol·licitud arribava després que la Conselleria de Transport no haguera complit els acords que es van aprovar al plenari d’octubre de 2008. Segons el regidor de governació, Ernest Blanch, “les necessitats de transport públic al nostre territori es van aprovar per unanimitat tant en el plenari de març de 2007 com al d’octubre de 2008, la qual cosa mostra la sensibilitat i la importància d’esta matèria per a la ciutada-

nia i la resposta social i política que sempre ha suscitat”. El transport públic a Morella “genera greus problemes estructurals a l’economia de la població i suposa un dels handicaps més importants per al desenvolupament rural i sostenible, redundant negativament en la qualitat de vida dels nostres habitants”, ha afegit l’edil.

A més, la falta de tranposrt púbilc a les zones d’interior de la Comunitat i la necessitat de reforçar-lo van ser els punts plantetjats per l’alcalde de More-

lla al Consell Valencia de Turisme que va tindre lloc a Benidorm.

El transport públic, a més de millorar considerablement l’arribada de turistes a un municipi, millora la qualitat de vida dels ciutadans d’eixa localitat. Cal recordar que la localitat dels Ports compta amb només dos línies d’autobusos al dia, entre setmana i una els dissabtes, que connecten amb Castelló. A més, aquest viatge té una duració pròxima a les tres hores, ja que entra per quasi tots els municipis fins a la capital de la província.

L’Ajuntament de Morella va fer front en tots el mitjans per a superar la situació La comarca dels Ports es veia sorpresa a principis d’any amb la major nevada en dècades. Segons els observadors meteorològics de la comarca, pot ser considerada com de les més grans dels darrers 30 anys.

Alguns pobles dels Ports es van quedar incomunicats durant un dies degut a que aquesta nevada va ocasionar grans problemes a les xarxes de comunicació. Els mitjans municipals combatien tant la situació als accesos, com a les carreteres

secundàries, com a l’interior de la localitat. Doncs bé, la Diputació de Castelló no satisfarà la demanda dels ajuntaments que demanaven una compensació económica per les despesses generades, a més d’altres ajudes per al món rural, sector més afectat pel temporal.

L’Ajuntament de Morella es va fer càrrec de totes les tasques de neteja de la població. El quasi 50cm de neu i el gel van ser el protagonistes. Per aquest motiu es van habilitar tots els mitjans

amb què compta l’Ajuntament, com els vehicles 4x4 equipats amb pales, cotxes de la policia també amb pales, un remolc-dessaladora i una retroescavadora, així com el repartiment de sacs de sal per a que els veïns pugueren netejar les entrades a les cases. A més 20 treballadors de la Brigada Municipal van ser emprats per a netejar els carrers de la població. Un desplegament espectacular per a una grandíssima nevada.

L’Ajuntament signa un conveni per oferir treballs en benefici de la comunitat L’ajuntament de Morella va signar un conveni amb la Secretaria de l’Estat d’Institucions Penitenciàries, per tal de que es puguen fer t reb a l l s e n b e n e f i c i de la comunitat a Morella. Les persones que hagen comès un delicte amb carácter de poca gravetat, podran substituir la pena de temps en presó, en temps de treball en benefici del municipi. Les places que s’ofereixen són 3 a la brigada d’obres i 4 als museus de la ciutat.

Morella

La Diputació no pagarà les despesses de neteja de les nevades

Setembre 2009 - desembre 2010

Serveis municipals

69

Urbanisme i obres

Inauguració del carrer Blasc d’Alagó

Morella renova la totalitat del carrer Blasc d’Alagó La urbanització del carrer s’està fent en dues anualitats i suposorà una inversió de més de 800.000 euros

70

Morella està duent a terme la renovació total del principal carrer de la localitat, el Blasc d’Alagó. Aquesta actuació s’unirà a la que es va dur a terme el passat any i es condicionarà la totalitat del vial. En total, les dues inversions suposen més de 800.000 euros per a la millora de les conduccions subterrànies i la pavimentació de la calçada i l’interior de la zona porticada. La renovació integral del carrer va començar a finals de l’any passat, executant-se el tram

que va des de l’Hotel Cardenal Ram a la Plaça Colom. Per mitjà d’aquesta intervenció actual, es condicionarà el vial fins a l’inici dels carrers Marquesa Fuente el Sol i Colomer. L’edil d’urbanisme, Rhamsés Ripollés, destaca que “estem davant d’una obra de gran importància dins del Pla Municipal de Renovació Urbana, que completarà la renovació integral que es va iniciar l’any passat”. A més, explica que l’obra “es dividirà en dos fases per a generar els mí-

nims inconvenients al trànsit”. En la primera, es renovaran les conduccions subterrànies i clavegueram de la zona interior dels porxes.

La segona s’executarà després de Sant Antoni i consistirà en la renovació de la instal·lació subterrània de la calçada i renovació del paviment. Els veïns de la zona van conéixer els detalls de l’actuació a les dues reunions que es van mantindre amb l’ajuntament, a fi d’ocasionar els mínims incovenients. Una vegada que fi-

nalitzen les obres, el regidor afirma que “s’aconseguirà una millora en serveis, peatonalizació i visibilitat per a tots els comerços d’este caracterísitc carrer de Morella”. Cal assenyalar que l’obra compta amb el recolzament de la Conselleria de Comerç, que finançarà el 80% de la inversió a través d’una subvenció de peatonalizació de zones comercials.

Les obres es recordaran per la troballa d’una muralla que ajuda a entendre la història de l’urbanisme de Morella

Morella ha escomés enguany una de les obres més importants del Pla Municipal de Renovació Urbana.

En total, s’han adequat els 300 metres del carrer Sant Julià, que han suposat un cost de vora 400.000 euros.

L’actuació será recordada pels morellans per la troballa d’una resta de muralla fonamental per a entendre la història de l’urbanisme de Morella. La rehabilitació del carrer ha consistit en la renovació de la instal·lació de clavegueram, la connexió d’aigua amb les vivendes, les conduccions d’enllumenat públic i l’empedrat nou de tot aquest tram, que va des de “Les Calzades” a la Casa Ciurana. L’obra es va dividir en tres fases, per a reduir els incovenients al trànsit. Segons el regidor d’urbanisme, Rhamsés Ripollés, “esta obra és molt rellevant en quant a extensió, pressupost i objectius marcats”. L’edil va voler agrair la paciència als veïns i va afirmar que “és important donar una bona imatge a tots els carrers, però més important és que totes les instal.lacions estiguen en perfectes condicions”. L’obra s’ha finançat a través dels

Inauguració del carrer Sant Julià

Plans Provincials, el Pla especial de suport a la inver-

Durant les excavacions del tram del final del carrer Juan Giner es va trobar una part d’una antiga muralla de la localitat de la qual e x i s t e i xe n d i v e r s e s teories i documentació escrita, però que mai s’havia pogut contrastar.

L’edil d’obres, Rhamsés Ripollés, destaca que

sió productiva en munici-

“el descobr i ment és essencial per a entendre la història de l’urbanisme de Morella, ja que demostra per on estava dividida la localitat en el segle XIII”. El nou tram de muralla descobert no va afectar a les obres i s’ha posat en valor per a què la gent conega encara més la història de Morella.

pis i fons propis de l’Ajuntament.

La muralla

Morella

Renovació del carrer Sant Julià

Setembre 2009 - desembre 2010

Urbanisme i obres

71

Urbanisme i obres

L’Ajuntament coordina les grans i petites intervencions

L’Ajuntament de Morella està combinant les grans obres amb xicotetes actuacions que les complementen. Així, durant aquest any, s’han dut a terme accions de millora en empedrats de costes, recuperació d’accesos a la localitat o d’altres actuacions rutinàries, però de molta importància. Alguns carrers van quedar en molt mal estat una vegada que va passar l’hivern, a

Altra obra de neteja de camins de la brigada

Condicionament Torres de Sant Miquel

Millores al cementeri

Millora Portal de Sant Mateu

72

Millora escales de pujada a la Plaça d’Armes del Castell

causa de les nevades i de la sal. El regidor d’urbanisme, Rhamsés Ripollés, destaca que “és molt important coordinadar les grans inversions amb el manteniment diari del municipi”.

Restauració del paviment de Sant Miquel

L’Aj u n t a m e n t d e Morella ha conclòs la primera fase de construcció de nínxols al cementeri.

En total, per mitjà d ’a q u e s t a n o v a actuació el nombre de places disponibles s’ha incrementat en quaranta-vuit. A més, el passat any es va dur a terme la rehabilitació de l’ermita, que va tindre una inversió de 59.000 euros.

La Torre del Forcall es rehabilita amb el Pla E

El Pla E de 2010 suposa una inversió de més de 300.000 euros El Pla E de 2010 ha suposat una inversió de 308.538 euros. A través d’aquestos fons estatals, s’han escomés quatre obres: la millora de la Casa de la Cultura, la inversió en el sistema de calefacció del col·legi de primaria, la implantació de noves tecnologies i el canvi de l’entrada al castell a causa de les obres del Parador.

Segons el regidor

d’urbanisme, Rhamsés Ripollés, “com indica el Pla, prioritzarem la creació de llocs de treball, l’aspecte energètic, les noves tecnologies i el benestar social”. L’obra amb més pressupost és la nova entrada al castell, a través de la plaça de bous, ja que es condicionarà la Torre del Panto i es restaurarà una part de la muralla.

Interior de la torre rehabilitada

principals accesos històrics a la localitat.

El subdelegat del govern a C a stel l ó, A nto nio Lorenzo, tancava l’inauguració afirmant que “el futur del nord de Castelló passa pel futur de Morella”.

Morella

La Plaça de bous serà l’accés del castell

La Torre del Forcall, una de les principals fortificacions de Morella, va ser l’última obra del Pla E de 2009 en inaugurar-se. L’alcalde de Morella destacava a la inauguració que “és molt relevant per a la localitat que un element patrimonial tan important s’haja restaurat” Segons l’edil, “aquestes torres i muralles, sempre han s i g u t l’el e m e n t m é s representatiu de la defensa en les grans batalles. I, av ui en dia, suposen el nostre principal atribut per a atraure els turistes”.

L’inversió ha sigut de més de 220.000 euros, que han servit per a rehabilitar un dels

El Centre Lúdic i Esportiu comptarà amb geotèrmia El Centre Lúdic i Esportiu Jaume I es prepara per a renovar el seu sistema de calefacció. El nou poliesportiu comptarà amb instal·lacions d’energia geotèrmica abans de que finalitze l’any, la qual cosa

reduirà la despesa corrent generada pel gasoil. L’e dil d’urbanisme, R hamsés Ripollés, destaca que “el proje cte de ge otèr mia és molt rellevant, ja que permetrà reduir la despesa corrent del poliesportiu

Setembre 2009 - desembre 2010

Urbanisme i obres

i afavorirà el medi ambient”. Cal recordar que la geotèrmia és una n o v a tè c n i c a d’e st a l v i e n e r g è t i c q u e b a s a el seu funcionament en l’aprofitament de la calor interna del planeta.

73 Màquines perforadores treballant

Urbanisme i obres

Morella rehabilitarà els llavadors del Tint

L’Ajuntament de Morella escomet la recuperació dels llavadors del Tint. Amb això, es pretén recuperar aquest espai per al seu ús i donar-ho a conéixer entre els veïns i els visitants de Morella. Les obres ja han començat i tenen un pressupost de 96.000 euros. El primer edil del municipi, Ximo Puig, afirma que “es tracta d’un espai amb molta història, que representa una forma de vida del nostre municipi i que és important que es recupere per a la seua labor pròpia i per la recuperació d’un espai en si”. Els problemes de la coberta centraran l’intervenció. A causa d’aquestes deficiéncies, els llavadors es troben apun-

talats i tancats, amb les mesures de seguretat oportunes. L’Ajuntament també

acostarà el projecte als usuaris de l’immoble, a fi d’informar sobre els detalls de

l’actuació. L’empresa municipal CISE escometrá la intervenció.

Pla Municipal de Renovació Urbana

74

D’altra banda, l’Ajuntament de Morella ja ha definit les pròximes obres per a 2011 que contempla el Pla Municipal de Renovació Urbana, tant per a la localitat com per als municipis que depenen administrativament d’ella. A Morella

s’escometran millores al cementeri municipal, mentres que a Xiva es continuarà amb la reurbanització dels carrers, a Ortells es construirà la primera fase de la piscina i a la Pobleta es milloraran els accessos.

El carrer Solana de Xiva es va finalitzar abans del Quinquenni

La creació del grup de treball té com a objectiu la lluita contra la desocupació L’Ajuntament de Morella ha decidit fer front comú contra la crisi econòmica.

Així doncs, va crear un grup de treball, que es reunix mensualment, format per representants de totes les àrees municipals i de l’empresa municipal CISE. L’objectiu és “coordinar al màxim l’acció de govern, per a aconseguir la plena ocupació en la nostra localitat”, va afirmar l’alcalde Ximo Puig.

El Pla “treball per a tots” incorporarà la vocació general de l’acció de govern a través de les polítiques actives, la intermediació i la promoció de l’empresa, el mercat laboral i la formació. “La primera prioritat de l’acció de govern local és que els morellans i morellanes tinguen treball. Per damunt de qui siguen les competències, eixa és la nostra preocupació principal”, va explicar Puig. Les dades de desocupació en la localitat dels Ports no són tan negatives com a l’entorn econòmic.

Segons l’alcalde, a pesar d’això, “hem de treballar per a estabilitzar el deteriorament del mercat de treball i posar les condicions per a una consolidació positiva”. El tercer punt del pla és la pro-

Reunió del grup Treball per a tots

moció de l’empresa, el mercat laboral i la formació. A

través d’aquest punt, es pretén “coordinar i potenciar la

Ofensiva per la formació

L’Ajuntament de Morella manté la seua aposta per la formació. Així, en aquest fi d’any i les primeres s e t m a n e s d e 2 0 1 0 , el consistori ha programat o col·laborat en la realització de 34 cursos formatius. En total, més de 100 persones ja s’han inscrit. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, destaca que “la formació

és bàsica i és el motor de la nova economia”. El primer edil afegix que “la pretensió de l’acció de govern és millorar la qualitat i la formació dels treballadors de Morella i de la Comarca dels Ports, perquè puguen millorar els seus coneixements i adaptar-se als canvis”.

formació dels treballadors.

Això és decisiu en una societat avançada”, va expressar Ximo Puig. A més, l’edil ha explicat que “s’ha obert un panell d’exploració de nous jaciments d’ocupació al voltant d’energies renovables, la indústria agroalimentària i el turisme”. A més, per a combatre front a la desocupació, l’Ajuntament ha comptat durant sis mesos amb un Programa d’Accions d’Orientació professional per a l’ocupació i l’autoocupació (OPEA), ubicat a les oficines del CISE.

Morella

L’Ajuntament de Morella prioritza l’ocupació en el municipi

Setembre 2009 - desembre 2010

Promoció Económica

75

Promoció Económica

Morella-Benicàssim, un destí i dos ciutats amb encant Mar i muntanya, tradició i modernitat, esports d’aventura, festivals de música, deserts, aqüeductes, r u t e s g a s t ro n ò m i q u e s , museus amb història…

Morella-Benicàssim, dos municipis castellonencs que es van unir per a oferir el millor dels viatges: “MorellaBenicàssim, fusió de sensacions”.

L’alcalde de Morella, Joaquim Puig, i l’alcalde de Benicàssim, Francesc Colomer, van posar en marxa al Cercle de Belles Arts de Madrid un nou i original projecte turístic per a la cooperació d’aquestos dos municipis emblemàtics de la província de Castelló.

El projecte va arrancar amb una gran acollida, com així ho demostren els més de 300 assistents.

76

Els dos alcaldes van mostrar la seua satisfacció per aquest acord i han sigut molt optimistes sobre els seus resultats. Puig ha afirmat que l’aposta Benicàssim-Morella “és molt més que una suma. Són dos destins molt diferents, que units multipliquem”. Per la seua banda, Colomer ha ressaltat que l’aliança amb Morella “el turisme reclama entusiasme i imaginació; pararse és perdre trens. Amb aquesta col· laboració enviem un missatge d’esperança enfront de la paràlisi i a la crisi”.

Els alcaldes, en la presentació del projecte

Activitats de promoció conjuntes Els dos consistoris i la societat mixta Desenrotllament Turístic de Benicàssim (DTB), han treballat en la difusió del projecte. Es donava informació en les pàgines web turístiques, es dóna a conéixer la unió en fires nacionals i internacionals i, es distribuiran entre 40.000 i 50.000 fullets per distintes agències independents. A més, un touroperador va comercialitzar el pack. “Press Trip”. A l’abril és va dur a terme la visita de quinze mitjans naci-

Unes 300 persones van assistir a la ficada en marxa del projecte

onals a els dos municipis. L’objectiu és que mitjans especialitzats puguen conéixer de primera mà el producte que s’oferta.

Bus de la història. És tractava d’un autobús turístic que partia de Benicàssim i es desplaçava fins a Morella. Després de tota la jornada de visita per la ciutat enmurallada, el vehicle tornava els turistes a la localitat d’origen. Morella va atraure turistes a través d’un transport públic de qualitat durant els mesos d’agost i setembre.

Morella

Festival Europeu de Reggae Rototom Sunsplash. Morella va acollir una presentació del festival amb la projecció d’un vídeo i l’actuació d’un grup de música reggae en directe.

A mes, van hi haure descomptes per als morellans que volien assistir al festival.

Setembre 2009 - desembre 2010

Promoció Económica

77 La Ministra de Cultura, Esports i Joventut de Jamaica, Olivia Grange va voler visitar Morella durant els dies que es celebrava el Festival de Reggae a Benicàssim. La seua recepció a Morella va despertar un gran interés en la premsa.

Promoció Económica

Morellaturistica, una finestra oberta al món “Morellaturistica.com és un element essencial en el desenvolupament del Pla Estratègic de Turisme”, segons l’alcalde de la localitat Ximo Puig

78

Morella porta un any treballant en la seua nova finestra turística oberta al món.

Aquesta pàgina web té com a objectiu “vendre la localitat a través de la imatge, invitant els usuaris a passejar la seua història per Morella”, va comentar l’alcalde del municipi, Ximo Puig. A la roda de premsa de presentació, Puig estava acompanyat pel president de l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca (Assetmico), Roque Gutiérrez i el dissenyador i programador de la pàgina web, Jorge Querol. Puig va expressar la seua “satisfacció” pel resultat final i va felicitar tots els empresaris per posar en marxa aquest nou servei.

L’alcalde de Morella, també va recordar que “aquest pas endavant és molt important, és un element essencial en el desenvolupament del Pla Estratègic de Turisme, però no per això ens hem de quedar satisfets i conformar-nos. Hem de continuar mirant endavant i progressant”. Per la seua banda, Gu-

Presentació de la web turística

tiérrez va qualificar aquesta web com a “un element decisiu”. “Abans, per a acudir a una fira o un esdeveniment, havies de fer una promoció amb molt de temps de marge. Avui en dia, la web és un element viu, rectificable a l’instant i per això és indispensable per a realitzar les nostres promocions”, va afe-

gir el representant del sector empresarial. El dissenyador, Jorge Querol, explicava que “hem tractat de donar una imatge de tranquil·litat, elegància, història i de força.

Volíem representar Morella des de la qualitat i els sentiments, i crec que hem aconseguit una pàgina molt personalitzada”. La pàgina s’es-

tructura en dos índexs fonamentals. El superior, és fixe i ven tota l’oferta de Morella, a través d’uns submenús.

Mentres que els tres punts inferiors van variant en funció de l’oferta turística actual del municipi. La pàgina web està disponible en tres idiomes: castellà, valencià i anglés.

Morella i Gandia han dut a terme el projecte de benestar social “Conéixer la nostra terra”, pel qual es succeïxen d i s t i n t s i n te rc a n v i s de visitants. A través d’aquest projecte, unes 200 persones han arribat a Morella i uns quarantaquatre veïns jubilats de Morella també van visitar la localitat valenciana.

E l p ro g r a m a p re té n reforçar els vincles entre la costa i l’interior de la Comunitat. La regidora de benestar social, Malú Blasco, destaca

Presentació als comerços del Pla d’Acció Comercial Recepció de la gent de Gandia

que “aquest projecte de turisme social entre ciutats és important per als nostres veïns perquè així coneixen altres llocs de la nostra geografia”. A més, afegix que d’aquesta manera “reforcem els lligams d’unió entre la costa i l’interior”.

BTT La Consellera de Turisme, Belén Juste, va visitar Morella per inaugurar el nou centre BTT dels Ports a la Fàbrica de Giner. A més, va firmar al llibre d’honor de l’Ajuntament i ha conegut de prop distints llocs i productes d’i mp o r t à n c i a p e r a l sector turístic. Aquest centre consta d’un punt d’informació on es poden llogar bicicletes, dutxes i un lloc per rentar les b i c i c l e t e s . E l c e n t re

ofereix quatre tipus de r utes : verdes, blaves, roges i negres. Aquetes rutes permeten coneixer la nostra comarca amb la bicicleta de muntanya ja que posen en contacte les poblacions de Morella, Xiva, Hortells, Sorita, Todolella, Palanques i Forcall a través de pistes i senders. No cal dir que el centre BTT contribuirà a ampliar l’oferta de turisme actiu de la localitat.

Els comerços de Morella debatixen el Pla d’Acció Comercial Morella i Gandia han dut a terme el projecte de benestar social “Conéixer la nostra terra”, pel qual es succeïxen d i s t i n t s i n te rc a n v i s de visitants. A través d’aquest projecte, unes 200 persones han arribat a Morella i uns quarantaquatre veïns jubilats de Morella també van visitar la localitat valenciana.

E l p ro g r a m a p re té n reforçar els vincles entre

la costa i l’interior de la Comunitat. La regidora de benestar social, Malú Blasco, destaca que “aquest projecte de turisme social entre ciutats és important per als nostres veïns perquè així coneixen altres llocs de la nostra geografia”. A més, afegix que d’aquesta manera “reforcem els lligams d’unió entre la costa i l’interior”.

CEDES El Centre de Dinamització Econòmica que està construint la Diputació a Morella està a punt d’entrar en funcionament.

Per a que es puguera

dur a terme, l’alcalde del municipi, Ximo Puig i el president en funcions de l’administració provincial, van signar la cessió dels terrenys.

Morella

Morella i Gandia col·laboren en un projecte turístic

Setembre 2009 - desembre 2010

Promoció Económica

79

Promoció Económica

El Patronat Municipal rebutja l’ofensiva de la Generalitat contra les escoles de música La Generalitat retalla un 60% l’aportació a l’Escola de Música L’Escola de Música de Morella viu un moment complicat, a causa dels retalls de la Generalitat Valenciana. El Patronat Muncipal de l’Escola de Música, format per directius de l’Associació Mestre Candel i per representants de l’Ajuntament, va rebutjar, per unanimitat, el retall de vora el 60% de la Generalitat per a aquest curs. L’administració autonòmica ha passat d’aportar la mateixa quantitat que l’Ajuntament, 20.000 euros, a destinar uns 5.000 euros per a l’educació musical morellana en els últims anys. A pesar d’això, el consistori, per mitjà de la regi-

Alumnes de l’Escola de Música en un acte públic

Conveni amb Astromorella

80

L’empresa pública Iniciatives Turístiques i l’associació Astronòmica Astromorella van arribar a un acord per a regular l’activitat de l’observatori ubicat a Torremiró. Les dos organitzacions es comprometen a complir una sèrie d’acords i fixen com serà l’explotació turís-

tica d’aquest lloc. Segons la consellera delegada de l’empresa, Sandra García, “la firma d’aquest conveni és molt important perquè regula i garantix el bon funcionament d’un atractiu turístic rellevant per a la nostra localitat”.

dora de promoció econòmica, Sandra García, garantix la seua continuïtat, ja que “per a l’Ajuntament és prioritari tot el referent a la formació, encara que haurà de patir retalls en les assignatures i en el professorat”. La regidora lamenta “l’actitud ofensiva de la Generalitat contra les escoles de música”. A més, afegix que “si l’Escola de Morella depenguera de l’actitud de la Generalitat, exclusivament, ja hauria desaparegut”. García també considera que “garantir l’educació musical dels veïns de Morella és prioritari i necessari”.

Morella alberga la setena mostra de la Taula del Sénia Mostra de la Taula del Sénia

La Mancomunitat de la Taula del Sénia va celebrar la seua festa anual a Morella per primera vegada.

Aquesta associació va organitzar actes culturals, tu r ístic s i comerc i als du r ant tot u n c ap de

setmana. Entre aquests, destaca la unió de deu restaurants de Morella per a promocionar l’oli d’oliveres mil·lenaries que promou la Mancomunitat.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig destaca que “la Mostra és la consolidació de la Mancomunitat de la Taula del Sénia”. Al respecte de la importància d’aquest esdeveniment, ha afegit que “en aquestes jornades

es cong rega una g ran activitat als municipis triats per a albergar-les, basada en la unió de valors amb els què ens identifiquem, com la cultura, el turisme o el comerç”.

Setembre 2009 - desembre 2010

Promoció Económica

Morella

Morella es promociona en distintes Fires Turístiques. Com ja ve sen habitual, Morella ha desplaçat el seu estand a diverses Fires, com les de València, Cocentaïna o Picassent

Fira de Cocentaina

Ximo Puig i Conxa García, alcaldes de Morella i Picassent, es van reunir per a organitzar la participació dels municipis en la Fira de Picassent i en el Centenari de la Coronació

81

Promoció Económica

Morella aposta pel turisme actiu amb l’impuls de rutes senderistes

Sandra García va presentat el nou fullet que inclou més de 150 quilòmetres de rutes

82

Morella continua amb la seua aposta pel turisme actiu. Per a això, ha dissenyat un fullet amb més de 150 quilòmetres de rutes de senderisme de distintes dificultats. “L’objectiu és que el visitant puga conéixer els nostres paisatges i tots els racons del nostre terme”, afirmava la regidora de turisme, Sandra García a la presentació. García recorda que “a l’últim any ja hem finalitzat tots els treballs de marcatge de les rutes que naixen del Monte de Pereroles i ara fem un pas més en l’aposta pel turisme actiu”. Cal assenyalar que des de Pereroles, declarat Paratge Natural Municipal, naixen cinc rutes que connecten amb Herbeset, Herbers, Xiva, La Pobleta i Morella. Segons García, “les rutes permeten conéixer els nostres boscos, els quals són un gran atractiu turístic”. La regidora també apunta que “aquestes rutes contribuïxen a la dinamització de Pereroles, per la qual cosa també hem apostat d’una forma decidida per la construcció dels refugis forestals”. A més de les rutes mencionades, en el fullet trobem grans rutes com el GR-7, que connecta a Mo-

Sandra García va presentar els nous futllet

rella amb Vallibona o Ares i rutes de petit recorregut, com les que unixen Morella amb Forcall, Cinctorres, Herbeset, Xiva i a aquesta localitat amb Ortells i Forcall. Finalment, Morella ultima el condicionament del camí extramurs que permetrà visitar la localitat vorejant la muralla, des del Portal de Sant Miquel al del Forcall.

Les aules destinades a l’EPA s’aprofitaran per a la guarderia, a més, l’Ajuntament manté les ajudes a les famílies L’Escola Infantil de Morella guanyarà espai al traslladar-se l’EPA a la nova Casa de la Cultura. D’aquesta manera, les aules que s’aprofitaven per a l’eduacació d’adults, passaran a formar part de l’espai dels més menuts. A més, l’Ajuntament manté la gratuïtat de la guarderia i les ajudes als llibres de text per a l’escola de primària, incrementades per a famílies nombroses.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, explica que “l’Ajuntament prioritza les mesures de caràcter social en l’educació”. Així doncs, segons el primer edil “es pretén cooperar amb la famílies en moments de molta despesa i servir, en definitiva, com un element de cohesió entre els morellans”. Per al present curs, hi ha matriculats 47 xiquets a l’escola infantil, un nombre superior al del passat any, fet que “confirma la consolidació d’un servei bàsic, tant per als alumnes com per a la vida diària dels pares”, afegix Puig.

En el que respecte als alumnes de primària, tots els pares que hagen comprat els

llibres a Morella, que estiguen empadronats a la localitat i que els seus fills cursen els estudis en algun dels centres educatius de Morella, podran sol·licitar el 40% de l’import total. A més, poden optar a un 45% addicional si aporten els llibres del curs anterior i estan en bon estat. A més, l’Ajuntament està duent a terme inversions per a reduir la despessa del manteniment del col· legi Mare de Déu de Vallivana, ja què la Generalitat no hi invertix.

Morella

L’Escola Infantil gratuïta de Morella guanyarà espai

Setembre 2009 - desembre 2010

Educació

83

Educació

Morella sol·licita a la Conselleria dos cicles formatius per a potenciar els seus pilars econòmics bàsics L’Ajuntament demana millorar la preparació en turisme i ramaderia L’Ajuntament de Morella ha sol·licitat a la Conselleria d’Educació la implantació de dos cursos de Formació Professional que potencien els seus pilars econòmics bàsics: el turisme i l’agricultura i ramaderia. La regidora d’educació, Palmira Mestre, afirma que “l’Ajuntament de Morella ha emprés una aposta decidida per la formació i, ara, és el moment d’ampliar l’oferta educativa de la localitat”. A més, afegix que “els cicles

formatius de Turisme, Hostaleria, Cuina i Gastronomia, Agricultura i Ramaderia, oferirien noves expectatives de futur als morellans i a les morellanes i obririen possibilitats de treball, que fins ara exigixen desplaçaments dels nostres estudiants a molts quilòmetres de distància”. Així mateix, la regidora ha destacat l’acció de govern centrada en la formació contínua i en els cursos per a desocupats. Palmira Mestre afirma que “els

cursos de formació són una mesura per a lluitar contra la desocupació i adquirir els nous coneixements que de-

manda el teixit empresarial, així com una eina fonamental per a aproximar-se a l’autoocupació”.

Morella torna a ser seu dels Cursos d’Estiu de l’UJI

84

Morella va comptar enguany amb dos cursos d’estiu de la Universitat Jaume I. Aquestos estaven organitzats pel departament de Comunicació Audiovisual i van tindre al periodisme i al cinema com a eixos centrals. El primer abordava la qüestió sobre el futur dels diaris, mentres que el segon es centrava en les hibrida-

Assistents a un curs d’estiu

cions que s’entan produint entre distints formats. Així, Morella va tornar a acollir un bon nombre d’acadèmics i de professionals del sector.

L’Escola d’Estiu de Morella es va desenvolupar durant el mes de juliol. En total, van participar seixanta-tres xiquets, la qual cosa suposa un increment d’un 28% respecte a l’any anterior. La regidora d’educació, Palmira Mestre, afirma que l’Escola d’Estiu “ja està consolidada i es convertix en un centre de gran importància, tant per als alumnes com per als pares”.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va enviar una carta al Ministeri d’Educació per a poder cofinançar els ordinadors per a la localitat L’alcalde de Morella va emprendre accions per a què Morella no es quedare fora del Programa Escola 2.0. Després de la negativa del govern valencià d’acollir-se al Pla, Puig va enviar una carta al Ministeri per a què la localitat dels Ports en puga formar part.

Segons l’alcalde, “per a nosaltres, l’educació és una prioritat i no podem deixar que s’escape aquesta oportunitat”.

La Comunitat Valenciana és una de les úniques tres autonomies que s’han negat a formar part del programa, junt amb Múrcia i Madrid. Per a l’alcalde de Morella, “la nostra reacció té com a origen una situació insòlita, ocasionada per la negativa del Consell”. Aquest programa, “dotarà els alumnes de coneixements i ferramentes claus per al seu desenvolupament personal i professional, fomentant a més el capital humà i la cohesió social, i eliminant les barreres de la bretxa digital”, va explicar Puig. A més de l’anomenada bretxa digital, l’alcalde també opina que el Programa Escola 2.0, “és una manera de superar barreres geogràfiques, per això, no volem que els nostres alumnes estiguen marginats”. Cal recordar, que el programa suposa la dotació a les aules de pissarres digitals i connexió inalàmbrica a Internet i cada alumne tindrà el seu propi ordinador personal, que usarà com a eina de treball a classe i a casa. Els beneficiaris d’aquest Pla

Cursos en l’aula d’informàtica del Centre Formatiu

seran els estudiants d’entre 5è de primària i segon de l’Educació Secundària Obligatòria, és a dir, d’entre 10 i 13 anys, a més dels professors. “L’Ajuntament de Morella, els pares i mares dels alumnes compartim els motius pels

quals el Ministeri ha decidit impulsar el programa i l’actuació de la Generalitat és discriminatòria” ha afegit Puig. El Grup Popular va votar en contra de la moció, al considerar el pla “improvisat i insuficient”.

Morella

Morella intenta acollir-se al Programa Escola 2.0

Setembre 2009 - desembre 2010

Educació

85

Tecnologies de la informació i la comunicació

La web de Morella té nous serveis La borsa de treball, el perfil del contratant i el Pla de Participació suposen grans avanços en la difusió i tramitació

86

L’Ajuntament de Morella té disponibles diversos serveis a la pàgina web oficial. Aquestos són el perfil del contratant, la borsa de treball i el Pla de Participació Pública. Es tracta d’uns serveis vitals per millorar la comunicació i difusió de la informació i reduir la burocràcia. El primer d’ells, oferix informació a les empreses de l’estat dels tràmits d’adjudicació de diferents obres. Això, facilita la tramitació de la documentació que han de presentar les mercantils, ja que coneixen l’estat de l’adjudicació i els papers necesaris per a presentarlos. El segon, serveix per a incrementar la difusió de les ofertes de treball que es tramiten des del Pla d’Ocupació Local.

D’aquesta manera, es més fàcil per als morellans saber quines ofertes estan en vigor. Per últim, el Pla de Participació agilitza els tràmits de cara a fer enquestes i recollir opinions respecte als impactes paissatgístics de diferents obres. La seua possada en servei facilita el treball de la persona que ha fet un projecte.

L’objectiu del consistori és poder informar millor i oferir més serveis als ciutadans que s’interessen per Morella L’Ajuntament de Morella ha llançat la seua aposta per estar present a les xarxes socials. A través d’un perfil a Facebook, a la xarxa Ziudad o altres com Twitter o Youtube, es pretén millorar la difusió d’informació. La primera d’aquestes eines va ser la pionera en l’aposta i en l’actualitat ha superat el volum de 2.000 amistats. El facebook s’utilitza per a què la gent conega tot el que succeïx a la localitat, es compartixen les notícies que apareixen als mitjans digitals, s’invita a esdeveniments i es pengen fotos de Morella. La xarxa Ziudad servix per a què els morellans traslladen les seues suggerències, queixes o consells a l’Ajuntament. Quan les peticions reben el suport de cinc persones, el consistori està obligat a res-

pondre la qüestió plantejada. El regidor de tecnologies de la informació i comunicació, Ernest Blanch, destacava que “fins ara es rebien consultes per correu electrònic i moltes d’elles es tractaven en juntes de govern. El que pretenem amb aquesta eina és que aquest procés s’agilitze i que els ciutadans opinen amb el seu nom o de forma anònima, per a poder respondre a les seues inquietuds”. Fins el moment, en altres xarxes com Twitter o Youtube es tenen els perfils creats i estan en fase de proves.

turísticament a un preu reduit. Morella va ser el destí d’un concurs fet entre tots els membres del concurs i, només s’havia de fer càrrec de l’estància de dos nits per a dos persones en cases rurals. És a dir, els usuaris de tot el país van veure Morella per un preu reduit.

87

Concurs Ziudad A més, l’Ajuntament va utilitzar la xarxa social Ziudad per a promocionar-se

Morella

L’Ajuntament de Morella s’integra en les xarxes socials

Setembre 2009 - desembre 2010

Tecnologies de la informació i la comunicació

Guanyadors del concurs Ziudad

La nostra gent

Morella rendeix homenatge a l’escriptor i professor Sergio Beser Beser es va convertir en el millor ambaixador de Morella El vicepresident de l’Associació Morella i Comarca (AMIC), Teudo Sangüesa, els periodistes, Josep Martí Gómez i Ignasi Riera i l’alcalde de Morella, Ximo Puig, entre altres amics, van recordar la figura de Beser, davant de més de cent cinquanta persones a l’Ajuntament del municipi. L’acte principal va ser presentat per la regidora de cultura, Palmira Mestre.

El primer edil morellà afirmava que “Sergio va ser un agent comercial de Morella, afegint moltíssims

amics per a la nostra terra i descobrint-la a molts referents de la cultura”. Alguns exemples esmentats van ser Manuel Vázquez Montalbán, José Agustín Goytisolo, Javier Cercas o Mario Vargas Llosa. A més, destacava la seua faceta de “incansable promoció, d’agitador cultural i d’amenitzador de la vida social i cívica”.

També descrivia el professor com “un mestre entusiasmat sempre per conéixer i per a donar a conéixer”. Per a Puig, “Sergio representava els valors que d’ell hem pogut aprendre: la tolerància i

Acte acadèmic en record de Sergio Beser

el respecte”. Van ser nombrosos els actes i mostres d’afecte, com l’acte que es va desenvolupar en la Universitat Autónoma de Barcelona. L’alcalde de More-

lla, Ximo Puig, es va desplaçar fins a la ciutat comptal per assistir a la presentació d’un dels llibres de l’escriptor i a la inauguració d’una exposició.

Elena Moya publica el llibre “Les oliveres de Belchite” L’escriptora Elena Moya, descendent de Morella, ha publicat la seua novel·la Les oliveres de Belchite.

La primera publicació d’aquest llibre va ser en llengua anglesa, un any després fa una doble edició en castellà i català.

88

Elena Moya presenta el seu llibre

La novel·la aborda l’impacte de la Guerra Civil espanyola en tres generacions de dones.

L’ombr a del conf l ic te toca de ple tant a aquells personatges que ho van viure in situ, com a les generacions posteriors, que s’han vist afectades d’una forma o una altra.

D’aquesta manera, l’autora ref lexiona sobre les conseqüències de la guerra en les distintes generacions i estrats socials, arribant als nostres dies.

Agustí Gasulla va ser un dels grans referents dels gaiters i de la música morellana i va fundar la Colla de Castelló Morella va rendir tribut a Agustí Gasulla, un dels seus músics de referència, que va morir l’any passat. La Colla de gaiters de Castelló, la Penya la Pinta, els Gaiteros de Morella i l’alcalde del municipi, Ximo Puig, van recordar la memoria de Gasulla.

Les Sales Gòtiques van ser l’espai on unes 150 persones, entre elles els familiars del músic, van presenciar un acte senzill, però emotiu, on la música i Agustí van ser els protagonistes. Agustí va ser un dels mestres dels músics actuals del municipi i la re-

Els gaiters de Morella i Castelló van homenatjar Agustí Gasulla

ferencia de la música i de la tradició del gaiter a Morella durant molts d’anys. També va ser professor, tant dels tabalers de la localitat com

dels de la Colla de Castelló, de la qual va ser fundador i transmissor del patrimoni tradicional i musical de Morella.

Morella reconeix el treball i la dedicació del creador de gaites Casimiro Ripollés El morellà de 91 anys ha destacat per posar en valor la gaita i té una col·lecció de més de 6.000 instruments L’ajuntament de Morella va organitzar un acte per reconeixer la labor de promoció de la cultura local del fabricant de gaites, Casimiro Ripollés. Aquest morellà ha destacat per la seua dedicació com a aficionat per les tradicionals gaites, arribant a tindre una col·leció de més de 6.000 d’estos ins-

Reconeixement a la tasca de Casimiro Ripollés

truments, tots ells diferents entre sí. El seu treball va començar una vegada jubilat i va formar un gran equip

amb el gaiter Miguel Ferrer.

Aquest, li ajudava a afinarles i Ripollés les sotmetia a un elaborat procés de creació. En l’actualitat Casimiro ja no es dedica a la fabricació de l’instrument, però ha deixat els seus coneiximents a un jove morellà, per la qual cosa el relleu generacional està garantit.

Mor José Mª Guimerà, farmacèutic titular de Morella de 1947 a 1987 Morella va tenir amb la seua arribada, una farmàcia puntera pel que fa a anàlisis clíniques i proves diagnòstiques

El passat mes de maig ens va deixar José Mª Guimerà Beltran, farmacèutic titular de Morella des de l’any 1947 al 1987. A més a més, va ostentar els càrrecs de membre de la Societat Espanyola de Bromatologia, vocal titular del Col·legi d e Fa r m a cè u t i c s d e Castelló, Conseller de Federació Farmacèutica, President del Patronat Escolar de Morella i tinent alcalde d’aquest poble. Morella va tenir, amb la seua arribada, una farmàcia puntera pel que fa a anàlisis clíniques i proves diagnòstiques, que no existia en cap de les poblacions properes i més g r ans . Tamb é portava el control d’aigües i les farmacioles de tota la comarca dels Ports i fins i tot d’alguns pobles de Terol. Les se ues g u àrd ies eren permanents, de 24 hores durant 40 anys. Tota una vida dedicada a la botica i al laboratori, on passava la major part del temps.

Morella

Morella rendix tribut al músic local Agustí Gasulla

Setembre 2009 - desembre 2010

La nostra gent

89

La nostra gent

Xiva de Morella rendix homenatge al seu veí Fritz Vogelgsang El traductor alemany va portar a la seua llengua natal obres d’importants autors espanyols El traductor alemany Fritz Vogelgsang va ser homenatjat pels veïns de Xiva de Morella. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, la Cònsol General de la República Alemanya, Christine Gläser, el tinent alcalde del consistori, Ernesto Blanch i el regidor, Rhamsés Ripollés, van participar a l’acte en honor al traductor. L’homentge va consistir en el descobriment d’una placa a la seua primera casa i també va comptar amb un acte més acadèmic.

A l’acte van participar els

obres més destacades de la nostra

Homenatge a Vogelgsang, davant de la seua primera casa

doctors Albert Hauf, de la Universitat de Valencia i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Vicent Martínez,

de la Universitat d’AlacantIVITRA, experts en l’obra de Vogelgsang. Una de les

Vogelgsang va portar al seu idioma natal obres de Machado, Ramón Valle-Inclán, Juan Ramón Jiménez, Octavio Paz, Rafael Alberti, Miguel Àngel Asturias, Santa Teresa, Fernando de Rojas, Salvador Espriu o Ausiàs March. Una de les seues grans obres, va ser la traducció del Tirant lo Blanch, un treball que li va ocupar quinze anys.

Amparo Panadero viatja a Palestina

90

Amparo Panadero explicant el viatge a Palestina

L a p e r i o d i s t a A m p a ro Panadero junt amb la Plataforma de Dones Artistes contra la Violència de Gènere van viatjar a finals de l’any 2009 a Palestina per a desenvolupar un programa de treball que pretén contribuir a la pau a l’Orient M i tj à , m i tj a n ç a n t u n a campanya de cooperació que destaca el paper de la dona per buscar una solució pacífica al conflicte palestino-israelí.

Jesús Palos ens va deixar La música el va acompanyar fins als últims dies

Era un morellà que va treballar desinteressadament per a obtindre recursos econòmics per a la Fundació Sexenni

Imatge de la Banda amb Jesús Palos com a director

Jesús Palos, ha sigut una persona amb molta facilitat per a composar melodies. Una de les seus darreres

Rafaelle Cantattore apareix al programa “Destino: España”

composicons va estar el conegut com a Pasdoble del 50 Sexenni, conjuntament amb Toni Ortí, l’any 1994.

Javi Balaguer guanya una jornada de la Lliga Fantàstica Marca

Enrique Querol Querol era una persona volguda per molts, a causa de la gran quantitat d’esdeveniments que va organitzar, entre altres coses: festes, gales, paelles, esdeveniments… El fet de bolcar-se en el seu treball i aproximar tants esdeveniments a un gran nombre de persones, va fer que fóra una persona reconeguda i admirada.

Espanya, campiona del món

Rafaelle Cantattore, veí morellà, va ser un dels protagonistes d’aquest programa, a través d’ell es van recòrrer diferents indrets de la població, com ara els Porxes, Sant Miquel i d’altres.

Javi Balaguer, campió d’una jornada de la Lliga Fantàstica

“Destino: España” és un programa de Televisió Espanyola que cada setmana viatja per diferents racons de la geografia espanyola per mostrar com viuen les persones d’altres països que actualment tenen la seua residència a l’estat espanyol.

El morellà Javi Balaguer va ferse en la victòria en una jornada de la Lliga Fantàstica Marca. El seu equip es va imposar als milers de conjunts que hi participen cada jornada al conseguir 59 punts. El premi van ser uns punts que es poden canviar per regals.

Final del mundial

Els morellans van viure amb intensitat el Mundial de Futbol de Suràfrica. Des de la localitat dels Ports, molts són els que van eixir al carrer per a animar a la Selecció i celebrar el seu triomf.

Morella

Jesús Palos va dedicar tota la vida a la música, va ser director de la banda de música de Morella –actual Associació Musical Mestre Candel-, director del Cor Parroquial, a més a més de compositor. La seua afició a la música va començar quan tan sols tenia 5 anys tocant la trompeta, incorporant-se anys després com a músic a la Banda Municipal de Morella. Als 14 anys va començar a composar peces per a orquestra i banda; les seves primeres partitures van ser “Gotas de Abril”, el tango “Acordeón” i els valsos “Muñeca” i “Filigrana”.

L’Ajuntament de Morella expresa el seu condol per la mort de Enrique Querol

Setembre 2009 - desembre 2010

La nostra gent

91

La nostra gent

Morella nevada, atractiu mediàtic

Les precipitacions en forma de neu que van cobrir la població de Morella van despartar un gran interés mediàtic. Nombrosos mitjans de comunicació de cobertura comarcal, provincial, autonòmica i nacional van cobrir les seues informacions amb imatges de la localitat dels Ports

92

Antena 3, Televisió Espanyola i Canal 9 són algunes de les televisions que van visitar la població. També va hi haver cobertura per part de la premsa escrita com el Levante de Castelló, El Mundo, El Periódico Mediterráneo o las Provincias; i es va escoltar el nom de Morella per les ones radiofòniques de Ràdio Nacional.

Quan més mitjans es van congregar, va ser a la nevada del 7 i 8 de gener, quan van caure prop de 40 litres per metre quadrat en forma de neu. L’espectacular nevada,

que va deixar espectaculars imatges, d’acumulacions de gel i neu, va ser ficada en valor com atractiu cultural, a través d’una exposició i concurs fotogràfic. Els veïns de Morella i de la comarca van enviar les seues instantànies, que després s’exposarien a l’Ajuntament de Morella.

Va ser aleshores quan els visitants podien votar les distintes fotografies. El resultat va ser la victòria de la fotograf ía “Muntanyetes Blanques”, de Sara Alonso, que es va imposar a Mari Montserrat i Manuel Moliner.

“¿Per on passa el tren?, pos... per la vi...., no, no, no..., per Morella, per Morella, així... no hem diràs que estic tonto i que ja ho sabies”.

càrrega del bestiar, o que sé jo, que es diu com nosatros: Morella. Morella es troba quasi al mig de la no-res, a l’estat de Queensland (Austràlia), un troç que és quasi quatre vegades més gran que España. Pos bé, en este estat hi ha una zona que es diu l’Outback (que podria ser similar al “salvaje oeste” americà), on tot es prou pla i encara que nosatres vam estar en l’època de pluges, i estava tot verd, seguramente la major part del temps és un autèntic “secarral”. Hi ha una carretera (amb un carril per mà i poca cuneta), que creua de nord a sud tot l’Outback, per on passen camions de 50 metres de llarg i a 120 km/h. (quan te creues val més apartar-se),

Que si, que és cert, que el tren també passa per Morella, al menys a l’altra punta de món, just a les antípodes d’ací. Allà al mig d’Australia hi ha un paratge, o baixador, o estació de

per on creuen molt habitualment cangurs, per on hi ha tancats de desenes de quilòmetres, per on les montanyes no es veuen ni de lluny, on el bestiar es compte per mils de milers i es vigila de vegades amb helicòpter, on gran part de les persones (molt aïllades en alguns casos) són autèntics “cowboys” sempre amb barrets, però això si molt amables, on hi ha més coses però hem faré pesat. Bé en esta carretera (que en gran part està acompanyada per una via de tren paral·lela) hi han dos pobles, Longreach (diuen que té sis mil habitants però pareix que han comptat també algo del bestiar, això si amb aeroport) i Winton (diuen que tres mil però també

molts hem pareixen, però és el bressol de la famosa cançó “Waltzing Matilda”, tot un himne australià, la cançoneta té fins i tot un museu al poble; i dinosaures), entremig d’estos dos pobles hi ha 170 kms., es a dir com si t’hen vas des de açí fins a València i no trobes cap poble. Però aproximadament a meitat camí troben una altra carretera transversal (molt més estreta i que pocs quilòmetres més enllà ja és de terra) que diu cap a l’est Morella - Archid road i cap a l’oest Morella - Silsoe road, i un rètol que diu Morella 1. ¿Qué serà?, quina emoció. Bé doncs Morella és lo que veureu a les fotos, José Miguel Gasulla

La pel·lícula “Amanecer de un sueño” s’estrena als cinemes d’Espanya El Patronat Municipal de Turisme atorga el seu premi anual a l’equip de rodatge. És la pel·lícula més vista a Morella La pel·lícula “Amanecer de un sueño”, rodada en bona part a Morella i comarca ara fa tres anys, es va estrenar al mes de setembre a cinemes de tota Espanya. Durant la setmana de la estrena, a finals de setembre, es va fer la presentació a Madrid, Valencia i Barcelona. Morella va acudir a les distintes preestrenes, promocionant-se turísticament.

Per la labor de promoció, el Patronat Municipal de ¨Turisme va entregar el seu premi anual als membres de la pel·lícula. La re-

gidora de turisme, Sandra García, destacava en l’entrega del premi que “Amanecer de un sueño ha permés que Morella viatge per les pan-

talles de tot el món, mostrant els seus principals atributs turístics”. A més, continuava afirmant que “Morella es convertix en l’escenari

Estrena de Amanecer de un sueño a Morella

d’una pel·lícula entranyable per a tots nosaltres, que romandrà en el record i en la història d’aquesta localitat”.

Per la seua banda, l’alcalde de Morella, Ximo Puig, explicava que “la pel·lícula és una mostra del que volem ser, una ciutat humil i oberta a tots aquells que es sentisquen morellans”. El primer edil també va voler agrair l’esforç de l’equip de rodatge d’acudir fins al municipi i va destacar que “Amanecer de un sueño” s’ha convertit en la pel·lícula més vista al Teatre Municipal de Morella.

Morella

L’equip de Amanecer de un sueño va arreplegar el Premi Patronat de Turisme

Setembre 2009 - desembre 2010

La nostra gent

93

La “Confraria dels Llauradors” té la seua Creu de Santa Llúcia L’Ajuntament de Morella va entregar la Creu de Santa Llúcia a la Confraria dels Llauradors.

D’aquesta manera, el consistori va reconèixer la gran tradició i implicació de la Confraria en l’activitat festiva de Morella.

La Confraria va ser la primera que es va establir en la ciutat de Morella, l’any 1.232. La fita més destacable que va realitzar el gremi dels llauradors va ser la proposta de realitzar unes festes en honor a la Mare de Déu de

Vallivana, després que aquesta salvara la població d’una pesta.

Cristobal Milián recollint la creu de la Confraria

Això va ocórrer l’any 1.673, data històrica per a Morella, ja

que un mes després s’iniciarien les festes Sexennals. D’aquesta manera, el Consell de Morella, la Justícia i els jurats van decidir celebrar un novenari -nou misses en nou dies- cada sis anys, que es mantenen més de 330 anys després.

Actualment, la Confraria dels Llauradors continua realitzant diverses activitats, relacionades amb els costums més arrelades de la localitat morellana. Per exemple, les festes de Sant Antoni.

Reconeixement a José Luis Messeguer D’altra banda, també es va fer entrega d’un reconeixement al jugador del Morella CF, Jose Luis Messeguer (Pepe) que va perdre la vida el 8 de novembre de 2009 en accident de trànsit. Cal recordar, que el jove de 20 anys va patir un accident mortal quan es desplaçava a Castelló, on estudiava, després d’haver disputat un partit de futbol amb el seu equip. L’Ajuntament va

reconéixer el seu esperit esportiu i afecte per Morella.

Prèviament, a l’acte celebrat en les Sales Gótiques davant d’un centenar de persones, es va celebrar una despertà, una missa i una processó, en honor a Sant Julià. Aquesta última, es va fer per dins de l’església, com a conseqüència de la nevada, que

començava eixe dia i que deixaria 40 centímetres de neu al dia següent.

Familiars de Jose Luis Messeguer arreplegant una placa

Assetmico, els Observadors Metereológics, Jorge Membrado i Jesús Palos, Creus de Santa Llúcia L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va fer entrega del màxim distintiu que atorga l’Ajuntament, les Creus de Santa Llúcia aquest mes de gener de 2011. Els premis reconeixen la labor que certes entitats i/o persones han fet per la ciutat. Els guardonats en aquest inici d’any, van ser l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca (Assetmico), els Observadors Metereològics, l’espeleòleg Jorge Membrado i el compositor Jesús Palos, a títol pòstum. Abans de l’acte, s’ha celebrat la processó del dia de Sant Julià, patró de la ciutat.

En el seu discurs, Puig destacava que “han passat quasi vuit segles des que va començar la constitució de la Comunitat Valenciana per Morella.

Avui, no som un bastió defensiu, ni la segona població de l’antic regne, però la Comunitat Valenciana no pot oblidar que Morella és un símbol viu”.

L’alcalde també afirmava que “és l’hora de posar tots recursos naturals i patrimonials al servici de les persones i de la seua capacitat de generar prosperitat. La ramaderia, la indústria agroalimentària, els servicis i el turisme són les principals activitats que fan possible la Morella d’avui i que garantiran la Morella de demà”.

En el seu reconeixement als premiats, Puig considera que “Assetmico ha estat des de fa 20 anys l’associació que ha galvanitzat la unió de les empreses turístiques per a promoure la imatge de la ciutat”.

Roque Gutierrez, president d’Assetmico

Juan i Jose Agustín Amela amb l’Alcalde

Jorge Membrado rebent la insígnia

La viuda de Jesús Palos amb la creu i el diploma a títol pòstum

El primer edil morellà continuava amb la distinció als observadors metereológicos. Així, subratllava que “Morella està en el mapa des dels més diversos angles. Sens dubte, la ciutat està present en els programes dedicats al temps gràcies a la dedicació de José Agustín i Juan Amela, que des de fa quasi 40 anys han arreplegat les dades i han impulsat l’observatori metereològic”.

Puig asseverava que “l’esforç és una condició sine qua non per al progrés.

Jorge Membrado, pujant a les cimes més altes o baixant a les majors profunditats, ens relata l’aventura per descobrir les més inimaginables sensacions que ens dóna el contacte de l’home amb la naturalesa”.

L’última Creu entregada, ha sigut al compositor, professor i director de música, Jesús Palos, que va morir a 2010. Puig assenyalava que “quan sona la banda, la ciutat respira un aire de festa, quan s’escolten les nadales, tot és Nadal entre nosaltres. Quan sona la banda, quan cantem nadales, sempre està present en la memòria Jesús Palos”.

Finalment, Ximo Puig va concloure amb un missatge d’esperança i animant a l’esforç col·lectiu. “La dificultat és una excusa que la història mai accepta.

Unitat, constància, coratge i humanitat, són bons valors, bons exemples, bons testimonis, per a una Morella socialment avançada, econòmicament pròspera i sempre cohesionada”.

Participació

Morella celebra el dia nacional de Romania

José Ángel Pitarch nou capellà de Morella

Els veïns morellans van poder gaudir del seu folklore, cinema i gastronomia Els romanessos afincats a Morella van poder gaudir de nou de la celebració del seu dia nacional. Enguany, una pel·lícula i una mostra gastronómica es van programar, a més, de l’actuació del cantant Sandu. Enguany, l’alcalde de Morella, Ximo Puig, també va felicitar a la comunitat romanessa en el seu idioma, mitjançant les ones radiofòniques. La programació va variar respecte a l’any anterior, en la que

96

es van desenvolupar distintes actuacions de balls tra-

dicionals romanessos al Teatre Municipal.

El nou capellà benenint

José Ángel nascut a la comarca dels Ports, concretament a La Mata és el substitut de Mossèn Ferran que va marxar a Santa Bárbara a continuar la seva tasca.

Actuació musical en la Llotja de l’Ajuntament

Un any més es compleix la tradició en les ermites i peirons del terme El cicle de Rotllos i Primes es va encetar a Sant Pere dels Llivis

El consistori denúncia que el repartiment es produix de forma arbitrària El Ple de Morella va assignar un advocat i un procurador per a iniciar el procediment judicial contra el repartiment dels fons Ruralter-Leader, que du a terme l’A ssociació Per al Desenvolupament Integral dels Ports-Maestrat (Portmader). Des del consistori, s’ha decidit iniciar el procediment degut “a la forma arbitrària en què s’han repartit els fons, sense respondre a cap tipus de criteris i, del qual ens sentim discriminats”, afirma el primer tinent alcalde, Ernesto Blanch.

Segons explica l’edil, “en els últims anys hem presentat projectes importants per a la nostra localitat i per al desenvolupament econòmic del territori, com l’Espai Firal o l’Escorxador, i s’han denegat les ajudes”. En concret, Blanch pensa que “tant l’Espai Firal com l’Escorxador son iniciatives novedoses que encaixen a la perfecció amb el que ha sigut tradicionalment el Leader, és a dir, projectes amb objectius de desenvolupament rural i integral del territori” Al repartiment d’enguany dels fons s’han tornat a denegar

Portmader no subvencionà l’Escorxador

les subvencions a aquestes infraestructures. Un altre dels projectes que va presentar l’Ajuntament per a enguany va ser la construcció del Museu de la Ciutat i la restauració de les Torres de Sant Miquel. En aquesta ocasió, Portmader va assignar 18.000 euros al projecte, dels 120.000 sol·licitats.

Segons el tinent alcalde, “la proporció era mínima i, quan es va denunciar la situació davant dels mitjans de comunicació, es va generar una irregular modificació dels criteris i se’ns va concedir un poc més. Encara que s’atorga la subvenció, es postposa el pagament fins l’any 2013”.

Morella aparca el projecte de Reserva de la Biosfera al no haver-hi consens L’Ajuntament de Morella ha decidit aparcar el projecte de la “Reserva de la Biosfera dels Ports i el Maestrat”, si no hi ha consens.

L’edil de desenvolupament rural, Rafael Pallarés, va expresar des d’un principi que la intenció de Morella era participar en l’elaboració del projecte sempre i quan hi haguera consens entre els sectors implicats. Tot i que la declaració de “Reserva de la Biosfera” no suposa cap restricció més enllà dels ni-

vells de protecció actuals, tal i com han dit els tècnics a les xerrades de Morella i Vilafranca, el sector ramader no opina el mateix. Aquest fet, ho van podre comprobar els polítics i ramaders que es van desplaçar fins a la reserva de la biosfera de Monfragüe (Extremadura). És per això que no hi ha hagut consens entre els principals sectors afectats i Morella ha decidit desmarcar-se del projecte.

Morella

L’Ajuntament de Morella inicia accions legals contra Portmader

Setembre 2009 - desembre 2010

Comarca

Autoritats i ramaders van visitar la reserva de la biosfera de Monfragüe (Extremadura) per a coneixer les seues característiques

97

Comarca

Morella continuarà a la Mancomunitat Turística del Maestrazgo Morella vol dur a terme una refundació de la Mancomunitat Turística del Maestrazgo. Aquesta, es faria entre els municipis de la comarca dels Ports que vullgueren i els de Terol que ja formaven part.

Es tracta d’intentar ficar-la en valor i convertir-la en una eina de promoció turística conjunta. Des de la Diputació de Castelló, la intenció es diferent i es pretén eliminar els municipis del Matarranya i el Baix Aragó.

L’abocador de Vilafranca ja ha tancat

La Generalitat envia les basures dels Ports a Alacant

98

Segons l’alcalde de Morella, Ximo Puig, “la Mancomunitat està en punt mort.

Portem cinc anys sense que es convoque cap plenari a la Diputació de Castelló, per la qual cosa no s’ha canviat de president en sis anys. Els mandats dels presidents són rotatoris entre Terol i Castelló, i ja fa dos anys que deuria haver-se canviat”. Morella és la capital turística de la

Mancomunitat i tant el seu alcalde, en algunes intervencions en els mitjans de comunicació, com el tinent alcalde, Ernesto Blanch en la reunió celebrada a l’octubre, han mostrat la seua ferma intenció de continuar amb la Mancomunitat.

La postura de Morella també es recolzada per importants ciutats d’Aragó, com Alcanyís.

Les basures dels pobles dels Ports i el Maestrat sembla que aniran a parar Xixona. Això, si es solucione la negativa que ha donat la Diputació d’Alacant a la Generalitat per a rebre les deixalles. D’aquesta manera, les basures de 49 municipis del nord de Castelló es depositaran a una planta de transferència a Benicarló i, des d’allí, s’inicarà el trasllat. L’Ajuntament de Morella, que no està d’acord en aquesta solució que incrementarà les taxes, va demanar consens i una reunió del consorci per a buscar una

solució al problema. L’alcalde del municipi, Ximo Puig, destaca que “en esta situació econòmica el que no es pot, baix cap concepte, és pujar les taxes a la ciutadania”. El primer edil afegix que “esta situació d’indefinició i de dubtes, en la que la Diputació es planteja pujar les taxes, es deu a una mala gestió, ja que no s’han solucionat els problemes en quinze anys de govern”. Així, també oferia terrenys per tal de buscar una solució consensuada, a la qual la Diputació es va negar.

Camí de la Canà

La Diputació no ajudarà a Morella en la senténcia del Camí de la Canà

Morella serà una de les dues poblacions de la comarca dels Ports que dispossarà d’ecoparc. Cada una d’aquestes instal·lacions donarà servei a uns 3.000 veïns. Així, el de Morella donarà servei a Vallibona, Castell de Cabres, Herbers i la Pobla de Benifassà. L’altre ecoparc se situarà a Forcall

i a Cinctorres està prevista la instal·lació d’una unitat d’ecoparc mòbil. Amb aquestes instal·lacions es podrà donar servei a aparells de vidre, piles, olis, fluorescent, roba, electrodomèstics o juguets, per tal de reciclar-los. L’ecoparc de Morella es situarà al costat de la depuradora.

La Justícia obliga a pagar a Morella 50.000 euros per un accident. La Mancomunitat Els Ports demana per unanimitat el pagament a la Diputació, però aquesta es nega L’Ajuntament de Morella s’ha vist obligat a acatar una sanció de 50.000 euros per un accident que li va costar la vida a una professora fa set anys, al Camí de la Canà. El consistori es va reunir amb la Mancomunitat dels Ports per a buscar una solició per a afrontar el pagament. Aquesta, va decidir per unanimitat que la Diputació de Castelló tenia que fer front a la sanció, ja que estava gestionant i mantenint el camí.

No obstant això, l’administració provincial es va desentendre de la situació i ha sigut l’Ajuntament el que ha abonat l’indemnizació a la familia afectada.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va manifestar en diferents plenaris que “la Diputació és l’ajuntament dels ajuntaments i deuria fer front a aquesta sanció, ja que el camí afecta a diversos municipis i s’encarregava de la gestió i el manteniment”. A més, Puig en la reunió que va mantindre amb el president en funcions de l’administració provincial, Francisco Martínez, també li va traslladar el problema i aquest es va comprometre a estudiar solucions. A la fi, va optar pel més còmode, no actuar.

El principal sindicat d’energia d’Alemanya, la DGB, va visitar els parcs eòlics de Morella

Renomar pagarà els impostos pendents després de la queixa de Morella

Renomar pagarà l’Impost de Béns Immobles de Característiques Especials (BICE), que adeuta des de fa dues anualitats als municipis dels Ports. Aquest anunci arriba després de la queixa pública expresada pel consistori morellà,

ja que el deute de l’empresa gestora dels parcs eòlics supera els 400.000 euros. L’Ajuntament no entén perquè la mercantil no paga els impostos quan altres adjudicatàries sí que ho fan en altres llocs de la geografia espanyola.

Morella

Morella dispossarà d’un ecoparc comarcal

Setembre 2009 - desembre 2010

Comarca

99

Any 2010 Ingressos

12.834,00 Lloguer del bar 6.430,00 Venda de records 5.933,48 Acapte per la ciutat 5.480,25 Replegat als lampadaris 5.039,15 Veneracions del Centenari 3.179,87 Replegat a la caixa forta 2.405,72 Plats Rogatives Centenari Guany de la loteria de Nadal 1.800,00 1.646,40 Plats Rogativa maig 1.190,00 Donatius Venda de Medalles 844,00 420,00 Venda de farolets 402,00 Per a llums perpètua 368,85 De misses a Vallivana 170,00 De la Dena de Muixacre De la capelleta de l’Hostal Nou 48,67 De passar la nit a Vallivana 15,00

Despeses

Assignació als ermitans Assegurances Factures objectes regal Rebuts E. E. SAU de la llum Factura del pintor 15 % de la venda de records Plaques portadors peanya gran Estampes rogativa i acapte Factura del Obrer Pel compte dels lampadaris Flors Rebut de l’aigua Portadors electrogen peanya Tintoreria, vestits peanya Repàs electricitat peanya gran Bateria del grup electrogen Depeses de la peanya, Corpus Revisió del butà Materials de neteja Neteja i pintura d’uns farols Noteta del Fuster Floró bandera Vallivana Correus

29.592,01

48.207,39

100

10.500,00 5.221,60 4.576,96 2.487,37 908,01 964,50 875,26 761,60 742,67 547,90 540,00 459,00 210,00 156,00 129,91 129,80 120,00 75,10 64,20 55,84 48,00 12,76 5,53

Saldo a 1 de gener de 2010 27.078,12 Més ingressos 48.207,39 Sumen 75.285,51 Menys despeses

29.592,01 Saldo a 30 d’abril 2009

45.693,50 L’administrador, JULIAN PASTOR AMELA

Xiva tindrà una eixida asfaltada al camí de la carretera a Forcall i Ortells L’Ajuntament impulsa dues obres que condicionaran el camí fins al terme de Forcall Xiva tindrà una eixida en condicions pel camí que va dirección a Forcall i Ortells. Aquesta via ja existía, però sense estar condicionada. En les dues obres que ha impulsat l’Ajuntament, només es quedarà un tram sense remodelar fins al terme de Forcall.

La primera d’aquestes actuacions ha suposat un desembossament de prop de 160.000 euros, cofinançats entre el consistori i la Conselleria d’Agricultura. Aquesta inversió ha sigut la primera que ha fet l’administració autonómica al terme de Morella en els últims quinze anys. En la segona fase, que s’executarà en breu, es condicionaran dos trams més que falten per a arribar fins al terme de Forcall. Aquestos serán finançats entre l’Ajuntament i el Ministeri, a través del Pla de Ca-

102

mins de la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

D’aquesta manera, només quedarà un tram entremig que es quedarà sen-

La carretera a Morella continua millorant.

Si s’ha treballat en donar a Xiva una eixida cap a Forcall i Ortells, també es continua treballant en l’eixida que comunica al municipi amb Morella.

Enguany, s’ha millorat la pavimentació i s’ha ampliat la calçada d’un tram més. En total, ja hi han vora quatre quilòmetres millorats i l’objectiu del consistori “és que poc a poc, els veïns de Xiva tinguen unes millors comunicacions, que afavorisquen al seu desenvolupament”, tal i com explica el regidor de Xiva, Rafael Pallarés.

se asfaltar i que es continuarà estudiant com es pot millorar. Aquest camí sempre ha sigut una de les principals peticions dels habitants de Xiva en les reunions veïnals.

Les comunicacions de Xiva estan millorant

Xiva va viure d’una forma especial les seues festes més importants. El Quinquenni va congregar a una gran quantitat de veïns i visitants que volien unir-se en un sentiment de devoció i participació extraordinari. Durant els intensos dies 6,7 i 8 d’agost, Xiva va ballar amb les majoraleses, amb les tradicionals dances, van acompanyar a la Marededéu en el seu camí fins a l’Església o van compartir unes jornades de convivencia i emoció conjunta.

Majoraleses i regidors, presentant el Quinquenni

Ball de les majoraleses

Xiva va canviar d’aspecte pel Quinquenni

Setembre 2009 - desembre 2010

Quinquenni

Les obres canvien l’aspecte de les localitats. Precisament, aquest és el cas de Xiva que va treballar a marxes forçades per a millorar la seua imatge de cara a les seues festes més importants. Durant els dies previs als esdeveniments, es va millorar l’estat del carrer Solana i es van fer tasques de manteniment pel municipi, especialmente al camí del Roser.

L’edil d’urbanisme, Rhamsés Ripollés destaca que “esta obra estava dins del Pla Municipal de Renovació Urbana, mitjançant el qual, en els propers mesos també rehabilitarem el Carrer Tossa”.

103

Ortells rehabilita el nucli antic per a millorar la imatge i la seguretat

Deu vivendes es derruïxen i es condicionaran per a una possible reconstrucció Després d’anys de reivindicació i d’esforç dels veïns, Ortells veurà rehabilitat el seu nucli antic. Amb aquesta obra es millora la imatge externa del municipi i la seguretat de les vivendes, ja que es trobaven en perill d’afonament. En total, es derruixen deu vivendes.

Aquest projecte és de màxima importància per al municipi, ja que s’està treballant en ell, des de fa més d’una dècada. Segons el regidor d’urbanisme del consistori morellà, Rhamsés Ripollés, “el principal problema que hi ha hagut durant tot aquest temps, ha sigut el de la indefinició de les parcel·les”. Segons pareix, la titularitat de les vivendes no estava especificada i s’ha tardat en el seu reconeixement. Ara, l’actuació urgia, ja que l’estat de les vivendes havia empitjorat i hi havia risc d’afonament. L’edil afirma que “el principal objectiu és recuperar esta zona del poble,

Aquesta illa de cases ruinoses d’Ortells ha passat a l’història

dinamitzar-la econòmicament i poder rehabilitar-la”.

El projecte consistix a derruir les vivendes, netejar tota la zona i condicionar el terreny. Una vegada que açò

es duga a terme, cada propietari tindrà la seua parcel·la, en la que podrà construir. El cost total de la inversió municipal és de més de 50.000 euros.

L’Església d’Ortells ja està rehabilitada

104

La Conselleria de Cultura, Trini Miró, el president en funcions de la Diputació, Francisco Martínez, el alcalde de Morella, Ximo Puig i altres edils del municipi, com Ernesto Blanch o Rhamsés Ripolles van inaugurar la restauració de l’Església d’Ortells al mes d’agost. Aquesta important obra l’ha finançat el Bis-

bat de Tortosa, a través dels fons de la Generalitat i la Diputació. D’aquesta manera, una altra de les reivindicacions històriques de la localitat s’ha vist satisfeta en 2010. En total, es tracta d’una inversió d’uns 500.000 euros, que ha permés consolidar els murs, eliminar humitats i restaurar

les tres primeres cruixies de la coberta.

L’Església d’Ortells data del segle XVIII i està declarada Bé d’Interés Local. Des de fa més d’una década, el monument ha estat tancat pels problemes estructurals que presentava.

Com ja és tradició, Or tells va viure les seues festes amb molta participació, tant les de Sant Antoni i Sant Blai, com les d’agost. Les primeres, es celebren al mes de febrer, sent Ortells un dels municipis que celebra aquesta festivitat d’una forma més tardia. Són uns dies en els que es barregen actes religiosos i festius, com processons, l’encesa de la barraca, misses o cercaviles dels gaiters. Mentres que les

La millora externa d’Ortells finalitzarà en breu

Sant Antoni, Ortells

segones, es van celebrar entre el 13 i el 15 d’agost i compten amb balls, la carajillada, jocs infantil, sopar de germanor i, com no, amb molt d’ambient.

Ortells adjudica l’última fase de millora de l’entorn urbà. El Ple de l’Ajuntament de Morella va adjudicar l’última fase de millora de l’entorn urbà de la localitat. Amb aquesta actuació es finalitzarà una important obra que es du a terme des de fa cinc anys. A més, el consistori també ha aprovat que amb el Pla Provincial de 2011 es construisca la primera fase de la piscina

Setembre 2009 - desembre 2010

Ortells celebra les seues festes

Vi d’honor a Ortells

L’Ajuntament de Morella reforma el dipòsit

L’Ajuntament de Morella va tornar a construir el dipòsit d’aigua d’Ortells, per les deficiències que presentava. A pesar que es sabia que existien problemes estructurals en el dipòsit, aquestos han sigut més

greus dels que es pensava i la infraestructura s’ha hagut de reformar totalment. Aquesta actuació es va dur a terme a finals de 2009, ja que es volien evitar els talls de suministrament a l’estiu. L’edil d’urbanisme,

Rhamsés Ripollés, destaca que amb l’actuació, escomessa per Aigües de Morella, “s’ha millorat la infraestructura, però també l’estalvi i el servei d’aigua”.

105

Herbeset viu en intensitat les festes de Sant Miquel Més de cent cinquanta veïns van participar en les festes Els carrers d’Herbeset es van tornar a plenar d’ambient i de vida durant les festes de Sant Miquel celebrades al mes de setembre. Allí, les actuacions de la Rondalla i els distints dinars amb sardineta i embotits van amenitzar el dia.

prés de que els veïns finalitzaren la primera fase de l’actuació, ara, la Confraria ha dut a terme la segona. L’Ajuntament de Morella, per mitjà del regidor del municipi, Rhamsés Ripolles, va voler “agrair l’esforc que està fent la Confraria en aquest patrimoni”.

Enguany, les festes es celebraven en la millora que la Confraria de Sant Miquel està duent a terme al calvari. Des-

El cap de setmana festiu es va tancar amb l’oferta de plats, les joies, i el comiat als absents.

Els veïns d’Herbeset en el dinar de germanor

S’adjudiquen les obres de les antigues escoles de la Pobleta El espai es rehabilitarà per a albergar distints actes

106

Les obres de les antigues escoles de la Pobleta ja estan adjudicades. A través dels Plans Provincials, s’escometrà una important obra que permetrà utilitzar un espai històric per a albergar diversos actes.

Així, es podrà emplear com a local de festes, per a fer reunions i, inclús, tindrà espai per a un bar, sempre i quan hi haguera algun veí interesat. El pressupost total de l’obra supera els 30.000 euros.

El carrer major també ha millorat l’accesibilitat

La Pobleta va celebrar el seu Sant Antoni Els veïns de la Pobleta van celebrar per quart any seguit, les festes de Sant Antoni. Des de que els veïns decidiren restaurar la imatge del sant dels animals, el municipi ha recuperat una antiga tradició. Per aixó, els últims dies de gener, la localitat es plena de gent que torna per a celebrar una important festivitat.

Comunicat Oficial Morella CF per la mort de Pepe Meseguer El Morella F.C. vol agrair les nombroses mostres de condol i recolzament que han arribat per la pèrdua tant sentida del jugador morellà José Luis Meseguer Pascual ‘Pepe’ en accident de trànsit. Ens reconforta i ens ajuda en aquests moments.

El Morella F.C., representat pel cos directiu i tècnic, jugadors, socis i aficionats volem agrair els ànims, en aquesta difícil situació, arribats des del gran col·lectiu del nostre futbol: Federació, equips, directives, àrbitres, companys de terreny de joc i els propis aficionats. Gràcies a totes les persones que relacionades o no amb el futbol que han acusat la pèrdua de Pepe com si fóra pròpia. També arropar amb totes les nostres forces els familiars, companys i amics ‘Mai caminareu sols’.

La família del Morella F.C. ha perdut un dels seus membres. Un jugador que ho va donar tot per defendre una samarreta, per defendre uns colors. Els que el vau conèixer ho sabeu millor que ningú. Gràcies Pepe per defendre amb honradesa, compromís, entrega i orgull l’escut del Morella. Gràcies Pepe per tenir sempre un somriure com a gest que et definia. La senzillesa per damunt de la qualitat que tenia com a futbolista el feia tant especial i únic. Gràcies Pepe per haver donat part dels anys de la teua joventut a un modest club de segona regional com el Morella F.C., l’equip del teu poble, sacrificant hores, moltes hores.

L’equip ha perdut de la forma més cruel i inesperada un dels seus referents, un d’eixos jugadors que ‘feien pinya’, un símbol al vestuari, que ho donava tot dins i fora del camp, amb tan sols 20 anys, el mateix número dorsal que lluïa tant orgullós a la samarreta del Morella F.C. Costarà molt que els dies tornen a ser grans, com canta Serrat, però ho hem d’intentar per honrar la memòria d’una persona com Pepe, que tenia un esperit de vida exemplar.

Mai oblidarem eixos anys en els quals Pepe va formar part del millor grup de juvenils que ha tingut el Morella F.C., en els quals es va escriure un dels capítols més importants de la nostra modesta història. Aquest equip aconseguia dos campionats juvenils de forma consecutiva, sent Pepe una de les figures claus per fer possible aquests èxits. Mai oblidarem els darrers anys de Pepe a l’equip amateur, entrant com a juvenil i afiançant-se al planter temporada a temporada des de fa uns anys. Fins el diumenge, dia en el que et vam perdre, en el que jugava els seus darrers minuts al camp de la Fàbrica de Giner.

El Morella F.C. ha patit la seua derrota més dura. Ara, tots junts, hem d’intentar tornar a vore la llum, una llum que Pepe ens va donar en la seua vida. Seguir lluitant per regalar-li cada minut al camp i a la vida. Per ell. Sempre estaràs en la nostra memòria, en el nostre record, en el nostre cor. Gràcies per tot Pepe.

MORELLA F.C.

futbol 3x3

Els Ports FC va tancar la seua temporada amb un campionat de futbol 3x3. Aquest es va desenvolupar al Prat i va enfrontar a les categories més menudes dels equips. Els cadets i juvenils també van participar, arbitrant els encontres.

107

Esports

ESPEMO compleix 25 anys L’associació d’esport de muntanya ESPEMO, va celebrar el seu 25 aniversari durant el 2009. Amb motiu de l’aniversari, l’associació va organitzar actes informatius i participatius, per a tota la població de Morella.

Un dels actes que es van desenvolupar va ser una marxa a peu de 14 quilòmetres pels entorns de Morella on van participar 45 persones.

I per a donar a conèixer a la població la tasca d’aquesta associació es va programar una exposició, una conferencia i un vídeo, on es va explicar el recorregut de l’associació al llarg dels seus 25 anys d’existència.

108

EL’Expedició Internacional “Towards the Center of the Earth 2010” de la qual va formar part l’espeleòleg morellà, Jorge Membrado, va aconseguir els objectius marcats, destacant entre ells la recollida de dades de mesuradors de pressió i temperatura i l’arribada a –2.800 metres de profunditat. Així, van aplegar al punt més profund del món al que es pot accedir sense equips de respiració autónoma.

Membres d’ESPEMO explicant una de les seves expedicions

D’altra banda es va signar un conveni amb l’Ajuntament de Morella. L’objectiu d’este conveni de col·laboració és fomentar la pràctica d’esports d’aventura com l’esclada, l’espeleologia o el muntanyisme, garantir la participació de jóvens en les activitats i facilitar la seua incorporació.

Morella alberga la primera cursa “Pujada al Castell”

Morella va acollir una nova cita esportiva. Una carrera d’uns dos quilòmetres que permet arribar al punt més elevat de la ciutat, la Plaça d’Armes.

El punt d’eixida va ser el Portal de Sant Mateu, i des d’allí es van trobar amb una forta pujada fins al final.

L’eixida es troba a 920 metres d’altitud i la meta a 1072, el participants van superar un desnivell de 150 metres.

La carrera es va englobar dins de les activitats de la Setmana de l’Esport i de la Salut.

Jorge Membrado aplega al punt més profund del món

Carlos Ripollés, primer triomfador de pujada al castell

Jorge Membrado

64º VilaReal-Morella

El corredor de l’equip AZYSA, Benjamí Prades, va aconseguir culminar en solitari la 64º edició de la Vila-Real Morella. A la duresa de la prova se li van unir enguany les dificultats metereològiques, ja que els ciclistes es van trobar amb pluja, granís i fred durant el recorregut.

Entrada a meta

Morella va superar el dif ícil examen d’organitzar una dura cursa de muntanya de 23 quilòmetres, dins del circuit de la Lliga Castelló-Nord Premi Fundació Ruralcaja.

Per a això, va ser necessari un desplegament de més de 50 voluntaris que es van distribuïr per tot el trajecte, perquè hi haguera incidències.

Segons l’opinió de molts dels participants de la carrera, en especial els primers classificats, “la carrera ha sigut molt bonica”.

La regidora d’esports de l’Ajuntament de Morella, Palmira Mestre, destacava “l’esforç dels voluntaris que s’han encarregat d’organitzar la competició i, que gràcies a

Eixida de la cursa de la Lliga Nord ells, no sols s’ha pogut disputar, sinó que ha sigut un èxit”.

Així mateix, explica que “no teníem experiència en este tipus de carreres d’alta competició i per a nosaltres era un

repte organitzatiu, per la qual cosa estem molt contents amb el resultat”. Els vencedors van ser Laia Cañes, en categoria femenina i Juan Navarro, en masculina.

Teleasis, campió del 24 hores, i Elpub del Campionat d’estiu

Els dos torneigos de futbol sala més importants de la ciutat de Morella van ser per a Teleasis, el 24 hores i, Elpub, el campionat d’estiu. Els primers van derrotar a Portell a la final, a la tanda de penaltis, mentres que els segons, es van imposar al Maestrazgo per 4-2. El més emotiu va ser la dedicatòria que els jugadors de Elpub li van dedicar a Pepe.

Teleasis, campió 24 hores

L’equip de Elpub

El CBF Morella, tercer de la Comunitat L’equip infantil femení va disputar la Final Four a Castelló E l Club Básquet Femení Morella ha fet història. Per primera vegada en la seua curta història, un equip d’aquest club va lluitar per ser el millor de la Comunitat. La Final Four es va disputar al Pavelló Ciutat de Castelló i va reunir a un equip de cada capital i al CBF Morella.

Les xiques van debutar contra el Sant Blai d’Alacant, en una trobada que podria haver-les donat el passe a la final i un bitllet al Campionat d’Espanya. Però el partit el van dominar les d’Alacant, que al final es van imposar per 38-51.

Tocava alçar-se i disputar el partit pel tercer lloc. Les rivals eren les amfitriones, el Ruralcaixa Castelló. El CBF Morella va saber sobreposar-se a un irregular inici del partit i es convertixen en el primer equip de la província. El resultat final, 36-41.

Morella

Morella supera amb nota la seua primera cursa de muntanya

Setembre 2009 - desembre 2010

Esports

109

Registre Civil Matrimonis 05/09/2009

12/06/2010

MIGUEL ANGEL MUÑOZ-LOALISA GARCIA amb MIRIAM CARMEN SEBASTIA ALBERT

IULIAN DINU amb DIANA NICOLETA ORASANU

19/09/2009

03/07/2010

JAUME MILIAN MOYA amb MARIA ESTHER JULIAN AVILA

JAVIER BELTRAN PITARCH amb IVANA NIZA MONFORT

03/10/2009

24/07/2010

FERNANDO CARCELLER RIPOLLES amb SORAYA DOLZ PALOMO

RODRIGO LLOPIS DOMENECH amb HELENA PALLARES SEGURA

17/10/2009

04/09/2010

JOSE MANZANEDA RODRIGO amb MARIA DEL CARMEN SANCHEZ JIMENEZ

FRANCISCO JAVIER PUIG FERRER amb EVA SARIÑENA BENEITE

20/03/2010

04/09/2010

TEODOSIO SANGÜESA MILIAN amb MARIA IVANA RIPOLLES MILIAN

OSCAR MEMBRADO BONO amb SILVIA FERRER RODA

29/05/2010

25/09/2010

MANUEL OLIVARES ORTI amb MARTA GARCIA SEBASTIA

ARCADIO MARIN GARCIA amb ARACELI RIPOLLES RAMIA

04/06/2010

25/09/2010

MIGUEL CEREZO GARCIA amb SERGIO ARTEAGA DE LAS HERAS

ALAN JOSE GASCON FERRER amb ISABEL GARCIA MESTRE

12/06/2010

02/10/2010

FRANCISCO JAVIER TEMPRADO ALBALAT amb ALEJANDRA VIVES PUEYO

HECTOR RODA GIL amb MARIA ISABEL USACH PRATS

Registre Civil Ens han deixat 04/05/2009 MERCEDES MARTIN MAS 05/09/2009 MATILDE BELLES MONFERRER 05/10/2009 JOSE MESEGUER MARTI 16/10/2009 MONSERRAT AGUILAR BOIX 19/10/2009 FRANCISCO MEMBRADO BORRAS 22/10/2009 FRIEDRICH JOHANNES VOGELGSANG 02/11/2009 EMILIA ORTI QUEROL 17/11/2009 ENCARNACION EIXARCH QUEROL 28/11/2009 ISABEL FERRER ADELL 30/11/2009 ADORACION FERRER AMELA 30/11/2009 MANUEL ARTOLA ORTI 05/12/2009 ABILIA MESTRE BOIX 23/12/2009 FERNANDO BELMONTE PITARCH 05/01/2010 FIDEL PASCUAL MILIAN 15/01/2010 JOSE RAMON QUEROL CERVERA 25/01/2010 DAMIANA RAFELS ROIG 31/01/2010 PILAR FERRER QUEROL 03/02/2010 MANUELA MONSERRAT ROSELLÓ 08/02/2010 AMADO BONO NAGER 14/02/2010 NATIVIDAD LLORENS GONZALEZ 21/03/2010 MARIA ANTONIA JULIAN NAVARRO 08/04/2010 ANTONIA MARIN GARCIA 20/04/2010 FIDEL SEGURA MONFORT

20/04/2010 ANTONIO QUEROL SABATER 21/04/2010 DOLORES FERRERES CLIMENT 06/05/2010 TERESA PRATS AYZA 18/05/2010 DOLORES PEREZ ALVAREZ 27/05/2010 VALERIANO CARCELLER GRAU 04/06/2010 AVELINO QUEROL CELMA 09/06/2010 ANGEL MOLINER ROCA 29/06/2010 JULIO ROCA PITARCH 09/07/2010 EMILIA CERVELLO MOLINOS 09/07/2010 DOLORES BORRAS CONESA 16/07/2010 JOAQUIN CASTEL AYORA 21/07/2010 ARSIDEO GRAU SEBASTIA 23/07/2010 MATEA MORRALLA GRAU 24/07/2010 ANTONIA BORRAS GUARDIOLA 09/09/2010 ANTONIA RIPOLLES FOLCH 11/09/2010 IRENE PASCUAL CARCELLER. Ortells 20/09/2010 MARIA DOLORES TRAVER GALARZA 23/09/2010 GASPAR CARCELLER GUIMERÁ 07/10/2010 MANUEL SALES GARCIA 13/10/2010 ALVARO TRONCHO BAYOT 10/11/2010 VALERIANO SEGURA SEGURA 14/11/2010 TERESA BAYARRI 19/11/2010 RUPERTO RIPOLLÉS ORTÍ

Naixements

09/09/2009

10/09/2010

CARLOS CASPE PITARCH Fill de Clara i Carlos

MARTÍ MONFORT DOMÉNECH Fill de Francisco Javier i Noelia

17/09/2009

18/09/2009

IVANA FÍGOLS MESEGUER Filla de José Maria i Maria Dolors

CLAUDIA VALDELVIRA FERRER Filla de Laura i Javier

24/09/2009

3/11/2009

ESTEVE CARBÓ GARCÍA Fill d’Anna i Ismael

PABLO MATA QUEROL Fill de Manuel i Yolanda

09/11/2009

16/11/2009

DANIEL GABRIEL CRACIUN BUDU Fill de Constantin i Maria Cristina

LAIA MESTRE GIL Filla de Jesús i Teresa

07/12/2009 JAUME ZURITA ORTI Fill d’Antonio i María

30/12/2009 NÚRIA CAMAÑES I BLANCH Filla d’Ernesto i Gemma

10/03/2010

15/03/2010

MAIA SANJUAN BOIX Filla de Salomé i Víctor

ELOI QUEROL GINER Fill de Cesar i Ana

13/05/2010

01/06/2010

LÚA CASTELL BLANCH Filla de Jesús i Teresa

RAQUEL SANGÜESA MARIN Filla de Guillermo i Raquel

15/08/2010

26/08/2010

NOELIA CAPATINA GISCA Filla de Emil Petru i Veronica

SONIA SEGURA MANRIQUE Filla de José i Beatriz

25/02/2010

26/02/2010

ÀNGELA PITARCH NIZA Filla de Julian i Lucia

CARME DOMÍNGUEZ MONSERRAT Filla de José Bruno i María del Carmen

23/02/2010 OLIVIA RAMIA GARCÍA Fill de Fernando i Ivana

05/05/2010

22/04/2010

03/05/2010

OMAR MESTRE BOIX Fill d’Egidio Miguel i Elena

GORKA BARREDA GASCON Fill d’Oscar i Olga

CANDELA ADELL TENA Filla d’Hugo i Fátima

09/06/2010

16/06/2010

17/07/2010

EDUARD NICOLAS MILEA Fill de Mugurel i Sandica

IRENE MARTI GASULLA Filla de Oscar i Maria José

BIEL FABREGAT GARCIA Fill de David i Sandra

09/09/2010

29/10/10 ALBA MESTRE MARCOBAL Filla de José Luis i Ivana

Revista d’informació local nº6 Pàg 24-

Al cos del text no s’indica a quina pàgina hi ha més informació sobre l’Agost Cultural

Si vols que aparega el teu fill al pròxim BIM, envia'ns la foto a la direcció prensa@morella.net

DARIUS ANDREI TOMA Fill de Sorin Irinel i Valentina

FE D’ERRATES

Pàg

76-

matrimonis repetits

Pàg 77-

Hi han dos que estan

Les fotografies d’Olga Mestre i Claudia Beltran estan canviades

M

orella ha asentat les seues bases de futur, en estos últims anys. L’Escorxador s’ha de convertir en el motor que engrase la industria agroalimentària de Morella, sent el primer eslavó d’una cadena que repercutirà, a bon segur, en el desenvolupament econòmic de la comarca.

A més, en aquesta revista també constatem com les obres del Parador ja han començat. A pesar de totes les dificultats, les principals infraestructures de futur estan en marxa.

Ramaderia i turisme, els nostres principals sectors, enfortits i mirant cap al futur. Perquè, ací hi ha futur.