Butlleti informacio Morella

Jaume I:

Un nou centre per a l’esport i l’oci

Carta de l’Alcalde Línia oberta

La tira

Ajuntament Fax Ajuntament

964 16 00 34 964 16 07 62

Una ciutat per viure millor

Aigües de Morella: Oficina

SUMARI 4 - 13

La Questió Ajuntament

14

Benestar Social

19 - 23

Cultura

24 - 37

Agricultura i Medi Ambient

38 - 39

Turisme

40 - 50

18

Joventut

51

Governació

52

Serveis Municipals

53 - 54

Urbanisme i Obres

55 - 57

Educació

58

Tecnologies de la informació i la comunicació

59 - 60

La Nostra Gent

61 - 65

Participació

66 - 69

Comarca

70 - 71

Administració de Vallivana Xiva

-

73 - 74

Ortells Esport

72 75

76 - 78

Registre Civil

79

Pàgina web: Ajuntament www.morella.net E-mail:ajuntament@morella.net

La posada en funcionament del Centre lúdic i esportiu Jaume I ha estat la plasmació d’un esforç continuat molts d’anys guanyant possicions -de veritatben difícils per aconseguir una fita que en moltes ciutats amb més recursos i més recolzaments que la nostra, no tenen.

L’objectiu és aconseguir una Morella capdavantera en benestar i progrés. I això no sòn paraules buides. Sòn realitats com foren la residència per a la gent gran, uns centres d’ensenyament moderns, una escola infantil gratuita, ajudes en llibres de text i ara el nou poliesportiu que ens permet motivar i dinamitzar l’esport i la qualitat de vida de cada persona.

Tots i cada ú podem utilizar els serveis del SPA, el gimnàs, la piscina coberta, la pista, els espais d’aeròbic, perquè del que es tracta es precisament que els morellans tinguem les millors oportunitats, el millor escenari per a viure.

Ara hem de treure el major rendiment. Aprofitar adequadament les intal· lacions, promoure el seu ús i cuidar-les perquè sòn de tots.

El Centre de dia per a la gent gran és la nova fita. Acabades les obres, en breu es posarà l’equipament i estem pendents que la Generalitat compleixca la llei de dependència i puguem concertar la posada en funcionament d’un centre absolutament necesari.

Les dificultats mai han pogut aturar el projecte de progrés i benestar per a Morella. Mentre mantinguem la confiança en la nostra ciutat, en el nostre futur, tot será possible.

Ben cordialment,

Ximo Puig

Alcalde de Morella

Excm. Ajuntament de Morella Alcalde-president: Ximo Puig i Ferrer.

Direcció: Ernesto Blanch Marín Coordinació: Eva Borràs Redacció: Eva Borràs, Ernesto Blanch,Paola Segura, COMUNICACIONS DELS PORTS S.A. Disseny i maquetació: Miguel Ángel Troncho Fotografies: Jordi Puig, COMUNICACIONS DELS PORTS S.A. Ernesto Blanch, Miguel Ángel Troncho, Carles Ripollés,Paola Segura, Miguel Franco, Vicente Franco, del llibre Vicente Franco, El metge que va retratar Morella,David Ramon.

Col·laboradors: Julià Pastor Amela, Carles Ripollés, Vanessa Roda, CISE, Teudo Sangüesa Edició: Ajuntament de Morella Imprimeix: 4colors Dipòsit Legal: CS-146-2008

3

Morella

699 43 49 18 964 17 33 44 Biblioteca 964 16 09 87 BOMBERS -Emergències 112 Butà 964 16 03 31 Casa Abadia (Arxiprestal) 964 16 03 79 Casa Ciurana 964 17 31 47 Castell 964 17 31 28 Centre de Salut 964 16 09 62 CISE 964 17 30 08 Col·legi Mare de Déu de Vallivana 964 17 32 03 Coop. S. Antoni Abad 964 16 01 93 Correus 964 16 03 13 Creu Roja 964 16 03 80 Electra Maestrazgo 964 17 32 75 Els Ports Ràdio 96416 10 12 Escola Llar 964 16 02 25 EPA 964 17 31 41 Farmàcia 964 16 00 04 687 76 25 34 Funerària 964 16 03 66 Guarderia 964 17 33 45 GUÀRDIA CIVIL 964 16 00 11 062 Hospital Comarcal Vinaròs 964 47 70 00 INSS 964 16 00 78 Inst. Batxillerat 964 16 01 34 Notaria 964 16 02 91 Loteria 964 16 00 21 OCAPA 964 16 03 04 Oficina Turisme 964 17 30 32 Piscina Municipal 964 17 31 80 Policia Local 609 89 14 88 Registre de propietat 964 16 01 72 Residència S. Joan Bautista 964 16 10 36 Santuari de Vallivana 964 76 31 76 Servei de Recaptació 964 16 10 63 TAXI 659 48 78 61 Violència de gènere 016 Avaries

La Qüestió

Després de 40 anys Morella compta amb unes noves intal·lacions

E

l nou centre Lúdic i Esportiu Jaume I de Morella va ser inau· gurat el passat mes de març amb la participació de nombrosos morellans i morellanes que van vo· ler conèixer les noves instal·lacions esportives i d’oci de la ciutat.

a una demanda de molts anys que incomprensi· blement no ha trobat el recolzament d’altres ins· titucions, fora del Minis· teri d’Industria i Turisme que va atorgar un crèdit preferent per a finançar les obres”. Segons des· tacava Puig, “disposar d’un poliesportiu modern i adaptat a les necessi· tats de la nostra ciutat ha estat un somni, una reivindicació i, per fí, una realitat”.

Es tracta d’un projec· te que pretén impulsar la pràctica esportiva dels morellans de totes les edats, així com una ofer· ta complementaria pel turisme, segons desta· cava l’alcalde de Morella, Ximo Puig.

A més de la pista po· liesportiva per a la pràc· tica de qualsevol esport de pista coberta, este nou centre disposa d’una zona d’aigua, amb pisci· na climatitzada, jacuzzi, saunes, així com un gim· nàs i una àrea polivalent

per a la pràctica d’altres activitats com l’aeròbic, step, ioga o capoeira. El projecte ha comptat amb un pressupost al voltant de 2,5 milions d’euros.

Durant l’acte d’inau· guració, l’alcalde de Mo· rella, destacava que “és un projecte fruit de l’es· forç col·lectiu dels more· llans per donar resposta

La regidora d’esports, Palmira Mestre, ha agraït la col·laboració de totes les persones que han fet possible que este projec· te siga ja una realitat, En aquest sentit, destacava que el Centre Jaume I, reunirà totes les inicia· tives de la ciutat a la fi d’oferir els millors serveis a tots els morellans.

La gestió del nou cen· tre esportiu està a càrrec de l’empresa municipal CISE que ha establert un sistema d’abonament per poder fer ús de totes les instal·lacions o part d’elles, segons les ne· cessitats de cada usuari, amb descomptes especi· als per a famílies nombro· ses i la gent gran.

La nova infraestruc· tura ve a donar resposta a les necessitats espor· tives i lúdiques dels mo· rellans que durant molts anys han hagut de sofrir les deficiències del vell poliesportiu, una instal· lació que ha de donat ser· vei durant vora 40 anys.

El centre s’ubica al paratge de l’Albereda, vora d’altres infraestruc· tures d’oci i esport com la piscina municipal, així con al costat dels centres educatius de primària i secundaria. En aquest sentit, segons els respon· sables municipals, “esta zona es converteix en l’àrea de serveis educa· tius, esportius i lúdics de la ciutat”: A l’hora de realitzar la construcció del nou cen· tre Jaume I es van tindre en compte, principalment, dos factors, per una ban·

da, aprofitar la major quantitat de llum natural, motiu pel que el vidre és un dels principals ele· ments. Per una altra part, integrar la construcció a l’entorn que l’envolta, utilitzant materials com poden ser la pedra i la fusta.

Les noves instalacions estan dotades de: una pista poliesportiva, una zona de gimnàs, una zona d’aigua, una sala poliva· lent, un rocòdrom, zona per al magatzem de ma· terial, una zona habilitada per al públic amb grades, banys i bar, a més d’una recepció.

Obres millora voltants Una vegada finalitzades les obres interiors també es va dur a terme el condicionament dels accessos i voltants, que es van deteriorar per l’execució de l’obra. D’altra banda, es va facilitar l’accés a peu al nou poliesportiu, amb la prolongació i millora del pàrking inferior, de la zona de l’antic escorxador.

Pista poliesportiva La pista poliesporti· va ocupa una superfície aproximada de 1100 m2.

En aquesta superfície és pot practicar esports de sala com ara, bàsquet, futbol sala, mini bàsquet, handball... Cal apuntar que les mesures són re· glamentàries, per tal de poder albergar, fins i tot una competició a nivell nacional.

La pista poliesportiva està complementada amb 5 vestidors.

Aquestos vestidors son independents de la resta de l’edifici per a ús exclusiu de la pista poli· esportiva i estan dotats

Morella

Inaugurat el nou Centre Lúdic i Esportiu Jaume I de Morella

El diumenge 16 març, es va poder disfrutar d’una jornada de portes obertes.

La Qüestió

L’equipament d’aques· ta zona consta de dos por· teries subjectes al terra, per motius de seguretat, dos cistelles plegades i 4 cistelles adaptades per la pràctica del mini bàsquet.

A més dels complements propis per la pràctica es· portiva.

Compta am 11 màquines per a la preparació de tot el cos.

Disposa d’una sala de musculació i una de car· dio.

Està pensada per tal de poder dur a terme ac· tivitats de sala, com ara: l’aeròbic, ioga, psicomo· tricitat, etc,.

Àrea cardio: Compta amb diferents equips per a exercicis re· lacionats amb la preven· ció de problemes cardio· vasculars. S’han instal·lat cintes de córrer, bicicle· tes estàtiques i màquines el·líptiques.

Gimnàs L’equipament d’aques· ta zona constarà d’apa· rells per al treball cardio· vascular, del tren interior, el tren superior, la zona de glutis, musculació, equip de so i espills.

Sala multiús

Àrea musculació:

Spa En aquesta zona po· drem trobar una piscina de 4x12m., un jacuzzi, dues saunes (una humida i l’altra seca) a més d’un espai lliure.

El pis ta zona vestidors i compta radiant.

de tota aques· així com dels és antilliscant amb calefacció

L’equipament d’aques· ta sala constarà d’espills, equips de so i material propi per la pràctica de l’aeròbic. Poc a poc es pot anar complementant amb altre material en funció de l’ús i les neces· sitats.

Dins de l’oferta que és pot trobar al nou poliesportiu i com a novetat es realitzen cursos de natació per a diferent edats. La piscina coberta dona la possibilitat d’ampliar aquestos cursos a la temporada d’hivern i no és necessari esperar a l’època estival per tal de començar a nadar o perfeccionar l’estil.

També s’han traslladat a aquestes instal·lacions altres activitats com l’aeròbic o altre tipus de cursos.

Grades Les grades formen un anell al voltant de la pista poliesportiva.

Recepció La recepció està si· tuada en l’entrada princi· pal, lloc on hi ha panells informatius, tant de les normes d’ús, com de les noticies que la gent tinga a bé penjar.

Per tal d’accedir a les instal·lacions s’ha creat un sistema d’abo· naments, entrades o carnets de socis que po· dran ser diaris, mensuals o anuals. Sent l’entrada lliure a la pista poliespor· tiva per als menors de 18 anys, en horari lliure de la mateixa. També s’ha cre· at la figura d’un dinamit· zador i orientador d’algu· nes de les zones.

Morella

amb bancs, taquilles i ca· lefacció, a més de dutxes i lavabos.

La Qüestió

Aprovació del Concert Previ Urbanístic de Morella

El regidor d’urbanis· me, Rhamses Ripollés, va enumerar les actuacions concretes que es realit· zaran en cada una de les zones afectades: Santa Llúcia, Hostal Nou, Arra· pat-Puritat, Teuleria, Tor· reta, Xiva i Ortells.

El document de Concert Previ al Pla General d’Ordenació Urbana es un projecte d’ampliació de la ciutat

L

’alcalde de Mo· rella, Ximo Puig i el Regidor d’urbanisme, Rhamsés Ripollés van presentar el document de Concert Previ de la ciutat de Morella.

L’alcalde va explicar que l’actual Pla d’Orde· nació va donar rellevància a la potenciació del casc històric com element cen· tral per a que el nucli urbà de la ciutat no quedare deteriorat com ha ocorrit en d’altres ciutats de ca· racterístiques similars a Morella. Aquest objectiu s’ha complit, encara que queden millores per rea· litzar, com actuacions en algunes cases.

Complit aquest ob· jectiu, es evident que la ciutat necessita una ampliació, per això es va encarregar aquest pro·

La Qüestió

Sense entrar en de· talls, les accions inclou· ran les següents millores dotant el sol urbanitzable per a la construcció de vi· vendes.

Hostal Nou: millores en la zona verda, infra· estructura dels carrers, sanejament públic, apar· caments,...

Arrapat-Puritat: mi· llora de la qualitat de la zona en accessos a la ciutat.

jecte, que és el document inicial per donar solució a les problemàtiques que hi ha en quant a ordenació, que es plasmarà en el Pla d’Ordenació General Ur· bana a llarg termini, que donarà cobertura al crei· xement que experimenta Morella.

Aquesta va ser la posi· ció de partida, es va obrir tot un procés de partici· pació i comunicació per

tal de replegar totes les inquietuds, sugerencies, opinions, al·legacions de la població, ja que, enca· ra que es tracte d’un pro· cés urgent donat el crei· xement de la ciutat, es té que fer de forma reflexi· onada, contant amb l’opi· nió de tots els interessats per garantir els interes· sos generals en benefici de tots, en cap moment l’interès particular. Mar·

ca les zones on es preveu una intervenció urbanísti· ca futura, no obstant po· den haver altres zones o modificacions en l’actual planificació, per això es molt interessant recollir les al·legacions que es creguen convenients.

El document no con· templa cap tipus de res· tricció nova de l’ actual Pla, es manté la protecció de vistes i paisagisme.

Teuleria: millora subs· tancial, solventant els problemes d’accés a la carretera CV-14, paisatge de la zona de l’abocador, millora dels accessos pe· atonals.

Torreta: es pretén l’ús residencial de baixa den· sitat.

Zona Enduella: sol d’ús industrial, 175.000 m2 en una zona oculta per la protecció de vistes i excel·lent comunicació en el nou traçat de la N232.

Xiva: modificació de

l’ús urbà per facilitar el desenvolupament turístic i empresarial.

Ortells: potenciació del casc històric.

Per altra part, també es realitzaran actuacions paisatgístiques i es millo· rarà l’entorn: tractament de l’abancalament de la ladera de Morella, desen· volupament del camí vol· tant a les muralles i millo· ra de la connexió del riu Bergantes amb la Fàbrica Giner.

Així doncs, es pretén la creació de nova vi· venda per a la gent que viu a Morella i per donar resposta a la demanda de segona residència de qualitat, adoptant un model totalment diferent d’altres indrets sobreex· plotats.

El Consell de la Ciutat es va estrenar amb aques· ta temàtica estudiant el creixement de la Morella del futur. L’arquitecte Luis Casado, redactor del do· cument de Concert, va fer una exposició passant per totes les àrees que són objecte del mateix: Santa Llucia, Hostal Nou, l’antiga Teuleria, la Torre· ta, Puritat-Arrapat, Xiva, Ortells, les zones indus· trials, paisatges,... tot un entramat del que es projecta planejar per a la Morella del 2020.

Els criteris del Concert Previ son: Respecte al casc històric. No es intervé en aquesta zona. Es continua amb la direcció de l’anterior.

Respecte a la imagen de Morella. En aquest sentit es respecta la normativa de la Conselleria de Cultura, que és en última instància la que aprovarà el nou Pla d’Ordenació.

Potenciació de la vivenda de protecció oficial. És complicat per la realitat de Morella , no obstant es pretén incorporar, al menys un 30% de VPO en totes les actuacions que es desenvolupen.

Millora dels entorns: es millore a través de barreres arborees i paisatgístiques. Ja que Morella és un referent de Turisme d’interior a potenciar, i es té que cuidar especialment el seu entorn.

Creixement sostenible: Morella estarà cada volta més ben posicionada donat les actuacions en les infrastructures viàries, que permetran una disminució de 30 minuts en els desplaçaments als nuclis de població i la construcció del Parador que serà un referent en l’àmbit supracomarcal. El benefici d’aquest creixement ha de recaure en tots els morellans, al interès general.

En aquest sentit van haver diverses inter· vencions manifestant la seua preocupació per la ubicació de serveis com aparcaments, l’aspecte comercial d’alguna de les zones proposades, l’exis· tència efectiva de viven· des de protecció oficial o de iniciativa pública o els costos mediambientals per la qüestió de l’aigua.

Els responsables muni· cipals van manifestar la seua disponibilitat a re· collir totes les propostes que es pogueren fer al respecte i aquelles que

pogueren ser recollides en el document de con· cert es posarien i les que foren més concretes es deixarien per a desenvo· lupar posteriorment en el Pla General.

El procés de partici· pació del Concert Previ va donar lloc a l’ampliació del termini per a fer al· legacions i es pot consul· tar el document a la pà· gina web municipal www. morella.net/morella/ ayuntamiento/concierto_previo

Morella

La Qüestió

La Qüestió

Parador de Turisme: hora 0 Els tràmits d’aquests mesos han permès avançar en el procés de construcció del Parador

E

10

Per a que l’autoritza· ció arribés ha segut ne· cessària la redacció d’un projecte complementari al inicial. Turespaña va aportar el projecte com· plementari bàsic i d’eje· cució de restauració de

per darrera del Convent de Sant Francesc. Tam· bé es recuperarà la cota inicial del terreny vora la muralla per la part de din· tre del castell, per poder sanejar eixe tram ocult de muralla i detectar i po· sar en Servei possibles drenatges del recinte de Sant Francesc.

L’obra amb un pressu· post de 306.664,81 eu· ros, afectarà a un tram de la muralla que va des de la torre de Sant Francesc fins la Porta dels Estudis,

muralles en l’entorn del tunel d’accés al Parador en abril de 2007. Els ser· veis tècnics de Patrimoni van informar favorable· ment el 11 de febrer de 2008.

L’Ajuntament va as· senyalar que la resolució de la Generalitat arribava amb dos anys de retràs.

No obstant, va agrair el treball de tots els que van fer possible que el pro· jecte es desbloquejara.

Ara el consistori demana diligència a la Conselle· ria de Cultura per trami· tar el projecte global del

futur parador. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va voler agrair també el recolzament que ha tro· bat en el sector turístic de Morella per tal d’in· sistir en la necessitat de desbloquejar una situació que resultava prou difícil de comprendre.

Turespaña va presen· tar el projecte de res· tauració de la muralla de Morella en l’entorn del futur Parador de Turis· mo, en cumpliment de les condicions que va impo· sar la Conselleria de Cul· tura per permetre l’eje·

coincidint amb la zona per on està prevista la cons· trucció del túnel d’accés al Parador de Turisme.

L’actuació també con· templa un estudi arqueo· lògic, així com la coloca· ció de controls al llenç de la muralla a l’objecte de detectar possibles afec· cions durant les obres del túnel i del Parador.

Darrerament el Partit Popular de Morella va presentar al Ple una mo· ció referent al Parador de Turisme que va posar

en relleu que els grups polítics de Morella estan buscant fórmules de con· sens per tirar endavant el procés de construcció del Parador.

Amb motiu de la li· citació de les obres de restauració de la muralla per part de Turespaña, al Ple, l’Alcalde de Morella, Ximo Puig, va informar de les conversacions mantingudes amb l’actual Consellera de Turisme, Angelica Such i el nou president de Turespaña,

Antoni Bernabé, a partir de la que es va marcar un termini per a realit· zar una nova reunió d’alt nivell polític en la que estigue present la Con· selleria de Cultura per acabar de solventar totes les qüestions tècniques i polítiques que desembo· quen en la superació de la situació de paràlisis en l’aprovació per part de la Conselleria de Cultura i en la definitiva llicencia global del Parador.

cució del túnel d’accés a la instal·lació hotelera.

El projecte va estar redactat per l’arquitecte Vicent Dualde i consis· teix en resoldre els dete· rioraments motivats per les filtracions d’aigües pluvials, així com la res· tauració del mur, amb la substitució de les fabri· ques de maçoneria o del conjunt de carrers que s’han vist afectats per les filtracions o la falta de manteniment. Pel que fa a les filtracions es va a recuperar l’eixida de l’an· tic drenatge que discorre

Morella

l Parador de Tu· risme suposarà per a Morella un impuls econòmic per la creació de nous llocs de treball i per la consolidació d’un referent turístic a nivell nacional. El 28 de febrer va arribar a l’ajuntament de Morella l’autorització de la Direcció General de Patrimoni de la cons· trucció del tunel del Pa· rador. Després de varies rondes de negociacions per part de la Generalitat i Turespaña s’ha emès el informe que obri el camí a la construcció del pas subterrani per baix de la muralla. El informe de Patrimoni especifica que s’autoritza l’obra “amb la condició de que les obres de consolidació de la mu· ralla deuran realitzarse amb anterioritat al pro· jecte del túnel”.

La Qüestió

11

L’empresa PERM instalarà 15 horts solars

L

’empresa Pro· moció Energies Renovables de Morella S.L. (PERM) ha iniciat les obres de construcció d’un parc d’energia solar fotovoltaica al terme de Morella. La central elèc· trica es construeix a una parcel·la de 11,27 hectà· rees, situada a la Dena del Coll i Moll. L’empresa PERM disposa de l’auto· rització autonòmica per a una instal·lació de 15 horts solars per la gene· ració d’energia elèctrica en una potencia nominal de 99 kw cadascun, i 113,4 kwp. El pressupost per cada projecte d’hort solar és de 725.000 eu· ros.

12

La construcció de la primera central foto· voltaica de Morella va nàixer per iniciativa mu· nicipal donant cabuda a tots aquells veïns que volgueren apostar pel projecte. Donada la hu· mitat relativa de l’aire i la

seua posició geogràfica, la nostra comarca es una zona òptima per a l’aprofi· tament d’aquesta energia per part dels particulars, i aquest es un repte que des de l’empresa munici· pal CISE es volia assumir per a poder repartir els beneficis del sol entre els ciutadans. Els últims estudis de Parcs Solars en funcionament indiquen una rendibilitat aproxima· da del 10% sobre la inver· sió. Es una inversió renta· ble i segura, tant a nivell econòmic com a nivell mediambiental. A més a més en aquest tipus d’in· versió la normativa actual

garanteix determinades tarifes de venda que as· seguren la rendibilitat de la mateixa.

L’ Ajuntament va or· ganitzar una Jornada de Participació per a infor· mar conjuntament a la gent interessada en el projecte del desenvolu· pament de les obres i els avantatges de invertir en aquest tipus de parcs so· lars.

Els interessats a in· vertir en aquest projecte encara estan a temps de fer-ho. Per a més infor· mació dirigir-se a CISE.

gener - maig 2008

Iniciades les obres de construcció del parc solar

La Qüestió

Morella

La Qüestió

13

Política social, urbanisme de qualitat i creixement econòmic local són els eixos principals

14

El pressupost de 2008 de l’Ajuntament de Morella suma la quantitat de 3.288.075 €.

Respecte a la part pressupostària dels ingressos, la regidora d’Hisenda, Sandra García, va destacar dos entrebancs fonamentals, que van retardar enguany la presentació dels pressuposts: la qüestió eòlica, on les aportacions que es rebrien encara no estaven clares i l’IBI que no es va arribar a un acord per fer la valoració corresponent. A més per part de Generalitat es concedeixen escasses subvencions i les poques que es concedeixen es tarda molt en cobrar-les.

Pel que fa a les despeses, a l’hora d’assignar el pressupost a les despeses pertinents, s’han tingut en compte 3 aspectes fonamentals: es prioritza la política social, s’aposta per aconseguir un urbanisme de qualitat, es té un compromís amb l’economia apostant pel creixement econòmic de la ciutat.

Com es pot apreciar al gràfic, quasi un 70% del pressupost està destinat a la producció de béns públics de caràcter social, és a dir, a despeses que tenen relació amb la sanitat, educació, vivenda, urbanisme..., i més accions per aconseguir la millora de la qualitat de vida dels ciuta-

El quarter de la Guàrdia Civil més a prop L’alcalde de Morella Ximo Puig ha anunciat la propera demolició dels edificis on estarà ubicat el quarter de la Guàrdia Civil blemes d’insalubritat i molèsties per als veïns.

està lligada a una administració electrònica. Respecte a les noves tecnologies cal remarcar la implantació del Wifi, que permetrà tindre accés a Internet a molt baix cost a tots els morellans.

dans.

En aquesta gran porció incloem, per exemple, totes les despeses relacionades amb la gratuïtat de l’escola infantil, amb l’equipament per al centre de dia, amb l’aplicació de la llei de la dependència, amb les ajudes per a joves i famílies, amb l’increment de les ajudes a associacions culturals i esportives del municipi, dutes a terme mitjançant la revisió de convenis, i moltes més actuacions que promouen l’increment de la qualitat de vida dels nostres veïns, així es com se intenta prioritzar la política social.

Per a aconseguir una bona

qualitat urbana, destaquem la continuïtat del pla de mobilitat urbana, col·locant baranes allà on fan més falta, arreglant camins rurals, els camins de la volta a Morella per fora de les muralles, o l’accés al nou poliesportiu. I ací cal destacar també la pavimentació de carrers tant a Morella com a la Pobleta, Ortells i Xiva.

A banda de la promoció del benestar social, cal apuntar el petit, però a la vegada gran, 5% que es destina a la promoció de les noves tecnologies, perquè es important que la nostra administració puga prestar el millor servei possible als ciutadans, i l’agilitat i l’eficiència, ara per ara,

El Ministeri d’Interior portarà endavant el projecte de demolició amb un pressupost de 41.000 euros i un termini d’execució d’un mes.

El projecte de construcció està en procés de supervisió per la Direcció General de la Guàrdia Civil.

Finalment, per aconseguir el tercer propòsit, el creixement econòmic local, es treballa per mig del CISE, l’empresa municipal, que està portant a terme projectes molt importants per al creixement econòmic de la ciutat, incrementant l’activitat, que indirectament comporta a la promoció i creació de llocs de treball.

Alguns dels projectes més destacats són la posada en marxa del nou poliesportiu municipal, l’escorxador o el parc solar del Mas de Vicent.

L’Ajuntament de Morella per la seua part, tal i com es va acordar amb el Ministeri, porta endavant les actuacions necessàries per a agilitzar el procés. Així, ha adjudicat a l’empresa EMSA el trasllat de la línia que passa pel solar afectat, el que suposarà l’acondicionament de la instal· lació elèctrica de l’Hostal Nou, repercutint en una millora del servei públic per als seus veïns.

La resta de les despeses corresponen al funcionament normal i necessari del dia a dia de l’administració: despeses relatives a la execució de funcions de govern o suport administratiu (17,70%), despeses originades per aquells serveis que tenen al seu càrrec l’ordre i la seguretat, propis de la policia local, control de trànsit i protecció civil (3,87%), i també l’amortització i interessos de préstecs.

L’alcalde ha manifestat la importància de la construcció del quarter consolidant la presència de la Guàrdia Civil a la comarca amb unes instal· lacions modernes i adients per a possibilitar la presència d’altres dispositius de la pròpia Guàrdia Civil amb un augment de la dotació de personal, aconseguint l’augment de la seguretat ciutadana i la millora de la qualitat de vida que comporta.

La comissió informativa d’obres de l’Ajuntament de Morella ha donat el vist-i-blau al projecte de demolició dels edificis situats al futur emplaçament del quarter de la Guàdia Civil. Es tracta de dos sitges que formaven part de l’antic molí de l’Hostal Nou. Amb aquesta actuació, assenyalava Ximo Puig, “s’avança un pas més en la construcció

definitiva del quarter que suposarà un augment important de la seguretat ciutadana a Morella i a la resta de comarca, donat que disminuirà la contínua rotació de personal a la que es veu sotmesa l’actual estructura de la Guàrdia Civil, que fa que el personal que desenvolupa el seu treball en aquest territori no puga aprofundir en el coneixement

de la comarca i supose un dèficit en el servei que es presta a la ciutadania”.

L’informe de la Comissió inclou un annex on es descriuen les directrius per a portar a terme la demolició, demanant que es controle la situació de desratització, ja que es tracta de velles sitges de pinso, per tal de no suposar pro-

gener - maig 2008

S’aprova el pressupost 2008

Ajuntament

Morella

Ajuntament

15

Ajuntament

L’ajuntament defensa la capitalitat de Morella com a seu de la “Mancomunidad del Maestrazgo”

La Conselleria no posa en marxa el Pla Estatal de Vivenda a Morella

L’Ajuntament de Morella s’oposa a la decisió de traslladar la seu de la Mancomunitat a Castelló.

Al Ple Ordinari realitzat a Morella el 14 de febrer es va presentar la moció per la defensa de la capitalitat de Morella com a seu de la Mancomunidad Turística del Maestrazgo. Aquesta institució comarcal integrada per 55 municipis de les províncies de Terol i Castelló, que compta amb tres dècades d’existència, ha estat presidida en els darrers tres anys pel president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra.

Durant aquest temps s’han incomplit els estatuts de la citada entitat ja que no s’ha convocat cap plenari ni cap dels òrgans de govern de la mateixa, produint una greu parada en el seu funcionament. La mancomunitat que ha suposat un avanç innovador de les propostes del sector turístic i un intercanvi d’experiències per plantejar un model turístic comú que poguera

16

beneficiar a tots els municipis que la integren ha deixat de reunir-se durant aquest trienni.

La regidora de Turisme Sandra García va anunciar que “ara que s’ha de realitzar el canvi de presidència passant el torn a Terol, el president de la Diputació de Castelló ha anunciat la voluntat de traslladar la seu a Castelló, ciutat que ni tan sols forma part de la mancomunitat turística. Aquesta decisió ha estat presa sense haver dialogat amb els 55 municipis implicats i contravenint de forma irregular el que disposen els estatuts de la mancomunitat”.

Per part del Grup Municipal Popular es va manifestar que no es podia aprovar la moció per la intenció política que portava. Al respecte, els membres del Grup Socialista van manifestar

la seua predisposició al consens, en el mateix ple modificant part del text, per a aconseguir el vot favorable del Partit Popular per que Morella mantinguera la capitalitat, cosa que no va aconseguir, aprovant-se igualment la moció pels set vots del Partit Socialista.

El consistori morellà ha expressat la seva oposició a aquesta mesura, donat que si durant aquest període no hi ha hagut cap tipus de voluntat política per atendre els interessos de les poblacions que integren la Mancomunitat, no es pot permetre a més a més que es trasllade la seu fora del territori de treball, on serà més difícil entendre la realitat d’unes comarques que necessiten l’impuls d’una entitat d’aquestes característiques.

Eleccions generals a Morella La participació va ser del 84% A Morella el Partit Socialista va estar la formació més votada amb el 54,26% dels vots emesos, augmentant unes dècimes la distancia respecta al Partit Popular que va recollir un 39,81% dels vots.

La participació va ser del 84%, per damunt de la mitjana nacional que es va situar en el 75%.

Dels 1.796 morellans amb dret a vot, va acudir a les urnes un 83, 93%. El PSOE va obtenir 961 vots (54,26%), el PP un total de 705 vots (39,81%), Esquerra Unida amb 38 vots (2,15%), el Bloc amb 11 vots (0,62%), Esquerra Republicana amb 10 vots (0,56%) i 27 vots que van anar a d’altres formacions.

El PSOE va estar la formació més votada a totes les taules electorals.

A la Casa Ciurana, 300 vots van estar pel PSOE i 245 pel PP. A la Confraria, el PSOE recull un total de 317 vots i el PP 236. I al Teatre Municipal, el Partit Socialista té 344 vots i el PP 224.

A més, el Partit Socialista també ha estat el partit polític més votat en les últimes eleccions generals en la comarca d’Els Ports. La jornada electoral va estar marcada per l’alta participació, on un 80% de les persones del cens electoral van exercir el dret a vot, un cinc per cent més que la mitjana de tot l’Estat Espanyol.

El PSPV-PSOE va aconseguir el 50% dels vots mentre que el Partit Popular se situava amb el 40,9%.

La proposta socialista va ser la més votada a Morella, Vilafranca, Cinctorres, For-

call, Ares, Castell de Cabres, Pobla de Benifassà, Vallibona i Villores. El Partit Popular va guanyar a Castellfort, Herbers, La Mata, Olocau, Palanques, Portell, Sorita i Todolella.

A la comarca dels Ports, de les 6.543 persones del cens per estos comicis, van exercir el dret a vot un total de 5.212, un 79,66%.

El Partit Socialista va aconseguir 2.606 vots (50,2%), el Partit Popular 2.132 vots (40,9%), Esquerra Unida va obtenir 150 vots (2,29%), Esquerra Republicana amb 41 vots, el Bloc amb 40 vots i d’altres formacions 96 vots. Vots en blanc, 76 i vots nuls 71.

L’Ajuntament de Morella exigix a la Conselleria d’Habitatge que pose la seua part del conveni signat amb el Ministeri per a l’aplicació del Pla Estatal de Vivenda. Morella és un dels 17 municipis on l’administració autonòmica deuria haver obert una oficina d’informació per que els jóvens puguen beneficiar-se del pla dissenyat pel govern espanyol i que estipula ajudes importants per al lloguer o adquisició d’habitatge. En aquestos moments la Conselleria d’Urbanisme i Habitatge sols ha obert oficines a les tres capitals de província. En ple ordinari, l’Ajuntament de Morella aprovava una moció en la que s’acordava informar al Ministeri de l’incompliment, per part de la Conselleria, del conveni pel que l’administració autonòmica rep 3,6 milions d’euros de l’Estat. A més, exigix a la Conselleria d’Urbanisme que acomplisca el compromís amb els jóvens de les comarques d’interior i pose en funcionament l’oficina de Morella dotant-la dels recursos necessaris.

El regidor de joventut, i síndic d’obres, Rhamsés Ripollés, assegurava que “una vegada més la Generalitat Valenciana pose traves al desenvolupament de lleis estatals amb marcat caràcter social”.

gener - maig 2008

Morella és un dels 17 municipis on hauria d’haver una oficina d’informació

Morella

Ajuntament

17

La Secretària d’Estat de Cooperació amb el Consell de Solidaritat Leire Pajín visita Morella en el marc de les jornades de joventut d’UGT Leire Pajín va mostrar el seu interés pels diversos projectes portats a terme per les diverses organitzacions representades i sobre les ajudes donades per l’ajuntament en els darrers anys en matèria de cooperació. En aquest sentit, va explicar molt pedagògicament la importància que ha tingut la inversió en aquesta matèria per part del govern espanyol passant dels 2.200 milions d’euros fins als 5.000 en aquests darrers 4 anys, convertint a Espanya en el segon estat que més diners ha augmentat en cooperació per al desenvolupament.

La derivació de la reunió a la Conselleria de Infrastructures no agrada als membres de la Mancomunitat La Mancomunitat Comarcal Els Ports va debatre aquesta questió a la darrera reunió que va tindre lloc a Cinctorres. La Mancomunitat Comarcal va demanar una reunió amb el President de la Generalitat, Francesc Camps per tal d’abordar totes aquestes questions i demanar que els municipis de la comarca juguen un paper transcendent en les decisions que es puguen prendre des del Govern Valencià per al nostre territori. La Generalitat ha derivat la reunió a la Conselleria d’Infraestructures, fet que no ha agradat gens als membres de la Mancomunitat i que consi-

18

deren que es desviar l’atenció només a una qüestió, donat que amb el President es pretén parlar del futur de la comarca i no d’un tema en concret per a reivindicar el fet de que se’ns tinga en compte en les decisions que afecten als nostres termes m u n i c i p a l s .

Per aquest motiu es sol· licitarà de nou aquesta reunió, bé amb el President Camps o amb el vicepresident, Vicent Rambla, i es convocarà als mitjans de comunicació a Castelló per tal de que aquesta reivindicació tinga un important ressò mediàtic.

La Secretària d’Estat de Cooperació Internacional, l’alacantina Leire Pajín va estar a Morella per inaugurar la IV Escola de Joves d’UGT, que es celebrà els dies 7 i 8 a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Morella.

Aprofitant la seua estada i donada la coneguda animositat i dinamisme d’aquesta xica que va ser a l’any 2000 la diputada més jove del Congrés dels Diputats, va voler mantindre una hora de conversa constructiva amb els membres del Consell de la Solidaritat de Morella.

La Secretària d’Estat va començar agraint a tots la seua presència, reconeixent que Morella és tot un referent a la Comunitat Valenciana quant a matèria social, ja que altres municipis amb molts més recursos –com a mostra, la seua població, Benidorm, amb 60.000 habitants- no disposen d’aquests òrgans de participació ciutadana en matèria de benestar social i cooperació.

Una de les qüestions que va despertar més curiositat entre els integrants del Consell, fent-li arribar les seues inquietuds i plantejaments, va estar la forma d’ajudar a països en desenvolupament que no disposen de sistemes de garanties legals per als ciutadans i on els governs amb altes cotes de corrupció poden impedir l’arribada efectiva dels fons espanyols. En eixe sentit, la Secretària d’Estat va ser molt contundent explicant les altes

cotes i filtres de qualitat en el servei, que el seu departament ha imposat a totes les organitzacions que estan col·laborant en la Cooperació, demanant “fins a la factura del darrer llapis que s’utilitza en els projectes”.

A Morella, la importància que se li dona a l’ajuda per a la cooperació ha possibilitat que en els darrers anys aquesta supose vora el 0,7% que tradicionalment es venia reivindicant per part dels col· lectius, gràcies als esforços per part de l’Ajuntament de Morella a instància dels membres del Consell de Solidaritat.

La responsable governamental va participar en la inauguració de les Jornades en un col·loqui denominat “La nova cultura de la cooperació en l’Estat espanyol” que va incidir en que “Espanya és ara un país líder i avantguardista en allò que es referix al model social, una cosa impensable fa 30 anys, en el que el benefici econòmic es distribuïx entre els més necessitats”.

gener - maig 2008

La Mancomunitat Comarcal Els Ports demana una reunió amb el President de la Generalitat per parlar de la vertebració comarcal

Benestar Social

Morella

Ajuntament

19

El govern valencià bloqueja l’aplicació de la llei

La inauguració de la Jornada Tècnica sobre la Llei de la Dependència dirigida a treballadors socials dels servicis municipals d’atenció a la dependència, que es va realitzar a Morella, va comptar amb la presència d’ Emilia Caballero, Sindica de Greuges de la Comunitat Valenciana, Vicent Goterris, de la Comissió Executiva de LA UNIÓ, Antonio Lorenzo, Subdelegat del Govern i l’alcalde Joaquim Puig.

En el seu discurs la Sindica de Greuges va agraïr a l’associació COAG l’organització de la trobada manifestant la seua preocupació pel desplegament de la Llei de la Dependència, que suposa una de les lleis més importants, que aconseguixen un major avanç en l’atenció a les persones que per diferents motius presenten minvades les seues possibilitats, així com ho són també la Llei sobre la Violència de Gènere i la Llei de la Igualtat.

20

La Sindica ha manifestat les mancances que existixen quant a l’aplicació de la Llei a la nostra comunitat autònoma, sent els problemes estructurals que s’han generat els que obstaculitzen el correcte desenvolupament de la mateixa. La institució que representa ha rebut més de 750 queixes de ciutadans fins al moment, quatre d’elles de col·lectius i una que va iniciar la pròpia institució d’ofici anteriorment a la

recepció de la gran quantitat de queixes formulades per particulars. Segons Emilia Caballero, els obstacles que impedixen la posada en marxa correcta de la legislació són els següents: retard extraordinari a emetre resolució pel fet que la mateixa documentació és sol·licitada moltes vegades fins a tres voltes per l’empresa privada encarregada de realitzar esta labor, les sol· licituds telefòniques d’informació sobre el seu expedient no són ateses el que produïx una sensació d’inseguretat i desànim en les persones que havien depositat tantes expectatives en esta nova llei.

Les causes són degudes, segons la Sindica, que no hi ha cap tipus de coordinació amb els servicis socials existents, infringint tant la pròpia Llei com la Llei de Servicis Socials valenciana i produint un retrocés en el funcionament dels servicis de proximitat i descentralització. L’empresa Avapsa centralitza la gestió, sense respectar les delegacions provincials de Benestar Social. Les valoracions realitzades són passarel·les, són persones que ja figuraven en les residències de la comunitat que disposaven de bons-residència que ara són coberts pel pressupost de la nova Llei. La falta de coordinació i integració en el sistema de servicis socials de la comunitat és imprescindible per al bon desenvolupament de la nova normativa.

L’Ajuntament de Morella havia denunciat en reiterades ocasions a través de les sessions plenàries l’incompliment de la Llei a la Comunitat Valenciana. L’alcalde Ximo Puig va fer insistència en la importància de la Llei de la Dependència per a la societat en general i més encara per als habitants de les zones rurals en tant que presenten majors índexs d’envelliment. L’alcalde ha reivindicat la importància de les institucions públiques, com és el cas de la Sindicatura de Greuges, que s’ocupen de controlar, dinamitzar i servir com a canal de comunicació dels ciutadans per al bon desenvolupament de les lleis. També va agrair la col·laboració de LA UNIÓ-COAG, un sindicat de talant progressista que defensa els drets dels ciutadans, així com a les treballadores de l’àrea de Benestar Social de l’ajuntament que van fer possible la realització de les jornades a Morella.

Per la seua banda Antoni Lorenzo, subdelegat del govern, va expressar el màxim interès de la jornada per les dificultats que l’aplicació d’una llei fonamental en el desenvolupament de la societat espanyola està tenint. La llei, que defén dos drets fonamentals, el dret dels dependents a la dignitat i el dret dels cuidadors a la llibertat, cobra especial importància en el món rural, on la població és més envellida i la dona treballa menys fora de casa que en el món urbà. Antoni Lorenzo va apel·lar a la coordinació entre totes les administracions (central, autonòmica i local) per a garantir el bon funcionament de la llei.

La jornada, que va comptar amb nombrosa participació de treballadors socials de tota la comunitat, continuà el programa amb ponències sobre el procediment administratiu, la immigració: permisos de treball, el conveni especial estatal del Servei d’atenció a les persones en situació de Dependència i desenvolupament d’atenció personal.

Valoració molt positiva de la campanya de recollida d’aliments del poble saharaui Oli, arròs i sucre van estar els aliments que s’enviaren des de la comarca Al finalitzar la campanya de recollida d’aliments per al poble saharaui de l’Ajuntament de Morella, la regidora de Benestar Social, Malú Blasco, va destacar l’alta participació dels veïns de Morella que demostrava una volta més la solidaritat que manifesta la localitat amb el poble sahararui, que necessita dels aliments que li arriben dels països més desenvolupats per a sobreviure.

Tal i com va explicar la regidora, la vida als campaments d’exiliats es molt dura ja que no hi ha recursos per a subsistir, per aquest motiu els aliments enviats com pasta, arròs, llet en pols, oli, farina,... son imprescindibles.

mentació, que envia a la seu de l’Associació de refugiats del Poble Saharaui del País Valencià a Castelló.

A la comarca dels Ports li correspon la recollida d’oli, arròs i sucre, que ha estat d’uns 100 litres d’oli, 100 kg d’arròs i uns quants de sucre. La comarca té assignada aquest tipus d’ali-

Malú Blasco va agrair l’alta participació dels morellans que sempre demostra la seva sensibilitat amb les campanyes solidaries amb els més necessitats que es desenvolupen al llarg de l’any.

Recollida anual de roba

Minuts de silenci per l’assassinat d’ETA

Organitzada per la regidoria de benestar social, es va fer l’habitual recollida anual de roba a la Llotja.

gener - maig 2008

Jornada pràctica de la Llei de Dependència a Morella

Benestar Social

La concentració de condemna va guardar cinc minuts de silenci per recordar En Juan Manuel Piñuel Villalón, guàrdia civil melillenc assassinat a la localitat alabesa de Legutiano.

El Grup de Dones dels Ports, el centre Infodona i l’Ajuntament de Morella van organitzar els actes en commemoració del Dia de la Dona. Mari Pau, l’agent d’igualtat del centre Infodona de Morella, va realitzar una conferència amb el tema “Les dones més rellevants de la historia”. Amb motiu d’aquesta data, durant el més de març es va realitzar el “Cicle de la Dona” que va comptar amb la projecció de diverses pel·lícules cada dijous a la casa Ciurana.

Morella

Benestar Social

21

El Grup Socialista de la Diputació Provincial va presentar al ple una moció per a que s’instara a la Generalitat Valenciana a dotar de més unitats SAMU la província Entre els arguments per a realitzar aquesta sol·licitud citaven el cas de la nostra comarca on “molts municipis tenen la SAMU més propera a més de 50 km per carreteres tortuoses”.

El diputat dels Ports, José M. Gisbert, afirme que en les reunions que mantenen periòdicament amb els regidors i alcaldes, les millores sanitàries són les demandes més reiterades. La moció no va ser compartida pel Grup Popular a la Diputació i per tant no es va aprovar.

La regidora de benestar social de Morella, Malú Blasco, va manifestar la voluntat de portar també moció al Ple de l’Ajuntament de Morella per tal de demanar la dotació d’una unitat Samu a Morella, donat que l’actual ubicació a Sant Mateu suposa una distancia més que considerable per atendre les possibles urgències de la comarca.

Xerrada sobre la fibromialgia

Interessant xerrada sobre Fibromiàlgia i fatiga crònica

estes

malalties

Es van explicar les principals característiques d’estes malalties reumatològiques. El públic era majoritàriament femení, com correspon a una malaltia, la fibromiàlgia, que afecta sobretot les dones (90%). Pel que fa a la Síndrome de Fatiga Crònica, afecta un 0,4% de la població.

22

Es va destacar l’avantatge comparativa que suposa per a Morella respecte a altres pobles inclús més grans, el fet de tenir una piscina coberta per

desconegudes: a fer a exercicis rehabilitadors al nou Centre Esportiu Jaume I. Per a una persona afectada d’estes malalties, una sessió de tres quarts d’hora equival a una setmana d’una persona sana.

AFIVINA és un grup de pacients preocupats per l’enorme impacte individual i social de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica i per la problemàtica que s’hi vincula, tant dels afectats com dels familiars.

Jornades de Solidaritat a Morella Manolita Centelles rebia la Creu de Santa Llúcia Les jornades van implicar tot el poble en una iniciativa anomenada “Enganxa’t a la Solidaritat” que volia ser un acte de convivència per concienciar al màxim de gent possible en la importància del saber conviure respectant les diferencies entre les persones. Estava previst formar una cadena humana que transportara fins el Pla de l’Estudi tot el necessari per fer un gran mural. No obstant, la pluja va fer acte de presència i es va realitzar a l’entrada de l’ajuntament.

En la mateixa jornada es va lliurar a la missionera morellana Manolita Centelles la Creu de Santa Llúcia, la màxima distinció en la que l’Ajuntament de Morella destaca el treball a favor del poble i dels demés que porten endavant veïns o col·lectius de la ciutat. Manolita Centelles ha dedicat la seva vida a l’ajuda i comprensió dels més necessitats. Quan va acabar els seus estudis universitaris va decidir portar endavant el servei d’entrega als altres com a membre de l’Institut secular de les Obreres de la Creu.

El seu primer període de servei el realitza en diversos barris marginals de València en la formació humana de les persones per tal que, mitjançant una bona educació, tinguen més possibilitats en la vida. Durant tot este temps també coopera en diverses accions eclesials en l’àmbit catequètic i de promoció social.

Fins que marxa cap a Bolívia, on ha desenvolupat la seua tasca fonamental en diverses responsabilitats dins l’àmbit educatiu, donat que la seua convicció

més profunda ha estat oferir una educació digna i de qualitat als més necessitats per poder arribar a canviar la situació de desigualtat del món en el que vivim. Al mateix temps ha cooperat en diverses accions de les parròquies on ha treballat.

Ha servit a San Javier, El Fortín Libertad i San Ramón.

Durant el periode de servei al Fortín Libertat, coincidint amb la celebració del Sexenni LI, els morellans van poder conèixer els problemes que es viuen a Bolívia i van cooperar econòmicament en una de les seues necessitats, la construcció dels banys i un cobertis multiusos a l’escola d’on Manolita era la directora a través de l’anomenat Sexenni Solidari “Morella per Bolívia”. Recentment Manolita Centelles ha tornat de Bolívia per ser destinada al País Valencià.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig li va fer entrega de la distinció en un acte molt emotiu en el que Manolita va voler explicar que replegava la medalla de Santa Llúcia com a representant de moltes altres persones que fan possible la solidaritat del “Dia a dia”, i que va recordar davant tots els presents a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament.

En el marc de les jornades de la Solidaritat, també es va incloure el Sopar de Fam que tanca la campanya de Mans Unides. Els fons recollits enguany es dediquen a la construcció de tres escoles a Tanzània, l’ Índia i Angola.

gener - maig 2008

Moció socialista a la Diputació demanant unitats SAMU a la província

Benestar Social

Morella

Benestar Social

23

Representants de Castelló Cultural van entregar el projecte bàsic del MUDIM Diferents representants de Castelló Cultural, entre els que es trobaven el seu delegat executiu Vicent Farnós i el conseller delegat José Luis Gimeno, van entregar a l’Ajuntament de Morella el projecte bàsic i el projecte d’activitat del futur Museu Dinomania. Es tracta de sol·licitar les llicències d’obres i llicència ambiental per a intentar transformar la Fàbrica de Giner en un museu dedicat a les troballes paleontològiques.

A l’Ajuntament de Morella els va rebre l’alcalde de la localitat, Ximo Puig, que després de la reunió mantinguda amb els representants de Castelló Cultural, va explicar les seues expectatives respecte al projecte i bona disposició que es tindrà al consistori per tirar-lo endavant. Per la seua banda Farnós va voler destacar que “esperem poder començar amb l’obra durant este mateix any, i si pot ser així, esperem poder tindre el projecte enllestit per a finals de l’any 2010”

El Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana va celebrar la Junta de Govern a Morella El Col·legi d’Arquitectes recolza la campanya “Morella, Patrimoni Mundial”

24

A més, el Col·legi d’Arquitectes ha volgut assenyalar que Morella, a més del seu conjunt històric i patrimonial compta amb interessants exemples d’arquitectu-

Activitats de promoció de la lectura Amb motiu del Dia Internacional del Llibre, es va realitzar una exposició de les publicacions impulsades per diversos col·lectius de la ciutat a la Sala del Consell de Morella que va romandre oberta al públic durant una setmana. En aquesta mostra va cobrar especial protagonisme un exemplar de l’edició original del Llibre “Morella y sus aldeas” de Mossèn Josep Segura Barreda, donat que enguany es commemora el 120 aniversari del seu traspàs, i el 140 des que es va publicar l’obra. Com a petit homenatge al que fora el pare de les monografies comarcals la regidoria de Cultura ha allargat les celebracions del dia del Llibre. En l’exposició es van poder adquirir els treballs i les publicacions editades per l’associació Amics de Morella i Comarca, el Centre d’Estudis dels Ports, Comunicacions dels Ports i l’Ajuntament de Morella amb considerables descomptes.

Aprofitant la data, el dissabte es va presentar el primer volum de la trilogia “Plantes del Port”, fruit del treball de més de set anys del Grup de Recerca Científica “Terres de l’Ebre”.

Per altra banda, la Universitat Jaume I ha volgut sumar-se al moviment bookcrossing, una pràctica que consisteix a deixar llibres en llocs públics per a que els troben altres lectors, i després d’haver-lo llegit el dixen en altre lloc públic per a que algú altre en pugue gaudir. Un dels punts on va dixar un dels llibres de la seva editorial va ser la ciutat de Morella

IV Escola de Joves de la UGT-PV a Morella L’Escola va reunir a Morella a més de 150 joves i destacats dirigents del sindicat, com el secretari general de la UGTPV, Rafael Recuenco i el secretari general de la UGT, Cándido Méndez.

La jornada va permetre intercanviar impressions amb diferents representants municipals sobre temes relacionats amb el patrimoni i l’arquitectura moderna de la ciutat, que pot ajudar en la declaració del conjunt històric com a Patrimoni Mundial.

Segons han destacat els representants del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, “Morella suposa un exemple de ciutat en la que el patrimoni i l’arquitectura moderna van de la mà. La relació del Col·legi amb el municipi ha estat sempre molt fluïda i constituïx el marc de nombroses actuacions impulsades des de l’àmbit dels arquitectes”.

Una setmana del llibre molt complerta

Durant dos jornades es va tractar problemàtiques que afecten als joves, des de la falta d’ocupació estable i ben pagat, fins les dificultats per accedir a l’habitatge, passant per la situació política i econòmica.

ra moderna com l’Escola-Llar d’Enric Miralles i Carme Pinós o l’Institut d’Ensenyança Secundària realitzat per Helio Piñón.

El Col·legi d’Arquitectes demanarà al Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya el seu recolzament a la petició de Morella per a ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco.

Cándido Méndez, va defensar la necessitat de recolzar els municipis de l’interior per tal de garantir el futur de comarques com els Ports, i lamentava els entrebancs que troben projectes com el Parador de Turisme de Morella, com a iniciatives que poden ajudar a rellançar l’economia d’un municipi i la comarca.

gener - maig 2008

El futur museu de dinosaures de la Fàbrica de Giner

Cultura

Morella

Cultura

25

Cultura

El teu avantpassat va quedar retratat El museu celebrà el Dia d’Internet (17-V) i el Dia Internacional dels Museus (18-V) amb una crida a identificar persones de la comarca de Els Ports.

Primeres Jornades Intercomarcals de Consum a Morella

Curs de llengua de signes

Les Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Morella van ser el lloc escollit per a la celebració de les Primeres Jornades Intercomarcals de Consum, organitzades per la Unió de Consumidors de Castelló.

Durant gairebé dues jornades, especialistes en els distints àmbits del consum van analitzar la situació actual pel que fa als drets dels consumidors.

El museu anirà penjant progressivament en una nova galeria de fotos al web municipal, que es va inaugurar el dívuit de maig, diverses fotografies que no té identificades, per a que la gent puga identificar el seu major o l’avi del veí. Si

més no, serà una exposició virtual d’indumentària morellana de la primera mitat del s. XX.

Durant la primera jornada es van analitzar diferents conceptes relacionats entre el món del consum i les opcions jurídiques que té el consumidor. Així, el Fiscal en Cap de l’Audiència de Castellò, el morellà Javier Carceller va voler deixar clar que les associacions de consumidors, “per la seua capacitat d’aglutinar queixes i demandes, són una de les millors fòrmules per a seguir treballant pels drets de clients i consumidors”.

La segona jornada va comptar amb la presència d’autoritats polítiques que en van voler donar suport. Així ho va expressar la representant d’Esquerra Unida, Marina Albiol que es comprometia a “portar a les Corts les conclusions que s’han llegit a l’acte de clausura i convertir-les en preguntes i iniciatives contretes”.

Ximo Puig assenyalava com a clau “treballant des de les institucions públiques per estretir llaços amb clients i consumidors”. L’èxit d’esta primera jornada intercomarcal de consum, s’espera poder repetir en un futur tant a Morella com a d’altres punts de la província de Castelló.

Personal d’oficines de turisme, guies turístics, responsables de cooperatives de turisme rural i tècnics en turisme, van aprendre alguns signes bàsics per a començar a comprendre i expressar-se en aquest idioma.

Joan Lerma va presentar el seu llibre a Morella

Exposició Col·lectiva: Pintura i Fotografia

26

Tres artistes de la provincia de Castelló, Hugo Paz, Lenyo i Jovita Pitarch, van exposar les seves obres a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament

gener - maig 2008

Diverses taules redones al voltant del consum i els consumidors, el coneixement de les vies judicials i administratives que es poden acollir els usuaris per defendre els seus drets com a consumidors

Morella

El 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus. Cada any el Consell Internacional dels Museus, tria un lema per a què els museus de tot el planeta organitzen activitats de difusió entre la seua població. El d’enguany era “Museus: agents de canvi social i desenvolupament”.

En el cas de Morella el paper del museu en l’economia local és conegut: quasi cent mil persones visiten el castell cada any, més de trenta mil la secció paleontològica, i quantitats menors però significatives les altres seccions del museu.

Som un dels elements amb els quals Morella ha anat transformant-se des d’una ciutat tèxtil i agrària vers una ciutat amb un pes important del turisme.

En aquesta data l’entrada als museus va ser lliure i va hi haver alguna activitat d’animació.

El museu municipal custodia un gran fons fotogràfic que abasta tota la comarca dels Ports i un marc cronològic entre 1870 i 1960. Entre eixes fotografies n’hi ha moltes que corresponen a la gent que anava al retratista Josep Pascual a fer-se una foto pel casament, o d’abans d’anar a fer el soldat a la guerra d’Àfrica, o per enviar a la nòvia els militars destinats ací o bé per recordar algun succés festiu.

Cultura

27 “La huella de Lerma” de Vicente Lafra, va ser presentada a la Casa Ciurana

Cultura

Els camins de Sant Jaume, Sant Vicent Màrtir i el Cid A les Sales Gòtiques de la casa de la ciutat s’exposava una gran mostra de més de cent fotografies dels Amics del Camí de Santiago aragonesos.

Eduard Blasco va presentar la seua vivència del camí amb ajuda d’un xicotet audiovisual i també va parlar el representant del Camí de Sant Vicent Màrtir, una ruta que recorda l’itinerari d’aquest sant romà, que s’està impulsant amb una finalitat similar que va des de San Juan de la Peña, a l’Alt Aragó, fins la ciutat de València.

A continuació el reconegut fotògraf alcanyissà Javier Pellicer, va presentar l’exposició en nom de la “Asociación de Amigos del Camino de Santiago de Alcañiz”.

Les dues associacions es van reunir a la nostra ciutat per tal d’impulsar la creació d’una associació local que impulse la senyalització correcta i els servicis d’acollida als pelegrins per la nostra terra.

El camí jacobeu de l’Ebre correspon a la via històrica per la que els antics pelegrins del sud de Catalunya i València, i els que el venien en vaixell des d’altres llocs de la Mediterrània caminaven fins al Baix Aragó. Este camí eixia de Tortosa fins a connectar amb el camí francés fins aplegar a Sant Jaume de Galícia.

28

www.caminosanvicentemartir.com

www.caminodelcid.org

Durant tot l’edat mitjana es va consolidar aquest itinerari i també el camí que des de València i passant per Morella aplegava a Alcanyís, Híxar i Escatró fins al monestir cistercenc de Rueda a Sástago, juntant-se amb el camí que procedent de Casp seguia l’Ebre.

“Els morellans estan de Rogativa”, conferència de Carlos Sangüesa L’historiador morellà, Carles Sangüesa, amb motiu del 330 aniversari del vot de poble que donaria lloc a les festes sexennals, va oferir una xerrada al voltant de les rogatives.

Carles Sangüesa va parlar en general de les rogatives, especialment d’aquelles més extraordinàries motivades per grans calamitats, quasi sempre derivades de la sequera.

Entre d’altres rogatives, l’historiador recordava la que en 1607 van fer els morellans que arrossegaven una dura sequera, per demanar aigua van recórrer pràcticament tots els ermitoris de la comarca; sis dies van estar caminant, fins que va ploure.

Morella

Tots els camins portaven a Morella

29

Si surt amb barba serĂ sant antoni i si surt amb cua, serĂ el dimoni

30

31

A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes

32

33

Igual que moltes altres localitats, Morella va celebrar la seua Setmana Santa. En unes celebracions que recorden molt la Setmana Santa de la Castella interior, les processons van recórrer la ciutat en els dies de dijous i divendres Sant, així com es van realitzar els serveis religiosos preceptius d’aquestes dates assenyalades.

34

A Morella existeixen tres confraries processionals, sent la més important i antiga la Confraria dels Dolors, dedicada a la Marededéu del mateix nom. Les curolles (natzarens) van vestides d’un negre rigorós i el dia de Dijous Sant fan una inusual i austera processó en la que cadascú dels participants porta un misteri, símbol d’algun dels passatges de la Passió de Jesucrist, de manera que apareix reflectit en el carrer mitjançant objectes, tots els moments més impor-

tants de la mateixa, tal com el Sant Sopar o la Crucifixió. Les altres dos confraries prou menys nombroses trauen les seues peanyes i les acompanyen amb els ciris Igualment, i dins del dinamisme i nova empenta que ha tingut la Setmana Santa morellana, les processons i passacarrers han estat acompanyats, ja des de fa uns quatre anys, per una comparsa de bombos i tabals, que replegant el més pur estil de Calanda, realitza ja des del Diumenge de Rams la Rompuda de l’Hora, donant major solemnitat i organització a tots els actes que es celebren.

Deixant de banda les celebracions religioses, l’agenda cultural i d’oci de Morella estava repleta d’acivitats per a que tant visitants com residents pogueren trobar una oferta diversa i al gust

de tothom. Les pel·lícules de cinema escollides aquest any han estat dues de recent estrena a les carteleres nacionals, “Los crímenes de Oxford” i “Expiación: más allá de la pasión”. Al Centre Lúdic i Esportiu Jaume I es van realitzar tot tipus de competicions esportives per a que la gent poguera estrenar la pista poliesportiva i les altres zones de que disposa el nou centre esportiu. La Jornada de 24 hores Futbol Sala Ciutat de Morella, i els Campionats de futbol sala i bàsquet per als més joves organitzat per l’associació Morell@Jove van omplir d’esport la setmana. Els joves també tenien una cita al Casal Jove on es van realitzar tallers manuals i projecció de pel·lícules.

Per la nit amb la col·laboració de Morell@Jove al Pavelló de Festes va actuar el grup La Tribu.

Morella

Els actes culturals i religiosos marquen una quinzena en la que va haver gran afluència de visitants

35

Cultura

Cultura

36

La festa del Corpus de Morella celebrava enguany el seu 650 aniversari. Va ser un 4 de juny de 1358 quan per primera vegada es va celebrar la festa més grossa del calendari festiu morellà. Es tracta d’un repàs a l’historia sagrada a través d’una de les processons més completes que es conserven en tot l’Estat.

La conferencia a càrrec de l’historiador i arxiver diocesà Josep Alanyà i Roig, canonge de la Santa Església Catedral de Tortosa, al voltant de la festivitat del Corpus va encetar el cap de setmana en que es celebrava el 650 aniversari. L’historiador va narrar al nombrós públic assistent els orígens del Corpus Christi a Morella, i com s’ha mantingut, inclús ha guanyat esplendor al llarg dels anys. Josep Alanyà va explicar les vicissituds de les diferents custòdies que va haver a l’Arxiprestal de Morella.

Degut a les pluges, les obres de la plaça Tarrascons van impedir la cementació del carrer. D’aquesta manera la processó general va transcórrer pel carrer del Pes, Marquesa Fuente El Sol i per la costa de Sant Joan continuant pel recorregut habitual per Sant Julià i carrer de la Font.

Morella

650 anys de Corpus a Morella

37

L’ajuntament inicia els tràmits per a la declaració de Paratge Natural del Bosc de Pereroles bient, d’aconseguir la millor conservació d’este espai natural tan estimat pels morellans. Esta declaració és compatible amb els usos forestals, ramaders, culturals i lúdics del bosc, tal com s’ha fet tradicionalment.

Finalitzades les obres de millora paisatgística al polígon industrial L’ajuntament de Morella va encetar el programa de recuperació d’entorns als voltant de Morella. L’empresa adjudicatària Agrovert Levante S.L. va creure convenient començar la plantació de les espècies escollides al talús del polígon al

març, amb l’arribada de la primavera. La millora paisatgística ha consistit amb la plantació de vegetació autòctona i herbes aromàtiques. A més s’ha instal·lat rec automàtic per tal d’estalviar aigua. Així, en aquest indret a la vora de la N-232, es

minimitza l’impacte i s’ajuda en la vegetació en un bon drenatge per evitar despreniments en el talús. El programa de millora paisatgística de l’entorn de Morella continuarà després per la zona de Santa Llúcia.

Morella

L’ajuntament de Morella inicia el tràmits per a aconseguir la declaració de Paratge Natural del Bosc de Pereroles, segons acordava el ple ordinari celebrat el 13 de març. Es tracta, destacava Rafael Pallarés, regidor d’agricultura i medi am-

Agricultura i medi ambient

gener - maig 2008

Agricultura i medi ambient

38

3943

La Generalitat negava la possibilitat d’ampliar els horaris i l’ajuntament va parlar d’assetjament als comerciants

40

Els horaris de tancament dels comerços de Morella per a la Setmana Santa i Pasqua van tornar a ser element d’enfrontament entre el Municipi i la Direcció Territorial de la Conselleria de Governació, dirigida per Juan Ramón Barberá.

L’associació d’empresaris de Morella havia remés una petició a l’Ajuntament de Morella sol·licitant una ampliació dels horaris de tancament dels comerços, per tal de que en aquestes dates tan assenyalades i de gran afluència turística es poguere tancar una hora més tard del que marca la norma habitual del municipi.

L’Ajuntament de Morella, sensible davant d’aquesta petició de l’associació Asetmyco, que es va qualificar de raonable i necessària per part dels membres de l’equip de govern, va accedir. Quan es va emetre el corresponent acord per tal de que es poguera complir, es va enviar a la Conselleria de Governació la notificació corresponent als sols efectes de que fóra coneixedora de l’acord adoptat pel consistori relatiu als horaris, donat que es donaven de forma clara els requisits que la legislació vigent per a poder aplicar aquesta mesura ampliadora per part de l’òrgan competent, el municipi.

En la notificació municipal s’expressaven les normes per les quals s’aplicava l’ampliació d’horaris, indicant que les dates d’aplicació de la mesura seria entre el 14 i 30 de març, coincidint amb les festes de Setmana Santa i Pasqua de les diferents comunitats autònomes de les que son originaris els visitants de Morella.

El 12 de març a l’Ajuntament de Morella va arribar una sorprenent carta de la Conselleria en la que el director territorial manifestava la invalidesa del Decret Municipal, manifestant que no serà tingut en compte en les actuacions inspectores que es practiquen.

Igualment, en l’escrit del director territorial s’informava a l’equip de govern que les ins-

peccions de la Generalitat s’intensificarien amb l’objecte de garantir el dret a la tranquil·litat i descans nocturn dels veïns.

Després de la darrera junta de Govern, l’alcalde de la localitat Ximo Puig, va remetre una carta al director territorial per indicar-li que la Conselleria s’excedia de les seues atribucions en ser competència de l’alcaldia les qüestions relatives als horaris, en haver-se complit escrupolosament els criteris i condicions que la llei establix.

Igualment, per part del regidor de Governació, Ernesto Blanch, es va manifestar que davant l’actual situació, la Conselleria demostra una falta de sensibilitat evident davant l’empresariat morellà, i no s’entén aquesta evident ingerència en els assumptes municipals. De la mateixa manera, el regidor va qualificar de clar assetjament les manifestacions relatives a les inspeccions. “No és justificable que davant l’abandó tradicional de la Generalitat en matèria de seguretat a la nostra zona, les úniques directrius que Conselleria fa a la Policia Autonòmica a la nostra ciutat sigue per 60 minuts d’ampliació d’horari i que els perseguits, en aquest cas, siguen els empresaris morellans”, va afirmar el regidor, el qual va insistir que l’ajuntament mantindria l’ampliació notificada a tots els efectes.

Morella a les fires turístiques promocionals Presència a Fitur, Torre Pacheco i València El president d’Asetmyco, l’alcalde de la localitat i membres del Patronat de Turisme es van desplaçar fins a Madrid per assistir a la cita anual de la Fira Internacional de Turisme de Madrid (Fitur) 2008. Morella va estar present en dos stands diferents: a través de la Mancomunidad Turística del Maestrazgo i dintre del Parc Cultural de la Valltorta. També dos grans fotografies amb la imatge de Morella van lluir a Fitur, dintre del gran pavelló de la Comunitat Valenciana on, una vegada més, els grans esdeveniments mediàtics i el turisme de sol i platja arraconaven l’oferta de turisme d’interior.

Sandra Garcia, regidora de Turisme, va ressaltar la bona acollida que té la nostra localitat a la Fira de Torre Pacheco on els principals usuaris són els murcians. Aquests mostren molt d’interés per visitar la zona, ja que suposa una distància relativament curta, però que comporta almenys un parell de dies d’allotjament, ja que és inviable realitzar la visita en una jornada.

Amb les dades de l’oficina de turisme es detecta un increment de visites d’aquesta regió, per aquest motiu i per la bona acollida de l’stand en anteriors edicions, el Patronat de Turisme va decidir tornar aquest any amb stand propi a aquesta fira turística d’àmbit nacional.

Per quart any consecutiu, Morella participa en la Fira Internacional de Turisme de València, fira de turisme de la Comunitat Valenciana.

gener - maig 2008

Els horaris de Pasqua enfronten Ajuntament i Generalitat

Turisme

Morella

Turisme

41

Durant el mes de febrer als restaurants de Morella es van degustar els millors menús amb trufa L’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca va organitzar durant el mes de febrer les Jornades Gastronòmiques de la Trufa. Nou restaurants de Morella (Pere Adell, Casa Roque, Daluan, El Cid, La Fonda, La Fonda Moreno, El Mesón del Pastor, Rey Don Jaime i Lola) van oferir als seus clients la possibilitat de degustar una ampla varietat de receptes elaborades a partir d’aquest especial tubèrcul que imprimix d’aroma i caràcter la tradicional cuina de la zona.

Els restauradors oferien la possibilitat de degustar la trufa de les més variades formes: crua acompanyant ensalades, acompanyant guisos i carns estofades, presidint relleus d’ aus de caça, corder, vedella, en exquisits patés casolans, viandes... on la trufa aporta aroma, color i molt de sabor.

ha crescut sense perdre la cultura ancestral dels seus sabors.

Aquestes jornades, com la de “Bolets i Caça” que es realitza en el mes de novembre suposen un esforç per a les institucions i als empresaris turístics per difondre la riquesa gastronòmica de la zona, com un dels principals recursos turístics d’aquestes comarques d’interior.

La regidora de Turisme, Sandra Garcia, va assenyalar que les jornades suposen una nova promoció per a la zona, mitjançant la difusió de la qualitat de la nostra cuina on la trufa és un element clau d’una gastronomia innovadora que

Morella, exemple de gestió turística a Santiago de Compostela L’alcalde va ser convidat al seminari sobre turisme organitzat per la universitat gallega

42

Morella va ser escollida per la Universitat de Santiago de Compostela com a exemple de gestió turística. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va ser convidat a participar en el seminari “Calidad y Gestión Medioambiental en el Turismo” organitzat per CETUR (Centre d’Estudis e Investigacions Turístiques de la Universitat de

Santiago de Compostela).

En la conferència, l’alcalde va analitzar el procés desenvolupat per aconseguir un model turístic de qualitat i els aspectes més positius que suposa la qualitat d’un destí turístic com Morella, aprofitant l’ocasió per a promocionar la localitat en terres gallegues.

Les estrelles més a prop L’Observatori Astronòmic amplia l’oferta turística i cultural de la zona

L’Oficina de Turisme ja disposa de la “Q” de Qualitat L’Ajuntament de Morella rebia la bona notícia que garanteix el bon funcionament de l’oficina i espenta a seguir treballant per a mantenir-la L’oficina ha superat l’auditoria a la qual es va sotmetre per aconseguir aquest distintiu que tan sols dos oficines més de la província de Castelló disposen.

Aquesta distinció d’un organisme autònom e independent avala la voluntat del sector turístic de la localitat de fer-ho el millor possible, la millora permanent de l’atenció al públic i la millora en el funcionament de l’oficina que redundarà en un èxit en la seva funció per a que el client surta satisfet i amb tota la informació necessària dels recursos turístics de que disposa la zona, així com garantix una

resposta personalitzada i adequada a cada client segons la seua demanda.

L’alcalde apuntava que la consecució del distintiu servirà per a continuar espentant el compromís de l’oficina de funcionar satisfactòriament amb un treball sistematitzat que servirà per ratificar la qualitat del destí turístic que es divulga a través de l’oficina, “Sabem que hem de millorar cada dia, amb el recolzament mutu del sector públic i privat, superant la competència d’altres destins turístics”.

Les obres que es van realitzar recentment a l’oficina han aconseguit un espai d’allò mes acollidor i confortable tant per als visitants com per al personal tècnic que hi treballa en la mateixa. La consecució de la “Q” de qualitat també significa un repte per a continuar treballant en la mateixa línia aconseguint la diferència que ens ha de caracteritzar front a altres destins turístics que estan cada volta més assequibles per a tothom. La qualitat i l’atenció personalitzada són dos aspectes molt positius que el visitant valora i repercutix favorablement en la seua fidelit-

gener - maig 2008

Jornades Gastronòmiques de la Trufa

Turisme

Morella

Turisme

43

Nova senyalització turística a Morella L’Ajuntament i el Patronat de Turisme han portat a terme un projecte per a la millora de la senyalització turística de la ciutat de Morella nyalització. Els panells estan dissenyats de tal manera que, si calguera fer alguna modificació, o algun altre servei es posara en marxa, no caldria canviar-lo del tot, sols caldria afegir la banda corresponent.

El pressupost de la nova senyalització turística de Morella, ha estat de al voltant de 19.000 euros i l’Agència Valenciana de Turisme ha aportat el 50% del projecte.

La Cambra de Comerç de Castelló posa en marxa un pla de millora d’atenció al client del comerç

Des de la Cambra es considera que un comerç amb una bona avaluació de la qualitat del servei i l’atenció al client que oferix és clau per ampliar les vendes i fidelitzar als seus clients.

En aquest sentit, van posar en marxa la iniciativa “El Client Misteriós”, una iniciativa per obtindre un informe detallat dels comerços. Es tracta de tres visites de clients misteriosos a cada local per després avaluar l’Índex de Qualitat Objectiva de diferents aspectes, des de la imatge del comerç al servei i atenció al client. A la fi es pretén aconseguir el segell de certificació de comerç excel·lent que atorga la Fundació Valenciana de Qualitat.

La política turística de Morella d’interès per als joves universitaris El model turístic de Morella ha estat estudiat per un grup d’estudiants de la Universitat Rovira i Virgili Un grup d’estudiants de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona va visitar Morella per a mantindre una reunió amb la regidora de Turisme, Sandra Garcia, amb motiu de l’estudi de la dinàmica de Morella i el seu desenvolupament socioeconòmic.

44

Pla de millora d’atenció al client del comerç a Morella

La regidora els va explicar el procés que havia experimentat Morella per a crear una estructura econòmica basada al 70% en l’activitat turística aprofitant l’auge del turisme d’interior en les darreres dècades. Sandra va comentar-los com la conjunció de la iniciativa privada i públi-

ca havia estat fonamental per a la consecució dels objectius plantejats. La creació del Patronat Municipal de Turisme, integrat al 50% per l’Associació d’Empresaris Turístics i al 50% per l’Ajuntament ha estat l’ens singular i productiu que ha permès amb el seu funcionament obtindre uns resultats excel·lents.

Els membres de la Universitat van mostrar la seua satisfacció per la reunió mantinguda amb la regidora de Turisme i van qualificar de molt interessant l’estudi que realitzaven del model turístic de la nostra població.

L’institut Ramon Llull, Premi de Turisme de Morella 2007 El Patronat de Turisme va decidir atorgar a L’Institut Ramon Llull el Premi de Turisme 2007, per haver convidat a la ciutat de Morella a participar, dins la Cultura Catalana, en la

Morella

El motiu era ubicar millor alguns dels panells explicatius dels diferents serveis i monuments de la ciutat, així com de completar les senyals dels establiments de nova creació.

Ara podem contemplar dos tipus de senyals: les que s’han instal·lat al davant de cadascuna de les torres que es troben en el recinte fortificat, quin material simula la fusta, i la resta de panells que s’han fet utilitzant tant els colors com els símbols normatius de se-

Turisme

gener - maig 2008

Turisme

promoció realitzada en la Fira del Llibre de Frankfurt

45 Ximo Puig amb Ignàsi Riera

Turisme

cam e n t està finalitzada l’obra, tan sols resta acabar de ficar el mobiliari.

Pel que fa a l’espai natural que envolta a les cases s’estan marcant les rutes que tindran connexió amb pobles com Xiva, Herbés, Herbeset o La Pobleta, falta que la Federació adjudique la numeració per a ficar les corresponents plaques.

Els apartaments s’han equipat amb totes les comoditats, fins i tot algun en jacuzzi, a més s’ha creat una zona d’oci de la que podràn gaudir tant veïns com visitants.

Aquesta actuació entra dins del programa que porta a terme l’Ajuntament de Morella per recuperar el patrimoni municipal abandonat.

Morella

el dia a m b els amics, grups d’espeleo,...

Pel que fa a l’alberg es troba dividit en dos edificis, un anomenat La Serra amb capacitat per a 12 places i l’altre, La Casa del Forestal equipat per a 35 o 36 persones.

Aquests disposen d’ habitacions compartides, serveis, cuina, comedor i sala d’activitats. Les obres mantindran la imagen exterior del immoble pel seu valor arquitectònic e integració en l’ espai . Pràcti-

Els edificis de les antigues escoles i casa de la mestra d’Ortells s’han rehabilitat per convertir-se en vuit apartaments per a turisme rural i un local social per als veïns.

L’Ajuntament de Morella a través d’iniciatives turístiques, ha invertit al voltant de 300.000 euros en la rehabilitació. L’objectiu d’aquesta actuació ha estat evitar el progressiu deteriorament d’aquest patrimoni públic i donar-li un us que al temps ajude a revitalitzar aquest poble que depèn administrativament de Morella.

gener - maig 2008

Inauguració de les cases d’Ortells

El Refugi ja està en marxa L’empresa Iniciatives Turístiques està portant endavant la recuperació dels antics edificis forestals del monte de Pereroles per a usos culturals i turístics, dins de la iniciativa anomenada “El Bosc de l’Aventura” que pretén l’aprofitament i la posada en valor del monte de Pereroles com un dels espais més singulars del patrimoni natural del terme de Morella.

Des de Pasqua es troba en funcionament el Refugi, equipat amb cuina, menjador, habitació amb tarima de fusta per a dormir i dos llars. El Refugi està preparat per acollir grups d’excursionistes. De moment el Refugi presenta moltes reserves per part de gent de Morella per a passar

Turisme

46

47

Turisme Coral del Centre Excursionista del Penedés

Morella protagonista a les revistes turístiques Morella i els morellans han segut protagonistes estos mesos de diverses publicacions durant aquest periode. Una mostra més de la projecció de la nostra gent i de la ciutat.

Va realitzar un concert al Teatre Municipal delectant al públic amb peces com: El rossinyol, Muntanyes del Canigó o La Raimundeta, entre altres.

Morella

Els “Angels Guardians” van visitar Morella

gener - maig 2008

Turisme

Arcadio García ens conta la seua relació amb el cine Revista MasQrural

48

Es va poder gaudir de les motos més originals Revista Pueblos de interior

Revista Salir de Viaje

49

Per a votar els guanyadors en la pàgina web www.meravellesvalencianes.org La ciutat de Morella s’ha classificat per a la fase final de les 7 Meravelles Valencianes. És la única de les candidates de la nostra comarca en les diferents seccions que s’ha quedat per aconseguir el reconeixement. La ciutat de Morella ha estar la segona més votada en l’apartat de conjunts historicoartístics amb el 19,39 % dels vots. El

La Universitat Jaume I, Premi Asetmyco

50

L’Associació d’Empresaris Turístics, Asetmyco va fer la seva festa anual durant el mes de febrer on es va reconéixer la tasca en favor de la promoció d’aquesta zona, que ha portat endavant la Universitat Jaume I des de la seva creació. De forma especial s’agraïa que la UJI hage fet subseu dels Cursos d’Estiu a la ciutat de Morella. En nom de la universitat de Castelló recollia el Premi el vicerector Manuel Chust.

passat 26 d’abril es feien publiques les 28 finalistes que podran optar al títol de Meravella Valenciana. Els internautes poden tornar a votar a través de la pàgina www.meravellesvalencianes.org.

Les competidores de Morella, en la secció de Conjunts historicoartístics, són els conjunts monumentals de Xàtiva, Bocairent i Peñiscola

Novetats al Casal Jove

Reparacions al mobiliari, instal·lació de la xarxa wifi i la creació d’un PIJ

Després de les vacances de Pasqua, quan el Casal va estar ple de gent durant totes les hores d’obertura, es va decidir aprofitar la tornada a l’escola dels jóvens per a realitzar actuacions de manteniment de les instal·lacions.

El Casal va romandre tancat per a poder realitzar les reparacions al mobiliari i demés objectes que a causa d’ alguns comportaments per part d’alguns usuaris es trobaven en molt mal estat de conservació.

Per altra banda, s’han introduït certes novetats, com la instal·lació de la xarxa wifi, així com la connexió de l’ordinador de l’oficina de l’Associació Morell@Jove a la xarxa. A més a més, es va sol·licitar a l’Institut Valencià de la Joventut la creació d’un Punt d’Informació Juvenil (PIJ) al Casal, que permetrà la difusió de tota aquella informació actualitzada de l’IVAJ que puga interessar als més joves, com viatges, exposicions, estudis a l’estranger,...

Segons el regidor de Joventut, Rhamsés Ripollés, després d’any i mig de funcionament del Casal Jove el balanç que es fa és molt positiu, donat que l’assistència de joves és molt alta, superant fins i tot les 50 visites en un mateix dia. Els divendres, caps de setmana i èpoques de vacances, es a dir, quan els joves disposen de més temps lliure, es quan augmenta considerablement el nombre d’usuaris del centre.

D’aquesta manera s’han complert els objectius que van impulsar la creació d’aquest espai d’oci per als joves de la localitat que demanaven unes instal·

gener - maig 2008

Morella a la fase final de les 7 Meravelles Valencianes

Joventut

lacions d’aquest tipus que possibiliten una alternativa a l’oci d’altres característiques.

El regidor va ressaltar que els principals beneficiaris del centre son els jóvens, així doncs, son ells els que han de tindre cura de les instal·lacions.

Morella

Turisme

51

Governació

L’ajuntament de Morella denuncia el deficient estat de la carretera CV-14 La CV-14 que unix les poblacions dels Ports dificulta la correcta circulació

Serveis Municipals

Nou sistema de lectura del comptador d’aigua

52

El sistema consistirà en la introducció d’un aparell transmissor al comptador actual de la vivenda que transmetrà la informació a un receptor mitjançant el qual passant per davant de la porta de la vivenda ja serà possible rebre la lectura del consum de l’aigua. Per altra banda el aparell també possibilitarà la detecció de

Aquest nou sistema suposarà l’avantatge de realitzar la lectura de forma més regular en aquelles vivendes que estan ocupades de forma temporal al llarg de l’any i també possibilitarà arreplegar les dades sense haver d’entrar dintre de la vivenda, sent molt més còmode per als veïns de la població.

qualsevol tipus d’irregularitat, com la sospita d’una fuga perquè el comptador no para mai, o un elevat consum per part de la persona afectada. Els aparells s’aniran col·locant successivament a les vivendes que tenen el comptador a l’interior de la mateixa.

Segons el regidor de Medi Ambient, Rafael Pallarés, es tracta d’una mesura més per a l’estalvi de l’aigua, per la detecció ràpida d’una possible fuga i a més a més suposa una major comoditat per al veí de la població, ja que no caldrà que els tècnics de l’empresa entren dins de casa per a la realització de la lectura de les dades de consum de l’aigua.

Informatització dels pous de Morella Revisió del padró municipal A data 1 de gener de 2008 el padró municipal compta amb una població de 2963 persones, de les que 1475 són hòmens i 1488 són dones

L’Ajuntament portarà a terme l’informatització dels pous que alimenten els dipòsits de la localitat El projecte, que ha estat acceptat per la Diputació en el marc del Pla de Millora d’Infraestructures Hidràuliques, començarà pel pou de la Carcellera, el que més està aportant en l’actualitat al depòsit municipal que subministra tota la població. El sistema s’instal·larà també en el depòsit que es troba situat a Cap de Riu. En aquestos aparells es podrà detectar qualsevol problema immediatament, sense haver de visitar el pou o el depòsit.

Ara els operaris de l’empresa mixta Ai-

gües de Morella visiten periòdicament tots dos punts per controlar que tot funcione correctament i no hi hage cap fuga.

Quan el sistema estigue instal·lat, davant qualsevol anomalia per cabal, fugues, o fins i tot per la presencia de qualsevol intrús, automàticament avisarà del problema a un telèfon, fix o mòbil, de la companyia. D’aquesta manera es podrà actuar més aviat per a solucionar qualsevol deficiència i no perdre una gota d’aigua. El pressupost del projecte està al voltant

dels 20.000 euros i l’ajuntament vol posar-lo en marxa al més aviat possible

Morella

L’empresa encarregada del subministrament d’aigua al terme municipal de Morella, Aigües de Morella, va celebrar la reunió anual del Consell Administratiu en la que es van aprovar els comptes anuals i es va informar del nou sistema de lectura del consum d’aigua sense la necessitat d’ entrar dins de la vivenda particular en aquelles que tenen en el seu interior el comptador.

gener - maig 2008

L’aparell permetrà rebre les dades sense haver d’entrar a la vivenda Les infraestructures viàries han dificultat històricament el desitjable desenvolupament econòmic i social de les terres del nord de la província de Castelló.

La comarca dels Ports, concretament, patix aquesta situació provocant un despoblament en les darreres dècades que fa que els usuaris de les vies siguen cada volta menys, repercutint en una disminució de les inversions per part de l’administració.

La carretera CV-14 unix les poblacions de la comarca a la ribera del riu Bergantes i presenta deficiències en el seu traçat que posen en perill la circulació dels vehicles. Les inclemències meteorològiques produïxen solsides dels terraplens existents, ocupant la via terra i pedres que dificulten la correcta circulació.

Cal sumar la mala peraltació de les corbes que disminuïxen dràsticament la seguretat viària.

Segons apunta el regidor de Governació, Ernest Blanch, “la darrera intervenció en la carretera no ha estat d’allò més afortunada, havent-se produït, per conseqüència de l’assentament del ferm i de reparacions relativament improvisades, que no han previst l’evacuació de l’aigua, inundacions a edificacions pròximes que mai havien patit aquesta situació, com va passar al Molí del Pont de Morella.

El grup de govern del consistori morellà també denuncia els defectes que presenta la carretera al seu pas per Ortells, on el seu accés continua des de fa més d’un any inutilitzat, i el terraplè que dona a la carretera presenta una perillositat per als conductors que no s’intenta resoldre pels responsables autonòmics encara que s’ha exigit en nombroses ocasions per l’equip de govern de l’ajuntament de Morella.

53

L’Ajuntament de Morella denuncia la problemàtica que existix en aquest tipus de residus El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana que es va aprovar al 1998 projectava la creació d’un abocador de residus inerts per a cada municipi per part de la Conselleria de Medi Ambient per tal de resoldre la problemàtica existent al voltant d’aquests residus que s’acumulaven en llocs no habilitats per a suportar aquests tipus de fem.

Anys després, sense realitzar-se cap tipus d’actuació al respecte, es crea el denominat Pla Zonal de Residus donant participació als ajuntaments en el consorci per a l’execució dels objectius del Pla. No obstant, com assenyalava Rafael Pallarés, regidor de Medi Ambient, “fins ara en cap municipi de la comarca s’ha construït aquesta infraestructura i l’única planta que està per posar-se en marxa està ubicada a Benicarló, a uns 80 quilòmetres, convertint el trasllat de la producció de residus inerts dels 49 municipis membres del consorci en un fet impossible, a més econòmicament inviable”. A més a més, en els darrers anys

s’han produït per part de la Conselleria de Territori nombroses denúncies als municipis per l’existència d’abocadors, entre els que es troba el nostre municipi, fent incomprensible la situació creada.

La participació de la Generalitat Valenciana i la Diputació Provincial en el Consorci de Residus es del 25% i 15% respectivament, la qual cosa suposa la

seva preponderància a l’hora d’orientar les directrius del mateix i realitzar el desbloqueig d’aquesta absurda situació que afecta més encara a les poblacions de l’interior, com es el nostre cas, que es troben a tanta distància de l’actual projecte d’abocador que ni tan sols es troba encara en funcionament.

S’aprova l’ampliació de la depuradora La Diputació Provincial ha atès, per fi, les demandes de l’Ajuntament de Morella i ampliarà la depuradora de la ciutat

54

Actualment la depuradora no acomplix la normativa vigent, ni té prou capacitat per depurar tots els residus.

L’Ajuntament de Morella feia tres anys que al·legava que si els veïns estan pagant, dins el rebut, un cànon per al sanejament, aquest s’ha de poder fer correctament. En el III Pla de Depuració de la Diputació es contempla un pressupost de 750.000 euros per a ampliar la depuradora de Morella. Per altra banda, l’Ajuntament conti-

nuarà insistint per a que s’estime en la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat l’excepció del cànon de sanejament als ramaders del terme municipal. I es que, segons recorda l’alcalde de la localitat, Ximo Puig, “estan pagant per un servei que no tenen, ja que les seues aigües no van a la xarxa general i per tant no poden aplegar a ser tractades per la depuradora municipal”.

Obres finals de l’entorn del Portal de Sant Mateu El primer tram de la costa de Sant Vicent que enllaça amb la carretera Castelló es va asfaltar farà uns mesos. Per finalitzar l’obra, s’han acabat de col·locar els llums que possibiliten l’enllumenament de la costa. El regidor d’obres del consistori morellà, Rhamsés Ripollés, apunta que la recent actuació suposa el condicionament d’un tram d’aquesta via que es el nexe tradicional d’unió per al vianant entre l’Hostal Nou i el casc urbà del poble, que precedirà a la millora del segon tram, per a la millora total del camí de Sant Vicent.

Les obres de l’entorn del portal de Sant Mateu que s’han portat a terme per la brigada d’obres del Centre Integrat de Serveis Econòmics per finalitzar amb la remodelació d’aquest indret consistixen en la construcció d’un mur de pedra per a consolidar el terreny i millorar l’entorn del camí que envolta la muralla, així com la plantació de diversos arbres i plantes. L’acció també ha consistit en la instal·lació d’una reixa amb l’amplada de la Carretera de Castelló per a replegar les aigües pluvials, ja que aquesta zona en determinats moments de gran cabal de pluja presentava problemes per a desaiguar correctament.

Pla d’Accessos: millora de la costa de l’Escorxador Amb un pressupost de 8.000 €, dels quals 6.000 € corresponen a la subvenció del Pla d’Accessos, l’ajuntament arreglarà el final del tram de la costa de l’Escorxador que enllaça amb la Porta de Forcall, on alguns vehicles de

volum superior a l’habitual presentaven problemes per a maniobrar. S’augmentarà l’amplada de la via i es millorarà el paviment. Aquesta intervenció permetrà el condicionament d’un altre sector de la muralla que envolta la ciutat.

Pla de infrastructures: millores a la Llèqua Pel que fa al pla de infrastructures, el pressupost ascendeix a 8.000 €, la subvenció es de 6.000 €. S’ha decidit invertir aquesta quantitat en la instal·lació d’un depòsit per a recollir aigües residuals de les cases de propietat municipal situades a la Llèqua.

Segons el síndic d’obres, Rhamsés Ripollés, es tracta de xicotetes quantitats que s’intentaran aprofitar al màxim per a millorar els accessos i les infrastructures de la localitat de Morella.

gener - maig 2008

S’agreuja el problema dels abocadors d’inerts

Urbanisme i obres

Morella

Serveis Municipals

55

Urbanisme i obres

Urbanisme i obres

Obres a la plaça Tarrascons La rehabilitació integral de tots els carrers de Morella és un programa que va començar ja fa diverses legislatures. En aquest cas s’han utilitzat els Plans Provincials de 2007 i una ajuda per ser Morella Àrea de Renovació Urbana. El programa continuarà per l’enllaç de la plaça Tarrascons amb la Porta del Forcall, que llevat el carrer de la Muralla, és ja el darrer tram que queda pendent de renovació en aquesta part de Morella.

Estat anterior de la Plaça

Obra d’emergència. Es va reconstruir un portell a Santa Llúcia que es va desprendre per la pluja

Es continua fent la substitució i col·locació de noves plaques de carrers

Es van reparar els desperfectes a la Torre de la Pólvora i netejar el desaigüe

S’ha acabat de pavimentar el nou camí de vianants per accedir al Centre Esportiu Jaume I, fent també una neteja i condicionament de les parets

Morella

El projecte, redactat per l’arquitecte municipal Lucas Castellet, ha contemplat la renovació de tota la xarxa de clavegueram i aigua potable; a més s’han construït les conduccions per a soterrar el filat de la llum i del telèfon i s’ha pavimentat en pedra semblant a la que es va posar recentment al carrer de Sant Nicolau.

L’empresa encarregada de dur endavant l’obra, pressupostada en al voltant de 100.000 euros, ha estat Edycon.

Durant les obres

56 Les obres ja acabades

gener - maig 2008

Les obres de la plaça Tarrascons han transcorregut segons les previsions

57

Dinàmiques de grup, xerrades, contacontes, tallers... per treballar sobre el tema triat enguany: la convivència Les activitats, organitzades pels centres educatius de Primària, Secundària i l’Escola d’Adults, giren al voltant de la convivència entre les persones de diferents cultures i diverses generacions.

Les activitats varen començar amb la dinàmica de grup per a infantil i primària denominada “Convivència. Parlar fins entendre’s” i la xerrada intergeneracional d’EPA. Els més jovenets del centre jove, “el Club”, també van participar en la setmana amb la confecció del mural de la convivència.

Amb la col·laboració de l’Ajuntament es va representar al Teatre Municipal l’obra denominada “Emigrar, volar” de la companyia Pluja Teatre i es va projectar la pel·lícula “El valle de Elah”.

Durant la Setmana es va presentar el llibre Wallu, la filla de la selva amb l’assistència de Joan Pla, autor i Pep Castellanos, presentador del llibre, al Teatre Municipal. I per als més menuts es van

58

organitzar tallers de gastronomia. La setmana de l’educació va finalitzar amb les finals dels diferents campionats esportius, el II Concurs de dibuix a l’aire lliure amb el tema “el paisatge morellà” i el cicle de tallers “Casa Àfrica” de percussió, dansa, contacontes i jocs cooperatius.

La tercera edició de la Setmana de l’Educació va incloure tota una sèrie d’activitats per fomentar valors tan importants com la convivència i la solidaritat entre els més joves.

Xiva i Ortells ja disposen de pàgina web www.xivademorella.es i www.ortells.es Les poblacions d’ Ortells i Xiva de Morella ja disposen de les seves corresponents pàgines web. Encara que al lloc web de l’Ajuntament de Morella es pot trobar informació sobre aquests pobles, la creació d’una pàgina individual per a cadascun d’ells suposa la difusió de major informació que afecta a cada poble en concret.

Les noves pàgines seguixen el mateix format que la pàgina de Morella, a més s’inclou un plànol per veure els principals llocs d’interés de cadascuna de les poblacions.

A la pàgina de Morella s’ha habilitat un enllaç per a accedir a les noves pàgines, encara que disposen d’adreça pròpia, donat l’elevat nombre de visites

de la pàgina de Morella, per a que siga un primer pas per a conèixer les poblacions, encara que després s’adrecen directament a elles. El regidor de noves tecnologies, Ernesto Blanch, considera molt positiu la posada en funcionament de les web que, igual que la de Morella, significa una eina molt important per a la promoció turística del municipi.

Fotos, informació actualitzada dels esdeveniments, informació turística d’establiments, rutes,... festivitats, historia, música,... tot un seguit de dades que tothom podrà consultar a partir d’ara i aproparà més si cap la localitat a aquells que residixen fora durant l’any i cada volta que poden s’escapen fins a les boniques poblacions d’origen.

gener - maig 2008

III Setmana de l’Educació

Tecnologies de la informació i la comunicació

Morella

Educació

59

El Conveni Interlocal naix com a resposta davant la necessitat d’actuar en matèria de la Societat de la Informació i reclamar de les administracions majors inversions A les sales del Rectorat de la Universitat Jaume I tenia lloc la presentació i signa del Conveni “InTerlocal”, destinat a fomentar la col· laboració i cooperació per al desenvolupament de la Societat de la Informació en els municipis de la província de Castelló.

Es tracta d’una iniciativa oberta dirigida a generar dinàmiques de col·laboració entre municipis, intercanvi d’experiències i la coordinació d’estratègies destinades a reclamar de les entitats públiques i privades recursos i actuacions positives per poder prestar als ciutadans serveis públics mitjançant les noves tecnologies.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va fer referència a la bretxa digital que es produïx entre les poblacions

urbanes i les rurals, denunciant el lamentable accés a la banda ampla que tenen els municipis de l’interior de la província, els problemes de cobertura de telèfon en moltes zones i fins i tot, les zones sense televisió que queden per cobrir per a molts de ciutadans, amb el que això suposa de manca de drets de caràcter social. La falta d’inversions per part de l’administració autonòmica i provincial per crear projectes que engloben als

municipis ha generat, en conseqüència, que els municipis tracten de produir sinergies com InTerlocal.

Es vol avançar en favor d’un ideal igualitarista per a apropar als ciutadans als serveis públics sense discriminacions per raó de la seua població o de la localització geogràfica.

Fins a 14 municipis van subscriure el conveni, d’inspiració progressista, però obert a la resta de poblaci-

ons i on diversos municipis de divers signe polític han manifestat ja el seu interès per incorporar-se. Junt als municipis de Benicàssim, Onda, Morella, Tales, Villores, Alcudia de Veo, Forcall, Vilafranca i Sueras, presents en la Universitat, el conveni va ser signat per altres municipis de Castelló, com Aín, Cinctorres, Vallibona, Castell de Cabres i Olocau del Rey. La primera de les accions ha estat crear un web-bloc per tal de comentar les experiències i iniciatives i donar publicitat a la iniciativa, en www.itlocal.org

Morella, Vilafranca, Benicàssim i Onda s’uneixen per un projecte conjunt de modernització digital El projecte comptarà amb l’assessorament i supervisió de la UJI

60

Responsables dels ajuntaments d’Onda, Morella, Vilafranca i Benicàssim es van reunir en esta última localitat per a coordinar una acció global en matèria d’aplicació de noves tecnologies en els diferents consistoris, en col· laboració amb la Universitat Jaume I, que s’encarregarà de

l’assessorament tècnic. L’objectiu és presentar un projecte conjunt davant del Ministeri d’Administracions Públiques, dins del programa Avanza, i més concretament en la línia de Serveis Municipals Digitals.

Els responsables d’estes matèries dels quatre ajuntaments pretenen fer més fàcil la gestió

quotidiana del nombre més gran possible de tràmits administratius que es du a terme diàriament en l’àmbit municipal. D’esta manera, expedients administratius, registres d’entrada i eixida i la resta de gestions poden dur-se a terme des d’un simple terminal d’ordinador en el domicili particu-

lar, amb la qual cosa s’eviten desplaçaments al propi ajuntament, alhora que s’agilitzen els procediments.

Creu de Santa Llúcia a Jesús Tosca i Manuel Milian El Ple de Morella atorga les distincions a dos morellans reconeguts El dia 7 de gener, festa del patró Sant Julià, i per tal de continuar la tradició dels darrers anys, l’Ajuntament de Morella va atorgar les Creus de Santa Llúcia, destinades a reconéixer la tasca de totes aquelles persones que en un o altre àmbit han fet alguna cosa que contribuïsca al progrés, promoció i dinamització de la ciutat. És aquest el cas d’enguany, on, una vegada més, per unanimitat dels grups polítics, la Corporació, a proposta de l’alcaldia ha concedit les distincions oportunes.

La primera de les distincions va recaure en Jesús Tosca Flores, president fins a uns mesos de la Creu Roja de Morella, càrrec que ha ostentat en els darrers 15 anys, després de més de 30 de militància social en aquesta respectada institució.

L’entrega de la creu va anar acompanyada el dia de Sant Julià d’una conferència de Carlos Sangüesa que va presentar el llibre “Nuestras Calles”, obra pòstuma de Serafín Gamundí, en el 10é aniversari de la seua mort.

L’altre guardonat, Manuel Milian Mestre, escriptor i polític, compta amb un ampli currículum relatiu als seus escrits entorn a Morella, on destaca “Morella y sus Puertos”, gran compendi de coneixements de Morella i comarca en els més diversos àmbits, així com altres molts com la guia turística “Tot Morella” i escrits sobre els Sexennis, l’església o l’orgue de Turull.

En l’àmbit polític, Manuel Milian va acompanyar a Manuel Fraga en els temps de la transició i consolidació de la democràcia, ocupant després escó de diputat a Madrid entre 1989 i 2000. Moments importants són el paper que va ocupar per a aconseguir el retorn de l’exili del president català Tarradellas o la fundació del diari El País i la seua pertinença al seu Consell d’Administració.

L’Ajuntament li va fer entrega de la distinció el dia 15 de març, amb la presència dels periodistes Giovanni Mª Vian, director del diari vaticà l’Osservatore Romano, i Josep Cuní, de TV3.

gener - maig 2008

Municipis i Universitat a favor de la Societat de la Informació

La Nostra Gent

Morella

Tecnologies de la informació i la comunicació

61

Ramon Vives, Regidor d’Hisenda i Gent Gran a l’anterior legislatura, va faltar el 4 d’abril als 71 any Ramon Vives, una de les persones que en els darrers temps més s’havia destacat pel seu treball en favor del col·lectiu de la Gent Gran i que més actiu s’havia mostrat sempre dins el teixit social de la ciutat, havia nascut a Morella al 1937.

Va estudiar magisteri i va integrar durant molts anys com a mestre de generacions senceres de morellans.

El seu gust per la cultura i la seua aportació a Morella es va cristal·litzar quan fa prop de 50 anys va encarregar

junt a altres persones la realització de l’estàtua de Sant Josep de Calassanç, encara avui present al primer claustre de l’edifici Colomer-Zurita, seu de l’Escola Pia fins a 1972.

Ramon va donar classe a la ciutat catalana de Granollers durant més de 25 anys, sempre sense oblidar les seues arrels morellanes i portant el nom de Morella allà on es podia sentir la seua veu.

Amb motiu de la seua jubilació va tornar definitivament a Morella, iniciant una altra aventura de la seua vida: dedicar-se a la Gent Gran i fer que la gent jubilada i d’edat madura ocuparen un espai propi a la ciutat amb el caràcter dinàmic i participatiu que sempre el va caracteritzar.

Al maig de 2003 va ser elegit regidor pel PSPV-PSOE a l’ajuntament de Morella i es va integrar en l’equip de govern com a Tinent d’Alcalde, Regidor d’Hisenda, Educació i de la Gent Gran.

La gratuïtat de l’Escola Infantil, el Consell dels Xiquets o els plans per a reciclatge i subvenció dels llibres de text van marcar l’inici d’una nova etapa en la política educativa de l’Ajuntament. El sanejament dels comptes públics i el seu rigor pressupostari van ser elements destacables en la seua gestió com a Tresorer Municipal.

I, com no, la seua tasca amb la Gent Gran. La creació del Carnet d’Or va suposar un revulsiu per configurar i vertebrar aquest col·lectiu.

Eixa persona va ser Ramon: programes de ràdio, creació del Consell de la Gent Gran, la configuració d’un nou Gremi de la Gent Gran per al Sexenni 2006, la Universitat per a Majors, els cursos d’informàtica per a Gent Gran, els guardons de les Noces d’Or... tots han estat elements que deuen a Ramon Vives una nova dimensió d’entendre i potenciar aquest sector tan gran de les nostres poblacions.

Ha mort l’exregidor José Segura El dia 19 de maig de 2008, ens deixava el morellà José Segura Sales, després d’una llarga malaltia

62

José Segura va ocupar, entre els anys 1987 i 1991 el càrrec de regidor a l’Ajuntament de Morella, ciutat on va viure sempre i on va demostrar al llarg de tota la seua trajectòria el seu compromís i esforç en favor dels seus conciutadans.

Aleshores, la Corporació tenia un equip de govern del Partit Popular, i José va ocupar principalment l’àrea de Cultura i Festes, en uns moments on la participació ciutadana i l’impuls de la societat civil va ser important en la celebració d’esdeveniments festius i culturals com el Sexenni, Setmana de la Jo-

ventut o el Festival de Música, destacant que en eixa època es va iniciar la restauració de l’orgue de Turull, al que era molt aficionat. També va modificar les relacions amb les associacions, on la banda, fins aleshores municipal, es va poder constituir en associació musical.

També va assumir responsabilitats de l’àrea de Seguretat, on va destacar la creació del Cos de Policia Local, amb la incorporació de dos auxiliars d’agent a la plantilla municipal.

Després de deixar la política, José va mantenir el seu compromís amb la ciutat, ocu-

pant en determinats moments diversos càrrecs en associacions, on podem mencionar la presidència de l’Associació de Jubilats Verge de Vallivana, càrrec que va deixar a 2005.

En aquests moments José desenvolupava amb una associació de malalts hepàtics una campanya de conscienciació per coordinar amb l’ajuntament de Morella el foment de donacions d’òrgans, on estava ja prevista l’adhesió del nostre municipi mitjançant el conveni corresponent en els properes setmanes.

Carta a Fidel Estimat Fidel: Hi ha gent que quan algun fet o esdeveniment trastoca la seua vida i remou els seus sentiments, necessita agafar la ploma i posar-se a escriure per a mitigar l’angoixa i la pena, o per a expressar la tristesa i la ràbia, jo soc, tu ho saps, una d’eixes persones .i aquell matí quan em van assabentar de la teua mort, vaig deixar de donar la classe i vaig anar al despatx a escriure sense parar un munt de fulles; a escriure com un amic egoista que pensava més en ell, en la meva pena i en la meva ràbia, que en tu mateix.

Però ara, Fidel, te l’escric perquè vull que sàpies el buit que has deixat al poble amb la teva insospitada partida i l’empremta inesborrable que ens has deixat a la memòria a tots els amics i amants de Morella.

Morella, Fidel, és una ciutat que té tanta Història, tants monuments i tants racons meravellosos que resulte difícil triar allò que estimes més o t’agrada més. Tú saps, que hi ha morellans que tenen unes preferències molt marcades: unes festes, unes tradicions, uns monuments, unes persones front a unes altres. De segur que tu també

tens les teves preferències, però mai són excloents. Tú has posat de manifest, tant en el que respecte a Morella com al tracte amb els teus amics i coneguts una increïble i envejable capacitat per a integrar diferències i per a sumar preferències. Diuen que viatjar cure tota mena d’integrismes i obri l’esperit. Quina sort, Fidel, haver heretat de ton

pressora, eren i són el combustible que ha permés a generacions de morellans viatjar pel mon.

De molt poques persones es pot dir lo que es pot pregonar de tu, Fidel, sense exagerar: que res de lo que afecte Morella te es alié. Poques persones han segut tan amables i atentes com tu ho has segut amb la gent de qualse-

Fidel Carceller Amela va faltar el dia 10 d’abril de 2008

pare eixe vehicle menut, però poderós, per a navegar pel mon, eixe vehicle on els llibres i papers, on les lletres de plom i la vella màquina im-

Roque Gutiérrez cuina per a España Directo

Els membres de l’equip del programa de TVE van visitar el 27 de maig a la gent de Casa Roque

vol edat i condició. Poques persones han estimat Morella com tu, Fidel, l’estimaves cada dia i en totes les estacions de l’any.

Per tot això, Fidel, no sé si saps que Morella també t’estime molt. Tú, Fidel, que has segut, sense haver d’eixir de casa un dels seus millors ambaixadors, eres una part important d’eixa estimada i polièdrica Morella. Per a tots morellans, per a tots els amics i amants de Morella, tu, Fidel, eres una referència, com el portal de Sant Mateu, o la Festa del Copus, o la barraca de Sant Antoni, o el Pla dels Estudis o la plaça dels porxes…

Crec, Fidel, que tu vas començar a estimar Morella d’una manera total i global quan un dia, tenies cinc o sis anys, vas eixir del poble amb ton pare i el fotògraf José Pascual per a pendre una foto de la vista general. Tú vas participar aleshores activament en la tasca aguantant-li a Pascual el teleobjectiu casolà. Darrere de quina potent màquina digital estàs en aquests moments, Fidel? A qui li aguantes ara el poderós teleobjectiu? Des d’on enfoques a tota Morella i a tots els morellans i a tots els seus amics i amants?

gener - maig 2008

Ha mort l’exregidor Ramon Vives

La Nostra Gent

Teudo Sangüesa Esteban Vice-President d’ AMIC

El restaurant Casa Pere als mitjans de comunicació Apareixia al diari esportiu “Marca” aquest anunci, on la foto escollida és la del restaurant Casa Pere.

Morella

La Nostra Gent

63

Balanç molt positiu després de dos anys de funcionament L’Oficina d’Atenció a l’Immigrant es va crear l’any 2006 per l’Ajuntament de Morella amb la cooperació del Centre Romanés de Castelló. Ubicada en les oficines de la primera planta de l’edifici de CISE s’ha atés a gent de totes les nacionalitats que hi ha a Morella, principalment de països sudamericans o de la Unió Europea, com Brasil o Romania. En l’actualitat la persona encarregada d’atendre els usuaris és Loredana, amb la col· laboració en determinats moments de Claudia, amb l’horari d’atenció de dilluns i dimarts de 19:00 a 20:30 h.

Segons explica el regidor de Governació, Ernesto Blanch, al principi de l’obertura de l’oficina va hi haver gran quantitat de consultes amb motiu de la regularització, consulta que ha decaigut des de l’entrada de Romania a la Unió Europea. En aquest moment la majoria

64 Entrevista a Loredana per a la publicació El Periódico de la Integración

Dia de l’arbre a Pereroles Enguany el Dia de l’Arbre es va celebrar a Pereroles. L’Associació de Pares i Mares de Primària del Col·legi Marededéu de Vallivana i el Consell Municipal dels Xiquets van preparar un matí de ple contacte amb la natura on es van plantar 200 plantons de carrasca i altres quercus cedits pel Centre del Forn del Vidre, en els terrenys marcats pel forestal encarre-

gat de la zona. El responsable del manteniment d’aquest bosc va realitzar una petita explicació als menuts sobre la importància del bosc. Els participants també van poder veure el desenvolupament de les obres que l’ajuntament de Morella porta a terme en la zona de l’alberg i refugi de Pereroles.

La iniciativa de la realització del cartell anunciador d’aquesta activitat va sortir de la darrera sessió del Consell dels xiquets. 70 xiquets del col·legi de primària van presentar les seves propostes, que després d’elegir el di-

buix guanyador, van quedar exposades a la llotja de l’ajuntament.

Eva Bordàs al campionat de Fórmula 1 L’única dona de l’estat espanyol enginyera tècnic especialista en diagnosi i reparació de vehicles de les consultes són relatives a treballs existents a la borsa de treball, festes i activitats culturals i sobre l’accés als transports per anar i tornar del país d’origen.

A més a més, s’han organitzat diverses activitats, destacant la celebració del Dia de la Patria Romanesa el desembre de 2007, que va tindre un gran èxit de participació amb la col·laboració de l’Associació dels Països de l’Est a Castelló. Altres activitats que es volen fomentar son l’atenció religiosa en dates assenyalades, la possibilitat de que algun sacerdot es desplace fins a Morella o la organització de viatges en grup a Castelló per acudir a les misses i altres actes religiosos. Un altra possibilitat en este sentit és la creació d’alguna festa multicultural en col· laboració amb altres nacionalitats com Brasil.

Eva Bordàs va ser seleccionada per Renault per a formar part de l’equip tècnic d’Alonso en el Gran Premi de Fórmula 1 a la cursa del Circuit de Catalunya, a Montmeló. Eva ha viscut l’afició per la mecànica des de xicoteta, en ser son pare, Honorio Bordàs, el concessionari Renault de Morella. Ara és ella la gerent i la que fa la diagnosi per a la reparació d’uns vehicles cada dia més sofisticats.

La invitació a formar part del grup de mecànics que supervisa Steve Nielsen, director esportiu de l’equip Renault de Fórmula 1, el considera un premi. La seua experiència i capacitat analítica va portar un altre punt de vista a la escuderia i ella va poder viure en primera persona com s’apliquen certes tècniques al més alt nivell.

gener - maig 2008

Oficina d’atenció a l’estranger

La Nostra Gent

Morella

La Nostra Gent

65

Constitució del Consell de la Ciutat A la Sala del Consell de l’Ajuntament va tindre lloc la primera reunió El Consell de la Ciutat es un ens de caràcter consultiu per a assessorar el municipi en aquells grans temes que per la seua rellevància s’entén que es important comptar amb les opinions i propostes d’amplis sectors de la societat morellana. En la darrera Comissió Informativa de Governació els dos grups polítics municipals van arribar a un consens quant a la composició i membres del Consell, aprovant-se la mateixa per unanimitat.

El regidor de participació ciutadana, Ernest Blanch, considera “molt positiu el haver pogut aconseguir el consens polític entre els partits donada la especial sensibilitat que requerix la participació ciutadana, així com es confia que la posada en funcionament del Consell Consultiu de la Ciutat pugue ser un revulsiu per a dinamitzar les relacions del municipi amb els diversos sectors socials

i entitats que el composen i que de les reunions del Consell es puguen trobar solucions o idees constructives a les diverses qüestions que es planteja la Morella del futur més pròxim”.

La composició del Consell és, aproximadament, de 35 membres, i estan representats els membres de les principals entitats, dels consells municipals i altres

persones, quedant representada tota la societat morellana. Associacions, consells, sindicats, persones vinculades a moltes activitats culturals, esportives o tradicionals, l’Administració de Vallivana, representants dels diferents nuclis de població del terme municipal i també els que han estat alcaldes de Morella des de l’aplegada de la democràcia s’encarregaran de debatre els grans temes que afecten el desenvolupament de Morella.

De fet en la reunió constitutiva el Consell va ser informat, per part de l’alcalde, Ximo Puig, i de l’arquitecte redactor Luis Casado, del document del Concert Previ, on es plantegen les àrees per on podrà créixer en un futur la ciutat de Morella, i s’assenten les bases en les que s’haurà de redactar de forma detallada el nou PGOU.

El Consell dels Xiquets

Participació

Agenda 21 dels Ports L’Agenda 21 dels Ports naix del compromís de la Mancomunitat per desenvolupar un pla d’acció comarcal d’acord amb els principis de la Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, 1992) i la Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d’Aalborg, 1994).

L’Agenda 21, que compta per a la seua implementació amb una aportació de 60.000 euros, és un pla estratègic comarcal basat en la integració, amb criteris de sostenibilitat, de les polítiques ambientals, econòmiques i socials de la zona. L’Agenda 21 pretén millorar la qualitat de vida dels habitants de la zona conservant l’entorn natural local i global, utilitzant com a via per a aquest canvi cultural la participació ciutadana.

Durant els darrers mesos s’han realitzat les sessions de participació del Fòrum Ciutadà als diferents pobles de la Mancomunitat, amb l’objectiu de fer una recerca de consens d’un projecte comú, identificant les necessitats de cadascun dels municipis implicats per a debatre so-

bre possibles solucions i la estratègia de desenvolupament comarcal que es pensa positiva per als pobles de Els Ports.

El punt de partida de les sessions és la diagnosi inicial realitzada per l’empresa Imedes, segons les entrevistes als actors estratègics de la comarca, les enquestes ciutadanes i el taller de futur, que van permetre identificar els cinc reptes que s’han treballat: generació d’ocupació, adequació de l’oferta de serveis bàsics i infrastructures a les necessitats locals, valorar i protegir el patrimoni natural i cultural, evitar la despoblació i constitució d’una mancomunitat assentada en un projecte de desenvolupament comú.

La jornada de monogràfics que va tindre lloc a Morella el 12 d’abril va permetre l’exposició dels resultats obtinguts fins al moment i el coneixement d’una experiència semblant d’implementació de l’Agenda 21 a la comarca de La Manchuela (Albacete) a càrrec del professor de la Universitat de Castella-La Manxa, Gregorio López. La jornada va

comptar amb la presència del president de la Mancomunitat dels Ports, Òscar Tena, el regidor de Morella Rhamsés Ripollés, els membres del comité tècnic, els interlocutors i polítics, els tècnics d’Imedes i altres persones interessades en el procés. Ripollés, en la presentació de la jornada, va destacar la importància de la transmissió i aprenentatge de les experiències d’èxit en certes poblacions a l’hora de dinamitzar el territori.

Els serveis sanitaris, les deficients infraestructures viaries, el manteniment dels serveis educatius en els pobles més menuts, escasses ofertes laborals qualificades, l’accés òptim a les tecnologies de la informació i la comunicació, són alguns dels principals temes que surten a debat en les sessions del fòrum.

Tota la informació sobre el procés de definició de l’Agenda 21 de la comarca dels Ports es pot consultar a la pàgina www.agenda21elsports.com

gener - maig 2008

Participació

66

La darrera sessió del Consell Municipal dels Xiquets va fallar el concurs de cartells per al dia de l’arbre. Aquest Consell, que va ser creat a darreries de la passada legislatura, ha donat participació i veu als més menuts del poble. Ells van ser els que van impulsar la millora de la pista esportiva del col·legi i també l’increment de jocs en la placeta del Tint. De la darrera reunió quedava pendent acabar de tancar el projecte per a que s’incrementaren les papereres dintre del poble. Els mateixos xiquets que formen part del Consell es van encarregar de recórrer els carrers de morella per avaluar quantes papereres i on fan falta en aquestos moments. Traslladat l’informe a l’alcaldia, tan sols resta que l’ajuntament compre les que es precisen i dedique la brigada d’obres a aquestos menesters.

Morella

Els més menuts també participen en la gestió municipal

67

Conveni de l’Ajuntament amb Creu Roja L’Assemblea firma el conveni de col·laboració amb l’ajuntament i adquirix una nova ambulància

68

Per altra banda, l’Assemblea de Creu Roja de Morella va presentar la nova ambulància que donarà servici a la major part de la comarca. L’acte va tindre lloc al Placet de l’Església amb la presència dels responsables de l’entitat i les autoritats municipals. El nou vehicle ha estat finançat amb les aportacions d’entitats públiques i privades, com ara Augimar, Renomar, la Fundació Caixa Castelló-Bancaixa, Interdenim, Argiles Vega del Moll.

Destacar l’aportació de la Comissió Organitzadora de

Es va constituir la nova junta de Creu Roja, que queda configurada de la següent forma:

Pepita Milian Conesa: Presidenta – Formació i Cooperació Internacional Alejandro Meseguer Teruel – Vicepresident Primer de Comunicació, Salut, Socorros i Emergencies Mª Vallivana Mestre Guardiola – Vicepresidenta Segona de Voluntariat i desenvolupament local i Gestió de Socis Ivana Chiva Pinos: Vivepresidenta Tercera de Intervenció Social Joel Pascual Royo: Secretari i responsable de socorros i emergències Noelia Pitarch Gasulla: Representant al Comitè Provincial – Directora CRJ Carlos Monfort Roca: Representant de CRJ J. Antonio Aguilar Sorribes: Vocal Carmen Escuder Gil: Vocal M. Angel Querol Vives: Vocal Victor Ramia Tallada: Vocal Jesús Tosca Pascual: Vocal – Responsable ERIE M. Angel Prats Pascual: Vocal

Ernesto Blanch, vocal de la Comissió d’Integració i Cohesió Social de la FEMP El Primer Tinent d’Alcalde va assistir a Madrid a la reunió constitutiva de la Comissió, les quals tenen lloc cada dos mesos L’objectiu d’aquesta Comissió serà desenvolupar les resolucions de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, fent una clara insistència en la gestió del fenomen migratori per part dels ajuntaments. ”El municipi de Morella és un lloc d’acollida d’un bon percentatge de gent que ve d’altres països i que viuen entre nosaltres, permetent un procés de recuperació de població, el qual hem de valorar molt positivament dins del procés històric que ens pertoca. És per això que aquesta Comissió és un bon fòrum per a aportar la nostra experiència i poder contribuir en l’enteniment de les migracions, que son comuns a altres territoris de l’estat espanyol, on cada cas es viu i gestiona d’una manera diferent”, mani-

l’Aplec dels Ports de Morella i del Gremi de la Joventut del passat Sexenni.

L’adquisició del nou equipament ve donada per l’obligació legal de renovar les ambulàncies cada vuit anys. A pesar que molts dels serveis bàsics sanitaris, que al llarg de molts d’anys va fer Creu Roja, ja han estat assumits per l’administració, aquesta entitat encara ofereix un servei molt important com a l’hora de la celebració d’esdeveniments culturals i festius que no podrien fer-se sense la presència d’equips sanitaris com els de Creu Roja.

Una de les reivindicacions que es vol portar a la Comissió es instar l’Administració de l’Estat a augmentar el fons de suport a l’acollida i integració d’immigrants, així com evitar que les Comunitats Autònomes suposen una intermediació interposada a l’acció dels municipis, donat que les entitats locals son les que majoritàriament estan desenvolupant de forma primària les tasques d’atenció a les persones que arriben a les nostres poblacions. festa Blanch. Morella acull, d’aquesta forma, en el seu municipi prop d’una desena de nacionalitats que des de fa temps integren dins la societat el seu espai propi de forma normalitzada.

Ernesto Blanch ha estat designat pel PSPV-PSOE junt a l’alcalde de Benicàssim, Francesc Colomer, i altres responsables de les diverses formacions polítiques per a integrar els grups de treball del màxim òrgan del municipalisme espanyol.

L’Ajuntament firma el conveni de col·laboració amb els gaiteros

Conveni amb la Rondalla

El grup de gaiteros constituït per jóvens de la localitat participa en els actes i festivitats que es programen anualment a Morella i en les activitats programades dins l’Escola Municipal de Música.

L’Ajuntament de Morella i la Rondalla van signar un conveni de col·laboració pel qual el consistori augmentava la seva aportació econòmica i, a canvi, la rondalla incrementarà les seves actuacions, no sols al casc urbà de Morella, sinó també als altres pobles del terme municipal.

Morella

L’Ajuntament de Morella i l’Assemblea Local de Creu Roja van signar un conveni de col·laboració per aquest 2008. Segons aquest acord l’ajuntament aportarà a la Creu Roja una quantitat de 6.000 euros, que es pagaran en dos colps. A més, enguany s’inclou la cessió d’un local municipal, per que l’Assemblea de Creu Roja puga portar endavant les seves activitats i oferir informació sobre els diferents programes en els que col· laboren, des d’un espai que no els coste lloguer. A canvi de l’aportació municipal els voluntaris de Creu Roja es comprometen a prestar serveis i assistir als esdeveniments que tinguen lloc al poble i que suposen concentració de molta gent o activitats perilloses o esportives que per a la seva organització requereixen de la presencia d’atenció sanitària urgent. És el cas dels Bous de Sant Roc, actes taurins a la Plaça de Bous o la Fira de Morella.

Participació

gener - maig 2008

Participació

69

Comarca

Els alcaldes de la comarca dels Ports han exigit a la Generalitat que s’ature l’ampliació dels aerogeneradors fins que s’escolte l’opinió dels municipis, segons acordaven durant una de les reunions que a Forcall la Mancomunitat Comarcal Els Ports. També es va acordar demanar una reunió urgent amb el President de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps.

La resposta a l’ampliació del pla eòlic a la comarca ha estat unànime “Sense nosaltres no”, es la resposta dels municipis de la comarca dels Ports La Conselleria de Infrastructures i Transport va convocar un concurs públic, en el mes d’abril, per ampliar el número d’ aerogeneradors a les zones 1,2 i 3 del Pla Eòlic Valencià. A la comarca dels Ports es pretenen instal·lar un total de 357 nous aerogeneradors que s’afegiran als 263 que estan en funcionament.

70

Els ajuntaments de la comarca dels Ports van conèixer esta iniciativa del govern valencià per la publicació de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va denunciar que la Generalitat Valenciana continua donant l’esquena als ajuntaments i els municipis afectats pel Pla Eòlic Valencià.

La Conselleria considera que les zones 1,2 i 3 del pla eòlic, totes tres a la nostra comarca, presenten capacitat per albergar un nombre més gran d’instal· lacions eòliques, per la qual cosa va realitzar una nova convocatòria pública per a la seva execució i desenvolupament. Així

es va establir el procediment de lliure concurrència per a la posterior tramitació d’expedients d’autorització administrativa d’instal·lacions eòliques per a les zones 1, que afecta al terme de Morella, 2, la zona Forcall, Todolella i Olocau, i 3, que afecte als termes de Vilafranca, Castellfort, Portell i Ares. Concretament aquesta nova convocatòria contempla l’instal·lació d’altres 94 aerogeneradors a la zona 1, a la zona 2 el nombre màxim d’aerogeneradors que poden instal·larse, a més dels que hi ha estan, en son 154

Per la seva banda, els alcaldes i portaveus de la comarca dels Ports acordaven sol·licitar la paralització de l’ampliació del pla eòlic a la nostra comarca, així con les noves Zones d’especial Protecció per a les aus, ZEPA, plantejades per la Generalitat. Els alcaldes de Morella, Vilafranca, Cinctorres i Forcall, en representació dels regidors socialistes dels Ports, demanaven una reunió urgent amb el president de la Generalitat, Francesc Camps, per a tractar aquestes qüestions que s’han decidit des de València sense tenir en compte als representants i als veïns de la zona afectada, demanda a la que es van afegir els alcaldes i regidors del PP comarcal. “Som partidaris de l’energia eòlica com alternativa a altres fonts contaminants i no renovables. Som partidaris de la protecció de la biodiversitat. No ens neguem a establir zones que donen resposta a aquestes necessitats al sí de la nostra comarca, però no d’esta manera.

Des de la força moral que ens empara com a ciutadans i representants municipals amb tota la dignitat, sense descartar les mesures legals que considerem oportunes, exigim la paralització immediata de l’ampliació del pla eòlic i de les zones

ZEPA”. Així de taxatius es mostraven els socialistes davant els mitjans de comunicació.

Els alcaldes lamenten la falta d’un projecte vertebrador per part de la Generalitat Valenciana que es manifesta en el pla eòlic amb les seves restriccions per a d’altres usos, les compensacions que no apleguen i la declaració de zones ZEPA que més que tenir en compte aspectes de la avifauna, es fixa en els emplaçaments eòlics presents i futurs; les contradiccions de l’administració autonòmica a l’hora de protegir també es deixen notar en la desídia de l’administració autonòmica cap al desenvolupament del Parc Natural de la Tinença, quines mesures previstes i actuacions compromeses s’han quedat en simples declaracions d’intencions. Per a l’alcalde Ximo Puig, “el pla eòlic que podria haver sigut una gran possibilitat per a la comarca, esta sent tractat com un objecte d’explotació i sense connexió en la ciutadania”. I afegia “Camps aposta per una Comunitat de doble velocitat, i per a l’interior sols es pensa en allò que no volen altres zones”.

L’ampliació del pla eòlic, que contempla la instal·lació d’altres 357 molins en la comarca del Ports, suposarà que es multiplique per tres o quatre la potència màxima que contempla el pla eòlic valencià per a esta comarca.

Els pobles de la nostra comarca continuen ferms en les seves reivindicacions respecte a l’ampliació del pla eòlic.

Amb la unitat de les forces polítiques que tenen representació a la comarca, ha començat el disseny d’un pla estructural on queden clares les infrastructures I serveis que necessita la zona per assegurar el seu futur.

gener - maig 2008

i la zona 3, altres 110 molins. Si en estos moments en son 263 els que hi han en les muntanyes de la nostra comarca, en aquesta convocatòria els que es poden instal·lar en són 357.

Morella

Comarca

71

Reunió de regidors amb els veïns de Xiva

Comptes de Vallivana 1 de gener a 31 de maig de 2008 Entrades Lloguer del bar

5.231,90

Venda de records

5.210,00

Lampadaris

2.422,41

Plat baixada rogativa

1.701,75

Escolanet

1.431,51

Ermitans

3.500,00

Factures objectes de regal

2.722,69

Assegurances

2.030,80

Rebuts EMSA

1.247,19

Estampes de la rogativa

399,10

15% de la venda de records

781,00

Factura de l’obrer cuina del bar

713,67

Plat eixida rogativa

485,05

Emissoretes per a la Rogativa

270,01

Venda d’atxes

538,00

10% del compte dels lampadaris

240,36

Llums perpèues

142,00

Medalletes rogativa

200,00

Venda de medalles

140,00

Despeses de la peanya, Curpus

120,00

Conservació i neteja

107,16

Missa de la rogativa

30,00

Butà

11,65

Donatius

80,00

Replegat a la capelleta de l’Hostal nou

46,24

Una missa

30,01

Total

7672

Despeses

17.458,87

Saldo a 1 de gener de 2008: 41.170,49

Despeses bancàries Total

2,40

12.376,03

Més ingressos: 17.458,87

Sumen: 58.629,36

Menys despeses:12.376,03; Saldo a 31 de maig de 2008:46.253,33 L’administrador, JULIAN PASTOR AMELA

Per altra banda, la millora del camí de Xiva a Ortells també es considera primordial i en aquest punt el regidor delegat de Xiva, Rafael Pallarés, va assegurar que es farà tot el possible per arreglar aquesta pista. El regidor Pallarés creu que en els pobles

Altres qüestions tractades van ser la neteja de l’entorn del Roser de Xiva i la sèquia de la font del Roser, on es destinarà un temps la brigada de Morella. Els veïns de Xiva van sol·licitar recolzament al consistori per tal de que els actuals adjudicataris de la Fonda de Xiva opten a ampliar el seu contracte d’arrendament. El bar i la fonda, es considera fonamental per la vida que li dona al poble.

La possibilitat de que la telefonia mòbil tingue cobertura a Xiva i que aplegue la senyal de la televisió local, van ser altres de les demandes dels xivatans. Finalment, la supervisió de les darreres obres al carrer Major, i les millores que, seguint el programa, es portaran a terme a través dels Plans Provincials al carrer Barrinol també van formar part de l’assemblea veïnal que van celebrar els regidors de l’Ajuntament amb els veïns de Xiva.

gener - maig 2008

Regals:Import de les flors de la peanya del dia del Corpus

on ja queda poca gent l’administració hauria de ser encara més sensible amb les necessitats dels veïns per evitar que s’acaben de despoblar.

Morella

Acomplint amb el compromís d’arrimar la gestió municipal als veïns de les poblacions que administrativament depenen de Morella, diferents regidors es reunien amb els veïns de Xiva per a escoltar els seus suggeriments al voltant dels problemes que necessiten més ràpida solució. En aquest sentit, una de les primeres reclamacions va ser una qüestió en la que poca cosa pot fer l’Ajuntament de Morella, llevat d’insistir davant la Diputació Provincial en la necessitat de la millora; es tracta de la carretera de Xiva a Morella.

L’ajuntament, de forma extraoficial, ha sabut que la Diputació contempla per aquesta anualitat una partida de 100.000 euros per aquesta via. No obstant, el que es reclama és la millora integral, amb un traçat que estalvie corbes i on es pugue eixamplar la calçada, i en aquest pressupost sols es podrà portar a terme un nou apedaçament i poca cosa més.

73

74

Els dies 15,16 i 17 de febrer Ortells estava de festa La festa començava amb la cercavila a càrrec del grup de dolçainers de Morella que donaren pas a l’encesa de la barraca a la Plaça Major, amb el repartiment de pastes i moscatell. A continuació els assistents van gaudir amb el ball a càrrec del Trio Melody.

La festa continuà el dissabte, dia de Sant Blai. Ben de matí s’inicià el dia amb la cercavila a càrrec del grup de dolçainers, per continuar amb la missa, la processó i el retaule. Per la

vesprada es va fer la tradicional Oferta a la plaça Major amb l’actuació de la Rondalla de Morella. Per la nit, continuà la festa amb el Trio Melody.

Diumenge, dia dedicat a Sant Antoni, acabà el cap de setmana festiu amb la missa, processó i el retaule. Aquests són uns bons dies per a visitar aquesta bonica vila que obre les seves portes als visitants per gaudir de la festivitat de Sant Blai i Sant Antoni.

Reunió de representants de l’Ajuntament de Morella amb els veïns d’Ortells En la reunió es van repassar les darreres actuacions realitzades al poble i els veïns varen manifestar les seves inquietuds i suggeriments L’Ajuntament de Morella informava als veïns d’Ortells de les darreres actuacions que es portaran a terme al municipi, així com de la situació d’algunes qüestions pendents de la darrera assemblea veïnal. En aquest sentit, les bones notícies venien donades perquè, finalment, i després de molt d’insistir, l’accés a Ortells per la carretera de Sorita ja ha començat a millorar-se.

Per altra banda, els membres de l’ajuntament informaven sobre la imminent inauguració de les cases de turisme rural de les Antigues Escoles, que va ser una realitat el 30 de maig.

La reunió també va servir per repassar d’altres actuacions que deuran tenir continuïtat com és el cas del mur i zona verda a l’entrada d’Ortells o el manteniment necessari de la zona recreativa del parc botànic. Els veïns d’Ortells van reclamar que es millore la cobertura dels senyals de televisió que apleguen al municipi, ja que no poden veure la televisió autonòmica i la local no aplegue amb massa qualitat.

gener - maig 2008

La brigada municipal ha desenvolupat treballs de millora en alguns llocs de Xiva. Dintre dels Plans Provincials 2007, s’està renovant el paviment del carrer Barrinol, que inclou la millora del clavegueram i el soterrament dels cables de la xarxa elèctrica amb un pressupost de 30.000 €. Aquesta actuació, així com les properes que es duran a terme consistiran en millores en l’enllumenat públic, millora de l’entorn de la font del Roser, han estat propostes i demandes que els veïns de Xiva han manifestat als membres del consistori morellà en les reunions que s’han realitzat a Xiva. La participació dels veïns que residixen a Xiva és molt important a l’hora de prendre les decisions sobre on invertir els pressupostos o les subvencions, com es el cas dels Plans Provincials.

Quant a l’anunci de la Diputació de destinar 100.000 € per al Pla de Millora de la carretera Xiva-Morella, fins el moment l’únic que es pot afirmar és que fa unes setmanes uns operaris van estar treballant a la carretera, treballs que van durar menys d’una setmana.

El regidor d’Obres, Rhamsés Ripollés, manifestava la seva indignació al respecte: “ens hem dirigit diverses voltes a la Diputació per a demanar que ens expliquen quines actuacions contempla el Pla de Millora de la carretera de Xiva i fins el moment no hem rebut cap resposta. Des del consistori morellà exigim una resposta i que realment els 100.000 € que contempla el pla es destinen al condicionament de la carretera. L’actitud de la entitat provincial suposa una falta de respecte per als veïns de Xiva”.

Festes de Sant Blai i Sant Antoni

Morella

Comencen les obres dels Plans Provincials

75

El projecte Ukhupacha, nominat als Premis a la Solidaritat en l’Esport El projecte ha aconseguit una de les cinc nominacions dintre de la categoria d’Institucions Públiques

Torna la Clàssica 62é. Gran Premi Ciclista Vila-real/Morella Com tots els anys, els corredors van aplegar a Morella a la tradicional meta al mig de la Plaça, no sense algun entrebanc, el divendres sobre les sis de la vesprada, sent el guanyador Vicent Perales, del Cosaor i marxaren cap a la Plana Baixa dissabte a les 10:30 del matí des de l’Alameda.

Es tracta de la competició ciclista més vella de la província i una de las més antigues de l’estat. En l’actualitat està classificada a les categories d’Elit i Sub23, que són les més competitives, només per sota de la categoria professional UCI.

gener - maig 2008

El Projecte Ukhupacha de la Universitat Jaume I, que ha comptat amb la Societat Esportiva Espemo de Morella des del primer moment, va aconseguir una nominació per a la I Edició dels Premis a la Solidaritat en l’Esport.

Aquestos premis, organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol i la Fundació S.O.S., tenen com a finalitat promocionar, difondre i finançar projectes de solidaritat en l’àmbit de l’esport.

El Projecte Ukhupacha està constituït per un grup de bombers i espeleòlegs castellonencs, entre ells membres d’Espemo, que han revolucionat l’arqueologia andina amb les seues tècniques de progressió vertical. El projecte va començar en 2003 i ja ha permés formar arqueòlegs i tècnics en restauració peruans per a que puguen accedir a indrets amb restes de la cultura inca que estan inexplorats per les dificultats orogràfiques de la zona.

Esport

Jordi Membrado corona el cim de 5.895 metres del Kilimanjaro Les dades de la reacció del seu cos serviran en un estudi de la Societat de Medecina de Muntanya Jordi Membrado, de tan sols 9 anys, ha aconseguit junt als seus pares l’ascensió del Kilimanjaro, el cim d’Àfrica. Jordi ha comptat amb un permís especial i l’aval de Javier Botella de Maglia, un dels més prestigiosos metges que treballa en matèries relacionades amb l’altitud, donat que el jove alpinista ha estat objecte d’un complert estudi científic, que es ve desenvolupant des del mes de març. Jordi s’ha sotmés a un estudi per valorar l’adaptació a la altura mitjançant el SO2, és a dir, la saturació arterial d’oxigen. Aquesta anàlisi es pretén publicar a la revista de la SEMAM (Societat Espanyola de Medecina de Muntanya) i en el pròxim congres mèdic de la mateixa.

76

La normativa del parc natural establix que no es pot realitzar el ascens, al menys, amb xiquets menors de 10 anys i tan sols a 3.500 metres, encara que el cas de Jordi ha suposat una excepció en tractar-se d’una experiència innovadora i que permetrà avançar en l’ estudi del cos humà davant de reptes tan importants com aquest. Tan sols un xiquet xinés també ha realitzat el mateix ascens, pel que el cas de Jordi suposa tota una excepció, així com una autèntica fita per a l’alpinisme espanyol.

87

Morella

Esport

77

Registre Civil Matrimonis

Naixements

26/04/2008 SIMON GARCIA PITARCH amb VIRGINIA ORTI GUARCH 26/04/2008 ROBERTO GASCON FERRER amb EVA AMPARO BORRAS GUARDIOLA 24/05/2008 EUSEBIO JULIAN ORTI GUARCH amb MONICA MEMBRADO BORRAS 24/05/2008 SERGIO ANTOLIN FERNANDEZ amb Mª ANGELES FERRER ADELL

01/02/2008 POL SEGURA BOIX. Fill de Pablo i de Myriam

21/03/2008 CAROLINA ALCON ORTET. Filla de Alejandro i de Andreia da Conceiçao

11/04/2008 IVAN IBAÑEZ BOIX. Fill d’Antonio i de Ana Celia

15/04/2008 GABRIEL LUIS SOUSA CROITORU. Fill de Manuel Luis i de Niculina

12/05/2008 ÀNGEL PRATS FERRER. Fill de Miguel Angel i de Raquel

13/05/2008 GABRIEL ALCON MOLDOVANU. Fill de Rodrigo i de Petronela

Defuncions

78

28/02/2008

DANIEL ADELL MARTI

07/03/2008

JOSEFA CHALER CHALER

14/03/2008

OVIDIA COLOM MONFORT

19/03/2008

MARIA CARCELLER GASCON

03/04/2008

MERCEDES FERRER BLASCO

04/04/2008

RAMÓN VIVES MESTRE

10/04/2008

FIDEL CARCELLER AMELA

24/04/2008

GERMAN TENA SEGURA

02/05/2008

JOSE RAMON FIDEL EJARQUE BLASCO

08/05/2008

BALBINA ORTI GARCIA

18/05/2008

VICTORIA CONSOLACION ARTOLA PITARCH

19/05/2008

JOSÉ SEGURA SALES

19/05/2008

JULIAN VIVES QUEROL

20/05/2008

TIMOTEO MARTI CASTEL

C

omptar amb unes instal·lacions exclusives per a la pràctica esportiva a la ciutat, després de 40 anys, és un fita indiscutible. El centre lúdic i esportiu Jaume I, amb uns equipaments complerts i un ampli ventall de serveis i activitats, posa Morella al servei de l’esport, i atresora els seus valors de cooperació i esforç