Butlletí Informació Municipal

Especial:10 anys de la Residencia de Morella

pag.26

Inaugurat un nou espai d’oci:

Pereroles, el bosc de l’aventura

La tira

SUMARI

2

Carta de l’Alcalde 964 16 00 34 964 16 07 62

Aigües de Morella: 699 43 49 18 964 17 33 44 Biblioteca 964 16 09 87 BOMBERS -Emergències 112 Butà 964 16 03 31 Casa Abadia (Arxiprestal) 964 16 03 79 Casa Ciurana 964 17 31 47 Castell 964 17 31 28 Centre de Salut 964 16 09 62 CISE 964 17 30 08 Col·legi Mare de Déu de Vallivana 964 17 32 03 Coop. S. Antoni Abad 964 16 01 93 Correus 964 16 03 13 Creu Roja 964 16 03 80 Electra Maestrazgo 964 17 32 75 Els Ports Ràdio 96416 10 12 Escola Llar 964 16 02 25 EPA 964 17 31 41 Farmàcia 964 16 00 04 687 76 25 34 Funerària 964 16 03 66 Guarderia 964 17 33 45 GUÀRDIA CIVIL 964 16 00 11 062 Hospital Comarcal Vinaròs 964 47 70 00 INSS 964 16 00 78 Inst. Batxillerat 964 16 01 34 Notaria 964 16 02 91 Loteria 964 16 00 21 OCAPA 964 16 03 04 Oficina Turisme 964 17 30 32 Piscina Municipal 964 17 31 80 Policia Local 609 89 14 88 Registre de propietat 964 16 01 72 Residència S. Joan Bautista 964 16 10 36 Santuari de Vallivana 964 76 31 76 Servei de Recaptació 964 16 10 63 TAXI 659 48 78 61 Violència de gènere 016 Avaries

Oficina

Pàgina web: Ajuntament www.morella.net E-mail:ajuntament@morella.net

Treball i benestar

La preocupació fonamental en estos moments de crisi -sense dubte- és l’atur. Certament l’ocupació és la clau que obri la porta d’una convivència estable en una societat de benestar i un dret que forma part de la dignitat de la persona.

Per això, per a l’Ajuntament la promoció econòmica ha estat i és la gran prioritat.

I, ara, més.

Desprès d’anys de dificultats burocràtiques pareix que definitivament s’ha aconseguit desbloquejar la construcció del Parador de turisme. L’autorització de la Conselleria de Cultura ha costat inexplicablement massa i cal exigir que s’ acaben les traves que impedeixen fer realitat un projecte que suposarà 100 llocs de treball directes i pot ser més de 200 indirectes. Els costos econòmics i socials de la paralització durant més de dos anys de la primera fase -adjudicada al juny de 2006- i, en conseqüència, el retard d’eixe incentiu bàsic per a la ciutat, ha estat una gran irresponsabilitat.

Ara, més. Ara necessitem sumar totes les idees i aprofitar tots els recursos per aportar també des de l’àmbit local les solucions possibles cojunturals i estructurals.

En este any, entre les inversions del pressupost municipal més el pla d’inversions locals del govern d’Espanya facilitarem la creació de més de cinquanta llocs de treball però no és suficient.

Depenem de la situació de la economia globalitzada però en la mesura de les nostres possibilitats, hem de crear les condicions per passar de la millor manera el pas del desert i estar en condicions de créixer quan es produeixque la recuperació.

El negativisme no aporta res i la passivitat, tampoc. Som conscients de la realitat dif ícil però ací mai res ha estat fàcil. Cal esforçar-se per millorar, per innovar per ser més competitius. I ho hem de fer des de la responsabilitat de cada ú i de tots com a poble.

Ximo Puig

Gràcies a l’esforç de tots, ací hi ha futur. Segur.

Alcalde de Morella

Excm. Ajuntament de Morella Alcalde-president: Ximo Puig i Ferrer.

Direcció: Ernesto Blanch Marín Coordinació: Eva Borràs Redacció: Eva Borràs, Ernesto Blanch, COMUNICACIONS DELS PORTS S.A. Disseny i maquetació: Miguel Ángel Troncho Fotografies: Jordi Puig, COMUNICACIONS DELS PORTS S.A. Ernesto Blanch, Miguel Ángel Troncho, Eva borràs Col·laboradors: Julià Pastor Amela, CISE, Ana Costa Edició: Ajuntament de Morella Imprimeix: 4colors Dipòsit Legal: CS-146-2008

3

Octubre - gener 2008/09

Ajuntament Fax Ajuntament

Morella

Línia oberta

3

La Qüestió

Inauguració dels refugis de Pereroles

Les noves instal·lacions tenen una capacitat per a més de 70 persones

4

El Refugi de La Serra, amb capacitat per a 12 places, i El Refugi Casa Forestal, equipat per a 28 persones, que disposen d’habitacions compartides, serveis, cuina, menjador i sala d’activitats. Cal destacar també que des de Pasqua es troba en funcionament el Refugi de Pereroles, adaptat per acollir grups d’excursionistes, amb una capacitat per a 35 persones. També allí s’han realitzat diverses millores.

Morella

E

l dissabte, 4 d’octubre, al matí un gran nombre de gent es donava cita a Pereroles per a assistir a la inauguració oficial dels refugis de muntanya. L’alcalde, Ximo Puig, va ressaltar la rellevància del patrimoni natural que envolta Morella, com és un bon exemple, el mont públic de Pereroles.

Enmig d’aquest mont, que ocupa una superfície de 355 hectàrees, es trobaven els antics edificis forestals ara reconvertits en tres refugis de muntanya.

Octubre - gener 2008/09

La Qüestió

5

La Qüestió

Refugi Pereroles

Ja tenim constància de que al segle XVIII el Ministeri de Marina aprofitava la qualitat de la fusta del Monte Pereroles per a usos navals. Fins que va començar la Guerra Civil, la serra de Pereroles era un negoci modern i boiant. Després, els casalicis existents van ser aprofitats per a vivenda del guarda forestal que portava el monte públic.

ICONA i, posteriorment, la Conselleria de Medi Ambient van habilitar i crear noves dependències per a convertir-los en refugis forestals.

El dia 27 de maig de 2005 es signa un conveni entre l’Ajuntament de Morella i la Conselleria de Territori i Vivenda mitjançant el qual es cedeix la gestió dels edificis de Pereroles a l’ajuntament.

En eixe moment, l’Ajuntament de Morella, a través de l’empresa municipal Iniciatives Turístiques Morella S.L., comença un estudi de les possibilitats d’aquestes instal·lacions i el seu finançament.

Refugi de la Serra

Refugi casa Forestal

6

Com una de les ajudes compensatòries per la instal·lació del parc eòlic, a l’any 2006 es signe un contracte amb Renomar per a la restauració dels edificis i condicionament de rutes de senderisme, aules de natura.... A finals de 2007 comença les obres dels tres refugis principals: refugi Pereroles, refugi la Serra i refugi Casa Forestal. Al mateix temps, es netegen i marquen diverses rutes de senderisme que ixen de Pereroles: a Xiva, Herbés, Herbeset i La Pobleta. És en la primavera del 2008 quan acaben les reformes dels diferents refugis. L’objectiu és oferir un espai per a totes aquelles persones que desitgen estar en contacte amb la natura i els agraden les activitats a l’aire lliure, sector amb una creixent demanda. També esperem que sigue una bona oferta per als morellans i morellanes de qualsevol edat.

La restauració de tots tres edificis s’engloba dins de la iniciativa anomenada “El Bosc de l’Aventura”, que pretén l’aprofitament i la posada en valor del Mont de Pereroles com un dels espais més singulars del patrimoni natural del terme de Morella. El projecte ha estat desenvolupat per l’empresa Iniciatives Turístiques i ha suposat una inversió d’uns 600.000 euros, finançat en part per les ajudes de les compensacions econòmiques a les zones contemplades dintre del Pla Eòlic.

Morella

Puig va incidir en la importància de revitalitzar el patrimoni n a t u r a l d e M o re l l a , tant per l’ús dels morellans com dels visitants, i d’oferir un oferta turística complementària per a la realització d’activitats relacionades amb la natura. En aquest sentit, s’estan duent a terme els treballs per a la creació de diferents rutes que des del mont públic morellà enllaçaran amb diferents poblacions com Herbeset.

Octubre - gener 2008/09

La Qüestió

7

La Qüestió

S’aprova el document de Concert Previ al PGOU de Morella La participació i el consens han estat elements fonamentals del procés

D

esprés d’un llarg procés de debat i participació s’ha aprovat el document de Concert Previ al Pla General d’Ordenació Urbana de Morella en el Ple de l’ 11 de desembre. Es tracta d’un document que assenta les bases per a la redacció del Pla General on es detallaran les actuacions descrites en el Concert Previ.

8

Durant el desenvolupament del Pla de Participació Pública tant del Concert Previ com de l’estudi de paisatge que l’acompanya, s’ha fet un important treball de participació amb enquestes, al·legacions, consultes i entrevistes a particulars, a més de les necessàries reunions amb altres Administracions implicades, com la Conselleria d’Urbanisme, Paisatge i

Cultura i el Ministeri de Foment, entre altres.

Document de Concert Previ.

La participació, implicació i consens han estat les directrius que han marcat el procés de redacció i aprovació definitiva del Concert Previ, donada la importància d’este projecte per al futur de Morella, per al seu desenvolupament socioeconòmic amb la proposta de noves oportunitats socials, econòmiques, de treball, vivenda,...

Les modificacions que s’han tingut en compte

S’han presentat un total de 47 al·legacions, de les quals gairebé el 90% s’han tingut en compte i acceptat afirmativament.

No s’han acceptat ni ampliacions de zones que afecten a característiques medi ambientals, visuals, etc, ni les recalificacions en zones protegides. El nivell de detall és suficient, ja que es tracta del

1.- SANTA LLÚCIA Tipologia de les construccions de qualitat alta i integradora S’amplia el sector a la zona propera al traçat de l’eixida a la N-232, amb construccions actuals, per establir una zona verda i de protecció patrimonial de l’aqüeducte, millorant les vistes. (Al· legacions).

Millora connexió amb el casc històric.

per a la redacció definitiva del document del concert previ han generat les següents conclusions:

2.- TRACTAMENT PAISATGÍSTIC DEL PARC DE L’EXTERIOR DEL CONJUNT EMMURALLAT

S’amplia a les dos vessants de Morella, potenciant en primer lloc la prevista. (Al· legacions).

El programa específic per a cada zona edificada, etc. s’abordarà en el futur en el PGOU i en el propi Pla d’actuació d’aquesta zona.

(Al·legacions).

3.- PURITAT-ARRAPAT

4.- TEULERIA

5.- HOSTAL NOU

Número reduït de construccions per a poder millorar les visuals, la urbanització de la zona i millora de serveis.

Zona més deteriorada que cal millorar.

Consolidació i millora de construccions actuals.

Delimitació emmarcada entre els dos barrancs.

Actuacions paisatgístiques i d’entorn.

No major ampliació. (Al· legacions).

Sector residencial, dotacional i de serveis.

Millora connexions.

Noves construccions amb tipologia de qualitat i integrada.

Actuacions paisatgístiques i d’entorn.

Actuacions paisatgístiques i d’entorn.

Millora connexions casc históric.

6.- RIU BERGANTES (HOSTAL NOU – FÀBRICA GINER) Actuacions paisatgístiques i d’entorn.

Rehabilitació antigues construccions.

Corporació municipal amb els tècnics que treballen el Concert previ

7.- POLÍGON INDUSTRIAL LES CASETES Actuacions paisatgístiques i d’entorn.

8.- ZONA INDUSTRIAL Es descarta la zona plantejada.(N-232, A-68, afeccions paisatgístiques, participació i al· legacions).

Nova ubicació en la zona nord cap a Vinatxos – Cap de Riu (N-232, A-68, participació).

Incentivació i plans de trasllat de instal·lacions que es troben en altres llocs, a les zones industrials.

9.- LA TORRETA Tipologia d’alta qualitat i integrada.

Es rebaixa la superfície urbanitzable al necessari per a les edificacions passat d’un milió de m2 a 250.000 m2. que son els necessaris. (Administracions) En Xiva, Ortells, La Pobleta i Herbeset, principalment es potencia la rehabilitació.

En la sessió plenària es va aprovar el document del Concert Previ amb l’abstenció del Grup Popular, però amb la seva predisposició a recolzar este projecte de futur per a Morella.

Morella

Millora d’algunes edificacions actuals.

Octubre - gener 2008/09

La Qüestió

9

La Qüestió

Preparació de l’exposició del Pla Director del Castell L’exposició permetrà conèixer més de prop la rehabilitació prevista

E

l Pla Director del Castell consta de 10 volums amb diferents documents, amb els que es realitza una anàlisi profunda de la situació del monument, així com un recorregut per la seua història. En este treball s’inclouen gravats antics de la ciutat i plànols, junt amb imatges en tres dimensions per a donar-li així un major paregut a la realitat.

10

El Pla Director del Castell és una estratègia integral de rehabilitació que considere el castell, el convent i les muralles de la capital dels Ports com a conjunt fortificat.

El document forma part dels acords aconseguits entre l’Ajuntament de Morella i la Direcció General de Belles Arts i Bens Culturals del Minis-

teri de Cultura. A més a més és un dels principals projectes entre Govern i consistori, després de recuperar este últim la gestió del monument.

Dins dels acords amb el Ministeri de Cultura, “ja hem realitzat obres d’emergència i amb el pla esperem que el castell siga més viu, encara que no es tracte de reconstruir-ho, perquè és fonamental per a la ciutat com a recurs patrimonial i turístic de futur”. El primer pas, segons Puig, serà “visualitzar el projecte, donar-lo a conèixer a la gent, volem realitzar una exposició amb el material que ens han lliurat, una mostra sobre la gran dimensió del pla que compte amb molta informació després de dos anys de treball”.

Melquíades Ranilla i membres del seu equip

La Qüestió

Per altra banda, en aquests moments, part del llenç de la muralla està sent sotmès a restauració amb un pressupost que arriba als 300.000 euros.Es tracta del tram entre la Torre de Sant Francesc i la Porta dels Estudis, el qual coincideix amb el tram baix on està previst la construcció del túnel d’accés al Parador de Turisme.

Morella

A més de la rehabilitació inclosa en el Pla Director, el Ministeri de Cultura ha realitzat altres inversions importants en el Castell: les obres d’emergència per a la consolidació de l’estructura del castell de Morella. El projecte va comptar amb un pressupost de 250.000 euros i contemplava la recuperació dels murs de la part alta de la fortificació que presentaven greus problemes a causa de filtració de les aigües pluvials.

Octubre - gener 2008/09

Es pretén la posada en valor del castell per mitjà d’una exposició que seria idoni presentar en un edifici del castell. A través de panells explicatius es descriurà com era la fortalesa en els moments de major esplendor històric, com es troba actualment i quin seria l’estat futur després de la posada en marxa del Pla Director.

11

Ajuntament

Esmenes presentades per l’Ajuntament als Pressupostos de la Generalitat

Al ple celebrat el dia 30 d’octubre es van aprovar per unanimitat En la sessió plenària es va aprovar per unanimitat l’acord que feia referència a les esmenes que presentaria el consistori morellà als Pressupostos de la Generalitat Valenciana.

Segons explicava l’alcalde de Morella, Ximo Puig:

Edicifi on va ubicat el Centre de dia

“

No som aliens a les dificultats de l’Administració Autonòmica en este temps de crisi, per això les nostres peticions s’han limitat a qüestions que es porten aplaçant massa temps i fan referència a la millora dels serveis socials i sanitaris o infrastructures que creiem importants per al desenvolupament de la ciutat”.

12

Així, s’insisteix en la necessitat de comptar amb una SAMU, i amb una partida per a ampliar els serveis d’especialistes a la localitat. També es demana partida pressupostària per ajudar l’ajuntament amb l’equipament i el funcionament del Centre de Dia.

Fabrica Giner, on esta projectat el MUDIM

La supressió del cànon de sanejament per a les granges és una petició reiterada cada nou pressupost, així com un pressupost per a la millora dels camins rurals, inversió en basses d’aigua i ajudes a la millora d’explotacions agropequàries.

L’Ajuntament també aprovava una esmena per demanar una partida per a la realització del MUDIM, i, a petició del grup Popular, un pressupost per a la restauració integral de l’edifici Colomer-Zurita.

Modificacions de crèdits per fer front a subvencions de la Conselleria que no apleguen L’Ajuntament de Morella va haver de recorrer en novembre a una nova modificació de crèdits per tal de fer front a part de les despeses de l’Escola Municipal de Música, en principi, subvencionades per la Conselleria de Cultura. En el ple ordinari del dia 14 de novembre es procedia a explicar per part de la secretaria de l’Ajuntament la necessitat de crear una nova partida, a través del crèdit, ja que no s’havia rebut el 40% de l’ajuda de l’Administració Autonòmica consignada per l’any 2008.

En aquest cas són 14.000 euros els que s’esperaven i no han arribat, i encara que l’Ajuntament ja havia fet la seua aportació a l’Escola de Música per evitar qualsevol trastorn en el professorat que imparteix les classes.

Per altra banda, la modificació de crèdits també incloïa, la part que té que aportar el consistori a un ajut que s’ha rebut per millorar els arxius municipals. En total la modificació de crèdit pujava un total de 28.033 euros.

Ajuntament

N-232 i Parador de Turisme: Inversions del govern per al 2009

Pel que fa al tram Morella Sur – Mas de la Torreta té un pressupost de 20,7 milions d’euros. Es va treure a exposició pública per a que totes les persones interessades pugueren consultar a l’Ajuntament sobre l’afecció del nou traçat a les seus finques. L’objectiu és que el primer semestre del 2009 es trague a licitació. Este tram té una previsió d’execució d’uns 18 mesos.

Pel que fa al tram més emblemàtic i significatiu, Pont de la Bota - La Torreta, el pressupost per a l’any 2009 per acabar el projecte és de 3,1 milions d’euros. El projecte té que obtindre la Declaració d’Impacte Ambiental, no obstant hi ha un acord entre el Ministeri i la Conselleria de Cultura respecte a la solució, que, en principi, està salvada i no

Rhamsés Ripollés i Ximo Puig amb el projecte de la N-232

deuria endarrerir el procés.

Esta obra es d’una envergadura prou important, amb la creació d’un xicotet tunel i varios falsos tunels. L’objectiu és que a mitat-finals de 2009 es puga traure la licitació.

Per altra banda, el pressupost del Ministeri també contempla una partida per a la restauració del castell de 24.000 euros i una de 2.000.000 d’euros per a la construcció del Parador de turisme.

Es congelen els impostos a Morella L’Ajuntament de Morella va aprovar, en ple extraordinari, congelar les ordenances que regiran l’any vinent. Els impostos, per tant, sols pujaran l’IPC, que es calcula estarà al voltant del 3,6 %.

Morella

El pressupost del Ministeri per al 2009 contempla una partida prou important per a la nostra comarca. En quant a la N-232 les inversions contemplen actuacions en cadascun dels trams que estan pendents en aquests moments.

Octubre - gener 2008/09

Els projectes emblemàtics de la ciutat continuen el seu tràmit

13

Ajuntament

30 aniversari de la Constitució

L'Ajuntament de Morella va realitzar un acte cívic dedicat a aquesta celebració Amb motiu del 30 aniversari de la Constitució, l'Escola de Música, diferents membres de Consells Municipals, associacions i altres col·lectius van fer lectura de distints articles de la Carta Magna. El dia s'iniciava amb una cercavila pels carrers de la ciutat a càrrec dels Gaiteros de Morella, que donava la benvinguda a tots aquells visitants que havien vingut a descobrir tots els racons de la nostra ciutat durant eixos dies festius.

Les Sales Gòtiques de l'Ajuntament de Morella van ser el marc incomparable

14

per fer partícips a tots i totes de la commemoració del 30 aniversari de la Constitució amb diferents interpretacions musicals, per part de professors i alumnes de l'Escola Municipal de Música. Les obres musicals interpretades van ser la Cantiga de Santa Maria de Alfons X El Savi, Mazurca de Francesc Tàrrega i Minuet de J.S. Bach, amb guitarra, saxofon, clarinets, metall i percussió.

La música va acompanyar la lectura d’articles importants de la Constitució per part de representants de la societat morellana integrants dels Consells Municipals, associacions i altres

col·lectius. Els articles escollits per a fer lectura en l’acte cívic estaven en la seua majoria molt lligats als diferents col·lectius representats. Per finalitzar l’emotiu acte, l’ alcalde, Ximo Puig, en el seu discurs va enaltir els valors de la tolerància, la convivència i la democràcia com a eixos fonamentals

d’una vida plena i de respecte mirant i treballant sempre cap al futur.

En alguns dels fragments més destacats del seu discurs, l’alcalde va dir que “la dignitat de la persona, la llibertat de cada ciutadà, els drets i els deures d’homes i dones, el pluralisme ideològic, el reconeixement a la realitat territorial i lingüística, tot això ja forma part del nou imaginari de l'Espanya de tots”. “Potser la democràcia té moltes insuficiències, però la seua grandesa és la proclamació dels valors, dels principis que no són propietat de ningú i són patrimoni de tots”.

Ajuntament

El quarter de la Guàrdia Civil per al 2009

Segons Puig, la construcció del quarter possibilitarà una estabilitat laboral i la dotació de majors recursos tant humans com materials, que redundarà en la millora del servei per a treballar en l'extens territori de la comarca dels Ports. El quarter és una reivindicació que des de fa anys es reclamava per part de l'Ajuntament de Morella, ja que segons Puig “és imprescindible per a garantir la seguretat dels ciutadans de Morella i de la resta de poblacions de la comarca dels Ports”.

Antoni Lorenzo, Ximo Puig, Ricardo Peralta, Ernesto Blanch

El subdelegat del Govern a Castelló, Antonio Lorenzo, va anunciar el dia 17 de desembre que es construirà el quarter de la Guàrdia Civil de Morella, i que s’iniciaran les obres el 2009.

El pressupost destinat a Morella s'emmarca en una inversió sense precedents en matèria de seguretat a la província de Castelló que suposarà una xifra pròxima

als 20 milions d'euros. Segons ha explicat, es tracta de “una quantitat importantíssima que redundarà en la millora de la qualitat de vida i de la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de la província de Castelló”. Les edificacions aniran tant a càrrec dels Pressupostos Generals de 2009 com al Fons d'Inversió Estatal Addicional dotat amb tres mil milions d'euros. El quarter de

Morella suposarà una inversió d'1.579.000 euros.

L'alcalde de Morella, Ximo Puig, mostrava la seua satisfacció per l'anunci realitzat pel subdelegat del Govern en la província. Després de diverses reunions de l'edil amb representants nacionals, com la del passat mes de juliol amb el director de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, Vic-

El quarter s'ubicarà en el lloc que ocupava l'antiga nau del SEMPA, uns 3.000 m2 de terreny en el Barri Hostal Nou. L'Ajuntament, per la seua banda, per a agilitzar el procés ha estat realitzant el trasllat de la línia elèctrica que passava pel solar, així com es va donar autorització per a la demolició de l’edifici antic que s'inclou dins del pressupost.

Morella

tor García Hidalgo, les obres del quarter s'iniciaran definitivament en el 2009.

Octubre - gener 2008/09

La construcció del quarter redundarà en la millora de la qualitat de vida i la seguretat dels ciutadans

15

Ajuntament

El Pla estatal d’inversió local possibilita la realització d’importants millores urbanístiques El conegut com “Pla ZP” permetrà la restauració de la porta del Forcall El dia 2 de desembre de 2008, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava el Reial Decret-Llei 09/2008, de 28 de novembre, pel que es creava un Fons Estatal d’Inversió Local i un fons Especial de l’Estat per a la Dinamització de l’economia i l’ocupació, i aprovava crèdits extraordinaris per atendre el seu finançament.

Esta mesura ha donat la possibilitat als ajuntaments de poder complir una doble funció: poder fer una política d’inversions i obres públiques d’ocupació i estabilització laboral i empresarial. Les dades del padró municipal han segut les dades escollides per tal de repartir el pressupost entre els municipis. Morella, amb els 506.717 euros que inicialment ha anunciat el govern que li atorgarà, també s’ha vist beneficiada per aquesta mesura, que permetrà escometre una nova tanda d’inversions en patrimoni i obres al casc urbà i les pedanies molt superior al que per ingressos ordinaris s’obté en els darrers exercicis.

16

El que ha implicat per a la província de Castelló el pla aprovat pel govern central és que els municipis, amb caràcter mitjà, podran fer, només en un any, el que en 13 anys suposen els plans de la Diputació de Castelló, i que a dia d’avui són pràcticament les úniques polítiques d’ajuda a inversions

Porta del Forcall

que els pobles menuts estan rebent amb regularitat per a infrastructures i inversions.

El Grup municipal Socialista de Morella va presentar una moció al ple del dia 11 de desembre per tal de recolzar el Pla d’Inversió Estatal i demanar a la Generalitat Valenciana que prepare un pla d’inversions similar a l’estatal, però cal que estigue adaptat a les necessitats de l’autonomia, així com demanar a la Diputació de Castelló que prepare un pla d’inversió econòmica que supere els actuals plans provincials, de forma similar a com ho ha fet l’estat central. Així, els ajuntaments disposarien, amb caràcter igualitari i no discriminatori, de recursos per

tal de contribuir a la dinamització de l’economia i podrien ser actors econòmics de primer nivell per tal d’afrontar l’actual situació de crisi i serien efectius en millorar la qualitat de vida dels habitants de les seues poblacions. A més a més, esta mesura va ser recolzada al ple pel Grup Popular.

Plaça de bous

Ajuntament Millora de l’entorn:

L’Ajuntament de Morella va encetar un procés de participació per tal de consensuar el destí d’aquest fons que correspon a Morella de 506.717 euros.

En la sessió del Consell de la Ciutat els membres del mateix van apuntar algunes de les actuacions que es podrien dur a terme. Per altra banda, el consistori morellà també va realitzar diverses reunions amb els veïns de Xiva i Ortells per conèixer la seua opinió al respecte.

Cementiri

Restauració i posada en valor del patrimoni: Torre del Forcall, amb una inversió de 223.093 euros.

Xiva, Ortells i La Pobleta:

Rhamsés Ripollés explicava que un dels objectius fonamentals a l’hora de fixar el destí de la inversió del Fons Estatal ha estat el de col·laborar a la màxima dinamització econòmica possible del territori mitjançant la creació de més llocs de treball.

Les actuacions suposaran la millora i adequació dels cascs urbans d’ estes localitats. Les obres de cada població son les següents:

Les actuacions més importants sol· licitades que es van aprovar en el darrer ple són les següents:

- Xiva: Millora del camí al Roser de Xiva - Ortells: Millores en la zona polisportiva - La Pobleta: Col·locació de baranes i altres elements per millorar l’accessibilitat en diversos carrers.

Ambdues actuacions suposen una inversió de 80.000 euros.

Costa de Sant Vicent: adequació d’aquest antic camí medieval que uneix el barri de l’Hostal Nou amb el casc urbà en el seu darrer tram amb un pressupost de 70.000 euros aproximadament.

Millora integral del cementiri que juntament amb la nova construcció de nínxols aprovada recentment, es millorarà l’ermita, tant a l’interior com a l’exterior per tal que puga ser utilitzada.

Comptarà amb una inversió de 60.000 euros.

La històrica Plaça de Bous que en el seu dia va acollir grans figures del món taurí, ha segut objecte d’actuació en nombroses ocasions per tal de condicionar-la per a la realització d’esdeveniments festius i lúdics. En aquesta ocasió la intervenció serà en els corrals i altres zones. La inversió suposarà 28.000 euros.

Morella

Costa de Sant Vicentl

Creació d’un carril bici per tal d’ unir el casc urbà amb el centre esportiu i els centres educatius de primària i secundaria.

Octubre - gener 2008/09

Aparcament de l’Alameda, que consistirà en la pavimentació i millora de les zones d’aparcament amb la correcta senyalització.

17

Ajuntament

L’Ajuntament sol·licita la cessió de l’edifici Colomer-Zurita Des de la construcció de l’edifici Colomer-Zurita al segle XIX fins al més de novembre de l’any 2006 el referit edifici ha complit amb els fins educatius i ha donat cabuda al llarg dels anys als centres educatius de la ciutat de Morella.

Durant anys s’han realitzat només tasques de manteniment sense que cap institució pública realitzara inversions importants en el mateix, donat que no es té clara la titularitat de la propietat de l’edifici. Aquesta situació jurídica de la propietat de l’immoble no fa si no contribuir al seu deteriorament.

18

En l’actualitat l’edifici presenta un greu estat de deteriorament que fa vertaderament costosa la seva recuperació i que suposa un perill per als vianants dels carrers als quals té façana, la caiguda de grans pedres a la via pública fa que es mantingue l’edifici acordonat per l’ajuntament fa més de dos anys. A més a més, cal parlar dels greus problemes de salubritat generats per la gran quantitat d’aus que han anidat durant aquest temps en l’edifici des del trasllat de l’institut, que deixen moltes deixalles al carrer i agreugen l’estat de les façanes de l’antic col·legi.

L’immoble necessita una intervenció urgent

En els darrers temps, l’Ajuntament ha tingut també que fer front a diversos actes de vandalisme dins l’edifici, fent continues crides a la comunitat educativa i intervencions per part de l’àrea d’obres i serveis a les entrades per a impedir l’accés de menors i estranys a l’immoble.

En diversos plens, com el de 13 de juliol de 2006, el 12 de juliol de 2007, o el de 10 de gener de 2008, s’ha posat de manifest aquesta situació i el lamentable estat de l’edifici fa que calgue posar en marxa les mesures necessàries per tal que no continuen els problemes de seguretat per als ciutadans.

Exterior de l’edifici Colomer-Zurita

Fa també més d’un any que la Conselleria va anunciar una inversió de més 600.000 euros per a realitzar intervencions de consolidació de l’edifici que a dia d’avui ni han començat, ni es té notícia del seu projecte o execució.

Ajuntament

Mentre l’Ajuntament de Morella aprovava les reiterades mocions al respecte sense rebre cap resposta, l’administració autonòmica impulsava la reactivació de la Fundació Colomer-Zurita d’esquenes a l’Ajuntament.

Una Fundació que en el seu

moment va gestionar el llegat de la família ColomerZurita, que l’Ajuntament de Morella ja va intentar reac-

tivar la legislatura passada.

Llavors la resposta de la Generalitat va ser que no era possible eixe procediment.

La Generalitat lliura una moto a la policia municipal de Morella

Interior de l’edifici Colomer-Zurita

La Generalitat Valenciana ha lliurat als municipis de menys de 5.000 habitants una moto per als cossos de policia local. A l’acte de lliurament, que va assistir el regidor Rhamsés Ripollés, el President de la Generalitat, Francesc Camps, afirmava que el govern valencià aposta per la col·laboració entre administracions en matèria de seguretat ciutadana a la fi de continuar mantenint els nivells de tranquil·litat, pau i llibertat. Reconeixia també, el gran esforç que realitzen els consistoris, especialment els més menuts,

per tal de mantenir la seva policia local, i en aquesta línia, es comprometia a proposar la col·laboració constant amb els municipis en aquesta matèria “essencial com és la seguretat de les persones”. A la nostra comarca Morella es l’únic municipi que compta en policia local.

Octubre - gener 2008/09

l’oblit i el deteriorament inevitable per l’abandonament de l’Administració Autonòmica, que no ha fet cap acció objectiva per posar en valor un dels elements arquitectònics i patrimonials més importants de Morella.

Morella

En cap moment dels esmentats, s’ha obtingut resposta per part de les institucions autonòmiques a aquest consistori per tal de donar solució als greus problemes plantejats, ni s’han posat els mitjans per resoldre’ls, la qual cosa demostra una clara falta de sensibilitat davant aquesta lamentable situació. El consistori, segons l’alcalde, Ximo Puig, es veu obligat a prendre part per tal d’evitar que un dels edificis més emblemàtics de la nostra ciutat caigue en

19

Grups polĂ­tics

20

Benestar Social

L’Ajuntament compromès amb els més necessitats

Octubre -gener 2008/09

Morella destina el 0,6 % del pressupost municipal a projectes solidaris

Un total de vuit associacions van presentar projectes per a poder acollir-se a les ajudes. El Consell de la Solidaritat va designar els membres de la Junta per tal de valorar els projectes i assignar la quantitat econòmica corresponent a cada una de les ONGs.

943 consultes resoltes pel centre Infodona de Morella

El Centre Infodona de Morella va resoldre durant l’any 2008, 643 consultes, va ser el segon centre en més consultes resoltes de tota la província.

Dels sis centres Infodona que hi ha a la província - Vall d’Uixó, Vila-Real, Morella, Sogorb, Vinaròs i Castelló -, els que estan localitzats en les ciutats amb menys població són els que més consultes atenen, com és el cas de Sogorb

amb 758 consultes i el de Morella amb 943. Les consultes que predominen són al voltant de llocs d’ocupació, subvencions i qüestions jurídiques o empresarials. La tècnic del servei a Morella, Mari Pau Querol, a més a més, presta assessorament per a una adequada orientació jurídica i social, i orientació vocacional i professional.

Morella

L’Ajuntament de Morella va fer públiques les bases de la convocatòria d’ajudes a organitzacions no governamentals (ONG) que desenvolupen programes de col·laboració amb els països pobres. Enguany es destina un pressupost de 16.000 euros que suposa el 0,6 %, que està més a prop de l’objectiu d’arribar a aconseguir destinar el 0,7 %.

21 Mari Pau Querol

Benestar Social

Commemoració del 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

L'Ajuntament de Morella va commemorar esta data tan assenyalada com és el 60 aniversari de la Declaració dels Drets Humans amb la realització d’un acte públic a la placeta de l’ajuntament. El regidor de governació, Ernesto Blanch, va recordar que el 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal de Drets Humans, després de la barbàrie que va suposar la Segona Guerra Mundial.

22

A continuació, Jesús Sangüesa, representant del Consell de la Solidaritat, va llegir un text escrit per l’historiador Carles Sangüesa que aquell mateix dia emprenia viatge cap a El Salvador per tal de col·laborar amb l’ajuda humanitària a aquest país. Assenyalem alguns dels fragments de la lectura de Jesús: “Avui, dia 10 de desembre es commemore –que no es celebre-, el 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. I faig meues les paraules d’Amnistia Internacional al dir que han segut 60 anys de fracassos en drets humans. L’informe d’esta organització destaque que al dia d’avui encara hi ha 81 països al món on la tortura és un fet habitual. En 54 encara hi ha judicis sense cap tipus de garanties judicials, i en 77 no hi ha cap mena de llibertat d’expressió. No en parlem d’aquells que encara mantenen la

pena de mort vigent, com Estats Units, Xina, Iran, Irak, etc.”

“Estic viatjant a El Salvador, país de Centre-Amèrica (al que ja havia estat fa 10 anys) on la falta de drets humans és per desgràcia un “campió” juntament amb el país germà de Guatemala.

Milers i milers de morts i desapareguts hi va haver en eixe xicotet país ( el més xicotet d’Amèrica amb igual extensió que el País Valencià) durant l’època de guerra i repressió feta per les juntes militars i esquadrons de la mort.”

“Davant de tot acò hem de lluitar tots junts, dins de les nostres possibilitats i demanar i exigir “un món en el que regne la pau amb justícia i la solidaritat universal”.

Per acabar el xiquets del Col·legi Públic Mare de Déu de Vallivana, van llegir cadascun dels 30 Drets Humans mitjançant el llançament simbòlic de globus. L’acte es va voler unir a la reivindicació per part dels organismes públics que lluiten per la defensa dels Drets Humans que, encara sent drets intrínsecs de les persones, desgraciadament, de vegades i en moltes parts del món no són respectats. Des del consistori, la regidora de Benestar Social, Malú Blasco, va agrair la col· laboració del Consell de la Solidaritat i de l’escola de primària en la commemoració del 60 aniversari de la Declaració dels Drets Humans.

Revisió mamogràfica a Vinaròs La regidoria de Benestar Social va habilitar un autobús per al desplaçamet a l’hospital de Vinaròs per a la realització de les mamografies per a totes aquelles dones que no van podre acudir l’última vegada que es van realitzar a Morella.

Benestar Social

25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere Acte senzill de repulsa a la violència masclista

Octubre -gener 2008/09

A continuació, el també regidor, Rafael Pallarés, va introduir l’acte amb unes paraules de repulsa contra la violència de gènere referint-se a l’autora, Dulce Chacon, “alçar la veu i parlar clar per a que totes aquelles mans que s’alcen per a dominar, per a pegar, portant així

sofriment a tantes persones, s’abaixen per sempre” “La mà està feta per acariciar, collir la flor, donar seguretat, acariciar i unir”, “La víctima de tot tipus de violència sofreix i deixa de ser lliure, de viure massa vegades; qui la practica cau presoner de la seua pròpia maldat, mor com a persona, es converteix en una malaltia social que hem d’erradicar”.

Per acabar, Àurea Ferrer, en representació del Grup de Dones, també va agafar prestades les paraules de l’escriptora extremenya per rebutjar la violència masclista però mirant el futur amb esperança.

En uns minuts de silenci finalitzava este senzill acte que es va desenvolupar a la ciutat de Morella.

Xerrada sobre la fibromiàlgia

L’associació de Fibromiàlgia de Vinaròs (AFIVINA) va organitzar a Morella una xerrada al voltant d’esta malaltia que es caracteritza pel dolor intens dels músculs i tendons, i que pa-

teix un percentatge prou important de la població. El Doctor Ivan Bel Marcoval va realitzar una sessió de teràpia educativa sobre la fibromialgia. En aquest sentit, la regidora de Benestar Social, Malú Blasco, va comentar la intenció per part de les persones i familiars de persones afectades per esta simptomatologia de la propera creació a Morella d’una associació de fibromiàlgia.

Morella

El Grup de Dones dels Ports va tornar a convocar als veïns en motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Una pancarta a la façana de l’Ajuntament recordava les 57 dones que fins l’assenyalada data havien mort a mans de les seues parelles. Encara que la temperatura de la vesprada va ser de les més baixes de l’hivern, va ser molta la gent que va assistir a l’acte on la regidora Malú Blasco prenia la paraula per fer la presentació.

23

Benestar Social

Curs per a cuidadors de persones dependents

La primera setmana de desembre es va realitzar a Morella, a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament, un curs per a cuidadors de persones dependents organitzat per la Caixa Catalunya-Obra Social. Totes les persones dels Ports que es troben en aquesta situació van assistir al curs, que si més no, ara no es necessari, en un futur serà d’obligat compliment per rebre la prestació econòmica.

24

En cadascun d’aquests tipus de cursos que es desenvolupen en tota la província, s’aborden els aspectes generals de la dependència i es comenten les circumstàncies i problemàtiques con-

cretes de cada col·lectiu, per a després, amb un enfocament eminentment pràctic, proporcionar elements i re-

cursos concrets per a ajudar i millorar la qualitat de l’atenció de cada persona que està en situació de dependència.

Gent Gran

Presentació del Guió del Gremi de la Gent Gran

El Consell de la Gent Gran havia acordat feia un temps encomanar este símbol, ja que el Gremi de la Gent Gran, no disposava de cap element identificatiu per al novenari del Sexenni.

ma de “S” de Sexenni. Per la part posterior va bordat l’any de creació d’aquest nou Gremi. El Guió està bordat de forma artesana.

El motiu, finalment realitzat pel dissenyador Miguel Ángel Troncho, té un únic motiu, la Mare de Déu de Vallivana. La imatge de la Mare de Déu està La nova Junta de l’Associació de Pensionistes i Judamunt del castell rodejada per la flor del lliri, sím- bilats Vallivana de Morella està composada per: bol de la Verge. La flor està representada en for-

President

Ismael Ferrer Borrás

Vicepresident

Miguel Querol Viñals

Secretari

Juan Guimerá Centelles

Tesoreria

Ani Jimenez Lopez

Vocals

Toribio Cerdá Segura,José Carceller Monfort, África Blasco Querol

Morella

En una jornada de germanor que va comptar en un dinar multitudinari i un concert de la Rondalla al teatre municipal, l’associació de Pensionistes i Jubilats Vallivana de Morella va presentar la nova Junta que es va renovar en l’Assemblea Anual i també varen aprofitar l’acte per presentar el que serà l’emblema del Gremi de la Gent Gran, el Guió del Gremi.

Octubre - gener 2008/09

Abans de la presentació es va anunciar la nova junta de l’associació

25

10 anys de la Residencia de Morella El passat 15 de desembre la Residència de la Tercera Edat de Morella va celebrar el seu desé aniversari.

Un dia del mes de desembre, deu anys arrere, l'alcalde de la ciutat, Joaquim Puig, la regidora de servicis socials, Elena Doménech, i el rector, Ricardo Fígols, a més d'altres sacerdots de la comarca, van donar la benvinguda als 30 majors que, emocionats, es van trobar amb un matí solejat i el toc especial de les campanes de l'Església Arxiprestal.

Estos majors van ser traslladats des de Forcall, encara que durant els quatre anys que va suposar l'execució del projecte, també havien estat un temps en residències de Vila-real i del Desert de les Palmes en Benicassim, sent traslladats després a la comarca dels Ports.

Els majors van entrar en la residència amb una capacitat de 68 places, amb l'emoció i la satisfacció de tornar a casa, a un centre modern, dotat de nombroses prestacions sanitàries i oferint la possibilitat de realitzar diverses activitats de dinamització sociocultural i rehabilitació, tal com explicava la llavors mare superiora, Concha, de l'Orde de la Consolació, que dirigia el nou centre per a la Tercera Edat.

26

Per la seua banda, l'alcalde de Morella, Joaquim Puig, va destacar que la residència és un centre adequat i preparat amb modernes instal·lacions “amb els drets d'assistència i la dignitat que mereixen estes persones”. Puig va tindre també paraules d'agraïment en nom del poble morellà a les persones que en el seu dia van impulsar i van desenvolupar “amb esforços i gestions” el projecte de la residència, com és el cas del desaparegut cronista local, Serafí Gamundí, l'anterior alcalde Javier Fabregat, l'exconseller Javier Sanahúja, la fundació local Sant Joan Baptista, de la que depenia l'antic asil i el llavors govern de la Generalitat Valenciana que va concloure el projecte.

El projecte de construcció del centre va nàixer en 1995 i en eixe temps es va realitzar el corresponent recorregut administratiu i urbanístic, comptant amb alguns retards com és el cas d'un recurs que va presentar un veí morellà davant de l'existència de possibles restes històriques, i que va obligar a la paralització uns quants mesos de les obres.

A partir de la inauguració de la nova residència de la tercera edat, els morellans i veïns d'altres municipis dels Ports disposen d'un centre amb unes modernes instal·lacions a més d'una àmplia plantilla que fa possible la realització de diverses activitats de dinamització sociocultural, rehabilitació, etc.

D’ ON VENIM ?

El morellà Juan LListerri Carceller, allà cap a l' any 1890, va legar tots els seus béns, per tal que després de la seua mort i la de la seua esposa, Dolores Aguilar Segura, heredera usufructuària del seu patrimoni, fos construït a Morella un "asilo para ancianos pobres".

El 1902, Mossèn Julián Sanjuan Pascual va quedar encarregat de fer complir la voluntat del desaparegut Juan Llisterri. Així, Mossèn Julián va aconseguir que Dolores Aguilar, viuda de Llisterri, fes donació de 5.000 ptes. per poder iniciar la construcció de l'asil, que tan desitjava el seu difunt marit. També es va nomenar una comissió que va recaudar una subscripció popular de 9.610 ptes. així com l'aportació de la testamentaria del matrimoni Colomer Zurita sumant un total de 31.610 ptes. Amb tots aquests ingressos juntament amb la donació per part de D. Juan Giner Guimerá del solar ubicat al número 2 del carrer de la Mare de Déu de Vallivana -antic forn del carrer- es va aconseguir que la construcció d'aquesta institució benèfica fos una realitat. Les obres van començar el mes de Març de 1903 i van acabar el 1905 , amb un cost total de 27.940,65 ptes.

Una vegada acabada l'obra van ser moltes les persones que van voler gaudir de tal benefici, però no hi havia recursos per al manteniment de l' asil. Qui podria mantenir aquella casa de beneficència ?

L'escriptura de fundació i constitució del Patronat de l'Asil va ser atorgada per Mossèn Julián Sanjuan Pascual i per Dolores Aguilar Gasulla, davant del notari de Morella, Sr. José Belda Juan, el dia 7 de Febrer de 1907. Se li va donar el nom de Patronato del Asilo de Ancianos San Juan Bautista, que seria qui gestionaria el centre assistencial i que estaria constituït pel Sr. Alcalde, per l'Arxiprest de la parròquia de Morella,

per un desdencent dels Cardona ( familiars de Mossèn Juan Cardona Vives, arxiprest de Castelló) i per la Superiora de la Comunitat de la Consolació (orde que ja estava establerta a Morella des del 1877, realitzant tasques d'ensenyament i educació a la ciutat).

Durant el Sexenni XXXVII (1916) el dia de la festa de la Colònia Morellano-Valenciana, en un acte cultural al Teatre Municipal, va prendre la paraula el Pare Miguel Begues, escolapi morellà que va anunciar solemnement que els germans Francisco i Manuela Gallén Ferreres, residents a València i descendents de Morella, feien donació de 150.00 ptes. per tal que a l'Asil de Morella s'atengués al manteniment d'un capellà, de tres religioses de la Consolació i de set asilats pobres, fills de Morella. Aquesta aportació va fer possible que es posés en funcionament la institució benèfica. La inauguració de l'Asil es va fer amb tota solemnitat el dia 1 de novembre de 1916.

Com a curiositat, l'espadanya de la campana que actualment està a l'exterior de la Capella de la Residència també va ser un donatiu dels germans Gallén Ferreres.

El personal que hi havia en aquell moment per atendre els asilats eren un capellà, Mn. Fernando Blasco Traver, i tres Germanes de la Consolació: Sor Jacoba Guimerá, Sor Buenaventura Peris i Sor María Rosalía Fuster. Els primers set asilats van ser: Joaquín Celma Palos, Miguel Adell Carceller, Blas Querol Salvador, Ramona Celma Carceller, Antonia Prats Querol, Leandra Monfort Ferrer i Agustina Guimerá Vives.

Actualment a la Residència de Morella hi ha un total de 7 Germanes de la Consolació, 68 residents i 38 treballadors, però evidentment, això és una altra història...

27

ELS FONAMENTS DEL NOU CENTRE DE LA 3ª EDAT Durant molts anys l'Asil de Morella va ser gestionat per l'anomenat "Patronat" i així van anar passant residents, Germanes de la Consolació i treballadors molt diversos. Poc a poc, es va fer anar fent molt difícil poder gestionar un recurs benèfic que cada vegada demanava més ingressos, més residents, més treballadors, més assistència...

Gambín, la Madre Josefina Pérez, la Madre Carmen Moya i l'auxiliar de geriatria, Herminia García.

Residència La Bartola, any 1996

Asil de Morella, abans del trasllat a La Bartola,any 1994

Així, el 15 d'Abril de 1994 el Patronat de l'Asil va acordar cedir gratuïtament aquest immoble a la Generalitat Valenciana, per tal de ser remodelat i formar part integrant de la nova Residència per a la Gent Gran de Morella, les obres van ser adjudicades a Cubiertas y MZOV S.A. El dia 15 de Maig de 1995 van començar les obres.

Amb l'inici de les obres van començar a plantejarse una sèrie de problemàtiques, com la nova destinació dels residents. Per això, era necessari buscar una ubicació temporal per als 30 residents que vivien a les antigues instal.lacions del carrer de la Mare de Déu de Vallivana. Es van buscar locals a Morella i també fora, però la condició va ser eixir de casa tots junts, instal. lar-se junts i tornar també tots junts a la nova Residència. I aquesta no va ser una feina fàcil...

28

Gràcies a l'esforç de molta gent, es va trobar la possibilitat d'establir-se, només durant 6 mesos, a la Residència La Bartola, ubicada en el Desert de les Palmes a Benicàssim. Allà, la meitat del centre va ser oferit com a residència temporal per als majors que venien de Morella. De la roba i del menjar s'encarregava la direcció de La Bartola. De tota la resta, com la higiene, les cures, l'ajuda en les activitats diàries, la companyia, ... se n'ocupaven la Madre Carmelina

Una altra casa, a Forcall, es preparava per acollir els 30 residents, que vindrien de La Bartola al cap de 6 mesos. Així, la Madre Consolación, la Madre Vicenta, la Madre Águeda i la treballadora Pilar Escuder a més de traslladar absolutament tot el que hi havia a l'antic Asil de Morella; van estar durant aquests 6 mesos habilitant les instal.lacions de la casa de Forcall, això vol dir fent de limpiadores, de fusters, d'obrers, de pintors, de transportistes, de tot el que va ser necessari. Només 4 dies després de tancar la casa a Morella i nevant de manera considerable es van portar els matalaps des de Morella fins a Forcall.

Amb aquest panorama de fons, el dia 20 d'Abril de 1995, els 30 residents van abandonar l'Asil de Morella sense saber molts d'ells si la seua salut els permetria tornar per poder disfrutar de les noves instal.lacions de la Residència. El temps també es va afegir a la tristor d'aquell moment i com no podia ser d'una altra manera, plovia i feia molt mala hora...

Amb la nova Residència, s'obririen també moltes espereances de vida, de treball, d'adaptació, d'integració, de millora assistencial,... D'una o altra manera, moltes persones trobarien ací la "seua casa" o "la seua feina".

Els residents de Morella a Forcall. Any 1997

LA RESIDÈNCIA DE MORELLA, ARA

Aquell 15 de desembre, tot el poble va donar la benviguda als majors, que tornaven per fi, i després de casi 4 anys d'obres, a ocupar les noves instal.lacions del carrer de la Mare de Déu de Vallivana. Les campanes de l'Arxiprestal tocaven a festa; els cotxes que, de manera voluntària i altruista van pujar els residents des de Forcall a Morella, feien sonar el clàxon per tots els carrers on passaven, perquè tot el món al poble fóra conscient del retorn dels nostres majors a la "seua casa".

Caravana de cotxes que portava els majors des de Forcall a Morella i aspecte del Placet el dia 15 de desembre de 1998

Des d'aquell moment, moltes persones, il.lusions, històries, records, emocions, tristors i alegries han anat passant a l'interior d'aquestes parets, però un desig comú en aquests 10 anys: el deure de donar benestar i qualitat de vida en la vellesa, per a uns i el dret de sentir-se ben cuidats i acompanyats, per als altres.

29 Arribada dels primers majors a la nova Residència de Morella, 15-12-1998

Gent Gran

Inauguració del curs de l’Aula per a Majors de la Seu dels Ports Els alumnes de Vilafranca i Morella es van donar cita a la Casa Ciurana El passat 6 d’octubre s’inaugurava el curs 2008/2009 de l’Aula per a Majors de la UJI de la Seu dels Ports a la Casa Ciurana de Morella. Més de 35 alumnes de Morella i uns 15 alumnes de Vilafranca van acudir a la inauguració del curs per part del professor de la UJI, Ruben Josep Montañés, que va fer una exposició al voltant de la cultura clàssica.

30

de la Historia d’Espanya i Amèrica Contemporània.

Les conferències i xerrades es realitzen tant a Morella com a Vilafranca.

A la seu de Morella els alumnes també reben formació sobre informàtica i internet. Estos cursos que es desenvolupen cada dijous entre els mesos d’octubre i abril. Malú Blasco, regidora de Benestar Social, Aquesta és la primera conferencia de les que es destacava la bona acollida pels majors d’aquesta iniduran a terme al llarg del present curs acadèmic. Al- ciativa que es du a terme des de fa uns anys a Moretres xerrades previstes són a càrrec dels professors, lla, amb la col·laboració de la Universitat per a MaSalvador Cabedo, al voltant dels canvis en la socie- jors de la UJI. tat del segle XXI i Manuel Chust, amb la temàtica

Cultura

jecció, des de l’Ajuntament es fa un esforç important per a portar les últimes novetats cinematogràfiques, tals com “Los Girasoles Ciegos”, “Camino” o “Vicky, Cristina, Barcelona” que es preveu posar a l’abast del públic morellà. La sessió de cinema té lloc al teatre municipal cada diumenge a les 19:00 hores.

Teatre Reclam a Morella

La mostra de Teatre Reclam de la Universitat Jaume I arribava un any més a la nostra localitat. Vam poder disfrutar de l’espectacle “Merci Bien” de la companyia de teatre Mumusic Circus, de Catalunya. Un actor acròbata i un músic multiinstrumentalista que fusionen diverses tècniques i disciplines: acrobàcia, pal xinès, pull, dansa, teatre gestual,... van fer riure a tot el públic assistent a la Plaça Colon de Morella.

També vam poder gaudir de l’espectacle “Demodés” a càrrec de la companyia La Tal & Leandre. Una tragicomèdia sobre la fi d’uns còmics, d’un imaginari col·lectiu, una narració en llenguatge de clown clàssic, un intent de compartir allò que els pallassos ens han deixat a la memòria.

Com explicava la regidora de Cultura, Palmira Mestre, l’Ajuntament de Morella col·labora en el patrocini de la mostra des de l’inici del projecte, i apropa d’aquesta manera el teatre de gran qualitat artística als morellans, que any rere any poden disfrutar d’una programació d’espectacles sense tindre que desplaçar-se a grans ciutats.

Morella

La nova temporada s’inicià la primera setmana d’octubre i continuarà fins al mes de maig. Aprofitant el pont de la festivitat del 9 d’octubre, l’Ajuntament de Morella va decidir iniciar la temporada de cinema que intentarà seleccionar pel·lícules interessants per a tots els públics de les que figuren actualment en la cartelera. Palmira Mestre explicava que encara que a voltes tinguem que esperar una mica més que en les grans sales de pro-

Octubre - gener 2008/09

Inici de la temporada de cinema a Morella

31

Cultura

El morellà Ramon Ripollès, un dels supervivents de Baler Exposició i conferències en record de “Los últimos de Filipinas” L’Ajuntament de Morella va voler retre homenatge al morellà Ramon Ripollès per haver format part del grup anomenat “Los últimos de Filipinas”, que juntament amb 32 espanyols van sobreviure al “Setge de Baler”, amb l’exposició “Los Rostros del mito”, que va estar exposada a les sales gòtiques de l’Ajuntament des del 9 al 30 de novembre.

La Història Espanyola ens trasllada a la ciutat filipina de Baler, on una companyia de soldats al mando del capità don Enrique de las Morenas, van fortificar i defendre d’una manera numantina la posició en esta ciutat, casi sense vivers i amb escasses municions, des del 8 d’agost de 1898 fins al 2 de juny de 1899, dia en que els assetjats es van assabentar de manera casual que la pau s’havia firmat el 10 de desembre de 1898.

Segons paraules de Seraf ín Gamundí, a l’any 1997, Baler era un menut poble de missió situat en un punt estratègic ocupat per les tropes espanyoles, que va ser assetjat pels rebels per espai de 337 dies, durant els quals els assetjats van realitzar actes de veritable heroïsme, defenent-se con si d’ èmuls de Combronne es tractara.

32

Sis mesos després de firmada la pau de Paris, encara onejava la bandera espanyola al poble de Baler, despreciant tota classe de missat-

ges sobre la signatura de la pau per considerar que eren estratègies de l’enemic”.

Per f í un dia va arribar a les seues mans el periòdic d’Espanya en el que se comentava el tractat de Paris pel que s’havia posat fi a la Guerra de Filipines, la qual cosa va convèncer als espanyols que tota resistència era inútil i van demanar la capitulació.

A les poques hores els supervivents de Baler varen deixar la última posició d’Espanya a Filipines, tro-

bant-se amb la sorpresa que al abandonar-la, una companyia de l’exercit americà els va rendir honors militars.”

En estes jornades es va fer reflexió sobre Ramon Ripollés, l’únic morellà que va estar a Baler en aquesta èpica història, que segons relata el llibre de l’exposició “Los rostros del mito”, citant a Julià Pastor, Raúl Boix i Manuel Beser: “Ramon Ripollès Cardona, fill de Fructuoso i Marcelina. Solter. De professió

sastre, que tenia el seu domicili en el carrer Baix de la Pressó. L’any de naixement es creu el 1870, no obstant es desconeix la data de la seua mort.

Quasi res es sap de Ramon després d’arribar a Barcelona amb els seus companys amb el “Alacant”, l’1 de setembre de 1899. Dos mesos després i juntament a l’altre castellonenc, Emilio Fabregat, seran gratificats per la Diputació Provincial amb 125 pessetes.

Durant els dies que l’exposició va estar a Morella, també es va poder gaudir de dos xerrades al voltant dels anomenats “Los últimos de Filipinas”. Per una banda, el professor de turisme filipí Exequiel Sabarilla Salvilla, va titular la xerrada “El sitio de Baler desde el lado filipino”. El professor va explicar la visió dels filipins d’este fet històric que es commemora en la ciutat filipina cada any amb la representació pels joves del fet històric, desfilades i altres actes culturals.

El professor Sebastià Albiol, del Centre d’Estudis del Maestrat va presentar “La Morella de 1898 i els últims de Filipines”. Albiol va realitzar un resum de la situació socio-econòmica de la Morella en aquell temps i com influïa en estes terres la situació que es vivia a Espanya.

Morella

Probablement com altres molts morellans va aprendre l’ofici tèxtil a les fàbriques de filats moguts per vapor. Tal volta la seva trajectòria aniguere cap a Catalunya, on tants morellans van emigrar cap a les zones de la indústria téxtil. Però tampoc en la colònia morellana de Terrassa i Sabadell hi ha notícies d’ell. Segurament es va allistar voluntari per anar a la guerra. Va ser ferit en Baler el 8 d’octubre de 1898.”

Octubre - gener 2008/09

Cultura

33

Cultura

Alfredo de la Figuera recupera el monument dedicat al Cor de Jesús al Mas del Colomer

El ple de l’Ajuntament de Morella reconeix la tasca de particulars en la recuperació del patrimoni L’Ajuntament de Morella va aprovar en el ple del més d’octubre una moció per a que es reconeguere la tasca de particulars en la recuperació del patrimoni. En aquest cas, el portaveu popular, Guillermo Sangüesa, va particularitzar la petició en Alfredo de la Figuera per la recuperació del monument dedicat al Cor de Jesús al Mas del Colomer.

El monument en qüestió havia desaparegut durant la Guerra Civil Espanyola, i sols havia quedat el pedestal. Aquest estiu Alfredo de la Figuera l’ha recuperat i es tornà a alçar en la llometa damunt del mas.

Van ser els marquesos de Fuente el Sol els que van manar construir-lo, al 1921, per a commemorar el seu aniversari de boda.

Es va inaugurar el 12 d’octubre de 1921 en un acte al que va assistir tota la jerarquia eclesiàstica, civil i militar de la província, i per descomptat de Morella. Aquell monument tenia una mida de 9 metres.

34

Per part del grup socialista, Ernesto Blanch, va fer extensiu el reconeixement a Alfredo de la Figuera, no només per l’estàtua, sinó pel seu esforç dedicat a la recuperació d’un conjunt patrimonial com és el que envolta l’ermitori del Colomer, així com per la seua personalitat emprenedora i dinamitzadora del teixit econòmic morellà, amb la creació d’empresa i llocs de treball a la nostra zona.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, a part de fer seues les paraules dels dos portaveus, va demanar que es sigue sempre responsable en matèria de memòria històrica i que es done sempre el mateix tractament per part de tots els partits a tots els actes i actuacions que la restituixquen, i es face menció als efectes de l’aplicació de la llei que l’any passat va aprovar el govern central.

Concert de Tots Sants L’església arxiprestal de Morella va tornar a reunir un bon nombre d’aficionats a la música per gaudir de la interpretació del Rèquiem de Nicolo Jommelli, que oferia el Cor de Morella amb motiu del concert de Tots Sants.

L’obra escollida ja s’havia interpretat fa un parell d’anys. Així el gran músic italià del segle XVIII, el més cèlebre de la seva època, encara que la posteritat l’hage relegat a un injust oblit, tornava a protagonitzar un concert de Tots Sants. Ricardo Miravet, i els aficionats morellans dirigits per Julià Pastor van tornar a entonar les seues veus en eixe espai especial de la basílica morellana.

Cor de l’Arxiprestal

Cultura

Queixa sobre les escasses subvencions de cultura de la Diputació

Palmira Mestre

En el cas de Morella, durant tot l’any es realitzen actes per al foment i difusió de la cultura, no obstant això, la quantitat assignada corresponent a les

ajudes de la Diputació és irrisòria considerant l’elevat volum de despeses que comporta ésta important tasca. La regidora destacava, entre altres, la realit-

V Mostra de Curtmetratges a Morella Els dies 13 i 14 de desembre al Teatre Municipal La presentació de la Mostra es va realitzar a Vinaròs a la seu de la Fundació Caixa Vinaròs, amb la presencia de la regidora de cultura de l’Ajuntament de Morella, Palmira Mestre i els membres del Cicle de Curts Agustí Comes, Nati Romeu i Enric Pla. La regidora va incidir en els resultats positius aconseguits mitjançant la col·laboració, per segon any consecutiu, amb el Cicle de Curts Agustí Comes de Vinaròs. L’Ajuntament de Morella per tal de consolidar la relació amb aquesta entitat cultural vol anar més enllà de la representació anual de la mostra de curts a Morella i col· laborarà en el lliurament d’un guardó

dins del cicle de curts Agustí Comes que es celebra a l’estiu a Vinaròs.

El públic assistent va gaudir de projeccions com “La espera” de Carlos Agulló, “Nitbus” de Juan José Giménez i Peña, “Esperando a Susant desesperadamente”, un documental sobre la visita del Papa a València, “Xino”, de Rogelio Saltre, “Heterosexuales y casados”, de Vicente Villanueva, “Porque hay cosas que nunca se olvidan”, de Lucas Figueroa, “Columba Palumbus”, de Koldo Almandoz i “Viaje a Bangkok” de Dionisio Pérez Galindo.

Nati Romeu, Enric Pla i Palmira Mestre

Morella

Esta línia d’ajudes, així com la destinada a publicacions municipals, es distribueix de forma desigual entre les poblacions de la provincia.

En el mateix sentit, Mestre es referia a les subvencions concedides per a joventut i publicacions municipals.

Pel que fa a la primera d’estes ajudes, l’Ajuntament va sol·licitar financiació per sufragar les despeses que comporta el casal jove i per a la realització de les activitats que durant l’any tenen lloc en este espai, no obstant, al igual que ocorre amb l’anterior, la quantitat que li correspon a Morella es ridícula en comparació amb les despeses que suporta. La mateixa situació es repeteix pel que fa a la subvenció per a publicacions.

Octubre - gener 2008/09

zació de la setmana cultural durant el més d’agost i el Festival de Música.

La regidora de cultura i educació, Palmira Mestre, feia públic al Ple el malestar dels membres del consistori morellà davant les ajudes que rebia l’Ajuntament per part de la Diputació per tal de sufragar les despeses que ha d’assumir pràcticament en la seva totalitat per a l’ organització d’esdeveniments culturals.

35

Els regidors de cultura i joventut, Palmira Mestre i Rhamses Ripollés, respectivament, van presentar dies abans, el que seria la programació nadalenca

La Nit de Nadal la banda de música va interpretar les tradicionals nadales pels carrers de Morella

36

La volta de betlems s’ha convertit en una activitat molt esperada pels més menuts, per admirar veritables obres d’art que la gent del poble recrea en les seues cases

Els xiquets i xiquetes van encetar els actes amb el guarniment de l’arbre de nadal mitjançant els regals que habien estat preparant en el Centre Jove

4

1

5

2

1 Despediem l’any participant en la Sant Silvestre Morellana. Carrera no competitiva que va reunir nombrós públic, tant esportistes com gent amb ganes de passar-ho bé practicant esport 2 La música va estar present durant totes les festes, principalment en el Teatre Municipal, on la gent major va poder disfrutar del concert de Nadal de la Coral de la Universitat per a Majors, així com del concert de la Rondalla de Morella, del concert de la Banda de Música i el concert d’òrgan en la basílica Santa Maria la Major 3, 4 ,5 Una de les cites més esperades és el, ja tradicional, Festival de Mans Unides, en el que diversos grups de la localitat participen aportant dosi d’humor i imaginació, com els xiquets del Col·legi de Primària o el grup de ball “Mos va la salsa”

3

37

En el que serà el nou espai per a fires i convencions es va realitzar, com tots els anys, el Jocambient. El centre es va omplir de xiquets i xiquetes il·lusionats per participar en tots els tallers i jocs, que havien sigut preparats per a entretindre als més xicotets.

Des d’un tiovivo fins als jocs de la Wii, passant per les colchonetes, els inchables, el ping pong, el futbolí, el rocòdrom, els elàstics,… van col·laborar en la diversió dels xiquets i xiquetes del 2 al 5 de gener. El centre jove reunix tots els joguets i els trasllada fins a Jocambient, en un espai reservat per als més menuts. Igual que en edicions anteriors, es va situar el “Racó Solidari”, on la gent podia deixar joguets per als xiquets més necessitats.

38

Amb l’arribada de SS.MM els Reis d’Orient, finalitzaven uns dies d’intensa activitat lúdica i festiva. Xicotets i majors es donaven cita en la Plaça de Sant Miquel per a rebre els Reis Mags, que segur van fer realitat els desitjos de tots.

39

Dia de Sant Julià, Patró de la ciutat

Molta emoció en l’acte de lliurament de la Creu de Santa Llúcia

E

l 7 de gener, desprès de les festes nadalenques, la festivitat de Sant Julià, patró de la ciutat, suposa un dia molt especial per a la societat morellana. L’Ajuntament aprofita l’ assenyalada data per a fer entrega de la distinció de la Creu de Santa Llúcia.

40

La missa en honor del patró donava pas a la processó pels carrers habituals. A l’ acabar la processó tenia lloc a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament l’acte en el que el consistori va lliurar la Creu de Santa Llúcia, distinció a persones i entitats a les què es vol donar l’oportú reconeixement.

En la Sala de Justícia alguns dels membres de la banda de música que van acompanyar la processó, van tocar diverses peces per tal d’introduir l’acte. El nombrós públic assistent va aplaudir l’actuació musical, que sempre emociona als assistents.

En aquesta ocasió l’Ajuntament va considerar que dos persones i dos entitats mereixien esta especial distinció. L’organització “Mans Unides” a Morella, l’associació esportiva “Espemo”, Julian Pastor Amela i Fidel Carceller Amela, a títol pòstum, van ser els escollits als què es va lliurar este honor que fa entrega l’Ajuntament en representació de la ciutadania.

F

idel Carceller Amela naix al 1943, anys de la dura postguerra, on li va tocar de seguida aprendre l’ofici de son pare, que regentava la impremta, on ja es realitzava la revista Vallivana feia molt de temps, referent de la informació del dia a dia del nostre viure fins a meitat dels anys 80, quant les noves formes d’informació van anar substituint el vell butlletí que va imprimir fins i tot en els seus números extraordinaris del darrer sexenni.

Estar darrere del mostrador de la impremta converteix a Fidel en testimoni vital del pas del temps i de les generacions de morellans que alguna cosa han tingut a veure amb la cultura i la educació. Els materials per anar a escola, els llibres de text, les novel·les, ... tot son elements que es recorden clarament de la infantesa, per la importància que tenen i que en el cas de la tenda de Fidel, son molt clars per a la ment dels morellans

El Sexenni i l’Anunci també ha tingut en ell un dels elements típics i tòpic en el seu funcionament. Gastar els llibres que tenia a l’impremta per inspirar als veïns a fer els seus dissenys, han segut elements recurrents de les fredes nits morellanes de “fer carrer” o “fer carrossa”, on el paper i el confeti que ell subministrava cobraven el seu valor els dies més grans de les nostres festes.

Fidel Carceller El seu caràcter afable, converteix en els estius morellans al seu comerç en punt de trobada evident de la intel·lectualitat morellana i del món cultural. Sergio Beser, Teudo Sangüesa, Manuel Grau, Milián Mestre,... son noms que ens donen projecció de Morella al món i que no era complicat trobar-los a la impremta de Fidel comprant el diari i fent la xerrada amb el seu amic Fidel parlant de mil i un temes.

Els Amics de Morella i Comarca, van gastar durant molt de temps el local de Fidel per poder editar el seu butlletí i fer eixes publicacions tan importants per conèixer tot tipus d’estudi sobre la nostra zona, amb la serietat que les firmes dels articles publicats anaven sent col·locades lletra a lletra de ferro en les innumerables publicacions.

La seua privilegiada posició, feia també de Fidel un element essencial de l’arxiu bibliogràfic de tot allò que tenia alguna cosa a veure amb la nostra ciutat. La reedició de “Morella i sus aldeas” de José Segura Barreda, les miniatures fetes per dibuixants de diverses èpoques que il·lustraven la revista Vallivana o qualsevol llibre i estudi que es fera, tenia en Fidel Carceller l’espai físic d’on trobar moltes de les fonts gastades per els estudiosos per tal de fer la gran quantitat de material cultural i intel·lectual que hi ha de la ciutat.

Una de les seues aficions, la fotografia, i que va iniciar des de molt menut, ha permès que Fidel disposara d’un dels fons fotogràfics més importants de la nostra ciutat i que es puguere acudir a ell en nombroses ocasions per tal de fer multitud de publicacions, postals o edicions il·lustrades de temes de la nostra ciutat.

Ànima mater de la Penya la Pinta, que enguany ha celebrat el seu 50 aniversari, i que tenia en Fidel un dels seus màxims exponents, quant tots els 15 d’agost sortien al carrer a celebrar amb els morellans i morellanes la seua festa de joia i fraternitat entre gent de la mateixa edat i que han segut referència per a aquells, que han volgut fer festa, i fer amics, bons amics que perduren pel pas del temps, i que avui lamenten junt a la resta del poble morellà la seua prematura desaparició.

Son molts anys de Fidel a Morella. Un morellà de tota la vida, conegut dins i fora de les seues muralles des del seu menut mostrador de comerciant, i testimoni del pas del temps i de la gent de generacions i generacions que tenen i han tingut a Morella el seu espai de treball i de construcció de vida.

Julián Pastor

E

s pot dir que en la persona de Julià Pastor Amela es creuen les grans vessants de Morella en el seu esdevenir històric. La importància de la societat civil, forta, cultivada i amb perspectiva, que té clar cap on te que anar la ciutat per a ser referència de prosperitat i cultura, es combina amb la importància de les fites que amb caràcter religiós han marcat des de sempre el calendari festiu morellà.

Julià Pastor es clar referent de eixes dos grans constants, la civil i la religiosa. Va nàixer a Morella fa més de 93 anys. Va estudiar al seminari, on va adquirir els coneixements acadèmics, musicals i culturals que hi ha que reconèixer-li en qualsevol moment de les coses que fa i que li van permetre convertir-se en una persona formada i de cabdal, i que tant ha deixat a la societat morellana que avui li reconeix la seua trajectòria.

Director de la caixa d’estalvis de Castelló a Morella, treballant amb gent tant ben recordada com Placido Milián, per les oficines del carrer Marquesa Fuente el Sol, ha passat molta gent, representativa d’una Morella en la que les oficines de la caixa suposaven un gran moviment de capital econòmic i humà de una Morella que centralitzava l’activitat d’una comarca que tenia més població, més indústria i més diversificació en el teixit econòmic.

En altres moments, com a regidor de l’ajuntament de Morella, Julià ha demostrat igualment el seu esperit de treball en favor de la ciutat que el va veure nàixer.

42

Cal remarcar que juntament amb Fidel Carceller (pare de Fidel Carceller Amela), van revitalitzar i modernitzar la festa dels Bous de Sant Roc al setembre dels anys 1953, 55 i 56, així com de les festes del Roser del mes d’octubre dels anys 1955 i 56.

Igualment, i en el mateix aspecte lúdic, cal destacar l’afició de Julià Pastor per la pesca fluvial, afició compartida amb molts dels seus companys i amics de l’època i que li va permetre passar moments molt divertits i algun que altre campionat provincial de Pesca.

La regència de l’administració de Loteria del carrer Juan Giner, oberta per l’avi Rafael al 1917, a la seua casa familiar, també es un dels grans referents en la vida de Julià Pastor, una persona que va tenir que fer-se càrrec en solitari tempranament de la seua nombrosa prole. Primer ajudant a la seua germana Domi Pastor, després substituint-la fins que va traspassar-la a la seua filla Maria Jesús. Moltes poblacions de la comarca dels Ports, Maestrat, Matarranya i encara més llunyanes s’han vist beneficiades per la sort repartida en l’administració de loteria de Morella i que ha donat nombrosos i importants premis a la nostra gent.

Una de les fites més importants de la vida de Julià Pastor la trobem quant a l’any 1980 es nomenat per l’Ajuntament de Morella Administrador del Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, càrrec que ha ostentat fins als moments actuals en que ho segueix fent amb plena vigència i vigor. El seu nomenament com a administrador no es a sols una fita en la vida de Julià Pastor, sinò que es tot un referent en el esdevenir de la devoció vallivanera i de tots els actes que envolten a la nostra patrona,

i que esperem que dia a dia continue sent motiu de goig i de futurs reconeixements a la persona del senyor Julià.

La organització de la Rogativa, que ha anat adaptant-se amb el pas del temps, unes vegades per ser més fidels a la tradició, altres per a permetre millores evidents en la seua realització, tals com el recorregut i les seues variacions, l’edició del llibret de la rogativa o la incorporació de la dona a la normalitat de les celebracions diverses, son elements que hi ha que mencionar, com a importants èxits de la seua gestió.

El manteniment del Santuari, amb tota la dificultat que això suposa per la gran quantitat de construccions que envolta també ha segut una de les coses que caracteritzen la seua administració. Poc a poc, però de forma invariable i constant, els edificis han tingut durant tots estos anys gran quantitat d’intervencions, unes més importants i altres més puntuals, per a aconseguir que Vallivana i el seu entorn continuen sent un dels referents de la vida morellana i que cada Rogativa, es pugue gaudir del Santuari en plenes condicions per celebrar any enrere any la celebració anual d’homenatge a la patrona.

Els intents continus de Julià Pastor de tornar a l’ermitori de Vallivana el seu esplendor barroc ha segut aconseguit amb diferents intervencions i aportacions i evidencien la importància de una gestió insistent i continuada en el tractament del patrimoni que envolta el santuari.

Els moments més importants de la nostra patrona, al Sexenni també han tingut una constant del senyor Julià que ha estat sempre aportant plantejaments i millores a les celebracions que cada sis anys fem en honor de la patrona, i que han permès que es pugueren celebrar les festes més importants i rellevants de la seua història, tals com el 50 Sexenni.

Un altra de les fites Sexennals per les que hi ha que recordar la intervenció de Julià Pastor es l’organització, per nomenament municipal, molt abans de ser designat administrador, a l’any 1960, de l’Associació de portadors de la penya Gran de la mare de Dèu de Vallivana, amb motiu de la celebració del Cinquantenari de la Coronació de la Mare de Dèu.

La seua facilitat en la composició literària tenen a Julià Pastor Amela com a autor de nombroses peces, destacant les poesies dels peregrins, les del carro triomfant del Gremi de professions, Indústria i Transport o la redacció dels discursos que en festes es porten a terme en l’entrada de les colònies, el discurs del Clero en l’entrada de la Mare De Déu i tants i tants altres moments festius. Entre totes, correspon destacar “Primer dissabte de maig”, conjunt de poesies que composen un llibre editat ja fa uns anys per l’Ajuntament de Morella i que ha servit també per localitzar temporalment aquest esdeveniment central del calendari festiu morellà.

pogut perdre pel pas del temps i a que a dia d’avui, podem tornar a gaudir els morellans i morellanes de les noves generacions.

Un morellà de referència, amb clara i inequívoca vocació de servei a la seua ciutat i a la seua gent, i que encara té molt a dir en la recuperació de tradicions i de realització de celebracions a la nostra ciutat.

La seua activitat a la vida social i cultural de la ciutat no para aquí.

La seua participació en nombroses edicions del Festival de Música de Morella, baix la batuta del mestre Ricardo Miravet, ens mostren la veu d’un tenor per al que el pas dels anys encara no fan mella per mostrar-nos les vibrants peces dels grans autors de la música barroca clàssica.

En altres ocasions, la seua memòria i la seua capacitat de descriure les coses que es vivien a la Morella que ha viscut durant tota la seua vida i d’aquelles coses que a ell li va contar la gent que ja no està entre nosaltres l’ha convertit en essencial cronista de la vida de la ciutat i recuperador de tradicions que per diverses circumstancies s’han

43

Mans Unides

L

’organització “Mans Unides” va nàixer al 1955 quant començava a aparèixer una major consciència pels drets socials i el que suposa el problema de la fam al món, després de l’aprovació de la Declaració dels Drets Humans. El lema que va adoptar la organització que es va difondre per tot el món va ser “Declarem la guerra a la fam”.

A Morella, aquest missatge va calar bastant prompte.

Maïta Antolí i Conxa Gisbert, amb inquietuds socials reconegudes i mogudes per la voluntat de lluitar contra la injustícia que suposa la fam al món, van plantar, tres anys després, l’arrel de Mans Unides a Morella, començant un gran camí de solidaritat que perdura al nostre temps.

L’esforç de Maïta i Conxa es va centrar en aplicar el lema de declarar la guerra a la fam. Va caldre un gran esforç de motivació a la població morellana per tal que es sumaren al gran esforç econòmic dels projectes de la seua organització. A més a més, van col·laborar en multitud d’actes dins i fora de la parròquia per tal d’obtenir fons d’ajuda.

44

Després de 50 anys, els sopars de fam, més de cara a la parròquia, i el “festival de la fam” per a tot el poble, suposen cada any un gran desplegament de persones participant en el mateix, que mostren la solidaritat dels morellans i morellanes amb aquells que ho necessiten. Estos esdeveniments són demostratius de la vigència i força d’aquell lema de l’any 55 i que a dia d’avui mereix el reconeixement i respecte de tota la ciutadania.

Societat Esportiva Espemo L

a Societat Esportiva Espemo es una de les associacions que aglutina major nombre de socis a Morella.

Més de 100 persones de totes les edats comparteixen la seua estima per la natura amb la realització de diferents activitats relacionades, com escalada, espeleologia, muntanyisme o barranquisme.

L’associació va néixer l’any 1984, quant gent provinent de Creu Roja i de l’antic centre excursionista de Morella es reuneix per tal d’iniciar una aventura que es pionera a la província de Castelló i que ha portat molts èxits a l’esport morellà, l’espeleologia com a esport i activitat que portar a terme a la nostra ciutat.

Treballs sobre la orografia de la nostra terra i fites importants per al coneixement del nostre terme han tingut des d’aleshores un referent essencial en el treball i activitats portats a terme per aquest grup d’esportistes. Sense els seus treballs, Morella tindria encara pendent l’assignatura de conèixer el seu subsòl i les seues grutes i

accidents geogràfics naturals, amb rigor i voluntat d’estudi i divulgació, encara que queda recorregut per fer.

Igualment, el nom de Morella projectat en diversos llocs del planeta, tan emblemàtics com l’Aconcagua o el Kilimanjaro o tan recòndits com Papua, un dels logros esportius més importants de l’espeleologia recent amb noms com Palmarito, Chimborazo i Shi Lin continuen fent de la societat esportiva Espemo entitat puntera dels esports de muntanya a la nostra Comunitat Autònoma i que permeten augurar noves i properes cimeres que porten a la nostra gent i la seua afició al cim de l’esport que combina igualment, el risc i la fortalesa física com l’amor i respecte al medi ambient d’aquells que hi participen.

Turisme

Premiats en la VI Festa del Comerç La VI Festa del Comerç dels Ports culminava amb el reconeixement als empresaris i el lliurament dels Premis anuals del Comerç a les iniciatives més destacades.

Tejidos Antolí obtenia el premi Comerç en Historia, reconeixement als prop de 70 anys de tradició comercial a la Ciutat de Morella.Tres generacions

Guardonats en la festa del Comerç

El premi al Disseny i la Innovació va recaure enguany en Casa Masoveret – La Tienda de los Jamones. En aquest cas es reconeixia la seva nova aposta comercial, però també hagueren pogut obtenir el premi d’Història ja que Casa Masoveret porta 75 anys donant servei als seus veïns.

tot l’entorn del Colomer en la transformació de l’ ermita i el mas en Restaurant i Hotel Rural.

Alfredo de la Figuera

46

Vallivana Antolí i Bernabé Sangüesa

Manolo Pasqual, Mª Carmen Viñals, Ivana Pasqual i Rebeca Pasqua

de comerciants des de que en 1940, just després de la guerra, Marcos Adell obrire la seva tenda de teixits al carrer Sabateria. Allí els nuvis anaven a encomanar els calçotets i camises per l’aixovar, que es confeccionaven en el mateix establiment. Ara és la seva neta, Mª Valli Antolí, que continua en la tradició comercial.

Finalment el guardó a l’empresa emprenedora va ser per a Alfredo de la Figuera per les diferents iniciatives que ha portat endavant des de que decidire instal·lar-se a la ciutat de Morella. En aquest sentit destaca l’empresa de Helicicultura, encara que en aquesta ocasió, per tractar-se de premis al gremi del comerç, es destacava la millora de

Un projecte que, segons va anunciar, no acaba ací i es completarà en un espai per a la pràctica de l’ hípica i un altre per a la pràctica del golf. L’aposta pel comerç de qualitat dels empresaris de la zona s’ha convertit en un referent per a molts altres municipis turístics d’interior, i Comunicacions dels Ports, el Patronat de Turisme, i l’associació Assetmico van creure convenient reconèixer este esforç del sector comercial.

Per altra banda, també es va celebrar el sorteig de tots els regals que enguany han ofert els establiments col· laboradors per agrair la fidelitat dels seus clients.

Turisme

Nou plànol turístic

El format triat és ideal per al seu ús i consulta durant el passeig per Morella

Inauguració de Morella la Vella

Han estat inaugurades les obres de restauració del mas de Morella la Vella. Al mas, que data del segle XV, situat a 6 Km. de Morella, es troben les pintures rupestres i les restes del poblat ibèric. La forma del mas és singular, ja que aprofita per a la seva construcció un forat natural en la roca. Per a més informació en quant a la visita de l’indret, el telèfon disponible és el 964173051.

Aventura 4x4 Toyota

L’empresa automobilística japonesa Toyota, mitjançant la seua delegació de España, va realitzar els dies 13 i 15 d’octubre per les carreteres de la comarca la presentació de la gamma 2008 de models tot terreny 4x4. Va escollir estes terres pel paratge junt a les possibilitats que aporten per provar els vehicles.

Morella

El Patronat Municipal de Turisme va decidir crear un nou plànol turístic de la ciutat de Morella amb la informació més rellevant d’interès turístic.

Els plànols es reparteixen a l’oficina de turisme, comerços i restaurants de la localitat. Els llocs d’interès estan emmarcats en cercles on apareix una petita descripció per tal de situar al turista en la història del monument.

Octubre - gener 2008/09

El plànol facilita la localització dels principals punts d’interès turístic

47

Turisme

Presentació del Pla Estratègic de Turisme El Patronat de Turisme de Morella va decidir dur a terme l’elaboració d’un Pla Estratègic per al sector turístic de la ciutat amb la finalitat de millorar l’oferta i rentabilitzar al màxim els recursos de que disposa. El pla ha estat elaborat per la Universitat Politécnica de València i dirigit per Javier Gallego i Estefania Osorio.

48

Mitjançant diverses reunions, enquestes i demés ferramentes de treball amb els empresaris turístics, el Pla es va presentar al recentment inaugurat refugi de Pereroles. L’objectiu es treballar per a construir el futur de Morella com a un destí turístic basat en la seua gran riquesa patrimonial, cultural i mediambiental i amb una posició de liderat consolidada, al mateix temps, que siga una ciutat on es gaudisca d’un elevat nivell de qualitat i benestar ciutadà, harmonitzant la convivència entre turistes i residents per a assolir el respecte als valors culturals, socials i naturals que defineixen la seua identitat.

Javier Gallego, amb empresaris del sector

Entre tots els membres del Patronat de Turisme es va decidir que el posicionament devia ser que “Morella ha de ser un destí amb una elevada concentració espacial de recursos patrimonials-culturals i naturals de fàcil accessibilitat, amb un ambient social segur, amigable i acollidor i amb una adequada relació qualitat-preu”.

El Patronat ha constituït una comissió per supervisar la posada en marxa de cada actuació definida per aconseguir els objectius i la visió que s’ha definit en el diagnòstic.

Hector Alterio, actor

La pel·lícula “Amanecer de un sueño”, del director valencià Freddy Mas Franqueza, rodada la passada tardor a la ciutat de Morella, ha guanyat el premi del públic del Festival Internacional de Cine de Mannheim-Heidelberg (Alemanya). El film convertia en plató natural molts indrets de la capital dels Ports.

Concentració vehicles antics

El Pla dels Estudis era el marc on estave exposada una col·lecció de vehicles antics l’1 de novembre

Sandra García i Miguel J. Benages

El dia 28 de novembre el cupó va sortir a la venda amb l’estampa de la Basílica Santa Maria la Major de Morella. L’ONCE amb aquesta iniciativa realitza el seu particular homenatge al Cantar del Mio Cid del qual es compleixen 800 anys, i promocione l’itinerari turístic-cultural de “El Camino del Cid”. La presentació a Morella va estar a càrrec de Juan Carlos Morejón, subdelegat territorial de l’ ONCE a la Comunitat Valenciana; Miguel Àngel Sánchez, Conseller Territorial de l’ ONCE a la Comunitat Valenciana; Miguel J. Benages, Director de l’Agència Provincial de l’ ONCE a Castelló i la regidora de turisme de l’Ajuntament de Morella, Sandra García.

Morella

Premi per a Morella al “Amanecer cupó de de un sueño” l’ONCE

Octubre - gener 2008/09

Turisme

49

Turisme

El Patronat de Turisme lliura el premi a l’Institut Ramon Llull El director, Josep Bargalló, va estar l’encarregat de replegar el guardó El Patronat Municipal de Turisme fa entrega cada any del guardó a aquelles persones, entitats, col·lectius o associacions que en el seu treball diari han contribuït a la promoció turística de la ciutat.

En esta ocasió l’homenatjat va estar l’Institut Ramon Llull. El director de l’Institut, Josep Bargalló i Valls, va replegar el premi en representació d’esta institució. Com destacava l’alcalde de Morella, Joaquim Puig, amb aquest guardó es pretenia lloar la important tasca que està duent a terme l’Institut Ramon Llull per a la difusió de la llengua catalana, i més concretament per haver convidat a Morella a participar a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, on la Cultura Catalana va ser la convidada d’honor.

50

La Fira del Llibre de Frankfurt, que es va celebrar del 9 al 14 d’octubre de l’any passat, va tindre com a convidada d’honor a la Cultura Catalana.

Una trentena d’autors valencians participaren en aquesta fita mundial del sector editorial convidats per l’Institut Ramon Llull. Si bé el govern valencià, a diferencia del balear, va estar absent d’esta cita d’una manera oficial, els governs municipals de les poblacions valencianes de Gandia, Sueca i Morella van acudir gràcies al conveni de col· laboració que van signar amb l’Institut Ramon Llull.

Sandra García, Ximo Puig, Josep Bargalló i José Luís Querol

Més de 200 actes entre conferències, xerrades, exposicions, música, converses, teatre,... van omplir de cultura la Fira del Llibre. Editors, escriptors i totes aquelles persones lligades al món literari es donen cita en esta important mostra a nivell mundial.

La presencia de Morella al stand institucional va suposar una plataforma de promoció molt important per a la ciutat, de fet es van repartir uns fullets turístics traduïts a l’alemany que despertaven l’interès dels assistents per la nostra terra. L’alcalde es va desplaçar fins a Frankfurt per a representar a Morella durant els dies que va durar la Fira del Llibre.

Els tríptics per a la Fira de Frankfurt, amb un disseny original e innovador, pretenien donar una visió fidel i atractiva del patrimoni morellà. Els fullets tenen un disseny diferent, amb el relleu de la silueta de Morella. Les fotografies escollides van ser la dança de la mort, el carrer porticat de la plaça, el campanar de l’església de Santa Maria, i també alguna representativa de la gastronomia de la zona. El follet també inclou un mapa de localització, on Morella destaca amb lletres de gran tamany.

Turisme

En l’acte de lliurament, el president d’Assetmico, José Luís Querol, va agrair la decisió de comptar amb Morella per a la Fira de Frankfurt “ va ser una oportunitat magnífica per a donar a conèixer esta zona en un espai tan interessant.

Agraïm la sensibilitat mostrada que en massa ocasions no trobem en les autoritats autonòmiques del nostre territori”.

La relació de Morella amb l’Institut s’ha vist reforçada recentment amb la signatura de l’adhesió a la Fundació Ramon Llull, entitat creada per a treballar per la difusió de la llengua i la cultura catalanes a l'exterior. L’objectiu es intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la llengua i cultura de l’àmbit catalanoparlant a l’exterior, des dels orígens fins avui, i en totes les seues modalitats i formes d’ expressió.

Morella ha estat la primera de les ciu-

tats valencianes en aprovar la seua adhesió a la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, amb la què s'incorpora al patronat d'esta Fundació.

Josep Bargalló va agrair el reconeixement de la Ciutat de Morella i va apuntar alguns dels compromisos adquirits per l’Institut Ramon Llull per a consolidar la relació de la Institució amb la capital dels Ports. Morella serà seu permanent d’un curs de doctorat

de professorat català dels cinc continents, segons anunciava el president de l’Institut Ramon Llull a l’acte de lliurament del Premi Patronat de Turisme de Morella . El responsable de l’Institut Ramon Llull també va mostrar la voluntat de col·laboració per a qualsevol iniciativa del consistori o de l’associació d’empresaris turístics, i va oferir com a suport les diferents seus internacionals en les que compta el Ramon Llull.

Morella

Octubre - gener 2008/09

Aquests tríptics dissenyats per a la promoció turística de Morella es pretenen repartir en propers esdeveniments a l’Oficina de Turisme, indicats per a visitants d’altres països, i també per als de les diferents regions de l’estat, que desconeixen la zona.

51

Promoció Económica

Propostes per a la millora del transport públic a Morella

Morella demana transport públic a Castelló i Vinaròs els 365 dies de l’any L’Ajuntament de Morella va presentar una sèrie d’observacions i suggeriments a la proposta de modernització del transport públic a Morella realitzada per la Generalitat. Este informe arriba després que l’entitat municipal demanara reiteradament una solució per al greu problema del transport públic a la nostra comarca. No obstant, encara que Morella, com indica l’estudi, és l’eix neuràlgic de les comunicacions comarcals, no s’han tingut en compte les principals demandes manifestades i el consistori ha manifestat el seu disgust.

La regidora de turisme, Sandra Garcia, va presentar al ple els suggeriments de l’Ajuntament de Morella per al Pla de Transport Públic.

52

Pel que fa a la connexió Morella-Vinaròs la proposta de Conselleria d’Infrastructures i Transport és de posar una línia directa durant tres dies a la setmana. El consistori morellà s’oposa totalment a aquesta alternativa i proposa la connexió directa amb Vinaròs tots els dies de la setmana, inclosos els caps de setmana, per a tindre un accés total als serveis mèdics i adminis-

tracions i, a més a més, una bona connexió amb les línies de tren. Pel que fa als serveis mèdics es demana que el transport sigue subvencionat per a els desplaçaments que es realitzen per temes de salut.

En quant a la connexió MorellaCastelló, la Conselleria proposa deixar les línies tal com es troben actualment, però afegir la connexió amb l’aeroport. Al respecte, l’Ajuntament proposa incloure una línia “llançadora” per agilitzar el viatge i que aquesta nova línia circule tots els dies de la setmana, dissabtes i diumenges inclosos. El principal motiu tant d’ampliar aquesta línia com la de Vinaròs és atendre les necessitats dels estudiants, i, a més a més, es demana que siga subvencionada tal i com es fa actualment amb la línia de Sant Mateu-Castelló. Un altre objectiu fonamental és recolzar l’ important sector turístic de la zona i facilitar l’accés dels turistes a les nostres poblacions.

Pel que fa a Xiva, Ortells, la Pobleta i Herbeset es demana que hi haja el mateix servei que proposa la Generalitat, tan sols per a Ortells: incrementar a dos les sortides des d’Ortells i a 3 des de Morella al dia. En quant a les connexions intracomarcals l’Ajuntament ha manifestat el desig de col·laboració amb tots els municipis per tal de millorar la comunicació per carretera.

L’Ajuntament de Morella també manifestava la necessitat de millorar les parades d’autobús mitjançant la col· locació de marquesines per a protegir la gent de les inclemències del temps, sobretot a Ortells.

La Mancomunitat dels Ports també va presentar una moció al ple per tal de recolzar la proposta morellana de millora del transport públic a la comarca.

Inici del Taller Tierra de Encuentros II

L'Ajuntament de Morella, després dels positius resultats obtinguts pel curs d'atenció al client per a comerços realitzat per la càmara de comerç de Castelló, va decidir sol· licitar una ajuda per a la realització d'un Pla d'Acció Comercial.

En la clausura del Taller Tierra de Encuentros I, es valorava molt positivament l’experiència al tractar-se d'un Taller suprarregional i fer-se les pràctiques pels 24 pobles.

Després d'un any de formació i pràctiques dels 32 alumnes amb els seus professors, 11 alumnes ja tenen un contracte de treball.

Estratègies per a dinamitzar l'important sector comercial de la localitat

Un Pla d'Acció Comercial (PAC) constitueïx un dels principals instruments per a dinamitzar les àrees comercials urbanes. Els PAC comprenen la realització d'un complet diagnòstic sobre la situació de l'activitat comercial del municipi des d'una perspectiva integral que compren aspectes sociodemogràficos, econòmics i urbanístics.

A partir del diagnòstic es defineix un model comercial per a la ciutat que es pot aconseguir amb la consecució d'una sèrie d'objectius estratègics que al seu torn s'articulen en actuacions concretes.

32 alumnes distribuïts en dos especialitats: ajuda a domicili i serveis d’informació

Ximo Puig amb Jaume Antich, gerent de la Mancomunitat i membres del Taller d’ocupació

La Conselleria d'Indústria, Comerç i Innovació li va concedir una ajuda a l'ajuntament per un import de 16.800 euros per a la posada en marxa del pla. El Consell de Càmares de Comerç, Indústria i Navegació (Oficina Pateco) serà l'encarregat d'implementar el projecte a la ciutat de Morella.

En la segona edició d'aquest projecte elaborat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia de 12 mesos de durada, hi haurà un total de 32 alumnes-treballadors en 2 especialitats: 24 d'Ajuda a Domicili i 8 de Dinamització de Serveis d'Informació i Atenció Ciutadana. A més hi ha 6 persones en la part de formació i funcionament del taller.

De moment s'ha firmat el conveni entre ambdós entitats per tal de començar el treball de camp, que consistirà en la descripció del cens dels establiments comercials, dinàmiques de grup, enquestes i l’anàlisi urbanísticcomercial pormenoritzat de cada un dels eixos comercials del municipi.

El projecte té un àmbit interregional que abarca els 24 pobles de la Mancomunitat i, per tant, els alumnes i els professors seran dels mateixos. Els municipis on s’impartirà la formació són: Alcanar, Benicarló, Morella i La Galera. I, a més, totes les pràctiques de les dos especialitats es realitzaran, atenent un calendari de necessitats pels diversos pobles de la zona.

Noves bosses del comerç morellà

Es va constituir el Grup Mixt de Treball del Taller (3 directors de l’INEM a Tarragona, Castelló i Terol i 3 Tècnics de la Mancomunitat) que van dirigir tot el procés de selecció, tant dels professors com dels alumnes-treballadors.

Morella

Proposta de Pla d'Acció Comercial

Octubre - gener 2008/09

Promoció Económica

53

Agricultura i medi ambient

Ajudes insuficients del programa PLAVER La electrificació rural suposa un cost molt elevat per als propietaris de les finques

L’Ajuntament manifestava la queixa al voltant de la circulació de vehicles de gran tonatge que destrossen el recent renovat asfalt del camí dels Llivis. El regidor d’agricultura recordava que pels camins rurals no poden transitar grans vehicles com camions, si no és amb l’autorització corresponent per tal d’arribar als masos per a subministrament de mercaderies, càrrega d’animals, etc.

La Policia Local està fent una campanya específica per tal de garantir el bon ús d’aquest camí.

A proposta del síndic d’Agricultura, Rafael Pallarés, el ple de l’Ajuntament de Morella celebrat el 13 de novembre va aprovar la moció referida a la utilització del programa d’ electrificació rural.

L’energia elèctrica és un element bàsic fonamental per al manteniment de la xarxa productiva del sector agrícola i ramader, la modernització de les seues instal·lacions i l’adequació al mercat de treball del segle XXI. Tot i això, donada la gran dispersió dels masos en el terme municipal, la inversió que ha de realitzar el propietari de la finca per aconseguir l’energia elèctrica és moltes voltes inassolible econòmicament.

54

Les ajudes per a l’electrificació rural, PLAVER, finançades per fons de la Unió Europea a través de la Generalitat i Diputació son totalment insuficients. Encara que des d’ Europa és té una visió clara de la política de la creació d’estes ajudes per afavorir el desenvolupament de les zones d’in-

Pas indegut de grans vehicles pel recentment arreglat camí dels Llivis

terior, el Consell i la Diputació a l’hora del repartiment no prioritzen les zones més aïllades on la necessitat d’infrastructura elèctrica és més necessària i resulta massa car per a què, sense ajudes, els propietaris puguen portar a terme l’electrificació.

L’Ajuntament de Morella considera reprovable que estos fons, amb finançament

europeu, destinats a portar la llum a les zones disseminades que encara no tenen este servei, subvencionen també projectes d’electrificació en urbanitzacions o polígons industrials que no es poden considerar dintre de la filosofia d’este programa. La moció va ser aprovada per unanimitat dels grups municipals.

Agricultura i medi ambient

La Conselleria de Medi Ambient ha resolt atorgar el criteri de conformitat positiu a la proposta de declaració del Paratge Natural Municipal “Pereroles” en el terme municipal de Morella.

L’objectiu de la redacció del Pla Especial es l’establiment de les mesures necessàries per garantir la protecció del Paratge Natural Municipal de “Pereroles” ja que el seu conjunt de fauna i flora silvestres, es considera un bé d’important interès ambiental pels seus valors ecològics, científics i educatius.

En conseqüència, seran objectius prioritaris per al Paratge el foment de les actuacions positives, tant de iniciativa pública com privada, que tendeixen a la conservació, protecció, regeneració i millora dels recursos biològics vinculats a la fauna i flora silvestres i al seu disfrute per la població en general.

L’ús públic del Paratge, incloent en este concepte totes les activitats relacionades amb el disfrute ordenat, l’ensenyança i l’estudi dels valors ambientals i culturals, es considere una de les funcions prioritaries del espai protegit.

Morella

La sol·licitud rep el criteri de conformitat de la Direcció General de Territori i Paisatge

Octubre -gener 2008/09

Es sol·licita la declaració del Mont Pereroles com a Paratge Natural Municipal

55

Urbanisme i obres

El Portal del Rei canvia d’imatge L’Ajuntament de Morella millora este accés al poble L’entorn de la torre del Rei es l’accés al poble més descuidat, sent necessària una actuació. En aquest cas es disposa d’un pressupost de 200.000 euros, que comptaran en el 33 % de subvenció de l’Agencia Valenciana de Turisme a través del programa Millor.

L’actuació, segons explica el síndic d’obres, Rhamses Ripollés, ha consistit en eliminar els edificis de l’antic escorxador i els llavadors, que, segons els responsables municipals, no tenen cap valor arquitectònic o històric, amagant part del llenç de la muralla, que es vol destacar.

Estos edificis tenien l’inconvenient de la seua ubicació, la qual cosa feia molt dif ícil obtenir el permís de la Conselleria de Cultura per tal de poder restaurarlos i donar-los un nou us.

En qualsevol cas, el síndic apunta que es guardaran tots els materials interessants com poden ser les pedres dels llavadors, i es reutilitzaran els que es puguen aprofitar.

56

El projecte contempla la renovació del paviment, així com la construcció de terrasses amb parets de pedra, creant zones verdes, zones

de descans i d’aparcament de vehicles, que afavoriran la vista de la muralla. Per altra banda també s’eliminarà l’actual filat de la llum que passa per la muralla, millorant al mateix temps el subministre elèctric en eixa part de Morella.

L’Ajuntament de Morella també netejarà tots els bancals que es troben baix de l’accés i eliminarà la porta metàl·lica que es troba al costat del mateix portal.

Esta actuació forma part del programa d’actuacions que porta endavant el consistori per posar en valor el patrimoni de la localitat.

Urbanisme i obres

Els usuaris del Club de la Tercera Edat de la Casa Ciurana compten des de novembre amb una rampa per a facilitar l’accés a l’edifici. La rampa situada a l’entrada principal ha permès substituir les escales existents facilitant d’aquesta forma a la gent gran l’accés a l’interior on es troba situat el Club de Convivència de la Tercera Edat.

L’actuació realitzada ha comptat amb una ajuda de Diputació per a la millora de l’accessibilitat dels centres de la tercera edat. Des de l’Ajuntament s’intenta fer més accessibles els edificis públics, tot i les dificultats que presenta el nostre poble per tal de substituir les escales, respectant els valors patrimonials.

En aquest sentit, senyalava Rhamses Ripollés, síndic d’obres, durant els anys anteriors s’ha dut a terme una important millora de l’accessibilitat per als vianants mitjançant la col·locació de baranes en nombroses costes i carrers amb pendent de la localitat.

La il·luminació de la zona requeria una intervenció L’Ajuntament de Morella ha portat a terme diferents actuacions de millora de l’enllumenament públic al barri i camí de la Puritat.

En aquesta zona s’ha procedit a instal·lar més faroles i canviar les que no funcionaven. A més a més, tot el cablejat que sobrevolava les cases per la zona ajardinada comuna s’ha soterrat,

no sols per millorar la imatge de l’entorn, sino per evitar també el perill que tenia la rudimentària instal·lació per als veïns de la zona.

Restaurat el pont de la Costa Nogueral

Ja es podrà passar còmodament per aquest camí L’Ajuntament de Morella ha restaurant el pont de la Costa Nogueral. Este bonic sender que va des d’ El Beltran fins al barri Puritat es trobava tallat des de les últimes riades degut a que éstes es van endur el pont del barranc de La Penella. Els operaris de l’empresa municipal CISE han restaurat este petit pont amb pedra que li dona un aire rústic i medieval molt entranyable.

El pont permet el pas per damunt del barranc. Este camí s’anomena de ferradura perquè antigament sols es permetia el pas de gent amb matxos i mules. En temps

passats va ser molt utilitzat per la gent del masos d’aquesta part del terme per arribar fins al nucli urbà de la ciutat.

Octubre - gener 2008/09

La gent gran pot accedir més favorablement al Club de la Tercera Edat

Millores en el Barri de la Puritat

Morella

Rampa per millorar l’accés a la Casa Ciurana

57

Urbanisme i obres

Remodelació de la plaça de la Porta del Forcall Obra inclosa en el programa de millora urbana que està duent a terme l’Ajuntament de Morella

58

L’Ajuntament de Morella ha dut a terme les obres de condicionament de la plaça de la Porta del Forcall, que al tractar-se d’un punt molt transitat presentava una pavimentació molt deteriorada pel pas constant de vehicles.

Enllaçant amb la plaça Tarrascons, les obres van consistir en l’empedrat del carrer i la millora de la xarxa d’aigua potable i el clavegueram. Una imatge ja antiquada del carrer Porta de Forcall

Rhamsés Ripollés i Jose Luís Grau, cap de la Policia Local

Les obres van estar adjudicades a l’empresa Edycon, amb un pressupost de 114.339 euros, dels quals l'Estat va aportar 32.727 euros, la Diputació 29.023 i els 52.589 restants l'Ajuntament. El temps d’execució de l’obra va ser el previst de tres mesos.

Ripollés prenia la paraula per agrair als veïns la paciència tinguda durant el desenvolupament de les obres que sempre trastoquen una mica la vida quotidiana, però que ara seran els més beneficiats per l’actuació. L’alcalde va indicar que l’entorn de la plaça del Forcall estarà totalment rehabilitat amb l’arranjament de la torre del Forcall que es pretén dur a terme en properes actuacions per part del consistori. Com deia Puig, “Els carrers i les places són per a l’ús i disfrute dels veïns”. A continuació els nombrosos veïns que acudiren a l’acte es van desplaçar fins la Casa Ciurana on tenien preparat un petit aperitiu.

Morella

L'Ajuntament ha realitzat l'obra de la plaça del Forcall, dins del programa de millora urbana que desenvolupa al municipi el consistori municipal. La remodelació de la plaça de la porta del Forcall ha suposat la continuació a la millora de la plaça Tarrascons.

Octubre - gener 2008/09

Urbanisme i obres

El 21 de desembre l’alcalde, Ximo Puig, el regidor d’obres, Rhamses Ripollés, junt amb altres membres de la Corporació, van realitzar uns parlaments per tal d’inaugurar les dos noves places, Tarrascons i Forcall.

59 Una imatge ja antiquada del carrer Porta de Forcall

Urbanisme i obres

Cessió de terrenys dels antics trams de la N-232 Es va aprovar sol·licitar i acceptar alguns dels trams proposats pel Ministeri de Foment En el ple extraordinari del 30 d’octubre el regidor d’urbanisme, Rhamsés Ripollés, va informar sobre les reunions mantingudes amb la delegació a Castelló del Ministeri de Foment sobre temes relatius a la N-232.

En aquestes reunions el Ministeri va mostrar el seu interès en poder fer efectiva la cessió a l’Ajuntament de Morella de diversos ter-

renys i antics trams de la N-232, entre ells els que han d’ubicar el futur heliport sanitari. Són terrenys que estan compresos en els trams de carretera de VallivanaPont de la Bota i Morella Nord-La Pobleta. Estos no afecten a l’actual traçat de la N-232 i tampoc en el cas que hi haguera una futura ampliació, convertint-se esta en la A-68.

Dels trams proposats pel Ministeri els que sol·licitarà l’Ajuntament per a la cessió dels terrenys són els següents: Trams antigues corbes del Macareno Zona petjades de dinosaures Tram de l’antic pont p.km. 54 (abans de la Torreta) Trams baix de Santa Llúcia Tram aqüeducte i terrenys propers (zona futur heliport) Tram Font de Vinatxos Tram zona Observatori Astronòmic Trams zona Pereroles

60

Amb estes cessions s’agilitzarà el tràmit de la cessió del terreny de l’heliport, encara que, Ripollés apunta-

va que la reivindicació de la població seguirà sent la dotació d’una SAMU permanent a Morella.

Els trams i terrenys cedits podrien, en alguns casos, ser millor aprofitats i utilitzats per a camins, vies d’accés, zones de descans, miradors, en determinats moments per a zones d’aparcament, i, un d’ells per a l’esmentada ubicació de l’heliport.

Urbanisme i obres

Publicada l’aprovació provisional del tram de La Torreta-Morella Sud El govern feia públic l’anunci de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a la Comunitat Valenciana sobre l’aprovació provisional del projecte de traçat: “Condicionament i reordenació d’accessos.

Carretera N-232. Tram: Masia de la TorretaMorella Sud”.

D’esta manera començava el període d’un més d’informació pública del projecte, a fi que les persones interessades pogueren presentar les al·legacions i observacions que estimaren oportunes, sobre les circumstàncies que justifiquen la declaració d’interès general de la carretera i sobre la concepció global del seu traçat.

Tal mateix, es publicava la relació de béns i drets d'expropiació, la qual és necessària per a l'execució de les obres definides en el projecte de referència, amb

l'objecte que qualsevol propietari dels terrenys afectats poguera aportar per escrit les dades oportunes per a rectificar possibles errors de la relació de les dades publicades Per a facilitar la major informació possible, aclarir els dubtes que es pogueren plantejar i assessorar en la presentació d'al·legacions per part dels interessats, l'Ajuntament de Morella va prestar un servei d'atenció individualitzada per part de l'Enginyer de Camins Municipal en les oficines municipals. Així com, va introduir tota la informació necessària en l’apartat de la N-232 de la web municipal.

L'alcalde de Morella, Ximo Puig, informava de l'estat en el què es troba este projecte fonamental per al desenvolupament socioeconòmic de la zona. Les obres tindran en compte la possibilitat del desdoblament per

convertir-se en la autovia A-68. Des d’esta perspectiva es fan una sèrie de rotondes i vies de servei per millorar el traçat i la seguretat. El projecte està pressupostat en 20,7 milions d'euros, que tindrà un termini d'execució de menys de 2 anys segons informació de la Demarcació de Carreteres. En estos moments està en el tràmit previ a la licitació, i està ja aprovat per la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment.

Puig manifestava la satisfacció per part de l'Ajuntament de Morella davant la posada en marxa d'este tram de la N-232, ja que “les infrastructures viàries comporten un llarg procés d'execució degut a tràmits burocràtics, mediambientals i de la pròpia licitació, que a tots ens agradaria que es pogueren agilitzar, i més perquè és una carretera fonamental per a la nostra comarca”.

Morella

Octubre - gener 2008/09

Un pas més endavant en l'adequació de la N-232

61

Educació

Inici del L’Escola per a Adults es traslladarà curs de a l’edifici Bancaixa l’Escola per L’Ajuntament dinamitzarà la cultura i l’educació a través d’este espai

La Fundació Caixa Castelló i l’Ajuntament de Morella firmen un conveni per a la cessió de l’immoble situat damunt de les oficines de la sucursal bancària amb accés pel carrer Colomer.

Firmaven el conveni a la seu de Castelló, el president de la Fundació, Antonio J. Tirado i l’alcalde de Morella, Ximo Puig.

62

El immoble consta de tres plantes, la primera està dedicada a la biblioteca, la segona, ja va ser cedida en el seu moment a l’Ajuntament per albergar l’anomenat “Club” per a la realització d’activitats per als xiquets i xiquetes, i

una tercera planta, que abans de traslladar-se al nou Centre Lúdic i Esportiu Jaume I, estava dedicada al gimnàs.

La cessió a l’Ajuntament es per a quatre anys prorrogable i consta de la continuació de la cessió de la 2ª planta i inclou la 1ª i la 3ª planta, amb la finalitat de destinar-les a la realització d’activitats d’ iniciativa municipal d’interès general.

Segons l’alcalde, Ximo Puig, és un espai que permetrà augmentar el nombre de serveis culturals de a ciutat. Es pretén dinamitzar molt més la biblioteca i promoure l’hàbit de la lectura i

la recerca d’informació per aprofitar el fons bibliogràfic de que disposa la mateixa. En quant a l’espai que resta en la tercera planta, es pretén traslladar l’Escola per a Adults, que actualment comparteix espai amb la guarderia.

a Adults

Significatiu augment del número de matriculats El Centre de Formació de Persones Adultes dels Ports ha encetat un nou curs amb un significatiu augment de matrícula. A les classes regulades, alfabetització, secundària, valencià, informàtica, castellà per a immigrants i anglès, s’afegeixen tallers de manualitats que amb la col·laboració de l’Ajuntament de Morella solen comptar en molt bona resposta.

Així enguany es podrà aprofitar esta possibilitat per aprendre a fer bijuteria, puntes de coixí, etc. L’alumnat d’este centre ve de molts de pobles, ja que Centres de Formació per a Persones Adultes sols tenim aquesta escola, l’altra més propera està a Vinaròs.

Educació

El malestar es degut a la importància que dona l’Ajuntament a un edifici que no és només l’escola de primària, sinó que a més a més, es Premi Nacional d’Arquitectura i no s’entén que per part de la Conselleria d’Educació es deixe en unes condicions de conservació tan deplorables com les que determinats elements estructurals presenten. A dia d’avui i des de la seua inauguració, a principis dels anys 90, l’Ajuntament s’ha fet càrrec de quasi totes les intervencions de manteniment del col· legi, exceptuant una actuació de Conselleria relativa a les cobertes del col· legi, ja fa uns quatre anys.

La regidora d’educació, Palmira Mestre, explicava que en l’actualitat l’edifici presenta una sèrie de deficiències estructurals, apuntades a l’informe presentat per la coautora del projecte, Carmen Pinós, ja en l’any 2005, on recomanava la realització d’una serie de mesures urgents, per tal d’evitar el progressiu deteriorament de l’esmentat edifici.

Algunes de les intervencions que ha realitzat l’Ajuntament, complint amb la seua oblicagió de manteniment de l’edifici són les següents: pintura de la fusteria exterior i totes les aules de la planta inferior, canvi de vidres, reparació de la pista poliesportiva, col· locació d’un aparcabicis, neteja de la xemeneia, sala de calderes, filtres, dipòsits de sal i radiadors. Properament, instal·lació del cablejat elèctric i telefònic de la sala d’informàtica, a més de la col·locació dels diferents aparells, com ara, projector o pantalla.

No obstant, les actuacions que segons l’arquitecta Carmen Pinòs són necessàries, són inassumibles pel consistori donat el cost que suposa una reforma de la magnitud proposada, i que suposarien una quantitat que supera els 600.000 euros. Les actuacions ne-

cessàries també van encaminades a solucionar els problemes de “permeabilitat” que presenta l’edifici, tant a les façanes i les teulades com a les finestres.

L’Ajuntament demana a la Conselleria d’Educació que prenga les mesures urgents de millora proposades per l’informe de l’arquitecta Carmen Pinós en aquells indrets que suposen perills objectius per a la comunitat escolar així com detindre el progressiu deteriorament de l’edifici.

El ple ordinari del més de desembre i com ja s’ha fet en anteriors etapes, els grups polítics van consensuar novament la reclamació d’estes inversions per part de la Conselleria al Col·legi, i que es va tramitar per unanimitat.

Morella

L’Ajuntament de Morella manifesta el seu malestar sobre l’estat en que es troba el col·legi públic Mare de Déu de Vallivana i les continues reparacions que necessita l’immoble

Octubre - gener 2008/09

Protesta pel mal estat del Col·legi de Primària

63

Educació

Curs de Doctorat de la Xarxa Vives a Morella

1ª Plataforma Interuniversitària de la Premsa Comarcal i Local Els dies 28 i 29 de novembre, Morella va acollir el curs de doctorat de la Xarxa Vives d’Universitats.

La presentació de les jornades va ser a càrrec d’Estanis Alcover, president de l’associació catalana de Premsa Comarcal i Local, el rector de la Universitat Jaume I, Francisco Toledo i l’Alcalde de Morella, Joaquim Puig.

Morella va ser l’escenari de la creació de la Xarxa Vives l’any 1994 amb la signatura de l’acta de constitució de l’associació d’ universitats. L’Alcalde va mostrar l’agraïment a la Xarxa per organitzar cada any algun dels cursos programats a la localitat de Morella.

En esta ocasió es tractava de l’anàlisi de la premsa local de proximitat, que a més de ser una eina de comunicació fonamental ara i en el futur, implica també la important tasca de difusió de la llengua catalana.

64

Les jornades van analitzar l’estructura de la premsa comarcal als territoris de parla catalana. Les empreses, els grups, les perspectives. L’anàlisi del

sector per territoris: la necessitat de generar un major equilibri de l’oferta per tot el territori. La estructura econòmica i tecnològica de la indústria periodística comarcal. Del volum econòmic a l’oferta ocupacional. La premsa comarcal i local, la tecnologia i les possibilitats de inserció laboral.

Més de 40 assistents de les diferents universitats de la Xarxa i d’altres institucions catalanes participen en les jornades, que a més a més van gaudir de la localitat amb la visita guiada nocturna a càrrec de Pepila Milian, que el consistori va preparar per a que conegueren l’encant de la Morella il·luminada.

Els alumnes d’ESO dels Instituts de Secundaria de Morella i Benassal van gaudir de l’obra de teatre “The hound of the Baskervillles “ interpretada en anglès per la companyia “Forum Teatre” al Teatre Municipal de Morella.

Participació

Morella també es romanesa

Ja es la segona vegada que es celebra a Morella aquest fet històric, que commemora que l’ 1 de desembre de 1918. El vell Regne de Romania es va unir al vast territori de Transilvania, constituint així la gran Romania que coneixem avui, i de la que es compleixen 90 anys.

En aquesta ocasió, la treballadora del centre d’atenció als immigrants, Loredana Cristea ha aconseguit, amb unes quantes persones de la comunitat romanesa de Morella i comarca constituir un grup de cant per tal d’oferir cançons tradicionals del folklore romanès i unes nadales típiques, acompanyades pel també músic resident a Morella, Sandu.

Els tocs de ball els van posar els membres de l’associació dels Països de l’Est de Castelló, que van deixar un bon sabor de boca amb les danses i l’acordió solista que va posar al públic del teatre en peu per aplaudir els vibrants ritmes romanesos. Altres moments, com l’ oració recitada per altres membres de la Comunitat resident a Morella, també van agradar molt al públic, barrejat entre romanesos i espanyols, morellans tots, al fi i a la cap.

poder celebrar dies com éste i va professar la seua esperança de que en este temps de crisi l’Ajuntament de Morella va a treballar molt per mantenir la qualitat de vida de tots els

Acabat l’acte al teatre, es va procedir a la clausura per l’alcalde de Morella, Ximo Puig, el qual va manifestar la satisfacció del municipi per

ciutadans que resideixen a la ciutat, entre els que es troben, especialment, els romanesos, i que suposen quasi el 15% de la població morellana.

Abans d’anar a casa, la festa va tindre una part encara més lúdica, que va consistir en la degustació gastronòmica, entre la que destacaven els deliciosos “sarmale” i els preparats d’embotit i carn fets per a l’ocasió pel bar Stefy, regentat a Morella per nacionals romanesos, del que van gaudir tots els assistents.

Abans de marxar, s’acomiadaren tots amb un ball popular, en el que els corros i les polkes van permetre la participació de tots els assistents en reproduir la festa romanesa, tal i com es gaudeix a la terra d’origen, però aplicada a Morella dins la llotja gòtica de l’Ajuntament fins a altes hores.

Morella

Una gran festa de convivència. Eixe és el qualificatiu que els regidors de participació ciutadana i benestar social de l’Ajuntament de Morella, Ernesto Blanch i Malú Blasco, gastaven per a explicar els actes que entorn al dia nacional de Romania es van celebrar al Teatre Municipal i a la Llotja.

Octubre - gener 2008/09

La commemoració del dia nacional de Romania es converteix en tota una festa de convivència

65

Participació

Conferencia de Ximo Puig a Benicarló: “Riscs i oportunitats de la crisi” L’alcalde valora l’optimisme per superar la crisi El setmanari “Dissabte” va invitar a l’alcalde de Morella, Ximo Puig, per celebrar els “dotze més un” anys de vida d’esta publicació. La conferencia va estar moderada per Teudo Sangüesa.

La presentació de Puig va ser a càrrec del diputat del PSPV-PSOE, Adolf Sanmartín.

66

Puig va oferir una xerrada en el Mucbe en la que va exposar la seua visió personal sobre els motius que han desembocat en la compromesa situació econòmica mundial i que ve a denominar “la primera gran crisi de la globalització”. Quant la tònica generalitzada és mostrar una informació catastrofista del problema amb allò de “el pitjor està per vindre”, Puig va preferir projectar esperança amb els seus arguments “el pessimisme sols ens porta a la derrota col·lectiva”, va assenyalar.

L’alcalde de Morella veu en esta dif ícil etapa, “una oportunitat per reflexionar, aprendre dels errors i projectar un creixement més sòlid”. Encara que va confessar que “no hi ha solucions màgiques i que ningú sap amb certesa que va a succeir en els pròxims anys”, Puig manté que la clau està en “alliberar-se d’estereotips del passat que no han funcionat”. En este sentit va defendre la globalització, però modificant les seues bases, “és el futur, però deu de tindre principis socialdemòcrates”.

“Una oportunitat per reflexionar, aprendre dels errors i projectar un creixement més sòlid”

Després dels plantejaments globals de la crisi, Puig va centrar la seua exposició en les singularitats que afecten a Espanya i la Comunitat Valenciana.

“La crisi financera, el creixement de la factura energètica i el desequilibri de la balança econòmica els ha afectat més perquè basaven el

seu creixement en la construcció i en l’especulació immobiliària i no s’ha aprofitat l’etapa de bonança econòmica per invertir en educació, infrastructura i tecnologia, a la vegada que s’ha deixat de costat a la indústria tradicional pivotant el desenvolupament en la construcció i el turisme”.

Sobre la Comunitat Valenciana, Ximo Puig afirmava que s’ha convertit en “la comunitat autònoma més endeutada d’Espanya, s’han despilfarrat molts recursos públics i hem perdut competitivitat”. Va recolzar la seua argumentació aportant dades comparatives i estadístiques sobre desocupació, PIB, renta i salari.

Ximo Puig va participar en la jornada “La reforma del finançament local” a Madrid La jornada, organitzada per la Comissió Ejecutiva Confederal – UGT, va tindre lloc l’11 de desembre al saló d’actes de l’Escola Julián Besteiro de Madrid. L’alcalde va participar en la taula rodona acompanyat de Francisco Catalá, Conseller de Hisenda, Economia i Regim Intern de l’Ajuntament de Zaragoza; Manuel Robles, alcalde de Fuenlabrada; Dolores Agudo, alcaldessa de Velilla de San Antonio; Julio Lacuerda, Secretari General de FSP-UGT i Juan Sánchez Fernández, Secretari General de FESUGT.

El líder polític va finalitzar la seua intervenció reclamant un pla de salvament de tots els sectors productius, a la vegada que va proclamar i reivindicar una concertació cooperativa entre tots els agents socials, “sense partidismes”. I

Morella

La jornada va ser clausurada per Alberto RuizGallardón, alcalde de Madrid i Cándido Méndez, Secretari General d’UGT.

va concloure, de la mateixa forma que va començar, amb optimisme, “res tornarà a ser el mateix, potser, i això desitjo, serà millor”.

Extret de la revista “El Dissabte.

Octubre - gener 2008/09

Participació

Ximo Puig, Cándido Méndez i Alberto Ruiz Gallardón

67

Participació

Congrés de Comissions Obreres

El 23 d’octubre es va desenvolupar el congrés de CC.OO País Valencià a Morella, amb l’assistència de Joan Cifre i Encarna Barragan

Sessió del Consell dels Xiquets El 20 de novembre, Dia Internacional de la Infància

Congrés de CatalanaOccidente

Congrés d’oftalmologia

El 18 d’octubre tenia lloc el congrés d’oftalmologia, que va reunir a la ciutat de Morella a 60 participants, entre els que es trobaven metges de la Comunitat Valenciana, Sevilla i Valladolid

Congrés d’organització d’esdeveniments

El dia 20 de novembre, Dia Internacional de la Infància, es va aprofitar esta data tan assenyalada i el consistori de Morella va convocar una reunió del Consell dels Xiquets.

68

Els dies 10 i 11 de desembre l’empresa Catalana-Occidente va realitzar un congrés a Morella

El 26 de setembre la UJI traslladava la seu del congrés d’Organització d’Esdeveniments a Morella, més de 100 alumnes van assistir a les conferències

La nostra gent

Rubén Boix, protagonista als premis “Narci García”

Els productes artesans de Rubén Boix van ser els protagonistes dels premis “Narci Garcia”, un dels més prestigiosos en el que es podria denominar “moda tradicional” celebrat a Torrent.

La artesania de Ruben va formar part de la indumentaria d’alguns dels guanyadors en la categoria masculina, tant adult com infantil, i també dels premis atorgats als millors conjunts de vestits.

Des de Morella, es va participar amb l’aportació de faixes, mantes i bandoleres. Amb aquest fet es demostra que l’artesania morellana juga un paper principal dins del folklore valencià i fomenta la recuperació de les tradicions del poble, “antigament, la faixa era un element principal en qualsevol indumentària”, senyalava Rubén Boix.

Encara que les imitancions estan fent molt de mal al mercat tradicional.

Mostra de Joieria a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament

Joies i rellotges Garcia va tornar a encisar al públic amb les peces d’alta joieria de la mostra que per tercer any consecutiu va realitzar a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament. L’ambient creat en la Sala pels organitzadors era ideal per admirar les peces de joieria de marques com Lekios, Fossil o Breil.

Jorge García, organitzador de la mostra

Concentració de condemna per l’atemptat d’ETA

El 4 de desembre es va realitzar una concentració silenciosa davant l’Ajuntament per condemnar l’atemptat de la banda terrorista ETA que va perpetrar el 3 de desembre a Azpeitia (Guipúzcoa), on va assassinar a l’empresari Ignacio Uría Mendizabal.

Morella

Rubén Boix, tota una vida dedicada a la artesania

L’empresa dedicada a l’ elaboració de formatge tornava a guanyar un important premi. En aquesta ocasió es tractava dels premis Cincho, que junt amb els que entrega el Ministeri d’Agricultura, són els més prestigiós en l’estat espanyol. El formatge de cabra pasteuritzat, amb la clàssica forma de Formatge de Catí, va ser el guanyador, aconseguint la medalla d’or.

Octubre - gener 2008/09

“Quesos de Catí” guanyava el premi a Castilla-León

69

La nostra gent

Agustín Gasulla Borràs, el gran músic del tabal, ens va deixar l’1 de gener EN RECORD D´AGUSTÍ GASULLA BORRÁS (1948-2009)

No tinc el record clar de quant vaig escoltar per primera volta el tabal d´Agustí.

Pot ser fora a la Degolla, on el seu so poderós i precís era el toc d´eixida i senyal inequívoc de que ja se li valia a ensafranar-se de valent, o pot ser quant amb els seus amics de la penya “La Pinta” eixien amb els gegants i la cucafera a fer el cercavila i a tirar caramels, sempre amb la inseparable gaita de Miquel Ferreres.

Més tard quan ja tenia us de raó, recordo molt bé la degolla, la Processó del Corpus, la de la Mare de Deu d´Agost i tantes altres, tocant junt a Miquel Ferreres, Julià Pastor i Antoni Ortí.

70

Després va ser un dels meus mestres i la referència junt a aquests gaiters, de la música i de la tradició del gaiter a Morella durant molts anys, i mestre directament e indirectament de tots els tabalers posteriors, tant de Morella com dels de la colla de Castelló de la que va ser un dels fundadors, i transmissor del Patrimoni (que no tan sols son les pedres del castell) tradicional i musical de Morella.

Va mantindre amb tota precisió i puresa els tocs de tabal a Morella, que li havia ensenyat el seu Pare Julià, i que a bon segur de no ser per ell s´haurien perdut o deformat, i coneixia com a molt poca gent l´ordre i el protocol de totes les Processons i festes de Morella.

Membre d´una família musical, el seu bes-avi, Agustí “el gaitero” va ser el gaiter de Morella durant tota la segona meitat del segle i fins 1904 aproximadament, en que encara apareix als comptes de algun gremi “por tocar la dulzaina i tirar tracas”, aquest va ser el mestre de Joaquín Royo, iniciador de la nissaga dels garrafes.

La nostra gent

Que lluny estava de pensar que seria l´última volta que tocaríem junts.

Amb aquestes línies, vull retre-li un petit homenatge, no tan sols al tabaler o al music, no tan sols al mestre, si no sobretot a la gran persona que va ser Agustí Gasulla.

El so del seu tabal resta gravat en diferents discs, sobretot al de les tocates de Morella, això no es perdrà mai i el seu record tampoc mentres una generació, o varies, de gaiters i tabalers, el facen perdurar.

Vull acabar amb uns versos del poema de Julià Pastor Amela, Primer Dissabte de Maig, dedicat a la Rogativa on Agustí no faltava cap any al cor:

Files que, plenes, s´en van, La seva primera actuació com a tabaler va ser als dotze anys acompanyant a Antonio Martí Ramia “el ciego de Sorita” en una dansa, i anys després va tocar en alguna ocasió amb Miquel Ortí García.

Però serà en 1982 al grup que es va formar junt als ja esmentats gaiters i els tabalers Fernando i María Jesús Pastor i Jesús Royo en que va començar a tocar el tabal a totes les principals festes de Morella, cosa que va seguir fent fins que la malaltia li ho impedir, tocant tan sols els últims anys ocasionalment la Processó del Corpus i en la festa de la Penya “La Pinta”.

en lo físic a cormulls.

Mes jo veig els qui no estan, -si tanco un poquet els ullsen els buits que vaig contant, o en les veus de tó fornit que esta volta no han tornat, -i que faltaran seguit-, deixant-nos un cor mellat i l´altre cor dolorit

José Vicente Castel Ariño

Nova junta de l’associació Musical “Mestre Candel” L’assemblea ordinària de l’ Associació Musical “Mestre Candel” va tindre lloc el dia 30 de desembre, amb l’elecció de la següent junta directiva: President: Antonio Manero Vice-presidenta: Miriam Prades Secretària: Rocio Querol Tresorer: José Miguel Monfort Vocal 1: Sergio Segura Vocal 2 i arxiver: José Vicente Castel Vocal 3: Fernando Ripollés Vocal 4: Andrés Felius

Octubre - gener 2008/09

També va tocar amb la colla de Castelló, amb la que va fer una de les últimes actuacions a Morella en les festes sexennals de 2006, el dia dels Morellans Absents. Aquell dia l´última passada per la plaça amb la dansa d´Arts i Oficis, que jo tocava amb la gaita aquell any junt amb David Soro, la vaig fer amb ell tocant el tabal.

Vocal 5: Erika Esteve

Morella

Als 10 anys, Agustí ja tocava junt a son pare la caixa en la que aleshores era Banda Municipal i aixina va seguir fins 1971 en que va marxar a viure a Castelló, tocant ocasionalment fins 1976, i en 1974 va entrar en la Unió Musical Castellonenca (antiga banda de la creu roja).

71

Comarca

L’Ajuntament de Morella espera de la Generalitat propostes de futur per a la comarca dels Ports

La reunió dels alcaldes dels Ports amb el vicepresident de la Generalitat, Vicent Rambla, deixa molt obert el procés de negociació.

Positiva cautela o escepticisme constructiu. Eixes son les paraules amb les que l’equip de govern de l’Ajuntament valora els resultats de les negociacions portades a terme en els darrers mesos entre els representants de la Mancomunitat dels Ports i els responsables de les diferents Conselleries, per tal de tractar de donar un model de vertebració comarcal, després de que la Conselleria aprovara l’ampliació del Pla Eòlic Valencià a la nostra comarca sense tenir en compte cap criteri ni recomanació feta pels municipis del nostre territori.

72

Mentre per part del vicepresident Rambla i del conseller García Antón es volia posar enfasi en l’acord al que s’ha arribat en matèria de compensacions mediambientals i sobre l’augment del cànon sobre l’energia produïda de 0’90 a 2’50 €/kw, per a mostrar-lo com una prova de bona voluntat de la Generalitat cap als pobles d’interior, a l’Ajuntament de Morella es fa una lectura més matisada i ob-

Tesa Giner, Juanjo Palomo, Óscar Tena, Ernesto Blanch, Pep Gisbert, Ricardo Julián i Pep Prades a la casa dels caragols de Castelló

jectiva d’allò oferit en la reunió del 4 de desembre a la casa dels Caragols de Castelló.

Segons Ernesto Blanch, tinent d’alcalde de Morella i assistent a la reunió, els resultats de la mateixa no es poden qualificar d’èxit, donat que la Generalitat, no va oferir res nou del que ja es coneixia en els mesos

anteriors. Els alcaldes de la comarca ja s’havien posat d’acord en el repartiment d’unes compensacions que tenien unes quantitats establertes fa molt de temps i es la conseqüència legal de implantar els parcs eòlics a les nostres terres. L’únic que fa la Generalitat es aprovar eixe acord al què s’ha arribat pel consens propiciat entre les forces polítiques de la co-

Rambla i Garcia Antón amb els regidors i alcaldes de la comarca

marca, sense cap intervenció de la Generalitat.

En quant al cànon, hi ha que manifestar que es continua entenent insuficient i la xifra de 2,50 es queda curta respecte de les previsions fetes pels municipis dels Ports. De fet, l’alcalde de Morella i diputat autonòmic, Ximo Puig, ha presentat estos dies una moció al ple per demanar que el cànon arribe fins a 5 €/kw, per entendre aquesta quantitat molt més ajustada a la càrrega que per al nostre poble suposa tenir els aerogeneradors instal·lats.

A l’entendre de Blanch, la manca d’elements tan importants com els sanitaris van ser demanats a la reunió per a que es puguere fer alguna cosa, per exemple que es cree un centre d’especialitats a Morella, es concentren i faciliten les visites i desplaçaments de la nostra gent a Vinaròs o la oblidada promesa d’un hospital a Morella, passant per la sempre denegada SAMU 24 hores, converteix a la comarca dels Ports en una de les més desasistides en matèria sanitària.

La contestació a eixes peticions i recordatoris a la reunió van ser contestats pel silenci dels responsables autonòmics que no van voler en cap cas entrar a fer ni

cap valoració ni tan sols l’estudi de possibles actuacions en les diverses matèries que per part dels alcaldes els van manifestar, encara que van ser receptius a posteriors reunions amb els polítics de la comarca.

Per una altra banda, per part del diputat provincial dels Ports, Jose Manuel Gisbert, també s’ha manifestat l’interès que es té des de la comarca per tractar de do-

Millora camí de Sant Antoni de la Vespa

Per Gisbert

nar viabilitat als problemes que dins el context global de crisi pateix el sector ramader, i voler fer polítiques de recolzament del sector carnic. En eixe sentit, ha anunciat una ronda de converses amb diversos responsables per tal de conèixer en profunditat els problemes del sector i fer les propostes més adients, per tal que els responsables provincials i autonòmics es comprometen amb polítiques actives que ajuden a aquest element esencial de l’economia de la comarca.

L’Ajuntament de Morella va cedir el camí de Sant Antoni de la Vespa a la Diputació per tal que l’Ajuntament de Forcall pugués dur a terme les actuacions de millora, ja que es trobava en molt mal estat de conservació. El camí, encara que es troba en terme municipal de Morella, es transitat principalment per veïns de Forcall per a desplaçar-se fins a la capital.

L’ajuntament de Forcall va realitzar les obres de millora mitjançant una subvenció de la Conselleria d’Agricultura i l’empresa Renomar. Les obres van consistir en eixamplir el camí i adequar el seu asfalt.

Morella

Es van tirar en falta politiques actives en favor del territori: com inversions en infraestructures, educació i serveis. La promesa de fer dos residències a la comarca, ha manifestat el regidor, és de la primera legislatura de govern popular a la Generalitat (1995), i a Morella existeix un terreny propietat de l’autonomia per tal de fer una nova residència, que mai s’ha portat a terme.

El fet de que Rambla manifeste la voluntat de fer-la es té que qualificar de positiu, però, segons Blanch, “desprès de tretze anys d’incompliments, esperem que s’entengue el nostre escepticisme davant aquesta qüestió”.

Octubre - gener 2008/09

Comarca

73

Resum de l’any 2008 Regals:Import de les flors de la peanya de la Mare de Déu del dia del Corpus i del dia del rosari de setembre

Ingressos Lloguer del bar Venda de records Replegat als lampadaris Acapte per la ciutat Escolanet i caixa forta Guany Loteria de Nadal Plat baixada rogativa Per a un lampadari Replegat a la novena Plat de la festa d’Agost Venda d’atxes i farolets Donatius Venda de medalles Plat eixida Rogativa Interessos Per a llums perpètues De misses a Vallivana Replegat a la Dena de Muixacre Lloguer d’habitacions De passar la nit al santuari Capelleta Hostal Nou

Despeses 12.556,56 9.010,00 5.707,40 5.389,52 3.807,62 2.376,00 1.701,75 1.000,00 762,85 755,42 718,00 598,47 488,00 485,05 457,65 345,00 274,63 127,00 110,00 75,00 46,24

Assignació als ermitans Factura objectes regal Assegurances Rebuts EMSA 15 % de la venda de records Pastissets del dia de la festa Factura Obrer cuina del bar Pel compte dels lampadaris Emissoretes Rogativa Despeses de la novena Despeses de la peanya Medalletes Rogativa Bateria del grup electrogen Material de neteja Antena parabòlica Misses Rogativa i agost Segell de goma 15 % lloguer d’habitacions Butà Despeses bancàries

46.792,16

74

10.500,00 6.483,50 4.873,92 1.980,96 1.349,50 934,11 713,67 569,66 399,10 270,01 250,00 240,00 200,00 126,90 124,12 104,28 60,00 23,70 16,50 11,65 2,40

29.233,98

Saldo a 31 de maig 2008

41.170,49

Més ingressos 46.792,16

Menys despeses

29.233,98

Saldo a 30 de setembre 2008

Sumen 87.962,65

58.728,67

L’administrador, JULIAN PASTOR AMELA

Serveis municipals

Creació d'un Ecoparc

Els residus domèstics es podran portar a l'Ecoparc per al seu posterior reciclatge vistos en el municipi i es minimitza el problema dels residus que patixen totes les poblacions.

L'Ecoparc permetrà la recollida de residus procedents de l'àmbit domèstic, com a residus de xicotetes reparacions domèstiques, tubs fluorescents, residus voluminosos (mobles, electrodomèstics, etc.), i s’evitarà així la proliferació de punts amb abocaments incontrolats. D'esta manera es complementa els sistemes de recollida pre-

Planol de l’ecoparc

L’ajuntament rendeix homenatge als seus treballadors

José Julián Prats , treballador de la brigada municipal durant més de quinze anys

Manuela Querol va treballar a l’ajuntament els darrers 18 anys

Mercedes Candel, una vida dedicada a la música. Va exercir com a professora de l’Escola de Música Municipal des de la seva creacióció Tots tres rebien un diploma en agraïment de la tasca realitzada per motiu de la seua jubilació

Octubre - gener 2008/09

teixa han permès el condicionament de l'entorn i la possibilitat de construir l'Ecoparc en el mateix lloc.

Morella

En la sessió plenària de novembre, el regidor de l'àrea de Medi Ambient, Rafael Pallarés, va presentar el conveni amb l'empresa Teconma per a la construcció d'un Ecoparc a Morella. L'empresa serà l'encarregada de dur a terme el projecte i el posterior assessorament per a la gestió que es realitzarà per part de l'Ajuntament. La ubicació de les instal·lacions serà la parcel·la de terreny de propietat municipal situada junt a la depuradora, atès que les actuacions de millora realitzades en la ma-

75

S’inicien, per fi, els treballs de millora de la carretera Xiva-Morella L’Ajuntament va presentar continues demandes a la Diputació, responsable del vial.

Els serveis tècn i c s d e l ’Aju nt a ment de Morella estan treballant per a que els 100.000 euros d’aquesta fase es destinen als punts més urgents, per millorar aquesta via de comunicació. Després d’anys reclamant la millora de la carretera i de demanar explicacions sobre una partida de manteniment de carreteres de 100.000 euros d’aquest any 2008 que no s’arribava a fer, la Diputació rectifica i inicia les obres de millora de la carretera CV-117 Morella-Xiva.

76

Els serveis tècnics de l’Ajuntament de Morella i el regidor d’obres, Rhamsés Ripollés, han mantingut diverses reunions amb LUBASA, empresa adjudicatària de l’obra, per a concretar els treballs i aprofitar el millor possible la partida econòmica per solu-

cionar aquest any els punts més conflictius.

La carretera MorellaXiva és una via de comunicació que presenta greus deficiències en quant a amplada, poca visibilitat, ferm en molt mal estat, etc.

Ara, les obres començaran en l’entrada de la població de Xiva i continuaran, segons la reunió mantinguda, en els punts on és més urgent millorar l’amplada i la visibilitat en corbes. La millora d’aquesta carretera ha sigut demandada en diverses ocasions a la Diputació, de qui depèn aquest vial, en la present legislatura s’han presentat un total de 5 mocions, per part del PSPV-PSOE i aprovades per tot el consistori, demanant la millora i explicacions a Diputació pel silenci i per la falta de concreció de les actuacions.

Aquesta via de comunicació és molt important per a la població de Xiva, ja que és l’única eixida amb que conta, des de l’Ajuntament de Morella

també es continua demanant la continuació d’aquesta carretera per l’actual camí que enllaça amb la CV-14 al terme de Forcall, convertint-se així la CV-117 amb una via de vertebració comarcal, important per al turisme de Xiva i per a les activitats econòmiques de la població, on recentment s’ha ubicat una xicoteta indústria, impulsada per veïns de la població, de fabricació de patés i productes gastronòmics de la zona.

Reunió dels veïns de Xiva per decidir el destí del fons del Pla ZP

La sol·licitud de l’Ajuntament inclou l’actuació de millora del camí al Roser de Xiva, que consisteix en refer diversos murs de pedra i la col·locació de mobiliari urbà pel seu recorregut.

Octubre - gener 2008/09

Ara, el que espera el consistori, segons Rhamsés Ripollés, “és que aquesta siga una primera fase, d’un projecte més ampli de millora d’aquest vial, així ho anem a reclamar, com hem fet fins ara, fins on siga necessari”. “Anem a ser cautelosos ja que, en aquest tema, hem tingut moltes promeses que no han arribat mai”.

77

El rellotge d’Ortells torne a funcionar

Després de sis mesos sense funcionar, gràcies a la intervenció d’uns veïns i de la seua bona voluntat, estes vacances de nadal ha tornat a funcionar el rellotge del campanar de l’església d’Ortells.

Els veïns han manifestat la seua satisfacció per la reparació, insistint en la importància que un element tan senzill com es un rellotge simbolitza per a la vida d’un poble com Ortells acompanyant-los en el pas del temps.

Reunió dels veïns sobre el Pla ZP a Ortells La sol·licitud de l’Ajuntament inclou les següents actuacions:

Millores en la zona polisportiva Neteja de l’entorn de la zona

78

Instal·lació de n o u e qu i p a m e nt polisportiu

Oferta molt variada per al curs 2008-09

L’Ajuntament de Morella des de fa uns quants anys presenta el servei de les Escoles Esportives per als més joves, per tal de col·laborar i contribuir a l’educació dels xiquets i xiquetes. Este any l’oferta d’activitats compren dels 3 fins els 12 anys amb un ventall d’activitats adaptades a les necessitats pròpies de cada edat.

Les activitats que es poden realitzar són les següents: Psicomotricitat (3-4 anys) Psicomotricitat (5 anys) Jocs Motrius (1r – 2n primària) Patinatge (1r – 6è primària) Activitats en la natura: escalada, senderisme,... (4t – 6è primària)

La novetat de la pràctica del patinatge ha agradat molt enguany i dels 40 xiquets apuntats a les Escoles Esportives, ésta ha estat l’activitat més demandada.

El 10 de novembre, el capità del Morella FC, Hugo Adell Figols, va ser guardonat per la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana, amb la medalla de plata per als jugadors. Aquest guardó li va ser atorgat per la seva fidelitat al seu club de tota la vida, el Morella FC, amb el qual porta 18 temporades federat.

Morella

Inici de les Escoles Esportives municipal

Medalla de Plata per al jugador del Morella FC, Hugo Adell

Octubre - gener 2008/09

Esports

79

Esports

Resum 1er quatrimestre temporada 2008-2009 del CBF Morella

A meitat temporada i passats ja quatre mesos de competicions, és un bon moment per a fer balanç de la primera meitat de la temporada per al Club Bàsquet Femení Morella. Enguany el club ho formen 44 xiquetes dividides en quatre equips, en cada un dels quals hi ha xiquetes de dos cursos distints.

que quatre equips es classificaran a la fase final autonòmica a la que tenen accés els 8 millors equips de la comunitat. A pesar que ¾ parts de l'equip ho formen xiquetes de primer any estan competint amb brillantor, pràcticament tenen assegurat el quart lloc encara que en una lluita tancada amb El Pilar de valència pel tercer del grup A.

L'equip benjamin ( 8 i 9 anys) no participa en competicions oficials, però un parell de vegades al mes baixa a Castelló a disputar partits que es poden denominar d'entrenament, o formatius, en els que ni tan sols hi ha actes ni marcadors. Quasi sempre li toca jugar contra equips masculins, i encara que no sempre els resultats són positius, la progressió és bona i estos partits serveixen per a anar foguejantse de cara al seu pas a la comEquip de basquet femení de Morella petició aleví.

80

L'equip aleví, a meitat competició ocupa el quart lloc en la classificació, darrere del CB Castelló, Nou Bàsquet i Burriana, tots ells formats per xiquetes de segon any, mentre les nostres participen amb xiquetes de primer i segon any (10 i 11 anys). La progressió és la correcta i és un dels grups amb més futur del club, i segurament donarà molt que parlar. Cinc components de l'equip – totes de primer any- formen part de la preselecció aleví autonòmica, de la que formen part 12 xiquetes de la província de Castelló.

L'infantil (12 i 13 anys) , que participa en competició autonòmica està completant una brillant primera fase, de la

La fase final, els millors equips de la comunitat, estarà composta pels equips següents: Nou Bàsquet femení de Castelló i CBF morella de la província de Castelló, El Pilar, Picken Claret i Ros Casares de la província de València, i San Blas, Cabo mar i Akra Leuka de la província d'Alacant.

Tres representants de l'equip formen part de la preselecció autonòmica per al pròxim campionat d'Espanya: Ivana Garcia, Rosé Adell i Maria Carceller.

Finalment, el cadet (14 i 15 anys), ja acabada la primera fase, ha acabat en segon lloc del seu grup, classificant-se a la segona fase a la què, en este cas, es classifiquen només els sis millors equips de la comunitat, que en este cas han sigut: de Castelló, el Nou Bàsquet Femení i el CBF morella; de València, el Ros Casares i el Picken Claret; i d'Alacant, el San Blas i el Cabo Mar. En ambdós casos, els quatre millors de la comunitat disputaran la final Four Autonòmica i els dos millors jugaran el campionat d'Espanya. De l'equip cadet està convocada per la selecció autonòmica per al campionat d'espanya Andrea Albalat.

Esports

Calendari del Morella FC

LOCAL

MORELLA FC CF LA JANA MORELLA FC CF VILLAFRANCA MORELLA FC UD BENASAL ADC PEÑÍSCOLA MORELLA FC UD ATZENETA MORELLA FC CF TORREBLANCA MORELLA FC MORELLA FC ESPORTIU ROSELL CF TIRIG MORELLA FC CD VINROMA MORELLA FC SPORTING BENICARLÓ “B” MORELLA FC MORELLA FC ESPORTIU CINTORRÀ MORELLA FC CD PLAYAS ALCOSSEBRE MORELLA FC CD ELS IBARSOS MORELLA FC RC SALSADELLA MORELLA FC

VISITANT

CF TIRIG MORELLA FC CD VINROMA MORELLA FC SPORTING BENICARLO “B” MORELLA FC MORELLA FC ESPORTIU CINCTORRÀ MORELLA FC CD PLAYAS ALCOSSEBRE MORELLA FC CD ELS IBARSOS RC SALSADELLA MORELLA FC MORELLA FC CF LA JANA MORELLA FC CF VILLAFRANCA MORELLA FC UD BENASAL ACD PEÑISCOLA MORELLA FC UD ATZENETA MORELLA FC CF TORREBLANCA MORELLA FC DESCANSA MORELLA FC ESPORTIU ROSSELL

DATA

4-0 2-3 2-1 1-2 8-1 2-4 2-0 1-0 3-2 3-1 3-0 0-2 2-2 1-2 0-2 25/01/09 01/02/09 08/02/09 15/02/09 22/02/09 01/03/09 08/03/09 22/03/09 29/03/09 05/04/09 26/04/09 03/05/09 10/05/09 07/05/09

Morella

De cara a un futur pròxim en el club ja es preparen els viatges de la present temporada en què està previst que els equips infantil i cadet vagen a Eivissa a participar en el memorial David Bloot i els equips de mimibasquet realitzaran també el seu viatge de cap de setmana anual a una altra província.

Octubre - gener 2008/09

El gran treball que s'està fent el CBF morella i els resultats del qual queden reflectits en l'anterior resum, va ser premiat este nadal pel C.B. Castelló amb l'entrega d'una placa al club morellà per “a la millor tasca formativa i de divulgació del bàsquet a la província de Castelló”

81

Registre Civil

11/11/2008

07/11/2009

ALEX ADELL RIPOLLES

MACARENA GARCIA MANRIQUE

14/10/2008

04/11/2008

ALEXANDRA ELEN GAIA HORVAT BALAN

CLARA ROYO REDO

Filla de Ciprian Ioan i Mariana Izabela

Filla de Sergio i Mar

Filla de Miguel Antonio i Raquel

Matrimonis

13/11/2008

19/11/2008

PAU MESTRE MARCOBAL

AITANA PEREZ OLIVA

Fill de José Luis i Vallivana

Filla de Ramiro i Elena Maria

08/11/2008 JOSE LUIS ZAFRA MARIN amb Mª VALLIVANA MESEGUER PALLARES 10/01/2009 MANUEL PORCAR MIRALLES amb SILVIA ALVAREZ MORAL

Ens han deixat 07/10/2008

RAMONA CERDAN BARREDA

15/10/2008

PILAR QUEROL SABATER

16/10/2008

CARMEN BORRAS MESTRE

01/11/2008

JOAQUIN SEGARRA MONFORT

05/11/2008

DELFIN MARTI ORTI

19/11/2008

ANTONIA TOSCA MARIN

01/12/2008

ALEJANDRO PITARCH GASULLA

01/01/2009

AGUSTÍN GASULLA BORRÁS

08/01/2009

ANGELITA SANZ FERRERES

11/01/2009

VICENTE GODES ESTUPIÑA

11/01/2009

ELENA FERRER GASULLA

12/01/2009

TOMAS FERRAS FABREGAT

15/01/2009

ELVIRA ESCUDER ESCUDER

03/12/2008

23/12/2008

PAZ LOPEZ SEGURA

JUAN JOSE PITARCH MESTRE

Filla de Manuel i Lucia

Fill de Ivan José i Elvira

26/12/2008

12/01/2009

EDITH HERRERA MARTI.

SARA ZAFRA MESEGUER

Filla de Jesús i Almudena

Filla de José Luis i Mª Vallivana

Morella

Fill de Sergio i Domitila

Octubre - gener 2008/09

Naixements

83 14/01/2009 MIGUEL FRANCO MOYA

Fill de Alejandro i Sandra

L

es noves instal·lacions en el bosc de Pereroles ens ofereixen el lloc idoni per a la convivència, però no sols amb els nostres, amics, familiars, companys... si no també convivència amb la natura.

Cuidar-la i respectar-la és obligació de tots, de la mateixa manera, tots tenim dret a disfrutar-la.

Pereroles el bosc de l’aventura naix amb aquest propòsit, reforçar els valors del que ens envolta, la nostra gent, el nostre medi, el nostre poble.