Avui en Juan José no pot fer res perquè el cable de la tirolina s’ha trencat, el cable on s’enfila cada dia per anar a l’escola, a l’altre costat del riu, des que una crescuda es va endur el pont. En Juan José tanca els ulls, però segueix despert, perquè vol somiar, i és que ha après a somiar despert, perquè despert un sap el que somia, un pot somiar el que vol i no pas el que volen els somnis, o la por, o les nits en vetlla. Inspirat en una història real de Veneçuela, aquest àlbum ens convida a reflexionar sobre la riquesa i la pobresa, la burla i la superació, la capacitat de somiar despert i de celebrar. ISBN 978-84-17440-83-1
9 7 8 8 4 1 7
4 4 0 8 3 1
A L’ALTRE COSTAT
Avui és un dia estrany. Estrany perquè en Juan José no pot fer res, res del que li agradaria fer. Perquè el cable de la tirolina s’ha trencat. El cable de la tirolina on s’enfila cada dia per anar a l’altre costat des que el riu es va endur el pont. Fins que el seu padrí no torni, no el podran arreglar. —No serà fins demà —diu en Félix, el seu germà gran. —Però demà és molt lluny —remuga en Juan José. Mentrestant, ningú no pot travessar el riu per anar al poble, ni a l’escola, ni al mercat, ni enlloc.
En Juan José no vol fer altra cosa que mirar el riu, perquè la ràbia no l’abandona. La ràbia d’haver de quedar-se allà, sense poder travessar-lo, sense poder anar al mercat a vendre la massa de blat de moro, sense poder guanyar-se el pa ni tenir tan sols una moneda per guardar a part, per comprar-se aquella bicicleta que vol des de fa tant de temps, aquella groga de segona mà que sembla gairebé nova.
I ĂŠs que amb aquella bicicleta podria dur la massa fins al mercat sense carregar-la al sarrĂł juntament amb els quaderns, i fins i tot en podria portar mĂŠs que no pas ara.
Quan faltaven pocs dies per al seu aniversari, el padrí Serapio va arreglar el cable i per fi van poder travessar el riu. Aleshores, l’Azucena, la mare d’en Juan José, li va dir que convidés algun amic més per gaudir d’aquell dia amb ells. —A veure qui s’hi atrevirà, a més a més d’en Pancho, mare —va respondre ell. I, encara que costi de creure, el primer a animar-se va ser l’Alejo, perquè el matava la curiositat d’enfilar-se a la tirolina i després dir a en Juan José, i a tots els de l’escola, que tampoc no era per tant.
El dia de l’aniversari en Félix s’encarrega d’esperar l’Alejo per embarcar-lo a la tirolina. Mentrestant, a la casa, tot és un alegre anar i venir de preparatius, música i garlandes. Juntament amb l’Alejo, aprofita per pujar-hi la pinyata també, i li encarrega que no la deixi anar per res del món, perquè, a més a més, és el regal del padrí Serapio.
Tot d’una, l’Alejo es posa a fer ximpleries en veure en Juan José a la penya. Fa veure que llança la pinyata al riu, però, amb el vaivé, el cable s’encalla a la politja. L’Alejo es torna blanc com un fantasma i gairebé està a punt de tenir un atac. Però, com que no és la primera vegada que això passa, en Juan José li crida que es calmi i que s’esperi, que en un tres i no res hi enviaran el mico Bartolo perquè arregli el cable. Però en Bartolo no apareix i no apareix…
Avui en Juan José no pot fer res perquè el cable de la tirolina s’ha trencat, el cable on s’enfila cada dia per anar a l’escola, a l’altre costat del riu, des que una crescuda es va endur el pont. En Juan José tanca els ulls, però segueix despert, perquè vol somiar, i és que ha après a somiar despert, perquè despert un sap el que somia, un pot somiar el que vol i no pas el que volen els somnis, o la por, o les nits en vetlla. Inspirat en una història real de Veneçuela, aquest àlbum ens convida a reflexionar sobre la riquesa i la pobresa, la burla i la superació, la capacitat de somiar despert i de celebrar. ISBN 978-84-17440-83-1
9 7 8 8 4 1 7
4 4 0 8 3 1