Frederick Douglass: He d'argumentar l'absurditat de l'esclavitud? by AKIARA books

AKIPARLA LA FORÇA DE LA PARAULA

ISBN 978-84-18972-01-0

FREDERICK DOUGLASS HE D’ARGUMENTAR L’ABSURDITAT DE L’ESCLAVITUD?

Amb motiu de la celebració del 4 de juliol, Dia de la Independència dels Estats Units, l’exesclau Frederick Douglass és convidat a pronunciar un discurs. El seu to és intel·ligent i culte; la seva oratòria, brillant. Douglass formula preguntes de gran potència retòrica, moltes vegades iròniques. Per què l’han triat a ell per parlar en la festa de la independència dels blancs? Cal argumentar que un esclau és un ésser humà? Amb exemples concrets i descripcions emotives, Douglass posa en relleu la hipocresia dels seus conciutadans i l’horror de l’esclavitud en un dels discursos més famosos de la història dels Estats Units, del qual es fan lectures públiques cada any.

DISCURS PRONUNCIAT PER FREDERICK DOUGLASS EN OCASIÓ DEL DIA DE LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS EL 1852

DOUGLASS

FREDERICK HE D’ARGUMENTAR L’ABSURDITAT DE L’ESCLAVITUD? Comentari d’Arianna Squilloni // Il·lustracions de Cinta Fosch // Edició bilingüe

Publicat per AKIARA books Plaça del Nord, 4, pral. 1a 08024 Barcelona (Espanya) www.akiarabooks.com info@akiarabooks.com © 2021 Arianna Squilloni, per les «Claus del discurs» © 2021 Cinta Fosch, per les il·lustracions © 2021 AKIARA books, SLU, per aquesta edició Primera edició: novembre del 2021 Col·lecció: Akiparla, 8 Traducció del discurs: Jordi Pigem Traducció de les «Claus del discurs»: Elena Martín Valls Disseny i coordinació de la col·lecció: Inês Castel-Branco i Jordi Pigem AKIARA treballa amb criteris de sostenibilitat, cercant una producció de proximitat i minimitzant l’ús de plàstics i l’impacte ambiental. Aquest producte està fet amb material procedent de boscos certificats FSC® ben gestionats i de materials reciclats. Imprès a dues tintes, l’interior amb paper reciclat Shiro Echo Blanc de 120 g/m2 i la coberta amb cartolina Kraftliner de 250 g/m 2. S’han usat les fonts Celeste Pro Book, Helvetica Narrow i Franklin Gothic Std. Imprès a Catalunya @Agpograf_Impressors Dipòsit legal: B 17.997-2021 ISBN: 978-84-18972- 01- 0 Reservats tots els drets

HE D’ARGUMENTAR L’ABSURDITAT DE L’ESCLAVITUD? Comentari d’Arianna Squilloni // II·lustracions de Cinta Fosch // Edició bilingüe

ÍNDEX DISCURS

Pronunciat per Frederick Douglass en ocasió del Dia de la Independència dels Estats Units el 1852 Versió en anglès Versió en català

CLAUS DEL DISCURS

Un exesclau denuncia la hipocresia de tot un país Una veu que no tremola Context polític i social El camí cap a la llibertat El perill del poder irresponsable The Columbian Orator L’orador a l’escenari Com despertar les consciències? La jeremiada Estructura i qualitats oratòries del discurs Una veu que segueix ressonant

10 11

61 63 64 66 68 70 71 73 73 74 76

Mr. President, Friends and Fellow Citizens:

He who could address this audience without a quailing sensation, has stronger nerves than I have. I do not remember ever to have appeared as a speaker before any assembly more shrinkingly, nor with greater distrust of my ability, than I do this day. A feeling has crept over me, quite unfavorable to the exercise of my limited powers of speech. The task before me is one which requires much previous thought and study for its proper performance.

Senyor president, amics i conciutadans,

Qui pugui dirigir-se a aquesta audiència sense una sensació de temor, té nervis més forts que els meus. No recordo haver-me presentat mai, com a orador davant d’una assemblea, més encongit, o amb més desconfiança en la meva capacitat, que el dia d’avui. M’ha envaït un sentiment ben contrari a l’exercici del meu limitat poder d’expressió. La tasca que tinc al davant demana molta reflexió i estudi previs per poder desenvolupar-la bé.

I know that apologies of this sort are generally considered flat and unmeaning. I trust, however, that mine will not be so considered. Should I seem at ease, my appearance would much misrepresent me. The little experience I have had in addressing public meetings, in country schoolhouses, avails me nothing on the present occasion. The papers and placards say that I am to deliver a 4th of July oration. This certainly sounds large, and out of the common way, for it is true that I have often had the privilege to speak in this beautiful Hall, and to address many who now honor me with their presence. But neither their familiar faces, nor the perfect gage I think I have of Corinthian Hall, seems to free me from embarrassment.

Sé que aquesta mena de disculpes sovint són considerades buides i sense sentit. Confio, però, que les meves no ho seran. Si semblés que em trobo còmode, la meva aparença seria ben enganyosa. La poca experiència que he tingut parlant en reunions públiques, en escoles rurals, de res no em serveix en aquesta ocasió. Els diaris i cartells diuen que pronunciaré un discurs sobre el 4 de juliol. Això, sens dubte, sona important i especial, perquè és cert que sovint he tingut el privilegi de parlar en aquesta bella sala i de dirigir-me a molts dels que ara m’honoren amb la seva presència. Però ni els seus rostres familiars, ni el perfecte coneixement que crec tenir d’aquesta Sala Coríntia semblen deslliurar-me del torbament.

At a time like this, scorching irony, not convincing argument, is needed. O! Had I the ability, and could I reach the nation’s ear, I would, to-day, pour out a fiery stream of biting ridicule, blasting reproach, withering sarcasm, and stern rebuke. For it is not light that is needed, but fire; it is not the gentle shower, but thunder. We need the storm, the whirlwind, and the earthquake. The feeling of the nation must be quickened; the conscience of the nation must be roused; the propriety of the nation must be startled; the hypocrisy of the nation must be exposed; and its crimes against God and man must be proclaimed and denounced.

En un moment com aquest, el que cal és ironia roent, no arguments convincents. Oh, si tingués la capacitat i pogués arribar a l’oïda de la nació, avui llançaria un torrent ardent de befes punyents, de retrets explosius, de sarcasme fulminant i de blasmes contundents. Perquè el que cal no és llum, sinó foc; no una pluja fina, sinó trons. Necessitem la tempesta, el remolí i el terratrèmol. La sensibilitat de la nació ha de ser excitada; la consciència de la nació ha de ser revifada; la decència de la nació ha de ser sacsejada; la hipocresia de la nació ha de ser revelada, i els seus crims contra Déu i contra les persones han de ser proclamats i denunciats.

Here you will see men and women reared like swine for the market. You know what is a swinedrover? I will show you a man-drover. They inhabit all our Southern States. They perambulate the country, and crowd the highways of the nation, with droves of human stock. You will see one of these human flesh-jobbers, armed with pistol, whip and bowie-knife, driving a company of a hundred men, women, and children, from the Potomac to the slave market at New Orleans. These wretched people are to be sold singly, or in lots, to suit purchasers. They are food for the cotton field, and the deadly sugar mill. Mark the sad procession, as it moves wearily along, and the inhuman wretch who drives them.

Aquí veuran homes i dones criats com porcs per portar-los al mercat. Saben què és un traginer de porcs? Els mostraré un traginer d’homes. Habiten tots els nostres estats del sud. Ronden pel país i omplen les carreteres de la nació amb ramats de bestiar humà. Veuran un d’aquests traficants de carn humana, armat amb pistola, fuet i matxet, conduint una companyia de cent homes, dones i criatures des del riu Potomac fins al mercat d’esclaus de Nova Orleans. Aquests infortunats seran venuts sols o en lots, segons convingui als compradors. Són aliment per als camps de cotó i per al mortífer molí de sucre. Fixin-se en la trista processó, que avança penosament, i en el desgraciat inhumà que els condueix.

Fellow citizens, this murderous traffic is, today, in active operation in this boasted republic. In the solitude of my spirit, I see clouds of dust raised on the highways of the South; I see the bleeding footsteps; I hear the doleful wail of fettered humanity, on the way to the slave markets, where the victims are to be sold like horses, sheep, and swine, knocked off to the highest bidder. There I see the tenderest ties ruthlessly broken, to gratify the lust, caprice and rapacity of the buyers and sellers of men. My soul sickens at the sight.

Conciutadans, aquest tràfic assassí segueix avui actiu en aquesta república altiva. En la solitud del meu esperit, veig núvols de pols alçant-se a les carreteres del sud; veig les passes sagnants; sento el plany capcot de la humanitat encadenada, camí dels mercats d’esclaus, on les víctimes seran venudes com cavalls, ovelles i porcs al més-dient. Allà veig que els vincles més tendres són trencats sense pietat, per gratificar la luxúria, el caprici i la rapacitat dels compradors i venedors d’homes. La meva ànima emmalalteix davant d’aquesta visió.