Si hagués de ser una au, seria un escrivà palustre, és clar. Així, a més de volar, podria seguir omplint els quaderns de versos. O, millor, seria una oreneta per tornar a aquells llocs on vaig ser feliç: l’escenari, la llar, la carretera… O un xatrac bengalí? Això d’anar despentinat per la vida també m’agrada… I la música! La música m’encanta! Aleshores… un roquerol? O, espera, espera… Un pica-soques! Quina meravella ser a prop de la fusta! O, vinga, un canari!, que per alguna cosa vaig néixer a les illes. Hi deu haver algun ocell que expliqui contes? Seria genial! Ai, no ho sé. Mentre m’ho penso, seguiré mirant el cel. www.franpintadera.com
Dibuixo des de petita i, si ho penso bé, crec que el que més m’agrada dibuixar són animals; i, d’entre els animals, potser els que més dibuixo són ocells. I, d’entre els ocells, m’agraden els més estranys, originals, divertits, curiosos, somiadors… Des de sempre m’han dit que, sovint, tinc el cap ple de pardals; i jo penso que són ells els que m’ajuden a fer volar la imaginació i a dibuixar un munt d’històries, cosa que m’apassiona. Ja podeu imaginar-vos quin regal ha suposat il·lustrar aquest llibre, on he pogut deixar anar tots els ocells que guardava al meu cap, desitjosos de volar lliures. www.annafont.net
En la tipografia, s’ha usat la Futura Bk BT.
Publicat per AKIARA books Plaça del Nord, 4, pral. 1a 08024 Barcelona www.akiarabooks.com info@akiarabooks.com
© 2024 Fran Pintadera, pel text © 2024 Anna Font, per les il·lustracions © 2024 AKIARA books, SLU, per aquesta edició
Primera edició: març del 2024 Col·lecció: Akipoeta, 7 Traducció: Albert Balasch Direcció editorial: Inês Castel-Branco
Reservats tots els drets
AKIARA treballa amb criteris d’ecoedició, optimitzant el disseny, triant papers certificats i cercant una producció de proximitat per minimitzar l’impacte ambiental.
Aquest llibre s’ha imprès sobre paper Offset Arena Natural Rough de Fedrigoni, amb un gramatge de 200 g/m2 per a la tripa i de 300 g/m2 per a les cobertes díptiques, cosides amb fil vist.
Aquest producte està fet amb material procedent de boscos certificats FSC® ben gestionats i de materials reciclats.
Dipòsit legal: B 3.088-2024 ISBN: 978-84-18972-43-0
Imprès a Catalunya: @Agpograf_Impressors
Coneixent l’ocell toc T’explicaré una cosa de l’ocell toc: li agrada molt la fusta. Te n’explicaré una altra: també li agrada molt volar. I, ja que hi som, te n’explicaré una altra més: abans que una mansió s’estima més un prat, i abans que una paret vol veure el mar. I és que l’ocell toc viu atrapat en una gàbia de metall.
Per què fa toc Des de la gàbia l’ocell toc, com cada matí, canta. Està trist i així esborra el nus que té a la gola. De vegades canta blues, de vegades canta un rap, però sempre sempre sempre la tonada és de veritat. Una part de la cançó vola lliure sense cadenes. L’altra part colpeja les reixes de la cel·la. De vegades canta tango, de vegades canta jazz, però sempre sempre sempre el cant topa sens parar.
El soroll que se sent és el d’un «toc» empresonat. A la gàbia reverbera el ressò clar. Toc. Toc.
Toc.
De vegades canta reggae, de vegades canta un vals, però sempre sempre sempre la cançó vol volar.
De què està feta, una gàbia? Tant és el material amb què es faci: una gàbia està feta de pors. I quan s’hi tanca un ocell, ja pot ser de ferro, fusta o vímet, potser el que hi estem tancant és la nostra por de volar.
Escapada Minúscula, com la brisa de l’estiu, com l’espetec de la llenya. La cançó va sortir del bec molt i molt fluixeta .
I era tan diminuta que es va colar entre els barrots per després créixer se i sortir per la finestra.
nse por
Ho havia aconseguit! Per fi havia trobat la manera! La cançó de l’ocell toc ja volava lliure per fora.
Quan la cançó va arribar al zoològic (cant esdrúixol) Havent espantat una mosca incòmoda amb les seves orelles esplèndides, l’elefant va sentir amb èxtasi la cançó de l’au intrèpida. Va moure la cua tímida quan va sentir aquella música. Però amb la veu potent i càlida va cantar de manera única. I s’hi van sumar les bèsties i les espècies exòtiques. Unes es van quedar extàtiques; d’altres es van quedar afòniques.
I en la tornada apoteòsica totes van alçar cantúries. Des de les espècies autòctones fins a les bestioles de l’Antàrtida. I, al final de les síl·labes de la melodia acústica, el zoo es va tornar una llar màgica al so d’una cançó esdrúixola.
LA BELLESA DELS DETALLS AKIPOETA
E CO
Li agrada molt la fusta.
També li agrada molt volar. Però l’ocell toc viu atrapat en una gàbia de metall. Aquesta és la història de l’ocell toc, una col·lecció de versos sobre la llibertat i el seu poder contagiós.