Llibret Falla Barri Cotxera de Torrent 2017 by Alberto Silla

Equip. Edita: Associació Cultural Falla Barri Cotxera de Torrent Depòsit Legal: V - 188 - 2016 Coordinació: Tomás Ibáñez i Alberto Silla. Col·laboradors: Salvador Císcar Juan i Alberto Silla Morales. Disseny interior i Disseny de portada: Alberto Silla (Estudio QMAD) Realització i impresió: Gráficas Torrent. © de esta edició: Associació Cultural Falla Barri Cotxera de torrent. © dels textos: els autors. © de les imatges: els autors. Adreça Internet: email: fallabarricotxera@hotmail.com Busca’ns en Facebook! La Falla Barri Cotxera no s’identifica, necessàriament, amb el contingut dels articles. El present Llibre ha concursat a la XL convocatòria de Concurs de Llibrets Fallers organitzat per Junta Local Fallera de Torrent. Este Llibret ha participat en el Premi Mestre Ortifus, el Premi COMFET, el Premi Climent Mata i el Premi +ComPlet. Premis que s’inclouen en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/) Este Llibret ha participat en la convocatòria dels premis de Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Editorial La tombà de les falles 2: La venjança. Enguany es complixen 60 anys de la Tombà de Les Falles de Torrent. El monument major trata sobre eixe tema tan torrentí (i tan únic, mai s’ha tornat a repetir) i la nostra portada vol fer-li homenatge a eixe fatídic dia. Amb el cap d’un ninot cap avall, com a mode de protesta. A més, si el nostre salat lector vol llegir el lema de la portada també tindrà que “tombar” aquest llibret... D’altra banda, si vosté no te ni idea de qué va passar l’any 1957 li aconselle que es pase directament a la pàgina quatre i llegisca el superarticle que hem preparat per al present llibret. Per cert, que hem dit que la Tombà de Les Falles fou algo únic, sí; però, entre vosté i jo, si té que tornar a haver-hi una segona tombà, jo crec que ara seria el millor moment. El problema és que no tenim lo que hay que tener per a fer-ho. En aquell 18 de març del 57, la tombà va ser una resposta brutal a tot el que calfaba a la gent. No va ser un tema faller, va ser un tema de societat. Què pasaria si enguany de sobte es produeix una tombà fallera? Si els valencians, tots a una veu, ens ficàrem d’acord per a dir basta, ja estem farts, anem a tombar les falles!? Passaria que eixiria en tots el medis de comunicació possibles, que s’armaria un rebombori de proporcions hollywoodeinses tratant de obtindre resposta de per què ha passat açó, si ara ja som Patrimoni Unesco. Passaria que els uns i altres es tirarien els trastos tractan d’endevinar de qui ha sigut la culpa d’aquesta alçada, si dels altres o dels uns, si dels blaus, o dels de color morat, taronja o roig. Passaria que crearien un jurat a propósit per a fer tal investigació, i un altre que estudiara amb el cap de costat els monuments que estàn en terra. Premi al millor Enginy i Ràbia. La gent escriuria per Facebook el mal que hem fet als valencians per tombar les falles, o millor encara, escriuria el bé que hem fet per tombar-les, pero no s’alçarien de casa. Les revolucions, amb mando a distància. Però el més important, segur, serà la nostra resposta com a valencians. Descobriríem per primera vegada la germanor i la força que podíem tindre. Perque tinga vostré clar, senyor lector, que els polítics i la gent del piso de d’alt farà molta proposta o molt de jurat sancionador, però no arreglarà res de res. I ens quedarem igual. Sí, 2017, un bonico any per a que succeïsca la segona tombà fallera. Per que pel que fa a mi, no hem aprés res des de el 57. Este 2017 seria un any en el que ens queixariem de tota la vacuïtat que té el moviment faller, o mira tú, del horror vacui dels monuments, més preocupats de que ixca tot perfecte o de clavar al polític de torn que de tindre un guió ben fet i una crítica que de veritat rossegue a eixa taca tant enfonsada en la roba que tenim els valencians. Una tombà en la que duriem pancartes XL cridant per unes falles amb més miga, unes falles de barri de veritat, on tot el veïnat entre en el casal i s’anime amb la resta de fallers a fer una festa formativa i divertida. Una tombà on ens arrancarem els pels del cap al saber la poca gent de fora de la Comunitat que coneix de veritat les falles. Es vergonyòs com al cap i casal cada vegada més gent s’en va de la ciutat cada març per a fugir dels carrers tallats desde el primer dia, dels embotellaments, de les multes, de no poder viure en el teu hogar durant un mes, de les pixades dels borratxos, dels sorolls dels borratxos, del càntics del borratxos... I al mateix temps, quan vé algú de fora ens tanquem cap a nosaltres mateix com una endogàmica familia i no volem ni que vinguen a furtar-mos les idees, ni que la idea de les falles es meneje pel món. La impresionant falla que va viatjar cap al Estats Units encara està allí agafant pols, esperant a que algú puga fer-se càrrec. Allí no ha parat de rebre aplausos i de tindre gent ansiosa al voltant per vindre a vore les falles, ací, pareix que ja la tenim oblidada (i això si algú ha escoltat parlat d’ella) Però no s’enganye, amic meu, i pense vosté que les falles han canviat i que ja no són com abans i que la gent ja no té ganes i que volem una falla la més gran que pugues i que nosaltres no, nosaltres volem festa i beguda gratis que per algo pague jo la mensualitat i no sé qué més. Els que hem canviat som nosaltres. Igual el que tenim que fer tots es redescobrir el significat de les falles, de cremar de veritat el mal per a que no es torne a repetir. I si cremar-ho no funciona, pues tombem la falla. L’any que ve, benvolgut lector, voríem com voldríem fer-la de peu una altra volta.

Alberto Silla

Barri Cotxera 2017

L’ EQUIP – pàg 2 EDITORIAL, text d’opinió, per Alberto Silla – pàg 3 60 ANIVERSARI DEL DERROCAMENT DE LES FALLES EN TORRENT (1957), text d’investigació per Salvador Císcar Juan – pàg 4 LA NOSTRA COMISSIÓ – pàg 13 EL PRESIDENT – pàg 19 LA FALLERA MAJOR – pàg 21 EL MONUMENT – pàg 22 LA COMISSIÓ INFANTIL – pàg 24 EL PRESIDENT INFANTIL – pàg 27 LA FALLERA MAJOR INFANTIL – pàg 29 EL MONUMENT INFANTIL I LA SEUA EXPLICACIÓ – pàg 30 LA ZONA DE JOCS (zona infantil) – pàg 32 UN XICOTET DIARI D’UN ANY FALLER – pàg 43 EL PROGRAMA D’ACTES – pàg 49 ELS PATROCINADORS – pàg 52

Tombant... al tombe

60 aniversari del derrocament de les falles en Torrent (1957) Salvador Císcar Juan. Cronista local, escritor i amic del barri Texts extrets de l’article amb el mateix nom publicat en varios llibrets, centre de la ponència d’aquest any de la Setmana Cultural de la Falla Barri Cotxera. La part final del text ha sigut actualitzada amb noves dades i informacions per al present llibret. Algunes fotografies apareixen publicades per primera vegada.

Barri Cotxera 2017 El present any 2017 es complixen 60 anys del derrocament de les falles en Torrent en la nit del 18 de març de 1957. Sens dubte un dels episodis més importants de la història de les falles, no sols de Torrent, sinó de tota la història d’esta festa recentment declarada Patrimoni de la Unesco. La decisió que van prendre aquells fallers aquella nit, amb la unió de la resta de la població present, suposa un fet sense presents en una Espanya on les manifestacions, i molt més estos alçaments populars, estan totalment prohibits. No estem enfront d’un simple acte incívic, vandàlic o avalotador, es va tractar de molt més, va ser l’una resposta espontània i improvisada que va provocar que el poble a l’uníson s’alçara en contra d’una prohibició tan simple com el poder ballar en les nits de festa. Decisió política, instigada per l’autoritat eclesiàstica de la població, que provoque una reacció inesperada que va obrir de colp la válvula de eixida d’un poble que per una nit es va manifestar en total llibertat. Després de més de mig segle encara es continuen sumant noves dades i troballes dels fets, en termes editorials este estudi és la sexta edició des de l’escrit original de l’any 2007, i inclús ha aparegut algun document gràfic que s’inclou per primera vegada. És d’agrair l’encertada decisió la Falla del Barri la Cotxera de dedicar la falla d’enguany a commemorar este esdeveniment, mantenint viu l’esperit d’unió i llibertat d’aquells fallers que van sembrar la nostra actual festa principal. Antecedents Imaginen un mes de març sense falles? Si, han sentit bé, sense monuments, cercaviles, mascletaes, ... Crec que no, veritat? És una situació difícil d’imaginar per a aquells que som fallers i vivim una festa que cada vegada es prolonga més durant tot l’any en actes, activitats, i concursos. Perquè bé, durant deu anys la ciutat de Torrent no va celebrar les falles, i el motiu va ser els episodis desencadenats en la nit del 18 de març de 1957. Moltes persones coneixen o saben de sentides allò que va ocórrer, per a les noves generacions pot resultar sorprenent, i la realitat és que el que succeït aquella nit va ser el suficientment greu com perquè es volguera silenciar i oblidar. Després de 50 anys hem intentat reproduir i aclarir en la mesura que siga possible l’episodi que va provocar que es prohibiren les falles en Torrent fins a 1968. La primera tasca a desenvolupar és esbrinar què informació va quedar reflectida dels fets en la premsa de l’època, i la primera sorpresa que ens emportem és que cap publicació d’àmbit regional es fa eco; els diaris “Las Provincias”, “Levante” i “Jornada”, ja desaparegut, arrepleguen comentaris i notícies de les celebracions falleres en els pobles, i inclús el 19 de març. El “Levante” fa una referència a les festes en Torrent, però res de la nit del 18. Per descomptat el setmanari local “Torre”, tampoc arreplega cap referència als incidents. La censura i control regnant del règim per a emmudir els altercats d’orde públic estava present en tots els àmbits. És a partir de 1973 quan, en la revista fallera “El Granerer”, po-

5 dem trobar la primeres breus referències escrites als fets del 57, però sense cap crònica o narració del que va succeir. En “El Granerer” de 1980, en l’article del senyor Vicent Beguer Esteve, cronista oficial de Torrent, titulat “Les falles i Torrent: Xicoteta història”, es fa un recorregut històric de les falles de Torrent des dels seus orígens, i en el capítol dedicat a la dècada dels cinquanta a penes escriu sobre els fets: “L’any 1955 varen fer falla les comissions del Poble Nou, Avinguda, Plaça, Ermita i Sant Roc. La Venta Blanca fon el Iloc de la falla de l’Ermita i sols feren la cavalcada del ninot: Avinguda, Plaça i Sant Roc. Les cinc comissions de l’any anterior feren la festa I’any 1956 i participaren totes en la cavalcada del ninot. L’operació kilo -donatiu en diners, tabac, menjar i Ilepolies- va tindre un contingut molt valuós per als vellets de l’asil, com als més necessitats de cadascuna de les barriades. La d’actes que començaven i tenien Iloc en les falles portaven a demanar una organització per a fer-ho conjuntament. Per això l’any següent, 1957, va nàixer la Junta Local Fallera, presidida per Ricard Fernández Roig. Sis falles se varen plantar. La de la Plaça de Toledo, per primera vegada. Hi hagueren molts aldarulls; per qüestió del ball se varen tombar falles, va intervindre la força pública; Govern Civil va sancionar algun faller, entre ells el president de la Junta Local, encara que amb motiu dels escrits de recurs presentats i I’entrevista del president amb el Governador, les sancions y multes se varen condonar. A I’any següent i fins 1968 no tornaren a fer-se falles en Torrent.” En 1987, també en “El Granerer”, el senyor Antoni Roca i Monzonis, en l’article titulat “Les falles de Torrent en 1987”, amb motiu del 20 aniversari de les comissions de la Plaça i Àngel de l’Alcàsser, narra per primera vegada amb cert detall, part dels fets i apunta la possibilitat de l’existència de motius no vinculats a la festa de les falles que van provocar la prohibició d’actes, entre els quals estava el ball. És l’any 2004, en la nova secció de la revista “El Turista Faller” dedicada a les falles en els pobles de l’Horta, i escrita pel senyor Miguel Ángel Gascó, faller de la comissió “Falla Vicent Beguer Esteve” de Torrent, quan apareix el primer article que aborda, basat en testimonis orals, els episodis de la nit del 18 amb més detall, anomenant inclús a alguns dels seus protagonistes. Abans d’entrar en l’episodi que ens ocupa cal recordar que en la capital, l’ambient dels dies anteriors a l’inici de la festa ja era polèmic, perquè coincidia la quaresma amb estes dates. La població de Torrent no era aliena a esta polèmica, i segons totes les versions dels testimonis arreplegats, tot pareix indicar que el senyor Arturo Benlloch Arévalo, alcalde de Torrent de 1955 a 1958, va ser influenciat pel rector de Ntra. Sra. de l’Assumpció, el senyor José González Fresquet, perquè no se celebraren balls en les festes falleres d’engany. El senyor José González va morir el 19 de febrer de 1999, per la qual cosa mai sabrem quan i de què forma va comunicar a l’alcaldia la seua opinió sobre la inadequada celebració de balls festius en quaresma, ja que no existix oficialment cap escrit ni document que ho mencione.

6 En el present any 2017 es complixen 60 anys d’aquells esdeveniments que van interrompre la vida fallera en Torrent, i creiem que és la data més indicada per a donar un poc de llum a tot este assumpte, al no tindre informació de l’època, que d’haver existit tampoc seria molt fiable per la seua possible manipulació, hem recorregut a la informació oficial que haguera quedat en l’Arxiu Municipal de Torrent, i sobretot als testimonis de les persones que van viure o van participar dels fets. Hem de tindre en compte que en l’actualitat aquells joves tenen més de 70 anys i moltes vegades les versions arreplegades han segut contradictòries, però, el motiu d’açò és que segons on es trobaven la nit del 18, van poder vore part dels incidents, que es van estendre per gran part de la població, i cadascú tenia la seua versió del principi i final dels altercats o el número d’efectius d’orde públic que va participar, intervenció d’estos, etc. La censura del ball en Torrent No és la primera vegada que a Torrent s’havien produït aldarulls per la prohibició de celebrar balls. Curiosament en 1635 a causa dels robatoris que es realitzaven en els camps i la presència de bandolers al terme de la població, es va arribar a prohibir per ordre del Comendador la llicència per a aquest tipus de celebracions: “Per a fer festes y valls per la inquietut que havia de vandes en la orta“. Però va ser en 1642 quan hi va haver “una inquietud de muchos moçuelos de Torrente que inquietaron el Lugar tres noches porque no se les dava licencia para bayles haviendolo prevenido el Virey generalmente en todos los lugares por las desdichas de los vandos”. El motiu de la prohibició que ara ens ocupa és ben diferent, ja que si en segle XVII era la seguretat de la població davant la problemàtica del bandolerisme que amenaçava la localitat, al segle XX va ser per qüestions morals. La primera referència que informa d’una oposició, per part de les autoritats eclesials de la localitat, a celebrar balls, la trobem al setmanari local Torre1. Les falles de 1957 en Torrent Situem-nos en el món faller de 1957: en Torrent es plantaven 6 falles: la “Falla El Dominical”, actual Poble Nou, “ Falla Avinguda Màrtirs”, “Falla Plaça del Cabdill”, actual La Plaça, “Falla Ramón i Cajal”, “Falla Sant Roc”, i “Falla Toledo”, sent enguany el primer en que entrava en funcionament la Junta Local Fallera. La primera notificació de les autoritats que tenim, abans que es realitzi algun dels actes programats per a la setmana fallera per les comissions, és del dijous 7 de març, data en què es remet un escrit des de la presidència de l’ajuntament, a el president de la Junta Central Fallera “notificándole normas a seguir en las próximas fiestas de San José”. Del text de l’escrit no hi ha constància, però va ser el primer escrit que l’ajuntament manava a la recentment creada Junta Local i si bé creiem no es nomenava res sobre la celebració del ball, com veurem més endavant, si es discerneix una clara intenció de control i vigilància. Prova d’aquesta vigilància que suscitava l’ambient faller és l’escrit que també el mateix

Tombant... al tombe dia, va ser remès a President de la Falla Plaça del Caudillo “interessant remeteren original de “Dones Voleu petroli? O Torrent a fosques“ i conflictes familiars de les falles”, en aquesta anotació del Llibre de Sortida de Documents de l’Ajuntament, es demana el text de l’obra de teatre que s’havia representat en l’acte de la presentació de les seues Falleres Majors, i que abordava el tema del racionament del petroli que hi havia a la població durant tota la postguerra, i que en alguns moments va arribar a escassejar seriosament per un subministrament deficient, aquest petroli encara s’utilitzava per il·luminar, per aquest motiu la segona part del títol és “o Torrent a fosques”. De l’original de l’obra no ha quedat constància, però sabem, pel setmanari Torre, que en la seva representació “allà es va posar en solfa, de la bona, les deficiències locals, amb un afecte i una comprensió crítica, constructiva, que mereixen tots els elogis”. La segona part de l’escrit remés per l’Ajuntament on s’al·ludix a conflictes familiars de les falles, és una incògnita, poguera ser una mala anotació en el registre del document. Abans del dia 16 de març, les comissions estaven obligades a presentar a les autoritats municipals “boceto, sátira i programa de festejos” 2, a fi de concedir el permís per a la plantà de la falla. El document on apareix concretament una advertència sobre prohibició del ball s’emet el dimecres 13 de març3 i és remés per l’alcaldia al President de la Falla Toledo, com també a la Junta Central Fallera, en el que es diu que s’autoritzen els actes que en el text adjunt s’especifiquen en els festejos de Sant Josep i que qualsevol derivació que tinguera el ball en algun dels actes del programa serà sancionada per esta alcaldia. Com s’observa, el to emprat en esta comunicació ja marca unes pautes en un llenguatge d’advertència més rígid i amenaçant respecte als anteriors escrits, la qual cosa manifesta la tensió que en els dies precedents existia. El dijous 14 se celebra la Cavalcada del Ninot amb total normalitat, tot i que encara no s’ha autoritzat la plantà, per part de l’alcaldia. El divendres dia 15, vespra de la plantà, l’alcaldia autoritza a cada comissió “la plantà de la falla y normas que han de guardarse en los festejos” 4. El dissabte 16 es procedix a la plantà dels monuments, el diumenge 17, es realitza l’Ofrena a la Mare de Déu i el dilluns 18, no hi ha cap acte programat. La nit dels fets La nit del 18 de març, Torrent es trobava en ple ambient faller, la gent passejava pels carrers visitant els monuments i els bars del centre urbà, al voltant de la Torre, estaven plens de joves de la població, i pobles voltants, sopant i preparant-se per a passar una grata nit de festa i “ball”. A les 10 de la nit es realitza el canvi de guàrdia en les dependències de la policia local, situada en els baixos de l’Ajuntament, 1. Articles en els números 298, 299 i 300 (agost 1954). Cap d’ells signat. 2. A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde.891 3.A.M.T Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde.989 4. A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde .1009 a 1013

Barri Cotxera 2017 actualment Casa de la Cultura, quedant tres municipals de servici nocturn. Tot transcorre amb normalitat fins que comença a córrer de boca en boca la prohibició de celebrar balls eixa nit. No hi ha un punt en concret on s’inicien els incidents, en el “Parador del So-Pep” de la falla Ramon i Cajal es comunica a tots els fallers la situació i se celebra el sopar junt amb la “Gran Orquestra Zeus”, que està tocant per amenitzar la nit però, sense cap ball; en els altres casals la tònica és semblant, inclús en el parador de la falla de la plaça l’orquestra està interpretant marxes fúnebres mofant-se de la prohibició. En casa Penya, abarrotada de joves que estan acabant de sopar, es produïxen les primeres reaccions, un grup de persones interromp en el local dient: “tots a casa que no hi ha ball”. Els presents estranyats van abandonant el local i calfant-se l’ambient, mentre creix la crispació ja en el carrer. Però, el detonant és la notícia que uns matrimonis que arriben de València asseguren haver vist l’alcalde, el senyor Artur Benlloch, en el Parador So Nelo de la capital i que a més estava ballant. Este grup de persones decidix en massa dirigir-se cap a la falla de l’Avinguda perquè, encara que la falla de la Plaça la tenien a uns metres, ja es veien membres de la policia junt amb altres persones en el monument. Al mateix temps en el bar “casa del Coixo”, entren uns fallers de la falla de la Plaça i demanen ajuda als presents per a desmuntar la falla, la comissió ha decidit prendre esta mesura com a protesta per la prohibició. Les persones que es troben allí sopant s’ho prenen a broma en principi, fins que veuen que és veritat i que la falla està sent desmuntada. Sorpresos, ixen de la taverna i un grup decidix acostar-se a la falla de l’Avinguda per a comprovar si açò va seriosament. Quan arriben al monument, que està plantat en l’encreuament amb el carrer Exèrcit Espanyol, enfront del Cercle Catòlic, es troben diversos fallers de la comissió demanant-li a un agent municipal que es retire perquè la falla va ser desmuntada i que no s’enfronte als presents. L’acostament del nombrós grup de persones que havien eixit de casa Penya acaba de convéncer l’agent, perquè quan estos arriben al monument ja no es troba en el seu lloc. Durant uns instants la multitud es deté i algú exclama a peu de falla: i ara, què anem a fer? I un dels presents s’avança i exclama la coneguda frase: Anem a tombar les falles! A continuació, els presents s’abalancen sobre el monument i és literalment destrossat. En este punt es produïx una separació de la multitud i uns decidixen anar a la Falla El Dominical, Poble Nou, i la resta acostar-se a la falla de Ramon i Cajal. A estes altures els municipals que es trobaven de guàrdia es refugien per la seua pròpia seguretat en les dependències de la Policia Local i es decidix avisar, per la gravetat que esta prenent la situació, a la Guàrdia Civil, que ja havia rebut crides de veïns. Els primers efectius de la Guàrdia Civil es posicionen en la plaça Bisbe Benlloch esperant rebre al grup que torna de derrocar la falla de Ramon i Cajal, és en este moment on es produïxen els primers enfrontaments amb les forces de l’or-

7 de, els agents fan volar el mosquetó Màuser subjectant-ho per la corretja i carreguen contra els manifestants que van escapolint-se entre estos en direcció a la plaça Major. A pocs metres, un altre grup creu reconéixer el cotxe de l’alcalde aparcat en la porta del seu establiment farmacèutic, situat al principi de l’Avinguda dels Màrtirs i mamprén a sacsar-lo amb intencions més greus, perquè més d’un, proposa fer d’ell, l’única falla que es creme eixe any en Torrent. Per fortuna, unes persones reconeixen que el cotxe és semblant però que no és el del senyor alcalde i abandonant-lo es dirigixen també a la plaça Major. I és allí, on confluïxen la massa de gent que venia de l’enfrontament en la plaça Bisbe Benlloch junt amb el grup que s’havia separat per a anar a la falla El Dominical i baixava per la pujada del Convent. Este últim grup de persones ja venia inclús més “calent” perquè a l’arribar a la falla El Dominical no van poder fer res perquè els fallers ja l’havien desmuntat completament. La Guàrdia Civil, pel seu compte, pren mesures d’estat d’excepció i es decidix tallar la llum en tota la població. En la plaça Major confluïxen més de 300 persones, i arribats a este punt d’incidents i repressió per part de l’autoritat, els fallers estan en total comunió amb el poble i ja no importava desmuntar les falles, la protesta era el derrocament total dels monuments. La falla de la Plaça, mig desmuntada, inclús està en peu i un membre de la comissió s’acosta al monument on es troba un Guàrdia Civil, que li ho impedix. Este li respon que la falla l’han pagat els fallers i fan amb ella el que els dóna la gana. A continuació derroca un ninot i davant d’esta situació els tres efectius de la Guàrdia Civil junt amb tres Policies Municipals que es troben en la plaça, es van retirant i prenent posicions enfront de l’Ajunta-

Unic esbós conegut fins a la data de les falles de 1957, corresponent a la falla Poble Nou.

8 ment tallant el carrer Mestre Giner. La falla de la Plaça és derrocada i la gent decidix anar a l’única queda en peu, la de Sant Roc. Per a acostar-se fins a la plaça Sant Roc han de creuar el cordó policial i és en eixe instant quan es produïx el moment de major tensió. El comandament de la Guàrdia Civil situat en el centre del carrer, dóna el primer avís: “¡Alto a la Guardia Civil!” Com a resposta només s’escolta la consigna “Anem a tombar les falles!”; es produïx un segon avís i al tercer dóna l’orde “¡Monten Armas!” Al sentir açò i vore que els agents munten els mosquetons es produïx una desbandada en totes direccions; un Policia Local és derrocat i roda pel sòl, la confusió és majúscula i sonen els primers tirs a l’aire, les persones que aconseguixen sobrepassar els guàrdies fugen en direcció a la plaça del Raval, ja no amb intenció alguna d’acostar-se a la falla que quedava en peu, sinó més prompte d’amagar-se en casa al més prompte possible. Així i tot, els agents inicien una persecució i es tornen a sentir tirs en la plaça del Raval. En esta plaça, un militar, que venia de permís i es troba amb tot este panorama de sobte, intervé per a evitar una agressió d’un Guàrdia Civil a una jove, i es produïx un enfrontament entre este, que apel·lava a la seua condició de militar i advertia que no podia ser agredit ni detingut, i durant esta discussió desapareixen pràcticament totes les persones de la zona. El senyor Vicente Ortí, tinent alcalde de l’Ajuntament, màxima autoritat eixa nit, en absència de l’alcalde, comunica al comandant de la Guàrdia Civil, el senyor Blas Lancharo, que localitzen els amos dels bars a fi que òbriguen els seus establiments i poder calmar els ànims dels grups dispersos que quedaven en la població. L’orde va ser complida, encara que la majoria de la població es trobava amb vertader temor refugiada en les seues cases. El senyor Josep Maria Enguídanos Navarro recorda que creuà tot el centre urbà, prop de l’una de la matinada, sense vore a ningú. A les nou de la nit havia anat al cine Cervantes, inclús guarda en la seua memòria aquella nit: “Vaig anar a vore el “Último Cuplé” i “Duelo de Titanes”. M’havien agradat tant les pel·lícules, i Sara Montiel, que ni em doní compte que no hi havia falla en la Plaça. A l’arribar a la falla de l’Ermita, -Ramon i Cajal-, vaig vore un cordó de serens que estaven al voltant, però, com quasi no es veia la falla, vaig pensar que enguany les havien cremat el 18, i me’n vaig anar a dormir, fins a l’endemà no m’assabentí de res”. Malgrat la gravetat dels fets i el perill que suposava estar al carrer, alguns joves encara van continuar divertint-se aprofitant la confusió. Don Francisco Verdet compta com, al costat d’uns amics, van recollir del terra la figura d’Adan de la falla Ramon i Cajal i recolzant a les portes de les cases cridaven al timbre per a continuació amagar-se. L’endemà, dia de sant Josep, una molt tensa calma regnava en la població, en rogles i veu baixa es comentava allò que havia ocorregut, i la confusió i diverses versions circulaven per la població. La realitat és que ja no estaven les falles en peu, el ninot de la falla Ramon i Cajal, l’ “Adan”, va aparéixer

Tombant... al tombe prop de la gasolinera de Camí Reial. De la falla Avinguda inclús quedaven restes, però, de la falla la Plaça ni això, i la resta havien segut desmuntades, a excepció de la falla de Sant Roc, que va ser l’única que va quedar en peu sense patir cap desperfecte. La nit del 19 la falla de sant Roc es va cremar sense cap celebració especial ni focs artificials, pràcticament en absolut silenci. L’alcaldia va sol·licitar eixe mateix dia un “informe de los hechos ocurridos en el día de ayer” 5 al Cap de Línia de la Guàrdia Civil i el Cap de la Policia Municipal, sent este remés, per la Guàrdia Civil, el dia 20 a l’alcaldia6, el text de tal informe no queda cap constància. El Governador Civil de València és informat del que va ocórrer i sol·licità a l’alcaldia de Torrent un informe dels fets, que és remés pel senyor Alcalde el dia 26 de març, “dando cuenta del incidente del 18 del actual por la noche” 7. L’endemà, en la sessió celebrada per la corporació municipal8, s’acorda per unanimitat el reconeixement pels servicis prestats durant els dies 17 al 19 de març, de les 22:00 a les 6:00 hores, pel Cap de Policia, el senyor Isaac Amador i els policies, senyor José Mendivil, Manuel Vidal, Francisco Silla, Félix Martínez, Benigno Andreu, Indalecio Martín, Domingo Sáiz i Fermín García, reconeixement que es farà constar en els seus expedients personals. Sobre estes sancions, multes, i recursos, com hem comprovat, no queda cap constància, ni en els Arxius de Torrent, ni en els de Govern Civil. Com veiem, tot “l’incident”, com ho denomina el Sr. alcalde en la seua carta al Governador, va voler ser silenciat per part de les autoritats i durant anys minimitzat. Després de 60 anys, molts dels testimonis que han segut invitats a contar els seus testimoni s’han negat, mostrant reticències o han expressat la seua voluntat de romandre en l’anonimat, tot un símbol del clima polític i social que van viure en la seua joventut. El silenci Com ja s’ha dit a l’inici d’aquest estudi, cap publicació es va fer ressò dels incidents, però destaca en gran manera el silenci del setmanari local Torre, que números abans dedica extensos reportatges a l’activitat fallera de la població, i després dels fets deixa de publicar durant quatre setmanes. Un altre dels rumors que va començar a circular a la població, va ser que la notícia es va sentir a través de les ones de l’emissora clandestina de partit Comunista d’Espanya a l’exili, Ràdio Espanya Independent. La coneguda com ràdio “La Pirenaica”, per la llegenda que s’emetia des d’algun lloc dels Pirineus -transmetia des de Bucarest (Romania), ciutat a la qual s’havia traslladat a principis de 1955 des de Moscou-, emetia notícies sota l’òptica de la propaganda antifranquis5. A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde .1037 6. A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2866. nº orde .1350 7. A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde .1073 8. A.M.T. Permanent. Sig. SP 14(8). Sessió, 27 de març de 1957

Barri Cotxera 2017

ta que caracteritzava l’emissora. Era l’instrument més poderós que llavors tenia el Partit Comunista per fer-se sentir a la península. Es va arribar a dir que l’emissora presentà Torrent com la primera població que s’havia aixecat en masses en contra de la manca de llibertats de la dictadura del règim de Franco. Podem afirmar que aquesta emissió no es va produir mai. Per acabar amb aquest apartat dels rumors creats arran dels altercats, hem desmentir el que fa referència al fet que els autors dels incidents eren gent marginal i habitants de la zona coneguda com “Poble Nou”, aquesta acusació es basava en la gran quantitat de persones que van confluir a la plaça Major baixant pel carrer Fra Luis Amigò. Aquest grup, el més nombrós, era el que s’havia separat anteriorment després de l’enderrocament de la falla de l’Avinguda, i es desplaçà cap a la falla Poble Nou. La implicació, abast i repercussions polítiques les abordarem en l’últim capítol de l’estudi, però avançarem que és indubtable que va existir un pacte de silenci per part de les autoritats. El Senyor Vicente Beguer, cronista oficial i autor de multitud de treballs de recerca, desenvolupats amb un zel i laboriositat incansable, ens sorprèn amb una breu i cautelosa referència, que contrasta amb el tracte i profunditat de la resta de les seues obres. A més tinguem en compte que don Vicente era regidor de l’Ajuntament, fundador del setmanari local Torre i una de les persones més involucrades en l’ambient faller, actuant com a mantenidor en la meitat de les presentacions falleres de l’any 57. El testimoni del seu fill, don Vicent Beguer i Miquel, ens confirma que el senyor Vicente no va voler mai escriure sobre aquest episodi “por respecto a las personas implicadas”, postura que va mantenir fins després d’haver mort algunes d’aquestes al·ludint llavors al “respeto a los familiares de las personas implicadas”, decisió que l’honora i va mantenir durant tota la vida . També indubtable que la iniciativa de la prohibició dels balls parteix del rector de la població senyor José González Frasquet, però seria fals i injust, atribuir-li la responsabilitat dels altercats que va provocar aquesta decisió, cal englobar aquesta postura de l’Església, en les orientacions espirituals i morals de l’Espanya de fa 50 anys. D’altra banda, a tots els entrevistats se’ls preguntà si els temors de les autoritats religioses eren justificats, i tots van respondre, en to jocós, que eren més que justificades, encara que extremadament exagerades, ja que els joves, com era d’esperar, aprofitaven el “ baile agarrado” per algun innocent frec que un altre amb la seua parella de ball . Fins a la data no existia cap testimoni que confirmara l’oposició pública del rector a les celebracions de la setmana fallera, però casualment a l’octubre de 2007, en realitzar una entrevista biogràfica al torero torrentí senyor José Vázquez Parra, va manifestar haver assistit a una acalorada reunió amb senyor José González entorn d’aquesta qüestió. El Sr. Vázquez en aquella data era membre de la comissió de la falla Ramon i Cajal, i s’havia encarregat de la contractació de l’orquestra “Zeus” per a la nits de falles. En aquesta reunió

Úniques fotografies conegudes, fins a la data, del derrocament dels monuments fallers de Torrent la nit del 18 de març de 1957, que probablement corresponguen a la falla de l’Avinguda. Arxiu de Vicente Beguer Esteve.

10 li va manifestar al rector la disconformitat de la comissió respecte a la prohibició i aquest li va dir textualment que “no se iban a celebrar bailes”, donant el tema per tancat. La figura del senyor José no pot quedar en la memòria només com el rector que va prohibir el ball, sinó també cal recordar la gran acció social que desenvolupament a Torrent, com va ser l’obertura del Cinema Parroquial, la construcció de la primera piscina i camp d’esports, l’Emissora Parroquial de ràdio, o la promoció de 134 habitatges per a famílies pobres. Un altre dels protagonistes d’aquella nit, que també va adoptar la mateixa postura de discreció i respecte que el Sr. Beguer, va ser don Vicente Orti Planells, qui com a primer tinent alcalde i màxima autoritat en la població el dia dels fets, es va convertir amb la seua actuació en l’heroi de la nit, ja que com afirmen molts testimonis, va ser la persona que va aplacar als efectius de la Guàrdia Civil i va ordenar l’obertura dels bars a altes hores de la nit per calmar els ànims, evitant que es produiren grans desgràcies. Fins al dia de la seua mort el senyor Vicente restava importància als fets, i fins i tot en el llibre biogràfic publicat per l’Ajuntament l’any 2001, tot just dedica dues línies als aldarulls. Quedava pendent per aclarir si legalment va existir delicte en la revolta popular de la nit del 18 de març de 1957, i un cop comprovat que van ser els mateixos fallers els que van decidir no impedir l’enderrocament dels seus propis monuments, ni es va produir destrucció de mobiliari urbà ni de propietat privada, podem afirmar que estaven en ple dret d’exercir aquesta mesura ja que la destrucció d’una propietat no és delicte si no va en contra de la voluntat del propietari. Les estranyes detencions d’aquella nit I arribats a este punt podíem concloure esta crònica, però en menció a banda tenim la narració d’uns fets d’eixa nit que desconeixen la majoria dels torrentins actuals i inclús els de l’època. Lluny de voler buscar qualsevol protagonisme per la nostra part en esta història, començàrem remuntant-nos a principis dels anys 90 quan un grup d’amics ens reuníem per a esmorzar tots els dissabtes al matí en el bar “Orxateria 78”, en el carrer José Iturbi de Torrent. Allí, Alfons Gozalvo Pérez regentava el seu establiment, junt amb la seua dona Pepita, qui dit siga de pas feia els millors aladrocs frescos que es podien trobar en Torrent. Un dia, en una conversa que Alfons mantenia amb un client, exclamà en veu alta: “Jo no he passat més por que quan ens van detindre per això del derrocament de les falles”. A l’anar abonar el nostre esmorzar li preguntí per allò que havia dit, i Alfons, amb el magnífic caràcter que té, em contestà: “Quan faça 50 anys t’ho conte”. I bé, arribada la data calia buscar Alfons. Després de la primera sorpresa i alegria de retrobar-se, va accedir, no sense alguna reticència a complir les paraules que pronuncià aquell dia. Per l’interés històric que creiem té l’entrevista, la reproduïm tal com va discórrer en la seua totalitat: Salvador: Alfons, tu vares nàixer a Torrent, no?

Tombant... al tombe Alfons: (entre rialles) A tu que et pareix, vaig nàixer a Torrent en el 37, fill de pares, iaio i rebesiaios torrentins..., seguisc? S: Com era el Torrent de 1957, per a un jove d’aquella època? A: Res a vore amb el que coneixem hui en dia, els joves teníem els cines, el Clot, passejos per l’avinguda, el parc i la piscina, on després va estar la Sala Bony, un ambient molt sa i tranquil. S: Quin va ser el motiu dels altercats de la nit del 18 de març? A: Verdaderament, encara no et puc dir de veritat què va ser el que va fer botar tot pels aires. El rumor que va córrer és que havien vist l’alcalde ballant a València amb la seua senyora, quan ací estaven prohibits els balls eixa nit. S: Com et veus tu al mig dels incidents? A: Jo estava en el carrer amb els amics, disposats a donar una volta en una nit de festa com era. No sé qui ens va dir que en la plaça de Sant Roc hi havia “rebombori”, com estàvem al costat vam anar i allí havien tres o quatre municipals embolicats amb un grup nombrós que volia dirigir-se a la falla. S: Ja havien començat els altercats? A: Si, inclús ja s’havia tirat alguna falla, d’açò ens assabentem després. S: Què va ocórrer en la plaça Sant Roc? A: Allí no va haver-hi cap baralla ni càrrega dels policies. Estaven dient tota l’estona que ens n’anàrem, inclús recorde com si fóra ahir que deien: “Si vos agafem voreu!” I Paco “el Ceba” que estava amb nosaltres a certa distància d’ells contestava: “Si m’agafeu, m’aneu a agafar d’ací!” (rialles). La cosa no va anar a més i decidim anar-nos a la plaça Major perquè deien que allí si que s’estava armant una bona. S: Què va ocórrer en la plaça Major? A: Vam anar pel carrer Mestre Giner, el Raval i arribàrem a la plaça; quan estàvem junt amb la torre vam vore més de 300 persones que baixaven per la costa de Monte Sión. En un moment va aparéixer gent de tots els costats, que venien de derrocar altres falles. Que res, en un santament ens vam vore en meitat de tot el fregat. I en eixe moment veiem com tres Guàrdies Civils que havien, es col·loquen, un en la vorera del que era l’Ajuntament, un altre en el centre, i un altre en la vorera de davant, tallant el carrer. La gent no se n’anava i s’acostava a ells. El que estava al mig va donar l’alt però la gent no parava de cridar: Anem a tombar les falles! Al tercer avís que va donar, sentim que va dir que muntaren armes i quan vam escoltar açò ixquérem disparats. Aquells Guàrdies Civils de l’època eren una altra cosa, el que no ho ha viscut no ho sap, i amb només tres Guàrdies plantaven cara a tots els que érem. S: Què va ocórrer després? A: Que em vaig dirigir a casa el més ràpid que vaig poder, passí una altra vegada per Sant Roc, per a anar al carrer del Sant Tomàs que era on vivia, en el cantó havien uns policies amb un xaval que volien agafar-lo i son pare, junt amb uns veïns, ho van impedir. Quan jo creia que ja estava fora de perill, col·locant la clau en el pany, sent a les meues esquenes: “¡Alto a la Guardia Civil!”. No sé per on van eixir però em van detindre junt nou xavals més, pràcticament tots del mateix carrer. Amb els Guàrdies havien Municipals

Barri Cotxera 2017 i recorde al Cap de la Policia Municipal, a Amador, que deia als guàrdies: “¡Espósenlos, espósenlos!” Per sort, els guàrdies no li van fer cas. Ens van agafar i ens van portar al repten que estava en l’Ajuntament. Allí vam estar fins a l’1 de la matinada, quatre eren amics o coneguts, entre ells Paco “el Ceba”, dos cosins meus i jo. Després d’una bona estona ens trauen i ens porten a una cel·la de la torre. S: En algun moment els vau preguntar o vos van donar alguna explicació? A: Allí estàvem tots cagats de por, el meu cosí li va dir a un guàrdia: “¿Estaremos mucho tiempo? Es que yo tengo que dar de comer a los animales”, i li contestà: “No será hoy”. I encara ens cagàrem més de por, a més, la cel·la estava a fosques, hi havia un poal per si volies fer alguna cosa, perquè no havien servicis ni res. Així fins a les 6 del matí que ens van portar una altra vegada al repten. Allí ens van assentar i véiem una vitrina amb gent darrere. Es va obrir la porta i van cridar primer a dos, a Evarist i el seu germà, tot just entrar sentim que un policia va dir: “¡Ya está aquí el gamberrito de siempre!” Ens quedem tots a quadros perquè justament els que havien entrat no havien fet gens roín en la seua vida. Pels vidres vam vore com cridaven i sacsaven a un d’ells, es va obrir la porta i van eixir amb el cap baix. A continuació, van cridar a Flan i Vicent, a estos només els van cridar i van eixir, després altres dos i així tots. Quedàvem tres i van cridar Paco i un altre que era un fill d’un Guàrdia Civil, este tot just entrar el van despatxar per a fora, però a Paco el van reconéixer els municipals que estaven en la plaça de Sant Roc quan li deia allò de “si m’agafeu m’aneu a agafar d’ací”, i van començar a donar-li una palissa impressionant, pareixia una pilota de ping-pong, jo estava mort de por.Quan van obrir la porta el van traure entre dos i anava amb molta sang. I finalment, un guàrdia va dir, “Qui queda?”, i contestí que jo, passe i havien uns sis guàrdies amb porres en la mà i em van dir: “¿Y tu, qué has hecho?” “¿Yo? Nada, nada”, els vaig dir, i em van contestar: “Anda, vete a casa y que no te veamos más”. Vaig córrer com mai ho havia fet en la meua vida i em vaig ficar en casa. S: Vos van tornar a cridar o vau tindre alguna sanció? A: Mai ens van cridar per a res, a més, tampoc ens van prendre ni dades, ni res, no ens van donar mai una explicació, i menys, aniria jo a demanar-la. S: Algú de vosaltres va derrocar alguna falla? A: Això és el millor del cas, cap dels detinguts va tocar un ninot. Estàvem en el lloc equivocat en l’hora equivocada. S: Eres o has segut faller? A: (rialles) No, ja vaig tindre prou amb les falles del 57. Les repercussions polítiques La il·lusió de tot investigador és sens dubte trobar eixe testimoni únic, que aclarisca uns fets, o millor, un document confidencial que els desvele. En realitat poques vegades ens ocorren estes coses, i la nostra labor és fruit de centenars de consultes i visites a arxius, entrevistes i molt treball de camp. Però en algun moment, el nostre somni es pot fer realitat. I així ha sigut en esta ocasió. Fa uns mesos el meu amic, i

11 faller de Torrent, Miguel Ángel Gascó, em citava per a mostrar-me un document que li havia facilitat Fernando Lerma, fill de l’alcalde de Torrent, Vicente Lerma Andreu, durant el període de 1958 a 1970. Vaig acudir al despatx de Fernando Lerma i em va mostrar un foli mecanografiat a dos cares datat el 17 de maig de 1957. Es tractava d’un informe elaborat per José Chinarro i dirigit al camarada Joaquín Olcina Doménech, Subcap Provincial del Moviment. Les primeres línies del document resen així: “Mi querido Jefe y respetado camarada: Visité el pueblo de TORRENTE el día de los corrientes para cumplimentar tu carta de fecha 24 de abril último, enterándome de los sucesos ocurridos por las fiestas de Fallas últimas, que fueron de la siguiente forma.” És a dir, tenia entre les meues mans un informe sobre els fets ocorreguts la nit del 18 de març de 1957. “Me remonto un poco diciéndote que desde que Benlloch se hizo cargo de la Alcaldía, tenía en el Ayuntamiento dos personas de su entera confianza, pero después de volver de un permiso de Guinea, se encontró con que una de ellas se le había puesto totalmente enfrente. Pues bien, este señor, erigido en presidente de fallas y enemigo de Benlloch, se presentó un buen día acompañado del Cura Párroco en casa del Alcalde, exponiendo a éste que acababa de hacer unos ejercicios espirituales y que desearía que en las próximas fiestas de San José no se organizasen bailes por los pecados que éstos originaban.” El “erigido presidente” era Ricardo Fernández Roig, president de la Junta Local Falera, i el senyor capellà, José González Frasquet. Fins a la data, totes les versions apuntaven el rector com l’instigador de la prohibició dels balls, més quan havia estat durant els últims tres anys publicant articles en el periòdic local Torre, sobre els perills i pecats del ball, però segons l’informe, després d’un arravatament místic, la responsabilitat passa a ser del president de Junta Local. Però continuem amb l’escrit. “Al Alcalde, hombre más que católico, le pareció bien esta idea y creyó en la buena fe del presidente de la Junta de Fallas, el cual al ver la buena predisposición de Benlloch, le indicó que lo que tenía que hacer era hablar en ese sentido a los falleros cuando fueran a visitarle a la Alcaldía y el presidente de la Junta de Fallas, apoyaría entonces ante ellos la idea, los convencería y no habría bailes. Y llegó el día en que los falleros visitaron al Alcalde y éste comenzó a decirles que vería con agrado que no hubiera bailes en las fallas por el abuso que se cometía en ellos, y que desearía se organizasen en su lugar otros actos, por ejemplo atracciones, chocolatadas, o lo que ellos pensaran. El presidente de la Junta de Fallas, como estaba previsto, apoyó las palabras del Alcalde, pero ante la discrepancia de algunos falleros se acordó que lo pensaran mejor y que volvieran a reunirse otro día con el Alcalde” Sobre les opcions que dóna el senyor alcalde en substitució dels balls, millor no comertar res; l’interessant és que es confirma esta reunió amb l’alcaldia de què només es tenia coneixement per testimonis orals. Continuem.

12 “Volvieran o no, el hecho es que un buen día se entera el Alcalde que la Junta de Fallas había celebrado un acto público en un cine de la localidad, con reparto de propaganda fallera en valenciano, algunas de las cuales atacando a las autoridades y gobierno, y sin autorización de la Alcaldía.” Arribats a este punt, l’autor de l’informe, o ha rebut malament la informació, o la tergiversat intencionadament, més aïna la segona cosa. L’acte públic a què es referix és la presentació de les falleres majors de la Falla del Cabdill, celebrada en el Cine Avinguda, dimarts, dia 5 de març, i no a un acte de la Junta de Falles, i el repartiment de propaganda en valencià i els atacs a l’autoritat, era la representació en valencià de la comèdia “¿Dones Voleu petroli? O Torrent a fosques”, on es criticava la carència de petroli en la població. Destaca que l’informe posa que un bon dia s’assabenta l’Alcalde, quan tota esta informació havia eixit publicada en Torre el dia 9 de març. “En vista de ello, Benlloch llama al presidente de la Junta de Fallas, que otra vez se había puesto contra el Alcalde y a los presidentes de fallas y les dice que en lo sucesivo, para celebrar un acto pidan autorización y le den cuenta de lo que van a tratar. Los interesados quedan conformes con las órdenes del Alcalde, pero lo cierto es que no le hacen absolutamente caso.” Les comissions reben per escrit l’obligació de presentar “boceto, sátira y programa de festejos”, a fi de concedir el permís per a la plantà de la falla, i dimecres 13 de març, és remesa per l’alcaldia una circular advertint de la prohibició dels balls i la possible sanció per a aquelles comissions que ho incomplisquen. A continuació en l’informe s’arriba a una de les parts més interessants. La purna que inicià els altercats de la nit del 18 de març, va ser la notícia que l’alcalde estava ballant aquella nit en Parador So Nelo de la capital, però ara veurem on es trobava en realitat, segons l’informe, clar. “Y llega el día 18 de marzo, en que mientras el Alcalde en funciones de Diputado Provincial, asiste en Valencia a la recepción del Ministro de Agricultura, los falleros de Torrente celebran una reunión y deciden bailar por encima de todo.” La reunió es va celebrar, però segons testimonis, es va decidir tot al contrari, que no se celebraren balls per a tindre la festa en pau. A partir d’ací l’informe narra un fet que en realitat va succeir anteriorment al dia 18. “Al día siguiente y ya en son de burla, comienzan a pasar por delante de la casa donde vive el Alcalde, grupos cantando la canción “OKAL, OKAL” aludiendo con ello a su profesión de farmacéutico. Esto molesta a Benlloch, como es lógico, quien al enterarse que los cantores que más abundaban, aunque pertenecían a varias fallas, eran los del presidente de la Junta de Fiestas, o sea, la de su enemigo, decide comunicarle y le notifica por medio de la Guardia Municipal, que a su falla se le prohíbe utilizar instrumentos de Aire, permitiendo en cambio las reuniones y demás actos de comidas, etc.” Esta cercavila, de la què es tenia coneixement encara que ningú es posava d’acord amb la cançó, va ser celebrada ex-

Tombant... al tombe clusivament per la falla del Cabdill i no per membres d’altres falles com indica l’informe. “Al enterarse de la decisión, el afectado, acude en unión de otros varios, a ver al Alcalde preguntándole si la suspensión era para todos los actos y para todas las fallas, y al contestarle Benlloch que únicamente estaban suspendidos los de la falla del presidente de la Junta de Fiestas, se despidieron amenazando al Alcalde, el cual, ante el temor de cualquier atentado lo comunicó a la Guardia Civil y Guardia Municipal, que fueron las encargadas de la custodia de su casa y de su persona.” En este punt l’autor de l’informe torna a no ajustar-se a la realitat, ja que l’alcaldia no va ser tan benèvola permetent l’ús d’instruments a les altres falles, en realitat en eixa reunió l’alcalde els prohibix el realitzar els balls i en entrevista realitzada a José Vázquez, ens informa que a continuació que li’ls comunicara la prohibició, es van dirigir un grup de fallers a l’església per a parlar amb l’iniciador del conflicte, el rector José González, el qual els va respondre que no, no i no s’anaven a celebrar balls. I a continuació en una frase de 16 paraules José Chinarro resumix tot el que succeïx aquella nit: “Seguidamente, todas las fallas hicieron causa común y las desmantelaron, provocando como es natural, el escándalo.” A l’autor se li oblida, les dos càrregues policials, la destrossa dels monuments, encara que desmantellats, només es té confirmació del de la Falla Dominical, l’apagat de llums en tota la població, els tirs efectuats per la guàrdia civil i les nou detencions que es van registrar aquella nit. El més interessant de l’escrit són les conclusions finals: “Que el Alcalde y Jefe Local de Torrente, es buena persona, está en la mente de todos los buenos camaradas. Que ha trabajado incansablemente por el Ayuntamiento y la Falange, también es indudable. Pero ha tenido y tiene un defecto que no puede permitírsele a ningún gobernante, cual es de la debilidad de carácter como se ha demostrado en este caso concreto que ha conducido al desprestigio de la autoridad. Por todo ello, estimo se le debe relevar, pero agradeciéndole los servicios prestados. Esta Inspección está realizando la oportuna información para proponer la terna más idónea a la Superioridad. Saludándote brazo en alto, queda a tus órdenes tu subordinado y camarada. Fdo. José Chinarro.” Així, efectivament, els fets succeïts en el derrocament de les falles de Torrent van provocar la destitució d’Arturo Benlloch. La persona triada per a succeir-lo va ser l’advocat, diputat provincial i cap local del moviment, Vicente Lerma Andreu, que va romandre en l’alcaldia de 1958 a 1970. Fins a 1968 no es tornarien a plantar falles en Torrent.

Els premis de 2016 1er Premi al Concurs de Postals Nadalenques organitzat per la Falla Xenillet Premi Extraordinari al Millor Cant i 5é Premi al Millor Conjunt en el Concurs de Cant de l’Estoreta organitzat per la Falla Plaça del Arbre de València. 3er Premi al Concurs de Curtmetratges Infantils organitzat per la Falla Nicolás Andreu. 8é Premi en el Concurs de Cavalcada Infantil, de Junta Local Fallera. 2on Premi PREMSA a la Millor Crítica Local, de La Opinión. 1er Premi de l’Oficina de Promoció i ús del Valencià a l’Ús del Valencià. Una nominació als Premis Ortifus a Millor Portada, Premi inclòs dins de Lletres Falleres.

Tombant... al tombe

A les Falleres Majors Eixints Fins ací un any ple d’emocions i de somnis, de anar redolant de un costat a un altre, de dormir amb el tratje de fallera, de dormir poc, de viure la festa fallera com una gran i de defendre la nostra falla com a representats. Gràcies.

Comissió Honorífica Els nostres fallers d’Honor Antonio Macias i Macias Vicente Arboles i San Miguel Abonats Maribel Nieto Miguel Angel i Cervera Manoli Calzado Comissió Honorífica Natalio Cantero i Zamora Pascual Esteve i Fuentes Vicente González i Fullola Josep Miquel i Chuliá Josep Rodrigo i Zurriaga

Comissió Honorífica Póstuma Narcisa García i Bauzá Pere Moles i Rambla Antonio Moreno i Piqueras Ricardo Puig i Espinosa Pascual Puig i Panells Emilio Ruiz i Villegas President d’Honor En Arturo Boix i Miquel President d’Honor Póstums Vicent Baixauli i Aparici Mario Esteve i Esteve Vicent Lacuesta i García Salvador Picher i Penya

Barri Cotxera 2017

Junta directiva President Ángel Gualda Navas

Vice-Delegat Festejos David Barberà Sancho

Vice-President 1er Juan Martínez Abellán

Vice-Delegada Infantil Carmen Muñoz Martínez

Vice-Presidenta 2ona Marisa Esteve García

Vice-Delegat Esports Borja Muñoz Fernández

Vice-President 3er Miguel Rodrigo Martínez

Vice-Delegaa Teatre Inmaculada Sáez Puig

Secretaria Mª Carmen Maicas Llorens

Vice-Delegat Cultura Tomás Ibáñez Martí

Vice-Secretaria Mª del Mar Sánchez Mora Tressorer Juan Sierra Cebrián Comptadora Mª Dolores Rasero Pedrosa Delegat Festejos Miguel Ángel Sánchez Bernat Delegada Infantils Eva Mª Carrillo Velázquez Delegat Act. Diverses Sergio Torrecillas Bollas Delegat Joventut Francisco José Marcilla Muñoz Delegat Esports Carlos García Lara Delegada Teatre Elvira González Silla Delegat Cultura Alberto Jesús Silla Morales Delegat Junta Local Fallera Francisco Riera Peirò Delegada Recompenses Jessica Merencio Morillas Bibliotecària - Arxivera Amparo Maicas Llorens

Vocals Miriam Luz Jurado Raquel Triguero Martínez Mª Jesús Triguero Martínez Marta González Romero Ana Isabel Muñoz Luz Lorena Molla del Olmo Mónica Bas Monforte Cristina Sánchez Mora Inmaculada Pérez Zafra Sandra Cones Fenoll

Tombant... al tombe

La Comissió Major Fallera Major Ana María Puchol i Nieves Encarna Agut Moyano Manuel Aibar Lara Marta Albert Santamaría Salva Albert Santamaría Mª del Carmen Alcalá Silla Manuel Jesús Alfonso González Vanesa Algarrada Espinosa Roberto Amor Cañada Paula Andreu Andreu Mª Dolores Arboles Puig Vicente Arboles Puig Ana Mª Arenas Droz Mª Dolores Arjona Hinojosa Jose Arnau González Mª Ángeles Arnau González Empar Asensio Esteve María Barreda Fernández Tomás Barreda Fernández Tomás Barreda Mora Manuel Bas Saez Juan Beleña Burgos Antonio Caballero Moreno, Mª Teresa Caballero Téllez Antonio Miguel Cabrera Piqueres Juan Carlos Cantero Cubells Yolanda Cantero Cubells Pablo Cantero Navarro Natalio Cantero Zamora Nerea Castillo Muñoz Alejandro Cervera Calzado Clara Cervera Calzado Francisco Jose Crespo Escribá Sandra Cones Fenoll Antonio Salvador Cuñat Márquez Carla Cuñat Triguero Toni Cuñat Triguero Mª Carmen Daries de la Concepción Mireia De Dios Ruiz Paula De Dios Ruiz Javier Delgado Carrasco Pascual Esteve Fuentes Mª del Carmen Esteve García Sergio Esteve García Aitor Esteve Rasero Jose Fernández Blanca Mª Carmen Fernández Gasvi Mª Jesús Fernández Martínez

Jose Manuel Fernández Nuño Lucía Ferrer Ramos Claudia Fito Pozuelo David Fos Marin Inmaculada García Gutierrez Antonio García Lara Ana Belén García Martínez María García Raga Pau García Serrano Joaquín García Silla Julián Garrido Giménez Cristina Garrido Nieto Mariola Garrido Penella Ana María Garrido Ramírez Javier Gil Bas Tomás Giménez Bertolín Paula Giménez Garrido Pedro Gómez Lucas Rafael González Cañizares Vicente González Fullola Francisco González Samper Mª Dolores González Samper Mª Ángeles González Serrano Sonia González Silla Blas González Valero Ángela Gualda Maicas Mª Trinidad Herranz Garrido Clara Isabel Ibáñez Puebla Jose Tomás Ibáñez Puebla Rosalía Jurado Sánchez Blanca Lamata Carratalá Nicolás Lamata Carratalá Jose Vicente Lamata Mateo Jovita Lis Martínez Alba López-Menchero Endrino Eduardo Lozoya Demira Eduardo Lozoya Saez María Lozoya Saez Marta Luz Jurado Román Macías Macías Delfín Martín Llorens Andrea Martín Lopez Vicente Martínez Ciscar Vicente Martínez García Nuria Martínez Labuiga Rubén Martínez Marín Ana Martínez Orellana

Barri Cotxera 2017

Mª Amparo Martínez Roca José Vicente Merencio Galdón Jose Vicente Merencio Moreno Miguel Ángel Mora Minguez Vicente Enrique Mora Minguez Vicente Mora Tarín Rafael Moreno Morillas Pilar Moreno Navarro Natalia Mota Arjona Jose Mota Ortega Raúl Muñoz Fernández Eva Muñoz Luz Enrique Muñoz Onate Gerardo Muñoz Puig Mónica Murcia Carrión Amadeo Navarro Arjona Miguel Navarro Cárcel Nieves Navarro Esteban Pedro Navarro Tomás Javier Noguera Gracia Mª Dolores Nogueron Vedriel David Nohales Piqueras Gema Ochando Roca Mª Jesus Ochando Roca Larisa Florentina Onofrei Gerardo Pavón Doral Jose Manuel Pavón Doral Rafael Pavón Doral Ana María Penella Busach Salomé Penella Busach Andrea Perales Giménez Sharay Pérez Almodóvar Gaspar Pérez Barañon Paula Pérez Herranz Francisco Jose Peris Escamilla Jorge Peris Escamilla Francisco Peris Silla Javier Picazo Ciscar Salvador Puchalt López Eva Puche Selléns Ana Puchol Nieves Isabel Puebla Llorente Raúl Puig Espinosa Pedro Jose Puig Serrano Antonia Ramírez Olmos Mónica Rasero Pedrosa Rubén Rivodigo Ordóñez Miguel Rodrigo Maicas José Rodrigo Zurriaga

Juan Rodríguez Molina Mª Paz Rodríguez Plaza Rosario Rodríguez Rodríguez Manuel Rodriguez Villanueva Ricard Saez Penella Emilio Saez Puig Mª José Saez Puig Raquel Saiz Poveda Yessica Salinas Puchol Mª Dolores Sánchez Arenas Mª Leticia Sánchez Arenas Saturnino Sánchez Giménez Borja Sánchez González Javier Sánchez Mora Juan Jose Sánchez Morales Francisco Sánchez Vázquez Miriam Serrano Molina M! Pilar Serrano Torneto Cristina Sierra Espinosa Javier Sierra Espinosa Estefanía Silla Morales Mª Isabel Silla Morales Estela Tanco Poveda Maribel Tomás Carreras Mª Pilar Triguero Cambronero Alicia Vidal Campos Ana Mª Vilanova Folgado Enrique Villanueva García Mari Luz Villar Domínguez Verónica Vivó Cantos Ana María Yuste Turbi Jose Luís Zamora Molero

Tombant... al tombe

Ángel Gualda i Navas President Benvinguts, fallers, familiars, amics i veïns. De nou ve la primavera i els nostres carrers es preparen per a viure la setmana fallera d’aquest exercici 2016-17. Enguany, s’ha aconseguit que les falles hagen sigut declarades ben immaterial de la humanitat per la UNESCO, d’una banda, és un reconeixement a nivell mundial i d’altra banda un fet que “obliga” i “ens obliga” a mantenir aquesta tradició en la seua més ampli sentit, en definitiva, obliga a salvaguardar, mitjançant la transmissió, el nostre ric i variat patrimoni cultural de generació en generació, amb la finalitat d’evitar que es perda. Esperem que aquest reconeixement, servisca perquè aquesta festa de foc i so, seguisca sent així, de foc i so i que les traves administratives “que són pel nostre seguretat” no seguisquen augmentat a uns nivells que acaben amb les despertàs, mascletàs i castells pirotècnics.

Gràcies a tots els que enteneu la Falla com un lloc on gaudir junts d’un sentiment comú “COTXERA”. Un lloc on el col·lectiu preval sobre l’individual i on tots som importants. Un lloc on es recorda, es reconeix i s’agraeix a aquells que van estar participant de la nostra il·lusió. GRÀCIES. Gràcies també, a tots els fallers de la nostra comissió; i perquè una falla suposa moltes coses, concursos, activitats culturals …, gràcies a la directiva, que amb el seu treball, els ha fet possible, a Eva, Nerea i Christian, els nostres màxims representants, que sense ells no seriem una FALLA completa i com no, a les seues famílies i a la meua, per tot l’esforç que han fet perquè siga un any inoblidable. Per a despedir-me, voldria dir que esteu tots convidats a passar-se pel nostre Casal en les falles d’aquest any. I dir a la Comissió que ànim, força i il•lusió. Que l’esperit faller estiga sempre al nostre cor i mai es perga per damunt de tot. SOM BONS, SOM GRANS, SOM COTXERA.

Tombant... al tombe

Eva María Carrillo i Velázquez Fallera Major Hola a tots els faller i falleres de la nostra Falla Barri Cotxera. Comença la Festa Valenciana, ja està ací el llibret. Sí, el que quan ens ho donen i llegim un any ple d’actes, de festes, de treball, d’esforç, de reconeixements i sacrifici, fan que sigam una de les millors comissions de Torrent. Enguany tinc l’orgull de ser Fallera Major de la nostra volguda falla, amb el meu President Àngel, la Fallera Major Infantil Nerea i el President Infantil, passarem un any inolvidable, plé de records que tindrem al cor tota la vida. Donar les gràcies al meu marit sempre pendent de mi, de que es façen realitat tots els meus somnis i sense ell ningú seria possible. Cóm no donar les gràcies a la meua familia i als meus amics, que donen el millor d’ells mateixos per a que siga feliç i plena d’alegria.

A tots els fallers i falleres que sacrifiquen les seues hores de descans per a treballa en la falla sense rebre res a canvi, simplement la satisfacció del treball ben fet, gràcies. Enguany sóm Patrimoni de la Humanitat de l’UNESCO, per fi es donaren compte de que les nostres festes són grans i plenes de música, de focs i polvora, de color, d’indumentària tradicional, l’Ofrena a de flors a Nostra Verge dels Desamparats, d’alegria... En fi, les nostres FALLES. Per a despedir-me només dir que tots esteu al meu cor i no oblidaré mai enguany. Adèu i un fort abraç, ens vorem al casal!

Tombant... al tombe

Monument Major 2017, ArtesĂ : Juanjo GarcĂa

Barri Cotxera 2017

Explicació de la falla La falla presidida per un Sant Josep, al que se li apaga el cresol, fa referència i record als aconteciments que varen ocòrrer a les falles de 1957, fets que s’explicaràn en la falla i que es coneixen com La Tombà de Les Falles de Torrent. Torrent, en març del 1957, semblava un allioli, tot agitat, un alçament amb tota regla a ritme de xaranga i pasodoble. És el centre de la falla, aquella revolta popular per la festa que quasi es transforma en un alçament contra el poder establit per aquells temps, i que queda representat per dos mans fent un allioli, confeccionat en vareta d’on vem eixir el allioli xorrant fet amb teles grogues. En un teulat on s’anava a celebrar el ball, ens trobem un cartell per el que queda suspés: per les celebracions litúrgiques de la Setmana Santa. El retor fa l’anunci, mentres darrere d’un vel, el alcalde que fa efectiva la prohibició, es marca uns balls a València. Al arribar la noticia a Torrent s’arma la de San Quintín, i la festa que es monta no es l’esperada. Grups de festers incontrolats començen a tombar falles en senyal de protesta, davant de la mirada atònita dels fallers que es queden literalment a cuadros. La falla amb ninots i tot és tombada, però no sabem si va passar o no, algú ninot va aprofitat el desgervell per a pegar a fugir i no ser cremat. De totes maneres aço mai es va confirmar i es continua investigant els fets.

Al 2017, 60 anys després, hi ha elements que acosen a la festa, fent un altra tombà, encara que més discreta a la vista dels de fora però que maxaquen igualment als fallers. Fartaes, impostos, festes de fora que ens invadeixen, noves maneres de viure la festa com és el pixar als portals, etc... fan que una nova tombà tenim damunt dels nostres caps. Una gran granera ens ajudarà a granar tot allò que ens empastra la festa fallera, i que fa que molta gent no la entenga qual és. En un particular fossar, al que el pas serà lliure, podrem trobar tombes de tot allò que ja està tombat, tombes de la festa i altres que ens trobarem passejant entre les tombes d’aquest particular cementeri. Farem el descobriment d’un monolit que presidirà la plaça els dies de falles, conmemorant tan especial i per molts desconegut aconteciment que va rmoure els ciments festers i socials en un temps en el que no era massa aconsellable fer-ho. Falla que conmemora, però falla que critica, com té que ser per a que siga una falla. I com el lema diu “Tombant... al tombe”, és a dir, tombant tot allò no desitjat precisament plantant una falla al tombe, 60 anys fent tombe en la festa per a no tombar-la.

Tombant... al tombe

La Comissió Infantil Leire Aibar Cones Manuel Aibar Cones Lucía Alfonso Rasero Oliver Alfonso Rasero Laura Amor Arnao Lucía Amor Arnao Nerea Arboles Yuste Josep Barberà Esteve Ariadna Borderia Martínez Ainara Caballero Puig Nerea Caballero Puig Ainhoa Campanón Sánchez Olivia Contreras Valor Ángel Cortes Muñoz Lucas Crescente Arnao Asier Crespo Díaz Ian Crespo Díaz Daniela Nicole Del Toro Ilie Rubén Delgado González María Díaz-Salazar Ruiz Marta Felipe Miralles Carmen Fernández Alcalá Kevin Fernández Ballester Nathaniel Fernández Sanchez Laia Fernández Vilanova David Fos Navarro Nieves Fos Navarro Joel García García Gloria García Mota Joel García Ros Lara García Sánchez Asier García Vidal Nerea Garrido García Sara Garrido García Marta Gil López María Gómez Daries Álvaro González Cantero Laura González Cantero Rubén González Cantero Ana González Fernández Laura González Fernández Sergio González Vinuesa

Héctor Ibáñez Puche Aaron Lis Martínez Roberto Carlos López Sanchez Daniela Martínez Almodobar Aaron Martínez Muñoz Héctor Martínez Muñoz Paula Martínez Saiz Michelle Martos Fito Alejandro Miquel Triguero Francisco Miquel Triguero Alejandra Mora Baeza Gabriel Mora Baeza Aitana Mora Bou Daniela Mora Bou Miquel Mora García Lucía Morales Martín Marta Morales Sierra Ainara Moreno Molla Alejandra Muñoz Ruiz Chema Muñoz Ruiz Ramón Muñoz Ruiz Carla Navarro Tomás Leo Navarro Tomás Enrique Noguera Muñoz Javier Noguera Muñoz Macarena Núñez Martínez Manay Núñez Martínez Carla Ojeda Hernández Conxa Ortí Verdet Pau Peris Santosjuanes Enma Picazo González Javier Picazo Gonzalez Carla Puchades Calero Víctor Puchades Calero Ricardo Puig Sánchez Aitana Rodrigo Serrano Lucía Rodríguez Calvo Manuel Rodríguez Gil Françesc Saez Penella Miquel Sánchez Merencio Marina Sánchez Roca Lucas Termens Vivó

Barri Cotxera 2017

Junta directiva infantil Fallera Major Infantil Nerea Árboles Yuste President Christian Macías Árboles Vice-President 1er Adrià Barberà Esteve Vice-Presidenta 2ona Paloma Fernández Ballester Secretaria Carmen Martín López Tressorera Nerea Fernández Alonso Comptador Jorge García Serrano Delegada Ana Isabel Noguera Muñoz Delegat Mario Rueda Nieto

Tombant... al tombe

Nerea Árboles i Yuste Fallera Major Infantil Amics del barri, fallers i falleres. Enguany tinc el plaer de dirigir-me a vosaltres com a Regina infantil de la nostra Comissió. Aquest any hem de gaudir al màxim de la festa fallera, per això, vos convide a adornar les finestres i balcons, per rebre amb orgull a La Nostra Xeperudeta els dies grans per a nosaltres, al trasllat i al retorn. Jo gaudirè cada acte, cada berenar, cada minut i segon de la setmana fallera, amb tres persones que sempre estàn al meu costat. Amb ells riuré i ploraré d’emoció i se que d’ells sempre tindré el seu suport i els duré per sempre al cor, no podria estar millor acompanyada que del meu cosí Christian, Eva i Ángel, sempre pendents de mi. Gracies a ells per acompanyarme en aquest somni fet realitat. SÒC FALLERA. SÒC DE LA FAMILIA PUIG. SÒC DE COTXERA!

Â© PICHIONI

Tombant... al tombe

Christian Macías i Árboles President Infantil Estimats veïns i fallers. Em dirigeisc a vosaltres, des d´este lloc privilegiat, com a President Infantil de les falles 2017. Unes falles molts especials per dos motius, primer pel càrrec que tinc i segon perque aquest any les falles han segut per fi nomenades PATRIMONI CULTURAL E INMATERIAL DE LA HUMANITAT PER L’ UNESCO. Per aixo vos anime a tots a eixir al carrer i gaudir de la nostra festa, jo ho pense fer en companyia de tota la comisió i sobre tot amb tres persones mol especials per a mi aquest any: Nerea, Eva i Ángel. Junts farem que les falles de 2017 siguen inolvidables per a tots. Vos espere a tots els actes que organitze la comissió. VIXCA COTXERA!!!

Â© PICHIONI

Tombant... al tombe

Mare Nostrum

Monument Infantil 2017, Artesans: Pobre NiĂąa Rica

Barri Cotxera 2017

Explicació de la falla Què és per a tu estar trist? Caminar un camí de pedres, un camí ben

Cal aprendre a viure amb d’ella

emprenyat. Un pou ben oscur i sense aigua.

i no tindre-li massa por,

També es aigua bruta, ben lluny de la platja.

fer com feia aquella cançò:

Aigua gris; aigua negra,

la nostra amiga la tristessa.

on la foscor. On no toques terra.

Per si algú no s’havia donat compte, conta la falla una història ben gris

Mar Mediterrani, mar del mig.

d’un xiquet blau i trist,

Mar, mareta nostra.

que açò no és cap conte.

Mare Nostrum, ampara’ns baix ton mant.

Viatje impossible a un nou mar. Un mar interior, d’un xic

Tormentes de llum aguaiten per l’horitzó.

on la tristessa s’apropià així

Rajos i trons, vosaltres no teniu por?

d’un bitllet perdut enmig del mar.

Per què penseu que la tristessa

Mare Nostrum, el mar nostre.

és enemiga vostra?

Calma, tormenta o marejada.

Hi ha que tractar-la com una invitada,

Mar adolescent.

i no ficar-li mai pressa.

Mar enrabietada.

Ja fa un dia o dos

Passes de curs, avança la dificultat.

que no ixes de la teua habitació, que tenies

Matemàtiques, socials...

por d’un sentiment.

augmenten els problemes

I quan has eixit, t’has cremat la pell

i no només de sumar o restar.

de la força amb que donava el sol.

Tombant... al tombe

El protagonista pensa en tota la gent

Quan te cregues a soles,

i no es vol rendir:

quan escoltes els grills,

La familia, els veïns o els amics.

recorda que sempre tindràs algú

Desnuga les veles, i on li duga el vent.

que estiga amb tu: són els amics.

Ja no té que estar a soles, ja ho ha entés. Que vinguen totes les tormentes del món Primer vaig buscar una història d’amor

que els amics estàn ací per a quedar-se.

i vaig trobar-me amb ella.

Si no et troben, aniràn a buscar-te

Jo sòc rei, però tu eres la abella:

a acompanyar-te allà on vajes, a on?

ja no estaré mes trist si tu omplis el meu cor.

L’estiu sempre és temps de fer nous amics. Tot són carrers sense ombra que asseguren

De vegades estic al llit

que al arribar al llit el record del dia siga ben bonic.

i tinc por d’anarme’n a dormir.

Compartirem amb tu el teu camí

Tinc molta por a deixar-te

i no hi haurà mar que ens duga al fons.

i a que em deixes tu a mi.

La marea ens durà a un nou lloc on començar a viure, on sentir.

No hi ha mar que tombe el barquet de l’amor. Sempre va en marxa i té turbo per si arriba la foscor!

Però l’amor és molt més ample, i si parlem de la familia voràs com la vida es torna de repent més amable.

Barri Cotxera 2017

Cal anar amb molta mira i no deixar que la foscor et puga dominar. O si no perderàs la teua essència i et quedaràs en el fang.

Eixe far que no feia més que

I un raig de llum ha tornat

alumbrar era el camí a seguir.

com si fora de sobte nadal.

Pero no tingues por, no hi ha fi,

Ni grisos, ni núvols.

i quan s’apague la llum,

Ja torna a brillar el mar.

comença a navegar. No estigues trist o desganat. Quan tingues l’aigua al coll,

Hi ha tantes històries per viure

quan te sentes enfonsar,

que no val la pena plorar, sino riure

crida: ja està bé!

i gaudir de tot el que pugues sommiar.

Ja n’hi ha prou d’arraps! La pluja en els ulls lluitant contra tu. Si cap volta et trobes bloquejat

Tornar a nàixer, de sobte. Tornar al teu conte.

no dubtes en pedir ajuda. Tots estarem encantats d’acompanyarte

Si sou un public ben llegit

i caminar al teu costat.

s’habreu assabentat dels detalls d’aquesta història,

És molt fàcil rendir-se

i si a més teniu bona memòria

quan les coses es tornen negres

resulta que el final no te res de gris.

i quan ens cansem de rebre només queda alçar-se.

Tombant... al tombe

Ja has llegit l’explicació de la falla infantil? Saps el que és Mare Nostrum? Resulta que es nom que tenien els romans per a parlar del Mar Mediterrani, eixe que banya tota la nostra costa. El deien així per que el seu territori era tan llarg, que totes les terres on tocava el mar Mediterrani eren seues, aixina que eixe era el seu mar, és a dir, “el nostre mar”: Mare Nostrum. La falleta ens parla d’aquest mar, però d’una altra forma. El nostre mar és el nostre mar interior, el nostre estat. Ens ha paregut una bonita metàfora per a poder explicar el món tan ric que tenim dins. Sóm una tormenta quan estem molt cabrejats, però també podem ser tot un mar en calma quan tenim un bon dia. Imagina un dia que t’has alçat de mala gana, no has desajunat bé i damunt te banya un cotxe amb un xarc quan passa al teu costat! Dons segurament t’agradaria gritar ben fort, estares de mal humor i fins i tot tiraries relàmpags i trons. Bandera roja!

T’atreveixes a fer un dibux de com estàs tu per dins ara mateix? Recorda tots els estats que pot tindre l’aigua... Inclòs pots tindre una embarcació al teu dins si et sents així! Pensa també en tots els papers que has guardat entre estes dos pàgines, intenta expressar-te amb tot allò que has anat trobant pel camí.

Barri Cotxera 2017

Diari d’un any faller

Racó Infantil

Tombant... al tombe

Barri Cotxera 2017

Tombant... al tombe

Barri Cotxera 2017

Tombant... al tombe

Barri Cotxera 2017

Programa d’actes Febrer

Març

Diumenge, 25

Dissabte, 4

18,30h. La festa comença!

19,00h. Ens reunirem en el casal, per a anar a

Des de els peus de la nostra volguda

la Cavalcada del Ninot, que començarà. El qui

Torre, la Crida juntarà a tots el torrentins a

vullga pot anar a dinar al casal.

una veu. Concentració en el casal per anar a per les nostres Falleres Majors.

Diumenge, 5

22,00h. Al finalitzar tindrem sopar de soba-

08,00h. És el dia del Concurs del Cant l’Esto-

quillo i actuació.

reta. Ens reunirem en el casal per anar tots junts a la Falla Plaça de l’Arbre de València.

Diumenge, 26

El preu dels autobusos serà de 3€ i gratis per

10,00h. Acudirem al Casal per anar al punt

als infantils, i ja avisarem dels horaris d’eixi-

d’eixida de la Cavalcada del Ninot Infantil.

da des de la falla. És necessari apuntar-se en el taulò d’anuncis de la falla.

Dilluns, 6 20,30h. Eixe dia farem entrega de les recompenses de fulles de llorer i brillants.

Tombant... al tombe

Programa d’actes Març Dissabte, 11

Dimecres, 15

12,00h. Concentració al casal de tot el qui

20,00h. Comença la Plantà dels nostres mo-

vullga per a anar a veure la Mascletà a

numents fallers. La Falla Infantil “MARE

València acompanyats d’una xaranga.

NOSTRUM” a càrrec del Taller de Falles Pobre

18,30h. Berenar al Parador el 21, que ja es-

Niña Rica i nostra falla gran “TOMBANT... AL

tarà col·locat en el mateix lloc de l’any pas-

TOMBE” del artista faller Juanjo García.

sat (al costat del Poliesportiu de La Cotxera),

22,00h. Sopar de la Plantà.

oferit per la nostra Fallera Major Infantil

23,00h. Continuarem amb la Plantà dels mo-

NEREA i el seu president CHRISTIAN. S’apro-

numents fallers fins acabar. Necessitarem tota

fitarà l’acte per a fer entrega de les recom-

l’ajuda per a arreglar tots els xicotets detalls per

penses infantils.

a deixar les falles ben acabades.

21,00h. Soparem en el casal i al acabar, podrem gaudir de la primera discomòbil de

Dijous, 16

falles.

08,00h. Primera Despertà del exercici. Al acabar n’hi harà xocolatà per als més matiners.

Diumenge, 12

17,00h. Concentració de tots al casal per a

14,30h. Serà el dia del dinar oferit per nostra

anar a arreplegar a les nostres Falleres Majors.

Fallera Major EVA. Aprofitarem l’acte per fer

18,30h. Comença el nostre Trasllat de la

entrega de les Recompenses.

Verge de la Mare de Déu dels Desemparats desde l’esglèsia del Bon Consell fins a la de L’Assumpció. 23,00h/ En acabar l’acte. Sopar en el casal. 00,30h. Primera nit de festa fallera, tindrem discomòbil al parador amb DJ.

Barri Cotxera 2017

Divendres, 17

Diumenge, 19

08,00h. Despertà i xocolatà per a tots.

08,00h. Superdespertà per a alçar a tota la

11,00h. Matinal infantil amb castells inflables

barrià. Al acabar n’hi harà xocolatà per als

per a tots els xiquets de la comisisó i del barri.

més matiners.

22,00h. Sopar en el casal.

10,30h. Concentració de tots al casal per a

00,00h. Gran Nit de Discomòbil i festa.

anar a la Missa i la Operació Quilo en l’esglèsia del Bon Consell. Després assitirem a

Dissabte, 18

l’Ofrena a Sant Josep organitzat per la Falla

08,00h. Despertà arreu de tota la nostra de-

Santa Lucía.

marcació i xocolatà per als matiners.

A continuació ens dirigirem cap a l’esglèsia

11,00h. - 13,30h. Lliurament dels rams en el

de l’Assumpció per a recuperar a la nostra

casal per a tindre tot preparat per a l’Ofrena.

Mare de Déu cap al Bon Consell.

17,30h. Concentració al casal per a anar a

14,30h/ En acabar l’acte. Mascletà conjunta

arreplegar a los nostres Falleres Majors.

amb les falles de la nostra zona.

18,30h. Tots el membres de la comissió pre-

15,00h. Últim dinar de Germanor al casal.

parats per a desfilar ordenadament fins a la

22,00h. Cremà de la Falla Infantil a mans de

Plaça de L’Assumpció i fer l’Ofrena de flors a

NEREA i CHRISTIAN.

la Maredeuta.

23,00h. Sopar en el casal.

22,00h. Sopar en el casal.

00,00h. Cremà de la Falla Major. EVA i ÁN-

00,00h. Ultima gran Nit de Festa amb DJ.

GEL s’encarregaràn d’encendre la metxa.

Nota: Tots els canvis d’actes i horaris que puguen produir-se per canvis en Junta Local seran degudament comunicats al tauló d’anuncis del casal i al Facebook o Twitter de la Falla. Bones Festes!

Tombant... al tombe

Patrocinadors i amics de la falla Supermercados Consum Ecox 4D Torrent Gráficas Torrent Restaurant Casa El Chesús Forn de Pa Cunyat La Tasquita de Jose Servicios Lluch Farigola i Menta Talleres Josfran La 2 de Benetússer Edumar Motor Narancitrus Carnicería Toni Pérez Expendeduría de Tabacos Nº 4 Adrimar Baladí Consulting Transport BarrioBar La Torrentina La Tintorería The Phone House

Farmacia La Torrentina Joyería Montoro Carnicería Peinado Bar Restaurante Anazar MB Estilisme Pollos Asados Rubio Sergio Esteve Talleres del Toro Zapakids Açò no és el que pareix Automóviles Grimaldi Excavaciones Rogefer Logitanks Pollos Asados San Valeriano Caixa Popular de Torrent Fábrica de cartón Ferubal Café Quijote Diputació de València

CATÁLOGOS FOLLETOS IMPRESOS EN GENERAL

Pol. Ind. Masía del Juez • C/ Rajolers, 6 • 46909 TORRENT - Valencia Tel. 96 157 45 59 • Fax: 96 157 55 03 • info@graficastorrent.com

FORN DE PA

CUNYAT PASTISSERIA

ESPECIALIDAD EN BOLLERÍA LES GERMANIES 58 Telf. 96 155 47 56

u q ita de s a T a L

Jose Almuerzos Populares Quinto y Tapa

Abierto desde las 6:00 h. de la mañana Sábados, Tapas de Marisco

C/ Virgen de la Purificación, 19 Tel. 655 849 680

L L L L UC H C H

Pirotécnia To d o t i p o de Espectáculos

SERVICIOS

Pepe Catalá móvil 607 738 138

Ctra. MasĂa del Juez, 81 A - Torrent 46900 ( Valencia ) Tel. 96 156 61 78 - e-mail: talleresjosfran@hotmail.com

LA 2 DE BENETUSSER Lo mejor de la casa, su clientela

Buena Suerte

C/ Juan MartĂnez Company, 7 bajo. acc.plz. San Sebastian, Benetusser (Valencia)

Hermanos Villamayor Lillo Se hacen papeletas por encargo.

96 375 00 18 - 678 52 02 32 - 677 41 06 42 damianvillamayor@hotmail.com www.juegosyloterias.com

A r t í c u l o s d e f u m a d o r, Ti m b re s, Pa p e l e ría , C e r t i f i c a d o s Méd i c o s Bono Metro, Bono Bus, Tarjetas de Teléfono, Recarga Vodafone, Orange Movistar activa.

BALADI

PROMOCIÓN Y PERSONALIZACIÓN

fallas · moros y cristianos · peñas · hermandades clubes deportivos · asoc. culturales · eventos, etc...

Tel. 96 006 33 22 info@baladitorrent.com Hernández Malillos 12 46900 TORRENT (Valencia)

www.ConsultingTransport.com *Gestoría /Asesoría Transportistas

*Tramitamos Tarjeta de Transportes *Confección de modulo IVA e IRPF

Contáctanos: info@consultingtransport.com C/Mariano Benlliure 21-1. Paiporta -Valencia

Tel: 652 283 814

La Torrentina Tel. 642 670 298 642 300 674

COMBO 4 TAPAS Jamón Y Queso (Pan Tomaca) Calamares Bravas Morro

15€

ÂżConectamos? Avinguda al Vedat, 43 bajo 46900 Torrent (Valencia) Plaza Llibertat, 17 46400 Cullera (Valencia) Tel. 96 173 89 64 - 637 769 088

joyería

MONTORO

relojería

C/ Gómez Ferrer, 32 96 157 31 29 www.jmrmontoro.com

POLLOS ASADOS

RUBIO

Viernes, Sábados, Domingos y Festivos

C/ Valencia, 52 • 46900 TORRENT 96 156 05 04 40 Anys d´Història

ESPECIALISTAS EN EL TRANSPORTE DE ISOTANKS Transporte nacional e internacional · Transportes líquidos ADR · Material explosivo > Dirección Oﬁcinas

C/ San Pedro de Alcántara, 65 46900 Torrent (Valencia) Tel. 96 397 9807

> Dirección Base

Calle Palmiters, 18 Pol Ind Masía del Juez, 46900 Torrent (Valencia)