altrejò

TURBO PASCAL 6.0 + L’AIGÜERA DEL FRANCÈS + DIÀLEG DE SORDS

G. A.

TURBO PASCAL 6.0 amb les mans a les butxaques

Luis Joyanes Aguilar

GRÀFICS

Iniciar el mode gràfic Sortida del mode gràfic Paletes Detectar la configuració gràfica Detectar els modes gràfics Tamany de pantalla Commutar entre mode textual i mode gràfic Netejar pantalla Dibuixar punts individuals Dibuixar línies Dibuixar línies relatives Dibuixar rectangles i diagrames de barres Dibuixar cercles, el·lipsis i arcs

MOVIMENT

Caràcter a l’esquerra Caràcter a la dreta Paraula a l’esquerra Paraula a la dreta Línia amunt Línia avall Enrotllar cap amunt Enrotllar cap avall Pàgina amunt Pàgina avall Al principi de la línia Al final de la línia Al capdamunt de la finestra Al capdavall de la finestra Al principi de l’arxiu Al final de l’arxiu A l’última posició A l’última posició

EN CADENA

Dies de la setmana

(dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge)

Sexe

(femenĂ­, masculĂ­)

Dia laborable

(dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres)

Client

(cognoms, nom, ciutat, saldo, edat)

EXEMPLE

Forma Triangle, Quadrat, Cercle Tinta Roig, Blau, Groc Figura Color: tinta Aspecte i forma Triangle: base, altura Quadrat: costat Cercle: radi Dibuix, dibuix, figura

CONSTANTS

Blanc/Negre amb adaptador de color Color amb adaptador de color Blanc/Negre amb adaptador de color Color amb adaptador de color Amb adaptador monocrom Suplement per carĂ cters

COLORS

Negre Blau Verd Cian Roig Magenta Marr贸 Gris clar Gris fosc Blau clar Verd clar Cian clar Roig clar Magenta clar Groc Blanc

DESCRIPCIÓ

Font, nombres, Direcció horitzontal o vertical, Tamany relatiu, Justificació horitzontal, Justificació vertical.

APLICACIÓ

Rellotge Ús Hores, minuts, segons Inici Repetició Hores, minuts, segons

COLORS DISPONIBLES

Negre Blau Verd Blau clar Roig Magenta Marr贸 Gris clar Gris fosc Blau clar Verd clar Blau clar Roig clar Magenta clar Groc Blanc Colors pampalluguejants Pampallugues

PARAULES RESERVADES

I Array Principi Cas Constant Divers Fes Avall Com Fi Fila Per Funci贸 Anar Si En Nivell Mode No-res No Fora O Paquet

Procediment Programa Record Repeteix Equip Aleshores Tipus Fins Variable Quan Amb

TURBO PASCAL 4.0/5.0/5.5

Absolut Extern Implementar En línia Interfície Interrupció Unitat Usos

TURBO PASCAL 6.0

Constructor Destructor Objecte Privat Virtual

APÈNDIX

Obrir Nou Desar, gravar Desar com Desar Canviar directori Imprimir Obtenir informació Intèrpret Sortir Restaurar Tallar Copiar Pegar Copiar exemples Mostrar papers Esborrar Cercar Reemplaçar Tornar a buscar Anar Cercar Error

MOVIMENT

Caràcter a l’esquerra Caràcter a la dreta Paraula a l’esquerra Paraula a la dreta A la línia anterior A la línia següent Enroscar amunt Enroscar avall A la pàgina anterior A la pàgina següent Al principi de línia Al final de línia A la part superior A la part inferior Al principi Al final A la darrera posició A la darrera posició

MISSATGES D’ERROR

Out of memory (falta memòria) Unknown identifier Duplicate identifier Syntax error Too many nested files (molts arxius animats) Unexpected end of line Line too long Type identifier expected Too many open files Invalid file name File not found Disk full Too many files Error in type Estructura massa llarga File components may not be files or objects Type mismatch Lower bound greater than upper bound S’esperava un tipus ordinari Begin expected Ens expected Error ni expression Object file too large

@RGUM€NT NO VÀLID

Hom s’esperava “;” Hom s’esperava “.”

Hom s’esperava “,” Hom s’esperava “(“ Hom s’esperava “)” Hom s’esperava “=” Hom s’esperava “:=” Hom s’esperava “[“ o “(.”

Hom s’esperava “]” o “.)”

Hom s’esperava “.”

Hom s’esperava “..”

Hom s’esperava unitat ?

PRIORITATS

Direcció Menys Unitari Negació Producte Quocient Quocient Enter Mòdul Lògic Desplaçament cap a l’esquerra Desplaçament cap a la dreta Més Menys Lògic

NUL

¶ $

L’AIGÜERA DEL FRANCÈS

J. V. B.

MATRIMONI FRANCÈS

Un jove matrimoni amic dels sociòlegs em va explicar que els havia estat difícil de convèncer alguns dels seus col·legues que els historiadors havien tractat àmpliament el tema de la nació i que fins i tot, ai las!, només havien fet això. No fa gaires dies, van tenir l’amabilitat de venir-me a veure proveïts d’una petita pila elèctrica per regular els batecs del meu cor.

EL TIMBALER DEL BRUC

La Guerra del Francès ha estat, sens dubte, una etapa crucial de la història contemporània, uns anys en què el vell edifici social ha començat a trontollar i esquerdar-se, encara que aquest fet estigui emmascarat en la retòrica, per la versió simplificadora que només sap veure en la guerra, seguint la tradició de Blanch o de Bofarull, invasors francesos i resistents patriotes.

REGISTRE DE DIDES

L’ensinistrament, els subministres, la deserció, la capitació sobre els caps de família, l’ús del paper segellat, la nova tarifa de 22 tipus, la resistència armada, el corregiment de Manresa, 133 parròquies, el corregiment de Vic, parrots, brivalls, esquinçats, caragirats, embrolles, no poden reduir-se simplement a col·laboradors i menys encara a afrancesats.

Delinqüents, al purgatori tenen al davant, guerrillers, miquelets i patriotes.

Però em sembla que encara ens caldria anar més lluny.

El furor de dar batallas, la formación de esos cuerpos de Migueletes.

RODOLÍ

De Lloret a Cadis Josep Pujol el “Boquica” fa de traginer i contrabandista.

Els locals, comarcals, nacionals, i estatals: administracions imparcials, eficaces i paternals.

De Linyola a Vic, Manlleu, Sant Celoni, Terrassa, Reus, Canovelles, Vilamajor, Vallgorguina, Porqueres, Sabadell i Mataró, soldats o combatents, setges, matances, conquestes víctimes civils, fams i epidèmies invasions, emigració i pesta.

Teles, cuirs, barrets, paper i licors, Grans, llegums, vins, olis, fusta i fruits secs; Aiguardent i licors, Paper, draps, teles, quincalleria I sabates.

Herbes grosseres amanides amb oli i sal, I un pa fet de segó i pasta d’olives.

EL DIA A DIA

Mutilar-se o simplement donar-se una gran quantitat de cops de bastó.

Mostrar-se en públic tancat dins gàbies de ferro.

Lligar-se a terra exposat moltes hores als rigors del sol i de l’hivern.

Obligar-se a ballar o fer exercicis militars fins caure extenuat.

Sospitar de les dones de mala vida per haver transmès mals veneris als soldats.

Passejar damunt d’un ase per la ciutat amb els cabells i les celles tallats.

TAULA DE MULTIPLICAR

1 bou 2 matxos 3 ases 4 1+2+3 5 explotacions

Bous 0 1-2 3 i +3 Matxos 0 1-2 3 i +3 ases 0 1-2 3 i +3

arades 0 1-2 3-5

+5 fangues 0 1-2 3-5 +5

un bou dos matxos i tres ases cinc explotacions

REVOLUCIÓ

Milícia urbana Moviment de resistència Classes privilegiades Composició Organització Estructura interna Lluita de resistència Força popular Estructura paramilitar Autoritats locals Governs constitucionals Esperit col·lectiu Principis revolucionaris Monarquia Clamor popular Aixecament en massa Defensa de la pàtria Principis revolucionaris Pàtria Ciutadans Llei Ordenació Administració

I composici贸 Ordre interior Ex猫rcit regular Arquitectes, paletes i fusters Zapadores Mineros Carrabiners, escopetes i sabres

PASSAR REVISTA

1 capitĂ 4 oficials 1 sergent primer 5 sergents 18 caporals i 88 milicians 4 sergents primers 5 sergents i 98 milicians 8 oficials i 22 voluntaris

RUTINA

Treballs d’escorta, guerrilla, trasllat de ferits, transport de municions...

Exaccions Brutalitats Fam Corrupció Impostos I requisicions

BAIXES

Militars en actiu ...................................................5 Militars retirats ....................................................1 Administrador local de “Real Loteria� ..................1 Notari ..................................................................1 Hisendat ..............................................................1 Metge ..................................................................1

LLUITA DE CLASSES

Professions liberals, Propietaris i Nobles, Mestres armers, Capellans i portabanderes, Hisendats, Ocupacions agrícola-ramaderes, Activitats mercantils, Petites produccions artesano-industrials, Fusta i vidre, Impremta, Metall, Tèxtil, cuirs i similars, Altres oficis industrials, Empleats, Peons, Jornalers, Carreters i altres feiners del món, Assalariats, Construcció, Fadrins, Pares de família I criats...

Sense expressar.

DES DEL COMENÇAMENT DE LA RESISTÈNCIA CONTRA L’INVASOR FINS A LA CAIGUDA D’HOSTALRIC, DES D’AQUEST MOMENT FINS AL FINAL DE L’OCUPACIÓ: VACANCES PAGADES

Pel juny a Montgat.

El juliol cap a Girona.

Novembre a l’Escala.

Sabó, arròs i bacallà.

El juny, Sant Feliu de Guíxols, El juliol, Tossa, 500 infants i uns 25 o 30 cavalls, blat, pa, arròs, oli, sal i verdures.

De cara al febrer, mil porrons de vi, dotze quarteres de civada i sis viatges de càrrega en francès.

EUROVISIÓN

Iscle Maig

Bergantí Nuestra Señora del Rosario

50 punts

Benet Casanovas

Bergantí Sant Quirze i Santa Julita

60 punts

Jaume Parés

Canari

40 punts

Nuestra Señora del Carmen?

Bonavt. Domènech Bergantí Siantiago (a) Vencedora?

60 punts

Pau Conill

Bergantí San Francisco de Paula

65 punts

Narcís Parés

Llondro

San Antonio de Padua

25 punts

Joan Robert

Llondro

La Virgen del Carmen

40 punts

DELATORS

Joan Parés, a Rabich: Joan Parés

Esteve Parés Vilallonga, a Galana:

Josep Gala, a Faleta: Antoni Monter Joan Garriga i Maig Joan Mataró i Domènech

Pau Domènech, a Taña: Josep Pujol Ramon Maig Beneventura Domènech Sebastià Surís Climent Cunill Tomàs Botet Romà Carreras Francesc Fàbregas

Esteve Parés, a Boté: Josep Macià

Josep Fàbregas, a Baldiri: Josep Botet

Salvador Fàbregas, a Laico: Joan B. Casanovas Pau Durall Agustí Conill i Sala Bonaventura Gala Jaume Vilallonga Joan Robert Pau Fàbregas, fill de Josep Pelegrí Pujol Josep Sala i Barbet

BLAT ESPART TONYINA CEREALS I COTĂ“

5 quarteres de blat comptat a 37 pessetes, val 69 lliures 7 sous i 6 diners.

Amb les 80 lliures 12 sous i 6 diners, fan 150 lliures, que torna de la mota de 200 lliures i sols queden les restants 50 lliures per tornar a fer un viatge a buscar espart.

Nota: Lo dit Sr. Feliu Disposa de 5 quarteres de blat.

MAREJADA

de Torreblanca a Cullera, de Cullera a Alacant, d’Alacant a Peníscola, de Peníscola a Calp, de Calp a Alacant, d’Alacant a Higuereta, d’Higuereta a Cadis, de Cadis a Maó, de Maó a Palma, de Palma a Mallorca, de Mallorca a Cullera, de Cullera a Malta, de Malta a Eivissa, d’Eivissa a Alacant, d’Alacant a Algesires, d’Algesires a Malta, de Malta a Cadis, de Cadis a Maó, de Maó a Màlaga, i via Cadis:

Almeria...

Alacant...

Eivissa...

Cullera...

València.

MERCADERIES

Blat Blat, farina, cigrons, Cuirs, fesols, cotó, Bacallà i cacau.

Blat, arròs i faves.

Farina i llana.

Espart Sucre, cacau, farina, Peixopalo, bacallà i Peix.

Arròs i bacallà.

Arròs, Fesols, arròs i blat.

CASA DE BARRETS

Arxius històrics Capçalera del districte La Biblioteca de Catalunya Arxius eclesiàstics Diòcesis Arxidiòcesis Abadies Monestirs L’Arxiu de la Corona d’Aragó Diputacions Capitania General L’Ateneu Barcelonès El Nacional de Catalunya L’Acadèmia de Bones Lletres Els Protocols de Barcelona La Universitat de Barcelona Madrid París Nantes Londres Andorra I molt probablement també Palma

València Saragossa i PerpinyĂ

L’AMOTINAMENT DEL FEMERET

Diocesans, capitulars, parroquials, conventuals: Concòrdies, expedients, sumaris, jutjats de pau, processos, capitació, préstecs forçats, vintens, delmes, novè, beneficis, obres pies, donacions i excusats.

Notaris, militars, metges, hisendats: Beneficència, causes pies, sanitat, hospicis i hospitals.

APÈNDIX

Joaquim Sarret i Arbós va barrejar arbitràriament documents de procedència diversa, els va ordenar cronològicament (per mesos i anys) i després els va nomenar Jean-Paul-Alban de Villeneuve Bargemont.

DIÀLEG DE SORDS Y.-L. RÉMI VALADE



P A R I S. LIBRAIRIE PHILOSOPHIQUE DE LADRANGE, RUE SAINT-ANDRÉ-DES-ARTS, 41.

D.GUILLEMOT, LIBRAIRE, QUAI DES GRANDS AGUSTINS, 29.

————— 1854

Tu llegeix el que has de llegir.

(SÈNEC.)

I és per això mateix que aquest opuscle no estava destinat a veure mai la llum del dia.

I així havia de ser tot veient el cos de l’ensenyant de la institució de sords-muts de Bordeus, abandonat, apartat i deixat de banda després que suprimís les conferències de l’actual director d’aquest antre.

I hauria restat inacabat si no fos per una circumstància que és la que em prenc la llicència de fer-vos saber.

Els pans necessiten tenir un nom.

(OV.)

De la necessitat de les definicions cal considerar-ne quatre coses: les definicions, les necessitats, els exemples i els idiotes o gal·licismes.

De les distincions a fer entre les definicions ens en podem servir de les definicions per la via dels sinònims.

De les finicions licatives sabem que la llargada produeix la difusió, i de la difusió en neix l’exactitud.

I, doncs, en conseqüència, el vocabulari d’un poble que no tingui més de vint idees simples, però susceptibles d’ésser associades, comprendrà 1.048.575 mots, dels quals 1.048.555 tindran una significació complexa.

Resposta a les idees col·lectives: abcd, abce, abef, aefg I per una darrera alteració de la idea Efgh

Explicació dels esdeveniments

Assistir a la lectura d’una tragèdia.

Deixar-se ajudar per algú o altre.

S’arrencaven els botons de les americanes.

La certesa que en tinc em fa pensar que...

Actuar amb una certa moderació.

Les drogues que ataquen el cervell.

Etc, etc, etc.

SEGONA PART L’OBJECTE DE LA TRADUCCIÓ

Una selva folla pronostica la mutació en anys, Primer caduca: i el verb vesteix interí de sagetes; I la jovenalla riu florent de manera nata i vigent.

(Hor.)

Les llengües no poden pas ser més immobilitzades que les generacions o els qui les parlen.

D’on prové la primera qüestió: Quins són dins els signes els caràcters de la perfecció?

La veritat adquireix la forma per imitaci贸.

(Ov.)

Signes simples.

Signes complexos.

Signes circumlocutius.

Signes naturals.

Signes arbitraris.

Signes quiescents i signes actius.

Al principi la multitud prenia figures variades.

(Lucr.)

Filla amb filleta.

Trencar amb trencadissa.

Ric amb riquesa.

Mare amb maresa.

Savi amb saberut.

Les coses són elements en recessió.

(Stat.)

L’actitud. L’acció.

L’òrgan o els òrgans del gest, la disposició dels òrgans, l’expressió fisonòmica dins un segon, la direcció que engendra línies rectes convexes, corbes, circulars, el·líptiques, ondulades, el pla a cops vertical d’altres horitzontal la distància del cos i l’alçada a què s’executa el moviment l’amplitud del gest la durada, al cap i a la fi, a què fan referència la velocitat, la lentitud, la interrupció, i no fer res.

Mimografia

Ull dret, moviment de dreta a esquerra; esquerra, moviment cap a la dreta.

Mirar cap amunt amb atenció.

Moviment de baix a dalt. Atenció!

Déu, la mà oberta, el palmell girat endins, amb respecte.

La mà oberta, la poma a terra.

Cap endins.

Prendre la planxa i la columna.

La mà oberta. La poma a baix.

Moviment de dalt a baix.

Contracció.

Els qui paren bulto que mutin en un node.

(Hor.)

Individualitzar la idea.

Generalitzar el signe.

N’hi ha uns quants que dissenteixen dels sentits.

(Phed.)

L’objecte de la gramàtica.

Recerca, desenvolupament de les regles.

La pintura del pensament.

El gest. L’home privat de la facultat de l’entendre i del parlar.

La gramàtica és ben certa àdhuc si es troba sota judici.

(Hor.)

Noms o substantius.

Qualificatius i verbs.

Adverbis.

A un mateix nivell.

Preposicions.

Fora d’elles, de l’una a l’altra, variables a l’infinit.

Gestos indicatius.

Interjeccions.

De l’article. Del pronom.

Vet aquí allò que hom objectarà d’allò que escric.

El participi, espècie bastarda, meitat adjectiu meitat verb, que, en conseqüència, el verb i l’adjectiu poden suprimir, hauria, per aquest mateix motiu, de ser exclòs d’una llengua que, entre l’indispensable i el superflu, no admet res de millor.

Verbs diversos i mutants...

(Hor.)

La pluralitat dins la natura: Repetici贸.

La pluralitat dins la natura.

Informe de la posició

Hi ha la neu sobre les altes muntanyes.

L’insecte viu sota l’herba.

El blat reposa dins els camps.

El grill fa festa entre les espigues.

Informe de la direcció

La pluja tomba del cel.

L’ocell porta el cuc als seus petits.

La terra gira al voltant del sol.

El rossinyol corre per la prada.

La terra és sota els nostres peus.

El cel sobre les nostres testes.

Alguns animals no surten mai al sol.

Viuen dins les entranyes de la terra.

L’enemic acampa al voltant de la ciutat.

Tots els ocells, tots els peixos, tots els rèptils.

N’hi ha que diuen el mateix.

Tots els éssers vénen de l’ou.

Etcètera.

L’ombra no pot tenir cap altra forma que el cos.

TERCERA SECCIÓ: LA SINTAXI

Els nodes del frau abdiquen del neguit.

(PRUD.)

I aquesta llanterna.

A qui m’haig d’adreçar?

Senyora, amfitriona, el seu mestre i espòs, el cor tostemps ple del vostre carme, m’ha volgut cosir d’entre tots per donar-vos avís de les seves llàgrimes.

Figureu-vos, doncs, Tèlebe.

Madama, és d’aquest costat i no de l’altre.

(Sisè marca els llocs amb les seves mans És una vila, en veritat, tan gran com Tebes.

El riu hi és com allà, aquí acamparem.

I l’espai que hi ha dellà que l’ocupin els enemics.

Sobre un dalt, cap aquest indret, hi ha la nostra infanteria.

I més avall, d’aquell costat, hi ha la cavalleria.

Vet aquí la nostra avantguarda ben de debò ben animada.

Allà, els arquers de Creon, aquí el cos de l’armada.

Qui pogués ser a bord...

Article primer: de l’ordre dins el qual se succeeixen els signes

(has llegit alternativament fogats rebuts impostura de la natura. ...Vade retro Observa la secor.)

(VIRG.)

El primer anell és dins la mà de Déu.

I el darrer, és pertot.

Un gran nombre d’autors han tractat de la formació mecànica de les llengües.

Des del punt de vista dels partisans dels llenguatges, Calipso no es podrà consolar mai de la partença d’Ulisses.

Hi ha dos fets principals. L’un i encara l’altre.

L’altre, evidentment, és la causa de l’un.

Ulisses s’ha evadit. Calipso encara no.

Es passeja sovint tota sola pels fogons florits de la primavera.

Eternament broda a la seva illa.

La primavera eterna fa néixer bastons florits arreu.

Ella es passeja sola tot sovint.

Així procediria un pintor: primer l’illa després els bastons

després en un primer pla la deessa.

Ella vomita de cantar tant i tant, les nimfes plujoses no serveixen per res, parlar amb elles tampoc.

Calipso no es pot consolar de la partença d’Ulisses. És a dir, Calipso no es pot consolar que Ulisses.

En comptes de dir ella es passeja sovint tota sola sobre els bastons florits d’una primavera eternament brodada en la seva illa, els egipcis més virtuosos i els més fidels foren contraris a cedir als altres.

Hom establí un altre rei anomenat Termutis.

Els Fenicis amb les tropes de l’illa de Xipre van fer aliança amb el nou rei, i es van retirar.

Hom m’ha fet sortir de la torre.

I l’esperança començà a relluir dins el seu cor.

Aleshores l’absència de pronoms s’explica de la mateixa manera.

El temps i l’espai són dos elements dispensables.

La forma enunciativa

Déu és bo.

El sol és brillant.

Sí, Déu és bo.

La terra gira.

El sol aclareix la terra.

Els llops cruels devoren els febles pastors.

El Sena, el Loira i el Garona travessen la França.

L’aigua de la mar és salada.

L’aigua dels rius no ho és pas, de salada.

El vent bufa.

El vent bufa amb violència.

El vent bufa amb una violència extrema.

No és bo que l’home resti sempre sol.

La calor havia traït tots els orígens.

O bé, jo estic content de vosaltres.

Em penso que demà plourà.

El cavall és més vell que l’ànec.

L’ànec és menys gran que el cavall.

El bou és tan fort com el cavall.

Cavall blanc no és cavall.

Plou, obre la finestra.

Tu, tanca la porta.

No sortiu pas.

La forma interrogativa

Cèsar somnia la Gàl·lia per als romans.

Qui somnia la Gàl·lia per als romans?

Quin país somnia Cèsar per als romans?

A qui li somnia Cèsar la Gàl·lia?

Què hi fa Cèsar a la Gàl·lia?

O, Quan de temps l’ha somniada?

Com l’ha somniada?

I els calamars, somnien amb la romana?

Qui posa el verb primer, es treballa la posteritat.

(HOR.)

La natura és ubiqua en motiu que la raó és seca.

(HOR.)

La disposició la topografia la localització la versemblança la claredat i el gust.

Ja m’ensumo una objecció.

Les regles de tota sintaxi es redueixen a dos punts: la concordança i la dependència.

El vent no doblega l’arbre, però doblega el bambú.

El sol és brillant.

L’aigua de la mar és salada.

Els fruits d’aquest arbre són madurs.

El bou té més paciència que el cavall.

Cavall blanc no és cavall.

PRIMERA PART RECAPITULACIÓ I OBSERVACIONS

Primer llegeix i després judica.

(LUCR.)

1. Ni article, ni pronom, ni participi, ni conjunció, ni verb, ni substantiu, ni veu.

2. Si hom vol insistir en fer afirmacions que col·loqui “ver” després d’escriure.

3. No ve al cas la distinció de gèneres.

4. Un signe accessori o la repetició d’un signe determina el nombre.

5. La direcció del signe verbal caracteritza les persones.

6. La infecció del mode no admet sinó tres temps.

7. Sovint és un objecte.

8. No té el peu pres a l’adverbi.

9. Els elements del discurs no es disposen com s’indica.

10. Els signes es disposen a taula com a la natura.

11. Primer les circumstàncies.

12. Després el substantiu de qui han abusat.

13. L’adverbi després del verb.

14. El verb després del subjecte.

15. El règim no referma mai cap idea ni causa.

16. La preposició amb termes de port.

17. La interjecció que es rebel·la.

18. El signe sobre el qual reposa l’interrogant el darrer.

19. Que els termes de la proposició siguin arranjats com segueix.

20. Que la proposició sigui situada entre els dos termes davant els complements.

21. Les dues proposicions mantenen relacions.

22. El signe de la possessió damunt l’objecte posseït.

23. El gest indicatiu.

24. El signe de la interrogació ocuparà la fase positiva.

25. Recapitula.

Els principis exposats al llarg d’aquestes pàgines, no pas amb un afany de discussió, sinó sota la forma dogmàtica que permet de ser més breu, i acompanyats d’exemples escollits, haurien de posar el lector sota la via de les observacions i, per aquesta percepció general de la gramàtica dels signes, li haurien de facilitar considerablement l’estudi.

Hom podrà aleshores, dins el cos d’un diccionari, no entrar dins els desenvolupaments circumstancials sinó és a propòsit dels signes que presenten alguna particularitat remarcable, i procurar-se per cadascun un o dos exemples, que no serà un avantatge gens mediocre.

En fi, totes les parts reunides formaran una obra completa que podrà ésser consultada amb plaer, cadascú amb el seu punt de vista, el mestre i l’aprenent, el sord-mut i el parlant, el saberut i l’home de món.

Aquí fineix la tasca que m’havia encomanat. Pugui la intenció amb que aquest llibre ha estat escrit conciliar les simpaties i valdre-li la indulgència del públic a qui s’adreça.

Fi.