Ă lvar calvet
NIX d’artistes com a cecs, de cecs com a artistes
ÀLVAR CALVET D’artistes com a cecs, de cecs com a artistes
Ă lvar calvet
NIX d’artistes com a cecs, de cecs com a artistes
Del 15 de maig al 29 de juny de 2014
Presentació Josep Poblet i Tous. President de la Diputació de Tarragona.
La referència nocturna que Àlvar Calvet dóna a aquesta exposició resulta, si més no, sorprenent, perquè no hi trobarem foscor ni les temences que el mot nix pugui suggerir. Nix és una paraula grega i fa referència a la nit, però cal recordar que la nit és també un temps de reflexió, de calma, de maduració interior i aquest és el darrer sentit que, almenys l’espectador, descobreix en l’obra particular d’aquesta exposició i, en general, de tot el seu treball. Reflexió interior que surt, a plena llum del dia, amb una vasta i rica obra creativa. Una obra que al llarg de la seva sòlida trajectòria ha compartit amb col·lectius marginats per la societat de forma conscient o inconscient, en l’àmbit de l’emigració o de la prostitució, per citar-ne uns quants. En aquesta mostra, els seus companys d’experiència són els invidents; per dur a terme una part de la seva producció, s’ha proposat una tasca que podem vincular al món de la recerca: crear uns espais de treball que posen de manifest els artistes com a invidents i els invidents com a artistes. En l’obra de Calvet, guanyador del 38è Premi Tapiró de Pintura de la Biennal d’Art 2012 d’aquesta Diputació, hi ha força creativa i espontaneïtat, però també reflexió, tècnica, coneixement de la matèria i formació acadèmica. No és endebades que exerceix de professor de Procediments Pictòrics a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, on ensenya als alumnes i aprèn dels alumnes.
Presentación Josep Poblet i Tous. Presidente de la Diputación de Tarragona.
La referencia nocturna que Àlvar Calvet da a esta exposición resulta, cuando menos, sorprendente, porque no encontraremos oscuridad ni los temores que la palabra nix pueda sugerir. Nix es una palabra griega y hace referencia a la noche, pero hay que recordar que la noche es también un tiempo de reflexión, de calma, de maduración interior y este es el último sentido que, por lo menos el espectador, descubre en la obra particular de esta exposición y, en general, de todo su trabajo. Reflexión interior que sale, a plena luz del día, con una vasta y rica obra creativa. Una obra que a lo largo de su sólida trayectoria ha compartido con colectivos marginados por la sociedad de forma consciente o inconsciente, en el ámbito de la emigración o de la prostitución, para citar algunos. En esta muestra, sus compañeros de experiencia son los invidentes; para llevar a cabo una parte de su producción, se ha propuesto una tarea que podemos vincular al mundo de la investigación: crear unos espacios de trabajo que ponen de manifiesto a los artistas como invidentes y a los invidentes como artistas. La obra de Calvet, ganador del 38º Premi Tapiró de Pintura de la Biennal d’Art 2012 de esta Diputación, rezuma fuerza creativa y espontaneidad, pero también reflexión, técnica, conocimiento de la materia y formación académica. No es en vano que ejerce de profesor de Procedimentos Pictóricos en la Escola d’Art i Disseny de la Diputación, donde enseña a los alumnos y aprende de los alumnos.
Nix, un assaig sobre l’invisible Pilar Bonet
Certament és una paraula enigmàtica: Nix. Un terme que l’artista Alvar Calvet pren com a enunciat per reunir i exposar els seus darrers treballs al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. Obres fetes en temps diferents i que coincideixen en explorar el defora de la imatge, aquells espais de l’inconegut que sempre han marcat el seu singular treball en la pintura. Aquesta paraula de tres lletres respon a una clau mitològica: Nix és, a la nostra cultura, la deessa primordial de la nit, la figura de qui habita en la foscor i orfe de llum transita pels espais subtils de la visió. I precisament, les obres que ara ens presenta recorren els mons no accessible a la retina, són una experiència sobre l’invisible i la ceguesa. També sobre la possibilitat icònica de l’ànima més enllà dels ulls que hi veuen. En el recorregut de les sales l’espectador pot gaudir del procés del seu treball, considerant que l’obra no és mai un fet aïllat sinó un arxiu de documents. L’artista, lluny del solipsisme creatiu del taller, cerca la guia dels altres, comparteix experiències i registra el procés com una forma de coneixement sobre quelcom que és primordial per l’art i tanmateix les persones: la visió, i la llum com a medi fonamental per a tal experiència. La mateixa llum de les línies de pinzellada que construeixen la seva pintura, o la llum que fa possible la fotografia.
Nix, un ensayo sobre lo invisible Pilar Bonet
Ciertamente es una palabra enigmática: Nix. Un término que el artista Àlvar Calvet toma como enunciado para reunir y exponer sus últimos trabajos en el Museu d’Art Modern de la Diputación de Tarragona. Obras realizadas en tiempos distintos y que coinciden en explorar el exterior de la imagen, aquellos espacios de lo desconocido que siempre han marcado su singular trabajo en la pintura. Esta palabra de tres letras responde a una clave mitológica: Nix es, en nuestra cultura, la diosa primordial de la noche, la figura de quien habita en la oscuridad y huérfano de luz transita por los sutiles espacios de la visión. Y, precisamente, las obras que ahora nos presenta recorren los mundos no accesibles a la retina, son una experiencia sobre lo invisible y la ceguera. También sobre la posibilidad icónica del alma más allá de los ojos que ven. En el recorrido de las salas, el espectador puede disfrutar del proceso de su trabajo, considerando que la obra no es nunca un hecho aislado, sino un archivo de documentos. El artista, lejos del solipsismo creativo del taller, busca la guía de los demás, comparte experiencias y registra el proceso como una forma de conocimiento sobre algo que es primordial para el arte y las personas: la visión, y la luz como medio fundamental para tal experiencia. La misma luz de las líneas de pincelada que construyen su pintura, o la luz que hace posible la fotografía.
En aquesta exposició, a través dels diversos projectes, és fàcil destacar els trets fonamentals de l’Alvar Calvet: inquiet explorador de la pintura i el fet visual, sempre d’impecable resolució tècnica; artista social que busca la col·laboració i l’aprenentatge des de l’intercanvi; creador transdisciplinar, en constant exili dels territoris massa confortables de l’art. Un pintor que sap experimentar més enllà de la superfície pintada, que sempre parteix de la imatge primordial, per exemple una línia, per escrutar el defora del fet pictòric com a gest estètic o com a experiència d’allò visual. Un creador que treballa en col·laboració, a moltes mans i per a inesperades resolucions. També, un artista que practica la desobediència a tota hegemonia de la pintura per tal de poder fer recerca en altres processos, formats o medis iconogràfics sense deixar de ser un autor plenament identificat amb el context de la pintura. L’Alvar és un pintor preocupat per entendre la pintura com un exercici cognitiu i al mateix temps emocional. La mostra és una excel·lent recopilació de treballs. Tots seleccionats en una deriva concreta: els projectes que exploren la ceguesa, l’alteritat de la visió. Una línia d’atenció que ja va encetar l’any 1997, preocupat per l’efecte de la llum no només com a procediment pictòric sinó com a clau de la visió. A 6 línies cegues (2014), l’artista es tapa el ulls i pinta en la confiança de qui el guia, a les palpentes. Una exploració propera al xoc que l’escriptor José Saramago defineix al seu Assaig sobre la ceguesa, un estat alterat de la visió (ceguesa blanca) que ens obliga a confiar en els altres quan hem perdut els sentits. En una missió similar, intentant comprendre l’efecte de la ceguesa, l’Alvar convida a altres artistes a fer-se una autoretrat amb els ulls tapats, i aquest Autoretrat col·lectiu: 60 artistes com a cecs (2013) és el resultat d’una breu però intensa experiència sobre la dificultat de canalitzar la memòria de la visió fins a la
En esta exposición, a través de los distintos proyectos, es fácil destacar los rasgos fundamentales de Àlvar Calvet: inquieto explorador de la pintura y el hecho visual, siempre de impecable resolución técnica; artista social que busca la colaboración y el aprendizaje desde el intercambio; creador transdisciplinar, en constante exilio de los territorios demasiado confortables del arte. Un pintor que sabe experimentar más allá de la superficie pintada, que siempre parte de la imagen primordial —por ejemplo, una línea— para escrutar el exterior del hecho pictórico como gesto estético o como experiencia de lo visual. Un creador que trabaja en colaboración, a muchas manos y para inesperadas resoluciones. También, un artista que practica la desobediencia a toda hegemonía de la pintura para poder investigar en otros procesos, formatos o medios iconográficos sin dejar de ser un autor plenamente identificado con el contexto de la pintura. Àlvar es un pintor preocupado por entender la pintura como un ejercicio cognitivo y, al mismo tiempo, emocional. Esta muestra es una excelente recopilación de trabajos. Todos seleccionados en una deriva concreta: los proyectos que exploran la ceguera, la alteridad de la visión. Una línea de atención que ya comenzó en 1997, preocupado por el efecto de la luz no sólo como procedimiento pictórico, sino como clave de la visión. En 6 línies cegues (2014), el artista se tapa los ojos y pinta en la confianza de quien le guía, a tientas. Una exploración próxima al choque que el escritor José Saramago define en su Ensayo sobre la ceguera, un estado alterado de la visión (ceguera blanca) que nos obliga a confiar en los demás cuando hemos perdido los sentidos. En una misión similar, intentando comprender el efecto de la ceguera, Àlvar invita a otros artistas a hacerse un autorretrato con los ojos tapados, y este Autoretrat col·lectiu: 60 artistes com a
mà de l’artista cec. El vídeo enregistra l’acció dels artistes, la dificultat per controlar el traç i percebre en la foscor la pròpia fisonomia. Com un productor social, l’Alvar motiva als altres a representar i sentir el món dels invidents per escriure plegats un poemari visual. A la manera de l’antropòleg, ell mateix pren registres documentats sobre la polaritat d’aquesta experiència: el cecs visualitzen mentalment, mentre els vidents recorden la visualitat. Així, en el procés de l’obra, l’artista exposa un llibre escrit en braille que funciona com un arxiu de preguntes i respostes, entrevistes a persones cegues al respecte d’experiències visuals. En aquesta obra, Les preguntes i el llibre (2011), hi ha una demanda que compendia tot l’exercici: “Quin és el teu somni?”. Un enunciat d’enorme potència, l’intent de relatar la imatge de l’impossible, del desig i la seva transferència a un exercici verbal i visual. Per altra banda, en el procés de Interacció a 6 mans (2014), l’artista demana la col·laboració de dos persones cegues per dibuixar-se entre ells a partir del tacte. La ceguesa, en aquesta obra, deixa de ser una malaltia física per a devenir una forma més de relació i comunicació. D’aquesta acció en sorgeix un vídeo i 4 retrats fets en retolador dels que també se n’ha fet una còpia en un sistema tàctil per a invidents consistent en un paper de microcàpsula. A l’obra de Saramago, la ceguesa és com una plaga que castiga una comunitat afectant, poc a poc, tot un país. La metàfora dels cecs li serveix per parlar de l’egoisme i la maldat com a veritables mancances humanes, una paràbola dels mals actuals transcendint el significat de ceguesa més enllà de la malaltia física. Experimentar la ceguesa, la no visió, no ens porta a vivències paranormals, sinó plenament normals i que al compartir-les estimulen la nostra
cecs (2013) es el resultado de una breve pero intensa experiencia sobre la dificultad de canalizar la memoria de la visión hasta la mano del artista ciego. El vídeo graba la acción de los artistas, la dificultad para controlar el trazo y percibir en la oscuridad la propia fisonomía. Como un productor social, Àlvar motiva a los demás a representar y sentir el mundo de los invidentes para escribir juntos un poemario visual. A modo del antropólogo, él mismo toma registros documentados sobre la polaridad de esta experiencia: los ciegos visualizan mentalmente, mientras que los videntes recuerdan la visualidad. Así, en el proceso de la obra, el artista expone un libro escrito en braille que funciona como un archivo de preguntas y respuestas, entrevistas a personas ciegas sobre experiencias visuales. En esta obra, Les preguntes i el llibre (2011), hay una demanda que compendia todo el ejercicio: “¿Cuál es tu sueño?” Un enunciado de enorme potencia, el intento de relatar la imagen de lo imposible, del deseo y su transferencia a un ejercicio verbal y visual. Por otra parte, en el proceso de Interacció a 6 mans (2014), el artista pide la colaboración de dos personas ciegas para dibujarse entre ellas a partir del tacto. La ceguera, en esta obra, deja de ser una enfermedad física para convertirse en una forma más de relación y comunicación. De esta acción surge un vídeo y cuatro retratos realizados con rotulador, de los que también se ha hecho una copia en un sistema táctil para invidentes consistente en un papel de microcápsula. En la obra de Saramago, la ceguera es como una plaga que castiga a una comunidad y afecta, poco a poco, a todo un país. La metáfora de los ciegos le sirve para hablar del egoísmo y la maldad como verdaderas carencias humanas, una parábola de los males actuales que transciende el significado de ceguera más allá de la enfermedad física. Experimentar la ce-
capacitat d’intercanvi. Per a l’Alvar Calvet, en una narrativa visual, la llum i els cecs són els portantveus d’una experiència que ens reconforta en la proximitat i l’afecte, en l’intercanvi de les experiències i la voluntat d’una major sensibilitat vers les peculiaritats i les condicions de les persones que conformen la nostra comunitat. Ara, la imatge, verbalitzada o dibuixada, deixa de ser fruit de la certesa i d’una puresa estètica per a devenir, com un llampec, quelcom ambigu, fràgil i tanmateix poderós. Els treballs qüestionen la autoria de l’obra d’art i la primacia de la visió. Tot un patró de vertadera capacitat per mantenir, entre tots, la dignitat, tal com afirma Saramago.
guera, la no-visión, no nos lleva a vivencias paranormales, sino plenamente normales y que al compartirlas estimulan nuestra capacidad de intercambio. Para Àlvar Calvet, en una narrativa visual, la luz y los ciegos son los portavoces de una experiencia que nos reconforta en la proximidad y el afecto, en el intercambio de las experiencias y la voluntad de una mayor sensibilidad hacia las peculiaridades y las condiciones de las personas que conforman nuestra comunidad. Ahora la imagen, verbalizada o dibujada, deja de ser fruto de la certeza y de una pureza estética para convertirse, como un relámpago, en algo ambiguo, frágil y, sin embargo, poderoso. Los trabajos cuestionan la autoría de la obra de arte y la primacía de la visión. Todo un patrón de verdadera capacidad para mantener, entre todos, la dignidad, tal y como afirma Saramago.
Llibre amb entrevistes NIT / NOCHE / NIGHT, 2011
NIT / NOCHE / NIGHT Davant vostre hi ha un llibre en el qual 6 persones amb problemes de visió han respost a una sèrie de preguntes. Les entrevistes s’han realitzat a la seu de l’ONCE a Tarragona el dia 21 de novembre de 2011 i han estat transcrites per Àlvar Calvet. Les preguntes a les quals han anat responent són: 1. Qui ets? Presenta’t a algú que potser no et vegi però pugui llegir o sentir les teves respostes. Descriu-te: edat, on vius?, etc. 2. Ets cec/ga de naixement? Explica la teva situació en aquest aspecte. Veus alguna cosa? 3. Com t’imagines que ets? 4. Com imagines la cara de les persones (fills, pares, parella) que t’envolten? 5. Com t’imagines la ciutat i els paisatges del teu voltant? Quina seria la teva ciutat ideal? 6. Si recobressis la vista (si poguessis veure)… encara que fora per un sol moment… Què és el que t’agradaria veure? 7. Què és per a tu la pintura? Si poguessis o volguessis pintar un quadre, Què és el que pintaries?... Com ho pintaries? 8. Quin és o seria el teu quadre ideal? Quina és o seria la teva foto ideal? Quina és la teva escultura ideal? 9. Què és per a tu la bellesa o quina cosa creus que és bella? I per contra, En que consisteix el lleig o quina cosa creus que és lletja? 0. Hi ha alguna textura o alguna cosa que et resulti especialment agradable al tacte: material, 1 teixit, etc.? 11. Tens algun tipus d’imatge en el teu cap durant el dia, mentre vas pel carrer, etc.? 12. Què és o com és per a tu el paradís? 13. A què tens por? 14. Quin és el teu somni? 15. En el cas que posseeixis restes de visió, vegis colors o hagis vist, Quin és el teu color preferit?
Frames de l’acció per a l’edició del vídeo NOCHE, 2011, durada: 7’ 18’’
NIT / NOCHE / NIGHT, 2011, esmalt blanc sobre fusta lacada negra amb la col路laboraci贸 de 6 persones invidents, 100 x 100 cm
Ana Pérez
Carmen Lourdes
Ana Zamfaño
Javier Gómez
Juani Fuentes
Josemi (José Miguel Jiménez)
Recordant Ana Pérez, 2012 Mixta sobre fusta, 25 x 25 cm
Recordant Carmen Lourdes, 2012 Mixta sobre fusta, 25 x 25 cm
Recordant Ana Zamfaño, 2012 Mixta sobre fusta, 25 x 25 cm
Recordant Javier Gómez, 2012 Mixta sobre fusta, 25 x 25 cm
Recordant Juani Fuentes, 2012 Mixta sobre fusta, 25 x 25 cm
Recordant Josemi, 2012 Mixta sobre fusta, 25 x 25 cm
Ana Pérez, paisatge bucòlic, 2012 Mixta sobre fusta i fotografia, 80 x 80 cm
Ana Pérez, 2012 Mixta sobre fusta, 20 x 20 cm
Carmen Lourdes, paisatge de mar blanc, 2012 Mixta sobre fusta i fotografia, 80 x 80 cm
Ana Zamfa単o, paisatge nocturn de carretera, 2012 Mixta sobre fusta i fotografia, 80 x 80 cm
Carmen Lourdes, 2012 Mixta sobre fusta, 20 x 20 cm
Ana Zamfa単o, 2012 Mixta sobre fusta, 20 x 20 cm
Javier G贸mez, mar blau i vermell, 2012 Mixta sobre fusta i fotografia, 80 x 80 cm
Juani Fuentes, paisatge de blaus, 2012 Mixta sobre fusta i fotografia, 80 x 80 cm
Javier G贸mez, 2012 Mixta sobre fusta, 20 x 20 cm
Juani Fuentes, 2012 Mixta sobre fusta, 20 x 20 cm
Josemi, paisatge de seda verda, 2012 Mixta sobre fusta i fotografia, 80 x 80 cm
Josemi, 2012 Mixta sobre fusta, 20 x 20 cm
Fotografies de l’acció Àlvar com a cec, 2012
Com a cec 2, 2012 Monotip sobre paper, 55 x 38 cm
Com a cec 3, 2012 Monotip sobre paper, 55 x 38 cm
Com a cec 4 , 2012 Monotip sobre paper, 55 x 38 cm
Com a cec 5, 2012 Monotip sobre paper, 55 x 38 cm
Com a cec 10, 2012 Monotip sobre paper, 55 x 38 cm
Com a cec 45, 2012 Monotip sobre paper, 55 x 38 cm
Dia de nit, 2013, edició de 20 estampes digitals Glicée damunt paper Hahnemühle, 38 x 27 cm
Frames de l’acció per a l’edició del vídeo 6 línies cegues, 2014, durada: 3’ 24’’
6 lĂnies cegues, 2014, acrĂlic damunt paper pintat per l’artista amb els ulls tapats, 150 x 800 cm
Frames de l’acció per a l’edició del vídeo 60 artistes com a cecs, 2014, durada: 5’ 16’’
Retrats de 60 artistes com a cecs
Gonzalo Elvira
Toni Alcàsser
Joan Paton
Ester Fabregat
Àlvar Calvet
Núria Fernández
Ester Ferrando
Manel Margalef
Sílvia Itúrria
Enric Llevat
Francesc Roig
Àngel Pomerol
Tito Figueras
Richard Wite
Pep Escoda
Retrats de 60 artistes com a cecs
Rufino Mesa
Montserrat Cortadellas
Francesc Vidal
Jordi Abelló
Aureli Ruiz
Béatrice Bizot
Roger Caparó
Jordi Cuyàs
Santi Erill
Josep Maria Calleja
Jaume Simón
Dani Montlleó
Domènec
Tom Carr
Svantje Busshof
Retrats de 60 artistes com a cecs
Mario Pasqualotto
Àurea Bellera
Marta Argentina
Pep Anton Clua
Josep Maria Rosselló
Nuri Mariné
Joan Rom
Marie-France Veyrat
Albert Isern
Albert Macaya
Cinta Ballesté
Isabel Granollers
Núria Rion
Gonzalo Goytisolo
Roser Caminal
Retrats de 60 artistes com a cecs
Carles Monegal
Vicenç Viaplana
Lídia Porcar
Josep Segú
Regina Giménez
Pep Mariné
Napi
Pere Joan Salas
Antonio Luque
Marcel Pey
Pau López
Eugeni Fabregat
Rafael Sanz Lobato
Lluc Queralt
Jordi Martorell
Frames de l’acció per a l’edició del vídeo Interacció a 6 mans, 2014, durada: 6’ 16’’
Ana Pérez dibuixada per Àlvar Calvet Retolador sobre paper, 32 X 24 cm
Àlvar Calvet dibuixat per Ana Pérez Retolador sobre paper, 32 x 24 cm
Miguel González dibuixat per Àlvar Calvet Retolador sobre paper, 32 X 24 cm
Àlvar Calvet dibuixat per Miguel González Retolador sobre paper, 32 x 24 cm
S’ha fet una impressió dels 4 retrats en relleu, sobre paper de microcàpsula amb forn fuser (Minolta), per poder ser interpretada per persones amb deficiències visuals. 29,7 x 21 cm
L’any 1997, tot cercant un ideal de bellesa, vaig dibuixar un contorn d’una cara i vaig demanar a dos amigues i tres companys de doctorat que em dibuixessin una de les parts d’un rostre: orelles, boca, nas, ulls i cabell. Per a fer-ho únicament els hi vaig ensenyar el contorn i un acetat transparent que s’hi superposava on ells havien d’incloure el seu element sense visionar-ne cap dels altres. Ara, i per casualitat, he recuperat aquesta peça que mai abans s’havia exposat.
Àlvar Calvet
Lídia Català
Alicia Vela
Miguel Ángel Pascual
Fernando Prats
Dori González
La bellesa ĂŠs cega o retrat de Nix, 1997/2014, retolador sobre 6 acetats transparents, 29,7 x 21 cm
ÀLVAR CALVET, Tremp (Lleida), 1965. FORMACIÓ (resum) Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, l´any l989. 1993, Cromos y peonzas, taller amb l´Eva Lootz, organitzat per ARTE-LEKU, Donosti, Guipúzcoa. 1994, Taller de Pintura amb MITSUO MIURA, a Arteleku, Donosti. 1997/99, Cursos de doctorat Desplaçaments del llenguatge de la Pintura per la Universitat de Barcelona. 1998, Food Culture Museum: Reus, París, Londres, amb l´artista Antoni Miralda, Reus. Tècnic Superior en Gràfica publicitària per les Escoles d´Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú i l’EADT. VIII Taller de pintura Maestros de la Figuración, amb Antonio López, José María Mezquita i Juan José Aquerreta a la Universitat de Navarra, Pamplona. EXPOSICIONS INDIVIDUALS (resum) 1994, Toqueu-ho si us plau, EscolaTaller d´Art de Reus. 1995, Ordits, Can Xarracan, Montornés del Vallés, Barcelona. 1996, Redundàncies, Contradiccions i errors, Gal.leria Moret de Reus. 1998, Cada home, un artista, Capella Sant Corneli, Cardedeu. 1999, Happy Birthday, Casa Castellarnau, Tarragona. 2000, Every man, an artist: american friends as artists, San Francisco, USA. (acció) 2002, Remember the souvenirs, Sala Reus, Museu Comarcal, Reus. 2003, RED, Red, ret, Antic Ajuntament de Tarragona. 2003, Heaven, Museu d´Art Modern de Tarragona i Sala d´exposicions de l´Ajuntament de los Palacios, Sevilla. 2005, Entre el Blanco y el negro, (Allí), Campus Universitario la Merced, Jerez de la Frontera. Entre el Blanco y el negro (Aquí y Allí), Baluarte de la Candelaria i Sala Paréntesis, Cádiz. 2008, Aquí i allí, entre el blanc i el negre. Sala Àgora, Cambrils. Barbi vella Barbi, Artágora, Sevilla. Línies creuades i records, Tinglado 1, Moll de Costa, Tarragona. 2010, Lux & Los, Galeria Pinyol, Reus. 2011, On-OFF (Llum), Tardor de l’art, Galeria Antoni Pinyol, Reus, Tarragona. 2012, Noche, Material Galeria, Madrid. Shanghai, la ciutat de la llum, instal·lació al vestíbul de Catalunya Caixa, Tarragona (Festival SCAN). Nit, Escola d’Art i Disseny de Tortosa.
2013, Nit / Noche / Night, Tinta Invisible, Barcelona. De la interacció a l’acció, de la participació al social, CRAI, Campus de la URV, Tarragona. Lux & Los, Quiosc Gallery, Tremp, Lleida. 2014, NIX, d’artistes com a cecs, de cecs com a artistes. Museu d’Art Modern, Tarragona. EXPOSICIONS COL·LECTIVES (resum) 2010, Accèssit a la Biennal d’Art, 37 Premi Tapiró de Pintura, Museu d’Art Modern, Tarragona. On-Off, Tardor de l’art, Galeria Antoni Pinyol, Reus. 2011, Encuentros, Expo Hispanico Art Schilderijen, Museum Galerie Rosmolen Universart, Zeddam, Països Baixos. 2012, Impressions, col·lectiva d’obra gràfica a la Galeria Visions, Barcelona. 10 artistes X Tàpies, Museu d’Art Modern, Tarragona. Mar de Fons: La sal, la sorra i el paper de vidre (segona intervenció), Ca l’Arenas, Mataró. 1er Premi a la Biennal d’Art, 38 Premi Tapiró de Pintura, Museu d’Art Modern, Tarragona. 2013, Lectures del centre, Centre de Lectura, Reus. Breathing Time, organitzada pel CA Tarragona, Museu de Valls i Sala Portal del Pardo, Vendrell. Uniuna i altres elements, Amposta, Tarragona. 25 aniversari de la Rectoria, Sant Pere de Vilamajor, Barcelona. Fira del Llibre, Pati Llimona, Barcelona. Índex d’autors del projecte Capça, Mataró, Barcelona. 25 anys del Fons d’Art del Port de Tarragona, Tinglado 1, Tarragona. Ia Biennal d’Art Contemporani Exportart-Importart del Port de Tarragona, Tinglando 4, Tarragona. 2014, X Beques José Maria Vidal d’Arts Visuals, Galeria Alonso Vidal, Barcelona. Parelles artístiques: Centre Cultural, Terrassa. OBRES EN MUSEUS i CENTRES D’ INTERÈS Ajuntament i Universitat de Cádiz; Museo de Sîyasa, Cieza, Múrcia; Fundación Hispánico, Doetinchem, Països Baixos; Museo Municipal de Ourense, Galícia; Col·lecció Daniel Giralt-Miracle, Valls; Ajuntament de Tarragona; Centre de Lectura, Reus; Museu d’Art Modern, Tarragona; Biblioteca Nacional, Madrid; Patronat de Cultura de Mataró; Fundació Vila Casas, Can Framis, Barcelona; Fons d’Art de l’Autoritat Portuària, Tarragona; Colección Legalarte, Madrid. Museu Comarcal i Crematori municipal, Reus. Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Fundació Núria Viusà, Andorra; Ajuntament de Los Palacios i Villafranca, Sevilla.
Presentation Josep Poblet i Tous. President of the Diputaciรณ de Tarragona. The nocturnal reference that ร lvar Calvet gives this
Diputaciรณ, there is plenty of creativity and spontaneity,
exhibition is somewhat surprising, given that we will not
but also reflection, technique, knowledge of the subject
encounter any of the darkness of fear which the word
matter, and academic training. It is not for nothing that he
nix might suggest. Nix is a Greek word and refers to the
is a Lecturer in Pictorial Procedures at the School of Art
night, but it is worth remembering that the night is also
and Design of the Diputaciรณ, where he teaches students
a time of reflection, of calm, of inner maturity yet this is
and learns from them.
the last sensation that visitors, at least, will discover in the particular works in this exhibition, and in all his work in general. It is an inner reflexion which bursts forth, in the full light of day, with a rich and vast creative work. A work which, throughout its solid trajectory, he has shared with marginalised groups in society both consciously and unconsciously, in the sphere of immigration or prostitution to quote just a couple of them. In this exhibition, those accompanying him in the experience are blind; to carry out part of his production, he has proposed a task which we could relate to the world of research, creating work spaces in which the artists become blind and the blind become artists. In the work of Calvet, winner of the 38th Tapirรณ Painting Prize of the 2012 Art Biennial of this
Nyx, an experiment with the invisible Pilar Bonet It is certainly an enigmatic word: Nyx. A term which the
is essential for art and for people too: vision, and
artist Alvar Calvet uses as a statement to bring together
light as a fundamental medium for this experience.
and exhibit his latest works at the Modern Art Museum
The same light in the brushstrokes that constructs his
of the Diputaci贸 of Tarragona. Works produced at
paintings, or the light that makes photography possible.
different times which coincide in exploring the outside of the image, those unknown areas that have always characterised his unique art works. This three-letter word responds to a mythological code: in our culture Nyx is the essential goddess of the night, the figure of those who inhabit the darkness and are deprived of light moves through subtle areas of vision. Specifically, the works presented here pass through worlds not accessible to the retina, they are an experience of the invisible and of blindness. Also the iconic potential of the soul beyond what the eyes can see.
In this exhibition, through the various projects, one can easily highlight three fundamental traits of Alvar Calvet: a restless explorer of art and vision, always with an impeccable technique; a social artist who seeks collaboration and learning through exchange; a crossover creator, in constant exile from the territories of art that are too comfortable. A painter who knows how to experiment beyond the painted surface, who always starts with the essential image, for example a line, to explore the outside of the pictorial event as an aesthetic gesture or as a visual experience. A creator who
Walking through the exhibition halls, visitors can enjoy
works in collaboration, with many hands and towards
the process of his work, contemplating his work not as
unexpected outcomes. He is also an artist who disobeys
an isolated event but as an archive of documents. The
all hegemony in painting in order to research other
artist, away from the creative solipsism of the workshop,
iconographic processes, formats and media without
seeks the guidance of others, shares experiences and
ever being an artist who fully identifies himself with the
records the process as a form of knowledge on what
context of art. Alvar is a painter who is concerned about
understanding art as a cognitive and at the same time
paint and to feel the world of the blind by writing a
emotional exercise.
combined visual collection of poems. As an anthropologist
The exhibition is an excellent collection of works. All selected within a specific theme: the projects which explore blindness, the alternative to sight. A line of enquiry he embarked upon in 1997, concerned about the effect of light not only as a pictorial procedure but also as a code of sight. In 6 línies cegues (6 blind lines) (2014), the artist puts on a blindfold and paints by trusting in a guide, feeling his way. An exploration similar to the conflict José Saramago defines in Blindness, an altered state of vision (white blindness) which forces us to rely on others when we have lost our senses. In a
would, he produces documented registers on the polarity of this experience: the blind see mentally, whereas the sighted remember visual characteristics. So, while the works are being produced, the artist exhibits a book written in Braille which serves as an archive of questions and answers, interviews with the blind on their visual experiences. In this work, Les preguntes i el llibre (The questions and the book) (2011), there is a question which summarises the entire exercise: “What is your dream?” A statement of great power, an attempt to relate the image of the impossible, of desire and its transfer to a verbal and visual exercise. On the other hand, in the process of
similar mission, in an attempt to understand the effect
Interació a 6 mans (6 hand interaction) (2014), the artist
of blindness, Alvar invites other artists to produce a self
requests the collaboration of two blind people to paint
portrait of themselves blindfolded, and this Autoretrat
something between them based on touch. In this work,
col·lectiu: 60 artistes com a cecs (Collective self portrait:
blindness is not longer a physical disability and becomes
60 artists as blind people) (2013) is the result of a brief
another means of relating and communicating. This
yet intense experience on the difficulty in channelling
initiative resulted in a video and 4 portraits produced
the memory of sight to the hand of the blind artist. The
with a marker pen, of which a copy was made using a
video records the actions of the artists, their difficulties
touch system for the blind on microcapsule paper.
in controlling the brushstrokes and perceiving their own physiognomy in the darkness. As a social producer of art, Alvar motivates others to
In the Saramago novel, blindness is a plague that devastates a community, and gradually affects an entire country. He uses the metaphor of the blind to speak of
selfishness and evil as veritable human shortcomings, a parable of today’s evils which transcends the significance of blindness beyond a mere physical disability. Experimenting with blindness, not seeing, does not lead us to paranormal experiences, but absolutely normal ones which, when shared, stimulates our ability to exchange. For Alvar Calvet, in a visual narrative, the light and the blind speak of an experience which comforts us in proximity and affection, in the sharing of experiences and in our desire to be more aware of the nature and circumstances of people who are a part of our community. Now the image, verbalised or drawn, is no longer the result of certainty and an aesthetic purity and has become, in a flash, something ambiguous, fragile and powerful. The works question the authorship of art works and the primacy of sight. A template of our true capacity to maintain our dignity, as Saramago says.
Agraïments:
Als 60 artistes que han col·laborat en la peça 60 artistes com a cecs.
Als 5 artistes que han col·laborat en la peça La bellesa és cega o retrat de Nix.
A Rosa Güell (guia), La Ferida (Gerard Gil i David Hernández), Ro Caminal (càmara de reforç), per a la col·laboració en la peça 6 línies cegues.
A l’ONCE de Tarragona, especialment a Juani Fuentes, Maria Antònia Batalla, Rafa Pallero (i a les 6 persones que han col·laborat en els meus projectes: Ana Pérez, Carmen Lourdes, Ana Zamfaño, Javier Gómez, Juani Fuentes, José Miguel Jiménez i Miguel González). Museu d’Art Modern.
A Rosa Ricomà, Marisa Suárez, Núria Serra, Enric, i a tot el personal del
A Òscar Vives, Dolors Torrents, Àngel Pomerol i Èlia Llach.
Direcció, coordinació i catàleg de l’exposició
Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona Santa Anna, 8 - 43003 Tarragona Tel. 977 235 032 / Fax 977 235 137 mamt@dipta.cat www.dipta.cat/mamt
© de l’edició
Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni, 100 - 43003 Tarragona Tel. 977 296 634 / Fax 977 296 633 cultura@dipta.cat www.dipta.cat
© dels textos
Pilar Bonet
© de les fotografies
Àlvar Calvet, Òscar Vives, Cristina Serra, Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT. Fot. Alberich fotògrafs
Revisió de textos
Joan-Josep Miracle
Traducció text anglès
Colin Dickinson
Disseny de la col·lecció
Pau Gavaldà
Maquetació
Òscar Vives, Noemí Rosell
Impressió
Indústries Gràfiques Gabriel Gibert S.A. DL. T-????-2014
MUSEU D’ART MODERN Tarragona 2014
ISBN 978-84-15264-29-3
9 788415 264293