Desarrollo Turístico del Masnou

Diagnosi de les potencialitats turístiques d’Alella, el Masnou i Teià Josefina Escobar Labella Tutor del PFC: Ramon Arcarons Simon

-1-

Índex PRÒLEG.....................................................................................................................

5

AGRAÏMENTS............................................................................................................

6

INTRODUCCIÓ..........................................................................................................

7

ANÀLISI INTERNA: 1. Alella 1.1. Alella: territori i accessibilitat 1.1.1. Territori i clima.........................................................................................

1.1.2. La trama urbana......................................................................................

1.1.3. Els usos del sòl.......................................................................................

1.1.4. Demografia i economia...........................................................................

1.1.5. Infraestructures de comunicació i transport............................................

11 11 12 13 15

1.2. Recursos turístics d’Alella 1.2.1. Recursos vitivinícoles..............................................................................

1.2.2. Recursos arquitectònics i equipaments culturals....................................

1.2.3. Recursos naturals...................................................................................

1.2.4. Els esdeveniments..................................................................................

19 21 26 31

1.3. L’empresa turística d’Alella 1.3.1. La restauració.........................................................................................

1.3.2. L’oferta complementària: el comerç........................................................

1.3.3. L’allotjament............................................................................................

1.3.4. L’oferta de mediació................................................................................

35 37 38 39

1.4. Liderat: el model de gestió turística d’Alella 1.4.1. La Llei de turisme de Catalunya..............................................................

1.4.2. L’exercici de les competències...............................................................

42 46

1.5. Alella i el medi ambient 1.5.1. El paper de les administracions..............................................................

1.5.2. El paisatge i l’estructura urbana..............................................................

1.5.3. Consums i residus...................................................................................

1.5.4. La mobilitat..............................................................................................

49 52 54 57

1.6. La imatge d’Alella 1.6.1. La imatge de la vila i els habitants: tòpics i realitats...............................

1.6.2. Imatge difosa per les entitats externes, la competència.........................

1.6.3. La imatge turística promoguda per l’Ajuntament....................................

1.6.4. Una imatge turística per Alella................................................................

62 63 65 67

2. El Masnou 2.1. El Masnou: territori i accessibilitat 2.1.1. Territori i clima.........................................................................................

2.1.2. La trama urbana......................................................................................

2.1.3. Els usos del sòl.......................................................................................

2.1.4. Demografia i economia...........................................................................

2.1.5. Infraestructures de comunicació i transport............................................

-2-

71 71 72 73 75

2.2. Recursos turístics del Masnou 2.2.1. Recursos naturals...................................................................................

2.2.2. Recursos lúdico–esportius......................................................................

2.2.3. Recursos culturals...................................................................................

2.2.4. Els esdeveniments..................................................................................

78 80 81 88

2.3. L’empresa turística del Masnou 2.3.1. La restauració.........................................................................................

2.3.2. L’allotjament............................................................................................

2.3.3. L’oferta de mediació................................................................................

2.3.4. L’oferta complementària..........................................................................

91 92 97 97

2.4. Liderat: el model de gestió turística del Masnou 2.4.1. La Llei de turisme de Catalunya..............................................................

2.4.2. Paper de l’Estat.......................................................................................

2.4.3. L’exercici de les competències...............................................................

105 109 109

2.5. El Masnou i el medi ambient 2.5.1. El paper de les administracions..............................................................

2.5.2. El paisatge i l’estructura urbana..............................................................

2.5.3. Consums i residus...................................................................................

2.5.4. La mobilitat..............................................................................................

112 114 115 118

2.6. La imatge del Masnou 2.6.1. La imatge de la vila i els habitants: tòpics i realitats...............................

2.6.2. Imatge difosa per les entitats externes, la competència.........................

2.6.3. La imatge turística des de l’Ajuntament del Masnou...............................

2.6.4. Una imatge turística pel Masnou.............................................................

123 124 126 128

3. Teià 3.1. Teià: territori i accessibilitat 3.1.1. Territori i clima.........................................................................................

3.1.2. La trama urbana......................................................................................

3.1.3. Els usos del sòl.......................................................................................

3.1.4. Demografia i economia...........................................................................

3.1.5. Infraestructures de comunicació i transport............................................

132 132 134 135 137

3.2. Recursos turístics de Teià 3.2.1. Recursos arquitectònics..........................................................................

3.2.2. Recursos arqueològics: Cella Vinaria.....................................................

3.2.3. Recursos naturals: El Parc de la Serralada Litoral.................................

3.2.4. Els Camins de Goig................................................................................

3.2.5. Festes i esdeveniments..........................................................................

141 145 149 155 156

3.3. L’empresa turística de Teià 3.3.1. La restauració.........................................................................................

3.3.2. L’oferta complementària..........................................................................

160 161

3.4. Liderat: el model de gestió turística de Teià 3.4.1. La Llei de turisme de Catalunya..............................................................

3.4.2. L’exercici de les competències...............................................................

167 171

3.5. Teià i el medi ambient 3.5.1. El paper de l’administració......................................................................

3.5.2. El paisatge i l’estructura urbana..............................................................

3.5.3. Consums i residus...................................................................................

3.5.4. La mobilitat..............................................................................................

176 178 181 183

-3-

3.6. La imatge de Teià 3.6.1. Imatge de la vila i els habitants: tòpics i realitats....................................

3.6.2. Imatge difosa per les entitats externes, la competència.........................

3.6.3. La imatge turística que promou l’Ajuntament..........................................

3.6.4. Una imatge turística per Teià..................................................................

187 189 191 193

ANÀLISI EXTERNA: 1. La demanda 1.1. Concepte de segmentació...........................................................................

198

1.2. La demanda a Catalunya.............................................................................

199

1.3. Segmentació de la demanda a Alella, el Masnou i Teià............................

202

2. L’ entorn: les tendències del mercat turístic 2.1. Les tendències globals de l’entorn.............................................................

210

2.2. El model turístic català................................................................................

213

2.3. El model turístic del Maresme.....................................................................

220

2.4. Els tres municipis a l’entorn competitiu....................................................

228

MATRIU DAFO...........................................................................................................

230

CONCLUSIONS.........................................................................................................

235

BIBLIOGRAFIA..........................................................................................................

241

-4-

Pròleg

Un projecte de desenvolupament turístic, encara que tan sols es tracti de la fase analítica, és tot un desafiament des de l’inici fins al final, i també, tot un procés d’aprenentatge.

Es tracta d’avaluar un territori, sospesant les seves potencialitats turístiques. En un primer estadi de la recerca, només es perceben les realitats més evidents, el que normalment es coneix com a tòpics que, en el cas d’Alella, el Masnou i Teià són els vins, el litoral i l’entorn rural.

Però a mesura que avança la investigació, es desenvolupa un procés inconscient d’aprenentatge, desvetllant, una per una, totes les facetes de la realitat polièdrica que constitueix un territori fins que, al final, et trobes a les mans una figura en tres dimensions, que pots girar i observar des de diverses perspectives. Això vol dir que la fase inicial del procés, l’analítica, s’ha completat.

I el cas és que un poliedre em sembla una pobra metàfora per tot un territori i els seus habitants, que he tingut l’oportunitat de conèixer i estimar a través d’aquest procés d’aprenentatge, passant dels tòpics inicials a una realitat molt més profunda, que abasta l’esfera turística i més enllà.

D’altra banda, aquest projecte m’ha permès aplicar una part important dels coneixements teòrics que he anat adquirint a la Diplomatura de Turisme en matèries com: planificació i política turística, recursos territorials, estructura de mercats, gestió del patrimoni, psicosociologia turística, dret del turisme, gestió de l’oci, marketing, qualitat, etc. i sempre és reconfortant saber de primera mà que més de tres anys de teoria i crèdits europeus tenen una aplicació pràctica, si més no, per una ment utilitarista com la meva.

Ara només em resta desitjar que tota la meva teoria (el projecte que teniu a les mans) trobi el seu propi camí cap a l’aplicació pràctica, essent d’alguna utilitat als ajuntaments que, en el seu dia, la van fer possible i que ara poden donar continuïtat al pla de desenvolupament que es gesta en aquest projecte.

La pilota està a la vostra teulada...

-5-

Agraïments

Vull expressar el meu agraïment al meu tutor, en Ramon Arcarons, a la Marta Oliva i a tot el personal dels ajuntaments del Masnou, Alella i Teià per la seva confiança i infinita paciència.

Als meus pares i germanes per la comprensió amb les interminables recerques a internet pel projecte, que a casa no ha arribat l’ADSL. Especialment, al meu pare pel seu suport incondicional, sempre, i a la petita Núria, per ser una llumeta en la foscor.

També a les companyes del CETT, que em van ajudar amb l’enquesta a l’escola de vela del Masnou, a Guida Alzina, per la inspiració i, en definitiva, a totes les persones que han contribuït amb el seu recolzament, confiança i carinyo a la consecució d’aquest projecte.

Gràcies a tots!

M’ha costat molt d’anar-me’n. No podia Desenfilo el camí.

Enfront: l’embruix del mar Finestral obert a la immensitat

Z GUIDA ALZINA

-6-

Introducció

Aquest projecte vol ser un primer pas cap al desenvolupament turístic de tres municipis del baix Maresme: Alella, el Masnou i Teià. El títol, Diagnosi de les potencialitats turístiques d’Alella, el Masnou i Teià, fa referència a la fase analítica d’un hipotètic Pla de desenvolupament turístic, que s’endegarà en el cas que les administracions implicades ho considerin oportú arran de les conclusions d’aquesta anàlisi i d’altres consideracions locals. L’objectiu de l’estudi és proveir els tres ajuntaments de la informació necessària pel tal que tinguin una visió global i entenedora de l’estat actual del turisme al territori, amb les seves fortaleses, febleses, amenaces i oportunitats.

Així doncs, el punt de partida ha estat la voluntat dels ajuntaments d’Alella, el Masnou i Teià de dur a terme la fase analítica d’un pla de dinamització turística a fi i efecte de conèixer les seves potencialitats i, en funció dels resultats, continuar amb les fases estratègica i operativa que impulsin les activitats i els recursos amb major potencial turístic de la zona, contribuint a millorar la qualitat de vida local.

Es tracta d’un nou enfocament, donat que, a la comarca del Maresme, s’ha incidit tradicionalment en l’activitat turística de les poblacions de l’alt Maresme, situades al nord de Mataró. D’altra banda, també suposa una novetat l’aproximació mancomunada dels tres municipis a la tasca de dinamitzar el turisme.

L’estructura del projecte es defineix per dos grans blocs temàtics: l’anàlisi interna, sobre les característiques de cadascun dels municipis implicats, i l’anàlisi externa, sobre la demanda i l’entorn, incloent les tendències del mercat turístic actual i la competència. Partint dels resultats d’aquesta analítica de doble entrada –interna i externa- s’elabora la matriu DAFO i es redacten les conclusions finals.

Pel que fa a la metodologia, el projecte presenta una aproximació bàsicament qualitativa, complementada ocasionalment per mètodes quantitatius. Per un costat, la metodologia qualitativa es basa en l’observació directa sobre el terreny, les visites i entrevistes amb els agents implicats en l’activitat turística, -7-

l’estudi de projectes urbanístics i de transport, de promoció econòmica i mediambientals,

la

investigació

als

arxius

municipals,

l’assistència

a

presentacions i actes locals i la compilació de materials promocionals turístics.

Per un altre costat, la vessant quantitativa de la recerca es fonamenta en l’anàlisi de les dades estadístiques de fonts oficials o especialitzades sobre les característiques socio-econòmiques dels tres municipis, la demanda i les tendències del mercat turístic.

Les hipòtesis de treball són les següents: -

Els tres municipis disposen d’una sèrie de recursos i atractius que,

aïllats, no presenten el mateix poder d’atracció que plegats en un projecte unitari. Consegüentment, la conjunció d’esforços per part de les entitats locals facilitarà la consecució del pla de desenvolupament turístic.

-

Actualment, a la zona, una sèrie de factors dificulten la

consolidació de determinades activitats turístiques. La proximitat de Barcelona, la millora de les vies de comunicació, l’especulació urbanística i l’existència d’una activitat econòmica pròpia han propiciat la transformació de nombroses segones residències en primeres i la proliferació de les àrees residencials.

-

Tanmateix, aquestes poblacions presenten una sèrie de recursos

que, si es potencien adequadament, es poden aprofitar per generar activitats turístiques, fonamentalment de caràcter excursionista (visites d’un dia, sense pernoctació) i d’aquesta manera, diversificar l’economia local. Són significatives les activitats nàutiques, de sol i platja, la gastronomia, la vitivinicultura, el turisme de negocis i l’excursionisme.

Aquestes hipòtesis volen manifestar que, malgrat els entrebancs urbanístics i socials, existeix la possibilitat de potenciar de manera mancomunada tot un conjunt d’activitats i recursos turístics a Alella, el Masnou i Teià, que contribueixin a dinamitzar el teixit socioeconòmic i al benestar de la població local. El procés ha de ser lent i gradual, per tal de superar les barreres urbanístiques i implicar tots els agents i la societat civil. Només per la via del diàleg i la cooperació el projecte podrà, finalment, veure la llum.

-8-

ANÀLISI INTERNA

-9-

1. Alella

- 10 -

1.1. Alella: Territori i accessibilitat El terme municipal d’Alella té una superfície de 9,59 Km2 i es troba al Baix Maresme 1 , a uns 17 Km. al nord-est de Barcelona. Les coordinades geogràfiques són: latitud 41º 30’ 00”, longitud 2º 19’ 00” i altitud mitjana de 90 m. sobre el nivell del mar. Els termes municipals que l’envolten són Montgat al sud-est, Tiana a l’oest, el Masnou al sud-est, Teià a l’est i tres termes municipals del Vallés Oriental al nord: San Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles i Vallromanes.

1.1.1. TERRITORI I CLIMA Situat a la vessant de marina de la Serralada Litoral, el pendent defineix el territori, trobant-se el nucli d’Alella a la zona més baixa i de pendent més suau, on conflueixen les rieres de Coma Fosca i Coma Clara per donar lloc a la Riera d’Alella. A la part més elevada del terme municipal es troben: a ponent el turó d’en Mates, de 483 m. d’altitud, i a llevant els turons d’en Colomer, de 257 m i d’en Cabús, de 368 m. i el coll de Font de Cera, per on s’accedeix a la vessant nord de la serralada, al Vallés Oriental.

També la climatologia2 es troba determinada per la Serralada Litoral, a més de la proximitat de la Mediterrània. La serralada actua com a barrera geogràfica, donant lloc a un microclima a recer dels freds vents del nord i nord-oest, amb temperatures moderades i uns vents càlids i humits que provoquen, a l’inici de la tardor, breus tempestes de gran intensitat i rierades. La temperatura mitjana anual ronda els 16º C i la humitat relativa mitjana anual és del 74%.

1.1.2. LA TRAMA URBANA La trama urbana d’Alella és similar a la de les poblacions “de dalt” del Maresme.

A peu de la serralada es troba el nucli antic, on els carrers principals s’orienten en direcció NO-SE, paral·lels a les rieres. En el cas d’Alella, les dues rieres conflueixen al centre del poble, formant una “Y”. A l’entorn del casc urbà i a les vessants de la serra es troben masos dispersos amb les seves terres de conreu, 1 2

Vegeu ANNEX 1. EL MARESME Vegeu ANNEX 2. DADES CLIMÀTIQUES DEL BAIX MARESME (ANY 2002) - 11 -

belles torres d’estiueig de finals del segle XIX i inicis del XX i tot d’urbanitzacions formades per vivendes unifamiliars disperses (Verge de la Mercè, Nova Alella, Alella Parc, El Solell, etc.) que es solen edificar a la banda oest del terme municipal, preferentment a les vessants de solana de la serra.

La distribució urbana tant del nucli antic com de les rodalies és dispersa, amb predomini de les edificacions baixes de dues (63%), tres (19%) i una planta (17%) i petites places o parcs que donen amplitud al conjunt. Fins a mitjan segle XIX, Alella havia tingut un barri de mar que finalment s’incorporà al municipi veí del Masnou.

D’una banda, la configuració urbanística d’Alella garanteix la qualitat de vida dels residents, que habiten un municipi de molt baixa densitat demogràfica en plena natura, amb un bell marc paisatgístic. D’altra banda, però, la urbanització dispersa presenta el doble inconvenient de la major pressió sobre el territori i l’augment dels desplaçaments, especialment en vehicle privat, que esdevé un mitjà de transport imprescindible.

1.1.3. ELS USOS DEL SÒL Els usos del sòl3 que predominen al terme municipal són les urbanitzacions residencials i els prats i bosquines. Es tracta d’un terme amb un 40 % de sòl útil, és a dir sòl apte per urbanitzar amb un pendent inferior al 20 %. Respecte de tot el sòl, un 30% és urbà i urbanitzable, mentre que respecte del sòl útil (el 40%), un 75% és urbà i urbanitzable. Dels anys seixanta ençà, tota la comarca ha experimentat un doble procés de transformació de les segones residències en primeres i de creixement de la construcció residencial. Als municipis de dalt, la construcció residencial s’ha materialitzat en l’aparició d’urbanitzacions tot al voltant dels nuclis antics, exercint una pressió creixent sobre el territori i encarint el preu del sòl.

Altres usos del sòl remarcables són els boscos mediterranis de la secció nord, corresponent al Parc de la Serralada Litoral; els conreus de vinya, a l’est del nucli urbà; el mateix nucli urbà, al centre del terme, envoltat de zones d’equipaments i una mica d’indústria; les infraestructures de transport, 3

Vegeu ANNEX 3. USOS DEL SÒL AL BAIX MARESME - 12 -

concretament l’autopista C-32 i la carretera BP-5002 i, finalment, alguns hivernacles ubicats a l’est de la població, tocant el límit municipal amb Teià.

Pel que fa als usos turístics del sòl, en el cas d’Alella es centren al nucli urbà, on es troben les Places de l’ajuntament i de l’església, la parròquia de Sant Feliu d’Alella, el Parc de l’horta de la rectoria i el Centre Cultural de Can Lleonart. Més amunt, resseguint la Rambla d’Àngel Guimerà, es troba la cooperativa vinícola de Can Jonc i, dispersos pel nord de la població, es poden veure bells masos i edificis modernistes com Can Magarola, Can Roure, Can Serra, Can Cortés, Can Sant Miquel, la Torre del governador, Can Bonveí, Cal Vegetalí, Can Llimona, Cal Boter, Can Bertran, la fàbrica de pintures i l’antic escorxador, tots ells formant part d’una ruta turística per Alella.

Altres punts d’interès pel visitant són els establiments de restauració i d’allotjament com Can Casals, Mas Coll, Cal Duch, etc. i l’hotel Porta d’Alella, així com alguns comerços de vi i productes alimentaris de qualitat que atreuen visitants els caps de setmana.

Finalment, és d’interès natural el Parc de la Serralada Litoral, un dels conjunts granítics més destacats de Catalunya que alberga pinedes, alzinars, suredes, brolles i garrigues habitats per unes 250 espècies de vertebrats i amb un ampli patrimoni arquitectònic i arqueològic.

1.1.4. DEMOGRAFIA I ECONOMIA Amb una població4 del 8.940 habitants i una superfície de 9,59 Km.2, la densitat de població d’Alella és de 933,2 hab/Km2, xifra que s’acosta a la mitjana de 969,1 hab./km2 de tota la comarca, on la proximitat a Barcelona constitueix el motor de creixement demogràfic.

Abans dels anys seixanta, el Maresme funcionava de manera relativament autònoma, amb una base agrícola, industrial i turística. A partir d’aquesta dècada, la millora de la xarxa ferroviària i l’obertura de l’autopista A-19 van impulsar una progressiva ocupació de sud a nord i un flux creixent de mobilitat laboral cap a Barcelona, incorporant ràpidament el Maresme a la dinàmica

4

Segons Idescat, any 2005 - 13 -

metropolitana. D’aquesta manera s’ha produït un doble fenomen de boom constructiu i de transformació de les segones residències en habitatges principals que es veu reflectit en un saldo migratori elevat, del 1,75%, en comparació amb un creixement natural de la població (naixements – defuncions) amb saldo negatiu al període 1996 – 2001.

Malgrat tot, el procés migratori que s’inicià als anys seixanta s’ha anat alentint, especialment als municipis més propers a Barcelona. Al període 1986 – 1991, el saldo migratori era del 5,37%, al període 1991 – 1996 del 2,12%, i entre 1996 – 2001 del 1,74%5.

L’economia tradicional de les poblacions del Baix Maresme estava basada en l’agricultura, la pesca i la indústria tèxtil. Actualment, les activitats econòmiques més significatives6 a Alella són els serveis, que ocupen el 80% de la població activa, i la indústria, amb un 11,57% de la població activa, seguits de la construcció i l’agricultura, amb els respectius 6,10% i 2,11% de la població activa. Les principals empreses que desenvolupen la seva activitat a Alella són: INDÚSTRIA

SERVEIS

EMPRESA Crison Instruments S.A.

SECTOR

ACTIVITAT

TREBALLADORS

PROPIETAT

Electrònica

Electrònica

40

Forana

Ajuntament

Administració local

Serv. Públic

n. s.

Local

Fundació privada St. Francesc d’Asis

Serveis mèdics

200

n. s.

Hamelin 2 S.L.

Ensenyament

25

n. s.

Serveis d’assistència mèdica Serv. Educatiu

Font: Estudi de diagnosi i desenvolupament estratègics del Maresme

Els establiments de serveis més nombrosos són els de serveis personals, amb un 26%, seguits de les immobiliàries (17%), l’hostaleria i transports i comunicacions (els dos amb un 14%), els serveis d’empresa i el comerç a l’engròs (els dos amb un 13%) i els serveis de mediació financera, amb un 3%.

L’índex de Renda Bruta Familiar Disponible d’Alella supera la mitjana catalana en un 50,2%, el que suposa que el nivell de vida de gran part de la població és elevat, i la taxa d’atur només és d’un 4,6%, la meitat de la taxa d’atur catalana.

Pel que fa al grau de mobilitat7 per qüestions laborals, és remarcable el fet que la gran majoria de la població activa treballa fora de la comarca, un 55%, un 5

Vegeu ANNEX 9. ALELLA: CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Segons Idescat. Vegeu ANNEX 10. ALELLA: DADES ECONÒMIQUES 7 Vegeu ANNEX 15. LA MOBILITAT AL BAIX MARESME 6

- 14 -

11% treballa a altres municipis del Maresme i només un 14% dels residents treballen dins del municipi. La resta de la població activa, el 20%, prové d’altres comarques (un 11%) o d’altres municipis del Maresme (un 9%). La mobilitat per raons laborals és, doncs, molt important, amb un 66% de treballadors que es desplacen fora del municipi, la gran majoria en cotxe. Aquest fet té unes evidents conseqüències mediambientals que s’esmentaran més endavant.

1.1.5. INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT Les infraestructures de comunicació i transport bàsiques8 connecten Alella amb Barcelona i altres poblacions del Maresme i del Vallés Oriental. Les vies de comunicació són dues, l’autopista AP-19 i la carretera local BP-5002, que formen una creu al sud de la població, configurant els dos eixos bàsics de comunicació.

- L’autopista AP-19 Barcelona-Mataró-Palafolls, també anomenada Autopista del Maresme C-32, travessa la població pel sud i dóna accés a Alella per la sortida núm. 86 Alella – El Masnou.

- La carretera local BP-5002 arrenca de la N-II a l’alçada del port del Masnou, travessa Alella i entra al Vallés oriental fins que arriba a Granollers.

Del total dels desplaçaments al Baix Maresme9 el transport privat és el gran protagonista. L’any 1999, el transport privat suposava el 47% dels desplaçaments enfront del 8,4% del transport públic i del 44% de desplaçaments a peu. De totes les línies de transport de la subcomarca, es va estimar que les més freqüentades eren les carreteres amb uns 68.000 usuaris diaris (45.000 d’ells per la N-II), seguides per l’autopista amb 45.000 usuaris, el ferrocarril amb 26.000 i, finalment, els autobusos amb 5.000 usuaris.

Els únics mitjans de transport públic10 que operen a Alella són l’autobús i el taxi. Es tracta dels taxis de l’empresa Taxis Barcino S.L. i diverses línies interurbanes d’autobús, cinc de Sagalés i dues de TMB, que uneixen la població amb el Masnou, Teià, Barcelona, Vallromanes i Granollers.

8

Vegeu ANNEX 16. VIES DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT Segons l’ Auditoria Ambiental del Baix Maresme. Vegeu ANNEX 15. LA MOBILITAT AL BAIX MARESME 10 Vegeu ANNEX 16. VIES DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT 9

- 15 -

-

Línia de Sagalés Barcelona – Alella – Vallromanes que funciona des de

les 7’30 fins les 21’10, amb freqüències d’entre 30 i 60 minuts segons la franja horària, i que fa parades a: Can Lleonart, Creu de Pedra, Riera – Llorer, Rosers – Camèlies, Rosers – Badalona, Can Torras i Guimerà – Corbera.

-

Línia de Sagalés – Barcelona Bus que ofereix un servei municipal de

llançadora entre Alella i l’estació de RENFE del Masnou des de les 7’00 fins a les 22’00 i surt cada mitja hora del Centre de Salut, a Alella.

-

Línia de Sagalés – Barcelona Bus Alella Park – Alella centre – Port del

Masnou que funciona des de les 7:10 fins les 18:40 connectant les urbanitzacions, el centre d’Alella i l’estació de RENFE del Masnou. Les freqüències oscil·len entre els 30 minuts i les dues hores i mitja en funció de la franja horària.

-

Nova línia C-12 de Sagalés i Sarbus – Casas que uneix Alella, el Masnou

i Teià amb autobusos que circulen els feiners de 6:12 a 22:15 i els dissabtes de 8:15 a 20:15, amb freqüències d’entre 30 i 60 minuts. Aquesta línia pretén integrar el servei dels tres municipis amb una oferta adaptada a les necessitats locals, connectant de manera ràpida i eficaç els veïnats i el ferrocarril.

-

Línia de Sagalés - Barcelona Bus que fa l’itinerari El Masnou – Alella –

Vallromanes – Granollers cada dijous i els dies de mercat a Granollers.

Només surt d’Alella un bus a les 6’50 del matí i hi torna a les 11’25.

-

Dues línies d’autobusos nocturns de TMB, el N-80 i N-81, que fan

Barcelona – Mataró recorrent tot el litoral. El N-80 fa parada al centre d’Alella i al C/ Guilleries i el seu horari de funcionament és de 23’50 a 5’18. El N-81 només s’atura al C/ Guilleries i l’horari és de 00’27 a 4’59. Les dues línies tenen freqüències d’una hora i triguen entre trenta i quaranta minuts a arribar a la Plaça Catalunya.

De totes aquestes línies, les més freqüentades són les de Sagalés per la quantitat de parades, les freqüències i les facilitats d’accés a les poblacions veïnes i a RENFE. L’ús de la llançadora i les facilitats d’aparcament al Port del Masnou promouen l’ús del ferrocarril. Es tracta de la línia C1 Aeroport/l’Hospitalet-Mataró/Maçanet de la xarxa de rodalies de RENFE, amb horaris feiners que oscil·len entre les - 16 -

5’00 del matí i les 24’00 h. i freqüències de 6 minuts a les hores punta, de 9 a 12 minuts gran part de la jornada i de 18 a 45 minuts a la matinada i al vespre.

Els dissabtes i festius les freqüències s’allarguen a una mitjana de 15 minuts entre cada tren. Tots els trens s’aturen sempre a l’estació del Masnou i al baixador d’Ocata. Els alellencs fan ús de l’estació del Masnou, la més propera a Alella i on arriba la llançadora que uneix les dues poblacions.

En referència al transport públic, generalment els usuaris es queixen de la poca freqüència dels autobusos, especialment dissabtes i festius, i també de l’obsolescència d’alguns dels vehicles. El servei nocturn de TMB és poc utilitzat perquè els usuaris nocturns normalment fan servir el vehicle privat. Des del punt de vista institucional, el POUM, o Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, s’ocupa d’aspectes com la mobilitat, les infraestructures i el transport, l’habitatge, els equipaments, les activitats econòmiques i els espais agrícoles i forestals. De manera complementària, es va encomanar a la consultora IDOM Ingeniería l’elaboració d’un Estudi de Mobilitat a fi d’avaluar la mobilitat, la xarxa viària i de vianants, el transport públic i l’aparcament. Finalment, pel que fa a les iniciatives de mobilitat sostenible, com a d’altres municipis del Maresme, a

Alella

es

promou

l’ús

compartit

de

vehicle

mitjançant

la

web

www.compartir.org/alella11, on es poden inscriure les persones que desitgin compartir el vehicle pels desplaçaments de feina, estudis o altres.

SÍNTESI: TERRITORI I ACCESSIBILITAT Terme municipal del Baix Maresme amb una superfície de 9,59 Km2 envoltat pels termes del Maresme de Montgat, Tiana, El Masnou i Teià; i pels termes del Vallés Oriental de Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles i Vallromanes.

Territori definit pel pendent de la vessant de marina de la Serralada Litoral. El Municipi es troba a la confluència de dues rieres, formant una Y, que conflueixen a la riera d’Alella.

11

Vegeu ANNEX 91. LA MOBILIAT I EL MEDI AMBIENT A ALELLA - 17 -

Climatologia determinada per la Serralada Litoral i la Mediterrània, amb temperatures moderades (mitjana anual 16º C) i vents càlids i humits.

Trama urbana dispersa, amb el nucli urbà a la confluència de les dues rieres, envoltat de barris de baixa densitat i urbanitzacions que s’estenen per les vessants de solana de la serra. Predomini d’edificacions de dues plantes.

La cara i la creu de la configuració urbanística dispersa: qualitat de vida, tranquil·litat i bellesa de l’entorn versus major pressió sobre el territori i augment dels desplaçaments en vehicle privat.

Usos predominants del sòl: urbanitzacions residencials i boscos i bosquines. Altres usos del sòl: boscos mediterranis, conreus de vinya, nucli urbà, zones d’equipaments i indústria, infraestructures de transport i hivernacles.

Usos turístics del sòl: nucli antic, antics masos i torres modernistes, establiments de restauració, allotjament i comerç i l’espai natural de la Conreria – San Mateu – Cellecs.

Població: 8.940 habitants Fort creixement de la població a partir dels anys 60 per la millora de les infraestructures viàries, el boom constructiu i la transformació de les segones residències en domicilis principals.

Saldo migratori elevat en comparació amb el creixement natural de la població.

La principal activitat econòmica són els serveis, amb el 80% de la població activa, seguits per la indústria (11,6%), la construcció (6%) i l’agricultura (2%).

Dos grans eixos viaris travessen la població: l’Autopista C-32 i la carretera local BP5002, que connecten Alella amb Barcelona, altres poblacions del Maresme i del Vallés Oriental.

La mobilitat en transport públic tan sols suposa un 8,4%, enfront del 47% del transport privat i el 44% dels desplaçaments a peu.

L’únic mitjà de transport públic amb què es pot accedir a Alella és l’autobús. Les línies més freqüentades són les de Sagalés: Barcelona – Alella – Vallromanes, Alella Park – Alella Centre – Connexió amb el Masnou, el servei de llançadora amb l’estació de RENFE del Masnou i la nova línia que connecta Alella, el Masnou i Teià.

Les iniciatives governamentals recents més remarcables en relació a la mobilitat han estat el POUM, Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, l’Estudi de Mobilitat d’IDOM i la campanya Compartir cotxe.

1.2. Recursos turístics d’Alella Els recursos turístics12 més representatius d’Alella són de caire gastronòmic o més concretament vitivinícola, arquitectònic–patrimonial, natural i festiu. El vi és el gran protagonista de l’esfera gastronòmica, entorn del qual giren tota una sèrie de cellers locals, com la Cooperativa de Can Jonc, diversos 12

Vegeu ANNEX 29. RECURSOS TURÍSTICS D’ALELLA - 18 -

esdeveniments anuals i part dels materials que es poden veure a la Masia Museu de Can Magarola. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, és remarcable el gran nombre de masos fortificats i de torres modernistes i noucentistes que constitueixen un important llegat, conformant una ruta cultural. El patrimoni natural és constituït pel Parc de la Serralada Litoral i els atractius festius d’Alella són els esdeveniments més significatius que es celebren de manera anual com la Festa de la Verema, la Festa Major de Sant Feliu i el Festival d’Estiu, entre d’altres.

1.2.1. RECURSOS VITIVINÍCOLES El nom d’Alella és àmpliament associat amb el vi. La Denominació d’Origen d’Alella13 es remunta a l’any 1953, quan es va constituir el Consell Regulador.

Amb un territori de 560 Ha., es tracta d’una de les denominacions d’origen més petites de la Península, tot i que el 1989 es va ampliar la zona de producció, que actualment inclou divuit municipis del Maresme i del Vallés Oriental: Alella, Argentona, Cabrils, El Masnou, La Roca del Vallés, Martorelles, Montornès del Vallès, Montgat, Órrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt.

Així doncs, els conreus s’estenen tan a la vessant de mar com a l’interior de la Serralada Litoral, amb petits camps amagats i amenaçats pel creixement urbanístic. Son precisament les característiques del sòl i del microclima de la Serralada

Litoral

les

que

forneixen

els

vins

d’Alella

de

les

seves

característiques identitàries. El clima és humit i es troba lliure dels vents del nord i nord-oest i els sòls saulonencs faciliten la filtració de la pluja i capten la irradiació solar.

Les primeres al·lusions als vins locals daten de l’època romana, sota la denominació dels vins laietans, continuant a l’Edat Mitjana, exportats a les colònies americanes i especialment apreciats a les taules barcelonines al tombant dels segles XIX i XX. A les acaballes del segle XIX, la fil·loxera suposà la devastació de tots els conreus i la introducció de la vinya americana. Poc a 13

Vegeu ANNEX 30. DENOMINACIÓ D’ORIGEN ALELLA - 19 -

poc s’han anat introduint noves tècniques als processos de conreu i elaboració, donant lloc a un producte de forta personalitat en el qual conflueixen tradició i modernitat, món rural i urbà, mar i muntanya. Els vins d’Alella són elegants i perfumats, conjugant la racionalitat septentrional amb la passió meridional.

La producció més estesa és la de vins blancs de diverses varietats, entre les quals cal remarcar l’Alella Tradicional, de caràcter lleuger, suau i aromàtic i paladar llaminer sense arribar a ser dolç. Altrament, també es produeixen vins secs, pàl·lids, frescos i perfumats i caves. Tots ells acompanyen de manera natural els plats de peix i marisc, algunes carns, el foie-gras, els llegums i les verdures.

La varietat de raïm més comú és la Pansa Blanca, cosina–germana del Xarel·lo.

Altres varietats tradicionals que es combinen amb l’anterior són la Garnatxa Blanca, la Pansa Rosada, el Picapoll i la Malvasia. Les noves varietats nobles que potencien el caràcter dels vins locals són Parellada, Macabeu, Chardonnay, Chenin Blanc i d’altres. En l’elaboració dels vins negres i rosats s’empren la Garnatxa Negra, la Garnatxa Peluda, l’Ull de Llebre i més recentment el Merlot i el Cabernet Sauvignon.

La Masia Museu Can Magarola14 és alhora la seu del Consell Regulador de la Denominació d’Origen d’Alella i el Casal del vi. Originària del segle XIII, es tracta d’una de les masies més antigues del terme, on es recull el patrimoni històric i etnològic més destacat. Diverses estances de la masia poden ser visitades, donant una idea de l’estil de vida tradicional i mostrant tot un recull d’ objectes relacionats amb la cultura vitivinícola del Baix Maresme. Can Magarola compta amb botiga especialitzada i una petita vinya testimonial amb les varietats més característiques de la D. O. d’Alella i de tot Catalunya, brindant la possibilitat de tastar els vins locals o d’assistir a cursos de tast de vins.

Els cellers 15 més destacats de la D.O. d’Alella se situen al mateix terme d’Alella, però també a poblacions veïnes com Martorelles, Tiana i Santa Maria de Martorelles. A Alella es troben els cellers de Signat S.A., Roura S.A. i Alella Vinícola Can Jonc; a Martorelles es troba el celler Altrabanda S.C.P. i a Tiana i Santa Maria de Martorelles els cellers de Parxet S.A., Carmenet S.L. i J. Mestre.

14 15

Vegeu ANNEX 31. CAN MAGAROLA Vegeu ANNEX 32. CELLERS DE LA D. O. ALELLA - 20 -

Dels cellers esmentats cal remarcar el d’Alella Vinícola Can Jonc16 pel seu estatus de pseudo – equipament cultural que es promou des de la Diputació de Barcelona pels seus atractius: l’arquitectura modernista de principi del segle XX, l’elaboració de la marca marfil, tot un referent per altres vins de la D.O. d’Alella, els tallers de tast de vins i les visites organitzades que mostren als visitants els processos d’elaboració i ofereixen degustacions. El celler compta, endemés, amb restaurant i botiga propis.

1.2.2. RECURSOS ARQUITECTÒNICS I EQUIPAMENTS CULTURALS Al marge dels atractius del món vitivinícola alellenc, cal remarcar la importància del patrimoni arquitectònic i cultural, constituït pels edificis més significatius que es troben al nucli urbà, com l’església parroquial de Sant Feliu i Can Jonc, els masos fortificats i les torres modernistes disperses pertot el terme, les fonts i, finalment, els equipaments culturals com Can Magarola, Can Lleonart i COMAFOSCA. El primer document escrit que esmenta la parròquia de Sant Feliu d’Alella17 data de l’any 993 d. C. Inicialment es tractava d’una petita església romànica, amb un campanar de planta quadrada més baix que l’actual, en el qual encara es poden apreciar uns arcs llombards i els finestrals que contenien les antigues campanes. El cos superior de la torre actual data del segle XV i al cim de la torre hi ha un rellotge i un campanar de ferro forjat que sosté tres campanes foses a Lima i portades a Alella per Manel Amat, virrei del Perú, l’any 1775. La resta de l’edificació és d’estil gòtic amb façana renaixentista. A l’interior de la parròquia encara es conserva el dibuix d’un Crist d’ Antoni Gaudí. Sant Feliu es troba al costat de la Plaça de l’Ajuntament, centre neuràlgic d’Alella, on s’alça la Casa de la Vila i se celebren els mercats, fires i actes festius més remarcables del calendari.

També al nucli urbà, a la Rambla d’Àngel Guimerà es troba Can Jonc 18 , altrament conegut com Alella Vinícola. Prèviament esmentada pel seu interès enològic, Can Jonc també presenta atractius arquitectònics. Als inicis del segle 16

Vegeu ANNEX 33. ALELLA VINÍCOLA CAN JONC Vegeu ANNEX 35. ALELLA: RECURSOS ARQUITECTÒNICS 18 Vegeu ANNEX 33. ALELLA VINÍCOLA CAN JONC 17

- 21 -

XX l’arquitecte Jeroni Martorell va projectar “la Vinícola”, primer celler cooperatiu vinícola a Catalunya. Es tracta d’un edifici en què predomina l’estil modernista

amb

tendència

historicista

medievalitzant

dels

cellers,

complementat per l’estil noucentista de les oficines. El material constructiu més destacat és el maó vist i, a l’interior, cal remarcar la solemnitat de les naus, construïdes de manera successiva amb arcs parabòlics suportats per esveltes columnes que unifiquen l’espai, donant com a resultat una veritable “Catedral del vi”.

A més de l’església de Sant Feliu i Can Jonc, al nucli urbà es troben equipaments culturals com Can Lleonart i COMAFOSCA. El Centre Cultural Can Lleonart19 ofereix al públic local tota una sèrie d’activitats com cursos de temàtica diversa (idiomes, salut i creixement personal, humanitats, recursos, expressió i informàtica), tertúlies sobre temes d’actualitat, petits concerts, activitats infantils i sortides culturals. Des del punt de vista turístic, l’activitat amb major potencial són els concerts que, tot i que són de format reduït, presenten cicles de música de tot el món (jazz, música flamenca, irlandesa, africana, índia, etc.)

COMAFOSCA20, és l’altre gran espai cultural del municipi, mol més recent i vanguardista que Can Lleonart. S’inaugurà a la tardor de 2004 a l’antiga fàbrica de Can Manyè (a la Riera Coma Fosca, 42) i fou concebut pels seus creadors com a “node d’art i pensament d’Alella” amb l’objectiu d’establir una bona comunicació entre artistes i pensadors i el públic mitjançant activitats culturals com mostres expositives, conferències i col·loquis (anomenats “taules obertes” i “enraonaments”), tallers, publicacions i fòrums al web propi www.comafosca.net.

Aquest equipament és encara massa jove per especular sobre el seu poder d’atracció de públic forà, el segment de públic al qual s’adrecen les activitats pot ser local o forà, però sempre molt especialitzat en temes d’urbanisme, ciència, filosofia, arquitectura, art, etc.

L’equipament cultural de més renom d’Alella, i sens dubte el més turístic, es troba a l’exterior del nucli urbà, en una ubicació privilegiada a la part alta de la

19 20

Vegeu ANNEX 34. ALELLA: EQUIPAMENTS CULTURALS Vegeu ANNEX 34. ALELLA: EQUIPAMENTS CULTURALS - 22 -

Coma Clara: la Masia Museu Can Magarola21, esmentada amb anterioritat per la seva funció com a Seu Social de la D. O. d’Alella i Casal del vi. Can Magarola també és Punt d’Informació del Parc de la Serralada Litoral i una de les masies més antigues d’Alella, amb set-cents anys d’història, conservant restes d’edificacions dels segles XIII i XIV, d’entre les quals destaca la torre lateral amb capella a l’interior. A més de tot un recull d’objectes relacionats amb les tradicions i feines del vi, es mostra el patrimoni històric i etnològic de la població. La planta baixa és la zona dedicada a la pagesia, amb la cuina, la sala d’estris, els cellers, la sala Carbó i la sala de tast; a la planta noble es troben el menjador, les alcoves, la capella, la sala d’estar, la sala d’exposició de rajoles i de l’audiovisual. Al marge dels tallers de tast de vins, es fan visites guiades d’una hora i mitja a grups i particulars. L’horari de visita de diumenges i festius és de 11:00 a 14:00 i els laborables a convenir, amb preus de 2 € per grups i 2,5 € per particulars. De tots els equipaments culturals municipals d’Alella, Can Magarola és el que més es promou a l’exterior mitjançant les webs i publicacions de diverses entitats turístiques com la Diputació, el Consorci Costa del Maresme i Turisme de Catalunya, que emfatitzen la cultura vitivinícola com a atractiu fonamental de Can Magarola.

A banda dels equipaments culturals municipals, pertot el terme d’Alella es troben masos i torres senyorials 22 que configuren un important patrimoni arquitectònic presentat en forma de rutes com la Passejada per l’arquitectura pre-modernista i modernista d’Alella. Aquesta passejada s’inicia al Parc Gaudí i a la casa d’estiueig del genial arquitecte, fent tot un recorregut pels edificis d’estil modernista més destacats: la Fàbrica de pintures, la Torre del Governador, Can Bonveí - Cal Vegetalí, l’Escorxador, Can Llimona, Cal Boter, Can Sanmiquel, Can Bertran, Can Serra i Can Jonc.

La Fàbrica de pintures, al Torrent Vallbona, és un exemple d’arquitectura industrial del segle XIX constituïda per una nau rectangular amb teulada a dues vessants en què destaca la façana principal pel seu bell capcer esglaonat, decorat amb ornamentacions de ceràmica blava i maó vist i una petita antefixa

21 22

Vegeu ANNEX 31. CAN MAGAROLA i ANNEX 34. ALELLA: EQUIPAMENTS CULTURALS Vegeu ANNEX 35. ALELLA: RECURSOS ARQUITECTÒNICS - 23 -

neoclàssica a la part superior. Tot plegat en una barreja d’estils molt característica de les acaballes del segle XIX i inicis del XX. Un altre exemple d’arquitectura industrial de l’època és l’Escorxador, amb un característic conjunt de cobertes i voladissos suportats per mènsules de fusta i maó vist i pedra com a materials constructius més destacats.

La Torre del Governador, també coneguda com Els Escolapis, és una mena de parc temàtic on es reprodueixen els diferents estils arquitectònics de finals del segle XIX, quan fou adquirida i remodelada pels germans Borrell. Es tracta d’un dels exemples més significatius de l’estil historicista i eclèctic de l’època.

A prop de la Torre del Governador es troben les masies de Can Bonveí i Can Vegetalí, ambdues d’estil eclèctic. La primera fou reconvertida en castell i la segona està envoltada d’un bell jardí adornat amb templets de cúpules blaves.

Can Llimona es va construir com a torre d’estiueig sobre una antiga masia i es caracteritza per la barreja d’estils arquitectònics. Està formada per tres pisos de planta quadrada, amb una teulada a quatre vessants. A la cantonada que mira la riera s’alça una torre circular suportada per columnes clàssiques amb teulada cònica, aportant una asimetria estudiada i un caràcter historicista al conjunt.

Cal Boter, altrament anomenada Les Hortènsies, és famosa per ser la casa natal d’en Francesc Ferrer i Guardia, pedagog i lliurepensador de la segona meitat del segle XIX. La casa era una típica masia de dos pisos amb teulada a doble vessant que es va ampliar a principis del segle XX seguint els pressuposats modernistes. Es fan afegir dos cossos de planta quadrada coronats per merlets arrodonits, xemeneies i un badalot decorats amb ceràmica vidriada verda.

Al costat de Cal Boter es troba Can Sanmiquel, una masia transformada el 1914 en casa d’estiueig amb elements modernistes per en Puig i Cadafalch.

L’arquitecte va ampliar les galeries laterals, incrementant la importància de la façana principal i va afegir una nova façana mirant la riera de la Coma Clara.

Són elements clarament modernistes i els ornaments que envolten les obertures de la façana i els que rematen les xemeneies.

Can Bertran és una de les poques torres construïdes de nova planta com a residència d’estiueig. D’estil eclèctic, la planta cúbica de dos pisos es troba - 24 -

rematada per una gran teulada a quatre vessants en què destaquen la cornisa profusament ornamentada i la lluerna central que corona el conjunt.

Can Serra és una altra antiga masia reconvertida en residència d’estiueig a finals del segle XIX. Al conjunt predomina l’eclecticisme de l’arquitectura popular combinada amb elements neoclàssics i profusió d’elements decoratius en ferro forjat a les baranes, pou i llànties exteriors. És molt característic el pati interior, resultant d’afegir dos cossos nous a l’antiga masia.

Altres edificis destacats que no formen part de la passejada són les masies antigues del terme: Can Coll, Can Tito Serra, Can Casals, Cal Baró, Les Monges, Can Cortès, Can Sors, Ca la Gaetana, Can Pau Arenes, Can Pofarré, Can Barnadas, Can Mañé, Can Pareras, Can Claresvall, Cal Vell, Can Comulada, Can Jonc, Can Gai i d’altres. Aquests masos són bells exemples d’arquitectura popular que normalment es remunten als segles XIV i XV presentant components arquitectònics comuns com: façanes amb portals rodons dovellats, finestres gòtiques, decoracions amb rajoles de ceràmica i rellotges de sol; porxos, galeries laterals i patis interiors; i en alguns casos cellers, capelles privades, torres de defensa i miradors.

Un darrer element patrimonial del terme són les fonts23, com la de l’Esquerda i la de l’Eucaliptus, a Mas Coll; o la dels Caçadors, al Coll de Vendrans.

Aquestes fonts presenten interès tant pels safareigs tradicionals com pel seu entorn, que es foren restaurats i netejats a finals de 2004 per l’Agrupació de Defensa Forestal la Conreria.

Tant els masos antics com les cases senyorials del segle XIX i les fonts pertanyen a particulars, fet que implica uns usos turístics limitats. De la mateixa manera que s’ha constituït una passejada per visitar les cases senyorials, fora convenient, amb l’avinença dels propietaris, crear una altra ruta pels masos més destacats, especialment els que es dedicaven al conreu de la vinya; o bé una ruta que combinés d’alguna manera la visita a masos, torres i fonts locals.

1.2.3. RECURSOS NATURALS

23

Per a més informació consulteu el Full n. 196, de novembre de 2004.

- 25 -

El recurs natural més destacat a Alella és el Parc de la Serralada Litoral24, una cadena muntanyenca amb una superfície protegida de 4.053 Ha. i alçades moderades de menys de 600 m., que s’estén en direcció NE – SO amb la peculiaritat orogràfica que s’eleva sobtadament entre la costa del Maresme i la plana vallesana.

Tres unitats ben diferenciades conformen el parc: La Conreria, el massís de Sant Mateu i el massís de Céllecs situats a cavall entre les comarques del Maresme i del Vallés Oriental, ocupant part del territori dels termes municipals d’Alella, Argentona, Cabrera, Cabrils, Premià de Dalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt, Martorelles, Montornès del Vallès, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès. Són els ajuntaments de tots aquests municipis, a més de la Diputació de Barcelona i els Consells Comarcals del Maresme i del Vallés Oriental els organismes que conformen l’òrgan gestor d’aquest espai natural: el Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

La Serralada Litoral constitueix un dels conjunts granítics més importants de Catalunya. La base rocosa de la vessant mediterrània és fonamentalment granítica, amb alguns segments sedimentaris i metamòrfics. El procés de meteorització del granit ha determinat un paisatge de formes suaus i arrodonides, donant lloc a boles, torres, coves, cadolles i un terreny saulonenc, d’una textura sorrenca gruixuda molt característica a la zona. Als sectors sedimentaris s’han trobat restes de flora fòssil i jaciments paleontològics de gran interès.

Els turons més destacats són el de Céllecs (534 m.), Sant Mateu (499 m.), Lledó (496 m.), Galzeran (485 m.), les Planes d’Abril (470 m.), Can Gurri (473 m.), Castellruf (459 m.), els Ginestells (410 m.), Burriac (401 m.) i Montcabrer (325 m.). Des d’aquest punts es gaudeix de vistes panoràmiques sobre un paisatge heterogeni i discontinu on es combinen elements naturals com zones d’arbrat dens i zones esclarissades amb elements antròpics com conreus de secà, urbanitzacions disperses, vies de comunicació i línies elèctriques. A les vessants marítimes de la serra predominen les elevacions abruptes coronades

24

Vegeu ANNEX 36. EL PARC DE LA SERRALADA LITORAL - 26 -

per formes arrodonides, mentre que a la vessant vallesana el relleu i el pendent són molt més suaus.

Les principals conques hidrogràfiques són el riu Besòs i la riera d’Argentona, a més de tota una munió de conques fluvials curtes que aboquen al mar en forma de rieres. A la vessant del Maresme el pendent pronunciat, les conques curtes, les intenses pluges estacionals i la creixent urbanització fan que el sòl no pugui absorbir l’aigua, que omple sobtadament els llits de les rieres, inundant i erosionant el terreny circumdant.

La Serralada Litoral juga un paper ecològic fonamental, posant en contacte la costa amb les valls interiors. S’han comptabilitzat a la zona unes 1.800 espècies vegetals: plantes superiors, fongs, líquens, molses i hepàtiques, algues i falgueres. El 75% de la superfície forestal és arbrada, mentre que el 25% són plantes arbustives i herbàcies. El bosc originari de la zona era l’alzinar esclarissat barrejat amb roures a les valls d’obaga i àlbers, verns i avellaners als sectors riberencs. Encara es conserven cinc espècies endèmiques i d’altres genuïnes com el roure martinenc i l’africà, tanmateix, l’activitat humana ha canviat la composició de les espècies i actualment el paisatge està dominat per pinedes de pi blanc i pinyer i rouredes al fons de les valls, amb alzines sureres a les vessants marítimes. Les espècies arbustives més comunes són l’estepa i el bruc boal.

A Alella, quaranta sis unitats vegetals configuren el paisatge, ocupant 3,46 Km2, un 36% del territori del terme25. A la zona predominen els boscos d’alzina i el pi pinyer, el bosc mixt, els pins amb herbassar i els sectors de matolls. S’han declarat arbredes monumentals d’interès comarcal la Sureda de la Riera Alta i la Roureda de Can Magarola.

Pel que fa a la fauna, s’han identificat vuit àrees d’especial interès faunístic a tota la serra. Malgrat que la fauna del parc és similar a la d’altres serralades costaneres catalanes, l’estructura en mosaic del paisatge ha afavorit la riquesa de les comunitats d’animals, i la situació de la serra, paral·lela a la costa, ha atret algunes espècies d’aus migratòries. El repertori faunístic del parc el

25

Segons el Catàleg d’arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d’Alella - 27 -

formen 270 espècies vertebrades: 170 espècies d’aus, 22 espècies de mamífers, 17 de rèptils i 9 d’amfibis.

Així doncs, la presència d’aus és significativa, amb 77 espècies que nidifiquen al parc a l’estiu com l’àliga marcenca, l’astor o el siboc. Altres ocells que es poden veure a la mateixa època són l’enganyapastors, el tallarol de garriga, el rupit, el gaig, el cargolet, les mallerengues i el picot verd. A l’hivern són freqüents la titella, el durbec i la becada i a la primavera i a la tardor es poden observar les migracions de rapinyaires i cigonyes.

Els mamífers de majors dimensions són el cabirol i el senglar; les espècies carnívores són el gat mesquer, la geneta, el toixó i la guineu; i els mamífers més petits el talpó roig i la musaranya nana, a més de les espècies més comunes com l’esquirol, la llebre o l’eriçó. Els rèptils més habituals són llangardaixos i sargantanes, a més de vidriols, serps verdes i escurçons; i els amfibis més destacats el gripau comú, la reineta, la salamandra i el tritó verd.

Els primers vestigis de presència humana a la Serralada Litoral daten del neolític mig, fa uns 5.000 anys. D’aquesta època resten fosses d’inhumació individual a Can Cues (Alella) i a Cal Metge (Montmeló). De l’etapa posterior, el neolític final (fa uns 4000 anys) es troben estructures megalítiques com les galeries, cambres simples i dòlmens de Can Gol (La Roca del Vallès), la Roca d’en Toni (Vilassar de Dalt) o Can Planes. Del mateix període són les pintures i restes rupestres de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès) i de les coves d’en Pau i de la Granota (Vilassar de Dalt).

Les restes d’assentaments laietans més notables són els poblats de Burriac (Cabrera), la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt) Céllecs (La Roca del Vallés) i dels romans queden restes de la vila de Can Sentromà (Tiana), la via i el pont que travessen el coll de Parpers. De l’Edat Mitjana es conserven diversos castells considerats Béns Culturals d’Interès Nacional, com Burriac, la Roca, Castellruf i Sant Miquel, a més d’edificacions religioses com la monumental Cartoixa de Montalegre i les ermites escampades per la serra: Sant Mateu (Premià de Dalt), Sant Salvador (Vilassar de Dalt), Sant Bartomeu de Cabanyes (Órrius), Sant Pere de Clarà (Argentona) i d’altres. Finalment, cal destacar la presència de nombroses masies, bons exemples d’arquitectura popular, escampades per tota la serra.

- 28 -

A l’actualitat, gran part del territori de la Serralada Litoral és forestal i la titularitat privada, amb activitats agrícoles, ramaderes, forestals i alguns focus d’activitat industrial. La pressió demogràfica a l’entorn del parc és superior per la banda del Maresme, amb el 75% de la població. En aquesta vessant, l’activitat agrícola ha tingut un fort desenvolupament, els sols al·luvials i un clima benigne han afavorit la proliferació de l’ horta, la vinya, les flors i les plantes ornamentals. A la banda vallesana, un clima més extrem ha propiciat el desenvolupament de la ramaderia bovina, el conreu de cereals i farratges i, en menor mesura, la silvicultura. Les activitats mineres actuals –en clar conflicte amb els interessos conservacionistes del parc– es limiten a l’extracció de roques granítiques i dels sediments granulats de la plana del Besòs.

Entre les activitats lúdico-esportives més esteses es troba la caça de senglar conill, perdiu, faisà, tudó, tord, becada, ànec i polla d’aigua, amb unes 13 agrupacions cinegètiques. D’altres activitats comunes són els itineraris a peu, en bicicleta o a cavall, l’atletisme, el vol amb ultralleuger i parapent, l’observació de la fauna i les activitats recol·lectores de bolets, cargols, pinyes, etc.

La serra és travessada pel GR–92, un sender de Gran Recorregut per excursionistes que voreja la Mediterrània des de Portbou fins Ulldecona 26 .

Altres rutes a peu més senzilles són les que proposa la Diputació de Barcelona: La Roca d’en Toni, La Ruta de l’esquirol i La Creu de Montcabrer. Es tracta de recorreguts curts amb una hora i mitja o dues de durada en què es combinen els atractius naturals amb els històrico-arquitectònics com els dòlmens, altres restes prehistòriques, iberes i romanes, les fonts, les ermites, esglésies i masies tradicionals.

La Diputació també proposa una ruta en bicicleta i tres rutes ornitològiques. La ruta en bicicleta travessa tota la serra en dues hores, passant pels termes de Badalona, Tiana, Alella, Vallromanes, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils, Cabrera, Argentona i Mataró. La temàtica de la ruta és novament natural i històrico-patrimonial, amb recorreguts alternatius pels punts més emblemàtics de la zona com el Castell de Burriac, el Dolmen de la Roca d’en Toni, l’ermita de Sant Mateu, la font de Can Gurguí i la Cartoixa de Montalegre entre d’altres.

26

Per a més informació, consulteu la web de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya: http://www.feec.es/central.php - 29 -

Les rutes ornitològiques, amb una durada de dues a tres hores, tenen com a objectiu l’ observació i identificació de les espècies d’avifauna local. Es tracta de tres recorreguts pel Turó de Galzeran (Tiana), el Turó d’en Baldiri (Premià de Dalt) i Riudameia (Órrius i Argentona), amb diversos hàbitats en què poden observar-se, o si més no sentir-se, espècies com els tallarols, tallaretes, mallerengues, pinsàs, pardals de bardissa, oriols, bruels, gaigs, pit-roigs, merles, tords, cueretes, picasoques blaus, durbecs, xots, sibocs, xoriguers, gamarusos i fins i tot alguna àliga marcenca i falcons mostatxuts.

El programa Viu el Parc també s’organitza des de la Diputació amb la col·laboració d’ ajuntaments de tot Catalunya, oferint durant un període de l’any tot un seguit d’activitats artístiques, folklòriques, naturals, culturals i educatives tant a l’interior del parc com als municipis que l’envolten adreçades a nens i adults.

El 2 d’abril de 2006, a fi de fomentar l’aproximació entre els veïns d’Alella, El Masnou i Teià i d’ampliar el coneixement de l’entorn, es va endegar la primera Caminada dels tres pobles, organitzada entre els ajuntaments dels tres municipis amb la col·laboració de la Diputació, del Consorci del parc i de diversos grups excursionistes locals. Es tracta d’una caminada popular de caràcter esportiu i lúdic, amb un recorregut de 5 Km. fins al Pla de Can Gurguí, on es du a terme un esmorzar popular, amb la possibilitat d’allargar el recorregut fins a l’Ermita de Sant Mateu.

Finalment, les Guies Pòrtic del Parc de la Serralada Litoral i de la Conreria proposen diversos itineraris a peu o en bicicleta que permeten gaudir del parc com a lloc d’esbarjo i espai de trobada amb la natura. Per Alella passen la ruta de les fonts d’Alella, el GR-92 i el GR-97/3 de Martorelles al Coll de Font de Cera.

1.2.4. ELS ESDEVENIMENTS

- 30 -

A Alella se celebren esdeveniments 27 de diversa mena: festes populars, gastronòmiques, culturals, musicals, literàries, esportives, etc. algunes d’elles molt tradicionals, com la Festa Major de Sant Feliu i la Verema, i d’altres més recents, com el Festival d’Estiu o les Jornades Gastronòmiques de la D.O. d’Alella. A més a més, hi ha tota una sèrie d’actes que es podrien anomenar “itinerants” perquè es celebren en diversos llocs de la comarca o de Catalunya segons l’any o la data, com és el cas del Correllengua o la Trobada de la Pubilla Gegantera del Maresme, entre d’altres.

Les festes més arrelades són, sens dubte, la Festa Major de Sant Feliu, la Verema, l’Aplec de l’Arròs i l’Homenatge a la Vellesa. La Festa Major 28 se celebra anualment als volts de la diada de Sant Feliu, l’1 d’agost, amb una durada d’uns quatre dies en què es duen a terme les activitats habituals: cercavila, correfoc, castellers, sardanes, concerts, ball de gala, havaneres, actuacions teatrals i circenses, fires, curses, torneigs esportius i de jocs de taula, activitats infantils i juvenils, concursos gastronòmics, botifarrada popular, actes religiosos, etc.

La Festa de la Verema 29 , amb la primera edició el 1974, és l’altre gran esdeveniment anual a Alella i el que, ara per ara, presenta una major projecció a l’exterior, amb xifres que volten els 15.000 participants, 13.000 dels quals són visitants30. Són tres dies de festa en què se celebra l’inici de la collita anual als volts de l’onze de setembre amb actes destacats com el pregó oficial i la inauguració de les festes, la presentació del porró anual, la proclamació de la Pubilla, la tallada de raïm de la vinya testimonial de Can Magarola, la trepitjada del raïm pels hereus, la benedicció del primer most, el concurs de vinyataires, les mostres de restauració i de vins i caves i els cursos de tast de vins. Altres activitats populars destacades són: el correfoc, la plantada de gegants, els trabucaires, la botifarrada popular, la fira d’artesans, els balls, concerts i activitats infantils. A la darrera edició, el 2005, s’han introduït algunes novetats a fi d’acostar el públic al món de la vinya i de mostrar els vins d’Alella com un producte de qualitat i prestigi. Es tracta d’actes com la conferència sobre els 27

Vegeu ANNEX 40. ALELLA: ESDEVENIMENTS Vegeu ANNEX 41. FESTA MAJOR D’ALELLA 29 Vegeu ANNEX 42. FESTA DE LA VEREMA 30 Xifres extretes d’ El Full n. 195 d’octubre de 2004 28

- 31 -

vins d’Alella al Palau Robert per part d’un Master of Wine, una autoritat mundial en la matèria, i de visites als cellers de la D.O. d’Alella: Parxet, Alta Alella, Roura i Alella Vinícola.

Altres celebracions ben arrelades, tot i que de caire molt més local, són l’Aplec de l’Arròs i la Festa d’Homenatge a la Vellesa. L’Aplec de l’arròs té lloc el segon diumenge de juny, des de 1977, amb un concurs de paelles i cassoles d’arròs al Bosquet del Marquès en què participen uns trenta concursants que són avaluats i premiats per un jutjat popular. És una festa que aplega gran part del poble d’Alella, gaudint de la jornada al camp, un bon àpat i activitats com les ballades de sardanes i els espectacles infantils. La Festa d’Homenatge a la Vellesa, que data de l’any 1942, és una de les més antigues. Se celebra en una data variable del mes de maig per les persones grans, amb diversos actes: missa especial a la parròquia, dinar de germanor, ballades de sardanes, actuacions i ball al poliesportiu municipal.

Altres esdeveniments de creació molt més recent però que presenten un gran potencial per atreure visitants són el Festival d’Estiu i les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi de la Denominació d’Origen Alella.

El Festival d’Estiu 31 és un dels esdeveniments més joves d’Alella, amb la primera edició al 2004, que ha assolit en dos anys una àmplia acceptació entre la població local i els forans. L’edició de 2004 va consistir en un concert vespertí als jardins de Cal Marqués: l’opereta de la Vídua Alegre, acompanyada de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Vist l’èxit de l’acte, el 2005 es van oferir tres concerts que van tenir una gran afluència de públic, amb uns 1.200 assistents, però no ha estat fins el 2006 que s’ha elaborat un veritable cicle de concerts, actuacions i activitats. Pel mes de juliol de 200632 s’han programat cinc actuacions als jardins del Marquès, amb preus que van dels 15 als 30€, tres actuacions gratuïtes al carrer i tres activitats relacionades amb el món de la música i la dansa a Can Lleonart. Tot i que es tracta d’un esdeveniment encara en fase incipient, diversos factors apunten a una bona acceptació i progressiva implantació: la qualitat de les actuacions, l’afluència massiva de públic a les dues primeres edicions, la demanda d’una ampliació del programa, la rapidesa 31 32

Vegeu ANNEX 43. FESTIVAL D’ESTIU Per a més informació, consulteu http://www.festivalalella.org/ - 32 -

del seu desenvolupament, la inclusió d’actuacions al carrer per un públic més ampli i el patrocini de grans empreses com T-Systems, Festina, El Periódico, Estrella Damm, Caixa Laietana, Jaguar, Land Rover, Mercedes, Sorea i Fecsa Endesa.

El 2005, coincidint amb l’Any de la Gastronomia, es va organitzar la primera edició de les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi de la Denominació d’Origen Alella 33 , un esdeveniment intermunicipal en què inicialment participaren Alella, El Masnou, Montgat i Teià, afegint-se Vallromanes, Premià de Dalt i Premià de Mar el 2006, amb l’objectiu d’aplegar progressivament tots els municipis que constitueixen la Denominació d’Origen.

En la primera edició, de l’ 11 al 27 de novembre de 2005, van participar trentados restaurants dels municipis implicats oferint menús relacionats amb la gastronomia del Baix Maresme, el raïm, els vins i caves d’Alella. Endemés d’aquests menús especials, els restaurants oferien tiquets per poder visitar quatre cellers destacats: Alella Vinícola, Alta Alella, Parxet i Roura. L’actuació conjunta dels municipis del Baix Maresme, junt amb una oferta diversificada i de qualitat i una bona promoció interna i externa de l’esdeveniment són factors determinants que poden donar-li un ampli ressò i fer-ne un èxit.

Finalment, el calendari festiu d’Alella inclou altres esdeveniments destacats que atreuen un públic menys nombrós i fonamentalment local, com les Jornades Ferrer i Guàrdia i els Premis Literaris a Maria Oleart, Guida Alzina i Isidre Hipòlit. Adreçats al públic més jove són la Festa del Joc i de l’Esport, el Concurs Video Jove i el Concurs de fotografia d’ El Crit. D’altres actes que es comparteixen o es fan de manera alterna amb altres municipis del Maresme o de Catalunya són el Correllengua, la Setmana de la Ciència, la Caminada dels Tres Pobles i la Trobada de la Pubilla Gegantera del Maresme.

33

Vegeu ANNEX 44. JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL RAÏM I DEL VI DE LA D.O. ALELLA i per a més informació consulteu el Full n. 208 de novembre de 2005 i el Full n. 212 de març de 2006.

- 33 -

SÍNTESI: RECURSOS TURÍSTICS Els recursos turístics d’Alella són de tipus gastronòmic-vitivinícola, arquitectònicpatrimonial, natural i festiu.

Principals recursos turístics: Denominació d’Origen Alella, Masia Museu Can Magarola, Alella Vinícola Can Jonc, torres i masos senyorials, Parc de la Serralada Litoral, Festa de la Verema, Festa Major de Sant Feliu i Festival d’Estiu.

Tipologies de turista: l’aficionat al món del vi que du a terme visites i activitats relacionades amb l’enologia, el visitant de cap de setmana que s’interessa pel patrimoni local (Can Magarola, Sant Feliu o l’arquitectura modernista) i la gastronomia, l’esportista o amant de la natural que realitza la seva activitat al Parc de la Serralada Litoral i el turista que gaudeix dels esdeveniments locals.

El gran atractiu gastronòmic-vitivinícola és la Denominació d’Origen Alella i tot el que l’envolta: la Masia Museu Can Magarola, els cellers locals i els esdeveniments i activitats que giren entorn del vi: la verema, els cursos, ponències i tallers de tast.

Principals atractius arquitectònic-patrimonials: Masia Museu Can Magarola, nucli urbà amb l’església parroquial de Sant Feliu, Cooperativa Vinícola Can Jonc i torres i masos senyorials dispersos pertot el terme.

La majoria dels atractius arquitectònic-patrimonials són de titularitat privada.

La Masia Museu Can Magarola és el punt de referència pels visitants. És un dels masos més antics del terme, amb una triple funció: Seu Social de la D.O. Alella, Casal del Vi i Punt d’Informació del Parc de la Serralada Litoral.

D’entre els cellers cal destacar Alella Vinícola Can Jonc per la seva arquitectura modernista i noucentista, l’elaboració de la marca marfil, un referent entre els vins d’Alella, i activitats com visites guiades, degustacions i tallers de tast.

La Passejada per l’arquitectura pre-modernista i modernista d’Alella és una ruta pels edificis d’estil modernista més destacats: la Fàbrica de Pintures, la Torre del Governador, Can Bonveí – Cal Vegetalí, l’Escorxador, Can Llimona, Cal Boter, Can Sanmiquel, Can Bertran, Can Serra i Can Jonc.

Actualment no existeix cap ruta per les fonts i els masos antics del terme, que constitueixen bells exemples d’arquitectura popular dels segles XIV i XV. El gran recurs natural és el Parc de la Serralada Litoral, que s’estén tot al llarg del Maresme, amb les seves peculiaritats orogràfiques i geològiques, nombroses espècies vegetals i animals (algunes endèmiques), jaciments arqueològics i un paisatge típicament mediterrani amb pinedes i alzinars combinats amb conreus d’horta i vinya.

Les activitats lúdico-esportives més usuals al Parc de la Serralada Litoral són els itineraris a peu, en bicicleta o a cavall (el GR-92, el GR-97/3, i les rutes de la Diputació de Barcelona), l’observació de fauna, amb rutes ornitològiques, la caça i les activitats recol·lectores de bolets, pinyons, cargols, etc.

Els esdeveniments més tradicionals del calendari alellenc són la Festa de la Verema i la Festa Major de Sant Feliu. La Festa de la Verema és el que presenta major capacitat per atreure visitants.

Dos esdeveniments de creació recent i amb un fort potencial per atreure visitants són el Festival d’Estiu i les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi de la D.O. Alella.

1.3. L’empresa turística d’Alella

- 34 -

L’article 33 de la Llei 13/2002 de 21 de juny de turisme de Catalunya defineix les empreses turístiques com aquelles que “es dediquen professionalment a la prestació de serveis turístics retribuïts d’allotjament, restauració o mediació, i les que ofereixen qualssevol altres serveis turístics.” afegint que “tenen la consideració d’establiment turístic els locals i les instal·lacions oberts al públic, amb caràcter temporal o permanent, emprats per les empreses turístiques per a la prestació de llurs serveis.”

L’article 34 de la mateixa llei classifica les empreses turístiques en quatre grans tipologies: -

Empreses turístiques d’allotjament

-

Empreses turístiques de restauració

-

Empreses turístiques de mediació

-

Empreses turístiques de serveis complementaris

A Alella, les més nombroses són les empreses de restauració, amb una trentena d’establiments. En segon lloc se situen els serveis complementaris, concretament el comerç local, seguit de l’allotjament i la intermediació, ambdós amb escassa presència al terme.

1.3.1. LA RESTAURACIÓ La restauració es la principal empresa turística d’Alella, fet que evidencia la importància del vi i la gastronomia a la zona. La majoria d’establiments 34 ofereixen cuina casolana i de mercat, d’altres són brasseries i alguns es dediquen als banquets festius o d’empresa, conscients de l’encant d’un entorn rural privilegiat. La resta, una minoria, ofereixen tapes, entrepans i plats combinats o cuina internacional.

Pel que fa a la ubicació, el 80% dels establiments es troben al nucli urbà, la majoria als carrers que envolten l’ajuntament i l’església: carrers d’Àngel Guimerà, Santa Madrona, Coma Fosca, Germans Aymar i Puig, Les Heures, etc. Alguns es troben als volts de la riera, als carrers Àfrica, Maresme i Mediterrània. El 22% dels establiments restants es troben dispersos pel terme 34

Vegeu ANNEX 61. L’OFERTA DE RESTAURACIÓ A ALELLA - 35 -

municipal, a les zones més rurals d’urbanització dispersa. Aquests darrers són sovint antigues masies rehabilitades com a restaurants, envoltades de jardins i de natura que a banda del servei habitual, també es dediquen a l’organització de banquets i convencions.

Junt amb l’oferta de restauració, també cal esmentar els cellers de la D.O. Alella35 que ofereixen degustacions dels seus productes, els comercialitzen i, en alguns casos, acullen visitants i tenen restaurant propi. Els cellers que es troben al terme d’Alella són Signat S.A., Roura S.A. i Marfil Alella S.A. o Can Jonc. Els cellers que es troben a altres municipis són Parxet S.A., J. Mestre, Alta Alella i Carmenet S.L. a Tiana i Santa Maria de Martorelles; i Altrabanda S.C.P. a Martorelles.

Dels tres cellers que es troben al terme d’Alella, Signat i Marfil són ubicats al nucli urbà, mentre que Roura es troba a l’exterior, a la Vall de Rials. Tots tres ofereixen la possibilitat de fer visites amb cita prèvia, essent Can Jonc (Marfil) el més representatiu per la seva història, arquitectura i arrelada tradició vinícola.

La Diputació de Barcelona en la seva guia anual Turisme a prop de Barcelona promou visites guiades amb degustacions a Can Jonc, que també compta amb restaurant i botiga propis.

La gastronomia és, doncs, un dels actius més destacats que convé potenciar a Alella. En aquest sentit, sembla convenient treballar de manera conjunta amb altres municipis del Baix Maresme per poder presentar una oferta de productes gastronòmics variada i coherent amb l’entorn, que combini de manera harmoniosa els productes del mar, de l’horta i de la vinya.

D’altra banda, enfront del fenomen de la globalització, es fa evident l’interès creixent dels consumidors pels elements autòctons, les tradicions locals, l’ambient rural, la qualitat, el gaudi de la gastronomia i els vins, etc. Alella es troba en un entorn on predominen grans poblacions urbanes i industrials com Barcelona, Mataró, Granollers, Mollet, Montcada, Sabadell, etc. i molts dels habitants d’aquestes poblacions mostren preferència per passar el temps de lleure fugint de l’ esfera urbana quotidiana cap al món rural, gaudint d’activitats i descans a l’aire lliure, fent àpats amb amics o familiars, formant-se etc.

35

Vegeu ANNEX 32. CELLERS DE LA D.O. ALELLA - 36 -

Per aquestes preferències, una població com Alella resulta molt atractiva i, consegüentment, convé potenciar i fer conèixer a l’exterior la gastronomia local i els esdeveniments que giren al seu entorn. És el cas de la Festa de la Verema i de les Jornades del Raïm i del Vi de la D.O. Alella 36 . Tot i que aquestes jornades són de creació molt recent, constitueixen un bon exemple de cooperació intermunicipal al Baix Maresme, combinant els productes de la vinya amb la gastronomia de la subcomarca. Això, junt amb la cura de la qualitat, la diversificació de l’oferta, la cooperació entre els ajuntaments i una bona promoció pot fer un èxit de les jornades.

1.3.2. L’OFERTA COMPLEMENTÀRIA: EL COMERÇ En termes turístics, l’oferta complementària comprèn totes aquelles activitats que, com el propi nom indica, complementen les activitats pròpiament turístiques, que són l’allotjament, la restauració i la mediació. Es tracta de serveis com les oficines de turisme, centres recreatius, parcs aquàtics, comerços i altres serveis d’interès pels visitants. Alella és una població més de residència principal que no pas turística i, consegüentment, no disposa de grans centres de lleure ni d’una oferta significativa de serveis turístics, per aquesta raó l’oferta complementària es limita a alguns comerços que poden interessar els visitants.

El llistat de comerços37 de la web de l’Ajuntament d’Alella mostra un comerç en què predominen, per aquest ordre, els establiments d’alimentació, les immobiliàries, els centres d’estètica, forns i pastisseries, vins i begudes, aparells domèstics, articles de regal, bancs i caixes, perruqueries, carnisseries, cellers, peixateries i roba i complements. Tota una sèrie de serveis fonamentalment adreçats als residents, essent els cellers, els establiments de vins i begudes i alguns d’alimentació els que presenten una major potencialitat de cara al turisme, tenint en compte que actualment el major atractiu de la localitat pels visitants és la gastronomia. Alguns establiments, com per exemple la Cansaladeria Librada, atreuen compradors forans els caps de setmana per la qualitat dels seus productes.

36 37

Vegeu ANNEX 44. JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL RAÏM I DEL VI DE LA D.O. ALELLA Vegeu ANNEX 62. EL COMERÇ A ALELLA - 37 -

Els principals eixos comercials 38 els configuren els carrers que envolten el centre de la població, amb el centre neuràlgic a les places de l’Església i de l’Ajuntament i el Mercat Municipal. Són carrers com la Rambla Àngel Guimerà, l’Empedrat del Marxant, Santa Eulàlia, Santa Madrona, Anselm Clavé, Balmes, Rector Desplà, Torrent Vallbona, Les Heures, Riera Coma Fosca, etc. en definitiva, tot un entramat de carrerons tradicionals amb l’encant del “poble”, encant que pot constituir per ell mateix un al·licient pel comprador.

Segons el Pla de Dinamització del Comerç d’Alella39, les principals febleses del comerç són la manca de dinamisme, d’associacionisme, de formació i d’infraestructures de suport, fent-se necessària la captació i fidelització d’una clientela que sovint fa les compres fora del municipi. És per això que convé la cooperació entre l’Ajuntament i els comerciants per tal d’impulsar el comerç, promoure l’associacionisme i la formació i millorar les infraestructures. Un exemple: la Rambla Àngel Guimerà, un dels eixos comercials bàsics, presenta una elevada densitat de trànsit rodat, ja que forma part de la carretera del Masnou a Granollers. En aquest cas, és convenient una bona regulació del trànsit per la seguretat i comoditat de vianants i conductors. Pel que fa a la resta de carrers comercials, dues mesures a tenir en compte són l’embelliment i la peatonalització, sempre dins de les possibilitats, és clar. Finalment, la venda de productes gastronòmics de qualitat i autòctons sembla una mesura adient a fi d’impulsar el comerç i altres sectors de l’economia local i comarcal, com la vinya o l’horta.

1.3.3. L’ALLOTJAMENT L’allotjament a Alella està constituït únicament per un establiment: l’hotel Porta d’Alella40. Es tracta d’un hotel rural, d’ambient familiar i casolà, que es troba al carrer de Sant Mateu n. 9, a la part alta de la carretera del Masnou–Granollers, en una zona residencial de baixa densitat.

L’hotel disposa de 7 habitacions dobles totalment equipades amb bany complet, aire condicionat, calefacció, mini-bar, telèfon, TV, ADSL, via digital i en alguns 38

Vegeu ANNEX 62. EL COMERÇ A ALELLA: PRINCIPALS EIXOS COMERCIALS D’ALELLA Per a més informació consulteu http://www.diba.es/promoeco/comerc/alella.asp 40 Vegeu ANNEX 63. HOTEL PORTA D’ALELLA 39

- 38 -

casos DVD. L’hotel accepta animals domèstics, disposa de facilitats per l’accés de persones disminuïdes i altres equipaments com menjador, bar-cafeteria, gimnàs, jardins i piscina.

La informació disponible sobre l’hotel a internet subratlla una sèrie d’atributs com: rural, familiar, amb vistes panoràmiques, excel·lent cuina casolana, restauració de qualitat a la zona i bona accessibilitat a les platges i a Barcelona.

Aquests qualificatius apunten a una tipologia de demanda familiar, motivada per les activitats a l’aire lliure, l’entorn rural, la bona gastronomia, la proximitat a la costa i a Barcelona.

Tenint en compte les preferències d’aquests turistes, és evident que actualment es perden oportunitats per la manca d’allotjament perquè hi ha molts turistes interessats a visitar la costa i Barcelona i d’altres que cerquen l’ambient rural i la bona gastronomia, a més a més, al terme hi ha tota una sèrie de masos i torres que es podrien reconvertir en allotjament rural.

1.3.4. L’OFERTA DE MEDIACIÓ L’oferta de mediació a Alella és molt reduïda, tenint en comte que només hi ha una agència de viatges per una població de 8.940 habitants. Es tracta d’una petita empresa anomenada Viatges Mont Blanc que té una clientela fonamentalment local i que comercialitza tant productes individuals (bitllets de transport, reserves d’allotjament, etc.) com paquets vacacionals, d’empresa i escolars, concentrant-se els serveis a les empreses a la temporada d’hivern i els vacacionals a l’estiu.

Tenint en compte que la clientela és fonamentalment local o de les poblacions veïnes sembla coherent que l’oferta de Viatges Mont Blanc no inclogui serveis o productes locals, que no tindrien sortida comercial ara per ara. Tanmateix, amb el suport de les institucions culturals i de promoció econòmica i altres empreses turístiques de la zona es podrien establir acords per tal de comercialitzar i promoure els atractius locals a l’exterior, mitjançant la incorporació d’un departament receptiu a l’agència de viatges.

- 39 -

SÍNTESI: L’EMPRESA TURÍSTICA La Llei 13/2002 de 21 de juny de turisme de Catalunya classifica les empreses turístiques en quatre grans grups: empreses d’allotjament, de restauració, de mediació i de serveis complementaris.

La restauració és l’activitat turística més estesa a Alella, amb una trentena d’establiments. Això posa en evidència la rellevància de la gastronomia com atractiu fonamental.

El 80% dels establiments de restauració es troben al nucli urbà i ofereixen un tipus de cuina casolana, de mercat i banquets festius o d’empresa.

Els cellers de la D.O. Alella també ofereixen visites, degustacions i, en alguns casos, tenen restaurant i botiga propis. El més representatiu és Can Jonc. És convenient promoure la gastronomia local i comarcal amb esdeveniments com les Jornades Gastronòmiques del Raïm i el Vi d la DO Alella, amb la col·laboració del municipis, les institucions i els establiments de restauració.

Alella és una població de primeres residències on el turisme té una presència escassa, per això no ha desenvolupant una oferta complementaria. Únicament es poden considerar com a oferta complementària alguns comerços que atreuen els visitants: cellers, botigues d’alimentació, vins i begudes.

Les principals deficiències del comerç són la manca de dinamisme, d’associacionisme, de formació i d’infraestructures de suport, fent-se necessària la captació i fidelització d’una clientela que sovint fa les compres fora del municipi.

Per dinamitzar el comerç calen eixos comercials atractius amb facilitats pels vianants i conductors, la col·laboració de l’administració per promoure el comerç, millorar la qualitat i els horaris, i la venda de productes locals i comarcals.

L’Hotel Porta d’Alella és l’únic allotjament turístic al terme. En un entorn rural i amb una atmosfera casolana, es tracta d’un establiment de petites dimensions (7 habitacions dobles) que atreu a un tipus de demanda familiar interessada per les activitats a l’aire lliure, l’entorn rural, la gastronomia i la proximitat a Barcelona i a les platges.

L’oferta de mediació està formada per una agència de viatges que no comercialitza visites al municipi ni a la comarca. Seria convenient que l’administració establís contactes amb ells pel disseny i la promoció de productes i serveis locals.

1.4. Liderat: el model de gestió turística d’Alella Globalment, gestionar el turisme implica accions com analitzar, tipificar, ordenar, planificar, preservar, dinamitzar, promoure, inspeccionar, sancionar i millorar el

- 40 -

conjunt de les activitats turístiques. Aquestes són les activitats més comunes que s’inclouen tant al redactat de la Llei de Turisme de Catalunya com als llistats d’objectius de les entitats i organismes que regulen el sector. A Alella, els ens públics i privats41 encarregats de dur a terme les accions esmentades a fi de gestionar el turisme són:

- L’Administració de la Generalitat, a través de la Direcció General de Turisme i l’organisme Turisme de Catalunya, dins del Departament de Comerç, Turisme i Consum.

- L’Ajuntament d’Alella, des de les Regidories de Turisme, Cultura, Festes i Promoció econòmica.

- El Consorci de promoció turística Costa del Maresme, entitat que depèn del Consell Comarcal, amb seu a Mataró.

- La Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona, sota la marca Turisme Total.

- El Consorci del Parc de la Serralada Litoral, que pertany a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

- Les associacions i entitats locals, que participen en l’organització dels actes i esdeveniments del calendari festiu alellenc, i l’empresa privada, que s’implica en el patrocini de molts d’aquests esdeveniments.

Totes aquestes entitats públiques i privades actuen sota el paraigües legal de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya, que atorga competències plenes en matèria de turisme a la Generalitat i, per delegació, a les administracions locals, comarcals i provincials, constituint el pal de paller de la legislació turística a Catalunya.

1.4.1. LA LLEI DE TURISME DE CATALUNYA La Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya, té com a finalitat explícita regular l’ordenació i la promoció del turisme a Catalunya, incorporant 41

Vegeu ANNEX 76. EL MODEL DE GESTIÓ TURÍSTICA D’ALELLA - 41 -

molts dels valors expressats durant el primer Congrés de Turisme de Catalunya (Tarragona, 2001) i recollint les recomanacions internacionals i les directives comunitàries en la matèria.

Els punts fonamentals que desenvolupa l’articulat de la Llei són: -

La classificació dels recursos turístics, definint els mecanismes per la seva

promoció.

-

La classificació del subjectes turístics (usuaris, empreses o establiments i

administracions turístiques), regulant llurs drets i deures essencials.

-

La determinació de les competències i l’organització de les administracions

turístiques.

-

L’exercici de les potestats inspectora i sancionadora de les administracions

turístiques.

Tot i que la Generalitat gaudeix de competències exclusives en matèria turística, reconegudes per l’actual Estatut d’Autonomia i per diverses sentències del Tribunal Constitucional, cal remarcar que la Llei de Turisme de Catalunya té un esperit descentralitzador pel que fa a l’atribució de competències de les administracions locals. Aquest fet respon a la voluntat de reconeixement dels esforços duts a terme per les institucions turístiques i al desig d’establir un règim de cooperació, coordinació, col·laboració i responsabilitats compartides entre totes les administracions. És al Títol IV de la llei on s’especifica quines són les administracions competents en matèria de turisme i com es distribueixen les competències. Les administracions esmentades són, en aquest mateix ordre: 1. L’Administració de la Generalitat, amb competències en: -

Mesures d’ordenació i promoció del turisme.

-

Protecció dels recursos turístics existents i foment o creació directa de

nous recursos.

-

Promoció i protecció de la imatge de la marca turística Catalunya.

-

Elaboració del Pla de Turisme de Catalunya.

- 42 -

-

Declaració dels recursos turístics essencials, dels municipis turístics i de

les àrees, bens i serveis d’interès turístic.

-

Creació i definició de les denominacions geoturístiques.

-

Potenciació i recolzament a les formacions turístiques.

-

Exercici de les potestats de planificació, programació, foment, inspecció i

sanció regulades per la Llei de Turisme de Catalunya.

-

Gestió del Registre de Turisme de Catalunya i elaboració d’estadístiques.

-

Protecció de les empreses turístiques legalment constituïdes i defensa

enfront l’intrusisme.

Actualment, l’Administració de la Generalitat exerceix les competències esmentades a través de la Direcció General de Turisme i l’organisme Turisme de Catalunya, dins del Departament de Comerç, Turisme i Consum.

2. Els ajuntaments són competents en: -

La promoció i protecció dels recursos turístics d’interès municipal.

-

La declaració dels recursos turístics d’interès local i, si s’escau, la

proposició per tal que siguin declarats recursos turístics essencials.

-

La promoció per a l’atorgament de denominacions geoturístiques i per a

la declaració d’indrets, bens o serveis d’interès turístic dins del seu àmbit municipal.

-

L’atorgament d’autoritzacions, llicències i permisos.

-

La creació d’instruments de planejament turístic a nivell municipal.

-

L’exercici de la funció inspectora i la potestat sancionadora sobre les

activitats turístiques dins del terme municipal.

-

Als Municipis turístics, la prestació dels serveis mínims establerts per la

llei.

-

La participació en l’elaboració del Pla de Turisme de Catalunya.

-

L’exercici

d’altres

competències

Generalitat.

- 43 -

turístiques

que

els

delegui

la

L’Ajuntament d’Alella exerceix les competències municipals en matèria turística des de les regidories de Turisme, Cultura, Festes i Promoció Econòmica.

3. La resta d’administracions locals, altres que els ajuntaments Al marge dels ajuntaments, a Catalunya també tenen competències turístiques altres administracions locals com els Consells Comarcals i les Diputacions Provincials. a) Les competències atribuïdes als Consells Comarcals són: -

Declaració, protecció i foment dels recursos turístics d’interès comarcal i

la iniciativa perquè siguin declarats recursos turístics essencials.

-

Coordinació dels municipis de la comarca, especialment quan aquests

són d’interès turístic.

-

Col·laboració amb la Generalitat per promoure la imatge de la marca

Catalunya.

-

Promoció dels recursos turístics de la comarca.

-

Iniciativa per ser declarada comarca d’interès turístic.

-

Creació i manteniment de l’oficina comarcal d’informació turística.

-

Emissió d’informes sobre els municipis que sol·licitin ser declarats

municipis turístics.

-

Participació en l’elaboració del Pla de Turisme de Catalunya.

-

Establiment i prestació de serveis mínims als municipis turístics i

realització d’obres amb caràcter complementari als serveis i obres municipals.

-

Exercici de competències turístiques delegades per la Generalitat o pels

municipis.

Per l’exercici d’aquestes competències, el Consell Comarcal del Maresme va crear el Consorci de promoció turística Costa del Maresme, amb seu a Mataró. b) Les competències de les Diputacions Provincials són:

- 44 -

-

La promoció de les marques i recursos turístics de llur àmbit territorial,

en coordinació amb les altres administracions locals.

-

L’assessorament i suport tècnic en matèria turística als ens locals de llur

àmbit territorial.

-

L’articulació, coordinació i foment de les estratègies promocionals

d’àmbit privat del sector turístic.

-

La participació en la formulació de les eines de planificació turística de

Catalunya.

La Diputació de Barcelona exerceix aquestes competències mitjançant la Xarxa de Municipis, sota la marca Turisme Total. La Diputació de Barcelona també inclou una Àrea d’Espais Naturals, de la qual depèn el Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

4. Els organismes autònoms i entitats de dret públic constituïts pel qualssevol de les administracions anteriors o adscrits a elles per l’exercici de llurs competències turístiques. La llei no explicita les competències d’aquests organismes, que vindran determinades al redactat de llurs estatuts. En el cas d’Alella, els organismes i entitats que tenen atribucions turístiques són: Turisme de Catalunya, a nivell autonòmic; el Consorci de promoció turística Costa del Maresme, a nivell comarcal, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral a nivell provincial i tota una sèrie d’associacions i entitats locals a nivell municipal.

-

Turisme de Catalunya té com a finalitat l’atenció a la imatge i el

desenvolupament del sector turístic a Catalunya a través de l’execució d’accions orientades a la promoció i assistència tècnica als ens que ho sol·licitin i la promoció del turisme català als mercats turístics.

-

El Consorci de promoció turística Costa del Maresme té com objectius

estratègics: oferir un turisme diversificat i de qualitat, promoure la marca Costa del Maresme a fi de desenvolupar una imatge conjunta de tota la comarca, augmentar el grau de coneixement del territori a través de canals nous o millorats, posicionar els productes del Maresme dins d’un mercat competitiu, millorar la formació dels agents turístics, coordinar les accions promocionals i publicitàries dels municipis i potenciar l’associacionisme.

- 45 -

-

El Consorci del Parc de la Serralada Litoral està format per la Diputació

de Barcelona, els Consells Comarcals del Maresme i del Vallès Oriental i els Ajuntaments dels municipis que formen part del Parc: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallés, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Creat el 1992, el Consorci no només s’encarrega de totes les activitats de gestió del Parc i dels seus centres d’informació com el que es troba a Can Magarola, sinó que també participa en l’organització d’activitats locals com el programa Viu el Parc, la Caminada dels Tres Pobles i la Festa Major.

-

Finalment, Alella té tota una sèrie d’entitats i associacions que són petites

però actives i que contribueixen en l’organització dels actes i esdeveniments del calendari local. És el cas de la Comissió de Festes, que s’encarrega de l’organització de la Festa Major; l’Agrupació Astronòmica d’Alella, que col·labora en la Setmana de la Ciència, els Premis Literaris, la Festa Major, el Correllengua i la Caminada dels Tres Pobles; l’Associació de Defensa Forestal la Conreria, que participa en la Caminada dels Tres Pobles, la Trobada de la Pubilla Gegantera i la Festa Major; i el Casal d’Alella, que participa en la Trobada de la Pubilla Gegantera, el Correllengua i la Festa Major.

D’altres entitats que solen participar en l’organització d’actes locals són: la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, Can Lleonart, Can Magarola, l’Agrupació Sardanista, la Colla de Gegants, Capgrossos i Grallers d’Alella, els Diables del Vi d’Alella i d’altres colles, associacions i clubs esportius del municipi.

1.4.2. L’EXERCICI DE LES COMPETÈNCIES De totes les competències esmentades fins aquest punt, les que s’exerceixen de manera més comuna són la informació, la promoció, la dinamització i la planificació. Des del punt de vista de les diferents administracions implicades amb el turisme a Alella, es pot afirmar que les supramunicipals (Turisme de Catalunya, el Consorci Costa del Maresme, la Diputació i el Consorci del Parc de la Serralada Litoral) es dediquen fonamentalment a la informació i a la promoció dels atractius turístics del municipi i la comarca a través d’internet i de - 46 -

la distribució de fullets informatius, centrant la informació en la cultura del vi, els esdeveniments i, més de passada, el patrimoni arquitectònic.

De manera més puntual, les administracions supramunicipals col·laboren amb l’Ajuntament en l’organització d’esdeveniments com el Festival d’Estiu, les Jornades del Raïm i del Vi de la DO Alella, la Caminada dels Tres Pobles, el Programa Viu el Parc, els Premis Literaris, el Correllengua i la Trobada de la Pubilla Gegantera, entre d’altres. La Diputació, per la seva banda, organitza visites a un parell de cellers i tallers de tast de vins42, que es promouen a través de la guia anual Turisme a prop de Barcelona.

L’Ajuntament, des de les regidories de Turisme, Cultura, Festes i Promoció econòmica, té la iniciativa en l’organització dels esdeveniments i en la gestió del patrimoni arquitectònic de titularitat pública. Cal recordar que a Alella, una part important del patrimoni és de titularitat privada, com les cases senyorials que conformen la ruta turística del modernisme o els cellers de la DO Alella, i conseqüentment, la seva gestió i manteniment no escau a l’Ajuntament, que tan sols s’ocupa de la promoció. En aquest sentit és molt important la col·laboració a fi de dur a terme accions conjuntes i coordinades que beneficiïn ambdues parts: la privada i la pública. Els millors exemples de l’èxit d’aquestes fórmules mixtes serien la Festa de la Verema, la Festa Major, el Festival d’Estiu i les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi de la DO Alella, que són precisament els esdeveniments que atreuen més visitants.

Novament es fa evident que les millors fórmules de liderat per un municipi són les més properes, ja que són els propis ajuntaments els millors coneixedors de la realitat del municipi. A més a més, convé comptar amb les associacions, entitats i iniciatives privades per tal que en resultin actuacions coordinades i coherents que beneficiïn la majoria.

SÍNTESI: LIDERAT 42

Vegeu ANNEX 77. ACTIVITATS DE LA DIPUTACIÓ A ALELLA - 47 -

Entitats implicades en la gestió del turisme a Alella: -

A nivell autonòmic: la Direcció General de Turisme, dins del Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat.

-

A nivell municipal: les Regidories de Turisme, Cultura, Festes i Promoció econòmica de l’Ajuntament d’Alella, amb el recolzament de petites associacions i entitats locals.

-

A nivell comarcal: el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme.

-

A nivell provincial: la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona i el Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

Tots aquests organismes actuen sota el paraigües legal de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya.

La Llei de Turisme de Catalunya atorga competències plenes en matèria turística a la Generalitat, però amb un esperit descentralitzador que vol reconèixer els esforços de les administracions locals.

Les competències més exercides pels organismes i entitats que tenen el liderat turístic són la informació, la promoció, la dinamització i la planificació.

Les administracions supramunicipals (Turisme de Catalunya, el Consorci Costa del Maresme, la Diputació i el Consorci del Parc de la Serralada Litoral) centren les seves actuacions en matèria de turisme en la informació i promoció del municipi. De manera més indirecta, col·laboren amb l’administració municipal en l’organització dels esdeveniments i el disseny d’activitats entorn del patrimoni cultural.

L’Administració municipal (regidories de Turisme, Cultura, Festes i Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Alella) té la iniciativa en l’organització dels esdeveniments i la gestió del patrimoni arquitectònic de titularitat pública.

La major part del patrimoni arquitectònic, cases senyorials i cellers són de titularitat privada i l’Ajuntament s’ocupa fonamentalment de la seva promoció.

El fet que gran part del patrimoni cultural d’interès turístic es trobi en mans privades fa que sigui convenient el diàleg entre els agents públics i privats per tal de fer-ne una bona gestió i aprofitament.

L’èxit de la gestió del turisme en un municipi depèn en gran mesura d’un liderat el més proper possible a la realitat local, amb la implicació dels ciutadans, entitats i associacions, de la bona entesa entre els diversos sectors i agents implicats i del treball conjunt en temes comuns amb els municipis veïns.

1.5. Alella i el medi ambient

- 48 -

A la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament del 1992 a Rio de Janeiro es va aprovar la creació de l’Agenda 21

43

, un programa que té com a finalitat la promoció del

desenvolupament sostenible. Es tracta d’un pla en detall de les actuacions que han de ser escomeses a nivell mundial, nacional i local per part de les entitats de l’ ONU, els governs estatals i els organismes i agents locals a fi de minimitzar els impactes humans sobre el medi ambient. Actualment, basant-se en els principis de l’Agenda 21 de l’ ONU, molts dels països que la van ratificar estan desenvolupant programes similars a escala nacional i local. L’exemple més proper d’aquest tipus de programes el constitueix l’Auditoria i el Pla d’acció ambiental del Baix Maresme.

Des del punt de vista turístic, l’ OMT (Organització Mundial del Turisme) ha establert els requisits fonamentals per la implantació de l’Agenda 21 als centres turístics: la minimització dels residus, la gestió i conservació de l’energia i de l’aigua, el control de les substàncies perilloses, la gestió del transport, el planejament urbanístic i del sòl, el compromís mediambiental de polítics i ciutadans, el disseny de programes per la sostenibilitat i la col·laboració de tots els implicats per un desenvolupament sostenible de les activitats turístiques.

Aquests seran els temes que es desenvoluparan en aquest capítol distribuïts en quatre blocs: el paper de les administracions en la gestió del medi ambient, el paisatge i l’estructura urbana (els usos del sòl i la gestió del Parc de la Serralada Litoral), els consums i residus (energia, aigua i gestió de deixalles) i la mobilitat.

1.5.1. EL PAPER DE LES ADMINISTRACIONS Pel que fa a les administracions implicades i les actuacions en matèria mediambiental a Alella, cal mencionar l’Auditoria Ambiental del Baix Maresme i les Regidories de Medi Ambient, Urbanisme i Mobilitat. A Alella existeix una Regidoria de Medi Ambient des de l’any 1996, fet que denota un especial interès o preocupació per aquest àmbit a partir d’aquest any.

43

Per a més informació, consulteu http://www.un.org/esa/sustdev/documents/agenda21/spanish/agenda21sptoc.htm - 49 -

Les polítiques en matèria mediambiental d’aquestes regidories se centren bàsicament en l’urbanisme, el transport, l’estalvi energètic i d’aigua, el tractament de deixalles i l’estudi, manteniment i millora dels actius naturals i paisatgístics. En aquests àmbits, cal destacar actuacions com: -

L’elaboració d’un Pla d’Ordenació Urbanística, un estudi de mobilitat, un pla d’accessibilitat i un mapa sonor d’Alella

-

La renovació de la flota i ampliació d’horaris i freqüències del transport públic municipal i la creació de noves línies mancomunades amb els municipis veïns

-

L’aplicació de polítiques que dissuadeixin l’ús del vehicle privat i que afavoreixin els vianants

-

La creació d’un espai a internet per fomentar l’ús del vehicle compartit

-

La implantació de sistemes de separació de diferents tipus de brossa, amb campanyes d’informació i sensibilització ciutadana

-

La implantació d’una deixalleria mancomunada amb els municipis veïns i l’aplicació d’incentius fiscals als usuaris habituals de la deixalleria

-

Mesures d’estalvi d’aigua com la factura per trams, les penalitzacions als malbaratadors i el control de les piscines a l’estiu

-

Mesures d’estalvi energètic i reducció de la contaminació lumínica substituint a l’enllumenat públic les bombetes tradicionals per altres de vapor de sodi

-

Aplicació del concepte d’ambientalització tributària, amb bonificacions fiscals als ciutadans que utilitzin energia alternativa a la vivenda o al vehicle propi

-

La sistematització de la neteja de rieres i torrents

-

La prevenció d’incendis a través de mesures com el desbrossament de les parcel·les, creació de tallafocs, instal·lació d’hidrants i prohibició de fer foc als boscos a l’estiu

-

L’obertura d’un Punt d’Informació del Parc de la Serralada Litoral a Can Magarola

- 50 -

-

L’elaboració d’inventaris de paisatge i arbrat d’Alella, amb un catàleg d’arbres singulars

Junt amb les àrees d’Administració, Obres Públiques, Manteniment i Cultura, la Regidoria de Medi Ambient és una de les que han rebut una gran part del pressupost municipal el 200644, 239.600 €.

A nivell supramunicipal, la Diputació de Barcelona i la Generalitat aporten subvencions pel transport públic, àmbit en el qual sovint s’actua de manera mancomunada amb els municipis veïns. D’altra banda, la Diputació també actua, mitjançant el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, en la gestió d’aquest espai natural, la potenciació, restauració i millora del seu patrimoni natural, històric i arqueològic.

Una iniciativa supramunicipal en què participen nou ajuntaments del Baix Maresme amb el suport de la Diputació de Barcelona i el recolzament tècnic del Consell Comarcal del Maresme és l’Auditoria Ambiental del Baix Maresme45, un projecte sorgit a l’empara del Programa d’auditories ambientals i Agendes 21 locals de la Diputació de Barcelona. L’Auditoria ambiental és la fase inicial i el seu objectiu final és l’elaboració d’una sèrie d’Agendes 21 locals pels municipis del Baix Maresme. Amb una Fase de diagnosi, un Pla d’acció i un Pla de seguiment, l’Auditoria ambiental del Baix Maresme té com a objectius fonamentals: -

La diagnosi dels aspectes mediambientals problemàtics al Baix Maresme

-

Establir un Pla d’Acció per fer front a aquestes àrees problemàtiques

-

Integrar els ciutadans en tot el projecte

-

Establir les bases per a un marc de gestió ambiental supramunicipal

-

I endegar el procés de creació de les Agendes 21 locals per cada municipi

A banda de l’administració, en matèria de medi ambient a Alella també juga un paper destacat l’Agrupació de Defensa Forestal La Conreria. L’ ADF La Conreria és una associació formada per propietaris forestals, set ajuntaments (Alella, Martorelles, Montornès del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Sant 44

Vegeu ANNEX 80. PRESSUPOSTOS D’ALELLA 2005 - 2006 Per a més informació, consulteu: http://www.plalitoral.net/4_Estudis/Estudis_sectorials/Medi_natural/Auditoria_sintesi_BaixMaresme.pdf

45

- 51 -

Fost de Campsentelles, Tiana i Vallromanes) i entitats i particulars col·laboradors. La principal missió de l’ADF és la lluita contra els incendis, amb activitats de col·laboració amb els bombers, participació en emergències, control del medi natural, reforestació de zones cremades, desbrossament i neteja dels camins forestals. Aquesta agrupació, a més a més, participa en l’organització d’actes i esdeveniments locals entorn de la natura i la cultura com la Caminada dels Tres Pobles o la Setmana de la Ciència.

1.5.2. EL PAISATGE I L’ESTRUCTURA URBANA Un dels objectes d’estudi de l’Auditoria Ambiental del Baix Maresme és el paisatge i l’estructura urbana, que inclou aspectes fonamentals com el medi natural, els usos del sòl, l’urbanisme i les infraestructures, les activitats econòmiques i la demografia, els consums d’aigua i d’energia, els residus i el seu tractament.

Pel que fa al territori, un dels temes més destacats és la fragilitat del sòl. Els factors que determinen aquesta fragilitat són diversos. Primerament, el terreny granític en pendent pronunciat de la vessant maresmenca és molt porós i erosionable. En segon lloc, les urbanitzacions i camins exerceixen un efecte regressiu en la vegetació de manera que, al Baix Maresme, un 30,7% del sòl està construït o ocupat per infraestructures viàries i només resta un 32,8% de superfície forestal. La urbanització dispersa de baixa densitat46 és una gran consumidora

de

territori.

Tots

aquests

factors

causen

una

elevada

impermeabilització i una baixa capacitat de retenció del sòl, que pateix un alt risc d’erosió en el 45,6% del Baix Maresme47.

L’ús del sòl més conflictiu és, doncs, la construcció seguida de l’agricultura48, especialment als vessants de pendent pronunciat. La facilitat de meteorització del terreny provoca l’augment del cabal de les rieres durant els episodis de pluges torrencials, el sauló és transportat per la xarxa hidrogràfica i sedimentat a les valls i planes, on les poblacions i les infraestructures fan de barrera a

46

Vegeu ANNEX 3. ÚSOS DEL SÒL AL BAIX MARESME Dades obtingudes de l’Auditoria Ambiental del Baix Maresme.

48 Vegeu ANNEX 81. INCOMPATIBILITAT D’ÚSOS DEL TERRITORI AL BAIX MARESME 47

- 52 -

l’aigua i als sediments, ocasionant inundacions locals i impedint el flux natural dels sediments cap al mar.

D’una banda, per evitar l’erosió del sòl 49 l’Ajuntament d’Alella presenta iniciatives puntuals com les plantades d’arbres a les zones de pendent pronunciat o la instal·lació de malles geotèxtils per consolidar els talussos.

D’altra banda, les rieres es troben sota la titularitat de l’Agència Catalana de l’Aigua, entitat que no assumeix plenament la seva responsabilitat de garantir un funcionament adequat de la xarxa hidràulica.

El Consell Comarcal, per contra, du a terme el Programa de Manteniment de Lleres Públiques del Maresme amb el doble objectiu de millorar els mecanismes de desguàs de la xarxa hidràulica i protegir les condicions mediambientals de les rieres. A Alella, l’Ajuntament50 és l’entitat que assumeix les tasques i despeses de manteniment de les rieres de Coma Clara, Riera Alta, Torrent de Rials, Torrent del Sistrés i Torrent del Cementiri. Les tasques bàsiques són la desbrossada selectiva dels llits i marges, la neteja de residus, la construcció de murs laterals per reforçar els marges i la millora dels mecanismes de drenatge en general.

A més de l’erosió del sòl i les rierades, l’altre gran risc ambiental que pateix el territori són els incendis. Alella té, segons la normativa vigent, zones d’alt risc d’incendis forestals d’origen antròpic per les seves característiques: proximitat a nuclis d’urbanització extensiva, pendent pronunciat i estadis poc avançats de successió ecològica. Malgrat tot, la gestió dels mecanismes de prevenció i detecció d’incendis és molt bona, tant per part de l’Ajuntament com de l’ADF. A nivell municipal existeixen diversos plans com el Pla d’Actuació Municipal (PAM), el Pla de Prevenció d’Incendis (PPI) i el Pla d’Autoprotecció de les Urbanitzacions (PAU), que estableixen mesures preventives51 com: -

Una xarxa viària bàsica municipal de prevenció d’incendis, amb camins i pistes forestals per les tasques de prevenció, vigilància i extinció d’incendis

-

Una xarxa de punts d’aigua amb basses i boques d’incendis

49

Vegeu ANNEX 82. MESURES CONTRA L’EROSIÓ DEL SÒL A ALELLA Vegeu ANNEX 83. MANTENIMENT DE LES RIERES D’ALELLA 51 Vegeu ANNEX 84. PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS A ALELLA 50

- 53 -

-

Una xarxa de franges perimetrals de 25 m. al voltant de les zones residencials que actuen com a tallafocs

-

Campanyes d’advertiment als propietaris de solars i parcel·les sense edificar per tal que netegin la brossa i l’excés de vegetació per evitar la propagació del foc

-

Bans de prohibició de fer foc o llençar coets a menys de 500 m. del bosc entre el 15 de març i el 15 d’octubre

-

La priorització als jardins d’espècies vegetals autòctones, més resistents al foc, com les alzines, roures, oliveres, llentiscles, etc.

-

I, finalment, una mesura innovadora: la vigilància dels camins rurals i zones boscoses per part d’agents forestals a cavall

En definitiva, els principals riscos que amenacen al medi natural a Alella i, per extensió, a una part del Parc de la Serralada Litoral52, són la forta erosió del sòl, les rierades i els incendis. El Parc, a més a més, es troba en un espai molt fragmentat per les zones urbanes, els conreus i les vies de comunicació, fet que dificulta la connectivitat biològica en una zona habitada per diverses espècies vegetals i faunístiques d’interès que funciona com a corredor biològic entre l’interior i el litoral.

1.5.3. CONSUMS I RESIDUS Tan pel que fa al consum d’aigua com al consum energètic i a la producció de residus sòlids urbans, l’augment de la població ha estat un factor determinant.

Al Baix Maresme, el subministrament d’aigua i d’energia prové bàsicament de l’exterior, fet que provoca un alt grau de dependència.

El 97% de l’aigua 53 prové del Ter, un 87% de la qual és pel consum urbà domèstic i municipal, i un 13% per la indústria local. L’aigua dels aqüífers locals es destina fonamentalment al consum agrícola i una petita part a la indústria.

Cal remarcar, però, que l’aigua d’aquests aqüífers es troba salinitzada a les

52 53

Vegeu ANNEX 36. EL PARC DE LA SERRALADA LITORAL Vegeu ANNEX 85. ELS FLUXOS DE L’AIGUA I L’ENERGIA AL BAIX MARESME - 54 -

zones costaneres i contaminada per nitrats d’adobs inorgànics a les parts més altes de la subcomarca.

A nivell local es duen a terme algunes mesures d’estalvi d’aigua i control del consum 54 , penalitzant els ciutadans que en consumeixen en excés a fi de fomentar una cultura de l’aigua respectuosa amb aquest recurs. El consum es divideix en quatre trams ( 0-15 m2 al mes / 15 – 30 m2 / 30 – 45 m2 / >45 m2) i es penalitza econòmicament els que arriben al quart tram, bonificant, però, les famílies nombroses.

A l’estiu, per evitar els talls de subministrament, es prohibeix omplir les piscines privades fins el setembre. L’Ajuntament facilita a la companyia d’aigües SOREA un llistat de les llicències per la construcció de piscines per tal que aquesta controli el consum.

El consum energètic 55 al Baix Maresme també es basa, en un 99%, en recursos externs i no renovables, amb una forta dependència dels combustibles líquids derivats del petroli (el 53%), consumits bàsicament (el 71%) pel sector del transport. Menys destacades són l’aportació del gas natural (27%) i de l’electricitat (17%).

De tots els recursos energètics, el transport consumeix un 38%, la indústria un 34% i el consum domèstic i dels serveis suposa el 28%. La conseqüència lògica que se’n deriva és que la contenció del consum energètic dependrà en gran mesura de les polítiques s’adoptin per reduir la mobilitat.

Pràcticament no s’utilitzen les energies renovables, per això es fan necessàries tant les polítiques d’implantació d’aquest tipus d’energies per part de les entitats públiques com les campanyes de conscienciació orientades als ciutadans.

D’una banda, l’Ajuntament 56 està començant a aplicar mesures d’estalvi energètic com la substitució de les bombetes tradicionals per bombetes de vapor de sodi en l’enllumenat públic, reduint la contaminació lumínica i el consum d’energia en un 25%.

D’altra

banda,

des

del

2003,

s’ha

anat

introduint

el

concepte

d’ambientalització tributària, que consisteix a bonificar fiscalment les accions 54

Vegeu ANNEX 86. CONTROL DEL CONSUM D’AIGUA I ENERGIA A ALELLA Vegeu ANNEX 85. ELS FLUXOS DE L’AIGUA I L’ENERGIA AL BAIX MARESME 56 Vegeu ANNEX 86. CONTROL DEL CONSUM D’AIGUA I ENERGIA A ALELLA 55

- 55 -

dels ciutadans que afavoreixin la sostenibilitat econòmica i ambiental del municipi. Per exemple, als particulars que instal·len sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar per l’aigua calenta, se’ls bonifica un 25% de l’IBI i un 50% de l’Impost sobre Construccions i Obres. Als titulars de vehicles híbrids de benzina i electricitat o de vehicles estrictament elèctrics o que utilitzen biogas, gas natural, metà o derivats d’olis vegetals se’ls bonifica entre el 50 i el 75% de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica.

Quant als residus

57

, al Baix Maresme, dues activitats en són grans

generadores: la construcció i la indústria. Els residus generats per aquestes activitats han de ser tractats a l’exterior ja que el dipòsit controlat que hi ha a Cabrera resulta insuficient. Això determina, novament, una dependència exterior pel Baix Maresme.

Pel que fa als residus urbans d’Alella, les dues mesures més remarcables impulsades des de la Regidoria de Medi Ambient són la recollida selectiva i la implantació d’una deixalleria mancomunada58 amb Alella i Teia el 2002. La saturació de la planta de tractament de residus de Mataró va imposar la necessitat d’adoptar aquestes mesures a nivell local, tant a Alella com a la resta de poblacions del Baix Maresme, on es percep una tendència creixent de la recollida selectiva, amb un augment dels contenidors.

El gener de 2005 l’Ajuntament va implantar el servei de recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals o FORM amb la finalitat de reduir el volum de residus que s’envien a la planta de tractament de Mataró.

Aquesta mesura va suposar tota una sèrie d’actuacions com la distribució de cubells i bosses compostables per la brossa orgànica, reunions informatives amb els veïns, visites porta a porta d’educadors mediambientals, tallers sobre el compostatge casolà dels residus vegetals, campanyes d’informació i sensibilització a les escoles, distribució de materials informatius, reunions amb els comerços, establiments de restauració i menjadors col·lectius, enquestes a comerciants i veïns, sancions als infractors i bonificacions del 10 al 20% sobre la taxa municipal de la brossa.

57 58

Vegeu ANNEX 87. ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS AL BAIX MARESME Vegeu ANNEX 88. LA RECOLLIDA SELECTIVA DE DEIXALLES A ALELLA - 56 -

La implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica junt amb l’aplicació d’incentius fiscals per la col·laboració dels veïns, el compostatge casolà i l’ús de la deixalleria mancomunada han tingut uns resultats aclaparadors: passat poc més d’un any des de l’inici de la campanya, Alella ja tria el 30% dels residus que produeix, el reciclatge s’ha doblat i els residus incinerats s’han reduït en 900 tones. En el tractament del rebuig s’han estalviat 46.000 € i en el tractament de la matèria orgànica 9.500€. Ara es necessari que aquestes tendències es mantinguin.

1.5.4. LA MOBILITAT Per abordar el tema de la mobilitat cal fer referència a les estadístiques de dos estudis fonamentals sobre el medi ambient al Baix Maresme: l’Estudi urbanístic i mediambiental del Baix Maresme i l’Auditoria ambiental del Baix Maresme59.

Segons

l’Estudi

urbanístic

i

mediambiental

del

Baix

Maresme,

dels

desplaçaments que es fan a diari per raons d’estudis i laborals a Alella, un 70% i 88% respectivament han de sortir del municipi i, consegüentment, necessiten mitjans de transport motoritzats. De les modalitats de transport emprades, el cotxe és el més comú, amb un 70%, els desplaçaments a peu suposen un 20%, i la resta un 10%. El tipus d’urbanització dispersa que predomina a la zona té el doble inconvenient d’una major pressió sobre el territori i de l’augment dels desplaçaments, especialment en vehicle particular, un mitjà de transport que esdevé imprescindible.

Segons l’Auditoria ambiental del Baix Maresme, a tota la subcomarca, el 1999 els desplaçaments en vehicle privat suposen el 47%, a peu el 44%, en transport públic el 8,3% i en bicicleta el 0,3%. Dins del transport privat, els desplaçaments es distribueixen de la següent manera: cotxe amb un sol ocupant 80%, cotxe amb acompanyants 9%, moto amb un ocupant 10% i moto amb acompanyant 1%. Dins del transport públic, el 50% dels desplaçament es fan en ferrocarril, el 45% en autobús i el 5% en taxi. Finalment, en relació a la utilització diària de les diferents vies de transport, les més 59

Vegeu ANNEX 15. LA MOBILITAT AL BAIX MARESME - 57 -

freqüentades són les carreteres, amb uns 68.000 vehicles; l’autopista C-32, amb uns 45.000 vehicles; el ferrocarril, amb uns 26.000 usuaris i l’autobús, amb uns 5.000 usuaris.

El ball de xifres és alhora confús i revelador, donant una idea de la incapacitat de les poblacions del Baix Maresme per donar una ocupació als seus propis habitants i de la importància del transport privat, concretament el cotxe amb un sol ocupant. Malgrat que la xarxa ferroviària també és molt freqüentada, les autopistes i carreteres suporten uns nivells de trànsit que depassen àmpliament la seva capacitat. Aquest fet té fortes repercussions mediambientals, tan pel que fa a la contaminació atmosfèrica, com pel que fa a l’impacte visual i sonor d’ aquestes vies sobre les poblacions que travessen, a més d’actuar com a barreres arquitectòniques pels barris i els habitants. A

Alella i a altres

poblacions l’autopista actua com una frontera entre els barris.

El trànsit de vehicles per les infraestructures del Baix Maresme és el principal productor de contaminants atmosfèrics i la font de soroll més important60. Tot i que al Baix Maresme encara no existeixen estacions fixes de mesura de contaminants, sí que es disposa d’algunes dades gràcies als estudis realitzats.

Segons l’Auditoria ambiental del Baix Maresme, el transport genera: el 56% del CO2 (diòxid de carboni), el 98% del CO (monòxid de carboni), el 87% del CH4 (metà), el 100% del N2O (diòxid de nitrogen), el 90% del NO (monòxid de nitrogen), el 35% del SO (òxid de sofre), el 95% dels COV (compostos orgànics volàtils) i el 94% de les partícules en suspensió a l’aire. No cal dir que aquests gasos contribueixen a l’efecte hivernacle, causen danys als sistemes respiratori i cardiovascular i perjudiquen l’entorn, especialment la vegetació.

Pel que fa a la contaminació acústica, també el trànsit constitueix la font principal, amb un nivell d’uns 70 dBA a les grans infraestructures viàries i una mitjana de 65 dBA a l’interior de la població. Els nivells sonors depenen de factors com el tipus de vehicle, la velocitat, les característiques del vial, el tipus de paviment i la intensitat del trànsit. És aquest darrer factor, la intensitat del trànsit, el de major pes a la xarxa viària supramunicipal, incidint sobre els sectors urbans més propers i la població que hi resideix.

60

Vegeu ANNEX 89. ELS CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS AL BAIX MARESME i ANNEX 90.

LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA AL BAIX MARESME - 58 -

La mobilitat és un tema pendent a Alella i a tot el Baix Maresme, on les infraestructures viàries actuen com a barreres, el transport consumeix la majoria dels recursos energètics i és el principal responsable de l’emissió dels gasos contaminants i de la contaminació acústica de la zona. No sorprèn, doncs, que entre les queixes més freqüents dels veïns davant del consistori es trobin els problemes d’aparcament o de pas de vianants pels cotxes estacionats sobre les voreres, l’excés de velocitat, la perillositat de la BP-5002, la dificultat d’accés a peu a alguns barris, les deficiències del transport públic o l’excés de soroll, entre d’altres.

En resposta a aquestes mancances, l’Ajuntament61 ha desenvolupat tota una sèrie d’estudis relacionats amb la mobilitat i està aplicant mesures per la millora de la mobilitat. Pel que fa als estudis, cal esmentar-ne tres: el més ampli és el POUM o Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que comprèn àmbits com la mobilitat, les infraestructures i el transport, l’habitatge, els equipaments, l’activitat econòmica i els espais agrícoles i forestals. Per complementar el POUM, l’Ajuntament va encarregar l’Estudi de Mobilitat i el Pla de Millora de l’Accessibilitat.

L’Estudi de Mobilitat s’ocupa de definir els fluxos de trànsit del municipi, llocs d’origen i destí i motiu dels desplaçaments; senyala els punts conflictius de la xarxa viària; avalua les connexions de la BP- 5002 i de l’autopista; analitza l’impacte de les noves zones residencials sobre la xarxa viària i llença propostes per la millora del transport públic i de la mobilitat i l’aparcament al centre de la vila.

El Pla de Millora de l’Accessibilitat d’Alella, d’altra banda, analitza les condicions de mobilitat dels veïns dins del municipi amb l’objectiu de detectar les barreres arquitectòniques i altres problemes d’accessibilitat. El Pla estudia quatre aspectes: l’urbanisme, els edificis públics, el transport públic i la comunicació.

Tots aquests plans i estudis, junt amb les denúncies dels veïns i del propi Ajuntament posen en evidència les actuacions pendents per la millora de la mobilitat a la zona. Entre les propostes més repetides es troben aquestes: 61

Vegeu ANNEX 91. LA MOBILITAT I EL MEDI AMBIENT A ALELLA - 59 -

-

La supressió del peatge de l’autopista en un radi de 50 Km. al voltant de Barcelona

-

La millora del transport públic, amb l’ampliació i modernització de la flota i l’augment d’horaris i freqüències de pas dels autobusos. És el cas de la nova línia d’autobusos que uneix Alella amb Teià i les estacions de ferrocarril del Masnou i Ocata.

-

L’aplicació de polítiques que afavoreixin els vianants, com les que es duen a terme a la Plaça de l’Ajuntament els diumenges i festius, restringint el pas dels vehicles de 10 a 22 h., cedint aquest espai als vianants.

-

L’ampliació de l’autopista amb un carril bus-VAO.

-

La creació d’una entitat d’abast comarcal que reguli el transport i que ajudi a finançar-ne les despeses.

Per concloure, cal esmentar dues actuacions de l’Ajuntament que denoten la bona predisposició envers un sistema de mobilitat sostenible. De primer, la celebració del Dia Mundial sense Cotxes amb la tallada del trànsit a alguns carrers de la vila i, en segon lloc, la creació d’un espai web on es poden trobar els ciutadans que desitgin compartir cotxe pels seus desplaçaments habituals de feina, estudis o altres.

Des d’una perspectiva turística, i també per la població local, la qualitat mediambiental és un actiu bàsic, sobretot tenint en compte que els visitants d’Alella són atrets per la seva gastronomia, les activitats tradicionals que giren entorn del vi, les festes populars i l’ambient rural. Aquests són els avantatges competitius que presenta la vila enfront d’altres, i aquests atractius tan sols tenen sentit en un entorn de qualitat.

En aquest punt, finalment, convé recordar el que s’enunciava al començament del capítol en referència a l’OMT: la sostenibilitat turística no és únicament sostenibilitat mediambiental, també és important implicar la societat civil, els organismes locals i el teixit associatiu, fent-los partícips de la rendibilitat econòmica i social de les activitats turístiques.

- 60 -

SÍNTESI: EL MEDI AMBIENT Document de referència: Agenda 21, sorgida arran de la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient de Rio de Janeiro (1992).

Requisits que estableix L’OMT per la implantació de l’Agenda 21 als centres turístics: minimització de residus, conservació de l’aigua i l’energia, control de substàncies perilloses, gestió del transport, planejament urbanístic, compromís del conjunt de la societat i disseny de programes per la sostenibilitat.

Entitats locals implicades amb el medi ambient: Regidories de Medi Ambient, Urbanisme i Mobilitat.

Entitats supramunicipals implicades amb el medi ambient: la Generalitat, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral i l’Agrupació per la Defensa Forestal La Conreria.

Les actuacions locals en matèria mediambiental se centren en l’urbanisme, la mobilitat, l’estalvi energètic i d’aigua, el tractament de deixalles, la lluita contra els incendis i l’estudi, manteniment i millora dels actius naturals.

Actuacions de les entitats supramunicipals en matèria de medi ambient: subvencions al transport públic i al tractament dels residus, gestió del Parc de la Serralada Litoral, recolzament en el manteniment de les rieres, lluita contra els incendis i impuls a plans i estudis com l’Auditoria ambiental del Baix Maresme.

Qüestions mediambientals pendents a Alella: -

Urbanisme i paisatge: predomini d’un model d’urbanització dispersa que exerceix una forta pressió sobre el territori; fragilitat d’un sòl fàcilment erosionable; rierades en èpoques de pluges; incendis i fragmentació del Parc de la Serralada Litoral, un connector biològic fonamental.

-

Consums i residus: forta dependència exterior pel subministrament d’aigua i energia i per la gestió dels residus.

-

Mobilitat: índex de mobilitat elevat, especialment en vehicle particular, que causa gran part de la contaminació atmosfèrica i acústica; deficiències en el transport públic.

Mesures que s’apliquen per fer front a aquestes qüestions pendents: -

Urbanisme i paisatge: elaboració del POUM, l’Estudi de Mobilitat, el Pla d’Accessibilitat i el Mapa Sonor; manteniment sistemàtic de rieres i torrents; prevenció d’incendis a través del desbrossament, tallafocs, hidants i prohibicions; elaboració d’inventaris de paisatge i arbrat i el Catàleg d’arbres singulars; Punt d’informació del Parc de la Serralada Litoral a Can Magarola.

-

Consums i residus: sensibilització ciutadana, mesures d’estalvi energètic a l’enllumenat públic, factura de l’aigua per trams, ambientalització tributària, selecció de deixalles i obertura d’una deixalleria mancomunada.

-

Mobilitat: millores en el transport públic i serveis mancomunats, foment de l’ús del vehicle compartit i polítiques que afavoreixen els vianants i dissuadeixen de l’ús del vehicle privat.

Triple vessant del turisme sostenible: mediambiental, econòmic i social. El turisme ha d’aportar rendibilitat econòmica i social, implicant la població local en el procés.

- 61 -

1.6. La imatge d’Alella A grans trets, la imatge d’un destí la constitueixen les creences, idees i impressions els visitants tenen sobre ell. Per conèixer aquestes creences, idees i impressions cal plantejar-se preguntes com: Quina és la imatge que ofereixen la vila i els seus habitants al visitant? Quina imatge difonen les entitats turístiques a través dels diversos mecanismes de promoció? Quina imatge es vol promoure des de l’Ajuntament? Com percep el visitant aquest destí respecte d’altres destins competidors? I, finalment, quina imatge turística convé promoure?

1.6.1. LA IMATGE DE LA VILA I ELS HABITANTS: TÒPICS I REALITATS El gran tòpic62 amb què s’identifica Alella és el vi. Entorn d’aquest tòpic orbiten tota una sèrie d’atractius turístics tradicionals com la Festa de la verema i altres esdeveniments gastronòmics, els cellers de la D.O. Alella i les activitats que s’hi organitzen com els tallers de tast de vins, Can Magarola, la cooperativa de Can Jonc i el propi valor paisatgístic dels camps de “vinyes verdes vora el mar”.

Altres elements més desconeguts pels forans, però que també es poden identificar amb Alella, són els masos antics i les cases senyorials dispersos pel terme, el perfil de l’Església parroquial amb el campanar tan característic i, menys significatiu pel poc territori que abasta, un sector del Parc de la Serralada Litoral.

Així doncs, a primer cop d’ull, els forans perceben Alella com una població rural tranquil·la propera a Barcelona i envoltada d’un entorn privilegiat de camps de vinya entre els contraforts de la Serralada Litoral i la Mediterrània, on encara es conserven activitats ancestrals i tradicions tan arrelades – com el cultiu de la vinya- que es remunten a l’època romana.

La realitat d’Alella, però, s’allunya dels tòpics. Amb una població de 8.940 habitants, la gran majoria treballen i estudien fora del municipi, amb una renda per càpita que supera amb escreix la mitjana catalana. La mateixa proximitat a Barcelona, que va motivar la construcció de cases d’estiueig de la burgesia

62

Vegeu ANNEX 101. POSTALS D’ALELLA - 62 -

catalana a finals del segle XIX, ha propiciat que aquestes segones residències, amb la millora del transport i l’escalada de preus de l’habitatge, esdevinguin domicilis permanents, abandonant la vila el seu caràcter d’estiueig.

El comerç i els serveis estan clarament orientats als residents, amb predomini dels establiments d’alimentació, les immobiliàries, els centres d’estètica, forns i pastisseries, vins i begudes, aparells domèstics, articles de regal, bancs i caixes, perruqueries, carnisseries, cellers, peixateries i roba i complements.

D’aquests, els únics que presenten una projecció turística són els cellers i algunes botigues d’alimentació especialitzades.

Les activitats econòmiques locals se centren en els serveis i la indústria, seguits de la construcció i l’agricultura. Les activitats típicament turístiques, al marge de la restauració, són pràcticament inexistents. És evident que a Alella el turisme no és, ara per ara, una prioritat, sinó un fenomen que es dóna de manera puntual arran de l’atractiu que exerceixen sobre els forans la cultura vitivinícola i alguns esdeveniments anuals. Tanmateix, aquesta percepció està començant a variar, si més no a nivell institucional, com es dedueix de l’interès de l’Ajuntament per instaurar i difondre alguns esdeveniments, com el Festival d’Estiu o les Cites Gastronòmiques.

1.6.2. IMATGE DIFOSA PER LES ENTITATS EXTERNES, LA COMPETÈNCIA Les principals entitats supramunicipals encarregades de la difusió turística d’Alella són la Generalitat, a través de Turisme de Catalunya; el Consell Comarcal, mitjançant el Consorci Costa del Maresme i la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona. Tots tres editen i distribueixen opuscles sobre el Maresme, de vegades per separat, de vegades conjuntament. Els temes bàsics dels opuscles63 són: Maresme, Costa del Maresme, Calendari d’Activitats, Guia d’allotjaments, Turisme a prop de Barcelona, Festes i Fires, Cites Gastronòmiques, Plats del Maresme i Les teves millors vacances, entre d’altres.

La distribució dels opuscles es du a terme físicament a les oficines d’informació turística de Catalunya (Palau Robert), de la comarca (a Mataró) i

63

Vegeu els opuscles que s’adjunten al projecte - 63 -

municipals (als municipis que tenen aquest servei). Altres punts de distribució són els ajuntaments, els equipaments culturals i els establiments d’allotjament.

D’aquests materials, els que presenten una informació més àmplia i acurada sobre Alella són els de la Diputació, seguits pels de la Generalitat. Els materials de la Diputació fan referència a la D.O. Alella, el Museu del vi de Can Magarola, el Parc de la Serralada Litoral i proposen activitats de visita a les bodegues, degustació i tallers de tast de vins a Can Jonc.

Els materials de la Generalitat, a més dels vins, també fan referència a l’església de Sant Feliu, amb el seu campanar de base quadrada i el dibuix d’un Crist d’en Gaudí, algunes cases senyorials com Cal Baró i Can Lleonart, l’arquitectura modernista de la Cooperativa Vinícola Can Jonc, el monument a Gaudí, l’Arxiu històric Fidel Fita i el Museu Mollfulleda de Mineralogia.

Pel que fa als materials editats pel Consorci Costa del Maresme, al calendari d’activitats s’esmenten tant la Festa Major d’Alella com la Festa de la Verema.

Per internet, la informació incideix de nou sobre la D.O. Alella, amb menció específica de Can Jonc i Can Magarola. La web de la Diputació es distingeix per què ofereix propostes de lleure a Can Jonc: la visita a les bodegues amb degustacions i el taller de tast de vins, a més d’oferir una informació molt àmplia sobre el Parc de la Serralada Litoral. La web del Consell Comarcal es distingeix per què descriu tot el conjunt d’edificis i cases senyorials que formen part de la Ruta modernista d’Alella, i la web de la Generalitat té la peculiaritat de presentar la informació en forma de fitxes que també fan referència a l’empresa turística: els cellers, l’allotjament i l’oferta de mediació.

En general, la presentació de la informació per internet és prou clara i àmplia.

Tanmateix, la repetició o l’absència d’imatges en algunes de les webs les fa poc atractives. És el cas de les fitxes de la Generalitat, on no es troben fotografies dels cellers ni de l’allotjament, i de les propostes de lleure de la Diputació, que presenta les activitats als cellers d’Alella Vinícola amb fotografies que no es corresponen amb aquestes activitats, donant una imatge estranya64. Quant a la competència, cal esmentar que tots els opuscles que s’elaboren des d’entitats supramunicipals tracten la comarca en conjunt, 64

Vegeu ANNEX 77. ACTIVITATS DE LA DIPUTACIÓ A ALELLA - 64 -

incorporant informació sobre tots els municipis i emfatitzant especialment els atractius del litoral i dels municipis costaners, molt més turístics que Alella. Pel que fa al patrimoni arquitectònic modernista, el Consorci Costa del Maresme atorga més protagonisme a Mataró, Argentona i Canet de Mar i, en l’àmbit de la vinicultura, la Diputació promou més àmpliament el Penedès.

Per això, convé fer una reflexió sobre els avantatges competitius d’Alella, els seus trets distintius: la qualitat i l’exclusivitat dels vins, la bellesa d’un paisatge que cal protegir d’un desenvolupament urbanístic desaforat i el valor de festes i actes únics com la Verema o el Festival d’Estiu. També és convenient substituir antigues

concepcions

minifundistes

per

polítiques

comunes

de

desenvolupament turístic amb les poblacions veïnes, optant per rutes o activitats i esdeveniments que impliquin diversos municipis.

1.6.3. LA IMATGE TURÍSTICA PROMOGUDA PER L’AJUNTAMENT Pràcticament, tota la informació turística sobre Alella que publica el propi Ajuntament es troba a la web municipal. Gran part de la informació publicada en suport paper és sobre el transport, concretament les línies d’autobús, i sobre els actes i esdeveniments, concretament els programes d’esdeveniments locals com la Festa Major, el Festival d’Estiu, les Jornades Gastronòmiques de la D.O. Alella, la Caminada dels tres pobles, la Trobada de la Pubilla Gegantera del Maresme etc. La distribució és fonamentalment d’abast local, excepte quan es tracta d’esdeveniments que impliquen altres municipis.

La pàgina web municipal presenta el gruix de la informació turística concentrada a la secció anomenada “municipi”, de manera que el visitant que cerca informació sobre els recursos i atractius d’Alella la troba fàcilment i sense haver d’anar saltant d’una secció a l’altra. En la secció “municipi” es presenten dades sobre la demografia, l’actualitat, l’agenda, la ubicació i accessibilitat, la història, la cultura i el directori d’entitats i comerços. D’aquests apartats, els més complets i de major interès turístic són els de cultura, història, on som i el directori.

A l’apartat de “cultura” es fa referència a quatre punts clau per la imatge del municipi: la relació d’Alella amb el vi, les festes populars, els llocs d’interès i la

- 65 -

Serralada Litoral. En aquests quatre punts es destaquen com a principals atractius d’Alella: les varietats vinícoles; les festes de la Verema, de l’Aplec de l’Arròs i la Cavalcada de Reis ; Can Magarola, el Campanar de l’església de Sant Feliu, la relació amb Gaudí, la ruta modernista i el Parc de la Serralada Litoral.

Altres seccions de la web municipal que també presenten informació útil pel visitant són “serveis” i “equipaments”. A “serveis” es troba informació sobre els mitjans de transport urbà i interurbà, amb itineraris, horaris i freqüències. A “equipaments” s’inclou informació sobre els equipaments culturals i esportius municipals: Can Gaza, Àgora, Can Lleonart, la biblioteca, el polisportiu, Can Magarola i Comafosca.

En general, la informació de la web està presentada i disposada d’una manera coherent però, malgrat tot, presenta alguns punts febles. Primerament, a la secció dels esdeveniments 65 es troba a faltar molta informació, sembla insuficient que tan sols es mencionin les festes de la Verema, l’Aplec de l’Arròs i la Cavalcada de Reis, més tenint en compte el potencial d’altres actes com el Festival d’Estiu o les Jornades de la D.O. Alella. Una secció que també presenta deficiències és l’agenda66, on el cercador no dóna senyals de vida i la informació és escassa o inexistent. Finalment, alguns dels links condueixen a pàgines equivocades com www.canmagarola.com, que remet a un domini sense cap relació amb la Masia Museu de Can Magarola.

En resum, els atractius de la vila que s’emfatitzen des de l’Ajuntament, sigui en suport paper o via internet, són el món del vi, les festes i esdeveniments, la Masia Museu Can Magarola, l’església de Sant Feliu, en especial el campanar, la relació de Gaudí amb la vila, els edificis i cases senyorials de la Ruta Modernista, el Parc de la Serralada Litoral i els equipaments culturals.

Com a complement de la web de l’Ajuntament, també existeixen tot un seguit de webs locals que corresponen a la D.O. Alella, els cellers de marfil i parxet, el Festival d’Estiu, les Jornades Ferrer i Guàrdia la revista Alella i els diferents equipaments culturals: www.doalella.com, www.parxet.es, www.marfilalella.com, 65 66

Vegeu http://www.alella.org/cat/municipi/cultura/festes-populars.html Vegeu http://www2.alella.org/servlet/com.sugra.serveis_argus.Run?codiusu=11111112&clau=264&action=other - 66 -

www.festivalalella.org, www.ferreriguardia.org, revista.alella.com, www.comafosca.net i www.canlleonart.com. Aquestes webs destaquen per la quantitat i qualitat de la informació, resultant especialment interessants pel visitant les de la DO Alella i el Festival d’Estiu.

1.6.4. UNA IMATGE TURÍSTICA PER ALELLA Havent examinat els tòpics que s’identifiquen amb Alella i els atractius que es difonen a escala municipal i supramunicipal, cal fer una reflexió sobre la imatge que pot resultar més convenient per Alella tenint en compte la conjuntura social actual.

Primerament, s’ha de remarcar el paper fonamental que juga el vi en la cultura local. La viticultura com a mitjà de vida tradicional que, malgrat les pressions demogràfiques i urbanístiques, ha perdurat al llarg del temps i constitueix el tret distintiu d’Alella, tant a l’entorn comarcal com a tot Catalunya. I és que el fet que la D.O. d’Alella sigui l’única del Maresme i una de les més petites de l’estat és un tret singular. És per això que la imatge d’Alella és indissociable de la cultura vitivinícola, una cultura complementada per una sèrie de recursos i atractius a potenciar: la gastronomia de qualitat, l’ àmplia oferta de restauració, un entorn rural privilegiat on encara resten antics masos, cases senyorials i cellers d’arquitectura modernista i unes festes populars que posen de manifest la gran riquesa gastronòmica i vinícola.

Per potenciar tots aquests recursos amb vistes a l’aprofitament turístic són recomanables mesures com: - Buscar un model turístic propi que fomenti els punts forts i trets singulars que diferencien Alella d’altres poblacions com l’entorn rural, la restauració i la gastronomia, les festes populars, el patrimoni arquitectònic i el medi natural.

- Fomentar el coneixement i l’afició per la cultura del vi a través de visites, degustacions, tallers de tast, cursets, seminaris i altres activitats relacionades.

- Organitzar alguna ruta entorn de la temàtica vitivinícola, incloent punts destacats com Can Magarola, Can Jonc, altres cellers o masos antics.

- 67 -

- Impulsar i promoure a l’exterior els esdeveniments amb temàtica gastronòmica, com la Festa de la Verema i les Jornades de la D.O. Alella.

- Promoure el diàleg entre tots els sectors de la societat: administracions, empresa privada, associacions i particulars.

- Treballar conjuntament amb altres municipis en l’organització d’actes i esdeveniments gastronòmics o d’altra mena.

- Fomentar el treball conjunt i l’associacionisme entre els cellers, el comerç, els establiments de restauració i les entitats implicades en la cultura vitivinícola.

- Promoure i difondre la gastronomia i els vins locals a través d’un comerç i restauració especialitzats.

- Incentivar la qualitat entre els establiments de restauració del municipi.

- Donar a conèixer l’oferta de restauració a l’exterior, amb especial èmfasi en els valors distintius de l’oferta local: la cuina casolana i els banquets.

- Dissenyar bons mecanismes d’informació i promoció exterior, més directes i actius que els actuals, com un espai a la web o altres materials sobre turisme amb continguts interessants, atractius i sempre verídics.

- Millorar l’accessibilitat al municipi a través d’un sistema de transport públic eficient, facilitats d’aparcament i bones infraestructures.

- I, finalment, tenir especial cura de l’urbanisme, el paisatge i el medi ambient, tant a l’entorn natural com al rural i l’urbà.

- 68 -

SÍNTESI: LA IMATGE Imatge d’un destí: suma de creences, idees i impressions que les persones tenen sobre ell.

Tòpics sobre Alella: població tranquil·la als peus de la Serralada Litoral, amb un entorn rural privilegiat i dominat pel conreu de la vinya, amb masos antics i cases senyorials dispersos pertot el terme i la torre de l’església de Sant Feliu dominant el conjunt. Activitats tradicionals i atractius que giren entorn de la cultura vitivinícola com els cellers, Can Magarola, Alella Vinícola Can Jonc. La verema i altres festes populars.

Realitats: població d’urbanització dispersa amb forta pressió sobre el territori.

L’economia local es basa en els serveis, la indústria, la construcció i l’agricultura, amb una població que, majoritàriament, estudia i treballa a l’exterior i que té una renda per càpita molt superior a la mitjana catalana. El gruix del comerç i els serveis està orientat als residents, no als visitants.

Entitats supramunicipals que promouen la faceta turística d’Alella: Turisme de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral i el Consorci Costa del Maresme.

La informació mes variada i acurada sobre Alella la ofereix la Diputació, incidint en tot el que envolta la D.O. i el Parc de la Serralada Litoral, i proposant activitats de lleure entorn del vi. D’altra banda, la Generalitat aporta més dades sobre el patrimoni arquitectònic d’Alella.

Punts febles de la informació supramunicipal: poc atractiva, molt general i emfatitzant les poblacions costaneres més turístiques del Maresme, l’arquitectura modernista de Mataró, Argentona i Canet i els recursos vinícoles del Penedès.

L’Ajuntament d’Alella presenta la informació turística a través de la web municipal.

Els atractius que es destaquen són: el món del vi, els esdeveniments, Can Magarola, l’església de Sant Feliu, la relació de Gaudí amb la vila, la Ruta Modernista, el Parc de la Serralada Litoral i els equipaments culturals.

Punt febles de la informació presentada a la web municipal: poques dades sobre els esdeveniments anuals, el cercador de l’agenda no interacciona i alguns links són incorrectes.

Mesures per potenciar la imatge turística d’Alella: -

Recerca d’un model turístic propi que fomenti els punts forts i trets singulars.

-

Fomentar la cultura vitivinícola i impulsar la gastronomia organitzant activitats, esdeveniments i rutes, preferiblement de manera conjunta amb altres municipis.

-

Promoure el diàleg entre tots els sectors de la societat: administracions, empresa privada, agrupacions i particulars.

-

Fomentar l’associacionisme entre els cellers, els comerços i els restaurants i el diàleg d’aquests amb l’administració local.

-

Incentivar la qualitat, la diversificació i l’especialització als restaurants i comerços.

-

Mecanismes més actius i directes d’informació i promoció, amb materials atractius, interessants i sempre verídics.

-

Millorar l’accessibilitat i la mobilitat al Municipi.

-

Tenir especial cura de l’urbanisme, el paisatge i el medi ambient.

- 69 -

2. El Masnou

- 70 -

2.1. El Masnou: Territori i accessibilitat El Masnou és un terme municipal amb una superfície de 3,44 km2 situat a la part meridional de la comarca del Maresme, a la costa catalana. A 12 quilometres al nord-est de Barcelona, es troba limitat per la mar Mediterrània al sud i pels termes de Montgat a l’oest, Alella i Teià al nord i Premià de Mar a l’est. Les seves coordinades geogràfiques són: latitud 41º 28’ 40” N, longitud 2º 20’ 0” E, i altitud de 0 a 27 m sobre el nivell del mar67.

2.1.1. TERRITORI I CLIMA El territori, com a molts termes municipals de mar del Maresme, es troba definit per una estreta franja costanera a les vessants de la Serralada Litoral, en un pendent pronunciat per on baixen tot un seguit de rieres. Aquestes rieres, en el cas del Masnou la Riera d’Alella i la de Teià, aboquen a un litoral on sovintegen platges llargues i sorrenques que han atret a turistes i visitants des de mitjans del segle XIX. La Serralada Litoral determina en gran mesura la placidesa del clima 68 , constituint una barrera natural que protegeix el Masnou dels vents predominants: la Tramuntana i el Mestral. La temperatura mitjana anual és de 17ºC i la humitat relativa és elevada amb una mitjana anual del 75%. Les precipitacions més abundoses es donen als mesos de setembre i octubre, amb risc d’inundacions a les zones properes a les rieres.

2.1.2. LA TRAMA URBANA La configuració de la trama urbana del Masnou és deguda a la seva història i al relleu. En un principi, el Masnou i Ocata eren barris de mar que pertanyien a Teià i que es van independitzar l’any 1825. Vint anys després, el 1845, el barri d’Alella de Mar se’ls afegí. Arran de la unió d’ Ocata, el Masnou i Alella de Mar i de la posterior edificació de barris i urbanitzacions moderns, es configurà la fesomia actual del Masnou que, com es pot apreciar als plànols i ortofotos, té 67

Vegeu ANNEX 1. EL MARESME Dades Meteocat 2002 per les estacions meteorològiques més properes: Badalona i Vilassar de Mar. Vegeu ANNEX 2. DADES CLIMÀTIQUES DEL BAIX MARESME (ANY 2002)

68

- 71 -

una forma allargada resseguint el litoral. Tot al llarg d’aquest litoral es troba el Camí Ral, actual N-II, amb masos antics i edificis modernistes.

La ubicació a sobre d’un turó també determina la configuració característica dels carrers i les illes, especialment al nucli antic. Amb un desnivell remarcable, els carrerons amb orientació nord – sud (perpendiculars a la costa) són en pendent o esglaonats i els d’orientació est – oest són plans. Les illes longitudinals i paral·leles al litoral permeten una bona assolellada i vistes sobre el mar. Els carrers que presenten la configuració més característica són els que envolten l’església de Sant Pere: Les Seixanta Escales de l’antic camí d’Alella, el carrer del rector Pineda, les Escales dels Xiprers, el carrer Nostra Senyora del Carme, l’Avinguda Gaudí, el carrer Joan Curell i el carrer de Sant Francesc d’Assís.

Al voltant del casc antic s’han anat edificant els barris moderns, que en molts casos han respectat la configuració tradicional d’illes allargades mirant el mar amb vivendes unifamiliars o blocs de pisos baixos. Els blocs de pisos alts són majoritàriament a la part més elevada de la població, mentre que a la perifèria es troben les urbanitzacions de xalets unifamiliars i els dos grans parcs de Bell Resguard i Caramar.

L’urbanisme al Masnou encara presenta grans temes pendents com l’enorme barrera que suposen la N-II i el ferrocarril entre la població i el seu litoral, que és la principal àrea de lleure amb platges, port i passeig marítim; la dificultat del trànsit rodat per alguns dels carrers a causa de la seva configuració tradicional; la dificultat de mobilitat pels vianants als carrers amb voreres massa estretes i en mal estat o l’escassetat d’espais verds, places i jardins públics dins de la trama urbana.

2.1.3. ELS USOS DEL SÒL Pel que fa als usos del sòl al Masnou, cal remarcar que aquesta és una de les poblacions del Baix Maresme amb major percentatge de sòl ocupat69: un 78%.

Els usos més estesos són l’urbà i el suburbà, que ocupen el 60% del sòl, amb 69

Segons l’ Estudi urbanístic i mediambiental del Baix Maresme (UPC). Vegeu ANNEX 3. USOS DEL SÒL I ORTOFOTO DEL MASNOU - 72 -

un nucli compacte residencial a la part antiga de la població envoltat per àrees i urbanitzacions residencials de baixa densitat. Una petita part del territori resta destinada a les activitats agrícoles i els hivernacles, les platges, els parcs urbans i les zones esportives. En aquest punt, cal recordar que, des dels anys seixanta, tot el Maresme ha experimentat un doble fenomen de creixement de la construcció residencial i de transformació de la segona residència en habitatge principal. En els darrers anys, però, aquest procés ja sembla complert al Masnou i l’increment de la població és significativament menor.

Els actuals usos turístics del sòl70 es concentren bàsicament a les zones de lleure i restauració que constitueixen les platges del Masnou i d’Ocata, el Port Esportiu, els establiments al llarg de la N-II i el Passeig Marítim i també als indrets on s’hi troba allotjament (és a dir el Càmping Masnou, l’alberg de joventut Josep M. Batista i Roca i l’Hotel Torino) i equipaments culturals puntuals com la Casa de la Cultura o el Museu Municipal de Nàutica. Altres àrees menys visitades com per exemple el casc antic, la zona comercial al voltant de l’Edifici Centre o el Parc del Llac a Bell Resguard disposen d’usos potencialment turístics tot i que requeririen millores urbanístiques i ser promocionades.

2.1.4. DEMOGRAFIA I ECONOMIA La població del Masnou71 és de 21.196 habitants, amb un territori de 3,44 km2, això suposa un densitat de 6.161,6 hab./km2, una xifra molt elevada en comparació amb la densitat de població mitjana comarcal (969,1 hab./km2). La proximitat a Barcelona és l’actual motor del creixement demogràfic de tota la comarca. Abans dels anys seixanta, el Maresme funcionava de manera relativament autònoma a partir d’una base agrícola, industrial i turística. A partir d’aquesta dècada, la millora de la xarxa ferroviària i l’obertura de l’autopista A19 van impulsar una progressiva ocupació de sud a nord i un flux creixent de mobilitat laboral cap a Barcelona, incorporant ràpidament el Maresme a la dinàmica metropolitana. D’aquesta manera s’ha produït un doble fenomen de 70 71

Vegeu ANNEX 7. USOS TURÍSTICS DE SÒL AL MASNOU Segons Idescat, any 2004 - 73 -

boom constructiu i de transformació de les segones residències en habitatges principals. Aquest procés es va iniciar al Maresme Sud i ha estat molt intens, de manera que, als municipis més propers a Barcelona, la segona residència pràcticament ha desaparegut i el creixement de la població s’ha frenat: Les dades d’Idescat 72 sobre l’evolució de la població al Masnou mostren que al període 1986-1991 la població va créixer un 3,9%, al període 1991-1996 un 1,99% i entre 1996-2001 només un 0,26%.

L’economia tradicional de les poblacions del Baix Maresme es fonamentava en la pesca, l’agricultura i la indústria tèxtil. Actualment, però, les activitats econòmiques més significatives73 al Masnou són els serveis, que ocupen un 61% de la població activa, i la indústria, amb el 32% de la població activa. Molt per sota es troben la construcció i l’agricultura, amb els respectius 6% i 1% de la població activa. Les principals empreses que desenvolupen la seva activitat al Masnou són les següents:

INDÚSTRIA

EMPRESA Dogi internacional Fabrics S.A. Alcón Cusí S.A.

SECTOR

ACTIVITAT

TREBALLADORS

PROPIETAT

Tèxtil

Teixits elàstics

573

Local

Farmàcia

Local

Paper i vidre

Ind. farmacèutica Ampolles per perfum

525

Ramon Clemente S.A.

160

Local

Licovel Melody

28

Local

23

Forana

22

Local

21

Local

Destilerias Campeny S.A. Sistemas e instrumentación S.L.

Metall

Supercal S.L.

Tèxtil

M.L. Lovaina Int. S.A. Super Caprabo Eina d’Escola S.L.

Metall Administració local Comerç Ensenyament

Promociones Portuarias

serveis

Ajuntament SERVEIS

alimentació

Constuc.

Metàl.liques Fils elàstics recoberts Màq. De neteja Serv. Públic

210

Local

Supermercat Serv. Educatiu Gestió del Port Esportiu

70 50

Forana Forana

22

Local

Font: Estudi de diagnosi i desenvolupament estratègics del Maresme

Pel que fa al sector serveis, els establiments es distribueixen de la següent manera: serveis personals 30%, hostaleria 19%, transport i comunicació 16%, comerç a l’engròs 12%, serveis a les empreses 10%, immobiliàries i altres 11% i mediació financera 3%.

L’índex de Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD) del Masnou supera la mitjana catalana en un 9%. La taxa d’ocupació és d’un 67% i la taxa d’atur d’un 6%. De la població resident, el 69% treballa fora, la majoria a Barcelona i àrea 72 73

Vegeu ANNEX 11. EL MASNOU: CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Segons Idescat. Vegeu ANNEX 12. EL MASNOU: DADES ECONÒMIQUES - 74 -

metropolitana, i només un 31% treballa al Masnou. Un índex elevat de la població activa del Masnou, el 45%, prové d’altres municipis. Aquestes xifres posen en evidència que la mobilitat74, tant per raons de treball com per estudis, és força elevada.

2.1.5. INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT Com es pot deduir per l’índex elevat de mobilitat i per la seva ubicació, el Masnou disposa de diverses infraestructures de comunicació i transport75 que connecten la població amb Barcelona, la resta del Maresme i el Vallès Oriental.

- L’autopista AP-19 Barcelona-Mataró-Palafolls, també anomenada Autopista del Maresme C-32, que passa pel nord de la població i dóna accés al Masnou per la sortida 4, a Monsolís (Montgat) i per la sortida 5, a Alella.

- La carretera N-II Madrid-França, que recorre tot el litoral per l’antic camí ral amb accessos a la població als carrers de Amadeu I, Capitans Comellas, Mare de Deu de Núria, President John Kennedy i Torrent del Gaio.

- La carretera local BP-5002, que arrenca de la N-II al carrer d’Amadeu I, travessa Alella i entra al Vallés oriental fins que arriba a Granollers.

- La carretera local BV-5026, que també arrenca a la N-II al barri d’Ocata, i arriba fins a Teià.

El transport privat és el gran protagonista dels desplaçaments al Baix Maresme

76

. L’any 1999, el transport privat suposava el 47% dels

desplaçaments enfront del 8,4% del transport públic i del 44% de desplaçaments a peu. De totes les línies de transport, es va estimar que les més freqüentades eren les carreteres amb uns 68.000 usuaris diaris (45.000 d’ells per la N-II), seguides per l’autopista amb 45.000 usuaris, el ferrocarril amb 26.000 i, finalment, els autobusos amb 5.000 usuaris.

Així doncs, dels mitjans de transport públic interurbà, el més popular i efectiu és la línia C1 Aeroport/l’Hospitalet-Mataró/Maçanet de la xarxa de

74

Segons Idescat, any 2001. Vegeu ANNEX 15. LA MOBILITAT AL BAIX MARESME Vegeu ANNEX 16. VIES DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT 76 Segons l’ Auditoria Ambiental del Baix Maresme. Vegeu ANNEX 15. LA MOBILITAT AL BAIX MARESME 75

- 75 -

rodalies de RENFE77, amb horaris feiners que oscil·len entre les cinc del matí i les dotze de la nit i freqüències de 6 minuts a les hores-punta, de 9 a 12 minuts gran part de la jornada i de 18 a 45 minuts a la matinada i al vespre. Els dissabtes i festius les freqüències s’allarguen a una mitjana de 15 minuts entre cada tren. Tots els trens s’aturen sempre a les dues estacions locals: El Masnou i Ocata.

L’estació del Masnou és un petit edifici cobert ubicat al Carrer de Mossèn J. Verdaguer, davant del Port Esportiu. Disposa d’uns serveis mínims com: guixetes, màquines expenedores de bitllets i de begudes, un bar i lavabos. Des de l’estació hi ha accessos subterranis per vianants a la població i al Port esportiu.

A Ocata, davant de l’Ajuntament, hi ha un baixador amb dues guixetes i una andana parcialment coberta. A prop d’aquest baixador i de l’estació del Masnou s’hi troben parades dels diversos serveis d’autobús urbà i interurbà.

Quant als serveis d’autobús interurbà, les línies que passen pel Masnou són les següents: -

Dues línies de la companyia Casas: la línia C-10 Barcelona – Mataró, amb

freqüències de trenta minuts i horari de 5’30 a 21’00 els laborables. Els festius la freqüència és d’una hora i l’horari de 8’00 a 21’00. L’altra línia fa Teià – El Masnou, amb un horari de 7’00 a 22’30 i freqüències mitjanes d’una hora.

-

Dues línies de Sagalés: Una que fa el recorregut Barcelona – Alella –

Vallromanes, que només s’atura al Masnou un cop al dia. L’altra línia fa un servei municipal de llançadora entre Alella i El Port del Masnou que funciona des de les 7’00 fins a les 22’00 i surt cada mitja hora.

-

Una línia de Sagalés - Barcelona Bus que fa l’itinerari El Masnou – Alella –

Vallromanes – Granollers cada dijous i els dies de mercat a Granollers. Només surt del Masnou un bus a les 6’40 del matí i hi torna a les 11’35.

-

Dues línies d’autobusos nocturns de TMB, el N-80 i N-81, que fan

Barcelona – Mataró recorrent tot el litoral. El N-80 només fa parada a l’estació del Masnou i el seu horari de funcionament és de 23’50 a 5’18. El N-81 s’atura

77

Vegeu ANNEX 17. RENFE RODALIES - 76 -

a l’estació del Masnou i també al baixador d’Ocata i l’horari és de 00’27 a 4’59.

Les dues línies tenen freqüències d’una hora i triguen entre trenta i quaranta minuts a arribar a Plaça Catalunya.

Tant per l’amplitud dels horaris com per la freqüència i la durada del trajecte, el transport públic interurbà preferit és el tren, tot i que a les hores punta és atapeït. Els serveis d’autobús més utilitzats són els de la companyia Casas (Barcelona – Mataró i Teià – El Masnou) i la llançadora Sagalés d’Alella al Port del Masnou. En general, els usuaris es queixen de la poca freqüència dels autobusos, especialment dissabtes i festius, i de l’obsolescència d’alguns dels vehicles. El servei nocturn de TMB és poc utilitzat perquè els usuaris nocturns normalment fan servir el vehicle privat.

Els serveis de transport públic urbà son l’autobús i el taxi. El servei d’autobús està concessionat a la companyia Aragó i es tracta d’una única línia amb vint-i-dues parades. La freqüència de pas és de trenta minuts i els horaris són: els dies laborables de 7’30 a 21’00 i dissabtes de 10’00 a 13,30 i de 16,30 a 21’00. Dissabtes i dies de mercat (dimarts) es suspenen algunes parades i diumenges no hi ha servei. Pel que fa al servei de taxi, el Masnou compta amb setze llicències i quatre parades. Les parades estan repartides per la localitat i es troben als carrers Sant Felip, Joan Maragall, Berguedà i al Port esportiu. La proximitat de les parades d’autobús i taxi a les estacions de RENFE afavoreix la intermodalitat, però el fet és que només un 4% dels desplaçaments interns del Masnou es fan en transport públic78. Això posa en evidència les mancances del transport públic urbà en diversos aspectes: parades insuficients, horaris reduïts o inexistents en el cas de dissabtes i festius, poca freqüència i baixa qualitat en vehicles i infraestructures de suport.

A fi d’alleujar aquestes mancances i les freqüents crítiques dels usuaris de transport públic, una iniciativa recent dels ajuntaments de Teià, Alella i el Masnou ha posat en funcionament un nou servei d’autobús que connecta diversos sectors de les tres poblacions. Es tracta de la línia C-12, amb autobusos de Sagalés i Sarbús-Casas, que circulen els feiners de 6:12 a 22:15 i els dissabtes de 8:15 a 20:15, amb freqüències de mitja hora a una hora. La línia pretén integrar el servei dels tres municipis amb una oferta adaptada a les 78

Segons el Pla de Mobilitat Urbana del Masnou.

- 77 -

necessitats locals, connectant de manera ràpida i eficaç els veïnats i el ferrocarril.

Aquests i d’altres aspectes relacionats amb la mobilitat s’inclouen al Pla de Mobilitat Urbana del Masnou, actualment en fase d’estudi i esmena per part dels grups polítics i les associacions locals. També en relació amb la mobilitat, mereix una menció especial la iniciativa Vols compartir cotxe? de les regidories d’Obres, Projectes i Mobilitat i de Noves Tecnologies de l’Ajuntament del Masnou, un servei on-line per posar en contacte els ciutadans que desitgen compartir el vehicle pels trasllats a la feina o al lloc d’estudi.

SÍNTESI: TERRITORI I ACCESSIBILITAT Terme municipal del Baix Maresme amb una superfície de 3,44 Km2 envoltat pels termes de Montgat, Alella, Teià i Premià de Mar. Territori format per una estreta franja costanera en pendent des de la Serralada Litoral fins la Mediterrània, amb un parell de rieres i dues platges llargues i sorrenques. Clima plàcid amb una temperatura mitjana anual de 17º C. Trama urbana determinada pel relleu i per la història, amb forma allargada que ressegueix el litoral. Les illes són longitudinals, amb orientació nord-sud i façanes amb bona insolació que miren el mar.

Grans temes urbanístics pendents: la barrera arquitectònica que suposen la N-II i la línia de ferrocarril i les dificultats de mobilitat urbana tant pels vianants com pel trànsit rodat.

El principal ús del sòl és l’urbà (60%), seguit de les platges, parcs urbans i zones esportives, hivernacles i altres activitats agrícoles i zones industrials.

Els usos turístics del sòl es donen bàsicament al litoral: platges, port i establiments de restauració. Altres són els establiments d’allotjament i els equipaments culturals.

Població: 21.196 habitants Fort creixement de la població a partir dels anys 60 per la millora de les infraestructures viàries, el boom constructiu i la transformació de les segones residències en domicilis principals.

La principal activitat econòmica són els serveis, amb el 61% de la població activa, seguits per la indústria (32%), la construcció (6%) i l’agricultura (1%).

Gran protagonisme del transport privat enfront del públic, especialment per carretera, amb uns 68.000 usuaris/dia.

Dels mitjans de transport públic interurbà, el més popular i efectiu és la línia C-1 de RENFE Rodalies.

El transport públic urbà, que actualment compta amb dues línies d’autobús, sempre ha estat molt criticat per les mancances dels horaris, els vehicles i les parades.

Les iniciatives recents més significatives del govern municipal pel que fa a la mobilitat són: El Pla de Mobilitat Urbana del Masnou, en fase d’estudi i esmena, la campanya Vols compartir cotxe? i la implantació d’una nova línia d’autobús urbà.

- 78 -

2.2. Recursos turístics del Masnou Els principals recursos turístics del Masnou són de caire natural, esportiucultural i lúdic. El gran recurs natural són les platges locals, els recursos esportius i culturals fonamentals són el port i els equipaments culturals com el Museu Municipal de Nàutica, la Casa de la Cultura o el Museu de Farmàcia.

També presenten un potencial important tot el nucli antic, per la particularitat de la morfologia urbana, i els edificis singulars con l’Església de Sant Pere, alguns dels masos antics i les construccions neoclàssiques i modernistes. Finalment, pel que fa al lleure cal remarcar la oferta dels locals del Port Esportiu i dos esdeveniments anuals: el Ple de Riure i la Festa Major de Sant Pere. A més petita escala, es celebren altres esdeveniments com el Fascurt (mostra de curtmetratges), trobades gastronòmiques diverses, la cursa de San Silvestre, els premis literaris Goleta i Bergantí, exposicions i concursos de pintura o fotografia a la Casa de la Cultura i al MMNM, aplecs de sardanes i festes sacres com els Tres Tombs o la Mare de Déu del Carme.

2.2.1. RECURSOS NATURALS Les platges 79 , junt amb el Port Esportiu, són el principal reclam turístic del Masnou. Per ser precisos, més que de turistes caldria parlar de visitants, donat que la majoria d’usuaris de les platges provenint d’altres poblacions no pernocten al Masnou, només s’hi acosten per passar-hi la jornada o unes hores.

Aquest comportament és degut en gran mesura a la bona accessibilitat que proporcionen el ferrocarril i la xarxa viària i la proximitat de grans nuclis de població com Badalona, Barcelona, Granollers i altres municipis del Maresme.

El Masnou disposa de dues platges: la del Masnou al sud i la d’Ocata al nord.

La platja del Masnou té una longitud de 1240 m. i la d’Ocata 2240 m., ambdues són de sorra fina i disposen dels següents serveis: llocs de salvament i socorrisme, sis àrees de serveis, quatre àrees de jocs infantils, cinc camps de voleibol, trenta-cinc dutxes, deu rentapeus, nou fonts, 432 m. de passarel·les, cent cinquanta papereres a la platja i vuitanta vuit al Passeig marítim, setanta vuit bancs de pedra i cinc de fusta, serveis de lloguer d’hamaques, parasols, 79

Vegeu ANNEX 45. LES PLATGES DEL MASNOU - 79 -

patins i piragües i un circuit de footing amb aparells gimnàstics al sector de Voramar. Entre les dues platges es troba el Port Esportiu, amb la zona de varada, l’Escola de vela, el Club Nàutic i una oferta molt àmplia de restaurants, bars i discoteques.

El grau d’ocupació és superior a la platja d’Ocata, que és més ampla i més popular per la seva ubicació propera al nucli urbà, amb la certificació de bandera blava. La neteja de les platges es du a terme de manera mecànica cada dia des del 1 de juny fins del 31 d’agost i, a més a més, cada quinze dies la Diputació du a terme una anàlisi de la sorra. D’altra banda, les anàlisis de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) normalment donen resultats satisfactoris.

El principal problema que pateix el litoral és la limitació (en el doble sentit del terme, d’una banda “posar un límit o barrera” i, d’altra banda, “impedir el creixement”) que suposen la N-II i la xarxa ferroviària. En una població que mira el mar i amb una tradició marinera tan arrelada, la presència d’aquestes barreres suposa tot un trencament de la configuració que li és pròpia, un trencament de la seva essència. Un altre conflicte al qual s’enfronten tècnics i planificadors és la duresa de la Llei de Costes (LEY 22/1988, DE 28 DE JULIO, DE COSTAS), que determina la titularitat estatal del litoral però amb un manteniment a càrrec de l’administració local. La resta de problemes que afecten el litoral són els generats per la meteorologia i la intervenció humana: a la tardor, les pluges torrencials inunden les rieres, que arrosseguen detritus cap a les platges i a l’hivern, els temporals s’emporten la sorra cap al fons marí80.

2.2.2. RECURSOS LÚDICO-ESPORTIUS El Port del Masnou constitueix un recurs turístic amb una doble oferta: esportiva i lúdica. L’oferta lúdica la formen els diferents locals (restaurants, bars i discoteques) que es troben a la part inferior del Passeig Marítim i la oferta esportiva ve donada per les instal·lacions nàutiques. El port81 està constituït per dues dàrsenes, una esportiva l’altra pesquera, amb un nombre total de 1071 amarratges que admeten naus de set a vint metres d’eslora i cinc a tres metres 80

Vegeu ANNEX 45. LES PLATGES DEL MASNOU, article : El govern i els ports esportius finançaran conjuntament la conservació de les platges 81 Vegeu ANNEX 46. EL PORT DEL MASNOU - 80 -

de calat. La dàrsena esportiva es troba concessionada a l’empresa Promociones Portuarias, mentre que la dàrsena pesquera és gestionada per l’ens públic Ports de la Generalitat.

El port disposa dels següents serveis: varador, moll d’espera, capitania, expenedors de carburant, grua, grua pòrtic, taller mecànic, marina seca, aigua potable, electricitat, venda d’efectes nàutics, recollida d’olis i d’escombraries, servei de vigilància i contra incendis, farmàcia, farmaciola, lavabos, informació meteorològica, fax, telèfon, radio, correus i aparcament. Al mateix port també s’hi troben l’Escola de vela i el Club Nàutic del Masnou, dels quals es tractarà més endavant.

2.2.3. RECURSOS CUTURALS Dins dels recursos culturals del Masnou es poden incloure alguns equipaments públics com el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, la Casa de la Cultura i la Mina Museu, a més del Museu Cusí de Farmàcia, tot el nucli antic i els seus edificis singulars.

Són pocs els recursos culturals gestionats des de l’àmbit públic, la Regidoria de Cultura té la titularitat i gestiona el MMNM i la Casa de Cultura 82 . La Mina Museu pertany a un grup de veïns però també la gestiona l’Ajuntament. Tots es poden visitar i s’hi fan activitats però només el MMNM i la Casa de Cultura tenen horaris de visita regulars.

Des del punt de vista turístic cal remarcar que moltes de les activitats, visites a patrimoni i rutes que s’organitzen al Masnou no són regulars, és a dir, que s’han de concertar i requereixen la creació de grups amb un mínim de persones.

Per aquesta raó són sovint destinades a escolars i grups o individus especialment interessats. A més a més es tracta de públic local i per això les temàtiques es centren en la cultura local: la mar, la navegació, el comerç, la gastronomia, els romans, l’arquitectura local, etc.

Les entitats implicades en la gestió del patrimoni cultural són tres: 82

La Regidoria de Cultura (dins l’àmbit de Serveis a les persones) Vegeu ANNEX 47. EQUIPAMENTS CULTURALS: MMNM I CASA DE CULTURA - 81 -

-

El Patronat Municipal del Masnou (que gestiona el MMNM, l’Arxiu Municipal i la Casa de la Cultura)

-

TEA (Tallers i Activitats Educatives): empresa privada amb tasques de vigilància, revisió de sales, manteniment tècnic i de suport (confecció de bases de dades, memòries, inventaris informatitzats d’obres artístiques, etc.) per la Casa de Cultura i el MMNM.

El Museu Municipal de Nàutica del Masnou es troba a l’Edifici Centre, al Carrer d’Itàlia, que és la zona més comercial de la vila. L’horari és de dimarts a divendres de 17 a 20 h, dissabtes de 11 a 14 h i 17 a 20 h i diumenges de 11 a 14 h. Les tarifes són: normal de 2€, reduïda de 1€ i gratuïta quan es fan exposicions temporals. Nascut com a iniciativa popular amb l’objectiu de conservar el patrimoni històric del Masnou, va anar incorporant peces relacionades amb l’arqueologia i posteriorment la nàutica i l’any 2001 es va instal·lar al seu emplaçament actual, a la segona planta de l’Edifici Centre. El museu està constituït per dues sales d’exposicions, un arxiu documental i l’Escola Municipal de Maquetisme. De les sales d’exposicions, la principal és permanent, presentant diverses temàtiques: -

La mar blava

-

L’antiguitat (poblament prehistòric, ibèric, grec i romà)

-

El naixement d’un poble

-

Les embarcacions del Masnou

-

La navegació (l’aventura nàutica, drassanes i escoles de nàutica)

-

El comerç (el ferrocarril, la industrialització i el modernisme)

-

L’herència marinera (amb aparells de navegació, cartes nàutiques, pinacoteca i biblioteca de tema mariner)

La sala d’exposicions temporals acull exposicions d’una durada aproximada d’un mes amb temàtiques centrades en la cultura local (e.g. Navegants i Comerciants, La vida als castells, La cultura de l’aigua, Concurs de Fotografia.

Retrats del Masnou, Segells marítims d’arreu del món, Expressionisme del Masnou, etc.). El públic és normalment local, amb xifres d’entre cent i quatrecents visitants al mes - 82 -

El museu ofereix diversos serveis: botiga amb reproduccions de peces arqueològiques locals; tallers escolars sobre la prehistòria, els romans, la nàutica, el maquetisme, la meteorologia, etc.; conferències sobre la cuina tradicional, contes i llegendes marineres, les mines d’aigua, etc. i ,finalment, visites guiades per a grups al museu i a la vila.

La Casa de Cultura fou cedida el 1975 pels seu propietaris a l’Ajuntament del Masnou a condició que s’utilitzés per activitats culturals. Segons les memòries anuals de la Casa de Cultura, la seva funció principal és “donar a conèixer el nostre patrimoni municipal, humà i artístic, així com mostres d’altra temàtica interessant i actual, que arribin a l’espectador.” Les memòries reflecteixen la voluntat que aquest edifici serveixi per que els artistes i creadors locals disposin d’un espai per exposar la seva obra.

Situada al carrer Prat de la Riba 16, l’horari de visites és de dimarts a dissabte de 18 a 21 h i festius de 12 a 14 i de 18 a 21 h. La casa és per ella mateixa una manifestació d’art, dissenyada per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó a principis del segle vint, presenta un estil modernista eclèctic amb elements àrabs com arcs polilobulats i de ferradura, i també detalls medievalitzants com les obertures quadrifòlies de les golfes. A l’interior, la casa disposa de dues sales d’exposicions: la Pinacoteca municipal amb més de 400 peces museogràfiques i la sala per les exposicions temporals (durada d’uns quinze dies). A les exposicions temporals es mostren obres de pintura, dibuix, fotos, gravats, vídeo, joguines, ceràmica, labors, vídeo, maquetes, etc. amb una temàtica fonamentalment local: -

El Masnou: Retrats de la nostra gent, Inicis del municipi del Masnou (175 anys), Els masnovins del futur, Creació de la mascota del Masnou, Racons bells, Retrats. Les festes de la nostra vila, Concurs de cartells de la festa major, Pintors del Masnou, Concurs de joves creadors, Aniversari del ferrocarril, Concurs de fotografies del Masnou: els retrats del Masnou, el patrimoni desconegut, El Masnou del segle XXI: urbanisme, etc.

-

Marítima: Maquetes de l’Escola de Maquetisme

-

Homenatges a artistes

-

Jornades interculturals (Àfrica, Cuba, Argentina)

- 83 -

-

Medi ambient: Els arbres, energies vives

-

Catalunya: Cent indrets de Catalunya que cal conèixer

-

Nadal: Exposició de pessebres

La Mina Museu és una galeria subterrània excavada per l’home, amb entrada a la Plaça d’Ocata, on es pot veure com es subministrava aigua a les cases fins mitjans del segle XX. Constitueix un equipament singular adaptat per visites amb una temàtica força actual: l’aprofitament de l’aigua.

La titularitat de la mina correspon als veïns de les cases subministrades d’aigua i la seva gestió és compartida amb l’Ajuntament. Els inicis d’aquestes mines es remunten als segles XV i XVI, quan els senyors del masos i els pescadors van començar a construir-les per captar l’aigua que es filtrava pel subsòl. A mesura que el poble creixia, els nous propietaris compraven el dret i construïen noves mines, de manera que la xarxa de galeries que recorren el subsòl anà creixent.

En l’actualitat hi ha unes vint-i-vuit galeries amb un recorregut de 27 km.

Malgrat que es tracta d’un recurs força singular, el perill d’enderrocaments ha fet que es mantingui tancada. Actualment, les visites són puntuals i a grups reduïts.

El Museu Cusí de Farmàcia 83 és un altre atractiu singular però força desconegut. Forma part dels laboratoris Alcon Cusí (carrer Camil Fabra, 58) i actualment pertany a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Es tracta d’una farmàcia completa de la segona meitat del segle XVIII, que prové de l’abadia benedictina de Santa Maria la Real de Nájera, a La Rioja. Està configurada per una sala rectangular amb un extrem semicircular dividit en arcs de mig punt amb prestatgeries plenes de pots d’apotecari i flascons de vidre que tenen l’escut de l’abadia. A la part inferior hi ha rengleres de calaixos per herbes remeieres i petits armaris decorats amb pintures d’animals i garlandes florals. La decoració, amb columnes adossades, petxines, ornamentació vegetal i elements daurats, és clarament barroca.

A més a més, el museu aplega una important col·lecció d’objectes del món de la farmàcia i la medicina: més de quatre-cents pots d’apotecari, retortes, alambins, gerres i vasos de vidre, morters de diversos materials i èpoques, 83

Vegeu ANNEX 48. EL MUSEU CUSÍ DE FARMÀCIA - 84 -

instrumental mèdic, col·leccions de gravats, pintura i filatèlia relacionats amb la medicina. Finalment, la biblioteca conté uns sis mil llibres de medicina i farmàcia amb importants receptaris, farmacopees, llibres d’anatomia i d’oftalmologia.

Les visites són de dilluns a divendres i cal concertar-les prèviament per telèfon.

Al marge dels equipaments esmentats (el MMNM, La Casa de Cultura, la Mina Museu i el Museu Cusí de Farmàcia), la vila del Masnou disposa d’una riquesa patrimonial força desconeguda. El fet és que no ha hagut tradició de fomentar el coneixement dels recursos culturals del poble i ara aquest foment es limitat i de caire local. Cal remarcar l’herència cultural, el llegat de capitans i mariners masnovins que es reflecteix de manera clara en el plantejament del MMNM i que va originar una certa dualitat social entre els anomenats marítims i els terrestres.

Els edificis i elements urbanístics més remarcables, excepte la Casa de la Cultura, són de titularitat privada i es poden visitar (només a l’exterior) mitjançant les Passejades pel Masnou que organitza el MMNM. Aquestes passejades són per a grups de més de vint persones que poden triar entre sis itineraris temàtics84: L’esplendor arquitectònic, Gent de mar i de terra, El brogit de la indústria, El Masnou, espai de dones, El Masnou, terra d’indians i El Cementiri, un museu a l’aire lliure. El preu és de 4€ per persona i la durada de tres hores. Els principals atractius són: -

Les masies dels segles XVI al XVIII: Can Targa, Mas Antich, Can Teixidor, Can Malet i Can Fontanills (que allotja El Casino).

-

Els edificis d’arquitectura neoclàssica i modernista dissenyats entre la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX per arquitectes de renom com B. Bassegoda i Amigó, Garriga i Roca, Caietà Buhigas i Montravà: L’Ajuntament, el Casino, la Casa de la cultura, la Casa del Marquès (actual escola d’hostaleria), La Casa Millet o Can Patatetes, la Torre de Can Guarino, Can Genové, Ca l’Aymà, la Casa Benèfica i diverses cases de carrer.

84

Vegeu ANNEX 49. PASSEJADES PEL MASNOU - 85 -

-

L’església parroquial de Sant Pere: la parròquia original, que data de la fi del segle XVIII, fou cremada durant la Guerra Civil. L’edifici nou és una reconstrucció en què destaca un fresc de J. Brunet de 1955. L’estil és un classicisme eclèctic. Tot i que es tracta d’una imatge típica del Masnou i que la plaça-mirador que hi ha al davant té una bonica panoràmica sobre el litoral, no és un edifici gaire visitat i l’ús sembla limitar-se a la litúrgia.

-

Trets urbanístics i arquitectònics singulars: el traçat urbà del casc antic té un fort desnivell, i un disseny acurat conformat per illes longitudinals, paral·leles al mar expressament llargues per una millor vista al mar i bona assolellada. La xarxa de vianants la conformen carrers perpendiculars al mar amb graons i pendents amb baranes laterals, deixant la circulació motoritzada pels carrers paral·lels al mar. Diversos carrers catalogats amb aquestes característiques finalitzen al voltant de l’església: el carrer del Rector Pineda, les Escales dels Xiprers, l’avinguda Gaudí, les escales del carrer de Nostra Senyora del Carme, el carrer Joan Curell i el carrer Sant Francesc d’Assís, restant l’indret més emblemàtic les Seixanta Escales de l’antic camí d’Alella.

Fins i tot el disseny de les vivendes típiques es troba condicionat per la configuració esglaonada dels carrers. Les cases, de dues plantes, disposen d’una façana mirant el mar on es troba l’entrada principal, un pati o eixida amb safareig i escales que porten al terrat i, a la part posterior de la casa, una porta secundària que dóna al carrer superior.

-

El patrimoni industrial: A mitjans del segle XIX, empresaris locals com els Maristany, Estapé o Sensat van crear petites i mitjanes empreses tèxtils (bàsicament lones i veles pels vaixells) de tipus familiar que van anar evolucionant fins convertir-se en societats. Els edificis més importants de caire industrial que han romàs són Can Xala, la Cisa (fàbrica d’aiguardents i licors), la Fàbrica de fils “El Pino” dels anys 20, i Ca n’Humet, antiga fàbrica de llanes als anys 30.

-

El Cementiri: Del segle XIX, és una bona mostra de l’historicisme de l’època. Projectat per Miquel garriga i Roca i ampliat per B. Bassegoda i Amigó, és de planta quadrangular i té una gran harmonia arquitectònica.

Conté panteons i monuments funeraris d’en Bassegoda, Gustav i Torres i M. - 86 -

Augé i Robert. Cal remarcar l’església de B. Bassegoda, d’estil eclecticista neoromànic i l’escultura El Desconsol de Josep Llimona.

-

Cal Ros de les cabres: a l’interior d’aquesta casa del segle XIX s’han trobat les restes arqueològiques més importants del Masnou. Es tracta de restes romanes, especialment un mosaic de gran bellesa que es va traslladar al Museu Arqueològic de Barcelona.

Tot i que el Masnou és conegut arreu per les platges i el port esportiu, cal subratllar la rellevància del seu patrimoni cultural, un patrimoni desconegut i poc potenciat per diverses causes. En principi, el patrimoni cultural és poc valorat i no es duen a terme recerques que facilitin el coneixement i una valoració positiva. Aquesta situació és propiciada pel fet que la titularitat d’aquest patrimoni és privada i, en la majoria dels casos, els propietaris no tenen prou mitjans o voluntat per mantenir-lo. L’administració tampoc presenta cap iniciativa en aquest sentit i no hi ha cooperació entre les dues parts. A més a més, els tècnics plantegen mancances en pressupost, personal i agilitat administrativa i manifesten una certa exclusivitat de la cultura per un públic molt concret de nivell socioeconòmic mig-alt, especialment interessat en la temàtica marítima. Finalment, convé recordar que les deficiències urbanístiques fan que el Masnou sigui, ara per ara, poc atractiu pels vianants. De les persones que cada estiu visiten les platges locals, són poques les que s’endinsen a la població per fer-hi una passejada. Les causes són diverses: -

La barrera arquitectònica que suposen la N-II i les vies del tren amb la

contaminació ambiental i acústica d’un del eixos comercials més importants del municipi.

-

Als carrers, les voreres són molt estretes i manquen espais per vianants,

eixos comercials ben definits i aparcament. De fet, el Pla de Mobilitat treballa en aquesta direcció.

-

La deixadesa de carrers i recursos singulars, l’escàs aprofitament d’indrets

amb encant (com, per exemple, el carrer St. Francesc d’Assís, amb una antiga fonda i edificis amb cúpula).

-

La mala senyalització dels recursos culturals existents i, consegüentment,

desorientació per part del visitant.

- 87 -

-

La concentració al Port Esportiu del gruix de l’activitat lúdica i gastronòmica,

on s’ha invertit de manera especial. És l’espai de referència per masnovins i visitants, evitant la problemàtica dels locals d’oci nocturn al nucli urbà.

D’aquesta manera s’ha creat un espai artificial on s’adreça el visitant, allunyantse de la població. La qüestió és: Convé separar el visitant del nucli urbà? Quins avantatges i desavantatges comporta això?

2.2.4. ELS ESDEVENIMENTS Per

concloure

el

capítol

dels

recursos

turístics

resta

parlar

dels

esdeveniments85 que es celebren al Masnou. D’entre ells, els més populars i amb un major potencial per atreure visitants són la Festa Major de Sant Pere i el Ple de Riure.

La Festa Major té lloc anualment als volts de la diada de Sant Pere, el 29 de juny. Els dos actes més multitudinaris són el castell de focs d‘artifici a la platja i el correfoc, però també són usuals balls i concerts al carrer, trofeus esportius, artístics i culinaris, exposicions, fires artesanals, cantades d’havaneres, obres de teatre, trobades de gegants i cercaviles.

El Ple de Riure, Festival Internacional de Teatre Còmic del Masnou86 es celebra cada any des de 1997. Es tracta d’un esdeveniment amb interès creixent que enguany (2005) ha assolit una xifra d’onze mil visitants. La seva durada ha anat oscil·lant entre tres i cinc dies al llarg dels quals es fan actuacions de circ, teatre i música tant als carrers del Masnou com a la carpa que es basteix a la platja d’Ocata. Els números que es fan al carrer són gratuïts i els de la carpa costen entre 12 i 21€. També s’ofereix un abonament de 42€ que permet l’accés a totes les actuacions. Els organitzadors són la fundació privada Promocions Culturals del Masnou, l’Ajuntament i Chapertons Comic Teatre, amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de diverses empreses locals i comarcals. En els nou anys que porta celebrant-se, s’han pogut veure actuacions de Pepe Rubianes,

85 86

Vegeu ANNEX 50. ESDEVENIMENTS Per a més informació, consulteu http//www.plederiure.com - 88 -

Faemino y Cansado, Alex Casanovas, Toni Albà, Gila, Comediants, la Vella Dixieland, Pablo Carbonell, Pep Bou i Tricicle, entre d’altres.

Tot i que no tan institucionalitzats com la Festa Major i el Ple de Riure, també s’estan fent esforços per tal de promoure la gastronomia local, especialment la denominació d’origen dels vins i caves d’Alella. Enguany s’han celebrat per primer cop les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi DO Alella de l’11 al 27 de novembre. És remarcable el fet que es tracta d’un esdeveniment intermunicipal en què trenta dos restaurants d’Alella, el Masnou, Teià i Montgat han presentat menús basats en el raïm, el vi i llurs derivats. Tant l’actuació conjunta d’aquests municipis com el gran potencial que tenen les activitats gastronòmiques, poden fer tot un èxit d’aquest esdeveniment si se’n fa una bona promoció.

Finalment, altres esdeveniments dignes de menció per la seva capacitat d’atreure públic local i forà són el Fascurt, la cursa de San Silvestre i els Premis Goleta i Bergantí.

El Fascurt87 és una mostra de curtmetratges amb durada d’una setmana que té lloc a diferents espais com Ca n’Humet, el cinema La Calàndria o els carrers del Masnou. Incorpora activitats com la visualització de creacions audiovisuals, monogràfics, presentacions i concerts. Encara es tracta d’una mostra prou jove, la primera edició es va fer l’any 2003.

La Cursa de Sant Silvestre del Masnou, per contra és una tradició força arrelada i un clar referent al calendari nadalenc de l’atletisme català. El 2005 s’ha celebrat la XXVIª edició i s’ha batut el rècord de participació amb cinc cents deu participants a la Cursa Popular i cent vint-i-vuit a la Cursa Petita.

L’Ajuntament s’encarrega de l’organització i Staff Sports de la gestió, amb el suport de la Diputació de Barcelona i de Promociones Portuarias S.A..

Els premis literaris Goleta i Bergantí, enguany en la XXVIª edició i dins del marc de la Primera Setmana de la Poesia, també han esdevingut una trobada tradicional per celebrar la diada de Sant Jordi. Al marge de les activitats característiques d’aquesta data, a ca n’Humet es du a terme el lliurament dels premis Goleta i Bergantí a poemes i narracions en llengua catalana.

87

Per a més informació, consulteu http//www.fascurt.com - 89 -

En aquest capítol s’han exposat els principals recursos naturals, culturals i lúdics de què disposa el Masnou i que tenen la capacitat actual o potencial de captar visitants, però també existeix un teixit empresarial molt important que contribueix a atreure visitants al Masnou. És d’això que tractarà al següent capítol, de les empreses turístiques i complementàries.

SÍNTESI: RECURSOS TURÍSTICS Els recursos turístics del Masnou són de tipus natural, esportiu, de lleure i cultural.

Principals recursos turístics actuals: les platges, el Port esportiu, els establiments de restauració i de lleure nocturn, alguns esdeveniments com el Ple de Riure i la Festa Major de Sant Pere i alguns equipaments culturals com la Casa de Cultura i el Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Tres tipologies ben definides de “turistes” freqüenten el Masnou: el visitant d’un dia que gaudeix de les platges, el client dels establiments de restauració i lleure nocturn que es troben al Port i a la façana litoral i l’aficionat a la nàutica forà que té l’embarcació al Port.

La població disposa de dues platges, la del Masnou i la d’Ocata. El visitant prefereix la d’Ocata, més ampla, amb bandera blava i propera al nucli urbà.

El Port esportiu, amb 1071 amarratges i una àmplia oferta de restauració i lleure, és un recurs notable i tot un referent al Maresme.

Tanmateix, convé preguntar-se: quins avantatges i desavantatges té concentrar gran part de l’oferta de restauració al Port, fora del nucli urbà?

Els principals atractius culturals són el Museu Municipal de Nàutica del Masnou i la Casa de Cultura, els únics equipaments culturals amb un horari regular.

Per la resta d’equipaments culturals cal concertar visites amb un mínim de persones. Per això són bàsicament destinades a grups escolars o a persones especialment interessades.

Altres recursos culturals que tenen potencial turístic són la Mina museu i el nucli antic, però ambdós requereixen ser prèviament condicionats.

Reticència de les persones que visiten les platges o el Port a l’estiu per endinsar-se a la població. Possibles raons: barreres arquitectòniques N-II i línia de ferrocarril, deixadesa del nucli antic, manca de senyalització turística, poc espai pels vianants i concentració al Port de l’oferta de restauració i lleure.

Els esdeveniments que actualment atreuen més visitants són el Ple de Riure i la Festa Major de Sant Pere. Importància creixent i gran potencial del Ple de Riure.

També tenen un fort potencial els esdeveniments gastronòmics com Les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi DO Alella, per una doble raó: l’atractiu de les activitats gastronòmiques i l’organització conjunta amb les poblacions veïnes.

- 90 -

2.3. L’empresa turística del Masnou L’article 33 de la Llei 13/2002 de 21 de juny de turisme de Catalunya defineix les empreses turístiques com aquelles que “es dediquen professionalment a la prestació de serveis turístics retribuïts d’allotjament, restauració o mediació, i les que ofereixen qualssevol altres serveis turístics.” afegint que “tenen la consideració d’establiment turístic els locals i les instal·lacions oberts al públic, amb caràcter temporal o permanent, emprats per les empreses turístiques per a la prestació de llurs serveis.”

L’article 34 de la mateixa llei classifica les empreses turístiques en quatre grans tipologies: -

Empreses turístiques d’allotjament

-

Empreses turístiques de restauració

-

Empreses turístiques de mediació

-

Empreses turístiques de serveis complementaris

Al Masnou es poden trobar exemples dels quatre grups: establiments de restauració, d’allotjament, de serveis complementaris i de mediació, en aquest ordre. Les empreses de restauració més turístiques són les que es troben al Port i tot al llarg del frontal marítim de la població ja que són les més freqüentades pels visitants. Les empreses d’allotjament són només tres: l’alberg de joventut Josep M. Batista i Roca, el Càmping Masnou i l’Hotel Torino.

Les empreses de serveis complementaris poden ser el Club Nàutic i el comerç local i, finalment, les empreses de mediació són les tres agències de viatges que hi ha a la població.

2.3.1. LA RESTAURACIÓ Pel que fa a la restauració, el Masnou és una població que presenta una àmplia oferta, però és al Port on es troba la major densitat d’aquest tipus d’establiments i a on s’acosten la majoria dels visitants. De fet, es podria dir

- 91 -

que es tracta d’una àrea tematitzada que va ser planificada des dels seus inicis com a zona de lleure amb bars, restaurants i discoteques88.

Els establiments del Port són bàsicament de dos tipus: o bé botigues i serveis relacionats amb la nàutica o bé locals de restauració i oci. La disposició recorda molt la del Port Olímpic de Barcelona, on els establiments es situen en renglera sota el Passeig Marítim, que els fa de sostre. L’oferta més notable és l’oci nocturn, amb més de trenta locals, seguida dels restaurants, amb uns vint establiments. Els quatre establiments restants són bars, frankfurts i gelateries.

Cal incidir en el fet que la gastronomia al Masnou és un element important a potenciar. Això es fa evident donant una ullada als llistats de comerços locals que es troben als anuaris comercials o pàgines d’internet on el nombre de restaurants i bars és prou significatiu. Com ja s’ha dit, els establiments més turístics es troben al port, però també hi ha tota una sèrie d’establiments ben populars pertot el Masnou, especialment al llarg de la façana litoral, és a dir al Passeig Marítim, als carrers Camil Fabra, Mossèn J. Verdaguer, Barcelona, Prat de la Riba, Sant Cristòfol i Plaça de la Llibertat.

2.3.2. L’ALLOTJAMENT L’oferta d’allotjament turístic del Masnou està formada per l’alberg de joventut Josep Maria Batista i Roca, el Càmping Masnou i l’Hotel Torino. Cal recordar que, a inicis del segle XX, aquesta era una població amb moltes segones residències que es van anar transformant en permanents. Avui, els estiuejants que freqüenten el Masnou són visitants d’una jornada que practiquen activitats de sol i platja, esports nàutics, gastronomia i lleure a les platges i al port. La seva procedència és fonamentalment l’àrea metropolitana nord de Barcelona i altres poblacions del Maresme i del Vallés Oriental.

El fet que la gran majoria dels visitants no pernocti al Masnou determina que l’oferta d’allotjament sigui tan reduïda en comparació a altres viles costaneres del Maresme. Els turistes que pernocten als tres establiments del Masnou ho fan bàsicament per la proximitat a Barcelona o a fi d’assistir a esdeveniments 88

Vegeu ANNEX 65. RESTAURACIÓ I LLEURE AL PORT ESPORTIU i per a més informació consulteu http://www.elmasnou.info/ie/index.htm i http://portmasnou.com/www/ - 92 -

puntuals com la Festa Major, el Ple de Riure, determinades fires a Barcelona o els premis del circuit de Montmeló.

L’alberg de joventut Josep Maria Batista i Roca89, en funcionament des del 1983, és l’allotjament més freqüentat del Masnou. Pertany a la Xarxa d’Albergs de Catalunya i es tracta d’una construcció noucentista de començaments del segle XX situada a l’Av. Srs. Cusí i Fortunet, 52. Disposa de vuitanta quatre places distribuïdes en habitacions de quatre, sis o deu llits, una sala d’estar amb TV i vídeo, sala de reunions, sala de jocs, aparcament i taller.

Els equipaments i serveis són els següents: menjador, màquines expenedores de begudes calentes, fredes i sòlids, lloguer de llençols i tovalloles, consigna, calefacció, telèfon públic i fax, internet, reserves per visites a Barcelona, rutes d’excursions, jocs de taula i ping-pong.

L’alberg funciona en gran mesura com a casa de colònies per a grups d’escolars, esplais, trobades, corals, associacions, etc. i també per grups més reduïts d’entre deu i vint persones. Les colònies d’estiu, que tenen una durada de quinze a vint dies, fan que l’ocupació entre l’1 de juliol i el 15 de setembre sigui del 100%. Quan es tracta de particulars, la durada mitjana de l’estada és de tres dies.

Els visitants són fonamentalment catalans i francesos, seguits de valencians, madrilenys, bascos, alemanys, suïssos i holandesos. Quan es tracta de grups de colònies, les activitats que duen a terme són tallers de natura i nàutica i esport. En el cas de particulars, la gran majoria dediquen l’estada a fer excursions a l’entorn, bàsicament a Barcelona, altres poblacions del Maresme i la Costa Brava. Es tracta de turistes que han optat per aquest allotjament perquè és més econòmic i més tranquil que l’allotjament a Barcelona. El mateix alberg organitza visites guiades a la ciutat comtal, reserva entrades a edificis d’interès i espectacles, bitllets de transport, etc. Així doncs, les activitats de sol i platja, gastronomia o assistència a esdeveniments locals resten en segon terme, reduint les possibilitats de desenvolupament turístic de la pròpia localitat. És clar que aquesta situació es dóna per la forta competència que exerceixen

89

Vegeu ANNEX 66. ALBERG DE JOVENTUT JOSEP M. BATISTA I ROCA - 93 -

altres destins propers, però també cal tenir en compte altres factors, apuntats per la direcció de l’alberg, que hi influeixen.

Primerament, la desconnexió existent entre la població i l’alberg. Molts ciutadans desconeixen l’existència de l’alberg, hi ha una manca d’implicació de la població local i l’ajuntament amb l’alberg. La conseqüència lògica d’aquesta manca d’implicació és un desaprofitament de les oportunitats que el treball conjunt podria reportar, tant pels usuaris de l’alberg, com per la mateixa població.

En segon lloc, i com ja s’havia apuntat a l’apartat d’equipaments culturals, la titularitat privada de nombrosos atractius i equipaments locals en dificulta l’ús per part dels usuaris de l’alberg. El club Nàutic és un bon exemple donat que les instal·lacions de la base nàutica i la piscina són exclusivament pels socis.

L’Escola de Vela, altrament, sí que ofereix cursets per persones alienes al club, però els preus resulten excessius pels grups que fan colònies a l’alberg. D’altra banda, la piscina municipal és coberta i roman tancada el mes d’agost per l’inevitable procés de neteja anual. Potser convindria que representants de l’alberg i del club nàutic o l’Escola de Vela, amb l’administració com a mitjancera, arribessin a alguna mena d’acord pel que fa a preus especials, lloguer d’equipaments nàutic, accés a algunes de les instal·lacions o cursets específics pels grups de l’alberg.

El segon allotjament més freqüentat és el Càmping Masnou90. Es tracta d’un indret tranquil i ombrívol que disposa de les instal·lacions i serveis següents: cent vint unitats d’acampada (per unes tres centes persones), habilitat per a minusvàlids, farmaciola, restaurant, piscina, supermercat, bugaderia, terrassa, bar, parc infantil, rentat de cotxes, custòdia de valors, dutxes d’aigua calenta, admissió de gossos, tenis taula, corrent elèctric, banys, custòdia de les caravanes, gas, safareigs, lavabos i aigüeres. Es troba a peu de la N-II i té bones connexions de transport públic, amb una parada d’autobús just davant i l’estació de ferrocarril del Masnou a tres cents metres.

La tipologia de turista és bàsicament familiar i jove a l’estiu. A l’hivern, els jubilats són nombrosos. Pels volts de cap d’any, durant tres o quatre dies, el 90

Vegeu ANNEX 67. CÀMPING MASNOU - 94 -

càmping s’omple de grups d’italians amb autocaravanes que tenen com a tradició passar el cap d’any de viatge. La gran majoria de clients són estrangers, bàsicament francesos, italians, holandesos, alemanys, britànics i polonesos.

Els espanyols procedeixen de Madrid, el País Basc i València i, finalment, els catalans són escassos i procedeixen de localitats properes.

La durada mitjana de l’estada és de dos o tres dies a l’estiu i de quatre o cinc la resta de l’any. L’estacionalitat és marcada els mesos juliol i agost, amb una ocupació del 100%, seguits de juny, maig, setembre i octubre.

La principal motivació dels usuaris del càmping son les visites a Barcelona a causa de la proximitat i facilitat d’accessos. El mateix tríptic i pàgina web del càmping incideixen en aquesta ubicació, endemés de la proximitat a la platja, com atractiu fonamental. Altres indrets que interessen els turistes són Lloret, Blanes, Calella, Montserrat i Vic. Pel que fa als atractius locals, els preferits són les dues platges del Masnou i Ocata i els establiments de restauració i lleure del Port. Altres objectes d’interès per part dels turistes són els serveis i comerç de la localitat, en concret es sol demanar informació sobre el mercadet setmanal i els serveis de lloguer de bicicletes. Des de la direcció del càmping, es fan una sèrie de propostes per tal de desenvolupar el turisme: promoció de la població per fer front a l’enorme competència que suposen les destinacions veïnes; promoció del comerç, sobretot arran de carretera, que ha perdut molta vitalitat; bon manteniment de les platges, que són un atractiu important, amb més seguretat, sobretot als passos subterranis que no tenen il·luminació a la nit; Major obertura del Port i del Club Nàutic per turistes i visitants; millora de l’aparcament i potenciació de la gastronomia i restauració, per exemple, a Alella, potenciar la denominació d’origen amb visites als cellers i a la verema i promoure el comerç del vi.

L’Hotel Torino91, en funcionament des de l’any 1967, és l’únic hotel al Masnou.

Situat al carrer Pere Grau 21, es tracta d’un establiment d’una estrella amb capacitat per vint-i-set persones. Disposa de tretze habitacions amb bany complet, TV i telèfon. Les instal·lacions i serveis són: ascensor, aparcament exterior, calefacció, antena parabòlica, servei de bugaderia, bar i restaurant. El 91

Vegeu ANNEX 68. HOTEL TORINO - 95 -

restaurant també es troba obert a públic no allotjat a l‘hotel, oferint un menú de 12€ basat en la cuina local i de mercat.

Els moments de major ocupació són els mesos de juliol i agost, a més de les dates en què es fan fires importants a Barcelona (Construmat, Alimentària, etc.)

L’establiment tanca del vint de desembre al deu de gener. La durada mitjana de l’estada és de tres dies, sovint de passada fins que es troba un altre allotjament a Barcelona. Els clients catalans provenen de les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida; els de la resta de l’estat són de Madrid i el nord peninsular (País Basc) i els estrangers són francesos, italians, alemanys, holandesos, belgues, russos i de l’Europa de l’est (els dos darrers en augment).

Al llarg de l’any, és majoritari el turisme de negocis (compradors, venedors, comercials, tècnics reparadors, etc.) mentre que a l’estiu són sovint matrimonis d’edat avançada que volen visitar Barcelona i troben l’allotjament més econòmic i tranquil al Masnou. Les activitats preferents dels que s’allotgen a l’hotel són les excursions a Barcelona (99% dels clients) i a d’altres poblacions catalanes com Figueres, l’assistència a fires i congressos o a esdeveniments puntuals com les curses de Montmeló, les activitats de sol i platja i la gastronomia i oci nocturn a l’àrea del Port.

Des del punt de vista de l’hotel, les principals mancances de la població són la manca d’aparcament, la distribució urbana amb carrers estrets en pendent pronunciat i pocs espais verds i la contaminació acústica que genera la N-II. En definitiva, la proximitat a Barcelona és un factor determinant per l’allotjament al Masnou amb una doble vessant positiva (atreu turistes als tres establiments) i negativa (els turistes utilitzen el Masnou com a vila-dormitori, sense interessar-se pels seus atractius). És evident que el Masnou no pot competir amb Barcelona però també és clar que cal voluntat i esforç per millorar aspectes deficitaris com l’urbanisme, la cooperació entre els sectors públic i privat o la promoció del municipi.

- 96 -

2.3.3. L’OFERTA DE MEDIACIÓ Quant a les empreses de mediació o agències de viatges92, al Masnou hi ha sis establiments d’aquest tipus que bàsicament ofereixen serveis per la població local que desitja viatjar. La majoria són vacacionals i alguna s’especialitza en viatges de negocis com Carlson Wagonlit, però cap d’elles comercialitza productes turístics locals (excursions, visites guiades, estades a la població, etc.). Viajes Iberia és l’única que ofereix estades a les localitats més turístiques del l’Alt Maresme: Santa Susana, Calella i Pineda. Viajes Belmon i Viatges Barceló també presenten estades curtes a Catalunya, però cap d’elles al Maresme.

Resulta evident que s’està deixant de banda una oportunitat de negoci important ja que ara per ara no existeix cap mena d’acord pel que fa a la promoció de la localitat entre les agències de viatges i l’administració local o els establiments de restauració i lleure. Mitjançant trobades i accions conjuntes, seria possible arribar a una entesa profitosa per ambdues parts, les agències podrien comercialitzar a l’exterior activitats i serveis locals, els establiments en sortirien beneficiats i, de retruc, es promouria la imatge del municipi.

2.3.4. L’OFERTA COMPLEMENTÀRIA L’oferta complementària del Masnou, com ja ha estat avançat, la conformen el Club Nàutic i els comerços. De nou, cal recórrer a la Llei de turisme de Catalunya per tipificar les activitats que conformen l’oferta complementària. Es tracta de les empreses que es mencionen al capítol VIè d’aquesta llei: les oficines de turisme, els centres recreatius turístics, els parcs aquàtics i altres serveis i activitats d’interès turístic. És en aquest darrer grup on es poden incloure el Club Nàutic i el comerç.

El Club Nàutic 93 va néixer a partir de la iniciativa d’uns amics que volien recuperar la tradició marinera de la vila. Es va inaugurar el 1967 amb l’objectiu bàsic de promoure la pràctica de l’esport de la vela amb un nombre de 278 socis fundadors, nombre que a dia d’avui arriba a 2000 socis. Més endavant, el 92

Vegeu ANNEX 69. L’OFERTA D’INTERMEDIACIÓ Vegeu ANNEX 70. CLUB NÀUTIC EL MASNOU i per a més informació consulteu http://www.nauticmasnou.com

93

- 97 -

1999,es va inaugurar la Base Nàutica, seu de l’Escola de Vela i de la Secretaria Esportiva, des d’on es coordina tota l’activitat nàutica del Club.

Quan el Club es va inaugurar, el Masnou era encara una vila de segona residència i les activitats del club eren molt més estacionals, centrant-se en la temporada estival. Actualment, les segones residències han esdevingut primeres, en conseqüència, les necessitats dels socis s’han modificat i l’oferta s’ha adaptat, oferint nous espais dins del club com una zona de fitness i una àmplia zona d’aigües amb tractaments d’hidroteràpia, que es van inaugurar a la tardor de 2004. També s’ha ampliat i modernitzat la seu social, amb serveis nous i confortables que propicien les activitats de relax i de relació social al llarg de tot l’any.

El Club Nàutic es troba ubicat al Passeig Marítim, a peu de la N-II i s’hi pot accedir amb tren, bus de línia regular o vehicle particular. No presenta problemes d’aparcament donat que disposa d’una àmplia zona amb capacitat per a 1.100 vehicles. Les instal·lacions del Club ocupen una superfície de 2.500 m2 i es troben distribuïdes en dos edificis: l’Edifici Social i la Base Nàutica.

L’Edifici Social consta de tres plantes: La Planta Baixa, La Planta principal i la Planta Noble.

-

La Planta Baixa està al nivell del mar i té un doble espai interior i exterior.

L’espai exterior consta de zona de varada de patins de vela, pal de senyals a terra, pistes de petanca, zona de solàrium amb parasols i gandules, i camp de vòlei-platja. A l’espai interior hi ha els vestidors, la infermeria i sala de massatges, el gimnàs, taules de ping-pong, magatzems, dues habitacions, sala de jurats i una aula.

-

La Planta Principal disposa de vestíbul, recepció, secretaria administrativa,

bar, restaurant, serveis, telèfons públics i tauler d’avisos esportius. Adossades a la Planta Principal hi ha dues terrasses amb piscina olímpica, piscina infantil, dutxes, gandules, parasols, etc.

-

La Planta Noble està situada al nivell superior i disposa de sala de TV, Bar,

Serveis, Mirador, Sala d’estar i Sala de Jocs que es poden habilitar com a salons per assemblees i conferències.

Les activitats que es duen a terme a l’Edifici Social són: - 98 -

- Petanca i jocs de taula: bridge, canasta i dòmino - Actes socials i festius: Els Esmorzars un cop al mes, la Festa Social al començament de l’estiu, la Festa de Lliurament de Premis a finals de l’estiu, la Nit dels focs per la Festa Major i la Nit de la Vela.

- Campionats i activitats esportives: Campionats de kajak-polo, de ping-pong i de vòlei-platja; pràctica d’aqua-gym, natació, futbol, golf (al club de Golf Girona), gimnàstica i campus d’estiu pels nens.

La Base Nàutica ocupa una superfície de 1.600 m2 i conté la seu de l’Escola de Vela i la Secretaria Esportiva, des d’on es gestionen les activitats nàutiques del

Club. La Base Nàutica és un edifici de dues plantes amb diverses

instal·lacions i un varador propi.

- A la planta baixa es troben la Secretaria Esportiva, els serveis, vestidors, infermeria, taller, una habitació per la marineria, un panyol pel Contramestre i magatzems pel material de regates.

- A la primera Planta hi ha dues aules, un despatx, un arxiu didàctic i una terrassa.

- També hi ha un ampli varador propi per l’entrada i sortida d’embarcacions, amb grua giratòria per pujar-les i baixar-les al mar. L’escola disposa d’embarcacions de diverses categories: Classe 420, Classe 470, Classe Creuer, Classe Europa, Classe Lasser, Classe Optimist, Classe Windsurf i Classe Patí de Vela.

L’Escola de Vela és oberta a tothom, fins i tot a persones que no són sòcies del Club, amb preus diferents, això sí. Funciona tot l’any i imparteix un ensenyament reconegut per la Federació Catalana de Vela, amb monitors titulats, embarcacions i material adequats per l’aprenentatge. Els cursos que es duen a terme són de vela lleugera, patí de vela, windsurf i creuer.

Per comprendre millor la realitat del Club Nàutic es van dur a terme enquestes a una mostra de quaranta socis i dues entrevistes, una amb en Francesc Pons, el gerent del club, i l’altra amb en Óscar Trives, director de l’Escola de Vela.

D’aquestes enquestes i entrevistes van sorgir unes conclusions que, en certa mesura, ja es deixaven intuir.

- 99 -

El Club Nàutic del Masnou ofereix productes i serveis de gran qualitat dirigits a satisfer les necessitats d’una demanda que gaudeix d’un nivell socioeconòmic mig-alt i que exigeix uns productes de prestigi que es vagin adaptant constantment a les seves necessitats. Per aquest motiu, el Club Nàutic s’ha anat modernitzant i ampliant, amb una millora de la qualitat de l’oferta i una creixent diversificació dels serveis. Un exemple d’això seria la recent creació de noves instal·lacions com la sala de fitness i d’hidroteràpia. Aquest fet comporta, a més a més, una desestacionalització del Club.

La majoria dels socis provenen de Barcelona i el Masnou, amb un 40% i 33% respectivament. Un 18% provenen de poblacions veïnes (Montgat, Alella, Teià, Tiana i Premià) i un 4% del Vallés. Per esdevenir soci, primerament cal adquirir una participació del club d’un valor aproximat de 700€, és a dir que els socis són també propietaris. Aquest fet, junt amb la importància del club, considerat el de major tradició i prestigi del seu tipus al Maresme, propicia un grau de fidelització molt elevat.

Així doncs, no sembla sorprenent que la política del club sigui conservadora pel que fa al nombre d’abonats. El que es pretén és mantenir el nombre actual (uns dos mil) mitjançant estratègies de fidelització com la millora de les instal·lacions.

D’altra banda, la limitació de la seva capacitat de càrrega tampoc permetria una ampliació important de nombre de socis sense perjudicar la qualitat de l’experiència d’oci dels socis actuals.

Per aquestes raons, El club es percep com una entitat hermètica per part de la població local que no és sòcia i no es sent implicada en les activitats qui s’hi duen a terme. Malgrat això, l’Escola de Vela ofereix tota una sèrie d’activitats que són obertes als no socis, però a un preu superior, normalment adreçades a un públic escolar, associacions i casals d’estiu. En ocasions hi participen adults de forma particular o amb l’empresa. En qualsevol cas, el producte estrella és el bateig de mar, tot i que també presenten un fort potencial els cursets de diverses modalitats de vela, windsurf i patí. Juliol és el mes de major activitat a causa dels cursos intensius, mentre que a l’agost es redueix l’activitat, prova que el Masnou ha esdevingut vila de residència permanent i els masnovins marxen a estiuejar fora. El mes més fluix de l’any és Desembre, per les condicions meteorològiques adverses.

- 100 -

Segons els responsables de l’Escola de Vela, aquesta té prou al·licients per atreure visitants donat que el producte és atractiu i els preus són competitius.

Tot i que l’Escola de Vela té un públic més o menys fix i no té competidors significatius, els seus responsables troben a faltar un major contacte amb la població local, més implicació de l’Ajuntament i altres entitats i una promoció més forta. Consideren que tenen un públic potencial molt important al Masnou i a les poblacions veïnes que ara per ara s’està desaprofitant.

Per enllestir el tema de l’oferta complementària, resta parlar del comerç local94.

Pel seu estudi es va dur a terme una entrevista amb en Jose Luís Montes Sardón, Cap de la Junta Directiva de la Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou. Aquesta és una entitat sense ànim de lucre que es va constituir l’abril de 2000 com a iniciativa comuna de les sis associacions comercials que hi havia al poble amb la finalitat de posar en pràctica el Pla de Dinamització Comercial, signat amb l’Ajuntament del Masnou i la Generalitat de Catalunya. Està encapçalada per una Junta Directiva amb en Jose Luís Montes Sardón com a cap des de novembre de 2003 i té uns 200 associats.

Gràcies a l’entrevista amb en Jose Luis Montes Sardón i a l’estudi de projectes per a la creació d’autoempreses de la Regidoria de Promoció Econòmica del Masnou, es va poder arribar a la conclusió que el comerç al Masnou no es troba en un punt d’estancament però sí que és de creixement lent. Molts botiguers són d’edat avançada o tenen la botiga com a font d’ingressos complementaris. Com a conseqüència es dona una certa manca de motivació i dinamisme a les vendes. En molts casos, els horaris comercials son reduïts i irregulars, adaptant-se més a la conveniència del botiguer que a la del consumidor, que sovint es plany dels horaris i dels preus. La complaença dels comerciants també es veu reflectida en actituds com la inexistència de reinversió en el negoci, promoció, aparadorisme, o publicitat que facin atractiu el comerç.

A més a més, es dóna una alta densitat d’establiments com bancs, immobiliàries, assessories i gestories, que no aporten gaire vida a la vila, perquè sovint tanquen a la tarda i dissabtes, i que no conviden els vianants a 94

Vegeu ANNEX 71. EL COMERÇ AL MASNOU i per a més informació consulteu http://www.elmasnou.info/ie/index.htm - 101 -

passejar. Alguns indrets, com la Plaça Marcel.lina Monteys, estan literalment ocupats per aquest tipus d’establiments i, on podria fer-se alguna mena de vida al carrer, amb terrasses de bars, per exemple, no es veu una ànima. D’altra banda, moltes famílies opten per passar divendres o dissabte a la tarda a les grans superfícies que es troben al voltant del Masnou, amb fast-foods i cinemes incorporats. Gairebé un 50% de consumidors fan les seves compres a altres poblacions com Barcelona o Mataró.

A aquestes mancances, cal afegir una oferta de restauració que, tot i que és de qualitat, es troba concentrada al Port i és poc diversificada, només a l’abast d’algunes butxaques. Ni als establiments de restauració ni als comerços es veu una bona promoció dels productes locals o comarcals. No hi ha cooperació clara entre poblacions veïnes per tal de comercialitzar les unes els productes de les altres i beneficiar-se mútuament d’aquesta sinergia.

Per concloure, tota una sèrie de deficiències urbanístiques dissuadeixen els consumidors de fer shopping dins de la població, es tracta de la dificultat d’aparcament, la manca de carrers per vianants, de zones verdes i d’esbarjo o d’uns eixos comercials ben definits.

Fins aquí l’autocrítica. Així doncs, què cal fer davant d’un panorama tan poc engrescador? Com es pot esperonar l’activitat turística quan ni tan sols la població local pot gaudir del nucli urbà i del seu comerç? Aquesta qüestió és cabdal per la recerca i suposa un punt d’inflexió en el qual convé aturar-se i reflexionar. I és que, ben mirat, també hi ha molts aspectes positius que es poden aprofitar, que s’han de potenciar per tal de dinamitzar no tan sols el comerç, sinó també la vida als carrers del Masnou. Les oportunitats, tant pel benefici dels locals com dels visitants, han de procedir d’actuacions com les millores urbanístiques a fi que els vianants puguin recuperar l’espai públic; l’aprofitament i potenciació de l’oferta comercial que ja existeix al Masnou; un major control per part de l’administració local sobre la diversitat, la qualitat, els horaris i la promoció dels establiments; la millora i diversificació de l’oferta gastronòmica; la comercialització i promoció als comerços dels productes locals, no tan sols del Masnou, sinó també d’altres indrets de la comarca i, finalment, la implantació de punts amb informació pels visitants sobre els atractius, els comerços, l’oferta gastronòmica i altres aspectes d’interès.

- 102 -

SÍNTESI: L’EMPRESA TURÍSTICA La Llei 13/2002 de 21 de juny de turisme de Catalunya classifica les empreses turístiques en quatre grans grups: empreses d’allotjament, de restauració, de mediació i de serveis complementaris.

L’oferta turística més àmplia al Masnou és la de restauració, centrada especialment al Port i tot al llarg de la façana marítima. La gastronomia és un important recurs a potenciar.

Només hi ha tres establiments d’allotjament: l’alberg de joventut Josep M. Batista i Roca, el Càmping Masnou i l’Hotel Torino.

La proximitat de Barcelona és un factor determinant per l’allotjament, per dues raons: per que els visitants que provenen d’aquesta ciutat no pernocten al Masnou i per que els turistes que s’allotgen al Masnou tenen com a motivació principal visitar Barcelona o assistir-hi a fires, congressos i esdeveniments.

La oferta de mediació està formada per unes sis agències de viatges que no comercialitzen visites locals. Convindria que l’administració establís contactes amb ells pel disseny i la promoció de rutes locals.

La oferta complementària és formada pel Club Nàutic i pel comerç local.

El Club Nàutic gaudeix de gran tradició i prestigi al Maresme, amb uns 2000 socis ben fidelitzats per la qualitat de l’ oferta i per que adquireixen una participació d’uns 700 € en esdevenir socis. Les quotes són força elevades. Per això es percep com una entitat hermètica per part dels masnovins que no en són socis.

Tenint en compte que la majoria de socis del Club Nàutic són forans (40% de Barcelona, 18% de poblacions veïnes, 4% del Vallés i la resta del Masnou) és un bon lloc per començar a promoure els atractius de la vila.

Tot i que les polítiques del Club Nàutic són força conservadores pel que fa al nombre de socis i a l’admissió de visitant d’un sol dia, l’ Escola de Vela mostra una major obertura, oferint activitats i cursets de vela puntuals. Tenen un potencial elevat els bateigs de mar i els cursets de vela, windsurf i patí per empreses i grups d’escolars.

El comerç local és poc dinàmic, amb horaris reduïts i irregulars i una forta competència de Barcelona i Mataró, que s’enduen el 50% dels compradors.

Per tal de dinamitzar el comerç i l’ambient als carrers del Masnou calen: eixos comercials ben definits amb un comerç atractiu i facilitats pels vianants i per l’estacionament; un control de l’administració sobre la qualitat, els horaris i la promoció del comerç; la promoció i venda de productes locals o comarcals als comerços i la implantació de punts d’informació pels visitants sobre el comerç, l’oferta gastronòmica, els indrets d’interès i altres atractius de la vila.

- 103 -

2.4. Liderat: el model de gestió turística del Masnou De manera general, gestionar el turisme implica analitzar, tipificar, ordenar, planificar, preservar, dinamitzar, promoure, inspeccionar, sancionar i millorar el conjunt de les activitats turístiques. Si més no, aquest és el top-ten dels verbs que es poden trobar tant al redactat de la Llei de Turisme de Catalunya, com als llistats d’objectius de les diverses administracions i organismes que regulen el sector. En el cas del Masnou, els ens públics i privats95 encarregats de dur a terme les accions esmentades són:

- L’Administració de la Generalitat, a través de la Direcció General de Turisme i l’organisme Turisme de Catalunya, dins del Departament de Comerç, Turisme i Consum.

- L’Ajuntament del Masnou, des de la Regidoria de Promoció econòmica, Comerç i Turisme i amb el recolzament de la Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme.

- El Consorci de promoció turística Costa del Maresme, entitat que depèn del Consell Comarcal, amb seu a Mataró.

- La Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona, sota la marca Turisme Total.

- Encara que de manera indirecta, també l’Estat influeix en les activitats turístiques locals a través de la Llei de Costes i la titularitat de la N-II i de la xarxa de rodalies de RENFE. Amb l’excepció de l’Administració Estatal, tota la resta d’entitats públiques i privades actuen sota el paraigües legal de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya, que atorga competències plenes en matèria de turisme a la Generalitat i, per delegació, a les administracions locals, comarcals i provincials. Aquesta norma és el pal de paller de la legislació turística a Catalunya, tot i que, a les localitats costaneres, també incideix de manera directa una llei estatal: la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes.

95

Vegeu ANNEX 78. EL MODEL DE GESTIÓ TURÍSTICA DEL MASNOU - 104 -

2.4.1. LA LLEI DE TURISME DE CATALUNYA La primera, la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya, té com a finalitat explícita regular l’ordenació i la promoció del turisme a Catalunya, incorporant molts dels valors expressats durant el primer Congrés de Turisme de Catalunya (Tarragona, 2001) i recollint les recomanacions internacionals i les directives comunitàries en la matèria.

Els punts fonamentals que desenvolupa l’articulat de la Llei són: -

La classificació dels recursos turístics, definint els mecanismes per la seva

promoció.

-

La classificació del subjectes turístics (usuaris, empreses o establiments i

administracions turístiques), regulant llurs drets i deures essencials.

-

La determinació de les competències i l’organització de les administracions

turístiques.

-

L’exercici de les potestats inspectora i sancionadora de les administracions

turístiques.

Tot i que la Generalitat gaudeix de competències exclusives en matèria turística, reconegudes per l’actual Estatut d’Autonomia i per diverses sentències del Tribunal Constitucional, cal remarcar que la Llei de Turisme de Catalunya té un esperit descentralitzador pel que fa a l’atribució de competències de les administracions locals. Aquest fet respon a la voluntat de reconeixement dels esforços duts a terme per les institucions turístiques i al desig d’establir un règim de cooperació, coordinació, col·laboració i responsabilitats compartides entre totes les administracions. És al Títol IV de la llei on s’especifica quines són les administracions competents en matèria de turisme i com es distribueixen les competències. Les administracions esmentades són, en aquest mateix ordre: 5. L’Administració de la Generalitat, amb competències en: -

Mesures d’ordenació i promoció del turisme.

-

Protecció dels recursos turístics existents i foment o creació directa de

nous recursos.

- 105 -

-

Promoció i protecció de la imatge de la marca turística Catalunya.

-

Elaboració del Pla de Turisme de Catalunya.

-

Declaració dels recursos turístics essencials, dels municipis turístics i de

les àrees, bens i serveis d’interès turístic.

-

Creació i definició de les denominacions geoturístiques.

-

Potenciació i recolzament a les formacions turístiques.

-

Exercici de les potestats de planificació, programació, foment, inspecció i

sanció regulades per la Llei de Turisme de Catalunya.

-

Gestió del Registre de Turisme de Catalunya i elaboració d’estadístiques.

-

Protecció de les empreses turístiques legalment constituïdes i defensa

enfront l’intrusisme.

Actualment, l’Administració de la Generalitat exerceix les competències esmentades a través de la Direcció General de Turisme i l’organisme Turisme de Catalunya, dins del Departament de Comerç, Turisme i Consum.

6. Els ajuntaments són competents en: -

La promoció i protecció dels recursos turístics d’interès municipal.

-

La declaració dels recursos turístics d’interès local i, si s’escau, la

proposició per tal que siguin declarats recursos turístics essencials.

-

La promoció per a l’atorgament de denominacions geoturístiques i per a

la declaració d’indrets, bens o serveis d’interès turístic dins del seu àmbit municipal.

-

L’atorgament d’autoritzacions, llicències i permisos.

-

La creació d’instruments de planejament turístic a nivell municipal.

-

L’exercici de la funció inspectora i la potestat sancionadora sobre les

activitats turístiques dins del terme municipal.

-

Als Municipis turístics, la prestació dels serveis mínims establerts per la

llei.

-

La participació en l’elaboració del Pla de Turisme de Catalunya.

- 106 -

-

L’exercici

d’altres

competències

turístiques

que

els

delegui

la

Generalitat.

L’Ajuntament del Masnou exerceix les competències municipals en matèria turística des de la Regidoria de Promoció econòmica, Comerç i Turisme, amb el recolzament de la Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme.

7. La resta d’administracions locals, altres que els ajuntaments Al marge dels ajuntaments, a Catalunya també tenen competències turístiques altres administracions locals com els Consells Comarcals i les Diputacions Provincials. a) Les competències atribuïdes als Consells Comarcals són: -

Declaració, protecció i foment dels recursos turístics d’interès comarcal i

la iniciativa perquè siguin declarats recursos turístics essencials.

-

Coordinació dels municipis de la comarca, especialment quan aquests

són d’interès turístic.

-

Col·laboració amb la Generalitat per promoure la imatge de la marca

Catalunya.

-

Promoció dels recursos turístics de la comarca.

-

Iniciativa per ser declarada comarca d’interès turístic.

-

Creació i manteniment de l’oficina comarcal d’informació turística.

-

Emissió d’informes sobre els municipis que sol·licitin ser declarats

municipis turístics.

-

Participació en l’elaboració del Pla de Turisme de Catalunya.

-

Establiment i prestació de serveis mínims als municipis turístics i

realització d’obres amb caràcter complementari als serveis i obres municipals.

-

Exercici de competències turístiques delegades per la Generalitat o pels

municipis.

- 107 -

Per l’exercici d’aquestes competències, el Consell Comarcal del Maresme va crear el Consorci de promoció turística Costa del Maresme, amb seu a Mataró. b) Les competències de les Diputacions Provincials són: -

La promoció de les marques i recursos turístics de llur àmbit territorial,

en coordinació amb les altres administracions locals.

-

L’assessorament i suport tècnic en matèria turística als ens locals de llur

àmbit territorial.

-

L’articulació, coordinació i foment de les estratègies promocionals

d’àmbit privat del sector turístic.

-

La participació en la formulació de les eines de planificació turística de

Catalunya.

La Diputació de Barcelona exerceix aquestes competències mitjançant la Xarxa de Municipis, sota la marca Turisme Total.

8. Els organismes autònoms i entitats de dret públic constituïts pel qualssevol de les administracions anteriors o adscrits a elles per l’exercici de llurs competències turístiques. La llei no explicita les competències d’aquests organismes, que vindran determinades al redactat de llurs estatuts. En el cas del Masnou, els organismes i entitats que tenen atribucions turístiques ja han estat mencionats, són: Turisme de Catalunya, a nivell autonòmic; La Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou, a nivell municipal; i el Consorci de promoció turística Costa del Maresme, a nivell comarcal.

-

Turisme de Catalunya té com a finalitat l’atenció a la imatge i el

desenvolupament del sector turístic a Catalunya a través de l’execució d’accions orientades a la promoció i assistència tècnica als ens que ho sol·licitin i la promoció del turisme català als mercats turístics.

-

La Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou té com

objectius bàsics: la promoció, assessorament i defensa dels comercials, industrials i professionals de la població; la implantació de punts d’informació turística per distribuir-hi plànols, agendes i l’oferta d’allotjament i restauració; i

- 108 -

la posta en marxa del Pla de Dinamització Comercial, que pretén millorar els serveis públics com la senyalització comercial, potenciar i millorar la oferta pel consumidor, organitzar fires comercials i dur a terme ponències, promocions i cursos pels federats sobre temes com l’aparadorisme, les tècniques de venda, la manipulació d’aliments, les noves tecnologies, etc.

-

El Consorci de promoció turística Costa del Maresme té com objectius

estratègics: oferir un turisme diversificat i de qualitat, promoure la marca Costa del Maresme a fi de desenvolupar una imatge conjunta de tota la comarca, augmentar el grau de coneixement del territori a través de canals nous o millorats, posicionar els productes del Maresme dins d’un mercat competitiu, millorar la formació dels agents turístics, coordinar les accions promocionals i publicitàries dels municipis i potenciar l’associacionisme.

2.4.2. PAPER DE L’ESTAT Finalment, cal remarcar que l’Estat també hi juga el seu paper a través de la Llei de Costes, considerada com a molt restrictiva i dura per les administracions locals perquè, d’una banda atorga a l’Estat la titularitat del litoral, mentre que, d’altra banda, assigna a les administracions locals l’obligació de mantenir-lo en bones condicions, amb les despeses i esforços que això comporta. Altres aspectes en els quals l’administració estatal també hi diu la seva són el traçat de la N-II i de la línia de ferrocarril de RENFE. En aquest aspecte, la seva voluntat resulta pràcticament inamovible, de manera que caldrà tenir en compte aquests obstacles per qualsevol pla o decisió urbanística que concerneixi aquests elements.

2.4.3. L’EXERCICI DE LES COMPETÈNCIES Fins aquest punt s’han exposat les competències o atribucions que, per llei o per llurs estatuts, tenen assignades las administracions i organismes turístics que operen al Masnou. Ara bé, a la pràctica tot és més senzill. Si es fes un barem, es veuria que les competències més exercides per les diferents administracions són la promoció, la difusió i la informació turística. Tant Turisme de Catalunya com la Diputació de Barcelona i el Consorci Costa del - 109 -

Maresme es dediquen fonamentalment a accions com l’elaboració d’estudis i estadístiques, la participació en campanyes de comunicació i en fires turístiques o l’edició de material promocional. En aquest sentit, es dóna una intersecció dels àmbits competencials, donant com a resultat una concentració d’ esforços en accions promocionals, que a vegades es repeteixen. Un exemple força clar és el dels fullets turístics: n’hi ha d’editats per la Diputació, per Catalunya Turisme, pel Consorci Costa del Maresme i per l’Ajuntament del Masnou. Tot i que hi ha publicacions fetes en comú per aquestes entitats, val a dir que: o bé manca coordinació, o bé sobra algun organisme. Cal afegir, a més a més, que els actes o publicacions promocinals atorguen un major protagonisme a les poblacions més turístiques i grans del Maresme, com Calella, Pineda, Santa Susanna o Mataró, deixant de banda els municipis més petits i menys turístics com el Masnou. És per això que convé que l’Ajuntament del Masnou, des de la Regidoria de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme assumeixi un paper molt més actiu i decidit en matèria turística. No només per dur a terme accions promocionals que tinguin com a protagonista el Masnou, amb informació molt més acurada i personalitzada sobre la població, sinó també per prendre les regnes en la gestió del recursos turístics locals. De fet, aquest procés transformador ja s’ha iniciat, materialitzant-se en la dinamització d’esdeveniments com les jornades gastronòmiques, en la creació d’un nou fullet turístic sobre la vila des de la Regidoria de Promoció Econòmica, en la voluntat de treballat en mancomunitat amb les poblacions veïnes a fi de generar productes turístics competitius, o en la necessitat d’elaborar un estudi com aquest mateix.

- 110 -

SÍNTESI: LIDERAT Entitats implicades en la gestió del turisme al Masnou: -

A nivell autonòmic: la Direcció General de Turisme, dins del Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat.

-

A nivell municipal: la Regidoria de Promoció econòmica, Comerç i Turisme de l’Ajuntament del Masnou, amb el recolzament de la Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou.

-

A nivell comarcal: el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme.

-

A nivell provincial: la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona.

-

L’Estat influeix en el turisme local a través de la Llei de Costes i de la titularitat d’infraestructures de transport com la N-II i de la xarxa Renfe rodalies.

Tots aquests organismes, excepte l’Estat, actuen sota el paraigües legal de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya.

La Llei de Turisme de Catalunya atorga competències plenes en matèria turística a la Generalitat, però amb un esperit descentralitzador que vol reconèixer els esforços de les administracions locals.

El gruix dels esforços dels diversos organismes amb competències turístiques es concentren en accions com la promoció, la difusió o la informació turística, de manera que es poden trobar fullets turístics publicats des de Turisme de Catalunya, la Diputació o el Consorci Costa del Maresme, repetint-se, en alguns casos la informació.

Les publicacions promocionals del Maresme donen un major protagonisme a les poblacions més turístiques i més importants com Calella, Pineda, Santa Susanna o Mataró.

Des de l’Ajuntament del Masnou només s’han dut a terme algunes accions promocionals aïllades com els fullets sobre el patrimoni cultural, les Passejades pel Masnou o el recent fullet turístic Gaudeix el Masnou.

Convé que l’Ajuntament del Masnou assumeixi un paper molt més actiu en matèria turística, tant per gestionar els recursos turístics locals com per endegar accions promocionals més personalitzades i acurades que les que es fan des de l’exterior.

Una línia d’actuació avantatjosa seria treballar de manera mancomunada amb els municipis veïns d’Alella i Teià (i d’altres si s’hi vulguin afegir). D’aquesta manera es podrien elaborar productes conjunts amb característiques de les tres poblacions.

- 111 -

2.5. El Masnou i el medi ambient El 1992 va tenir lloc a Rio de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el desenvolupament, en què es va aprovar la creació de l’Agenda 21

96

, un programa que té com a finalitat la promoció del

desenvolupament sostenible. Es tracta d’un pla en detall de les actuacions que han de ser escomeses a nivell mundial, nacional i local per part de les entitats de la ONU, els governs del estats membres i altres organismes i agents locals a fi de minimitzar els impactes humans sobre el medi ambient. A l’actualitat, basant-se en els principis de l’Agenda 21 de l’ ONU, molts dels països que la van ratificar estan desenvolupant programes similars a nivell nacional i local.

L’exemple més proper d’aquest tipus de programes el constitueix l’Auditoria i el Pla d’acció ambiental del Baix Maresme.

Des d’una perspectiva turística, l’ OMT (Organització Mundial del Turisme) ha establert els requisits fonamentals per la implantació de l’Agenda 21 als centres turístics: la minimització dels residus, la gestió i conservació de l’energia i de l’aigua, el control de les substàncies perilloses, la gestió del transport, el planejament urbanístic i del sòl, el compromís mediambiental de polítics i ciutadans, el disseny de programes per la sostenibilitat i la col·laboració de tots els implicats per un desenvolupament turístic sostenible.

Aquests seran, doncs, els temes que es tractaran en aquest capítol distribuïts en quatre blocs: el paper de les administracions en la gestió del medi ambient, el paisatge i l’estructura urbana (els usos del sòl, la gestió de les platges i les barreres arquitectòniques), els consums i residus (energia, aigua i gestió de deixalles) i, per concloure, un tema fonamental pel municipi: la mobilitat.

2.5.1. EL PAPER DE LES ADMINISTRACIONS Quant a les actuacions en matèria mediambiental al Masnou i les administracions implicades, cal mencionar l’Auditoria Ambiental del Baix

96

Per a més informació, consulteu http://www.un.org/esa/sustdev/documents/agenda21/spanish/agenda21sptoc.htm - 112 -

Maresme i dues regidories de l’Ajuntament: la Regidoria de Medi Ambient i Paisatge i la Regidoria de Projectes, Obres i Mobilitat.

Al Masnou existeix una Regidoria de Medi Ambient i Paisatge des de 1995 que bàsicament s’ocupa de la gestió dels residus, el foment de les energies renovables i l’estalvi d’aigua, l’educació mediambiental i l’aplicació de mesures d’eficiència energètica, especialment a les instal·lacions municipals. Les actuacions més recents de la Regidoria han estat relacionades amb la gestió dels residus, fent un especial èmfasi en el servei de deixalleria mancomunada amb Alella i Teià i en la recollida selectiva de brossa. També juga un paper important la Regidoria de Projectes, Obres i Mobilitat, ja que des d’aquesta s’està elaborant el Pla de Mobilitat Urbana del Masnou o iniciatives com la campanya Vols compartir cotxe?

A l’inici del 2006, l’Ajuntament ha introduït un conjunt de bonificacions fiscals a fi d’incentivar les pràctiques respectuoses amb el medi ambient97. Bàsicament es tracta de bonificacions de diversos percentatges sobre la càrrega impositiva (IBI, IAE, construccions, etc.) a les empreses que apliquin mesures d’estalvi d’aigua i energia, ús d’energies renovables i racionalització del transport.

A nivell supramunicipal, cal remarcar una iniciativa conjunta de nou ajuntaments del Baix Maresme, amb el suport de la Diputació de Barcelona i el recolzament tècnic del Consell Comarcal del Maresme. Es tracta de l’Auditoria Ambiental del Baix Maresme98, un projecte que neix a l’empara del Programa d’auditories ambientals i Agendes 21 locals de la Diputació de Barcelona. L’Auditoria ambiental és la fase inicial i el seu objectiu final és l’elaboració d’una sèrie d’Agendes 21 locals pels municipis del Baix Maresme.

Amb una Fase de diagnosi, un Pla d’acció i un Pla de seguiment, l’Auditoria ambiental del Baix Maresme té com a objectius fonamentals: -

Fer una diagnosi dels aspectes mediambientals més problemàtics al Baix Maresme

-

Establir un Pla d’Acció per fer front a aquestes àrees problemàtiques

-

Integrar els ciutadans en tot el projecte

97

Vegeu ANNEX 92. EL MASNOU: BONIFICACIONS MEDIAMBIENTALS Per a més informació, consulteu: http://www.plalitoral.net/4_Estudis/Estudis_sectorials/Medi_natural/Auditoria_sintesi_BaixMaresme.pdf

98

- 113 -

-

Establir les bases per a un marc de gestió ambiental supramunicipal

-

I, finalment, endegar el procés de creació de les Agendes 21 locals per cada municipi

2.5.2. EL PAISATGE I L’ESTRUCTURA URBANA Un dels objectes d’estudi fonamentals de l’Auditoria Ambiental del Baix Maresme és el paisatge i l’estructura urbana, que inclou aspectes fonamentals com el medi natural, els usos del sòl, l’urbanisme i les infraestructures, les activitats econòmiques i la demografia, els consums d’aigua i d’energia, els residus i el seu tractament.

En el cas del Masnou, el medi natural el conformen bàsicament les platges i les rieres. A les platges, el principal problema és la manca de regeneració natural de la sorra. Per un costat, la construcció de ports i obres dures fan que la sorra es vagi erosionant i, per un altre costat, tampoc arriben a les platges els sediments de les rieres, acumulant-se a les infraestructures que actuen com a barreres. El desequilibri en el sistema natural de regeneració de les platges fa que aquest procés s’hagi de dur a terme de manera artificial, recollint sorra del fons marí per omplir les platges. Al seu torn, aquestes operacions al fons del mar, junt amb la freqüentació d’embarcacions de pesca i esportives, afecten negativament els hàbitats submarins de la zona. Al Masnou, aquest problema el pateix més la platja del Masnou que la d’Ocata, per la seva ubicació.

Possiblement és per aquesta raó que no disposa del distintiu de bandera blava.

Una altra qüestió que afecta les platges és la neteja i el manteniment99. La brigada municipal del Masnou du a terme la neteja diària des del mes d’abril fins el setembre i sis cops al mes la resta de l’any. El procés de neteja, que consisteix a la recollida de brossa de la sorra, la neteja i recuperació del mobiliari urbà i el buidatge de papereres, va produir el 2004 un total de 133 tones de brossa, traslladada a la planta de residus.

Entre els usos del sòl 100 del Masnou, com ja s’ha comentat al capítol de Territori i accessibilitat, predomina l’ús urbà, que suposa un 60% del territori, 99

Vegeu ANNEX 93. NETEJA I MANTENIMENT DE LES PLATGES Vegeu ANNEX 5. USOS DEL SÒL I ORTOFOTO DEL MASNOU

100

- 114 -

del qual el 55% és residencial dispers i el 45% residencial compacte. La resta l’ocupen els conreus i hivernacles, les platges, les zones esportives i de lleure.

El punt més conflictiu d’aquesta utilització del sòl és que s’estan assolint uns nivells d’ocupació molt elevats, amb un predomini de la urbanització dispersa.

El model d’urbanització dispersa implica un malversament del sòl, augmentant la pressió sobre el territori, requerint una major quantitat d’energia i materials per mantenir la complexitat del sistema, potenciant un model de mobilitat basat en el vehicle privat i afluixant el lligam dels habitants amb el territori en què resideixen.

Un cop d’ull al mapa d’usos del sòl i al plànol urbà del Masnou dóna una idea, per una banda, de l’escassetat de zones verdes, lúdiques i de vianants i, per una altra banda, de les barreres arquitectòniques de la trama urbana. Des del punt de vista mediambiental, la inserció de zones verdes i de lleure per als vianants és fonamental, tant per la preservació del medi, com per millorar la qualitat de vida local. Les barreres arquitectòniques són el gran tema pendent del Masnou i d’altres poblacions del Maresme. Bàsicament es tracta d’obstacles que impedeixen la circulació fluïda dels vianants i dels vehicles per la vila: el pendent característic de les poblacions del Maresme, la trama urbana amb voreres estretes, la preferència que actualment gaudeixen els vehicles i l’existència de grans vies sorolloses i difícils de travessar, com la N-II o la xarxa ferroviària, separant la població de la seva principal zona de lleure, les platges.

Actualment s’està treballant en la implantació de rotondes i passos de vianants amb grups semafòrics a la N-II101 a fi de disminuir la velocitat i l’impacte sonor dels vehicles i facilitar l’accés dels vianants, especialment els de

mobilitat

reduïda, a les dues estacions de ferrocarril del Masnou. També a la riera d’Alella s’està construint una passarel·la que connectarà el Port amb el Passeig Marítim fins a Montgat, facilitant l’accés a l’estació del Masnou i la circulació de vianants i ciclistes.

101

Vegeu ANNEX 39. EL MASNOU: SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES - 115 -

2.5.3. CONSUMS I RESIDUS Tan pel que fa al consum d’aigua com al consum energètic102 i a la producció de residus sòlids urbans, l’augment de la població ha estat un factor determinant. Al Baix Maresme, el subministrament d’aigua i d’energia prové bàsicament de l’exterior, fet que provoca un alt grau de dependència.

El 97% de l’aigua prové del Ter, un 87% de la qual és pel consum urbà domèstic i municipal, i un 13% per la Indústria local. L’aigua dels aqüífers locals es destina fonamentalment al consum agrícola i una petita part a la indústria.

Cal remarcar, però, que l’aigua d’aquests aqüífers es troba salinitzada a les zones costaneres i contaminada per nitrats d’adobs inorgànics a les parts més altes de la subcomarca.

El consum energètic al Baix Maresme també es basa, en un 99%, en recursos externs i no renovables, amb una forta dependència dels combustibles líquids derivats del petroli (el 53%), consumits bàsicament (el 71%) pel sector del transport. Menys destacades són l’aportació del gas natural (27%) i de l’electricitat (17%).

De tots els recursos energètics, el transport consumeix un 38%, la indústria un 34% i el consum domèstic i dels serveis suposa el 28%. La conseqüència lògica que se’n deriva és que la contenció del consum energètic dependrà en gran mesura de les polítiques s’adoptin per reduir la mobilitat.

També convé recordar que pràcticament no s’utilitzen les energies renovables, per això es fan necessàries tant les polítiques d’implantació d’aquest tipus d’energies per part de les entitats públiques com les campanyes de conscienciació orientades als ciutadans.

Al Baix Maresme, dues activitats són grans generadores de residus 103 : la construcció i la indústria. Els residus generats per aquestes activitats han de ser tractats a l’exterior ja que el dipòsit controlat que hi ha a Cabrera resulta insuficient. Això determina, novament, una dependència exterior pel Baix Maresme.

102 103

Vegeu ANNEX 85. ELS FLUXOS DE L’AIGUA I L’ENERGIA AL BAIX MARESME Vegeu ANNEX 87. ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS AL BAIX MARESME - 116 -

Pel que fa als residus urbans del Masnou, les dues darreres mesures més remarcables impulsades des de la Regidoria de medi ambient i paisatge són la recollida selectiva i la implantació d’una deixalleria mancomunada amb Alella i Teia. La saturació de la planta de tractament de residus de Mataró va imposar la necessitat d’adoptar aquestes mesures a nivell local, tant al Masnou com a la resta de poblacions del Baix Maresme, on es percep una tendència creixent de la recollida selectiva, amb un augment dels contenidors.

Actualment, al Masnou es produeix a diari 1,60 Kg. de residus per habitant, el que suposa un total de 33 tones diàries per tot el municipi. D’aquestes 33 tones, el 20% es recicla i el 80% es porta a la planta d’incineració de Mataró. La recol·lecció d’aquests residus es fa per tres vies: tres cents cinquanta contenidors d’escombraries, la deixalleria mancomunada i els contenidors de recollida selectiva per vidre, envasos lleugers i paper i cartró. L’augment progressiu de residus que es dipositen als contenidors de recollida selectiva és un símptoma de la creixent sensibilització ciutadana en les qüestions del reciclatge. En total, la gestió dels residus costa més de 1.300.000 € a l’Ajuntament, xifra que suposa més del 6% del pressupost municipal.

La deixalleria mancomunada és un servei gratuït que es troba al terme municipal de Teià, on es poden llençar mobles, electrodomèstics i altres aparells elèctrics, runa, components d’automòbil i altres substàncies com olis, pintures o dissolvents.

Des de mitjan 2005, l’Ajuntament també ofereix un sistema de recollida de residus comercials. Les taxes a satisfer per part dels comerciants que optin per aquest sistema estan en funció de la quantitat i naturalesa dels residus, així com la freqüència de recollida.

Finalment, a l’octubre de 2005 es va encetar la recollida selectiva dels residus orgànics, que suposen un 40 ó 50% del total dels residus domèstics. Amb 100 Kg. de residus orgànics es produeixen 30 Kg. d’un compost o adob útil per la jardineria i l’agricultura.

- 117 -

2.5.4. LA MOBILITAT Per abordar el tema de la mobilitat resulta inevitable fer referència a les estadístiques de dos estudis fonamentals sobre el medi ambient al Baix Maresme: l’Estudi urbanístic i mediambiental del Baix Maresme i l’Auditoria ambiental del Baix Maresme104.

Segons

l’Estudi

urbanístic

i

mediambiental

del

Baix

Maresme,

dels

desplaçaments que es fan a diari per raons d’estudis i laborals al Masnou, un 50% i un 75% respectivament han de sortir del municipi i, consegüentment, necessiten mitjans de transport motoritzats. De les modalitats de transport emprades, el cotxe és el més comú, amb un 55%, els desplaçaments a peu suposen un 25%, el ferrocarril un 10% i la resta un altre 10%.

Segons l’Auditoria ambiental del Baix Maresme, a tota la subcomarca, el 1999 els desplaçaments en vehicle privat suposen el 47%, a peu el 44%, en transport públic el 8,3% i en bicicleta el 0,3%. Dins del transport privat, els desplaçaments es distribueixen de la següent manera: cotxe amb un sol ocupant 80%, cotxe amb acompanyants 9%, moto amb un ocupant 10% i moto amb acompanyant 1%. Dins del transport públic, el 50% dels desplaçament es fan en ferrocarril, el 45% en autobús i el 5% en taxi. Finalment, en relació a la utilització diària de les diferents vies de transport, les més freqüentades són les carreteres, amb uns 68.000 vehicles (dels quals uns 45.000 vehicles corresponen a la N-II); l’autopista C-32, amb uns 45.000 vehicles; el ferrocarril, amb uns 26.000 usuaris i l’autobús, amb uns 5.000 usuaris.

Tot i que el ball de xifres pot resultar una mica confús també és força revelador, donant una idea de la incapacitat de les poblacions del Baix Maresme per donar una ocupació als seus propis habitants i de la importància del transport privat, concretament el cotxe amb un sol ocupant. Malgrat que la xarxa ferroviària també és molt freqüentada, les autopistes i carreteres, especialment la N-II, suporten uns nivells de trànsit que depassen àmpliament la seva capacitat. Aquest fet té fortes repercussions mediambientals, tan pel que fa a la contaminació atmosfèrica, com pel que fa a l’impacte visual i sonor d’ aquestes 104

Vegeu ANNEX 15. LA MOBILITAT AL BAIX MARESME - 118 -

vies sobre les poblacions que travessen. En el cas del Masnou cal fer una menció especial a la N-II que, com ha estat esmentat, actua com a barrera entre la població i el litoral. Però no es tracta només d’una barrera arquitectònica, la N-II també causa tota una sèrie de perjudicis mediambientals de naturalesa sonora i atmosfèrica.

El trànsit de vehicles per les infraestructures del Baix Maresme és el principal productor de contaminants atmosfèrics i la font de soroll més important105.

Tot i que al Baix Maresme encara no existeixen estacions fixes de mesura de contaminants, sí que es disposa d’algunes dades gràcies als estudis realitzats.

Segons l’Auditoria ambiental del Baix Maresme, el transport genera: el 56% del CO2 (diòxid de carboni), el 98% del CO (monòxid de carboni), el 87% del CH4 (metà), el 100% del N2O (diòxid de nitrogen), el 90% del NO (monòxid de nitrogen), el 35% del SO (òxid de sofre), el 95% dels COV (compostos orgànics volàtils) i el 94% de les partícules en suspensió a l’aire. No cal dir que aquests gasos contribueixen a l’efecte hivernacle, causen danys als sistemes respiratori i cardiovascular i perjudiquen l’entorn, especialment la vegetació.

Pel que fa a la contaminació acústica, també el trànsit constitueix la font principal, amb un nivell d’uns 70 dBA a les grans infraestructures viàries. A la N-II els nivells sonors són d’entre 66,7 i 78 dBA. Els nivells sonors depenen de factors com: el tipus de vehicle, la velocitat, les característiques del vial, el tipus de paviment i la intensitat del trànsit. És aquest darrer factor, la intensitat del trànsit, el de major pes a la xarxa viària supramunicipal, incidint sobre els sectors urbans propers i la població resident.

La mobilitat és, en definitiva, la gran qüestió pendent al Masnou106 i a tot el Baix Maresme. Les infraestructures viàries actuen com a barreres, especialment la N-II i la línia de ferrocarril, el transport consumeix la majoria dels recursos energètics i és el principal responsable de l’emissió dels gasos contaminants i de la contaminació acústica a la zona. Convé, doncs, un replantejament del model de mobilitat que tingui en compte demandes socials com: la recuperació del litoral, el trasllat o transformació en via cívica de la N-II, l’eliminació o

105

Vegeu ANNEX 89. ELS CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS AL BAIX MARESME i ANNEX 90.

LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA AL BAIX MARESME 106 Vegeu ANNEX 96. EL MASNOU PER LA MOBILITAT SOSTENIBLE - 119 -

reducció del peatge de l’autopista pels residents i la implantació d’un sistema ferroviari que funcioni com un metro comarcal o mesures similars que dissuadeixin la població d’utilitzar mitjans de transport privats en favor del transport públic i col·lectiu. És precisament per la necessitat d’una nova ordenació de la mobilitat en base a criteris de sostenibilitat, que està en procés l’elaboració del Pla de mobilitat urbana del Masnou, actualment (als inicis de l’any 2006) en fase d’estudi i esmena per part dels grups polítics i associacions locals. El Pla de mobilitat inclou els següents temes: 1. L’ordenament de la mobilitat: Xarxa viària bàsica, Pla de circulació, Pla d’estacionament, Itinerari de vehicles pesants, Transport públic i Circuit de bicicletes.

2. Propostes pels vianants: Xarxa de vianants, nucli antic, voreres, eixos cívics, etc.

3. Mobilitat

comarcal:

Posicionament del govern comarcal, xarxa

intermunicipal, el ferrocarril i la N-II L’objectiu del Pla de Mobilitat és una nova organització viària que garanteixi una mobilitat sostenible, d’acord amb els criteris de l’Agenda 21, mitjançant: -

Un canvi d’actituds per part de l’administració i els ciutadans

-

L’ordenament i pacificació del trànsit rodat a fi de garantir la seguretat viària

-

La recuperació de l’espai perdut pels vianants, amb un augment de la

superfície i qualitat de la xarxa de vianants -

El foment de l’ús del transport públic i la bicicleta

-

La millora de l’estacionament

-

En definitiva, la millora de la qualitat de vida dels ciutadans

Finalment, en relació a la mobilitat cal remarcar la iniciativa Vols compartir cotxe?

107

de les regidories d’Obres, Projectes i Mobilitat i de Noves

Tecnologies de l’Ajuntament del Masnou. Es tracta d’un servei on-line a través de la pàgina web de l’Ajuntament on els ciutadans que desitgin compartir cotxe 107

Vegeu ANNEX 15. LA MOBILITAT AL BAIX MARESME - 120 -

per desplaçaments de feina, estudi o altres es poden inscriure per posar-se en contacte. Els objectius d’aquesta iniciativa són la disminució de la contaminació i del consum energètic i la racionalització de l’ús de la xarxa viària per una mobilitat sostenible.

Altres actuacions institucionals relacionades amb la mobilitat són les campanyes per controlar el soroll dels vehicles o la campanya de control dels vehicles abandonats a la via pública.

Sense cap mena de dubte, per incentivar el turisme al Masnou, la qualitat mediambiental és un factor clau. Els visitants bàsicament volen gaudir de les platges i del Port, amb el descans, el lleure i la restauració com a motivacions principals. Per aquest públic, sovint provenint de l’àrea metropolitana de Barcelona, de poblacions d’interior del Baix Maresme o del Vallés Oriental, és important el fet de fugir del tràfec de les grans ciutats. Per aquesta raó convé potenciar les característiques distintives d’una població costanera i relativament tranquil·la com és el Masnou amb mesures com les següents: -

La morfologia urbana, si bé no és còmoda pel fort pendent, sí que presenta

uns trets tradicionals amb encant que convé respectar i que es poden potenciar amb l’embelliment dels carrers i mesures que afavoreixin el trànsit dels vianants.

-

Per afavorir el trànsit dels vianants també s’han d’eliminar, o si més no

transparentar al màxim, les barreres arquitectòniques que dificulten la mobilitat a peu, bàsicament la N-II i la línia de ferrocarril.

-

Les platges cal mantenir-les netes i adoptar mesures per la seva

regeneració periòdica que siguin cada cop menys intrusives amb el medi.

-

El control i la bona gestió de la mobilitat asseguraran la reducció dels seus

impactes visuals, sonors i atmosfèrics sobre l’entorn.

-

També és necessari un tractament dels residus correcte. Cal assumir que

l’arribada de turistes i visitants tindrà com a conseqüència negativa la generació de més deixalles. Una bona planificació ha de preveure la quantitat de residus que es generaran i com es gestionaran.

Per acabar, dir que la sostenibilitat turística no és exclusivament una qüestió mediambiental. Per ser sostenible, la gestió del turisme també ha de

- 121 -

contemplar aspectes socio-econòmics. En efecte, per implantar l’activitat turística en un territori cal primerament que aquesta activitat aporti una rendibilitat econòmica real a la població. A més a més, convé implicar la població local, conscienciant-la i fent-la partícip dels beneficis de turisme.

Sense la complicitat de la població local, la sostenibilitat a llarg termini de qualsevol projecte turístic serà una utopia.

SÍNTESI: EL MEDI AMBIENT Document de referència: Agenda 21, sorgida arran de la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient de Rio de Janeiro (1992).

Requisits que estableix L’OMT per la implantació de l’Agenda 21 als centres turístics: minimització de residus, conservació de l’aigua i l’energia, control de substàncies perilloses, gestió del transport, planejament urbanístic, compromís del conjunt de la societat i disseny de programes per la sostenibilitat.

Organismes mediambientals al Masnou: Regidoria de Medi Ambient i Paisatge i Regidoria de Projectes, Obres i Mobilitat.

Accions recents de la Regidoria de Medi Ambient i Paisatge: creació de la deixalleria mancomunada amb Alella i Teià i campanyes per la recollida selectiva de brossa.

Des de la Regidoria de Projectes, Obres i Mobilitat: elaboració en curs del Pla de Mobilitat Urbana del Masnou i Campanya Vols compartir cotxe?

Altres actuacions de l’Ajuntament: campanyes de sensibilització ciutadana, bonificacions fiscals a empreses que apliquin bones pràctiques mediambientals, control dels vehicles abandonats a la via pública i control del soroll dels vehicles.

Actuacions supramunicipals: elaboració de l’Auditoria i el Pla d’Acció Ambiental del Baix Maresme, amb el suport de la Diputació i el Consell Comarcal.

Qüestions mediambientals pendents al Masnou: -

Paisatge i urbanisme: erosió de les platges, barreres arquitectòniques, manca d’espai pels vianants i intensitat de l’ocupació del sòl.

-

Consums i residus: dependència exterior pel subministrament d’aigua i energia, pressió demogràfica, el transport consumeix la major part de l’energia i la construcció i la indústria són les majors generadores de residus.

-

Mobilitat: gran tema pendent al Masnou, índex de mobilitat molt elevat, 80% dels desplaçaments es fan en cotxe amb un sol ocupant, les carreteres (sobretot la N-II) suporten nivells de trànsit que depassen llur capacitat, amb fortes repercussions mediambientals pel que fa als nivells de contaminació atmosfèrica i els impactes visual i sonor sobre les poblacions que travessen.

Convé un replantejament de la mobilitat que tingui en compte les necessitats socials: recuperació del litoral, trasllat o transformació en via cívica de la N-II, supressió o reducció del peatge de l’autopista pels residents, implantació d’un sistema ferroviari que funcioni com un metro comarcal i altres mesures que afavoreixin l’ús del transport públic.

Triple vessant del turisme sostenible: mediambiental, econòmic i social. El turisme ha d’aportar rendibilitat econòmica i social, implicant la població local en el procés.

- 122 -

2.6. La imatge del Masnou En termes generals, la imatge d’un destí està constituïda per la suma de creences, idees i impressions que les persones tenen sobre ell. Per conèixer les creences, idees i impressions que els visitants tenen sobre el Masnou, cal plantejar-se preguntes com: Quina és la imatge que ofereixen la vila i els seus habitants al visitant? Quina imatge difonen les entitats turístiques a través dels diversos mecanismes de promoció? Quina imatge es vol promoure des de l’Ajuntament? Com percep el visitant aquest destí respecte d’altres destins competidors? I, finalment, quina imatge turística convé promoure?

2.6.1. LA IMATGE DE LA VILA I ELS HABITANTS: TÒPICS I REALITATS Primerament cal remarcar que, sense un treball de camp previ, amb enquestes sobre la imatge generalitzada del Masnou a l’exterior, totes les afirmacions es fan des d’una perspectiva basada en l’estudi, l’observació i la lògica. Una recerca ràpida per internet, per exemple, ofereix una idea general sobre els tòpics amb els quals es sol identificar el Masnou. En una diapositiva, aquests tòpics es veurien de la següent manera: en primer terme la façana litoral, amb el Port ple d’embarcacions esportives, platges allargades de sorra fina, un passeig marítim, un edifici rectangular que resulta ser el Club Nàutic, la línia de ferrocarril i la N-II. En segon pla, es veu una població ascendent, amb l’església de Sant Pere dominant el conjunt. Al fons, els darrers contraforts de la Serralada Litoral emmarquen l’escena, sota un cel blau clar.

Altres elements que no s’aprecien a la diapositiva, però que també defineixen la vila són la proximitat a Barcelona, els establiments de restauració i lleure nocturn que es troben al Port i dispersos pel Camí ral, els carrers esglaonats, alguns edificis d’estil modernista o neoclàssic, masos antics, els Laboratoris Alcon-Cusí, els hivernacles de fruites, verdures i clavells, i el passat mariner i industrial de la vila.

Així doncs, si s’extreuen un per un els elements que composen la imatge, el resultat és una mena de definició tòpica del Masnou: vila costanera propera a Barcelona, de clima benigne, emmarcada per la Serralada Litoral, de tradició marinera i industrial, per on passen el ferrocarril i la N-II, amb un important port

- 123 -

esportiu que inclou una àmplia zona de restauració i lleure nocturn, platges sorrenques allargades, passeig marítim, Club Nàutic, alguns edificis singulars dispersos, carrers esglaonats tranquils i pintorescos, església de façana senzilla amb torre lateral, uns grans laboratoris i alguns hivernacles.

Malgrat la imatge de postal, el Masnou no es considerat, ara per ara, un municipi turístic. La mateixa proximitat a Barcelona, que va motivar la construcció de cases d’estiueig de la burgesia catalana a finals del segle XIX, ha propiciat que aquestes segones residències, amb la millora del transport i l’escalada de preus de l’habitatge, esdevinguin domicilis permanents, abandonant el Masnou el seu caràcter turístic.

L’estil de vida dels residents és un reflex fidel d’aquesta realitat. Gran part dels habitants del Masnou treballen o estudien fora de la població, en activitats que tenen poca o cap relació amb el turisme. La renda per càpita és lleugerament superior a la mitjana catalana108, fet que implica el contentament de la població, que, en principi, no veu la necessitat de promoure el turisme i es mostra indiferent al respecte.

El comerç i els serveis estan destinats als residents, amb predomini de botigues d’alimentació i de roba, perruqueries, perfumeries i centres d’estètica, serveis personals, etc. Pràcticament tots els serveis estan orientats als masnovins, a banda de l’oferta de restauració i allotjament o els locals de nàutica i lleure nocturn del Port, que són els més freqüentats pels forans. A l’estiu, una passejada per la població pot donar una bona mesura del caràcter residencial: els carrers estan tan deserts com els de qualsevol altra ciutat on els habitants marxen per estiuejar fora.

2.6.2. IMATGE DIFOSA PER LES ENTITATS EXTERNES, LA COMPETÈNCIA Com ja s’ha exposat al capítol sobre Liderat, les principals entitats, altres que les municipals, encarregades de promoure el turisme al Masnou són: La Generalitat, a través de Turisme de Catalunya; el Consell Comarcal, mitjançant el Consorci Costa del Maresme i la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona. Tots tres publiquen i distribueixen opuscles sobre el 108

Segons Idescat, any 2004 - 124 -

Maresme, de vegades per separat, de vegades conjuntament. Els temes bàsics dels opuscles 109 són: Maresme, Costa del Maresme, Calendari d’Activitats, Guia d’allotjaments, A Prop: Guia d’activitats turístiques, Festes i Fires, Cites Gastronòmiques, Plats del Maresme i Les teves millors vacances, entre d’altres.

De tots ells, els que donen menys informació sobre el Masnou són els de la Diputació i els que donen una informació més àmplia i acurada són Maresme i Costa del Maresme, ambdós publicats per Turisme de Catalunya. En ells es fa esment d’atractius locals com: el Port Esportiu, el Passeig Marítim, l’Església de Sant Pere, el Casino, la Casa Benèfica, la Casa de la Vila, Cal Teixidor, Ca l’Antic, les Escoles Municipals, els Museus de Nàutica i de Farmàcia, els restaurants del Port i la Festa Major de Sant Pere.

La distribució dels opuscles es du a terme físicament a les oficines d’informació turística de Catalunya (Palau Robert), de la comarca (a Mataró) i municipals (als municipis que tenen aquest servei). Altres punts de distribució són els ajuntaments, els equipaments culturals i els establiments d’allotjament.

Per internet, cal remarcar la pàgina web del Consorci Costa del Maresme que, en comparació amb les webs de la Diputació i de Turisme de Catalunya, ofereix la informació més completa sobre el Masnou, incidint sobre aspectes com les platges, les activitats lúdiques, la cultura, els restaurants, els esports, la gastronomia, l’allotjament, les festes i fires, etc.

En resum, tots els opuscles que s’elaboren des de l’exterior del Masnou tracten la comarca en conjunt, incorporant informació sobre els atractius de tots els municipis. Aquest fet té una doble vessant negativa i positiva. D’una banda el ressò de noms com Calella, Pineda, Mataró i altres poblacions turístiques relega a un segon terme municipis com el Masnou, poc reconeguts turísticament parlant. D’altra banda, el Masnou pot aprofitar l’avantatge de la proximitat dels municipis turístics, Barcelona inclosa, i la publicitat que se’n fa, per atreure visitants.

109

Vegeu els opuscles que s’adjunten al projecte - 125 -

2.6.3. LA IMATGE TURÍSTICA DES DE L’AJUNTAMENT DEL MASNOU L’ajuntament del Masnou utilitza dos canals bàsics per distribuir la seva informació turística. Els opuscles en suport paper i la web. El 2003, l’Ajuntament va editar un documental en DVD sobre la vila titulat Viure el Masnou que, malgrat la seva qualitat, no va tenir una difusió gaire àmplia, possiblement per la complicació afegida que suposa distribuir un material d’aquest tipus.

Pel que fa al material promocional en suport paper

110

publicat per

l’Ajuntament, els principals continguts són els esdeveniments (Ple de Riure, Programa de la Festa Major, programa del Fascurt i agendes d’activitats El Masnou activitats i Fakaló), la cultura (El Masnou, Passejades pel Masnou, el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, la Casa de Cultura, la Mina museu i l’Arxiu històric municipal) i l’allotjament (l’alberg de joventut Josep M. Batista i Roca).

Els darrers materials que s’han publicat a l’àmbit municipal (el nou plànol, l’opuscle Gaudeix del Masnou i les passejades temàtiques sobre els indians i el cementiri 111 ) són de gran qualitat i posen de manifest la voluntat de l’Ajuntament de promoure la imatge i les activitats turístiques al municipi.

La distribució dels opuscles es du a terme al mateix municipi, fonamentalment a la Casa de la Vila i als equipaments culturals: Ca n’Humet, Edifici Centre, Museu Municipal de Nàutica, Casa de Cultura, Biblioteca Joan Coromines, etc.

Per contra, als establiments d’allotjament –el càmping, l’alberg de joventut i l’hotel Torino- la informació turística que s’ofereix és bàsicament sobre Barcelona, un fet prou significatiu pel que fa a la relació entre l’Ajuntament i aquests establiments, que convindria modificar.

A la pàgina web de l’Ajuntament també es poden trobar alguns dels opuscles que es distribueixen en suport paper, com el nou plànol o les passejades pel Masnou. Altres continguts destacats de la web són: la benvinguda112, on es fan quatre pinzellades sobre la història i els trets més característics de la vila; informació sobre els equipaments culturals, emfatitzant el Museu Municipal de 110

Vegeu els opuscles que s’adjunten al projecte Vegeu ANNEX 102. GAUDEIX EL MASNOU i ANNEX 49. PASSEJADES PEL MASNOU 112 Per a més informació, consulteu http://www.elmasnou.net/bienvenidos.php 111

- 126 -

Nàutica; l’accessibilitat i el transport; les activitats lúdiques i esdeveniments i el temps.

Des del punt de vista del forà, la informació que s’ofereix a la web té dues mancances: una, que és pobra i insuficient, i dues, que es troba dispersa.

Efectivament, a la web no hi ha un espai exclusiu pels visitants que cerquen informació d’interès turístic sobre el Masnou. Per una banda es troba la benvinguda, per una altra banda, cal entrar a Regidories / Cultura / Museu Municipal de Nàutica per trobar les passejades, al centre de la pàgina es situen les novetats i esdeveniments, etc. A més a més, en ocasions es presenta informació molt completa sobre un atractiu, com el Museu Municipal de Nàutica, mentre que sobre altres, tan importants com el Port, les platges o la oferta de restauració, la informació és escassa o nul·la.

Per fer front a aquestes mancances, es presenten dues possibilitats: o bé crear un espai exclusiu sota el títol de “turisme” o quelcom similar on es trobi agrupada tota la informació que pugui interessar els visitants (accessibilitat, plànol,

història,

atractius,

equipaments,

serveis

turístics,

gastronomia,

allotjament, etc.) o bé es confecciona una nova pàgina web de temàtica exclusivament turística.

Resumint, els atractius de la vila que s’emfatitzen als materials publicats per l’Ajuntament del Masnou (fullets, DVD i web), i per tant els que els interessa promoure, son: -

El frontal marítim, amb les platges, el port, el passeig marítim i l’església de Sant Pere dominant el conjunt

-

Les bones comunicacions i la proximitat de Barcelona

-

Aspectes històrics com els primers assentaments ibers i romans de Cal Ros de les cabres, la pirateria, les activitats tradicionals com la pesca o la nàutica i el caràcter de vila d’estiueig per la burgesia catalana

-

La fesomia urbanística dels carrers tradicionals i els racons amb encant

-

Els masos antics com Can Teixidor, Mas Antich o Can Malet

- 127 -

-

Els edificis singulars d’estil neoclàssic i modernista com la Casa de Cultura, la Casa de la Vila, la Casa del Marquès, la casa Benèfica, les escoles municipals, i algunes cases de carrer

-

Equipaments culturals com el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, la Casa de Cultura, l’Arxiu Històric Municipal i la Mina Museu

-

Els esdeveniments i activitats lúdiques com la Festa major i el Ple de riure

-

Els serveis i el comerç, especialment l’oferta de restauració, el mercadet setmanal i el mercat municipal

2.6.4. UNA IMATGE TURÍSTICA PEL MASNOU Havent examinat els tòpics que s’identifiquen amb el Masnou i els aspectes que es difonen tant des de dins com des de fora de la vila, convé preguntar-se quins d’aquests elements són vàlids tenint en compte la conjuntura turística i els valors de la societat actual. Quina imatge turística convé al Masnou? Què, com, on i quan s’ha de promoure? són preguntes que formen part de la següent fase (la fase estratègica) del projecte turístic però que, en aquest punt, ja es comencen a plantejar. Malgrat la manca de respostes concretes, sí és possible esbossar quatre línies generals.

Per començar, cal recordar que no existeix “El” model turístic aplicable a tots els destins. Cal doncs, defugir l’adaptació de models dissenyats per altres municipis. El Masnou requereix una imatge pròpia, adequada a les seves particularitats, que fomenti els punts forts i trets singulars que el diferencien d’altres poblacions com, per exemple, les característiques urbanístiques, la restauració i la gastronomia, les platges, la nàutica, el comerç i els esdeveniments puntuals com el Ple de riure.

També convé evitar l’anomenat “minifundisme o miopia turística” treballant de manera conjunta amb les poblacions veïnes en la creació de productes turístics que combinin el millor de cadascuna, de manera que la simbiosi resulti beneficiosa per tothom. El mateix és vàlid pels professionals del sector i per les diverses administracions implicades, que sovint es veuen entre ells com a competidors o adversaris. Però no n’hi ha prou d’integrar el teixit empresarial

- 128 -

en el procés de desenvolupament turístic, també convé informar i implicar els residents sense la seva complicitat dels quals el projecte serà inviable.

Pel que fa a la informació i la promoció, es requereixen mecanismes molt més directes i actius que els existents: un organisme específic per la promoció turística, una web interessant i de qualitat, bona senyalització als carrers sobre serveis i atractius turístics, punts de benvinguda i atenció al visitant als indrets més freqüentats com les estacions o la Casa de la Vila, publicitat més agressiva a l’exterior, etc.

Finalment, convé recordar que totes les accions promocionals que es duguin a terme seran infructuoses si els atractius i serveis de la vila no es troben a l’alçada de les expectatives dels visitants. Els experts en marketing en diuen “ valor afegit”. El procés d’afegir valor a un producte o servei implica dotar-lo d’elements que nodreixin la qualitat. En el cas del Masnou, afegir valor implicaria accions com la comercialització de productes locals als establiments de restauració i als comerços locals, la creació o millora d’esdeveniments d’interès general com el Ple de riure i les Cites Gastronòmiques o l’embelliment de carrers i edificis singulars, per citar alguns exemples. La imatge que es difongui del Masnou, en definitiva, ha d’incidir sobre els seus atractius però no pot romandre tan sols un miratge.

- 129 -

SÍNTESI: LA IMATGE Imatge d’un destí: suma de creences, idees i impressions que les persones tenen sobre ell.

Tòpics del Masnou: vila mediterrània prop de Barcelona de tradició marinera, amb important port esportiu amb zona de lleure i restauració, platges, carrers esglaonats i tranquils, amb l’església, alguns edificis modernistes i neoclàssics i antics masos, ferrocarril i N-II, laboratoris i hivernacles, Serralada Litoral i clima benigne.

Realitats: les segones residències han esdevingut permanents per l’escalada de preus de l’habitatge i les bones comunicacions. La població no es planteja el turisme com una possibilitat.

Entitats externes que promouen la imatge turística del Masnou: Turisme de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Consorci Costa del Maresme. La informació més acurada i completa es troba als opuscles de Turisme de Catalunya i a la web del Consorci Costa del Maresme.

La promoció externa sempre fa referència a tot el Maresme, incloent les poblacions del nord de la comarca, de major tradició turística. D’una banda, això suposa una forta competència, d’altra banda el Masnou pot aprofitar la fama d’aquest municipis per donar-se a conèixer i diferenciar-se.

La promoció interna, des de l’Ajuntament, es fa a través de dos canals: els opuscles en suport paper i la web de l’Ajuntament. Els atractius que emfatitzen aquests materials són: façana marítima, proximitat i bones comunicacions amb Barcelona, fesomia urbanística, edificis singulars, equipaments culturals, esdeveniments, lleure, comerç i serveis.

Dues mancances de la informació turística a la web de l’Ajuntament: és insuficient i dispersa. Convindria crear un espai exclusiu o una nova web de temàtica turística.

La imatge turística del Masnou requereix: -

Defugir l’adaptació de models concebuts per altres municipis

-

Integrar tots els agents implicats (públics i privats) i la població local

-

Mecanismes més actius i directes d’informació i promoció

-

Afegir valor dotant els productes i serveis turístics d’elements que nodreixin la qualitat

-

La imatge ha de reflectir realitats, no pot romandre un miratge

- 130 -

3. Teià

- 131 -

3.1. Teià: Territori i accessibilitat El terme municipal de Teià té una superfície de 6,6 Km2 i es troba al Baix Maresme113, a uns 20 Km. al nord-est de Barcelona, limitat pels municipis de Premià de Dalt a l’est, el Masnou al sud, Alella a l’oest i Vallromanes (Vallés Oriental) al nord. Les coordinades geogràfiques del terme són: latitud 41º 29’ 55’’ N, longitud 2º 19’ 27’’ E i altitud 128 m. sobre el nivell del mar.

3.1.1. TERRITORI I CLIMA Teià es troba a la vessant marítima de la Serralada Litoral, amb un territori en forma de trapezi irregular en pendent cap al mar, articulat entorn de la riera de Teià. Tot el sector nord està envoltat per un massís muntanyenc en forma d’arc amb alçades que oscil·len entre els 250 i 499 m. dominat per: el Turó d’en Pi (254 m.), la Serra de Teià i el Turó de Can Colomer (357 m.) a l’oest; els Colls de Clau i Can Gurguí, el Turó de Lladó (496 m.), el Coll de Gallemí i el Turó de Sant Mateu (499 m.) al nord; i el Turó d’en Baldiri o Salve Regina (425 m.) a l’est. Les alçades més destacades es troben, doncs, a les vessants del nord-est i est el terme, des d’on descendeixen petites torrenteres que aboquen a la Riera d’Alella i d’entre les que cal destacar el Torrent de Murtrera.

A més de les coordenades geogràfiques, dos elements determinen la climatologia local114: la Serralada Litoral i la proximitat a la Mediterrània. La mar actua com a moderadora de les temperatures i la Serralada Litoral constitueix una barrera que protegeix Teià dels vents procedents del nord i nord-oest. Les temperatures són moderades (16º C de mitjana anual) i els vents càlids i humits provoquen tempestes de gran intensitat i rierades a la tardor, amb una mitjana anual d’ humitat relativa del 74%.

3.1.2. LA TRAMA URBANA La trama urbana de Teià segueix l’esquema de les poblacions d’interior del Maresme, amb un nucli antic allargat al centre del terme, tot resseguint l’eix 113

Vegeu ANNEX 1. EL MARESME Dades Meteocat 2002 per l’estació meteorològica més propera, Cabrils. Vegeu ANNEX 2. DADES CLIMÀTIQUES AL BAIX MARESME (2002) 114

- 132 -

vertebrador que constitueix la riera en direcció NO-SE, envoltat d’antigues cases pairals i zones d’urbanització dispersa que s’estenen per les vessants de la serra: Vallmora, Rials, la Vinya, Vallvallida, el Poble Espanyol, la Molassa, les Delícies, Sant Berger, Assumpció, Gran Vista, Paradís i Santa Fe. Les edificacions més comunes115 són de dues i tres plantes, amb els respectius 46% i 33%. La resta d’edificacions són de quatre (11%) i una planta (8%), amb uns percentatges insignificants d’edificis de cinc o més plantes.

Teià va tenir un barri de mar fins el 1825, any en què aquest barri es segregà per passar a formar un municipi independent: el Masnou. Actualment, la tipologia urbana predominant116 a Teià és residencial dispersa, ocupant el 55% de la trama urbana, mentre que el 45% restant és compacte. Malgrat tot, d’entre les poblacions d’interior del Baix Maresme, és la que presenta una major proporció de trama residencial compacta. A més a més, tan sols un 25% del sòl es urbà i urbanitzable per què gran part del territori té un pendent superior al 20%, fet que limita el creixement urbanístic.

Actualment, a nivell municipal, es troba en fase d’elaboració el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, conegut com POUM117, que proposa una revisió del règim urbanístic del sòl, així com de l’accessibilitat, la mobilitat i la gestió mediambiental. En l’àmbit urbanístic, es proposa la reordenació del sòl urbà i urbanitzable sota criteris estètico-paisatgístics i mediambientals amb mesures com: el trasllat de les fàbriques fora de les zones residencials; la rehabilitació de la trama urbana; la contenció del creixement urbanístic; la regulació de les edificacions; la protecció del sòl, el paisatge i el patrimoni natural; l’ampliació de l’espai protegit del Parc de la Serralada Litoral; la creació d’un Parc Agrari al sector sud del terme, amb major control dels hivernacles, i la potenciació de l’activitat agrícola, concretament la vinya i l’agricultura ecològica o integrada.

115

Segons Idescat, any 2001 Vegeu ANNEX 3. USOS DEL SÒL AL BAIX MARESME 117 Per a més informació, consulteu http://www.teia.net/poum/poum.html 116

- 133 -

3.1.3. ELS USOS DEL SÒL Els usos del sòl118 més estesos a Teià són les zones urbanes, els conreus de regadiu i l’horta, els boscos i els prats. La distribució d’aquest usos està determinada per l’orografia: al nord del terme, on el pendent és més pronunciat, es troba el sector teianenc del Parc de la Serralada Litoral, amb predomini de pinedes, prats i bosquines; tot al llarg de la riera, al centre del terme, s’ubiquen les zones urbanes; i al sector sud, on el terreny és més pla, els conreus de regadiu envolten l’autopista A-19.

Altres usos del sòl menys significatius són alguns conreus de vinya a l’est, tocant el terme d’Alella; diverses zones d’equipaments municipals i esportius al voltant del nucli urbà i al sector sud, on es troba la deixalleria i la depuradora; les dues infraestructures viàries que travessen el sector sud del terme, l’autopista A-19 i la carretera BV-5026; el polígon industrial Bovisa i alguns hivernacles per sota de l’autopista.

Els usos turístics del sòl119 a Teià es concentren a l’interior i al voltant del nucli urbà, consistint en tota una sèrie d’edificis d’interès com l’església parroquial de Sant Martí o la Casa Municipal de Cultura La Unió, antics masos amb elements gòtics i grans cases senyorials com Can Godó, la Torre dels Gegants i Can Cassasa entre d’altres, diversos monuments i alguns establiments de restauració.

L’Ajuntament i la Diputació han organitzat dues rutes turístiques anomenades Camins de Goig que recorren els punts d’interès turístic. La Ruta pel Paisatge Urbà se centra en el casc antic, oferint una mostra de les cases de carrer, els masos i les torres d’estiueig, a més de l’església i alguns equipaments locals.

La Ruta pels Paisatges Naturals fa un recorregut pel sector forestal que es troba a l’est del nucli urbà i que forma part del Parc de la Serralada Litoral. Al terme de Teià, el sector que pertany al Parc de la Serralada Litoral forma un arc que delimita tot el nord del terme municipal.

118 119

Vegeu ANNEX 3. USOS DEL SÒL AL BAIX MARESME Vegeu ANNEX 8. USOS TURÍSTICS DEL SÒL A TEIÀ - 134 -

Finalment, un darrer ús turístic del sòl és el jaciment arqueològic i futur Centre d’Interpretació Cella Vinaria que es troba a la zona del Veral de Vallmora, tot just per sobre de l’autopista.

Resumint, els usos turístics del sòl a Teià es distribueixen entre el casc antic de la població, el sector del Parc de la Serralada Litoral al nord del terme i el futur Centre d’Interpretació Cella Vinaria, al sud-oest del terme, tot just per sobre de l’autopista.

3.1.4. DEMOGRAFIA I ECONOMIA La població de Teià120 és de 5.835 habitants que, amb una superfície de 6,6 Km2 dóna una densitat de població de 884 hab./Km2, una xifra que s’acosta als 933 hab./Km2 de mitjana comarcal del Maresme, però lleugerament inferior.

A Teià, com a tota la comarca, la proximitat a Barcelona constitueix el principal impulsor del creixement demogràfic. Abans dels anys seixanta, el Maresme funcionava de manera relativament autònoma, amb una base agrícola, industrial i turística. A partir d’aquesta dècada, la millora de la xarxa ferroviària i l’obertura de l’autopista A-19 van impulsar una progressiva ocupació de sud a nord i un flux creixent de mobilitat laboral cap a Barcelona, incorporant ràpidament el Maresme a la dinàmica metropolitana. D’aquesta manera s’ha produït un doble fenomen de boom constructiu i de transformació de les segones residències en habitatges principals que es veu reflectit en un saldo migratori elevat, del 2,4%, en comparació amb un creixement natural de la població (naixements – defuncions) molt reduït, del 0,3%.

Malgrat tot, amb la saturació del territori i l’escalada de preus de l’habitatge, el procés migratori que s’inicià als anys seixanta s’ha anat alentint, especialment als municipis més propers a Barcelona. Al període 1986 – 1991, el saldo migratori a Teià era del 5,1%, al període 1991 – 1996 del 3,85%, i entre 1996 – 2001 del 2,45%121.

L’economia tradicional de les poblacions del Baix Maresme estava basada en l’agricultura, la pesca i la indústria tèxtil. Actualment, però, l’activitat 120 121

Segons Idescat, any 2005 Vegeu ANNEX 13. TEIÀ: CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ I RENDA FAMILIAR - 135 -

econòmica predominant a Teià 122 són els serveis, amb el 31,7% dels establiments, seguits dels professionals i artistes, amb el 28%; la construcció (16%), la indústria (14,4%) i el comerç al detall, amb el 9,6%.

Els establiments de serveis més nombrosos són els de serveis personals, amb un 23,6%, seguits per les immobiliàries i similars (19,4%), serveis a l’empresa i comerç a l’engròs (els dos amb el 15,7%), transports i comunicacions (11,5%), hostaleria (9%) i mediació financera, amb el 4,8%.

La indústria també juga un paper destacat al municipi, on les empreses amb major nombre d’empleats (mitjanes i grans) pertanyen al sector industrial. És significativa la presència del polígon industrial Buvisa tocant a Premià de mar, al sud-est del terme. És aquí on es concentra el gruix de l’activitat industrial de Teià.

EMPRESA Jorge Puigoriol Sala S.A.

SECTOR

Cafor S.A.

Metall

Thermocal S.A. Intursa GESA

Química Metall Paper i vidre

Mosimoll

Metall

Tèxtil

ACTIVITAT Blanqueig de teixits Estampació i tornilleria Química Metall Etiquetatge Fabricació d’articles i complements

TREBALLADORS

PROPIETAT

38

Local

31

Local

25 20 20

Local Local Local

28

Comarcal

Font: Estudi de diagnosi i desenvolupament estratègics del Maresme

D’entre les empreses industrials 123 , cal remarcar les de: transformació de metalls, amb el 40% de la indústria local; edició i mobles, amb el 20%; tèxtil i confecció, amb el 16% i química i metall, amb el 13%.

Pel que fa al nivell de benestar econòmic, l’Índex de Renda Bruta Familiar Disponible124 se situa en el 159,8. Això significa que es troba molt per sobre de la mitjana catalana: en un 59,8%. A més a més, la taxa d’atur125 ronda el 4,5%, la meitat de la taxa d’atur registrada a tot Catalunya.

La mobilitat 126 , per contra, és un dels temes pendents al Baix Maresme, especialment als municipis d’interior, on no arriba el ferrocarril i el servei de transport públic presenta moltes mancances, fent imprescindible l’ús massiu del 122

Segons Idescat. Vegeu ANNEX 14. TEIÀ:DADES ECONÒMIQUES Vegeu ANNEX 14. TEIÀ: DADES ECONÒMIQUES 124 Vegeu ANNEX 13. TEIÀ: CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ I RENDA FAMILIAR 125 Segons l’Estudi de diagnosi i desenvolupament estratègics del Maresme 126 Vegeu ANNEX 15. LA MOBILITAT AL BAIX MARESME 123

- 136 -

vehicle particular. A Teià, la xifra de la població activa que treballa fora del municipi se situa al voltant del 75%, amb un percentatge similar pels que estudien fora. El mitjà de transport preferit és el cotxe, amb més del 70%. La resta de desplaçaments es distribueixen de manera més o menys equitativa entre el tren, l’autobús i la moto127.

3.1.5. INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT Les infraestructures viàries bàsiques 128 connecten Teià amb Barcelona i el Masnou. Els eixos bàsics de comunicació són dos: l’autopista AP-19 ó C-32 i la carretera local BV-5026, que es creuen al sud, just al límit del terme municipal de Teià amb el Masnou.

L’autopista AP-19 Barcelona-Mataró-Palafolls, també anomenada Autopista del Maresme C-32, travessa la població pel sud i té una àrea de descans al mateix terme de Teià.

La carretera local BV-5026 uneix Teià amb el Masnou, exactament l’avinguda Comtes d’Alba de Liste, a Teià, amb l’avinguda dels Senyors Cusí i Fortunet, al Masnou, facilitant l’accés a la N-II i al baixador d’Ocata. Una variant per la BV5026 és l’avinguda John F. Kennedy, que arrenca de la N-II, es transforma a Teià en l’avinguda Dr. Rodríguez de la Fuente i arriba fins al Passeig de la Riera.

L’ús de les carreteres és fonamental per la mobilitat al Baix Maresme ja que, del total dels desplaçaments a la subcomarca129, el transport privat és el gran protagonista. L’any 1999, el transport privat suposava el 47% dels desplaçaments enfront del 8,4% del transport públic i del 44% de desplaçaments a peu. De totes les línies de transport del Baix Maresme, es va estimar que les més freqüentades eren les carreteres amb uns 68.000 usuaris diaris (45.000 d’ells per la N-II), seguides per l’autopista amb 45.000 usuaris, el ferrocarril amb 26.000 i, finalment, els autobusos amb 5.000 usuaris.

127

Xifres d’ Idescat i de l’Estudi urbanístic i mediambiental del Baix Maresme Vegeu ANNEX 16. VIES DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT 129 Segons l’ Auditoria Ambiental del Baix Maresme. Vegeu ANNEX 15. LA MOBILITAT AL BAIX MARESME 128

- 137 -

A Teià, els mitjans de transport públic 130 són l’autobús i el taxi, que sovint s’utilitzen per accedir a les estacions de ferrocarril del Masnou. Els taxis formen part del servei d’auto–taxi local anomenat Taxi Teià i les línies d’autobús són de les companyies Casas, Sagalés i Sarbús – Casas i TMB. -

El Teià Exprés, de la companyia Casas, uneix Teià amb el baixador

d’Ocata. Funciona com una llançadora, amb freqüències de 30 minuts des de les 6:30 fins les 22:30 i té parades tot al llarg del Passeig de la Riera, a Vallbellida, el carrer Califòrnia i les Escoles Pies del Masnou i el baixador d’Ocata.

-

Línia de Sagalés i Sarbus – Casas que uneix Teià, el Masnou i Alella,

passant per les urbanitzacions, amb autobusos que circulen els feiners de 6:12 a 22:15 i els dissabtes de 8:15 a 20:15, amb freqüències d’entre 30 i 60 minuts. Les parades de Teià són: La Riera - Can Cambray, el Mercat, la Piscina Municipal, Sant Berger, El Cim, Migjorn, Garrofers, Amma Teià, Salvador Espriu i Can Colomé. Aquesta línia pretén integrar el servei dels tres municipis amb una oferta adaptada a les necessitats locals, connectant de manera ràpida i eficaç els veïnats i el ferrocarril.

-

La línia N-81 d’autobús nocturn de TMB que fa Barcelona – Vilassar

de Dalt, passant per diverses poblacions del Baix Maresme com Teià, Alella, El Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Cabrils i Vilassar de Dalt. A Teià fa dues parades: a La Riera- Pg. Castanyer i a Vallbellida – La Vinya.

El servei és de 00:27 a 4:27 h., les freqüències són d’una hora i es triga entre trenta i quaranta minuts a arribar a la Plaça Catalunya.

De les tres línies, la més freqüentada és el Teià Exprés que funciona des del 15 de febrer de 2006. Abans d’aquesta data, la línia que connectava Teià amb Ocata tan sols tenia freqüències d’una hora. Segons les dades de l’Ajuntament, de tots els usuaris d’autobús de Teià, el 80% utilitzen aquesta línia, mentre que el 17% restant utilitza la línia de Sagalés i Sarbús-Casas que uneix Teià amb el Masnou i Alella, inaugurada també el 15 de febrer de 2006. El servei nocturn de TMB és poc utilitzat perquè els usuaris nocturns normalment fan servir el vehicle privat.

130

Vegeu ANNEX 16. VIES DE COMUNICACIÓ I TRANSPORT - 138 -

Ambdues línies afavoreixen la intermodalitat, connectant les poblacions d’interior amb la línia de ferrocarril i facilitant l’aparcament a prop de l’estació.

La línia local de ferrocarril és la C1 Aeroport/l’Hospitalet-Mataró/Maçanet de la xarxa de rodalies de RENFE, amb horaris feiners que oscil·len entre les 5’00 del matí i les 24’00 h. i freqüències de 6 minuts a les hores punta, de 9 a 12 minuts gran part de la jornada i de 18 a 45 minuts a la matinada i al vespre. Els dissabtes i festius les freqüències s’allarguen a una mitjana de 15 minuts entre cada tren. Tots els trens s’aturen sempre a l’estació del Masnou i al baixador d’Ocata. Els teinanecs fan més ús del baixador d’Ocata, més proper a Teià i on arriba el Teià Exprès.

Les queixes i reivindicacions més comunes entre els usuaris del transport públic fan referència a la poca freqüència dels autobusos, especialment dissabtes i festius, i també a l’obsolescència d’alguns vehicles. Tanmateix, les ampliacions de línies, horaris i flota posades en pràctica a partir del 15 de febrer de 2006 han propiciat un augment considerable dels usuaris i un contentament general, demostrant novament l’efectivitat de les polítiques mancomunades entre diversos municipis.

Com ja s’havia apuntat, la mobilitat és una qüestió pendent pel que fa al medi ambient al Baix Maresme. És per això que tant a nivell comarcal com local s’afavoreixen les polítiques destinades a afavorir el transport públic i incentivarne l’ús, com la creació de plans d’urbanisme i mobilitat. En el cas de Teià, el POUM contempla mesures per una mobilitat sostenible com: la implantació de nous accessos i vials, especialment una carretera que connecti Teià amb la N-II; la creació de voreres i zones prioritàries per vianants i bicicletes que cohesionin diferents barris i els equipaments municipals; la creació de noves places d’aparcament i la disminució de l’ús del vehicle privat amb la millora del transport públic i la intermodalitat.

- 139 -

SÍNTESI: TERRITORI I ACCESSIBILITAT Terme municipal del Baix Maresme amb una superfície de 6,63 Km2 envoltat pels termes d’Alella, El Masnou i Premià de Dalt, al Maresme, i pel terme de Vallromanes, al Vallés Oriental.

Territori articulat entorn de la riera de Teià, en pendent cap al mar a la vessant marítima de la Serralada Litoral. Sector nord envoltat de turons, entre els quals destaca el Turó de Sant Mateu (499 m.), al nord-est del terme.

Climatologia determinada per la Serralada Litoral i la Mediterrània, amb temperatures moderades (mitjana anual 16º C) i humitat relativa mitjana del 75%. Els vents càlids i humits provoquen rierades a la tardor.

Trama urbana predominant: dispersa, amb la riera com a eix vertebrador d’un nucli urbà envoltat de barris de baixa densitat i urbanitzacions que s’estenen per les vessants de la serra. Predomini d’edificacions de dues i tres plantes.

El POUM, en fase d’elaboració, proposa una revisió del règim urbanístic del sòl, així com de l’accessibilitat, la mobilitat i la gestió mediambiental. En l’àmbit urbanístic, s’opta per la reordenació del sòl urbà i urbanitzable sota criteris estèticopaisatgístics i mediambientals.

Usos del sòl condicionats per l’orografia. Principals usos del sòl: zones urbanes, conreus de regadiu i horta, boscos i prats.

Altres usos del sòl: conreus de vinya, equipaments, infraestructures viàries, hivernacles i zones industrials.

Usos turístics del sòl: el nucli antic, amb l’església de Sant Martí i envoltat d’antics masos i grans cases pairals, el Parc de la Serralada Litoral i el futur centre d’interpretació Cella Vinaria.

Població: 5.835 habitants Fort creixement de la població a partir dels anys 60 per la millora de les infraestructures viàries, la proximitat a Barcelona, el boom constructiu i la transformació de les segones residències en domicilis principals.

Saldo migratori elevat en comparació amb el creixement natural de la població.

Renda Bruta Familiar Disponible molt per sobre de la mitjana catalana.

La principal activitat econòmica són els serveis, seguits de la construcció, la indústria (metal·lúrgia, edició i mobles, tèxtil i química) i l’agricultura. Cal destacar la presència d’un polígon industrial al sud del terme.

Dos grans eixos viaris travessen la població: l’Autopista C-32 i la carretera local BV5026, que connecten Teià amb Barcelona i el Masnou.

La mobilitat és una qüestió pendent al Baix Maresme on l’ús del transport públic tan sols suposa un 8,4%, enfront del 47% del transport privat i el 44% dels desplaçaments a peu.

L’únic mitjà de transport públic amb què es pot accedir a Teià és l’autobús. Les línies més freqüentades són el servei de llançadora amb el baixador d’Ocata i la nova línia Teià – el Masnou –Alella, que connecta les urbanitzacions.

Propostes del POUM en relació a la mobilitat: creació de nous accessos i vials, especialment una carretera de Teià a la N-II, creació de voreres i zones prioritàries per vianants i bicicletes, noves places d’aparcament i disminució de l’ús del vehicle privat amb la millora del transport públic i la intermodalitat.

- 140 -

3.2. Recursos turístics de Teià A Teià, els recursos turístics més destacats els constitueixen el patrimoni arquitectònic i arqueològic, el patrimoni natural i algunes festes i esdeveniments anuals. El patrimoni arquitectònic consisteix l’església parroquial de Sant Martí i tot un conjunt d’antics masos i cases senyorials d’estil gòtic, neoclàssic, colonial i modernista. El patrimoni arqueològic més remarcable és el jaciment romà del veral de Vallmora, antic centre de producció dels vins laietans, a més de diverses troballes neolítiques i iberes. El patrimoni natural el constitueix tot el sector nord del terme ocupat pel Parc de la Serralada Litoral, amb els seus atractius geològics, biològics i lúdico-esportius.

Finalment, constitueixen un darrer recurs turístic algunes festes populars i esdeveniments del calendari teianenc, com la Mostra Gastronòmica i Cultural del Bolet, la Festa Major i la Fira Comercial i Empresarial de Sant Ponç.

3.2.1. RECURSOS ARQUITECTÒNICS El patrimoni arquitectònic de Teià és constituït per l’església parroquial de Sant Martí, les antigues masies amb elements gòtics, els edificis d’estil neoclàssic i colonial, les grans vil·les modernistes i alguns monuments dispersos pel municipi.

El document més antic en què es fa referència a Teià és la venda d’una vinya de l’any 961. Pel topònim “Vila Taliano” es dedueix que el nom de Teià prové de “Talius” o “Talianum”, que són gentilicis romans. Quant a la parròquia de Taliano, la menció més antiga figura al testament del Comte Mir, de l’any 965, que es troba a l’arxiu de la Catedral de Barcelona. Altres referències posteriors a la parròquia són unes notes dels anys 1173 i 1174, guardades a l’Arxiu Diocesà.

L’església parroquial de Sant Martí de Teià131, sovint anomenada la Catedral del Maresme per les seves característiques, es troba al centre del nucli antic, a la Plaça de Sant Martí. L’edifici actual substitueix un de primitiu, restaurat als segles XIV i XV i reconstruït el 1574 pel mestre d’obres Antoni Mateu, formant

131

Vegeu ANNEX 52. ESGLÉSIA PARRIQUIAL DE SANT MARTÍ DE TEIÀ - 141 -

una sola nau amb estructura del gòtic tardà. Al contracte de construcció s’estipulava que l’edifici havia de tenir la forma i proporcions del Convent dels Àngels de Barcelona i que el pintor Lluís Gaudin havia de fer un retaule amb imatges de la vida de Sant Martí que, malauradament, es va destruir durant la Guerra Civil, restant tan sols els quadres i les figures de pedra que sostenien el retaule. Altres elements arquitectònics destacats són: la portada renaixentista amb frontó coronat per un relleu de Sant Martí a cavall, possiblement provenint de l’església antiga; el gran finestral gòtic de la façana, afegit modernament, i el campanar lateral de planta quadrada.

Tot al voltant de l’església parroquial i al llarg de la riera es van anar aplegant un conjunt de cases pairals132 amb els seus camps de conreu, moltes de les quals encara es conserven, sovint restaurades o modificades, constituint un important patrimoni arquitectònic pel municipi. Molts dels masos encara presenten alguns elements del gòtic civil i neoclàssics. Els més destacats són: Casa Pol, documentada al segle XIII, l’edifici actual és del XVII. Antic casal feudal dels Fivaller, senyors de Teià que ocuparen llocs de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya i al Consell de Cent. És una gran casa senyorial amb dues torres amb merlets a banda i banda de la façana principal. Conserva un portal típic dels grans casals, amb disset dovelles i els llindars gravats amb sentències llatines. També té una capella on es troben les despulles dels antics propietaris, cellers, balcons del segle XVIII i un rellotge de sol.

Casa Bru havia estat originàriament una torre de vigilància del segle XVI, a la qual s’afegí el cos de la masia i la capella al segle XVII. Al segle XVII. Actualment alberga un destacat arxiu històric amb pergamins i documents.

Encara es conserven l’antiga torre amb merlets, una finestra romànica incompleta, el celler, la capella i el rellotge de sol.

Ca l’Uriach data del segle XVII, tot i que la construcció primitiva és del 1269.

Conserva elements gòtics, com una finestra del s. XVI. L’interior té molt de caràcter amb un antic forn de pa a la cuina i un celler. A les façanes de migjorn i ponent té dos rellotges de sol, i com que es troba a la part alta del terme té una bella panoràmica.

132

Vegeu ANNEX 53. PATRIMONI ARQUITECTÒNIC: CASES PAIRALS I MONUMENTS - 142 -

Can Llauradó, del segle XVI, té a la porta del darrera una creu de terme gòtica.

Can Padellàs, del segle XVII, és una masia amb teulada a doble vessant, formant un frontó a la façana. Consta de baixos, pis i golfes completes, amb diferents cossos afegits a la dreta de la façana, terrassa i balaustrada. El portal amb el balcó a sobre i les obertures a la pedra treballada donen caràcter a la casa. Un altre element destacat és el conjunt del safareig i la font, amb rajoles de ceràmica i una imatge de la Mare de Déu de Montserrat Ca la Lola, situada enfront de l’església parroquial, data del XVI. La casa es conserva en bon estat, mantenint les finestres gòtiques del pis i el portal rodó originals.

Can Barrera, del segle XIX, tot i que ja existia al 1333. En aquesta casa pairal es guardava el fons arxivístic i bibliogràfic familiar, que es va cedir a l’Ajuntament. Els documents més destacats són rebuts, pensions i contractes d’arrendament a parcers de les terres i vinyes de la família Barrera dels segles XVIII i XIX, manuscrits de comptabilitat familiar i altres documents i plànols interessants amb referències a la toponímia, els llinatges i els antropònims locals. També hi ha llibres impresos dels segles XVII i XVIII de caràcter religiós i litúrgic, manuals i gramàtiques del segle XIX, revistes satíriques de començament del segle XX i llibres i revistes dels primers anys de la postguerra.

Can Monac, del segle XIV, amb finestres i portal rodó d’estil gòtic.

Can Bruguera, documentada des del segle XV, l’edifici actual és dels segles XVII i XVIII. L’estil dels elements de pedra picada és propi del segle XVII. Can Torrents o Cal Fuster, documentada des del segle XIV per l’escriptura de compra. El nom original era Destorrent, família de Barcelona que va presidir el Consell de Cent al segle XV. Actualment és un conjunt de dos edificis: el taller de fuster i l’habitatge. L’entrada a la finca és un portal barroc amb un escut del 1577. A la casa, es conserven les finestres gòtiques del segle XIV, el portal rodó i molts elements dels segles XVII i XVIII. Actualment és un restaurant.

Cal Terçó, del segle XVIII, fou la casa Delmera i havia pertangut al Cabildo de la Catedral de Barcelona.

- 143 -

Can Mora, dels segles XV –XVI, presenta elements arquitectònics gòtics, amb un gran treball artesà al portal rodó, l’escut, les portes i les finestres gòtiques.

També conserva el rellotge de sol.

Can Lladó, del segle XIV, tot i que el topònim data del 894.

Can Sala, del segle XVI. També se la coneix com Casa de Dalt per haver pertangut a can Dardanyà.

Les Monges, del segle XVII, antic Manso Arnau que conserva el portal dovellat.

Davant i al lateral de la casa, es troba un pavelló dedicat a la Font de la Salut, que manté part de les rajoles de ceràmica. Al Palau de la Virreina de Barcelona es conserva un dels plafons d’aquesta font: “la xocolatada i la cursa de braus”.

Can Feu, del segle XVII, conserva documents dels segle XVI i un rellotge de sol barroc de 2,8 m. per 4,5 m. a la façana mig esborrat per la llum solar.

Can Wertheim o Torre dels Gegants, segle XVII (antic Manso Valls). Casal senyorial i agrícola de grans proporcions que encara conserva elements tradicionals a l’interior. La façana és barroca i té una teulada a quatre vessants amb garites a les cornises, una galeria porxada amb un mimbell a sobre, una torreta mirador i una capella. El jardí té un brollador de pedra picada envoltat de bancs i un altre més petit, cobert amb rajoles de València, amb motius de la processó del Corpus de la Seu de Barcelona.

Finalment, a banda de les masies antigues, a Teià també s’alcen grans edificis neoclàssics i colonials, com Can Casassa, Ca l’Americano i Ca la Cecília i vil·les modernistes com Can Godó, gran casa senyorial de finals del segle XIX amb capella i extensos jardins, que domina el municipi. Altres edificis d’interès són l’Ajuntament, l’associació recreativa la Palma, la Casa de cultura la Unió i l’antic molí.

Ca la Cecília alberga, a la primera planta, la seu del Museu Municipal i Fons Antoni Batllori133, dibuixant de renom. El museu presenta l’estudi de treball d’en Batllori, amb els seus mobles, estris de dibuix i alguns objectes personals, a més d’una col·lecció de la seva obra, bàsicament dibuixos fets a ploma. El dia

133

Vegeu ANNEX 54. MUSEU MUNICIPAL DE TEIÀ I FONS ANTONI BATLLORI - 144 -

de visita és dissabte, de 11:00 A 13:00 i també es fan visites concertades per a grups.

Pel que fa als monuments, cal destacar-ne quatre: la creu del terme, a Can Llauradó; el Sagrat Cor, que domina el municipi des d’un turó al nord-est del terme; i el monument dedicat a la sardana, en Rafael Casanova i Sebastià Dalmau, que es troba al parc de Can Godó; i el monument dedicat a en Félix Rodríguez de la Fuente, al sud del terme.

3.2.2. RECURSOS ARQUEOLÒGICS: CELLA VINARIA L’ocupació humana de Teià es remunta al neolític, com ho demostren les troballes de destrals de basalt i estris de sílex a la zona, on les estructures granítiques característiques devien servir d’habitatge o refugi als primers pobladors. Els ibers laietans també es van instal·lar als turons de la Serralada Litoral, on les restes de ceràmica i d’assentaments testimonien la seva presència. Però les troballes arqueològiques més destacades provenen

de

l’època romana, quan el pas de la Via Augusta per la Laietània va propiciar la instal·lació de grans vil·les, com les del Palau i Cal Ros de les Cabres, i centres d’activitat econòmica com la cella vinaria del veral de Vallmora, a Teià.

La Laietania era una regió romana que abastava les actuals comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallés Occidental i Vallés Oriental. Entre els romans, la Laietania era famosa per la gran abundància i capacitat de producció de vins. És en aquest context, entre els segles I a.C. i II d.C., que se situa la implantació al veral de Vallmora d’ un centre de producció industrial de vi o cella vinaria.

Cella Vinaria 134 és el nom amb què s’ha batejat el projecte arqueològic, museístic i turístic més ambiciós plantejat mai des de l’Ajuntament de Teià. Tot va començar el 1966, quan l’esllavissada d’un marge posà al descobert les restes d’un mur i d’un paviment d’època romana a la zona del veral de Vallmora, també coneguda com Vinya del Senyor Mas, situada en un vessant en terrasses a tocar de l’àrea de descans de l’autopista C-32. Entre 1966-67 i 1972-73 es van dur a terme intervencions arqueològiques que exhumaren 134

Vegeu ANNEX 55. CELLA VINARIA - 145 -

algunes habitacions, murs i paviments. El 1999, amb motiu d’un projecte d’urbanització de la zona, es van realitzar tasques de prospecció, delimitació i excavació arqueològica i, seguint les recomanacions de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, el Ple de l’Ajuntament de Teià va declarar Bé Cultural d’Interès Local el conjunt arqueològic del jaciment del Veral de Vallmora al novembre de 2001. L’any 2003 es va posar en marxa el Pla Director del projecte Cella VInaria 2003-2007 que preveu: -

D’una banda, la museïtzació del jaciment arqueològic, la restauració i

reintegració parcial de les estructures arquitectòniques originals (murs, revestiments, paviments teulada, dipòsits, camps de dolies o tines, etc.) dels diferents espais (sales de premsatge, de fermentació i d’emmagatzematge de vi) i la reproducció de tres premses de vi del segle I d.C. -

D’altra banda, l’ordenació urbanística dels 13.000 m2 de la zona de

Rials-Garrofers, al sud del jaciment, amb la recreació d’una vinya, l’habilitació d’un aparcament, i la construcció d’un edifici que albergarà un centre d’acollida de visitants amb sales d’exposició i un espai de promoció de la DO Alella i de dinamització del turisme cultural a Teià, Alella i el Masnou. Aquest darrer equipament constitueix una prova pilot de la Xarxa d’Histròtrops de Turisme Cultural que el Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat ha presentat al Ministeri de Turisme dins del Pla de Dinamització Turística de Catalunya.

La missió del Centre d’Interpretació Cella Vinaria és “donar a conèixer, a partir del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora, el fenomen històric de l’origen, desenvolupament i expansió de la producció vitivinícola a la Laietània i el comerç del vi tarraconense en època romana (segles I a.C. i IV d.C.).”

Pel que fa a la segmentació del públic de Cella Vinaria, s’estima que el grup més destacat serà l’escolar, amb un 40% de les visites. Aquest col·lectiu requereix una atenció especialitzada, amb itineraris de visita i guies didàctiques adaptades a diferents nivells pedagògics. Un segon segment seria el familiar, amb un 25% de les visites, especialment els caps de setmana pel turisme de proximitat i els períodes vacacionals pel turisme de distància. El tercer segment, amb el 25%, serien els grups de visita concertada: turistes, juvilats, agrupacions, empreses, entitats, etc. Finalment el quart grup, amb el 10% - 146 -

restant, seria constituït per un públic heterogeni de visitants individuals, professionals i especialistes en arqueologia, viticultura, etc.

L’itinerari de visita s’inicia amb un recorregut per l’espai exterior, on la recreació d’una vinya testimonial serveix com a introducció per visualitzar la primera fase de la producció vitivinícola a l’antiguitat: el conreu. Amb una petita passejada s’accedeix a la recepció del Centre d’acollida, que alberga les dependències expositives: sala d’exposició permanent, sales d’exposicions temporals sobre la cultura romana, la viticultura a l’antiguitat i d’altres temes relacionats, sala d’audiovisuals, etc. Al centre d’acollida, el visitant es familiaritza amb el context històric i sociocultural del desenvolupament i expansió de la producció vitivinícola a la Laietania, la projecció comercial del vi laietà i tarraconense (envasos, transport, rutes comercials, centres de distribució i consum, etc.), els processos de l’activitat vitivinícola a l’antiguitat (conreu, verema, premsatge, fermentació, etc.), el valor i el simbolisme del vi a l’època romana i les tècniques constructives, tot a fi de mostrar l’abast d’aquest fenomen històric al territori en època romana.

Després de la visita al centre d’acollida, s’accedeix al jaciment, on es poden contemplar les estructures arqueològiques museïtzades i s’analitzen in situ els aspectes de l’activitat vitivinícola que s’introduïen, de forma teòrica, al centre d’acollida. L’espai del jaciment està constituït per un gran edifici de planta rectangular amb un pati central a l’entorn del qual es disposen tota una sèrie d’estructures i àmbits de manera esglaonada, adaptant-se a la topografia del terreny: sales de premsatge amb reproduccions de grans premses, dipòsits per recollir el most, zones d’emmagatzematge amb camps de dolies o tines per la fermentació, dependències annexes de treball i descans per la ma d’obra, etc.

Havent visitat el jaciment, es torna al centre de visitants, on es troba l’espai de promoció turística i econòmica. A l’àrea d’atenció al visitant i comercial s’ofereix informació sobre l’oferta cultural i turística del territori i es poden adquirir productes relacionats amb el jaciment, el seu context històric i la DO Alella: llibres i publicacions, reproduccions de peces arqueològiques, pòsters, audiovisuals, varietats vinícoles romanes i de la DO Alella, etc. Aquesta zona incorpora, a més a més, una àrea de picnic i un servei de cafeteria-restaurant.

- 147 -

Finalment, l’oferta expositiva es pot ampliar en ocasions puntuals, com l’època de verema, amb diverses activitats externes: producció i degustació de varietats vinícoles romanes, jornades gastronòmiques, mercat romà, cursos, tallers i actes de divulgació científica, etc.

Entre els patrocinadors i col·laboradors del projecte Cella Vinaria es troben entitats públiques i privades. Els ens públics que hi col·laboren són: la Diputació de Barcelona, el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, el Departament de Cultura de la Generalitat, els ajuntaments d’Alella i el Masnou i la Comunitat Europea, a través del fons FEDER. Entre la iniciativa privada es troben patrocinadors com ACESA concessionària d’autopistes, Alella Vinícola Can Jonc, Caixa Laietana, el Grup de Comunicació Godó, Materials Homs S.L., Transports i àrids Alsina S.L. i Jorge Puigoriol Sala S.A..

A banda de les contribucions econòmiques, algunes d’aquestes empreses duen a terme altres accions de recolzament al projecte. ACESA, per la seva banda, construirà un accés que connecti l’àrea de descans de l’autopista C-32 amb Cella Vinaria, amb senyalització turística a la sortida del peatge d’Alella que indiqui: “CELLER ROMÀ / a Teià”, “CELLER MODERNISTA / a Alella” i “MUSEU DE NÀUTICA / al Masnou”. D’altra banda, a la primavera de 2005, Alella Vinícola Can Jonc va llençar al mercat un nou vi negre anomenat “Vallmora”, fent referència a les vinyes existents a aquesta zona i al jaciment arqueològic, i el presentà a la fira comercial i empresarial de Teià FICOEM. Altres activitats promocionals destacades han estat la presentació del projecte a un estand de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que se celebra anualment a Barcelona per les festes de la Mercé, a més de la publicació de diversos articles a la premsa (El Periódico, El Punt, Tribuna, etc.). Cal ressaltar, per la seva qualitat, extensió i projecció, l’article que es va publicar a la revista Quaderns d’Arqueologia135 del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona arran de la troballa d’un signaculum o segell de plom al jaciment, on figurava el nom del propietari de la cella vinaria Aquest article ha servit per donar a conèixer al món científic el jaciment del Veral de Vallmora, subratllant la seva importància per la producció i el comerç del vi laietà i tarraconense.

135

Vegeu ANNEX 55. CELLA VINARIA - 148 -

El projecte Cella Vinaria, que es va iniciar al 2003, es troba dividit en deu fases executives i actualment (estiu 2006) es troba a la vuitena fase, que consisteix en l’adequació, conservació i reintegració del jaciment, amb la instal·lació de rèpliques de les premses de vi i la cobertura definitiva per fer-lo visitable a mitjan 2007. Les dues fases finals del projecte contemplen la construcció del centre d’acollida, amb sales d’exposició i de promoció econòmica de la subcomarca, i la instal·lació de serveis, equips i recursos museogràfics.

La significació del projecte Cella Vinaria és enorme, tant des d’una perspectiva local com comarcal. A més del valor arqueològic del centre que s’està construint, s’està fent un primer pas envers la promoció econòmica i turística de Teià i d’altres municipis de la mateixa comarca, especialment d’Alella i el Masnou, de manera mancomunada. La cooperació entre els tres municipis, la creació d’un àmbit d’informació i promoció turística al Centre de visitants, la inclusió

dels

atractius

turístics

a

la

senyalització

de

l’autopista,

la

comercialització dels productes locals com els vins de la D.O. Alella, etc. són mesures que s’insereixen de ple en el “model turístic d’abast nacional, diferenciat i basat en la identitat del territori” que es vol aplicar des de la Conselleria de Comerç, Turisme i Consum. En definitiva, malgrat els entrebancs, els imprevistos i els retards, convé als tres municipis insistir en la consecució d’un projecte que a llarg termini només aportarà beneficis culturals, turístics i econòmics a la zona.

3.2.3. RECURSOS NATURALS: EL PARC DE LA SERRALADA LITORAL A Teià, el recurs natural més destacat abasta tot el sector nord del terme. Es tracta d’una part del Parc de la Serralada Litoral136, una cadena muntanyenca amb una superfície protegida de 4.053 Ha. i alçades moderades de menys de 600 m., que s’estén en direcció NE – SO amb la peculiaritat orogràfica que s’eleva sobtadament entre la costa del Maresme i la plana vallesana.

Tres unitats ben diferenciades conformen el parc: La Conreria, el massís de Sant Mateu i el massís de Céllecs, situats a cavall entre les comarques del Maresme i del Vallés Oriental, ocupant part del territori dels termes municipals 136

Vegeu ANNEX 36. EL PARC DE LA SERRALADA LITORAL - 149 -

d’Alella, Argentona, Cabrera, Cabrils, Premià de Dalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt, Martorelles, Montornès del Vallès, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès. Són els ajuntaments de tots aquests municipis, a més de la Diputació de Barcelona i els Consells Comarcals del Maresme i del Vallés Oriental els organismes que conformen l’òrgan gestor de l’espai natural: el Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

La Serralada Litoral és un dels conjunts granítics més importants de Catalunya, especialment a la vessant mediterrània, amb alguns segments sedimentaris i metamòrfics. El procés de meteorització del granit ha generat un paisatge de formes suaus i arrodonides, donant lloc a boles, torres, coves, cadolles i un terreny saulonenc, amb una textura sorrenca gruixuda molt característica a la zona. Al terme de Teià les formacions rocoses més peculiars les formen la roca d’en Riera, els rocs d’en Flores i la roca de Cavall.

D’entre els turons del parc cal destacar els de Céllecs (534 m.), Sant Mateu (499 m.), Lledó (496 m.), Galzeran (485 m.), les Planes d’Abril (470 m.), Can Gurri (473 m.), Castellruf (459 m.), els Ginestells (410 m.), Burriac (401 m.) i Montcabrer (325 m.). Des d’aquest punts es gaudeix de vistes panoràmiques sobre un paisatge heterogeni i discontinu on es combinen elements naturals com zones d’arbrat dens i zones esclarissades amb elements antròpics com conreus de secà, urbanitzacions disperses, vies de comunicació i línies elèctriques. A les vessants marítimes de la serra predominen les elevacions abruptes coronades per formes arrodonides, mentre que a la vessant vallesana el relleu i el pendent són molt més suaus.

Les principals conques hidrogràfiques de la serra són el riu Besòs i la riera d’Argentona, a més de tota una munió de conques fluvials curtes que aboquen al mar en forma de rieres. A la vessant del Maresme el pendent pronunciat, les conques curtes, les intenses pluges estacionals i la creixent urbanització fan que el sòl no pugui absorbir l’aigua, que omple sobtadament els llits de les rieres, inundant i erosionant el terreny circumdant.

El paper ecològic de la Serralada Litoral és fonamental, posant en contacte la costa amb les valls interiors. S’han comptabilitzat a la zona unes 1.800 espècies vegetals: plantes superiors, fongs, líquens, molses i hepàtiques, algues i falgueres. El 75% de la superfície forestal és arbrada, mentre que el - 150 -

25% és arbustiva i herbàcia. El bosc original era l’alzinar esclarissat barrejat amb roures a les valls d’obaga i àlbers, verns i avellaners a les zones riberenques. Encara es conserven cinc espècies endèmiques i d’altres genuïnes com el roure martinenc i l’africà, tanmateix, l’activitat humana ha canviat la composició de les espècies i actualment el paisatge està dominat per pinedes de pi blanc i pinyer, com és el cas a Teià, rouredes al fons de les valls i alzines sureres a les vessants marítimes. Les espècies arbustives més comunes són l’estepa i el bruc boal.

Pel que fa a la fauna, s’han identificat vuit àrees d’especial interès faunístic a tota la serra. Malgrat que la fauna del parc és similar a la d’altres serralades costaneres catalanes, l’estructura en mosaic del paisatge ha afavorit la riquesa de les comunitats d’animals, i la situació de la serra, paral·lela a la costa, ha atret algunes espècies d’aus migratòries. El repertori faunístic del parc el formen 270 espècies vertebrades: 170 espècies d’aus, 22 espècies de mamífers, 17 de rèptils i 9 d’amfibis.

La presència d’aus és significativa, amb 77 espècies que nidifiquen al parc a l’estiu com l’àliga marcenca, l’astor o el siboc. Altres ocells que es poden veure a la mateixa època són l’enganyapastors, el tallarol de garriga, el rupit, el gaig, el cargolet, les mallerengues i el picot verd. A l’hivern són freqüents la titella, el durbec i la becada i a la primavera i a la tardor es poden observar les migracions de rapinyaires i cigonyes.

Els mamífers de majors dimensions són el cabirol i el senglar; les espècies carnívores són el gat mesquer, la geneta, el toixó i la guineu; i els mamífers més petits el talpó roig i la musaranya nana, a més de les espècies comunes com l’esquirol, la llebre o l’eriçó. Els rèptils més habituals són llangardaixos i sargantanes, a més de vidriols, serps verdes i escurçons; i els amfibis més destacats el gripau comú, la reineta, la salamandra i el tritó verd.

Els primers vestigis de presència humana a la Serralada Litoral daten del neolític mig, fa uns 5.000 anys. D’aquesta època resten fosses d’inhumació individual a Can Cues (Alella) i a Cal Metge (Montmeló). De l’etapa posterior, el neolític final (fa uns 4000 anys) es troben estructures megalítiques com les galeries, cambres simples i dòlmens de Can Gol (La Roca del Vallès), la Roca d’en Toni (Vilassar de Dalt) o Can Planes. Del mateix període són les pintures i - 151 -

restes rupestres de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès) i de les coves d’en Pau i de la Granota (Vilassar de Dalt).

Les restes d’ assentaments laietans més notables són els poblats de Burriac (Cabrera), la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt) Céllecs (La Roca del Vallés) i dels romans queden restes de la vila de Can Sentromà (Tiana), la via i el pont que travessen el coll de Parpers. De l’Edat Mitjana es conserven diversos castells considerats Béns Culturals d’Interès Nacional, com Burriac, la Roca, Castellruf i Sant Miquel, a més d’edificacions religioses com la monumental Cartoixa de Montalegre i les ermites escampades per la serra: Sant Mateu (Premià de Dalt), Sant Salvador (Vilassar de Dalt), Sant Bartomeu de Cabanyes (Órrius), Sant Pere de Clarà (Argentona) i d’altres. Finalment, cal destacar la presència de nombroses masies, bons exemples d’arquitectura popular, escampades per tota la serra.

Un altre element antròpic del Parc són les fonts, especialment nombroses al terme d’Argentona, on es troba la Ruta de les Fonts. A Teià, les més populars són la Font de les Perdius, la Font d’en Pericó del Canal i la recentment restaurada Font dels Ajupits.

Actualment, gran part del territori de la Serralada Litoral és forestal i la titularitat privada, amb activitats agrícoles, ramaderes, forestals i alguns focus d’activitat industrial. La pressió demogràfica és superior per la banda del Maresme, amb el 75% de la població. En aquest vessant, l’activitat agrícola ha tingut un fort desenvolupament, els sols al·luvials i un clima benigne han afavorit la proliferació de l’horta, la vinya, les flors i les plantes ornamentals. A la banda vallesana, un clima més extrem ha propiciat el desenvolupament de la ramaderia bovina, el conreu de cereals i farratges i, en menor mesura, la silvicultura. Les activitats mineres actuals –en clar conflicte amb els interessos conservacionistes del parc– es limiten a l’extracció de roques granítiques i dels sediments granulats de la plana del Besòs.

Entre les activitats lúdico-esportives més esteses es troba la caça de senglar conill, perdiu, faisà, tudó, tord, becada, ànec i polla d’aigua, amb unes 13 agrupacions cinegètiques. D’altres activitats comunes són els itineraris a peu, en bicicleta o a cavall, l’atletisme, el vol amb ultralleuger i parapent, l’observació de la fauna i les activitats recol·lectores de bolets, cargols, pinyes, etc.

- 152 -

La serra és travessada pel GR–92, un sender de Gran Recorregut per excursionistes que voreja la Mediterrània des de Portbou fins Ulldecona 137 .

Altres rutes a peu més senzilles són les que proposa la Diputació de Barcelona138: La Roca d’en Toni, La Ruta de l’esquirol i La Creu de Montcabrer.

Es tracta de recorreguts curts amb una hora i mitja o dues de durada en què es combinen els atractius naturals amb els històrico-arquitectònics com els dòlmens, altres restes prehistòriques, iberes i romanes, les fonts, les ermites, esglésies i masies tradicionals.

La Diputació també proposa una ruta en bicicleta i tres rutes ornitològiques. La ruta en bicicleta travessa tota la serra en dues hores, passant pels termes de Badalona, Tiana, Alella, Vallromanes, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils, Cabrera, Argentona i Mataró. La temàtica de la ruta és novament natural i històrico-patrimonial, amb recorreguts alternatius pels punts més emblemàtics de la zona com el Castell de Burriac, el Dolmen de la Roca d’en Toni, l’ermita de Sant Mateu, la font de Can Gurguí i la Cartoixa de Montalegre entre d’altres.

Les rutes ornitològiques, amb una durada de dues a tres hores, tenen com a objectiu l’ observació i identificació de les espècies d’avifauna local. Es tracta de tres recorreguts pel Turó de Galzeran (Tiana), el Turó d’en Baldiri (Premià de Dalt) i Riudameia (Órrius i Argentona), amb diversos hàbitats en què poden observar-se, o si més no sentir-se, espècies com els tallarols, tallaretes, mallerengues, pinsàs, pardals de bardissa, oriols, bruels, gaigs, pit-roigs, merles, tords, cueretes, picasoques blaus, durbecs, xots, sibocs, xoriguers, gamarusos i fins i tot alguna àliga marcenca i falcons mostatxuts.

La Diputació, amb la col·laboració d’ajuntaments de tot Catalunya, també organitza el programa Viu el Parc139, oferint durant un període de l’any tot un seguit d’activitats artístiques, folklòriques, naturals, culturals i educatives tant a l’interior del parc com als municipis que l’envolten adreçades a nens i adults.

El 2 d’abril de 2006, a fi de fomentar l’aproximació entre els veïns d’Alella, El Masnou i Teià i d’ampliar el coneixement de l’entorn, es va endegar la primera

137

Per a més informació, consulteu la web de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya: http://www.feec.es/central.php 138 Vegeu ANNEX 36. EL PARC DE LA SERRALADA LITORAL 139 Vegeu ANNEX 36. EL PARC DE LA SERRALADA LITORAL - 153 -

Caminada dels tres pobles 140 , organitzada entre els ajuntaments dels tres municipis amb la col·laboració de la Diputació, del Consorci del parc i de diversos grups excursionistes locals. Es tracta d’una caminada popular de caràcter esportiu i lúdic, amb un recorregut de 5 Km., resseguint la riera de Teià fins al Pla de Can Gurguí, on es du a terme un esmorzar popular, amb la possibilitat d’allargar el recorregut fins a l’Ermita de Sant Mateu.

Finalment, les Guies Pòrtic del Parc de la Serralada Litoral i de la Conreria proposen diversos itineraris a peu o en bicicleta que permeten gaudir del parc com a lloc d’esbarjo i espai de trobada amb la natura. Les rutes que discorren per Teià són: -

Un petit tram del GR-92, que passa pel Coll de Clau, a l’extrem nord-

occidental del terme.

-

Un tram del Meridià Verd 141 , que uneix Dunkerke amb Barcelona,

passant per París, i travessa el parc de la Serralada Litoral de nord a sud. Al terme de Teià s’hi accedeix pel Turó d’en Baldiri, un bon punt d’observació ornitològica, amb un mirador de vistes impressionants sobre el Maresme i el Barcelonès. Des d’aquest indret una pista forestal en ziga-zaga baixa fins a la població i per la riera fins a Ocata, on el Meridà Verd entra a la Mediterrània. Com a curiositat, aquest meridià es va utilitzar l’any 1799 per establir la longitud del metre i, conseqüentment, del sistema mètric decimal.

-

Un itinerari circular anomenat la Ruta del Vedat 142 , que recorre el

vessant nord-oriental de la vall de Teià, donant l’oportunitat de conèixer el patrimoni natural del terme (formacions granítiques, pedreres, fonts, etc.) i algunes edificacions interessants. És una de les dues rutes dels Camins de Goig, una proposta de l’Ajuntament de Teià i la Diputació de Barcelona.

A banda del Parc de la Serralada Litoral, l’Ajuntament de Teià ha declarat tot un conjunt d’arbres i arbredes d’interès local. És el cas de: el garrofer de can Xarpeta, el plàtan i el garrofer de l’Escorxador, el pi blanc del carrer Aqüeducte, els til·lers, les magnòlies i el cedre de ca la Cecíla, l’àlber de la plaça Eucaliptus, 140

Vegeu ANNEX 37. LA CAMINADA DELS TRES POBLES Vegeu ANNEX 38. RUTA DEL MERIDIÀ VERD, TRAN LA ROCA DEL VALLÈS - OCATA 142 Vegeu ANNEX 39. RUTA DEL VEDAT (TEIÀ) 141

- 154 -

el ginko biloba del Parc de Can Godó, la palmera del carrer Cadí, el negundo de Can Bordot, les oliveres de l’Ajuntament, els lledoners de cal Senyorcinto, les dues moreres de paper de la plaça de Missa, el pi canari del Poble Espanyol, el pi d’en Pere Duran, els plàtans de la Riera, els plàtans de la carretera vella de Teià, les robínies i alzines de l’avinguda Roca Suárez Llanos, els plàtans del carrer Pere Noguera, les alzines de l’avinguda Félix Rodríguez de la Fuente, les moreres de la Rampa, de la Baixada de les Moreres i del carrer del Vapor, l’alzina de la Bruixa i les altres alzines del torrent d’Aroles i els xiprers del cementiri municipal.

3.2.4. ELS CAMINS DE GOIG Els camins de Goig143 son dues rutes a peu organitzades per l’Ajuntament de Teià amb el suport de la Diputació de Barcelona que combinen el coneixement del patrimoni local amb el gaudi de la natura. La primera proposta, la Ruta I, discorre pel paisatge natural de Teià, i la Ruta II pel paisatge urbà.

-

Ruta I pel paisatge natural de Teià: aquesta ruta de 5 Km. pel camí del

Vedat, al Parc de la Serralada Litoral, permet conèixer l’evolució de la població i gaudir d’un entorn natural amb curioses formacions granítiques, fonts, antigues pedreres, murs de contenció pels conreus, refugis i monuments.

La ruta s’inicia a la Casa Municipal de Cultura La Unió, al Passeig de la Riera, des d’on es segueix la riera amunt i el Torrent del Molí, passant per l’antic molí fariner. En aquest punt comença el Camí del Vedat pròpiament dit. Més endavant es deixa a un costat un turó coronat per una estàtua de marbre dedicada al Sagrat Cor, que mira directament a l’església de Teià. Molt a prop, es troba la pedrera del Terçó, d’on s’extragueren moltes de les llambordes amb què es pavimentaren els carrers de Barcelona, i també s’hi poden veure els murs de contenció que s’aixecaven antigament per guanyar terreny de conreu als vessants de la serralada. Seguint un corriol s’arriba a la Font de les Perdius i al refugi de la Ferreria del Vedat, on es reparaven les eines que feien servir els picapedrers. Des d’aquest punt la panoràmica arriba fins a la ciutat de Barcelona. Un cop a la plataforma de la pedrera es pren el camí de 143

Vegeu ANNEX 56. CAMINS DE GOIG - 155 -

baixada al poble, on es poden apreciar diverses formacions granítiques, els Rocs d’en Flores, la Roca de Riera i la Roca de Cavall, a més de la Font del Pericó d’en Canal. Seguidament, s’arriba al Cementiri de Teià, envoltat de vinyes que pertanyen a la DO Alella, i s’accedeix a la zona urbanitzada, deixant a banda i banda les imponents Casa Pol i Can Barrera, fins arribar al punt de partida: la Casa de Cultura la Unió.

-

Ruta II pel paisatge urbà de Teià: l’objectiu d’aquesta ruta pel nucli urbà

de Teià és mostrar els elements distintius de les cases de carrer, les masies convertides en cases de carrer, les masies de pagès i les grans cases d’estiueig.

Com a la Ruta I, el punt de partida i d’arribada és la Casa de Cultura la Unió.

Des d’aquí es puja per la riera fins al parc de Can Godó, des d’on es poden observar tres grans cases senyorials: la Torre dels Gegants, Can Godó i Can Casassa. Tornant pels carrers Mestre Riera i Berenguer de Roudors, s’arriba a Can Barrera i Casa Pol, i pujant una mica, s’obté una vista panoràmica del cementiri envoltat de vinyes, els horts de Can Barrera i el nucli de Teià.

Baixant de nou pel torrent del Dr. Barrera i pel carrer Antonio Machado s’arriba a Cal Baster, que ostenta l’antiga torre de defensa i un bell finestral gòtic. Pel carrer Antoni Gaudí s’accedeix a la Plaça Catalunya, on es troba el Mercat Municipal. Enfilant el torrent, es deixa Casa Bru a la dreta, amb bells treballs en ferro forjat. A prop, al carrer Ebre, es van instal·lar els primers menestrals i teixidors de Teià, a l’empara de la parròquia. Al capdamunt del carrer Ebre es troba la Plaça de Sant Martí, un antic fossar entre l’església de Sant Martí i Cal Terçó. A l’entorn de l’església hi ha la Plaça Sant Jaume, on s’alça l’Ajuntament. Finalment, baixant pel carrer Pere Noguera es deixa a una banda la societat recreativa La Palma i l’itinerari es clou a la Casa de Cultura la Unió.

3.2.5. FESTES I ESDEVENIMENTS D’entre les festes i esdeveniments que formen part del calendari teianenc, quatre podrien considerar-se recursos turístics actuals o potencials per la seva capacitat d’atreure públic forà. Es tracta de la Festa Major de Sant Martí, la

- 156 -

Fira Comercial i Empresarial (FICOEM) de Sant Ponç, la Mostra Gastronòmica i Cultural del Bolet i les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi de la DO Alella. El 2006, excepcionalment, s’ha celebrat a Teià la Copa del Món de Pitch & Putt, qualificada pels organitzadors com “un esdeveniment esportiu d’una significació molt rellevant, tant des d’una perspectiva de la promoció local com d’àmbit nacional català.” A banda d’aquests actes, a Teià tenen lloc nombrosos esdeveniments de caire cultural, lúdic i esportiu que atreuen a un públic o participants bàsicament locals, és el cas de diverses excursions per la Serralada Litoral, exposicions al CMC La Unió, Concerts a l’església i l’Ajuntament, trobades de col·leccionistes i d’altres.

La Festa Major de Sant Martí144 té lloc pels volts de l’onze de novembre, diada de Sant Martí, amb una durada d’una setmana a deu dies. Sens dubte, els actes més peculiars de la Festa Major de Teià són el Concurs de Relleno, un plat típic de pomes farcides amb carn picada; el lliurament del tei de plata a una persona o entitat per la seva dedicació al poble, la baixada de vehicles sense motor per la riera i la guerra de bombardes amb farina. Però també tenen lloc la resta d’activitats típiques: concerts i balls, sardanes, castellers, trabucaires, havaneres, botifarrada i xocolatada popular, torneigs i activitats esportives, cercaviles, trobades de gegants i activitats infantils, actes culturals, missa solemne, actuacions teatrals, correfoc i focs d’artifici.

La Fira Comercial i Empresarial (FICOEM) de Sant Ponç145 se celebra el primer o segon cap de setmana de maig i funciona com a punt de trobada per clients i consumidors de Teià i el Baix Maresme. A la fira s’hi poden trobar artesans, fabricants, botiguers, firaires i empreses de serveis i entitats. Entorn de la fira es desenvolupa un programa d’activitats lúdiques i culturals: trobada de puntaires, intercanvi de plaques de cava, carrilet turístic, activitats infantils, concerts, exhibicions, sardanes, xocolatades i botifarrades populars, etc.

La Fira del Bolet 146 té lloc el tercer diumenge de novembre des del 2004.

L’acte central és la fira de venedors de bolets, on també es poden trobar articles com cistells per boletaires, llibres especialitzats i productes relacionats

144

Vegeu ANNEX 57. FESTA MAJOR DE SANT MARTÏ DE TEIÀ Vegeu ANNEX 58. FIRA COMERCIAL I EMPRESARIAL DE SANT PONÇ 146 Vegeu ANNEX 59. FIRA DEL BOLET 145

- 157 -

amb el bosc i la tardor (castanyes, codonyat, embotits amb bolets, etc. Altres activitats que s’organitzen entorn de la fira són exposicions i cursos i tallers didàctics

sobre

bolets,

jornades

gastronòmiques,

sortides

al

bosc

i

degustacions populars.

La primera edició de les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi de la DO Alella 147 va tenir lloc al 2005, coincidint amb l’Any de la Gastronomia.

Aquest és un esdeveniment intermunicipal en què inicialment participaren Alella, El Masnou, Montgat i Teià, afegint-se Vallromanes, Premià de Dalt i Premià de Mar el 2006, amb l’objectiu d’anar aplegant tots els municipis que constitueixen la Denominació d’Origen. En la primera edició, de l’ 11 al 27 de novembre de 2005, van participar trenta-dos restaurants dels municipis implicats oferint menús especials, relacionats amb la gastronomia del Baix Maresme, el raïm, els vins i caves d’Alella, i distribuint tiquets per visitar quatre cellers destacats: Alella Vinícola, Alta Alella, Parxet i Roura. A la primera edició de les jornades, la participació dels restaurants de Teià va ser baixa, però l’actuació conjunta dels municipis del Baix Maresme, junt amb una oferta diversificada i de qualitat i una bona promoció de l’esdeveniment poden fer-lo reeixir.

Finalment, cal destacar la celebració de la segona Copa del Món de Pitch & Putt a Teià, al març de 2006, amb el suport de l'European Pitch & Putt Association, la Federació Catalana de Pitch & Putt, l'Associació Catalana de Pitch & Putt i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

Aquest esdeveniment esportiu ha estat molt significatiu per la promoció de Teià i de Catalunya, fent d’aquest municipi un referent esportiu tant per les excel·lents instal·lacions en un entorn de gran bellesa, com per la projecció internacional de l'esport català.

A més dels esdeveniments esmentats, resta una llarga llista d’actes 148 que formen part de l’agenda lúdica, cultural i esportiva de Teià, atraient a un públic bàsicament local. Són activitats organitzades des de l’Ajuntament, la Casa Municipal de Cultura La Unió, La flor de la Palma, els clubs esportius i altres entitats i associacions locals. És el cas de les caminades i pedalades populars per la Serralada Litoral, les exposicions a la CMC La Unió o al 147 148

Vegeu ANNEX 44. JORNADES GASTRONÔMIQUES DEL RAÏM I DEL VI DE LA DO ALELLA Vegeu ANNEX 60. ALTRES ESDEVENIMENTS A TEIÀ - 158 -

Fons Antoni Batllori, els concerts a l’Ajuntament, l’Església, els jardins de Can Godó i a Ca la Cecília, la Mostra Literària, la Setmana Cultural, la trobada de cotxes antics, la Festa de l’escuma i molts més.

SÍNTESI: RECURSOS TURÍSTICS A Teià, els recursos turístics més destacats els constitueixen el patrimoni arqueològic i arquitectònic, el patrimoni natural i algunes festes i esdeveniments anuals.

Principals recursos turístics: jaciment arqueològic del Veral de Vallmora, església de Sant Martí, antics masos i cases senyorials amb elements gòtics, neoclàssics, colonials i modernistes, Parc de la Serralada Litoral , Mostra Gastronòmica i Cultural del Bolet, Festa Major i Fira Comercial i Empresarial de Sant Ponç.

Tipologies de turista: grups, escolars o particulars interessats pel patrimoni arquitectònic i arqueològic, esportistes o amants de la natura que duen a terme activitats al Parc de la Serralada Litoral i visitants que assisteixen als esdeveniments locals.

El recurs amb major potencial turístic de Teià és Cella Vinària, un centre romà de producció vinícola a escala industrial. El Pla Director de Cella Vinaria comtempla la museïtzació del jaciment per fer-lo visitable, i la construcció d’un Centre de Visitants amb exposicions, serveis i espais de promoció econòmica i turística de la subcomarca i de la DO Alella.

Missió de Cella Vinaria: “donar a conèixer, a partir del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora, el fenomen històric de l’origen, desenvolupament i expansió de la producció vitivinícola a la Laietania i el comerç del vi tarraconense en època romana (segles I a.C. i IV d.C.).”

El projecte Cella Vinaria, iniciat al 2003, té deu fases executives. Actualment es troba a la vuitena fase: adequació, conservació i reintegració del jaciment, amb la instal·lació de premses de vi i la cobertura definitiva per fer-lo visitable a mitjan 2007.

Principals atractius arquitectònic-patrimonials: Església de Sant Martí, antics masos amb elements gòtics, cases senyorials d’estil neoclàssic i colonial, grans vil·les modernistes i alguns monuments dispersos pel terme. La majoria dels atractius arquitectònic-patrimonials són de titularitat privada.

El gran recurs natural és el Parc de la Serralada Litoral, que abasta tot el sector nord del terme. Els principals atractius del sector teianenc del parc són les formacions granítiques, les pinedes, les fonts, les restes d’antigues pedreres i alguns edificis i monuments d’interès.

Les activitats lúdico-esportives més usuals al Parc de la Serralada Litoral són els itineraris a peu, en bicicleta o a cavall (rutes de la Diputació, GR-92, Meridià Verd i Ruta del Vedat), l’observació de fauna, amb rutes ornitològiques, la caça i les activitats recol·lectores de bolets, pinyons, cargols, etc.

Els Camins de Goig són dos itineraris proposats per l’Ajuntament amb el recolzament de la Diputació. L’itinerari I segueix la Ruta del Vedat, que discorre pel sector teianenc del Parc de la Serralada Litoral, i l’Itinerari II és un recorregut pel nucli de Teià, incidint en el patrimoni arquitectònic.

Els esdeveniments més populars del calendari teianenc són la Festa Major de Sant Martí, la Fira Comercial i Empresarial de Sant Ponç (FICOEM) i la Fira del Bolet.

Malgrat la baixa participació dels restaurants de Teià, les Jornades de la DO Alella també presenten un gran potencial.

- 159 -

3.3. L’empresa turística de Teià La Llei 13/2002 de 21 de juny de turisme de Catalunya defineix a l’article 33 les empreses turístiques com aquelles que “es dediquen professionalment a la prestació de serveis turístics retribuïts d’allotjament, restauració o mediació, i les que ofereixen qualssevol altres serveis turístics.” afegint que “tenen la consideració d’establiment turístic els locals i les instal·lacions oberts al públic, amb caràcter temporal o permanent, emprats per les empreses turístiques per a la prestació de llurs serveis.”

L’article 34 de la mateixa llei classifica les empreses turístiques en quatre grans tipologies: -

Empreses turístiques d’allotjament

-

Empreses turístiques de restauració

-

Empreses turístiques de mediació

-

Empreses turístiques de serveis complementaris

En el cas de Teià, l’empresa turística es limita a la restauració i els serveis complementaris, amb una absència total de serveis d’allotjament i mediació.

L’oferta de restauració està formada pels bars i restaurants que es troben al terme, mentre que l’oferta complementària la constitueixen algunes entitats esportives i el comerç local.

3.3.1. LA RESTAURACIÓ La restauració149 és l’activitat turística més destacada a Teià, donat que és la que atreu més visitants. Amb una vintena d’establiments al terme, el 50% són restaurants, el 25% bars-restaurant, i el 25% restant són dues granges, dos bars (un d’ells bar musical de nit) i el restaurant de l’àrea de l’autopista. El tipus de cuina

predominant és casolana, de mercat i mediterrània, amb alguna

brasseria, una botiga de catering i queviures selectes. Alguns establiments, normalment masies com Cambray o el restaurant del Club de Tennis Barcelona-Teià, aprofiten el seu encant rural per organitzar banquets.

149

Vegeu ANNEX 72. L’OFERTA DE RESTAURACIÓ A TEIÀ - 160 -

La majoria dels locals es troben al nucli urbà, a l’entorn del Passeig de la Riera i el casc antic, mentre que la resta estan disseminats per la zona de Sant Berger, a l’est del nucli urbà, i als equipaments esportius com el Poliesportiu Municipal i el Club de Tennis Barcelona–Teià. Un dels restaurants es troba a la zona de descans de l’autopista C-32.

Tenint en compte que Teià és un dels municipis que formen part de la DO Alella, que els bolets són un element gastronòmic destacat i el Relleno el plat tradicional, sembla convenient potenciar aquest actius gastronòmics als bars i restaurants locals de diverses maneres: afavorint-los i recomanant-los a la carta, comercialitzant-los a la botiga de queviures selectes, promovent-los a l’àrea de descans de l’autopista i implicant els establiments en els esdeveniments gastronòmics com les Jornades del Raïm i del Vi de la DO Alella, la Fira del Bolet o el Concurs de Relleno.

La gastronomia de qualitat, la viticultura i l’entorn rural són valors en alça en una societat urbana i globalitzada en què es prefereixen els aspectes distintius i autòctons de la cultura. La proximitat de Barcelona i d’altres ciutats industrials de la corona metropolitana suposa una oportunitat per municipis com Teià, que encara conserven el seu caràcter rural, un paisatge mediterrani tradicional amb turons, pinedes, vinyes, antigues cases pairals i la mar com a horitzó.

En aquest context és important una política que premiï la qualitat, que promogui activament l’oferta local i afavoreixi la cooperació intermunicipal, treballant de manera conjunta amb altres municipis del Baix Maresme, a fi de presentar una oferta gastronòmica diversificada i coherent amb l’entorn, que combini els productes de la vinya, el bosc, l’horta i el mar.

3.3.2. L’OFERTA COMPLEMENTÀRIA Des d’una perspectiva turística, l’oferta complementària comprèn totes aquelles activitats que complementen les activitats pròpiament turístiques, que són l’allotjament, la restauració i la mediació. Es tracta de serveis com les oficines de turisme, els centres esportius i recreatius, els comerços i altres serveis d’interès pels visitants.

- 161 -

Actualment, a Teià predomina la funció residencial i l’activitat turística no és gaire important en relació amb altres municipis del Maresme. Una dada prou significativa és l’absència total d’establiments d’allotjament turístic al terme.

Malgrat tot, sí que existeixen alguns centres d’atracció que aporten visitants a Teià, tot i que d’una manera molt localitzada i puntual. Aquest seria el cas d’entitats esportives com els clubs de Tennis i de Pitch&Putt Barcelona–Teià, que es troben a la urbanització de Sant Berger, a l’est del nucli urbà.

El Club de Tennis Barcelona–Teià es va inaugurar el 1980 com a ampliació del Reial Club de Tennis Barcelona. Les instal·lacions són molt completes, amb tretze pistes de tennis de terra batuda, una de ciment, un frontó, una sala de tennis taula, una piscina, camp de futbol, pista poliesportiva, dues pistes de petanca i un masia-restaurant amb excel·lent cuina catalana i de mercat i belles vistes al mar. Des del punt de vista turístic, el club és important per què un bon nombre dels socis provenen d’altres municipis de la rodalia i pels esdeveniments esportius que hi tenen lloc, que atreuen a un públic forà.

El mateix fenomen es dóna al Pitch&Putt Barcelona–Teià150, on recentment s’ha celebrat la II Copa de Món de Pitch&Putt, una modalitat de golf. Es tracta d’un camp de divuit forats amb dos recorreguts ben diferenciats, l’un segueix les normes de l’ACPP (Associació Catalana de Pitch&Putt) per competicions oficials a nivell de Catalunya, i l’altre recorregut segueix les normes de l’EPPA (European Pitch and Putt Association) per competicions internacionals.

A més del green de divuit forats, les instal·lacions també inclouen una zona de pràctiques amb una canxa per la iniciació i l’escalfament abans d’entrar al camp, un putting green per poder practicar els putts, una zona d’approach per practicar el joc curt, i una zona de bunker per practicar les sortides de les trampes de sorra. Altres serveis són els vestuaris, el lloguer de pals, la botiga de golf i el restaurant amb terrassa.

Les activitats més destacades que s’hi organitzen són els campionats i circuits tant a l’àmbit català com internacional i les classes de mitja hora o una hora, amb preus que van dels 20 als 45€ segons la durada i el nombre d’alumnes.

També es poden fer paquets de deu sessions, amb lloguer de pals inclòs i 150

Vegeu ANNEX 74. PITCH&PUTT BARCELONA - TEIÀ - 162 -

reserva prèvia, a un preu que oscil·la entre 150 i 315 € segons el nombre d’alumnes. Una darrera possibilitat és anar per lliure per fer pràctiques o partides de nou o divuit forats. Segons la modalitat, el preu és de 10 a 18€, i amb lloguer de pals i carret són 5€ més.

Així doncs, per les activitats que es duen a terme, uns preus assequibles i el tipus de promoció que fa la pàgina web del club, amb missatges inicials com “A l’abast de tothom” o “Vine a Teià a gaudir del Pitch and Putt”, es fa evident que la seva orientació és cap a un públic tant local com forà, amb la voluntat de projectar-se nacional i internacionalment a través de circuits i campionats d’abast tan ample com la Copa del Món de Pitch & Putt. En aquest sentit és imprescindible l’entesa amb l’administració local, que va facilitar la celebració de l’esdeveniment. Una altra oportunitat que convindria aprofitar és l’oferta d’activitats turístiques que fa la Diputació a través de la Guia Turisme a prop de Barcelona, on es podria sol·licitar la inclusió de les activitats del club per promoure-les.

A banda de les entitats esportives, l’altre component de l’oferta complementària de Teià és el comerç151. La ubicació dels eixos comercials gira, de nou, entorn de la Riera, amb un 50% dels establiment al llarg d’aquesta artèria. D’altres carrers comercials del nucli urbà són la Plaça Catalunya, on es troba el Mercat Municipal, el C. Sant Jaume, C. Can Nadal, C. Antoni Gaudí, C. Can Bassols, C. Àngel Guimerà, C. Antonio Machado i C. Santa Rosalia, al sector de Manso Arnau. Fora del casc antic, també és comercial el C. Roca Suárez Llanos, a Vallvallida.

La majoria dels establiments estan orientats als consumidors locals, fet que denota el predomini de la funció residencial al municipi. La guia de comerços publicada per l’Ajuntament amb motiu de la Festa Major ho confirma: amb una seixantena d’establiments al terme, els més comuns són els d’alimentació, roba i calçat, articles per la llar, salut i estètica, perruqueries, jardineria, construcció, bancs i caixes, forns i pastisseries, llibreries–papereries, fusteries i alumini, assessories jurídiques, immobiliàries, floristes, venda i reparació de vehicles, ferreteries i impremtes. En definitiva, tot un conjunt de serveis adreçats als habitants de Teià.

151

Vegeu ANNEX 75. EL COMERÇ A TEIÀ - 163 -

De l’oferta comercial, els establiments que presenten un major aprofitament turístic són: -

El Mercat Municipal, un equipament emblemàtic dissenyat per en Jaume

Mestres Fossa, amb 90 anys de servei. El 1916 es va construir la plaça i al 1933 es va cobrir i s’hi va posar l’escut. Actualment, l’Ajuntament hi promou la gastronomia local.

-

Les botigues de queviures selectes, pastisseries, bomboneries i forns i

l’àrea de servei de l’autopista C-32, on es poden comercialitzar i promoure productes locals i comarcals.

-

Botigues d’artesania com, per exemple, Anna Terra S. L., que sempre

resulten atractives pels visitants.

Finalment, les principals mancances del comerç coincideixen amb les dels municipis veïns: la manca de formació, associacionisme i dinamisme per part dels comerciants, l’escassa fidelitat dels clients, que sovint compren fora del municipi; i la necessitat de millorar les infraestructures de suport amb carrers i zones de vianants o més places d’aparcament. De moment, el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) contempla la potenciació de la Plaça Catalunya com a centre urbà i la possibilitat de reformular l’espai al Mercat Municipal.

- 164 -

SÍNTESI: L’EMPRESA TURÍSTICA La Llei 13/2002 de 21 de juny de turisme de Catalunya classifica les empreses turístiques en quatre grans grups: empreses d’allotjament, de restauració, de mediació i de serveis complementaris.

A Teià no hi ha establiments d’allotjament ni de mediació, l’empresa turística es limita a la restauració i a l’oferta complementària, formada pels clubs esportius i el comerç local.

La restauració és l’activitat turística més estesa, amb una vintena d’establiments.

L’oferta gastronòmica és, doncs, un atractiu a potenciar.

El gruix de l’oferta de restauració se situa al nucli urbà, entorn de la Riera i als carrers adjacents. El tipus de cuina predominant és casolana, de mercat i mediterrània. Alguns locals també organitzen banquets.

Teià té tres grans actius gastronòmics: la DO Alella, la Fira del bolet i el relleno, plat tradicional. És poden promoure de varies maneres: - Recomanant-los a la carta dels restaurants i comercialitzant-los a les botigues de queviures selectes i a l’àrea de descans de l’autopista.

- Implicant els establiments de restauració en els esdeveniments gastronòmics com la Fira del Bolet, el Concurs de relleno i les Jornades Gastronòmiques del raïm i del vi de la DO Alella.

- Amb una política institucional que premiï la qualitat, promogui activament l’oferta local i afavoreixi la cooperació intermunicipal a fi de presentar una oferta gastronòmica variada i coherent amb l’entorn.

A Teià predomina la funció residencial i el turisme té poca presència. Malgrat això, alguns clubs esportius locals com el Barcelona–Teià de Tennis i de Pitch&Putt constitueixen focus d’atracció de visitants, amb esdeveniments esportius d’abast nacional i internacional.

Per potenciar l’atractivitat que generen les entitats esportives, és imprescindible l’entesa amb l’administració local. Una bona oportunitat de promoció seria la seva inclusió a la guia Turisme a prop de Barcelona de la Diputació.

El gran eix comercial és el Passeig de la Riera, amb els carrerons i places adjacents.

El comerç està orientat al consum local.

Establiments amb major atractiu pel visitant on es poden promoure els productes locals: el Mercat Municipal, forns, queviures, pastisseries, bomboneries, botiga de l’autopista i d’artesanies.

Deficiències del comerç: manca de dinamisme, associacionisme i formació per part dels comerciants; poca fidelitat dels clients i necessitat de millores urbanístiques (facilitats pels vianant i places d’aparcament) per la part institucional.

En relació al comerç, el POUM contempla la potenciació de la Pça. Catalunya com a centre urbà i la reordenació de l’espai al Mercat Municipal.

- 165 -

3.4. Liderat: el model de gestió turística de Teià En termes generals, gestionar el turisme implica accions com analitzar, tipificar, ordenar, planificar, preservar, dinamitzar, promoure, inspeccionar, sancionar i millorar el conjunt de les activitats turístiques. Aquestes són les activitats més comunes que s’inclouen tant al redactat de la Llei de Turisme de Catalunya com als llistats d’objectius de les entitats i organismes que regulen el sector. En el cas de Teià, les entitats públiques i privades152 encarregades de dur a terme les accions esmentades a fi de gestionar el turisme són:

- L’Administració de la Generalitat, a través de la Direcció General de Turisme i l’organisme Turisme de Catalunya, dins del Departament de Comerç, Turisme i Consum.

- L’Ajuntament de Teià, des de les Regidories de Cultura, Promoció Econòmica i Comerç, amb el recolzament de les Regidories de Medi Ambient i Esports.

- El Consorci de promoció turística Costa del Maresme, entitat que depèn del Consell Comarcal, amb seu a Mataró.

- La Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona, sota la marca Turisme Total.

- El Consorci del Parc de la Serralada Litoral, que pertany a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

- Les associacions i entitats locals, que participen en l’organització dels actes i esdeveniments del calendari festiu, i l’empresa privada, implicada en el patrocini de les entitats culturals i dels esdeveniments.

Totes aquestes entitats públiques i privades actuen sota el paraigües legal de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya, que atorga competències plenes en matèria de turisme a la Generalitat i, per delegació, a les administracions locals, comarcals i provincials, constituint el pal de paller de la legislació turística a Catalunya.

152

Vegeu ANNEX 79. EL MODEL DE GESTIÓ TURÍSTICA DE TEIÀ - 166 -

3.4.1. LA LLEI DE TURISME DE CATALUNYA La Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya, té com a finalitat explícita regular l’ordenació i la promoció del turisme a Catalunya, incorporant molts dels valors expressats durant el primer Congrés de Turisme de Catalunya (Tarragona, 2001) i recollint les recomanacions internacionals i les directives comunitàries en la matèria.

Els punts fonamentals que desenvolupa l’articulat de la Llei són: -

La classificació dels recursos turístics, definint mecanismes per la seva

promoció.

-

La classificació del subjectes turístics (usuaris, empreses o establiments i

administracions turístiques), regulant llurs drets i deures essencials.

-

La determinació de les competències i l’organització de les administracions

turístiques.

-

L’exercici de les potestats inspectora i sancionadora de les administracions

turístiques.

Tot i que la Generalitat gaudeix de competències exclusives en matèria turística, reconegudes per l’actual Estatut d’Autonomia i per diverses sentències del Tribunal Constitucional, cal remarcar que la Llei de Turisme de Catalunya té un esperit descentralitzador pel que fa a l’atribució de competències de les administracions locals. Aquest fet respon a la voluntat de reconeixement dels esforços duts a terme per les institucions turístiques i al desig d’establir un règim de cooperació, coordinació, col·laboració i responsabilitats compartides entre totes les administracions. És al Títol IV de la llei on s’especifica quines són les administracions competents en matèria de turisme i com es distribueixen les competències. Les administracions esmentades són, en aquest mateix ordre: 9. L’Administració de la Generalitat, amb competències en: -

Mesures d’ordenació i promoció del turisme.

-

Protecció dels recursos turístics existents i foment o creació directa de

nous recursos.

- 167 -

-

Promoció i protecció de la imatge de la marca turística Catalunya.

-

Elaboració del Pla de Turisme de Catalunya.

-

Declaració dels recursos turístics essencials, dels municipis turístics i de

les àrees, bens i serveis d’interès turístic.

-

Creació i definició de les denominacions geoturístiques.

-

Potenciació i recolzament a les formacions turístiques.

-

Exercici de les potestats de planificació, programació, foment, inspecció i

sanció regulades per la Llei de Turisme de Catalunya.

-

Gestió del Registre de Turisme de Catalunya i elaboració d’estadístiques.

-

Protecció de les empreses turístiques legalment constituïdes i defensa

enfront l’intrusisme.

Actualment, l’Administració de la Generalitat exerceix les competències esmentades a través de la Direcció General de Turisme i l’organisme Turisme de Catalunya, dins del Departament de Comerç, Turisme i Consum.

10. Els ajuntaments són competents en: -

La promoció i protecció dels recursos turístics d’interès municipal.

-

La declaració dels recursos turístics d’interès local i, si s’escau, la

proposició per tal que siguin declarats recursos turístics essencials.

-

La promoció per a l’atorgament de denominacions geoturístiques i per a

la declaració d’indrets, bens o serveis d’interès turístic dins del seu àmbit municipal.

-

L’atorgament d’autoritzacions, llicències i permisos.

-

La creació d’instruments de planejament turístic a nivell municipal.

-

L’exercici de la funció inspectora i la potestat sancionadora sobre les

activitats turístiques dins del terme municipal.

-

Als Municipis turístics, la prestació dels serveis mínims establerts per la

llei.

-

La participació en l’elaboració del Pla de Turisme de Catalunya.

- 168 -

-

L’exercici

d’altres

competències

turístiques

que

els

delegui

la

Generalitat.

A l’Ajuntament de Teià no existeix una Regidoria amb competències exclusives en turisme, que s’exerceixen des de les Regidories de Cultura, Promoció Econòmica i Comerç, amb el recolzament de les Regidories de Medi Ambient i Esports en l’organització d’esdeveniments puntuals relacionats amb el Parc de la Serralada Litoral i l’esport. El concepte en què es fonamenta la gestió municipal és la transversalitat, de manera que es gestionen les diferents situacions des de diferents òptiques i d’una manera global, treballant en equip per donar respostes adients a cada situació.

11. La resta d’administracions locals, altres que els ajuntaments Al marge dels ajuntaments, a Catalunya també tenen competències turístiques altres administracions locals com els Consells Comarcals i les Diputacions Provincials. a) Les competències atribuïdes als Consells Comarcals són: -

Declaració, protecció i foment dels recursos turístics d’interès comarcal i

la iniciativa perquè siguin declarats recursos turístics essencials.

-

Coordinació dels municipis de la comarca, especialment quan aquests

són d’interès turístic.

-

Col·laboració amb la Generalitat per promoure la imatge de la marca

Catalunya.

-

Promoció dels recursos turístics de la comarca.

-

Iniciativa per ser declarada comarca d’interès turístic.

-

Creació i manteniment de l’oficina comarcal d’informació turística.

-

Emissió d’informes sobre els municipis que sol·licitin ser declarats

municipis turístics.

-

Participació en l’elaboració del Pla de Turisme de Catalunya.

-

Establiment i prestació de serveis mínims als municipis turístics i

realització d’obres amb caràcter complementari als serveis i obres municipals.

- 169 -

-

Exercici de competències turístiques delegades per la Generalitat o pels

municipis.

Per l’exercici d’aquestes competències, el Consell Comarcal del Maresme va crear el Consorci de promoció turística Costa del Maresme, amb seu a Mataró. b) Les competències de les Diputacions Provincials són: -

La promoció de les marques i recursos turístics de llur àmbit territorial,

en coordinació amb les altres administracions locals.

-

L’assessorament i suport tècnic en matèria turística als ens locals de llur

àmbit territorial.

-

L’articulació, coordinació i foment de les estratègies promocionals

d’àmbit privat del sector turístic.

-

La participació en la formulació de les eines de planificació turística de

Catalunya.

La Diputació de Barcelona exerceix aquestes competències mitjançant la Xarxa de Municipis, sota la marca Turisme Total. La Diputació de Barcelona també inclou una Àrea d’Espais Naturals, de la qual depèn el Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

12. Els organismes autònoms i entitats de dret públic constituïts pel qualssevol de les administracions anteriors o adscrits a elles per l’exercici de llurs competències turístiques. La llei no explicita les competències d’aquests organismes, que vindran determinades al redactat de llurs estatuts. A Teià, els organismes i entitats que tenen atribucions turístiques són: Turisme de Catalunya, a nivell autonòmic; el Consorci de promoció turística Costa del Maresme, a nivell comarcal, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral a nivell provincial i tota una sèrie d’associacions i entitats locals a nivell municipal.

-

Turisme de Catalunya té com a finalitat l’atenció a la imatge i el

desenvolupament del sector turístic a Catalunya a través de l’execució d’accions orientades a la promoció i assistència tècnica als ens que ho sol·licitin i la promoció del turisme català als mercats turístics.

- 170 -

-

El Consorci de promoció turística Costa del Maresme té com objectius

estratègics: oferir un turisme diversificat i de qualitat, promoure la marca Costa del Maresme a fi de desenvolupar una imatge conjunta de tota la comarca, augmentar el grau de coneixement del territori a través de canals nous o millorats, posicionar els productes del Maresme dins d’un mercat competitiu, millorar la formació dels agents turístics, coordinar les accions promocionals i publicitàries dels municipis i fomentar l’associacionisme.

-

El Consorci del Parc de la Serralada Litoral, creat el 1992, està format

per la Diputació de Barcelona, els Consells Comarcals del Maresme i del Vallès Oriental i els Ajuntaments dels municipis que formen part del Parc: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallés, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. El Consorci no només s’encarrega de totes les activitats de gestió del Parc i dels seus centres d’informació, sinó que també participa en l’organització d’activitats locals com el programa Viu el Parc o la Caminada dels Tres Pobles.

-

A nivell municipal, Teià té una vida social molt rica, amb tot un conjunt

d’entitats, clubs, associacions, colles, esplais, casals i penyes que col·laboren amb l’Ajuntament en l’organització dels esdeveniments del calendari local i hi participen. Des del punt de vista turístic, cal destacar les actuacions i col·laboracions amb l’Ajuntament de: la Casa Municipal de Cultura la Unió, el Fons Antoni Batllori, el Centre Excursionista Teià, l’Agrupació per la Defensa Forestal de Teià, la Societat Recreativa la Palma, la Colla de Dimonis de Teià, les Corals Esclat i Picarol, la Colla Gegantera de Teià i el Casal d’avis Gent Gran. Pel que fa a l’esport, cal destacar la Comissió d’Esports de Teià i els clubs Barcelona–Teià de Tennis i de Pitch&Putt.

3.4.2. L’EXERCICI DE LES COMPETÈNCIES Els recursos i empreses turístics més destacats de Teià són els següents: el patrimoni arquitectònic (Església de Sant Martí, masos i cases senyorials, de titularitat privada), el patrimoni arqueològic (Cella Vinaria, de titularitat pública), el patrimoni natural (Parc de la Serralada Litoral, de titularitat pública), els

- 171 -

esdeveniments

(Festa

Major,

Fira

del

Bolet,

FICOEM

i

Jornades

Gastronòmiques de la DO Alella, de titularitat pública), les empreses de restauració (bars, restaurants i similars, de titularitat privada), algunes entitats esportives (Tennis i Pitch&Putt Barcelona–Teià, de titularitat privada) i el comerç local (comerços amb interès pel visitant: queviures, pastisseries, forns, artesanies, etc., de titularitat privada a banda del Mercat Municipal).

El fet que un recurs o atractiu turístic sigui de titularitat pública o privada determina en gran mesura la gestió, el paper que juguen la iniciativa pública i la privada i les competències de les diferents administracions. Generalment, els recursos privats presenten deficiències en el finançament i una manca d’ambició, de visió global i coordinació. La promoció i la creació de productes turístics a partir dels recursos privats solen anar de la ma d’organismes públics com l’Ajuntament o la Diputació, que creen rutes, com els Camins de Goig, i publiquen guies de restaurants i comerços. En altres casos, la iniciativa privada s’implica en l’organització d’esdeveniments com, per exemple, el concert als jardins de Can Godó, o contribueix en el patrocini de nous productes turístics com Cella Vinaria.

Tant pel que fa al patrimoni públic com al privat, des dels organismes supramunicipals, les competències que més s’exerceixen són les d’informació, promoció, dinamització i planificació. Turisme de Catalunya, el Consorci Costa del Maresme, la Diputació i el Consorci del Parc de la Serralada Litoral es dediquen fonamentalment a la informació i a la promoció dels atractius turístics a través d’internet o de la distribució de fullets informatius, centrant la informació sobre Teià en el paisatge, el patrimoni arquitectònic i arqueològic i els esdeveniments.

Puntualment, les administracions supramunicipals també s’impliquen en l’organització d’esdeveniments com les Jornades del Raïm i del Vi de la DO Alella, la Caminada dels Tres Pobles o la Copa del Món de Pitch&Putt, que va rebre el suport de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat, l’Associació Catalana de Pitch&Putt i la European Pitch&Putt Association.

Una altra intervenció recent destacada de les administracions supramunicipals és el suport i part del finançament al projecte Cella Vinaria per part de: la Comunitat Europea a través del fons FEDER, la Generalitat de Catalunya, la - 172 -

Diputació i el Consell Comarcal. A més a més, la Generalitat vol crear una Xarxa de Centres d’Acollida Turística, el primer dels quals serà el Centre de Visitants de Cella Vinaria.

La Diputació, per la seva banda, proposa visites guiades al jaciment del Veral de Vallmora i al Fons Antoni Batllori a la seva publicació Jornades Europees del Patrimoni.

Per la seva banda, l’Administració municipal, des de les regidories de Cultura, Promoció Econòmica i Comerç, s’encarrega de: la gestió directa del patrimoni públic local, l’impuls de projectes turístics com Cella Vinaria, l’organització d’actes i esdeveniments locals, les tasques de promoció i la inevitable recerca de finançament. Normalment, les Regidories de Promoció Econòmica i de Comerç organitzen les fires, mentre que la Regidoria de Cultura s’encarrega dels actes culturals i lúdics com la Festa Major i els concerts, entre d’altres.

Pel que fa al patrimoni privat (els masos, cases senyorials, establiments de restauració i comerços) les funcions de l’Ajuntament es limiten a la informació i la promoció i, en alguns casos, al disseny de rutes (com els Camins de Goig) a partir dels recursos privats o a l’organització d’esdeveniments en què participa el sector privat, com la Fira del Bolet o la Fira Comercial i Empresarial.

Tal com s’ha exposat més amunt, Teià és ric en associacions i entitats locals.

A l’esfera turística, aquestes entitats compleixen la seva funció col·laborant amb l’Ajuntament en l’organització d’actes i esdeveniments. La més destacada és la CMC La Unió que gairebé col·labora amb tots els esdeveniments organitzats des de la Regidoria de Cultura (Concerts, fires, festes populars, actes esportius etc.). El Fons Antoni Batllori acull exposicions, el CET (Centre Excursionista de Teià) i l’ADF proposen excursions i altres activitats de natura.

Altres entitats com el Casal d’avis Gent Gran, la Societat Recreativa la Palma, la Colla de Dimonis, les Corals Esclat i Picarol i la Colla Gegantera participen amb les seves actuacions i propostes a les festes i fires locals.

Finalment, cal esmentar el rol de la iniciativa privada, que se centra en dues accions: el patrocini en la creació d’equipaments i la participació en els esdeveniments locals. Un bon exemple de patrocini el constitueixen les

- 173 -

empreses que han aportat finançament al projecte Cella Vinaria (ACESAAbertis, Alella Vinícola Can Jonc, Caixa Laietana, el Grup de Comunicació Godó, Materials Homs S.L., Transports i àrids Alsina S.L. i Jorge Puigoriol Sala S.A.) Un bon exemple de participació de la iniciativa privada als esdeveniments és el dels establiments de restauració que col·laboren amb la Fira del Bolet o amb les Jornades Gastronòmiques de la DO Alella.

Per concloure, cal recordar que un bon liderat és el que s’exerceix horitzontalment o, en paraules del consistori de Teià, transversalment. Aquest adverbi

implica

cooperació,

coordinació,

col·laboració

i

responsabilitat

compartida, accions que remeten a la Llei de Turisme, amb la qual s’ha iniciat i ara es clou aquest capítol. L’objectiu d’aquest modus operandi? La presa de decisions acurades, que no són pas les que encerten a la primera sinó les que es prenen des dels fonaments (i no des d’una cúpula allunyada de la realitat d’un territori), considerant les opinions de tots els sectors implicats, afavorint la seva complicitat i assumint una responsabilitat mancomunada.

- 174 -

SÍNTESI: LIDERAT Entitats implicades en la gestió del turisme a Teià: -

A nivell autonòmic: la Direcció General de Turisme, dins del Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat.

-

A nivell municipal: les Regidories Cultura, Promoció econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Teià, amb el recolzament de les Regidories d’Esports i Medi Ambient, les associacions i entitats locals, i el patrocini de l’empresa privada.

-

A nivell comarcal: el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme.

-

A nivell provincial: la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona i el Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

Tots aquests organismes actuen sota el paraigües legal de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya.

La Llei de Turisme de Catalunya atorga competències plenes en matèria turística a la Generalitat, però amb un esperit descentralitzador que vol reconèixer els esforços de les administracions locals.

Les competències més exercides pels organismes i entitats que tenen el liderat turístic són la informació, la promoció, la dinamització i la planificació.

Els organismes supramunicipals (Turisme de Catalunya, el Consorci Costa del Maresme, la Diputació i el Consorci del Parc de la Serralada Litoral) centren les seves actuacions en matèria de turisme en la informació i promoció. També col·laboren amb l’administració municipal en la creació d’equipaments turístics, l’organització d’esdeveniments i d’activitats entorn del patrimoni cultural.

L’Administració municipal (Regidories de Cultura, Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Teià) té la iniciativa en la gestió del patrimoni local, la creació d’equipaments i altres recursos turístics (museus. Rutes, fires, etc.), la promoció i l’organització d’actes i esdeveniments.

Les entitats i associacions locals col·laboren amb l’Ajuntament en l’organització d’actes i esdeveniments i hi participen.

El rol de la iniciativa privada es centra en dues accions: el patrocini en la creació d’equipaments i la participació en els esdeveniments locals.

Un bon liderat s’exerceix transversalment i implica cooperació, coordinació, col·laboració i responsabilitat compartida, amb una presa de decisions acurades, que són les que es prenen des dels fonaments, considerant les opinions de tots els sectors implicats, afavorint la seva complicitat i assumint una responsabilitat mancomunada.

- 175 -

3.5. Teià i el medi ambient A la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament del 1992 a Rio de Janeiro es va aprovar la creació de l’Agenda 21

153

, un programa que té com a finalitat la promoció del

desenvolupament sostenible. Es tracta d’un pla en detall de les actuacions que han de ser escomeses a nivell mundial, nacional i local per part de les entitats de l’ONU, els governs estatals i els organismes i agents locals a fi de minimitzar l’impacte humà sobre el medi ambient. Actualment, basant-se en els principis de l’Agenda 21 de l’ONU, molts dels països que la van ratificar estan desenvolupant programes similars a escala nacional i local. L’exemple més proper d’aquest tipus de programes el constitueix l’Auditoria i el Pla d’acció ambiental del Baix Maresme.

A l’esfera turística, l’OMT (Organització Mundial del Turisme) ha establert uns requisits fonamentals per implantar l’Agenda 21 als centres turístics: la minimització dels residus, la gestió i conservació de l’energia i de l’aigua, el control de les substàncies perilloses, la gestió del transport, el planejament urbanístic i del sòl, el compromís mediambiental de polítics i ciutadans, el disseny de programes per la sostenibilitat i la col·laboració de tots els implicats per un desenvolupament sostenible de les activitats turístiques. Són aquests temes els que es desenvoluparan en aquest capítol, distribuïts en quatre blocs: el paper de les administracions en la gestió del medi ambient, el paisatge i l’estructura urbana (els usos del sòl i la gestió del Parc de la Serralada Litoral), els consums i residus (energia, aigua i gestió de deixalles) i la mobilitat.

3.5.1. EL PAPER DE L’ADMINISTRACIÓ Pel que fa a les actuacions en matèria mediambiental a Teià i les administracions implicades, cal esmentar l’Auditoria Ambiental del Baix Maresme, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i les Regidories de Medi Ambient, Urbanisme i Mobilitat. A Teià existeix una Regidoria de Medi Ambient des de l’any 1994, fet que denota un especial interès o preocupació per aquest àmbit a partir d’aquest any.

153

Per a més informació, consulteu http://www.un.org/esa/sustdev/documents/agenda21/spanish/agenda21sptoc.htm - 176 -

Actualment, les polítiques mediambientals municipals se centren en qüestions com la mobilitat i el transport públic, l’urbanisme, el tractament de deixalles, la lluita contra els incendis i el manteniment i millora del patrimoni natural. Les actuacions més destacades són: -

L’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), actualment en fase de revisió i consulta popular

-

La prevenció d’incendis a través de mesures com el desbrossament de les parcel·les, creació de tallafocs, instal·lació d’hidrants i prohibició de fer foc als boscos a l’estiu

-

La implantació d’una deixalleria mancomunada amb els municipis veïns i d’un sistema de recollida i selecció de brossa orgànica, amb campanyes d’informació i sensibilització ciutadana

-

La millora del transport públic: renovació de la flota i ampliació d’horaris i freqüències, amb la creació de dues noves línies, una de les quals és mancomunada amb els municipis veïns d’Alella i El Masnou

-

L’ampliació del territori del Parc de la Serralada Litoral al terme municipal, protegint algunes zones del creixement urbanístic, i l’elaboració d’un Catàleg d’arbres i arbredes públics monumentals d’interès local

Una altra entitat local que també juga un paper fonamental en matèria mediambiental, amb el recolzament de l’administració, és l’Agrupació de Defensa Forestal de Teià, una associació de propietaris forestals i voluntaris creada el 1987 per lluitar contra els incendis, amb activitats de col·laboració amb els bombers, participació en emergències, control del medi natural, reforestació de zones cremades, desbrossament i neteja dels camins forestals.

A nivell supramunicipal, la Diputació de Barcelona i la Generalitat aporten subvencions pel transport públic, àmbit en el qual s’actua de manera mancomunada amb els municipis veïns. La Diputació, d’altra banda, també intervé mitjançant el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, en la gestió d’aquest espai natural, la potenciació, restauració i millora del seu patrimoni natural, històric i arqueològic.

- 177 -

Una iniciativa supramunicipal en què participen nou ajuntaments del Baix Maresme amb el suport de la Diputació de Barcelona i el recolzament tècnic del Consell Comarcal del Maresme és l’Auditoria Ambiental del Baix Maresme154, un projecte sorgit a l’empara del Programa d’auditories ambientals i Agendes 21 locals de la Diputació de Barcelona. L’Auditoria ambiental és la fase inicial i el seu objectiu final és l’elaboració d’una sèrie d’Agendes 21 locals pels municipis del Baix Maresme. Amb una Fase de diagnosi, un Pla d’acció i un Pla de seguiment, l’Auditoria ambiental del Baix Maresme té com a objectius fonamentals: -

La diagnosi dels aspectes mediambientals problemàtics al Baix Maresme

-

Establir un Pla d’Acció per fer front a aquestes àrees problemàtiques

-

Integrar els ciutadans en tot el projecte

-

Establir les bases per a un marc de gestió ambiental supramunicipal

-

I endegar el procés de creació de les Agendes 21 locals per cada municipi

3.5.2. EL PAISATGE I L’ESTRUCTURA URBANA Un dels objectes d’estudi de l’Auditoria Ambiental del Baix Maresme és el paisatge i l’estructura urbana, que inclou aspectes fonamentals com el medi natural, els usos del sòl, l’urbanisme i les infraestructures, les activitats econòmiques i la demografia, els consums d’aigua i d’energia, els residus i el seu tractament.

Pel que fa al territori, al Baix Maresme, un dels principals problemes és la fragilitat del sòl. Els factors que en determinen la fragilitat són diversos.

Primerament, el terreny granític en pendent pronunciat de la vessant maresmenca és molt porós i erosionable. En segon lloc, les urbanitzacions i infraestructures exerceixen un efecte regressiu en la vegetació. Un 30,7% del sòl del Baix Maresme està construït o ocupat per infraestructures viàries i només resta un 32,8% de superfície forestal. La urbanització dispersa de

154

Per a més informació, consulteu: http://www.plalitoral.net/4_Estudis/Estudis_sectorials/Medi_natural/Auditoria_sintesi_BaixMaresme.pdf - 178 -

baixa densitat155 és una gran consumidora de territori. Tots aquests factors causen una elevada impermeabilització i una baixa capacitat de retenció del sòl, que pateix un alt risc d’erosió en el 45,6% de la subcomarca156.

L’ús del sòl més conflictiu és, doncs, la construcció seguida de l’agricultura157, especialment als vessants de pendent pronunciat. La facilitat de meteorització del terreny provoca l’augment del cabal de les rieres durant els episodis de pluges torrencials, el sauló és transportat per la xarxa hidrogràfica i sedimentat a les valls i planes, on les poblacions i les infraestructures fan de barrera a l’aigua i als sediments, ocasionant inundacions locals i impedint el flux natural dels sediments cap al mar.

L’Agència Catalana de l’Aigua és l’entitat que s’encarrega del manteniment de les rieres. El 2004, va propiciar el soterrament del tram de la riera de Teià comprès entre l’inici del casc urbà, al sud, i el pont de l’autopista.

Per un altre costat, el Consell Comarcal du a terme el Programa de Manteniment de Lleres Públiques del Maresme amb el doble objectiu de millorar els mecanismes de desguàs de la xarxa hidràulica i protegir les condicions mediambientals de les rieres. Les tasques bàsiques són la desbrossada selectiva dels llits i marges, la neteja de residus, la construcció de murs laterals per reforçar els marges i l’aplicació d’altres mecanismes de drenatge.

A més de l’erosió del sòl i les avingudes, l’altre gran risc ambiental que pateix el territori són els incendis. Segons la normativa vigent, Teià està qualificat com a municipi amb zones d’alt risc d’incendis forestals per les seves característiques: proximitat a nuclis d’urbanització extensiva, pendent pronunciat i estadis poc avançats de successió ecològica. Malgrat tot, la gestió dels mecanismes de prevenció i detecció d’incendis és bona, tant per part de l’Ajuntament com de l’ADF Teià, amb mesures preventives158 com: -

L’elaboració i execució de programes de vigilància i prevenció d'incendis forestals

155

Vegeu ANNEX 6. USOS DEL SÒL I ORTOFOTO DE TEIÀ Dades obtingudes de l’Auditoria Ambiental del Baix Maresme.

157 Vegeu ANNEX 81. INCOMPATIBILITAT D’ÚSOS DEL TERRITORI AL BAIX MARESME 158 Vegeu ANNEX 97. PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS A TEIÀ 156

- 179 -

-

Col·laboració activa de l’ADF en l'organització i execució de mesures dictades per la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic en matèria de prevenció

-

Execució de plans de prevenció, creació i manteniment d'infraestructura, xarxa de camins i punts d'aigua, amb fonts, basses i hidrants

-

Sensibilització de la població rural i urbana i campanyes divulgatives entre els propietaris de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita contra els incendis forestals

-

Campanyes d’advertiment als propietaris de solars i parcel·les sense edificar per tal que netegin la brossa i l’excés de vegetació per evitar la propagació del foc

-

Bans de prohibició de fer foc o llençar coets a menys de 500 m. del bosc entre el 15 de març i el 15 d’octubre

-

Suport de l’ADF als bombers en l'extinció d'incendis forestals

En definitiva, els principals riscos ambientals a Teià i, per extensió, a una part del Parc de la Serralada Litoral159, són la forta erosió del sòl, les avingudes i els incendis. El Parc, a més a més, es troba en un espai molt fragmentat per les zones urbanes, els conreus i les vies de comunicació, fet que dificulta la connectivitat biològica en una zona que funciona com a corredor biològic entre l’interior i el litoral.

Una mesura recent en relació al parc ha estat l’ampliació del seu territori. A Teià, l’ampliació160 de gairebé 93 Ha (un 44% més de territori) ha beneficiat als al vessants de llevant i de ponent de la riera amb la finalitat de protegir espais com el Turó del Cementiri, el Cau de la Guineu i la Vall de Rials, impedint l’extensió del sòl urbà i salvaguardant el paisatge tradicional i les vinyes.

Finalment, en relació a l’urbanisme a Teià, actualment es troba en fase d’elaboració el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, conegut com POUM161, que proposa una revisió del règim urbanístic del sòl, així com de l’accessibilitat, la mobilitat i la gestió mediambiental. En l’àmbit urbanístic 159

Vegeu ANNEX 36. EL PARC DE LA SERRALADA LITORAL Vegeu ANNEX 98. L’AMPLIACIÓ DEL PEIN 161 Per a més informació, consulteu http://www.teia.net/poum/poum.html 160

- 180 -

proposa la reordenació del sòl urbà i urbanitzable sota criteris estèticopaisatgístics i mediambientals amb mesures com el trasllat de les fàbriques fora de les zones residencials; la rehabilitació de la trama urbana; la contenció del creixement urbanístic; la regulació de les edificacions; la protecció del sòl, el paisatge i el patrimoni natural; l’ampliació del PEIN; la creació d’un Parc Agrari al sector sud del terme, amb major control dels hivernacles, i la potenciació de l’activitat agrícola, concretament la vinya i l’agricultura ecològica.

3.5.3. CONSUMS I RESIDUS Tan pel que fa al consum d’aigua com al consum energètic i a la producció de residus sòlids urbans, l’augment de la població ha estat un factor determinant.

Al Baix Maresme, el subministrament d’aigua i d’energia prové bàsicament de l’exterior, fet que provoca un alt grau de dependència.

El 97% de l’aigua162 prové del Ter, un 87% de la qual és pel consum urbà domèstic i municipal i un 13% per la indústria local. L’aigua dels aqüífers es destina fonamentalment al consum agrícola i una petita part a la indústria. Cal remarcar, però, que l’aigua d’aquests aqüífers es troba salinitzada a les zones costaneres i contaminada per nitrats d’adobs inorgànics a les parts més altes de la subcomarca.

El consum energètic 163 al Baix Maresme també es basa, en un 99%, en recursos externs i no renovables, amb una forta dependència dels combustibles líquids derivats del petroli (el 53%), consumits bàsicament (el 71%) pel sector del transport. Menys destacades són l’aportació del gas natural (27%) i de l’electricitat (17%).

De tots els recursos energètics, el transport consumeix un 38%, la indústria un 34% i els serveis i el consum domèstic un 28%. La conseqüència lògica que se’n deriva és que la contenció del consum energètic dependrà en gran mesura de les polítiques s’adoptin per reduir la mobilitat. Les energies renovables són pràcticament inexistents, per això es fan necessàries tant les polítiques

162 163

Vegeu ANNEX 85. ELS FLUXOS DE L’AIGUA I L’ENERGIA AL BAIX MARESME Vegeu ANNEX 85. ELS FLUXOS DE L’AIGUA I L’ENERGIA AL BAIX MARESME - 181 -

d’implantació d’aquest tipus d’energies per part de les entitats públiques com les campanyes de conscienciació orientades als ciutadans.

Quant als residus

164

, al Baix Maresme dues activitats en són grans

generadores: la construcció i la indústria. Els residus generats per aquestes activitats han de ser tractats a l’exterior ja que el dipòsit controlat que hi ha a Cabrera resulta insuficient. Això determina, novament, la dependència exterior del Baix Maresme.

A Teià, pel que fa als residus urbans, les dues mesures més remarcables impulsades des de la Regidoria de Medi Ambient han estat la recollida selectiva de la brossa orgànica i la implantació d’una deixalleria mancomunada165 amb Alella i El Masnou el 2002. La saturació de la planta de tractament de residus de Mataró va imposar la necessitat d’adoptar aquestes mesures a nivell local, tant a Teià com a la resta de poblacions del Baix Maresme, on s’aprecia una tendència creixent de la recollida selectiva.

El gener de 2004, l’Ajuntament va implantar el servei de recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals amb la finalitat de reduir el volum de residus que s’enviaven a la planta de tractament de Mataró. Aquesta mesura va suposar tota una sèrie d’actuacions com la ubicació a la via pública de contenidors marrons per la brossa orgànica, campanyes informatives domiciliàries, la distribució de minicontenidors i bosses compostables a les llars i informació personalitzada sobre el procediment de recollida. El resultat de la implantació d’aquest servei ha estat una mitjana mensual de 19.000 Kg. de brossa orgànica, que s’envia a la planta de compostatge de Granollers, reduintse considerablement el volum de deixalles que s’han d’enviar a la planta de Mataró.

Paral·lelament al procés de sensibilització ciutadana per la recollida de la brossa orgànica, les campanyes informatives també han insistit en l’ús dels contenidors de recollida selectiva pel vidre, el paper i el plàstic així com la deixalleria mancomunada pels mobles i objectes voluminosos, que sovint es dipositen il·legalment a la via pública, generant una mala imatge i obstaculitzant el pas dels vianants.

164 165

Vegeu ANNEX 87. ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS AL BAIX MARESME Vegeu ANNEX 99. LA RECOLLIDA SELECTIVA DE DEIXALLES A TEIÀ - 182 -

3.5.4. LA MOBILITAT Per abordar el tema de la mobilitat cal fer esment de les estadístiques de dos estudis fonamentals sobre el medi ambient al Baix Maresme: l’Estudi urbanístic i mediambiental del Baix Maresme i l’Auditoria ambiental del Baix Maresme166.

Segons

l’Estudi

urbanístic

i

mediambiental

del

Baix

Maresme,

dels

desplaçaments que es fan a diari a Teià per raons d’estudis o laborals, un 70% i 65% respectivament han de sortir del municipi i, consegüentment, necessiten mitjans de transport motoritzats. De les modalitats de transport emprades, el cotxe és el més comú, amb un 70%, el transport públic suposa un 20%, seguit de la motocicleta (6%) i els desplaçaments a peu, que són els menys nombrosos, amb un 4%. El tipus d’urbanització dispersa predominant té el doble inconvenient de la forta pressió sobre el territori i l’augment de les distàncies i de la mobilitat, especialment en vehicle particular, que esdevé imprescindible.

Segons l’Auditoria ambiental del Baix Maresme, a tota la subcomarca, el 1999 els desplaçaments en vehicle privat suposaven el 47%, a peu el 44%, en transport públic el 8,3% i en bicicleta el 0,3%. Dins del transport privat, els desplaçaments es distribueixen de la següent manera: cotxe amb un sol ocupant 80%, cotxe amb acompanyants 9%, moto amb un ocupant 10% i moto amb acompanyant 1%. Dins del transport públic, el 50% dels desplaçament es fan en ferrocarril, el 45% en autobús i el 5% en taxi. Finalment, en relació a la utilització diària de les diferents vies de transport, les més freqüentades són les carreteres, amb uns 68.000 vehicles; l’autopista C-32, amb uns 45.000 vehicles; el ferrocarril, amb uns 26.000 usuaris i l’autobús, amb uns 5.000 usuaris.

El ball de xifres és alhora confús i revelador, donant una idea de la incapacitat de les poblacions del Baix Maresme per donar una ocupació als seus propis habitants i de la importància del transport privat. Malgrat que la xarxa ferroviària també és molt freqüentada, les autopistes i carreteres suporten uns nivells de trànsit que depassen àmpliament la seva capacitat. Aquest fet té fortes 166

Vegeu ANNEX 15. LA MOBILITAT AL BAIX MARESME - 183 -

repercussions mediambientals, tan pel que fa a la contaminació atmosfèrica, com pel que fa a l’impacte visual i sonor d’ aquestes vies sobre les poblacions que travessen, a més d’actuar com a barreres arquitectòniques pels barris i els habitants.

El trànsit de vehicles per les infraestructures del Baix Maresme és el principal productor de contaminants atmosfèrics i la font de soroll més important167.

Tot i que al Baix Maresme encara no existeixen estacions fixes de mesura de contaminants, sí que es disposa d’algunes dades gràcies als estudis realitzats.

Segons l’Auditoria ambiental del Baix Maresme, el transport genera: el 56% del CO2 (diòxid de carboni), el 98% del CO (monòxid de carboni), el 87% del CH4 (metà), el 100% del N2O (diòxid de nitrogen), el 90% del NO (monòxid de nitrogen), el 35% del SO (òxid de sofre), el 95% dels COV (compostos orgànics volàtils) i el 94% de les partícules en suspensió a l’aire. No cal dir que aquests gasos contribueixen a l’efecte hivernacle, causen danys als sistemes respiratori i cardiovascular i perjudiquen l’entorn, especialment la vegetació.

Pel que fa a la contaminació acústica, també el trànsit constitueix la font principal, amb un nivell d’uns 70 dBA a les grans infraestructures viàries i una mitjana de 65 dBA a l’interior de la població. Els nivells sonors depenen de factors com el tipus de vehicle, la velocitat, les característiques del vial, el tipus de paviment i la intensitat del trànsit. És aquest darrer factor, la intensitat del trànsit, el de major pes a la xarxa viària supramunicipal, incidint sobre els sectors urbans més propers i la població que hi resideix.

La mobilitat és, doncs, el gran tema pendent a tot el Baix Maresme, on les infraestructures viàries actuen com a barreres, el transport consumeix la majoria dels recursos energètics i és el principal responsable de l’emissió dels gasos contaminants i de la contaminació acústica de la zona. És per això que les queixes veïnals més comunes a Teià es centren en la mobilitat i el transport: les deficiències del transport públic, especialment els caps de setmana, la necessitat d’espais i voreres pels vianants, la dificultat d’accés a alguns barris, la manca d’aparcament, la velocitat dels cotxes al nucli urbà, etc.

167

Vegeu ANNEX 89. ELS CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS AL BAIX MARESME i ANNEX 90.

LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA AL BAIX MARESME - 184 -

Des de l’Ajuntament, les accions més destacades pel que fa a la mobilitat168 són: -

La millora del transport públic amb dues noves línies d’autobús inaugurades al febrer de 2006 (el Teià Exprés i la línia Teià-el Masnou–Alella per les urbanitzacions), ampliant els horaris i la flota, afavorint la intermodalitat, connectant les poblacions d’interior amb la línia de ferrocarril i facilitant l’aparcament a prop de l’estació.

-

La inclusió al POUM de mesures per una mobilitat més sostenible com la implantació de nous accessos i vials, especialment una carretera que connecti Teià amb la N-II; la creació de voreres i zones prioritàries per vianants i bicicletes que cohesionin diferents barris i els equipaments municipals; la creació de noves places d’aparcament, la descongestió de la Riera, la limitació de la velocitat i la disminució de l’ús del vehicle privat amb la millora del transport públic i la intermodalitat.

-

Altres mesures puntuals com les campanyes de control d’emissions de contaminants, de soroll i de les condicions tècniques dels vehicles a la via pública.

En definitiva, tant per la població local com pel turisme, la qualitat mediambiental és un aspecte fonamental, més tenint en compte que l’atractiu de Teià rau en el paisatge rural i natural, els masos antics i cases senyorials, el patrimoni arqueològic, la bona gastronomia i els esdeveniments populars, tot un conjunt de recursos que es potencien en un entorn mediambiental de qualitat.

Cal recordar, però, que la sostenibilitat turística no és exclusivament una qüestió mediambiental, sinó també social i econòmica, és a dir que l’activitat turística ha d’aportar beneficis econòmics i socials, integrant a tot el conjunt de la població.

168

Vegeu ANNEX 100. LA MOBILITAT I EL MEDI AMBIENT A TEIÀ - 185 -

SÍNTESI: EL MEDI AMBIENT Document de referència: Agenda 21, sorgida arran de la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient de Rio de Janeiro (1992).

Requisits que estableix l’OMT per la implantació de l’Agenda 21 als centres turístics: minimització de residus, conservació de l’aigua i l’energia, control de substàncies perilloses, gestió del transport, planejament urbanístic, compromís del conjunt de la societat i disseny de programes per la sostenibilitat.

Entitats locals implicades amb el medi ambient: Regidories de Medi Ambient, Urbanisme i Mobilitat i Agrupació de Defensa Forestal de Teià.

Entitats supramunicipals implicades amb el medi ambient: la Generalitat, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i el Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

Les polítiques mediambientals municipals se centren en la mobilitat i el transport públic, l’urbanisme, el tractament de deixalles, la lluita contra els incendis i el manteniment i millora del patrimoni natural.

Actuacions de les entitats supramunicipals en matèria de medi ambient: subvencions al transport públic i al tractament dels residus, gestió del Parc de la Serralada Litoral, recolzament en el manteniment de les rieres, lluita contra els incendis i impuls a plans i estudis com l’Auditoria ambiental del Baix Maresme.

Qüestions mediambientals pendents a Teià: -

Urbanisme i paisatge: predomini d’un model d’urbanització dispersa que exerceix una forta pressió sobre el territori, fragilitat d’un sòl fàcilment erosionable, avingudes en èpoques de pluges, incendis i fragmentació del Parc de la Serralada Litoral, un connector biològic fonamental.

-

Consums i residus: forta dependència exterior pel subministrament d’aigua i energia i per la gestió dels residus. El transport consumeix gran part de l’energia.

-

Mobilitat: índex de mobilitat elevat, especialment en vehicle particular, que causa gran part de la contaminació atmosfèrica i acústica; deficiències en el transport públic i en les infraestructures viàries.

Mesures que s’apliquen per fer front a aquestes qüestions pendents: -

Urbanisme i paisatge: elaboració del POUM, soterrament de la riera per trams, prevenció d’incendis a través del desbrossament, tallafocs, hidants i prohibicions, ampliació del PEIN, elaboració d’un Catàleg d’arbres i arbredes públics monumentals d’interès local

-

Consums i residus: sensibilització ciutadana, obertura de la deixalleria mancomunada i recollida selectiva de deixalles, especialment la brossa orgànica.

-

Mobilitat: millora del transport públic amb dues noves línies d’autobús, campanyes de control d’emissions, sorolls i estat tècnic dels vehicles a la via pública i mesures de mobilitat del POUM (nova carretera que connecti amb la NII, més voreres i zones per vianants, creació de places d’aparcament, descongestió de la Riera, etc.)

Triple vessant del turisme sostenible: mediambiental, econòmic i social. El turisme ha d’aportar rendibilitat econòmica i social, integrant la població local en el procés.

- 186 -

3.6. La imatge de Teià A grans trets, la imatge d’un destí la constitueixen les creences, idees i percepcions que els visitants tenen sobre ell. Per comprendre aquestes creences, idees i impressions cal plantejar-se preguntes com: Quina és la imatge que ofereixen la vila i els seus habitants al visitant? Quina imatge difonen les entitats turístiques a través dels diversos mecanismes de promoció?

Quina imatge es vol promoure des de l’Ajuntament? Com percep el visitant aquest destí respecte d’altres destins competidors? I, finalment, quina imatge turística convé promoure?

3.6.1. IMATGE DE LA VILA I ELS HABITANTS: TÒPICS I REALITATS Una recerca ràpida per internet o una ullada als fullets turístics que descriuen Teià de manera sintètica donen una idea dels tòpics amb què s’identifica la vila.

Usualment es parla d’una població “residencial i agrícola de ritme lent, virgilià, com escau al domini del camp”, que es troba “centrada per l’Església de Sant Martí”, amb “importants cases pairals com Can Barrera o Can Torrent” i “vinyes que contribueixen a la producció del vi d’Alella” 169.

Aquesta primera aproximació es centra en tres aspectes bàsics: l’entorn rural, el patrimoni arquitectònic i la relació amb la DO Alella, que constitueixen, ara per ara, els tres grans tòpics associats amb la vila. Però una recerca més exhaustiva nodreix la llista de nous elements com: les grans cases senyorials amb elements neoclàssics, colonials i modernistes; el Parc de la Serralada Litoral, amb les rutes del Meridià Verd i del Vedat; el jaciment arqueològic del veral de Vallmora; la riera com a eix vertebrador del territori i de l’estructura urbana, amb els equipaments, comerç i restauració al seu voltant; les festes populars i esdeveniments de caire comercial i gastronòmic i alguns clubs esportius destacats com el Barcelona – Teià.

Finalment, una composició dels tòpics esmentats, a guisa d’imatge fotogràfica, dóna el següent resultat: una població rural mediterrània emmarcada al nord pels vessants de la Serralada Litoral (on predominen les estructures granítiques, 169

Definicions del fullet turístic “Costa del Maresme” de Catalunya Turisme, de http://www.publintur.es/guiacata/cmaresm/RutMares/Ruta1.htm i de http://www.costamaresme.com/pob/teia.html - 187 -

les pinedes de pi pinyer i el conreu de la vinya) i al sud pel terme del Masnou i la mar. Al centre, la riera constitueix l’eix vertebrador del territori i del nucli urbà, on s’ubiquen la majoria d’equipaments, comerços i restaurants. Les edificacions més destacades són l’Església parroquial de Sant Martí i els antics masos i cases senyorials dispersos pel terme, com Can Barrera, Casa Pol, Can Godó o Can Wertheim, a més d’equipaments com l’Ajuntament i la CMC La Unió, i alguns monuments dispersos com la creu del terme i el sagrat cor. Al voltant del nucli urbà, s’estenen zones d’urbanització dispersa, especialment pel sudoest, on es troba el jaciment romà del veral de Vallmora. Al sector sud-est es troba la urbanització de Sant Berger, amb el club de Tennis i Pitch&Putt Barcelona–Teià, el polígon industrial Bovisa i una zona amb regadius i hivernacles.

Aquesta seria una imatge global del terme, emfatitzant els elements típics i tòpics 170 de Teià. La realitat però, difereix dels tòpics en diversos punts: primerament, Teià és una població on predomina la funció residencial, amb una població que té una renda familiar disponible171 un 55% superior a la mitjana catalana i que, majoritàriament, treballa i estudia fora del terme.

A més a més, el comerç i els serveis estan clarament orientats a la població resident, amb predomini dels establiments de queviures, roba i calçat, articles per la llar, salut i estètica, jardineria, construcció, bancs i caixes, llibreries– papereries, assessories jurídiques, immobiliàries, floristes, venda i reparació de vehicles, ferreteries, etc.

D’altra banda, les principals activitats econòmiques són els serveis, la indústria i la construcció, seguides de lluny per l’agricultura. L’activitat turística és pràcticament inexistent, amb una absència total d’establiments d’allotjament i d’intermediació,

junt

amb

unes

infraestructures

de

transport

poc

desenvolupades. Els establiments amb major potencial turístic són els restaurants, alguns clubs esportius i una part del comerç.

Resumint, és evident que el turisme no és una prioritat a una població on predomina la funció residencial, amb una renda per càpita tan elevada, infraestructures de transport poc desenvolupades i unes activitats econòmiques 170 171

Vegeu ANNEX 103. POSTALS DE TEIÀ Segons Idescat, dades 2002 - 188 -

amb escassa vocació turística. Tanmateix, aquest panorama està començant a variar, si més no des de la perspectiva institucional, arran de la creació de fires i esdeveniments i, sobretot, del projecte Cella Vinaria, amb vistes a la promoció econòmica i turística de Teià i dels municipis veïns.

3.6.2. IMATGE DIFOSA PER LES ENTITATS EXTERNES, LA COMPETÈNCIA Les entitats supramunicipals encarregades de la difusió turística de Teià són: el Consell Comarcal, mitjançant el Consorci Costa del Maresme, la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona i la Generalitat, a través de Catalunya Turisme. Tots tres editen i distribueixen opuscles sobre el Maresme, de vegades per separat, de vegades conjuntament. Els temes bàsics dels opuscles 172 són: Maresme, Costa del Maresme, Calendari d’Activitats, Guia d’allotjaments, Turisme a prop de Barcelona, Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya, Festes i Fires, Cites Gastronòmiques, Plats del Maresme i Les teves millors vacances, entre d’altres. La distribució dels opuscles es du a terme físicament a les oficines d’informació turística de Catalunya (Palau Robert), de la comarca (a Mataró) i municipals (als municipis que tenen aquest servei). Altres punts de distribució són els ajuntaments, els equipaments culturals i els establiments d’allotjament.

D’aquestes entitats, les que presenten una informació més completa i acurada sobre Teià són el Consorci Costa del Maresme i la Diputació. La informació de Catalunya Turisme, per contra, és molt deficient, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat.

El Consorci Costa del Maresme és l’entitat que presenta més i millor informació sobre Teià, especialment via internet. En suport paper cal destacar el Calendari d’activitats i les Cites Gastronòmiques. La pàgina web ofereix una informació molt diversa sobre: el Parc de la Serralada Litoral amb les rutes i activitats esportives com la pedalada popular i la caminada popular organitzada pel Club Excursionista Teià; l’església de Sant Martí; les exposicions del Fons Antoni Batllori i els actes culturals que tenen lloc a la CMC La Unió; un llistat dels restaurants i els esdeveniments més destacats de l’agenda teianenca (la 172

Vegeu els opuscles que s’adjunten al projecte - 189 -

Festa Major, la Fira del Bolet, la Fira Comercial i Empresarial de Sant Ponç, les Jornades del Raïm i del Vi de la DO Alella, la Setmana Cultural, els actes de l’onze de setembre i el Cicle de Concerts a la Fresca).

La informació de la web del Consorci Costa del Maresme és molt completa, especialment en referència als actes i esdeveniments, però presenta algunes mancances. Primerament, la informació no està classificada per municipis, sinó per blocs temàtics (natura, platges, activitats lúdiques, cultura, restaurants, esports, gastronomia, festes i fires i museus) de manera que tota la informació sobre Teià - o altres municipis - es troba dispersa i cal entrar a cada bloc temàtic, un per un, per visionar-la. Un segon punt feble és la manca d’actualització d’uns continguts que, per exemple, encara parlen de 2005 com a any de la gastronomia, tot i que estem a les acaballes de 2006. Un darrer punt feble és que part de la informació és incompleta, com, per exemple, el llistat de restaurants.

Malgrat tot, la web del Consorci és, amb escreix, la que presenta dades més completes i acurades sobre Teià, en comparació amb les webs de la Diputació i de Catalunya Turisme, que no es prodiguen gens amb el municipi. D’una banda, la Diputació ofereix una informació molt àmplia sobre el Parc de la Serralada Litoral i les rutes i activitats que s’hi duen a terme, però sobre Teià no hi ha cap mena d’informació turística, únicament una menció de la Fira de Sant Ponç a l’Agenda i un link amb el web municipal, a més del mapa topogràfic i l’ortofoto.

A Catalunya Turisme, de la Generalitat, directament s’esborra Teià del plànol turístic de Catalunya173, no existeix, la informació és nul·la. Tanmateix, en favor seu cal dir que s’estan fent esforços per crear una nova Xarxa de Centres d’Interpretació i Acollida Turística 174 a fi de presentar una oferta turística diferenciada i basada en la identitat del territori. El primer d’aquests centres serà Cella Vinaria i, per tant, constituirà la prova pilot.

Pel que fa a la competència, convé recordar que tots els opuscles que s’elaboren des d’entitats supramunicipals tracten la comarca en conjunt, incorporant informació sobre tots els municipis i emfatitzant especialment els

173

Comproveu l’absència de Teià al llistat de municipis del Maresme al web de Catalunya Turisme: http://www10.gencat.net/pls/turistex/p02.marques?dm=01&mrc=06&tpsBarra=G 174 Vegeu ANNEX 55. CELLA VINARIA - 190 -

atractius dels municipis costaners, molt més turístics que Teià. Mataró té una Fira del Bolet, per Sant Ponç també es fan fires pertot Catalunya i de restes romanes, al Maresme se’n troben també Vil·la Llauder (Mataró), l’aqüeducte de Can Cua (Pineda de Mar) i el temple romà de Can Modolell, a Cabrera.

L’oportunitat de Teià passa per saber aprofitar la proximitat dels focus turístics i de grans nuclis urbans per atreure visitants, potenciant trets distintius propis com l’atmosfera rural, la bona gastronomia, l’arquitectura popular i, per descomptat, el jaciment arqueològic del veral de Vallmora, únic del seu tipus a Catalunya. També cal descartar velles concepcions minifundistes per endegar projectes comuns amb les els municipis veïns, optant per l’organització rutes, activitats i esdeveniments d’abast intermunicipal.

3.6.3. LA IMATGE TURÍSTICA QUE PROMOU L’AJUNTAMENT L’ajuntament de Teià presenta la informació turística tant a la web municipal com en suport paper. En suport paper cal destacar el plànol de Teià, la guia de comerços, un tríptic sobre els Camins de Goig 175 , publicat amb el recolzament de la Diputació, i l’Agenda Cultural mensual, a més dels materials que es publiquen puntualment amb motiu d’esdeveniments com la Festa Major, la Fira del Bolet, la Fira Comercial i Empresarial, les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi de la DO Alella, la Setmana Cultural, els concerts i d’altres. La distribució d’aquests materials és bàsicament local, excepte quan es tracta d’esdeveniments que impliquen altres municipis.

Per internet, la imatge de Teià es projecta a través de la pròpia web municipal, http://www.teia.net, i d’algunes webs d’abast local que poden resultar d’interès pel

visitant

com

la

del

www.teiapitchandputt.com/,

club la

Barcelona–Teià de

l’Agrupació

de

Pitch Esportiva

&

Putt, Teià,

www.teia.net/aeteia/, i la de la Societat Recreativa la Flor de la Palma www.laflordelapalma.com.

La pàgina web municipal176 presenta la informació d’interès turístic de manera dispersa, sota diferents títols: 175 176

Vegeu ANNEXOS 56 A 60 Per a més informació, consulteu http://www.teia.net/ - 191 -

-

L’apartat “l’Ajuntament-Informació” conté documents, sovint en format PDF,

sobre els esdeveniments locals, el transport (línies d’autobús i horaris), el plànol del poble, l’Agenda d’activitats i els Camins de Goig.

-

L’apartat

“Història

del

poble”

inclou

cinc

subapartats:

“Història”,

“Panoràmica”, “Comunicacions”, “On és Teià” i “Arxiu”. “Història” fa referència, de manera somera, al patrimoni arqueològic i arquitectònic, concretament les restes arqueològiques, l’església de Sant Martí, els masos antics i les cases senyorials. “Panoràmica” tracta breument sobre la geografia, l’orografia, el paisatge i el clima. “Comunicacions” i “On és Teià” inclouen dades sobre l’accessibilitat i la ubicació de Teià.

-

Finalment, “Entitats” inclou un llistat amb links a les entitats i associacions

més importants del terme, d’entre les que cal destacar les culturals i esportives.

En resum, el gruix de la informació d’interès pel visitant es troba, fonamentalment, a “Història de Teià”, complementada per la informació sobre el transport i els esdeveniments a “Ajuntament / Informació” i sobre les entitats locals a “Entitats”. Des de la perspectiva del visitant, aquesta dispersió de les dades és poc pràctica, per què ha d’anar saltant i buscant per diferents àmbits de la web. Una solució seria la creació d’un espai exclusiu pels continguts turístics, amb informació atractiva i ben estructurada sobre els recursos turístics de Teià, els equipaments, el territori, l’accessibilitat, el transport, l’oferta de restauració, comercial i lúdico-esportiva i el calendari d’esdeveniments.

Per millorar la imatge de la web municipal, també seria convenient revisar els links a la CMC La Unió, al Club de Tennis Barcelona –Teià i a les imatges de Teià, que no funcionen correctament; modificar el format del plànol, que no resulta còmode d’utilitzar, dels Camins de Goig i dels apartats d’Història i Panoràmica, on la informació no es visualitza bé, i ampliar la informació de l’Arxiu, on actualment no hi ha res, i del Butlletí online, amb butlletins anteriors a l’actual.

Recapitulant, la informació turística que es presenta al visitant des del propi Ajuntament en suport paper i via internet es centra en els següents aspectes: la història i els atractius històrics (església de Sant Martí, masos i cases senyorials i restes arqueològiques romanes), el paisatge i clima

- 192 -

mediterrani, la DO Alella, els Camins de Goig, les festes i esdeveniments, les entitats i associacions locals, l’accessibilitat i el transport.

A banda de la imatge tradicional que s’ha projectat de la vila fins l’actualitat, d’ençà que es va endegar el projecte Cella Vinaria177 el 2003, l’Ajuntament vol associar el nom de Teià amb el futur centre arqueològic que s’està construint entorn del jaciment del Veral de Vallmora. Des d’una perspectiva econòmica, el risc és elevat, però no es pot negar que la proposta és valenta i molt atractiva.

3.6.4. UNA IMATGE TURÍSTICA PER TEIÀ Fins aquest punt, s’han revisat les “versions” de Teià que es presenten als forans des de diferents perspectives: entitats municipals i supramunicipals, internet, fullets turístics, etc. Un cop examinades aquestes versions, s’imposa la necessitat de fixar una imatge, un model propi, que no ha de ser necessàriament únic, de fet hauria de ser polifacètic, d’acord amb la realitat turística de Teià.

Tanmateix, és evident que la futura imatge turística de Teià ha de tenir com a punt de partida Cella Vinaria. D’una banda, aquesta és la voluntat de les institucions locals, amb el reconeixement de les entitats supramunicipals, que suporten i patrocinen el projecte. D’altra banda, tan bon punt es posi en funcionament, Cella Vinaria serà el recurs més destacat i singular de Teià, i conseqüentment, el que atraurà més visitants.

Donada la importància d’aquest recurs turístic, un primer pas és assegurar la complicitat i integració de la societat local i dels municipis veïns en el projecte.

Això s’està fent des de 2003 mitjançant la presentació pública del Pla Director, reunions informatives i visites guiades al jaciment. També la col·laboració dels municipis veïns ha d’alleujar la càrrega que el projecte suposa per un sol municipi, a més d’enriquir-lo i dotar-lo de context. Un cop en marxa, tots poden aportar elements propis al Centre de promoció econòmica, com els vins de la DO Alella, i beneficiar-se’n.

177

Vegeu ANNEX 55. CELLA VINARIA - 193 -

Per evitar la semblança amb un parc temàtic, és molt important que Cella Vinaria aparegui com un equipament coherent amb l’entorn, sorgit d’una realitat socio-cultural històrica i d’un context geogràfic autèntic. D’una banda, cal relacionar el jaciment amb la societat romana a Catalunya: l’elaboració i el comerç dels vins laietans, la Via Augusta i altres jaciments romans del Maresme com Vil·la Llauder, l’aqüeducte de Can Cua i el temple de Can Modolell. D’altra banda s’ha de relligar amb etapes històriques posteriors fins arribar al present, abordant temes com la natura i el paisatge, el conreu de la vinya, l’evolució de les poblacions, l’arquitectura popular, la gastronomia local i les festes tradicionals. Només d’aquesta manera es difondrà una imatge coherent de Cella Vinaria, de Teià i l’entorn comarcal.

A banda de Cella Vinaria, també és convenient actuar de manera mancomunada amb els municipis veïns en el disseny d’altres productes turístics com les rutes i activitats relacionades amb la cultura local, el patrimoni arquitectònic, la gastronomia i el món vitivinícola.

Així mateix, els mecanismes i canals de promoció turística han de millorar molt, ja que actualment, la informació és escassa, incorrecta i dispersa, presentant una imatge de Teià pobra i desconnectada de l’entorn. La promoció turística tant en suport paper com via internet hauria de ser més especialitzada, completa, atractiva i estructurada.

Pel que fa a la restauració i el comerç, entre els establiments s’hauria de fomentar el treball conjunt i l’associacionisme, la diversificació i la participació en els esdeveniments de caire gastronòmic i comercial, a més d’incentivar la qualitat i de promoure l’oferta de restauració a l’exterior, emfatitzant els trets distintius de l’oferta local: cuina casolana i de mercat.

Finalment, convé tenir especial cura de l’entorn natural, rural i urbà, i millorar l’accessibilitat al municipi a través de bones infraestructures, una senyalització clara, un sistema de transport públic eficient i facilitats per l’aparcament.

- 194 -

SÍNTESI: LA IMATGE Imatge d’un destí: suma de creences, idees i impressions que les persones tenen sobre ell.

Imatge tòpica de Teià: població rural emmarcada pels vessants de la Serralada Litoral i per la Mediterrània, amb la riera com a eix vertebrador del territori. Les construccions més destacades són l’església de Sant Martí, els antics masos i les cases senyorials dispersos pel terme. Al voltant del nucli urbà, s’estenen zones d’urbanització dispersa: al sud-oest es troba el jaciment romà del veral de Vallmora i al sud-est els clubs de Tennis i Pitch&Putt Barcelona–Teià.

Realitats: nucli urbà envoltat d’urbanitzacions disperses, amb predomini de la funció residencial i forta mobilitat, però amb infraestructures de transport poc desenvolupades. Activitats econòmiques amb escassa vocació turística i Renda Familiar Disponible molt superior a la mitjana catalana.

Entitats supramunicipals que promouen el turisme a Teià: Turisme de Catalunya, Diputació de Barcelona, Consorci del Parc de la Serralada Litoral i Consorci Costa del Maresme.

El Consorci Costa del Maresme presenta la informació més completa i acurada sobre Teià, incidint en els actes i esdeveniments locals. Les dades, però, es troben disperses en diferents apartats de la web. La informació sobre Teià que ofereixen la Diputació i Catalunya Turisme és molt deficient.

L’Ajuntament de Teià presenta la informació turística a través de fullets en suport paper i la web municipal. Recursos que es destaquen: els atractius històrics (l’església de Sant Martí, els masos i cases senyorials i el patrimoni arqueològic), un paisatge i clima mediterrani, la pertinença a la DO Alella, els Camins de Goig, els esdeveniments, les entitats locals i l’accessibilitat.

Mancances de la web municipal: informació turística dispersa, links que no funcionen, plànol incòmode d’utilitzar, la informació d’alguns apartats no es visualitza bé i escassetat de dades a l’Arxiu i al Butlletí online.

La imatge turística per Teià requereix: -

El disseny d’un model propi, centrat en Cella Vinaria, recurs més destacat i singular de Teià.

-

La coherència de Cella Vinaria amb la realitat socio-cultural i el context geogràfic, relligant amb aspectes com la natura, el paisatge, el poblament humà, el vi i la gastronomia, l’arquitectura popular i les festes tradicionals.

-

Integració de la societat i dels municipis veïns en el projecte, amb la participació de tots en el centre de promoció econòmica de Cella Vinaria.

-

Disseny mancomunat de rutes i activitats turístiques relacionades amb la cultura local, el patrimoni arquitectònic i arqueològic, el vi i la gastronomia.

-

Millors mecanismes i canals de promoció turística, presentant una informació més completa, atractiva i estructurada.

-

Foment de l’associacionisme, la diversificació, la participació als esdeveniments gastronòmics i les polítiques de qualitat entre els restaurants i el comerç local.

Promoció exterior de l’oferta de restauració, emfatitzant els trets distintius: una cuina casolana i de mercat.

-

Millora de l’entorn natural, rural i urbà i de l’accessibilitat, amb bones infraestructures, senyalització clara, transport públic eficient i facilitats per l’aparcament.

- 195 -

ANÀLISI EXTERNA

- 196 -

1. La demanda La demanda turística es defineix com “el conjunt de turistes que, de forma individual o col·lectiva, estan motivats per una sèrie de productes i serveis turístics amb l’objectiu de cobrir llurs necessitats de descans, oci, lleure o cultura durant el temps lliure o vacacional.”178 Les motivacions del viatge i del turista s’identifiquen tradicionalment amb la teoria de les necessitats de A. Maslow (1908–1970), doctor i teòric en psicologia. Maslow va desenvolupar una teoria que jerarquitzava les necessitats humanes en forma de piràmide, situant a la base les necessitats fonamentals de l’ésser humà, i la resta als nivells superiors. Així doncs, a la base es trobaven les necessitats fisiològiques, al segon nivell les necessitats de seguretat, al tercer les necessitats socials, al quart les necessitats d’estima, i a la cúspide les necessitats d’auto-realització. La teoria de Maslow s’aplicaria a l’àmbit turístic de la següent manera: - Les motivacions físiques i psíquiques bàsiques són les relacionades amb la salut, la necessitat de descans físic, l’esport i l’equilibri psíquic. El turista satisfà aquestes necessitats a través del descans, el contacte amb l’aire lliure, la pràctica d’esports i activitats de lleure i el trencament amb l’esfera quotidiana i la rutina laboral.

- Les motivacions de seguretat s’associen a la necessitat del turista de sentir-se sa i estalvi en una destinació concreta. La necessitat de seguretat determina l’elecció de destinacions segures per part dels viatgers, que eviten els destins insalubres, políticament inestables o amb criminalitat elevada.

- Les motivacions socials es relacionen amb la necessitat de contacte i comunicació amb altres éssers humans i la millora de les relacions amb amics i familiars. Un component del viatge pot ser el desig d’establir noves relacions, conèixer i comunicar-se amb persones d’altres cultures, opinions i modes de vida, sentir-se acceptats i benvinguts.

- Les motivacions d’estima estan relacionades amb les socials, però també amb la necessitat de reconeixement i prestigi, que estan determinats per la tipologia del viatge, com per exemple, els viatges de negocis, congressos i 178

Definició de Jordi Montaner a Psicosociología del turismo, Madrid, ed. Síntesis, 1996 - 197 -

estudis, i per les activitats que es duen a terme, que poden posar de manifest un cert status social.

- Les motivacions culturals s’identifiquen amb el desig de conèixer altres indrets i cultures diferents, el seu patrimoni històric, etnològic, monumental i artístic, i també l’aprofitament del temps lliure per dur a terme activitats culturals com visitar museus, anar a concerts i d’altres anàlogues. Aquestes necessitats solen anar associades a un tipus de turista amb un nivell formatiu i cultural mig-alt.

1.1. CONCEPTE DE SEGMENTACIÓ La teoria de Maslow posa en evidència un fet crucial per l’anàlisi de la demanda turística: que cal distingir entre diferents grups de turistes tenint en compte les seves motivacions, que al seu torn estan condicionades per variables biogràfiques (edat, sexe, estat civil, nivell econòmic i cultural, etc.)

En aquest punt entra en joc el concepte de segmentació de la demanda turística. La segmentació es basa en la diferenciació dels consumidors turístics en funció de les seves necessitats i preferències, característiques biogràfiques i socio-econòmiques, actituds i preferències. Segmentar és dividir el mercat a fi d’obtenir grups o segments homogenis per les seves característiques, necessitats i comportaments.

Així doncs, l’objectiu de la segmentació del mercat turístic és posar de manifest les diferències entre les característiques i necessitats dels consumidors i detectar quines són més significatives. El següent pas és l’aplicació d’una estratègia comercial diferenciada, oferint productes i serveis adequats a cada segment, de manera que es satisfacin les seves necessitats i s’assoleixin els objectius de desenvolupament socio-econòmic d’empreses i entitats turístiques.

- 198 -

1.2. LA DEMANDA A CATALUNYA Les fonts oficials d’estadístiques que presenten dades periòdiques sobre el comportament dels mercats turístics (l’Organització Mundial del Turisme, Catalunya Turisme, Idescat, Instituto de Estudios Turísticos, Exceltur, etc.), analitzen la demanda turística a partir de variables com: - La procedència dels visitants (mercat internacional, estatal i català) - La destinació: país, comunitat autònoma, comarca, marca turística, etc.

- Els mitjans de transport i vies d’accés al destí - L’allotjament: tipus, categoria, nombre de pernoctacions i grau d’ocupació - La despesa turística - L’estacionalitat (nombre de turistes per temporada o per mesos) - L’organització del viatge (amb o sense mediació d’agència o touroperador) - El motiu del viatge (negocis, vacacional, personal, etc.)

- El sexe i l’edat - El grau de satisfacció i la fidelitat al destí Prenent com a punt de partida aquestes variables, organismes com Catalunya Turisme estudien la demanda i el mercat turístic i redacten informes anuals.

Segons l’informe de 2005, Catalunya va ser la primera comunitat turística de l’Estat espanyol, amb el 25% del turisme d’Espanya i uns ingressos aproximats de 10.000 milions d’euros, que van suposar entre un 10% i 12% del PIB català.

Pel que fa a la demanda, les arribades van ser d’uns 24 milions de turistes, dels quals 13,5 procedien de l’estranger, 5 de la resta d’Espanya i 4 de la mateixa Catalunya.

El turisme estranger a Catalunya procedeix fonamentalment de França, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos. Un 50% són excursionistes i un 50% turistes d’estada, amb un període mitjà d’estada de 7,8 dies. Les marques preferides pels estrangers són la Costa Brava, Barcelona, la Costa Daurada i la Costa del Maresme. Les arribades es fan majoritàriament en avió (48%) i en cotxe (41%) i les principals motivacions del viatge són les vacances i el lleure (74,5%) i la feina (13%).

- 199 -

A la resta d’Espanya, els principals mercats emissors són les comunitats de proximitat (Aragó, País Valencià i Illes Balears) a més de Madrid, amb una estada mitjana de 6,1 dies. Les marques més visitades són Barcelona i la Costa Daurada, amb el cotxe com a mitjà de transport preferit (55,2%) seguit de lluny per l’avió (16,9%). Els principals motius dels espanyols per visitar Catalunya són els vacacionals (54%), la visita a familiars i amics (23,3%) i els professionals (12,2%).

Quant al turisme català a Catalunya, cal destacar els viatges a segones residències i la preferència per les marques de la Costa Brava, Costa Daurada i Pirineus, amb una estada mitjana de 4,1 dies. El transport preferit pels catalans en els desplaçaments vacacionals és el cotxe (64,8%) seguit de lluny per l’avió (18,3%).

Pel que fa a les tendències de la demanda a Catalunya els darrers anys179, cal remarcar que: - El nombre de turistes a Catalunya s’ha incrementat en un 13,3%, mentre que l’estada mitjana s’ha reduït en un 11%.

- La temporada de major afluència turística és l’estiu, amb un 45% de les arribades, seguit de la primavera, amb el 30%, i l’hivern, amb el 25%.

L’estacionalitat més forta es dóna als mesos d’agost i juliol, seguits d’abril, juny i setembre.

- L’organització del viatge, en un 76% dels casos, no es du a terme a través d’agències de viatges o touroperadors.

- Un 50% dels turistes i el 66% de les pernoctacions tenen lloc en allotjaments no reglats, on l’estada mitjana es dispara a 8,5 dies.

- Dels allotjaments reglats, el favorit és l’hotel, amb un 50% dels turistes, un 60% de les pernoctacions i una estada mitjana de 3,5 dies. El client principal dels hotels és estranger.

179

Vegeu ANNEX 104. LA DEMANDA TURÍSITICA A CATALUNYA i, per a més informació, consulteu : Dossier de Premsa 2002 de Catalunya Turisme, Turismo Interior, Cataluña 2003, del Instituto de Estudios Turísticos i Perspectivas de Exceltur, Balance 2005 nº 15, enero 2006.

- 200 -

- Després dels hotels, els càmpings són l’allotjament reglat preferit dels turistes, amb un 20% i una estada mitjana de 5 dies. El client principal dels càmpings és català, segui molt de prop pels estrangers.

- Tan sols un 1,4% dels turistes i un 1,3% de les pernoctacions s’efectuen en establiments de turisme rural. El client dels establiments rurals és bàsicament català.

- Les marques turístiques més freqüentades pels estrangers són la Costa Brava i Barcelona, que reben 2/3 del total de turistes estrangers a Catalunya.

- Les marques turístiques preferides pels espanyols són Barcelona i la Costa Daurada, que reben 3/4 del total del turisme espanyol.

- La ciutat de Barcelona rep el 32% dels turistes estrangers i el 41,4% dels espanyols (any 2005).

- Les aerolínies de baix cost han propiciat l’increment de l’arribada de turistes del Regne Unit, els Països Baixos, els països nòrdics i Irlanda.

- El turisme de proximitat que accedeix a Catalunya en cotxe i el turista que utilitza les companyies aèries de baix cost constitueixen dos dels perfils de turistes amb menor nivell de despesa mitjana.

Fins aquí, una visió abreujada de la demanda turística a Catalunya basada en dades estadístiques dels darrers anys que aporten les entitats oficials. Malgrat tot, algunes d’aquestes entitats, com Catalunya Turisme, denuncien la manca d’informació fiable i actualitzada sobre la demanda. Aquest fet suposa una de les assignatures pendents del sector turístic a Catalunya, on les diferents fonts presenten dades discrepants o nul·les sobre variables claus del turista (hàbits, mobilitat, necessitats, despesa, allotjament a apartaments turístics i segones residències, etc.). Conseqüentment, no es poden fer anàlisis comparatives fiables entre diferents marques turístiques o zones geogràfiques. És per això que recentment s’ha creat l’Observatori de Turisme de Catalunya, amb l’objectiu d’estandarditzar la informació orientada a les institucions i empreses turístiques per tal que puguin prendre decisions acurades per la promoció, comercialització i gestió de la demanda.

- 201 -

1.3. SEGMENTACIÓ DE LA DEMANDA A ALELLA, EL MASNOU I TEIÀ Una altra manera d’analitzar la demanda turística és la segmentació que s’aplica als plans de desenvolupament turístic territorial, basada en criteris socials (turisme familiar, juvenil, de tercera edat, de negocis, de luxe, etc.), i en les necessitats, motivacions, poder adquisitiu i aspectes biogràfics (sexe, edat, estat civil, nivell cultural, professió, etc.) dels consumidors. En Montaner, al seu llibre Psicosociología del turismo, estableix una segmentació de la demanda en funció de les activitats preferides i la conjuntura turística. Els segments més destacats són: turisme de sol i platja, turisme cultural, turisme verd, turisme rural, turisme urbà, turisme industrial, turisme esportiu (amb els subsegments d’esports nàutics, esports d’hivern, golf, caça i pesca), turisme d’aventura, turisme de creuers, turisme de balneari, turisme religiós, turisme de negocis i congressos, turisme d’incentius, turisme de grans esdeveniments, turisme de parcs temàtics, turisme de compres i turisme científic.

En el cas dels tres municipis que són objecte d’estudi en aquest projecte, es fa necessària una tria d’entre els segments proposats per en Montaner. L’elecció ve determinada pels productes i serveis turístics preferits pels turistes i visitants d’Alella, el Masnou i Teià, on els segments més significatius són: - Turisme de sol i platja - Turisme d’esdeveniments - Turisme gastronòmic - Turisme esportiu - Turisme cultural - Turisme industrial - Turisme de natura - Turisme d’oci En aquest punt, convé recordar que els límits entre els segments no són sempre definits, com és el cas del turisme gastronòmic, el d’esdeveniments i l’industrial, que sovint es troben units pel nexe de la Denominació d’Origen Alella. Això no obstant, la classificació és necessària per possibilitar la diagnosi.

- 202 -

I.

El turisme de sol i platja és propi del Masnou, on les dues platges (El

Masnou i Ocata) constitueixen el principal reclam turístic. El grau d’ocupació és superior a la platja d’Ocata, més ampla i més popular per la seva ubicació propera al nucli urbà, amb la certificació de bandera blava.

El tipus de client és l’excursionista180, que s’acosta al Masnou per passar-hi la jornada o unes hores sense pernoctar a la població. Aquest comportament és degut en gran mesura a la bona accessibilitat que proporcionen el ferrocarril i la xarxa viària i la proximitat de grans nuclis de població com Badalona, Barcelona, Granollers i altres municipis del Maresme. El perfil del visitant és molt ampli: qualsevol segment de la població turística, individual o col·lectiu, de totes les edats i de poder adquisitiu mig-baix. La motivació principal és passar el temps lliure prenent banys de sol o de mar i practicant activitats d’esport o lleure complementàries. És doncs, un segment molt estacional.

Normalment no és un segment que deixi grans ingressos, només als “xiringuitos” i ocasionalment als establiments que es troben al llarg de la N-II (bars, restaurants, premsa, i botigues de roba i sabates). Irònicament, aquesta carretera, així com la xarxa ferroviària, constitueixen importants accessos al Masnou i alhora, són barreres arquitectòniques que dissuadeixen els visitants de les platges d’entrar a la població.

II.

El turisme d’esdeveniments també atreu a un segment de públic molt

ampli pel que fa a l’edat, el sexe, el nivell cultural i el poder adquisitiu. La seva motivació és la participació com a espectadors en activitats gastronòmiques, festives, culturals o esportives, amb una participació multitudinària però puntual. L’estacionalitat està determinada pel calendari festiu anual.

En aquest segment la preponderància correspon als esdeveniments de caire gastronòmic, que són els més nombrosos (la Festa de la Verema, les Jornades Gastronòmiques de la DO Alella i la Fira del Bolet de Teià), lúdics (el Ple de Riure i les tres Festes Majors) i en menor grau, cultural (Festival d’Estiu d’Alella). En aquest sentit són importants uns bons mecanismes de promoció i la cooperació entre els municipis, que aporten entitat als esdeveniments.

180

A l’esfera turística es distingeix entre el visitant de dia o excursionista, que no pernocta a la destinació visitada, i el turista, que pernocta com a mínim una nit en un establiment d’allotjament col·lectiu o privat al destí que visita.

- 203 -

III.

El

Turisme

gastronòmic

està

íntimament

relacionat

amb

el

d’esdeveniments, donada la importància dels actes gastronòmics a l’agenda local. La motivació bàsica és la degustació dels vins de la DO Alella i l’oferta gastronòmica i de restauració de la zona, a més de la participació en esdeveniments i mostres gastronòmiques.

Els focus d’atracció són els restaurants (sovint masos reconvertits amb ambient rural i gastronomia casolana i de mercat) i els cellers, que organitzen visites, cursos de tast de vins i tallers. Les estades normalment són d’unes hores o un dia, i es donen al llarg de tot l’any, especialment els caps de setmana en el cas dels restaurants.

IV.

El turisme esportiu és una activitat tradicional del temps lliure i de

vacances. En aquest cas, destaquen tres subsegments: el turisme nàutic, el turisme esportiu al parc de la Serralada Litoral i el turisme de golf o pitch&putt.

- El turisme nàutic és, sens dubte, el més destacat dels tres subsegments.

El Port Esportiu del Masnou és tot un referent a la població i al Baix Maresme, amb capacitat per a 1071 amarratges i tota mena de serveis i comerços especialitzats per les naus.

Al costat del port es troba el Club Nàutic, amb un servei diversificat i de qualitat per satisfer les necessitats d’una demanda de nivell socioeconòmic mig-alt que exigeix uns productes de prestigi que s’adaptin constantment a les seves necessitats. La majoria dels socis provenen de Barcelona, el Masnou, poblacions veïnes (Montgat, Alella, Teià, Tiana i Premià) i alguns del Vallés. Per esdevenir soci, primerament cal adquirir una participació del club d’un valor aproximat de 700€, és a dir que els socis són també propietaris. Aquest fet, junt amb la importància del club, considerat el de major tradició i prestigi del seu tipus al Maresme, propicia un grau de fidelització molt elevat.

El principal al·licient del Club Nàutic és l’Escola de vela, que funciona al llarg de tot l’any, oferint cursos de vela lleugera, patí de vela, windsurf i creuer. l’escola també ofereix tota una sèrie d’activitats obertes als no socis, però a un preu superior, normalment adreçades a un públic escolar, associacions i casals d’estiu. En ocasions hi participen adults de forma particular o amb

- 204 -

l’empresa. En qualsevol cas, el producte estrella és el bateig de mar, tot i que també presenten un fort potencial els cursets de diverses modalitats de vela, windsurf i patí. Juliol és el mes de major activitat a causa dels cursos intensius, mentre que a l’agost es redueix l’activitat. El mes més fluix de l’any és Desembre, per les condicions meteorològiques adverses.

- El turisme esportiu al parc de la Serralada Litoral, als municipis de Teià i Alella, inclou activitats com els itineraris a peu, en bicicleta o a cavall, l’atletisme, el vol amb ultralleuger o parapent i la caça de senglars, conills, perdius, faisans, tudons, tords, etc., amb unes 13 agrupacions cinegètiques a tot el parc. De les activitats esmentades, les més usuals són les rutes a peu, en bicicleta i a cavall i l’atletisme, que es practiquen als itineraris que travessen els termes d’Alella i Teià, com el GR-92, el Meridià Verd, la Ruta del Vedat i altres rutes locals.

Aquest segment de públic té com a principal motivació la pràctica d’esports a l’entorn natural, però, en el cas dels caminants, sovint són també amants de la natura, el medi rural i l’arquitectura popular, duent a terme activitats complementàries a la pràctica d’esport, com l’observació del paisatge, el patrimoni arquitectònic i les espècies animals i vegetals. En casos puntuals, s’organitzen activitats esportives en grup, com caminades i pedalades populars, que també presenten una vessant social o relacional.

El lloc de procedència dels esportistes del parc és la pròpia comarca o les comarques veïnes i l’estacionalitat es concentra a la primavera i la tardor, especialment els caps de setmana i dies festius.

- El turisme de golf o pitch&putt es concentra a Teià, on es troba el Pitch&putt Barcelona–Teià, un club amb vocació turística per la seva orientació a un públic tant local com forà, que s’evidencia pel tipus de promoció de la pàgina web (amb missatges com: “A l’abast de tothom” o “Vine a Teià a gaudir del pitch&putt”), per uns preus molt accessibles a tota mena de butxaques i per la celebració el 2006 de la Copa del Món de Pitch&putt.

El tipus de públic és de mitjana edat i poder adquisitiu mig-alt, procedint de la pròpia comarca i el seu entorn, i s’interessa tant per la pràctica de l’esport

- 205 -

com pels campionats i circuits tant a l’àmbit català com internacional. Les classes són de mitja hora o una hora, i també es fan paquets de deu sessions. Una altra possibilitat és practicar per lliure o fer partides de nou o divuit forats. La pràctica d’aquest esport ve determinada per les condicions meteorològiques, de manera que l’estacionalitat es concentra a la primavera, l’estiu i part de la tardor.

V.

El turisme cultural és un segment important als tres municipis, per la

proximitat a Barcelona i per la riquesa del patrimoni cultural propi. En aquest segment, cal distingir entre els turistes que s’allotgen als establiments del Masnou i Alella, amb la motivació de visitar Barcelona i les rodalies, i d’altra banda, els turistes que realment visiten el patrimoni cultural d’aquestes tres poblacions. El primer grup presenta molt potencial perquè, en allotjar-se a la zona, amb una bona promoció local, es poden sentir temptats de visitar el patrimoni local o assistir als esdeveniments de caire cultural.

El tipus de públic que freqüenta els recursos culturals de la zona normalment procedeix de l’entorn comarcal, pot ser de qualsevol edat i està especialment interessat pel passat històric, monumental i artístic. Sovint es tracta de grups escolars o d’altres grups organitzats (empreses, casals, tercera edat, etc.) donat que molts dels equipaments culturals i rutes organitzades només acullen un mínim de persones i requereixen cita prèvia. Aquest segment és el més heterogeni de tots, incloent persones interessades en àmbits tan dispars com: l’arquitectura popular (antics masos, cases senyorials, arquitectura religiosa), la nàutica (Museu Municipal de Nàutica del Masnou), l’arqueologia (Cella Vinaria), la vitivinicultura (celler de l’Alella Vinícola), la farmàcia (Museu Cusí de Farmàcia), la música clàssica (Festival d’Estiu d’Alella) o el medi ambient (Mina Museu del Masnou).

L’estacionalitat d’aquest segment és més forta en els grups que tenen com a motivació principal visitar Barcelona, que es concentren en els períodes vacacionals. L’altre grup, com que tendeix a ser escolar i de grups organitzats de professionals, jubilats o d’altres, pot funcionar al llarg de tot l’any.

- 206 -

VI.

El turisme industrial és una modalitat que consisteix en visites

programades a empreses o establiments amb un interès especial pels seus productes o serveis, instal·lacions i procés productiu. En el cas d’Alella i el Masnou, aquesta definició inclou els cellers i equipaments de la DO Alella que permeten visites i activitats entorn de la vitivinicultura (Can Magarola i Can Jonc entre els més destacats), a més del Museu Cusí de Farmàcia, que es troba als Laboratoris Alcon-Cusí, i el patrimoni industrial del Masnou, que conforma una de les Passejades pel Masnou anomenada “el brogit de la indústria” oferint un recorregut per les antigues fàbriques tèxtils.

El perfil del públic és conformat, d’una banda, pels interessats per la cultura vitivinícola i, d’altra banda, per professionals o turistes interessats de manera específica pel patrimoni industrial i grups d’estudiants que fan visites extraescolars.

VII.

El Turisme verd o de Natura és una activitat que implica un interès pel

medi natural, el paisatge, la geologia, la flora i la fauna; amb una sensibilitat per la qualitat i la preservació de l’entorn, especialment als espais protegits.

El perfil és el d’una persona de qualsevol edat, amb inquietuds ecològiques que s‘interessa per la natura i, de manera complementària, pels elements antròpics presents a la natura com les fonts, restes arqueològiques i ermites, i també per la pràctica de trekking. Sovint participen en activitats com les rutes ornitològiques de la Diputació i les caminades populars al Parc de la Serralada Litoral, que ocupa part del territori dels termes de Teià i Alella.

L’estacionalitat es centra en els períodes de l’any amb clima més benigne per aquestes activitats, la primavera i la tardor, especialment els caps de setmana.

El públic procedeix bàsicament de la comarca i el seu entorn.

VIII. El Turisme d’oci és un segment molt homogeni que es concentra al Port del Masnou, especialment al vespre. És un públic jove o de mitjana edat que freqüenta els bars i discoteques del port, procedint bàsicament del Masnou i els municipis veïns i també de Barcelona i altres poblacions de l’entorn comarcal. La motivació és l’entreteniment i la diversió en general, en companyia d’amics o familiars, i l’afluència es concentra els caps de setmana, especialment de les èpoques de bon temps: primavera i estiu.

- 207 -

SÍNTESI: LA DEMANDA Tendències actuals de la demanda turística a Catalunya: -

El nombre de turistes a Catalunya s’ha incrementat, mentre que l’estada mitjana s’ha reduït. La temporada de major afluència turística és l’estiu, seguit de la primavera i l’hivern, amb l’estacionalitat més forta als mesos d’agost i juliol. Els viatges s’organitzen majoritàriament sense la mediació d’agències de viatges o touroperadors.

-

La meitat dels turistes i 2/3 de les pernoctacions tenen lloc en allotjaments no reglats, on la durada de l’estada mitjana es dispara. Dels allotjaments reglats, el favorit és l’hotel, amb els estrangers com a clients principals.

-

Després dels hotels, els càmpings són l’allotjament reglat preferit dels turistes.

El client principal és català, segui molt de prop pels estrangers. Un nombre molt reduït dels turistes opten pels establiments de turisme rural, que tenen una clientela bàsicament catalana.

-

Les marques turístiques més freqüentades pels estrangers són la Costa Brava i Barcelona, que reben 2/3 del total de turistes estrangers a Catalunya. Les marques turístiques preferides pels espanyols són Barcelona i la Costa Daurada, que reben 3/4 del total del turisme espanyol.

-

La ciutat de Barcelona rep 1/3 dels turistes estrangers i el 41,4% dels espanyols.

-

Les aerolínies de baix cost han propiciat l’increment de l’arribada de turistes del Regne Unit, els Països Baixos, els països nòrdics i Irlanda.

-

El turisme de proximitat que accedeix a Catalunya en cotxe i el turista que utilitza les companyies aèries de baix cost constitueixen dos dels perfils de turistes amb menor nivell de despesa mitjana.

Segmentació de la demanda a Alella, el Masnou i Teià: -

Turisme de sol i platja: platges del Masnou, temporada estival, perfil heterogeni procedent de l’entorn comarcal i Barcelona, de poder adquisitiu mig-baix.

-

Turisme d’esdeveniments: als tres municipis, temporalitat en funció del calendari festiu, perfil heterogeni, procedent de l’entorn comarcal i Catalunya.

-

Turisme gastronòmic: als cellers DO Alella i establiments de restauració, caps de setmana i festes gastronòmiques, interessats pels vins i la gastronomia, procedents de l’entorn comarcal i Catalunya

-

Turisme esportiu: Port del Masnou, Parc de la Serralada Litoral i Club de pitch&putt Barcelona–Teià, públic interessat en la nàutica, trekking, BTT, cavall i pitch&putt. Perfil en funció de l’esport. Estacionalitat: èpoques de bon temps.

-

Turisme cultural: als tres municipis tot l’any i a Barcelona a l’estiu, públic interessat pel patrimoni arquitectònic, arqueològic i concerts de música clàssica.

-

Turisme industrial: Alella i el Masnou, públic escolar i professional procedent de l’entorn comarcal i Catalunya. Estacionalitat: tot l’any.

-

Turisme de natura: al Parc de la Serralada Litoral, temporada de primavera i tardor, perfil amant de la natura, procedent de l’entorn comarcal.

-

Turisme d’oci: establiments del Port del Masnou, temporada de bon temps, perfil jove o de mitjana edat procedent de la comarca i l’entorn.

- 208 -

2. L’entorn: les tendències del mercat turístic L’anàlisi del potencial turístic d’un territori ha de tenir en compte les tendències de l’entorn i condicions del mercat a fi d’identificar les oportunitats i amenaces del destí, que determinaran les línies d’actuació de la fase estratègica. Aquesta anàlisi inclou tota una sèrie de factors que no es poden controlar des del propi destí turístic, però que limiten o faciliten el seu desenvolupament. Per un costat, es tracta de les tendències demogràfiques, socio-culturals, econòmiques, tecnològiques i geopolítiques globals que afecten el turisme i, per un altre costat, del comportament del mercat turístic a l’entorn del destí. En aquest capítol s’exposaran les variables de l’entorn a nivell mundial, nacional i comarcal, incidint en les característiques dels mercats turístics i la competència.

2.1. TENDÈNCIES GLOBALS DE L’ENTORN181 Segons les dades de l’OMT, el 2005 es van registrar uns 800 milions d’arribades internacionals a tot el món, xifra que va suposar un increment interanual del 5,5%. En els darrers cinquanta anys, la mitjana de creixement interanual del turisme a escala mundial ha estat d’un 7% i s’espera que el creixement continuï, arribant el 2020, als 1.600 milions de turistes182. El pes del turisme com a activitat econòmica és cada cop més important, als països desenvolupats

ha

esdevingut

una

activitat

fonamental

gràcies

a

la

generalització de les vacances pagades i de la societat de l’oci.

El sector turístic presenta unes característiques que generen un alt grau d’incertesa i dificulten el planejament d’estratègies a llarg termini: una gran complexitat pel nombre d’agents que hi intervenen i les relacions que estableixen, una demanda condicionada per multitud de factors demogràfics i sociològics, amb gran sensibilitat a la conjuntura política i econòmica, una forta interdependència del turisme amb el territori en què es desenvolupa i, finalment, les pròpies característiques del servei turístic (intangibilitat, incapacitat d’emmagatzematge, heterogeneïtat, dependència en els recursos humans, etc.)

181 182

Dades del Estudio de Prospectiva del Sector Turismo, Fundación OPTI, 2005 Per a més informació, consulteu: http://www.world-tourism.org/facts/eng/historical.htm

- 209 -

Les tendències demogràfiques i socio-culturals actuals que incideixen sobre el turisme són:

- El dret a les vacances remunerades, més disponibilitat de temps lliure i major despesa en vacances

- La fragmentació de les vacances en períodes més curts - La incorporació de la dona al mercat laboral amb l’augment dels ingressos familiars

- La recerca d’un estil de vida més saludable i major conscienciació ambiental - L’augment del nivell formatiu i cultural i una major sofisticació dels consumidors

- El descens de la natalitat, l’envelliment de la població i l’endarreriment de l’edat de jubilació

- La millora de les expectatives de vida amb qualitat - Les noves estructures familiars monoparentals o unipersonals - L’augment del poder adquisitiu dels joves - Viatges més freqüents i a destins més variats per part dels turistes de països desenvolupats i menys fidelitat a un sol destí

- Nous models socio-laborals, amb major mobilitat geogràfica.

Les tendències econòmiques més significatives són:

- El comportament del cicle econòmic a llarg termini (bonança vs. recessió) - L’encariment del petroli - La fortalesa de l’euro i la seva consolidació com a moneda d’intercanvi global - La variació del nivell de cobertura dels sistemes de Seguretat Social - La globalització dels mercats i la liberalització generalitzada del comerç i els serveis

- 210 -

- La liberalització del transport aeri i del sistema aeroportuari, amb la proliferació d’aerolínies de baix cost

- La integració de turisme, lleure i comerç - L’augment del poder adquisitiu als països de l’Europa de l’Est i l’expansió de la demanda turística als mercats asiàtics

Quant a les tendències tecnològiques, cal destacar:

- La importància d’internet com a sistema d’informació i comercialització - La introducció d’innovacions tecnològiques a la cadena de distribució - La incorporació de les TIC als processos operatius de les empreses - Els avenços en multimedia i la proliferació de mitjans de comunicació electrònics

- El desenvolupament de millors sistemes de seguretat pels viatges - La millora de la tecnologia aeronàutica, amb una nova generació d’avions i aeroports, l’expansió del ferrocarril d’alta velocitat i els nous vaixells de passatgers

- Les innovacions que milloren la sostenibilitat mediambiental, l’estalvi d’aigua i energia

- Les millores en matèria de seguretat, salut i higiene als destins turístics

Finalment, les tendències geopolítiques més significatives són:

- La inestabilitat a determinades zones del món, amb la persistència del terrorisme i les guerres a orient mitjà

- La polarització entre diferents models socio-culturals i entre els països rics i pobres

- La pressió global sobre el medi ambient i l’impacte del canvi climàtic i les epidèmies sobre els fluxos turístics

- 211 -

- L’emergència de joves potències com la Xina, la Índia, Rússia i Brasil - L’estabilització de nous destins amb potencial turístic - Una major influència dels mitjans de comunicació al consum turístic - Una autonomia político-administrativa creixent a escala regional i local - L’accés de nous països a la Unió Europea i la simplificació dels tràmits per agilitar la lliure circulació Fins aquí un llistat de les tendències globals que actualment afecten el comportament dels fluxos i les activitats turístiques a tot el món. Per filar més prim, cal abordar la realitat nacional i comarcal. A l’àmbit català, el document de referència és el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005 -2010 que inclou una diagnosi del model turístic català i les bases d’un pla d’acció.

2.2. EL MODEL TURÍSTIC CATALÀ La diagnosi del model turístic que inclou el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya183 2005 -2010 presenta la realitat del sector, incidint en aspectes com el territori i les infraestructures, l’oferta, la demanda, els sectors públic i privat, la formació, les TIC al sector turístic, la promoció, el marc legal, el finançament de les destinacions turístiques i les percepcions del mercat.

Catalunya és una de les regions turístiques més destacades de l’Estat Espanyol i d’Europa, amb segments i productes consolidats, com el turisme de sol i platja, l’urbà i de negocis. La seva ubicació geogràfica i accessibilitat faciliten el desenvolupament d’aquesta activitat, que suposa un 12% del PIB català.

El mapa es divideix en deu marques turístiques amb diferents graus de desenvolupament. Les que tenen l’oferta turística més consolidada són la Costa Brava, la Costa Daurada, Barcelona, la Costa del Maresme, la Costa del Garraf i la Vall d’Aran. Cadascuna d’elles té un perfil característic pel que fa al seu territori, oferta i potencial turístic, que requereixen estratègies particulars de planificació i desenvolupament.

183

Per a més informació, consulteu http://www.gencat.net/ctc/turisme/index.html - 212 -

El territori català presenta una gran diversitat d’atractius en un espai relativament petit. Malgrat aquesta diversitat, el desenvolupament turístic tradicional s’ha concentrat en les zones costaneres, tot i que, actualment, aquesta tendència està començant a variar.

El país també compta amb una dotació suficient d’infraestructures: xarxes viàries, serveis de transport, telecomunicacions, subministraments d’aigua i electricitat, serveis sanitaris, de seguretat, depuració d’aigües i tractament de residus. Pel que fa al transport, les principals vies d’entrada són els aeroports de Barcelona, Reus i Girona i les autopistes.

A les zones turístiques, en èpoques de major demanda, es generen tensions que afecten la gestió de les infraestructures i serveis, especialment el trànsit viari i aeri, els consums d’aigua i energia i la generació de residus.

Una altra qüestió territorial pendent és el creixement de l’oferta de segones residències, que són grans consumidores de sòl. Aquesta varietat d’allotjament és tot un risc pel paisatge i no és sostenible a llarg termini.

L’oferta turística de Catalunya és àmplia i diversa, els principal atractius són la varietat de territoris i paisatges i la riquesa natural, cultural, històrica i patrimonial. A dia d’avui, la base de l’oferta turística catalana la constitueixen el turisme de sol i platja (Costa Brava i Costa daurada), el turisme de ciutat (Barcelona) i el turisme cultural (Barcelona i resta del territori). La resta de modalitats (el turisme rural, de natura, de muntanya, actiu i de neu) han experimentat un creixement important els darrers vint anys, acompanyat d’un augment de l’oferta d’allotjament rural i un pes destacat del turisme a les economies de les comarques muntanyenques, especialment la Cerdanya i la Vall d’Aran.

La concentració de l’oferta turística en alguns punts de la geografia, bàsicament zones de platja i d’esquí, en determinades èpoques de l’any, és la causant de problemes com la congestió d’algunes infraestructures viàries i de la sensació de massificació, a més de les dificultats amb la gestió dels serveis turístics i el finançament d’alguns municipis.

Això no obstant, hi ha una tendència creixent a la diversificació de l’oferta turística, mitjançant el rescat de tradicions, la promoció de festes populars i

- 213 -

mercats, la difusió del patrimoni arquitectònic i la creació de nous museus i centres d’interpretació. A més a més, s’han anat introduint nous productes turístics específics com el turisme verd, d’aventura, de fires i congressos, gastronòmic, etc. Cada territori dissenya productes turístics propis, activant els atractius dels que disposa. Així mateix, els destins costaners estan implantant programes de millora de la qualitat i diversificació de l’oferta.

L’oferta cultural és molt rica i variada, Catalunya compta amb una identitat, història i patrimoni tangible i intangible de gran valor, amb trenta-tres béns declarats Patrimoni de la Humanitat, una Reserva de la Biosfera, la Festa de la Patum com a bé intangible i grans artistes coneguts internacionalment (Dalí, PIcasso, Miró i GaudÍ), a més de les obres del romànic català i un calendari anual amb més de 15.000 actes i esdeveniments culturals.

Un altre aspecte important de l’oferta catalana és la gastronomia, reconeguda a nivell internacional, amb cuiners i establiments de restauració de gran prestigi, a més de les denominacions d’origen vinícoles i d’oli d’oliva.

Pel que fa a l’oferta d’allotjament, existeix un gran nombre, difícil de quantificar, d’apartaments i segones residències no reglats, especialment significatius a les comarques pirinenques. L’oferta d’allotjament reglat es concentra al litoral, especialment a la Costa Brava, Costa Daurada, Barcelona i Costa del Maresme, que concentren el 75% de l’allotjament reglat. Dins de l’allotjament reglat, els establiments hotelers i els càmping són els que acullen la majoria de turistes. Per contra, l’oferta d’establiments rurals és molt minça, tot i que contribueix a l’equilibri territorial de les zones rurals i muntanyenques.

L’oferta de càmpings més destacada és la de la Costa Brava i Costa Daurada.

La tipologia de l’allotjament determina en gran mesura el perfil del turista, és per això que convé desenvolupar un allotjament diferenciat i de qualitat.

L’oferta d’intermediació està molt atomitzada, amb petites i mitjanes empreses de forta implantació local i gran coneixement del territori. Actualment, aquest sector es troba en procés de canvi i adaptació a causa de l’impacte d’internet.

- 214 -

Finalment, les oficines d’informació turística conformen una xarxa molt heterogènia i distribuïda de manera irregular pel territori, de manera que resulten poc eficients i transmeten un missatge confús als usuaris.

La demanda turística a Catalunya, com s’ha exposat a l’anterior capítol, es caracteritza per un mercat dominat pel turisme estranger (un 53%), seguit de l’espanyol (20%) i el català (17%).

El turisme estranger procedeix bàsicament de França, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos. Un 50% són excursionistes i un 50% turistes d’estada, amb un període mitjà de 7,8 dies. Les marques preferides pels estrangers són la Costa Brava, Barcelona, la Costa Daurada i la Costa del Maresme. Les arribades es fan en avió i en cotxe i les principals motivacions del viatge són les vacances i la feina.

Les aerolínies de baix cost han propiciat l’increment de l’arribada de turistes del Regne Unit, els Països Baixos, els països nòrdics i Irlanda. Aquest col·lectiu, junt amb el turisme de proximitat que accedeix a Catalunya en cotxe, constitueix un dels perfils de turista amb menor nivell de despesa mitjana.

A la resta d’Espanya, els principals mercats emissors són Aragó, el País Valencià, Madrid i les Illes Balears, amb una estada mitjana de 6,1 dies. Les marques més visitades són Barcelona i la Costa Daurada, amb el cotxe com a mitjà de transport preferit seguit de lluny per l’avió. Els principals motius dels espanyols per visitar Catalunya són els vacacionals, la visita a familiars i amics i els professionals.

Del turisme català a Catalunya, cal destacar els viatges a segones residències i la preferència per les marques de la Costa Brava, Costa Daurada i Pirineus, amb una estada mitjana de 4,1 dies. El transport preferit pels catalans en els desplaçaments vacacionals és el cotxe seguit de lluny per l’avió.

El nombre total de turistes a Catalunya s’ha incrementat en un 13,3%, mentre que l’estada mitjana s’ha reduït en un 11%. La temporada de major afluència turística és l’estiu, seguit de la primavera i l’hivern. L’estacionalitat més forta es dóna als mesos d’agost i juliol, seguits d’abril, juny i setembre. En la majoria dels casos, el viatge s’organitza per lliure, sense la mediació d’agències o touroperadors.

- 215 -

Pel que fa a l’allotjament, gran part de les pernoctacions tenen lloc en allotjaments no reglats, on l’estada mitjana s’allarga. Dels allotjaments reglats, el favorit és l’hotel, amb un turista estranger com a client més habitual, seguit pels càmpings, amb una clientela catalana i estrangera. Un nombre molt reduït de les pernoctacions s’efectuen als establiments de turisme rural, que tenen un públic bàsicament català.

Les marques turístiques més freqüentades pels estrangers són la Costa Brava i Barcelona, mentre que els espanyols opten per Barcelona i la Costa Daurada.

La ciutat de Barcelona rep un terç dels turistes estrangers i més del 40% dels espanyols.

Els sectors públic i privat juguen un paper molt actiu en el desenvolupament de les activitats turístiques. El teixit empresarial del sector és ric, però molt atomitzat, dominat per les empreses petites i mitjanes. Aquest fet li resta competitivitat i dificulta la professionalització dels treballadors, la coordinació de les actuacions i el diàleg amb l’administració, però, d’altra banda, el negoci es troba molt arrelat al territori i té una àmplia experiència. Tanmateix, hi ha tot un conjunt d’importants grups turístics en l’àmbit de l’hoteleria, la restauració i la intermediació, que projecten una imatge avantguardista del turisme a Catalunya.

Els organismes públics amb competències turístiques a Catalunya són: la Generalitat, les Diputacions, els Consells Comarcals, els municipis, les marques turístiques i altres agrupacions de municipis i comarques. L’ordenació del sector correspon a la Direcció General de Turisme i la promoció a Turisme de Catalunya i als altres organismes. El gran nombre d’organismes que s’ocupen de la promoció causa problemes de coordinació en els esforços promocionals i genera confusió pel que fa a la informació turística. També manca coordinació entre el departament de turisme i altres departaments de la Generalitat relacionats amb el sector (esports, cultura, medi ambient, etc.) i entre l’administració i l’empresa privada.

La formació a l’activitat turística és un factor molt important. L’entorn canviant requereix una formació continuada i la vocació de servei fa necessària una formació en continguts i en actituds. D’una banda, existeix la idea generalitzada que les professions turístiques no requereixen un nivell alt de formació i, d’altra banda, el caràcter estacional de la feina dificulta la formació.

- 216 -

En aquest sentit es fa necessari més interès per part dels empresaris per la formació reglada i la incorporació de tecnologies de la informació al negoci, una major adaptació dels treballadors a les necessitats canviants del sector, una bona especialització dels formadors i un reconeixement generalitzat del prestigi de les professions turístiques a la societat.

Les TIC al sector turístic han experimentat forta evolució a tot el món, modificant els hàbits dels consumidors i els processos de compra. Internet ha esdevingut un canal important d’informació turística, planificació i contractació de serveis i paquets turístics. En aquest sentit, Catalunya ha tingut un bon desenvolupament, per sobre de la mitjana espanyola, però per sota dels nivells europeus, presentant deficiències en les eines de comercialització i distribució.

Les petites i mitjanes empreses són les que tenen menys recursos per adaptarse a l’evolució tecnològica.

A nivell general, es fa necessària una major cobertura territorial de la banda ampla, i a l’administració, la principal feblesa és la necessitat d’un portal turístic actualitzat per la marca Catalunya que ofereixi la possibilitat de comercialitzar productes on-line.

La promoció pertoca tant al sector públic com al privat, que no actuen de forma coordinada. De manera generalitzada, la iniciativa privada es desentén de les activitats i el finançament dels ens de promoció.

Pel que fa a l’administració, els principals recursos per la promoció provenen de Turisme de Catalunya, Turisme de Barcelona i els patronats de les diputacions provincials. Des de l’Estat, la dotació pressupostària per la promoció turística de Catalunya és molt reduïda en comparació amb altres comunitats.

La marca paraigua Catalunya recolza les deu marques turístiques territorials, que presenten nivells de notorietat, desenvolupament i organització molt diferents, tenen estructures i concepcions minifundistes i escassa informació sobre el seu posicionament al mercat. Cada territori té la seva pròpia estratègia de promoció i això genera una manca de coordinació en les actuacions promocionals, que publiquen materials reiteratius i confusos.

- 217 -

La normativa i el marc legal presenten una gran complexitat i, tanmateix, són insuficients per regular el sector a l’actualitat. D’una banda, el sector està sotmès a normatives de quatre nivells (europeu, estatal, català, i municipal) que sovint presenten incongruències. D’altra banda, existeix una sèrie de normatives d’altres sectors que també afecten les activitats turístiques, però que no tenen en compte en el seu articulat les necessitats del turisme. Així doncs, les empreses i administracions turístiques tenen una dificultat afegida pel nombre i varietat de normes que regulen el sector.

La legislació presenta llacunes en alguns aspectes: la definició de conceptes com “recursos turístics” o “municipis turístics”, la tipificació dels establiments d’allotjament, la regulació dels habitatges d’ús turístic, la incorporació de criteris de qualitat a les activitats turístiques i l’ordenació dels guies i oficines de turisme, entre d’altres.

El finançament de les destinacions turístiques és una font tradicional de conflictes perquè els municipis turístics no disposen de mitjans de finançament que tinguin en compte la generació de despesa per part de la població turística flotant. Generalment, el finançament prové de l’administració estatal i les quantitats aportades depenen de la població censada, sense prendre en consideració la despesa generada per la població flotant en conceptes com el subministrament d’aigua, la gestió dels residus, la seguretat ciutadana, la neteja urbana, la cura del medi ambient, l’assistència sanitària, i d’altres.

D’altra banda, el desenvolupament de projectes turístics resta condicionat per les transferències externes, mitjançant convocatòries i subvencions.

Les percepcions del mercat donen una idea de la imatge que es té sobre Catalunya des de diferents col·lectius. Els consumidors i agents de viatges espanyols veuen Catalunya com una destinació per visitar en grup d’amics o familiar, amb un turisme exclusiu de sol i platja, parcs, cultura i gastronomia. La principal mancança són les carreteres.

Els operadors estrangers i espanyols consideren Catalunya com el principal destí espanyol, per vacances econòmiques i familiars, amb productes com el sol i platja, la cultura i la gastronomia.

- 218 -

Finalment, el sector turístic català defineix Catalunya com una destinació de sol i platja, cultura i gastronomia, amb reptes com la diferenciació, la preservació del paisatge i el medi, la qualitat, la professionalització, l’aplicació de les noves tecnologies, la col·laboració pública i privada i la millora de les infraestructures.

2.3. EL MODEL TURÍSTIC DEL MARESME184 El Maresme és una comarca que s'estén en forma de franja allargada la costa central catalana. El territori se situa entre la Mediterrània i la Serralada Litoral, limitat per l’àrea metropolitana de Barcelona al sud-oest i per la Tordera al nord-est. La comarca conforma una unitat geogràfica cohesionada amb una superfície de 399 Km2, una llargada de 48 Km i entre 5 i 10 Km d’amplada entre la costa i el límit comarcal, a la serralada.

El paisatge està dominat pels turons de la Serralada Litoral a pocs quilòmetres de la Mediterrània, des d’on aflueixen tota una munió de rieres cap a les platges llargues i sorrenques. La serra assoleix alçades de més de 700 m. i conforma dels conjunts granítics més importants del país, presentant un equilibri entre l’activitat agrícola i els boscos de pinedes i alzinars, una gran biodiversitat en espècies vegetals i animals i nombrosos vestigis històrics neolítics, ibers, romans i medievals. És un indret ideal per la pràctica de trekking, BTT, caça, i d’altres esports de natura. És precisament la Serralada Litoral la que protegeix la comarca dels vents del nord, condicionant el clima, que és temperat i humit, d’estius càlids i hiverns suaus. El clima benigne, junt amb unes bones comunicacions, han determinat de manera decisiva el creixement demogràfic i el desenvolupament del turisme.

El litoral del Maresme té 38 Km. de platges de gra daurat i gruixut, amb algunes petites cales, que passen rigorosos controls de qualitat ambiental. A Calella, on el Montnegre arriba fins la costa, les cales conjuguen mar i muntanya, donant un paisatge de gran bellesa.

184

Totes les xifres que apareixen en aquest apartat provenen de les estadístiques de Catalunya Turisme i Idescat, per a més informació, consulteu ANNEX 104. LA DEMANDA TURÍSTICA A CATALUNYA i ANNEX 105. IDESCAT: ESTADÍSTIQUES DE TURISME A CATALUNYA 2002 -2005.

- 219 -

La població del Maresme, de 386.573 habitants i una densitat de 969 hab/Km.2, es distribueix en trenta municipis. Els termes municipals solen tenir una extensió petita o mitjana, normalment inferior a 20 Km.2 La tendència general és que els municipis costaners siguin els més poblats. Per nombre d’habitants destaquen: Mataró, Premià de Mar, Pineda de Mar, el Masnou, Vilassar de Mar, Malgrat de Mar, Calella, Arenys de Mar, Canet de Mar i Tordera.

Les principals vies de comunicació són l’autopista C-32 Barcelona-MataróPalafolls, també anomenada Autopista del Maresme, la carretera N-II MadridFrança, i la línia de rodalies de RENFE Barcelona – Blanes – Maçanet, que connecta ràpidament els municipis costaners de la comarca amb l’àrea metropolitana de Barcelona. El transport en autobús està concessionat a companyies com Barcelona Bus, Sagalés i TMB. A la comarca es troben quatre grans tipus de municipi en funció de l'activitat econòmica preponderant: municipis d’especialització industrial, com Argentona, municipis especialitzats en el terciari, com Calella i Sta. Susanna, municipis residencials, com Alella, municipis amb estructura ocupacional equilibrada, com Mataró, Tordera i Arenys i municipis agrícoles, com Órrius i Sant Cebrià.

L’estructura econòmica del Maresme es fonamenta en el sector serveis, que suposa un 60% del PIB comarcal, seguit de la indústria, amb un 29%, la construcció, amb un 7,7% i el sector primari, amb el 3%. El turisme, per la seva banda, aporta un 11% del PIB de la comarca, que disposa de marca turística pròpia: Costa del Maresme.

L’oferta turística del Maresme és molt variada i es troba constituïda per una àmplia oferta d’allotjament, divuit platges, 7.464 Ha d’espais naturals, dues viles termals, uns 870 establiments de restauració, un ric patrimoni cultural i monumental que abasta des de la cultura ibera fins l’era industrial, una oferta lúdica que inclou establiments d’oci nocturn, parcs temàtics, empreses de turisme d’aventura, ports esportius i camps de golf i pitch&putt.

El turisme al Maresme és indissociable de les seves platges, iniciant-se a la fi del segle XIX, amb les segones residències que la burgesia es va fer construir tot al llarg de la façana marítima. Però el veritable boom turístic va tenir lloc als

- 220 -

anys 60 i 70 del segle XX, especialment als municipis del nord de la comarca com Calella, Malgrat i Pineda.

A dia d’avui, Calella constitueix el principal destí turístic, concentrant gran part de l’oferta d’allotjament, comerços, restaurants i oci nocturn. El model turístic de Calella, basat en un segment massiu de sol i platja, requereix un replantejament, que també incideixi en atractius culturals de la vila com: el casc antic, amb l’església de Santa Maria, la capella de Sant Quirze i Santa Júlia o les cases senyorials.

La mateixa estratègia és vàlida per Malgrat de Mar i Pineda, dos pobles amb gran tradició d’estiueig. Al casc antic de Malgrat es poden visitar l’església parroquial, la Biblioteca la Cooperativa i Ca l’Arna; mentre que a Pineda es troba la Fundació Tharrats d’art gràfic i les restes de l’aqüeducte romà de Can Cua. Mataró, la capital comarcal, és coneguda arreu pel seu passat industrial, tant pel que fa a la primera línia de ferrocarril de la península com pel que fa a l’activitat tèxtil. D’altra banda, el patrimoni arquitectònic també és remarcable, amb l’església de Santa Maria, el Convent de les Caputxines i la Casa Coll i Regàs, de Puig i Cadafalch.

Una altra varietat turística és el termalisme a Caldes d’Estrac i Arenys de Mar, que tenen aigües amb propietats minero-medicinals i tractaments termals. A Arenys de Mar es troba el Balneari Titus, i a Caldes d’Estrac hi ha uns banys públics amb aigües a 39ºC d’inici del segle XIX i l’Hotel Colon, que es reconvertirà en un modern centre de talassoteràpia. A banda dels atractius termals, els dos municipis tenen una façana marítima amb belles vil·les modernistes, com les del Passeig del Mar i el Passeig dels Anglesos, a Caldes.

Arenys de Mar és famosa per l’activitat marinera i la pesca. La subhasta de peix és un punt de trobada per les transaccions comercials i un espectacle pintoresc que atrau nombrosos visitants. Altres atractius de la vila són el Museu de les puntes, l’església parroquial de Santa Maria i el cementiri de Sinera, amb interessants monuments funeraris modernistes.

Al marge d’Arenys, són molts els pobles del Maresme que s’han desenvolupat a partir la pesca, la nàutica, les drassanes, el comerç d’ultramar i la indústria

- 221 -

tèxtil. És el cas de municipis de mar com el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Canet de Mar, Sant Pol de Mar; i municipis d’interior com Alella, Teià, Argentona, Cabrils, Vilassar de Dalt i Arenys de Munt.

Vilassar de Mar i Premià de Mar destaquen pel cultiu de flors i plantes ornamentals, és per això que a Vilassar hi ha una gran tradició de catifes florals pel Corpus. A Premià es pot visitar el Museu Municipal d’Estampació Tèxtil, testimoni d’aquesta activitat tradicional, a més de l’església de Sant Cristòfol i alguns edificis modernistes.

El Masnou havia despuntat per la seva tradició nàutica i, actualment, té un dels ports esportius més importants del Maresme. Un altre atractiu és el nucli urbà, amb carrers esglaonats i tranquils, nombroses mostres d’arquitectura popular, alguns edificis modernistes, colonials i neoclàssics i l’església parroquial de Sant Pere.

Sant Pol de Mar i Sant Andreu de Llavaneres són poblets de tradició residencial i d’estiueig. Cal destacar l’antiga parròquia de Sant Andreu i la torre modernista de Ca l’Alfaro, a més del carrerons esglaonats de Sant Pol, l’església de Sant Pau i les escoles, d’estil modernista.

Però el patrimoni modernista més significatiu es troba a Canet de Mar i Argentona. Canet de Mar és un dels punts més importants de la ruta del Modernisme, amb diversos edificis de Domènech i Montaner: l’Ateneu Catalanista, la Casa Roura, la Casa-Museu Domènech i Montaner, i una part restaurada del Castell de Santa Florentina.

Argentona, per contra, destaca pels edificis de Puig i Cadafalch: la capella del Santíssim, la Casa Puig i Cadafalch i la Casa Garí. Altres elements destacats del patrimoni històric i cultural d’Argentona són: les restes d’una via i pont romans, antigues ermites i santuaris, l’església parroquial de Sant Julià, la Casa Gòtica, l’Arxiu Històric Municipal, el Museu del càntir i les fonts disperses pertot el terme, amb aigües minero-medicinals.

Dels pobles d’interior, Alella és coneguda per la Denominació d’Origen dels seus vins, la Masia Museu de Can Magarola i nombroses cases senyorials i d’estiueig. Cabrils comparteix la tradició d’estiueig i hi destaquen el castell de

- 222 -

Can Jaumar i l’ermita de Sant Cristòfol. A la zona muntanyenca es troba el mirador de la Creu de Montcabrer, amb belles vistes panoràmiques.

Vilassar de Dalt és un poble antic amb carrerons estrets i aspecte medieval, el castell de Vilassar conserva una torre circular del segle XII i diversos elements gòtics. Arenys de Munt també destaca pel patrimoni històric, amb l’església de Sant Martí, l’ermita de Santa Cecília de Torrents i les masies fortificades.

D’entre els esdeveniments que se celebren al Maresme cal remarcar la Festa de la Verema a Alella, la Fira Medieval de Calella, la Fira del Càntir a Argentona, la Festa dels Artesans, la Fira del Bolet a Mataró, La Primavera de les Arts i el Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya, a Vilassar de Mar. L’agenda d’actes festius, culturals i comercials omple tot l'any, amb activitats com la dansa, la música (havaneres, jazz, música clàssica, etc.), l’artesania, la poesia i el teatre, a més de cinquanta Jornades Gastronòmiques, com les de la DO Alella, les del Bacallà, les de l’Arròs i la pasta, la Fira de la Maduixa i les pesolades populars.

El Maresme basa la seva gastronomia en els productes propis de l’horta i del mar. Són nombrosos els suquets de peix i estofats de verdures, sense oblidar el vi d’Alella, amb D.O. pròpia. D’entre els productes del mar cal destacar gambes, escamarlans, calamars i cloïsses d’Arenys de Mar. D’entre els productes de l’horta, les maduixes de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, les cireres d’Arenys de Munt, els tomàquets rosa, els pèsols de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres i Caldes d’Estrac, les mongetes del ganxet de Palafolls i els bolets del Baix Maresme.

L’oferta de restauració del Maresme és àmplia, amb 706 restaurants i 167 bars-restaurant, molts dels quals ofereixen cuina tradicional, amb alguns de molt renom i d’altres de fama internacional. L’oferta es concentra a poblacions costaneres com Calella, Pineda, Malgrat de Mar, Arenys de Mar i El Masnou.

L’oferta d’allotjament reglat està formada per 193 hotels i pensions (35.550 places), 33 càmpings (17.884 places) i 14 establiments de turisme rural (72 places). Pel que fa a l’allotjament no reglat, s’estima que a la comarca hi ha uns 29.000 habitatges secundaris.

- 223 -

Gran part de l’oferta d’allotjament es concentra a Calella, amb 70 hotels i pensions, que tenen una capacitat total de 14.000 places, Malgrat de Mar té 26 hotels i pensions, Pineda de Mar en té 24 i Santa Susanna 19. La gran majoria d’establiments hotelers, un 60%, són de dos i tres estrelles Els trenta-tres càmpings de la comarca són el segon mitjà d’allotjament reglat més important, amb una capacitat de 17.884 places. Els càmpings són majoritàriament de segona i tercera categoria i són més nombrosos a poblacions com Malgrat de Mar, Canet de Mar, Pineda, Calella, Arenys de Mar i Santa Susanna.

Els establiments de turisme rural són pocs en comparació amb la resta de Catalunya, tot i que el Maresme sembla ideal per aquest tipus d’allotjament per la quantitat i bellesa dels masos. L’allotjament rural es concentra a Santa Susanna, Palafolls, i Sant Iscle de Vallalta i les dues modalitats són l’allotjament independent (12 establiments), seguit de la masia (2 establiments).

Els principals dèficits que presenta l’oferta d’allotjament són la concentració en determinades zones, on el rati de places/Km2 supera amb escreix la mitjana catalana, produint-se un fenomen de massificació, a més de la baixa qualitat d’una part important de l’oferta, que en el seu dia va optar per un turisme de perfil baix.

L'oferta complementària és molt diversa, està conformada per:

- Els establiments d’oci nocturn que es troben a les localitats més turístiques com Calella i a zones costaneres com el Port del Masnou.

- Els ports esportius d’Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, el Masnou, Mataró i Premià de Mar

- Dos camps de golf i tres de pitch&putt (a Sant Cebrià de Vallalta i Teià) - Els parcs aquàtics de Marineland, a Palafolls, i Isla Fantasía a Vilassar de Dalt

- I les empreses que organitzen activitats d’aventura, com Activ Natura, a Pineda, Rucs del corredor, a Dosrius i David Rent, a Malgrat de Mar.

- 224 -

Pel que fa a l’oferta d’intermediació, al Maresme hi ha un total de 102 agències de viatge, 80 amb seu a Catalunya, de les quals 59 són centrals i 21 sucursals, i 22 amb seu fora de Catalunya. Les agències receptives es concentren als municipis més turístics de l’alt Maresme.

La promoció pertoca a diverses entitats públiques com Turisme de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, els Ajuntaments i, en part, a la iniciativa privada. El problema és que tots aquests organismes sovint publiquen diversos materials de manera poc coordinada i per això, es repeteixen i es genera confusió. D’altra banda, s’incideix especialment en els municipis més turístics, generant un greuge comparatiu amb la resta.

El mateix fenomen succeeix amb les vuit oficines de turisme de la comarca, que són ubicades als municipis turístics de l’alt Maresme: Calella, Canet de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar i Malgrat de Mar. Aquesta concentració implica que, fins ara, tots els esforços promocionals s’ha fet en una única direcció, el turisme tradicional de sol i platja, amb un desequilibri evident respecte de la resta de segments i municipis.

El liderat turístic comarcal correspon al Consorci de Promoció turística Costa del Maresme, que està integrat per: el Consell Comarcal del Maresme, la Diputació de Barcelona, els Ajuntaments de vint-i-dos municipis del Maresme, el Gremi d’Empresaris d’Hostaleria del Maresme, el Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i Maresme i l’Associació de Càmpings i Ciutats de Vacances de la Província de Barcelona.

Les principals finalitats del consorci són: coordinar i consensuar els interlocutors turístics de la comarca, sensibilitzar la societat del fenomen turístic, millorar la qualitat, aprofitar els recursos turístics del Maresme a través d’estudis i dotant-los de recursos econòmics, buscar patrocinadors, assistència tècnica a municipis, institucions i empreses que ho requereixin, suport en la formació turística, implementació de nous productes que desenvolupin les potencialitats de la comarca, defensa dels interessos turístics de la comarca davant d’altres organismes, en definitiva, gestionar, donar suport i promoure actuacions relacionades amb el fenomen turístic al Maresme.

- 225 -

Les deficiències més comunes del liderat, com en el conjunt del sector a Catalunya, són la manca de coordinació amb altres organismes i de diàleg amb el sector privat. Els tècnics locals sovint denuncien una repetició de competències entre el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona i una manca de subvencions, recursos i consell tècnic.

La demanda turística al Maresme està dominada pel mercat estranger (particularment el francès, l’alemany i l’anglès) amb un 69% de turistes, un 85% de les pernoctacions i una estada mitjana de 12,4 dies. A molta distància es troba el turisme català, amb un 17% de les arribades, un 7,1% de les pernoctacions i una estada mitjana de 4,4 dies; i el turisme de la resta d’Espanya, amb un 13% de turistes, un 8,3% de pernoctacions i una estada mitjana de 6,1 dies.

L’estada mitjana més elevada es dóna als establiments hotelers, amb uns 5,6 dies, i als càmpings, amb 4,3 dies. Una estada mitjana de 2,7 dies als allotjaments de turisme rural i el seu ús gairebé exclusiu per part d’un públic català indica que aquest tipus d’allotjament es prefereix pels ponts i caps de setmana.

Costa del Maresme és la quarta marca turística catalana escollida pels estrangers, després de la Costa Brava, Barcelona i la Costa Daurada. Les arribades es fan en cotxe i avió i les principals motivacions del viatge són les vacances i el lleure.

El perfil del turista estranger és mig-baix, amb una despesa mitjana inferior a la de la resta de Catalunya. Aquest tipus de turista és sovint jove o familiar, s’allotja a l’hotel i utilitza les aerolínies de baix cost o el cotxe com a mitjà de transport. La seva motivació són les platges i l’oferta de restauració i lleure dels municipis més turístics, com Calella. També respon a una necessitat de desinhibició que no pot satisfer al seu país.

El turista català sovint és de segona residència o excursionista d’un dia. La proximitat de Barcelona i d’altres ciutats industrials, a més d’unes bones infrastructures de transport, fan que molts visitants s’acostin a diari a les platges del Maresme. La despesa d’aquest col·lectiu és mínima, centrant-se en el comerç i la restauració.

- 226 -

No sorprèn, doncs, que el nivell de despesa del turisme al Maresme sigui un dels més baixos de Catalunya, amb 59,5 milions d’euros de despesa total, que tan sols suposen un 3,5% de la despesa dels turistes a tot Catalunya.

2.4. ELS TRES MUNICIPIS A L’ENTORN COMPETITIU Fins aquest punt s’ha donat una idea de l’enorme complexitat de l’entorn turístic, tant a nivell mundial, com català i comarcal, i és en aquest entorn tan complex i variable, que Alella, el Masnou i Teià han de trobar la seva pròpia via cap al desenvolupament turístic.

La qüestió és complexa, de primer perquè es parteix d’una imatge preconcebuda del model turístic del Maresme que no facilita gens les coses.

Una imatge que s’ha projectat durant decennis a escala internacional, generant una visió mig tòpica mig real, que només es podrà modificar a llarg termini.

D’altra banda, Alella, el Masnou i Teià presenten problemes estructurals en l’urbanisme i la mobilitat que no se solucionaran de la nit al dia. A més a més, molts dels atractius locals són equiparables als atractius d’altres municipis del Maresme i de Catalunya, com és el cas de gran part del patrimoni històric i monumental: les esglésies parroquials, les vil·les modernistes, les masies, les restes de l’era industrial, els museus, etc. que, per cert, es troben majoritàriament en mans privades. El mateix es podria dir de molts dels esdeveniments, que sovint es repeteixen a altres indrets, com algunes trobades gastronòmiques, les veremes, les festes majors i els festivals de música clàssica.

Aquests municipis es troben en un entorn de forta competència, les comparacions són odioses, però, com competir amb el patrimoni arquitectònic de Barcelona, Mataró, Argentona o Canet, amb les caves del Penedès, les platges i els ports esportius que proliferen tot al llarg de la costa o les restes arqueològiques romanes de Tarragona, Barcelona i Empúries?

I què es pot dir de la promoció i la informació turística? Al baix Maresme les oficines d’informació turística són els mateixos ajuntaments, o els pocs establiments d’allotjament de la zona. D’oficines d’informació turística, pròpiament parlant, no n’hi ha, al baix Maresme.

- 227 -

Així mateix, el gruix de la informació turística que es distribueix als establiments d’allotjament és sobre Barcelona, l’alt Maresme o (perquè no anar encara més lluny?) Figueres. Si a tot això s’hi afegeix una oferta d’allotjament pobra a les tres poblacions i l’escassa vocació turística del comerç local, el panorama resultant no és gaire afalagador.

Tanmateix, per contradictori que sembli, aquest és un moment immillorable per fer canviar les tornes, i és que el recent Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005 -2010 ho està propiciant a través de les noves polítiques que introdueix.

D’entre els seus objectius cal ressaltar: l’augment de la qualitat i la diversitat de l’oferta turística, l’increment dels ingressos per turista, la millora de la promoció, l’impuls d’un model de turisme que sigui ambientalment sostenible i la generació de noves fórmules per atendre les necessitats de finançament de les destinacions turístiques, entre d’altres. Uns objectius que coincideixen amb alguns dels plantejaments municipals d’Alella, el Masnou i Teià.

I és que, malgrat l’enorme competitivitat de l’entorn en què es troben immersors aquests municipis, les noves pautes de la política turística catalana presenten una sèrie de possibilitats que, tot i que ja feia temps que es plantejaven entre els professionals del sector, no s’havien articulat mai en un Pla estratègic d’àmbit nacional, com s’ha fet ara.

Els tres eixos fonamentals del Pla Estratègic del Turisme, que són la qualitat, la identitat cultural i la sostenibilitat, coincideixen amb el model turístic aplicable a Alella, el Masnou i Teià, on s’hauria d’apostar per la qualitat i la diferenciació a partir dels trets distintius dels seus recursos turístics, desmarcant-se del model tradicional de sol i platja de l’alt Maresme.

El Pla estratègic també defensa la sostenibilitat i la millora dels mecanismes de promoció. Pel que fa a la sostenibilitat, és un bon moment, donat que els tres municipis es troben en fase de replantejament urbanístic, amb els respectius plans d’ordenació urbanística municipal en marxa, i també és un moment propici per millorar els mecanismes de promoció, ampliant la xarxa d’oficines d’informació turística, coordinant els esforços entre els diferents nivells de l’Administració i treballant els tres municipis de forma mancomunada.

- 228 -

SÍNTESI: L’ENTORN El turisme és un fenomen en creixement. El 2005 es van registrar 800 milions de turistes a tot el món, xifra que l’OMT preveu duplicar l’any 2020, amb 1.600 milions de turistes. Amb un índex de creixement interanual del 7%, el pes del turisme a l’economia mundial va en augment.

L’entorn mundial del turisme és complex, amb molts agents implicats i nombroses variables que hi intervenen: la demografia, la societat, la cultura, l’economia, la política, les noves tecnologies, etc.

A Catalunya, el turisme suposa un 12% del PIB i les seves característiques són: -

Un territori amb gran diversitat de recursos, una bona ubicació geogràfica, accessibilitat i infrastructures

-

Segments i productes consolidats: turisme de sol i platja, urbà i de negocis

-

Principals marques turístiques: Costa Brava, Costa Daurada i Barcelona

-

Demanda dominada pel mercat estranger: francesos, alemanys, anglesos, Belgues i dels Països Baixos

-

El turista identifica Catalunya amb vacances familiars, amb sol i platja, cultura i gastronomia.

-

Predomini de l’allotjament no reglat (apartaments de lloguer), seguit d’hotels i càmpings

-

L’empresa turística està molt atomitzada, fet que li resta competitivitat.

-

Manca de coordinació generalitzada entre les administracions i entre el sector públic i el privat

-

La promoció i informació turística són poc coordinades i confuses.

-

Els municipis turístics tenen problemes financers.

Al Maresme el turisme es caracteritza per: -

Imatge consolidada del model de sol i platja al nord de la comarca (Calella, Malgrat i Pineda)

-

Tradició turística que es remunta al segle XIX, amb pobles de tradició marinera, patrimoni modernista i industrial, antigues parròquies i restes arqueològiques ibero-romanes, centres termals, una DO pròpia a Alella, un calendari atapeït d’esdeveniments festius i gastronòmics i una cuina rica i diversa.

-

Predomini de l’allotjament no reglat (apartaments de lloguer), seguit d’hotels i càmpings

-

Una oferta complementària diversa: ports esportius, activitats d’aventura, golf, parcs aquàtics, etc.

-

Una demanda fonamentalment estrangera, procedent de França, Alemanya i Anglaterra, amb nivell baix de despesa

Alella, el Masnou i Teià han de cercar un model turístic propi que es desmarqui del model del nord del Maresme i que es fonamenti en criteris d’identitat, qualitat i sostenibilitat, d’acord amb els eixos vertebradors del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005 – 2010.

- 229 -

MATRIU DAFO

- 230 -

FORTALESES Voluntat dels tres Ajuntaments de desenvolupar el turisme.

Clima benigne i bellesa de l’entorn natural i rural: façana marítima, Serralada Litoral i conreus de vinya. Els nuclis antics de les tres poblacions conserven la fesomia tradicional.

Proximitat de mercats emissors de turisme: àrea metropolitana de Barcelona, Vallès Oriental i Maresme nord.

Bona dotació d’infraestructures i serveis, amb facilitats d’accessibilitat, especialment al Masnou, i multiplicitat de connexions viàries i mitjans de transport públic.

Les platges del Masnou són amples, netes i ben equipades. La més freqüentada, Ocata, té la bandera blava. El Port presenta una àmplia oferta esportiva, de restauració i lúdica.

El Parc de la Serralada Litoral compta amb atractius com les formacions granítiques, el paisatge i la biodiversitat, les fonts, les rutes del Meridià Verd i el Vedat i algunes activitats organitzades per la Diputació i els tres ajuntaments.

La imatge d’Alella i del Masnou són molt definides, l’una entorn del vi i l’altra entorn de la façana marítima.

Cella Vinaria com a principal recurs turístic de Teià, associant la producció i comercialització dels vins romans amb la DO Alella i implantant-hi un centre de promoció turística pels tres municipis.

La DO Alella, amb vins de gran personalitat i tot un seguit de recursos entorn de la vitivinicultura: la Festa de la Verema, la Masia Museu Can Magarola, la Cooperativa Vinícola Can Jonc, els cellers i les activitats com visites als cellers, amb degustacions i tallers de tast de vins.

Nombrosos recursos arquitectònics: esglésies parroquials, antics masos amb elements gòtics, vil·les modernistes, edificis d’estil neoclàssic i colonial, patrimoni industrial, museus i diversos equipaments culturals municipals.

Itineraris organitzats entorn del patrimoni monumental i natural: Passejada per l’arquitectura pre-modernista i modernista d’Alella, Camins de Goig, a Teià, i Passejades pel Masnou.

Esdeveniments destacats com: la Festa de la Verema, el Ple de Riure, les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi de la DO Alella i el Festival d’Estiu. Àmplia oferta de restauració que sap explotar els atractius locals: l’entorn rural, l’arquitectura popular, la façana marítima, la gastronomia casolana i els vins.

Entitats esportives de gran prestigi i tradició: Club Nàutic del Masnou, amb l’Escola de Vela, Club de Tennis Barcelona–Teià i Pitch&Putt Barcelona–Teià.

Sensibilitat per qüestions mediambientals, com ho evidencien: l’elaboració de l’Auditoria i el Pla d’Acció Ambiental del Baix Maresme, els respectius Plans d’Ordenació Urbanística Municipal i el Pla de Mobilitat Urbana que s’han endegat, les noves línies de transport públic mancomunat, el foment del vehicle compartit, la implantació de la deixalleria mancomunada a Teià, la recollida selectiva de deixalles, les mesures d’ambientalització fiscal, etc.

Al Masnou s’aprecien esforços per dinamitzar el comerç (la Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme i el Pla de Dinamització Comercial) i envers una bona promoció amb materials de qualitat, com el nou plànol o l’opuscle Gaudeix el Masnou.

Suport de l’Administració pública supramunicipal en: tasques de promoció dels destins, part del finançament de Cella Vinaria (fons FEDER de la UE, de la Generalitat i de la Diputació) i la creació de la Xarxa de Centres d’Acollida Turística per part de la Generalitat.

Algunes iniciatives del sector privat: participació en esdeveniments locals com fires comercials i jornades gastronòmiques, a més de part del patrocini de Cella Vinaria.

Gran riquesa en entitats, associacions, clubs, colles, esplais, casals i penyes que col·laboren en l’organització dels esdeveniments locals i hi participen.

- 231 -

DEBILITATS Predomini de la funció residencial als tres municipis, especialment a Alella i Teià, on el turisme és un fenomen puntual arran de la cultura vitivinícola i alguns esdeveniments del calendari festiu. Amb un Índex de Renda Bruta Familiar Disponible que depassa amb escreix la mitjana catalana, la interiorització del fet turístic a la societat local és mínima.

Model d’urbanització dispersa de baixa densitat, que augmenta la pressió sobre el territori i causa desforestació, erosió del sòl i increment de la mobilitat en vehicle privat.

Deficiències urbanístiques: barreres arquitectòniques que dificulten la circulació fluida de vianants i vehicles, manca de zones pels vianants i places d’aparcament i deixadesa d’alguns carrers i recursos singulars.

El Parc de la Serralada Litoral és un espai molt fragmentat per les zones urbanes, els camps de conreu i les infraestructures de comunicació.

Tipologia de turista “excursionista”, que passa unes hores o un dia a la zona, sense generar una despesa turística significativa.

Oferta d’allotjament molt reduïda a les tres poblacions. Els usuaris de l’allotjament local tenen com a motivació principal les visites a Barcelona i a altres poblacions costaneres.

Al Masnou es concentra gran part de l’oferta de restauració al port, allunyant els visitants del nucli urbà, mentre que part del comerç es troba allunyat de la façana marítima, on es concentren els turistes.

Teià és una vila residencial que, ara per ara, no té una imatge turística definida.

Comerç i serveis amb escassa vocació turística, orientats a un públic local. Poc dinamisme i associacionisme entre els comerços i entre els restauradors. Alta densitat d’establiments que li resten vida comercial a les poblacions (bancs, immobiliàries i gestories).

Escassa oferta d’empreses d’intermediació i inexistència d’agències receptives.

Hermetisme d’algunes entitats d’interès pels turistes, com el Club Nàutic del Masnou, d’ús exclusiu pels socis.

Problemes en la gestió de la franja litoral, la titularitat de la qual és estatal, tot i que els esforços i despeses del manteniment són a càrrec dels municipis.

Manca generalitzada de finançament i recolzament per part de l’Administració supramunicipal.

Titularitat privada de gran part del patrimoni arquitectònic i d’alguns recursos culturals.

Escassa coordinació intermunicipal en la gestió del turisme. A més a més, la manca de cultura d’integració entre els responsables de diversos nivells territorials de l’Administració i del sector privat fa que no es coordinin els esforços en matèria de promoció.

Deficiències en els mecanismes de promoció i els canals distribució. A la zona no hi ha oficines d’informació turística, la distribució interna es fa des dels propis Ajuntaments i establiments d’allotjament, que presenten materials sobre destins competidors com Barcelona, el nord del Maresme i la Costa Brava.

La promoció externa tracta la comarca en conjunt, incidint en els municipis més turístics del nord. La informació turística provenint de fonts supramunicipals és incompleta, poc actualitzada, reiterativa i confusa.

Els continguts d’interès turístic de les webs municipals són dispersos, incomplets i poc atractius.

Riscos ambientals: l’elevada mobilitat en vehicle privat genera gran part de la contaminació atmosfèrica i acústica, dependència exterior pel subministrament d’aigua i energia, incendis forestals a les zones urbanes properes al bosc, avingudes a l’entorn de les rieres en època de pluges, contaminació dels aqüífers per aigua salinitzada al litoral i per nitrats a les zones d’interior i desequilibris en el sistema natural de regeneració de la sorra de les platges.

- 232 -

OPORTUNITATS Pes creixent del sector turístic a l’economia mundial i elevat índex de creixement. A Catalunya, primera destinació turística de l’Estat, el turisme aporta el 12% del PIB. La inestabilitat política, guerres i terrorisme a destins competidors del Mediterrani, a més de l’encariment del petroli, fan que el turista opti per destins propers i amb garanties de seguretat.

Nou model turístic proposat pel Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005 – 2010, amb la identitat cultural, la qualitat i la sostenibilitat com a eixos vertebradors.

El projecte Cella Vinaria pot esdevenir el pal de paller del model turístic mancomunat.

Aposta local per un model de qualitat i diferenciació a partir dels trets distintius dels recursos locals, desmarcant-se del model tradicional de sol i platja de l’alt Maresme.

Els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal dels municipis segueixen criteris de sostenibilitat i comporten millores urbanístiques i de les infraestructures, amb l’embelliment del paisatge urbà i el seu entorn, l’ampliació del PEIN a Teià i la creació de zones comercials i de lleure pels ciutadans i turistes.

La proximitat a focus turístics com Barcelona, l’alt Maresme i el circuit de Montmeló permet absorbir part dels turistes a l’allotjament dels tres municipis.

El fraccionament de les vacances genera un tipus de viatges més curts en distància i temps. La proximitat a mercats emissors, com Barcelona i altres ciutats industrials facilita el temps i cost dels desplaçaments per col·lectius com els grups escolars, casals i agrupacions, tercera edat, etc.

La natura, l’entorn rural, la gastronomia i la vitivinicultura són valors en alça en una societat urbana globalitzada que es caracteritza per l’augment del nivell cultural i major sofisticació dels consumidors, amb un interès creixent per la natura i per un estil de vida més saludable.

Aprofitament de la riquesa gastronòmica de la comarca: productes del mar, l’horta i el bosc i vins de la DO Alella.

Envelliment de la població, amb més turisme de tercera edat motivat per la gastronomia i la restauració, alguns esdeveniments populars i el patrimoni arquitectònic. Aquest segment facilita la desestacionalització del turisme.

Mancomunitat dels esforços municipals pel que fa a l’organització d’esdeveniments.

Possibilitat d’organitzar rutes entorn del vi, que incloguin Can Magarola, Cella Vinaria, Can Jonc o altres cellers.

Des de Can Magarola es poden organitzar rutes al Parc de la Serralada Litoral guiades per biòlegs i adreçades a escolars o petits grups de persones interessades en la natura.

Gran potencial dels actes esportius al Port del Masnou i als clubs de tennis i de pitch&putt Barcelona–Teià per atreure públic forà.

Massificació de les platges de Barcelona i cost elevat dels amarratges als ports barcelonins.

Major conscienciació de la conveniència de diàleg i coordinació entre diversos organismes i també amb el sector privat. Necessitat de treball mancomunat en matèria de promoció als tres municipis.

Foment de l’associacionisme, d’una millor formació i de les TICs al sector privat. Ús de les TICs per millorar els canals i mecanismes de promoció i distribució de la informació turística. Creació de nous portals amb continguts turístics clars, atractius i actualitzats sobre els tres municipis.

Ampliació de la xarxa d’oficines d’informació turística al baix Maresme, que distribueixin materials promocionals interessants i atractius sobre la zona.

Implantació de la nova Xarxa de Centres d’Interpretació i Acollida Turística, per part de la Generalitat, amb Cella Vinaria com a centre pilot.

- 233 -

AMENACES Alt grau d’incertesa del sector turístic. Forta dependència en la conjuntura política i econòmica mundial.

Retirada progressiva dels fons europeus.

Rivalitat creixent de destins emergents a escala mundial.

Extrapolació de la imatge del model turístic de sol i platja del nord del Maresme.

Creixement de l’oferta no reglada d’apartaments, una tipologia residencial que consumeix gran quantitat de territori, restant desocupada gairebé tot l’any i generant escasses rendes al destí i fortes despeses en infraestructura i serveis municipals.

Perill d’una dinàmica de competència en costos o “guerra de preus” en detriment de la qualitat, ocasionant la rebaixada dels marges de benefici empresarial i accelerant el deteriorament dels destins.

Pertot Catalunya hi ha gran quantitat de recursos turístics equiparables als dels tres municipis, que també estan duent a terme plans de dinamització turística.

Un calendari anual amb més de 15.000 actes i esdeveniments culturals, festius i gastronòmics a tot Catalunya. Àmplia oferta gastronòmica a tot Catalunya, amb destacades Denominacions d’Origen vinícoles, i productes tan populars com els calçots o el xató.

Grans centres d’atracció turística al voltant dels tres municipis: Barcelona, Mataró, el Maresme nord i la Costa Brava.

Nombroses platges a tot el litoral. Embelliment de la façana marítima a Barcelona i millora progressiva de les seves platges.

Proliferació de ports esportius a l’entorn, com els nous ports de Mataró i Badalona.

L’oferta turística del Maresme és molt variada, amb una àmplia oferta d’allotjament i restauració, divuit platges, cinc ports esportius, espais naturals protegits, termalisme, patrimoni cultural, monumental i industrial, museus, oferta lúdica i nombrosos esdeveniments.

Altres termes municipals del Maresme i el Vallés Oriental tenen sectors del seu territori al Parc de la Serralada Litoral i al Parc del Montnegre i el Corredor i compten amb una major experiència en l’aprofitament dels recursos naturals i l’organització d’activitats als parcs.

També existeixen altres espais naturals destacats i molt freqüentats a la rodalia, com el Parc de la Serralada de Marina o el de Collserola, amb característiques similars a les de la Serralada Litoral i absorbint gran part del públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona els caps de setmana.

Persistència d’un model poc integrat, amb escàs aprofitament de les accions mancomunades dels actors i recursos i amb plantejaments a curt termini, tant a l’àmbit públic com al privat.

- 234 -

Conclusions

Tal com s’avançava a la introducció, aquest document constitueix el primer pas d’un projecte de desenvolupament turístic pels municipis d’Alella, el Masnou i Teià o, en termes més tècnics, la fase analítica d’un projecte de desenvolupament turístic territorial que parteix de la voluntat dels tres ajuntaments, amb l’objectiu de presentar una imatge global i entenedora d’aquestes poblacions en tant que destinacions turístiques.

En aquest punt, el de les conclusions, s’han de recuperar les hipòtesis de partida a fi de constatar si es confirmen o es desmenteixen, a més d’avaluar altres aspectes de la realitat turística que no s’havien contemplat a l’inici del procés.

Primera hipòtesi: Els tres municipis disposen d’una sèrie de recursos i atractius que, aïllats, no presenten el mateix poder d’atracció que plegats en un projecte unitari. Consegüentment, la conjunció d’esforços per part de les entitats locals facilitarà la consecució del pla de desenvolupament turístic. És un fet contrastat: en un sistema dinàmic com, per exemple, un equip esportiu, el valor de la suma de diversos elements actuant per separat és inferior al valor de la suma dels mateixos elements si actuen conjuntament.

Alella, el Masnou i Teià presenten un inventari de recursos molt heterogeni, que va des de les platges i el port del Masnou fins al Parc de la Serralada Litoral, passant per la Denominació d’Origen d’Alella, un jaciment arqueològic d’origen romà de gran valor, un patrimoni arquitectònic que inclou esglésies parroquials, antics masos i edificis modernistes, una gastronomia de qualitat, una àmplia oferta de restauració i alguns esdeveniments multitudinaris o amb gran potencial com la Festa de la Verema, el Ple de Riure, el Festival d’Estiu i les Jornades del Raïm i del Vi de la DO Alella.

De primer, cal recordar que tots aquests recursos es troben dispersos als tres municipis. L’exemple més clar el constitueix la Denominació d’Origen Alella, que se centra a Alella, amb la seu del Consell Regulador i el Museu del vi a

- 235 -

Can Magarola, la Cooperativa Vinícola de Can Jonc i la Festa de la Verema.

Però la denominació abasta divuit municipis del Maresme i del Vallés Oriental, amb cellers a Tiana, Martorelles i Santa Maria de Martorelles. A més a més, les Jornades de la DO Alella enguany se celebren a Alella, el Masnou, Teià, Montgat, Vallromanes, Premià de Dalt i Premià de Mar i el jaciment de Cella Vinaria, punt d’origen dels vins alellencs, es troba a Teià. En conseqüència, tots aquests municipis ofereixen un producte turístic molt més complet, creïble i fàcil de comercialitzar treballant de manera conjunta que treballant separadament.

Fora de l’àmbit turístic, altres exemples clars que ja funcionen a ple rendiment són les noves línies d’autobús i la deixalleria mancomunada de Teià.

En segon lloc, cal tenir en compte que els turistes són cada cop més experimentats i exigents i que, com s’apuntava al capítol sobre la demanda, les persones no tenim motivacions úniques. El resultat és la preferència per productes turístics complexes, que incloguin diversos recursos i serveis.

La idea és que, per desenvolupar el turisme a Alella, el Masnou i Teià, els convé una estratègia mancomunada, dissenyant productes complets que combinin els recursos i atractius dels tres municipis i que siguin coherents amb l’entorn: els esdeveniments gastronòmics entorn del vi d’Alella i dels productes del mar, l’horta i el bosc del Maresme, la implantació a Cella Vinaria d’un centre de promoció turística pels tres municipis, rutes que vinculin el patrimoni arquitectònic i la història comuna, etc. són exemples d’accions conjuntes que poden fer la fer la tasca menys feixuga, revertint en el benefici de tots.

Finalment, convé recuperar el concepte de transversalitat proposat pel consistori de Teià, que implica cooperació, coordinació, col·laboració i responsabilitat compartida, o “integració entre els sectors”, en paraules del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005 – 2010. I és que, a dia d’avui, els nivells de cooperació entre les diverses administracions territorials i entre el sector públic i el privat es troben sota mínims a tot Catalunya. És convenient, doncs, començar a treballar en la línia de la transversalitat, partint de la realitat del territori, considerant les opinions de tots els sectors implicats, cercant la complicitat de la societat civil i assumint responsabilitats mancomunadament.

- 236 -

Segona hipòtesi: Actualment, a la zona, una sèrie de factors dificulten la consolidació de determinades activitats turístiques. La proximitat de Barcelona, la millora de les vies de comunicació, l’especulació urbanística i

l’existència

d’una

activitat

econòmica

pròpia

han

propiciat

la

transformació de nombroses segones residències en primeres i la proliferació de les àrees residencials.

Aquesta segona hipòtesi també es confirma, fet que suposa un entrebanc al desenvolupament turístic del destí, i és que a les tres poblacions predomina la funció residencial i el turisme té una presencia puntual o molt localitzada en punts concrets.

Abans dels anys seixanta, el Maresme funcionava de manera relativament autònoma a partir d’una base agrícola, industrial i turística, però, a partir d’aquesta dècada, la millora de la xarxa ferroviària i la construcció de l’autopista van impulsar una progressiva ocupació de sud a nord i un flux creixent de mobilitat laboral cap a Barcelona, incorporant-se ràpidament a la dinàmica metropolitana.

D’aquesta manera s’ha produït un doble fenomen de boom constructiu i de transformació de les segones residències en habitatges principals. Aquest procés es va iniciar al Maresme sud i ha estat molt intens, de manera que, als municipis més propers a Barcelona, la segona residència pràcticament ha desaparegut i el creixement de la població s’ha frenat.

La mateixa proximitat a Barcelona, que va motivar la construcció de vil·les d’estiueig de la burgesia catalana a finals del segle XIX, ha propiciat que aquestes segones residències, amb la millora del transport i l’escalada de preus de l’habitatge, esdevinguin domicilis permanents, abandonant els tres municipis el seu caràcter d’estiueig.

L’estil de vida dels residents és un reflex d’aquesta realitat: gran part dels habitants s’han de desplaçar per treballar fora de les poblacions, en activitats que tenen poca relació amb el turisme. La renda familiar és superior a la mitjana catalana, fet que implica el contentament de la població, que, en principi, no veu la necessitat de promoure el turisme o es mostra indiferent al respecte.

- 237 -

D’altra banda, el comerç i els serveis dels tres municipis estan orientats als residents, les activitats econòmiques locals se centren en els serveis, la indústria, la construcció i l’agricultura. Les activitats típicament turístiques, a banda de la restauració i d’alguns establiments d’allotjament, són pràcticament inexistents.

A més a més, gran part dels turistes que freqüenten els establiments d’allotjament locals estan motivats per la proximitat a Barcelona, a altres poblacions costaneres o, fins i tot, al circuit de Montmeló. Alguns dels allotjaments organitzen visites guiades a Barcelona i reserven entrades per edificis d’interès i espectacles i bitllets de transport de la ciutat comtal.

Resumint, és evident que el turisme no és una prioritat a poblacions on predomina la funció residencial, amb una renda familiar tan elevada i unes activitats econòmiques amb escassa vocació turística. Això no obstant, aquest panorama està començant a variar, si més no des de l’esfera institucional, arran de la creació de nous esdeveniments, l’aprofitament dels recursos gastronòmics, la creació d’itineraris de visita al patrimoni monumental, la posada en valor del jaciment del veral de Vallmora, la publicació de nous materials promocionals des d’alguns dels Ajuntaments o la necessitat d’endegar un projecte de diagnosi com aquest mateix.

En

darrer

terme,

les

perspectives

de

desenvolupament

turístic

de

l’administració municipal no coincideixen amb les característiques d’una població local que, ara per ara, sembla tenir una actitud passiva en relació al fet turístic. En la primera hipòtesi s’argumentava la necessitat de cercar la complicitat de la societat civil, un procés que s’ha de contemplar a llarg termini, perquè no és fàcil remoure les consciències, i més si la realitat sembla prou satisfactòria tal com és. Tanmateix, l’esforç val la pena perquè, sense el suport dels residents, el projecte estaria abocat al fracàs.

- 238 -

Tercera hipòtesi: Tanmateix, aquestes poblacions presenten una sèrie de recursos que, si es potencien adequadament, es poden aprofitar per generar activitats turístiques, fonamentalment de caràcter excursionista (visites d’un dia, sense pernoctació) i d’aquesta manera, diversificar l’economia local. Són significatives les activitats nàutiques, de sol i platja, la gastronomia, la vitivinicultura, el turisme de negocis i l’excursionisme.

Aquesta darrera hipòtesi es confirma en part. En efecte, mitjançant un procés de posada en valor dels recursos existents i de disseny de productes a partir dels atractius dels tres municipis és possible generar activitats turístiques interessants i de qualitat.

El contacte amb la mar i la muntanya, la pràctica d’esports, les tradicions locals, l’ambient rural, la vitivinicultura, la gastronomia a de qualitat i la cultura són valors en alça en una societat urbana globalitzada que, cada cop més, aposta pels aspectes distintius i autòctons de la cultura i per la qualitat. La proximitat de Barcelona i d’altres ciutats industrials de la corona metropolitana suposa una oportunitat per municipis que encara conserven la fesomia original dels nuclis antics, el caràcter rural i un paisatge mediterrani de suaus turons, pinedes, vinyes, antigues cases pairals, vil·les d’estiueig i la mar com a horitzó.

En aquest context, és molt important potenciar els trets distintius i productes locals, amb polítiques que premiïn la qualitat, que promoguin activament l’oferta local i afavoreixin la cooperació intermunicipal a fi de presentar una oferta turística de qualitat, basada en la identitat local i alhora integrada a l’entorn.

En aquest sentit, la promoció és un aspecte cabdal. Actualment, els mecanismes i canals de promoció presenten moltes mancances: nombrosos organismes públics es dediquen a la promoció de Catalunya a diferents nivells (nacional, provincial, comarcal, local) i els materials resulten reiteratius i confusos, els portals d’internet presenten informació insuficient, dispersa i sense actualitzar, les oficines d’informació turística només es troben als municipis més turístics del nord del Maresme, no hi ha finançament per les tasques de promoció local, el sector privat tampoc hi col·labora i no s’aprofita el comerç per promoure els productes locals. En resum, és evident que encara hi ha un llarg camí a fer en matèria de promoció des de tots els nivells de l’administració i el sector privat.

- 239 -

Un aspecte a corregir de la tercera hipòtesi és la tipologia “excursionista” a la que es fa referència, perquè, si bé és cert que predomina aquest tipus de turista, també ho és que hi ha un segment que pernocta al Masnou i Alella, amb la motivació principal de visitar Barcelona i altres municipis de l’entorn i assistir a esdeveniments puntuals. Però convé recordar que l’oferta d’allotjament és molt reduïda, comptant només amb un càmping, dos petits hotels i un alberg. És molt possible que aquesta limitació en les places d’allotjament sigui, en part, culpable del predomini del turista excursionista. Una qüestió que mereix ser considerada és si valdria la pena augmentar el nombre de places d’allotjament amb l’objectiu d’atreure un públic vacacional o de negocis que té la visita a Barcelona i a l’entorn com a prioritat però que opta per allotjar-se en un indret més tranquil.

Una darrera puntualització en referència a la tercera hipòtesi és que, a les activitats turístiques que s’esmenten (nàutiques, de sol i platja, la gastronomia, la vitivinicultura, el turisme de negocis i l’excursionisme) cal afegir-hi la cultura.

Tot i que el patrimoni històric i monumental és encara un gran desconegut a l’exterior, sí que presenta atractius de gran valor, com el jaciment del veral de Vallmora, i un conjunt format per les tres esglésies parroquials, les cases senyorials i els masos antics. L’homogeneïtat dels elements que formen aquest conjunt facilita un possible aprofitament en forma de rutes arquitectòniques d’abast intermunicipal.

Recapitulant, el desenvolupament turístic d’Alella, el Masnou i Teià requereix el disseny d’un model turístic propi que fomenti els punts forts i els trets identitaris que diferencien la zona d’altes destinacions. Per tenir garanties d’èxit, el procés s’haurà de dur a terme de forma mancomunada i progressiva, per tal de superar els entrebancs urbanístics i conscienciar la societat civil. Es tracta, en definitiva, d’endegar un procés de desenvolupament turístic conforme als tres eixos del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya, identitat, qualitat i sostenibilitat, a fi de dinamitzar el teixit socioeconòmic i contribuir al benestar de la població local.

- 240 -

Bibliografia ALARCON, JOSÉ I FUENTES, DIEGO

Barcelona en Rodalies, Rutes turístiques amb tren per la rodalia de Barcelona, Barcelona, ed. Amásefe, 2000, per Rodalies Renfe i Diputació de Barcelona

BIGNÉ, J. ENRIQUE, FONT, XAVIER I ANDREU, LUISA

Marketing de destinos turísticos: Análisis y estrategias de desarrollo, Madrid, ed. ESIC, 2000

BONET, LLUIS

Les masies del Maresme, Barcelona, ed. Montblanc, 1983

ECO, UMBERTO

Come si fa una tesi di laurea, s.l., Tascabili Bompiani, 1977 (tr. castellana de Lucía Baranda i Alberto Clavería; Cómo se hace una tesis, Barcelona, ed. Gedisa, 2001)

GALERA, LLUIS I ARTÉS, SALVADOR

Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d’Alella, Alella, 1959

GIRALT, CARME I PERA, JOAQUIM

El Masnou ahir i avui (Col·lecció <<Pobles de Catalunya>>),El Masnou, 1985, ed. CAIXA DE CATALUNYA i Ajuntament del Masnou

GRAU, MONTSERRAT, ANDINO, HÉCTOR I MOLINÉ, SILVIA

Guia del parc de la Serralada Litoral, EIN La Conreria – Sant Mateu - Céllecs, Barcelona, Guies Pòrtic, 2004

HERRADOR, J. RAMON LURI, GREGORI, MARZAL, JAUME MONTANER, JORDI

Teià més de 1000 anys, Argentona, La Comarcal Edicions, 2003 Breu història del Masnou, El Masnou, Ajuntament del Masnou i “La Caixa”, 1991 Psicosociología del Turismo, Madrid, Editorial Síntesis, 1996

POCH, GERARD I DURAN, SANTI

El Masnou abans del 2000, un segle en fotografies, El Masnou, ed.

Pledebò, 1999

VOGELER, CARLOS I HERNÁNDEZ, ENRIQUE

Estructura y organización del mercado turístico, Madrid, ed.

Centro de estudios Ramón Areces, 1995

- 241 -

Plans, projectes, estudis i memòries -

Balance del turismo en España en 2005, Instituto de Estudios Turísticos

-

Cataluña Familitur 1999- 2004, Instituto de Estudios Turísticos

-

Catalunya Turística en Xifres 2005, Estudis de Turisme de Catalunya, Generalitat de Catalunya

-

Cella Vinaria Pla Director 2003–2007: Programa de Difusió i Comunicació, Dossier de premsa, Programa de Gestió i Dossier d’anàlisi econòmica

-

Datos esenciales del turismo, edición 2005, OMT

-

Documentació i conclusions del Congrés de Turisme de Catalunya, Girona 2004

-

El Masnou, treball realitzat pels alumnes de l’Escola Taller del Mar Proa Marta Armengol Puñet i Laia Vilar Abril

-

Estudi de diagnosi i desenvolupament estratègics del Maresme, Gabinet d’Estudis Econòmics pel Consell Comarcal del Maresme

-

Estudi urbanístic i mediambiental del Baix Maresme, Joaquim García i Silvia Salvático, 2003

-

Estudio de prospectiva del sector turismo, Fundación OPTI, juliol 2005

-

Hábitos turísticos de los residentes en España, Instituto de Estudios Turísticos

-

Inventari de recursos del patrimoni històric i arqueològic del Maresme, Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, 2003

-

Inventari del patrimoni arquitectònic del Masnou, Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1985

-

L’Auditoria ambiental del Baix Maresme, INNOVA per la Diputació de Barcelona

-

Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya

-

Memòria 2000-2003 del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme

-

Memòries anuals del Museu Municipal de Nàutica del Masnou, de l’Escola de maquetisme i la Casa de Cultura 1998-2003

-

Patrimoni Industrial, Fàbriques del Masnou, tesi doctoral en Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni de Carme Florensa i Hernández

-

Pla d’accions del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Mataró 2004

-

Pla d’actuació per a la promoció de la ciutat, Institut Municipal de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró

-

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, Ajuntament d’Alella

-

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, Ajuntament de Teià

-

Pla de Dinamització Comercial, Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou, 2004

-

Pla de futur econòmic i social del Masnou, Regidoria de Desenvolupament econòmic i social de l’Ajuntament del Masnou, 2001

-

Pla de Mobilitat Urbana del Masnou, Ajuntament del Masnou

-

Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005 – 2010, Generalitat de Catalunya

- 242 -

PĂ gines web -

http://portmasnou.com/www/

-

http://www.aca.gencat.net

-

http://www.alella.org

-

http://www.campingsonline.com/masnou/bronce.asp

-

http://www.canlleonart.com/

-

http://www.ccmaresme.es/

-

http://www.comafosca.net/

-

http://www.comercmasnou.com

-

http://www.compartir.org

-

http://www.costadelmaresme.es/

-

http://www.costamaresme.com/

-

http://www.diba.es/

-

http://www.doalella.com/

-

http://www.elmasnou.info

-

http://www.elmasnou.net/portada.php

-

http://www.emaresme.com

-

http://www.eum.es/crtmaresme/

-

http://www.exceltur.org

-

http://www.fascurt.com

-

http://www.ferreriguardia.org

-

http://www.festes.org

-

http://www.festivalalella.org/

-

http://www.gencat.net/turistex_nou/

-

http://www.hoteltorinoelmasnou.com

-

http://www.icc.es/

-

http://www.idescat.net/

-

http://www.iet.tourspain.es

-

http://www.laflordelapalma.com

-

http://www.meteocat.com

-

http://www.nauticmasnou.com

-

http://www.plederiure.com

-

http://www.publintur.es/guiacata/cmaresm/RutMares/Ruta1.htm

-

http://www.revista.alella.com

-

http://www.teia.net

-

http://www.teiapitchandputt.com

-

http://www.tujuca.com/albergs/alberg_7.htm

-

http://www.turismetotal.org

-

http://www.world-tourism.org/espanol/index.htm

- 243 -

Opuscles, plànols, guies i materials promocionals -

À la découverte de l’Art moderniste en Catalogne, Catalunya Turisme

-

Activitats didàctiques curs 2003 – 2004, Museu Municipal de Nàutica del Masnou

-

Agenda Cultural de Teià, de maig, juny, juliol i agost 2004

-

Alberg Josep M. Batista i Roca, Generalitat de Catalunya i Ajuntament del Masnou

-

Anuari Comercial 2004 – 2005 El Masnou, Ajuntament del Masnou

-

Barcelonès i el seu entorn, Mapes Comarcals de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, Ediciones Primera Plana S.A.

-

Calendari d’activitats Maresme, juny – setembre 2003, Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme i Diputació de Barcelona

-

Càmping Masnou

-

Casa de Cultura, Ajuntament del Masnou i Diputació de Barcelona

-

Cites gastronòmiques al Maresme 2004, Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Diputació de Barcelona i Catalunya Turisme

-

Club Nàutic el Masnou i Escola de Vela

-

Costa del Maresme, Catalunya Turisme

-

Costa del Maresme, Diputació de Barcelona i Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme

-

DVD Viure el Masnou, Ajuntament del Masnou

-

El Masnou activitats, abril, maig i setembre 2004

-

El Masnou, Costa del Maresme, Ajuntament del Masnou i Generalitat de Catalunya

-

Els plats del Maresme, les receptes de la comarca poble a poble, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya

-

Festes i fires al Maresme 2004, Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Diputació de Barcelona i Catalunya Turisme

-

Festes i fires del Maresme, gener - abril 2005, Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Diputació de Barcelona i Catalunya Turisme

-

Gaudeix El Masnou, Ajuntament del Masnou i Diputació de Barcelona

-

Guia d’activitats turístiques a prop de Barcelona, 2004, 2005 i 2006, Diputació de Barcelona

-

Guia d’allotjaments, Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme

-

Guia d’equipaments d’educació ambiental i ús públic de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Diputació de Barcelona,

-

Guia de comerços de Teià 2003, Ajuntament de Teià

-

Guia gastronòmica del Maresme 2003, El Punt

-

Hotel Torino

-

Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya 2004, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

- 244 -

-

L’Actiu, guia de l’activitat econòmica i comercial del Masnou 2006, Ajuntament del Masnou

-

La cuina del pèsol del Maresme, 2003, Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme

-

La Mar de museus, Guia de museus marítims de la costa catalana, editada pel Museu Marítim de les Reials Drassanes de Barcelona

-

Mapa de carreteres del Maresme, Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme i Diputació de Barcelona

-

Mapa excursionista i turístic del Parc de la Serralada Litoral, Editorial Alpina

-

Maresme, Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya

-

Maresme, les teves millors vacances, Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme i Diputació de Barcelona

-

Mina Museu, Ajuntament del Masnou

-

Modernisme al Maresme, el Llegat de Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, Diputació de Barcelona

-

Mostra de curtmetratges del Masnou Fastcurt 2004, Ajuntament del Masnou i Diputació de Barcelona

-

Museu Municipal de Nàutica del Masnou, Ajuntament del Masnou

-

Museus i arxius del Maresme, Costa del Maresme, Diputació de Barcelona i Catalunya Turisme

-

Passejades pel Masnou, itineraris pel patrimoni de la vila, Patronat Municipal de la Vila, Ajuntament del Masnou

-

Plànol de Teià, Ajuntament de Teià

-

Plànol del Masnou, Ajuntament del Masnou 2006

-

Programa de la Festa Major de Sant Martí de Teià 2003, Ajuntament d Teià

-

Programes de la Festa Major de Sant Pere 1990 a 2004, Ajuntament del Masnou

-

Teià, Camins de goig, Ajuntament de Teià i Diputació de Barcelona

-

VIII Festival Internacional de Teatre Còmic Ple de Riure 2004, Ajuntament del Masnou, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya

Revistes -

Alella, especial verema, núm. 3, setembre 2005 El Masnou viu, revista d’informació municipal i ciutadana, núm. 1 a 10 El Full, Butlletí d’informació Municipal d’Alella, núm. 195 a 215 Butlletí municipal de Teià, núm. 87 a 90 Club Nàutic el Masnou, núm. 98, primavera 2004 La Clau, setmanari gratuït del Baix Maresme, maig – juny 2004

- 245 -

- 246 -