Yearbook of Philosophy, J. Virosta by Ana Maria

Filosofia, ètica i religió. Jordi Virosta Martínez Convocatòria 2020 Especialitat de Filosofia

Continguts

1. Introducció. 1.1. Normativa vigent 1.2. Contextualització

4 4 4

2. Objectius generals.

3. Graella programació anual. Filosofia 4t d'ESO.

4. Contribucions a l'assoliment de les competències dels àmbits transversals.

5. Metodologia i tipologia d'activitats.

6. Tractament globalitzat.

7. Agrupament de l'alumnat.

8. Ús pertinent de les noves tecnologies.

9. Estratègies per a l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.

10. Perspectiva de gènere.

11. Instruments d'avaluació i procediments de qualificació i recuperació. 11.1. La dissertació filosòfica com a eina d'avaluació. 11.2. Instruments d'avaluació i procediments de qualificació i avaluació.

12. Distribució temporal.

13. Unitats didàctiques.

14. Conclusió.

15. Bibliografia i webgrafia.

23 23

Introducció

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

1. Introducció. La present programació didàctica defineix un pla de treball per als grups d’alumnes que cursaran la matèria optativa de Filosofia del quart curs d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) a l’Institut Sant Quirze, durant el curs 2019-2020.

1.1. Normativa vigent. Aquesta programació està basada i té en compte la normativa vigent: — LEC, Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. — Decret 187/2015 sobre el currículum de secundària. — Ordre ENS/108/2018 per a l’avaluació de secundària. — Decret 150/2017 sobre l’escola inclusiva.

1.2. Contextualització. El centre Institut Sant Quirze, en el marc de la seva autonomia, organitza i desenvolupa el currículum establert en el Decret 187/2015, de 25 d’agost. És en aquest marc on es concreten quines competències dels àmbits es prioritzen a cada curs d’acord amb el PEC, que seran un referent de l’avaluació i el pas de curs. Des de cada matèria i, des dels espais curriculars interdisciplinaris com el Treball de Síntesi, el Projecte de Recerca o el Servei Comunitari, la present programació dona resposta als objectius generals establerts al PEC, que inclouen també l’acció tutorial i l’orientació educativa. L’institut Sant Quirze està localitzat a la població de Sant Quirze del Vallès, pertanyent a la comarca del Vallès occidental, amb un total de 19.939 habitants. La major part de l’alumnat (98%) prové de Sant Quirze mateix. Un petit nombre d’alumnes provés de Sabadell o de Rubí (2%), els qual es concentren sobretot a batxillerat. Pel que fa a l’espai, el centre és de 6 línies (excepte el batxillerat, de 5 a primer i 4 línies a segon) i compta amb 874 alumnes. Els alumnes es troben distribuïts en 31 aules (respecte als grups oficials, se’n creen dos més). La biblioteca, l’aula de ViP, el laboratori, i la Sala d’usos múltiples (SUM), són aules específiques de les que disposa el centre i que són espais compartits entre tot l’alumnat. L’alumnat és divers: En general, tot i que la població de Sant Quirze del Vallès, té una mitjana de renda alta, hi ha un petit nombre d’alumnes amb necessitats educatives derivades de necessitats socioeconòmiques (1,5%), els quals gràcies a l’ajuntament reben un suport econòmic (beca per a material escolar, així com ordinador) i un seguiment (programa PISE). També hi ha un petit nombre d’alumnat nouvingut (1%).

Introducció

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

Per altra banda on hi ha una gran diversitat, és pel que fa a capacitats, actituds, motivacions, ritmes, estils, hàbits,... per això el centre es compromet a diversificar, mitjançant grups flexibles o desdoblaments de matèries instrumentals, pluralitat de tècniques de treball, diversificació del material de suport d’activitats d’aprenentatge per a l’adquisició d’un mateix contingut, i la diversificació de continguts per a un mateix objectiu, diferents ajuts a l’alumnat i diferents mètodes perquè pugui aprofundir en l’aprenentatge, etc. El centre té el la llengua catalana català com a llengua vehicular tal i com indica el projecte lingüístic del centre. També opta pel català com a llengua d’ús administratiu, per la qual cosa adequa tots els seus mitjans i recursos perquè el català sigui la llengua de comunicació en tots els àmbits de la vida escolar. Simultàniament, vetlla perquè tot l’alumnat assoleixi el domini de la llengua castellana, així com un nivell satisfactori de les altres llengües que s’ofereixen en el currículum (anglès i francès). El centre destaca pel nivell de llengua estrangera que assoleix l’alumnat, sobretot respecte a la llengua francesa. La creació del batxibac ara fa tres anys, ha augmentat el nivell de llengua francesa de l’alumnat interessat en aquesta. L’àmbit digital és una realitat a les aules i els objectius es recullen al projecte TAC. A llarg de l’etapa de secundària es pretén que els alumnes es familiaritzin i treballin amb diferents eines d’aquest camp perquè puguin esdevenir autònoms i creatius en les seves tasques (PowerPoint, Prezzi, Powtoon, pàgines web, blocs,... i molts altres recursos). L’educació es planteja com una tasca col·lectiva i d’equip, adreçada al desenvolupament integral de l’alumnat. El respecte, la participació, la solidaritat, l’autonomia de l’alumne/a, el coneixement de les pròpies possibilitats, l’interès per la superació, l’autoestima, l’esperit crític i reflexiu, la creativitat, la planificació i constància en el treball, en la presentació, el treball cooperatiu, la puntualitat, etc., són actituds que es treballen per aquest fi a través dels diferents àmbits i dels PAT.

Introducció

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

La programació de la matèria de filosofia a 4rt d’ESO. Matèria optativa. Aquesta programació està destinada a l’alumnat de 4t d’ESO. La matèria de filosofia és una optativa que tal com recull la LOMCE és d’obligada oferta en centres a partir de 3 línies. La programació és una eina del professorat que es considera flexible i oberta a possibles revisions i millores fruit de la reflexió pedagògica. Manté una coherència interna i planteja quines són les gran línies del seu desplegament curricular. Els processos de programació s’acullen al marc normatiu vigent, a les finalitats educatives expressades al PEC, a les característiques del context del centre, als recursos disponibles tant materials (instal·lacions...) com humans (possibilitats de conversa en altres idiomes...). Així, cal considerar que aquesta programació didàctica està sempre subjecta a possibles modificacions, segons com es desenvolupi el curs acadèmic. La situació que ens ha fet viure l’emergència pel Covid19 ens posa en una situació en la que, més que mai, se’ns fa evident la necessitat d’adaptar-nos i modificar plantejament inicials d’acord a la realitat que vivim la comunitat educativa. Caracterització del grup diana. En el centre hi ha dos grups d’optativa per any. Al ser una matèria optativa els grups són diferents dels grups classe, la qual cosa comportar un cert desequilibri pel que fa a l’heterogeneïtat dels grups. En aquest sentit, ens podem trobar amb una forta diversitat. Pel que fa al grup al qual va destinada la programació enguany, és de tarannà positiu i participatiu. Tot i que algunes persones no es coneixen per anar a grups-classe diferent, són respectuoses i s’escolten, aconseguint un grau de cohesió que facilita un clima de treball i bon ambient a l’aula. La major part té motivació per la matèria ja que no l’han cursat prèviament. Per tal d’adaptar les propostes i acompanyar a les persones amb necessitats diverses, cal tenir en compte a tres alumnes amb PI: per TDAH, una alumna amb PI per dislèxia, i un alumne amb PI per TEA (en aquest cas lleu). Per altra banda, el fet de ser una matèria optativa també fa que el tarannà del grup sigui diferent al del grup classe. Això fa que en un principi no tot l’alumnat es conegui. Tot i així, la major part del grup té una bona cohesió.

Objectius generals

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

2. Objectius generals. D’acord amb l’article 3 del decret 187/2015 els objectius generals de l’etapa són:

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir al desenvolupament de les habilitats i les competències que permetin als alumnes: A. Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica. B. Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat. C. Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones. D. Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament. E. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats. F. Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural. G. Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país. H. Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura. I. Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres. J. Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats. K. Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’es-

Objectius generals

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

tructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions. L. Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació. M. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora. N. Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. O. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual. P. Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

La matèria de filosofia contribueix a l’assoliment de les 8 competències bàsiques generals de l’educació obligatòria que apareixen en el següent requadre:

Competències transversals: Les competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural Les competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre Les competències personals: 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

Objectius generals

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

Relació que hi ha entre la filosofia i les altres àrees de coneixement. La matèria de filosofia de 4t d’ESO està plantejada per assolir unes competències, descrites en el currículum com a capacitats, que indubtablement contribueixen a l’assoliment de les competències bàsiques però que a l’hora són indispensables per un desenvolupament integral de l’alumnat. Aquestes competències són fonamentals per a donar sentit a la resta de competències adquirides en d’altres matèries. A més a més, amb aquesta matèria, l’alumnat té l’oportunitat de tenir un primer contacte amb la filosofia. Contacte que pot ser motivador i faciliti posteriors aprenentatges en d’altres àrees.

Graella de programació anual. Filosofia 4t d'ESO

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

3. Graella de programació anual. Filosofia 4t d’ESO. DEPARTAMENT Ètica, filosofia i religió. MATÈRIA Filosofia (matèria optativa)

FONAMENTACIÓ DE LA FILOSOFIA COMPETÈNCIES DE LA MATÈRIA

CONTINGUTS I CONTINGUTS CLAU

GRADACIÓ

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Competència argumentadora.

• La filosofia i el filosofar. La pregunta filosòfica (cc12).

Nivell 1

Fer ús de l’argumentació i la reflexió en l’anàlisi de situacions tant reals, quotidianes o llunyanes, com hipotètiques o fictícies.

NIVELL 4º ESO TRIMESTRE 1r, 2n i 3r. CURS 2019-2020

Competència 3 (cultura i valors ètics). Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

Competència dialògica.

Competència 4 Identificar els aspectes ètics de cada situació o donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

Competència 6 Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.

• Veritat, opinió i saber. Tipologies de creences (cc15). • Filosofia, ciència i pseudociència. • Les estructures de l’argumentació (cc14). Anàlisi crítica de la validesa dels arguments.

Discernir entre una pregunta filosòfica i una no-filosòfica. Generar preguntes filosòfiques. Nivell 2 Donar raons per argumentar respostes a preguntes filosòfiques. Nivell 3

• Com es pot escriure filosofia. La dissertació.

Detectar fal∙làcies en els arguments i dissertacions.

• L’ètica i la moral. Relativisme moral i absolutisme moral.

Nivell 1

• Els dilemes ètics i les seves resolucions. Imaginació i creativitat (cc17).

Comprendre la importància dels valors per a la convivència.

Comprendre i analitzar contextos de convivència a partir de coneixement de la personalitat humana.

Nivell 2

• L’acció humana. La llibertat i el determinisme. Val la pena actuar bé?

Entendre quins valors hi ha darrera la presa de determinades decisions.

• La moralitat. Relativisme moral i absolutisme moral.

Nivell 3

• L’acció humana: emotivitat, sentiments i pensaments.

Elaborar textos (dissertacions, diàlegs, etc.) amb argumentacions sòlides pel que fa als exemples filosòfics que introdueix la matèria i, per extensió a qualsevol tesi que es vulgui sustentar.

Tenir estratègies per a resoldre situacions dilemàtiques essent conscients dels valors que hi ha al darrere.

La capacitat d’avançar les objeccions als arguments propis, de cercar el moment oportú per intervenir, de concedir, de modificar o canviar el propi punt de vista o tesi en cas que la força dels arguments propis es debiliti, així com el respecte als torns de paraula i a la persona oponent.

Graella de programació anual. Filosofia 4t d'ESO

DEPARTAMENT Ètica, filosofia i religió. MATÈRIA Filosofia (matèria optativa)

NIVELL 4º ESO TRIMESTRE 1r, 2n i 3r.

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

DIMENSIÓ PERSONAL COMPETÈNCIES DE LA MATÈRIA

CONTINGUTS I CONTINGUTS CLAU

GRADACIÓ

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Competència 5 (cultura i valors ètics). Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures opcions i creences.

• El mètode socràtic per pensar. Valors universals i valors compartits (cc24). L’autoconeixement. L’existència d’una justícia universal.

Nivell 1

Explicar els problemes filosòfics que es plantegen en la matèria tot utilitzant paraules pròpies.

• El diàleg com a mètode per canviar el propi punt de vista o tesi.

Nivell 2

CURS 2019-2020 Competència 6 (cultura i valors ètics). Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.

• (cc28) Els valors del diàleg. • (cc27) Les condicions per al diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat... • Què és l’ésser humà; la identitat. Els conformadors socials de la identitat personal. • La diferència i la discrepància.

Comprendre i la importància i aplicar el diàleg per explicar els problemes filosòfics que es plantegen. Comparar posicions, comprendre posicions antagòniques i defensar la pròpia posició. Nivell 3 Refutar amb argumentacions pròpies les posicions contràries . Saber canviar el propis punt de vista a través del diàleg.

Mostrar la comprensió dels continguts de la matèria tot establint comparacions de posicions contraposades, anàlisis crítiques de les diferents posiciones i defensant, si fos diferent, la pròpia posició de manera argumentada.

Mostrar capacitat d’avançar les objeccions als arguments propis, de cercar el moment oportú per intervenir, de concedir, de modificar o canviar el propi punt de vista o tesi en cas que la força dels arguments propis es debiliti, així com el respecte als torns de paraula i a la persona oponent.

Graella de programació anual. Filosofia 4t d'ESO

DEPARTAMENT Ètica, filosofia i religió. MATÈRIA Filosofia (matèria optativa)

CURS 2019-2020

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

DIMENSIÓ SOCIAL I PRÀCITCA COMPETÈNCIES DE LA MATÈRIA

CONTINGUTS I CONTINGUTS CLAU

GRADACIÓ

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Competència d’anàlisi crítica.

• L’exercici de la política i les seves repercussions (cc38). L’origen i la necessitat de l’estat.

Nivell 1

Competència 9 Analitzar críticament l’entorn (natura, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col∙lectiva.

• L’organització social. La democràcia i els totalitarismes (cc41).

Mostrar el domini de la comunicació lingüística i digital a l’hora de seleccionar, analitzar i interpretar informació, idees i actituds.

NIVELL 4º ESO TRIMESTRE 1r, 2n i 3r.

Programació

• Filosofia, ciència i pseudociència. • La percepció de la realitat. • Tractament de la informació. La veritat. • La llibertat, la voluntat, el determinisme i la responsabilitat.

Competència en problematitzar.

• Desemmascarar implícits, descobrir allò suposat en una argumentació. Tenir la capacitat de qüestionar la pregunta i d’interrogar-se sobre el seu sentit. • Saber detectar problemes filosòfics en una situació, en una obra artística, etc. • Caracterització de l’ésser humà. Ment i cos. • Determinants biològics i determinants culturals.

Detecció d’idees i dels seus lligams, independentment de l’ordre i la forma en que estan exposats. Nivell 2 Ser capaç de comunicar, analitzar i seleccionar i interpretar lingüísticament i digitalment idees i actituds. Nivell 3 Usar continguts de la matèria per a l’anàlisi de societat.

Nivell 1 Sap detectar problemes filosòfics en una situació, en una obra artística, etc. Nivell 2 Transforma les creences en conclusions i veu els supòsits sobre els quals s’assenten. Nivell 3 Desemmascara implícits, descobreix allò suposat en una argumentació.

Utilitzar els continguts de la filosofia per a l’anàlisi de la societat actual.

Detecció d’idees i dels seus lligams, independentment de l’ordre i la forma en que estan exposats.

Saber detectar problemes filosòfics en una situació, en una obra artística, etc.

Transformar les creences en conclusions i veure els supòsits sobre els quals s’assenten.

Desemmascarar implícits, descobrir allò suposat en una argumentació.

Contribucions a l'assoliment de les competències dels àmbits transversals

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

4. Contribucions a l’assoliment de les competències dels àmbits transversals. Competències transversals. Àmbit personal i social. Cal destacar que les capacitat que destaca el currículum de 4t respecte a la matèria de filosofia estan molt relacionades amb l’àmbit personal i social. Autoconeixement, i participació, mitjançant un recull de les experiències en un diari d’aula. Aprendre a aprendre. Posar en pràctica reflexions entorn a l’educació per posar valor al que aprenem i com ho aprenem. Àmbit digital. Es treballen les competències digitals 1, 2, 3, 4, 8 i 11 que estan especificades a cada un dels trimestres on s’apliquen. La finalitat és la familiarització amb eines TIC perquè puguin ser autònoms i fer-ne un ús responsable davant d’aquest àmbit. Connexions amb d’altres àmbits i matèries. Àmbit cientificotecnològic. La matèria de filosofia a 4t té una relació estreta amb aquest àmbit, doncs en les diferents unitats didàctiques es relaciona la filosofia amb aquest àmbit. Així per exemple per a intentar aproximar-nos a una noció de filosofia, aquesta s’ha de diferenciar entre d’altres, de la ciència. També al llarg de les diferents unitats les preguntes filosòfiques, quan es responen entren en contacte amb l’àmbit científic. Pel que fa a la part tecnològica la matèria dona l’oportunitat de plantejar-se qüestions i reflexions sobre la tecnologia i el seu ús. Àmbit lingüístic. La matèria de filosofia està en contacte permanent amb la llengua catalana doncs aquesta és la llengua vehicular a l’aula. També realça la importància del llenguatge per poder pensar de forma clara i estructurada. L’eina per a la reflexió i la comunicació és el llenguatge. Cultura i valors ètics. Evidentment, la matèria manté una relació estreta amb la ètica. En la graella s’ha indicat també la competència a l’assoliment del a qual hi contribueix la matèria de filosofia. S’ha considerat oportú fer aquesta relació degut a la proximitat que en alguna unitat didàctica o en diferents moments del curs es produeixen entre aquestes matèries. Ciències socials i història. Pel que fa a programació hi ha referències a aspectes polítics que tenen relació amb continguts estudiats a història. S’introdueix algun concepte com la banalització del mal o el mal diabòlic, conformisme social, etc. Que poden ajudar a aprofundir en el que s’estudia al tercer trimestre a història (els règims totalitaris s.xx).

Metodologia i tipologia d'activitats

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

5. Metodologia i tipologia d’activitats. La metodologia emprada en aquesta programació pretén ser productiva (no reproductiva), perquè la finalitat dels aprenentatges plantejats estan pensats per a que els alumnes siguin capaços de transferir un determinat contingut adquirit de la matèria o context a la resolució d’un problema que se li planteja en qualsevol altra situació, ja sigui acadèmica o de la vida quotidiana. Es pretén també afavorir l’autonomia en l’aprenentatge, que té com a gènesi la motivació i l’estimulació de la seva curiositat i com a resultat la potenciació de la creativitat de l’alumnat. Per aquest mateix motiu se segueix, paral·lelament, el procés cognitiu de la Taxonomia de Bloom, que contempla l’aprenentatge com a una tasca activa mitjançant la qual els alumnes poden prendre consciència del seu procés d’aprenentatge i on el professor té en compte les habilitats cognitives a l’hora de dissenyar activitats competencials. Recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear són els verbs que posen de manifest el procés d’aprenentatge de les habilitats de pensament o cognitives plantejades per Bloom. Tenir en compte les intel·ligències múltiples de l’aula és una tasca que també es porta a terme en tant que és un complement molt bo per poder detectar quines són les habilitats cognitives i els talents dominants del grup i individuals. D’altra banda, recordar que l’alumnat ha de sentir-se autor, no un espectador passiu o un mer executor. És per aquest motiu que les diferents propostes dins la programació es basen en preguntes que siguin significatives per a l’alumnat. Algunes activitats que contribueixen a la cohesió grupal, són presents al llarg del curs perquè contribueixen a generar un sentiment de pertinença i complicitat entre el grup que afavoreix el procés d’aprenentatge. Les activitats inicials, de desenvolupament i de síntesi o tasques finals són presents també en aquesta programació. Totes elles ajuden a que l’alumne s’autoreguli, desplegui els seus coneixements i potencialitats i apliqui tot el que ha après en el camp del pensament i la llengua ja sigui en la vida acadèmica o social necessaris. La diversificació d’activitats i metodologies d’ensenyament-aprenentatge és un aspecte a tenir en compte, perquè ajuda que l’alumne pugui aprendre gaudint i aconseguir, així, que l’aprenentatge sigui significatiu. D’especial importància són les tècniques grupals que es proposen, que alhora que faciliten la cohesió de grup també permeten aterrar, a partir d’una base concreta i propera, conceptes que a vegades poden ser molt abstractes. També s’inclouen activitats que permetin fomentar el gust per la lectura i l’hàbit lector. Per exemple, al final del primer trimestre, el dia de Sant Jordi i durant el tercer trimestre es porta una maleta de llibres a l’aula per tal que coneguin bibliografia relacionada amb els continguts que s’han estat treballant. No s’obliga a llegir cap llibre però se’n recomanen tenint en compte l’alumne/a. Entre un 15 i un 20% de l’alumnat sol llegir un dels llibres proposats. Des de la matèria i aprofitant la proximitat del centre amb la universitat autònoma, participa en la lliga de debat que organitza anualment la UAB.

Tractament globalitzat

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

6. Tractament globalitzat. Cada unitat didàctica conté una pregunta general, que a la vegada engloba d’altres preguntes. La resposta a aquestes implica fer connexions amb d’altres matèries. Tal i com diu el currículum, “les competències específiques de la matèria requereixen el desenvolupament d’un seguit de capacitats relacionades amb l’exercici del pensament, la comprensió, la reflexió i l’argumentació”. Per tant, és inevitable que la filosofia connecti amb matèries de caràcter científic, de caràcter lingüístic i de caràcter social, ja que permet desenvolupar unes capacitat en l’alumnat que són inherents a l’activitat humana. Per altra banda, les respostes a les preguntes filosòfiques impliquen establir un distanciament vers allò que interroguen. Degut a que s’interroga sobre diferents activitats de l’ésser humà, la matèria doncs, entra en contacte amb diferents àmbits. Tot i que en la graella següent es relaciona el contacte que té la matèria amb d’altres àmbits, aquest s’especifica en les graelles de cada unitat didàctica. Per últim, cal afegir que l’aprenentatge de la filosofia s’interrelaciona amb les competències de la matèria de cultura i valors ètics. Es per aquest motiu que en la graella de programació apareix, quan s’escau, a part de la competència de la matèria de filosofia, també la competència de la matèria de cultura i valors ètics, ja que des de la matèria de filosofia es contribueix de forma clara a l’assoliment d’alguna de les competències de cultura i valors.

UD1

Quines raons tens per creure el que creus?

• Connexions amb matèries de l’àmbit científic. • Llengua catalana. • ètica i valors.

UD2

Qui ets tu?

• Connexions amb biologia, psicologia, i sociologia. • Llengua catalana.

UD3

És real allò que percebem?

• Connexions amb biologia, connexions amb sociologia. • Llengua catalana.

UD4

Existeixen persones completament dolentes?

• Connexió amb història. • Llengua catalana. • Ètica i valors.

UD5

Per què no fem tot allò que hem decidit fer?

• Llengua catalana. • Ètica i valors. • Àmbit cientificotecnològic.

UD6

Podem pensar sense paraules?

• Llengua catalana. • Ètica i valors.

Agrupament de l'alumnat

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

7. Agrupament de l’alumnat. Els alumnes s’agrupen segons les necessitats de les activitats. És clar que la matèria, consta d’un grup classe de 20 alumnes. Per tant, al ser una nombre relativament baix, l’alumnat quan treballa en gran grup, es situa en forma de “U”. El treball en “U” facilita el diàleg entre l’alumnat i disminueix la dispersió. També es fomenta el treball cooperatiu i en parelles (per a exposicions de temes). En parelles s’aprofita també per fer co-avaluacions de tipus qualitatiu (per exemple les piles). A vegades el treball també és individual. En els treballs cooperatius l’alumnat treballa en grups que es procura que siguin heterogenis tenint en compte gènere, motivació, participació.... Quan es fa el treball cooperatiu es deixa a l’alumne escollir el grup. Al final del treball fan una reflexió de com ha anat la dinàmica amb el grup i quins aspectes es poden millorar. Durant el procés el professor té la funció d’ ajudar al grup a organitzar-se i fer el seguiment del procés, orientant, animant, suggerint i alhora vetllant que els alumnes facin la feina i hi hagi comunicació fluïda i correcta. Ajuda els grups en els seus projectes i hi detecta possibles problemes que vagin sorgint tant pel que fa als sabers i informacions que els alumnes van obtenint així com a la correcta aplicació dels seus coneixements per elaborar els documents finals. Aquesta detecció de necessitats és fonamental durant el treball cooperatiu per poder reorientar el camí iniciat pel grup, consensuar els aprenentatges i coneixements que tots els membres van adquirint i per últim fer el seguiment de si s’estan assolint les competències previstes.

Ús pertinent de les noves tecnologies

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

8. Ús pertinent de les noves tecnologies. D’acord amb el projecte TAC, l’alumnat utilitza les noves tecnologies de forma pertinent. Tal i com està estructurat a l’institut Sant Quirze, que és hereu del projecte 1x1, l’alumnat treballa durant el primer cicle amb el seu ordinador. Al segon cicle l’alumnat ja no treballa amb l’ordinador a l’aula, però tots en disposen. La matèria aprofita la plataforma virtual que s’utilitza al centre. A partir d’aquesta es facilita material (vídeos, apunts, enllaços, etc) que sigui necessària a l’alumnat. També s’utilitza com a eina per a recollir activitats i com a eina de suport (fòrum). La matèria reforça l’adquisició de la competència digital a través de l’ús del programari lliure que s’aprèn a utilitzar des de 1r d’ESO a llengua catalana i castellana, tant pel que fa a processador de textos com a presentacions. També es recupera el programari lliure per a treblla material sonor utilitzat en música a 3r d’ESO (l’audacity) en alguna activitat. En alguna de les activitat també està permès l’ús del mòbil, ja sigui per utilitzar la plataforma digital del centre on (com ja s’ha descrit abans) a vegades es disposa de material virtual necessari o també com a eina de recerca per a alguna de les activitats quan aquestes ho requereixen. Pel que fa a les classes, s’utilitzen programes de presentacions, muntatges de vídeo i la pissarra blanca i panells digitals per a les presentacions del professor.

Estratègies per a l'atenció educativa a l'alumnat

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

9. Estratègies per a l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Els recursos que s’utilitzen per a aquells alumnes que presenten dificultats per assolir els aprenentatges, siguin pels motius que siguin, són diversos: dislèxia, TDAH, sordesa, nouvinguts, retards cognitius (lleus, moderats o greus), TOC, impulsivitat, autoestima, discapacitat motriu, trastorns de l’ espectre autista (TEA), lectoescriptura, altes capacitats, etc. Alguns d’aquests trastorns són gestionats de manera intensiva des del SIEI (suport intensiu per a l’escolarització intensiva) i d’altres mitjançant els Plans Individualitzats (PI) o també les atencions individualitzades (AI). El decret 150/2017, de 17 d’octubre, és el nou decret d’educació inclusiva: De l’atenció en l’alumnat en el marc del sistema educatiu inclusiu. En ell s’hi recull sobretot un canvi de visió de l’ensenyament cap a aquests alumnes, que deixa d’utilitzar el terme “escola inclusiva” per implementar-ne un altre: “sistema inclusiu”, un terme més ampli que pretén donar compte d’aquest canvi de visió de l’ensenyament on l’objectiu és intentar, aconseguir, que aquests alumnes puguin participar de la societat. Es tracta, per tant, d’una qüestió d’equitat, no d’igualtat. Es tracta d’un model competencial orientador. Les mesures de suport a aquest alumnes es distribueixen a tres nivells: universals, addicionals i intensives. El decret recull la idea que els professors utilitzem com més mesures universals millor (tutoria grupal o individual, projectes, aprenentatges multinivell, tutoria entre iguals, companys tutors, grups flexibles,...). Les mesures addicionals són temporals, i estan pensades per aquells alumnes que necessiten un suport puntual (PIM, AI d’organització, aula d’acollida, atenció domiciliària...). La idea és que aquells que les rebin puguin passar de nou a les universals. Les intensives, en darrer terme, estan pensades per aquells alumnes que les necessiten sempre (UEC -unitat d’escolarització compartida-, unitats d’audició i llenguatge, SIEI, AIS -aules integrals de suport-). Per tal que tots els mestres i professors disposem d’unes pautes d’actuació davant d’aquestes realitats, el Departament d’ensenyament ha creat uns materials per a l’atenció a la diversitat. Són protocols de detecció i actuació en l’àmbit educatiu de tots aquests trastorns, i que es poden descarregar a la web del Departament d’Ensenyament, per tal que tots els professionals de l’ensenyament disposem d’eines de suport per poder atendre el millor possible els alumnes que reuneixen aquestes condicions. Actualment a l’institut Sant Quirze hi ha unitat SIEI que s’ubica als nivells de 1r i 3r d’ESO. Així que en la programació actual no s’especifica la col·laboració amb la SIEI sinó que s’utilitza el PI per atendre la diversitat a l’aula amb la finalitat d’establir mecanismes per garantir l’evolució de tot l’alumnat. La programació té en compte la heterogeneïtat del grup que inclou alumnes amb diferents plans individualitzats: TDAH, dislèxia, i TEA.

Estratègies per a l'atenció educativa a l'alumnat

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

L’alumna A. C. i l’alumne M.P. són dislèctics. Les mesures addicionals per a la dislèxia són: �� Més temps per realitzar exercicis i també a l’hora de copiar de la pissarra o per prendre apunts. �� Anticipar els continguts on intervingui la lectura. �� Presentar els continguts amb suports diferents. �� Valorar més el contingut que la forma. �� Entregar les feines amb ordinador. Mentre que a l’alumne M.P. se li mantenen totes les mesures addicionals (incloent la de presentar les tasques amb ordinador), l’alumna A.C només se li té en compte el fet de necessitar més temps per a prendre apunts, o aspectes ortogràfics). L’alumna J.C presenta una TDAH. És una alumna força autònoma, conscient del dèficit d’atenció i li agraden les activitats que la obliguen a mantenir-se concentrada, com escriure. Li costa mantenir-se concentrada especialment en les activitats orals i depenent dels dies. Per al TDAH: — Seure a l’alumne/a en un lloc tranquil. — Augmentar l’espai entre les taules. — Permetre més temps a l’alumne/a per acabar les tasques de classe assignades. — Ajudar a l’alumne/a a fixar-se objectiu a curt termini. — Donar instruccions clares, precises i concretes. — Supervisar l’alumne/a de prop durant els períodes de transició. L’alumne P.L. presenta un perfil TEA. Aquest tot i ser lleu, se li presenten unes mesures específiques que són les següents: — Entregar les tasques a ordinador (degut a l’ortografia) — Facilitar el material paulatinament. — A l’hora de corregir les dissertacions, tenir en compte l’encadenament d’enunciats. El raonament. (degut a la brevetat però a l’hora bon raonament lògic). — Escollir l’alumne amb qui vol treballar. — No obligar-lo a participar de forma oral (tot i que a vegades ho fa).

Perspectiva de gènere

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

10. Perspectiva de gènere. La llei 17/2015 igualtat efectiva de dones i homes “estipula que s’ha d’integrar la dimensió del gènere en totes les activitats i en totes les polítiques, en els mètodes i els instruments que afecten la vida quotidiana dels ciutadans.” Per tant, la perspectiva de gènere entra dins de l’àmbit educatiu. Així doncs, el capítol iv estableix les polítiques públiques per a promoure la igualtat efectiva en els diferents àmbits d’actuació: la secció primera es destina a la participació política i social per a fer efectiu el dret a la participació social de les dones. La secció segona determina les garanties per a assegurar una formació educativa basada en la coeducació. En el punt sis, d’aquesta secció, Perspectiva de les dones: els poders públics han de fer valer les aportacions de les dones en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat; fer visibles i reconèixer les diferències, les singularitats i les particularitats territorials, culturals, ètniques, religioses, personals, d’edat, estat de salut, socioeconòmiques i d’orientació i identitat sexuals de dones i homes sense exclusions; reconèixer les dones com a subjectes socials, econòmics i polítics, i destacar les experiències vitals tant de dones com d’homes. Vuitè. Ús no sexista ni estereotipat del llenguatge: els poders públics definits en l’article 2.a han de fer un ús no sexista del llenguatge, que eviti l’expressió de concepcions sexistes de la realitat i els usos androcèntrics i amb estereotips de gènere, i han de promoure un llenguatge respectuós amb les dones, amb les minories i amb totes les persones en general en l’atenció personal i en tota la documentació escrita, gràfica i audiovisual. Cal tenir en compte l’article 21 ja que és el que vincula la perspectiva de gènere amb la docència.

Article 21. Coeducació 1. L’Administració educativa, per a fer efectiu el principi de coeducació i foment de la igualtat efectiva de dones i homes que estableixen els articles 2.1.m i 43.1.d de la Llei 12/2009, del 10 juliol, d’educació, ha d’incorporar la coeducació a tots els nivells i modalitats del sistema educatiu i l’ha d’introduir en la programació educativa i els currículums de tots els nivells, a l’efecte d’afavorir el desenvolupament de les persones al marge dels estereotips i rols en funció del sexe, garantir una orientació acadèmica i professional lliure de biaixos sexistes i androcèntrics i evitar tota discriminació associada al sexe. Així mateix, ha de promoure la investigació en matèria de coeducació i vetllar per incloure-la en els currículums, els llibres de text i els materials educatius.

Perspectiva de gènere

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

2. Les administracions locals han d’aplicar mesures específiques per tal que els joves menors de setze anys assisteixin quotidianament als centres educatius, amb una atenció especial a les adolescents amb risc d’abandonament. 3. L’Administració educativa, per mitjà del Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu, ha de dur a terme actuacions i activitats dirigides a assolir, en tot cas: A. La visibilitat de les aportacions històriques de les dones en tots els àmbits del coneixement i llur contribució social i històrica al desenvolupament de la humanitat. B. La formació dels joves sobre el trajecte històric per a la consecució dels drets de les dones. C. La promoció i la difusió dels criteris d’igualtat entre homes i dones, tant en els ensenyaments impartits com en l’establiment del treball col•laboratiu i participatiu. D. La formació i la capacitació perquè noies i nois comparteixin les responsabilitats del treball domèstic, de cura de persones dependents i de llurs famílies, sense la càrrega impositiva dels rols tradicionals de gènere. E. La capacitació dels alumnes i el suport a les expectatives individuals perquè facin llurs eleccions acadèmiques i professionals lliures dels condicionants de gènere. F. La formació dels alumnes en l’ús no sexista ni androcèntric del llenguatge. G. La promoció de treballs de recerca relacionats amb la coeducació i la perspectiva de gènere. H. La implantació d’una educació afectiva i sexual que afavoreixi la construcció d’una sexualitat positiva, saludable, que respecti la diversitat i eviti tot tipus de prejudicis per raó d’orientació sexual i afectiva. I. La promoció de continguts relacionats amb la sexualitat orientats a la prevenció d’embarassos no desitjats i de malalties de transmissió sexual. J. La prevenció de la violència masclista, d’acord amb els paràmetres que estableix la Llei 5/2008. K. La prevenció, la gestió positiva i l’abordatge de situacions de conflicte vinculades a comportaments i actituds de caràcter sexista. L. L’establiment de mesures perquè l’ús de l’espai i la participació d’ambdós sexes en les activitats escolars es doni d’una manera equilibrada. En aquesta programació, es contempla com a mínim una activitat de perspectiva de gènere en cadascuna de les unitats didàctiques que intenta integrar el que l’alumne ha après i el rol actual de la dona en la societat, incidint sobretot en els punts a, f, j, k, l de l’article 21 exposat en el requadre anterior. Les diferents activitats vénen especificades en cadascuna de les graelles d’unitat didàctica. Per altra banda, el criteri del centre és utilitzar cada vegada més un ús no sexista del llenguatge. El claustre n’està cada vegada més sensibilitzat.

Instruments d'avaluació i procediments de qualificació i recuperació

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

11. Instruments d’avaluació i procediments de qualificació i recuperació. En aquesta programació es pretén seguir un model d’avaluació per competències basat en l’article Avaluar per aprendre (2010), de Neus Sanmartí, perquè d’aquesta manera s’aconsegueix que l’aprenentatge sigui més qualitatiu que quantitatiu. S ’utilitzen diversos instruments i procediments d’avaluació amb la finalitat que l’alumne reflexioni i sigui conscient del que està aprenent i de com. Així i per tant, pot adonar-se de l’error i buscar fórmules per corregir-lo. En aquest punt el professor pren un paper cabdal amb l’alumne, perquè cal que defineixi molt clarament els objectius d’aprenentatge, anticipar i planificar la resolució de les activitats proposades, i donar a conèixer els criteris d’avaluació del procés de la tasca plantejada com els del final per tal que l’alumne se’ls faci seus. Les activitats o els instruments d’avaluació que s’utilitzen són: rúbriques, esquemes i mapes conceptuals, bases d’orientació, vídeos, Powtoons, murals, jocs creats per professor, filmacions d’exposicions orals, exercicis avaluables, avaluacions qualificadores (del professor) i formadores (de l’alumne), qualificadores (tot el curs o trimestre), treballs de camp in situ, l’autoavaluació, la co-avaluació i l’avaluació entre iguals. TIPUS D’AVALUACIÓ

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Avaluació diagnòstica (o inicial)

KPSI, observació directa, pluja d’idees, kahoot, exàmens o proves de nivell, activitats avaluatives...

Avaluació formativa (a càrrec del professor/a)

Observació (+rúbrica o checklist), exàmens, activitats avaluatives, rúbriques, checklist o full d’indicadors, treballs, exposicions, projectes.

Avaluació formadora (a càrrec de l’alumne/a)

Rúbriques, base d’orientació, carpeta d’aprenentatge o portfoli (+rúbrica o checklist), checklist, autoavaluació (+rúbrica o checklist), coavaluació (+rúbrica o checklist), kahoot, activitats avaluatives, exàmens, treballs, exposicions, projectes (+rúbrica o checklist).

Avaluació final

Autoavaluació de l’alumne/a. Recull de les evidències avaluatives de tot el curs, per part del professor

Instruments d'avaluació i procediments de qualificació i recuperació

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

11.1. La dissertació filosòfica com a eina d’avaluació. La dissertació és un tipus d’exercici que no té res a veure amb el que fins fa poc s’acostumava a demanar als alumnes al sistema educatiu. És una activitat competencial ja que a diferència dels exàmens tradicionals no demana un exercici de memorització i de síntesis de continguts. La dissertació és un treball en que l’alumnat a de desenvolupar continguts. La dissertació consisteix en el desenvolupament d’una reflexió sobre un problema filosòfic. Per tant, aquest model d’activitat fomenta al mateix temps l’aprenentatge significatiu de continguts i el desenvolupament de competències cognitives especificades en el currículum com a capacitats (conceptualitzar, argumentar, problematitzar, anàlisi crítica, i dialògica). El problema que es planteja en la dissertació és un problema relacionat amb e que s’ha estudiat a classe, però la pregunta és al mateix temps el suficientment precisa com per a que resulti nova i l’alumne/a no pugui per tant limitar.se a reproduir de forma automàtica el que el professor els ha explicat. Al mateix temps, la pregunta consisteix en el plantejament d’un conflicte. En resum, des del departament d’ètica, filosofia i religió, s’ha decidit utilitzar la dissertació com a eina principal (que no a única) d’avaluació de la matèria de filosofia de 4t, perquè permet avaluar gran part de les capacitats descrites en el currículum, i construeix un pont de continuïtat de cara a aquells alumnes que vulguin estudiar batxillerat a la vegada que per sí sola ja té sentit.

11.2. Instruments d’avaluació i procediments de qualificació i avaluació. Pel que fa a les mesures de recuperació i suports addicionals en cas que no s’assoleixin els objectius marcats a la matèria, aquestes consistiran en proves escrites o orals (en funció de les característiques de l’alumne) amb uns objectius adaptats per tal de facilitar els aprenentatges mínims del trimestre/curs, que seran avaluats mitjançant exàmens, treballs i/o exercicis avaluables que facilitin l’assoliment dels objectius a l’alumne. Per a cada objectiu hi ha marcats quatre possibles nivells d’assoliment: assoliment excel·lent (AE), assoliment notable (AN), assoliment satisfactori (AS) i no assolit (NA). L’objectiu se centra en què cada alumne/a assoleixi el mínim preestablert per a cada objectiu mitjançant tota la diversitat d’activitats i instruments que s’utilitzen per aquesta fi. Els alumnes amb dictamen, amb necessitat d’adaptació dels continguts, es marquen uns objectius mínims que queden recollits al Pla Individualitzat (PI).

Distribució temporal

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

12. Distribució temporal. Les diferents unitats didàctiques de la programació es poden canviar d’ordre. Totes a excepció de la primera que està pensada com a unitat introductòria ja que l’alumnat no ha cursat mai filosofia. En aquesta unitat s’assenten les bases del raonament, la importància de la pregunta i s’intenta donar una definició de la filosofia. El que és clar és que totes les unitats estan relacionades entre sí. És interessant veure com a mesura que avança el curs l’alumnat va interrelacionant temes i qüestions que pareixen amb altres que ja han aparegut en unitats anteriors.

UD1

Quines raons tens per creure el que creus?

UD2

Qui ets tu?

UD3

És real allò que percebem?

UD4

Existeixen persones completament dolentes?

UD5

Per què no podem fer tot allò que ens vingui de gust?

UD6

Podem pensar sense paraules?

1r Trimestre

2n Trimestre

3r Trimestre

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 1r (UD1)

SESSIONS 14

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Aquesta unitat didàctica està pensada per a que l’alumnat entengui una mica què és la filosofia: Pugui generar preguntes filosòfiques i vegi la diferència hi ha entre la filosofia i la ciència i entengui la importància del raonament com a eina per a la vida quotidiana.

Matèria Filosofia

Discernir entre una pregunta filosòfica i una no-filosòfica.

Competència 3 Qüestionarse i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

Característiques de la pregunta filosòfica.

Saber discernir entre preguntes filosòfiques i d’altres que no ho són.

ASSOLIMENT SATISFACTORI Generar preguntes filosòfiques.

ASSOLIMENT NOTABLE

Ser capaç de qüestionar les preguntes.

ASSOLIMENT EXCEL·LENT

Explicar els problemes filosòfics que es plantegen en la matèria tot utilitzant paraules pròpies.

Fer ús de l’argumentació i la reflexió en l’anàlisi de situacions tant reals, quotidianes o llunyanes, com hipotètiques o fictícies.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

INS Sant Quirze

Llista de verificació dissertació filosòfica.

Observacions d’aula.

Rúbriques co-avaluació.

Rúbriques d’avaluació.

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

C4. (cc17) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte... (cc19) debats.

Programació

DIMENSIÓ COMPETÈNCIA

INDICADORS D’AVALUACIÓ

(C11) Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics. (cc24) Aprenentatge permanent: entorns virtuals d’aprenentatge, recursos per a l’aprenentatge formal i no formal a la xarxa... (cc13) Fonts d'informació digital: selecció i valoració.

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) Capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

(C4) Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a treball a realitzar. (C2) Utilitzar les aplicacions d’edició de textos per a la producció de documents. (cc9) Seleccionar les fonts i citar-les.

Àmbit personal i social

Àmbit digital

Unitats didàctiques

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

Com es fa la filosofia? – Veritat, opinió i saber. – Les estructures de l’argumentació – Anàlisi crítica i validesa dels arguments – Com es pot escriure filosofia. La dissertació filosòfica.

Què és la filosofia? – La reflexió filosòfica. – Filosofia, ciència i pseudociència.

SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS I CONTINGUTS CLAU UD1

Títol Quines raons tens per creure el que creus?

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Departament Ètica, filosofia i religió.

13. Unitats didàctiques.

25 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 1r (UD1)

SESSIONS 14

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Competència problematitzadora.

Competència argumentadora.

Observacions d’aula.

La dissertació filosòfica.

Observacions d’aula.

La Dissertació filosòfica.

Observacions d’aula

Dissertació filosòfica.

Graella d’avaluació dissertació filosòfica.

(C11) Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics. (cc24), (cc13).

(C4) Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a treball a realitzar.

(C4) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte...(cc17).

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

Transformar les pròpies creences en conclusions i, per tant, cercar les premisses sobre les quals se suporten. Desemmascarar implícits, descobrir allò suposat en una argumentació.

Mostrar la comprensió dels continguts de la matèria tot establint comparacions de posicions contraposades, anàlisis crítiques de les diferents posicions i defensant, si fos diferent, la pròpia posició de manera argumentada.

Elaborar textos (breus assajos, diàlegs, etc.) amb argumentacions sòlides pel que fa als exemples filosòfics que introdueix la matèria i, per extensió, a qualsevol tesi que es vulgui sustentar.

(C2) Utilitzar les aplicacions d’edició d’imatges per a la producció de documents.(cc9)

Qüestionar la pròpia pregunta veient els pressupòsits que emmascara.

Argumentar de forma estructurada i detectar supòsits i fal·làcies en els arguments i dissertacions d’altri.

Àmbit personal i social

Ser capaç de qüestionar la pròpia pregunta.

Donar raons per argumentar respostes a preguntes filosòfiques.

Programació

Àmbit digital

Ser capaç de qüestionar filosòficament un tema.

Distingir les parts d’un raonament. Distingir i conèixer diferents tipus de fal·làcies i veure la importància del raonament en la vida quotidiana.

Unitats didàctiques

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Conèixer què és un argument i les seves parts. Detectarne fal·làcies. Entendre la finalitat d’un raonament.

Entendre la importància de les creences en el nostre dia i poderne qüestionar les seves premisses.

Diferenciar entre creences no racionals, creences racionals i saber científic.

Generar preguntes filosòfiques. Ser capaç de qüestionar la pregunta.

26 INS Sant Quirze Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 1r (UD1)

SESSIONS 14

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Vídeo suport. Material de Suport: enllaços opcionals a youtube

Rúbrica de co-avaluació.

SESSIÓ 4 En què consisteix el mètode Socràtic?

SESSIÓ 5 Diferència entre la filosofia i la ciència.

Gran grup “U” i treball en parelles.

INS Sant Quirze

• (s) Correcció treball ciència i pseudociència (20’). • (s) Activitat: Comparar el mètode socràtic i el científic. Correcció en grup (10’). • (d) Activitat: Buscar 4 dones filòsofes abans del s. xx i 4 dones científiques abans del s. xx.

• (i) Activitat inicial: Experiment d’Asch (15’). • (d) Explicació del mètode Socràtic (25’). • (s) Activitat: Aplicació mètode Socràtic (15’).

• (i, d) Classe magistral (35’). • (d, s) Activitat: lectura d’un text. Correcció en parella i després amb el grup-classe (20’). • (d) treball: ciència i pseudociència. Quines diferències hi ha? (5’).

Programació

Gran grup “U”.

Suport audiovisual. Apunts i presentació. Base d’orientació (feta) per al treball ciència i pseudociència.

SESSIÓ 3 Què ens cal per creure? Diferència entre creure, creença racional i saber.

Unitats didàctiques

• (i) Activitat inicial: Quines preguntes et suggereix la imatge següent? (10’). • (d) Extreure quines són les característiques d’una pregunta filosòfica. Discernir entre quines preguntes són filosòfiques i quines no. (15’). • (d, s) Activitats en parelles i correcció tots junts (20’). • Presentació Treball: Fotofilosofia (10’).

SESSIÓ 2 La importància de la pregunta per a la filosofia.

Individual primer i per parelles després.

Gran grup. Explicació de la distribució de l’aula en forma de “U” a la matèria.

AGRUPAMENT

Apunts i presentació. Rúbrica per al treball de foto- filosofia.

• Activitat: completa les frases. (20’). • Presentació del curs, dels continguts del curs, la seqüenciació i l’avaluació (30’). • (i) Activitat inicial Kahoot, fent ús d’internet i mòbil individualment (10’).

SESSIÓ 1

MATERIAL - RECURSOS

Les competències de la matèria de filosofia estan estretament relacionades amb les de la matèria de cultura i valor. En aquest cas també s’ha indicat en el requadre la d’unitat didàctica la competència tres (C3) de la matèria de cultura i valors ètics.

Permet veure diferència entre el la filosofia i la ciència. Establir característiques per a una i per a l’altre, però veure in punt comú. La importància del raonament. Veure quina és la diferència entre la ciència i la pseudociència.

Òbviament la relació és estreta, doncs s’utilitza la llengua catalana per a expressar idees, raonar, i enraonar, La qual cosa contribueix a una millora de la competència lingüística des del seu àmbit pràctic.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE I TEMPORITZACIÓ

Cultura i valors ètics

Àmbit cientificotecnològic

Llengua catalana

POSSIBLES CONNEXIONS AMB D’ALTRES MATÈRIES

27 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 1r (UD1)

SESSIONS 14

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Parelles.

Distribució individual del grup-classe.

INS Sant Quirze

• (s) Retorn activitats de recapitulació. • (d, s) Activitat: Aprendre fer una pila destacar aspectes positius i negatius de la dissertació escrita per un company (25’). • (d, s) Lectura en veu alta d’un parell de dissertacions. Les dissertacions es recullen pel professor i aquest també les avalua (15’).

SESSIÓ 14 Co avaluació de la dissertació

• (s) Correcció activitats de recapitulació. Es recull pel professor.

Activitats.

Gran grup “U”.

Gran grup "I I".

Gran grup “U”.

Programació

SESSIÓ 13

• (d, s) Activitats de recapitulació (1h).

SESSIÓ 12

• (d, s) Activitat (PG): Reflexió conjunta recuperant idees del debat per treballar el rol d’objecte que a patit la dona a través de la publicitat. Veure com l’efecte kuleshhov ajuda a construir aquests estereotips (35’). • Treball i explicació de la dissertació (20’).

Material explicatiu com fer una dissertació. Graella avaluació dissertació.

Graella autoavaluació del debat.

Graella autoavaluació i avaluació del debat. Suport audiovisual i apunts.

Suports audiovisuals i presentació.

Apunts i presentació.

Rúbrica de co-avaluació.

Unitats didàctiques

SESSIÓ 11 La publicitat i el rol de la dóna. Com es pot escriure filosofia?

• (d, s) Debat. (45’) autoavaluació i autoreflexió (10’).

SESSIÓ 10 Debat

• (d, s)Activitat Buscar fal·làcies en a publicitat. Correcció en grup (20’). • (s) L’efecte Kuleshov i la publicitat (20’). • (d) Pregunta per al debat: tot si val per a convèncer? (15’).

SESSIÓ 9 Tot si val per convèncer?

• (d) Classe magistral parts del raonament. Per a què raonem? Les fal·làcies (35’). • (d, s) Activitat: aprendre a detectar fal·làcies. Correcció en grup (20’).

SESSIÓ 8 Què és un raonament?

• (s) Activitat: exposar la fotografia amb la pregunta: avaluar i co-avaluar (55’).

SESSIÓ 7 Exposició del treball foto-filosofia.

• (s) Activitat: exposar la fotografia amb la pregunta: avaluar i co-avaluar (55’).

SESSIÓ 6 Exposició del treball foto-filosofia.

28 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 1r (UD1)

SESSIONS 14

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

INS Sant Quirze

En el cas de TEA, valoro el raonament. Tenint en compte que no capta el doble sentit de les paraules. Si que es pot valorar el raonament lògic. També fa les tasques a ordinador ja que planteja greus problemes d’ortografia i pel que fa al debat, no està no li tinc en compte el nivell de participació.

Per altra banda, quan es treballa el tema de les fal·làcies, també s’aprofita per construir i detectar fal·làcies sobre qüestions de gènere.

En aquesta unitat hi ha una activitat específica de perspectiva de gènere a l’onzena sessió. L’objectiu és que l’alumne reflexioni sobre els estereotips que hi ha sobre la dóna en el món de la publicitat.

PERSPECTIVA DE GÈNERE

Programació

Quan explico algun tema nou o la classe conté part magistral, intento vincular-los d’alguna manera amb ells per captar-los l’atenció. I tot allò que explico oralment, m’asseguro que ho puguin tenir per escrit. Intento advertirlos que cal que es mantinguin en la tasca que han de fer. I els deixo més temps per acabar les tasques si el necessiten. A més a més, permeto que s’aixequi de tant en tant per fer algun encàrrec, o li permeto descansar entre tasca i tasca. Com a professor/a el visito amb freqüència al seu lloc per supervisar-lo i per verificar que ha acabat la feina i que no l’ha fet de manera ràpida i descuidada.

En aquesta primera unitat, l’alumne/a que no hagi assolit satisfactòriament les activitats de recapitulació, també les haurà de repetir.

De totes les activitats que es realitzen a classe, se n’escullen algunes que serveixen d’indicadors (observacions a classe, presentacions, activitats, lectura, etc), però el pes més gran de l’avaluació recau en les dissertacions, per tant l’alumne/a que no hagi assolit els mínims en una dissertació l’ha de repetir.

MESURES DE RECUPERACIÓ PER A L’ALUMNAT QUE NO ASSOLEIX

Unitats didàctiques

Als alumnes diagnosticats de dislèxia segueixen en aquesta unitat didàctica el programa de classe. A les proves de redacció com en la dissertació, no li tinc en compte les faltes. En el cas del debat, el guio perquè es prepari allò que vol dir i mantinc al cas als companys de la importància que respectin la seva intervenció amb el temps que necessiti. com a mesura general li deixo sempre més temps per fer les activitats (10-15 min) i controlo la quantitat de deures que li poso. Com mesura més intensiva, en el cas que cap alumne/a ho necessités li deixo tenir els apunts durant les activitats de recapitulació. Un dels alumnes que presenta dislèxia fa les activitats com la dissertació a ordinador.

MESURES UIA - UNIVERSALS - ADDICIONALS INTENSIVES

29 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 1r (UD2)

SESSIONS 16

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Aquesta unitat didàctica està pensada per a que l’alumnat s’introdueixi dins d’una problemàtica filosòfica com pot ser la construcció d’una identitat. L’alumnat ha de poder reflexionar i arribar a certes conclusions sobre què és el que el fa ser com és. És un tema que els interpel·la degut a que es troben en una edat on volen ser acceptats dins del grup a la vegada que se senten i es veuen diferents de la resta.

Matèria Filosofia

Desplegar, definir una noció.

Competència conceptualitzadora

Introduir conceptes filosòfics (dualisme, monisme).

Aprendre a definir allò sobre que reflexionem i parlem.

ASSOLIMENT SATISFACTORI Diferenciar la noció d'altres nocions, i exemplificar-la.

ASSOLIMENT NOTABLE

Usar la noció per comprendre i categoritzar aspectes de la realitat, resoldre confusions, incloure-hi elements diferents provinents de la història del pensament.

ASSOLIMENT EXCEL·LENT

Desplegar una noció, diferenciar-la d’altres nocions, determinar-ne l’extensió, exemplificar-la, usar-la per comprendre i categoritzar aspectes de la realitat, resoldre confusions, incloure-hi elements diferents provinents de la història del pensament.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

INS Sant Quirze

Observació a l’aula.

Co avaluació.

Rúbrica autoavaluació dissertació.

Llista de verificació de la dissertació.

La dissertació filosòfica.

Activitats d’aula.

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

C4. (cc17) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte... (cc19) debats.

Programació

DIMENSIÓ COMPETÈNCIA

INDICADORS D’AVALUACIÓ

(C11) Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics. (cc24) aprenentatge permanent: entorns virtuals d’aprenentatge, recursos per a l’aprenentatge formal i no formal a la xarxa... (cc13) Fonts d’informació digital: selecció i valoració.

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

Àmbit personal i social

Àmbit digital

Unitats didàctiques

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

– L’ésser humà. Monisme-dualisme. Ment-cos. Els clons. – Determinants biològics i determinants culturals. – La memòria i la identitat. – L’inconscient i el seu paper en les nostres accions. – Anàlisi crítica de la validesa del raonament. – Com es pot escriure filosofia. La dissertació filosòfica. – L’autoconeixement.

SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS I CONTINGUTS CLAU UD2

Títol Qui sóc jo?

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Departament Ètica, filosofia i religió.

30 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 1r (UD2)

SESSIONS 16

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Competència argumentadora.

Competència 9. Analitzar críticament l’entorn (natura, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.

Competència d’anàlisi crítica.

Observació a l’aula.

Co avaluació.

Rúbrica autoavaluació dissertació.

Llista de verificació de la dissertació.

La dissertació filosòfica.

Activitats d’aula.

Observació a l’aula.

Co avaluació.

Rúbrica autoavaluació dissertació.

Llista de verificació de la dissertació.

La dissertació filosòfica.

Activitats d’aula.

(C2) Utilitzar les aplicacions d’edició de textos per a la producció de documents. (cc9)

INS Sant Quirze

C4. (cc17) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte... (cc19) debats.

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

Davant d’un tema controvertit, inclou l’adopció d’un punt de vista i la cerca, aportació i ordenació d’arguments pertinents per al seu suport, així com la contrastació lògica o empírica d’aquests arguments. El punt de vista i els arguments s’exposen en una dissertació escrita o oral. En aquest darrer cas la competència inclou habilitats oratòries i l’adopció de recursos retòrics.

Detecció d’idees i dels seus lligams, independentment de l’ordre i la forma en què estan exposats. Distingir allò important d’allò accessori, contrastar posicions, examinar visions del món, qüestionar marcs conceptuals. Saber detectar fal·làcies. Seleccionar i avaluar les fonts.

(C4) Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a treball a realitzar.

Utilitzar els arguments de forma estructurada.

Saber detectar fal·làcies. Seleccionar i avaluar les fonts.

Àmbit personal i social

Els arguments són pertinents al tema.

Distingir allò important d’allò accessori, contrastar posicions, examinar visions del món, qüestionar marcs conceptuals.

Programació

Àmbit digital

Adoptar un punt de vista i donar arguments que el sustentin.

Detecció d’idees i dels seus lligams, independentment de l’ordre i la forma en què estan exposats.

Unitats didàctiques

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Construir arguments que defensin una posició o una altra respecte a la idea de “jo” com a essència.

Reflexionar entorn als principals vectors que intervenen en la construcció de la identitat (la memòria, l’experiència, etc) Qüestionar la idea del “jo” com a cosa fixa. Construir arguments per raonar quins elements construeixen la nostra identitat.

31 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 1r (UD2)

SESSIONS 16

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

• (d, s) Correcció i explicació. Freud (55’)

SESSIÓ 8

• (i, d,) Activitat: Som conscients de tot els que som? (55’).

Individual i gran grup “U”.

Gran grup “U” i treball individual.

Presentació audiovisual. Guia amb enllaços per a treballar. Guia amb enllaços per a treballar.

Individual/ Gran grup “U” Gran grup “U”.

Rúbrica.

Rotllana.

Posició de debat “I I”.

INS Sant Quirze

SESSIÓ 7

• (d, s) Activitat: exposició autoretrat a partir d’objectes (55’). • (s) Conclusió i reflexió entorn a l’activitat.

SESSIÓ 6

• (d, s) Activitat: exposició autoretrat a partir d’objectes (55’).

SESSIÓ 5

• (d, s) Debat (autoavaluació. Co-avaluació) (55’).

Observacions de classe.

Rubrica autoavaluació debat i avaluació debat.

Programació

SESSIÓ 4

• (d) Argument de la transitivitat (10’). • (d) Explicació: el paper de la memòria en la identitat. Locke i Hume (25’). • (d, s) Debat: El vaixell de Teseu. Preparació debat (25’).

SESSIÓ 3 (intercanviar sessió 3 per la 2)

Gran grup “U”.

Unitats didàctiques

• (i) Com pots estar segur que tu ets tu? (15’). • (d) Activitat: lectura d’un cas de memòria anterògrada (20’). • (s) Correcció conjunta (20’).

SESSIÓ 2

Suport audiovisual.

Gran grup “U”.

Suport audiovisual. Rúbrica avaluació autoretrat.

SESSIÓ 1

• (i) Introducció (10’). • (d, s) Activitat: Dualista o monista? Correcció en grup (30’). • (i) Proposta de treball: Autoretrat a partir d’objectes (15’).

AGRUPAMENT

MATERIAL - RECURSOS

Permet veure la diferència entre els determinants culturals i els biològics. Veure que hi ha preguntes que comencen des de filosofia i que són recollides per la ciència. Veure que la ciència s’alimenta també de la filosofia. Alhora que la ciència no esgota totes les possibles respostes.

Òbviament la relació és estreta, doncs s’utilitza la llengua catalana per a expressar idees, raonar, i enraonar. La qual cosa contribueix a una millora de la competència lingüística des del seu àmbit pràctic.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE I TEMPORITZACIÓ

Àmbit cientificotecnològic

Llengua catalana

POSSIBLES CONNEXIONS AMB D’ALTRES MATÈRIES

32 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 1r (UD2)

SESSIONS 16

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

• (d, s) Dinàmica de grup: Valoració 1r trimestre (55’).

Acitvitats.

Gran grup rotllana.

Treball individual.

Gran grup “U”.

Treball individual. Posada en comú amb parelles.

Treball individual.

Gran grup “U”.

En parelles. Gran grup “U”.

Programació

SESSIÓ 16

• (s) Activitats de recapitulació (55’).

SESSIÓ 15

Presentació audiovisual.

Enllaços de referència.

Presentació audiovisual. Enllaços de referència.

Suport audiovisual.

Full de comprovació de la dissertació. Presentació audiovisual.

Unitats didàctiques

• (d, s) Correcció part conjunta i co-avaluació segona part (40’). • (s) Lectura d’un parell de dissertacions en veu alta i entrega de les dissertacions (15’).

SESSIÓ 14

• (d, s) Activitat de recerca: Si l’educació és cultural, llavors va contra la naturalesa humà?

SESSIÓ 13

• (i, d) Activitat de recerca: Si l’educació és cultural, llavors va contra la naturalesa humana?

SESSIÓ 12

• (d, s) Posada en comú correcció (55’).

SESSIÓ 11

• (d) Activitat Quins murs ens configuren- el mite de Procust (55’).

SESSIÓ 10

• (d, s)Treball: Dissertació. • (i, d) Activitat Pink Floyd; the Wall (55’).

SESSIÓ 9

33 INS Sant Quirze Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 1r (UD2)

SESSIONS 16

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze En aquesta unitat l’activitat de gènere està inclosa en la dissertació, ja que la proposta de dissertació si normalment és oberta, en aquesta unitat queda tancada amb el títol següent: “en identitats de gènere que és natural i què cultural.”

PERSPECTIVA DE GÈNERE

Programació

En el cas de TEA, sempre procuro que tingui el material i pel que fa a la participació oral dels debats no se li té en compte. Degut a l’ortografia també presenta les tasques a ordinador. Li recordo les tasques que ha d’entregar.

Tot i que totes les activitats són avaluables. El pes mes gran recau en les dissertacions. Per tant l’alumne que no hagi assolit els mínims en una dissertació l’ha de repetir.

MESURES DE RECUPERACIÓ PER A L’ALUMNAT QUE NO ASSOLEIX

Unitats didàctiques

Permeto que s’aixequi de tant en tant per fer algun encàrrec, o li permeto descansar entre tasca i tasca. Com a professor/a el visito amb freqüència al seu lloc per supervisar-lo i per verificar que ha acabat la feina i que no l’ha fet de manera ràpida i descuidada. Li recordo si s’han d’entregar les tasques.

Als alumnes diagnosticats de dislèxia segueixen en aquesta unitat didàctica el programa però a les proves de redacció com en la dissertació, no li tinc en compte les faltes. En el cas del debat, el guio perquè es preparin allò que volen dir. Com a mesura general li deixo sempre més temps per fer les activitats (10-15 min) i controlo la quantitat de deures que li poso. Com mesura més intensiva, en el cas que cap alumne/a ho necessités li deixo tenir els apunts durant les activitats de recapitulació.

MESURES UIA - UNIVERSALS - ADDICIONALS INTENSIVES

34 INS Sant Quirze Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 2n (UD3)

SESSIONS 15

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Aquesta unitat està pensada per a que l’alumnat tinguin l’experiència de l’aproximació a un text filosòfic que tot i que a segon de batxillerat també s’ha decidit reballar a 4t, però on l’aproximació es fa de manera totalment diferent. A partir d’aquest text, se li proposa a l’alumnat treballar diferents llenguatges.

Matèria Filosofia

Competència argumentadora.

Competència problematitzadora.

La distinció entre aparença i realitat.

Saber detectar problemes filosòfics en una obra artística.

ASSOLIMENT EXCEL·LENT Combinar argumentacions pròpies amb d'altres de la història del pensament. I posa exemples de la vida quotidiana.

ASSOLIMENT NOTABLE Pendre posició sobre alguna de les preguntes plantejades i donar-ne arguments.

ASSOLIMENT SATISFACTORI Entendre la problemàtica i construir preguntes filosòfiques entorn al tema.

Fer ús de l’argumentació i la reflexió en l’anàlisi de situacions tant reals, quotidianes o llunyanes, com hipotètiques o fictícies.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Observació d’aula.

Co-avaluació.

Rúbrica i llista de verificació de la dissertació.

La dissertació filosòfica.

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

C4. (cc17) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte... (cc19) debats.

Programació

DIMENSIÓ COMPETÈNCIA

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Seleccionar les fonts i citar-les.

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

(C4) Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a treball a realitzar. (C2) Utilitzar les aplicacions d’edició de textos per a la producció de documents. (cc9)

Àmbit personal i social

Àmbit digital

Unitats didàctiques

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

– La distinció entre aparença i realitat. – La percepció. – L’experiència estructurada. – L’existència del món; l’escepticisme. – Viure en un món virtual.

SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS I CONTINGUTS CLAU UD3

Títol És real allò que percebem?

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Departament Ètica, filosofia i religió.

35 INS Sant Quirze Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 2n (UD3)

SESSIONS 15

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Competència d’anàlisi crítica.

Actitud i treball a l’aula. (observació d’aula).

Co-avalaució.

Llista de comprovació de l’avaluació de la dramatúrgia.

Representació de la dramatúrgia.

Llengua catalana Òbviament la relació és estreta, doncs s’utilitza la llengua catalana per a expressar idees, raonar, i enraonar. La qual cosa contribueix a una millora de la competència lingüística des del seu àmbit pràctic. També obre perspectives sobre la dramatúrgia i el que han après sobre el teatre .

Música

La unitat té una connexió amb la matèria de música, ja que en aquesta unitat, per a fer el treball d’adaptació l’alumnat utilitza el programa d’edició audacity el qual van aprendre a utilitzar a 3r d’ESO. A l’hora de proposar el treball la dramatúrgia té en compte el marc teòric après a 3r d’ESo i a la optativa de 4t.

POSSIBLES CONNEXIONS AMB D’ALTRES MATÈRIES

C4. (cc17) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte...

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

Programació

(C2) Utilitzar les aplicacions d’edició de textos per a la producció de documents. (cc9) Seleccionar les fonts i citar-les.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

Elaborar textos (breus assajos, diàlegs, etc.) amb argumentacions sòlides pel que fa als exemples filosòfics que introdueix la matèria i, per extensió, a qualsevol tesi que es vulgui sustentar. Utilitzar els continguts de la filosofia per a l’anàlisi de la societat actual.

Àmbit personal i social

La dramatúrgia mostra el domini de la comunicació lingüística i digital a l’hora de seleccionar, analitzar i interpretar el text original. Inclou noves idees i actituds i aprofita al màxim els recursos.

(C4) Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a treball a realitzar.

Crear una dramatúrgia original i personal, a la vegada entenedora. Planteja una visió actual del text i alhora propera a l’alumnat.

Àmbit digital

Entendre el text, el concepte de dramatúrgia i fer-ne una adaptació.

Unitats didàctiques

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Distingir allò important d’allò accessori, contrastar posicions, examinar visions del món, qüestionar marcs conceptuals.

Ser capaç de traslladar i d’analitzar una obra artística. Saber adaptar una obra visual a un llenguatge literari i viceversa.

36 INS Sant Quirze Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 2n (UD3)

SESSIONS 15

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

• (s) Posada en comú i anàlisi cançó. • (d s) Explicació interpretació de la realitat. DISSERTACIÓ.

SESSIÓ 12

Graella coavaluació.

Presentació i suport audiovisual.

Debat.

Gran grup “U”.

Grups de 4. INS Sant Quirze

• (d, s) Activitat de gènere part 2. Anàlisi cançó.

SESSIÓ 11

• (d, s) Correcció activitat amb tot el grup.

SESSIÓ 10

• (i, d) Activitat de gènere part 1. Interpretant una història: “Du has mich”.

Suport audiovisual.

Grups de 4.

Individual.

Grups de 4.

Gran grup “U”.

AGRUPAMENT

Programació

SESSIÓ 9

• (d) Treball: Sessió 3. Construcció i material necessari.

SESSIÓ 8

• (d) Treball: Sessió 2. Construcció escenificació.

SESSIÓ 7

• (d) Treball: Sessió 1. La dramatúrgia.

Suport audiovisual. Guia de treball.

Guia per a fer l’adaptació.

Material audiovisual.

MATERIAL - RECURSOS

Unitats didàctiques

SESSIÓ 6

• (d) Treball: Adaptació mite de la caverna.

SESSIÓ 5

• (d) Experiència lectora: el mite de la caverna.

SESSIÓ 4

• (d, s) Allò objectiu i allò subjectiu.

SESSIÓ 3

• (i) Dinàmica de grup. Classifiquem la realitat.

SESSIÓ 2

• (i, d) Què és percebre?

SESSIÓ 1

ACTIVITATS D’APRENENTATGE I TEMPORITZACIÓ

37 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 2n (UD3)

SESSIONS 15

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

En aquesta unitat, s’analitza un vídeo musical sobre una possible relació de parella. Del que es tracta és que l’alumnat a partir de la cançó construeixi una història, que expliqui el vídeo. A partir d’aquí s’obren preguntes sobre el tipus de relació, el paper de la dona en el clip musical. Això permet reflexionar a l’alumnat sobre les relacions. Aquesta activitat es complementa amb l’anàlisi d’una cançó triada per l’alumnat per veure quin paper o rol social se li dona a la dona. A partir d’aquí l’alumne es pot fer preguntes filosòfiques al respecte; Si les cançons generen models de relació, o són el reflex social del tipus de relacions que tenim?, SI és reprodueixen o han reproduït mai el model o actitud que es mostra ne les cançons? , etc...

PERSPECTIVA DE GÈNERE

Programació INS Sant Quirze

En el cas de TEA, tot allò que explico oralment, m’asseguro que ho puguin tenir per escrit.

Tot i que totes les activitats són avaluables. El pes mes gran recau en les dissertacions. Per tant l’alumne que no hagi assolit els mínims en una dissertació l’ha de repetir.

MESURES DE RECUPERACIÓ PER A L’ ALUMNAT QUE NO ASSOLEIX

Grups de 4.

Unitats didàctiques

Als alumnes amb dèficit d’atenció, d’entrada intento asseure’ls al costat d’un company que pugui ser un bon referent o model per a ells. A més, intento que el lloc que ocupa sigui tranquil i espaiós al seu voltant, per així evitar que es distregui més fàcilment. Les feines són molt delimitades, per tal que pugi visualitzar amb facilitat el final de la tasca. A casa controlo molt també la quantitat de deures. Quan explico algun tema nou o la classe conté part magistral, intento vincular-los d’alguna manera amb ells per captar-los l’atenció. I tot allò Els adverteixo que cal que es mantinguin en la tasca que han de fer. I els deixo més temps per acabar les tasques ni el necessiten. Permeto que s’aixequi de tant en tant per fer algun encàrrec, o li permeto descansar entre tasca i tasca. Com a professor/a el visito amb freqüència al seu lloc per supervisar-lo i per verificar que ha acabat la feina i que no l’ha fet de manera ràpida i descuidada.

MESURES UIA - UNIVERSALS - ADDICIONALS INTENSIVES

• (d, s) Entrega dissertacions. Coavalaució. Lectura en veu alta d’un parell de dissertacions.

SESSIÓ 15

• (d, s) Representació del treball “adaptació mite de la caverna”.

SESSIÓ 14

• (d, s) Representació del treball “adaptació mite de la caverna”.

SESSIÓ 13

38 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 2n (UD4)

SESSIONS 12

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Aquesta unitat entronca amb la matèria d’ètica i valors però s’ha considerat oportú realitzar-la, ja que actualment a la matèria d’ètica de 4t, no es treballen els dilemes morals i la seva possible solució. També tracte de reflexionar entorn a la importància de l’acció humana i les conseqüències de l’acció.

Matèria Filosofia

Competència conceptualitzadora

Distingir entre ètica i moral. Comprendre què és un dilema moral.

ASSOLIMENT EXCEL·LENT Diferenciar entre la moral i l’ètica.

ASSOLIMENT NOTABLE Diferenciar entre la moral i l’ètica.

ASSOLIMENT SATISFACTORI Posar exemples respecte a dilemes morals.

Mostrar la comprensió dels continguts de la matèria tot establint comparacions de posicions contraposades.

Explicar els problemes filosòfics que es plantegen en la matèria tot utilitzant paraules pròpies.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Observació a l’aula.

Activitats.

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

C4. (cc17) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte... (cc19) debats.

Programació INS Sant Quirze

Entendre la importància dels valors en les nostres accions diàries.

DIMENSIÓ COMPETÈNCIA

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Seleccionar les fonts i citar-les.

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

(C4) Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a treball a realitzar. (C2)Utilitzar les aplicacions d’edició de textos per a la producció de documents. (cc9)

Àmbit personal i social

Àmbit digital

Unitats didàctiques

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

– CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... – CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques. – Val la pena actuar bé? – La moralitat. Relativisme moral i absolutisme moral.

SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS I CONTINGUTS CLAU UD4

Títol Existeixen persones completament dolentes?

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Departament Ètica, filosofia i religió.

39 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 2n (UD4)

SESSIONS 12

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Ser capaç d’elaborar presentacions.

Mostrar el domini de la comunicació oral.

Graella avaluació. Dissertació.

Rúbrica i llista de comprovació. Dissertació filosòfica.

Graella avaluació exposició orals.

Autoavaluació debats.

Observació a l’aula.

Participació en la discussió i preguntes davant l’exposició oral dels companys i companyes.

Llista de comprovació i rúbrica avaluació exposició oral.

(C11) Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics.

(C2)Utilitzar les aplicacions d’edició de textos per a la producció de documents. (cc9) Seleccionar les fonts i citar-les.

C4. (cc17) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte... (cc19) debats.

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

Defensar la posició amb arguments propis i ser capaç de rebatre els arguments d’altri.

Donar visions, explorar noves possibilitats de resolució del dilema i argumentar les diferents posicions davant d’aquest.

Àmbit personal i social

Prendre posició entre el relativisme i l’absolutisme moral i defensar-la.

Analitzar els valors que corresponen en les diferents posicions davant del dilema.

(C4) Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a treball a realitzar.

Conèixer les característiques del relativisme i l’absolutisme moral.

Plantejar i entendre correctament el dilema.

Programació

Àmbit digital

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Competència dialògica.

Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació o donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

Competència d’anàlisi crítica.

Unitats didàctiques

La moralitat. Relativisme moral i absolutisme moral.

CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.

Argumentar i defensar la posició presa davant la resolució d’acord amb uns valors morals.

Ser capaç de construir una estratègia per a la resolució de dilemes.

40 INS Sant Quirze Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 2n (UD4)

SESSIONS 12

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

• (d, s) La responsabilitat.

SESSIÓ 9

Presentació audiovisual.

Graella coavaluació dilema moral. Presentació audiovisual.

Gran grup “U”.

Parelles.

INS Sant Quirze

• (d, s) Diferència entre fins i mitjans. Què és deliberar?

SESSIÓ 8

• (d, s) Exposició treball: La resolució d’un dilema moral. Autoavaluació.

SESSIÓ 7

• (d, s) Exposició treball: La resolució d’un dilema moral. Autoavaluació.

SESSIÓ 6

Graella coavaluació dilema moral.

Enllaços de referència. Graella avaluació resolució dilema moral.

Gran grup “U”.

Programació

• (d,) Treball: Resolució d’un dilema moral.

SESSIÓ 5

• (d) Treball: Resolució d’un dilema moral.

SESSIÓ 4

• (d, s) Activitat: Resolució dilemes morals. El Caballero oscuro.

Checklist. Enllaços de referència.

Gran grup “U”.

Unitats didàctiques

SESSIÓ 3

• (d) Activitat: Què és un dilema moral? El Caballero oscuro (part 2).

SESSIÓ 2 Dossier treball dilemes morals. Presentació audiovisual.

Gran grup “U”.

Dossier treball dilemes morals. Presentació audiovisual.

SESSIÓ 1

• (i, d) Activitat: Què és un dilema moral? (part 1).

AGRUPAMENT

MATERIAL - RECURSOS

La segona part de la unitat, es relaciona amb el temari d’història de 4t d’ESO, ja que permet reflexionar sobre la responsabilitat de l’acció humana, en contextos com els totalitarismes. Permet reflexionar sobre els genocidis.

Aquesta unitat manté una relació molt estreta amb la matèria d’ètica i valors. Especialment amb la competència 4 i 6 de la matèria. El motiu queda explicat en la justificació de la unitat.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE I TEMPORITZACIÓ

Ciències socials

Llengua catalana

Ètica i valors

POSSIBLES CONNEXIONS AMB D’ALTRES MATÈRIES

41 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 2n (UD4)

SESSIONS 12

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Als alumnes amb dèficit d’atenció, d’entrada intento asseure’ls al costat d’un company que pugui ser un bon

Entre aquests alumnes i el professor tenim un senyal “secret” que advertir-los que cal que es mantinguin en la tasca que han de fer. I els deixo més temps per acabar les tasques ni el necessiten.

En aquesta unitat s’introdueix una pensadora contemporània (Hannah Arendt), reivindicant el paper de les dones filòsofes.

Programació

PERSPECTIVA DE GÈNERE

Tot i que totes les activitats són avaluables. El pes mes gran recau en les dissertacions. Per tant l’alumne que no hagi assolit els mínims en una dissertació l’ha de repetir.

referent o model per a ells. A més, intento que el lloc que ocupa sigui tranquil i espaiós al seu voltant, per així evitar que es distregui més fàcilment. Les feines són molt delimitades, per tal que pugi visualitzar amb facilitat el final de la tasca. A casa controlo molt també la quantitat de deures.

Als alumnes diagnosticats de dislèxia segueixen en aquesta unitat didàctica el programa de classe, però els adapto la prova del concurs deixant que ho facin amb parelles: un tutor entre iguals. Ales proves de redacció com en la dissertació, no li tinc en compte les faltes. En el cas del debat, el guio perquè es prepari allò que vol dir i mantinc al cas als companys de la importància que respectin la seva intervenció amb el temps que necessiti. Com a mesura general li deixo sempre més temps per fer les activitats (10-15 min) i controlo la quantitat de deures que li poso. Com mesura més intensiva, en el cas que cap alumne/a ho necessités li deixo tenir els apunts durant les activitats de recapitulació.

Rotllana.

Individual.

Gran grup “U”. Treball individual.

MESURES DE RECUPERACIÓ PER A L’ALUMNAT QUE NO ASSOLEIX

Material audiovisual. Enllaços de referència.

Unitats didàctiques

MESURES UIA - UNIVERSALS - ADDICIONALS - INTENSIVES

• (d, s) Dinàmica de grup: Valoració 2n trimestre.

SESSIÓ 13

• (d, s) Activitat: Definim un concepte: La banalització del mal. • (d, s) Entrega dissertació i coavalaució. Es llegeixen un parell de dissertacions en veu alta. • (s) Activitats de recapitulació.

SESSIÓ 12

• (i, d) Els perills del totalitarisme; la desmoralització de l’ésser humà. L’experiment de Millgram. • (i, d) Activitat: Definim un concepte: La banalització del mal.

SESSIÓ 11

• (d, s) La importància dels valors. Podem viure sense valors? • (d, s) LA DISSERTACIÓ.

SESSIÓ 10

42 INS Sant Quirze Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 3r (UD5)

SESSIONS 16

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Aquesta unitat permet a l’alumnat reflexionar entorn a la importància dels de més, de la organització social. També intenta sensibilitzar respecte a la política en general i la democràcia en particular, explorant i contrastant amb d’altres formes d’organització social.

Matèria Filosofia

ASSOLIMENT SATISFACTORI Analitzar com l’imaginari col·lectiu genera estereotips.

Competència d'anàlisi crítica.

Els estereotips femenins a través de pel·lícules d’animació.

Extreure l’evolució dels estereotips i qüestionar-los.

ASSOLIMENT NOTABLE

Qüestionar com cada moment social genera un seguit de cànons o pluralitat de cànons.

ASSOLIMENT EXCEL·LENT

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Graella avaluació ha canviat el conte.

Llista de comprovació del treball “ha canviat el conte?”.

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

C4. (cc17) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte... (cc19) debats. Programació

DIMENSIÓ COMPETÈNCIA

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Seleccionar les fonts i citar-les.

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

(C4) Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a treball a realitzar. (C2)Utilitzar les aplicacions d’edició de textos per a la producció de documents. (cc9)

Àmbit personal i social

Àmbit digital

Unitats didàctiques

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

– Per què hi ha comunitats polítiques? – Origen i necessitat de l’Estat. – La justícia i el dret. Hi ha una justícia universal? – L’acció política. Formes de participació. – L’autoritat política i la desobediència civil. – Els límits de la llibertat. La llibertat d’expressió.

SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS I CONTINGUTS CLAU UD5

Títol Per què no podem fer el que ens vingui de gust?

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Departament Ètica, filosofia i religió.

43 INS Sant Quirze Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 3r (UD5)

SESSIONS 16

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Competència dialògica.

Competència conceptualitzadora

Competència 9. Analitzar críticament l’entorn (natura, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.

Donar arguments a favor de la tesis defensada.

Definir diferents idees de justícia.

Conèixer diferents formes de participació política.

Comprendre un autor i comparar dues posicions contraposades.

Argumentar en favor de la tesis que li ha tocat defensar en el debat, amb arguments propis i de filosofis del a història del pensament.

Relacionar la possibilitat d‘una justícia universal i els valors.

Argumentar i exemplificar casos de desobediència civil.

Comprendre el binomi seguretatllibertat.

Defensar la posició amb arguments propis generats dins de la pròpia dinàmica del debat i ser capaç de rebatre els arguments d’altri.

Posicionar. se davant la possibilitat d’una justícia universal.

Defensar la posició i criticar actuacions polítiques respecte a la desobediència civil.

Adoptar una posició davant del binomi seguretatllibertat i argumentar-la. Mostrar el domini de la comunicació oral. Ser capaç de defensar les posicions i adaptar els arguments a l’altre.

Explicar els problemes filosòfics que es plantegen en la matèria tot utilitzant paraules pròpies.

Rúbrica avaluació i autoavaluació del debat.

Observació a l’aula.

Activitats.

Observació a l’aula.

Activitat.

Llista de comprovació i rúbrica d’avaluació de la dissertació filosòfica.

Observació a l’aula.

Activitats.

Unitats didàctiques

Els límits de la llibertat. La llibertat d’expressió.

La justícia i el dret. Hi ha una justícia universal?

L’acció política. Formes de participació. L’autoritat política i la desobediència civil.

Per què hi ha comunitats polítiques? Origen i necessitat de l’Estat.

44 Programació INS Sant Quirze Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 3r (UD5)

SESSIONS 16

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

• (s) Correcció coavaluació.

SESSIÓ 5

Guia de preparació del debat Graella avaluació debat.

Presentació i suport audiovisual.

Gran grup “U”.

Treball individual.

Gran grup “U”.

INS Sant Quirze

• (i, d) Activitat el pacte social.

SESSIÓ 4

• (i, d) Què és la llibertat?

SESSIÓ 3

• (i) Dinàmica de grup.

Gran grup “U”.

Gran grup “U”. Per al treball: parelles.

Programació

SESSIÓ 2

• (i) Treball: Ha canviat el conte? Enllaços de referència. Guia de treball.

MATERIAL - RECURSOS

ACTIVITATS D’APRENENTATGE I TEMPORITZACIÓ

SESSIÓ 1

Unitats didàctiques

AGRUPAMENT

Llengua catalana

La unitat es relaciona amb la importància de l’organització social i les formes polítiques. Alguns exemples d’organització política es treballa a història.

C4.(cc17) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte... (cc19) debats.

Ciències socials

POSSIBLES CONNEXIONS AMB D’ALTRES MATÈRIES

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

(C4) Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a treball a realitzar.

(C2)Utilitzar les aplicacions d’edició de textos per a la producció de documents. (cc9) Seleccionar les fonts i citar-les.

Àmbit personal i social

Àmbit digital

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

45 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 3r (UD5)

SESSIONS 16

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

• (s) Correcció activitats de recapitulació. • (d, s) La dissertació co-avaluació i lectura en veu alta.

Presentació audiovisual.

Gran grup “U”.

Parelles.

Grups de 4.

Parelles i Gran grup.

INS Sant Quirze

SESSIÓ 16

• (d) L’igualitarisme. • (s) Activitats de recapitulació.

SESSIÓ 15

• (d, s) Dinàmica de grup: Repartiment del diners del viatge de fi de curs.

Presentació audiovisual.

Gran grup “U”.

Parelles.

Gran grup. Treball individual.

Programació

SESSIÓ 14

• (d) Formes de justícia.

SESSIÓ 13

• (i, d) Quan un repartiment és just? • (d, s) LA DISSERTACIÓ.

SESSIÓ 12

Presentació audiovisual.

Presentació audiovisual. Graella avaluació dissertació.

Presentació i suport audiovisual.

Posició debat “I I”.

Unitats didàctiques

• (d, s) Exposició treballs “ha canviat el conte?”

SESSIÓ 11

• (d, s) Exposició treballs “ha canviat el conte?”

SESSIÓ 10

• (d, s) Determinisme o lliure albir? • (s) Activitat. Comentari de text.

SESSIÓ 9

• (d, s) Debat i autoavaluació.

SESSIÓ 8

• (d, s) Debat: Els límits de la llibertat d’expressió. Es pot riure de tot. Preparació.

SESSIÓ 7

• (i, d) El paternalisme i el liberalisme. Límits de la llibertat.

SESSIÓ 6

46 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 3r (UD5)

SESSIONS 16

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

INS Sant Quirze

Si el TDA va acompanyat d’hiperactivitat, aleshores, a més a més, li permeto que s’aixequi de tant en tant per fer algun encàrrec, o li permeto descansar entre tasca i tasca. Com a professor/a el visito amb freqüència al seu lloc per supervisar-lo i per verificar que ha acabat la feina i que no l’ha fet de manera ràpida i descuidada.

En aquesta unitat i aprofitant la coincidència amb el 8 de març, es planteja un treball específic sobre gènere. Es tracta d’analitzar un seguit de pel·lícules de diferents dècades i extreure’n estereotips. No només femenins sinó també masculins. També s’aprofita per a que l’alumnat reflexioni sobre com es pot fer aquest tipus d’anàlisi per a ser rigorós, i d’aquesta manera l’alumnat s’aproxima a un treball propi de les ciències socials.

PERSPECTIVA DE GÈNERE

Programació

Tot i que totes les activitats són avaluables. El pes mes gran recau en les dissertacions. Per tant l’alumne que no hagi assolit els mínims en una dissertació l’ha de repetir.

MESURES DE RECUPERACIÓ PER A L’ALUMNAT QUE NO ASSOLEIX

Unitats didàctiques

MESURES UIA - UNIVERSALS - ADDICIONALS INTENSIVES

47 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 3r (UD6)

SESSIONS 15

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Tot i que l’alumnat de 4t està molt acostumat a estudiar llengua, no sempre es fa una reflexió sobre aquesta i la importància que té per a pensar, generar cosmovisions, idees, etc. Aquesta unitat permet accedir al llenguatge des d’una altra perspectiva.

Matèria Filosofia

Entendre la problemàtica i construir preguntes filosòfiques entorn al tema.

Competència argumentadora

Fer ús de l’argumentació i la reflexió en l’anàlisi de situacions tant reals, quotidianes o llunyanes, com hipotètiques o fictícies.

Explicar els problemes filosòfics que es plantegen en la matèria tot utilitzant paraules pròpies.

Co avaluació.

Rúbrica autoavaluació.

Llista de verificació de la dissertació.

La dissertació filosòfica.

Llista de verificació de la dissertació.

La dissertació filosòfica.

Activitats d’aula.

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

INS Sant Quirze

La metàfora i la metonímia.

Combinar argumentacions pròpies amb d’altres de la història del pensament. I posa exemples de la vida quotidiana.

Utilitzar metàfores per a expressar pensament propi.

ASSOLIMENT EXCEL·LENT

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C4. (cc17) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte... (cc19) debats. Programació

Prendre posició sobre alguna de les preguntes plantejades i donar-ne arguments.

Entendre la importància de les metàfores per explicar els pensaments.

Distingir entre signe i símbol. Metàfora i metonímia.

Conèixer les característiques del llenguatge natural. Distinció entre signe, senyal i símbol.

Competència conceptualitzadora

DIMENSIÓ COMPETÈNCIA

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

ASSOLIMENT NOTABLE

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Seleccionar les fonts i citar-les.

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

(C4) Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a treball a realitzar. (C2)Utilitzar les aplicacions d’edició de textos per a la producció de documents. (cc9)

Àmbit personal i social

Àmbit digital

Unitats didàctiques

ASSOLIMENT SATISFACTORI

– El llenguatge com a característica específica de l’ésser humà. – Distinció entre signe, senyal i símbol. – La metàfora i la metonímia. – Què és pensar i què és el llenguatge. – La relació entre pensament i paraules. – Diem el que diuen les paraules?

SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS I CONTINGUTS CLAU UD6

Títol Podem pensar sense paraules?

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Departament Ètica, filosofia i religió.

48 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 3r (UD6)

SESSIONS 15

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Utilitzar els continguts de la filosofia per a l’anàlisi de la societat actual.

Elaborar textos amb argumentacions sòlides pel que fa al treball proposat en la matèria i, per extensió, a qualsevol tesi que es vulgui sustentar. Co-avaluació.

Rúbrica i llista de verificació treball sobre el llenguatge.

(C2) Utilitzar les aplicacions d’edició de textos per a la producció de documents. (cc9) Seleccionar les fonts i citar-les.

C4. (cc17) Habilitats i actituds per a la participació: comunicació, empatia, assertivitat, respecte... (cc19) debats.

C3. (cc13) Actituds i hàbits en la societat i en el món professional: cura personal, responsabilitat en les tasques, efectivitat, puntualitat, respecte a les normes, etc.

C1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés personal de coneixement (cc2) capacitats cognitives: raonament, comunicació, indagació, imaginació, creativitat, etc.

Respon a les hipòtesis plantejades en el treball i es capaç de plantejar-se nous problemes filosòfics a partir d’aquestes i noves hipòtesis.

Àmbit personal i social

Respon a les hipòtesis plantejades en el treball sobre gènere amb argumentacions contrastades.

(C4) Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per a treball a realitzar.

Respondre a les hipòtesis plantejades en el treball sobre el gènere a través del llenguatge.

Programació

Àmbit digital

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Competència d’anàlisis crítica.

Unitats didàctiques

Què és pensar i què és el llenguatge. La relació entre pensament i paraules. Diem el que diuen les paraules?

Aproximar-se a la filosofia del llenguatge.

El llenguatge com a característica específica de l’ésser humà.

Entendre la relació estreta que hi ha entre el pensament i el llenguatge.

49 INS Sant Quirze Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 3r (UD6)

SESSIONS 15

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

• (i) Les metàfores i les metonímies. (George Lakoff). • (d) Activitats.

SESSIÓ 9

• (d, s) Presentació conclusions treball sobre el llenguatge (55’). Presentació audiovisual.

Presentació audiovisual.

Presentació.

Gran grup “U”.

Parelles.

Gran grup “U”.

Treball individual. Treball parelles.

Gran grup “U”.

Parelles.

INS Sant Quirze

SESSIÓ 8

• (i, d) El pragmatisme lingüístic.

SESSIÓ 7

• (d, s) Comentari de text (35’). • (s) Co-avaluació comentari (20’).

SESSIÓ 6

Presentació audiovisual.

Llista comprovació treball. Enllaços de referència.

Gran grup “U”. Programació

• (d) D’altres tipus de llenguatge (la música).

SESSIÓ 5

• (d) Proposta treball sobre el llenguatge.

SESSIÓ 4

Material audiovisual.

Gran grup “U”. Treball individual.

Unitats didàctiques

• (d) Pot modificar el llenguatge la nostra manera d’entendre el món? • (i, d) Proposta de treball (15’).

SESSIÓ 3

• (d) La teoria de Locke sobre el llenguatge 35’. • (d) Activitats 20’.

SESSIÓ 2 Material audiovisual.

Gran grup “U”. Treball individual.

Material audiovisual.

SESSIÓ 1

• (i) El llenguatge humà 35’. • (d) Activitats 20’.

AGRUPAMENT

MATERIAL - RECURSOS

ACTIVITATS D’APRENENTATGE I TEMPORITZACIÓ

Llengua catalana

POSSIBLES CONNEXIONS AMB D’ALTRES MATÈRIES

50 Jordi Virosta Martínez

PROFESSOR Jordi Virosta

TRIMESTRE 3r (UD6)

SESSIONS 15

GRUP-CLASSE Optativa F2

CURS 4t ESO

CENTRE Ins Sant Quirze

Quan explico algun tema nou o la classe conté part magistral, intento vincular-los d’alguna manera amb ells per captar-los l’atenció. I tot allò que explico oralment, m’asseguro que ho puguin tenir per escrit. Entre aquests alumnes i el professor tenim un senyal “secret” que advertir-los que cal que es mantinguin en la tasca que han de fer. I els deixo més temps per acabar les tasques ni el necessiten. Si el TDA va acompanyat d’hiperactivitat, aleshores, a més a més, li permeto que s’aixequi de tant en tant per fer algun encàrrec, o li permeto descansar entre tasca i tasca. Com a professor/a el visito amb freqüència al seu lloc per supervisar-lo i per verificar que ha acabat la feina i que no l’ha fet de manera ràpida i descuidada.

Programació

En aquesta unitat es proposa un treball sobre la relació que hi ha entre el llenguatge i la manera d’entendre la dona. Hi ha dos propostes: la primera una anàlisi d’insults propis de la llengua catalana, per veure quina diferència hi ha entre aquells que es refereixen a les dones i aquells que es refereixen als homes. La segona proposta tracta a través d’enquestes, com d’un determinat grup d’adjectius, les noies de 4t d’ESO és defineixen a elles mateixes i com ho fan els nois. Veure’n les diferències o comprovar les hipòtesis.

PERSPECTIVA DE GÈNERE

Tot i que totes les activitats són avaluables. El pes mes gran recau en les dissertacions. Per tant l’alumne que no hagi assolit els mínims en una dissertació l’ha de repetir.

Unitats didàctiques

de la tasca. A casa controlo molt també la quantitat de deures.

Als alumnes diagnosticats de dislèxia se els adapto la prova del concurs deixant que ho facin amb parelles: un tutor entre iguals. Ales proves de redacció com en la dissertació, no els tinc en compte les faltes. En el cas del debat, el guio perquè es prepari allò que vol dir i mantinc al cas als companys de la importància que respectin la seva intervenció amb el temps que necessiti. Com a mesura general li deixo sempre més temps per fer les activitats (10-15 min) i controlo la quantitat de deures que li poso. Com mesura més intensiva, en el cas que cap alumne/a ho necessités li deixo tenir els apunts durant les activitats de recapitulació.

Gran grup “U”.

MESURES DE RECUPERACIÓ PER A L’ALUMNAT QUE NO ASSOLEIX

Enquesta final de curs.

Treball individual.

Parelles.

Gran grup “U”.

Treball individual.

MESURES UIA - UNIVERSALS - ADDICIONALS - INTENSIVES

• (s) Enquesta valoració matèria filosofia.

SESSIÓ 14

• (d, s) Comentari de text (Gilles Deleuze)

SESSIÓ 13

• (d, s) La dissertació Co-avaluació i lectura en veu alta.

SESSIÓ 12

• (s) Correcció activitats de recapitulació.

SESSIÓ 11

• (d, s) LA DISSERTACIÓ. • (s) Activitats de recapitulació.

SESSIÓ 10

51 INS Sant Quirze Jordi Virosta Martínez

Conclusió

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

14. Conclusió. Un dels objectius fonamentals de la matèria de filosofia de 4t és despertar a alumne/a, obrir-li la mirada, plantejar-li i aconseguir que es plantegi qüestions filosòfiques que veritablement l’interpel·lin, i d’aquesta manera fer que el seu aprenentatge sigui significatiu. Les sis unitats didàctiques que conté aquesta programació estan enfocades des d’aquesta perspectiva. Intenten actuar com un dispositiu, un detonant per a que l’alumne/a comenci a pensar per ell mateix. Per això en les sessions plantejades, es plantegen qüestions obertes per a que sigui e mateix alumnat l’encarregat d’anar donant respostes i tancant les qüestions per ell mateix, iniciant així el camí el qual de tant en tant haurà d’anar revisant. Possiblement en el context actual, en un món cada vegada més incert, amb un accés a la informació de manera immediata, però a la vegada manipulada, la matèria sigui una de les més importants que l’alumnat pot cursar, doncs ofereix a l’alumnat un espai de temps per a la reflexió, a i l’intercanvi d’idees amb els seus companys i un acompanyament per part del professor, que li facilitaran les eines per poder ubicar-se davant de la complexitat. Programar reflexionar entorn al que es fa en el nostre ofici. La programació com a eina permet endreçar, preveure, donar coherència però també està sotmesa a possibles modificacions. Depenent dels interessos de l’alumnat, o del context. Així per exemple enguany, la programació s’ha vist alterada per la covid-19 que ha fet replantejar la programació. Aquesta no s’ha pogut dur a terme en la seva totalitat. S’han plantejat activitats alternatives, però sempre s’ha intentat tenir en compte que aquestes desenvolupin les capacitats que preveu el currículum en la mesura que els mitjans ho permetin.

Bibliografia i webgrafia

Programació

INS Sant Quirze

Jordi Virosta Martínez

15. Bibliografia i webgrafia. Fabra, Maria Luisa (1994), Técnicas de grupo para la cooperación. Ediciones CEAC, Barcelona.