Strategic Digital Redesign for the Barcelona Chocolate Museum. Tradition, creativity and technology. by Ana Maria

ESDI Projecte Final de Grau Disseny Multidisciplinar Curs 2020/2021

Museu de la Xocolata de Barcelona Redisseny Digital Estratègic

Ana Maria Jimenez

ESDI 2020/2021 Projecte Final de Grau. Modalitat de Disseny Multidisciplinar.

Redisseny Digital Estratègic pel Museu de la Xocolata de Barcelona. Ana Maria Jimenez Amaro

Continguts

Apartats A. Conceptualització. 1. Presentació. 2. Contextualització. 3. Anàlisi de referents. 4. Punt d'inflexió: Covid 19. 5. Casos d'estudi. 6. Conclusions. 7. Línies estratègiques. B. Formalització. 1. Presentació. 2. Execució de la proposta. 3. Planificació. 4. Pressupost. 5. Conclusió. 6. Bibliografia. C. Annex. 2. Contextualització. 3. Anàlisi de referents. 4. Punt d'inflexió: Covid 19. 1. Presentació. 2. Execució.

Conceptualització

Redisseny Digital Estratègic

Continguts

Continguts Introducció

1. Presentació. 1.1. Definició del projecte. 1.2. Metodologia. 1.3. Objectius. 1.3.1. Objectiu principal. 1.3.2. Objectius secundaris.

2. Contextualització. 2.1. Producte. El Cacau i la Xocolata. 2.1.1. Mitologia. 2.1.2. Història. 2.1.3. Cronologia. 2.1.4. Comercialització. 2.2. El Museu de la Xocolata de Barcelona. 2.2.1. El Gremi de Pastisseria de Barcelona. 2.2.2. Definició del museu. 2.2.3. Bean to Bar. 2.2.4. Visites. 2.2.5. Perfil del visitant. 2.2.6. Activitats i serveis. 2.2.7. Espai botiga. 2.2.8. Suports.

21 21

15 16 18 18 18

21 22 22 24 27 28 29 33 35 38 43 46 53

3. Anàlisi de referents. 3.1. Museus de la xocolata estatals. 3.2. Museus de la xocolata europeus.

55 55 61

4. Punt d'inflexió: Covid 19. 4.1. L'abans i l'ara. 4.1.1. Context. 4.1.2. Context museístic post Covid 19. 4.1.3. Tecnologies i prediccions. 4.1.4. Habilitats digitals als museus. 4.1.5. Tendències clau.

65 65 65 66

5. Casos d'estudi. 5.1. Cas d'estudi 1. The Metropolitan Museum. 5.2. Cas d'estudi 2. Casa Batlló.

71 72

6. Conclusions. 6.1. Conceptes destacats.

75 75

7. Línies estratègiques. 7.1. Sintetització.

77 77

68 68 69

Redisseny Digital Estratègic

Introducció

Introducció Aquest projecte sorgeix de l'encàrrec real per part del Museu de la Xocolata de Barcelona. ESDI col·labora amb el museu, arran d'aquesta participació, la Sra. Cecuk (directora de l'escola) va conferir la possibilitat de traspassar el cas real a Projecte de Final de Grau de la modalitat de Disseny Multidisciplinar. Personalment, em va atreure la idea de treballar en un projecte museístic, que explora i fomenta la tradició, la cultura i la gastronomia. Per una altra banda, el producte que exposa: la xocolata. La xocolata per sí mateixa és un producte amb múltiples valors i connotacions: nutricionals i organolèptics, històrics i antropològics, sociològics, culturals, gastronòmics,..., gairebé podria dir que tot el que envolta al cacau i a la xocolata, dóna lloc a un món imaginari que no sé posar-hi límit a nivell creatiu. Un projecte real. Un projecte motivador per començar a caminar com a dissenyadora multidisciplinar en el món laboral. Un projecte instaurat a la ciutat de Barcelona, ciutat del disseny i l'avantguarda; on el repte és major per la competència existent en el camp de la creativitat i la innovació. Considerar aquest treball com quelcom banal, seria una fal·làcia. Pretenc executar un projecte que doni resposta a la necessitat del client, el Museu de la Xocolata; i per descomptat, aprendre, madurar i créixer amb ell. És l'últim projecte acadèmic i per això, com en tots els acomiadaments; es tractarà amb estima i respecte.

Redisseny Digital Estratègic

Presentació

1. Presentació 1.1. Definició del projecte.

El projecte que es planteja té l’objectiu d’obtenir un resultat amb una finalitat pràctica i comercial. Es busca l’equilibri entre la funcionalitat i l’estètica, amb el resultat d’establir unes determinades conclusions i línies estratègiques per al client, en aquest cas el Museu de la Xocolata de Barcelona. Entenent que l’objectiu marcat per part del client és potenciar el Brand Awareness a partir de la botiga que té el museu, s’abordaran tots els factors necessaris per aconseguir esmentat objectiu. Caldrà abastar d’altres elements i aspectes que permetin obtenir informació i coneixements per a resoldre i/o argumentar totes les qüestions que es plantegin al llarg del procés. La recerca i anàlisis de les variables per poder configurar l’objectiu esmentat pel client pot donar lloc a replantejar-se’n un de nou (objectiu). La realització d’aquest projecte vol donar resposta a les necessitats del Museu de la Xocolata, per tant, es partirà no solament de què vulgui el client, si no s’intentarà esbrinar què necessita per tal d’aproximar-se a l’objectiu final. L’anàlisi serà la base per poder configurar els elements gràfics, visuals i comunicatius adequats per al client.

Aquest projecte té la intenció de contextualitzar la gestió i el disseny en totes les seves vessants comunicatives al Museu de la Xocolata; definir el to i la intencionalitat, els valors i el missatge. Així com saber quines són les seves variables més importants, com s’avaluen i com s’expressen a través dels seus canals; analitzant quins són els mitjans i el tractament dels continguts, la informació i la comunicació per al públic potencial. Així doncs, l’objectiu no és adaptar el producte al consumidor, sinó fer-lo més comprensible i atractiu. Escoltar els consumidors del museu es tractarà com a obligació, ja que és un dels factors que ajudarà a assolir l’objectiu. El reconeixement i la comprensió del comportament de l’usuari aportarà les claus per dirigir-nos cap ell d’una manera molt més individualitzada i afavorir un disseny més recomanable i personalitzat. L’objectiu és per tant, satisfer les necessitats i desitjos del consumidor a través de les accions realitzades per al client, el Museu de la Xocolata.

1.2. Metodologia.

A priori no es pretén assolir un objectiu econòmic, sinó l’apel·lació i el reconeixement del museu, incloent en aquest el producte i els serveis que se’n deriven, el Brand Awareness, el reconeixement de marca i la seva identitat. Atreure a nous visitants i mantenir el públic ja existent, atraient-los i animant-los a adoptar una nova actitud més proactiva. Proporcionar les eines adequades per a oferir accions més atractives i de qualitat. Per poder replantejar una nova estratègia, cal establir dos conceptes clau, segons María del Carmen Valdés (2002), la Identitat Corporativa i la Identitat Institucional; on cadascuna d’aquestes identitats han de ser descrites, analitzades i compreses. Dotar la imatge amb un valor afegit pel que fa a l’emissió com també a la recepció d’aquesta. La Identitat Corporativa és la unió dels elements tangibles i intangibles amb els quals es projecta el museu. Està composta per la Identitat Visual, que és la part que engloba els elements gràfics i visuals; i la Identitat Verbal, que defineix el to, la finalitat i els continguts que la marca

Redisseny Digital Estratègic

vol transmetre. Cal considerar que de la Identitat Corporativa se’n deriva la Imatge Corporativa, que respon a la percepció i l’empatia que genera la marca en el seu àmbit. En el cas que ocupa aquest treball, un projecte museístic, la Identitat Institucional es concep a través dels valors intangibles referents a la Imatge Corporativa: la manera en què la percep el públic receptor. El reconeixement i la valoració que en faci el públic dependrà d’una correcte i encertada Identitat Corporativa com de la seva precisa gestió.

Cal destacar que el projecte del Museu de la Xocolata forma part d’aquesta gestió de la identitat, de manera que afecta a tots els departaments i al mateix funcionament del museu. No és tan sols una eina de màrqueting, sinó de l’ús dels recursos corporatius que es visualitzaran a través de l’espai, la decoració, la imatge gràfica, la comunicació, la documentació, entre d’altres, com també de les plataformes de promoció, difusió i mediació efectiva; com la web, les xarxes socials i la tecnologia aplicada a l’actualitat i al futur.

Presentació

Presentació Definició del projecte. Presentació del briefing atorgat pel client. Definició dels objectius del projecte. Contextualització El producte. Definir , explicar i contextualitzar les característiques principals del cacau i la xocolata. Museu de la Xocolata. Coneixement i descripció del Museu de la Xocolata. Situar l’àmbit i el context. Presentació d’accions que realitzen, comercialització, serveis, ... Anàlisi de referents directes Analitzar els museus que s’emmarquen dins el mateix àmbit. Anàlisi general i posicionament. Punt d'inflexió: Covid 19 Analitzar l’impacte a la Covid 19 en el sector museístic, al turisme i a l’usuari. Anàlisi i definició de tendències futures en l’àmbit.Tecnologia i digitalització. Definició de les línies estratègiques Conceptualitzar els punts, àrees i pautes d’actuació per a la formalització. Formalització del projecte Realització de la proposta, establir els timings i confeccionar els pressupostos per a l’execució.

Conclusió final Valoració del resultat en relació als objectius.

1.3. Objectius.

Determinar els objectius d’aquest treball ajudarà a encaminar quina direcció o direccions s’han de pendre per resoldre les mancances presentades pel client, el Museu de la Xocolata. Es pretén respectar la voluntat del client segons el briefing donat, s’estudiarà i s’analitzarà la línia projectual facilitada pel museu i les possibilitats viables per poder donar resposta. Per a contextualitzar el projecte es remet als objectius generals i específics donats pel client. — Objectiu: Disseny d'una línia de merchandising per al perfil del visitant turista. La creació d'una proposta de disseny susceptible al desenvolupament i la producció. — Tàrget: Turista. — Resultat desitjat: Potenciar el Brand Awareness a partir del souvenir.

Redisseny Digital Estratègic

1.3.1. Objectiu principal. Segons el briefing que va facilitar el client (Francisco Gil) s'ha iniciat una recerca exhaustiva a tots els aspectes que s'han cregut rellevants per poder fer una anàlisi adequada, posicionar el seu producte (el museu) i tenir un coneixement i unes bases fermes per tal de dissenyar una proposta per a resoldre la necessitat corresponent: la potenciació del Brand Awareness i la creació d'un disseny susceptible al desenvolupament i a la creació. Partint de l'enunciat i l'estudi realitzat, es pren com a objectiu principal el reposicionament del Museu de la Xocolata en l'àmbit de la digitalització i la comunicació online. Com a futura gestora de disseny, la solució òptima per aconseguir el propòsit del director del museu és l'adaptació i el disseny digitalitzat.

1.3.2. Objectius secundaris. Es defineix el reposicionament digital del museu a partir de configurar una nova estratègia digital de comunicació a les vessants: — Redisseny del website.

El briefing facilitat pel Museu de la Xocolata, a priori dóna a entendre que hi ha una demanda per la confecció d'un souvenir amb la finalitat de potenciar el record de marca. A l'entrevista realitzada personalment amb el Director del museu, Francisco Gil; la informació extreta va discernir del briefing que va donar. Va mostrar una especial preocupació per la forta caiguda de visitants al recinte i per la sobreproducció de xocolata que no es comercialitzava i es faria malbé. Arran de la discernió provocada per les diferents postures, s'ha establert un nou briefing en el qual es pretén aconseguir el Brand Awareness a partir de l'experiència d'usuari dins de la tecnologia digital i conseqüentment atorgar el souvenir/producte de manera física.

— Configuració d'una nova línia de comunicació en les seves xarxes socials. — Unificació de la línia de disseny en el seu E-commerce. — 3D Printing Food. — Creació de l'experiència immersiva (RV-RA). Es valorarà la viabilitat econòmica i de producció, com també la temporització i pressupost per aconseguir els punts esmentats. Es definirà el què necessita el client i per què ho necessita. Es dissenyaran unes línies estratègiques per millorar el seu reposicionament dins de l'àmbit europeu. Es pretén adaptar la institució a la nova era provocada per la situació pandèmica sense perdre l'essència i la identitat pròpia del museu.

Presentació

Conceptes destacats En alguns punts de l'apartat conceptual es realitzarà la sintetització de l'apartat realitzat. Donant lloc a l'extracció dels aspectes més rellevants tractats. La finalitat és apuntar i exposar els aspectes més importants per a posteriori realitzar les conclusions adequades i la formalització del projecte. Aquests conceptes s'emmarcaran en un espai gràfic com el que engloba aquest mateix punt.

Redisseny Digital Estratègic

Contextualització

2. Contextualització 2.1. Producte: El Cacau i la Xocolata.

El cacau o Theobróma que en grec significa “aliment dels déus” s’utilitza per a referir-se a l’arbre, als seus fruits (vaines) i les seves faves (llavors). Etimològicament la paraula cacau procedeix de l’àntic terme maya: Kakaw. 2.1.1. Mitologia. Existeix una enriquidora mitologia que envolta la producció i l’ús del cacau segons la cultura maia en les diferents èpoques i regions. La majoria d’elles assenyalen la seva qualitat perdurable com un regal dels déus. Tot i que el cacau avui en dia no s’utilitza amb tanta freqüència, encara existeixen rituals maies on segueix tenint un paper rellevant en esdeveniments importants de la vida, com els naixements, la maternitat, el matrimoni i les cerimònies agrícoles (Ch’orti’, descendents de la civilització maia. Hondures), entre d’altres.

"Hi havia una vegada un déu anomenat Quetzalcóatl, fa moltíssims anys, que va decidir compartir amb els humans un dels seus privilegis. Representat tradicionalment com una serp emplomallada, era el déu de l’aire i, gràcies a la seva generositat, els homes van poder gaudir d’una planta que només es feia a les terres sagrades dels déus. Aquesta planta era el cacauer, un arbret que Quetzalcóatl va plantar i va fer créixer, i que la deessa Xochiquetzal va ornar amb flors. Un cop l’arbre va ser adult, el déu va recollir els fruits, va separar-ne les llavors i va ensenyar a les dones a torrar-les i a batre-les fins a obtenir un líquid escumós i de color fosc que van anomenar cacahuatl i que

coneixem actualment amb el nom de xocolata. Els altres déus, però, es van sentir molt ofesos per haver de compartir amb els humans una beguda tan especial i que tenien en exclusiva, raó per la qual van decidir expulsar a Quetzalcóatl de les terres sagrades. En va marxar, va prometre que tornaria per la costa de llevant l’any ce-acatl. Quan l’any 1519 els vaixells d’Hernán Cortés van arribar a Mèxic, els asteques van creure que era el retorn del déu, i això va favorir la ràpida conquesta del territori per part dels castellans".

Text de Ramón M. Masalles i Saumell. El cacau, un regal els déus.

Redisseny Digital Estratègic

2.1.2. Història. Els orígens del cacau i la xocolata s’ubiquen en el període precolombí, en l’antiga Mesoamèrica que abastava des del centre de Mèxic actual fins el nord de Costa Rica. La cultura del cacau s’estén a les diverses poblacions maies (600 a.C.) i asteques (1400 a.C.), on la polpa i les llavors es picaven i es consumien com una beguda per l’elit governant i les llavors d’aquesta planta (les faves del cacau) eren utilitzades com a unitat monetària, de mesura de pes, i com a valor per al pagament d’impostos en les comunitats conquerides.

2.1.3. Cronologia. El cacau és un producte consumit arreu del món, la seva expansió per tot el glòbul terràqüi s'inicia a principis del s.xvi, implementant-se primer a Europa i seguidament a l'Amèrica del Nord, obtenint així la globalització del cacau i dels seus derivats. La seva expansió primer per Europa i seguidament per la resta del món ha esdevingut que la xocolata formi part de la cultura, les costumss i les tradicions de la societat. Per obtenir una idea de la seva trajectòria s'ha confeccionat el següent diagrama (pàg. següent).

El viatge del cacau des de Mesoamèrica a altres àrees del món va ser degut als europeus, que van conquistar gran part de la regió i van introduir el cultiu a les seves colònies per tot el globus. La xocolata va arribar a Europa en el s.xvi pels espanyols, tot i que van alterar la recepta asteca i van agregar sucre i altres espècies per fer-ne una beguda dolça. Els monjos espanyols van ordenar als monestirs la producció d’aquesta beguda de xocolata, però mantenint la recepta en secret durant gairebé un segle. Òbviament, la beguda era consumida per la reialesa i la classe alta de la societat.

L'aparició del cacau com a cultiu domesticat, del qual n'han sorgit una àmplia diversitat de productes processats, ha tractat durant molts segles l'estil, els costums i tradicions de la societat. Els seus atributs de gust i sabor, així com els seus beneficis nutricionals s'han apreciat des de l'antiguitat fins a l'actualitat. Fet que ha precipitat l'expansió de la indústria del cacau i ha fet que tot el que rodeja la xocolata i al cacau sigui una activitat molt lucrativa.

A l ‘antiguitat, el cacau va representar un símbol d’abundància i d’enrequeriment, i la seva cultura va influir per tot el territori Mesoamericà.

Contextualització

1502 — 1528 Cultiu de cacau a les colònies d'Amèrica.

s. xvi

Es popularitza la xocolata per tot Europa. Principalment a França, Itàlia, Alemanya i Anglaterra. 1606 Comerciant italià descobreix el secret de la beguda de xocolata i extén la seva fama. 1657 Inauguració de la primera Xocolateria a Anglaterra.

Un possible senyor maia s’asseu davant d’un individu amb un recipient de xocolata espumada. Font: Wikipedia. 1550 — 1600 Hernán Cortés incorpora la xocolata a Espanya.

1659 Inauguració de la primera Xocolateria a París.

1828 Es produeix el cacau en pols a Holanda per Casparus van Houten. 1830 S’introdueix la xocolata amb llet i posteriorment la xocolata amb avellanes a Suïssa. 1830 Creació de la primera barra de xocolata a Gran Bretanya. 1879 El xocolater suís Rodolphe Lindt introdueix el procés de fabricació de la xocolata de manera industrial.

1674 Presentació al públic de la pastilla de xocolata a Anglaterra. 1720 Reconeixement als xocolaters italians per la qualitat dels seus productes. 1765 Descobriment dels productes de xocolata a Amèrica del Nord. El consum de la xocolata és un luxe i ho gaudeix la classe alta.

Màquina per a la fabricació de xocolata de manera industrial. Font: Lindt.es Finals del s. xix La xocolata es fa més popular i és accessible a la població en general. s. xx

Es desenvolupa la industria xocolatera i evoluciona en l’àmbit tecnològic. Europa s’apropia de la xocolata, afegint-li valors en el seu consum, transformant-la i innovant en la seva presentació. Hernán Cortés complimenta als ambaixadors de l'imperi asteca. Oli obra de Juan i Miguel González; 1698. Museu del Prado. Font: Hernán Cortés y la conquista de México. Revista Ejército n.º 948. Abril 2020.

s. xxi Sorgeix el moviment "Bean to Bar" nascut als Estats Units. Consisteix en comprar cacau d'origen en petits lots i processar-los de manera artesanal. Es fuig del procés industrial. Aquest moviment s'estén per Estats Units i Europa.

Anunci publicitàri de Baker's Cocoa 1919. La xocolata va ser introduïda per John Hannon i el doctor James Baker a Dorchester, Walter Baker & Company. Font: Wikipedia.

Redisseny Digital Estratègic

2.1.4. Comercialització. El cacau és un producte global que ocupa entre 40-50 milions d’agricultors que en depenen per assegurar-se la subsistència. La seva explotació és crítica als països de l’Àfrica occidental (Costa d’Ivori i Ghana) on es cultiva 2/3 (60-70%) de la producció mundial. Tot i que també en són de productors l’Amèrica central, Sud-Amèrica i Àsia però aquests en menys percentatge. En el gràfic (pàg. següent) es pot visionar la relació entre els diferents països consumidors i els productors. És adient observar i tenir en consideració tot el procés d'obtenció del producte (del cacau i de la xocolata) i l'entremat que existeix al voltant d'ell; on paradoxalment el seu valor econòmic incrementa alhora que els valors humans es desvaloritzen en els països productors. Havent fet una breu investigació sobre el context i el que comporta la producció i comercialització del cacau, personalment, s'ha pres aquest projecte amb certa motivació en part, per valorar el producte del cacau i conscienciar de l'explotació que es dur a terme en la seva producció. En tot cas, no es pretén exposar el problema ètic en aquestes pàgines.

Producció i consum del cacau. Dades període 2018/2020. Font: Cocoa Barometer 2020. Antonie C. Fountain i Friedel Huetz-Adams.

Contextualització

Països productors de cacau (1000 tones). Dades 2019/20 (pronòstic).

Països consumidors de cacau (1000 tones). Dades 2018/19.

AMÈRICA 849 T

ÀFRICA 169 T Brasil

Equador 190 T 328 T

1.922 T

169 T Sudan 331 T Resta d'Amèrica

AMÈRICA 1.164 T USA

277 T 169 T

188 T

Ghana

696 T

Brasil

802 T

2.130 T

1.164 T

348 T

816 T

ÀFRICA 3.598 T

Resta d'Amèrica

EUROPA 1.922 T

3.598 T

666 T

Costa d'Ivori

Resta d'Àfrica

1.922 T

ÀSIA 277 T

849 T

ÀSIA 696 T

83 T

Resta Resta d'Àsia d'Àsia 200 T

Indonèsia

77 T

376 T

183 T

51 86 T Índia Xina

AUSTRÀLIA 83 T

83 T

Japó

La gràfica mostrada representa els principals països on es cultiva i es produeix cacau i els països consumidors. Hi ha també, les empreses productores i distribuïdores del cacau i dels seus derivats. Algunes d'elles s'han posicionat com grans multinacionals i han mostrat el seu reconeixement i repercussió per dur a terme varies accions, entre elles, accions humanitàries i socials; però el què insta a observar és la creació de museus de la xocolata segons el territori. Aquest anàlisi s'observa més acuradament més endavant en aquest projecte. Les grans empreses que tenen la seva activitat en la producció del cacau són: — Cargill (EEUU). — Archer Daniels Midland (EEUU). — Barry Callebaut (Suïssa). D'altres empreses més petites que també produeixen cacau són: — Schokinag Schokolade Industrie (Alemanya). — Guittard Chocolate Co (EEUU). — Blommer Chocolate Co (EEUU). — World's Finest Chocolate (EEUU). Finalment, les empreses que es dediquen a la distribució són: — Nestlé (Suïssa). — Mars Incorporated (EEUU). — Hershey Foods (EEUU). — Cadburys (Regne Unit).

Pàgina següent ››

Cacau. Varietat de formats de cacau. Font: Shutterstock.

Contextualització

2.2. El Museu de la Xocolata de Barcelona.

El Museu de la Xocolata és un equipament dinàmic impulsat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona. El museu es troba ubicat a l’antic Convent de Sant Agustí (Born, Barcelona). L'edifici està catalogat com una obra protegida de Bé Cultural d'Interès Local. Actualment acull a part del Museu de la Xocolata; el Centre Cívic Convent de Sant Agustí i l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. La institució museística presenta un recorregut pels orígens de la xocolata, la seva arribada a Europa i la seva difusió com un element situat entre el mite i la realitat, entre les propietats medicinals i el valor nutricional, que relacionen tradició amb futur i que forma part del nostre imaginari col·lectiu. Convent de Sant Agustí. Vista interior del pati. Bé Cultural d'Interès Local. Font: Wikipedia.

Escola de Pastisseria. Alumnes. Font: Blog, El pastís. www.elpastis.cat

Redisseny Digital Estratègic

2.2.1. El Gremi de Pastisseria de Barcelona. A fi de contextualitzar aquest projecte cal realitzar una breu descripció del Gremi de Pastisseria de Barcelona, aquesta és rellevant perque és qui finança al Museu de la Xocolata, l’Escola de Pastisseria i el Barcelona Resident (residència d’estudiants). Com es pot llegir en el propi website del Gremi de Pastissers de Barcelona (gremidepastisseria.cat), "el Gremi és una associació sense ànim de lucre,

que té com a objecte la representació, defensa i foment dels interessos generals professionals comuns dels seus socis." Com a organisme, està constituït per l’afiliació d’empresaris artesans que treballen en activitats de pastisseria, confiteria, rebosteria, brioixeria, xocolateria, gelateria, bomboneria, orxateria i, addicionalment, la preparació de plats cuinats o precuinats i activitats de càtering dins de l’àmbit de la demarcació de Barcelona.

Contextualització

2.2.2. Definició del museu. L’any 2000 s’inaugura el Museu de la Xocolata, una iniciativa privada impulsada pel Gremi amb l’objectiu de connectar la seva activitat amb l’oferta cultural de Barcelona. Promovent el reconeixement a través d’una política d’adquisició i de difusió del patrimoni de la tradició artística del treball de la xocolata; la memòria de la cultura i els valors artesanals de la pastisseria catalana. També, apostant per al desenvolupament d’activitats per a tota la família presentant-les més enllà de mostrar la xocolata no solament com a producte alimentari, sinó donant-la a conèixer a través de la història, la cultura, els aspectes socials i oferintt una activitat dinàmica i consolidada a la ciutat de Barcelona. A través de les activitats i tallers, doten als participants l’oportunitat d’experimentar i interactuar amb tots els sentits i els productes, amb la finalitat de despertar la sensibilitat i la creativitat. La seva visió és convertir-se en un centre líder en la investigació, catalogació i divulgació del producte; aconseguint ser un referent en la conservació de la tradició de la pastisseria en la seva vessant artística en xocolata. Donar a conèixer la història del producte mitjançant la documentació museística i el reconeixement de la tradició artística de la xocolata i la pastisseria catalana és la missió adquirida per l'entitat que es fomenta amb valors com la il·lusió i el compromís social, la qualitat, el coneixement, la investigació i la funció educativa; conjugant-los amb l'artesania, la tradició i la cultura del cacau i la xocolata.

El primer pas en la reconstrucció va ser la zona de tallers, el factor que va impulsar la seva remodelació recau en el propòsit de visibilitzar les activitats i tallers que es realitzen dins del museu. El visitant, fins llavors, no era coneixedor de l’oferta que se’n brindava, fet que repercutia a la comunicació de la mateixa. El projecte tracta de mostrar al públic la sala on s’elaboren els tallers, les activitats gastronòmiques i algunes de les classes pertanyents als alumnes de l’escola de pastisseria. La creació d’aquest espai incideix com una atracció visual més del museu, aportant un valor afegit i aconseguint nous objectius de venda a través de les activitats. Seguidament, l’any 2018 s’inicien les obres per crear l’espai Bean to Bar i la remodelació de la botiga-cafeteria.

Segons comunicació privada amb el director de la institució museística (Francisco Gil, febrer 2021), a principis del 2008 el Museu inicia el restyling de les seves instal·lacions, al pertànyer a una entitat privada, l’autofinançament es reinverteix en la reforma de les zones que el conformen. A causa de l’avenç tecnològic, l’actualització de continguts i la demanda provocada pels visitants, engeguen un pla de reforma dins d’un projecte conservador. Aquest, es planteja en tres fases: l’àrea de tallers, la zona de botiga i el Bean to Bar, i finalment el restyling del museu. El pla es confecciona d'acord amb el recorregut que es realitza quan s’ingressa al museu.

Pàgines següents ››

Museu de la Xocolata. Zona museística. Font: Font pròpia.

Redisseny Digital Estratègic

Contextualització

Bean to Bar. Sacs de cacau. Font: Font pròpia.

Redisseny Digital Estratègic

Contextualització

2.2.3. Bean to Bar. Bean to Bar o també anomenat “de la fava a la rajola” és un concepte que fa referència a un model comercial. El fabricant controla tot el procés de la fabricació de la xocolata, de la fava fins a la tableta de xocolata. S’associa a l’elaboració de productes artesans d’origen, on el seu principal valor recau en la matèria primera i es reivindica el valor de l’ingredient original. La filosofia que mou al moviment Bean to Bar defensa el control de totes les fases de producció de la xocolata, des de la selecció dels grans fins a la seva elaboració i posterior venda al públic. El Museu de la Xocolata adquireix el cacau d’origen (Costa d’Ivori, Brasil, Ghana,...etc.) sabent que és cacau ecològic, garantint les condicions de les plantacions dels agricultors i les condicions de treball dignes (impedint l’explotació infantil) i afavorint les condicions sostenibles per al medi ambient. És a dir, no només s’assegura una garantia organolèptica del producte, sinó que també respecti i segueixi unes condicions de vida i valors socials. S’ha optat per un procés de gestió vertical on el mateix museu conceptualitza i crea el producte, el produeix i en aquest cas el Gremi (al ser una entitat privada) el finança; per a que al final el públic rebi la xocolata en qualitat de consumidor. El museu és el seu propi proveïdor. És a partir d’aquest concepte on el Museu de la Xocolata transforma l’última fase del recorregut del museu. Entenent que el visitant entra al museu, passa per la zona de tallers i finalment arriba a la secció del Bean to Bar on pot contemplar l’elaboració del producte que seguidament el trobarà a la venda a l’espai de la botiga i cafeteria. Cal esmentar que, la zona del Bean to Bar és visible a l'entrar al museu, però no es té una visió íntegra d’ella fins al final del recorregut museístic.

Bean to Bar. Vista exterior des de l'entrada i vista de la sala d'elaboració. Font: Font pròpia.

Redisseny Digital Estratègic

Contextualització

2.2.4. Visites. Aquest apartat es basa en les estadístiques realitzades abans del període de la Covid 19. Analitzar el nombre de visites que rep el Museu de la Xocolata comporta tenir dades reals respecte al grau d'activitat que posseeix i com repercuteix en l'estudi per a dissenyar una solució al briefing plantejat. Tenint en compte que actualment les dades han patit una variació important a causa de la pandèmia de la Covid 19, s'han pres com a referents els resultats obtinguts dels anys anteriors. S'ha optat fer una valoració del registre des de l'any 2014, any que subjectivament considero la revalorització de la gastronomia, el food design i el ressorgimen de tendències relacionades en aquest àmbit; fins a l'any 2019, abans de patir l'estat epidèmic mundial.

La representació de les dades es fa en comparativa amb el registre de visites dels museus barcelonins més rellevants. S'ha considerat interessant conèixer la posició del Museu de la Xocolata, pel que fa a les visites anuals, respecte als altres museus de Barcelona. Detectar els museus amb més registre de visites, on es troben ubicats en l'urbe, quines estratègies utilitzen i com es comuniquen a través dels seus canals; ajudarà a complementar l'anàlisi i l'estudi del Museu de la Xocolata.

Registre visites anuals MX. Dades període 2014/2019. Font: Francisco Gil. Director del Museu de la Xocolata de Barcelona.

200.000

175.000

150.000

125.000

136.384 Visitants

138.335 Visitants

135.344

140.787 Visitants

Visitants

132.758 Visitants

124.745 Visitants

100.000

75.000

50.000

25.000

2014

2015

2016

2017

2018

2019

MNAC CAN FRAMIS M. JOAN MIRÓ MACBA MMB

De la gràfica representada sobre l'estadística que reben els principals museus de Barcelona, destaca en les primeres posicions el Museu del Futbol Club Barcelona i el Museu del Modernisme. La seva alta afluència és deguda al fet que ambdós són dos reclams potencials a escala turístca de la ciutat. El seu tàrget contempla totes les franges d'edat i classe social.

M. EGIPCI MCNB FRAN DAUREL M. DEL DISSENY M. D’HISTÒRIA M. DE CERA MUSEU DE LA XOCOLATA

El rellevant de la representació és el cas del Museu Picasso, aquest està ubicat a pocs metres del MX. Òbviament, la repercussió mediàtica i l'interès que crea envers els turistes és molt diferent de la que li pertoca al MX, però és interessant el fet de poder considerar alguna possible estratègia aprofitant l'embranzida provinent del Museu Picasso. Un altre aspecte a tenir en compte és la discrepància de visites del Museu de la Ciència (CosmoCaixa) amb relació al MX. Ambdós comparteixen pràcticament el mateix tàrget. A banda de la localització del CosmoCaixa vers al MX, aquest últim s'ubica en una zona més cèntrica i de gran confluència turística.

M. DEL TIBIDABO MEAM M. DE L’ERÒTICA MECM M. ANTONI TÀPIES M. OLÍMPIC M. DE LA MÚSICA M. FREDERIC MARÈS MIBA MAC MMBCN ESPAI BOMBERS HEMP MUSEUM M. DE LA MOTO

300.000

COSMOCAIXA

250.000

MUHBA

200.000

M. PICASSO

150.000

MODERNISME (CASA BATLLÓ)

100.000

M. DEL FCB

50.000

<10.000

Registre visites anuals dels museus de Barcelona. Dades període 2014/2019. (ANNEX, 2. Contextualització, 2.2. Museu de la xocolata, 2.2.4. Visites). Les xifres mostrades en el gràfic corresponen a la mitjana ponderada. Font: Observatori de Dades Culturals de Barcelona. Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona.

Redisseny Digital Estratègic

Contextualització

2,000.000

1,950.000

1,150.000

1.100.000

1,050.000

1,000.000

950.000

900.000

850.000

800.000

750.000

700.000

650.000

600.000

550.000

500.000

450.000

400.000

350.000

Visitants 1,750.515 1,037.242 996.733 912.501 860.706 808.545 508.053 410.290 319.797 283.080 263.734 223.831 215.409 157.496 145.305 144.549 134.725 127.592 84.305 69.080 68.293 56.902 55.259 46.102 46.029 44.200 36.119 27.527 16.748 13.182 10.842

2.2.5. Perfil del visitant. Arran de la conversa mantinguda amb Francisco Gil, el Museu de la Xocolata rep la seva major part de les visites del segment turístic i escolar. En menor proporció es contemplen les visites familiars, grups de la 3a edat, estudiants i professionals, i finalment visitants de l'àrea metropolitana de Barcelona.

60% Turista

Redisseny Digital Estratègic

El tàrget del museu va intrínsecament relacionat amb la temporalitat en que el visiten, és a dir, en detectar que el seu major percentatge de visites provenen del sector turístic, aquest té el seu màxim d'acció durant els mesos d'estiu. El contrari passa quan es parla de l'altre segment potencial de visites: tàrget escolar. El museu té més afluència durant el període lectiu.

Tàrget visitants. Estadística anual. Font: Francisco Gil. Director del Museu de la Xocolata de Barcelona.

22%

ADULTS ALTRES

Escolar (25.000 - 28.000 escoles/any)

15% Familiar

FAMILIAR

Adults (3era Edat)

TURISTA

ESCOLAR

Altres (Estudiants i/o professionals i parelles)

TURISTA

ESCOLAR

ADULTS

ALTRES

FAMILIAR

Contextualització

Procedència de visitants. Estadística anual. Font: Francisco Gil. Director del Museu de la Xocolata de Barcelona.

EUROPA 28.669 visitants/any

AMÈRICA 12.879 visitants/any • Argentina • Brasil • Canadà • Colombia • Estats Units • Mèxic

527 859 1.123 846 7.921 1.603

• França • Rumania • Itàlia • Islàndia • Grècia • Regne Unit • Finlàndia • Holanda • Dinamarca • Irlanda • Turquia • Alemanya • Txèquia • Bèlgica • Rússia • Àustra • Portugal • Suïssa • Suècia • Noruega

5.004 2.364 2.353 2.352 2.209 1.960 1.952 1.766 1.534 1.501 855 819 788 755 728 528 403 394 203 201

AUSTRÀLIA 1.284 visitants/any • Austràlia

ÀSIA 6.657 visitants/any • Israel • Korea • Japó • Xina

3.517 1.295 1.134 711

1.284

Redisseny Digital Estratègic

Tàrget visitants per temporada anual. Estadística anual 2019. (unitats en milars). Font: Francisco Gil. Director del Museu de la Xocolata de Barcelona.

TURISTA

FAMILIAR

ESCOLAR

Contextualització

Procedència de visitants per temporada anual. Estadística anual 2019. (unitats en milars). Font: Francisco Gil. Director del Museu de la Xocolata de Barcelona.

Redisseny Digital Estratègic

Alguns aspectes que influeixen la gran afluència de visites de turistes es basa en el producte del museu: la xocolata; que com es detallarà més endavant en aquest treball, la xocolata és un potent atractiu per al públic visitant europeu. Per una altra banda, la ubicació del museu. A diferència d'altres museus de la xocolata estudiats; el Museu de la Xocolata està situat en una de les zones turístiques de la Ciutat Comtal, a més a més forma part del claustre del Convent de Sant Agustí i està molt a prop del Museu Picasso (també ubicat al barri del Born). La seva localització estratègica incrementa l'entrada de transeünts i curiosos.

m C. Co

erç

MUSEU DE LA XOCOLATA

C. P

rin ce s

CIUTADELLA

EL BORN CENTRE CULTURAL

MUSEU PICASSO

ESTACIÓ DE FRANÇA

JAUME I

a Vi iet La an

BARCELONETA

REST. 7 PORTES

Districte Ciutat Vella, barri del Born. Mapa. Font: Google Maps. Il·lustració pròpia.

Contextualització

2.2.6. Activitats i serveis. A banda de ser un espai expositiu de la xocolata, el MX ha apostat per la realització d'activitats dinàmiques i dirigides per a diferents públics. Com s'ha comentat en l'apartat anterior, aquesta acció repercuteix en la potenciació cultural i lucrativa del museu. La creació i realització d'activitats relacionades amb la xocolata dirigides al visitant afegeix valor a l'entitat i reafirma els seus valors. Conèixer les activitats que realitza el museu ajudarà a posicionar-lo en l'àmbit de l'oci i saber quina demanda té envers el visitant. Les activitats i tallers es dissenyen en funció del tipus de visitant que rep el museu. Les dades obtingudes en l'estudi d'afluència de visitants, represen-

Activitats i serveis realitzats per tipus de tàrget. Dades 2019. Font: Francisco Gil. Director del Museu de la Xocolata de Barcelona.

ten que gairebé el 70% de públic assistent pertanyen al sector escolar, el 30% a famílies i en menor proporció els adults (12%). A partir d'aquí, el museu ha personalitzat les accions més òptimes per a cada públic. A la gràfica mostrada es mostra quin tipus d'activitat o taller es realitza per a cada grup. S'observa que, el cost de l'activitat va relacionat amb el percentatge de visites del tàrget. Com més alta sigui la freqüència del tipus de visita al museu, l'activitat dissenyada per aquest públic és més assequible. Donant lloc, que la realització de maridatges amb vi i/o licors amb xocolata, és de les més cares però alhora també és de les menys demanades pel públic visitant.

2% PARELLES 10% ADULTS 30%

FAMILIAR

70%

ESCOLAR

ACTIVITAT Maridatges. ACTIVITAT Showcookings temàtics. TALLERS de pastisseria. TALLERS Piruletes de xocolata amb diferents ingredients. TALLERS Artistes de la xocolata. Figures de xocolata amb motlle.

Serveis i activitats. Activitat de maridatge. Font: Font pròpia.

Redisseny Digital Estratègic

Contextualització

Una altra pràctica que realitza el MX dins de l'àmbit dels serveis i activitats, són els àpats temàtics per al públic adult. Aquesta acció es va iniciar l'any 2014 i la realitzen dins de les instal·lacions del museu. Es realitzen amb una freqüència d'1 àpat al mes per a 10-12 persones màxim. Els àpats temàtics consisteixen en un showcooking on el xef elabora els plats en directe i els presenta als co-

mensals per a la seva ingesta. La seva particularitat és la cuina amb xocolata i la temàtica que normalment sol estar relacionada amb l'imaginari col·lectiu (Harry Potter, The Ring of Lords, filmografia 80's i 90's, musicals,...etc.). Ofereix la possibilitat de fer un àpat a mida, però fins a dia d'avui, el públic s'ajusta a les temàtiques establertes pel museu.

MENÚS D'HIVERN OPCIÓ 1 ENTRANTS

BLINIS DE SALMÓ I OU CANAPÉ BRIE I RAÏM CANAPÉ D’OU I SOBRASADA PIZZA VEGGIE BBQ PIZZA DE QUATRE FORMATGES PIZZA DE TEMPORADA SANDVITX DE CARBASSA, FORMATGE, GALL D’INDI I RUCA SANDVITX DE TONYINA CREMA DE VERDURES DE TEMPORADA BURRITO DE POLLASTRE

POSTRES

BROWNIE SACHER O SOFTLY GOT DE XOCOLATA I TARONJA GOT DE TIRAMISÚ BRIOIX FARCIT BORRATXO

BEGUDES

CAVA PERE VENTURA TRESOR BRUT ROSÉ VI CAN BAS CABERNET SAUVIGNON REFRESCOS AIGUA CAFÉ INFUSIONS

OPCIÓ 2 ENTRANTS

TACO DE CEVICHE CROISSANT SALAT EMPANADA DE CARN AMANIDA DE BULGUR, POMA I BOTIFARRA MINI HAMBURGUESA DE POLLASTRE CREMA DE VERDURES DE TEMPORADA QUITXE SANDWITX VEGETAL HUMMUS AMB CRUDITÉS

POSTRES

BROWNIE SACHER O SOFTLY GOT DE XOCOLATA I TARONJA GOT DE TIRAMISÚ DOUGHNUT FARCIT NATILLES AMB GALETA

BEGUDES

CAVA PERE VENTURA TRESOR BRUT ROSÉ VI CAN BAS CABERNET SAUVIGNON REFRESCOS AIGUA CAFÉ INFUSIONS

Àpats temàtics. Exemple d'àpat. Font: Francisco Gil. Director del Museu de la Xocolata de Barcelona.

Redisseny Digital Estratègic

2.2.7. Espai botiga. L'any 2018 s'inicien les obres del Bean to Bar i de l'espai botiga i cafeteria. Com en tots els museus, l'espai botiga és on es finalitza la visita. És l'espai on l'usuari pot adquirir souvenirs, llibres o articles vinculats a l'entitat. En el cas del MX a part de realitzar compres també hi ha l'opció de consumir en la cafeteria o al pati exterior del museu. Aquest espai serveix per dividir l'edifici entre l'escola de pastisseria, les oficines i el museu. El visitant pot fer un tast de productes de xocolata elaborada pel mateix museu (bomboneria) com també fer-ne ús d'una cafeteria convencional (degustació) prenent o ingerint qualsevol altre producte no xocolater. En tractar-se d'un obrador pot comprar productes per emportar-se.

Espai botiga-cafeteria. Superiorxx

Pati exterior.

Inferiorxx Cafeteria. Font: Font pròpia.

Contextualització

Espai botiga-cafeteria. Dreta ››

Zona de degustació.

Inferiorxx Cafeteria. Font: Font pròpia.

El disseny de l'espai de la botiga i la cafeteria és relativament nou però no prou estudiat per la funció a realitzar. Tot i això, en un sentit crític és necessari esmentar que els productes que comercialitzen es veuen eclipsats pel disseny d'interior realitzat en aquesta zona. Segons la conversa amb Francisco Gil, va mostrar certa preocupació per la forta baixada en venda dels productes pertanyents al Bean to Bar. A priori, deixant de banda la disminució d'afluència en el museu per la Covid 19; es detecta que una de les causes que pot influir és la monocromia que té la zona de compra, on no existeix cap incís per focalitzar el producte. Un altre factor apunta al fet que l'espai no convida excessivament a romandre dintre mentre s'està comprant, consumint o tafanejant els souvenirs. El Sr. Gil sent conscient de la problemàtica va realitzar un focus group. (ANNEX 2.Contextualització, 2.2.Museu de la xocolata, 2.2.7. Espai botiga). Els souvenirs són un reclam pel visitant i si són gastronòmics assoleixen un valor sensorial que va més enllà de quelcom material. La zona de desgustació es complementa per presentar el ventall de productes produïts al Bean to Bar i les elaboracions xocolateres. A més a més, també comercialitzen productes vinculats amb la xocolata: llibres i llapissos, parament, tèxtil (samarretes i davantals), i bosses redissenyades a partir de sacs de cacau, entre d'altres. En el gràfic adjunt es veu l'estadística de vendes que realitza l'espai botiga-cafeteria.

Redisseny Digital Estratègic

FAMÍLIA DE PRODUCTES Bomboneria Bombons granel. Caixes de bombons. Crakanies. Encenalls. Trufes. Altres. Degustació Servei de bar i cafeteria. Entrepans. Brioxeria. Xocolateria Elaboracions xocolateres. Souvenirs Llibres. Davantals. Espelmes. Imans. Motlles silicona. Llapissos. Samarretes. Tasses. Bean to Bar Rajoles grans. Rajoles petites. Packs Bean to Bar.

Contextualització

Venda botiga-cafeteria. Registre 2019. Font: Francisco Gil. Director del Museu de la Xocolata de Barcelona.

BOMBONERIA DEGUSTACIÓ XOCOLATERIA SOUVENIRS 632.244 u.

48.476 u.

51.993 u.

843 u.

2.313 u.

BEAN TO BAR

Venda botiga-cafeteria. BOMBONERIA DEGUSTACIÓ XOCOLATERIA SOUVENIRS

169.725 u.

14.787 u.

555 u.

2.860 u.

BtB (intermediari)

12.372 u.

BEAN TO BAR 1.491 u.

Registre 2020. Font: Francisco Gil. Director del Museu de la Xocolata de Barcelona.

L'any 2012 s'inicia la venda intermediària. El MX distribueix el Bean to Bar a empreses especialitzades i de prestigi per comercialitzar el producte (p.ex. pastisseries). L'objectiu és posicionar la xocolata del Bean to Bar en el sector de l'exclusivitat i qualitat mitjançant la venda creuada.

Productes. Alguns productes que es troben a la botiga-cafeteria. Font: Font pròpia.

Redisseny Digital Estratègic

Continguts

Suports. Flyers promocionals i plafó gràfic del museu. Font: Font pròpia.

Redisseny Digital Estratègic

Contextualització

2.2.8. Suports. La comunicació dels museus és imprescindible per donar a conèixer el seu contingut i augmentar les visites i simultàniament, les vendes. A banda de les col·laboracions realitzades amb diferents col·lectius, entre ells: entitats bancàries, col·legis de metges i infermeres, de notaris; també amb la Fundació del Club Barcelona; és interessant saber com es publiciten. A priori, quan s'ingressa al museu, l'entrada al recinte és una xocolatina la qual, l'embolcall identifica la procedència del visitant (fotografia de l'entrada al museu). En ella hi ha imprès la bandera del país de procedència. És una manera de comptabilitzar el registre turístic visitant. A nivell exposicional, consta de plafons impresos en vinil (fotografia pàg. anterior). Tots ells dissenyats amb el color corporatiu de l'entitat. Subjectivament, la gràfica es percep obsoleta i lineal, tant pel que fa en l'aspecte tipogràfic, il·lustratiu i cromàtic. Deixant de banda les restriccions aplicades per la Covid 19 (l'ús reduït o nul) de suports impresos, a la visita realitzada el passat mes de gener del 2021 es van adquirir alguns exemplars de flyers que disposa el museu (fotografia pàgina anterior). Sorprèn que no disposin de més informació impresa, és a dir, el Museu de la Xocolata és una entitat que engloba l'Escola de Pastisseria i el Gremi, a més a més, l'edifici on està ubicat i totes les prestacions que ofereix és notablement alarmant que no ho comuniquin a través d'aquest canal.

Entrada al museu. Cada entrada està impresa amb la bandera del país. D'aquesta manera tenen registre de la procedència del visitant. Font: Font pròpia.

Redisseny Digital Estratègic

Anàlisis de referents

3. Anàlisis de referents 3.1. Museus de la xocolata estatals.

L'anàlisi del mercat museístic en el sector de la xocolata permet observar la configuració i els elements que donen valor i posicionament als museus del mateix índole. Es pretén fer un primer anàlisi perceptiu i descriptiu respecte a la competència més directe a nivell estatal. Per a la seva avaluació, s'ha partit de criteris que subjectivament s'han cregut importants a analitzar. Aquest anàlisi insta a ser un coneixement bàsic de cadascuna de les entitats que responen al mateix tàrget del MX.

No es pretén fer un estudi exhaustiu de cada punt, sinó tenir un coneixement genèric que permeti emmarcar el context. Els punts a observar són: — Marca corporativa. — Web: contingut, disseny i usabilitat. — Producte. — Serveis i activitats. — Preu. — Localització urbana. — Instal·lacions. — Adaptació digital. — Difusió.

Redisseny Digital Estratègic

Marca corporativa. Analitzar la marca corporativa té un pes important perque és la seva senyal d’identitat. És la seva carta de presentació, identifica i personalitza la marca i comunica a través d’ella els seus valors. Web. Contingut, disseny i usabilitat. El website és l’aparador on es mostra la identitat de la marca tant en la forma com en el contingut. És on es plasma la intencionalitat i la funcionalitat que es vol oferir. És on la part estètica, emocional i funcional han de mostrar-se en sintonia, coherència i concordança. Ha d’incloure la informació bàsica (adreça, horaris, preus, col·leccions, serveis, etc.), dotar-la d’una navegació senzilla i intuïtiva on l’usuari no es desorienti i facilitar-li al màxim l’accés a tota la informació. Producte. S’ha cregut oportú analitzar els productes que comercialitzen; en el cas que ho facin; a primera instància el producte estrella és la xocolata en les seves respectives variants (tabletes, bombons, dolços,...) però per l’estudi que es confereix, cal observar si disposen de merchandising o altres productes que confereixin l’essència i els valors del museu. S’abordarà el packaging i la gràfica per comprendre el posicionament a través del producte. Serveis i activitats. Oferir experiències lúdiques i d’aprenentatge; serveis d’hostaleria i degustació; com també fer ús dels espais del museu com a centres d’investigació i recerca (per exemple), són fonts per atreure els visitants i lligar el contingut del museu amb el seu públic i poder obtenir-ne de nou. Explorar si disposen d’àrees interdisciplinàries és rellevant a fi d’obtenir referències, opcions i alternatives. Preu. La variable del preu de l’entrada a la institució permet posicionar el museu segons l’oferta que presenta.

Anàlisis de referents

Localització urbana. Saber situar geogràficament el museu, si es troba en el centre urbà o si la zona és freqüentada per un tàrget turístic; si està ben comunicat amb el transport públic, o bé si pertany a un edifici històric o cultural; ajudarà a detectar i deduir quin grau d’afluència pot tenir i quines possibilitats pot adquirir per assolir l’objectiu del projecte. Instal·lacions. Es considera l'observació des d'un punt superficial ( ja que el propòsit d’aquest treball no és elaborar un anàlisi profund d’interiorisme) de com està dissenyat l’interior del museu. La identitat del museu, com comunica el seu producte i com es relaciona amb el seu tàrget en l'espai físic. Observar el discurs empleat en la gràfica i les prestacions museístiques que es troben en el seu interior. Adaptació digital. Referent al capítol de “Context Covid 19”, és important detectar quines institucions cercades han apostat per les noves tecnologies digitals. La ràpida adaptació als nous temps és clau per saber quina direcció està prenent la competència més directe. Analitzar-la i destacar-ne els elements que es considerin interessants, vàlids i útils ajudaran a modelar quina o quines estratègies seran òptimes per al Museu de la Xocolata de Barcelona. Difusió. La difusió en l’era digital és considerada com una eina de màrqueting imprescindible per donar-se a conèixer, interactuar amb el públic, difondre informació i material; i a través d’ella poder crear un producte o servei adient al tàrget potencial. La difusió online és un dels canals de comunicació que més benefici atorga al museu, provoca que l’usuari formi part del projecte, s’identifiqui amb els seus valors i es comprometi amb la missió de la institució. Suports com les xarxes socials, els newsletters, l’actualització periòdica del website, la possibilització de transmissions d’esdeveniments en streaming, els canals de vídeo, etc., són elements que afavoreixen a una comunicació i acció transversal.

La valoració dels punts nomenats servirà per tenir una resolució gràfica per visibilitzar el posicionament del Museu de la Xocolata de Barcelona. Els museus estudiats són: el Museo del Chocolate Comes, Chocomundo La Despensa de Palacio, el Museo del chocolate de Astorga i el Museo del Chocolate Valor. Es descarta l'entitat de El Monasterio de Piedra, la Cuna del Chocolate. Tot i ser un dels primers llocs on es va elaborar la xocolata i on han dedicat una zona del monestir com a museu de la xocolata; considero que no s'ha d'analitzar com a competència o referent del MX. En un primer anàlisi, s'ha comprovat que la part destinada a la xocolata tendeix a ser un afegit a l'atractiu del monestir. No respon a les característiques bàsiques per poder catalogar-lo com a museu. S'ha valorat i analitzat la Casa Cacao dels Germans Roca per proximitat geogràfica. Malgrat que no està catalogat com a museu, sí que comprèn punts en comú amb el MX, ambdós visibilitzen la xocolata i el tàrget és similar.

Redisseny Digital Estratègic

En aquest apartat es mostra el resultat obtingut en l'estudi dels referents directes esmentats. S'ha elaborat una gràfica de corba de valor on les variables corresponen als punts a valorar. Aquests s'han puntuat sota un criteri subjectiu en funció de la recerca feta. (ANNEX 3.Anàlisi de referents, 3.1.Museus de la xocolata estatals).

Anàlisis de referents

Corba de valor. Quadre estratègic de valor del MX de Barcelona amb la competència estatal.

ALT La corba de valor realitzada revela que l'Hotel Casa Cacao es posiciona a trets generals per sobre del Museu de la Xocolata de Barcelona. És cert que no es cataloga com a Museu però el seu públic coincideix amb el del museu. A priori, no s'ha contemplat que realitzessin cap activitat i/o servei però tots els altres paràmetres és d'on s'ha de pendre referències que ajudin a posicionar el MX en intervals més alts.

MIG

Un altre tret que crida l'atenció és cap dels museus observats ha apostat per l'adaptació digital. Aquesta deficiència obre la possibilitat d'invertir-hi i posicionar-se com el primer museu de la xocolata a nivell estatal en la digitalització i l'adaptació digital plenament.

BAIX

MARCA CORPORATIVA

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

WEB

PRODUCTE

MUSEO DEL CHOCOLATE COMES SUECA, VALÈNCIA.

SERVEIS ACTIVITATS

CHOCOMUNDO, LA DESPENSA DE PALACIO ESTEPA, SEVILLA.

PREU

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

MUSEO DEL CHOCOLATE DE ASTORGA ASTORGA, CASTELLA I LLEÓ.

ADAPTACIÓ DIGITAL

MUSEO DEL CHOCOLATE VALOR VILLAJOYOSA, ALICANTE.

DIFUSIÓ

HOTEL CASA CACAO GIRONA.

Les comparatives amb les altres entitats museístiques estatals del mateix sector aporten coneixement de l'estat i posicionament del Museu de la Xocolata. Cadascuna té un llenguatge diferent, és a dir, totes mostren i exposen el mateix producte, pràcticament no varia massa el contingut. Però el to, la intencionalitat i l'essència de com ho expressen pot conferir un imatge o una altre cap al visitant. L'objectiu és desmarcar-se de la competència més directe i donar un nou enfoc al mateix contingut. En l'anàlisi realitzat s'ha comprovat que la majoria de museus, exceptuant Casa Cacao i el Museo del Chocolate de Astorga; tenen una línia estilística i exposicional obsoleta. És cert que Casa Cacao neix del Celler de Can Roca i per la seva trajectòria mediàtica i econòmica no es pot comparar. I en el cas del museu d'Astorga, tot i que no s'ha pogut observar website ni gaire informació bàsica, a nivell exposicional denota una imatge renovada que li atorga un enfoc més modern i actualitzat. Subjectivament, el Museu de la Xocolata posseeix una bona base estilística (pel que fa al grafisme com en l'exposició), però les visites que s'han realitzat a l'establiment com les publicacions emeses en els canals de difusió, denoten que la part estètica la tenen descuidada. En certa manera, la forma en la que es comunica pot transmetre poca cura i atenció pel seu producte i el visitant ho percep.

Pàgina següent ››

Hotel Casa Cacao. Vista exterior de la botiga. Font: Sandra Tarruella Interioristes.

Anàlisis de referents

3.2. Museus de la xocolata europeus.

El continent europeu està dotat d'una gran quantitat de museus dedicats al món del cacau i la xocolata. Això és degut a l'arribada de la xocolata a Europa als voltants del s. xvi, la qual va introduir-se per Espanya i es va estendre per tot Europa, donant lloc a la popularització en França, Itàlia, Alemanya i Anglaterra. Segons la regió on es manipulava, es produïa i es comercialitzava la xocolata, aquesta va anar adquirint transformacions i adaptacions (formes, sabors,...) segons les preferències de la zona; assolin així el posicionament i l'acceptació del producte. És justament per aquesta raó, que Europa posseeix un gran nombre de museus dedicats a la xocolata els quals representen el patrimoni cultural i històric de cada regió del continent. Donat a l'elevat nombre d'institucions, s'ha optat per avaluar els museus més rellevants del continent. De l'anàlisi se'n derivarà els trets més destacables per estudiar-los i aplicar-los al projecte en qüestió. Es fa ús de les variables aplicades en l'estudi del mercat estatal: marca corporativa, web, producte, serveis i activitats, preu, localització, instal·lacions, adaptació digital i difusió. En l'annex es mostra la comparativa del Museu de la Xocolata de Barcelona respecte als museus de cada país analitzat. (ANNEX 3.Anàlisi de referents, 3.2.Museus de la xocolata europeus).

Redisseny Digital Estratègic

Els museus observats en el territori europeu són:

PAÍS

CIUTAT

MUSEU

COMPANYIA/ENTITAT/MARCA

Köln

Schokoladen Museum

Lindt

Berlin

Rausch Chocolate House

Chocolates Rausch

Viena

SchokoMuseum

Cofiteria Heindl

Amberes

Chocolate Nation

Brujas

Choco Story Belgium

Choco Story

Barcelona

Museu de la Xocolata

Gremi de Pastisseroia

Sueca (València)

Museo del Chocolate Comes

Pastisseria Comes

Estepa (Sevilla)

Chocomundo, La Despensa de Palacio

Confiteria La Despensa del Palacio

Astorga (Castella i Lleó)

Museo del Chocolate de Astorga

La Vila Joiosa (Alicante)

Museo del Chocolate Valor

Chocolates Valor

Girona

Hotel Casa Cacao

El Celler de Can Roca

Tallin

Chocolala

Normandia

Fàbrica de Xocolata del Drakkar

Fécamp

Musée du Chocolat Des Hautot

Chocolaterie Hautot

Estrasburg

Secrets du Chocolat

Schaal Chocolatier

Terrasson - Lavilledieu

Le Musée du Chocolat

Bovetti Chocolatier

París

Choco Story París

Choco Story

Budapest

Csokolade Muzeum

Norma

Museo del Cioccolate

Antica Norba

Perugia

Casa del Cioccolato

Perugina

LETÒNIA

Riga

Laima Sokolades Muzejs

Laima

HOLANDA

Amsterdam

Cacaomuseum

Birmingham

Cadbury World

Cadbury

Londres

The Chocolate Museum

Melange Chocolate

Praga

Choco Story Praga

Choco Topia

Broc

Maison Cailler

Cailler

Zuric

Lindt. Home of Chocolate

Lindt

ALEMANYA AUSTRIA BÈLGICA

ESPANYA

ESTONIA

FRANÇA

HUNGRIA ITÀLIA

REGNE UNIT TXÈQUIA SUÏSSA

Continguts

L'anàlisi dels museus de xocolata europeus s'ha realitzat per motius relacionats amb el turisme. És sabut que part del públic visitant al Museu de la Xocolata de Barcelona pertany al sector turístic, i concretament el que prové de l'estat europeu (veure gràfic: Procedència de visitants per temporada anual, pàg. 39). Saber el posicionament dels museus de provinència dels visitants atorga coneixements del què tenen, com ho mostren i què esperen trobar al museu de Barcelona; a la vegada també ajuda a posicionar i visionar altres perspectives respecte el MX segons la referència turística. La xocolata és explotada turísticament, i en aquest context, l'imaginari està constituit al voltant d'un producte totalment comercialitzat. La seva representació a nivell històric i el seu procés d'elaboració és a la vegada una atracció turística i de representació cultural. El desenvolupament del turisme de la xocolata és una branca del turisme gastronòmic que genera un gran interès en la gent. El saber en quina posició es situa el Museu de la Xocolata de Barcelona i en quins punts poder treballar per diferenciar-se o bé, per aproximar-se a la competència és de gran valor per dissenyar una correcte estratègia.

Les gràfiques realitzades (ANNEX 3.Anàlisi de referents, 3.2.Museus de la xocolata europeus), desvetllen quins museus estàn millor posicionats segons el país. A priori, s'observa que els països amb els museus millor valorats són Alemanya, Bèlgica i Suïssa. A nivell social i cultural, en aquestes zones la xocolata és un producte rellevant i prevalent en la seva cultura. En certa manera, l'exposició museística connota el paper que representa aquest ingredient dins de la seva societat de costum i tradicions. D'altra banda, la gràfica també conclou que les emrpeses productores de cacau que han desenvolupat la vessant museística, són les que mostren un rendiment més alt en l'exposició de la xocolata. Entre elles destaquen la Schokinag Schokolade Industrie amb el Schokoladen Museum (Alemanya), la Cadburys amb el Cadbury World (Regne Unit) i la Barry Callebaut amb seu a Suïssa. Un altre tret destacat és que a França hi ha un gran nombre d'institucions museístiques dedicades a la xocolata. Si es referencia a aspectes turístics, denota una vinculació directa amb la gastronomia, factor representatiu amb el lligam típic de la gastronomia francesa. Tot i així, la gràfic mostra que tots els museus analitzats, el que destaca en la regió francesa és el Choco Story: companyia que opera en dos països més a nivell europeu: Praga i Bèlgica.

Pàgina següent ››

Chocolate Nation (Bèlgica). Vista del hall del museu. Font: Chocolate Nation.

Redisseny Digital Estratègic

Punt d'inflexió: Covid 19

4. Punt d'inflexió: Covid 19 4.1. L'abans i l'ara.

El projecte del Museu de la Xocolata s'esdevé en part, per la crisi provocada del Coronavirus. En aquest context no sols ha trastocat a la part museística, sinó a tots els àmbits de la societat, entenent els aspectes sociològics, humanitaris,..., com també en el sector del comerç, l'oci, institucional,..., etc. En una època diferent, no hauria sigut extremadament necessari destinar un apartat a la reflexió de com ha afectat aquest impàs. Probablement, s'hauria projectat la proposta de disseny estratègic pensant en un futur (no gaire llunyà) però sí amb certa utopia imaginaria futurística. No ha sigut el cas. El futur és el present. A continuació es presenta com aquest succés ha atribolat l'entorn i com les entitats museístiques fan front per encarar noves estratègies i alternatives per seguir endavant en l'àmbit de la cultura i el coneixement.

4.1.1. Context. A causa de la crisi provocada per la Covid 19 i sobretot durant el període de confinament, les organitzacions de qualsevol sector i mida han hagut de desplegar de manera urgent el teletreball, la col·laboració, la gestió, el lideratge,...etc., en plataformes digitals i digital workplaces, així com impulsar veloçment una nova cultura més àgil i innovadora capaç d’incorporar la tecnologia per a millorar l’experiència digital dels seus clients i empleats. El futur està intrínsecament lligat als efectes de la pandèmia. S’ha d’entendre que el virus ha canviat el comportament dels consumidors i que les prioritats s’han reordenat en la societat de consum i d’oci. Estem endinsats en una nova era, immersos en una revolució tecnològica transcendental en tots els àmbits i sectors. Una era apassionant, plena de noves oportunitats de millora. Això, però, també fa que “tot allò que inicialment era inamovible es torni líquid” (Terme encunyat pel sociòleg Zygmunt Bauman (1925 - 2017). El seu camp de recerca es centrà en el concepte de modernitat i postmodernitat). Els processos, els serveis, la tecnologia, els mateixos coneixements sobre un sector, àmbit o tecnologia, etc., es tornen obsolets. Les noves tecnologies ens han portat la possibilitat de ser més eficients i àgils en la creació i posada en marxa de solucions i serveis que donin resposta a les expectatives dels consumidors. Donat aquest context continuat de canvi de la societat en l'àmbit social, econòmic, tecnològic i organitzacional, esdevé la necessitat de valorar l’evolució museística per afrontar amb garanties aquest nou escenari.

Analitzant el present, ens trobem en una societat hiperconnectada. Aquesta connectivitat múltiple i continuada ha tingut conseqüències socials, polítiques i econòmiques profundes en el consum, el treball, la governança,... Som una societat que ens hem acostumat a la interconnectivitat en la nostra vida quotidiana. Però si posem l’ull en un futur no gaire llunyà, és relativament senzill preveure una transformació digital que doni o estigui donant lloc a una societat hiperdigitalitzada. Aquesta societat demana l’accés a serveis més eficients, proactius, sostenibles i inclusius basats en la diferenciació de perfils i les seves necessitats. El reconeixement i la comprensió del comportament dels usuaris és clau per dirigir-se a ells de manera cada cop més individualitzada, recomanant i personalitzant els missatges i les propostes. És aquí on la tecnologia es consolidarà com a mitjà per a rendibilitzar molts models de negoci i en el cas d’aquest treball, els museus; per millorar l’experiència de l’usuari. Tecnologies com la gestió de dades massives (Big Data), l’analítica avançada, la cadena de blocs (Blockchain) i la Intel·ligència Artificial (AI), per nomenar algunes, són clau per adaptar-se al futur presencial.

Redisseny Digital Estratègic

4.1.2. Context museístic post Covid 19. La transformació digital s’ha manifestat de manera virtuosa en l’àmbit museístic a causa de la Covid 19. Aquesta, s’ha fet molt més visible a través de les col·leccions en línia, les visites virtuals i altres serveis digitals que els museus han desenvolupat a través dels seus canals disponibles. Però també s’ha fet més evident que cal que les institucions museístiques avancin en el camp de la digitalització (digitalmuseums.at) Els museus del futur (i del present) contemplen dos perfils, un físic i un altre en un espai en línia. Atès que abans de la pandèmia ningú s’esperava que l’espai físic canviés fonamentalment, la responsabilitat de mantenir els museus com a centres de col·lecció i conservació d’objectes, obres, documentació, entre d’altres; encara segueix present i tot i la necessitat de canviar l’estratègia, la funció de preservar segueix sent vital per a les institucions. Els museus del futur es descriuen com un espai social on les persones es poden trobar i relacionar-se amb les col· leccions corresponents i participar en la interpretació i presentació d’informació. En aquest context, el digital pot facilitar una nova i innovadora interpretació dels objectes i productes, ajudar a ampliar el públic i aprofundir en el compromís i la interacció. Per competir en aquest entorn, molts dels museus estan redefinint la seva estratègia per complir amb la seva missió i estan experimentant amb tecnologies digitals que afavoreixen el compromís i la comprensió del seu públic. Malauradament, el sector museístic en general i el Museu de la Xocolata en concret, encara no han adquirit una confiança digital plena. No han assolit les habilitats digitals necessàries per satisfer les seves expectatives ni les dels seus visitants. En el cas del Museu de la Xocolata és necessari realitzar canvis i abordar reptes per integrar-se completament en l’espai digital en la seva pràctica i cultura. Ha de percebre la tecnologia digital com a imperatiu estratègic, enlloc de com una simple eina. D’aquesta manera, podrà adaptar-se per crear un entorn transformador, innovador, creatiu i digital. Entenent el concepte digital per a l’ampliació de la comprensió actual i incorporar-lo a les activitats i a la cultura de la xocolata.

Punt d'inflexió: Covid 19

Iniciatives de la digitalització museística durant la pandèmia del Coronavirus. Aquest mapa té l'objectiu de mostrar les iniciatives que s'han près pels museus durant la pandèmia del Covid 19. (Les dades s’actualitzen regularment). Font: Project on the impact of COVID-19 on museum digital strategies. Dr. Chiara Zuanni at the University of Graz. www.digitalmuseums.at

Redisseny Digital Estratègic

4.1.3. Tecnologies i prediccions.

4.1.4. Habilitats digitals als museus.

Definir les tecnologies que auguren el futur més immediat és necessari per a conceptualitzar i projectar l'estratègia per al MX. Les tecnologies futures on cal fer recalcament són: els dispositius autònoms i la hiperconnectivitat, el blockchain, l'analítica augmentada, la intel·ligència artificial, les experiències immersives: la realitat virtual i la realitat augmentada, els materials avançats, els espais intel·ligents, el 5G, la computació quàntica, la fabricació additiva i la impressió 3D, l'accés digital a la població, l'automatització i robotització, i els sistemes ciberfísics i la robòtica. (ANNEX 4.Punt d'inflexió: Covid 19, 4.1.L'abans i l'ara, 4.1.3. Tecnologies i prediccions).

Entenent la remodelació del website com una oportunitat per pensar estratègicament digital, la web del museu s’ha de contemplar com un altre “site” important del museu, ja sigui com una extensió del material físic o un espai per a la investigació i la co-creació de continguts. Els websites són de vital importància, s’han de treballar, com també, actualitzar constantment el seu contingut.

La comunicació serà vital per al nou context. La seva digitalització i saber el què i com es comunica, marcarà l'èxit de l'organització. Algunes de les prediccions tendeixen a: — Els treballs en XX.SS. i les habilitats de creativitat es valoraran més que mai. — El contingut en vídeo continuarà augmentant en producció i demanda. — Com més autèntic sigui el contingut, millor. — Comunicació clara, directa i transparent. — L’honestedat, l’empatia i la consciència social guanyaran en el social. — L’escolta social i el compromís de la comunitat estaran al capdavant de les estratègies de màrqueting.

La digitalització de les col·leccions pot fer que els articles siguin accessibles, com per exemple per finalitats d’aprenentatge i investigació. Aquesta digitalització pot ser en línia, allotjades en el seu propi web o a les xarxes socials per poder després crear contingut com a part d’aquesta presentació en línia. La tecnologia de personalització, utilitzada a partir de les preferències del visitant i sobretot per personalitzar la visita física i online, creant contingut individualitzat mitjançant l’etiquetatge i els codis QR. La personalització pot proporcionar una experiència única per al visitant, dotant-lo de notificacions i contingut mentre passeja pel museu. Funcions interactives, com la realitat augmentada (RA) i la realitat virtual (VR) aplicades a les pantalles interactives amb exploracions 3D dels objectes. Fer que la interacció vagi més enllà de la simple presentació de la informació.

— L’adaptació constant a les noves tecnologies. — Canvis en les necessitats els consumidors. — Augment de l’experiència del client. Experiència de marca. — Venda online.

Escoltar al consumidor, no és una opció. És una obligació. Xavi Camós. Marquèting Manager de Moritz.

L’exploració i la definició del nou panorama d’oportunitats en l’àmbit museístic permet expandir el museu més enllà dels seus murs espacials, aportant nous recursos i activitats, i incrementant la comunicació i la relació amb el seu entorn. El museu pot ser més sensible i més reactiu al seu públic, tenint en compte la innovació, repensant el seu paper i els seus objectius, i analitzant com es relaciona amb el seu públic; atenent les seves necessitats i desitjos.

Punt d'inflexió: Covid 19

4.1.5. Tendències clau. Per predir el futur del sector museístic, el fet de com s'instaurà el nou model de museu, quines tecnologies s'utilitzaran i quins objectius s'han d'assolir per no quedar-se obsolet en el canvi; s'ha agafat com a referència l'estudi realitzat per TEO (Touring Exhibitions Organization) amb col·laboració de la consultora especialitzada en el sector cultural, Culture Connect. La primera iteració d'aquesta simbiosi ha estat la confecció de l'enquesta: Cultural Dialogue Survey 2021: The Future of Touring Exhibitions, realitzada a escala global des de desembre del 2020 fins al febrer del 2021. La informació extreta de l'estudi ajudarà a confeccionar l'estratègia de disseny pel Museu de la Xocolata. Tenir coneixements de les possibles directrius futures, o si més no, tenir un punt de vista global de com es preveu el futur museístic; pot ratificar els objectius plantejats en aquest projecte i/o modificar-ne i contemplar-ne de nous.

No obstant la crisi de la Covid 19, molts dels museus enquestats han percebut la situació com una oportunitat per aplicar canvis en el seu modus oparandi. L'evidència de la disminució dels beneficis que ha patit el sector ha donat lloc a plantejar-se un nou model pel que fa a les visites, a l'elaboració de nous continguts amb menys recursos (73%) i a la diversificació de les seves audiències (63%). Ambdós, convergeixen cap a una estratègia més inclusiva, la qual comporta nous discursos per donar lloc a múltiples perspectives i nous punts de vista aportats des de fora de la institució.

"Diversificar l'oferta i la creació de noves maneres d'interpretació, fent ús de la co-producció i el co-comissariat d'art; amb diferents i diverses comunitats emergents." "Les exposicions itinerants seran cada cop més importants pels museus, amb la finalitat d'optimitzar els recursos a l'hora de desenvolupar exposicions o esdeveniments i aconseguir visibilitat a nivell internacional." Tinc el pressentiment que el futur serà més sostenible i fusionarà millor les experiències in situ i online." "Crec que els museus continuaran sent importants per als seus visitants; oferint quelcom nou a un cost raonable en canvi d'incórrer en enormes costos de capital per a desenvolupar continguts o exposicions pròpies." Algunes respostes que van donar els enquestats a la pregunta: " Tens algun altre comentari sobre com preveus el futur dels museus?

Els resultats obtinguts a les possibles solucions per dissenyar nous models de museus relaten bàsicament la innovació i l'aplicació de l'ús digital en termes de continguts, però a més a més també en la manera de treballar, concretament en el perfil del guia virtual (24%), el qual alguns museus ja hi estan treballant i adaptant-se.

Redisseny Digital Estratègic

Tot i que el format tradicional que disposen els museus fins a dia d'avui no desapareixerà, es percep una nova demanda a nivell exposicional. Segons els enquestats, anticipen un increment en l'aplicació de les experiències immersives. Potser no en la seva totalitat de la institució, però sí, la combinació entre la itinerària tradicional i la tecnologia immersiva.

Exposicions més demanades en el futur. Resultats a la pregunta: "En la seva opinió, quin tipus d'exposicions seran les més demandades en el futur? Font: Cultural Dialogue Survey. The Future of touring exhibitions.

5% 15%

15%

32%

"Vaig començar a treballar amb projectes que incloïen menys obres però amb un fort contingut i idea."

33%

"Guies virtuals, major duració de les exposicions, facsímils digitals,..." "Combinar experiències amb objectes d'interès. El públic voldrà ambdues coses." "Augment de l'exposició digital online i espais físics on predomini la distancia social."

Algunes respostes que van donar els enquestats a la pregunta: " Tens algun altre comentari sobre com preveus el futur dels museus?

Exposició típica d'objectes amb interpretació. Exposició amb experiència immersiva. Exposició gràfica. Exposicions destacades. Exposicions temporals online.

Casos d'estudi

5. Casos d'estudi

5.1. Cas d'estudi 1.

Redisseny Digital Estratègic

The Metropolitan Museum of Art. The Met Unframed.

Un exemple d’adaptació als nous temps és el cas del The Metropolitan Museum of Art, que ha llançat The Met Unframed per instaurar el museu als dispositius mòbils. La iniciativa ha sigut llençada a les xarxes de manera gratuïta durant la primera quinzena des de la seva estrena (gener 2021), passat aquest període s'haurà d'abonar una quantitat econòmica per gaudir-la. Tot i que molts museus han optat per oferir visites virtuals, el cas de The Met de Nova York ha creat una experiència d’art immersiva, on a través de telèfons mòbils i tablets, es dóna accés a galeries renderitzades digitalment i la mostra de moltes obres que salvaguarda el museu en format de realitat augmentada (RA). Un dels trets rellevants d’aquest

exemple és que The Met Unframed reinventa la visita al museu proporcionant un joc interactiu el qual desbloqueja algunes obres d’art en versions de RA atorgant al visitant l’aprenentatge de manera lúdica. Utilitzant la creativitat i les noves tecnologies (reinvenció creativa) The Met aconsegueix la connectivitat entre el museu i els visitants de manera virtual i ampliant la comprensió, l’experimentació i l’apreciació de l’art.

The Met Unframed. themetunframed.com

The Metropolitan Art of Museum of New York.

Crèdits cedits per © Verizon, Courtesy. Jose Diaz, Senior Producer. Creative Marketing Group.

Casos d'estudi

5.2. Cas d'estudi 2.

Casa Batlló. 10D Experience.

La Casa Batlló s'ha reinventat en el context de les visites museístiques, ha llençat una nova proposta multisensorial: 10D Experience. La iniciativa s'ha inaugurat aquesta primavera (abril 2021) amb l'objectiu de proporcionar al visitant una experiència 360. El plantejament es basa que l'individu es submergeixi en la ment d'Antoni Gaudí a través de l'ús de les noves tecnologies: la RV, les projeccions volumètriques, el so binaural, sensors de moviment i espais immersius que apel·len als sentits com el gust i l'olfacte. La proposta s'ha dut en espais de l'immoble on l'arquitecte no va actuar, aprofitant aquestes localitats s'han creat dos nous espais: el Gaudí Dôme i el Gaudí Cube. El Gaudí Cube tracta d'una sala immersiva formada per un cub led de sis costats. El Gaudí Dôme, consisteix en la projecció d'imatges a través de més de 1000 pantalles on es visiona un mapping acompanyat d'una vintena de canals de so. Aquestes dues sales es

caracteritzen per l'ús de la realitat virtual sense la necessitat d'ulleres especialitzades. Al recorregut, també han inclòs "Quadres màgics", els quals estan equipats per sensors de moviment, que quan detecten que el visitant s'apropa, s'activen automàticament reproduint curtmetratges que reviuen la vida de la família Batlló. Un altre factor interessant pel qual ha apostat la Casa Batlló, és la personalització de la visita. Durant la visita, els usuaris duen auriculars intel·ligents, que interpreten el ritme del visitant i actuen acord al pas, oferint així una experiència totalment personalitzada. A diferència del cas anterior, The Met; Casa Batlló ha apostat per l'experiència de l'usuari a través de les tecnologies; quelcom més físic i sensorial on prevaleix la vivència en el mateix espai.

10D Experience. casabatllo.es/ca/experience

Casa Batlló. Gaudí Barcelona.

Artista visual destacat: Retik Anadol. Font: Casa Batlló. Google images.

Redisseny Digital Estratègic

Conclusions

6. Conclusions 6.1. Conceptes destacats.

L'objectiu de les conclusions és determinar quins són els conceptes bàsics, òpims i necessaris per configurar una proposta de disseny estratègic per al Museu de la Xocolata responent la demanda sol·licitada en el briefing del museu i obeint els objectius establerts en la reformulació del briefing (Capítol Presentació, apartat Objectius. Pàg. 18). En aquest apartat s'exposen els conceptes clau derivats de l'estudi realitzat, per poder establir les bases per definir les línies estratègiques. Aquestes, marcaran la proposta final.

El cacau i la xocolata. El producte. El cacau és un producte amb una trajectòria històrica i cultural rellevant a escala global. Pocs productes adquireixen una transcendència tan intensa com el cacau i la xocolata. Els seus orígens mitològics, la seva expansió per Europa i a la resta dels continents, ha propiciat l'adaptació de les costums, les tradicions i els trets més característics de cada regió a través del cacao. És un producte consumit arreu del món i alhora la seva producció i comercialització va acompanyada de discrepàncies ètiques i humanitàries.

El Museu de la Xocolata. El concepte que presenta el Museu de la Xocolata amb la fusió de la vessant lectiva pertanyent a l'Escola de Pastisseria i la itinerària museística és un aspecte destacable en comparació amb els altres museus observats. L'agrupament de les activitats, serveis i col·laboracions en una sola institució connota una visió estratègica potent i estudiada que abasteix a diferents públics, resolt dificultats en contextos complexes i alhora ofereix coneixement, aprenentatge i oci. És un projecte ambiciós on les reformes realitzades fins ara, mostren un interès constant per renovar-se i abastir les necessitats del seu públic potencial. Segons les gràfiques exposades en els apartats anteriors, es defineix que el seu públic potencial és el turista. Si es considera que Barcelona rep vora d'uns 8 milions de turistes a l'any (2019) (dades extretes de Barcelona Economia. Turisme, fires i congressos. www.ajuntamentdebarcelona.cat); el Museu de la Xocolata sap rendibilitzar aquesta afluència. L'altre segment de la població on el museu exerceix més activitat i per tant, rendibilitza el seu potencial, és en l'àmbit escolar.

Redisseny Digital Estratègic

L'edifici on està instaurat el museu és de gran valor (en comparació amb els altres museus observats) com també la seva ubicació: barri turístic i amb molta concurrència de gent i molt a prop del Parc de la Ciutadella i el passegi de l'Arc del Triomf, on hi ha situada una estació de metro. Lloc estratègic per no passar desapercebut. Malgrat que la localització gaudeix de molt bones prestacions, no es potencia la visibilitat de tot el que abasteix de cara als transeünts i curiosos. És a dir, el no mostrar res a l'exterior per les finestres, per exemple alguna part del museu o els tallers i activitats que es realitzen al seu interior, o potenciar la cafeteria fa que sigui contraproduent per a la institució. S'hauria de visibilitzar el museu, fer-ne d'ell un aparador per a que la gent estigués assabentada de tot el que realitzen. La comercialització dels seus productes segons la gràfica realitzada, informa que el seu més alt rendiment comercial recau en la venda de productes pertanyents a la bomboneria. Tot i que s'exposi la gamma Bean to Bar en l'espai, s'hagi visibilitzat l'obrador del mateix i es promocioni com el producte estrella; les seves vendes no superen l'expectativa desitjada. L'altra acció iniciada, la comercialització dels productes Bean to Bar per intermediari, ha denotat també una baixa rendibilització. En part, es pot considerar que aquesta davallada pot ser conseqüència del confinament, però tenint en compte que disposen del canal de venda online (e-commerce); el resultat il·lustrat en la gràfica és si més no, alarmant i demana una actuació immediata.

Context actual. El context actual, mostra un escenari hiperdigitalitzat on la connectivitat amb el medi online és imprescindible per afrontar els nous reptes. L'anàlisi realitzat en l'apartat corresponent, informa i marca les pautes i direccions d'adaptació en aquest àmbit. L'espai físic ha de conviure amb el virtual, ha de ser un afegit i no obviar-lo. El Museu de la Xocolata ha d'aferrar-se als nous temps, invertir i treure'n profit del ventall que ofereixen les noves tecnologies i els nous models de comportament. L'usuari busca la innovació, la qualitat i l'exclusivitat en l'oferta de mercat. La reformulació del Museu de la Xocolata ha d'anar per aquesta via de la digitalització, no pot seguir actuant com ho ha fet fins ara, els temps han canviat i les persones també.

Línies estratègiques

7. Línies estratègiques 7. Sintetització.

Les línies estratègiques dissenyaran la proposta de disseny per al projecte del Museu de la Xocolata de Barcelona. Per una banda sintetitzaran amb els mínims punts essencials, els aspectes de la definició, el context, l'anàlisi i les posteriors conclusions. Han d'apuntar i modelar la proposta de millora a la demanda, configurant la direccionalitat i la intencionalitat que es vol conferir al projecte. Són la pauta per crear la proposta de disseny i complir així amb el briefing presentat. Brand Awareness. El recordatori de marca ha de ser el condicionant essencial del projecte. Projectar i posicionar el Museu de la Xocolata com el màxim referent en el sector dels museus del mateix sector a través de la proposta de disseny. Adaptació i innovació. El context crida una adaptació ràpida en la digitalització en tots els sentits. L'espai físic ha de funcionar com a complement però no pot ser l'eix central. Empatia al tàrget específic. Entendre, conèixer i empatitzar el tàrget al qual es dirigeix el client. Saber les necessitats, limitacions i les oportunitats seran els factors clau per dissenyar l'estratègia. Visualització. És necessari visualitzar el Museu de la Xocolata d'una manera específica i estudiada. La comunicació ha de ser efectiva i constant. La informació ha de ser sincera i transparent. Desmarcar-se de la majoria conferirà al client l'impacte que vol assolir. Experiència. El visitant ha d'experimentar quan visiti el museu, ja sigui físicament o digitalment. Ha d'interactuar amb el producte. La visita contemplativa no té cabuda en l'actualitat. Funcionalitat. El museu com a espai educatiu, d'investigació i recreatiu. Tenir una visió àmplia de les possibilitats que pot assolir oferint nous serveis i prestacions funcionals.

Redisseny Digital Estratègic

Formalització

Continguts

Continguts Introducció

1. Presentació. 1.1. Definició del projecte. 1.2. Identificació del problema. 1.3. Accions. 1.4. Hipòtesi. 1.5. Objectius. 1.6. Mapa conceptual.

7 7 8 10 13 14 15

2. Execució de la proposta. 2.1. Àrees d'actuació. 2.1.1. Disseny. Identitat del Museu de la Xocolata. 2.1.2. Website del Museu de la Xocolata (redisseny). 2.1.3. Identitat Print & Taste. 2.1.4. Packaging Print & Taste. 2.1.5. Webshop del Museu de la Xocolata. 2.1.6. Website del Print & Taste. 2.1.7. Social Media Strategy. 2.1.8. Programador Informàtic. 2.2. Tecnologia Print & Taste. 2.2.1. Càrrega de dissenys. 2.2.2. Impressió. 2.2.3. Especificacions tècniques. 2.2.4. Accessoris. 2.2.5. Previsió de compra. 2.3. Fab Lab. 2.4. Acabats Print & Taste. 2.4.1. Mode de pagament. 2.4.2. Enviament.

2 2 20 23 35 37 39 39 51 54 56 57 59 61 62 65 66 68 68 68

3. Planificació. 3.1. Equip. 3.2. Timeline. 3.3. Customer Journey Map.

4. Pressupost. 4.1 Partides econòmiques. 4.2. Rendibilitat del projecte.

77 77 80

5. Conclusió.

6. Bibliografia.

69 74 76

Redisseny Digital Estratègic

Introducció

Introducció L'estudi previ realitzat ha donat lloc a dissenyar una proposta de disseny estratègic pel Museu de la Xocolata: la digitalització del museu. En aquesta part del llibre es definirà el concepte plantejat, els objectius que es volen aconseguir i la resolució de possibles hipòtesis. L'estudi i l'observació del client és una tasca obligatòria per dissenyar una proposta adïent i gestionar un equip multidisciplinar. Saber posicionar el client i escoltar-lo és imprescindible per configurar una proposta òptima. L'execució de la proposta que es presenta a continuació consisteix en la definició de la metodologia que s'utilitzarà per dur-la terme. Al tractar-se d'un treball acadèmic amb possibilitat de presentació al client final, les partides econòmiques i els timings intentaran ser el màxim de fidels a la realitat.

Redisseny Digital Estratègic

Presentació

1. Presentació 1.1. Definició del projecte.

Una vegada estudiat el Museu de la Xocolata i haver realitzat una recerca exhaustiva dels altres museus i/o entitats que concerneixen el mateix sector, s'han definit unes bases on iniciar a modelar la proposta de disseny. El context actual, impositiu i apressurat, també ha marcat les pautes per afrontar el repte que es projecta. Els resultats obtinguts en la primera part d'aquest treball, s'han paït i meditat, donant lloc a la realització d'una estratègia que es fonamenta en un canvi estructural en la comunicació del museu. Fins ara, el MX actuava en un àmbit convencional: l'espai físic i la itinerària museística com a eix central, i la comercialització dels seus productes per mitjà de la botiga física i/o intermediaris. També comercialitzen a través del servei online (e-commerce). No obstant, el Museu de la Xocolata de Barcelona s'ha quedat obsolet a causa de l'escassetat en l'adaptació als nous temps. La seva oferta és àmplia i fructífera, però aquesta s'ha de reposicionar per treure'n rendibilitat i obrir-se pas en la nova era.

El concepte que es planteja des de la Gestió en Disseny és la digitalització del museu dins del marc de "serveis" en el que actua. La proposta premuneix la reconjugació de la identitat del museu i la seva comunicació. Així com el reposicionament de l'entitat en l'espai digital. El dinamisme i l'activitat dins de l'espai digitalitzat ha d'aconseguir crear una experiència i mantenir la connectivitat amb el seu públic. D'aquesta manera s'implanta el record de marca dins de l'espai en línia. Concebre una nova identitat en l' "outside the box", repensar com arribar al públic i aconseguir mantenir el lligam és la clau de la proposta dissenyada. La contextualització del Museu de la Xocolata en l'espai digital concedeix al client el sentiment de comunitat, el formar part del museu; per una altra banda, el museu fidelitza el seu públic objectiu i potencia el valor de marca.

1.2. Identificació del problema.

La Covid 19 ha marcat un ara i un després en tots els àmbits que concerneixen l'ésser humà. La vida social s'ha extrapolat en part, a la interacció virtual, la digitalització ha definit una nova manera de treballar, estudiar i socialitzar amb l'entorn. L'oci ha hagut de cercar noves vies i adaptar-se a elles. El sector museístic ha patit aquestes variables veient com les seves visites es reduïen i la comercialització dels seus productes eren gairebé nul·les. El Museu de la Xocolata s'ha vist en una tessitura difícil de gestionar, ja que la seva font d'ingressos procedia bàsicament del turisme i del sector escolar. Les restriccions marcades per la pandèmia han provocat que aquest tàrget no proporcionés l'activitat esperada a la institució. D'una altra banda, la manca d'adaptació en l'àmbit digital ha propiciat una acceleració en la davallada. La visita que es va realitzar al museu va ser clau per detectar els problemes que pateix. L'itineratge està dissenyat per ser contemplatiu: plafons, instruments i eines utilitzades en el procés de la xocolata, material gràfic com cartells antics i envasos metàl·lics on es presentava la xocolata, elaboracions de xocolata creades per artistes mostrades a través de vitrines, motlles de metall utilitzats per fer rajoles de xocolata,...etc. Si es pensa que el públic potencial és l'infantil i el juvenil, estranya veure que el museu no disposi de zones on els nens i nenes puguin experimentar i/o jugar amb la xocolata. La percepció obtinguda és la falta de contingut interessant que es deixa en el tinter. Com ja s'ha comentat abans, el cacau té una història global, des dels seus inicis en l'època maia fins a l'actualitat. Les connotacions que ha adoptat la xocolata al llarg de la història tant a nivell sociològic com antropològic, el vessant ètic i humà que envolta a la seva producció, entre altres aspectes.

Redisseny Digital Estratègic

La visita al museu no s'expandeix més enllà del recinte. No es crea cap vincle actiu posterior amb ell una vegada que s'ha visitat el museu. La possible remodelació de l'espai físic museístic pot ser una solució al problema, però tot i això, no es contempla com el resultat més òptim per afrontar tots els camps on es detecta deficiència. Des d'un punt de vista analític i subjectiu, el MX pateix diverses mancances. És difícil abastar i resoldre-les totes en aquest treball. Es decideix doncs, focalitzar-se en dos aspectes que a opinió personal requereixen d'urgència immediata per iniciar a obtenir els primers resultats sol·licitats pel director del museu. Es pretén com a objectiu la digitalització del museu i la millora de la seva comunicació online. Ambdós aspectes repercutiran en millorar el seu reposicionament a nivell estatal dins del sector competent (A. Conceptual, Anàlisis de referents, corba de valor, pàg. 59). És necessari implantar un nou model de museu emmarcat en l'espai digital. Des de la perspectiva de la gestió del canvi, tota revolució o modificació, té riscos associats. Tanmateix, la gestió en el disseny d'aquest canvi forma part d'un procés d'innovació i transformació. L'extensió del museu en l'àmbit digital a través del redisseny del website obre un ventall de possibilitats que en el context físic es queda limitat. La inserció de material videogràfic, extractes més llargs del material que tenen en el museu, intensificar i ampliar els aspectes més rellevants de la història del cacau i la xocolata, l'aportació de material artístic o la creació de vincles al Gremi de Pastisseria de Barcelona i a l'Escola de Pastisseria entre d'altres. El ciberespai amplia els canals i confereix noves oportunitats. Qualsevol àmbit de recerca, investigació i/o divulgació cultural no pot obviar que la seva producció i realització si es troba a Internet, tindrà un impacte universal.

Altres factors que es van trobar a faltar és la vinculació en l'àmbit cognitiu. El producte que s'exposa posseeix propietats cognitives: l'aroma del cacau, la textura de les vaines, el gust i la percepció visual. Sobta que el visitant no pugui experimentar amb el producte. La nul·la visibilitat dels tallers i de les activitats juntament amb l'espai botiga-cafeteria des de l'exterior de l'edifici és un altre punt que afecta la comunicació del museu.

Pàgina següent ››

DAFO. Confecció del DAFO a partir de la informació obtinguda de la part conceptual.

Presentació

DEBILITATS

AMENACES

• Web obsoleta. • Ecommerce "empobrit". • Poca difusió de contingut museístic (web). • Mínima digitalització. • Falta de compromís. • Poca interacció. • Falta d'identitat visual. • Poca presència online (xx.ss.). • Baixa afluència de visitants.

• Temporització. • Poc rentable a curt plaç. • Forta competència de cultura i oci. • Alta competència museus més reconeguts. • Falta de recursos econòmics. • Restriccions movilitat del turisme extranger. • Restriccions sanitaries.

• Contingut poc atractiu (físic i digital).

FORTALESES

• Alt contingut divulgatiu i històric. • Disposició de matèria prima de qualitat. • Entitat museística. • Aliança amb el Gremi de Pastisseria. • Vessant educativa. • Localització urbana. • Vinculació amb la cultura gastronòmica. • Museu reconegut a nivell estatal i europeu. • Bon posicionament fins el 2019.

OPORTUNITATS

• Aprofitar l'impàs del Covid 19. • Democratització de la tecnologia. • Forta activitat en l'espai online. • Personalització en la compra. • Food Design. • Consumidors particulars. • B2B (petites empresses). • UGC (User Generated Content).

Redisseny Digital Estratègic

1.3. Accions.

Dins del procés de la digitalització del museu es pretén fer una primera acció. Es tracta de la implantació de la tecnologia d'impressió alimentària en 3D amb xocolata. La recerca realitzada i posteriorment analitzada ha donat peu a visionar un "oceà blau" (Terme encunyat per W. Chan Kim i Renée Mauborgne en el llibre Blue Ocean Strategy, 2004) en el camp museístic i del tractament i comercialització de la xocolata. S'encunya la proposta plantejada a partir de donar resposta a les següents qüestions:

— Quin és el tàrget potencial? — Escolar i Turístic. — Quins són els objectius del museu com a entitat? — Promoure coneixements. (A través de la història, la cultura gastronòmica i el patrimoni de la tradició artística de la xocolata). — Quin és el sector del públic visitant que realitza més tallers i activitats? — L'escolar i el familiar. — Definició del tipus de taller realitzen? — Creació de figures de xocolata amb motlle. Creació de piruletes amb diferents ingredients. — Quins són els productes que més comercialitza? — Productes de bomboneria i elaboracions xocolateres. — A escala general, actualment, per quina via s'ha incrementat la comercialització de productes? — S'ha detectat un increment en les vendes online.

Presentació

Les respostes obtingudes confereixen el nou model d'interacció digital per al MX: l'accés a la creació de productes de xocolata a través de la impressió 3D. La impressió 3D en xocolata ja és existent en altres sectors vinculats a la pastisseria i bomboneria (ANNEX 1.Presentació, 1.3.Accions, 3D Food Print Chocolate) però en aquest projecte es vol democratitzar i apropar la tecnologia al sector no professional. Els nens i nenes i els adolescents són les generacions que han nascut immersos en la tecnologia digital i el món virtual. El seu comportament i aprenentatge es basa en la immediatesa, la presència en les xarxes socials, la robotització i l'automatització, i els espais digitals online com a eix de la seva comunicació diària. Per tant, s'ha d'observar quins són els seus interessos i com actuen vers al món que els envolta. Els nens accedeixen cada vegada més als continguts dels museus mitjançant experiències digitals. Tot i que la majoria dels museus es basen en estratègies d’exposició i participació que es presenten a partir de mitjans visuals i panells didàctics; els nous enfocaments que introdueixen tecnologies digitals interactives i immersives atreuen a nous públics i faciliten nous resultats pedagògics; segons Hannah Turner (2017). Tal com s'ha manifestat en la part conceptual d'aquest treball (Part A.Conceptualització, 4. Punt d'inflexió: Covid 19), hi ha escassetat de projectes que abordin com els museus poden involucrar fructíferament el públic més jove en la programació cultural mitjançant l'ús de tecnologies 3D emergents. El desenvolupament d'una experiència d'aprenentatge participatiu basat en la modelització i la impressió 3D amb xocolata esdevindrà un augment en les capacitats tècniques de la impressió, així com un interès amb la història cultural i gastronòmica del cacau i la xocolata a través del museu. Es crea doncs, un entorn d'aprenentatge (Fab Lab) que permet als escolars connectar els aspectes històrics i gastronòmics amb les eines i les tecnologies contemporànies.

La inserció de la impressió 3D amb xocolata al MX s'enfoca no solament amb la interacció del sector escolar, sinó que a més a més, com una eina vinculada a la potenciació de la comercialització online. L'actual tendència de consum s'esdevé a partir de l'adquisició de productes mitjançant canals online. Al tractar-se d'una institució museística, la botiga online ha d'estar integrada amb el museu en l'espai digital (website). L'estructura, el llenguatge i la intencionalitat del disseny de la web ha de promoure una connexió amb el visitant, resultant una experiència agradable i motivadora per a fomentar-ne el consum a través de l'e-commerce. La venda online està pràcticament implantada en l'actualitat. Per una altra banda, la personalització dels productes en altres sectors ja és una realitat. Oferir una experiència única al visitant mitjançant la compra online de productes de xocolata personalitzats pot ser clau per incrementar les vendes i potenciar el Brand Awarness del Museu de la Xocolata. Segons l'estudi realitzat per Accenture en el 2019, "el 63% dels consumidors del retail volen rebre productes i serveis personalitzats." En un temps on les compres es realitzen de manera ubiqua, l'experiència de compra ja no està lligada a la botiga física; el consumidor vol qualitat, exclusivitat, immediatesa i novetat. L'ús de les noves tecnologies i els diferents canals per relacionar-se amb el públic conflueixen a la implantació d'un nou model d'interacció i comercialització. La creació del vincle amb el museu a través de la demanda de peces de xocolata i la seva respectiva personalització fa que el client formi part de la institució. El desenvolupament d'aquesta primera acció per a digitalitzar el MX va intrínsecament lligada al redisseny del seu website i a la millora de la seva comunicació online. S'estableix així, la segona acció. El 98% de les empreses i entitats culturals es troben a Internet. És vital reposicionar-se en el ciberespai; a través del redisseny, la creació de l'interface basada en l'usuari (UI) i també en l'àmbit d'usabilitat basant-se en l'experiència de l'usuari (UX). La comunicació, la unificació gràfica del web i del webshop i les xarxes socials tenen l'objectiu de millorar l'experiència d'usuari amb el museu i l'accés a la impressió de xocolata en 3D.

La creació d'una experiència immersiva en realitat virtual és un dels objectius que es van plantejar a l'inici d'aquest projecte. La seva implantació dins de l'entitat, és un atractiu potent i innovador respecte a la seva competència més directe (museus estatals i europeus). També, els estudis realitzats durant el procés de gestació d'aquest treball han constatat que una de les vies on està invertint el sector de la cultura i l'oci és la introducció d'aquest tipus d'experiències (A. Part Conceptual, 5.Casos d'estudi). El cas del Museu de la Xocolata és un client potencial per invertir en aquest tipus d'acció. La reproducció virtual interactiva al voltant del cacau i de la xocolata, dóna peu a la creació d'un projecte ambiciós i reptador, però a la vegada, complex i d'una envergadura rellevant. Es considera un projecte factible i amb possibilitats de destacar dins del seu sector, però a la vegada comporta un alt risc d'inversió tant econòmicament com de temporització. És cert que adaptar el Museu de la Xocolata a l'espai digital a través de la realitat virtual és dotar a la institució de valor afegit. La funció divulgativa que realitza sol·licita més ús de la tecnologia i d'eines digitals per fer-ne més atractius els continguts. L'ús d'aquests tipus de recursos posiciona al museu en una dimensió "post" en referència a la funció tradicional que desenvolupa. La cultura i l'art es poden gaudir des d'un suport tecnològic, val a dir que tot allò que caracteritza a la societat d'un moment s'ha de veure reflectit amb les eines del moment. Actualment, la digitalització ocupa un gran espai dins de la nostra vida: hi ha més connectivitat, les amplades de banda són més potents i la tecnologia és més econòmica; per tant, l'opció de projectar la cultura museística en les arts digitals és una resposta adient i oportuna per resoldre el problema.

Redisseny Digital Estratègic

Com a gestora de disseny i donar resposta al briefing del museu, s'ha avaluat la proposta i s'ha optat per aplicar la metodologia del Producte Mínim Viable (MVP). El llançament d'un producte amb el mínim de funcions possibles es reverteix mitjançant la informació obtinguda: l'ús del producte per part dels usuaris, rendibilitat econòmica i nivell de satisfacció. La hipòtesi de crear l'experiència immersiva en RA és un projecte pretensiós que a curt termini és difícil obtenir resultats per part de la resposta dels usuaris. Per tant, es decideix testejar amb una primera acció la participació del públic objectiu a través de la impressió 3D en línia. Els resultats obtinguts proporcionaran informació per treballar amb l'estratègia del MVP, "build-mesure-learn". A partir de les conclusions obtingudes es valorarà introduir més iteracions per dur a terme altres accions dins del marc de la digitalització.

Presentació

1.4. Hipòtesi.

La hipòtesi que s'estableix amb aquesta proposta és fruit dels resultats obtinguts de l'estudi realitzat:

La introducció de la tecnologia 3D Print Food online reposiciona el Museu de la Xocolata com a referent en el sector. S'estableix com una eina per preservar, compartir i enriquir la divulgació del cacau i la xocolata. Es crea una experiència per al consumidor i condueix a l'augment de visites al museu físicament i virtualment.

Per satisfer la hipòtesi es fa esmena dels objectius que s'han d'assolir:

- Potenciar el Brand Awareness.

- Crear comunitat.

- Crear l'espai Fab Lab.

- Revertir el procés de la falta de visitants.

- Generar continguts a les xarxes socials de manera contínua.

- Contribuir a la creació de noves activitats i tallers.

- Revalorar l'oferta del Museu de la Xocolata.

- Reenfocar l'acció de compra.

- Integrar el Food Design al museu.

- Captar i convertir l'entitat.

- Fidelitzar i preinscriure a través del website/compra.

- Fomentar la curiositat, el compromís i la motivació per aprendre a través de la fabricació digital.

- Enfortir els vincles amb el seu públic objectiu.

- Crear nous modes d'interacció amb el contingut del museu.

- Promocionar la visita a l'espai físic. - Fomentar la integració museística. - Afavorir la interacció del visitant amb el cacau i la xocolata.

1.5. Objectius.

Redisseny Digital Estratègic

Els objectius específics que es pretenen assolir

mitjançant la proposta són: — Trencar amb la metodologia de mercat tradicional de la xocolata. La inserció de la producció mitjançant la tecnologia 3D proporciona un nou escenari. — Potenciar i posicionar la gamma Bean to Bar (xocolata de qualitat) al mercat online mitjançant el Food Design i la personalització. — Adaptar l'espai online cap a una audiència totalment digital. Estendre l'espai físic a l'espai digital i adaptar-lo a la tecnologia vigent. — Democratitzar el Food Printing 3D. — Crear el Print & Taste pretén donar resposta a un nou procés d'aprenentatge vers el cacau i la xocolata al públic escolar. — Interactivar i personalitzar el procés educatiu contribueix al públic escolar un major grau d'aprenentatge i comprensió. Així com la integració de la impressió 3D. — Donar resposta a consumidors particulars en la compra de productes xocolaters personalitzables (B2C) i crear un nou mercat a empreses que desitgin utilitzar el servei (B2B).

— Introduir la personalització per a la producció de la xocolata. L'usuari té accés a realitzar la seva comanda de xocolata de manera totalment personalitzada (Food Design). — Incloure a la plataforma web una secció d'aparador on es mostren els diferents tipus de xocolata amb informació addicional nutricional, organolèptica, històrica i cultural. — Personalitzar els productes xocolaters a través de la càrrega d'arxius per a la posterior impressió en 3D. En tot cas, el museu ofereix un catàleg de formes i dissenys predissenyats amb la possibilitat de customitzar el disseny. — Motivar la creació de figures amb xocolata personalitzades atorga un vincle en el tàrget familiar, empresarial o grups. Per nomenar alguns exemples: la customització d'ous de Pasqua, els regals d'empresa en època de Nadal, productes de xocolata per al sector de la restauració, regals per a bodes, batejos, aniversaris,...etc. — Efectuar l'entrega de les comandes a l'espai físic o per enviament. En el cas d'utilitzar el servei d'enviament, fer ús dels medis adequats per transportar el producte alimentari.

Presentació

1.6. Mapa projectual. Es representa el mapa de la proposta on s'exposen els passos i les fases plantejades per assolir l'objectiu.

(OBJECTIU)

ACCIÓ 1

DIGITALITZACIÓ DEL MX PAS A1.1 WEBSHOP

FASE S

PAS A1 WEBSITE

PAS A

FAB LAB

PAS A1.2 PRINT & TASTE

IDENTITAT CORPORATIVA

PAS A2 COMUNICACIÓ ON i OFFLINE

FASE Q 3D PRINT

FASE 1 CATÀLEG

PAS B SOCIAL MEDIA STRATEGY

FASE 2 PUJA ARXIUS

NEGATIU

NOUS PLANTEJAMENTS

RESULTAT

FASE 3 FOOD DESIGN

POSITIU

(OBJECTIU)

ACCIÓ 2

DIGITALITZACIÓ DEL MX

EXPERIÈNCIA IMMERSIVA

Redisseny Digital Estratègic

Execució

2. Execució de la proposta 2.1. Àrees d'actuació.

L'objectiu d'aquest apartat no és indagar en tots els aspectes que es necessiten per reposicionar el Museu de la Xocolata, ni tampoc desenvolupar les tasques que es requereixen per afrontar el problema; sinó focalitzar i descriure els punts considerats essencials per establir la proposta de disseny. Entenent el paper de gestora en disseny, l'exposició de la informació mostrada aquí, permet tenir els coneixements i les bases per a posteriori crear els briefings pertanyents per abordar l'encàrrec i dissenyar el full de ruta per a la seva execució gestionant timings i pressupostos. Així doncs, la formalització se centra en els següents punts: — Disseny de la Identitat Corporativa del MX. — Website del MX (redisseny) — Identitat del Print & Taste. — Packaging del Print & Taste. — Webshop del MX. — Website del Print & Taste. — Social Media Strategy — Programador Informàtic.

A continuació es justifica el perquè de cada un d'aquests punts nomenats. És important que el lector no perdi el fil del projecte, ja que cada punt és conseqüent de l'altre. Es planteja la justificació i el briefing dissenyat per a cada equip. Al tractar-se d'un mateix client, el Museu de la Xocolata, s'ha realitzat una presentació-brief de l'entitat genèrica, on es defineix l'empresa i el mercat. Aquests dos punts són comuns per a tots els equips participants. Llavors, s'ha decidit elaborar varis briefings per encàrrec i per l'equip o professional a qui se li ha delegat el projecte. En alguna ocasió un mateix equip és l'encarregat d'acomplir varis projectes: és el cas de l'equip de disseny. Sota el parè de la vinculació personal amb el disseny, s'ha apostat per a que la direcció creativa tingui un paper rellevant en la confecció d'aquest projecte.

Redisseny Digital Estratègic

Briefing 0: Definició del Museu de la Xocolata. El brief aquí mostrat és el genèric per a tots els equips. En aquestes línies es defineix de manera concreta els aspectes més rellevants i interessants del client per fer coneixedors als equips del perfil d'empresa amb la qual treballen. EMPRESA Història de l'empresa. El Museu de la Xocolata s'inaugura l'any 2000 amb la finalitat de promoure la tradició artística del treball de la xocolata i la cultura i els valors artesanals de la pastisseria catalana. És un equipament impulsat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona, és qui finança el museu. L'entitat museística presenta el recorregut de la xocolata des dels seus inicis fins a l'actualitat. A principis del 2008 fins al 2018 s'han executat diversos plans de reformes: la creació de l'àrea de tallers i la zona del Bean to Bar i la botiga. Es preveu que en els pròxims anys es realitzi una tercera fase: el restyling del museu. Activitat principal. El Museu de la Xocolata té com a objectiu principal la divulgació de la història cultural i gastronòmica del cacau i la xocolata. Donar a conèixer la història del producte mitjançant la documentació museística i el reconeixement de la tradició artística de la xocolata i la pastisseria catalana. Activitats secundàries. Programació i realització d'activitats dinàmiques per a diferents públics: tallers per a les escoles i famílies (figures de xocolata amb motlle i elaboracions de piruletes de xocolata amb diferents ingredients). També executa activitats de pastisseria, showcookings i maridatges per a un públic adult. Estructura de l'empresa. El Museu de la Xocolata és finançat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona. El Gremi com a organisme, és una associació sense ànim de lucre que està constituït per l'afiliació d'empresaris artesans que treballen en el sector de la pastisseria i hostaleria de la demarcació de Barcelona. Dins de l'estructura museística l'estructura organitzacional està constituït pel director del museu, que gestiona l'espai museístic i la seva activitat empresarial a través de les diferents àrees que s'hi desenvolupen: espai cafeteria i botiga, tallers i activitats i el Bean to Bar. Els responsables d'aquestes àrees són professionals de l'Escola de Pastisseria.

Execució

Àmbit geogràfic d'actuació. La seva actuació es realitza principalment a la ciutat de Barcelona i la seva comarca. Al tractar-se d'una ciutat amb gran afluència turística, la seva exposició és visionada per un gran percentatge de turistes. El seu grau d'actuació és gairebé nul respecte a la resta de Catalunya i a nivell espanyol. Públic objectiu. Escolar, familiar i turístic. Valors fonamentals. Compromís social i qualitat. Coneixement, investigació i funció educativa. Artesania, tradició i cultura.

MERCAT Posicionament en el mercat. El Museu de la xocolata actualment es troba en un escenari de redefinició del seu posicionament. Tot i això, fins al 2019 ha estat un dels millors valorats en el sector dels museus xocolaters en l'àmbit estatal i europeu. El seu reconeixement el posiciona en un dels museus més visitats de la ciutat, dintre de la categoria de museus temàtics amb exposicions fixes. La seva oferta en activitats i tallers, i la seva vinculació amb els centres educatius li ha atorgat el reconeixement i posicionament com un dels referents respecte als seus competidors més directes (altres museus de la xocolata a l'estat espanyol). Competència directa. Museus de la xocolata estatals i l'Hotel Casa Cacao dels germans Roca. Altres espais culturals de la ciutat de Barcelona. Evolució del mercat. Actualment el mercat museístic ha adquirit un nou enfocament i estratègia en el camp de l'exposició i la itinerària. Aquest canvi s'ha accelerat a causa de la pandèmia sorgida l'any 2020. L'adaptació a l'era digital i la implantació de nous sistemes tecnològics i mètodes exposicionals estan reconvertint les entitats a ser més inclusives, actives i dinàmiques.

2.1.1 Disseny. Identitat del Museu de la Xocolata. El primer punt que s'aborda és el disseny (gràfic) en totes les seves vessants comunicatives. És cert que el MX ja disposa d'una marca consolidada i ben resolta, ara bé, l'anàlisi elaborat ha conclòs que hi ha una deficiència en la Identitat Corporativa i en els suports comunicatius amb els quals treballa. És per això que no es pretén substituir o crear de nou la marca, sinó conjecturar un llenguatge propi i identificatiu. Per dur a terme aquesta tasca, s'opta per la col·laboració d'un estudi de disseny. Tot i ser un equip de disseny, la persona representant de l'equip, és a dir, amb qui es mantindrà el contacte i la comunicació, és la corresponent a la Direcció Creativa. Aquesta figura és la capdavantera de l'equip i ha d'entendre i interpretar en profunditat el problema que es presenta a través del brief i l'objectiu al qual s'ha d'arribar. La redefinició del tàrget al qual es dirigeix la proposta ha de percebre tots els valors del museu mitjançant la comunicació visual; així com també la nova direcció que pretén assolir l'entitat: la digitalització i democratització de la impressió 3D amb xocolata.

"El disseny és una forma d'enfocar i resoldre problemes". Nacho Lavernia. Premi nacional de disseny, 2012.

Redisseny Digital Estratègic

La col·laboració amb l'estudi de disseny s'encarregarà de resoldre la comunicació bàsicament en dos àmbits: el paper i la pantalla. Principiarà a partir del briefing donat per a confeccionar la Identitat Corporativa, la realització del packaging per a les creacions provinents del Food & Taste, el redisseny del website (també, en el cas que sigui viable, l'app), el disseny del webshop, la comunicació impresa i el disseny de les xarxes socials. El briefing és una eina que ha de transmetre un missatge simple i clar. Com més específic és el missatge més efectivitat té i pot generar els objectius desitjats. A continuació s'exposa el briefing creat per a l'equip de disseny, en aquest cas es contempla la col·laboració externa d'un estudi de disseny. S'ha preferit treballar amb un estudi perque es vol obtenir un resultat consolidat, justificat i ben resolt sobre el client (el MX). A més a més, aquesta col·laboració integra varis perfils en els seus equips que assoleixen tasques específiques sobre el què es vol aconseguir. Com a contrapunt, els timings amb els que treballa un estudi de disseny són més dilatats que els d'una agència de disseny, també, el pressupost de la seva feina és més elevat que en comparació amb altres serveis que ofereixen disseny.

Execució

Briefing 1: Identitat del Museu de la Xocolata. Es pren com a punt de partida que no tenen un Manual d'Identitat Corporativa o en el seu defecte el mal ús d'aquest. ENCÀRREC Objectius principals de l'encàrrec. Creació de la Identitat Corporativa del Museu de la Xocolata a partir de la informació que disposa el museu actualment. Unificar els elements tangibles i intangibles de la marca. Entenent la Identitat Corporativa com la simbiosi dels elements visuals (gràfics) i els verbals (to, finalitat i continguts de marca). Atenent així a la creació de la Imatge Corporativa del Museu de la Xocolata. Es descarta l'alteració del logotip de la marca, però es permet que la marca aparegui més contemporània utilitzant altres recursos. Es reserva el dret a la creació d'un nou logotip en el cas que l'equip de disseny justifiqui de manera consensuada el motiu del canvi. Objectius secundaris de l'encàrrec. Configurar les bases de disseny per a la confecció de la comunicació on i offline requerida per l'entitat. Per què és necessari aquest encàrrec a l'equip de disseny? Es percep una fragmentació en la seva aparença visual i corporativa. Manca absoluta d'identitat i posicionament en el sector. Els canvis patits a causa de la pandèmia han propiciat l'accentuada baixada de l'activitat empresarial i museística. Adaptació a la demanda actual (posicionament online). Què aporta l'encàrrec de disseny al Museu de la Xocolata? La restauració de la cohesió visual a fi d'establir i enfortir el reconeixement de marca entre el seu públic potencial. Què s'espera de l'encàrrec? El desenvolupament d'un sistema composicional en la seva identitat i comunicació, aplicable en tots els seus suports. La creació d'una paleta cromàtica pertanyent a una codificació connotativa. La creació i desenvolupament d'un sistema tipogràfic corporatiu: tipografia principal i tipografia complementaria. La creació i desenvolupament dels recursos gràfics representatius als valors del museu. L'aportació de la línia conceptual de les imatges utilitzades en la seva identitat i comunicació (fotografies, il·lustracions, gràfics,...etc.).

Redisseny Digital Estratègic

Què es vol aconseguir amb l'encàrrec? Una nova percepció i empatia del Museu de la Xocolata (Imatge Corporativa). El reposicionament de l'entitat dins del sector museístic a la ciutat de Barcelona vinculat amb la pastisseria i gastronomia. Comunicar i transmetre el nou enfoc que ha adaptat el museu. Què es pretén ser? Ser el Museu de la Xocolata a l'estat espanyol líder en adaptació digital i tecnologia. Ser el referent en la democratització de la impressió 3D amb xocolata dins de l'espai museístic. A on es vol posicionar? Al sector formatiu escolar i juvenil. A qui es dirigeix? Juvenil, familiar i turístic. En segon terme, professionals del sector xocolater i pastissers, professionals de la nutrició (estil, Fundació Alicia), xefs i food designers. Actitud i to de l'encàrrec. Positiva, avantguarda, creativa i professional. Integrador, amigable, innovador i artesanal. Estimació pressupostària. Veure apartat 4.Pressupost. Timming. Veure apartat 3.Planificació, 3.2.Timeline. Idea clau de l'encàrrec. La creació de la Identitat del Museu de la Xocolata sense perdre els valors i l'essència adquirida. Transmetre una imatge de renovació i adaptació als nous temps. Comunicar l'avantguarda i la tradició cultural de la xocolata a Catalunya.

Execució

2.1.2. Website del Museu de la Xocolata (redisseny). La proposta que es vol implantar al Museu de la Xocolata va intrínsecament lligada amb el redisseny del website. El camí per aconseguir el nou reposicionament del museu a través de la impressió de la xocolata, comporta reformular el seu website des de zero. D'una banda, la investigació feta a través de l'estudi de la competència ha determinat que el web actual està obsolet i no respon a les necessitats del seu públic objectiu. Es parla d'obsolència des d'un punt totalment subjectiu. El disseny actual (estructura i sistema composicional) reflecteix una estètica antiquada i la informació sembla estar una mica desordenada. A tret personal, careix de material visual (imatges, vídeos, grafisme,...). La tipografia utilitzada no és la corporativa i les poques imatges que es visionen els hi cal informació més acurada que identifiqui o comuniquin la personalitat de l'entitat. Les seccions o entrades als apartats del web no responen a cap jerarquia (tipogràfica i/o cromàtica). A més a més es detecta un nivell baix d'intuitivitat al navegar pel web. Es presupossa que el website es va realitzar als voltants del 2011. S'evidencia, que cal fer un nou disseny de l'interface que es basi més en l'usuari. L'actual té un percentatge suficient alt en que el visitant es perdi en la seva navegació, provocant a la vegada, una mala experiència i afavorint un nivell baix de satisfacció.

A més a més, tal com s'exposa en el brief de disseny el Museu de la Xocolata no connota unitat en la seva Identitat Corporativa i no és excepció en el visionatge del seu web. Es comprèn el website com l'aparador principal de l'entitat. A dia d'avui, Internet és la finestra més important per mostrar, vendre, comunicar i transmetre qualsevol informació, producte, servei o comerç. És per aquest motiu on s'ha volgut fer èmfasis a la seva reformulació. El nou enfoc i direcció estratègica del museu s'ha de veure reflectit en l'espai digital. D'una banda s'ha de percebre la identitat i essència que li pertoca, i per una altra, ha d'informar i mostrar de manera concreta i estudiada els nous serveis que ha adquirit. La proposta del web ve marcada per la funcionalitat, la intuitivitat i l'aparença gràfica. S'elimina la informació innecessària, es redueixen els punts menys rellevants i es potencien els focus d'interès com la identitat museística, el webshop, la venda de tiquets i el què es realitza dintre de les instal·lacions; tot això de manera ordenada i intuïtiva per al visitant. Per dur a terme aquesta tasca s'estableixen dos passos importants: el disseny, que ha de venir donat per l'equip responsable; i un cop obtinguda la maqueta del web (templates), la programació del mateix que es delega a l'equip informàtic; que s'encarrega de la codificació del site per a efectuar totes les funcions decretades per la gestió.

Pàgina següent ››

Website del Museu de la Xocolata. Homepage del website oficial del museu. Font: www.museuxocolata.cat

Redisseny Digital Estratègic

Execució

Briefing 2: Website del Museu de la Xocolata (redisseny). Es principia d'acord amb la Identitat Corporativa creada en el primer briefing.

ENCÀRREC Objectius principals de l'encàrrec. Redisseny del website oficial del Museu de la Xocolata. Reformulació de la presentació actual de l'entitat al website. Objectius secundaris de l'encàrrec. Potenciació del record de marca a través del website. Creació d'un entorn digital agradable on l'usuari es senti còmode. Promocionar la visita, els serveis i el webshop. Comunicar l'expansió de l'entitat en els nous serveis i oferta. Promoció del Print & Taste. Millora de posicionament SEO. Per què és necessari el redisseny del website? La presentació actual del Museu de la Xocolata necessita projectar la integritat corporativa. És la porta d'accés visible per a futurs visitants o usuaris del museu. Actualització dels continguts. Falta de posicionament digital en Internet. Què aporta el nou web al Museu de la Xocolata? Vinculació amb el seu públic objectiu. Posicionament digital. Potenciació del record de marca. Inclusivitat. Reconeixement. Què s'espera del website? Estructurat i ordenat. Alt contingut de grafisme (imatges, fotos,...etc.). Site actual, lectiu i dinàmic. Transmetre l'essència del museu. Intuïtiu i accessible. Millorar l'experiència d'ús a l'usuari. Què es vol aconseguir amb el nou disseny web? Generar curiositat i interès. Millorar l'exposició de la informació.

Redisseny Digital Estratègic

Generar vincle online. Incrementar els seus ingressos per mitjà de la venda d'entrades. Visibilitat dels tallers i activats que realitzen. Captar a nous públics. Assolir presència online. Què pretén ser el web? Centre neuràlgic d'informació i comunicació del Museu de la Xocolata de Barcelona. A qui es dirigeix? Als centres educatius, famílies i al turisme. Actitud i to de l'encàrrec. Positiva i proactiva. Específic i concret. Amable, entenedor, fiable i transparent. Estimació pressupostària. Veure apartat 4.Pressupost. Timming. Veure apartat 3.Planificació, 3.2.Timeline. Idea clau de l'encàrrec. Exposar l'espai museístic. Visibilitat de totes les prestacions que posseeix. Afavorir la venda d'entrades i dels tallers i activitats. Potenciació del Webshop.

CONTINGUTS DEL WEBSITE Requeriments de l'entitat respecte el web. Desenvolupament del web en 3 idiomes: català, castellà i anglès. Disseny corporatiu. Material gràfic i multimèdia. Continguts ja existents i la creació de nous per part del personal de Social Media Strategy. Inclusió del servei de webshop (es detalla un brief més acurat en les següents pàgines). Incorporació d'aplicacions: mapa de localització, formulari de contacte i formulari de reserva, compra d'entrades i serveis, newsletter i xarxes socials. Registre d'usuaris per accés a l'àrea privada (webshop: compra i personalització de productes). Normativa vigent de política de privacitat, protecció de dades i cookies. Incorporació d'analítica web (Google Analytics).

Execució

El briefing de disseny es complementa amb els esquemes creats des de la gestió (pàgines següents). Aquestes són les directrius dissenyades que com a gestora en disseny s'han cregut més idònies per assolir l'objectiu. S'ha establert una jerarquia per fer la visita web més accessible i ordenada. No obstant, les directrius aportades des de la gestió són solament orientatives, la responsabilitat de l'estructura i el disseny es delega a l'equip corresponent. A continuació es fa esmena de cada una de les parts que s'exposen en l'esquema: — Header. És un espai fixe i es mostra el logo del Museu de la Xocolata que actua com a icona de redireccionament a la pàgina d'inici. Al header es troba el menú fixe: museu, webshop, about, blog i contacte. Cadascun d'ells amb el seu submenú corresponent. A la part superior dreta també s'afegeix l'adquisició de tiquets, l'accés a l'àrea privada, el buscador i els idiomes.

— Footer. És el peu de pàgina del website. Aquest espai és fixe en tota la navegació del portal. En ell s'exposa la direcció i informació de contacte del museu, xarxes socials i newsletter, política de privacitat, cookies, avís legal,..., requisits, FAQS,...,etc.

— Homepage. És la pantalla d'inici. Aquí es mostra la informació que es considera més important. La proposta que es presenta als equips de confecció es realitza basant-se en el model AIDA (creat per Elias St. Elmo Lewis, en 1989). AIDA és l'acrònim de: atreure Atenció; crear Interès; generar Desig; i provocar l'Acció.

- Slides. Tenen l'objectiu de cridar l'atenció a l'espectador. Es planteja que la informació que apareix s'alterni segons el calendari realitzat pel Community Manager, equip de Social Media Strategy (se'n parla més endavant en aquest dossier).

- Secció 1. Espai destinat a la promoció de l'entitat museística, és a dir, el museu com a tal. Es pretén que sigui visual i amb un text reclam. S'inclou també un botó que redirigeix a l'usuari a la secció específica del museu. - Secció 2. Espai que informa de manera resumida el què realitza el museu (tallers i activitats, impressió en xocolata, sopars temàtics,...). Es pretén generar interès per a que l'usuari vulgui saber-ne més sobre les activitats que realitza l'entitat. És important mostrar gràficament aquesta informació. Al web actual no es visona, i si no es veu, ningú té constància d'allò. - Secció 3. Apartat destinat a la impressió 3D, el Print & Taste. Aquesta secció ha de ser amb una càrrega visual i gràfica potent i atractiva. Ha de promoure innovació, curiositat, professionalitat i desig. És una de les fites que es pretenen assolir. - Secció 4. És essencial i irrefutable incloure al homepage l'apartat on poder adquirir l'entrada o sol·licitar un servei (contacte). Aquest apartat consta de la informació necessària per generar la compra, visita o contactar amb el Museu de la Xocolata. L'usuari ha de saber la seva localització, pot reservar quelcom de manera senzilla i que el museu té un canal de comunicació actiu. - Secció 5. Es creu convenient mostrar les empreses i/o entitats amb les quals té relació. Connotació de professionalitat i prestigi.

— Museu. L'entrada del Museu es troba al menú fixe superior (Header). Aquesta entrada és destinada com a aparador de l'entitat museística. - Visita. L'apartat de Museu es presenta a través d'un vídeo promocional on s'exhibeixen les instal·lacions i el què es pot trobar en l'espai museístic. - Cacau i Xocolata. Es destina un apartat dins del web a explicar de manera resumida i acompanyada de material gràfic el producte de què tracta el museu. - Bean to Bar. Es defineix de manera gràfica i/o audiovisual què és el Bean to Bar i per què el MX s'hi vincula amb aquesta tendència. D'aquesta manera el visitant és coneixedor de tot el què envolta a aquest moviment i a la vegada es convida a adquirir el producte BtB al Webshop. - Serveis. Aquesta secció es mostra el Fab Lab, una de les accions que es pretén assolir en aquest projecte és la creació d'un Fab Lab dins del museu. És necessària la visibilitat de l'espai dins del website. Definir i mostrar què és i quines funcions es realitzen en el seu interior. També les activitats i tallers, on també s'inclou un vincle/botó per realitzar la compra dels mateixos. I els educatius, que es destina a informar la vinculació del museu amb les escoles: realització de tallers, guies museístiques, participació en l'espai Fab Lab, descàrrega de material didàctic,...,etc. - Tiquets, localització i contacte. L'últim apartat que inclou l'entrada web de Museu fa referència a la "crida". S'ha de convidar i facilitar l'adquisició de les entrades al llarg de la navegació del portal.

Redisseny Digital Estratègic

— Webshop. Fa referència a l'e-commerce del museu. Com a gestora s'ha meditat l'ordre de cadascuna de les entrades que incorpora el nou website. S'han pres els punts febles del MX que es volen potenciar d'acord a l'estudi realitzat; per tant, la seva aparició en el web segueix un ordre justificat. El webshop inclou tots els productes ja existents en l'e-commerce actual, l'única diferència és l'inserció del Print & Taste, del qual s'en parla més endavant. Un altre tret distintiu que aporta el nou esquema realitzat, és la classificació dels productes. Es decideix crear 4 apartats: packs regal, rajoles, elaboracions pròpies (xocolateria i bomboneria) i la gamma Bean to Bar.

— About. Espai dins del web destinat a la descripció de l'entitat.

— Blog. Es destina un apartat a notícies i curiositats relacionades amb el Museu de la Xocolata i el Gremi de Pastisseria de Barcelona.

— Contacte. Secció per contactar amb l'entitat (direcció, mail, telèfon, xarxes socials,...,etc.).

— Tiquets. Secció on l'usuari pot aconseguir les entrades per a la visita al museu, per a realitzar algun taller i/o activitat i també per a llogar els espais del museu. En aquesta secció també s'hi inclouen les tarifes i els horaris d'obertura del museu.

— Accés. Entrada per accedir a l'àrea privada de l'usuari. Es necessita per a efectuar les comandes online del webshop.

Pàgina següent ››

Sitemap. Esquema estructural de la proposta del website. S'adjunta al briefing.

Execució

HOMEPAGE

ESQUEMA WEBSITE Tickets

HEADER

SLIDES PROMOCIONS

MUSEU

WEBSHOP

ABOUT US

VISITA

REGAL

QUI SOM

CACAU I XOCOLATA

RAJOLES

HISTÒRIA

BEAN TO BAR

ELABORACIONS

MISSIÓ - VISIÓ - VALORS

SERVEIS (FAB LAB)

BEAN TO BAR

GREMI DE PASTISSERIA

SERVEIS (ACTIVITATS / TALLERS)

QUÈ FEM

BLOG

Accedir CA/ESP/ENG

CONTACTE

PRINT & TASTE (3D Food Print)

SERVEIS (EDUCATIUS) TICKETS LOCALITZACIÓ CONTACTE Tickets

PRINT & TASTE PRINT & TASTE

MUSEU PRINT

TALLERS / ACTIVITATS

QUÈ ÉS

SOPAR TEMÀTIC

FAB LAB

ESPAIS

REQUISITS

PREUS

CONTACTE

HORARIS

RESERVA

MAPA

FOOTER

Redisseny Digital Estratègic

Mostres d'entrades principals del website. Homepage, Museu, Webshop i About.

Homepage.

Museu.

Webshop.

About.

Execució

Esquema gràfic del Homepage. Mode d'exemple gràfic i definició de cada secció. S'adjunta al brief.

Header Slides

Secció 1

Secció 2

Secció 3

Secció 4

Secció 5

Informació destacable i/o promocions.

Video corporatiu. Petita introducció + botó d'enllaç.

Mostrari d'activitats, tallers i Print & Taste. Cada un d'ells vincula amb la seva entrada corresponent.

Entrada a Print & Taste. Text resum + botó d'enllaç.

Accés directe a la compra d'entrades i/o serveis. Localització + formulari de contacte.

Altres entitats col·laboradores.

Footer

Redisseny Digital Estratègic

Esquema gràfic de l'entrada Museu. Mode d'exemple gràfic i definició de cada secció. S'adjunta al brief.

Header Footer

Tiquets i contacte

Serveis

Bean to Bar

Cacau i Xocolata

Accés directe a la compra d'entrades i/o serveis. Localització + formulari de contacte.

Mostra d'activitats i serveis. Vincula amb l'entrada corresponent.

Entrada principal. Text introductori + botó d'enllaç.

Breu definició del producte protagonista del museu..

Visita Video de l'espai museístic.

Execució

Esquema gràfic de l'entrada Webshop. Mode d'exemple gràfic i definició de cada secció. S'adjunta al brief.

Accedir REGAL

Header Slides

Productes

Informació destacable i/o promocions.

Productes + botó d'enllaç.

Footer

RAJOLES

BEAN TO BAR

PRINT & TASTE

PACK 1

MADAGASCAR

PACK 2

GHANA

QUÈ ÉS

PACK 3

EL SALVADOR

FAB LAB

PACK 4

REPÚBLICA DOMINICANA

REQUISITS

ELABORACIONS

XOCOLATA NEGRA

BOMBONS

NOVA GUINEA

AMB LLET

CATÀNIES

PACKS

SENSE SUCRE

CALLETS

CELÍACS

OLI

CAT/ESP/ENG

CONTACTE

EN POLS COLUMNES

El webshop varia en alguns aspectes respecte a l'estructura del website. El header és diferent perque al tractar-se de la botiga s'ha optat per canviar el menú principal i substituir-lo pels productes que es volen comercialitzar. D'aquesta manera l'usuari no es desorienta durant el procés de compra. D'altra banda, el logo del Museu de la Xocolata, com ja s'ha comentat abans, té la funció de redirigir al visitant a la pàgina d'inici.

Cada entrada que forma part del webshop té un submenú, en el qual hi ha tota la gamma de productes de la mateixa família, ja siguin rajoles, elaboracions,... etc. El portal del webshop també ofereix la via per accedir al Taste & Print, que s'en parlarà en les següents pàgines.

Redisseny Digital Estratègic

Esquema gràfic de l'entrada About. Mode d'exemple gràfic i definició de cada secció. S'adjunta al brief.

Header Footer

Col·laboracions

Gremi de Pastisseria

Entitat Museística

Història

Nosaltres

Accés al Gremi de Pastisseria de Barcelona. Breu informació + botó enllaç.

Misió, visió i valors de l'entitat.

Breu text i slide d'imatges de la progressió del Museu de la Xocolata des dels seus inicis.

Presentació.

Foto capçalera Fotografia del Museu de la Xocolata.

Execució

2.1.3. Identitat del Print & Taste. La creació d'una nova identitat al museu atorga personalitat i caràcter per assolir el posicionament desitjat. No obstant això, no es pot obviar la creació d'un nou espai dins de l'entitat: l'aposta per generar el servei d'impressió 3D. Aquesta iniciativa ha de vincular-se amb la identitat creada, però a la vegada se li ha d'adjudicar notorietat i popularització dintre del marc museístic.

Des d'un punt estratègic, es creu oportú tractar la secció del Print & Taste sota uns paràmetres diferents del Museu de la Xocolata, és a dir, tractar-los amb un especial interès: reconèixer el Print & Taste amb personalitat pròpia. Val a dir, que encara que es vulgui desmarcar de la identitat global, forma part de l'entitat però es vol diferenciar de la conducta tradicionalista exposicional. Per aquest motiu, s'elabora un briefing vinculat a la imatge el Print & Taste.

Briefing 3: Identitat del Print & Taste. Des del Museu de la Xocolata es pren la iniciativa de la secció del Print & Taste, l'aposta és encetar una nova direcció cap a l'experimentació i comercialització de la xocolata. Ampliar el procés d'elaboració de productes xocolaters a partir de la tecnologia 3D i dotar aquest ramal de la innovació a partir de les noves tecnologies i una metodologia més inclusiva dirigida al seu públic objectiu (concretament el sector educatiu). Incrementar la seva àrea d'actuació dins de l'espai físic, però especialment en l'espai digital. ENCÀRREC Objectius principals de l'encàrrec. Dotar d'una imatge corporativa al Print & Taste basat en la marca del Museu de la Xocolata. Establir les bases comunicatives representatives dels valors del Print & Taste. Objectius secundaris de l'encàrrec. Implementar la nova marca amb caràcter diferenciador de Museu de la Xocolata. Per què és necessari aquest encàrrec a l'equip de disseny? Nova creació. Dotar el Print & Taste de personalitat pròpia dins del marc de l'entitat. Què aporta la Identitat Gràfica del Print & Tate? Innovació i adaptació a l'espai digital. Reconeixement de la marca. Consolidar la marca en el context de l'entitat. Reforçar el reposicionament del Museu de la Xocolata en el context museístic.

Redisseny Digital Estratègic

Què s'espera de l'encàrrec? Atreure nous públics i mantenir els actuals. Posicionament SEO. El desenvolupament d'un sistema identificatiu i comunicatiu global del Print & Taste. La creació de l'estructura web corresponent (Brief 6), així com la base composicional tipogràfica i cromàtica dels suports comunicatius per a la seva difusió i representació. La creació del packaging requerit en la fase d'execució del projecte (Brief 4). Què es vol aconseguir amb la Identitat del Print & Taste? Una identitat pròpia. La implantació d'un caracter innovador, creatiu i fresc dins del sector de la xocolata. Desmarcació del perfil tradicionalista del Museu de la Xocolata. Conferir una percepció de progrés, sense trencar amb els valors més bàsics i essencials de l'entitat: educació, tradició i cultura. Què pretén ser el Print & Taste? Ser un espai (digital) amb visió de futur dins del Museu de la Xocolata. Un espai inclusiu i actiu, on s'hi conjugui la creativitat, la tradició i l'experimentació. Prestar l'atenció directament a l'usuari a través de la seva metodologia. Actuar com un espai interactiu i dinàmic. A on es vol posicionar? En la vessant més participativa i inclusiva del Museu de la Xocolata. A qui es dirigeix? Al sector educatiu i consumidors particulars. En menor proporció a petits empresaris. Actitud i to de l'encàrrec. Innovació, creatiu, actual, optimista, proper. Estimació pressupostària. Veure apartat 4.Pressupost. Timming. Veure apartat 3.Planificació, 3.2.Timeline.

Idea clau de l'encàrrec. Configurar una Identitat pròpia a l'apartat del Print & Taste, però que a la vegada no s'aïlli de la imatge corporativa del Museu de la Xocolata.

Execució

2.1.4. Packaging del Print & Taste. L'equip de disseny també és l'encarregat de realitzar les bases per a la comunicació on i offline del museu. Respecte als suports on i offline (flyers, catàlegs, plafons exposicionals,...,etc.), s'inclouen dins del briefing de la Identitat Corporativa.

D'altra banda, el projecte que s'ha dissenyat des de la gestió, inclou la inserció de la tecnologia d'impressió 3D dins de l'entitat. La iniciativa engloba alguns punts més complexos a escala de disseny, tals com, la proposta gràfica del webshop, la comunicació empleada per a la seva difusió i el packaging i/o suports complementaris per a les elaboracions creades a partir de la impressió. S'elabora un brief específic per al desenvolupament del packaging del Print & Taste.

Briefing 4: Packaging Print & Taste. S'atén com a base la identitat creada pel mateix equip per al Print & Taste. ENCÀRREC Objectius principals de l'encàrrec. Conceptualització i desenvolupament de la línia de disseny de packaging i suports complementaris per donar resposta a les elaboracions creades al Print & Taste. Confecció de tres models de pack: 10×10×10cm; 20×20×20cm i 30×30×30cm (mides màximes). Els tres packs han de respondre a una mateixa línia de disseny gràfic i verbal. Objectius secundaris de l'encàrrec. Disseny basat en la identitat gràfica del Print & Taste. El disseny ha de comunicar els valors intrínsecs de la marca: visió de futur, creativitat i qualitat. Reflectir els valors del Museu de la Xocolata. Evitar tractaments d'encolat i/o grapatge. Fàcil de manipular i de transportar. Preferiblement, ús de materials biodegradables. Ús de materials adequats per a l'alimentació i la conservació d'aquests. El packaging ha de ser resistent i ergonòmic. En el cas de requerir suports complementaris, aquests han de donar valor afegit al producte. Minimitzar recursos. Per què és necessari aquest encàrrec a l'equip de disseny? Nova creació. Comunicar a través del packaging dóna valor al producte mitjançant el disseny (grafisme i materials). Al tractar-se d'un servei majoritàriament online, el packaging és el nexe físic entre l'entitat i el consumidor. Ha de transmetre els valors i la visió del Print & Taste.

Redisseny Digital Estratègic

Què aporta el packaging al Print & Taste? La comunicació dels valors del Print & Taste a través de la representació física. Posicionament en el sector del comerç online alimentari. Tradició i cultura pastissera adaptada a la tecnologia digital. Què s'espera de l'encàrrec? Fusió dels valors entre el Print & Taste i el Museu de la Xocolata. La identitat del Print & Taste aplicada a tres packs (10, 20 i 30cm). Innovació i creativitat en el seu embalatge. Sistema d'embalatge de fàcil muntatge. Embalatge abcent de tractament d'encolat i grapatge. Resistent i respectuós amb el medi ambient. Ergonòmic i de fàcil transport. Què es vol aconseguir amb el packaging? Donar a conèixer el Print & Taste a través de l'embalatge. Seduir al client (connotant el pack com si fos l'embolcall d'una creació artística). Què pretén ser el packaging? L'embolcall d'un producte exclusiu i únic. La carta de presentació del Print & Taste. A on es vol posicionar? Dins del marc de la confiteria tradicional. A qui es dirigeix? Consumidors particulars. Petites empreses. Actitud i to de l'encàrrec. Fresc, contemporani, dinàmic, juvenil. Respectuós amb la tradició i la cultura del cacau i la xocolata. Estimació pressupostària. Veure apartat 4.Pressupost. Timming. Veure apartat 3.Planificació, 3.2.Timeline.

Idea clau de l'encàrrec. Creació i desenvolupament de la línia de packaging del Print & Taste. Presentació gràfica de la marca amb vincularitat a l'entitat museística. El packaging ha d'atribuir-se al valor emocional de la xocolata i la confiteria.

Execució

2.1.5. Webshop del Museu de la Xocolata. Un dels punts clau per entendre la proposta de disseny per al Museu de la Xocolata és la reformulació de l'e-commerce. Com ja s'ha explicat en les pàgines anteriors, el website ha d'incorporar una entrada a l'apartat de botiga online de manera clara i de fàcil accés. Actualment el museu ja disposa d'aquesta pàgina amb els seus productes corresponents però es difereix del website principal a nivell estètic: no es visiona integritat corporativa. L'entrada a l'e-commerce es contempla en el home del web però no destaca i passa desapercebuda. L'objectiu és adaptar el webshop actual a les normes estètiques implantades des de la remodelació de la identitat. La integració de la secció Print & Taste ha de formar part en el nou webshop. A l'apartat anterior s'ha descrit els objectius que es pretenen assolir amb el redisseny del website oficial, en ell, s'han tractat els punts principals que s'implantaran al webshop mateix. A continuació es nomenen les premisses més rellevants per a confeccionar el webshop genèric, el del Museu de la Xocolata.

"Els museus han d'assumir, en part, amb tres funcions bàsiques: entreteniment, investigació i educació". Anna Vié Riba. El professional del museu. Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. 2.1.6. Website del Print & Taste. L'aportació d'una nova àrea destinada a la impressió en 3D: el Print & Taste, ha de destacar en el marc del webshop. S'ha d'emfatitzar i promoure a través de la maquetació i el disseny web. A nivell de difusió i comunicació digital, també, però dita tasca es delega al departament de màrqueting digital. El Print & Taste és una aposta cap a la digitalització. La introducció de la impressió 3D en xocolata personalitzada és la via que posiciona el MX a l'espai físic; a través del Fab Lab, realitzant tallers per l'aprenentatge escolar o bé creant activitats per al públic en general; i també a l'espai digital, creant comunitat, generant contingut en les xarxes socials, potenciant l'activitat comercial i democratitzant la impressió 3D a través d'una entitat museística en l'àmbit cultural i divulgatiu. Aquest apartat defineix el brief per dissenyar l'estructura i l'estètica del Print & Taste dins de l'entrada del webshop.

Redisseny Digital Estratègic

Briefing 5: Webshop del Museu de la Xocolata. Adaptació i redisseny de l'e-commerce a la nova identitat. ENCÀRREC Objectius principals de l'encàrrec. Adaptar el disseny del webshop atenent a la Identitat Corporativa. Reestructuració del contingut de l'e-commerce actual. Creació de quatre apartats de productes: packs regal, rajoles, elaboracions pròpies i el Bean to Bar. Per què és necessari el redisseny del webshop? Nova classificació dels productes. Estructurar els productes que comercialitzen. Introducció del Print & Taste en el portal del webshop. Transmetre la qualitat del producte i la tradició xocolatera. Què s'espera del webshop? Estructura i maquetació agradable i ordenada. Informació concreta de cada producte. Alt contingut visual. Site confortable per a la navegació. Vincles visibles i intuïtius al portal del MX i al Print & Taste. Què es vol aconseguir? Augment de les vendes online. Promocionar el Print & Taste a través del webshop. Provocar un servei fàcil i fructífer per al visitant. Fidelitat amb el públic objectiu. Què pretén ser el webshop? Punt de venda de les elaboracions del Museu de la Xocolata. Vincle d'accés al Print to Taste. A on es vol posicionar? En el sector de la venda al detall de productes xocolaters i confiteria de qualitat online. A qui es dirigeix? Consumidors particulars. En segon terme, petits empresaris. Estimació pressupostària. Veure apartat 4.Pressupost. Timming. Veure apartat 3.Planificació, 3.2.Timeline. Idea clau de l'encàrrec. Creació del disseny i estructura del webshop del Museu de la Xocolata. Crear un aparador intuïtiu i molt visual. Transmetre la qualitat del producte.

Continguts

Briefing 6: Website del Print & Taste. El Print & Taste és el propòsit que es crea des de la gestió per a posicionar de manera distintiva al Museu de la Xocolata en el marc digital de l'entitat. Aquesta acció s'ins-

taura dins del sector de l'e-commerce, però ha d'estar present en totes les àrees comunicatives de l'entitat. Se li atorga un brief específic per definir la seva estructura i els objectius a assolir per part de l'equip de disseny.

ENCÀRREC Objectius principals de l'encàrrec. Creació del portal web atenent a la seva identitat específica (Brief 3). Objectius secundaris de l'encàrrec. Conferir el site per a la creació i venda del producte. Per què és necessari aquest site? Nova creació. Què aporta el site al Museu de la Xocolata? El posicionament del Museu de la Xocolata a l'era digital i a les noves tecnologies. Nou canal de venda i experimentació. Trencar amb la venda tradicional. Què s'espera del site? Generar un nou model de venda personalitzada. Fàcil navegació, intuïtiu. Alt contingut visual. Què es vol aconseguir? Reposicionar el Museu de la Xocolata. Potenciar el Brand Awareness. Creació de comunitat. Oferir serveis i experiències centrades en l'usuari. Augmentar el rendiment en les activitats i els tallers. Què pretén ser el site del Print & Taste? El primer portal online de personalització d'elaboracions xocolateres. Centre digital d'experimentació i creativitat (Food Design). Fomentar la creativitat. A on es vol posicionar? Venda online de productes xocolaters. A qui es dirigeix? Consumidors particulars i petites empreses. Sector educatiu (infantil i juvenil). Actitud i to del site. Professional, proper, sincer, experimental.

Redisseny Digital Estratègic

L'esquema web (pàg. següent) proposat per adjuntar als equips responsables mostra tots els components necessaris per dur a terme la secció del Print & Taste. Aquesta secció està integrada dins del webshop, però el contingut de presentació i execució varia perque és una categoria nova que deriva de la integritat del Museu de la Xocolata. — Header. Es mostra el logo del Museu de la Xocolata per fer constar que l'usuari segueix estan en el site del MX i també com a botó per redirigir el visitant a la pantalla d'inici. Cal fer incís el record de marca en tot moment. El header també inclou un menú fixe: Print, Què és, Fab Lab i els Requisits; cadascun d'ells amb el seu submenú corresponent i la secció de contacte. A la part superior dreta, s'hi inclou l'accés a l'àrea privada, els idiomes, la icona de compra i el buscador. — Footer. És el peu de pàgina del website. Aquest espai és fixe en tota la navegació del portal. En ell s'exposa la direcció i informació de contacte de l'àrea del Print & Taste i el del Museu de la Xocolata; xarxes socials i newsletter, política de privacitat, cookies, avís legal,..., requisits, FAQS,...,etc. — Homepage. És la pantalla d'inici quan s'ingressa al Print & Taste. En ella es visionen els trets més rellevants i identificatius del web. - Slides. Mostrari de continguts visuals destacables de la secció. Aquest contingut ve determinat pel departament de màrqueting digital. - Accessos directes. Apartat on es mostren les tres variables principals del Print & Taste: la impressió (Print), el Fab Lab (zona taller) i la xocolata (material/ingredient d'impressió). - Què és. Es descriu i es defineix el Print & Taste, el seu objectiu, la motivació del projecte i la vinculació amb el Museu de la Xocolata. - Instagram Stories. Apartat on es visionen les impressions realitzades pels usuaris.

Pàgina següent ››

Sitemap. Esquema estructural de la proposta del Print & Taste. S'adjunta al briefing.

Execució

HOMEPAGE

ESQUEMA PRINT & TASTE Accedir

HEADER

SLIDES PROMOCIONS

QUÈ ÉS

FAB LAB

REQUISITS

CATÀLEG

DEFINICIÓ

QUÈ ÉS

Condicions de venda

PUJA ARXIUS

XOCOLATA

PRODUCCIÓ

Com fer la comanda

FOOD DESIGN

TECNOLOGIA

TALLERS I ACTIVITATS

Com procedim Pagament

SOLUCIONS B2C B2B

Privacitat Queixes i requeriments

CREA

Devolucions

QUÈ ÉS PRINT & TASTE?

IG STORIES

FOOTER

CONTACTE

CAT/CAS/ENG

Redisseny Digital Estratègic

Esquema gràfic del homepage del Print & Taste. Mode d'exemple gràfic i definició de cada secció. S'adjunta al brief.

Header Footer

Instagram

Què és?

Accés directe

Comunitat del MX.

Definició del Print & Taste. Text introductori + botó d'enllaç.

Text introductori. Accés directe a les diferents seccions.

Slide Promocions i destacats.

Execució

— Print. És l'entrada més important del site. Aquí és on l'usuari pot iniciar la personalització dels productes amb xocolata. Quan s'ingressa en aquesta secció es visionen 3 apartats: el catàleg, la puja d'arxius i el food design. - Catàleg. La subentrada a l'apartat del catàleg, fa referència a l'accés d'un mostrari online amb figures ja dissenyades pel personal del museu. Aquests dissenys es classifiquen segons la temàtica que aborden. Al tractar-se d'un servei de producció xocolatera es pretén classificar les figures segons la cultura i tradició pastissera i confitera: productes nadalencs, Quaresma i Setmana Santa, aniversaris, productes corporatius, Sant Valentí i Sant Jordi,...etc.; així com també figures infantils, motius decoratius, tabletes de xocolata en diferents formats, bombons, làmines de xocolata per posar-hi text,...etc. La creació del catàleg ofereix una gamma de dissenys en tres dimensió ja tancats, on l'usuari només pot modificar-ne algunes característiques o atributs respecte a l'ingredient amb què s'imprimirà.

Accedir PRINT

QUÈ ÉS

FAB LAB

REQUISITS

CAT/CAS/ENG

CONTACTE

Filtre

Ordenar per

Categoria Aniversari Romàntic Nadal Corporatius Setmana Santa

Dimensió 2D 3D

Decoració Plaques Reixes Extrussió

Gran Format

Ovni

Gnom

Ocells

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed

50€/u

(A fi d'entendre com es preveu el funcionament del catàleg, s'acompanya l'explicació amb els gràfics del procés de personalització). Esbós del catàleg 1. Pantalla d'inici de la secció del catàleg del Print & Taste.

L'usuari ingressa en l'apartat de catàleg i visiona a primera instància, els productes més destacats. Tot i així, disposa a la part superior dreta del desplegable per poder decidir l'ordre de visionatge. A la part esquerra de la pàgina s'hi mostren les variables per acurar el cercatge de dissenys segons preferències.

Redisseny Digital Estratègic

Accedir PRINT

QUÈ ÉS

FAB LAB

REQUISITS

CAT/CAS/ENG

CONTACTE

Accedir PRINT

QUÈ ÉS

FAB LAB

Descripció del producte.

Descripció del producte personalitzat. Detalls de la comanda.

Tamany M

CAT/CAS/ENG

CONTACTE

Anell diamant

REQUISITS

Ingredient 1 Selecció - Desplegable Xoco 100% cacau

La personalització realitzada estarà llesta en 3 setmanes màxim.

Xoco 90% cacau Xoco 75% cacau

Ingredient 2 Selecció - Desplegable Xoco blanca

REGISTRE

Xoco amb sal Xoco amb mel

COMPRAR

Unitats 2 La personalització realitzada estarà llesta en 3 setmanes màxim.

FET

Esbós del catàleg 2. Pantalla de vistes del producte. Secció catàleg del Print & Taste.

Una vegada que s'ha escollit per model, s'obre la següent pàgina on la figura seleccionada es mostra en 4 finestres, cadascuna representa 4 modes de vista: planta, perfil, alçat i perspectiva. Des d'aquí, el client pot seleccionar les parts que conformen la figura (en el cas de l'exemple, consta de dues parts: el diamant i l'anell) i adjudicar-li l'ingredient desitjat a través del menú que hi ha a la dreta. El menú mostra el nom del model i una breu descripció. Des d'aquí l'usuari ha d'escollir el tamany, els ingredients i les quantitats permeses pel model.

El software del site, calcula automàticament (base de dades) el temps que tardarà a realitzar-se la peça i ho notifica al client, abans que aquest confirmi el disseny. D'aquesta manera, el client és coneixedor del temps que necessita el museu per a l'elaboració i pot accedir a confirmar la comanda o no. Les variables de mides i d'ingredients es consensuen des del departament de Fab Lab, on el pastisser/impressor juntament amb el dissenyador acotaran les possibilitats en funció de la posada en marxa del projecte.

Esbós del catàleg 3. Vista del producte personalitzat. Secció catàleg del Print & Taste.

Una vegada s'ha confirmat el disseny, s'obre la següent finestra on es previsualitza el disseny realitzat amb els ingredients que s'ha adjudicat. S'informa al client dels detalls del model i també de la temporització de l'elaboració. Per poder concloure la comanda, l'usuari ha d'estar registrat. En el cas que no ho estigui, el botó amb l'opció de compra no s'activa. És necessari estar registrat en el site del Print & Taste per adquirir els productes i rebre les notificacions corresponents a la compra. No obstant,

no es vol limitar la personalització únicament als usuaris registrats, ja que en certa manera es redueix la visibilitat i la interacció amb el públic; però per confirmar la comanda sí s'ha de sol·licitar el registre.

Execució

— Puja d'arxius. L'entrada que correspon a la puja d'arxius, comprèn l'espai del website on l'usuari, per fer ús d'aquesta opció; ha de penjar al servidor el seu disseny en 3D. Oferir aquest servei és una dificultat afegida, però a la vegada és el que li dóna valor a la proposta. És a partir d'aquesta opció on el Museu de la Xocolata a diferència d'altres webs, proposa anar més enllà i atorgar el valor afegit a l'entitat. La recerca feta fins a dia d'avui, no s'ha contemplat cap altre comerç o servei que proporcioni l'opció de pujar arxius creats pels consumidors via online amb la finalitat de poder personalitzar-los i produir-los a gust del client dins de la plataforma web. L'estudi i anàlisi elaborat propicia a fer ús del Design Thinking, és a dir, dissenyar focalitzant-se en les persones; observar i investigar els seus comportaments, i escoltar la seva demanda i necessitat. Aquesta opció s'ha contemplat per oferir al client l'autonomia en el procés de la impressió del seu propi disseny, el DIY, el generar l'experiència al crear un producte des de la fase inicial. En tot cas, si s'esdevé la situació en la que el client vol realitzar un disseny propi i no disposa del modelatge en 3D, pot contactar amb el personal del Print & Taste via chatbot o mail de contacte. El dissenyador del museu realitza el disseny segons les indicacions que sol·liciti el client i una vegada confirmat el modelatge passa al departament de producció-impressió. Per dur a terme aquesta branca de l'e-commerce s'ha de tenir present que els arxius s'han de pujar en uns formats concrets, ja que el software instal·lat ha de poder llegir la informació i interpretar-la, per a posteriori traspassar-la al programa d'identificador de l'objecte que permetrà la seva personalització. Els formats que són vàlids són els .svg, .stl i .obj.

Accedir PRINT

QUÈ ÉS

FAB LAB

REQUISITS

CAT/CAS/ENG

CONTACTE

Puja el teu disseny Formats vàlids: .SVG .STL .OBJ PUJA

100%

Esbós de puja d'arxius 1. Pantalla d'inici de la secció referent a la puja d'arxius del Print & Taste.

Redisseny Digital Estratègic

Accedir PRINT

QUÈ ÉS

FAB LAB

REQUISITS

Accedir

CAT/CAS/ENG PRINT

CONTACTE

QUÈ ÉS

FAB LAB

Descripció del producte.

Descripció del producte personalitzat. Detalls de la comanda.

Tamany M

CAT/CAS/ENG

CONTACTE

Casc Rugby

REQUISITS

Ingredient 1 Xoco 100% cacau

La personalització realitzada estarà llesta en 4 setmanes màxim.

Ingredient 2 Xoco blanca

Ingredient 3

REGISTRE

Xoco amb mel

COMPRAR

Unitats 4

La personalització realitzada estarà llesta en 4 setmanes màxim.

FET CHATBOT

CHATBOT

Esbós de puja d'arxius 2. Pantalla de vistes del producte. Secció puja d'arxius del Print & Taste..

El procés per pujar arxius al servidor instal·lat al site del Print & Taste consta d'un petit programa de 3D que s'incorpora dins del cós del web. Aquest programa permet obtenir vàries vistes del model creat pel client i seleccionar-ne les parts (també anomenades identificadors (ID)) que el conformen per customitzar-les a posteriori. Una vegada que s'ha pujat l'arxiu, el software detecta l'objecte (ha d'estar en el format vàlid) i en genera les 4 vistes. Aquest arxiu és ripejat i es mostra al visor web, és a dir, la finestra on l'usuari veu el seu disseny des

dels diferents plànols. L'objecte està dividit per parts i el software identifica cada tros com un objecte independent, per tal de poder seleccionar les parts per després adjudicar l'ingredient desitjat. Quan el model es mostra a la pantalla, les opcions de personalització es redueixen en comparació a la personalització des del catàleg. En un principi, es limita a customitzar els ID's amb un màxim de 3 ingredients. Es decideix limitar el software perque un model pujat pot tenir infinitats d'ID's però s'ha de tenir en compte la capacitat de lectura i la rendibilització de la impressora.

Esbós de puja d'arxius 3. Vista del producte personalitzat. Secció puja d'arxius del Print & Taste.

Realitzada la personalització del model, la plataforma es deriva a la pàgina de "descripció-resum" i la seva respectiva validesa per executar la compra. Com s'ha comentat abans, per tal de poder adquirir el producte, l'usuari s'ha de registrar per finalitzar el procés de compra.

Execució

— Food Design. L'apartat de Food Design dins del Print & Taste fa referència a la possible realització del model/disseny de l'objecte que el consumidor vol imprimir. Aquest apartat correspon a la tercera fase del Print & Taste i a continuació se'n descriuen les primeres directrius del projecte. El seu desenvolupament es realitza a partir del mateix website. S'integra un programa de modelatge 3D de fàcil ús i molt intuïtiu. Es creu convenient introduir un software de disseny molt bàsic, el qual no és necessari tenir uns coneixements molt elevats de modelització. La raó d'aquesta elecció ve determinada pel tàrget objectiu al qual es dirigeix museu. S'entén que la major part dels usuaris que poden fer ús d'aquesta eina són persones que no estan familiaritzades amb aquests tipus de softwares i en certa manera no es vol limitar el fet de poder modelar una figura per imprimir.

A l'entrar a la secció de Food Design, es mostren 2 botons, un fa referència a un vídeotutorial que explica com funciona el programa per modelar. L'altre botó redirigeix automàticament a la següent pantalla on es carrega el software. Aquest programa s'instal·la (programador web al cós del web. Aquí l'usuari pot iniciar a crear el seu propi model. Una vegada ja es té el disseny creat s'ha de guardar al núvol. Val a dir, que en el cas que el client no estigui registrat a la plataforma del Print & Taste, el botó de guardar queda inhabilitat. Seguidament, es mostra la finestra de personalització on a partir dels ID's interpretats es permet assignar els ingredients que ofereix el web. Com s'ha comentat en l'apartat anterior, a priori, es restringeix la possibilitat d'escollir més de 3 ingredients.

Accedir PRINT

QUÈ ÉS

FAB LAB

REQUISITS

CAT/CAS/ENG

CONTACTE

Crear

Dissenya, personalitza i ... print!

TUTORIAL BÀSIC

SOM-HI!

Esbós del Food Design 1. Pantalla d'inici del Food Design del Print & Taste.

Redisseny Digital Estratègic

Tant en la secció de la puja d'arxius com en la del food desing, pot succeir que l'usuari estigui realitzant una personalització o disseny i es quedi a mitges durant el procés. En aquest cas, la plataforma del Print & Taste permet guardar el treball en el núvol que disposa compartit al servidor del web del MX. L'usuari pot accedir al treball mitjançant l'enregistrament en el site i continuar amb el seu projecte. Els arxius, però, tenen una permanència al núvol màxima d'un mes. Passat aquest període, els arxius s'eliminen de forma automàtica per part de l'entitat. D'altra banda, seguiran estan actius per part del

client, és a dir, al ser un espai compartit, l'usuari sempre hi tindrà accés. El museu, per això, no els pot mantenir per temes de propietat intel·lectual. Un altre tema a comentar, és que durant els processos de personalització en la secció de pujada d'arxius i del food design, s'activa l'assistent virtual (Chatbot). Aquest és gestionat pel dissenyador del museu, que a banda d'haver el mail de contacte, es proporciona un canal de missatgeria instantània per atendre als clients durant el procés creatiu.

Accedir PRINT

QUÈ ÉS

FAB LAB

REQUISITS

CAT/CAS/ENG

CONTACTE

GUARDA REGISTRE

CHATBOT

Esbós del Food Design 2. Pantalla de creació 3D. Secció Food Design del Print & Taste.

Execució

2.1.7. Social Media Strategy. La comunicació online del Museu de la Xocolata és un dels objectius que es vol tractar en aquest treball. Les accions que s'han dissenyat per resoldre el brief marcat pel client són necessàries, però a la vegada es requereix del perfil d'un community manager o personal de màrqueting digital per poder fer front a la comunicació d'aquestes. Avui en dia, els canals de comunicació es focalitzen, la gran majoria, en l'espai online. Moltes de les estratègies que s'apliquen per posicionar les marques, difondre informació i cuidar i/o ampliar el públic objectiu es realitzen a través de plataformes digitals. És un canal que tothom hi té accés, no comprèn de franges horàries i el seu consum és diari i ubiquo. L'anàlisi fet i el nou disseny estratègic creat, conflueixen a incorporar un professional que estableixi les bases comunicatives, ressalti els valors de l'entitat i defineixi, juntament amb l'equip de disseny, la imatge de marca, així com dels productes i serveis que posseeix el Museu de la Xocolata. En conseqüència, la potenciació del Brand Awareness s'aconseguirà a través d'un treball en equip entre tots els professionals.

Redisseny Digital Estratègic

Briefing 7: Comunicació online. Es considera que està al corrent de la Identitat Corporativa que realitza l'equip de disseny. Ambdós perfils han de treballar conjuntament per poder construir una Imatge Corporativa integrant per al Museu de la Xocolata. ENCÀRREC Objectius principals. Generar la Identitat Verbal Corporativa del Museu de la Xocolata (personalitat de marca). Posicionar el Museu de la Xocolata en el mercat actual dins de l'àmbit cultural, educatiu i experimental a través del Food & Taste. Comunicar la nova imatge del museu (online i offline). Objectius secundaris. Arribar al seu públic objectiu. Creació de comunitat. Enfortir l'engagement amb el públic objectiu. Ampliar nous contactes. Augmentar la visibilitat del museu tant en l'espai físic com en el digital. Generar contingut de valor. Crear l'experimentalitat al seu tàrget. Focalitzar i fidelitzar el seu tàrget. Incrementar la presència online en tots els canals. Per què és necessari un perfil de Social Media Strategy? El Museu de la Xocolata pateix una deficiència en la seva comunicació. Ha de transmetre el nou enfoc i reposicionar-se en el mercat. L'entitat ha d'endinsar-se i treballar la seva comunicació, per tal d'aconseguir una major visibilitat i rendibilitat. Les publicacions actuals careixen d'integritat visual. El contingut és poc interessant i no transmet els valors de la marca. Què aporta el perfil? Coneixença i definició de les necessitats del seu públic objectiu. Compromís amb el seu públic objectiu. Generació de contingut de qualitat. Visibilitat a l'espai digital. Continuïtat d'informació en les xarxes socials. Què s'espera del projecte? Configuració de timelines d'accions futures de màrqueting. Increment de la interacció del públic objectiu amb l'entitat.

Execució

Generació de compromís. Creació de comunitat. Potenciació de la Identitat Corporativa. Què es vol aconseguir amb la Social Media? Potenciar del record de marca. Generar experiència de marca. Fidelitzar els clients. Crear i augmentar la comunitat. Incrementar la comercialització dels seus productes i serveis. Generar interès pel cacau i la xocolata. Què es pretén ser? Referent en el seu sector en la implantació de noves tecnologies i adaptació digital. Centre divulgatiu de la cultura pastissera i xocolatera de Barcelona. Centre museístic xocolater en oferir un servei experimental al voltant de la xocolata. A on es vol posicionar? En el sector museístic xocolater vinculat amb la cultura gastronòmica de Barcelona. Al sector formatiu escolar i juvenil. A qui es dirigeix? Àmbit escolar i instituts. Consumidors individuals. Famílies. Petits negocis. Actitud i to de la comunicació. Positiva, professional i formadora. Propera i amigable. Estimació pressupostària. Veure apartat 4.Pressupost. Timming. Veure apartat 3.Planificació, 3.2.Timeline.

Idea clau de l'encàrrec. Transmetre l'experiència de marca. Professionalitat i coneixedor del sector del cacau i la xocolata. Empatitzar amb el seu públic objectiu. Integració al museu i a les seves activitats i serveis. Comunicació en tots els canals de difusió.

2.1.8. Programador Informàtic. El paper que juga el programador informàtic en l'estratègia de disseny pel Museu de la Xocolata és la creació i desenvolupament dels portals web: website oficial i el webshop. El programador normalment, rep els templates web per via del departament de disseny. El disseny defineix la part més conceptual i estètica; la programació per la seva banda, codifica tota la informació i l'ajusta segons les directrius que ha rebut. El redisseny del web, en un principi, és quelcom senzill si les parts involucrades s'entenen i no es demoren en els timings (veure apartat 3.2.Timeline). Cal fer esmena que el programador informàtic és el responsable de gestionar el web, és a dir, pel que respecte al portal museístic la interacció amb el client recau en la compra d'entrades i alguna consulta; però en el cas del webshop i concretament en el Print & Taste, la gestió i supervisió de que tot funcioni correctament, és important per poder donar respostes adients i beneficioses als clients. El webshop amb els productes que disposen actualment, es basa en un e-commerce bàsic pel que fa a la comunicació amb el client: el client fa una consulta (compra), el servidor (intermediari) dóna una resposta (si/no, si és que no, el sistema envia un missatge d'error) i el proveïdor que visiona la consulta del client des del servidor (museu).

CLIENT Compra

SERVIDOR Canal - Intermediari

PROVEÏDOR Museu

Redisseny Digital Estratègic

En el Print & Taste el funcionament és el mateix, però la seva mecànica comporta més variables (esquema pàg. següent). El desenvolupament d'aquesta estructura comporta certa complexitat. Si s'observa l'esquema (pàg. anterior), es requereixen d'uns quants fitxers o codis, que corresponen a petits programes que s'han generat prèviament i que s'han d'importar al servidor del MX per a completar l'estructura desitjada. Aquests fitxers es troben en biblioteques pròpies i segons la tipologia de funcionament que es pretén dur a terme, el Print & Taste s'ha de treballar amb programació tipus Node (Javascript). La concepció d'utilitzar alguna plantilla web provinent de plataformes com Wordpress o similar és viable en el cas que el disseny provinent de l'estudi creatiu s'adeqüi al model ja existent. Ara bé, cal contemplar la possibilitat que el disseny marcat comporti la modificació de plantilles molt concretes. El cas del webshop, el Print & Taste no pot utilitzar cap plataforma ja establerta: V-Commerce de Wordpress (venda nacional); Pretashop, utilitzada majoritàriament per PYMES (venda nacional i europea) o la plataforma Magento (venda internacional). El projecte requereix d'una plataforma que actualment no es troba en el mercat. Per tant, s'ha de programar tota l'estructura web des de zero. Dit això, es decideix procedir amb el mètode MVP, amb el qual, en un marge de 6 mesos s'obté el Print & Taste amb la secció del catàleg. Es preveu que en el marge d'1 any es pugui tenir tot el projecte realitzat. El fet de programar tot el catàleg en un interval de temps de 2 a 3 mesos amb un e-commerce estàndard (nomenats abans) es pot realitzar, però com a contrapunt, aquesta opció no permet ampliar el projecte a les entrades de pujada d'arxius ni tampoc del food design. Es delibera doncs, iniciar el projecte del catàleg amb una projecció de temps de realització de 6 mesos. Temps que permet al Museu de la Xocolata valorar la resposta per part del client i prosseguir o no amb el projecte.

Execució

CLIENT

Àrea Visible web.

ARXIU OK

ARXIU OK NÚVOL

CUSTOM SOFTWARE

SERVIDOR INTERCANVI D’INFORMACIÓ

Àrea interna web. (no visible)

MX PRINT & TASTE

CATÀLEG

PUJA ARXIUS

FOOD DESIGN

CUSTOM SOFTWARE

RECEPCIÓ ARXIU

3D SOFTWARE

INTERPRETACIÓ DADES

CODIFICACIÓ

SERVIDOR PRINT

IMPRESSIÓ

2.2. Teconologia Print & Taste.

La tecnologia utilitzada per dur a terme el projecte del Print & Taste és la impressió 3D amb xocolata. Com a Gestora de Disseny del projecte en qüestió, s'ha realitzat un camp de recerca per esbrinar quina de les màquines que hi ha actualment en el mercat, pot ser la més adequada per donar solució a la proposta. L'elecció s'ha basat en la investigació i recerca d'empreses amb una trajectòria notòria dins del sector. Val a dir que la impressió 3D en aliments no és una tecnologia que hagi estat vigent des de fa molts anys, però sí que s'ha valorat que l'empresa tingui una vinculació en la indústria alimentària. Les prestacions (es detallen a continuació) que ofereix la màquina, el servei tècnic i sobretot la ubicació física de l'empresa i oficines; en aquest cas, estan ubicades a Barcelona; han sigut aspectes a tenir en compte per determinar l'elecció. Altres aspectes subjectius han sigut la confiança i professionalitat que transmet la marca.

Natural Machines. Companyia empresarial de la impressora 3D Food. Font: Foodini.com.

Redisseny Digital Estratègic

La companyia a qui s'adquireix la tecnologia per a la impressió 3D és la Natural Machines (2012), que són els fabricants de la primera impressora d’aliments 3D; anomenada Foodini; i és capaç de crear plats dolços i salats. Tot i que la impressora permet imprimir amb qualsevol tipus d'ingredient, s'ha escollit perque en el cas que es vulgui ampliar el projecte d'impressió de xocolata amb altres ingredients, la màquina pugui donar l'opció de realitzar-ho. L'empresa Natural Machines té seu a Barcelona, Nova York i Pequín. El funcionament de la màquina Foodini és realment senzill. El seu ús i manteniment permet projectar viabilitat al projecte dissenyat. El sistema amb el qual treballa la impressora és molt simple: a través de les càpsules que disposa i a on es diposita l'ingredient (en aquest cas la xocolata), la màquina empeny el contingut a través del filtre i imprimeix sobre el plat d'impressió o bé sobre l'elaboració alimentaria. El sistema de control mou la càpsula segons les especificacions tècniques del disseny marcat, creant formes que es poden apilar capa sobre capa creant dissenys en tres dimensions.

Execució

2.2.1. Càrrega de dissenys. Foodini incorpora un sistema software per imprimir, el qual disposa d'una biblioteca d'arxius amb elaboracions i dissenys pròpis de la empresa, que es poden utilitzar per imprimir. A banda d'això, en la contextualització per al Museu de la Xocolata, Foodini permet pujar arxius mitjançant un dispositiu USB (targeta SD o pendrive). Aquesta característica és important perque la intenció primordial és imprimir dissenys creats pel personal creatiu del MX i a posteriori pels clients que sol·licitin un disseny personalitzat en funció de la forma i gust. Els arxius admesos que llegeix la màquina poden ser modelatges en

Impressora Foodini. Fotografia de la impressora. Font: Natural Machines.

2D i 3D, sempre i quan el formats siguin en jpg., png., stl i obj. A més a més, una de les particularitats de la màquina és que es pot connectar per via wi-fi a un ordinador de sobretaula (PC i/o MAC) i també a un sistema Android. Això facilita el traspàs d'informació entre les dades obtingudes a través del webshop (comanda online) i el sistema operatiu de la impressora. En el cas de l'apartat Food Design dins del webshop del MX, on l'usuari té la llibertat de crear el seu propi disseny, el sistema per a realitzar la impressió és el mateix, és a dir, el programa instal·lat (Sketchup) guarda el disseny en format stl. i aquest es traspassa a la impressora.

Redisseny Digital Estratègic

Respecte a la personalització de la peça creada a partir els ingredients que proporciona el Museu de la Xocolata (diferents tipus de xocolata, elaboracions culinàries dolces,...etc.), Foodini permet imprimir una mateixa figura amb diferents tipus de xocolata i/o ingredients segons el disseny marcat. Per tant, en el cas que una figura estigui formada per diferents ingredients, no suposa cap inconvenient per dur-la a terme a nivell de producció. També, permet imprimir amb diferents textures; aquestes es poden aconseguir mitjançant l'elaboració feta pel pastisser o xocolater, o bé, utilitzant els diferents tipus de filtres que la màquina posseeix. Alguns filtres que incorpora la impressora tenen una xeringa que quan surt la xocolata li dóna un acabat sobre la superfície. Un aspecte a tenir en compte, és que si la barreja creada pel mestre xocolater conté partícules d'altres aliments, aquestes no poden superar el diàmetre de sortida del filtre; això obstaculitzaria la sortida de la mixtura i impediria la impressió. Amb això, s'aconsegueix donar textura a les figures que s'imprimeixen, a part, aquesta textura també es pot realitzar a través del disseny de la figura en 3D, és a dir, que el disseny ja inclogui el tramat o textura en el modelatge.

Foto detall procés impressió. Detall del filtres durant la impressió. Font: Natural Machines.

Execució

2.2.2. Impressió. La impressora Foodini incorpora 5 càpsules de 100 ml. de volum cadascuna amb sistema de xeringa. Al disposar de 5 càpsules (500ml.) permet decidir segons la comanda, carregar totes les càpsules amb el mateix ingredient, o bé, treballar amb diferents ingredients per a una mateixa impressió. A més a més, durant la impressió s'autocanvien elles mateixes quan s'acaba el contingut de cada càpsula. Tenint en compte que en una càpsula de 100ml. pot contenir 200 callets (aprox.) desfets i que 200 callets tenen un pes de 100gr. (aprox.), Foodini és capaç de carregar una impressió amb una quantitat de 500gr. del mateix tipus de xocolata. La rendibilitat a nivell de subministrament de matèria prima del Museu de la Xocolata, és que per 1kg de callets de xocolata, la màquina pot omplir 10 càpsules, o dit d'una altra manera, pot omplir 2 impressores que treballin alhora.

Càpsules. Fotografia de les càpsules de la impressora. Font: Natural Machines.

Foodini ofereix 5 filtres de sortida del material de diferent diàmetre per possibilitar varietat d'impressió. La mida estàndard de filtre per imprimir qualsevol ingredient és la de 0,8mm Ø, tot i que la mida ideal per imprimir xocolata és la de 1,5mm Ø. En tot cas, a l'hora de fer la comanda a Natural Machines, hi ha la possibilitat de demanar filtres més ajustats a les nostres preferències. Capacitat de material d'impressió. Capacitat de la càpsula amb quantitat de xocolata. Font: Pròpia

100 ml. 200 u. de callets

100 gr. de xocolata ×5 càpsules = 500gr de xocolata

Redisseny Digital Estratègic

L'àrea d'impressió de la màquina és de 270mm Ø per 110mm d'altura, per tant l'espai màxim de taca d'impressió que permet realitzar Foodini és 250mm Ø. Val a dir, que en el cas que es volgués realitzar una figura de més dimensions, es pot imprimir canviant l'orientació del disseny o realizant-ho mitjançant l'assemblatge de les peces que conformen el disseny. La impressió mínima permesa és de 3mm d'amplada amb un disseny de poc detall, en el cas que hi incorporés algun tipus de filigrana o similar la mida mínima recomanable és de 5mm. Un dels objectius que s'ha tingut en compte és la possibilitat de realitzar producció en sèrie. Es contempla aquesta idea perque no es descarta dur-la a terme en alguna ocasió. És cert que per realitzar una tirada gran d'impressions amb un disseny en concret i que s'adapti a les preferències del client és més rendible fabricar-ho a partir de motlles pel mètode tradicional. Ara bé, si es considera la fabricació del motlle i l'elaboració de la peça per a un disseny totalment personalitzat del client, el pressupost es pot incrementar considerablement. En el cas de projectar la realització d'una producció seriada, el temps d'impressió depèn bàsicament de 4 punts: el diàmetre del filtre, els ingredients que s'utilitzin en el disseny, el tamany de la figura i la complexitat del disseny. En un principi la inserció de la impressió 3D es destina per a la impressió de peces unitàries o de petites tirades.

Taula d'equivalències. Relació de figures 3D segons tamany per temps estimat de producció. Font: Pròpia

Les primeres proves de posada en marxa de la impressora es recomana fer-les amb xocolata d'un alt percentatge de greix, és a dir, que no sigui 100% cacau pur. A priori s'aconsella imprimir amb xocolata ganache i xocolata composta fins que s'arriba a dominar el maneig de la impressora i permeti treballar amb altres densitats i característiques de xocolata. Ambdós tipus de xocolata es comporten millor durant l'escalfament que es produeix durant la impressió (90ºC màx.). Aquest escalfament s'executa a les càpsules durant el procés d'impressió i és constant; permet fer lliscar la xocolata per a que es dipositi al llenç i crei la forma. Tot i així, el control de la temperatura es pot configurar, controlar i modificar en el preescalfament i durant la impressió, segons el tipus de xocolata que es faci servir. Igual que en el sistema tradicional que utilitzen els pastissers o mestres xocolaters, el treball i la manipulació amb xocolata requereix de l'atemperament previ. Es contempla l'adquisició d'una màquina d'atemperar xocolata per dur a terme múltiples impressions al llarg d'un dia laborable (en aquest cas, s'ha de saber si el Museu de la Xocolata ja en disposa alguna).

TAULA ORIENTATIVA (1 peça) Amplada (x)

Altura (y)

Profunditat (z)

Ø Filtre

Temps aprox.

4 cm

3 cm

1,5 mm

3 - 5 minuts

15 cm

10 cm

1,5 mm

15 minuts

25 cm

11 cm

25 cm

1,5 mm

25 - 30 minuts

* En el cas d'imprimir formes ovalades el temps augmenta, ja que la xocolata s'ha de refredar durant el procés per crear la forma. ** El temps recomenable per imprimir 1 peça és de 45 minuts màxim. Passat aquest temps, la xocolata perd les seves qualitats, així com també la impressió. *** Per imprimir figures de xocolata amb detalls gràfics, el diàmetre recomenat és de 1,5mm. Si el disseny no presenta gaire detall, es pot utilitzar un diàmetre més gran, amb el que el temps d'impressió també es redueix.

Execució

2.2.3. Especifacions tècniques. Es detallen a continuació: — Dimensions: 458×430×430mm. — Pes: 20kg. — Pantalla interactiva: 10' — Sistema Android incorporat. — Escalfament de les càpsules: 90ºC màx. — Font d'alimentació: 110V - 220V. — Consum d'energia: 324W màx. Certificacions: Certificacions CE (Conformitat Europea) i FCC (Comissió Federal de Comunicacions d'EE.UU.).

Especificacions tecniques. Plànols de mides de la impressora 3D Foodini. Font: Natural Machines.

430 mm

458 mm

430 mm

Redisseny Digital Estratègic

2.2.4. Accessoris. Tots els accessoris que disposa la impressora es poden netejar al rentavaixelles, excepte el porta càpsules (fig. 11).

1. Filtre Ø 0,8mm (×1) 2. Filtre Ø 1,5mm (×2) 3. Filtre Ø 4,0mm (×2) 4. Premses de càpsula (×5)

Accessoris. Mostra dels accessoris que conformen la impressora 3D. Font: Natural Machines.

5. Tags de la càpsula (×5) 6. Cós de la càpsula (×5) 7. Clau (×1) 8. Estora de silicona (×1)

9. Plat (×1) 10. Tassa de prova (×1) 11. Porta càpsules (×5) 12. Safata (×1)

Execució

Foodini. Impressores en funcionament en diferents contexts. Font: Natural Machines.

Elaboracions. Vàries impressins realitzades amb xocolata. Font: Natural Machines.

Redisseny Digital Estratègic

Execució

2.2.5. Previsió de compra. Es preveu l'adquisició de la màquina en forma de leasing. El preu unitari de la impressora és de 3.600€ sense IVA. L'import de l'arrendament varia segons el bàrem de temps de compromís que s'acordi amb l'empresa. A priori es pretén realitzar un lloguer de 2 anys per a 2 màquines. El contracte per arrendar durant 2 anys comporta una mensualitat de 149€. S'escull aquesta opció de leasing perque tot i ser una aposta ferma per a la introducció de la tecnologia dins del Museu de la Xocolata, cal posar en pràctica si el procés d'impressió és viable i si respon a les necessitats del públic. Valorar les oportunitats que pot brindar la màquina i si el seu rendiment és òptim per donar una resposta adient en la nova via de comercialització. En el cas que els resultats esperats siguin positius i es realitzi la decisió de compra de les impressores, el preu pagat fins llavors es descompta de l'import total. Un altre aspecte que s'apunta en aquest apartat és la vigència de garantia de la màquina. L'empresa proporciona 1 any de garantia per a clients del sector professional. A més a més, Natural Machines també cobreix suport tècnic de la impressora que en el cas d'haver-hi una avaria puntual els tècnics es desplacen fins a les instal·lacions i si l'avaria és més greu, llavors s'ha de portar la impressora a les oficines. Com ja s'ha comentat abans, aquestes, estan ubicades a Barcelona.

2.3. Fab Lab.

El desenvolupament de la proposta de disseny digital estratègic per al Museu de la Xocolata de Barcelona, en un principi, no es contemplava la creació d'un espai dins de les instal·lacions del museu. Durant l'estudi i el treball d'investigació en la solució, s'ha anat cultivant en el "background" de la idea principal, la projecció d'un espai laboratori per donar solució a les noves propostes que s'estaven esdevenint. Per aquest motiu, no es té la intenció de concretar ni fer una descripció acurada del Fab Lab. Segons l'entrevista mantinguda amb el director del museu, el Sr. Francisco Gil el febrer del 2021; es va informar de les possibles reformes al museu. Al tractar-se d'un projecte que encara està sobre el paper, el desenvolupament de la projecció arquitectònica i interiorista del Fab Lab no s'exposa en aquestes pàgines; fer-ho comporta una extensió innecessària d'aquest projecte. No obstant això, a les línies següents s'exposa una breu descripció conceptual de què tracta el Fab Lab dins de la institució i la justificació del mateix en la proposta realitzada. És cert que la introducció de la maquinària impressora s'ha de col·locar en algun indret del museu, però a més a més, la possibilitat de crear nous tallers i activitats pel sector escolar i juvenil (instituts) amb la impressió 3D, ha de considerar un espai adequat per al seu desenvolupament i que a la vegada estigui integrat en el museu.

Redisseny Digital Estratègic

Un Fab Lab és un taller de fabricació digital on es reprodueixen objectes físics controlats per sistemes informàtics. La característica principal d'aquests indrets és que afavoreixen la creativitat i la inventiva dels seus participants. Són considerats punts d'aprenentatge i evolució. Els museus, indrets on es promou la cultura, la curiositat i la saviesa; són els espais idonis per fomentar la inclusió i la participació dels alumnes a la cultura i coneixement del cacau i la xocolata i la metodologia de la tecnologia 3D. Com a gestora de disseny, aportant solucions estratègiques; es considera que dotar al Museu de la Xocolata amb un Fab Lab és una solució encertada per oferir quelcom més a gran part del seu públic objectiu. Es preveu que el seu funcionament no sigui continuo en la tasca educativa, ja que la seva funció bàsica és la d'habilitar la producció per a la impressió 3d. Per a la realització dels tallers i activitats, l'entitat ha de reservar l'espai i les màquines segons calendari realitzat pel personal responsable del museu (personal de planificació). L'espai Fab Lab estarà dotat de les impressores Foodini, els ordinadors per controlar la demanda i la producció de les comandes. A més a més, es contempla la incorporació de taules de taller per a la manipulació de les impressions i el seu embalatge. A la vegada, tot aquest mobiliari s'utilitzarà per a la realització dels tallers i activitats escolars.

Execució

Espais Fab Lab. Imatges de referència. Font: Google.

2.4. Acabats Print & Taste.

Aquest apartat descriu quines directrius es prenen en l'última fase del procés del Print & Taste. Es mencionen alguns dels processos que intervenen durant l'execució. No es farà incís en cadascun dels apartats, ja que es considera que aquests pot ser que ja estiguin contractats per la mateixa entitat. 2.4.1. Mode de pagament. El Museu de la Xocolata ja té contractat un sistema de pagament per al seu e-commerce, utilitza el pagament amb targeta. En aquest cas, en efectuar el procés del Print & Taste, les compres realitzades des del portal es redirigeixen a la mateixa entitat bancària on el mètode de pagament s'efectua de manera idèntica. El MX ja disposa dels tràmits corresponents per efectuar satisfactòriament les transaccions. 2.4.2. Enviament. Es parteix del fet que actualment el Museu de la Xocolata no té contractat cap empresa d'enviament. En tot cas, s'ha valorat la contractació d'una empresa per gestionar les comandes que es generen en el Print & Taste. El producte que es reparteix és alimentari, i conseqüentment aquest s'ha de transportar en unes condicions adequades perquè no es faci malbé. Tot i això, aquesta

Redisseny Digital Estratègic

premissa no és especialment preocupant si es preveu que les comandes es realitzaran dins de la regió (Catalunya) i a escala nacional. És cert que un percentatge bastant alt del públic objectiu del museu pertany al turisme europeu; però a curt termini, el servei del Print & Taste es vol efectuar dins de l'estat. Val a dir, que és un projecte que s'ha de testejar (MVP), el fet de contemplar modes de transport i condicionament dels productes (xocolata) per a comercialitzar fora d'Espanya és invertir sense garantia d'obtenir rendibilitat. Per poder establir una tarifa aproximada per efectuar els enviaments, abans de tot s'ha de determinar amb quins tamanys de packaging es treballarà. Aquests estan citats en el briefing referent al packaging (Brief 4, pàg. 37). Des de la gestió, s'ha estipulat tres mides màximes de volum, independentment del disseny que efectui l'equip creatiu:

Tamany aprox. Impressió

Tamany màx. Packaging

Pes Volumètric

5x5x5cm

10x10x10cm

0,25kg

15x15x15cm

20x20x20cm

2kg

25x25x25cm

30x30x30cm

9kg

Partint d'aquesta taula i tenint com a referència la informació obtinguda per l'empresa (ANNEX 2.Execució de la proposta, 2.4.Acabats Print & Taste, 2.4.2. Enviament)., s'escull la modalitat d'enviament "Servei Economy", el qual treballa a nivell nacional i les dates d'entrega no superen les 48h.

Planificació

3. Planificació 3.1. Equip.

La gestió d'aquest projecte comporta vàries col·laboracions externes, sobretot pel que fa a la fase prèvia del projecte, que és quan hi ha un percentatge més alt d'implicacions en l'àmbit creatiu. El paper de Gestor en Disseny o Management Designer és el professional més adequat per a liderar processos creatius i establir la relació correcta entre disseny i altres àrees de l’organització. De la mateixa forma que el director del museu és qui s’ocupa del finançament, de la producció, de les vendes... És important que hi hagi un responsable per a gestionar el disseny i l'estratègia corresponent. El cas del Museu de la Xocolata es pren com l'encàrrec que realitza el director del museu al gestor de disseny. El perfil de gestor és qui coordina i comunica totes les accions per dur a terme els objectius marcats per l'estratègia. D'entrada, l'equip de disseny és qui desenvolupa les bases gràfiques del MX segons el briefing creat pel gestor. El perfil del gestor ha de conèixer i entendre el client per poder extreure la informació que servirà a l'equip creatiu. L'equip de disseny està encapçalat pel Director Creatiu. És aquest perfil amb qui es relaciona el gestor, ambdós són qui establiran les pautes per a la confecció de l'encàrrec. El director creatiu és qui lidera tot l'equip de dissenyadors i pren les decisions més importants respecte a la resolució artística.

Un perfil que s'inclou dins de l'equip que gesta la proposta de disseny estratègic, és el Programador Informàtic. Aquest perfil és l'encarregat construir el sistema informàtic del web oficial i el seu respectiu webshop segons el brief elaborat (gestió en disseny) i la proposta estètica (direcció creativa). Un altre col·laborador que participa en el procés creatiu és la figura del Community Manager. Aquest perfil s'encarrega de la part del màrqueting digital, la gestió i el desenvolupament de la comunitat online dins de l'entorn digital. El community manager juntament amb els altres tres perfils mencionats són els pilars fonamentals per dur a terme l'objectiu marcat. Aquests quatre perfils professionals tenen un paper important en la fase de gestació del projecte. Són els que conceptualitzen, projecten i desenvolupen les bases del disseny estratègic. Tenen un pes rellevant a la fase inicial, no obstant això, un cop iniciat el projecte la seva participació continuarà sent essencial però de manera inconstant.

D'altra banda, es preveu que quan s'inici l'activitat de la impressió 3D (Print to Taste) el Museu de la Xocolata ha d'ampliar o fer modificacions en la distribució del seu personal. A priori es valora que el Fab Lab sigui la zona on s'ubiquin els càrrecs següents:

PERFIL Dissenyador gràfic-industrial

Redisseny Digital Estratègic

FUNCIONS • Recepcionar comandes provinents del website. • Recepcionar comandes en l'espai físic. • Disseny de models 3D (Food Design). • Realització dels dissenys en 3D (Food Design). • Atenció als clients (recepcionar mails, formularis web, chatboot,...). • Preparar i revisar els arxius per imprimir. • Confeccionar disseny gràfic de la comunicació del MX segons el Manual d'Identitat Corporativa. • Disseny gràfic en la comunicació online segons especificacions del dept. de Màrqueting. • Control del procés d'impressió. • Suport a impremta. • Acabats i embalatge.

Fab Lab

• Tutoritzar tallers escolars Fab Lab. • Formador de tallers extra-escolars. • Responsable del Fab Lab.

Planificació

PERFIL Impressor / Pastisser

FUNCIONS • Control i logística de producte (xocolata i altres preparacions alimentàries). • Elaboració i preparació dels productes alimentaris per imprimir. • Creació de nous productes xocolaters o similars (Food Design). • Preparació i manteniment de la impressora. • Responsable de les impressores. • Imprimir. • Control de la impressora. • Manipulats i acabats d'impressió. • Embalatge. • Logística de material de packaging. • Realització de comandes de producte alimentari. • Realització de comandes de material del Fab Lab. • Realització de comandes de material de packaging.

Fab Lab

• Tutoritzar tallers escolars Fab Lab. • Formador de tallers extra-escolars. • Responsable del Fab Lab.

PERFIL Administració / Planificació

Redisseny Digital Estratègic

FUNCIONS • Gestió de comandes. • Planificació de la producció (calendari de producció). • Administració general. • Atenció al client. • Responsable de comandes de material de producció. • Responsable de comandes de material logístic. • Responsable de comandes de material genèric. • Gestió de distribució. • Comptabilitat.

Fab Lab

• Planificació tallers escolars i activitas al Fab Lab. • Gestió de tallers i activitats. • Representant - Comercial del Fab Lab. • Responsable del Fab Lab.

Planificació

Com s'ha comentat abans, la col·laboració puntual d'altres professionals és imprescindible per executar el manteniment i possibles noves fases de projecció. S'esmenen a continuació les funcions que desenvoluparan per al Museu de la Xocolata:

PERFIL Managment Designer

FUNCIONS • Detectar les necessitats de disseny del museu. • Facilitar i coordinar les relacions i la comunicació entre els diferents participants i el client. • Planificar les properes passes. • Elaborar briefings. • Fer el seguiment dels projectes de disseny i validar-los en les diferents àrees. • Preveure les accions de comunicació i promoció necessàries. • Analitzar els resultats.

Community Manager

• Conèixer la comunitat del museu. • Generar engagement amb la comunitat. • Crear continguts de valor per al públic objectiu. • Difusió de contingut a l'entorn digital (xx.ss.). • Gestionar el blog del website. • Fomentar la interacció amb els usuaris. • Executar accions de comunicació i promoció. • Avaluar el posicionament del museu en l'àmbit digital.

Director Creatiu

• Supervisar el procés creatiu de l'equip. • Gestionar el projecte creatiu. • Nexe comunicatiu.

Programador Informàtic

• Executar i dissenyar el sistema informàtic del website. • Dissenyar el software informàtic. • Gestió web i webshop.

3.2. Timeline.

S'ha configurat el timeline per dur a terme l'estratègia a partir dels equips i col·laboracions que es requereixen per dur-ho terme. S'exposa llavors en la gràfica la temporalitat que comporta cada tasca i les dates aproximades d'inici i final de cadascuna. En els punts on s'estableixen reunions, els assistents fixes són el gestor en disseny i el representant del Museu de la Xocolata. Els participants que varien en aquestes reunions dependrà de la tasca a la que es refereixi i a qui involucri. El temps estimat per tenir tot el projecte (íntegre) fet és un any, és a dir, comptant el Print & Taste amb totes les seccions (catàleg, puja d'arxius i food design). Ara bé, no s'ha confeccionat aquest timing perque tal com s'ha comentat al llarg d'aquest treball, s'aplica la metodologia del MVP. Basant-se en aquest principi i apostant per a que l'entitat eviti tenir pèrdues innecessàries, el primer pas és saber quina resposta té el públic vers a la nova estratègia i quins guanys pot rebre amb aquesta primera acció en relació amb el temps invertit. Es projecta assolir la primera part de l'estratègia (timeline de la gràfica) al setembre de l'any 2022. El fet d'obtenir-ho al setembre no és casual. Es planteja potenciar el Print & Taste de cara a la campanya de Nadal del mateix any. Es té present que el servei dissenyat treballa directament amb la xocolata i l'època de Nadal és quan més demanda hi ha d'aquest tipus de producte.

Timeline. Estimació del timing per a l'execució del procés inicial de l'estratègia.

Redisseny Digital Estratègic

EQUIP

TASCA Identitat Corporativa MX Identitat Corporativa P&T

ESTUDI DISSENY

Website + Webshop MX Website P&T Packaging P&T Catàleg P&T Fotografia MX (reportatge)

FOTOGRAFIA

Fotografia MX (producte webshop) Fotografia P&T (reportatge + producte) Website MX

PROGRAMACIÓ INFORMÀTICA

Webshop MX Website P&T

FAB LAB

Impressora 3D Espai Fab Lab Website MX

COMMUNITY MANAGER

Blog Website MX Website P&T Creació perfils xx.ss.

GENER 2021 S.1

S.2

FEBRER 2021 S.3

S.4

S.5

S.6

2º Brief Contrabrief Entrega Brief

MARÇ 2021 S.7

S.8

ABRIL 2021

MAIG 2021

JUNY 2021

JULIOL 2021

AGOST 2021

SETEMBRE 2021

OCTUBRE 2021

NOVEMBRE 2021

DESEMBRE 2021

GENER 2022

FEBRER 2022

MARÇ 2022

ABRIL 2022

MAIG 2022

JUNY 2022

JULIOL 2022

AGOST 2022

SETEMBRE 2022

S.9 S.10 S.11 S.12 S.13 S.14 S.15 S.16 S.17 S.18 S.19 S.20 S.21 S.22 S.23 S.24 S.25 S.26 S.27 S.28 S.29 S.30 S.31 S.32 S.33 S.34 S.35 S.36 S.37 S.38 S.39 S.40 S.41 S.42 S.43 S.44 S.45 S.46 S.47 S.48 S.49 S.50 S.51 S.52 S.53 S.54 S.55 S.56 S.57 S.58 S.59 S.60 S.61 S.62 S.63 S.64 S.65 S.66 S.67 S.68 S.69 S.70 S.71 S.72 S.73 S.74 S.75 S.76 S.77 S.78 S.79 S.80 S.81 S.82 S.83 S.84

Elecció proposta Primeres propostes

Reunió seguiment identitats

Entrega identitat MX+P&T.

Reunió seguiment webs.

Entrega maquetes webs MX+P&T.

Reunió de packaging +catàleg. 2º Brief.

Realització fotos webshop MX. Obtenció brief fotos web MX.

2º Brief web MX.

Reunió seguiment web MX.

Entrega brief +maquetes web MX+P&T. Inici obres Fab Lab.

Fi obres Fab Lab.

Contrabrief web MX. Entrega brief +maquetes web MX+P&T.

Realització fotos P&T.

Obtenció packaging +catàleg.

Obtenció packaging i catàleg imprès.

Obtenció fotos P&T.

Obtenció brief (disseny) fotos webshop MX.

Obtenció fotos web MX.

Contrabrief web MX.

Entrega fotos webshop MX.

Reunió seguiment packaging +catàleg.

2º Brief web MX.

Obtenció website MX.

Adquisició Impressora 3D. Proves i confecció figures i dissenys. Contractació Personal Fab Lab.

Obtenció website MX. Obtenció blog web MX.

Obtenció webshop MX.

Obtenció web P&T Catàleg.

Confirmació dissenys 3D.

Obtenció webshop MX. Execució pla xarxes socials MX - Generació Comunitat

Obtenció web P&T Catàleg. Obtenció perfils xx.ss.

3.3. Customer Journey Map.

Basant-se en el Desing Thinking, s'elabora un customer journey map per saber per avançada quins són els punts claus on s'ha de pendre especial atenció al client. El servei que es dissenya des de la gestió és una acció que va directament lligada amb el client i la seva experiència de compra. Assegurar i treballar la satisfacció de l'usuari dins del Print & Taste ajuda a focalitzar el projecte.

DIRECTRIUS PRINCIPALS

Redisseny Digital Estratègic

Customer Journey Map. Confecció del mapa atenent les fases de compra del client del Print & Taste.

La xocolata és un producte recurrent per regalar i consumit en celebracions de tot tipus.

La confiteria es vincula amb a la part emotiva i sensorial del consumidor. La xocolata se li atribueix un significat intrínsec.

El consumidor busca que el producte comuniqui a través de la qualitat i del disseny.

El client exigeix que les compres online siguin el màxim de fiables.

L’avaluació del client s’obté per la reincidència i la resposta en les xx.ss.

Obtenció de la compra en perfecte estat.

Incrementa la visita física al Museu de la Xocolata.

ESTATS

Consciència

Consideració

ACTIVITAT DEL CONSUMIDOR

Visibilitat xx.ss. Coneixement del MX. Col·laboracions amb entitats culturals i gastronòmiques.

Buscar i comparar altres webs. Comerços físics.

Visitar el catàleg web. Escullir disseny. Personalitzar.

Personalització del disseny realitzada. Registre al web.

Realitzar comanda.

Rebre mail de conformitat de compra.

Obtenció del producte.

Realitzar una altre comanda. Compartir experiència.

OBJECTIUS DEL CONSUMIDOR

Comprar elaboracions de xocolata al webshop del MX.

Producte xocolata alta qualitat i preu accessible. Personalització.

Elecció i personalització fàcil i intuitiva. Qualitat de la xocolata. Innovació en disseny.

Fàcil enregistrament. Fàcil mode de contacte (si surgeixen problemes o dubtes).

Preu tancat. Cumpliment de data d’entrega.

Cumpliment de data d’entrega. Producte en estat òptim.

Comprovar la qualitat i el disseny realitzat.

Compartir experiència. Rebre feedback. Formar part de la comunitat.

TOUCHPOINTS

Social Media. Boca - Orella.

Webshop MX. Website P&T. Social Media.

Website. Social Media.

Mail de contacte P&T. Telèfon i mail del MX. Chatbot P&T.

Mail de confirmació. Mail de contacte P&T. Telèfon i mail del MX.

Empresa d’enviament (mail, sms, telèfon,...etc.)

Packaging del P&T (carta de presentació).

Social Media. Newsletters.

OBJECTIU EMPRESARIAL

Generar interès.

Visibilitat del P&T. Interacció amb visitants. Incrementar visites online.

Increment de vendes.

Fomentar la confiança.

Incrementar vendes. Mostrar altres productes. Base de dades clients.

Cumpliment de data d’entrega i producte en perfecte estat.

Satisfer les espectatives del client.

Fomentar activitats i tallers al Fab Lab. Fomentar visita al MX.

ACTIVITATS ORGANITZATIVES

Creació d’accions online i offline.

Creació de comunitat. Potenciar confiança. Estimular creativitat gastronòmica.

Millorar experiència de compra.

Potenciar presència de contacte online.

Optimitzar el procés de compra. Gestió de comandes.

Mantenir contacte amb l’empresa d’enviament.

Disseny i producció de nous productes.

Creació de tallers i activitats. Ampliar catàleg web. Creació d’esdeveniments pròpis.

RESPONSABLE

Gestor de disseny. Màrqueting digital.

Dissenyador. Pastisser. Màrqueting digital. Gestor de disseny.

Personal del Fab Lab.

Administració (Fab Lab). Dissenyador. Recepció MX.

Administració - Planificació (Fab Lab).

Administració (Fab Lab).

Personal Fab Lab.

Gestió de disseny. Màrqueting digital.

Decisió

Lliurament

Fidelitat

EXPERIÈNCIA

Pressupost

4. Pressupost 4.1. Partides econòmiques.

La realització dels pressupostos per a efectuar la proposta de disseny estratègic s'han realitzat sota un parè subjectiu. Els imports no són reals, però sí que s'ha intentat fer una estimació fictícia del cost que pot comportar el desenvolupament del projecte. Es mostra en aquest apartat els valors orientatius per a cada partida concloent resultats aproximats. El desenvolupament del Fab Lab, pel que respecta a la infraestructura i l'acondicionament de l'espai, és una partida que no s'ha contemplat. Tot i que sí que s'ha considerat alguns conceptes que el museu ha de tenir per

poder dur a terme algunes tasques (ordinador, material d'oficina, mobiliari,...etc). Es posen de manifest, llavors, els valors que juguen un paper essencial en la proposta tant en el procés previ (procés creatiu) com en el desenvolupament d'aquest i el manteniment del projecte creat. Les partides mostrades a continuació contemplen els imports en alguns casos per projecte, en d'altres s'aborda el pressupost anual per a efectuar determinada tasca (costos fixes) i llavors, conceptes que depenen de la quantitat de producció o venda que es realitzi durant la posada en marxa (costos variables).

Partides genèriques. Classificació segons equip, personal/empleats i altres conceptes genèrics. Es presenta el preu per projecte i l'import anual per servei.

EQUIP

GESTIÓ DISSENY

TOTAL:

SERVEI

PRODUCTE

Fase inicial gestió

Gestió en disseny

Manteniment

Gestió en disseny, creació d'accions, intermediari,...

PREU UNITARI IVA (exclòs)

PREU ANUAL IVA (exclòs)

2.300€ 9.000€

11.300€

EQUIP

ESTUDI DISSENY

Redisseny Digital Estratègic

SERVEI

PRODUCTE

PREU UNITARI IVA (exclòs)

PREU ANUAL IVA (exclòs)

Identitat Corporativa MX (s/logo)

Aplicacions, color, tipografia, papereria bàsica, papereria interna, manual d'ús,...

1.200€

---

Identitat Corporativa Print & Taste (a/logo)

Creació de logo, aplicacions, color, tipografia, papereria bàsica, papereria interna, manual d'ús,...

1.900€

---

Disseny website + webshop MX

Creació d'estructura web. Maquetació.

1.650€

---

Disseny website + webshop Print & Taste

Creació d'estructura web. Maquetació.

1.650€

---

Fotografia

Direcció artística fotogràfica interior/exterior del museu. Fotografia de producte. Altres.

980€

---

Packaging

Disseny del packaging Print to Taste (caixa + bossa)

800€

---

Catàleg

Disseny. Maquetació.

600€

---

Comunicació online

Banners, anuncis, xarxes socials,...

---

1.550€/any

Comunicació offline

Díptics, tríptics, postals, anuncis publicitaris, cartells, banderoles, flyers, targetons, rollups, displays,...

---

2.340€/any

TOTAL:

PROGRAMADOR WEB

12.670€

Programació website + webshop

Website corporativa (MX+Print&Taste) + webshop + Secció Catàleg Print & Taste

Programació webshop

Webshop Print & Taste Secció Puja arxius + Food Design

Manteniment webs

Manteniment de tots els sites (MX, Print & Taste, webshops,...)

6.000€

---

12.000€

---

3.600€

TOTAL:

21.600€

Fase inicial comunicació

Creació de perfils, elaboració de pla de xarxes socials incials, gestió de perfils,...

Execució del pla

Postejar fotos, texts reels públics, campanyes publicitaries en xarxes socials, interacció amb públic objectiu, ...

C. MANAGER

TOTAL:

1.500€

---

7.800€

8.650€

Pressupost

PERSONAL

SERVEI

DISSENYADOR

NÒMINA MENSUAL (brut)

IMPORT ANUAL (brut)

Disseny de producte, disseny gràfic,...

1.500€

26.600€*

IMPRESSOR

Preparació producte, impressió,...

1.500€

26.600€*

ADMINISTRADOR

Administració, planificació,...

1.400€

23.900€*

4.400€

77.100€

PREU UNITARI IVA (exclòs)

PREU MENSUAL IVA (exclòs)

PREU ANUAL IVA (exclòs)

7.200€

298€

3.576€

APLICACIÓ INFORMÀTICA - CREATIVE CLOUD (ADOBE)

---

69,99€

840€

APLICACIÓ INFORMÀTICA - FUSION 360 (AUTODESK)

---

41,91€

503€

MATERIAL OFICINA

---

1.999€

180,38€

2.164,55€

---

304€

---

380,12€

---

180€

---

250€

3.000€

395€

---

MATÈRIA PRIMA xocolata /kg**

25€

500€

6.000€

MATÈRIA PRIMA altres /kg**

45€

450€

5.400€

PACKAGING (2000u) impressió

0.30€

600€

SUPORTS GRÀFICS (2000u) impressió

0.15€

300€

ENVIAMENT

6,46€

646€

7.752€

COMISSIONS BANCÀRIES**

---

100€

SERVEIS**

---

- INTERNET

---

200€

1.080€

- AIGUA

---

300€

1.440€

- LLUM

---

300€

2.400€

- GAS

---

230€

2.760€

- NETEJA

---

200€

2.400€

---

TOTAL: * Quantitat anual repartida en 14 pagues.

CONCEPTE

IMPRESSORA FOODINI ×2

- ORDINADOR* - MOBILIARI - TAULA OFFICE ×2 - TAULA TALLER - CADIRA ×2 - PAPERERIA + CONSUMIBLES - IMPRESSORA + ESCANNER

TOTAL:

* El preu de l'ordinador és de 1.999€, al financiar-lo en 12 mesos, preu incrementa pels interessos aplicats a l'import de 2.164,55€. ** Realitzades dins d'una estimació totalment fícticia. Per saber la quantitat i l'import es requereixen dades que no es tenen. *** Els imports totals es mostren a les taules següents.

Redisseny Digital Estratègic

4.2. Rendibilitat.

Per saber la rendibilitat del projecte, abans, però s'ha hagut d'establir quants tipus de producte es fabricaran, el preu de venda de cada impressió i la previsió de venda al mes. Cal dir que el Print & Taste funciona sota comanda, per tant, és difícil determinar quantes unitats produirà al mes, es conclou fer una estadística aproximada mensual. Es pressuposa que la seva producció s'incrementarà en determinades èpoques de l'any, que a la vegada amortitzarà pels mesos de menys comanda. Les dades comentades anteriorment (2. Execució, 2.2.2. Impressió. Taula d'equivalències) són utilitzades per pronosticar la producció mensual. Es pren com a variable estàndard la producció d'una peça que medeixi 10×10×10cm, la qual el temps que tarda en produir-se és de 10min. aproximats independentment dels ingredients que la constitueixen. La taula elaborada contempla l'ús de les dues impressores per a la producció. Els valors són aproximats.

Temps Impressió

Quantitat

Marge d'error

Quantitat final

10 min

60 min

12 u

420 min

84 u

34 u

50 u

10.200 min (1 mes)

2.112 u

112 u

2.000 u

La tipologia de figures que es comercialitzaran en el Print & Taste, a priori, són els que es configuraran dintre de la secció del catàleg. Aquests es poden obtenir en tres tamanys diferents, el tamany S que la mida màxima correspon a figures de 5cm, el tamany M que correspon a 15cm i el tamany gran (L) que és de 25cm. A banda, cada disseny es pot imprimir amb varis ingredients (tipus de xocolata) a la vegada, però es decideix limitar l'elecció en funció del tamany de la figura. Amb aquesta premissa s'estableix els productes que es mostraran en una primera instància en el catàleg.

Mida

Ingredient

Preu Unitari

6,65€

8,90€

11,95€

7,40€

9,90€

13,20€

21,75€

Pressupost

La rendibilitat s'ha realitzat en un marge de 3 anys incloent el primer any on s'efectua tot el procés creatiu i d'implantació de l'estratègia dissenyada. S'ha tingut en compte totes les partides dels equips participants (tant a nivell de projectes amb preu unitari com a col·laboracions periòdiques durant els 3 anys), aquestes s'han executat dins de la planificació pressupostària en l'import

dividit anualment, tot i que a efectes del mode de pagament a l'equip s'efectui de manera unitària. La finalitat d'aquesta operació és saber de forma aproximada quina rendibilitat s'obtindrà respecte la inversió realitzada per a la posada en marxa, els sous dels treballadors i el preu del producte.

Pla d'inversió de 3 anys. Pressupost total per partides en el primer, segon i tercer any. No es contemplen sous treballadors ni tampoc les partides de serveis.

PRIMER ANY

SEGON ANY

TERCER ANY

19.922,64€

36.289,92€

22.265,76€

12.579,84€

20.689,92€

18.965,76€

6.000€

15.600€

3.300€

1.342,80€

0,00€

17.545,68€

21.228,00€

16.181,00€

3.576€

0,00€

ORDINADOR

2.164,56€

0,00€

MOBILIARI

1.259,12€

0,00€

775€

2.700€

2.475€

MATÈRIA PRIMA

2.100€

4.200€

3.850€

CONSUMIBLES OFICINA

1.500€

3.000€

646,00€

7.752€

7.106€

-31.943,32€

0,00€

57.517,92€

38.446,76€

INVERSIONS INTANGIBLES DISSENY + GESTIÓ + SOCIAL MEDIA PROGAMACIÓ INFORMÀTICA APLICACIONS INFORMÀTIQUES

INVERSIONS MATERIALS IMPRESSORA FOODINI

PACKAGING + SUPORTS GRÀFICS

ENVIAMENT

PROVISIÓ DE FONS

TOTAL:

Es preveu que en el primer any calgui una inversió de 32.000€ per instaurar el projecte. S'ha comptabilitzat els imports de les partides vinculades a l'inici de la producció, considerant les proves amb la xocolata a partir de gener (segons el timeline, el personal del Fab Lab efectua activitat encara que no sigui oficial la venda al públic) i l'inici de l'activitat oficial que es dur a terme a partir de setembre.

Redisseny Digital Estratègic

Segons l'import i la quantitat de peces que es pressuposa que es realitzarà en la producció anual del Print & Taste es mostren els següents resultats. Cal dir que, s'ha calculat en funció del màxim d'unitats produïdes que es pot fabricar (2000u), s'ha de tenir en compte que la producció funciona sota demanda i que no tots els mesos es facturarà igual. Es preveu vendre el 50% del màxim barem possible a produir. Es decideix fer el càlcul a la baixa perque al ser sota comanda i la producció mensual és irregular, es fa una previsió la qual a aspectes anuals ajudi a visionar quina rendibilitat s'obté. Ingressos mensuals del producte. Es mostra la quantitat màxima que es pot produir per mes.

PRODUCTE

UNITATS MÀX.

PREU (s/IVA)

IVA

IMPRESSIÓ S/1 ingredient

2.000u

6,65€

21%

IMPRESSIÓ M/1 ingredient

2.000u

8,90€

21%

800u

11,95€

21%

IMPRESSIÓ S/2 ingredients

1.500u

7,40€

21%

IMPRESSIÓ M/3 ingredients

1.500u

9,90€

21%

IMPRESSIÓ L/3 ingredients

800u

13,20€

21%

IMPRESSIÓ L/5 ingredients

300u

21,75€

21%

IMPRESSIÓ L/1 ingredient

Resultats anuals segons vendes. Segons preu i quantitat que es preveu realitzar per any. Es contemplen els 3 anys.

PRIMER ANY

SEGON ANY

TERCER ANY

607.625,70€

15.863,10€

40.964€

70.224€

543.474,60€

501.611,72€

492.809,08€

4.878€

538.596,60€

496.733,72€

487.931,08€

INGRESSOS Vendes

DESPESES Serveis externs Personal Fab Lab

RESULTAT ABANS IMPOSTOS Tributs

RESULTAT

Continguts

Punt d'equilibri i punt de supervivència segons anys. Es mostra ara el volum de vendes que ha de realitzar el Print & Taste per compensar tots els costos que comporta. Es mostra la quantitat per a que el benefici sigui zero.

PRIMER ANY INGRESSOS MENSUALS

IMPORT 50.635,48€

COSTOS FIXES MENSUALS

5.752,43€

PUNT D'EQUILIBRI

5.752,43€

PUNT DE SUPERVIVÈNCIA

5.142,09€

SEGON ANY INGRESSOS MENSUALS

IMPORT 50.635,48€

COSTOS FIXES MENSUALS

9.241€

PUNT D'EQUILIBRI

9.241€

PUNT DE SUPERVIVÈNCIA TERCER ANY INGRESSOS MENSUALS

7.580,43€ IMPORT 50.635,48€

COSTOS FIXES MENSUALS

9.974,55€

PUNT D'EQUILIBRI

9.974,55€

PUNT DE SUPERVIVÈNCIA

7.580,43€

Redisseny Digital Estratègic

Conclusions

5. Conclusió El repte que es va plantejar des del principi per part del Museu de la Xocolata s'ha dut a terme mitjançant un estudi exhaustiu i la perseverança en la recerca de possibles solucions factibles i viables. La proposta dissenyada respon en gran manera a la demanda realitzada pel client: la potenciació del Brand Awareness i la rendibilització del seu producte a partir del souvenir. Val a dir, que aquests aspectes s'han tractat des d'un altre enfocament, però la intencionalitat en el resultat final s'ha aconseguit, o si més no, s'ha aproximat. En l'àmbit personal, la realització d'aquest projecte ha comportat a vegades, certa sensació d'envergadura. Tot i això, s'ha pres com a norma general, evitar resoldre tots els punts observables i que subjectivament s'haurien de redissenyar estratègicament. A la segona part d'aquest treball, la formalització, s'ha focalitzat l'objectiu amb la intenció de donar la millor resposta al briefing rebut. Finalment, el projecte intenta donar una resposta atorgant una millora a l'entitat des d'un punt de vista de gestió en disseny. Ana Maria Jimenez Agost 2021

Redisseny Digital Estratègic

Bibliografia

6. Bibliografia Zorraquino (2020). Tendencias de consumo 2021. Tendencias de consumo y mercado para un mundo más allá de la Covid19. <https://www.zorraquino.com/> Rodà, C. @innova2 (2020). Digital profiles/skills in museums today. Gencat. Dept. de Cultura (2020). Avançar en la digitalització en els museus és saber-ne més. La digitalització als museus i com impacta en els seus equips. Nash, L. (2016). The emergence of the chief digital officer in cultural institutions. Digital technology needs a voice within arts and culture leadship. Arts & Culture. Sánchez, J. (2020). Emplebilidad en tiempos de coronavirus. Wiltshire, E. (2020). Social Media Marketing post Covid: Maketers Predict the Future. One by One. (2019). Building digitally confident museums. Understanding Digital skills in the Museums. University of Leicester. ADG-FAD News. (2020). Design: What's next? by Xavi Camós. < https://www.adg-fad.org/es/news/design-whats-next-xavi-camos> Valdés, M. del C. (2010). La Identitat Corporativa i la Identitat Institucional.

Turner, H. (2017). Using 3D Printing to Enhance Understanding and Engagement with young audiences. Lessons from workshops in a Museum. Casa Batlló. Gaudí Barcelona Experience. <https://www.casabatllo.es/ca/experience/> Culture Connect. (2021). Cultural Dialogue Survey. The future of touring exhibitions. Camacho Gómez, M. (2017). Museos del Chocolate en Europa: historia, marketing y turismo. Vargas, L. (2019). Understanding museum digital maturity through data collection and use. Tesis. Leicester. School of Museum Studies. University of Leicester. Morse, N. i McCann, M. (2019). Becoming a Change-Maker in Museums: Experiences, Opportunities and Challenges. University of Leicester. Generalitat de Catalunya. Dept. de Polítiques Digitals i Administració Pública. (2020). Manual de transformació digital de l'empleat públic. <http://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_ actuacio/administraciodigital/> Cobo Barri, E. (2019) Les oportunitats del món digital. Espai Despuig. <https://raco.cat/index.php/EspaiDespuig/article/ view/375655> Sellas, J. (2020). Cultura digital és cultura. Diaria Ara. <https://www.ara.cat/cultura/>

Monistrol, R. (2009). Evolució i aplicació del màrqueting cultural als museus. Textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. One by One. (2018). Mapping the Museum Digital Skills Ecosystem. University of Leicester. Fountain, C. A. i Huetz-Adams, F. (2020). Cocoa Barometer. Països Baixos. Badrie, N., Bekele, F., Sikora, E., i Sikora, M. (2015). Cocoa Agronomy, Quality, Nutritional, and Health Aspects. Food Science and Nutrition. Londres. Grivetti, L. E. i Shapiro, H. (2008). Chocolate: History, Culture, and Heritage. John Wiley & Sons. It Trends. (2019). Las nuevas tecnologías impulsan la adopción de espacios inteligentes. <https://www.ittrends.es/infraestructura/2019/06/ las-nuevas-tecnologias-impulsan-la-adopcion-de-espacios-inteligentes> Natural Machines. <https://www.naturalmachines.com/> We Live Security. Noticias, opiniones y análisis de la comunidad de seguridad de ESET. <https://www.welivesecurity.com/la-es/> Aníbal Goicochea. Tecnologías de la Información y Estrategia. <https://anibalgoicochea.com/> La Despensa de Palacio. <https://ladespensadepalacio.com/> Casa Cacao. El Celler de Can Roca. <https://casacacaogirona.com/es/> El Museo del Chocolate de Astorga. <http://www.aytoastorga.es/turismo-y-ocio/MUCHA/ index.html> Comes Chocolate Artesano. <https://chocolatescomes.com/>

Redisseny Digital Estratègic

Zuanni, C. (2020). Museum digital initiatives during the Coronavirus Pandemic. <https://digitalmuseums.at/index.html> Chocolates Valor. <https://www.valor.es/museo-del-chocolate/> Schokoladen Museum Lidnt. <https://www.schokoladenmuseum.de/discover-experience/?lang=en> Rausch Berlin. <https://www.rausch.de/en/> Schoko Museum Heindl. <https://schokomuseum.at/en/> Choco Story Paris. <https://www.museeduchocolat.fr/?lang=en> Chocolala. <https://chocolala.ee/sokolaadi-muuseum/> Chocolats Hautot. <https://chocolatshautot.com/le-musee-du-chocolat/> Muse du Chocolat. Les Secrets du Chocolat par Schaal. <https://musee-du-chocolat.com/fr/> Musée du Chocolat. Hotot Chocolaterie du Drakkar. <https://musee-chocolat.com/> Csokolade Muzeum. <http://www.csokolade-muzeum.hu/> Museo del Cioccolato. Antica Norba. <https://www.foodupitaly.com/museo-del-cioccolato/#top> Casa del Cioccolato.Perugina. <https://www.perugina.com/it/casa-del-cioccolato/ la-casa> Laima Sokolades Muzejs. <https://www.laimasokoladesmuzejs.lv/en> Cacao Museum. <https://cacaomuseum.nl/>

Bibliografia

Cadbury World. <https://www.cadburyworld.co.uk/en> The Chocolate Museum. <https://www.thechocolatemuseum.co.uk/> Maison Cailler. <https://cailler.ch/en/maison-cailler> Bovetti Chocolatier. <https://www.bovetti.com/fr/> Lindt Home of Chocolate. <https://www.lindt-home-of-chocolate.com/en/> Chocolate Nation. <https://www.chocolatenation.be/en> The Guardian. (2021). 'Beginning of a new era': how culture went virtual in the face of crisis. <https://www.theguardian.com/culture/2020/apr/08/ art-virtual-reality-coronavirus-vr> Ramsey, D. Chocolate. (2017). Satisface tu pasión por el chocolate, conviértete en un experto del grano a la tableta. Ed. Blume. Mans, C., Pérez, M.A., Bayé, L., Font, M., Permanyer, J., Gil, F., Perelló, J., Massalles, R. (2013). Ciència i Xocolata. Universitat de Barcelona. Phillips, P. (2016). Cómo crear el brief de diseño perfecto. Divine Egg. Fonts, R. (2017). Creació d'una Identitat Corporativa per una marca de roba infantil. Original Apparel Kids. Projecte Final de Grau. Sabadell: ESDI Escola Superior de Disseny. València Capital Mundial del Diseño 2022 y la Asociación de Diseñadores de la Comunitat Valenciana. (2021). Contratar Diseño. <https://xn--contratardiseo-2nb.es/> Md. Marketing Directo. (2021). ¡Atención! 10 marcas con productos altamente (y exitosamente) personalizados. <https://www.marketingdirecto.com/marketing-general/ marketing/atencion10-marcas-productos-altamente-exitosamente-personalizados>

Redisseny Digital Estratègic

Annex

Redisseny Digital Estratègic

Continguts

Continguts Introducció

2. Contextualització. (A. Apartat Conceptualització). 2.2. El Museu de la Xocolata. 2.1.1. Mind Map. 2.2.1. Qüestionari. 2.2.4. Visites. 2.2.7. Espai botiga.

3. Anàlisi de referents. (A. Apartat Conceptualització). 3.1. Museus de la xocolata estatals. 3.2. Museus de la xocolata europeus.

7 7 9 12 15 21 21 28

4. Punt d'inflexió: Covid 19. (A. Apartat Conceptualització). 4.1. L'abans i l'ara. 4.1.3. Tecnologia i prediccions.

1. Presentació. (B. Apartat Formalització). 1.3. Accions. 3D Food Print Chocolate.

2. Execució de la proposta. (B. Apartat Formalització). 2.4. Acabats Print & Taste. 2.4.2. Enviament.

41 41

51 52

Redisseny Digital Estratègic

Introducció

Introducció L'apartat d'annex fa referència a informació i documents que s'han utilitzat per a la confecció del treball. Molta d'aquesta informació funciona com a suport a les explicacions i justificacions a les quals s'ha arribat per dur a terme la proposta.

Redisseny Digital Estratègic

Contextualització

2. Contextualització 2.2. El Museu de la xocolata.

2.2.1. MInd Map. Saber quines àrees o conceptes s'han d'observar per iniciar aquest projecte, en concret, la fase de contextualització; es va fer realitzar un mind map amb tots els punts que es van creure interessants.

Redisseny Digital Estratègic 8

MINDMAP_01 ‖ 05 GEN 2021

SECTOR EDAT REGISTRE VISITA

ANÀLISIS

ACTIVITATS

(Quin tipus, i per a qui?)

MASTERCLASS ACTES

(per a quin públic?)

TALLERS

(per a quin públic?)

(segons la primera informació, s’establirà més factors de valoració)

PROCEDÈNCIA MOTIU VISITA

(hores, dies, temporada,..)

Ana Maria Jimenez PFG Disseny Multidisciplinar

Merchandising? Estris? Obsequis? Papereria? Folletos?

VISITES GUIADES

(TÀRGET)

USUARI

INSTAL·LACIONS

Què busca el visitant? Com interactua? Com ha conegut el museu? ...?

SERVEIS

ÚS TECNOLÒGIC ACONDICIONAMENT DE L’ESPAI AULES ESPECÍFIQUES SENYALITZACIÓ ÀREES DEL MUSEU ERGONOMIA

(com influeix el producte en cada sector)

MARC HISTÒRIC MARC SOCIOLÒGIC MARC SALUT MARC CULTURAL MARC GASTRONÒMIC

XOCOLATA (PRODUCTE)

ESTRATÈGIA

MUSEU DE LA XOCOLATA BRAND AWARENESS

QUÈ OFEREIX? QUÈ NECESSITA?

COM HO OFEREIX? QUINA ÉS LA DEMANDA? DETECCIÓ SECTOR OBJECTIU

(SERVEIS)

MERCAT

PRESENT = FUTUR

3D PRINT REALITAT VIRTUAL VISITES ONLINE- VIRTUALS REALITAT AUGMENTADA IOT IA (com poden actuar en el context, amb el servei, producte, experiència de l’usuari,...)

SECTOR DIRECTE

SECTOR INDIRECTE ANÀLISI BRANDING

∙ MUSEUS XOCOLATA

Existeixen museus de gastronomia? De pastisseria? De productes (comestibles) concrets?

EUROPA

AMÈRICA LLATINA

∙ MUSEUS ∙ CENTRES CULTURALS ∙ ENTITATS GASTRONÒMIQUES ∙ ...

Com es mostren? Què oferixen? Quins serveis? Hi ha col·laboració amb altres entitats? Quin paper exergeix dins de la seva zona? Com es comuniquen?

• ORIGEN DEL PRODUCTE •

FUNDACIÓ ALÍCIA i similars

Anàlisis de souvenirs i/o merchandising similar al mercat/servei del client.

∙ DENOMINACIONS D’ORIGEN

∙ ESTRELLA DAMM ∙ ABSOLUT VODKA ∙ MOËT & CHANDON ∙ VITRA ∙ ...

(MERCHANDISING)

SOUVENIRS

Responsable de dissenyar, cuidar i mantenir una excel·lent experiència integral usuari-empresa-tecnologia.

WEBSITE APPs EXPERIÈNCIA D’USUARI MITJANÇANT LES TIC

Reconeixement de marca

POST COVID19

Com influeix?

CXO

Contextualització

2.2.2. Qüestionari. S'adjunta a continuació el qüestionari que es va realitzar per al director del Museu de la Xocolata. Prèviament, es va iniciar part de la recerca del client a través del seu website i els seus canals comunicació.

MUSEU DE LA XOCOLATA

ANA MARIA JIMENEZ

QÜESTIONARI - FRANCISCO GIL

PAG. 0

Temes: —I

REGISTRE DE VISITES (*) · Visites · Perfil visitant · Escoles i IES · Tàrget

—II

EMPRESA (**) · Facturització · Personal · Etapa Covid19 (Futur)

—III

—IV

—V

—VI

M’agradaria disposar d’informació (si és possible) d’aquest tema per obtenir una estadística i així esbrinar si ha anat en augment o no l’afluència de públic i derivar-ne conclusions per contrastar-les amb altres variables.

Crec que pot ser una dada rellevant per contrastar amb altres com: freqüència de visites, temporalitat d'aquestes, boom de la gastronomia, incorporació de tallers i activitats, personal empleats,... El tema dels treballadors, és per saber si heu incrementat o reduït en algun sector específic del museu (p.ex. si heu reduït en cuiners o guies, i heu incrementat en marquèting,...etc.). I si aquesta variació està influenciada amb el registre de visites, facturització, o noves accions que s’hagin creat. (si és possible. també si hi ha consentiment de publicar-ho al treball)

ACTIVITATS · Àpats temàtics · Ponències i jornades · Exposicions DOCUMENTACIÓ I CONSULTA · Documentació de consulta al Museu · I+D

Saber si disposeu d’una àrea o departament on hi ha documentació de consulta de la xocolata per al visitant, o per a experts i professionals de l’àmbit; estil biblioteca. També si disposeu d’algun Fab-Lab o centre d’I+D, i quina visualització i divulgació es fa des del centre. (si és possible. també si hi ha consentiment de publicar-ho al treball)

COL·LABORACIONS · Col·laboracions · Entitats · Àmbit cultural-sociològic DIVULGACIÓ · Canals . Publicitat

(*) En aquest apartat he cregut oportú sol·licitar informació de: Afluència de visites al MX des de 2015 (boom tendència de la gastronomia) fins al 2019. Afluència de visites al MX durant el 2020. D’elles, quantes online i quantes presencials. Del registre de visites, em pots facilitar el registre de manera anual i mensual? Quines són les dates amb més afluència de visitants? Perfil del visitant, disposeu de registre tal com: professió, edats, sexe, residència,...etc. (**) En aquest apartat he cregut oportú sol·licitar informació de: Facturització des del 2015 fins al 2020? Registre de facturització en: entrades, souvenirs, bar, tallers i activitats del museu, pack esmorzar-berenar de xocolata,...etc. De souvenirs, quin o quin és el més venut? De packs de xocolata (venta online) quin o quins són els més venuts? De tallers i activitats, quin són les més que més han mostrat interès? Són les mateixes que s’han dut a terme? En el període establert (2015-2020) han ampliat o reduït plantilla? Si n’han ampliat, a quin sector del museu ha sigut? Si n’han reduït, a quin sector del museu ha sigut?

Redisseny Digital Estratègic

MUSEU DE LA XOCOLATA

ANA MARIA JIMENEZ

QÜESTIONARI 1

PÀG. 1

—1

Visites. Afluència de visites al MX des de 2015 (boom tendència de la gastronomia) fins al 2019. Afluència de visites al MX durant el 2020. D’elles, quantes online i quantes presencials. Del registre de visites (pregunta 1), em poden facilitar el registre de manera anual i mensual? Quines són les dates amb més afluència de visitants?

—2

Com és el visitant. A quin sector pertany? Gremi pastisser, xefs, cuiners, estudiants (excloent escoles i instituts), àmbit científic, periodistes, professors, etc. Quina és la franja d’edat dels visitants? La seva procedència (Barcelona ciutat, Barcelonès, altres comarques de Catalunya, nacionals, extrangers). Quants són turistes? Com han conegut l’existència del museu? Motiu de la visita al MX. Què és el què els hi agradat més del MX? Quin tipus de visitant escull realitzar la visita guiada? Dels visitants que vénen al MX, quants d’ells s’interessen pels tallers i les activitats? Quants visitants que vénen al MX, realitzen a posterior un taller o activitat?

—3

Disposen de bústia de suggeriments? Em poden facilitar els suggeriments que han rebut?

—4

Quantes escoles i instituts visiten el MX durant l’any? En quines dates hi ha més demanda d’aquest tipus de visitant? Vénen agrupacions escoltes, grups d’erasmus (o escoles d’intercanvi) o similars? Quantes sortides a les escoles es realitzen durant un any lectiu? Dels tres grups escolars als que realitzeu/prepareu tallers per a les escoles (bressol, infantil, primària, secundària, postobligatòria, treball de recerca,...); em poden facilitar registre de demanda?

—5

Facturització. Em poden facilitar la seva facturització des del 2015 fins al 2020? Registre de facturització en: entrades, souvenirs, bar, tallers i activitats del museu, pack esmorzar-berenar de xocolata,...etc. De souvenirs, quin o quin és el més venut? De packs de xocolata (venta online) quin o quins són els més venuts? De tallers i activitats, quin són les més que més han mostrat interès? Són les mateixes que s’han dut a terme?

—6

Personal. En el període establert (2015-2020) han ampliat o reduït plantilla? Si n’han ampliat, a quin sector del museu ha sigut? Si n’han reduït, a quin sector del museu ha sigut?

—7

Àpats temàtics. Des de quan s’ha realitzat aquesta activitat? Quina és la mitjana d’àpats realitzats (mes-any)? Com ho promocionen? Quin és el tipus de client? Entenen els àpats temàtics com un “event gastronòmic”, qui dissenya els àpats? Disposen de xef i cuiners (equip hosteleria)?

mbit

Contextualització

MUSEU DE LA XOCOLATA

ANA MARIA JIMENEZ

QÜESTIONARI 1

PÀG. 2

Teniu àpats amb un disseny i/o temàtica tancada, o és el client que sol·licita un àpat a mida? Existeix la figura del dissenyador creatiu a l’hora de crear esmentat “event”? O només existeix la figura del xef/cuiner? Em poden facilitar tipus de menú que s’han realitzat? —8

Realitzen ponències gastronòmiques o masterclass sobre la xocolata? Realitzen jornades vinculades amb el seu producte?

—9

El MX col·labora amb entitats públiques i/o privades? Quines? A part del Gremi de Pastisseria de Barcelona, l’Escola de pastisseria i el Barcelona Resident. Si hi col·labora, de quina manera ho fa?

extran-

mària,

—10

Com afronta l’etapa Covid - Post Covid? Quina és la visió a curt termini? I a llarg? S’ha plantejat fer quelcom davant d’aquest impasse?

—11

Segons el web del Gremi de Pastisseria, es diu que el MX fa exposicions temporals, quines són o han sigut? Quan es van fer? Quina o quines han tingut més rellevancia? Quina és la durada en el museu de les exposicions temporals (temporalitat)?

—12

Entenent que el seu públic objectiu és el familiar (segons informació web), es contempla ampliar a nous públics/target?

—13

Segons la visió del MX, “Projecte cultural al servei de la divulgació i la sensibilització de la cultura de la xocolata. Centre líder en la investigació, catalogació i divulgació del producte”. Existeix dins del museu una àrea o departament de investigació o I+D?

—14

Sabent que hi ha documentació referent a material didàctic per a les escoles i els estudiants. Disposen de centre de documentació, biblioteca, catàleg per a consulta del visitant? “Projecte cultural al servei de la divulgació i la sensibilització de la cultura de la xocolata.”. Com realitzen aquesta divulgació? Quins són els seus canals? Publicacions impreses? Blog? XX.SS.? Fires? Etc.

—15

En quins projectes culturals estan actuant? O han actuat? Com ho han fet, és a dir, quina ha sigut la seva aportació vinculada amb la xocolata? Participen en alguna organització, entitat o similar europea, america llatina o africana vinculada amb la xocolata?

zar-bere-

an dut a

Redisseny Digital Estratègic

2.2.4. Visites. Per a l'elaboració de la gràfica corresponent al registre de visites anuals que van rebre els museus de Barcelona entre el període de 2014 i 2019 s'han pres les dades procedents de l'Observatori de Dades Culturals de Barcelona. Aquestes però, per poder-les representar de manera més genèrica, s'ha realitzat la mitja ponderada entre els valors escollits.

MUSEU

2014

2015

2016

2017

2018

2019

Museu del Futbol Club Barcelona

1.530.484

1.785.903

1.947.014

1.848.198

1.730.335

1.661.156

Museu del Modernisme (Casa Batlló)

930.000

992.126

1.136.000

1.062.863

1.065.222

Museu Picasso

919.814

1.008.125

954.895

1.046.190

978.483

1.072.887

Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)

973.034

916.517

926.571

926.184

816.989

915.716

Museu de la Ciència (CosmoCaixa)

739.649

733.778

757.245

884.636

1.045.961

1.002.965

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

718.230

717.211

820.516

866.271

891.346

837.694

Museu Can Framis i Espai Volart

19.429

17.853

26.030

42.217

15.770

21.492

Museu Joan Miró

489.928

451.559

425.067

377.768

352.903

364.514

Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

324.425

321.366

324.584

259.679

331.694

357.029

Museu Marítim de Barcelona (MMB)

318.823

219.115

300.339

292.907

301.836

265.459

Museu Egipci de Barcelona

257.537

253.931

264.088

267.521

270.097

269.230

Contextualització

MUSEU

2014

2015

2016

2017

2018

2019

Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB)

207.737

180.237

232.306

237.171

238.848

246.687

Museu Fran Daurel

209.223

212.358

214.481

216.624

218.790

220.977

Museu del Disseny de Barcelona

60.808

216.792

117.267

234.676

169.293

146.139

Museu d’Història de Catalunya.

154.506

147.207

142.601

148.093

131.855

147.565

Museu de Cera

199.420

189.320

44.906

Museu de la Xocolata

136.384

138.335

135.344

140.787

132.758

124.745

Museu dels Autòmats del Tibidabo

129.076

140.221

139.761

134.028

105.527

116.944

Museu Europeu d’Art Modern. MEAM

85.000

83.610

Museu de l’Eròtica

63.167

69.643

83.070

60.443

101.739

63.502

614.20

61.016

53.789

Museu Antoni Tàpies

66.058

70.174

62.450

54.858

43.582

44.290

Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch

59.012

57.504

64.545

59.316

44.586

46.590

Museu de la Música

39.930

66.092

54.546

34.398

39.248

42.403

Museu Frederic Marès

38.811

38.707

37.825

54.165

55.947

50.723

Museu Etnològic i de Cultures del Món (MECM)

MUSEU

Redisseny Digital Estratègic

2014

2015

2016

2017

2018

2019

Museu d’Idees i Invents de Barcelona. MIBA

42.510

45.890

Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC)

32.568

35.351

36.555

35.028

40.003

37.205

Museu del Modernisme de Barcelona (MMBCN)

21.533

21.805

40.771

30.852

19.985

30.219

Espai Bombers Parc de la Prevenció

17.994

19.177

13.074

Hash Marihuana Cáñamo & Hemp Museum

10.992

12.558

12.825

13.933

15.653

13.136

Museu de la Moto

10.487

10.141

11.900

4.967

5.621

3.860

Museu Geològic del Seminari de Barcelona

Contextualització

2.2.7. Espai botiga. A continuació s'adjunta el focus grup que va realitzar el Sr. Gil per analitzar l'espai. Data: divendres 06.11.20

FOCUS GRUP MX

Hora inici: 08h30 Hora final: 10h10 Primera part: descoberta de la botiga, la realitat percebuda amb els nous ulls. Participants: 3 (estudiants de 3er any de l escola) Suport documental: guia d observacio (categories, col.locacio, presentacio, comunicacio, etc.) Durada: 0,5 hores Facilitador: N/A Segona part: taller, de la realitat percebuda al seu impacte i eixo de treball Participants: 3 (estudiants de 3er any de l escola) Suport documental: N/A Durada: 1 hora Facilitador: Paco Gil / Ignasi Guitart Conclusions o gran titular: la botiga no es divertida, es monocromatica, de color marró - xocolata- i sembla que realment el punt d atraccio es la illa central de la cafeteria, que tendeix a abosrbir l atencio, la mirada les passes. Hi ha una saturacio o superabundancia del producte bean-to-bar, sense cap mena d explicacio i sense poder distingir realment lal diferencia entre tants sobres, i 7 espais, i com sempre la confusio en “sobres de the” Quina es la percepcio: - la botiga es avorrida, no es divertida - la botiga es monocromatica manca alegria per la via de colors - si hi ha informacio en el punt de venda aquesta no es viisble o no es perceb o no crida - exemple: hi han o s ha cregut veure dos codis QR, pero ni es recorda el lloc exacte, i lo mes important, no ha provocat el seu us -la botiga esta desconectada del seu lloc, i l edifici es singular, no hi ha res FONT: PACO GIL

Redisseny Digital Estratègic

FOCUS GRUP MX a fora que a) informi i b) convidi a entrar - sembla feta nomes pel visitant estranger pero ni els souvenirs son sexys - l espai es un lloc on els nanos venen i s ho passen be fent els tallers pero despres aixo esta desconectat de l experiencia a la botiga, (exempel Port Aventura. despres d una traccio la botiga i els nanos qu estiren del braç als pares per a parar i comprar, aqui no hi haura cap nano que demani els pares quelcom de la botiga) - la pantalla enfonsada ocupa molt lloc pero no suscita gaire curiositat - les pantalles tampoc inviten a ifxar l atencio - es una botiga poc amable amb el visitant o client per que fa pensar > li suposa un esforç el coneixer, entendre, els estimuls visuals confonen - hi ha manca da ltres elements sensorials, la llum es bona pero no hi ha per exemple temes olfactius aromes, musica, etc Eixos de treball: #1 fer la botiga divertida, concepte botigues Lush / Willy Wonka en clau diversio, colors #2 capes multisensorials #3 obrir la botiga no nomes la turista sino conectar la amb el barri, la ciutat, #4 fer la botiga mes facil, el client no ha de pensar (senyaletica, informacio, etc) #5 b2b com producte estrella: reduir i enfocar #6 la part de la botiga que es veu des de l entrada del carrer ha de potenciar-se com un dels punts calents #7 atreure amb la combinacio de la cafeteria i la seva oferta De nou els elements a enfatitzar: #1 la botiga no es divertida: no convida a entrar ni convida a comprar. El concepte xocolata ha de sre un concepte “fun”, passar del producte a la part emocional. #2 la botiga no es clara en la seva oferta, gama, ordenacio, senyaletica: demana un esforç al potencial client > senzillesa, simplicitat, facilitat, concepte FONT: PACO GIL

Contextualització

FOCUS GRUP MX retail “je comprens, je prends” = veig i entenc el que hi ha ( el que es i el benefici que m aporta > el compro) #3 la botiga s ha d obrir: al barri, a les persones d aqui de la ciutat #4 Redefinir / reordenar la oferta i la seva colocacio i exhibicio, cal repensar tot l espai inclos el que visualment es veu des de l'entrada a l esquerra

============================== Exploració botiga Mx: nous ulls Data: divendres 13.11.20 Hora inici: 18h00 Hora final: 19h10 Primera part: descoberta de la botiga, la realitat percebuda amb els nous ulls. Participants: 7 (noies, argentines, 4 d elles professionals del disseny) Suport documental: guia d observacio (categories, col.locacio, presentacio, comunicacio, etc.) Durada: 0,5 hores Facilitador: N/A Segona part: taller, de la realitat percebuda al seu impacte i eixo de treball Participants: 7 (noies, argentines, 4 d elles professionals del disseny) Suport documental: N/A Durada: 40 mn Facilitador: Paco Gil / Ignasi Guitart Missatge: una botiga d un sol color, color xocolata que la fa poc calida i agradable i no cnvida a estar-s’hi. FONT: PACO GIL

Redisseny Digital Estratègic

FOCUS GRUP MX Igualment, el fet del color fa que el producte es confongui amb les parets i no destaqui, a mes la informacio en el punt de venda o es inexistent - quines diferencies entre els saquets / sobrets del B2B,per a escollir- ne una - o es defectuosa - texte a les pantalles es un pdf transposat- o es feixuga - llistat de preus com un full xls.La botiga en realitat sembla un magatzem, un espai on s ha abocat, s ha apilat el producte sense cap mena de criteri ni estetic de com presentar-lo ni de lloc on presentar-lo. Quina es la percepcio: - la botiga no es divertida i no convida ni tant sosl a quedar-s hi (tema de compartir l espai amb la cafeteria) - no s ha tractat l espai com quelcom que tambe aporta valor, nomes com a suport on penjar el producte - no hi ha crieti en la gestio de la oferta que a més sembla molt repetitiva - el public objectiu semblaria que es el turista i familiar, pero en canvi no hi ha res que enganxi als nanos - la pantalla gran estava apagada i les de dalt provoca incomoditat en el seu visionat - amb la visita al mx es crea una expectativa - “uhh la tienda del chocolate” pero defrauda rapidament i en 1 mn esta vista i no es compra - hi han molts espais no aprofitats, com la paret a l esquerra quan s entra des del carrer i .. les columnes! que poden perfectament estar al servei de la botiga

Eixos de treball: #1 fer la botiga divertida i que sorprengui (exemple espero una font de xocolata coulant!) #2 reordenacio de l espai i crietri a l hora de colocar el producte #3 el lay out de la botiga no ha de que pot i ha d aportar valor

servir nomes com a suport d exposicio, sino

#4 crear una botiga no un magatzem #5 pensar en els nanos com un dels publics objectius target #6 apertura de la botiga a l exterior, com la cafeteria, i doncs replantejar tot l espai a partir del objectiu i dels publics mes enlla dels visitants FONT: PACO GIL

Contextualització

FOCUS GRUP MX Elemenst que es confirmen: #1 la botiga no es divertida: no convida a estar-s'hi

ni convida a comprar.

#2 la botiga és un magatzem on unes poques categories es repeteixen, pero no hi hauria criteri en la ordenacio i gestio de l espai i la informacio ha de ser part important per a completar en clau contingut i ajudar a explicar per a la compra. #3 la botiga s ha d obrir a mes publics que el visitant i que el turista, especialmennt tenir en compte els nanos #4 Redefinir / reordenar la oferta entenent la cafeteria com un lloc que conte una oferta interessant i atractiva tambe, integrar-la i fer la part ============================== Mes chispa, mes ordre, mes criteri, mes diversio.

FONT: PACO GIL

Redisseny Digital Estratègic

Anàlisi de referents

3. Anàlisi de referents 3.1. Museus de la xocolata estatals.

L'estudi i observació dels museus de la xocolata més destacats a nivell estatals ha permès l'elaboració de la gràfica de la corba de valor. A continuació es mostra la valoració subjectiva dels museus.

MUSEO DEL CHOCOLATE COMES. SUECA, VALÈNCIA. Empresa familiar dedicada a l'elaboració de la xocolata, els seus inicis daten d'abans de 1870. Ubicada a Sueca (València), es caracteritza per la fabricació de la xocolata a la "pedra", elaboració totalment artesanal. Arran de l'auge del seu producte i l'acollida que s'en derivà, l'abril del 2002 s'ignagura el Museo del Chocolate Comes, es defineix com fàbrica-museu perque dins del complexe també es situa l'empresa productora de la xocolata Comes. Actualment, comercialitzen la seva xocolata a través de la botiga i gestionen el museu com a centre d'interès cultural. — Marca corporativa. El disseny adquirit en la gràfica remiteix a una lína popular a l'estil victorià on el seu grafisme descriu el valor artesà mitjançant la tipografia i l'isotip (imatge). L'ús del color connota una gamma molt identificativa als tons que es vinculen amb el producte, la xocolata. — Web: contingut + disseny + usabilitat. L'enfocament del website està emmarcat en el producte, la xocolata. El cas que ocupa aquest projecte, és la direccionalitat al museu. Tot i que al seu homepage es mostra amb un organigrama gràfic (entrades) per accedir a tots els apartats que posseeix, la seva finalitat principal és ofertar i comercialitzar els seus productes. L'oferta al museu es posiciona en segon pla, ja que no destaca en el homepage. Posseeix de cinc entrades principals, cadascuna amb els seus respectius menús; la presentació, el museu, la botiga online, el blog i el contacte. L'entrada al museu es pot fer desde el homepage o bé pel menú superior. — Producte. El museu disposa de botiga on el visitant pot degustar i adquirir els productes d'elaboarció pròpia. Aquests, es poden aconseguir, també, via online a través d'E-commerce.

Redisseny Digital Estratègic

Es contempla un assortit àmpli de productes i en menor mesura, altres creacions xocolateres (licors, veles, fruits secs,...). En cap cas, no es visiona merchandising desvinculat de la producció gastronòmica. — Serveis i Activitats. S'observa que l'usuari pot adquirir una entrada al museu (amb guia o sense) i/o acompanyar aquesta visita amb una experiència, la qual es diferencia envers a l'entrada convencional, en que participa un guia i s'ofereix una cata personalitzada segons el target i un obsequi regal al finalitzar la visita. — Preu. A partir de les opcions descrites en l'apartat anterior: visita guiada i la visita+experiència; les tarifes oscil·len desde 3€ fins als 30€ (preu per a dues persones) referent al pack experiència. S'estableixen diferents preus per nens, grups, pensionistes i famílies nombroses. — Localització urbana. El Museo del chocolate comes, es troba situat en el perímetre del casc àntic del municipi i està instaurat en un edifici singular, però sense referents històrics. — Instal·lacions. L'exposició museística reflecteix l'essència artesanal que la marca vol transmetre. D'aparença rústica i tradicional, on subjectivament es percep una connotació mínima a la referència museística. — Adaptació digital. El museu analitzat presenta en el seu website l'opció de visita virtual, aquesta però, es limita a la descripció mitjançant textos i fotografies a través del seu portal. No es visiona cap contingut audiovisual ni tampoc tecnologies immersives i d'interacció amb l'usuari. — Difusió. Disposa de varis canals, assoleix la comunicació per xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) i també la subscripció a la newsletter. Posseix dins de l'estructura web un blog on s'informa i s'exposen temes relacionats. Pel que fa a l'activitat en tots elements descrits, es contempla una activitat alta. L'anàlisi de l'apartat de difusió es tindrà en compte l'equilibri entre l'activitat dels suports i la línia de disseny adoptades.

Anàlisi de referents

LA DESPENSA DE PALACIO. ESTEPA, SEVILLA. La Despensa de Palacio és una empresa familiar de confiteria. La seva història es remonta a 1743 on funcionava com a forn i posteriorment proveïr el rebost del palau. L'edifici principal, que disposa d'un obrador i una botiga, i el museu (Chocomundo) estan ubicats a Estepa (Sevilla). També disposen d'un altre obrador i botiga a la ciutat de Sevilla. L'empresa es caracteritza per l'elaboració de tot tipus de productes de confiteria fets amb forn de llenya, amb el valor afegit d'haver-se format amb mestres xocolaters de reconeixement. Aquesta formació ha donat lloc a la producció de la seva pròpia xocolata, elaborant així, tot tipus de dolços amb marca pròpia. A dia d'avui es considera l'única fàbrica de xocolata en Andalusia i un dels pocs obradors artesans a nivell estatal. Degut a la tipologia d'aquest projecte, es centrarà l'anàlisi al museu de la xocolata pertanyent a La Despensa del Palacio, Chocomundo. — Marca corporativa. Mitjançant l'observació en els seus canals com en el website, es contempla una gràfica poc treballada. La marca del museu Chocomundo està format per la construcció tipogràfica, la "C" inicial destaca respecte a la resta de la tipografia utilitzada (estil serif) per tenir un remat decoratiu a mode d'Art Noveau. La gamma cromàtica per a la seva resolució és de tonalitats marrons i ataronjades (connotació a la xocolata) la qual també es vincula amb els tons de l'edifici. — Web: contingut + disseny + usabilitat. L'accés al portal del museu es fa a través del web de La Despensa del Palacio. Tot i tenir una direcció pròpia de Chocomundo, la ruta per inserir-hi a través del cercador està redirigida. És per tant, que l'usuari ha de passar obligatoriament pel filtre de la confiteria a no ser que escrigui directament la direcció al cercador. En el web de La Despensa s'accedeix de manera fàcil i visible, l'entrada al web del museu. L'enfocament del website és de fàcil comprensió, ben estructurat i la informació està ben distribuida. Es detecten tres parts diferenciades: la presentació, el museu i la història de la xocolata, i l'apartat destinat a la informació de tarifes, localització i la reserva. — Producte. El museu disposa de botiga on el visitant pot degustar i adquirir productes de La Despensa del Palacio. A diferència d'altres museus, el web de Chocomundo no disposa de venta online. La venta de xocolata i de productes de confiteria es realitza a través de La Despensa del Palacio. No es visualitza merchandising referent al museu. — Serveis i Activitats. La visita al museu inclou visita guiada i una tassa de xocolata amb dolços. A més a més, també es regala una col·lecció de cromos antics o una reproducció d'un joc antic en format retallable als nens que facin la visita. Analitzats els canals de comunicació, no es visiona l'oferiment de serveis extres ni activitats de cap índole.

Redisseny Digital Estratègic

— Preu Les tarifes per visitar el museu oscil·len de 3€ per infant, 5€ per persona si vénen en grups escolar i 6€ per adults. — Localització urbana. La seva localització està allunyada de la zona cèntrica del municipi. L'edifici però, data de finals s.xix amb reminiscències modernistes. — Instal·lacions. S'observa un interior correcte i propís a l'exposició del producte i a la seva història. El disseny interior no és arriscat ni innovador. Aparença tradicional i vinculada a la xocolata, no es contemplen aspectes rellevants a destacar. — Adaptació digital. L'espai físic del museu no disposa de cap tipus de suport tecnològic (segons informació obtinguda del seu web). Per una altra banda, en el website, disposa de continguts audiovisuals, aquests però són reportatges i entrevistes. No es visiona cap adaptació en el camp de la tecnologia digital. — Difusió. Disposa de varis canals, assoleix la comunicació per xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, Pinterest, Youtube i Linkedin) i també la subscripció a la newsletter. Analitzats els seus canals, destaca una alta activitat en les xarxes d'Instagram, Facebook i Twitter, però l'ús adquirit és la promoció de productes elaborats per La Despensa del Palacio. No es nombra ni es comunica cap informació respecte el museu.

Anàlisi de referents

MUSEO DEL CHOCOLATE DE ASTORGA. ASTORGA, CASTELLA I LLEÓ. El Museo del Chocolate de Astorga és un museu específic que presenta i conserva la història de la xocolata en la ciutat d'Astorga (Castella i Lleó). La seva creació esdevé a conseqüència de l'auge en la producció que es va fer d'aquest producte desde el s.xviii fins al s.xx. Conté una col·lecció única en Espany, de peçes de diferents característiques vinculades al món del cacau i la xocolata. — Marca corporativa. No s'ha trobat cap referència. — Web: contingut + disseny + usabilitat. No s'ha trobat cap referència de website del museu. Es pot trobar informació de l'institució a través del web oficial de l'Ajuntament d'Astorga. — Producte. Segons la informació cercada, el museu disposa de botiga dins de l'instal·lació. És aquí on es comercialitza la xocolata elaborada i derivats que se n'elaboren. — Serveis i Activitats. La visita al museu possibilita l'opció a realitzar una cata. Referent a tallers i activitats, i altres serveis, no s'ha trobat cap referència. — Preu. El preu de l'entrada al Museo del Chocolate de Astorga, oscil·la de 2,5€ per una entrada individual i per a grups la tarifa és de 2€. També possibiliten l'adquisició d'una entrada combinada (Museo del Chocolate + Museo Romano). — Localització urbana. La seva localització està allunyada de la zona cèntrica del municipi. El museu s'ubica en un palauet de principis del s.xx, que va ser en el seu temps residencia, magatzem i fàbrica. — Instal·lacions. El museu consta de 9 sales, en elles s'exposa la història del cacau, la maquinaria utilitzada, publicitat i comunicció de la xocolata,... El disseny exposicional, la distribució dels elements, l'estètica adquirida i l'ús de tecnologia interactiva en alguna de les seves sales; és rellevant i agradable. Existeix una coherència harmoniosa i estudiada amb el disseny del museu i el producte que mostra. — Adaptació digital. Actualment no es contempla adaptació digital. — Difusió. Arrel de la seva poca visibilització online, ha resultat díficil referents. S'ha observat que gestiona dues xarxes socials, Facebook i Instagram. Ambdues, revelen poca o cap activitat desde fa temps.

Redisseny Digital Estratègic

CASA CACAO, EL CELLER DE CAN ROCA. GIRONA. S'ha analitzat l'Hotel Casa Cacao, projecte pertanyent al Celler de Can Roca, en concret d'en Jordi Roca (pastisser). S'ha cregut rellevant nomenar-lo per varies raons, tot i no ser una instituició museística (és un format de negoci que inclou per una banda l'hotel i per l'altre l'obrador-botiga-degustació) es contempla com a competència directe dins del sector del cacau i la xocolata. No posseeix de material ni sales d'exposició característiques dels museus, però part del seu públic és també el mateix que el del Museu de la Xocolata de Barcelona. Un altre aspecte que s'ha valorat per realitzar l'anàlisi, és la proximitat geogràfica. La Casa Cacao està ubicada a Girona, i per conseqüent, existeix una relació competent respecte al tràfic de turistes. El cas que ocupa aquest projecte és l'anàlisi de com es mostra Casa Cacao dins de l'àmbit de la xocolata, és per tant, que s'ha obviat la part referent a l'hotel. — Marca corporativa. Disseny gràfic i packaging realitzat per Run Design. Estètica cuidada i sutil, ús de tipografia en caixa baixa que recorda al grafisme empleat en les antigues confiteries i bomboneries. La tonalitat marró utilitzada en la confecció del logotip es vincula a la temàtica del cacau i la xocolata. — Web: contingut + disseny + usabilitat. El web està enfocat l'e-commerce, a la venda del producte en qüestió. De fàcil navegació i intuitiva, disseny estructurat per ser accessible a tots els productes que ofereixen (rajoles, bombons, col·leccions específiques,...etc.). Incorpora un menú superior on apareixen altres entrades alternatives a la venda: el cacau, l'obrador, la xocolateria i l'hotel. La gràfica i el disseny web utilitzat estan integrats a l'estètica de la marca, fet que és clau per crear una identitat forta i amb caràcter; i que a la vegada emet valors sobre el producte que elaboren i comercialitzen. Reforçar la marca a través del disseny (en totes les seves vessants), la fotografia i els textos atorguen valor afegit a Casa Cacao respecte al seu posicionament en el mercat de la xocolata. — Producte. Casa Cacao és una boutique-obrador, adherida a l'hotel, on el seu objectiu és la venta de la xocolata elaborada per ells mateixos en l'obrador. Les elaboracions abarquen desde rajoles, bombons, turrons, faves,..., fins a llibres i utensilis de parament per al consum de la xocolata. Tots els productes es poden adquirir a la botiga com pel web. Es contempla en tots els seus productes una marcada línia de disseny de merchandising de la marca. — Serveis i Activitats. L'obrador és visible per al visitant de la botiga com pels hostes. A la botiga hi ha el servei de degustació. S'observa a través dels seus canals de comunicació que eventualment també realitzen masterclass amb professionals de la xocolata. Tot i així, no es contempla una activitat elevada en l'àmbit d'activitats.

Anàlisi de referents

— Preu. El cas d'aquest perfil estudiat la variable econòmica es valúa segons les tarifes dels productes que comercialitza. Els preus amb els que es belluguen responen a una gamma alta. — Localització urbana. Al tractar-se d'un Hotel amb boutique, la seva ubicació és en el casc antic de Girona, una zona estratègica pel visitant autòcton i extranger de la ciutat. L'edifici on s'ubica l'establiment correspon a una edificació catalogada d'interès històric gironès. — Instal·lacions. L'establiment de Casa Cacao consta de dues parts diferenciades, per una banda l'espai Bar Cacao, un espai dedicat a la degustació de les elaboracions; i una altre part que correspon a l'obrador, visible per al públic. S'ha adoptat la tendència del Bean to Bar, visibilitzar el procés d'elaboració de la xocolata al públic. L'estètica adquirida respon a la línia de disseny de marca de Casa Cacao. — Adaptació digital. Pel que fa a l'adaptació digital envers a la botiga està molt bé aconseguida, pel que fa al website (comentat en l'apartat anterior) com també en la mostra del tour virtual d'aquesta on aparèixen referències sobre el producte i videos explicatius. — Difusió. Casa Cacao només gestiona un canal de comunicació en xarxes socials, Instagram. També disposa de newsletter. Cal esmentar, que aquest projecte pertany al Celler de Can Roca, la seva difusió es fa a través del website del Celler (cross-selling).

3.2. Museus de la xocolata europeus.

Redisseny Digital Estratègic

Donat al elevat nombre d'institucions, s'ha optat per avaluar els museus més rellevants del continent. S'ha fet ús de les variables dissenyades per fer l'anàlisi (marca, web, producte, serveis,...etc.). En aquest cas però, la representació subjectiva es mostra gràficament: corbes de valor per a cada regió estudiada.

BAIX

MIG

ALT

WEB

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

MARCA CORPORATIVA PRODUCTE

PREU

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

SCHOKOLADEN MUSEUM COLONIA.

SERVEIS ACTIVITATS

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museus d'Alemanya (Schokomuseum i Rausch).

DIFUSIÓ

RAUSCH CHOCOLATE HOUSE BERLIN.

ADAPTACIÓ DIGITAL

Anàlisi de referents 29

Redisseny Digital Estratègic 30

ALT

MIG

BAIX

WEB

PRODUCTE

SERVEIS ACTIVITATS

PREU

SCHOKOMUSEUM VIENA.

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museu d'Austria (SchokoMuseum).

MARCA CORPORATIVA

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

ADAPTACIÓ DIGITAL

DIFUSIÓ

BAIX

MIG

ALT

MARCA CORPORATIVA PRODUCTE

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

WEB

SERVEIS ACTIVITATS

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

CHOCOLATE NATION AMBERES.

PREU

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museu de Bèlgica (Chocolate Nation i Choco Story Belgium).

DIFUSIÓ

CHOCO STORY BELGIUM.

ADAPTACIÓ DIGITAL

Anàlisi de referents 31

Redisseny Digital Estratègic 32

ALT

MIG

BAIX

WEB

PRODUCTE

SERVEIS ACTIVITATS

PREU

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museu d'Estònia (Chocolala).

MARCA CORPORATIVA

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

CHOCOLALA TALLIN.

ADAPTACIÓ DIGITAL

DIFUSIÓ

MARCA CORPORATIVA

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

BAIX

MIG

ALT

PRODUCTE

FÀBRICA DE XOCOLATA DEL DRAKKAR NORMANDIA.

WEB

PREU

MUSÉE DU CHOCOLAT DES HAUTOT FÉCAMP.

SERVEIS ACTIVITATS

SECRETS DU CHOCOLAT ESTRASBURG.

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

DIFUSIÓ

LE MUSÉE DU CHOCOLAT TERRASSON, LAVILLEDIEU.

ADAPTACIÓ DIGITAL

CHOCO STORY PARÍS.

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museus de França (Drakkar, Musée du Chocolat des Hautot, Secrets du Chocolat, Le Musée du Chocolat i Choco Story París).

Anàlisi de referents 33

Redisseny Digital Estratègic 34

ALT

MIG

BAIX

WEB

PRODUCTE

SERVEIS ACTIVITATS

PREU

ADAPTACIÓ DIGITAL

CSOKOLADE MUZEUM BUDAPEST.

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museu d'Hungria (Csokolade Muzeum).

MARCA CORPORATIVA

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

DIFUSIÓ

BAIX

MIG

ALT

WEB

PRODUCTE

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

MARCA CORPORATIVA SERVEIS ACTIVITATS

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

MUSEO DEL CIOCCOLATE NORMA.

PREU

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museus d'Itàlia (Museo del Cioccolate i Casa del Cioccolato).

DIFUSIÓ

CASA DEL CIOCCOLATO PERUGIA.

ADAPTACIÓ DIGITAL

Anàlisi de referents 35

Redisseny Digital Estratègic 36

ALT

MIG

BAIX

WEB

PRODUCTE

SERVEIS ACTIVITATS

PREU

ADAPTACIÓ DIGITAL

LAIMA SOKOLADES MUZEJS RIGA.

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museu de Letònia (Laima Sokolades Muzejs).

MARCA CORPORATIVA

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

DIFUSIÓ

BAIX

MIG

ALT

MARCA CORPORATIVA WEB

SERVEIS ACTIVITATS

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

PRODUCTE

PREU

CACAOMUSEUM AMSTERDAM.

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museu d'Holanda (Cacaomuseum).

ADAPTACIÓ DIGITAL

DIFUSIÓ

Anàlisi de referents 37

Redisseny Digital Estratègic 38

ALT

MIG

BAIX

WEB

PRODUCTE

SERVEIS ACTIVITATS

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

CADBURY WORLD BIRMINGHAM.

PREU

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museus d'Anglaterra (Cadbury World i The Chocolate Museum).

MARCA CORPORATIVA

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

ADAPTACIÓ DIGITAL

DIFUSIÓ

THE CHOCOLATE MUSEUM LONDRES.

BAIX

MIG

ALT

MARCA CORPORATIVA WEB

SERVEIS ACTIVITATS

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

PRODUCTE

PREU

ADAPTACIÓ DIGITAL

CHOCO STORY PRAGA PRAGA.

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museu de Txèquia (Choco Story Praga).

DIFUSIÓ

Anàlisi de referents 39

Redisseny Digital Estratègic 40

ALT

MIG

BAIX

WEB

PRODUCTE

PREU

MAISON CAILLER BROC.

SERVEIS ACTIVITATS

LOCALITZACIÓ INSTAL·LACIONS URBANA

— Museu de la Xocolata de Barcelona - Museus de Suïssa (Maison Cailler i Lindt. Home of Chocolate).

MARCA CORPORATIVA

MUSEU DE LA XOCOLATA BARCELONA.

ADAPTACIÓ DIGITAL

DIFUSIÓ

LINDT. HOME OF CHOCOLATE ZURIC.

Punt d'inflexió: Covid 19

4. Punt d'inflexió: Covid 19 4.1. L'abans i l'ara.

4.1.3. Tecnologies i prediccions. Es creu oportú definir i explicar molts dels conceptes que actualment estan en boca de molts de nosaltres, conceptes tecnològics i informàtics . Per entendre algunes de les directrius que adopten les empreses, organismes i entitats, i saber cap a on es pot redirigir el projecte del Museu de la Xocolata; a continuació es descriuen alguns dels termes nombrats al llarg del treball. — Dispositius autònoms. Un sistema autònom és un conjunt d'elements que interaccionen entre sí amb la finalitat d'assolir un objectiu específic, snse la necessitat d'elements externs que puguin modificar o influir en el resulat final. Els dispositius autònoms funcionen de manera independent i compten amb un senyal únic. Això fa que es pugui generar una xarxa que utilitza diversos dispositius per generar interaccions diferents. — Hiperconnectivitat. Consisteix en la connectivitat múltiple i continuada. — Blockchain. El blockchain o cadena de blocs és un registre únic, conscensuat i distribuit en varis nodes d'una xarxa. En cada bloc s'emmagatzema una quantitat de registres o transaccions vàlides, la informació referent al bloc, i la seva vinculació amb el bloc anterior i el bloc següent; tot això mitjançant un codi únic (empremta digital). Per tant, cada bloc té un lloc específic i innamobible dins de la cadena, ja que cada bloc conté informació del bloc anterior. La cadena completa es guarda en cada node de la xarxa que conforma el blockchain, amb la qual cosa s'emmagatzema una còpia exacta de la cadena en tots els participants de la xarxa. Es tracta d'una tecnologia distribuïda, on cada node de la xarxa emmagatzema una còpia exacta de la cadena i es garanteix la disponibilitat de la informació en tot moment. D'aquesta forma la tecnologia de blockchain permet emmagatzemar informació que mai es podrà perdre, modificar o eliminar.

Redisseny Digital Estratègic

— Analítica augmentada. L'analítica augmentada fa referència a l'ús de les tecnologies que possibiliten l'aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial, amb la finalitat de la preparació de les dades, la generació de coneixement i l'explicació de la informació per a potenciar la forma en que les persones exploren i analtizen dades en plataformes d'anàlisis i el Business Intelligence. És a dir, proporciona una sèrie de funcionalitats per a facilitar l'interacció dels usuaris per a obtenir dades de major qualitat i fiabilitat. — Intel·ligència artificial (IA). És la intel·ligència expressada per les màquines, els seus processadors i els seus softwares. Una màquina intel·ligent és aquella que percep el seu voltant i dur a terme accions que augmenten les seves possibilitats d'èxit en alguna tasca. La intel·ligència artificial és una nova manera de resoldre problemes tals com sistemes experts, el maneig i control de robots i processadors, integració de coneixement en aquests tipus de sistemes,..., etc. — Realitat Virtual i Realitat Augmentada (RV i RA). Un entorn immersiu és un entorn propi de la realitat virtual que proporciona a l'usuari la sensació d'estar present físicament en un entorn diferent d'aquell en què es troba. Els entorns immersius tenen aplicació en l'oci tecnològic, la visualització d'informació en àmbits industrials i empresarials, la recerca científica i la divulgació periodística. La realitat virtual (RV) és un mètode de simulació que utilitza tècniques informàtiques per a crear entorns virtuals, els quals l'usuari percep com a reals per mitjà de sensacions òptiques, tàctils i acústiques. La realitat augmentada (RA) és una tecnologia que incorpora elements virtuals a un entorn físic real, per a crear una realitat mixta amb la qual l'usuari pot interactuar per mitjà de dispositius informàtics convencionals i de dispositius especials (per exemple, unes ulleres o un casc). — Espais Intel·ligents. També anomenats Smart Spaces, són els entorns on els usuaris poden interactuar amb la tecnologia de forma amigable. L'objectiu de la creació d'aquests espais és per democratitzar l'accés a la tecnologia en entorns rurals. Aquests espais fomenten la innovació i també funcionen per controlar des d'un mateix lloc sistemes pertinyents a la nova generació.

— 5G. És una nova tecnologia inalàmbrica per a la transmissió de dades entre dispositius com els smartphones o altres tipus d'aparells amb conexió a Internet. L'impacte del 5G en el sector de la industria tindrà una rellevancia en tecnologies com la Intel·ligència Artificial,

Punt d'inflexió: Covid 19

la Realitat Virtual, la Realiat Augmentada i els sistemes d'anàlisis de dades en temps real que requeriran enviar grans quantitats d'informació. — Computació Quàntica. Paradigma de computació basat en l'utilització de cúbits que dóna lloc a nous alogaritmes. La computació quàntica té l'objectiu de resoldre problemes d'una manera nova. — Fabricació additiva. Nou concepte de producció que es basa en la idea de convertir un model digital en un objecte tridimensional sòlid, a través del qual el material és depositat capa a capa de manera controlada en el lloc on és necessàri. — Impressió 3D. La impressió 3D és una tecnologia innovadora que ens permet crear objectes físics a partir d’un model digital. El procediment es basa en dipositar material fos de plàstic (PLA, ABS, entre d’altres) sobre d’altres capes ja refredades, unes damunt de les altres amb la finalitat de garantir la ràpida solidificació i el seu enduriment. — Sistemes Ciberfísics. Un sistema ciberfísic és un sistema informàtic en el qual un mecanisme està controlat o monitoritzat per un ordinador mitjançant l'ús d'algorismes. En aquests, els components físics i de programari estan profundament entrellaçats, de manera que són capaços d'operar en diferents escales espacials i temporals ja que presenten múltiples modalitats de comportament que interectuen entre si de manera que canvien segons el context. — Robòtica. La robòtica és una branca de l'enginyeria que concep, dissenya i construeix robots i tot el que estigui relacionat amb ells. Alguns poden ser màquines capaces d'exercir tasques repetitives en les quals es necessita una alta precisió, tasques perilloses per a l'ésser humà, tasques irrealitzables sense intervenció d'una màquina o tasques en que convingui cooperar persones i robots per obtenir la força o precisió del robot i la manera de fer i intel·ligència de la persona.

Redisseny Digital Estratègic

Presentació

1. Presentació 1.3. Accions.

3D Food Print Chocolate. Barry Callebaut (Suïssa) duu la impressió de dissenys de xocolata 3D a gran escala. L'empresa sueca catalogada una de les grans companyies de producció de cacau a nivell mundial, ha combinat el seu coneixement en el sector amb la tecnologia d'impressió. L'estratègia de Know How de Barry Callebaut en l'àmbit de la xocoalata ha determinat amb el projecte que combina el disseny personalitzat i l'avenç tecnològic.

El nou servei anomenat Mona Lisa 3D Studio té la finalitat d'oferir als pastissers i mestres de la xocolata el servei de reproduir els seus dissenys artesanals múltiples vegades d'una manera ràpida. Permet la realització de producció de figures i peces en xocolata personalitzades tridimensionals amb el màxim de detall, qualitat, rapidesa i impressa a gran escala. A més a més, possibilita customitzar el producte a partir de colors, olors i textures. L'objectiu és afavorir el disseny de les creacions xocolateres dels xefs per reproduir-les ràpidament i amb el menys temps possible, sense importar la complexitat de les mateixes. El servei de Mona Lisa 3D Studio actualmet només està disponible per als xefs i els hotels, cadenes de cafè i establiments de restauració en Europa. A priori no es contempla la seva democratització per altres usuaris.

"Flor de cacau". Elaboració creada per Jordi Roca. Representa un gra de cacau que s'obrecom una flor a l'entrar en contacte amb la salsa de xocolata calenta. Font: Mona Lisa 3D Studio.

Redisseny Digital Estratègic

Presentació

"Flor de cacau". Detall durant el procés d'impressió amb xocolata. Font: Mona Lisa 3D Studio.

Redisseny Digital Estratègic

Presentació

Els xefs i els clients poden personalitzar les decoracions de xocolata segons les sevespreferencies de disseny, forma i tamany. Un grup de dissenyadors, abans, revisen i transformen aquestes indicacions als prototips digitals en 3D.

Impressió 3D amb xocolata. Imatges detall durant el procés d'impressió. Font: Mona Lisa 3D Studio.

Redisseny Digital Estratègic

Execució

2. Execució de la proposta 2.4. Acabats Print & Taste.

2.4.2. Enviament. S'adjunta tarifatge de l'empresa d'enviament.

Redisseny Digital Estratègic 52

2 5 10 15 20 Kg Ad.

250kg/m3 Fins Kg

2 5 10 15 20 Kg Ad.

250kg/m3 Fins Kg

3,77 4,15 4,96 5,86 6,76 0,23

PROVINCIAL

4,85 5,11 5,25 6,87 8,50 0,33

PROVINCIAL 6,33 6,62 6,80 10,23 13,65 0,69

6,69 6,92 7,16 10,49 13,83 0,67

PORTUGAL 12,44 12,44 12,44 17,04 21,63 0,92

ANDORRA

PORTUGAL 5,65 6,12 6,67 9,11 11,54 0,49

2 5 10 Kg Ad.

250kg/m3 Fins Kg

2 5 10 Kg Ad.

250kg/m3 Fins Kg

5,11 5,39 5,53 0,34

PROVINCIAL

6,44 6,67 6,82 0,49

PROVINCIAL

5,34 5,58 5,75 0,45

SERVEI 14 HORES REGIONAL

7,00 7,27 7,43 0,54

SERVEI 10 HORES REGIONAL

6,68 6,97 7,16 0,72

NACIONAL

8,69 9,04 9,23 0,71

NACIONAL

TARIFA NACIONAL 2021 SERVEI 24 HORES PREMIUM REGIONAL NACIONAL 5,07 5,29 5,45 7,52 9,59 0,42

4,55 5,19 6,46 8,89 11,32 0,49

SERVEI ECONOMY REGIONAL NACIONAL 4,15 4,60 5,23 6,94 8,65 0,35

16/08/2021

Tarifa vàlida fins: 31/12/2021

RECOGIDAS: Las recogidas fuera de plaza, se realizarán con servicio 24h + suplemento de 3,10€ + 0,15€/kg. ENVIOS 10H: Los envíos 10 h, que no sean km 0, tendrán un suplemento de 0,66€ por km, se contara ida y vuelta desde la delegación de destino * Preus sense IVA

VIA MANRESA, c/ Picat d'Estat 77-95 08272 SANT FRUITOS DEL BAGES TEL 938757657 E-MAIL comercial2@grupvia.eu

VIA BARCELONA C/ Josep Maria de Segarra, 12 – 08901 Hospitalet de Llobregat E-MAIL direccion@viamanresa.com

VIA MANRESA C/Av. Del Canal s/n, 08600 BERGA TELF 938222445 E-MAIL comercial.berga@viamanresa.com

16,98

333kg/m3

1,19

SERVEI ECONOMY

0,90

Kg Ad.

* Preus sense IVA

25,50 2,22

CANARIES 10 Kg Ad.

9,01

89,20

66,98

Tarifa vàlida fins:

VIA BARCELONA C/ Josep Maria de Segarra, 12 – 08901 Hospitalet de Llobregat E-MAIL direccion@viamanresa.com

VIA MANRESA C/Av. Del Canal s/n, 08600 BERGA TELF 938222445 E-MAIL comercial.berga@viamanresa.com

4,31

51,26

31/12/2021

16/08/2021

ILLES MENORS

SERVEI 96 CARREGA MARITIM CANARIES

7,41

73,63

Fins Kg

51,43

CANARIES

ILLES MENORS

15,95

27,56

ILLES MENORS

SERVEI 06 CÀRREGA CANARIES

VIA MANRESA, c/ Picat d'Estat 77-95 08272 SANT FRUITOS DEL BAGES TEL 938757657 E-MAIL comercial2@grupvia.eu

38,88 7,30

Kg Ad.

24,15

DOCUMENTOS

CEUTA - MELILLA

GIBRALTAR

Fins Kg

333kg/m3

Kg Ad.

16,96

12,74

9,98

14,20

MALLORCA

Fins Kg

250kg/m3

11,30

1 Kg Ad.

CANARIES

SERVEI URGENT CANARIES

Fins Kg

250kg/m3

Fins Kg

ISLAS MENORES

SERVEI ECONOMY BALEARS

8,27

6,47

250kg/m3

20,80

15,14

ILLES MENORS

MALLORCA

Kg Ad.

Fins Kg

250kg/m3

TARIFA INSULAR 2021

Execució 53

Redisseny Digital Estratègic 54

RETORNO COPIA SELLADA ENTREGA SABADO ANTICIPO % ANTICIPO (MINIMO FACTURABLE) REEMBOLSO % REEMB. (MINIMO FACTURABLE) SEGURO MERCANCIAS SEGURO LOTT SEGURO (MINIMO FACTURABLE) ENVIOS CON GESTION TIEMPO DE ESPERA ENVIO FUERA NORMA ENTREGA ADICIONAL KM ENTREGAS FRANJA HORARIA (M/T) HORARIO CONCERTADO SUPLEMENTO RECOGIDA KG. ADICIONAL RECOGIDA KM RECOGIDAS RECOGIDA FALLIDA SUPLEMENTO INTERCIUDAD KG. ADICIONAL INTERCIUDAD RETORNOS Y DEVOLUCIONES PREAVISO EMAIL PREAVISO SMS Nº DE ENVÍOS PREVISTOS MENSUAL SUPLEMENTO CARBURANTE CUBICAJE

DUA EXPORTACION DUA IMPORTACION DUA EXPORTACION MARITIMO DUA IMPORTACION MARITIMO GESTION EXPORTACION GESTION IMPORTACION TRAMITACIÓN IMPORTACIÓN TASA FUEL

€/Exp €/Exp % €/Exp % €/Exp % % €/Exp €/Exp €/Min €/Exp €/Exp €/Exp €/Exp €/Exp €/Exp €/Kg €/Exp € €/Exp €/Kg

16/08/2021

Suplemento al porte para aquellas expediciones en la que alguno/s de sus bultos pesen más de 50kg. y/o la suma de sus aristas superen los 300 cm. Cargo que requieran un nuevo reparto por causas atribuibles al cliente y/o destinatario (ausente, rehusado, no acepta reembolso, etc.) Suplemento para entregas autorizadas por dirección incoreecta, segunda entrega en el mismo día o a partir del segundo intento de entrega Para entregas en horario preferente durante la mañana (9,00-14,00), o durante la tarde (16,00-19,00) Para entregas con horario concertado entre las 9,00 y las 19,00, con margen de horario mínimo de 2 horas. Suplemento al porte para aquellas expediciones con origen distinto a la sede del cliente. Suplemento al porte en recogidas para cada kg. a partir del 2º kg. Suplemento por Km. Para aquellas recogidas que requieran realizarse el mismo día de su solicitud en poblaciones sin delegación. Suplemento para aquellas recogidas que no se realicen habiendo pasado en el día y hora solicitados por el cliente. Suplemento al porte hasta los 15 kg. para aquellas expediciones en las que tanto el origen como el destino son distintos a la sede del cliente. Suplemento al porte en envíos interciudad para cada Kg. a partir de los 15 kg. Se facturaran aplicando la misma tarifa que la expedición original Suplemento por el envío de un mail al remitente o al destinatario informando del estado del envío, ya sea indicar estado reparto, entregado, incidencia, etc. Suplemento por el envío de un SMS al remitente o al destinatario informando del estado del envío, ya sea indicar estado reparto, entregado, incidencia, etc. Tarifa basada en la información del volumen aproximado de envíos previsto mensualmente.

Porcentaje en Euros aplicado sobre los portes con un mínimo facturable por expedición en concepto de seguro. Cobertura hasta 24,00 euros 5,92€/KG. Bruto transportado. por kg. facturado, con un máximo de 1500 euros por expedición. Consultar detalle de las condiciones y mercancías excluidas de la cobertura. Suplemento al porte para aquellos envíos y/o recogidas que requieran de un trámite o gestión especial, importe para los primeros 30 minutos. Suplemento al porte para aquellos envíos y/o recogidas que requieran de un trámite o gestión especial, importe a partir de los 30 minutos.

Porcentaje en Euros aplicado sobre el importe total a cobrar al destinatario con un mínimo facturable por expedición.

Suplemento al porte para aquellas expediciones que requieran la devolución de un albaran original del cliente firmado por el destinatario. Suplemento al porte para aquellas expediciones que requieran una entrega en Sábado (no festivo). Únicamente disponible mediante servicio 10.00h.

COMPLEMENTOS

3,41 11,00 5,00 3,50 5,00 3,50 8,00 0,00 0,90 12,78 0,31 50,00 3,24 0,56 2,00 3,00 3,10 0,15 0,56 2,87 3,10 0,10 0,044 €/unid 0,330 €/unid Exp. 5 % 250 Kg/m3

25,00

Los envíos aéreos a Canarias se les agregará un %

Suplemento por gestión aduanera, aplicable exclusivamente a muestras sin valor comercial con un peso inferior a 10kg y valor inferior a 150€ con destino y/o origem a Canarias. Coste variable para la tramitación en importaciones o entradas a la Península.

Suplemento por despacho aduanero, aplicable en venta firme (independientemente del valor y peso) o aquellas muestras sin valor

C/G MELILLA ANDORRA* 30,00 30,00 30,00 Suplemento por despacho aduanero, aplicable en venta firme (independientemente del valor y peso) o aquellas muestras sin valor 80,00 40,00 comercial con un peso superior a 10kg o valor igual o superior a 150€. *Para Andorra se facturará un DUA por cada 1000€ de valor declarado

IMPORT/EXPORT CANARIAS 30,00 25,00 30,00 35,00 20,00 25,00 VARIABLE %

VIA MANRESA C/Av. Del Canal s/n, 08600 BERGA TELF 938222445 E-MAIL comercial.berga@viamanresa.com

VIA MANRESA, c/ Picat d'Estat 77-95 08272 SANT FRUITOS DEL BAGES TEL 938757657 E-MAIL comercial2@grupvia.eu