Escondepies | Tim Burton footwear by Ana Maria

Ana Maria Jimenez 2n Disseny Industrial Projecte: Escondepies de Tim Burton, styling dâ&#x20AC;&#x2122;un calĂ§at

ÍNDEX 5 BRIEFING - ANÀLISIS DE RECERCA 5 001. CONCEPTE 6 002. BRIEFING 22 003. REFERENTS 28 004. ERGONOMIA 29 005. MERCAT. TÀRGET i COMPETÈNCIA 30 006. DISSENY GRÀFIC 33 007. CONCLUSIONS 37 PART TÈCNICA - PEÇA FINAL 37 008. PRIMERES IDEES 42 009. MATERIALS 43 010. PROCÉS DE PRODUCCIÓ 45 011. PLÀNOLS 47 012. MAQUETES DE TREBALL 51 013. RENDERS 53 BIBLIOGRAFIA

BRIEFING - ANÀLISIS DE RECERCA 001. CONCEPTE

El projecte que es planteja és el disseny d’una sabata o un calçat d’àmbit específic, com poden ser deportives, sabates de vestir, botes o botíns, xancletes o sandalies, sabatilles d’estar per casa,.. La projecció de la sabata s’ha de desenvolupar a partir del disseny; primera idea, els mètodes, els processos per a la ideació (referents i anàlisis), la formalització d’aquests i la fabricació del calçat real i en la maqueta. Per a la realització del projecte s’ha de tenir en compte l’ergonomia del peu, les parts de la sabata, els processos que intervenen en la seva fabricació, la funcionalitat de la sabata, el tàrget al qual va destinada, la incorporació de la idealització a la sabata, les tendències actuals i els seus antecedents. Juntament, ha de constar la investigació dels diferents materials i textures que incorporen o que es fan servir en aquests tipus de peces.

002. BRIEFING

El calçat és la part de la indumentària utilitzada per a protegir els peus. Pot adquirir moltes formes diferents com sabates, sabatilles, sandàlies, botes, botíns, esportives. Es pot diferenciar segons el tàrget, hi ha calçat infantil (camp on hi intervé de manera majoritària l’ergonomia, ja que els peus dels nens estàn en constant creixement i s’han d’adequar a l’aprenentatge del caminar); també es diferencia a partir de joves, ja siguin calçats per noies o per nois; sabates per home i per dona, calçats decoratius i artesanals, per l’àmbit laboral o per determinades activitats, per gent gran,... Tot i així, partint del tàrget al qual es vol destinar aquest projecte, l’anàlisi per realitzar un bon calçat depèn en primer terme d’un estudi ergonòmic del peu i conseqüentment la fabricació del pròpi calçat. En aquest procés es realitzen els següents passos:

- Selecció de pells i materials.

- Tallat dels materials. D’acord al contorn on hauràn d’anar les diferents peces escollides.

- Rebaix. Consisteix en rebaixar les pells i/o materials.

- Cosit. Una vegada que ja es tenen les peces tallades i rebaixades es cosen en funció al disseny escollit. Aquest es fa segons l’estil proposat en la idealització de la idea. - Escatiment (Mondado o centrado). Es fa servir una horma, que serveix de model pel peu, s’encaixen les parts de la sabata (puntera, taló, pis, etc.).

- Envasat. Consisteix en la introducció de les sabates en una caixa de cartró.

Per compendre millor el procés d’elaboració de qualsevol calçat, cal esmentar les peces principals que composen la sabata: Plantilla La plantilla és la part inferior de l’interior d’una sabata, que es troba directament a sota dels peus. Moltes sabates tenen plantilles extraïbles i reemplaçables, i plantilles addicionals que s’agreguen sovint per la comoditat (per controlar la forma, la humitat o l’olor de les sabatilles) o per raons de salut (per ajudar a fer front a defectes en la forma natural del peu o de la posició de la peu a l’estar de peu o caminant). Sola La sola és la capa en contacte directe amb el terra. Les sabates de vestir tenen soles de cuir, o en les sabates de treball la sola està dissenyada de manera diferent en funció a la feina o l’àmbit al qual es mouràn, normalment tenen soles naturals fetes de goma o una imitació sintètica. La sola pot constar d’una sola peça, o pot incloure peces separades de diferents materials. Sovint, el taló de la sola és de goma per a la durabilitat i la tracció, mentre que el front és de cuir. El calçat especialitzat presenta modificacions en el disseny de la sola, en el cas de les sabates esportives, duen tacs o tenen pics incrustats a la sola; per millorar l’adherència al terra. En el cas del calçat per ball n’hi ha de molts tipus, aquests tenen soles més suaus o menys, depenen del tipus d’activitat o moviment de desenvolupin.

Contrafort Peça generalment fabricada en cuir que reforça el calçat, per la part del taló. Entresola La capa entre la sola i la plantilla que normalment hi ha per a l’absorció de xoc. Alguns tipus de calçat, com sabatilles d’esport, tenen un altre tipus de material per l’absorció de xoc, en general sota del taló, on es posa més pressió cap avall. Les empreses fan servir diferents materials per a les mitges soles de les sabates. Taló La part inferior del darrere d’una sabata és el taló. La seva funció és donar suport el taló del peu. Aquests fan servir el mateix material que la sola de la sabata. Aquesta part pot ser elevada a causa de la moda o es fa un apartament per a un ús més pràctic. Tapa Peça que tanca la part inferior del taló i està en contacte directe amb el terra. Superior Qualsevol sabata té una part superior que ajuda a subjectar la sabata al peu. En els casos més simples, com sandàlies o xancles , això pot no ser més que una poques corretges per a la col.locació de la planta al seu lloc. Aquesta part pot ser decorada en un determinat estil per fer-la més atractiva. Lateral - Medial La part exterior de la sabata es coneix com lateral i la part interior de la sabata s’enfronta és el medial. Canya Part de la bota o del botí que cubreix entre el genoll i el peu. Forro Cuberta realizada normalment, en cuir o textil destinada a estar en contacte directe amb el peu. Llengüeta Tira de pell o textil, que solen tenir les sabates en la part de tancament per sota dels cordons. Pala Part superior del calçat que cubreix el peu per sobre. Punta Acabat davanter de la sabata, aquesta pot ser de diferents característiques segons l’àmbit on va destinada la sabata, ja que la puntera no serà la mateixa d’una sabata de festa que una sabata per un lloc laboral.

El concepte projectual ha de respondre als valors lògics, estètics, funcionals i ergonòmics establerts. En aquest cas els materials, el procés de fabricació, l’estilisme i disseny del calçat a dissenyar quedaràn justificats. Ha de respondre a la temàtica establerta i obtenir els valors esmentats al màxim possible. Respecte a l’estilisme del calçat a projectar, s’ha decantat a dissenyar una sabata amb referències al món del cinema (també cinema d’autor), concretament, es crea un calçat reflexat a Timothyt William “Tim” Burton. Tim Burton és director, productor, escriptor i diseñador americà. La seva carrera professional està plena projectes, ja siguin cinematogràfics, il.lustrats... A nivell de la seva filmografia es destaquen les següents obres: “Vincent”, “Luau”, “Hansel y Gretel”, “Frankeweenie”, “La gran aventura de Pee-wee”, “Beetlejuice”, “Batman”, “Edward Scisserhans”, “Batman Returns”, “Ed Wood”, “Mars Attack!”, “Sleepy Hollow”, “The world of Stainboy”, “Planeta de los Simios”, “Big Fish”, “Charlie la fábrica de chocolate”, “Corpse Bride”, “Sweeny Todd”, “Alicia en el país de las Maravillas”, “Frankeweenie (2012)”.

Imatges i cartells promocionals de les seves obres cinematogràfiques. Vincent, Hansel i Gretel, Frankeweenie, La gran aventura de Pee-Wee, Beetlejuice, Batman, Edward Scissorshands, Batman Returns, Ed Wood, Mars Attack!, Sleepy Hollow, The World of Stainboy, Planeta de los Simios, Big Fish, Charlie y la fábrica de chocolate, Corpse Bride, Sweeney Todd i Alícia en el país de las Maravillas.

Com ja s’ha comentat abans, la projecció del calçat es fa envers a Tim Burton. La majoria de les seves películes s’han caracteritzat per la presència de mons imaginaris amb tocs gòtics i foscos, els quals els protagonistes solen ser éssers inadaptats i enigmàtics. Com a caracteristiques principals ha destacar d’aquest personatge són les següents: - Gairebé tots els personatges de les seves obres es caracteritzen per tenir unes grans ulleres. A aquesta característica el director la denomina “estil de cinema mut”.

Frame del curtmetratge de Vincent.

- La gamma de colors en les seves películes són de dos tipus: sinistra, fen servir colors negres, índics, verds, vermells i grisos. Alguns exemples són “Eduardo manostijeras” i “Batman”. L’altre tipus de color que fa servir és de tipus fantàstic, utilitzant tons pastels i blancs contrastats amb colors primaris, “Charlie y la fábrica de chocolate” i “Mars Attack!”.

Il.lustració de Tim Burton a Mars Attack!.

Vesturari empleat en les pel.lícules de Eduardo Manostijeras i Batman.

- L’estil i els temes visuals estan influènciats per pel.lícules de terror de la dècada de 1920 i 1930, especialment aquelles de James Whale i F. M. Murnau, junt amb les pel.lícules del expressionisme alemany. Com a referents de James Whale s’hi destaca el film de Frankestein i a F. M. Murnau la pel.lícula de Nosferatu.

Fotogrames de Frankenstein de James Whale. En aquestes imatges es pot veure les característiques que adopta Burton a l’hora de dissenyar vesturari, escenografia i estilisme dels seus actors o personatges. En la foto del laboratori s’entreveu molts objectes creats amb un estil propi, el qual també es visible en les obres de Burton.

Frames de l’obra Nosferatu de F. M. Murnau. En aquesta destaca l’escenografia de l’aspecte urbà (França), aquest es reflexa en algunes de les obres de Tim Burton, carrers foscos, sinistres, gótics,... A la vegada converteix tot l’aspecte visual en una atmosfera misteriosa, juntament amb el maquillatge del personatge de Nosferatu, ulls grans, pell pàlida, orelles punxagudes.

En funció de la influència del expressionisme alemà s’en destaquen els següents títols:

M, el vampiro de Düsseldorf, de Fritz Lang.

Der Golem, wie er in die Welt kam (The Golem), de Paul Wegener.

The Gabinet of Dr. Caligari de Robert Wiene.

Metropolis, de Fritz Lang.

Altres influències són les il.lustracions de Edward Gorey, mentre que el motiu cadàver de Burton sembla mostrar influències de l’artista Edward Burra. També mostra influències a Dr. Seuss i les pel.lícules de Víctor Moll, especialment “Las aventuras del Barón Munchaussen”.

Dancing skeletons, 1934 Edward Burra.

John Deth Hommage to Conrad Aiken, Edward Burra.

Dancing Girls, Edward Burra.

- Burton treballa les curves elegants en les projeccions vistes en la pantalla. Els extrems de les liníes es tornen espirals. - Sovint inclou gossos morts, pallassos, mosaics a quadres blancs i negres, arbres, espantaocells, serps a ratlles, edificis tìpics de pel.lícules de terror i papallones.

A parir d’aqui, tenint un anàlisi visual dels aspectes més rellevants de Tim Burton, de la metodologia que imparteix en les seves obres, ilustracions, cartells, estilografia,... es comença a crear varies opcions per poder iniciar a dissenyar un calçat d’aquest tipus.

003. REFERENTS

Els referents que s’han tingut en compte a fi de poder projectar el calçat adequat és evidentment, el món que envolta a Tim Burton que es contempla en l’apartat d’anàlisi, el mercat del calçat, el disseny de moda en l’àmbit tèxtil, els colors i textures utilitzades en aquests àmbits i el tipus de calçat que utilitzen els personatges en les películes de Burton. A nivell de disseny de moda:

Anne Sofie

Models de Ben Tom for Dazed Confused

Luella

Tim Burton Fashion 1009

S’ha enfocat la búsqueda de la moda cap a estil de roba “gòtica” però dintre d’un estàndard més àmpli, ja que no es vol dissenyar un calçat gòtic, sinó una sabata amb tocs gòtics, sinistres i una mica fantasiosa. A nivell de calçat, els referents han sigut aquests:

Anne Sofie

Dr. Martens

Delman day shoe black silk faile circa 1937.

Oxford un must

Sabates dissenyades per a la reina en el largometratge de “Alícia en el País de las Maravillas”.

Hoyvoy

Priamo Italy Black & White

Quan s’han obtingut més o menys alguns referents de calçats, la projecció s’ha encaminat cap a un estil de calçat aproximant-se més a la bota i al botí que no a una sabata de vestir, ja que l’estilisme de Tim Burton als seus personatges duen botes a excepció d’algunes actrius i actors que en determinades películes utilitzen sabates de tacó o sense canya. En un principi es volia crear un calçat amb referents renaixentístics amb molta puntilleta i amb molta ornamentació, però a mida que es va desenvolupant el projece es veu que a part de l’estil barroc (exemple de Lluís xvi), Burton treballa amb colors foscos i blancs contrastats amb colors saturats, també utilitza el joc de diferents textures i la ornamentació de diferents ornaments (Eduardo Manostijeras); a partir d’aquest moment es comença a simplificar la idea, i s’observa el ventall de l’estil mafiós. Aquest treballa amb textures com la pell i el cuir, i a més a més destaca el contrast entre el negre i el blanc trencat o blanc saturat en les seves sabates. Cal dir, que es pren aquest estil com a referència, ja que no és el disseny que es busca exactament. Per donar un toc més modern, s’ha agafat el forro que duen els botins actuals; una espècie de mitjó que cubreix part de la canya de la sabata. Aquesta part se li pot donar un material totalment diferent a les textures aplicades en el conjunt de la sabata a fi de poder obtenir el resultat buscat. Com a últim referent a mencionar, és Tim Burton i el seu voltant. A l’hora de projectar un objecte que el definís s’ha observat els detalls dels seus dissenys, esbossos, dibuixos, materials, formes i la distribució dels elements.

Exposició de Tim Burton en el MOMA de N.Y. En els seus dissenys predomina lús de ralles blanques i negres.

Exposició de Tim Burton en el MOMA de N.Y. Ús de formes asimètriques, amb tendència al surrealisme. També incorpora en els seus dissenys una part irònica, de burla. A part treballa amb diferents textures i en un mateix disseny.

004. ERGONOMIA

Una de les característiques que s’ha de tenir en compte en la projecció de la sabata és l’antropometria del peu. Aquesta afecta de manera directa en el disseny del calçat, ja que la peça de roba està en contacte amb l’extremitat i ha de permetre una bona subjecció al peu i a la vegada donar-li dinàmica per poder moure l’extremitat en un espai i no sigui incòmode per a l’usuari. El peu és una estructura mecànica molt compelxe. Està format per 26 óssos (25% del total dels óssos del cós), juntament amb músculs, tendons, lligaments, articulacions, nervis, ungles, venes, artèries i vasos limfàtics; els quals composen la interconexió de les diferents parts del peu. Es diferencien tres parts:

- Tarso: amb 7 óssos. - Metatarso: amb 5 óssos. - Falanges: amb 14 óssos.

La part superior o dorsal del peu es denomina empeine i la part inferior planta. El peu es mou sobre la cama amb l’ajuda de músculs extensors i flexors. Els primers, constitueixen la “pantorrilla” i s’uneixen amb amb l’extremitat posterior mitjançant el tendó d’Aquiles. Els segons, músculs flexors; estan situats davant de la cama. A més a més, els músculs elevadors fan girar el peu cap a fora i cap a dins.

005. MERCAT. TÀRGET i COMPETÈNCIA

El tàrget del projecte es destina a una part de la població en la qual s’en diferencien dos tipus: gent que li agrada el cinema i busca vestimenta relacionada o amb influències filmatogràfiques i l’altre part és aquella part de la societat que consumeix productes a partir de la seva estètica, per motius subjectius. L’interval de les edats compreses es defineix pràcticament per a gent jove. No es projecta, a priori, un calçat per la societat infantil ni per al tàrget de gent gran, ja que aquesta com l’altre, es prioritza molt la ergonomía a l’hora de caminar i les patologíes que s’adquereixen al llarg dels anys. Aquests tipus de calçats, tenen en compte més aquests aspectes que no el disseny estètic. El calçat a dissenyar és un botín, aquest és utilitzat per una gran part de la població, més aviat en l’àmbit femení que el masculí, és a dir, estadísticament, les dones són grans consumidores de sabates (ja siguin deportives, de vestir, de taló, sense taló, xancletes, bambes, botes que arriben fins als genolls, fins a les cuixes,...) el sector masculí normalment no són gaire consumidors, però tot i així hi ha una petita part dels homes i nois que els hi agrada tenir un ventall variat de calçat. El concepte del botí ha dissenyar està enfocat per la utilització dels dos sexes, tot i així, hi ha una gamma de dissenys del calçat, alguns més femenins i altres que no tant. A nivell de la competència en la industria del calçat és molt àmplia. El disseny de sabates ja no és feina solament de sabaters, sinó que al llarg dels anys, el fet de dissenyar un calçat ha arribat a vincular des de dissenyadors de moda, passant per dissenaydors industrials i arribant a la branca d’arquitectura.

Botí MaryPaz

Botí Chanel

Botí-Sabata Ann Demeulemeester

Botí Carvela

Botí Camper 29

006. DISSENY GRÀFIC

El logotip de la marca és “escondepies”. S’ha escollit aquest un nom compost format per dues paraules, que el seu significat equival a “sabates”, però de manera composta respon com a una definició d’un invent creat per el propi director o personatge de ficció creat per Tim Burton. La tipografia utilitzada és Ambrosia. Aquesta s’ha tranformat en traç a fi de poder moldejar-la i transformar-la per donar-li una forma definitva. S’han engrandat algunes lletres per reflectir aspectes surrealistes. Per als textos explicatius s’ha escollit la família tipogràfica Juice., perque no és tant decorativa com la Ambrosia i té més llegibilitat, però mantenint també l’estil caligràfic caòtic al qual es vol aconseguir a fi d’obtenir els objectius establerts. Aquesta informació s’ha tractat amb les sèries corresponents, negreta i regular i jugant amb mínuscules, majúscules i versalitas, modificant els cóssos de les lletres. El logotip de la marca, “escondepies”, com ja s’ha comentat abans, s’ha utilitzat la tipografia Ambrosia. Per a l’imagotip, s’ha utilitzat la ilustració inspirada en algunes de les imatges de Tim Burton.

Per tant, la barreja de les diferents fonts d’informació i d’inspiració s’ha construit l’imagotip:

Logotip de la marca dels botins.

Respecte al colors que s’han empleat, s’ha escollit el blanc i el negre, colors corporatius de la imatge al referent, juntament amb les ratlles que fa servir habitualment. S’ha optat per una tonalitat vermella a fi de poder destacar aspectes com informacions adicionals del calçat, val a dir que hi ha d’haver-hi una jerarquia ja sigui a través de la tipografia o dels colors. A més a més, respon a molt bé ja que Tim utilitza en algunes de les seves obres colors molt saturats.

A nivell d’elements gràfics, s’ha creat un tapís que simula una alfombra o un tapís de paper per a una paret. Aquest en un principi era en blanc i negre, però la juxtaposició entre aquest i el logo hagués dificultat molt la llegibilitat i la visibilitat del conjunt. Per evitar-ho s’ha modificat la lluminositat a travésd el Photoshop, conservant el to i la saturació dels colors originals. Tot i així, aquest element gràfic està creat en Freehand mitjançant la repitició de la tipografia PCOrnaments. Aquesta ilustració ha estat dissenyada per crear un fons en determinades ocasions.

Imatge de la marca.

Detall del tapís.

007. CONCLUSIONS

Les conclusions a les quals s’han arribat per elaborar la sabata adequada s’han obtingut mitjançant un anàlisi exhaustiu en l’àmbit del calçat i un estudi del tema per al qual es dissenya, en aquest cas al voltant de l’estilisme de Tim Burton i les seves obres cinematogràfiques. S’ha contemplat les tendències i la moda que hi ha en el mercat del calçat. Aquest projecte està basat en l’styling d’una sabata per tant es prioritza la forma i el disseny, i en la selecció dels materials juntament amb la distribució d’elements decoratius que pot incorporar el calçat. A nivell de forma i disseny; el tipus de sabata que es dissenya és un botí. S’ha cregut oportú segons l’estudi de l’estilisme que utilitza Tim Burton en les seves películes que el calçat més idòni és un botí. Ell vesteix els seus actors i actrius gairebé sempre amb aquest tipus de calçat, excepte en algunes obres en les quals porten sabates de tacó o de vestir en el cas de les dones i en els homes sabates camperes. S’ha optimitzat el concepte botí, ja que d’aquesta manera és útil tant per el sexe femení com per al masculí. La diferenciació segons la tendència sexual variarà en funció dels colors, com també n’hi haurà de diferents estils, ja sigui un disseny més discret com un tipus de botí més llampant a través dels colors i textures utilitzades. Pel que fa al disseny visual del botí predominen els colors foscos amb el contrast del blanc i en alguns casos de colors saturats com el verd i el vermell. El botí no porta cordons, hi ha l’element decoratiu com si en portés, però no és funcional; ja que aquest tipus de calçat duu una goma elàstica que permet introduir de manera còmode el peu. Aquest elàstic és identificatiu a l’estil Burton, en tots els dissenys d’aquest calçat és una franja a ratlles blanques i negres, i està col.locat a la part posterior del botí. Les peces que composen el taló i el contrafort estàn inspirades en la película “Edward Scissorshands”, l’estilisme d’aquest personatge reflecteix la sobrexposició de diferents materials i els ornaments que incorpora en el seu vestit, s’han traspassat una mica al disseny del botí. En els extrems del calçat hi ha unes xapes enganxades de diferents tamanys, els quals també signifiquen el toc surrealista que es pretén buscar en aquest projecte. El botí està composat per 8 peces, de les quals una és la funda que recobreix la canya i cau sobre la part que conforma la sabata. Aquesta funda permet a l’usuari dissenyar el calçat al seu gust, és a dir, segons la intenció de la persona que porti la sabata, decidirà incorporar el mitjó o no, ja que aquest va cosit amb “remaches” els quals permet la incorporació de la funda quan es vulgui. És bastant simple i permet treure’l sense cap complicació i no destruir la costura general de la sabata. La incorporació d’aquesta funda/mitjó pertàny a l’apartat de les noves tendències a nivell de dissenys de botins en l’actualitat. Tim Burton es caracteritza com ja s’ha vist anteriorment, per les formes curvilínies i la asimetría (surrealisme); partint d’aquests factors, la juxtaposició de les peces es fa de manera irregular, donant com a resultat perfils corbats entre diferents teixits. La sabata és diferent vista per l’esquerra i per la dreta, val a dir, que hi ha el mateix nombre de peces tant en un lloc com en l’altre però la disposició dels espais és irregular, reflectant l’asimetria a la qual es vol obtenir. La marca de la sabata es defineix amb el nom de “Escondepies”. Aquesta anirà cosida a l’extrem interior del botí en negatiu o en positiu segons el color del teixit que es col.loqui a la sabata. S’ha cregut convenïent col. locar l’imagotip perque d’aquesta manera el calçat no perd identitat.

PART TÈCNICA - PEÇA FINAL 008. PRIMERES IDEES

Primeres idees a l’hora de dissenyar el botí. Al final el mitjó no porta botons sinó que està dissenyat amb línias negres i blanques i un cosit creuat.

009. MATERIALS Els materials que s’utilitzen per realitzar aquest projecte són teixits. Normalment les sabates estàn conformades a partir de cuir i pell. En algunes ocasions se’ls hi dona aspecte de pell girada i impermeable, segons l’estil de calçat que es dissenyi. En aquest cas, el botí Escondepies està dissenyat a partir de cuir de diferents colors, bàsicament en blanc i negre. Llavors hi ha una peça que conforma la sabata que és de pell girada de color negre. Tant el cuir com la pell girada s’en poden obtenir de diferents gruixos i colors, tot i així, en el cas que es vulgui obtenir uns colors específics es pot tenyir aquest tipus de teixit sense cap problema. Els cordons decoratius estàn fets a partir de fibra sintètica. Mentrestant, la funda opcional que incorpora el calçat és de punt negre amb brodats de color blanc. L’elàstic és com ja s’ha comentat abans en blanc i negre i la sola és de goma, plàstic resistent i impermeable conceptes importants ja que aquesta part del botí està en contacte directe amb el sòl i ha de soportar el pes de l’individu i amortiguar els impactes que sofreix el calçat. Tot i així els contraforts que duen els calçats són de cartulina i els forros interiors de nylon.

Tractament del cuir amb les eines que normalment s’utilitzen i exemple de botes fetes a partir de pell girada.

010. PROCÉS DE PRODUCCIÓ El procés de fabricació d’un calçat, com ja s’ha comentat abans parteix dels següents punts: - Selecció de pells i materials. Segons els materials escollits, primer de tot han de ser tractats i es preparen amb la finalitat de poder ser tallades i confeccionades en màquines de cosir o de conformació amb eines en forma de navalles. - Tallat dels materials. D’acord al contorn on hauràn d’anar les diferents peces escollides. Aquest procés es fa també amb màquines de conformació de tall.

- Rebaix. Consisteix en rebaixar les pells i/o materials.

- Cosit. Una vegada que ja es tenen les peces tallades i rebaixades es cosen o s’enganxen en funció al disseny escollit. També es poden fer operacions com perforació, obertures en els teixits,... Aquest es fa segons l’estil proposat en la idealització de la idea. - Moldejat dels contraforts. En aquesta secció es moldeja el taló i la puntera segons el disseny i les necessitats d’aquests. - Montat de puntes i de tacons. Depenen de l’estil de calçat serà més o menys complexe. Per a l’elaboració de la part inferior del calçat es fa a partir de màquines moldejadores de soles. Els tacons es fabriquen per compressió de tires de cuir o de fusta; a aquests materials se’ls talla, se li dóna la forma desitjada i si requereix es fa l’estampació que es vulgui. - Escatiment (Mondado o centrado). Es fa servir una horma, que serveix de model pel peu, s’encaixen les parts de la sabata (puntera, taló, pis, etc.).

- Encolat de la sola. Aquest es fa al final, una vegada que ja es té gairebé tota la sabata muntada.

- Envasat. Consisteix en la introducció de les sabates en una caixa de cartró. Aquest apartat pertàny a l’àmbit del disseny gràfic i industrial. En aquest cas no s’aprofunditzarà aquesta branca. Per entendre millor com funciona el procés de fabricació del calçat s’ha elaborat la metodología de treball de la industria d’aquesta:

Esquema del funcionament d’una fàbrica de calçats:

MAGATZEM DE MATERIALS TALLAT DE PECES MODELATGE

ESCATIMENT

PREPARACIÓ DELS ELEMENTS

montat

MONTATGE I ACABATS (cadena)

enganxat i/o cosit producte acabat

envasat

MAGATZEM DE PRODUCTES ACABATS

011. PLÃ&#x20AC;NOLS

Perfil

Alรงat

Planta 46

012. MAQUETES DE TREBALL

La realització de la maqueta s’ha fet a partir de varis processos. Primer de tot s’ha elaborat la horma de la qual es farà servir com de model per fer el revestiment dels teixits i elaborar el calçat. La que es va tenir no era exactament la forma definitiva del model per tant, una vegada feta la colada amb guix es va haber de lijar i afegir plastilina en algunes parts per poder obtenir la forma desitjada del botí, les parts on es van retocar consisteixen en la part de l’empeine; ja que al ser un botí aquesta part s’eleva més que no si fos una sabata convencional. L’altre part on es va retocar va ser la puntera, el botí té una puntera arrodonida i se li va haber d’afegir plastilina per poder-ho aconseguir i a més a més per diferenciar el peu dret de l’esquerra. Una vegada que es va tenir el peu en guix, es va crear la canya del botí, aquesta s’ha fet mitjançant un troç de cartulina amb l’alçada desitjada. Es va enganxar a la horma i es va grapar per impedir la movilització d’aquesta part i poder treballar millor. Fins aquest moment ja es té la forma desitjada, a partir d’ara es va forrar amb cinta de pintor per poder dibuixar el disseny dels teixits i poder obtenir a posteriori el patronatge.

A continuació es va realitzar la sola del calçat, aquesta es va simular amb plastilina, aquest pas és només orientatiu a fi de poder tenir una idea de com dissenyar aquesta part del botí. Quan es va tenir el disseny volgut, es van tallar els trossos de cinta de pintor segons el dibuix de línia creat en ells. Aquests retalls es van plasmar a la tela que es vol que defineixi el projecte. La tela es va aconseguir a partir de botes de segona mà que simuléssin la textura i els colors desitjats.

Llavors, una vegada tallats es van enganxar al botí predissenyat i finalment es va crear la sola a partir d’una planxa moldejable de goma, aquesta es composa de dues parts, una que és la sola pròpiament dita i el taló, que és una mica més alt.

Per últim es van fer els detalls, com la funda que cubreix la canya i part del botí, els cordons simulats i el cosit. El logo que porta incorporat a l’extrem interior del calçat es va voler fer a partir de serigrafia, però l’empresa a la qual es va designar el treball necessitava més temps del que es disposava.

013. RENDERS

BIBLIOGRAFIA ¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología proyectual. Bruno Munari. Ed. GG Diseño. El libro de Tim Burton, Colección grandes directores. Aurélien Ferenzi. Cahiers di Cinema. El País. Edward Gorey. Amphigorey. 15 Obras ilustradas de Gorey. Traducción Oscar Palmer Yáñez. Ed. Valdemar. Treball monogràfic: La creativitat de Tim Burton. Adrià Serra, Lluís Puig, Georgi Meser i Jan Haro. La novia cadáver. Edición especial. Tim Burton. Pesadilla antes de Navidad. Tim Burton. www.wikipedia.es www.timburton.com www.ibv.com