lingüística

LINGÜÍSTICA PER A MESTRES

CONSIDERACIONS FINALS SOBRE ELS ENFOCAMENTS

Jo crec que es podría aprendre sense haver d’odiar el que estudiem

LINGÜÍSTICA PER A MESTRES Sandra Villar, Cristina Ferrando, Gemma Méndez, Gabriela Rodríguez, Anaïs del Vigo, Neus Hervás, Maria Alcañiz GRAU EN MESTRE/A D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA GRUP: 2n A

FLORIDA Universitària

1

LINGÜÍSTICA PER A MESTRES

ÍNDEX

1. COM SÓN ELS DOCENTS D’ARA?.......................................................................................3 2. QUINES SÓN LES ACTIVITATS QUE S’UTILITZEN?...............................................................4 3. COM HAURIEN DE SER ELS DOCENTS?............................................................................5-7 4. QUINES ACTIVITATS HAURIEN DE SER?...........................................................................7-8

FLORIDA Universitària

2

LINGÜÍSTICA PER A MESTRES

1. COM SÓN ELS DOCENTS D’ARA? Encara que resulte difícil de creure, encara avui, al segle XXI, ens trobem amb docents que utilitzen metodologies tradicionals a les seues classes, i és que en la gran majoria dels centres educatius

s'empren

metodologies

basades

en

el

seguiment

del

currículum.

Els docents, organitzen les llargues unitats que han de donar abans d'acabar el curs, ajustantse a un horari amb poques hores que no deixa temps perquè l'alumnat experimente ni, tampoc, perquè s'equivoque, la qual cosa ocasiona que els coneixements no s'interioritzen i s'acaben oblidant amb facilitat.

A més, les mestres i els mestres d'avui, treballen estressats en veure que no els dóna temps a explicar tot el temari, estrés que transmeten al seu alumnat i acaba ocasionant pèssims resultats. Tot per la pressa que té la nostra societat, ja que l'única cosa que fa és que els xiquets i les xiquetes no gaudisquen de l'ensenyament i acaben perdent l'interés pels estudis, ocasionant finalment el fracàs escolar.

D'altra banda, com els docents solament es limiten a executar un programa pre-dissenyat, perden totalment la motivació pel seu treball, i així acaben fracassant en la seva labor com a docents, oblidant el que realment implica educar als xiquets/es, d'aquesta manera ens trobem a les aules amb docents poc motivats, ja que a mesura que els processos són estandarditzats, queda poc marge per a la creativitat i l'enriquiment.

Per això, actualment ens trobem davant una educació tradicional i mecànica on els docents es dediquen a recitar els seus coneixements, i així no s'aprén gens, ja que l'única cosa que s'aconsegueix omplint d'informació els caps de l'alumnat com si es tractés de recipients buits, és que els coneixements no s'interioritzen i s'obliden amb facilitat.

Finalment, s’ha de dir que molts docents s’enorgulleixen de que a les seves classes utilitzen el mètode comunicatiu, i pot ser que l’utilitzen, però demanar a l'alumnat que realitze exercicis gramaticals o que faça a casa exercicis d'automatisme no comunicatius no és la manera correcta de fer-ho, ja que amb aquestes activitats no s'aprofita el que aquest mètode ofereix, i és que per desgràcia, molts docents interpreten el mètode comunicatiu d'una manera una miqueta estranya.

FLORIDA Universitària

3

LINGÜÍSTICA PER A MESTRES

2. QUINES SÓN LES ACTIVITATS QUE S’UTILITZEN? Actualment, a l'escola les classes solen dividir-se en dues parts, en primer lloc les explicacions magistrals dels docents i, en segon lloc, la realització dels exercicis relacionats amb la unitat explicada de forma individual i en silenci, i és que per desgràcia, encara es creu que d'aquesta manera l'alumnat estarà preparat per realitzar un examen, en el qual exposaran tots els coneixements del tema explicat, coneixements que la setmana següent hauran oblidat, i una altra vegada tornarà a començar la mateixa rutina amb un tema diferent.

També, podem dir que es duen a terme activitats basades en el mètode TPR (Resposta Física Total), pot ser que siga un mètode on s'aprecie algun tipus de relació entre el docent i l'estudiant, però consisteix en que el docent dóna una ordre i l'alumnat l’acompleix, per la qual cosa el docent té un aspecte moderador, i observem que en aquest mètode no s'innova i, també, que l'alumnat no participa. Aquest, queda aliè al procés d'aprenentatge i, per això, no hi ha cap tipus d'aprenentatge significatiu en aquest mètode, per la qual cosa els coneixements no s'interioritzen i es perden amb facilitat. És més, per molt estrany que semble, en molts centres es continua emprant el mètode audiolingual per ensenyar a l'alumnat la llengua estrangera, però aquest mètode resulta un fracàs, ja que se li dóna molta importància a la repetició, i així l'única cosa que s'aconsegueix és que els xiquets/es no sàpiguen el significat de les paraules que estan repetint, ni tampoc sàpiguen estructurar les oracions correctament, per la qual cosa resulta realment difícil aprendre un idioma d'aquesta manera.

Finalment, queda esmentar que també s'observen a les aules activitats basades en la gramàtica tradicional, amb exercicis gramaticals o d'automatisme que no es basen en cap metodologia formal, amb l'objectiu que els xiquets i les xiquetes aprenguen les regles del comportament lingüístic culte. Aquest tipus d'exercicis, responen a patrons unificats i poc flexibles, basats en la memorització de definicions i regles de llistes inacabables de vocabulari i de paradigmes que serveixen per a poc.

FLORIDA Universitària

4

LINGÜÍSTICA PER A MESTRES

3. COM HAURIEN DE SER ELS DOCENTS? En primer lloc, considerem que seria de gran importància que els docents conegueren totes les situacions familiars en les quals es troben els i les seues alumnes, ja que el tipus de relació i afecte que establisca la família amb els seus fills i filles influirà de forma positiva o, per contra, negativa en les relacions socials, en la personalitat i en el rendiment escolar dels i de les estudiants.

A més, els docents haurien d'estar totalment preparats, i s'haurien de preocupar per que en el grup hi haja respecte i acceptació per part dels diferents membres que l’integren, per aconseguir un espai en el qual tots i totes es senten recolzats, compresos i escoltats.

També, creiem que seria necessària una bona relació entre les persones de l'equip professional de l'escola per poder ajudar a l'alumnat a desenvolupar les seves competències psicosocials i el seu creixement personal, i és que l'equip professional de l'escola és un dels models de funcionament social i de convivència que més a prop tenen els xiquets/es. És més, el mestre o la mestra ha de tenir molta implicació personal i molta responsabilitat, no solament dedicant-se a instruir, ja que té una part de responsabilitat en la construcció de la personalitat de l’alumnat i en el benestar actual i posterior d’aquest, i és que ensenyar no és només una forma de guanyar-se la vida, és sobretot, una forma d’ensenyar els altres a viure.

D'altra banda, és necessari esmentar que els docents haurien de canviar la forma en la qual ensenyen, incorporant a les seves aules un nou enfocament de l'aprenentatge que aconseguisca acabar amb les diferències que encara avui existeixen entre l'home i la dona; però per a això, és necessari que els xiquets/es es desenvolupen juntament a la societat, així en un futur podrem aconseguir fer de la societat androcèntrica d'avui, una societat igualitària.

També, creiem que els docents haurien d'educar emocionalment per ajudar els xiquets i les xiquetes a avançar en el seu desenvolupament complet com a persones, perquè estem treballant davant de gent que està desenvolupant les seves emocions, sensacions, per això creiem que és molt important potenciar des de l'educació un creixement emocional autònom i equilibrat.

A més, hem de dir que els docents haurien de seguir un mètode d'ensenyament basat en l'educació lenta, respectant el ritme d'aprenentatge de l'alumnat, ja que creiem que és un procés lent que requereix paciència per aprofundir més en els temes tractats, per portar-los a la pràctica i fomentar d'aquesta manera, l'adquisició de les competències.

FLORIDA Universitària

5

LINGÜÍSTICA PER A MESTRES

D'altra banda, considerem que seria interessant que els docents feren les classes interactives per aconseguir un currículum basat en les experiències i les competències dels xiquets i les xiquetes, i que no solament avaluaren els resultats dels exàmens, sinó també els treballs i els progressos de l'alumnat. Per açò, rebutgem fermament l'educació tradicional i mecànica, on no es tenen en compte les opinions i peticions de l'alumnat, on els xiquets i les xiquetes no participen ni interactuen, deixant totalment de costat, l'educació on el mestre/a només s'encarrega d'omplir de coneixements les ments de l'alumnat com si es tractara de recipients buits.

Creiem que els docents han de transmetre a l'alumnat un ensenyament basat en un aprenentatge significatiu, és a dir, un aprenentatge que deixa els xiquets i les xiquetes arribar a comprendre el significat d'un concepte gràcies als coneixements previs que ja posseeixen, perquè l'alumnat puga adquirir una sèrie de competències com la participació, l'atenció, la motivació i la seguretat.

A més, creiem que un bon o bona docent ha de treballar a l'aula el diàleg, el debat, ja que és important saber respectar les opinions, treballar en equip i perdre la por a parlar en públic que molts dels nostres alumnes tenen, per aconseguir així un espai, en el qual tots i totes es senten recolzats, compresos i escoltats. És més, creiem que és necessari treballar el diàleg perquè és la paraula l'única cosa que pot transformar aquest món i fer-lo més humanitari.

Per tot el que hem dit anteriorment, el nostre perfil de mestre/a és una persona educada, positiva, honesta, justa, tolerant, amb sentit de l'humor, que respecta les opinions de l'alumnat, afectuosa però estricta quan és necessari, que ensenya a l'alumnat una sèrie valors com la humilitat, el respecte, la cooperació, la igualtat i la tolerància, creativa i amb una gran capacitat per a resoldre els problemes que se li puguen presentar.

Per finalitzar, creiem que els i les docents haurien d'enfocar l'ensenyament cap a la construcció d'una convivència on els xiquets i les xiquetes puguen aconseguir un desenvolupament ple, que cresguen, aprenguen i es formen com a persones. Per aconseguir-ho, seria necessari implantar activitats coeducatives a l'aula, ja que aquesta és l'única manera d'aconseguir que l'alumnat adquirisca uns valors igualitaris, transmetent una educació per a la vida, per al futur, no solament amb conceptes acadèmics, sinó també amb coneixements i actituds que serviran al nostre alumnat per afrontar el dia a dia i els permetrà relacionar-se amb els altres.

FLORIDA Universitària

6

LINGÜÍSTICA PER A MESTRES

4. QUINES ACTIVITATS HAURIEN DE SER? Creiem que és important portar a la pràctica alguns aspectes que ens proporciona l'enfocament cognitiu, ja que en aquest enfocament els errors es consideren un aspecte positiu per a l'aprenentatge, i creiem que són inevitables i necessaris per aprendre. Per açò, s'haurien de treballar a classe activitats que potencien les habilitats de tots i cadascun dels i les estudiants, i que ensenyen l'error com alguna cosa natural, ja que tot procés d'aprenentatge està ple d'obstacles que els xiquets i les xiquetes han de superar per a seguir avançant i, també, per a créixer com a persones.

També, creiem en el mètode nocional-funcional, ja que en aquest enfocament l'ensenyament no està organitzat al voltant d'estructures gramaticals com s'havia anat fent amb el mètode audiolingual, sinó que es basa en termes de “nocions” i “funcions” amb la finalitat de fomentar la competència comunicativa. En aquest model, “noció” es refereix al context en el qual les persones es comuniquen, mentre que “funció” és la intenció concreta del parlant en un context determinat.

Per açò, creiem que aquest mètode ajuda a l'alumnat a desenvolupar la seua capacitat per a comunicar-se eficaçment en una gran varietat de contextos de la vida real. Així que, els i les docents haurien d'incorporar a les seues classes activitats basades en aquest mètode, amb la finalitat que l'alumnat adquirisca uns coneixements i actituds que els servisca per afrontar el dia a dia i els permeta relacionar-se amb els altres, ja que la contextualització és una premissa bàsica que ajuda a interactuar i relacionar-se.

D'altra banda, és important destacar que el mètode comunicatiu també posa èmfasi a ajudar els xiquets i les xiquetes a usar la llengua d'aprenentatge en una gran varietat de contextos, i dóna importància a l'aprenentatge de les funcions del llenguatge, amb l'objectiu principal d'ajudar l'alumnat a crear frases amb significat, avaluant l'aprenentatge de la llengua estrangera tenint en compte com desenvolupa l'alumnat la seua competència comunicativa, la qual es podria definir com la capacitat que té l'alumne o alumna per a usar els seus coneixements sobre els aspectes formals i sociolingüístics de la llengua per comunicar-se de manera adequada.

Creguem que incorporar aquest mètode a les nostres aules és de gran importància, ja que posa èmfasi en la comunicació en la llengua estrangera a través de la interacció, introdueix textos reals en la situació d'aprenentatge, ofereix a l'alumnat oportunitats per a pensar en el procés

FLORIDA Universitària

7

LINGÜÍSTICA PER A MESTRES

d'aprenentatge i no solament en la llengua, dóna importància a les experiències personals dels i les alumnes com a elements que contribueixen a l'aprenentatge de l'aula i intenta relacionar la llengua apresa a classe amb activitats realitzades fora d’aquesta.

Li donem una gran importància al mètode comunicatiu, ja que ens interessen tant les necessitats i desitjos del nostre alumnat, com la relació que existeix entre la llengua que s'ensenya a les nostres classes i la que s'utilitza fora de l'aula. Per açò, qualsevol tipus d'ensenyament que ajude l'alumnat a desenvolupar la seua competència comunicativa en un context real, la considerem una forma d'ensenyament totalment beneficiosa.

D'aquesta manera, hem de dir que a classe s'haurien de realitzar activitats en parella i en equip, en les quals es requerisca la negociació i la cooperació dels xiquets i les xiquetes, activitats enfocades a adquirir fluïdesa, que animen l'alumnat a augmentar la seua confiança, com jocs de simulació (role playing), en els quals l'alumnat practique i desenvolupe totes les funcions de la llengua, com també activitats enfocades a adquirir un bon ús de la gramàtica i la pronunciació, com entrevistes o debats.

També, creiem que és molt important ensenyar al nostre alumnat les tipologies textuals, doncs és fonamental per a aprendre a diferenciar i a identificar els tipus de textos i a entendre'ls, amb activitats pràctiques, dinàmiques i innovadores que motiven els xiquets i les xiquetes a endinsar-se en el meravellós món de la lingüística.

Finalment, s’ha d’esmentar que creiem en la necessitat de que es treballen a classe activitats destinades als nostres xiquets i xiquetes, interessant-nos pels seus gustos i interessos, donantli una mica més d’importància a l’innatisme per ajudar el nostre alumnat a fer les coses per sí mateix, perquè aquest és molt capaç. En cas que cometa errors, la nostra funció com a docents és aconseguir que les dificultats i la satisfacció de superar aquestes motiven el nostre alumnat per a continuar en la seua formació, ajudant-lo a superar totes les complicacions que se li presenten i, també, evitant que cometen els mateixos errors. Per açò, hem d'ensenyar el nostre alumnat a perdre o fallar, perquè aquesta és l'única manera que aprenguen a guanyar i a apreciar el que tenen i per a que comprenguen que es necessari el nostre esforç per a aconseguir el que desitgem i per a que sempre que caiguem, ens puguem alçar per continuar avançant.

FLORIDA Universitària

8