Traemos una entrevista a Santiago Agustina, jefe de estudios del Col·legi Illes Columbretes de Burriana, Castellón. En ella, nos hablará sobre la situación real que vive día a día en el centro en el que trabaja sobre la coeducación, los posibles prejuicios que puedan existir y, con ello, las marginaciones que conllevan.
Entrevistadora: ¿En tu opinión hasta qué punto se cumple con la atención a la diversidad? Santiago Agustina: Al centre complim tot el que marca la llei i, la veritat, és que és prou, perquè, per exemple, a 1er d’ESOtenim cinc alumnes, dels 31, en ACIS(Adaptació Curricular Individualitzada Significativa). Aquests requereixen una feina molt gran. Adaptar-li tot el material. Hi ha uns que estan a nivell de 3er de primària, un altre a nivell de 2on de primària i l’altre a nivell de 4t de primària. Requereix adaptar-li tot el material i, a més, a classe, donarlos una atenció individualitzada. D’altra banda, tenim cinc o sis alumnes amb dificultat d’aprenentatge que porten un endarreriment molt gran també. Per tant podem dividir en tres blocs: la gent que, en principi, va, un grup molt fluixet molt fluixet, però que encara no són necessitats significatives i cinc persones amb ACIS. A primària també existeixen casos, però no tan greus i, inclús, s’està estudiant un cas de superdotació.
E: ¿Qué recursos aportas al alumnado para solucionar las dificultades que existen en nuestra sociedad? SA: Volent referir-te a desigualtats, de què tipus?
E: Centrándonos sobre todo en desigualdades de género. SA: Intentem sempre evitar de tota manera, via pedagògica o, inclús, via cognitiva, que seria l’aplicació de reglament de règim intern, qualsevol consideració, menyspreu que es faça d’un alumne de cara a altre, per raons de sexe. Qualsevol discriminació de tipus sexual, està marcada i intentem evitar-les. Les classessón totalment mixtes, a l’hora de fer grups de treball mai deixe que siga tot un grup de xiques i tot un grup de xics. A la classed’Educació Física, intentem mai fer activitats més pròpies, és a dir, que els xiquets juguen a una cosa i les xiques a altra. No, busquem un suport on la diferència física entre home i dona implique el menys possible les desigualtats. S’intenta evitar-les de tota manera, tot i que l’alumnat quant més majors es fan més comportaments sexistes observes. En xiquets xicotets no ho veus, però sí en alumnes adults i crec que estem avançant molt poc en eixos comportaments, que caldria plantejar una assignatura, introduir més continguts per treballar la coeducació, perquè jo m’adone que els xiquets ixen de la majoria de les escoles, encara, amb una sèrie de prejudicisde tipus sexual molt gran.