Agora de las ciudades

ÁGORA DE LAS CIUDADES

Liderazgo político para ciudades globales

ÀGORA DE LES CIUTATS Lideratge polític per a ciutats globals

AGORA OF CITIES Political

leadership

for

global

cities

Barcelona 2014

Créditos Coordinación de contenidos y edición: Dirección de Relaciones Internacionales de la Diputación de Barcelona Maquetación e impresión: ITD (www.e-itd.com) © Ilustración portada: makutienegato © Fotografías: Eva Guillamet Traducción al inglés: Hannah Pollack GOBERNA CIUDAD es una iniciativa de Diputación de Barcelona Fundación Ortega-Marañón

Usted es libre de copiar, distribuir, exhibir y comunicar los contenidos de esta edición bajo las condiciones de reconocimiento y crédito de los autores originales. Los contenidos o la edición no pueden ser usadas con fines comerciales.

Aviso de exención de responsabilidad: Las visiones y opiniones expresadas en esta publicación son aquellas de los ponentes del encuentro Ágora de las Ciudades, y no reflejan necesariamente la posición de GOBERNA CIUDAD, ni de las instituciones que la respaldan.

Depósito Legal: B 21216-2014

ÍNDICE Presentación 7 Bienvenida Institucional 8

Salvador Esteve

Fernando Vallespín Xavier Trias

Liderazgo político para la gobernanza local

15

Nuevos liderazgos en un entorno global

25

Liderazgos locales ante los grandes retos urbanos

35

La innovación en la gestión pública local

47

Introducción: Roger Albinyana Jordi Martí Maria Rosa Ferrer Sandra García

Introducción: Albert Royo Carolina Leitao Carlos Varela Luzmila Nicolalde

Introducción: Antoni Traveria Mohamed Sefiani Elias Gomes Gaby Lasky Marité Bustamante

Introducción: Eva Clemente Mercè Conesa Christophe Chaillou Diab Suhail Daniela León Santiago Martínez

Clausura 61

Joan Carles Garcia

2

Joaquim Llimona Carles Gasòliba

ÁGORA DE LAS CIUDADES

ÍNDEX Presentació 71 Benvinguda institucional 72

Salvador Esteve

Fernando Vallespín Xavier Trias

Lideratge polític per a la governança global

79

Nous lideratges en un entorn global

89

Lideratges locals davant els grans reptes urbans

99

Introducció: Roger Albinyana Jordi Martí Maria Rosa Ferrer Sandra García

Introducció: Albert Royo Carolina Leitao Carlos Varela Luzmila Nicolalde

Introducció: Antoni Traveria Mohamed Sefiani Elias Gomes Gaby Lasky Marité Bustamante

Innovació en la gestió pública local

Introducció: Eva Clemente Mercè Conesa Christophe Chaillou Diab Suhail Daniela León Santiago Martínez

111

Cloenda 125

Joan Carles Garcia

Joaquim Llimona Carles Gasòliba

Liderazgo político para ciudades globales

3

TABLE OF CONTENTS Presentation 135 Institutional opening 136

Salvador Esteve

Fernando Vallespín Xavier Trias

Political leadership for local governance

143

New leaderships in a global environment

153

Local leadership facing great urban challenges

163

Innovation in local public management

175

Closing Ceremony

Joan Carles Garcia

189

Introduction: Roger Albinyana Jordi Martí Maria Rosa Ferrer Sandra García

Introduction: Albert Royo Carolina Leitao Carlos Varela Luzmila Nicolalde

Introduction: Antoni Traveria Mohamed Sefiani Elias Gomes Gaby Lasky Marité Bustamante

4

Introduction: Eva Clemente Mercè Conesa Christophe Chaillou Diab Suhail Daniela León Santiago Martínez

Joaquim Llimona Carles Gasòliba

ÁGORA DE LAS CIUDADES

ÁGORA DE LAS CIUDADES Liderazgo político para ciudades globales

Liderazgo político para ciudades globales

5

Presentación El Ágora de las Ciudades es un espacio de encuentro de alcaldes y cargos electos locales impulsado por la Diputación de Barcelona y Goberna América Latina en el marco de la iniciativa GOBERNA CIUDAD. El espacio nace en 2013 con el objetivo de fomentar el debate político y el intercambio en torno a la gobernabilidad local y a la acción de los gobiernos locales y celebra, en 2014, su segunda edición.

Las ciudades están asumiendo un papel cada vez más relevante como actores a nivel global y las redes que conforman se convierten en entes articuladores de las nuevas sinergias que generan entre ellas. La tendencia hacia una globalización creciente que ha seguido el mundo desde finales de siglo XX, especialmente como consecuencia de la revolución tecnológica, está poniendo en entredicho el papel de los estados tradicionales. Espacios políticos y económicos comunes supraestatales –con la Unión Europea como su máximo exponente– ganan relevancia al mismo tiempo que ciudades y regiones demandan más capacidad, más libertad para desarrollar políticas adecuadas a su realidad local para ubicarse con éxito en el nuevo orden mundial. Este proceso, bautizado como glocalización, se da a nivel global con diferentes matices, hecho que queda bien reflejado en la presente publicación con su gran variedad de perspectivas, tanto por la diversidad geográfica como por las distintas características de las ciudades representadas.

En las siguientes páginas hay recogidas las veinticinco intervenciones que se desarrollaron durante el Ágora de las Ciudades que tuvo lugar el día 1 de julio de 2014 en Barcelona. El objetivo es que estas reflexiones, experiencias y discusiones puedan llegar más allá del centenar de personas que siguieron presencialmente el evento y, de esta forma, contribuir a la mejora de la eficiencia y capacidad del mundo local para adaptarlo a los nuevos retos que deben afrontar sus gobiernos e instituciones.

Liderazgo político para ciudades globales

7

Presentación El Ágora de las Ciudades es un espacio de encuentro de alcaldes y cargos electos locales impulsado por la Diputación de Barcelona y Goberna América Latina en el marco de la iniciativa GOBERNA CIUDAD. El espacio nace en 2013 con el objetivo de fomentar el debate político y el intercambio en torno a la gobernabilidad local y a la acción de los gobiernos locales y celebra, en 2014, su segunda edición.

Las ciudades están asumiendo un papel cada vez más relevante como actores a nivel global y las redes que conforman se convierten en entes articuladores de las nuevas sinergias que generan entre ellas. La tendencia hacia una globalización creciente que ha seguido el mundo desde finales de siglo XX, especialmente como consecuencia de la revolución tecnológica, está poniendo en entredicho el papel de los estados tradicionales. Espacios políticos y económicos comunes supraestatales –con la Unión Europea como su máximo exponente– ganan relevancia al mismo tiempo que ciudades y regiones demandan más capacidad, más libertad para desarrollar políticas adecuadas a su realidad local para ubicarse con éxito en el nuevo orden mundial. Este proceso, bautizado como glocalización, se da a nivel global con diferentes matices, hecho que queda bien reflejado en la presente publicación con su gran variedad de perspectivas, tanto por la diversidad geográfica como por las distintas características de las ciudades representadas.

En las siguientes páginas hay recogidas las veinticinco intervenciones que se desarrollaron durante el Ágora de las Ciudades que tuvo lugar el día 1 de julio de 2014 en Barcelona. El objetivo es que estas reflexiones, experiencias y discusiones puedan llegar más allá del centenar de personas que siguieron presencialmente el evento y, de esta forma, contribuir a la mejora de la eficiencia y capacidad del mundo local para adaptarlo a los nuevos retos que deben afrontar sus gobiernos e instituciones.

Liderazgo político para ciudades globales

7

Bienvenida Institucional Salvador Esteve Presidente de la Diputación de Barcelona desde 2011 y alcalde de Martorell (1987-20032007 a la actualidad). También fue miembro del Consejo Comarcal del Baix Llobregat y vicepresidente del mismo de 1991 a 1995. El año 2007 fue designado presidente de la Asociación Catalana de Municipios.

El Ágora de las Ciudades es un espacio de encuentro, de discusión y de puesta en común.

Un espacio que impulsa la Diputación de Barcelona conjuntamente con Goberna y en estrecha colaboración con otras administraciones públicas y entidades. Quiero agradecer a nuestros socios en la organización del Ágora de las Ciudades su aportación y su disponibilidad. El hecho de que celebremos ahora su segunda edición demuestra que esta iniciativa ha encontrado su lugar en el debate sobre el papel del mundo local en la gobernanza mundial.

Quiero agradecer de una forma muy especial la participación de las delegaciones provenientes de América Latina, de Europa y del área del Mediterráneo que hacen que el Ágora de las Ciudades constituya un mosaico de voces diverso y representativo. Entre todos hemos conseguido crear este foro de diálogo con la conciencia de que solo sumando y colaborando de forma efi ciente podremos afrontar los retos que plantea la globalización en el gobierno de nuestras ciudades y regiones. Necesitamos sumar porque una ciudad es un entramado social complejo formado por una multitud de actores donde todo el mundo cuenta: desde cada ciudadano, ya viva o trabaje en la ciudad, hasta los varios niveles de administración que tienen sobre ella responsabilidades de gobierno, desde las entidades sin ánimo de lucro con una larga trayectoria que refuerzan la convivencia hasta las empresas de tecnología punta que aportan riqueza y desarrollo, desde los movimientos sociales que nacen de forma espontánea en la red hasta el tendero de toda la vida.

Pero hoy una ciudad ya no es solo ella misma y sus ciudadanos. La ciudad se ha convertido en un espacio global. Los retos que tiene una ciudad son compartidos por otras ciudades, incluso lejanas, y aquello que hoy pasa aquí tiene mucho que ver con lo que pasa en otros lugares del mundo. Debemos sumar esfuerzos, pero debemos hacerlo bien y de forma efi ciente. En este mundo interconectado, las ciudades y las regiones son actores globales cada día más 8

ÁGORA DE LAS CIUDADES

importantes, tanto desde un punto de vista demográfico como económico. Ante esta realidad constatamos, sin embargo, que seguimos teniendo estructuras políticas y administrativas poco flexibles. A veces tropezamos con modelos de gobernanza excesivamente burocratizados que limitan la capacidad innovadora y dinámica de la ciudadanía y del sector empresarial. Por eso, cuando hablamos de sumar nos referimos a colaborar y encontrar puntos de encuentro entre actores locales y actores globales, y también entre actores públicos y privados. Nos referimos a sumar a todos los niveles para encontrar soluciones a las demandas de la ciudadanía para desarrollar nuevas formas de gobiernos eficientes, innovadoras e inteligentes que nos permitan alcanzar las máximas cuotas de bienestar para nuestros ciudadanos y que se distingan sobretodo por su carácter democrático. Porque el derecho a decidir de la ciudadanía debe ser siempre la base sobre la cual debemos construir nuestro modelo de gobernación.

El Ágora de las Ciudades es un reflejo de este espíritu, de esta voluntad de gobernar bien, con la gente y para la gente. El Ágora de las Ciudades es un espacio abierto para sumar visiones y construir nuevas ideas, vengan de donde vengan, vengan de quien vengan. Visiones e ideas válidas salidas de países diversos, bañados por mares diversos y culturas y tradiciones diversas, y con visiones e ideas de la administración pública y de la sociedad civil, del mundo académico o del empresarial. Es precisamente esta diversidad, esta perspectiva múltiple e integradora, tan bien representada por las personas y las delegaciones presentes aquí, la que da la llave de la riqueza de este espacio. Una riqueza de puntos de vista que sin duda nos debe facilitar e identificar con claridad los retos que el mundo global plantea a nuestras ciudades. Porque solo identificándolos bien podemos estar en condiciones de afrontarlos con la agilidad y la creatividad necesarias para superarlos con éxito.

Liderazgo político para ciudades globales

9

Fernando Vallespín Director de Goberna y del Instituto Universitario de Investigación Ortega y Gasset. Ha desarrollado su carrera académica en la Universidad Autónoma de Madrid, donde ha ocupado cargos como el de vicerrector de Cultura, director del Departamento de Ciencia Política y del Centro de Teoría Política. Fue presidente del Centro de Investigaciones Sociológicas de mayo de 2004 a mayo de 2008.

Goberna es una Escuela de Política y Alto Gobierno en el seno del Instituto Universitario de Investigación Ortega y Gasset, dentro de la Fundación Ortega- Marañón. Goberna se confi gura como un espacio de formación especializado con una especial vocación latinoamericana para el alto gobierno y el liderazgo político, un espacio de encuentro y de debate, un lugar donde poder contribuir desde organismos e instituciones para aumentar y fortalecer las capacidades de aquellos que están llamados al ejercicio de la responsabilidad pública y del liderazgo político.

Dentro de este proyecto cobra especial valor Goberna Ciudad, que es el producto de nuestra alianza con la Diputación de Barcelona. Un área de formación y encuentro especialmente dirigido a quienes ejercen esta vocación pública desde los gobiernos locales y regionales. Una iniciativa que recoge programas de formación presencial y virtual, espacios de encuentro y de debate de acción política, y un área especializada en análisis e investigación para el buen gobierno.

Es para nosotros de gran relevancia la celebración de esta segunda edición del Ágora de las Ciudades por la importancia de reunir en un mismo espacio, desde la pluralidad y la independencia, a máximos responsables de gobiernos locales del Mediterráneo, Europa y América Latina. Regiones estratégicas que comparten transiciones y procesos de construcción democrática relativamente recientes. Tres regiones, cuyos liderazgos están llamados a afrontar grandes retos globales que, sin duda, tienen impacto local y que hoy tienen una preocupación común por el buen gobierno y el buen servicio público. Queremos acompañarles en ese proceso de transformación de sus ciudades, para dotarles de espacios donde compartir experiencias y analizar las buenas y malas prácticas de la experiencia de gobierno con el fi n último de cómo hacer más y mejor democracia y mejorar la calidad de vida de los ciudadanos.

10 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Desde esta perspectiva en Goberna queremos contribuir a través de nuestra acción al fortalecimiento de las instituciones, integrar la diversidad sin someterla, dignificar la política y construir los muros de contención que sean necesarios para que la fe en la política no se derrumbe. Hoy se hace evidente un cambio importante en la forma de hacer política, y esto tiene que ver con la desterritorialización, donde el territorio no pierde importancia, sino que las claves tradicionales a través de las cuales entendíamos el territorio deben ser reinterpretadas.

He aquí el famoso proceso de glocalización, contracción de global y local, que se manifiesta en tanto que las ciudades cada vez son más globales y la globalización cada vez es más metropolitana. Los sociólogos empiezan a decir que los actores fundamentales del mundo del futuro, aunque bajo mi punto de vista deberíamos hablar del mundo presente, serán las ciudades. Unas ciudades mestizas, mezcladas, donde lo importante es la propia ciudadanía metropolitana, más que otros vínculos de tipo étnico, nacional o regional. Ciudades inteligentes o smart cities, que tienen la capacidad de resolver los problemas de gobernanza de una manera directa y eficaz a través de las nuevas tecnologías.

Es aquí donde es importante concentrar nuestros esfuerzos. No se trata simplemente de explicar cómo resolvemos nuestros problemas, similares o incluso idénticos, sino de ver cómo podemos afrontar conjuntamente estos nuevos desafíos a partir de las experiencias que tenemos en ciudades de naturaleza y tamaño muy distintas.

Quisiera finalizar subrayando otro aspecto que no tiene que ver con la innovación en la gobernanza, sino con la aplicación de determinados valores que deberíamos inculcar para el fortalecimiento de nuestras instituciones, para poder gestionar la diversidad creciente de los núcleos urbanos donde el ejercicio de la política sea más transparente, más responsable, donde se fomenten las argumentaciones públicas para explicar la importancia y los porqués de lo que se hace o deja de hacer por parte de quien gobierna la comunidad política.

Desde Goberna esperamos seguir contando con ustedes y que sus diferentes equipos puedan formar parte de nuestros diversos programas, cada uno en función de sus responsabilidades, para que tanto en ésta como en futuras ediciones del Ágora de las Ciudades podamos seguir debatiendo sobre cómo recuperar la confianza de los ciudadanos en nuestras instituciones y de cómo legitimar y consolidar los espacios de poder como espacios democráticos.

Liderazgo político para ciudades globales 11

Xavier Trias Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona desde 2011. Fue Consejero de Sanidad en 1988 y de la Presidencia en 1996. En 2000 se presentó como candidato de Convergència i Unió a las elecciones del Congreso de los Diputados, ocupando a lo largo de la legislatura la Presidencia del Grupo Parlamentario catalán y de la Comisión de la Ciencia y Tecnología.

El Ágora de las Ciudades se celebra en Barcelona, capital de Cataluña, que goza de una lengua y una cultura propias, y una historia milenaria. Barcelona es una ciudad abierta al mundo, de comercio e industria, revolucionaria. En el año 1992, con motivo de la organización de los Juegos Olímpicos, hicimos una gran transformación: una ciudad industrial del litoral con mucho bagaje y mucha tradición hizo un salto adelante y cambió su urbanismo.

El tema que nos ocupa es el liderazgo de las ciudades y su infl uencia en un momento difícil de crisis económica, social, institucional, de partidos, de modelo de Estado e incluso del papel de Europa. Dentro de esta situación, las que dan más la cara por la crisis son las ciudades.

Porque, al fi n y al cabo, somos las ciudades las que atendemos a la gente, las que tenemos que dar respuestas en el día a día.

Y una manera de liderar desde un ayuntamiento es, precisamente, saber cómo afrontar estas situaciones. En primer lugar, el Ayuntamiento debe tener credibilidad. Si haces défi cit no tienes credibilidad; esa fue mi primera obsesión como alcalde de esta ciudad. Hoy en día podemos decir que Barcelona es una ciudad solvente, que no tiene défi cit y que paga a sus proveedores a 30 días.

En segundo lugar, se trata de ejercer la vocación de lo que cada uno es: en nuestro caso, Barcelona es la capital de Cataluña y del Mediterráneo. Como he dicho antes, una ciudad abierta al mundo. Cabe decir, sin embargo, que ser la capital y ejercer el liderazgo en Cataluña no signifi ca acaparar todo lo que se hace en este territorio. Se debe colaborar y tener complicidad con los otros pueblos y ciudades; porque no se consigue hacer nada si se tiene una gran capital pero no hay territorio.

Y, por último, nuestra vocación mediterránea y de estar abiertos al mundo nos anima a tejer lazos de amistad, colaboración y complicidad por todo el mundo. Esta ciudad no se detiene, no 12 ÁGORA DE LAS CIUDADES

se centra en sí misma, sino que colabora con Europa, con Sudamérica, con Asia, con Estados Unidos y con África, especialmente con los países del norte de África con los que compartimos el Mediterráneo.

Sabemos cómo queremos ser conocidos. Hasta ahora, nos conocen como ciudad olímpica y eso está bien; como ciudad turística, que también está muy bien, puesto que el turismo representa casi el 14% de nuestro PIB y nos ayuda a soportar la crisis. Sin embargo, nuestra vocación es ser conocidos, además, como una ciudad de cultura, conocimiento, creatividad, innovación y bienestar.

Por ello, hacemos apuestas importantes por las nuevas tecnologías, por convertirnos en una smart city de referencia internacional. Pero esto no puede hacerlo una ciudad sola, sino que requiere la colaboración de otras ciudades, empresas y universidades. Es la única manera de conseguir esta transformación. Existen muchas organizaciones y entidades con las que colaboramos, que lideramos y a través de las cuales hacemos oír nuestra voz, porque ni tan solo Europa entiende a veces la relevancia del papel de las ciudades. Europa hace normativas para intentar reducir los déficits de las ciudades, ignorando que casi siempre son los estados centrales quienes los crean. Quizá deberían escuchar más a las ciudades e interesarse más por lo que hacen.

Las ciudades son las que atienden a la gente. Ésta es la cuestión más importante: cómo damos respuesta a las necesidades de la gente. En un momento de crisis, en el que Barcelona tiene un papel de liderazgo global, debemos dar una respuesta social a mucha gente que lo pasa mal. Ésta es la gran responsabilidad de los ayuntamientos.

Liderazgo político para ciudades globales 13

14 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Liderazgo político para la gobernanza local

Diálogo político entre alcaldes para establecer el hilo conductor entre los retos estratégicos de la gobernabilidad local y los liderazgos políticos necesarios para afrontarlos.

Liderazgo político para ciudades globales 15

Introducción Roger Albinyana Secretario de Asuntos Exteriores y de la Unión Europea de la Generalitat de Catalunya desde el año 2013. Entre 2004 y 2008 fue presidente de la Juventud Liberal Europea y entre 2008 y 2010 director de la fundación privada Círculo de Estudios Soberanistas. Fue director del programa de soporte a la Unión por el Mediterráneo de la Generalitat de Cataluña de 2010 hasta 2013

La temática del Ágora de las Ciudades resulta trascendente en los momentos convulsos en los que vivimos. En primer lugar, es necesario que las instituciones públicas demos respuesta de alguna manera al actual descontento generalizado, fruto primordialmente de una situación económica y social negativa que va mejorando pero que aún está presente en la vida de muchas personas. Los líderes políticos deben demostrar que tienen respuestas, ya que de no ser así las opciones populistas, xenófobas y extremistas emergen con fuerza, como hemos podido ver especialmente en muchos países y muchas ciudades del continente europeo.

En segundo lugar, el liderazgo se debe impulsar teniendo en cuenta que las TIC están en todas partes. Los nuevos líderes políticos deben ser conscientes de que pueden utilizar este instrumento, pero sus opositores populistas y extremistas también lo harán. Además, el reto del liderazgo debe abordarse desde el convencimiento más profundo de la igualdad de género. Que en esta mesa nos acompañen dos alcaldesas es un signo de la absoluta normalidad de la igualdad para la que trabajamos, pero que todavía no es un objetivo asumido por todos.

Las ciudades son fundamentales en el proceso de globalización, y cada vez están más presentes en los diálogos internacionales. Pero si su papel no está todavía sufi cientemente comprendido, ¿qué sucede con las regiones, aún más incomprendidas? Muchas veces las relaciones internacionales, fundamentadas sobre la base de las relaciones entre sujetos de derecho internacional, marginan aquellos que no tienen este estatus, sean municipios o regiones.

Destacamos, sin embargo, el gran papel de los municipios en la esfera internacional en los 16 ÁGORA DE LAS CIUDADES

últimos años. Las ciudades y sus líderes se han globalizado. Por ejemplo, la política urbanística, que a priori parece un tema local, se ha convertido de forma creciente en un tema que ocupa muchos ámbitos de la política internacional: revistas como The Economist o think tanks como la Chatham House han elaborado monográficos sobre la importancia del urbanismo en el ámbito internacional, y revistas como el Foreign Policy han impulsado el Global City Index.

En esta mesa redonda también tratamos el liderazgo político en el siglo XXI. Se ha teorizado mucho sobre este liderazgo global y local y sobre la necesidad de mantener la visión del grupo, la gente y el territorio, y de tener capacidad de gestión, ya que hay que dar respuesta a las necesidades más inmediatas de una población cambiante.

Desde este punto de vista, los nuevos liderazgos políticos tienen dos retos inminentes muy importantes. Por un lado, hay que hacer frente a la bunquerización de la clase política.

Es absolutamente fundamental que los liderazgos políticos, a través de las estructuras de partido, sean capaces de transformarse dejando atrás el lastre de la corrupción –un fenómeno que no es generalizado–.

Por otro lado, es necesaria la implicación tanto de hombres como de mujeres. Según datos de las Naciones Unidas, en enero de 2012, a nivel mundial únicamente encontrábamos nueve mujeres como jefes de Estado y quince como jefes de gobierno, entre más de 190 países en el mundo. Con estos datos se demuestra que el papel de la mujer en el mundo de la política es claramente insuficiente. A finales de 2013, sólo un 21,8% de los parlamentarios del mundo eran mujeres y con variaciones importantes dependiendo del contexto geográfico. Los países nórdicos encabezan el ranking con un 42%, seguidos de los Estados Unidos con un 25% y Europa sin los países nórdicos con un 23%. En el norte de África y en Oriente Medio sólo un 16% son mujeres.

Es evidente que la presencia de la mujer es fundamental. Dos ejemplos lo ilustran: en Noruega, se ha observado una relación causal directa entre la presencia de mujeres en los ayuntamientos y el incremento de programas de apoyo a la protección infantil, y en la India, el número de proyectos para potabilizar el agua es un 62% más alto en ayuntamientos liderados por mujeres.

Es necesario que nos formulamos varias preguntas en torno a los liderazgos. ¿Cuáles son los principales puntos en común y las principales divergencias entre Latinoamérica, Europa y la ribera sur del Mediterráneo? ¿Podemos hablar de varias problemáticas y similitudes en los mecanismos de respuesta a nivel local, regional, nacional y global? ¿Cómo conviven la paradiplomacia regional con la ejercida a nivel local?

Liderazgo político para ciudades globales 17

Jordi Martí Concejal de Presidencia, Territorio y del Distrito de Sants-Montjuïc del Ayuntamiento de Barcelona desde 2011. Fue diputado en el Congreso de los Diputados de 2000 a 2004.

Dada la coyuntura actual, los municipios y las regiones tenemos la obligación política, ética y moral de reinventarnos y readaptarnos, de dar respuestas efi caces y próximas a la gente que nos exige cada día más y mejores soluciones. Las ciudades somos los entes más capacitados para generar esta fuente de innovación. Somos motores de riqueza, la punta de lanza para sacar adelante a los países, tenemos capacidad para generar y atraer talento, más que otros niveles territoriales. Barcelona es una ciudad de prestigio, solvente, con défi cit cero y una gran proyección internacional, con la sexta marca más importante a nivel internacional según The Guardian.

La capitalidad del móvil nos ofrece crecimiento interior y a la vez proyección exterior. Queremos ser un nuevo hub en este ámbito. También somos la Capital Europea de la Innovación 2014 y por tanto queremos poner la innovación no sólo al servicio del crecimiento económico sino sobre todo al servicio de los ciudadanos. No tiene sentido ser una capital mundial de la tecnología y el móvil y que luego esas aplicaciones no se transfi eran a la ciudadanía conllevando una mejora de su calidad de vida. Asimismo somos la Capital Europea Voluntariado 2014: nos gusta poner en la misma balanza las cuestiones económicas y de innovación y las acciones más sociales. Somos una ciudad con alma social, con una cantidad ingente de entidades, redes y asociaciones que luchan cada día por la cohesión social y con las que colaboramos.

En Barcelona tenemos tres prioridades máximas: la reactivación económica, la atención a las personas y la calidad, la efi ciencia y la efi cacia de los servicios públicos, especialmente los dirigidos a los colectivos más vulnerables. Para alcanzarlos, y para alcanzar otros 18 ÁGORA DE LAS CIUDADES

“En Barcelona tenemos tres prioridades máximas: la reactivación económica, la atención a las personas y la calidad, la eficiencia y la eficacia de los servicios públicos” objetivos, debemos colaborar con entidades de otros lugares del mundo y participar en redes internacionales desde nuestra visión metropolitana, lo que engloba no sólo entidades locales sino también otros cuerpos como el Banco Mundial o la Comisión Europea. Así pues, Barcelona debe ejercer su liderazgo en estas cooperaciones; humilde, pero liderazgo.

La innovación tecnológica, frente prioritario para nosotros, no puede dar sus frutos si no es compartida con otros ayuntamientos, empresas o universidades, puesto que nada es posible hoy en día en soledad. Somos miembros de la City Protocol Society, organización internacional que integra a entidades de sectores diferentes, con las que trabajamos codo con codo, y que establece los estándares de calidad de las ciudades inteligentes.

El liderazgo del siglo XXI no es un liderazgo de una única ciudad, sino que debe ser compartido.

En nuestro caso, con Cataluña, con el resto del Estado, con la Unión Europea, con Latinoamérica, con países emergentes, con todo el mundo en definitiva. Queremos ser una ciudad global, la capital de lo local, de nuestro pequeño país, sí, pero a su vez colaborar para conseguir el bienestar general y el progreso de todo el mundo.

Somos una ciudad logísticamente muy importante, estratégicamente situada en un entorno mediterráneo pero con conexiones importantísimas con América y Asia, y queremos ser todavía más una ciudad logística. Como el eurodiputado Ramon Tremosa comentó una vez, Barcelona, o Cataluña en este caso, será logística o no será.

Liderazgo político para ciudades globales 19

María Rosa Ferrer Cónsul mayor de Andorra la Vella, Andorra desde 2007. Parlamentaria en el Consejo General de Andorra: entre 1994 y 1997 como secretaria de Sindicatura, entre 1998 y 2001 como presidenta de la Comisión Legislativa de Economía y entre 2005 y 2007 como presidenta de la Comisión de Exteriores. Siendo, en todas las etapas, representante de las mujeres parlamentarias.

Andorra la Vella es la capital del coprincipado de Andorra, un microestado que linda con Francia y España y que cuenta con más de 700 años de historia independiente. El modelo territorial es muy descentralizado: existen siete demarcaciones territoriales llamadas parroquias, administradas por un común o ayuntamiento. El común tiene más competencias que un ayuntamiento y menos que una región. La Constitución establece los principios de autogobierno y autonomía fi nanciera, y determina una lista no excluyente de materias concretas como mínimo competencial junto con una lista de materias impropias. Los recursos provienen de la transferencia del Estado –en un 28% en la parroquia de Andorra la Vella, por ejemplo– y también de recursos propios. Las parroquias tienen mucha libertad de actuación.

“En el mundo globalizado...es imprescindible tener una visión amplia de la realidad: debemos pensar globalmente y actuar localmente”

En política es imprescindible no perder el norte, pensar en nuestra vocación de servicio público. A través de la política se puede cambiar la sociedad, el mundo. Si tenemos claro por qué nos dedicamos a la política, tendremos proyecto.

Sin proyecto no podemos hacer nada ni conseguiremos una sociedad mejor. En el mundo globalizado en el que vivimos también es imprescindible tener una visión amplia de la realidad: debemos pensar globalmente y actuar localmente. La administración local es la más próxima al ciudadano y la que mejor puede incidir en su calidad de vida.

Nuestras relaciones con otras ciudades son imprescindibles para aprender de ejemplos y trasladarlos a nuestras colectividades. Mantenemos excelentes relaciones con municipios cercanos, tanto de Francia como de España. También participamos en organismos internacionales en tanto que capital de Estado, como la Asamblea de los Poderes Locales y Regionales del 20 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Consejo de Europa, del cual Andorra presidió su Consejo de Ministros durante el periodo 2012-2013. También formamos parte de la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas, participamos en foros iberoamericanos de gobiernos locales y en organismos internacionales como la Organización Internacional de la Democracia Participativa. Como capital de Andorra, somos también capital de los Pirineos, y es así como intentamos darnos a conocer en el mundo entero. En un mundo globalizado es fundamental existir, ser conocido a nivel internacional, aunque seamos muy pequeños.

Somos un pueblo trabajador, emprendedor, que jamás ha vivido una guerra y que ha sabido adaptarse a las necesidades, mejorar la calidad de vida y a la vez preservar nuestro modo de vida. Con la Unión Europea tenemos un acuerdo aduanero y de cooperación, y actualmente estamos trabajando en un acuerdo de asociación. Hasta hace poco éramos un paraíso fiscal pero dadas la globalización, la crisis y la lucha contra el fraude fiscal hemos trabajado para salir de la lista. La globalización conlleva homogeneización de determinadas reglas, especialmente en materia económica. Debemos tener economías de mercado abiertas, unas ciudades limpias, ordenadas y seguras, y debemos ser creíbles gestionando los recursos públicos con mucho rigor, transparencia y legalidad. Hay que ser innovadores y seguir trabajando para diferenciarnos y para ser competitivos para conseguir desarrollo económico y bienestar social. Es aquí donde las ciudades debemos trabajar duro, siendo muy respetuosos con las reglas del juego del entorno.

Liderazgo político para ciudades globales 21

Sandra García Alcaldesa de San José, Costa Rica desde 2013, año en que también asumió la vicepresidencia de la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas. Fue elegida vice-alcaldesa de San José en 2010, cargo que desempeñó hasta asumir la alcaldía. Previamente fue decana de la Facultad de Educación de la Universidad de Costa Rica.

Todo lo que se ha hecho en San José es fruto de las alianzas estratégicas con muchos países y muchas ciudades del mundo. La prioridad del Ayuntamiento ha sido crear una ciudad para la gente, que implica un desarrollo de políticas tendientes a humanizar, democratizar y hacer más inclusivo y sostenible el espacio urbano.

Para países en vías de desarrollo como el nuestro, con un sistema político altamente centralista, lograr que los gobiernos locales asuman de una vez por todas ese liderazgo político no es fácil. El gobierno central tiene competencias tradicionalmente locales como el transporte público o el alcantarillado, lo que lleva a que el gasto público total de las 81 municipalidades no llegue al 1,5% del gasto total del país. A partir de 1997 un impuesto típicamente municipal, el impuesto de bienes inmuebles, es transferido a los entes locales por primera vez.

Frente a este panorama, San José no quiso esperar las reformas legislativas centrales que permitieran la ejecución de los liderazgos locales y estableció instancias interinstitucionales, en las que participan instituciones públicas de varios niveles y también empresas, ONG o asociaciones comunales para una mejor gestión del espacio urbano.

El desencanto y la apatía de una gran parte de la población con el régimen democrático, liberal y representativo obligan a replantear el modelo de Estado, con una democracia deliberativa, participativa y directa, con transparencia y rendición de cuentas. Debe haber 22 ÁGORA DE LAS CIUDADES

mayor comunicación con la ciudadanía, lo que es hoy más posible gracias a las nuevas tecnologías. En este nuevo paradigma para la democracia los gobiernos locales se convierten en piedra angular de la transformación que la ciudadanía demanda.

Como primer engranaje de la institucionalidad el ayuntamiento debe canalizar esos anhelos de la ciudadanía de participar en los procesos de toma de decisiones que influyen en su calidad de vida, en sus posibilidades de movilización social, de progreso económico y la condición de su entorno. Los síndicos, por ejemplo, tienen mucha participación a nivel comunal en nuestra organización.

La realidad de una humanidad cada día más viva en las ciudades requiere de innovación en la conducción de los asuntos sociales, para que se supere la concepción de los ayuntamientos como meros prestadores de servicios públicos básicos, con el fin de tener un nuevo modelo para que se posicionen sobre el desarrollo integral y sostenible en sus jurisdicciones.

En San José, por medio de un plan estratégico, se recuperaron parques, zonas verdes y otros espacios funcionales y simbólicos para la ciudadanía. Se inició la construcción de espacios peatonales para devolver las calles, llenas de automóviles hasta entonces, a las personas; ahora estos bulevares son la principal arteria comercial y financiera del país. Se inició también una repoblación sostenible con una utilización óptima de recursos como el agua, el suelo urbanizable y los sistemas de saneamiento; todo elegido por medio de consejos públicos. Con ello se consiguió un espacio social, económico y cultural de integración de la población. Se establecieron instancias deliberativas para que la alcaldía pudiera tener contacto directo con el gobierno central, sus instituciones autónomas, las empresas y la sociedad civil: el Consejo Social de San José, por ejemplo, ha conseguido crear centros dormitorios para indigentes, guarderías, centros diurnos para personas de la tercera edad o el programa Persiguiendo Sueños para evitar el fracaso escolar, entre otros. También en ámbitos como el deporte, la seguridad, el turismo, el transporte y el medio ambiente se han llevado a cabo acciones para mejorar el bienestar de los ciudadanos a través de la gobernanza local.

Los retos son y serán enormes y hace falta replantearse nuevas metas constantemente. La crisis de la economía y de los valores, junto con el auge de las nuevas tecnologías, configura un escenario en el que los ayuntamientos deben ser protagonistas para la construcción de un liderazgo político que permita la gobernanza, no sólo a escala local sino también a escala regional y nacional.

Liderazgo político para ciudades globales 23

Plan de Regeneración y Repoblamiento del Centro de San José El Plan de Regeneración y Repoblamiento del Centro de San José es una iniciativa impulsada por la Municipalidad de San José y que cuenta con la participación del gobierno central, el sector académico, organizaciones internacionales y el sector privado.

Como consecuencia de una falta de planificación, durante décadas la zona urbana de San José se extendió sin suficiente control. Este hecho provocó la creación de una gran conurbación sin unos límites claros que perdió la identidad como ciudad y con ella el papel que su centro histórico ejercía como eje político, social, económico y cultural de Costa Rica.

El Plan de Regeneración y Redoblamiento del Centro de San José tiene como objetivo la creación de las condiciones necesarias para que San José consiga mejores niveles de calidad de vida, cree un tejido social más sólido y recupere la competitividad urbana. Para conseguir este objetivo se han implementado acciones como la construcción de infraestructuras públicas, la arborización urbana, la mejora en el servicio de recolección de residuos sólidos urbanos, el apoyo a las pequeñas y medianas empresas, la promoción de la inversión y la simplificación y modernización de los trámites municipales.

Más información: www.msj.go.cr

24 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Nuevos liderazgos en un entorno global

La globalización está transformando el rol de las ciudades en el mundo.

La competencia para atraer inversiones o las oportunidades que ofrece la cooperación y especialización entre ciudades son retos que deben afrontar los nuevos liderazgos emergentes. ¿Qué cualidades deben tener para garantizar el éxito en el proceso de adaptación a los cambios globales?

Liderazgo político para ciudades globales 25

Introducción Albert Royo Secretario general del Consejo de Diplomacia Pública de Cataluña – DIPLOCAT desde 2013.

Fue secretario de Cooperación Exterior y Asuntos Exteriores de la Generalitat de Cataluña entre 2004 y 2007. Es profesor de Asuntos Exteriores en la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona.

Actualmente estamos viviendo un fenómeno interesante a nivel internacional en relación con la actitud de los ciudadanos hacia la política. La política tradicional es incapaz de dar respuestas a las demandas de la ciudadanía; este desencanto se vive especialmente en regiones como Europa, donde los ciudadanos parecen alejarse de forma progresiva de la política tradicional.

Algunas razones son la incapacidad creciente de las instituciones de representar efi cazmente los intereses de los ciudadanos, la presencia a veces de intereses espurios en la gestión del bien común y de las políticas públicas, y la incapacidad de dar respuesta a los grandes retos globales que afrontan nuestras sociedades, como es el caso de la crisis fi nanciera.

Paralelos a tal alejamiento surgen nuevos movimientos ciudadanos que buscan no solo la participación en las formas tradicionales de representación política sino también nuevas vías. Estos movimientos ciudadanos, por ejemplo el 15-M en España u Occupy Wall Street en EEUU, muy a menudo reclaman también que las decisiones se tomen mucho más cerca del ciudadano, y no en despachos a puerta cerrada y a miles de kilómetros de ellos.

En resumen, la sociedad pide más mecanismos de gobernanza global y regional. Por todo ello nace la glocalización, un proceso imparable en el mundo del siglo XXI. Los ciudadanos se han dado cuenta de que es necesario contar con entidades más grandes para dar respuesta a estos retos por medio de procesos de integración regional como la Unión Europea u otros. Países como España, Alemania o Italia poco pueden hacer a la hora de negociar con grandes bloques como Estados Unidos, China, Brasil o Rusia. Los ciudadanos piden una mayor implicación de los 26 ÁGORA DE LAS CIUDADES

estados tradicionales en estos procesos de integración, pero también piden más subsidiariedad, que las decisiones se tomen lo más cerca posible a ellos, y que puedan tener una mayor participación en la toma de decisiones.

Vemos, pues, cómo se forman unidades más grandes, capaces de plantar cara a los grandes retos globales, pero a la vez la formación de unidades más pequeñas y cercanas a la ciudadanía y al territorio. Muchas veces se ha demostrado que estas unidades políticas más pequeñas son más eficaces y flexibles a la hora de responder a las demandas de los ciudadanos. Por ejemplo, este fenómeno se puede observar en Cataluña o Escocia, con los dos procesos de autodeterminación y con ciudadanos que piden contar con unos instrumentos de Estado que les representen mejor y les ofrezcan unas políticas públicas más ajustadas a la realidad social de ambos territorios. Se declaran también claramente europeístas y defienden un reforzamiento de las instituciones comunitarias y de la federalización de la Unión Europea, de modo que se retroalimentan los procesos: subsidiariedad y mayor gobernanza global.

Otros movimientos ciudadanos que piden mayor participación son los ya mencionados de 15M, el Occupy Wall Street, y otros fenómenos como las revueltas del sur del Mediterráneo y los países árabes, el aumento de mecanismos participativos en América Latina y la emergencia de plataformas digitales globales como Change.org o Avaaz.

En todo caso, las respuestas glocales requieren de gestores políticos que sepan interpretar esta realidad y que sepan moverse en las dos dimensiones a la vez: la local/regional y la internacional. Actos como el que celebramos hoy pretenden implicar a esos gestores políticos locales en temáticas de gobernanza local, gestores que promuevan la política de proximidad, que estén comprometidos con una mejor y mayor participación ciudadana y que tengan una clara vocación internacionalista.

Liderazgo político para ciudades globales 27

Carolina Leitao Alcaldesa de Peñalolén, Chile desde 2012 y vicepresidenta del Partido Demócrata Cristiano de Chile. De 2010 a 2012 fue concejala en Providencia. Paralelamente, a partir de 2004 participó del gobierno comunal de Peñalolén y entre 2009 y 2012 fue gerente de vivienda de ese municipio.

Los ciudadanos tienen hoy en día mayor conciencia de sus derechos y del rol del Estado, lo que signifi ca que son más exigentes e incluso menos tolerantes. Son conscientes de sus derechos, pero cabe añadir que a veces lo son poco de sus deberes. Los ciudadanos están aburridos de los diagnósticos y quieren acciones, buscan una relación distinta con las instituciones del Estado. Por ejemplo, las reacciones de los ciudadanos brasileños contra algo tan popular como el Mundial de fútbol o el movimiento estudiantil en Chile que acabó replicando en otros movimientos sociales.

Una segunda visión de contexto es la existencia de unos Estados que planifi can de arriba hacia abajo.

Ahora, los gobiernos locales han ido tomando nuevos espacios; no porque los Estados se los hayan ofrecido sino porque ellos mismos se los han ido tomando: es el empoderamiento de lo local, la glocalización, que se ha llevado a cabo en parte en red. Por otro lado, existe una desconfi anza ciudadana hacia las instituciones. Sin embargo, en Chile la segunda institución más valorada después de los policías son los alcaldes y los regidores, paradójicamente a diferencia del resto de políticos, que ocupan las últimas posiciones. La razón es la relación directa de alcaldes y regidores con los ciudadanos. Por último, cabe destacar la importancia de las redes sociales como fuente de información: el 20% de la población en Chile las usa con ese fi n.

Mi tesis sobre el futuro del nuevo liderazgo es que los gobiernos locales deben ser fl exibles e inclusivos y promover la transparencia, la participación y la cooperación con el objetivo de avanzar hacia un gobierno abierto. Sobre la transparencia cabe decir que no sólo signifi ca poner 28 ÁGORA DE LAS CIUDADES

la información a disposición de las personas; es rendir cuentas permanentemente de lo que se está ejecutando y difundir los espacios de deliberación aprovechando las herramientas de la era digital. El acercamiento al ciudadano, por ejemplo rindiendo cuentas barrio por barrio como sucede en Peñalolén, también es una marca de transparencia. Asimismo debe crearse una visión compartida que genere valor: los planes y programas no se pueden gestar desde arriba sino que deben incorporar la visión ciudadana. Además, cabe pensar que el ciudadano no es un consumidor de servicios: es un actor relevante para la transformación de su entorno; por ello la participación barrial es esencial, tanto para que expresen sus deseos y derechos como para que sean conscientes de sus responsabilidades. En cuanto a la colaboración públicoprivada, Peñalolén ha creado una línea de acción en los ámbitos de la cultura y el deporte que ha ampliado la oferta para los ciudadanos. La asociación no debe tener lugar sólo con el Estado central sino también con el sector privado, el tercer sector y los ciudadanos para conseguir, entre otros, una mayor especificidad técnica.

En conclusión, se debe aprender a ceder y compartir el poder para una mayor gobernabilidad, lo que requiere mucha voluntad política para aceptar cambios en las reglas del juego, aunque sea fácil decirlo pero difícil ponerlo en práctica. Debe existir un poder transversal y multilateral en lugar de un poder de arriba a abajo, capaz de articular grandes acuerdos, promover nuevos liderazgos y tomar decisiones difíciles junto con el resto de actores. El nuevo liderazgo es un liderazgo más lento pero a su vez más legítimo y por lo tanto más sustentable.

Liderazgo político para ciudades globales 29

Carlos Varela Alcalde del Municipio B de Montevideo, Uruguay desde 2010, cuando entró en vigor el tercer nivel de gobierno que creó municipios en el país. Previamente ejerció como director de la División de Promoción Económica de la Intendencia de Montevideo y fue electo diputado suplente al Parlamento Nacional en dos ocasiones. Es docente en la Universidad de la República.

Las ciudades se han caracterizado por ser un espacio de oportunidades. Sin embargo, en el siglo XXI confl uyen tres macroprocesos que pueden llegar a poner en duda este hecho, como son: la globalización, la comunicación sin fronteras y la movilidad ciudadana. Estos procesos, que no son independientes sino que están interrelacionados, podrían hacer reformular las ciudades tal cual las conocemos como espacios sociales, culturales y de gestión política. Esto nos obligará a reformular también la relación entre territorio, sociedad y poder.

Debemos, pues, repensar el papel de las ciudades, entre lo local y lo global; entre lo global y lo local. No podremos disociar la economía y la sociedad, la tecnología y la cultura; las nuevas formas de articulación de factores dinámicos que, desde el reforzamiento de la esfera local y sus instituciones, permitirán rediseñar las ciudades a favor del fi n último de estas que son sus habitantes.

Visualizamos que hoy no compiten tan solo los Estados, sino que lo hacen también las ciudades y las regiones como territorios que presentan un mejor escenario en tanto que albergan las capacidades, las ventajas competitivas, y ofrecen un marco estable de calidad de vida de la ciudadanía. Calidad de vida no sólo vinculada a la salud y la educación, sino, además, a otros factores de enclave superior como el disfrute colectivo, el empoderamiento de la ciudad como ámbito de convivencia y encuentro ciudadano.

Los gobiernos locales, hoy, deben ser impulsores de la sociedad civil y ser impulsados por ésta.

Es necesario explotar el trabajo en redes, trabajo interactivo y participativo que, como fenómeno 30 ÁGORA DE LAS CIUDADES

integral, nos permitió en Uruguay superar los efectos y las consecuencias de la grave crisis económica y social del año 2002 y superar así, con esa metodología, las políticas neoliberales implantadas en los años noventa.

Será también a través de los gobiernos locales que deberemos cambiar el paradigma de la gestión de las competencias. No somos solamente gestores de la cosa pública inmediata, sino que debemos asumirnos como líderes indispensables de los procesos de transformación que permitan seguir avanzando en la profundización democrática, y en la propia descentralización como herramienta de participación ciudadana.

Véase Uruguay: el proceso de descentralización y la participación ciudadana como avance democrático fue una concepción político-ideológica asumida, en primera instancia, por Montevideo, y que posteriormente se extendió, no solo al interior, si no también a las instituciones estatales. Esto no solo fue asumido como herramienta e instrumento que permitía mejorar la gestión, sino que fue asumido fundamentalmente como una herramienta primordial de profundización democrática.

Este proceso no puede pensarse sólo desde una visión economicista, que los gobiernos locales vinieron para generar déficit o para gestionar sin éste. Vinieron y existen para mejorar la gestión de la ciudad, para lograr un mejor uso en el gasto que comporte una mejor calidad en servicios que se ofrecen. Es necesaria entonces la cooperación en todas sus potencialidades, cooperación entre municipios, regiones y país; pero también con lazos fuertes a la interna, a nivel interinstitucional a través de cooperación público-público, público-privada y privadaprivada. De este modo podremos contrarrestar una de las problemáticas como son las duplicidades y competencias entre los diversos actores.

Las ciudades, en su nuevo rol, deben necesariamente identificar y priorizar proyectos críticos, hacerlo más allá de que tengan competencia directa; hacerlo de forma transversal, no vertical, que permita que todos los actores se empoderen del proceso y contribuyan a su mejor desarrollo. Debe haber un equilibrio mayor entre el desarrollo económico, la cohesión social y la sostenibilidad ambiental, todo en un contexto globalizado, abierto y competitivo.

Sostenemos que el territorio inteligente es aquel que se gestiona de forma inteligente, más allá de si se aplican las nuevas tecnologías de la información y la comunicación o no. Confiamos en que el éxito de este desarrollo pasa por la participación activa de la ciudadanía, por un empoderamiento ciudadano real que permita un accionar efectivo en la gestión de gobierno.

El gobierno local entonces no debe convertirse en un nuevo centro de poder que avasalle las capacidades y necesidades de la sociedad, sino en el articulador principal de una sociedad comprometida y organizada, que sea verdaderamente, y por sí misma, quien tome el liderazgo.

Liderazgo político para ciudades globales 31

Luzmila Nicolalde Concejala municipal de Guayaquil, Ecuador desde mayo de 2014. Fue vice-prefecta provincial de la provincia de Guayas, Presidenta de la Federación Nacional de Patronatos de Concejos Provinciales del Ecuador (2009-2013) y diputada provincial de Guayas (2006-2007).

Guayaquil experimentó un gran cambio desde el año 2000 con la elección de Jaime Nebot. Nebot es un gran líder, y también un gran transformador. Cuando no se tenía nada, se empezó a construir todo, en parte gracias a los fondos del Banco Mundial: malecones, el nuevo aeropuerto y otras obras que han recibido premios varios.

El pueblo no puede empobrecerse a la vez que el estado se enriquece. Debemos sustituir generaciones perdidas por generaciones exitosas e innovadoras por medio, por ejemplo, de planes habitacionales para 35.000 familias, 1.800 parques, 56 mercados para la ordenación del comercio formal e informal, impulso al turismo, apoyo a la iniciativa privada o a la cultura y deportes. El programa Más tecnología benefi cia a 300.000 niños pobres y estudiantes de secundaria en el ámbito tecnológico; hay guarderías, hospitales, clínicas móviles, fuentes, balnearios o centros con internet gratuito.

En relación con este último dato, estamos encaminados a crear el Guayaquil digital con un dominio masivo de la computación. Hemos entregado más de 25.000 tablets para los bachilleres con el programa Bachiller Digital, en breve vamos a tener 6.000 puntos de internet gratuito repartidos por la ciudad y vamos a dar educación tecnológica continua, entre otras acciones.

32 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Es el siglo de las ciudades, y su autonomía debe entenderse como libertad para decidir, justicia para recibir y creatividad para progresar. A Guayaquil como ciudad líder le ha tocado defender su autonomía en las calles, defender sus rentas y tener este espacio del que disfrutan los ciudadanos. El capital del siglo XXI no es el dinero, que se pierde o se gana, sino el conocimiento: él nos permite apoyar a la gente para que sean ciudadanos de avanzada y no ciudadanos limitados. Así podremos enfrentar esa fatal desigualdad, es la diferencia entre vivir bien o vivir mal. Necesitamos cambios profundos, que conseguiremos con tecnología y educación.

Liderazgo político para ciudades globales 33

Más Tecnología, educación de calidad para Guayaquil El proyecto Más Tecnología está diseñado para mejorar la calidad de la educación de los estudiantes de Guayaquil de escasos ingresos y disminuir la inequidad que se produce como consecuencia de la brecha digital. Esta mejora en la calidad educativa se refleja en un incremento del rendimiento académico y la disminución de la tasa de repetición de curso de los estudiantes.

A medio plazo el proyecto actúa como canalizador para que, mediante la implementación de las acciones previstas, se incremente el número de alumnos de instituciones educativas. Se dotan las escuelas de las infraestructuras necesarias para el uso de herramientas pedagógicas en soporte informático y paralelamente se implementan programas de capacitación a maestros y directivos de centros educativos en nuevas pedagogías y en la aplicación de la tecnología en el aula.

En sus nueve años de funcionamiento Más Tecnología ha llegado a 489 escuelas urbanas y 12 rurales. El proyecto está impulsado por la Municipalidad de Guayaquil, con la colaboración de la Fundación e.dúcate y el Centro Empresarial para el Desarrollo Sostenible del Ecuador – CEMDES.

Más información: www.mastecnologia.net

34 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Liderazgos locales ante los grandes retos urbanos

Las ciudades, en tanto que espacios de encuentro, de diversidad, de desarrollo económico y humano y de concentración de servicios, afrontan retos cada vez más complejos. ¿Qué papel pueden desempeñar los liderazgos políticos locales para hacer frente a desafíos como la gestión de las migraciones, la exclusión social, la inseguridad ciudadana, la movilidad urbana, el ordenamiento territorial o los problemas ambientales?

Liderazgo político para ciudades globales 35

Introducción Antoni Traveria Director de Casa América Cataluña desde 2004. Fue corresponsal de Televisión Española en América del Sur entre 1988 y 1990, director de Radio Nacional de España en Cataluña y director de información y contenidos del Foro Universal de las Culturas 2004. Es profesor de Relaciones Internacionales en la Universidad Ramon Llull, la Universidad Pompeu Fabra y la Universidad Autónoma de Barcelona.

Estamos en un momento de crisis y no vamos a salir de ésta solos. Por ello debemos hablar más de las ciudades, como entidades que están en la primera línea donde nacen las confrontaciones, donde se disputan las desigualdades, donde se ven y se viven con más claridad las carencias y las crisis de la sociedad contemporánea. Pensemos en Melilla como centro de migraciones, en Seattle como centro de innovación, en Ciudad Juárez y El Paso como ejemplo de las diferencias norte-sur.

Según Naciones Unidas, ya somos más los que vivimos en ciudades, y en 2030 la diferencia será aún mayor: Sao Paulo y México DF superan ya los 20 millones de habitantes; Buenos Aires, Río de Janeiro, Lima y Bogotá están cerca, con 12 millones; Brasil tiene 15 ciudades con más de 2 millones de habitantes, hecho que llevó al ex presidente Lula da Silva a crear de forma pionera el Ministerio de las Ciudades.

El caso de América Latina es singular. Su tasa de urbanización es muy superior a la de Europa y Oceanía, pero su nivel de desarrollo es sensiblemente inferior y la red urbana es insufi ciente.

Sus megaciudades concentran la mayor parte de habitantes del país al que pertenecen: Lima, la capital de Perú, alberga la mitad de la población de todo el país, y lo mismo sucede con el área metropolitana de Santiago de Chile. Hay ciudades sostenibles y hay ciudades imposibles de gestionar. Debemos pensar que urbanizar no signifi ca siempre hacer ciudad. La capital de Egipto, El Cairo, crece más de 100.000 habitantes al mes: ¿es gobernable esta ciudad? Y en cuanto a la superfi cie: Estambul tiene más de 120 km. de largo, y el área metropolitana de Tokio da cobijo a 36 millones de personas, trece y medio de ellos en la capital. Si queremos 36 ÁGORA DE LAS CIUDADES

ser eficaces deberíamos buscar cuál es la medida más ajustada para poder gestionar adecuadamente una ciudad. El área metropolitana de Barcelona, por ejemplo, ayudó a la urbanización del área metropolitana del sur de Lima.

Otro ejemplo para la discusión: los no-lands. ¿Cuáles son los límites de una ciudad? El fenómeno de los suburbios en África, y también en América Latina, que no cuentan con servicios mínimos garantizados ni por las administraciones locales ni por las regionales o nacionales, que muchas veces no se atreven siquiera a entrar en la zona.

El profesor de filosofía español José Antonio Marina hace un tiempo hizo la siguiente reflexión: “He estudiado toda la vida la inteligencia humana, y desde hace un tiempo estudio la inteligencia de los grupos. La sola concentración de masa gris no nos hace más inteligentes, igual que muchos catedráticos no hacen una universidad más avanzada”. Las ciudades inteligentes, a mi juicio, no tienen nada que ver con las smart cities que están ahora tan de moda. En éstas, los semáforos se pondrán verdes cuando no haya peatones que quieran cruzar; en las ciudades inteligentes los coches no podrán correr nunca porque la ciudad será para los ciudadanos. Ésta es una parte pequeña de los retos de las ciudades del siglo XXI. La descentralización del poder, la desconcentración de gestiones, la gobernanza público-privada junto con la públicapública y la privada-privada, la lucha contra las desigualdades entre los barrios, la impunidad...

Las ciudades necesitan una voz alta y fuerte, con liderazgos claros, para poder tener una interlocución con los Estados y, del mismo modo, con las entidades multiestatales. Colombia, por poner un ejemplo, empezó a crecer con unas reformas legislativas de 1991 donde se apuntaba el papel de los gobiernos locales. Los Estados deben tener mayor confianza en las ciudades y las asociaciones de ciudades, el punto estratégico más importante de la sociedad contemporánea.

Liderazgo político para ciudades globales 37

Mohamed Sefiani Alcalde de Chefchaouen, Marruecos desde 2009, es también presidente de la Red Mediterránea de Medinas. Ingeniero de profesión, su carrera profesional ha estado vinculada desde 1990 a la gestión de infraestructuras civiles.

La democracia participativa es un proceso muy importante y nuevo en Marruecos. Para un buen liderazgo hace falta tener una visión estratégica y compartirla, lo que incluye la participación ciudadana y su confi anza hacia el gobierno local. Por ejemplo, en Chefchaouen hemos privatizado la gestión de la recogida de basura como consecuencia de un gran debate local con participación de la ciudadanía. También el mantenimiento del casco histórico de la ciudad cuenta con su participación. A modo de ejemplo, podemos citar el encalado de las fachadas y calles de la medina, a través del aporte de los materiales por parte del ayuntamiento y la colaboración de los ciudadanos en la tarea del encalado (pintura) al estilo tradicional. Este tipo de actuación colectiva y coordinada entre nuestra administración local y los vecinos de la medina, tiene por objetivo principal contribuir a la conservación de la arquitectura vernácula de nuestra ciudad y, así, promover a la vez un turismo cultural, todo ello a un menor coste.

Otro hecho revelador de esta concertación ayuntamiento-ciudadanía fue la oposición llevada a cabo conjuntamente frente a una decisión tomada a nivel nacional sobre la gestión de un polideportivo. Así se demuestra que los ciudadanos se sienten parte del municipio e integrados en él. Las asociaciones locales también son muy activas en los ámbitos social, cultural y deportivo.

Un proyecto de colaboración es la presentación, junto con otras ciudades del Mediterráneo, de su candidatura ante la UNESCO para que estas ciudades emblemáticas de la Dieta Mediterránea, entendida no sólo como gastronomía sino también como estilo de vida, sean reconocidas como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad. Otros proyectos han contado con la colaboración de la 38 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Diputación de Barcelona o la Diputación de Granada, y Chefchaouen también forma parte de redes de ciudades, tanto a nivel internacional como es el caso de MedCités, LocalMed, como a nivel regional y nacional, a través de su adhesión a Asociaciones como la Red Mediterránea de Medinas, la Red de Ciudades Estratégicas y la Asociación Nacional de Eco–Ciudades.

La descentralización de países como Marruecos necesita la colaboración de todos los alcaldes, sean del partido o del color político que sean, para así aunar esfuerzos y exigir de forma unánime al gobierno central una agilización del proceso y el despliegue de los recursos necesarios para que las administraciones locales puedan dar respuesta a las necesidades de sus territorios.

Liderazgo político para ciudades globales 39

Elias Gomes Alcalde de Jaboatão dos Guararapes, Brasil desde 2009. Fue también alcalde de la localidad de Cabo de Santo Agostinho (1996-2000 y 1982-1985), donde empezó su carrera política como concejal (1976-1979) y diputado del estado de Pernambuco (1990-1994).

El intercambio de experiencias que promocionan espacios como el Ágora de las Ciudades es fuente de inspiración para gestores públicos, y una buena plataforma para que las herramientas modernas de gestión estén presentes en todos los lugares del mundo a través del acercamiento e intercambio entre instituciones y personas.

Sin embargo, los cambios no siempre son sencillos, y a menudo las personas estamos ancladas en posiciones del pasado.

Maquiavelo avisaba: “si los tiempos cambian y los comportamientos no, es una ruina”.

Así que debemos tener menos prejuicios y recuperar el tiempo perdido, porque durante muchos años los políticos hemos tenido los ojos cerrados ante las grandes necesidades de cambios. Por eso, debemos aprovechar las dinámicas de la iniciativa privada, que ya está innovando e investigando en servicios pensando en el próximo siglo mientras, a veces, las instituciones funcionamos como en el siglo pasado. Este encuentro es como un laboratorio, una incubadora de experiencias que nos permitirá dar un salto cuantitativo, pero sobre todo cualitativo hacia adelante en la gestión y la práctica política.

Ninguna herramienta de planeamiento y gestión, ningún conocimiento de la técnica ni un profundo conocimiento de la ciencia será capaz de llevarnos a ningún avance si no incorporamos

40 ÁGORA DE LAS CIUDADES

en nuestras prácticas cuestiones esenciales, que yo considero premisas fundamentales: las creencias, los sueños, las pasiones que necesariamente están detrás de los grandes cambios.

Muchas veces el cambio no sucede por la dificultad que plantean los que se resisten, por las dificultades que emergen de las reacciones de resistencia cultural o política, por los que tienen intereses políticos o materiales para seguir igual. Por eso es imprescindible que haya un líder, un equipo, que asuma el reto de rescatar la utopía, de liderar en base a un sueño, a una meta.

Un liderazgo que produzca una movilización emocional, entre su entorno y sus ciudadanos, para juntos ser capaces de provocar un cambio real.

Los políticos somos un medio, no una finalidad. Hace falta que todos reflexionemos y nos demos cuenta de que somos agentes de transformación. Los políticos debemos centrarnos en el futuro y no sólo en las próximas elecciones. En este sentido, en Jaboatão dos Guararapes planteamos en el año 2009 un plan de desarrollo sostenible con una visión puesta a veinte años vista. Ahora ya estamos viendo resultados positivos, en una ciudad que entonces era prácticamente ingobernable por la corrupción, pero, sobre todo, porque los gestores habían robado las esperanzas de los ciudadanos sobre un futuro mejor. Devolvimos la ciudad y la ilusión a los ciudadanos a través de la meritocracia.

Liderazgo político para ciudades globales 41

Gaby Lasky Concejala del Consejo Municipal de Tel Aviv, Israel desde 2013, responsable del Comité de Igualdad para la Mujer y consejera mayor sobre temas de sostenibilidad y urbanismo.

Abogada de profesión, su carrera profesional está centrada en la defensa de los Derechos Humanos.

La ciudad de Tel Aviv, de 400.000 habitantes, es una ciudad diversa, pluralista, abierta y global, especialmente teniendo en cuenta su localización en el mundo y en contraposición al país en general y a su capital, Jerusalén. Un ejemplo de esta contraposición, y de la naturaleza de la relación entre diferentes niveles de administración, es la tramitación de una ordenanza municipal sobre horarios comerciales. El Ayuntamiento de Tel Aviv aprobó una ordenanza para abrir comercios los sábados, día de descanso para los judíos, que una vez rebatida por el ministro de Interior –de quien depende la legislación local– será llevada a los tribunales para evitar su anulación y así sacarla adelante.

La mayoría de la población de Tel Aviv lo quiere y creemos que se debe respetar.

Dado que existen colectivos diferentes, debemos adaptarnos a ellos puesto que Tel Aviv es una ciudad mixta. Así, por ejemplo, el ayuntamiento ha creado un centro comunitario árabe-judío de acercamiento para las diferentes comunidades, hasta ahora muy separadas.

No es una tarea que debería llevar a cabo un ayuntamiento, pero dado el vacío existente en la legislación y en la práctica nacional, la ciudad de Tel Aviv ha querido y ha tenido que dar respuesta a los retos erigidos de tal diversidad.

Por otro lado, Tel Aviv tiene unos 70.000 inmigrantes ilegales o demandantes de asilo, que vienen sobre todo de Eritrea o Sudan. Es un número muy grande. Hasta hace unos años, se trataba de población transparente: el gobierno central se quitaba de encima cualquier responsabilidad sobre ellos. Pero estas personas viven, requieren servicios, tienen hijos o 42 ÁGORA DE LAS CIUDADES

necesitan médicos y guarderías, entre otras necesidades. Por ello, Tel Aviv ha creado un centro de ayuda e información para los inmigrantes, con servicios sociales, informativos y humanitarios, escuelas y guarderías, entre otras iniciativas.

Además, el centro gay de Tel Aviv es un lugar para organizar actividades sociales y culturales, un lugar de entendimiento, que muestra el espíritu de ciudad pluralista y multicultural más allá de la celebración del gay parade. La ciudad también presta mucha atención a la igualdad de género, ya sea en ámbitos como los transportes públicos, la seguridad ciudadana, o la prestación de servicios de proximidad.

Para finalizar, una reflexión: el líder local no debe solamente abrir espacio a la participación ciudadana, sino que también debe saber cómo involucrar a los colectivos marginados o excluidos socialmente, como por ejemplo a aquellos que no tienen Internet o que no hablan el mismo idioma.

Liderazgo político para ciudades globales 43

Marité Bustamante Regidora del Concejo Metropolitano de Lima, Perú desde 2013. Estudia Ciencias Políticas en la Universidad Nacional Mayor de San Marcos y Derecho en la Pontifi cia Universidad Católica del Perú.

Los liderazgos políticos locales deben pensarse como liderazgos comunitarios en los que no exista una división dicotómica entre representantes y representados, sino que, por el contrario, los primeros incorporen a los segundos en la toma de decisiones y ejecución de las mismas.

A partir de la realidad limeña y la propuesta del gobierno metropolitano actual frente a la exclusión social que genera una expansión urbana no planifi cada y la consecuente ausencia de servicios básicos en las periferias de la ciudad va a ser abordada la cuestión de la integración de representantes y representados en la toma de decisiones.

En ese sentido, Lima enfrenta un doble proceso de fragmentación producto de los procesos sociales de los últimos 30 años. Por un lado, un proceso de fragmentación territorial en las zonas periféricas de la ciudad, producto de una etapa de expansión urbana que inicia en los años 80 y que se caracterizó por el progresivo agotamiento del suelo urbanizable y la ausencia de políticas estatales de vivienda social, lo que produjo que los sectores populares no atendidos ocupasen áreas como laderas de cerros, cimas quebradas angostas, estribaciones andinas o terrenos ubicados en la trama urbana destinado a equipamiento urbano. Y, por otro lado, y en paralelo, un proceso de fragmentación social caracterizado por la destrucción de las redes sociales organizativas que se generaron en las etapas de expansión urbana anteriores y que fueron producto de las migraciones internas y la creación de las primeras barriadas originadas en procesos de invasión. Todo esto en el marco de la violencia política durante los años 80 y la extrema liberalización de los años 90 en un periodo político autoritario.

Estos dos procesos han generado una ciudad que, en lo técnico urbanístico, está compuesta por unidades territoriales muy pequeñas (entre 200 y 1000 habitantes por asentamiento) 44 ÁGORA DE LAS CIUDADES

ubicadas en zonas de alto riesgo con condiciones precarias de habitabilidad y seguridad física, desconectadas del sistema metropolitano y desconectadas entre sí por su crecimiento anómico.

Barrios dormitorio sin servicios, ni equipamiento, ni presencia del estado. Y, en lo socialinstitucional, una población desconfiada y desencantada por las continuas ofertas estatales incumplidas; una organización social débil y enfrentada (compiten por las obras del Estado); y la promoción por parte del Estado de una cultura y redes de clientelismo en relación a la dotación de servicios básicos, lo que a su vez promueve una acción descoordinada de cada una de las agencias estatales que cuentan con competencia en dichos territorios.

Ante esta situación, la Municipalidad Metropolitana de Lima (MML) ha creado el programa Barrio Mío con el objetivo de enfrentar los problemas antes señalados y mejorar las condiciones de vida de dichas comunidades. En ese sentido, dicho programa promueve los proyectos urbanos integrales no solo como un instrumento para el planeamiento, la gestión urbana y la inversión tanto pública como privada, sino, además, como un instrumento para la activación o fortalecimiento de la organización barrial que, por un lado, permita la ruptura de la lógica clientelar y, por tanto, acabe con una intervención estatal fragmentada y sometida a los incentivos electorales; y, por otro, exija, desde la sociedad, una intervención coordinada de las distintas instancias estatales, promoviendo el sometimiento a una planificación y asegurando una ejecución más eficiente del presupuesto público, evitando intervenciones superpuestas.

Es en este último gran objetivo que el liderazgo político se hace presente, no solo en su dimensión institucional, buscando que la MML asuma y sea reconocida como el ente planificador del desarrollo de la ciudad, ordenando, así, las intervenciones de las otras instancias estatales con presencia en el territorio. Sino, en su dimensión ciudadana, reconociendo que los cambios que requiere la ciudad exigen tanto de la acción estatal como de una sociedad organizada que pugne por ellos.

El programa Barrio Mío, al generar una identidad y visión común entre los habitantes del barrio, ordenar y priorizar las inversiones que allí deben realizarse, y establecer una agenda de mediano plazo alrededor de la cual consolidar organizaciones territoriales, contribuye a que tanto los dirigentes sociales, como los vecinos en general, cuenten con el conocimiento preciso de sus necesidades y, a la vez, cuente con una propuesta de solución de las mismas. Dicho conocimiento los coloca en una mejor posición frente al Estado: ya no solo esperan la ejecución de una obra, sino que la proponen, gestionan y fiscalizan. Así, se va generando un espacio social para el fortalecimiento de la organización popular y el surgimiento de liderazgos políticos, recogiendo y recuperando la tradición participativa con la que surgieron los barrios populares de nuestra ciudad.

De todo ello se derivan cuatro grandes conclusiones. La primera, que el desarrollo urbano es un eje central de la construcción de ciudades y un determinante fundamental de la calidad de vida de los ciudadanos. La segunda, que la incidencia directa del desarrollo urbano en la calidad de vida de los ciudadanos, al definir su entorno y garantizar su acceso a los servicios básicos, exige incorporar el elemento participativo en la planificación urbana. La tercera, que esta participación no debe entenderse como una mera consulta, sino como un proceso de empoderamiento ciudadano para que estos tomen decisiones, promuevan cambios y fiscalicen el cumplimiento de los consensos arribados al generar la visión del barrio. Y la cuarta, y última conclusión, que dicha propuesta participativa busca generar ciudadanos que no solo sean consumidores de servicios u obras públicas, sino que se reconozcan como sujetos de derechos y actores agentes de cambio.

Liderazgo político para ciudades globales 45

Un avance para la cooperación entre Cataluña y Marruecos La Dirección de Relaciones Internacionales de la Diputación de Barcelona lidera, en partenariado con el Centre Marocain pour la Recherche et le Développement (CMRD), una red de cooperación entre comunas marroquíes y municipios de la demarcación de Barcelona, la PLATAFORMA LOCAL MED-MARROC, que tiene como finalidad la mejora de la calidad de la vida de los ciudadanos a través del refuerzo de las políticas públicas locales que contribuyen a la cohesión social.

En poco tiempo se ha creado la primera plataforma de municipios catalanes y marroquíes consiguiendo establecer una dinámica de trabajo conjunta alrededor de temas clave para el mundo local como la participación ciudadana, la promoción económica local, la eficiencia energética, la transparencia o la evaluación de políticas públicas. Todos estos son temas básicos, dado que contribuyen a la mejora de los servicios públicos locales y, en consecuencia, tienen un impacto en el bienestar de la ciudadanía.

Durante la primera fase del proyecto 23 comunas y municipios se vincularon a la Plataforma. En este sentido, se prevé que la segunda fase, que se inicia en 2014, realice un salto cualitativo respecto a esta cifra, ampliando la base territorial de la misma Plataforma hasta unos 40 gobiernos locales de ambas orillas del Mediterráneo, incluyendo comunas del sur de Marruecos a través de una antena que se ubicará en Marrakech.

Más información: www.plateforme-localmed.net

46 ÁGORA DE LAS CIUDADES

La innovación en la gestión pública local

Las ciudades constituyen excelentes laboratorios para la innovación.

Especialmente en momentos de incertidumbre y crisis, la innovación constituye un claro aliado para garantizar el bienestar y la calidad de vida de los ciudadanos. ¿Cómo transformar las ciudades en espacios abiertos para impulsar economías creativas, eficientes y basadas en el conocimiento y el talento?

Liderazgo político para ciudades globales 47

Introducción Eva Clemente Especialista en TIC del Banco Mundial desde 2012. Su principal actividad está relacionada con proyectos de innovación en América Latina y África, concretamente en el fomento de proyectos de innovación centrada en el ciudadano.

En estos tiempos de inestabilidad fi nanciera, los presupuestos municipales tienden a disminuir. ¿Cómo podemos aprovechar la innovación para mejorar la calidad de vida de los ciudadanos en este contexto?

Desde 2008, en el mundo hay más gente viviendo en entornos urbanos que rurales, poniendo más presión a la hora de prestar más y mejores servicios a los ciudadanos. Así pues, ¿Cómo puede la innovación ayudarnos en la tarea de afrontar estos retos, cada día mayores?

Teniendo en cuenta que la innovación es un proceso que implica diseñar, testear, fallar, rediseñar, y sabiendo lo difícil que es para los gobiernos fallar, ¿pueden crear un espacio seguro para innovar y aprender de sus fallos?

Si el mejor recurso para la innovación es el talento local, ¿no es cierto que las ciudades pueden crear el espacio propicio que impulse la innovación desde el punto de vista del ciudadano?

48 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Liderazgo polĂ­tico para ciudades globales 49

Mercè Conesa Alcaldesa de Sant Cugat del Vallès desde 2010 y vice-presidenta segunda de la Diputación de Barcelona desde 2011. Fue profesora de Derecho en la Universidad Autónoma de Barcelona (1994-1999).

Sant Cugat del Vallès es un municipio de 87.000 habitantes y tiene una extensión de 48 kilómetros cuadrados. A principios de la crisis económica, la ciudad sufrió una bajada de ingresos que provenían del sector de la construcción y tuvimos que innovar en la gestión de los servicios públicos. Esta innovación la trabajamos a través de un proyecto piloto llamado Smart Street que consistió en probar tecnología de diferentes empresas para soluciones urbanas como luz, agua, movilidad, etc.

Para ello tuvimos que poner en práctica la técnica de prueba-error. Al cabo de un año, de los 10 proyectos o aplicaciones tecnológicas urbanas, solo cuatro se pudieron aplicar a la ciudad. Concretamente, sensores en la recogida de basuras, tecnología para el alumbrado público, riego de parques inteligente y mantenimiento por control remoto de 54 edifi cios municipales.

Después de un año de la implantación de estos sistemas, hemos ahorrado un 30% en consumo de la luz, un 30% en emisiones de CO2 y un 20% en el gasto de agua, lo que supone un ahorro económico de más de un millón de euros anuales que podemos destinar a políticas educativas y sociales.

El desarrollo de las ciudades en Cataluña ya no se basa en desarrollos urbanísticos de crecimiento. Sant Cugat, una vez estabilizado el crecimiento de la población, tiempo que coincidió con el principio de la crisis económica, empezó a sufrir problemas de fi nanciación a pesar de que la ciudad sí puede cobrar impuestos: el IBI (impuesto sobre bienes inmuebles), por ejemplo, representa más del 50% de los ingresos. Sant Cugat se preguntó cómo consolidar 50 ÁGORA DE LAS CIUDADES

el modelo instaurado, en el que se priorizan especialmente los servicios educativos –escuelas de calidad, educación artística y musical– dada la disminución de la financiación.

Para ello el ayuntamiento creó un plan estratégico aprovechando las fortalezas económicas de la ciudad: empresas multinacionales, llegada de nuevas empresas, transparencia y pacto de gobierno. A través de la fortaleza económica se aseguró también la fortaleza social y educativa.

Y lo quiso hacer por medio de los proyectos de innovación analizados anteriormente, siempre con participación de la ciudadanía. Porque por muchos sensores que se coloquen en el alumbrado público o en el transporte, el mayor sensor es el ciudadano, quien da el retorno más claro. Nosotros administramos la confianza que el ciudadano ha depositado en nosotros.

Liderazgo político para ciudades globales 51

Christophe Chaillou Alcalde de Saint-Jean-de-la-Ruelle, Francia y director general del Secretariado de la Asociación Francesa de Comunas y Regiones - AFCCRE. Fue jefe de investigación en la Delegación Interministerial de Planifi cación del Territorio y Competitividad Regional del gobierno francés así como miembro del Consejo de Municipios y Regiones de Europa.

En el contexto de las ciudades francesas, a lo largo de la historia la ciudad y la innovación siempre han ido de la mano y en muchos casos la innovación ha tenido lugar en las ciudades.

Antes, la innovación era considerada un progreso; ahora se trata de una necesidad. La reducción del défi cit público de las ciudades las obligará a revisar muchas de sus políticas.

Además de la crisis económica, la crisis política muestra que existe una gran parte de la población que no quiere votar o bien que vota por partidos extremistas. Ello ha llevado a una reorganización política y administrativa en Francia.

La innovación no ha nacido con la crisis. En los últimos treinta años, la innovación ha estado esencialmente destinada al transporte, como lo muestran el retorno del tranvía, los servicios de bicicletas o vehículos eléctricos en París y otras grandes y medias ciudades europeas, o los fenómenos de compartir y reorganizar: aquello que ya se conoce como el carsharing.

Una segunda dimensión es el uso de la innovación para mejorar los servicios a las personas, para que sean más autónomas. Un ejemplo es el acceso telemático, que permite demandar servicios públicos, pagar por ellos, impulsar la educación u ofrecer información municipal como los catastros. Por último, la innovación se ha utilizado en el ámbito de la energía, del agua, para conseguir la transición energética y unas ciudades más sostenibles, con programas específi cos para cada barrio si es necesario. Precisamente la innovación de los territorios es una parte primordial para el nuevo periodo de programación de fondos europeos 2014-2020.

52 ÁGORA DE LAS CIUDADES

La innovación más difícil, a la vez que la más necesaria, es la innovación en la participación ciudadana. Es la más necesaria porque las necesidades ciudadanas actuales son totalmente diferentes a las de hace unos años, igual que la posibilidad de acceso a la información. Los gobiernos locales deben adaptarse a ellas y favorecer la implantación de nuevas tecnologías, especialmente a través de partenariados con universidades, empresas y otros actores.

Debemos reflexionar sobre nuevas formas de gobernanza. Con tantos niveles administrativos, los ciudadanos los entienden cada día menos, no hace falta mencionar que se pierde mucho dinero. Lo paradójico en Francia es que, mientras el Estado aboga por suprimir regiones, reagrupar comunas o disminuir el número de electos, los ciudadanos exigen una mayor proximidad, más contacto directo y mayor confianza con las políticas públicas, especialmente en tiempos difíciles. Así pues, la mejor innovación en estos tiempos sería un mejor reconocimiento del interés general.

Liderazgo político para ciudades globales 53

Diab Suhail Alcalde de Tamra, Israel desde 2013. Médico de profesión, ejerce como médico de medicina familiar. Se graduó en la Universidad Autónoma de Barcelona.

Cada alcalde nuevo debe pensar cómo puede crear una ciudad con justicia social e igualdad, segura, de bienestar. Debe aprovechar su situación: Tamra está situada entre Nazaret, ciudad religiosa; Acre, ciudad histórica, y Haifa, ciudad moderna. Tamra debe gozar de viviendas cómodas, un buen sistema educativo, cultura –teatros, música, arte– e industria.

Tamra necesita un cambio: necesita pasar de ser un pueblo antiguo a una ciudad moderna. Los ciudadanos de Tamra, no obstante, están muy vinculados sentimentalmente a la tierra, y la tarea es difícil.

Tenemos un proyecto específi co para los comercios, para atraer inversores, para mejorar la educación y para disminuir el número de parados. Los alcaldes debemos pensar en el bienestar de los ciudadanos antes que en el défi cit, debemos hacer lo que toca sin pensar en las próximas elecciones. Debemos contar con la participación ciudadana en la toma de decisiones: en nuestro plan de modernización

54 ÁGORA DE LAS CIUDADES

de la ciudad, me asesoran 15 consejeros, pero también mantengo conversaciones semanales con 15 ciudadanos que me dan su opinión, sean ingenieros, profesores, arquitectos, médicos o de otras profesiones.

En nuestro pueblo musulmán también existe la colaboración ciudadana y el voluntariado.

Por ejemplo, por medio de la fundación para ayudar a los más pobres, las personas más adineradas del pueblo colaboran anualmente con los más necesitados, o la fundación para los trasplantes, que tiene su función particular en el ámbito sanitario.

“Debemos contar con la participación ciudadana en la toma de decisiones”

Liderazgo político para ciudades globales 55

Daniela León Concejala de Rosario, Argentina desde 1997. Preside la Comisión de Presupuesto y Hacienda y la Comisión de Poderes del Consejo Municipal. En el pasado presidió la Comisión de Gobierno (2009-2013) y fue vice-presidenta del Consejo Municipal de Rosario (2007-2009).

Rosario, como segunda ciudad de Argentina tiene tres grandes difi cultades a nivel de gestión municipal. Primero, no es capital de provincia aunque es ciudad cabecera de una de las regiones económicas más importantes de la República Argentina. Segundo, no tiene autonomía municipal y, tercero, por no tener autonomía municipal, no puede cobrar impuestos, solo algunas tasas.

Uno de los retos más importantes de ciudad de Rosario, para el que creamos un plan estratégico en 1998 y otro en 2008, fue la recuperación de la ribera del río Paraná.

Generamos ciertos instrumentos normativos para los ejes de trabajo, como la creación de espacios institucionales de conformación público-privada: seis asociaciones sin fi nes de lucro, empresas y el consejo municipal, y el marco normativo para la conversión de la inversión privada en espacio público a través de compensaciones por medio de obra pública y 12 concesiones otorgadas por licitación pública. En total, el 19% de las inversiones necesarias en los 17 kilómetros de recuperación de ribera fueron inversión

56 ÁGORA DE LAS CIUDADES

pública, mientras que el 81% restante fue inversión privada, la mayoría vía concesiones, que en un término máximo de 10 años quedará para el municipio de Rosario. A partir de ahí, se han habilitado playas y el puerto y se han desarrollado una serie de servicios como comercios de embarcaciones, restaurantes, clubes náuticos o guarderías. Todo ello lo conseguimos con la creación de instrumentos normativos plenamente consensuados: dábamos así al proyecto no solo legalidad, sino también legitimidad.

Otro gran proyecto, que es un gran desafío, es la creación del primer distrito tecnológico de Rosario y de la provincia de Santa Fe, aprovechando que la ciudad se ha convertido en un gran distrito de biotecnología y desarrollo tecnológico.

Liderazgo político para ciudades globales 57

Santiago Martínez Concejal de Medellín, Colombia desde 1998. Durante su trayectoria como concejal ha presidido en dos ocasiones el Concejo de Medellín. Su carrera profesional está vinculada al ámbito de la comunicación deportiva, siendo comentarista en medios de comunicación y habiendo ejercido como Director Deportivo de la Universidad Cooperativa de Colombia.

Lo más importante no es el desarrollo urbano, sino el desarrollo humano. Como consecuencia, debemos hacer todo lo posible para edifi car al hombre, educarlo, darle esperanzas. Medellín, a pesar de los complejos problemas vividos, es una ciudad resiliente y hoy en día esto debe ser un derecho. Medellín discutió y aprobó por primera vez en 1999 el plan de ordenamiento territorial, el primero de Colombia y que hoy estamos en vías de modifi car para que incorpore una vertiente todavía más social.

Medellín al principio era una ciudad de agricultura y minería; luego, textil, y actualmente de servicios. Para llevar a cabo esta evolución, ha sido imprescindible la participación de la gente, el alma de la transformación. Hemos cambiado el eslogan Yo participo, tú participas, ellos deciden, especialmente gracias a Sergio Fajardo Valderrama. El lenguaje fue fundamental: la transparencia, el hecho de que el dinero público es sagrado, la educación para conseguir mejor calidad de vida.

Perduran en Medellín problemas como las bandas criminales, pero también hemos sabido convertirnos en la ciudad más innovadora del mundo del año 2013. Para conseguirlo, los últimos planes de gobierno,

58 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Compromiso de toda la ciudadanía y Medellín: un hogar para la vida, han tenido en cuenta cinco principios igualmente trascendentales, que son: participación, resiliencia, no violencia, innovación y transparencia. Y hemos llevado a cabo muchas actuaciones de educación para los jóvenes, de desarrollo económico, de aprendizaje del mundo de las TIC –entre otros, por medio del programa gratuito Medellín Digital–, de intercambio con los diferentes sectores implicados y con la población.

Medellín no es los cortometrajes que se difunden; Medellín es una ciudad joven, muy pujante, que ha entendido que hay que potenciar el talento.

Liderazgo político para ciudades globales 59

Sant Cugat, polo de atracción de las smart cities Sant Cugat es un municipio mediano que ha conseguido capitalizar empresas de tecnología y alto valor añadido en uno de los corredores de innovación más potentes del sur de Europa, el eje de la B-30. En este entorno conviven empresas punteras en la investigación e innovación –espacialmente del sector farmacéutico–, centros de formación universitaria de primer nivel y una cantidad considerable de incubadoras de empresas, que representan el futuro tejido empresarial del país.

Además, Sant Cugat forma parte del Catalonia Innovation Triangle (CIT), un consorcio que trabaja para la promoción y el desarrollo del territorio con la visión de convertirse en uno de los principales corredores europeos de excelencia empresarial, tecnológica y del conocimiento.

Consciente de este marco, el Ayuntamiento de Sant Cugat ha hecho una apuesta para transformar el municipio en una smart city, una ciudad inteligente al servicio del bienestar de los ciudadanos. Para intentar buscar sinergias e impulsar un protocolo internacional, Sant Cugat se ha unido con Barcelona y otras ciudades pioneras de todo el mundo –como Seúl, Dublín, Bristol, Buenos Aires, Quito, Helsinki, Turín, Lyón y Ámsterdam- para colaborar en la fundación de la City Protocol Society, una red mundial de ciudades que, a través de un único protocolo, definirá cuales son los estándares que deben cumplir las ciudades inteligentes.

Más información: www.santcugat.cat

60 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Clausura

Liderazgo polĂ­tico para ciudades globales 61

Joan Carles Garcia Alcalde de Tordera desde 1995 y diputado adjunto de la Presidencia de la Diputación de Barcelona desde 2011. Fue diputado portavoz a la Diputación de Barcelona el periodo 2007-2011, consejero comarcal en el Consejo Comarcal del Maresme entre 1991 y 2007 y ha formado parte de comisiones de competencias locales y territoriales de diferentes entidades municipalistas.

El Ágora de las Ciudades se ha inspirado en el espacio que era el ágora en la antigua Grecia, lugar público en el que se debatían los asuntos más trascendentes de la ciudad. El encuentro de hoy ha servido para poner en común muchas de las cuestiones que nos afectan a todos, de diferentes maneras, puesto que cada país y cada ciudad tienen anhelos y necesidades diferentes, pero al fi n y al cabo se parecen bastante.

Hemos repetido la necesidad de que la política descentralizada sea una realidad, a diferencia de la tendencia centralizadora que impera en el mundo hoy en día. También hemos constatado una de las cuestiones más complicadas en los procesos de descentralización, cuando se transfi eren competencias y no recursos. O incluso más, cuando desde el mundo local, por convicción o por necesidad, se asumen competencias que no son propias, en las que no se dispone ni de competencias ni recursos. Debemos potenciar la política municipal y separarnos de las políticas de Estado, muy lejanas del ciudadano. Este hecho ha promovido el distanciamiento de los ciudadanos para con las instituciones, que debemos analizar de manera rigurosa y tranquila. Debemos también intentar cambiar la forma de hacer política, aunque opino que desde los municipios ya lo estamos llevando a cabo.

62 ÁGORA DE LAS CIUDADES

De la jornada resaltan algunas ideas: es necesario administrar la confianza de los ciudadanos y dar importancia al conocimiento, el talento y la perseverancia de los ciudadanos. Espero de todo corazón que estas jornadas sirvan para hacer que los ciudadanos sean cada día un poco más felices, nuestra voluntad máxima.

Liderazgo político para ciudades globales 63

Joaquim Llimona Comisionado de Relaciones Internacionales y Cooperación del Ayuntamiento de Barcelona.

Presidente de la Comisión Internacional de la Patronal de Pequeña y Mediana Empresa de Cataluña –PIMEC y director general y secretario de Relaciones Exteriores de la Generalitat de Cataluña (1997-2004) además de otros cargos en organismos relacionados con las relaciones internacionales.

Durante la jornada de hoy se ha tratado la cuestión del liderazgo político en ciudades globales poniendo especial foco en dos regiones que son muy importantes para la ciudad de Barcelona: la primera, el entorno geográfi co más inmediato, el euro-mediterráneo, y en segundo lugar, la latinoamericana, con la que no nos une una relación de proximidad pero sí vínculos emocionales, personales, económicos y culturales muy fuertes.

Cuando se gobierna una ciudad, ya sea pequeña, mediana o grande, hay que ser innovador: se gobierna sobre muchas cuestiones que cambian rápidamente y que si levantamos la vista vemos que tienen origen en una esfera global, como la economía o la inmigración. La interacción de lo global con lo local, glocal. Por ello, las ciudades debemos reivindicar un papel más claro y más medios para poder gestionar con efi cacia estas necesidades, dado que somos el primer nivel de gobierno con el que se encuentran los ciudadanos.

Una idea importante es la necesidad de reivindicar sin complejos más poder político y más medios económicos. No se puede dotar de más competencias a las municipalidades y no dotarlas a su vez de más recursos para llevarlas a cabo, siempre en benefi cio de los ciudadanos. También es necesario tener un gobierno en colaboración, ni en dirección top-

64 ÁGORA DE LAS CIUDADES

down ni en dirección bottom-up, sino en forma de partenariado que implique a las instituciones públicas, vele por el interés general e incluya también al sector privado, los ciudadanos y las asociaciones empresariales y sociales. Con ello tendremos un sistema de gobernanza colaborativa de verdad. Por último, debemos reivindicar ante las agencias internacionales, sobre todo aquellas que regulan sobre aspectos que requieren gestión local, un papel más importante.

Liderazgo político para ciudades globales 65

Carles Gasòliba Presidente desde 2012 del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). Empezó su trayectoria parlamentaria como diputado en el Congreso de los Diputados el año 1980, fue secretario general del Patronato Catalán Pro Europa (1982-2004), eurodiputado (19962004), y como senador presidió la Comisión de Economia y Hacienda del Senado (20042008).

El CIDOB nació hace 41 años en Barcelona para llevar a cabo temas de cooperación al desarrollo en Camerún y Chile, pero rápidamente los fundadores decidieron ampliar el radio de acción a las relaciones internacionales en sentido amplio hasta llegar a lo que es hoy en día: un think tank, el más importante de España y del sur de Europa. Se trata de un centro de análisis internacional enfocado desde una ciudad, Barcelona, y no desde un Estado como sucede a menudo.

Ello tiene su razón de ser en que hoy en día las ciudades se han vuelto esenciales para el desarrollo mundial y están interconectadas. La gran plataforma logística del Mediterráneo que es Barcelona, con una posición estratégica entre la Unión Europea y el Mediterráneo, nos ha llevado a crear una relación propia con la ciudad y el mundo y a ser mundialmente reconocidos.

El CIDOB tiene la suerte de estar situado en una zona privilegiada, que a lo largo de la historia ha sido un centro de recuperación ciudadana para usos sociales, culturales y de conocimiento.

El centro dedica mucho esfuerzo al importante papel de las ciudades a nivel internacional y comparte programas con organismos como las Naciones Unidas. Ahora organizaremos con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona un programa llamado Global cities, local solutions, enmarcado en el programa ONU Habitat III, que culminará en el 2016. Queremos liderar un proyecto de network de grandes ciudades con think tanks de primer nivel: en Europa contamos con el Ecologic Institute de Berlín, el ISPI de Milán, el CBS de Copenhague y AVITEM de Marsella;

66 ÁGORA DE LAS CIUDADES

en América, con la New School de Nueva York, con Stanford, con la Fundación Getulio Vargas de Río de Janeiro y con Medellín; en Asia, con la Gateway House de Mumbay, el Istanbul Policy Center, la Yonsei University de Seúl y un centro de estudios estratégicos en Kyoto, y en África y Oriente Medio, con Ciudad del Cabo, Dubai y el centro Amadeus de Tánger.

Queremos presentar un análisis a las Naciones Unidas en 2016 que combine los elementos que se han tratado a lo largo de la jornada de hoy: la globalidad, el uso inteligente de la innovación tecnológica y las smart cities, la multidisciplinariedad con especial interés por la energía y el medio ambiente, la economía creativa, la inclusión y la cohesión social, la seguridad, la educación, la globalización urbana y la democracia participativa y directa.

Liderazgo político para ciudades globales 67

68 ÀGORA DE LES CIUTATS

ÀGORA DE LES CIUTATS Lideratge polític per a ciutats globals

Lideratge polític per a ciutats globals 69

70 ÀGORA DE LES CIUTATS

Presentació L’Àgora de les Ciutats és un espai de trobada d’alcaldes i càrrecs electes locals impulsat per la Diputació de Barcelona i Goberna América Latina en el marc de la iniciativa GOBERNA CIUDAD. L’espai neix el 2013 amb l’objectiu de fomentar el debat polític i l’intercanvi entorn a la governabilitat local i a l’acció dels govern locals i celebra, el 2014, la seva segona edició.

Les ciutats estan assumint un paper cada cop més rellevant a nivell global i les xarxes que conformen esdevenen ens articuladors de les noves sinèrgies que generen entre elles. La tendència cap a una globalització creixent que ha seguit el món des de finals de segle XX, especialment com a conseqüència de la revolució tecnològica, està posant en entredit el paper dels estats tradicionals. Espais polítics i econòmics supraestatals –amb la Unió Europea com a màxim exponent– guanyen rellevància mentre que ciutats i regions demanen més capacitat, més llibertat per desenvolupar polítiques adequades a la seva realitat local per situar-se amb èxit al nou ordre mundial.

Aquest procés, batejat com a glocalització, es dóna a nivell global amb diferents matisos, fet que queda ben reflectit a la present publicació amb la seva gran varietat de perspectives, tant per la diversitat geogràfica com per les diferents característiques de les ciutats representades.

En les següents pàgines hi ha recollides les vint-i-cinc intervencions que es van desenvolupar durant l’Àgora de les Ciutats que va tenir lloc el dia 1 de juliol de 2014 a Barcelona. L’objectiu és que aquestes reflexions, experiències i discussions puguin arribar més enllà del centenar de persones que van seguir presencialment l’esdeveniment i, d’aquesta manera, contribuir a la millora de l’eficiència i capacitat del món local per adaptar-lo als nous reptes que han d’afrontar els seus governs i institucions.

Lideratge polític per a ciutats globals 71

Benvinguda institucional Salvador Esteve President de la Diputació de Barcelona des de 2011 i alcalde de Martorell (1987 - 2003 i 2007 a l’actualitat). També va ser membre del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vicepresident del mateix de 1991 a 1995. L’any 2007 va ser designat president de l’Associació Catalana de Municipis.

L’Àgora de les Ciutats és un espai de trobada, de discussió i de posada en comú. Un espai que impulsa la Diputació de Barcelona conjuntament amb Goberna i en estreta col·laboració amb altres administracions públiques i entitats. Vull agrair als nostres socis en l’organització de l’Àgora de les Ciutats la seva aportació i la seva disponibilitat. El fet que en celebrem ara la segona edició demostra que aquesta iniciativa ha trobat el seu lloc en el debat sobre el paper del món local en la governança mundial.

Vull agrair de manera especial la participació de les delegacions provinents d’Amèrica Llatina, d’Europa i de l’àrea del Mediterrani que fan que l’Àgora constitueixi un mosaic de veus ben divers i representatiu. Entre tots plegats hem aconseguit crear aquest fòrum de diàleg amb la consciència que només sumant i col·laborant de manera efi cient podem afrontar els reptes que planteja la globalització al govern de les nostres ciutats i regions. Necessitem sumar perquè una ciutat és un entramat social complex format per una multitud d’actors on tothom compta: des de cadascun dels ciutadans que hi viuen o hi treballen fi ns als diversos nivells d’administració que hi tenen responsabilitats de govern, des de les entitats sense ànim de lucre amb un llarg bagatge històric que enforteixen la convivència fi ns a les empreses de tecnologia punta que hi aporten riquesa i desenvolupament, des dels moviments socials que neixen espontàniament a la xarxa fi ns al botiguer de tota la vida.

Però avui una ciutat ja no és només ella mateixa i els seus ciutadans. La ciutat s’ha convertit en un espai global. Els reptes que té una ciutat són compartits per moltes altres ciutats, fi ns i tot llunyanes, i allò que avui passa aquí té molt a veure amb el que passa a altres llocs del món, sovint ben remots. Hem de sumar, doncs, però ho hem de fer bé i de manera efi cient.

72 ÀGORA DE LES CIUTATS

En aquest món interconnectat, les ciutats i les regions són actors globals cada dia més importants, tant des del punt de vista demogràfic com de l’econòmic. Davant d’aquesta realitat constatem, però, que seguim disposant d’estructures polítiques i administratives poc flexibles. De vegades ensopeguem amb models de governança excessivament burocratitzats que limiten la capacitat innovadora i dinàmica de la ciutadania i del sector empresarial. Per això, quan parlem de sumar volem dir col·laborar i trobar punts d’entesa entre actors locals i actors globals, i també entre actors públics i actors privats. Volem dir sumar a tots els nivells per trobar solucions a les demandes de la ciutadania per desenvolupar noves formes de govern eficients, innovadores i intel·ligents que ens permetin assolir les màximes quotes de benestar per als nostres ciutadans i que es distingeixin sobretot pel seu caràcter democràtic. Perquè el dret de decidir de la ciutadania ha de ser sempre la base sobre la qual hem de construir el nostre model de governació.

L’Àgora de les Ciutats és un reflex d’aquest esperit, d’aquesta voluntat de governar bé, amb tothom i per a tothom. L’Àgora de les Ciutats és un espai obert per sumar visions i construir noves idees, vinguin d’on vinguin, vinguin de qui vinguin. Visions i idees vàlides sortides de països diversos, banyats per mars diversos, amb cultures i tradicions diverses, i amb visions i idees de l’administració pública i de la societat civil, del món acadèmic o de l’empresarial. És precisament aquesta diversitat, aquesta perspectiva múltiple i integradora, tan ben representada per les persones i les delegacions presents aquí, el que dóna la clau de la riquesa d’aquest espai. Una riquesa de punts de vista que sens dubte ens ha de facilitar i identificar amb claredat els reptes que el món global planteja a les nostres ciutats. Perquè només identificant-los bé podem estar en condicions d’afrontar-los amb l’agilitat i la creativitat necessàries per superar-los amb èxit.

Lideratge polític per a ciutats globals 73

Fernando Vallespín Director de Goberna i de l’Institut Universitari d’Investigació Ortega y Gasset. Ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat Autònoma de Madrid, on ha ocupat càrrecs com el de vicerector de Cultura, director del Departament de Ciència Política y del Centre de Teoria Política. Va ser president del Centre d’Investigacions Sociològiques de maig de 2004 a maig de 2008.

Goberna és una Escola de Política i Alt Govern en el si de l’Institut Universitari d’Investigació Ortega y Gasset, dins de la Fundació Ortega-Marañón. Goberna es confi gura com un espai de formació especialitzat amb una especial vocació de trobada i de debat, un lloc on poder contribuir des d’organismes i institucions per augmentar i enfortir les capacitats d’aquells que estan cridats a l’exercici de la responsabilitat pública i del lideratge polític.

Dins d’aquest projecte cobra especial valor Goberna Ciudad, que és el producte de la nostra aliança amb la Diputació de Barcelona. Una àrea de formació i trobada especialment dirigida a aquells que exerceixen aquesta vocació pública des dels governs locals i regionals. Una iniciativa que recull programes de formació presencial i virtual, espais de trobada i de debat d’acció política, i una àrea especialitzada en l’anàlisi i investigació per al bon govern. És per a nosaltres de gran rellevància la celebració d’aquesta segona edició de l’Àgora de les Ciutats per la importància de reunir en un mateix espai, des de la pluralitat i la independència, a màxims responsables de governs locals del Mediterrani, Europa i Amèrica Llatina. Regions estratègiques que comparteixen transicions i processos de construcció democràtica relativament recents. Tres regions, els lideratges de les quals estan cridats a afrontar grans reptes globals que, sens dubte, tenen impacte local i que avui tenen una preocupació comú per el bon govern i el bon servei públic. Volem acompanyar-los en aquest procés de transformació de les seves ciutats, per dotar-los d’espais públics on compartir experiències i analitzar les bones i males pràctiques de l’experiència de govern amb la fi nalitat última de trobar com fer més i millor democràcia i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

74 ÀGORA DE LES CIUTATS

Des d’aquesta perspectiva a Goberna volem contribuir a través de la nostra acció a l’enfortiment de les institucions, integrar la diversitat sense sotmetre-la, dignificar la política i construir els murs de contenció que siguin necessaris per a que la fe en la política no s’ensorri. Avui es fa evident un canvi important en la forma de fer política, i això té molt a veure amb la desterritorialització, on el territori no perd importància, sinó que les claus tradicionals a través de les quals enteníem el territori han de ser reinterpretades.

Vet aquí el famós procés de glocalització, contracció de global i local, que es manifesta en tant que les ciutats són cada cop més globals i la globalització és cada cop més metropolitana. Els sociòlegs comencen a dir que els actors fonamentals del món del futur, tot i que pel que a mi respecta hauríem de parlar del món present, són les ciutats. Unes ciutats mestisses, barrejades, on allò important és la pròpia ciutadania metropolitana, més que altres vincles de tipus ètnic, nacional o regional. Ciutats intel·ligents o smart cities, que tenen la capacitat de resoldre els problemes de governança d’una forma directa i eficaç a través de les noves tecnologies. És aquí on és important concentrar els nostres esforços. No es tracta simplement d’explicar com resolem els nostres problemes, similars o fins i tot idèntics, sinó de veure com podem afrontar conjuntament aquests nous reptes a partir de les experiències que tenim en ciutats de naturalesa i mida molt diferents.

Voldria acabar subratllant un altre aspecte que no té a veure amb la innovació en la governança, sinó amb l’aplicació de determinats valors que hauríem d’inculcar per a l’enfortiment de les nostres institucions, per poder gestionar la diversitat creixent dels nuclis urbans on l’exercici de la política sigui més transparent, més responsable, on es fomentin les argumentacions públiques per explicar la importància i els perquès de tot allò que es fa o es deixa de fer per part de qui governa la comunitat política.

Des de Goberna esperem seguir comptant amb vostès i que els seus diferents equips puguin formar part dels diversos programes que tenim, cadascun en funció de les seves responsabilitats, per tal que, tant en aquesta com en futures edicions de l’Àgora de els Ciutats, puguem seguir debatent sobre com recuperar la confiança dels ciutadans en les nostres institucions i de com legitimar i consolidar els espais de poder com a espais democràtics.

Lideratge polític per a ciutats globals 75

Xavier Trias Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona des de 2011. Va ser Conseller de Sanitat l’any 1988 i de Presidència el 1996. El 2000 es va presentar com candidat de Convergència i Unió a les eleccions del Congrés dels Diputats, ocupant al llarg de la legislatura la Presidència del Grup Parlamentari català i de la Comissió de Ciència i Tecnologia.

L’Àgora de les Ciutats se celebra a Barcelona, capital de Catalunya, que gaudeix d’una llengua i cultures pròpies, i d’una història mil·lenària. Barcelona és una ciutat oberta al món, de comerç i indústria, revolucionària. L’any 1992, amb motiu de l’organització dels Jocs Olímpics, vam fer una gran transformació: una ciutat industrial del litoral amb molt bagatge i molta tradició va fer un salt endavant i va canviar el seu urbanisme.

El tema que ens ocupa és el lideratge de les ciutats i la seva infl uència en un moment difícil de crisi econòmica, social, institucional, de partits, de model d’estat i inclús de paper d’Europa.

Dins d’aquesta situació, les que donen més la cara per la crisi són les ciutats. Perquè, al cap i a la fi , som les ciutats les que atenem a la gent, les que hem de donar resposta durant el dia a dia.

I una manera de liderar des d’un ajuntament és, precisament, saber com afrontar aquestes situacions. En primer lloc, l’Ajuntament ha de tenir credibilitat. Si produeixes dèfi cit no tens credibilitat; aquesta va ser la meva primera obsessió com alcalde d’aquesta ciutat. Avui en dia podem dir que Barcelona és una ciutat solvent, que no té dèfi cit i que paga als seus proveïdors a 30 dies.

En segon lloc, es tracta d’exercir la vocació del que cada un és: en el nostre cas, Barcelona és la capital de Catalunya i del Mediterrani. Com he dit abans, una ciutat oberta al món. Val a dir, però, que ser la capital i exercir el lideratge a Catalunya no signifi ca acaparar tot el que es fa en aquest territori. S’ha de col·laborar i tenir complicitat amb tots els altres pobles i ciutats; perquè no s’aconsegueix fer res si es té una gran capital però no hi ha territori.

I, per últim, la nostra vocació mediterrània i d’estar oberts al món ens anima a teixir llaços d’amistat, col·laboració i complicitat per tot el món. Aquesta ciutat no s’atura, no es centra en si mateixa, sinó que col·labora amb Europa, amb Amèrica del Sud, amb Àsia, amb Estats Units 76 ÀGORA DE LES CIUTATS

i amb Àfrica, especialment amb els països del nord d’Àfrica, amb els que compartim el Mediterrani.

Sabem com volem ser coneguts. Fins ara ens coneixen com a ciutat olímpica i això està bé; com a ciutat turística, que també està molt bé, donat que el turisme representa gairebé el 14% del nostre PIB i ens ajuda a suportar la crisi. Malgrat tot, la nostra vocació és ser coneguts, a més, com una ciutat de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar.

Per això, fem apostes importants per les noves tecnologies, per convertir-nos en una smart city de referència internacional. Però això no pot fer-ho realitat una ciutat sola, sinó que requereix la col·laboració d’altres ciutats, empreses i universitats. És l’única manera d’aconseguir aquesta transformació. Existeixen moltes organitzacions i entitats amb les que col·laborem, que liderem i a través de les quals fem escoltar la nostra veu, perquè ni tan sols Europa no entén a vegades la rellevància del paper de les ciutats. Europa fa normatives per intentar reduir els dèficits de les ciutats, ignorant que gairebé sempre són els estats centrals qui els creen. Potser haurien d’escoltar més a les ciutats i interessar-se més pel que fan.

Les ciutats són les que atenen a la gent. Aquesta és la qüestió més important: com donem resposta a les necessitats de la gent. En un moment de crisi, en el que Barcelona té un paper de lideratge global, devem donar una resposta social a molta gent que ho passa malament.

Aquesta és la gran responsabilitat dels ajuntaments.

Lideratge polític per a ciutats globals 77

78 ÀGORA DE LES CIUTATS

Lideratge polític per a la governança global

Diàleg polític entre alcaldes per tal d’establir el fil conductor entre els reptes estratègics de la governabilitat local i els lideratges polítics necessaris per afrontar-los.

Lideratge polític per a ciutats globals 79

Introducció Roger Albinyana Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2013. Entre 2004 i 2008 va ser president de la Joventut Liberal Europea i entre 2008 i 2010 director de la fundació privada Cercle d’Estudis Sobiranistes. Va ser director del programa de suport a la Unió pel Mediterrani de la Generalitat de Catalunya de 2010 fi ns a 2013.

La temàtica de l’Àgora de les Ciutats esdevé transcendent en els moments convulsos en els quals vivim. En primer lloc, cal que les institucions públiques donem resposta d’alguna manera a l’actual descontentament generalitzat, fruit primordialment d’una situació econòmica i social negativa que va millorant però que encara és present en la vida de moltes persones. Els líders polítics han de demostrar que tenen respostes, ja que si no és així les opcions populistes, xenòfobes i extremistes emergeixen amb força, com hem pogut veure especialment a molts països i moltes ciutats del continent europeu.

En segon lloc, el lideratge s’ha d’impulsar tenint en compte que les TIC estan pertot. Els nous líders polítics han de ser conscients que poden utilitzar aquest instrument, però que els seus opositors populistes i extremistes també ho faran. A més, el repte del lideratge s’ha d’abordar des del convenciment més profund de la igualtat de gènere. Que en aquesta taula ens acompanyin dues alcaldesses és un signe d‘absoluta normalitat de la igualtat per la qual treballem, però que encara no és un objectiu assumit per tothom.

Les ciutats són fonamentals en el procés de globalització, i cada vegada són més presents en els diàlegs internacionals. Però si el seu paper encara no és prou comprès, què succeeix amb les regions, encara més incompreses? Molts cops les relacions internacionals, fonamentades sobre la base de les relacions entre subjectes de dret internacional, marginen aquells que no tenen aquest estatus, siguin municipis o regions.

Destaquem, però, el gran paper dels municipis en l’esfera internacional en els últims anys. Les ciutats i els seus líders s’han globalitzat. Per exemple, la política urbanística, que a priori sembla un tema local, s’ha convertit de forma creixent en un tema que ocupa molts àmbits de la política 80 ÀGORA DE LES CIUTATS

internacional: revistes com The Economist o think tanks com la Chatham House han elaborat monogràfics sobre la importància de l’urbanisme en l’àmbit internacional, i revistes com el Foreign Policy han impulsat el Global City Index.

En aquesta taula rodona també tractem el lideratge polític al segle XXI. S’ha teoritzat molt sobre aquest lideratge global i local i sobre la necessitat de mantenir la visió del grup, la gent i el territori, i de tenir capacitat de gestió, ja que cal donar resposta a les necessitats més immediates d’una població canviant. Des d’aquest punt de vista, els nous lideratges polítics tenen dos reptes imminents molt importants. Per una banda, cal fer front a la bunquerització de la classe política. És absolutament fonamental que els lideratges polítics, a través de les estructures de partit, siguin capaços de transformar-se deixant enrere el llast de la corrupció –un fenomen que no és generalitzat–.

Per altra banda, cal la implicació tant d’homes com de dones. Segons dades de Nacions Unides, al gener de 2012, a nivell mundial únicament trobàvem nou dones com a caps d’estat i quinze com a caps de govern, entre més de 190 països al món. Amb aquestes dades es demostra que el paper de la dona al món de la política és clarament insuficient. A finals de 2013, només un 21,8% dels parlamentaris del món eren dones, i amb variacions importants segons els contextos geogràfics.

Els països nòrdics encapçalen el rànquing amb un 42%, seguits dels Estats Units amb un 25% i Europa sense els països nòrdics amb un 23%.

Al nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà només un 16% són dones. És evident que la presència de la dona és fonamental. Dos exemples ho il·lustren: a Noruega, s’ha observat una relació causal directa entre la presència de dones als ajuntaments i l’increment de programes de suport a la protecció infantil, i a l’Índia, el nombre de projectes per potabilitzar l’aigua és un 62% més alt en ajuntaments liderats per dones.

Cal que ens formulem diverses preguntes al voltant dels lideratges: Quins són els principals punts en comú i les principals divergències entre l’Amèrica Llatina, Europa i la ribera sud del Mediterrani? Podem parlar de diverses problemàtiques i similituds en els mecanismes de resposta a nivell local, regional, nacional i global? Com conviuen la paradiplomàcia regional amb l’exercida a nivell local?

Lideratge polític per a ciutats globals 81

Jordi Martí Regidor de Presidència, Territori i del Districte de Sants-Montjuïc de l’Ajuntament de Barcelona des de 2011. Va ser diputat al Congrés dels Diputats de 2000 a 2004.

Donada la conjuntura actual, els municipis i les regions tenim l’obligació política, ètica i moral de reinventar-nos i readaptar-nos, de donar respostes efi caces i properes a la gent que ens exigeix cada dia més i millors solucions. Les ciutats som els ens més capacitats per generar aquesta font d’innovació. Som motors de riquesa, la punta de la llança per tirar endavant als països, tenim la capacitat per generar i atraure el talent, més que altres nivells territorials. Barcelona és una ciutat de prestigi, solvent, amb dèfi cit zero i una gran projecció internacional, amb la sisena marca més important a nivell internacional segons The Guardian.

La capitalitat del mòbil ens ofereix creixement interior i alhora projecció exterior. Volem ser un nou hub en aquest àmbit. També som la Capital Europea de la Innovació 2014 i per tant volem posar la innovació no sols al servei del creixement econòmic sinó sobretot al serveis dels ciutadans.

No té sentit ser una capital mundial de la tecnologia i el mòbil i que després aquestes aplicacions no es transfereixin a la ciutadania comportant una millora de la seva qualitat de vida. Així mateix, som la Capital Europea del Voluntariat 2014: ens agrada posar a la mateixa balança les qüestions econòmiques i d’innovació i les accions més socials. Som una ciutat amb ànima social, amb una quantitat ingent d’entitats, xarxes i associacions que lluiten cada dia per la cohesió social i amb les que col·laborem.

A Barcelona tenim tres prioritats màximes: la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i la qualitat, l’efi ciència i l’efi càcia dels serveis públics, especialment els dirigits als col·lectius més vulnerables. Per assolir-los, i per assolir altres objectius, hem de col·laborar amb entitats d’altres llocs del món i participar en xarxes internacionals des de la nostra visió metropolitana, el que 82 ÀGORA DE LES CIUTATS

“A Barcelona tenim tres prioritats màximes: la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i la qualitat, l’eficiència i l’eficàcia dels serveis públics” engloba no només entitats locals sinó també altres cossos com el Banc Mundial o la Comissió Europea. Així doncs, Barcelona ha d’exercir un lideratge en aquestes cooperacions; humil, però lideratge.

La innovació tecnològica, front prioritari per nosaltres, no pot donar els seus fruits si no és compartida amb altres ajuntaments, empreses o universitats, ja que no és possible res avui per avui en soledat. Som membres de la City Protocol Society, organització internacional que integra a entitats de sectors diferents, amb les que treballem colze a colze, i que estableix els estàndards de qualitat de les ciutats intel·ligents.

El lideratge del segle XXI no és un lideratge d’una única ciutat, sinó que ha de ser compartit.

En el nostre cas, amb Catalunya, amb la resta de l’Estat Espanyol, amb la Unió Europea, amb Llatinoamèrica, amb països emergents, amb tot el món en definitiva. Volem ser una ciutat global, la capital d’allò local, dels nostre petit país, sí, però alhora col·laborar per aconseguir el benestar general i el progrés de tot el món.

Som una ciutat logísticament molt important, estratègicament situada en un entorn mediterrani però amb connexions importantíssimes amb Amèrica i Àsia, i volem ser encara més una ciutat logística. Com l’eurodiputat Ramon Tremosa va comentar una vegada, Barcelona, o Catalunya en aquest cas, serà logística o no serà.

Lideratge polític per a ciutats globals 83

Maria Rosa Ferrer Cònsol major d’Andorra la Vella, Andorra des de 2007. Parlamentària al Consell General d’Andorra: entre 1994 i 1997 com a secretària de la Sindicatura, entre 1998 i 2001 com a presidenta de la Comissió Legislativa d’Economia i entre 2005 i 2007 com a presidenta de la Comissió d’Exteriors. Essent, en totes les etapes, representant de les dones parlamentàries.

Andorra la Vella és la capital de coprincipat d’Andorra, un microestat que fa frontera amb França i Espanya i que té més de 700 anys d’història independent. El model territorial és molt descentralitzat: existeixen set demarcacions territorials anomenades parròquies, administrades per un comú o ajuntament. El comú té més competències que un ajuntament i menys que una regió. La Constitució estableix els principis d’autogovern i autonomia fi nancera, i determina una llista no excloent de matèries concretes com a mínim competencial, alhora que una clàusula de tancament de matèries impròpies destinada a garantir el benestar dels ciutadans. Els recursos dels comuns provenen de la transferència de l’estat –en un 28% en el cas de la parròquia d’Andorra la Vella, per exemple- i també de recursos propis. Els comuns tenen molta llibertat d’actuació.

“Al món globalitzat és imprescindible tenir una visió àmplia de la realitat: hem de pensar globalment i actuar localment.”

En política és imprescindible no perdre el nord, pensar en la nostra vocació de servei públic. A través de la política es pot canviar la societat, el món. Si tenim clar perquè ens dediquem a la política, tindrem projecte. Sense projecte no podem fer res ni aconseguir una societat millor. Al món globalitzat que vivim, també és imprescindible tenir una visió àmplia de la realitat: hem de pensar globalment i actuar localment. L’administració local és la més propera al ciutadà i la que millor pot incidir en la seva qualitat de vida.

Les nostres relacions amb altres ciutats són imprescindibles per aprendre d’exemples i traslladar-los a les nostres col·lectivitats. Mantenim excel·lents relacions amb municipis propers, tant de França com d’Espanya. També participem en organismes internacionals en qualitat de capital d’estat, com a l’Assamblea dels Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa, del 84 ÀGORA DE LES CIUTATS

qual Andorra en presidí el Consell de Ministres durant el període 2012-2013. També formem part de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes, participem en fòrums iberoamericans de governs locals i en organismes internacionals com l’Organització Internacional de la Democràcia Participativa. Finalment, com a capital d’Andorra, som també la capital dels Pirineus, i és així com intentem donar-nos a conèixer al món sencer. En un món globalitzat és fonamental existir, ser conegut a nivell internacional, encara que siguem molt petits.

Som un poble treballador, emprenedor, que mai ha viscut una guerra i que ha sabut adaptar-se a les necessitats, millorar la qualitat de vida i alhora preservar la nostra identitat. Amb la Unió Europea tenim un acord duaner i de cooperació, i actualment estem treballant en un acord d’associació. Fins fa poc érem un paradís fiscal però donades la globalització, la crisi i la lluita contra el frau hem treballat per sortir de la llista. La globalització comporta homogeneïtzació de determinades regles, especialment en matèria econòmica. Hem de tenir economies obertes, unes ciutats netes, endreçades i segures, i hem de ser creïbles gestionant recursos públics amb molt rigor, transparència i legalitat. S’ha de ser innovador i seguir treballant per diferenciar-nos i per ser competitius per aconseguir el desenvolupament econòmic i benestar social. És aquí on les ciutats hem de treballar dur, tot sent respectuosos amb les regles del joc de l’entorn.

Lideratge polític per a ciutats globals 85

Sandra García Alcaldessa de San José, Costa Rica des de 2013, any que també va assumir la vicepresidència de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes. Va ser elegida vicealcaldessa de San José el 2010, càrrec que va exercir fi ns que va assumir la alcaldia. Prèviament va ser degana de la Facultat d’Educació de la Universitat de Costa Rica.

Tot el que s’ha fet a San José és fruit de les aliances estratègiques amb molts països i moltes ciutats del món. La prioritat de l’Ajuntament ha estat crear una ciutat per a la gent, fet que implica un desenvolupament de polítiques que tendeixen a humanitzar, democratitzar i fer més inclusiu i sostenible l’espai urbà.

Per a països en vies de desenvolupament com el nostre, amb un sistema polític altament centralista, aconseguir que els governs locals assumeixin d’una vegada per totes aquest lideratge polític no és fàcil.

El govern central té competències tradicionalment locals com el transport públic o el clavegueram, el fa que la despesa pública total de les 81 municipalitats no arribi al 1,5% de la despesa total del país. A partir de 1997 un impost típicament municipal, l’impost de béns immobles, és transferit a ens locals per primera vegada. Davant d’aquest panorama, San José no va voler esperar a les reformes legislatives centrals que permetessin l’execució dels lideratges locals i va establir instàncies interinstitucionals, en les que participen institucions públiques de diversos nivells i també empreses, ONG o associacions comunals per una millor gestió de l’espai urbà.

El desencant i l’apatia d’una gran part de la població amb el règim democràtic, liberal i representatiu obliguen a replantejar el model d’estat, amb una democràcia deliberativa, participativa i directa, amb transparència i rendició de comptes. Hi ha d’haver una major comunicació amb la ciutadania, cosa que avui és possible gràcies a les noves tecnologies. En 86 ÀGORA DE LES CIUTATS

aquest nou paradigma per a la democràcia, els governs locals es converteixen en pedra angular de la transformació que la ciutadania demanda. Com a primer engranatge de la institucionalitat, l’ajuntament ha de canalitzar aquests anhels de la ciutadania de participar en els processos de presa de decisions que influeixen en la seva qualitat de vida, en les seves possibilitats de mobilització social, de progrés econòmic i la condició del seu entorn. Els síndics, per exemple, tenen molta participació a nivell comunal dins la nostra organització.

La realitat d’una humanitat cada dia més viva en les ciutats requereix d’innovació en la conducció dels afers socials, per a que se superi la concepció dels ajuntaments com a mers proveïdors de serveis públics bàsics, amb la finalitat de tenir un nou model per a que es posicionin sobre el desenvolupament integral i sostenible de les seves jurisdiccions.

A San José, per mitjà d’un pla estratègic, es van recuperar parcs, zones verdes i altres espais funcionals i simbòlics per a la ciutadania. Es va iniciar la construcció d’espais per a vianants per tornar els carrers, plens d’automòbils fins llavors, a les persones; ara aquests bulevards són la principal artèria comercial i financera del país. Es va iniciar també la repoblació sostenible amb una utilització òptima de recursos com l’aigua, el sòl urbanitzable i els sistemes de sanejament, tot escollit per mitjà de consells públics. Amb això es va aconseguir un espai social, econòmic i cultural d’integració de la població. Es van establir instàncies deliberatives per a que l’alcaldia pogués tenir contacte directe amb el govern central, les seves institucions autònomes, les empreses i la societat civil: el Consell Social de San José, per exemple, ha aconseguit crear centres dormitoris per a indigents, guarderies, centres diürns per a persones de tercera edat o el programa Persiguiendo Sueños per evitar el fracàs escolar, entre d’altres.

També en àmbits com l’esport, la seguretat, el turisme, el transport i el medi ambient s’han dut a terme accions per millorar el benestar dels ciutadans a través de la governança local.

Els reptes són i seran enormes i cal replantejar-se noves metes constantment. La crisi de l’economia i dels valors, amb l’expansió de les noves tecnologies, configura un escenari en el que els ajuntaments han de ser protagonistes per a la construcció d’un lideratge polític que permeti la governança, no només a escala local sinó també a escala regional i nacional.

Lideratge polític per a ciutats globals 87

Pla de Regeneració i Repoblament del Centre de San José El Pla de Regeneració i Repoblament del Centre de San José és una iniciativa impulsada per la Municipalitat de San José i que compta amb la participació del govern central, el sector acadèmic, organitzacions internacionals i el sector privat.

Com a conseqüència d’una falta de planificació, durant dècades la zona urbana de San José es va estendre sense suficient control. Aquest fet va provocar la creació d’una gran conurbació sense uns límits clars que va perdre la identitat com a ciutat i amb ella el paper que el seu centre històric exercia com a eix polític, social, econòmic i cultural de Costa Rica.

El Pla de Regeneració i Repoblament del Centre de San José té com a objectiu la creació de les condicions necessàries per a que San José assoleixi millors nivells de qualitat de vida, creï un teixit social més sòlid i recuperi la competitivitat urbana.

Per aconseguir aquest objectiu s’han implementat accions com la construcció d’infraestructures públiques, l’arborització urbana, la millora del servei de recollida de residus sòlids urbans, el suport a les petites i mitjanes empreses, la promoció de les inversions i la simplificació i modernització dels tràmits municipals.

Més informació: www.msj.go.cr

88 ÀGORA DE LES CIUTATS

Nous lideratges en un entorn global

La globalització està transformant el rol de les ciutats al món. La competència per atraure inversions o les oportunitats que ofereix la cooperació i especialització entre ciutats són reptes que han d’afrontar els nous lideratges emergents.

Quines qualitats han de tenir per garantir l’èxit en el procés d’adaptació als canvis globals?

Lideratge polític per a ciutats globals 89

Introducció Albert Royo Secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya – DIPLOCAT des de febrer de 2013. Va ser secretari de Cooperació Exterior i d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2007. És professor d’Afers Europeus a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Actualment estem vivint un fenomen interessant a nivell internacional en relació amb l’actitud dels ciutadans envers la política. La política tradicional és incapaç de donar respostes a les demandes de la ciutadania; aquest desencant es viu especialment en regions com Europa, on sembla que els ciutadans s’allunyen de forma progressiva de la política tradicional. Algunes raons són la incapacitat creixent de les institucions per representar efi caçment els interessos dels ciutadans, la presència de vegades d’interessos espuris en la gestió del bé comú i de les polítiques públiques, i la incapacitat de donar resposta als grans reptes globals que afronten les nostres societats, com és el cas de la crisi fi nancera.

Paral·lels a aquest allunyament sorgeixen nous moviments ciutadans que busquen no només la participació en les formes tradicionals de representació política sinó també noves vies. Aquests moviments són ciutadans, per exemple el 15-M a Espanya o Occupy Wall Street a els Estats Units, molt sovint reclamen també que les decisions es prenguin de forma molt més propera al ciutadà, i no en despatxos a porta tancada i a milers de quilòmetres.

En resum, la societat demana més mecanismes de governança global i regional. Per tot això neix la glocalització, un procés imparable en el món del segle XXI. Els ciutadans s’han adonat de que és necessari comptar amb entitats més grans per donar resposta a aquests reptes mitjançant processos d’integració regional com la Unió Europea o altres. Països com Espanya, Alemanya o Itàlia poc poden fer a l’hora de negociar amb grans blocs com els Estats Units, Xina, Brasil o Rússia. Els ciutadans demanen una major implicació dels estats tradicionals en 90 ÀGORA DE LES CIUTATS

aquests processos d’integració, però també demanen més subsidiarietat, que les decisions es prenguin el més properament possible a ells, i que puguin tenir una major participació en la presa de decisions.

Veiem, doncs, com es formen unitats més grans, capaces de plantar cara als grans reptes globals, però a l’hora a la formació d’unitats més petites i properes a la ciutadania i al territori. Moltes vegades s’ha demostrat que aquestes unitats polítiques més petites són més eficaces i flexibles a l’hora de respondre a les demandes dels ciutadans. Per exemple, aquest fenomen es pot observar a Catalunya o Escòcia, amb els dos processos d’autodeterminació i amb ciutadans que demanen comptar amb uns instruments d’estat que els representin millor i els hi ofereixin unes polítiques públiques més ajustades a la realitat social d’ambdós territoris.

Es declaren també profundament europeistes i defensen un reforçament de les institucions comunitàries i de federalització de la Unió Europea, de manera que es retroalimenten els processos: subsidiarietat i major governança global.

Altres moviments ciutadans que demanen major participació són els ja mencionats del 15-M, Occupy Wall Street, i altres fenòmens com les revoltes al sud del Mediterrani i els països àrabs, l’augment de mecanismes participatius a Amèrica Llatina i l’emergència de plataformes digitals globals com Change.org o Avaaz.

En tot cas, les respostes glocals requereixen de gestors polítics que sàpiguen interpretar aquesta realitat i que sàpiguen moure’s en les dues dimensions alhora: la local/regional i la internacional.

Actes com el que celebrem avui pretenen implicar a aquests gestors polítics locals en temàtiques de governança local, gestors que promoguin la política de proximitat, que estiguin compromesos amb una millor i major participació ciutadana i que tinguin una clara vocació internacionalista.

Lideratge polític per a ciutats globals 91

Carolina Leitao Alcaldessa de Peñalolén, Xile des de 2012 i vicepresidenta del Partit Demòcrata Cristià de Xile. De 2010 a 2012 va ser regidora a Providència. Paral·lelament, a partir de 2004 va participar del govern comunal de Peñalolén i entre 2009 i 2012 va ser gerent d’Habitatge del mateix municipi.

Els ciutadans tenen avui en dia una major consciència dels seus drets i del rol de l’estat, el que signifi ca que són més exigents i fi ns i tot menys tolerants. Són conscients dels seus drets, però cal afegir que de vegades ho són poc dels seus deures. Els ciutadans estan avorrits dels diagnòstics i volen accions, cerquen una relació diferent amb les institucions de l’estat. Per exemple, les reaccions dels ciutadans brasilenys contra quelcom tan popular com el Mundial de futbol o el moviment estudiantil a Xile que va acabar reproduint-se en altres moviments socials.

Una segona visió de context és l’existència d’uns estats que planifi quen de dalt cap a baix. Ara, els governs locals han anat prenent nous espais, no perquè els estats els hi hagin ofert sinó perquè ells mateixos se’ls han anat prenent: és l’apoderament del món local, la glocalització, que s’ha dut a terme en part en xarxa. Per altra banda, existeix una desconfi ança ciutadana cap a les institucions.

Malgrat això, a Xile, la segona institució més valorada després de les policies són els alcaldes i els regidors, paradoxalment a diferència de la resta de polítics, que ocupen les últimes posicions. Per últim, cal destacar la importància de les xarxes socials com a font d’informació: el 20% de la població de Xile les utilitza amb aquesta fi nalitat.

La meva tesi sobre el futur del nou lideratge és que els governs locals han de ser fl exibles i inclusius i promoure la transparència, la participació i la cooperació amb l’objectiu d’avançar cap a un govern obert. Sobre la transparència cal dir que no només signifi ca posar la informació a l’abast de les persones; és retre comptes permanentment d’allò que s’està executant i difondre els espais de deliberació aprofi tant les eines de l’era digital. L’apropament al ciutadà, per exemple, retent comptes barri per barri com passa a Peñalolén, també és una marca de 92 ÀGORA DE LES CIUTATS

transparència. Així mateix cal crear una visió compartida que generi valor: els plans i els programes no es poden gestar des de dalt sinó que han d’incorporar la visió ciutadana. A més, cal pensar que el ciutadà no és un consumidor de serveis: és un actor rellevant per a la transformació del seu entorn; per això la participació barri a barri és essencial, tant per a que els ciutadans expressin els seus desitjos i drets com per a que siguin conscients de les seves responsabilitats. Pel que fa a la col·laboració publicoprivada, Peñalolén ha creat una línia d’acció en els àmbits de la cultura i l’esport que ha anat ampliant l’oferta per als ciutadans. L’associació no s’ha de dur a terme només amb l’estat central sinó també amb el sector privat, el tercer sector i els ciutadans per aconseguir, entre d’altres, una major especificitat tècnica.

En conclusió, s’ha d’aprendre a cedir i compartir el poder per una major governabilitat, el que requereix de molta voluntat política per acceptar canvis en les regles del joc, encara que sigui fàcil dir-ho i difícil posar-ho en pràctica. Ha d’existir un poder transversal i multilateral en lloc d’un poder de dalt a baix, capaç d’articular grans acords, promoure nous lideratges i prendre decisions difícils de forma conjunta amb la resta d’actors. El nou lideratge és un lideratge més lent però alhora més legítim i per tant més sostenible.

Lideratge polític per a ciutats globals 93

Carlos Varela Alcalde del Municipi B de Montevideo, Uruguai des de 2010, quan va entrar en vigor el tercer nivell de govern que va crear municipis al país. Prèviament va exercir com a director de la Divisió de Promoció Econòmica de la Intendència de Montevideo i va ser escollit diputat suplent al Parlament Nacional en dues ocasions. És docent a la Universitat de la República.

Les ciutats s’han caracteritzat per ser un espai d’oportunitats. No obstant això, durant el segle XXI confl ueixen tres macroprocessos que poden arribar a posar en dubte aquest fet, com són: la globalització, la comunicació sense fronteres i la mobilitat ciutadana. Aquests processos, que no són independents sinó que estan interrelacionats, podrien fer reformular les ciutats tal i com les coneixem com a espai social, cultural i de gestió política. Això ens obligarà a reformular també la relació entre territori, societat i poder.

Hem de repensar, doncs, el paper de les ciutats, entre allò local i allò global; entre allò global i allò local. No podem dissociar l’economia i la societat, la tecnologia i la cultura; les noves formes d’articulació de factors dinàmics que des del reforç de l’esfera local i les seves institucions permetran redissenyar les ciutats a favor del la darrera fi nalitat d’aquestes, que és la seva població.

Veiem que avui no competeixen tan sols els estats, sinó que ho fan també les ciutats i les regions com a territoris que presenten un millor escenari en tant que alberguen les capacitats, els avantatges competitius, i ofereixen un marc estable de qualitat de vida de la ciutadania.

Qualitat de vida no només vinculada a la salut i a l’educació, sinó, a més, a altres factors d’encaix superior com el gaudi col·lectiu, l’apoderament de la ciutat com a àmbit de convivència i punt de trobada ciutadà.

Els governs locals, avui, han de ser impulsors de la societat civil i ser impulsats per aquesta. És necessari explotar el treball en xarxes, treball interactiu i participatiu que, com a fenomen 94 ÀGORA DE LES CIUTATS

integral, ens va permetre a l’Uruguai superar els efectes i les conseqüències de la greu crisi econòmica i social de l’any 2002 i superar així, amb aquesta metodologia, les polítiques neoliberals implantades durant els anys noranta.

Serà també a través dels governs locals que haurem de canviar el paradigma de la gestió de les competències. No som només gestors de la cosa pública immediata, sinó que hem d’assumirnos com a líders indispensables dels processos de transformació que permetin seguir avançant en l’aprofundiment democràtic, i en la pròpia descentralització com a eina de participació ciutadana.

Vegeu Uruguai: el procés de descentralització i la participació ciutadana com avenç democràtic va ser una concepció político-ideològica assumida, en primera instància, per Montevideo, i que posteriorment es va estendre, no només a l’interior, sinó també a les institucions estatals. Això no només va ser assumit com a eina i instrument que permetia millorar la gestió, sinó que va ser assumit fonamentalment com una eina primordial d’aprofundiment democràtic.

Aquest procés no pot pensar-se només des d’una visió economicista, que els governs locals van venir per generar dèficit o per gestionar sense. Van venir per millorar la gestió de la ciutat, per aconseguir un millor ús en la despesa que comporti una millor qualitat en els serveis que s’ofereixen. Es necessària, llavors, la cooperació en totes les seves potencialitats, cooperació entre municipis, regions i país; però també amb llaços forts cap a dins, a nivell interinstitucional a través de cooperació público-público, publicoprivada i privada-privada.

D’aquesta manera podrem contrarestar una de les problemàtiques com són les duplicitats i competències entre diversos actors.

Les ciutats, en el seu nou rol, han d’identificar i prioritzar necessàriament projectes crítics, han de fer-ho més enllà de que hi tinguin competència directa; fer-ho de forma transversal, no vertical, que permeti que tots els actors s’apoderin del procés i contribueixin a un millor desenvolupament del mateix. Hi ha d’haver un major equilibri entre el desenvolupament econòmic, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental, tot en un context globalitzat, obert i competitiu.

Sostenim que el territori intel·ligent és aquell que es gestiona de forma intel·ligent, més enllà de si s’apliquen les noves tecnologies de la informació i la comunicació o no. Confiem en que l’èxit d’aquest desenvolupament passa per la participació activa de la ciutadania, per un apoderament ciutadà real que permeti una acció efectiva en la gestió de govern.

El govern local, doncs, no ha de convertir-se en un nou centre de poder que sotmeti les capacitats i necessitats de la societat, sinó en l’articulador principal d’una societat compromesa i organitzada, que sigui verdaderament, i per si mateixa, qui prengui el lideratge.

Lideratge polític per a ciutats globals 95

Luzmila Nicolalde Regidora municipal de Guayaquil, Equador des de maig de 2014. Va ser vicepresidenta provincial de la província de Guayas, Presidenta de la Federació Nacional de Patronats de Consells Provincials d’Equador (2009-2013) i diputada provincial de Guayas (2006-2007).

Guayaquil va experimentar un gran canvi des de l’any 2000 amb l’elecció de Jaime Nebot. Nebot és un gran líder, i també un gran transformador. Quan no hi havia res, es va començar a construir tot, en part gràcies als fons del Banc Mundial: esculleres, el nou aeroport i altres obres que han rebut diferents premis.

El poble no es pot empobrir mentre l’estat s’enriqueix.

Hem de substituir generacions perdudes per generacions exitoses i innovadores per mitjà, per exemple, de plans d’habitatge per a 35.000 famílies, 1.800 parcs, 56 mercats per a l’ordenació del comerç formal i informal, impuls al turisme, suport a la iniciativa privada o a la cultura i els esports. El programa Más tecnología benefi cia a 300.000 nens pobres i estudiants de secundària en l’àmbit tecnològic; hi ha guarderies, hospitals, clíniques mòbils, fonts, balnearis o centres amb Internet gratuït.

En relació amb aquesta darrera xifra, estem encaminats a crear el Guayaquil digital amb un domini massiu de la computació. Hem entregat més de 25.000 tablets per als estudiants del programa Bachiller digital, aviat tindrem 6.000 punts d’Internet gratuït repartits per la ciutat i donarem educació tecnològica contínua entre d’altres accions. És el segle de les ciutats, i la seva autonomia s’ha d’entendre com a llibertat per decidir, justícia per rebre i creativitat per progressar. A Guayaquil com a ciutat líder li ha tocat defensar la seva autonomia als carrers, defensar les seves rendes i tenir aquest espai del que gaudeixen els 96 ÀGORA DE LES CIUTATS

ciutadans. El capital del segle XXI no són els diners, que es perden i es guanyen, sinó el coneixement: ens permet recolzar a la gent perquè siguin ciutadans avançats i no limitats. Així podrem afrontar la fatal desigualtat, que és la diferència entre viure bé i malament. Necessitem canvis profunds, que aconseguirem amb tecnologia i educació.

Lideratge polític per a ciutats globals 97

Más Tecnología, educació de qualitat per a Guayaquil El projecte Más Tecnología està dissenyat per millorar la qualitat de l’educació dels estudiants de Guayaquil de famílies amb pocs recursos i minvar la inequitat que es produeix com a conseqüència de la fractura digital. Aquesta millora en la qualitat educativa es reflexa en un increment del rendiment acadèmic i la disminució de la taxa de repetició de curs dels estudiants.

A mitjà termini el projecte actua com a canalitzador per tal que, mitjançant la implementació de les accions previstes, s’incrementi el nombre d’alumnes de les institucions educatives. Es doten les escoles amb les infraestructures necessàries per a l’ús d’eines pedagògiques en suport informàtic de manera paral·lela a la capacitació de mestres i directius dels centres en noves pedagogies i aplicació de la tecnologia a l’aula.

Durant els seus nou anys de funcionament Más Tecnología ha arribat a 489 escoles urbanes i 12 rurals. El projecte està impulsat per la Municipalitat de Guayaquil amb la col·laboració del la Fundació e.dúcate i el Centre Empresarial per al Desenvolupament Sostenible de l’Equador – CEDMES.

Més informació: www.mastecnologia.net

98 ÀGORA DE LES CIUTATS

Lideratges locals davant els grans reptes urbans

Les ciutats, com a espais de trobada, de diversitat, de desenvolupament tant econòmic com humà i de concentració de serveis, presenten reptes cada vegada més complexos. Quin paper poden exercir els lideratges polítics locals per afrontar desafiaments com la gestió de les migracions, l’exclusió social, la inseguretat ciutadana, la mobilitat urbana, l’ordenament territorial o els problemes ambientals?

Lideratge polític per a ciutats globals 99

Introducció Antoni Traveria Director de Casa Amèrica Catalunya des de 2004. Va ser corresponsal de Televisió Espanyola a Amèrica del Sud entre 1988 i 1990, director de Radio Nacional d’Espanya a Catalunya i director d’informació i continguts del Fòrum Universal de les Cultures 2004. És professor de Relacions Internacionals la Universitat Ramon Llull, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Estem en un moment de crisi i no en sortirem sols. Per això hem de parlar més de les ciutats, com entitats que estan a la primera línia on neixen les confrontacions, on es disputen les desigualtats, on es veuen i es viuen amb més claredat les carències i les crisis de la societat contemporània. Pensem en Melilla com a centre de migracions, en Seattle com a centre d’innovació, en Ciudad Juárez i El Paso com exemple de les diferències Nord-Sud. Segons Nacions Unides, ja som més els que vivim en ciutats, i el 2030 la diferència serà encara major: São Paulo i Mèxic DF superaran ja els 20 milions d’habitants; Buenos Aires, Río de Janeiro, Lima i Bogotà estan prop dels 12 milions; Brasil té 15 ciutats amb més de 2 milions d’habitants, fet que va portar a l’expresident Lula da Silva a crear de forma pionera el Ministeri de les Ciutats.

El cas d’Amèrica Llatina és singular. La seva taxa d’urbanització és molt superior a la d’Europa i Oceania, però el seu nivell de desenvolupament és sensiblement inferior i la xarxa urbana és insufi cient. Les seves megaciutats concentren la major part d’habitants del país al que pertanyen: Lima, la capital de Perú, alberga la meitat de la població de tot el país, i el mateix succeeix amb l’àrea metropolitana de Santiago de Xile. Hi ha ciutats sostenibles i hi ha ciutats impossibles de gestionar. Hem de pensar que urbanitzar no signifi ca sempre fer ciutat. La capital d’Egipte, El Caire, creix en més de 100.000 habitants al mes: és governable aquesta ciutat? I pel que fa a superfície: Istambul té més de 120 km de llargada, i l’àrea metropolitana de Tokio alberga a 36 milions de persones, 13,5 d’ells a la capital. Si volem ser efi caços hauríem

100 ÀGORA DE LES CIUTATS

de buscar quina és la mida més ajustada per poder gestionar adequadament una ciutat. L’àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, va ajudar a la urbanització de l’àrea metropolitana del sud de Lima.

Un altre exemple per a la discussió: els no-lands. Quins són els límits d’una ciutat?

El fenomen dels suburbis a Àfrica, i també a Amèrica Llatina, que no disposen dels serveis mínims garantits ni per les administracions locals ni per les regionals o nacionals, que moltes vegades ni tan sols s’atreveixen a entrar a la zona.

El professor de filosofia espanyol José Antonio Marina va fer, fa un temps, la següent reflexió: “He estudiat tota la vida la intel·ligència humana, i des de fa un temps estudio la intel·ligència dels grups. La sola concentració de matèria gris no ens fa més intel·ligents, de la mateixa manera que més catedràtics no fan una universitat més avançada”. Les ciutats intel·ligents, segons el meu parer, no tenen res a veure amb les smart cities que ara estan tan de moda. En elles, els semàfors es posaran verds quan no hi hagi vianants que vulguin creuar; en les ciutats intelligents les cotxes no podran córrer mai perquè les ciutats seran pels ciutadans.

Aquesta és una petita part dels reptes de les ciutats del segle XXI. La descentralització del poder, la desconcentració de gestions, la governança publicoprivada juntament amb la públicapública i la privada-privada, la lluita contra les desigualtats entre els barris, la impunitat...Les ciutats necessiten una veu alta i forta, amb lideratges clars, per poder tenir una interlocució amb els estats i, de la mateixa manera, amb les entitats multiestatals. Colòmbia, per posar un exemple, va començar a créixer amb unes reformes legislatives de 1991 en les que s’apuntava el paper dels governs locals. Els estats han de tenir major confiança en les ciutats i les associacions de ciutats, el punt estratègic de la societat contemporània.

Lideratge polític per a ciutats globals 101

Mohamed Sefiani Alcalde de Chefchaouen, Marroc des de 2009, és també president de la Xarxa Mediterrània de Medines. Enginyer de professió, la seva carrera professional ha estat vinculada des de 1990 a la gestió d’infraestructures civils.

La democràcia participativa és un procés molt important i nou a Marroc. Per un bon lideratge cal tenir una visió estratègica i compartir-la, el que inclou la participació ciutadana i la seva confi ança cap al govern local. Per exemple, a Chefchaouen hem privatitzat la gestió de la recollida d’escombraries com a conseqüència d’un gran debat local amb participació de la ciutadania. També el manteniment del casc històric de la ciutat compta amb la seva participació. A tall d’exemple, podem citar l’encalcinat de façanes i carrers de la medina, a través de l’aportació dels materials per part de l’ajuntament i la col·laboració dels ciutadans en la tasca d’encalcinar a l’estil tradicional. Aquest tipus d’actuació col·lectiva i coordinada entre la nostra administració local i els veïns de la medina, té per objectiu principal contribuir a la conservació de l’arquitectura vernacla de la nostra ciutat i, així, promoure alhora un turisme cultural, tot a un menor cost.

Un altre fet revelador d’aquesta concertació ajuntament-ciutadania va ser l’oposició duta a terme conjuntament davant una decisió presa a nivell nacional sobre la gestió d’un poliesportiu. Així es demostra que els ciutadans se senten part del municipi i integrats en ell.

Les associacions locals també són molt actives en els àmbits socials, culturals i esportius.

Un projecte de col·laboració és la presentació, juntament amb altres ciutats del Mediterrani, de la candidatura davant la UNESCO perquè aquestes ciutats de la Dieta Mediterrània, entesa no només com gastronomia sinó també com estil de vida, siguin reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Altres projectes han comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona o la Diputació de Granada, i Chefchaouen també forma part de xarxes de ciutats, tant a nivell internacional com és el cas de MedCités, LocalMEd, com a nivell regional 102 ÀGORA DE LES CIUTATS

i nacional, a través de la seva adhesió a associacions com la Xarxa Mediterrània de Medines, la Xarxa de Ciutats Estratègiques i l’Associació Nacional d’Eco-Ciutats.

La descentralització de països com Marroc necessita la col·laboració de tots els alcaldes, siguin del partit o color polític que siguin per unir esforços i exigir de forma unànime al govern central una agilització del procés i del desplegament dels recursos necessaris per a què les administracions locals puguin donar resposta a les necessitats dels seus territoris.

Lideratge polític per a ciutats globals 103

Elias Gomes Alcalde de Jaboatão dos Guararapes, Brasil des de 2009. Va ser també alcalde de la localitat de Cabo de Santo Agostinho (1996-2000 i 1982-1985), on va començar la seva carrera política com a regidor (1976-1979) i diputat de l’estat de Pernambuco (1990-1994).

L’intercanvi d’experiències que promocionen espais com l’Àgora de les Ciutats és una font d’inspiració per a gestors públics, i una bona plataforma per a que les eines modernes de gestió estiguin presents per tot el món a través de l’apropament i l’intercanvi entre persones.

No obstant això, els canvis no són sempre senzills i sovint les persones estem ancorades en posicions del passat. Maquiavel avisava: “si els temps canvien i els comportaments no, és una ruïna”. Així que hem de tenir menys prejudicis i recuperar el temps perdut, perquè durant molts anys els polítics hem tingut els ulls tancats davant les grans necessitats de canvis. Per això, hem d’aprofi tar les dinàmiques de la iniciativa privada, que ja està innovant i investigant en serveis pensant en el proper segle mentre, de vegades, les institucions funcionem com en el segle passat. Aquesta trobada és com un laboratori, una incubadora d’experiències que ens permetran donar un salt quantitatiu, però sobre tot qualitatiu cap endavant en la gestió i la pràctica política.

Cap eina de planejament i gestió, cap coneixement de la tècnica ni un profund coneixement de la ciència serà capaç de dur-nos a cap avenç si no incorporem a les nostres pràctiques qüestions essencials, que jo considero premisses fonamentals: les creences, els somnis, les passions que necessàriament estan darrere dels grans canvis.

104 ÀGORA DE LES CIUTATS

Moltes vegades el canvi no succeeix per la dificultat que plantegen els que es resisteixen, per les dificultats que emergeixen de les reaccions de resistència cultural o política, pels que tenen interessos polítics o materials per continuar igual. Per això, és imprescindible que hi hagi un líder, un equip que assumeixi el repte de rescatar la utopia, de liderar en base a un somni, a una meta. Un lideratge que produeixi una mobilització emocional, entre el seu entorn i els seus ciutadans, per a junts ser capaços de provocar un canvi real.

Els polítics som un mitjà, no una finalitat. Cal que tots reflexionem i ens adonem que som agents de transformació. Els polítics hem de centrar-nos en el futur i no només en les properes eleccions. En aquest sentit, a Jaboatão dos Guararapes ja vam plantejar el 2009 un pla de desenvolupament sostenible amb una visió orientada a vint anys vista. Ara ja n’estem veient resultats positius, en una ciutat que llavors era pràcticament ingovernable per la corrupció, però sobretot, perquè els gestors havien robat les esperances dels ciutadans sobre un futur millor. Vam tornar la ciutat i la il·lusió als ciutadans a través d’una meritocràcia.

Lideratge polític per a ciutats globals 105

Gaby Lasky Regidora del Consell Municipal de Tel Aviv, Israel des de 2013, responsable del Comitè d’Igualtat per a la Dona i consellera major sobre temes de sostenibilitat i urbanisme.

Advocada de professió, la seva carrera professional està centrada en la defensa dels Drets Humans.

La ciutat de Tel Aviv, de 400.000 habitants, és una ciutat diversa, pluralista, oberta i global, especialment tenint en compte la seva localització al món i en contraposició al país en general i a la seva capital, Jerusalem. Un exemple d’aquesta contraposició, i de la naturalesa de la relació entre diversos nivells d’administració, és la tramitació d’una ordenança municipal d’horaris comercials. L’Ajuntament de Tel Aviv va aprovar una ordenança per obrir comerços els dissabtes, dia de descans pels jueus, que un cop refutada pel ministre de l’Interior –de qui depèn la legislació local– serà duta als tribunals per evitarne l’anul·lació i així poder tirar-la endavant. És el que la majoria de la gent de Tel Aviv vol i creiem que s’ha de respectar.

Donat que existeixen diferents col·lectius, cal adaptar-se a ells perquè que Tel Aviv és una ciutat mixta. Així, l’ajuntament ha creat un centre comunitari àrab-jueu d’apropament per a les diferents comunitats, fi ns ara molt separades.

No és una tasca que hauria de realitzar un ajuntament, però considerant que existeix un buit en la legislació i en la pràctica nacional, la ciutat de Tel Aviv ha hagut i ha volgut donar resposta als reptes erigits per tal diversitat.

Per altra banda, Tel Aviv té uns 70.000 immigrants il·legals o demandants d’asil, que venen sobretot d’Eritrea o Sudan. És un nombre molt gran. Fins fa uns anys, es tractava de població transparent: el govern central evitava qualsevol responsabilitat sobre ells. Però aquestes persones viuen, requereixen serveis, tenen fi lls o necessiten doctors i guarderies, entre d’altres

106 ÀGORA DE LES CIUTATS

necessitats. Per això, Tel Aviv ha creat un centre d’ajuda i informació per als immigrants, amb serveis socials, informatius i humanitaris, escoles i guarderies, entre d’altres iniciatives.

A més, el centre gay de Tel Aviv és un lloc per organitzar activitats socials i culturals, un espai d’entesa, que mostra l’esperit de ciutat pluralista i multicultural més enllà de la celebració del gay parade. La ciutat també presta molta atenció a la igualtat de gènere, ja sigui en àmbits com els transports públics, la seguretat ciutadana o la prestació de serveis de proximitat.

Per acabar, una reflexió: el líder local no ha d’obrir només espai per a la participació ciutadana, sinó que també ha de saber com involucrar a col·lectius marginats o exclosos socialment, com per exemple aquells que no tenen Internet o que no parlen el mateix idioma.

Lideratge polític per a ciutats globals 107

Marité Bustamante Regidora del Consell Metropolità de Lima, Perú des de 2013. Estudia Ciències Polítiques a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos i Dret a la Pontifi cia Universidad Católica del Perú.

Els lideratges polítics locals han de pensar-se com lideratges comunitaris en els que no existeixi una divisió dicotòmica entre representants i representats, sinó que, contràriament, els primers incorporin als segons en la presa de decisions i execució de les mateixes. A partir de la realitat limenya i la proposta del govern metropolità actual davant l’exclusió social que genera una expansió urbana no planifi cada i la conseqüent absència de serveis bàsics en les perifèries de la ciutat serà abordada la qüestió de la integració de representants i representats en la presa de decisions.

En aquest sentit, Lima afronta un doble procés de fragmentació producte dels processos socials dels últims 30 anys. Per una banda, un procés de fragmentació territorial en les zones perifèriques de la ciutat, producte d’una etapa d’expansió urbana que s’inicia als anys 80 i que es va caracteritzar pel progressiu esgotament del sòl urbanitzable i l’absència de polítiques estatals d’habitatge social, cosa que va suposar que els sectors populars no atesos ocupessin àrees com vessants de turons, cims abruptes i angostos, contraforts andins o terrenys ubicats a la trama urbana destinats a equipament urbà. I, per altra banda, i en paral·lel, un procés de fragmentació social caracteritzat per la destrucció de les xarxes socials organitzatives que es van generar en les etapes d’expansió urbana anteriors i que van ser producte de les migracions internes i la creació de les primeres barriades originades en processos d’invasió. Tot això en el marc de la violència política durant els anys 80 i l’extrema liberalització dels anys 90 en un període polític autoritari.

Aquests dos processos han generat una ciutat que, en l’aspecte tècnic urbanístic, està composada per unitats territorials molt petites (entre 200 i 1000 habitants per assentament) situades en zones d’alt risc amb condicions precàries d’habitabilitat i seguretat física, desconnectades del 108 ÀGORA DE LES CIUTATS

sistema metropolità i desconnectades entre si per un creixement anòmic. Barris dormitori sense serveis, ni equipament, ni presència de l’estat. I, en l’aspecte social-institucional, una població desconfiada i desencantada per les contínues ofertes estatals incomplides; una organització social dèbil i enfrontada (competeixen per les obres de l’estat); i la promoció per part de l’estat d’una cultura i xarxes de clientelisme en relació a la dotació de serveis bàsics, el que alhora promou una acció descoordinada de cada una de les agències estatals que compten amb competència als esmentats territoris.

Davant aquesta situació, la Municipalitat Metropolitana de Lima (MML) ha creat el programa Barrio Mío amb l’objectiu d’afrontar els problemes abans assenyalats i millorar les condicions de vida de les comunitats. En aquest sentit, el programa promou els projectes urbans integrals no només com un instrument per al planejament, la gestió urbana i la inversió tant pública com privada, sinó, a més, com un instrument per a l’activació o enfortiment de l’organització de barri que, per una banda, permeti la ruptura de la lògica del clientelisme i, per tat, acabi amb una intervenció estatal fragmentada i sotmesa als incentius electorals; i, per altra banda, exigeixi, des de la societat, una intervenció coordinada de les diferents instàncies estatals, promovent el sotmetiment a una planificació i assegurant una execució més eficient del pressupost públic, evitant intervencions superposades. És en aquest últim gran objectiu que el lideratge polític es fa present, no només en la seva dimensió institucional, buscant que la MML assumeixi i sigui reconeguda com l’ens planificador del desenvolupament de la ciutat, ordenant, així, les intervencions de les altres instàncies estatals amb presència al territori. Sinó, en la seva dimensió ciutadana, reconeixent que els canvis que requereix la ciutat exigeixen tant l’acció estatal com d’una societat organitzada que pugni per ells.

El programa Barrio Mío, al generar una identitat i visió comuna entre els habitants del barri, a l’ordenar i prioritzar les inversions que s’hi ha de realitzar, i a l’establir una agenda a mig termini al voltant de la qual consolidar organitzacions territorials, contribueix a que tant els dirigents socials, com els veïns en general, comptin amb el coneixement precís de les seves necessitats i, a l’hora, comptin amb una proposta de solució per elles. Aquest coneixement els col·loca en una millor posició davant l’estat: ja no només esperen l’execució d’una obra, sinó que la proposen, gestionen i fiscalitzen. Així, es va generant un espai social per a l’enfortiment de l’organització popular i l’aparició de lideratges polítics, recollint i recuperant la tradició participativa amb la que van sorgir els barris populars de la nostra ciutat.

De tot plegat se’n deriven quatre conclusions. La primera, que el desenvolupament urbà és un eix central de la construcció de ciutats i un determinant fonamental de la qualitat de vida dels ciutadans. La segona, que la incidència directa del desenvolupament urbà en la qualitat de vida dels ciutadans, al definir el seu entorn i garantir el seu accés als serveis bàsics, exigeix incorporar l’element participatiu en la planificació urbana. La tercera, que aquesta participació no s’ha d’entendre com una mera consulta, sinó com un procés de donar poder al ciutadà perquè prengui decisions, promogui canvis i fiscalitzi el compliment dels consensos aconseguits al generar la visió de barri. I la quarta, i darrera conclusió, que tal proposta participativa busca generar ciutadans que no només siguin consumidors de serveis o obres públiques, sinó que es reconeguin com a subjectes de drets i agents de canvi.

Lideratge polític per a ciutats globals 109

Un avenç per a la cooperació entre Catalunya i el Marroc La Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona lidera, en partenariat amb el Centre Marocain pour la Recherche et le Développement (CMRD), una xarxa de cooperació entre comunes marroquines i municipis de la demarcació de Barcelona, la PLATAFORMA LOCAL MED-MARROC, que té com a finalitat la millora de la qualitat de vida dels ciutadans a través de l’enfortiment de les polítiques públiques locals que contribueixen a la cohesió social.

En poc temps s’ha creat la primera plataforma de municipis catalans i marroquins aconseguint establir una dinàmica de treball conjunt al voltant de temes claus per al món local com la participació ciutadana, la promoció econòmica local, l’eficiència energètica, la transparència o l’ avaluació de polítiques públiques. Tots aquests són temes bàsics, donat que contribueixen a la millora dels serveis públics locals i, conseqüentment, tenen un impacte en el benestar de la ciutadania.

Durant la primera fase del projecte 23 comunes i municipis s’han vinculat a la Plataforma. En aquest sentit, es preveu que la segona fase, que s’inicia el 2014, realitzi un salt qualitatiu respecte aquesta xifra, ampliant la base territorial de la mateixa Plataforma fins a uns 40 governs locals de les dues ribes, incloent comunes del sud del país a través d’una antena que s’establirà a Marràqueix.

Més informació: www.plateforme-localmed.net

110 ÀGORA DE LES CIUTATS

Innovació en la gestió pública local

Les ciutats constitueixen excel·lents laboratoris per a la innovació. Especialment en moments d’incertesa i crisi, la innovació constitueix un clar aliat per garantir el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans. Com transformar les ciutats en espais oberts per impulsar economies creatives, eficients i basades en el coneixement i el talent?

Lideratge polític per a ciutats globals 111

Introducció Eva Clemente Especialista en TIC del Banc Mundial des de 2012. La seva principal activitat està relacionada amb projectes d’innovació a Amèrica Llatina i Àfrica, concretament en el foment de projectes d’innovació centrada en el ciutadà.

En aquests temps d’inestabilitat fi nancera, els pressupostos municipals tendeixen a disminuir.

Com podem aprofi tar la innovació per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans en aquest context?

Des de 2008, al món hi ha més gent vivint en entorns urbans que rurals, posant més pressió a l’hora de prestar més i millors serveis als ciutadans.

Així doncs, com pot la innovació ajudar-nos en la tasca d’afrontar aquests reptes, cada dia majors?

Tenint en compte que la innovació és un procés que implica dissenyar, provar, fallar i redissenyar, i sabent el difícil que és per als governs fallar, poden crear un espai segur per innovar i aprendre dels seus errors?

Si el millor recurs per a la innovació és el talent local, no és cert que les ciutats poden crear l’espai propici que impulsi la innovació des del punt de vista del ciutadà?

112 ÀGORA DE LES CIUTATS

Lideratge polĂ­tic per a ciutats globals 113

Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès des de 2010 i vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona des de 2011. Va ser professora de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-1999).

Sant Cugat del Vallès és un municipi de 87.000 habitants i una extensió de 48 quilòmetres quadrats. A principis de la crisi econòmica, la ciutat va patir una baixada d’ingressos que provenien del sector de la construcció i vam haver d’innovar en la gestió dels serveis públics.

Aquesta innovació la vam treballar a través d’un projecte pilot anomenat Smart Street que va consistir en provar tecnologia de diferents empreses per a solucions urbanes com llum, aigua, mobilitat, etc.

Per això vam haver de posar en pràctica la tècnica de prova-error. Al cap d’un any, dels 10 projectes o aplicacions urbanes, només quatre es van poder aplicar a la ciutat. Concretament, sensors en la recollida d’escombraries, tecnologia per l’enllumenat públic, rec de parcs intel·ligent i manteniment per control remot de 54 edifi cis municipals.

Després d’un any de la implantació d’aquests sistemes, hem estalviat un 30% en consum de llum, un 30% en emissions de CO2 i un 20% en la despesa d’aigua, el que suposa un estalvi econòmic d’un milió d’euros anuals que podem destinar a polítiques educatives i socials.

El desenvolupament de les ciutats a Catalunya ja no es basa en desenvolupaments urbanístics de creixement. Sant Cugat, un cop estabilitzat el creixement de la població, temps que va coincidir amb el principi de la crisi econòmica, va començar a patir problemes de fi nançament malgrat que la ciutat pot cobrar impostos: l’IBI, per exemple, representa més del 50% dels ingressos. Sant Cugat es va preguntar com consolidar el model instaurat, en el que es 114 ÀGORA DE LES CIUTATS

prioritzen especialment els serveis educatius –escoles de qualitat, educació artística i musical– donada la disminució en el finançament.

Per això l’ajuntament va crear un pla estratègic aprofitant les fortaleses econòmiques de la ciutat: empreses multinacionals, l’arribada de noves empreses, transparència i pacte de govern. A través de la fortalesa econòmica es va assegurar també la fortalesa social i educativa. I ho va voler fer mitjançant els projectes d’innovació analitzats anteriorment, sempre amb la participació de la ciutadania. Perquè per molts sensors que es col·loquin a l’enllumenat públic o al transport, el major sensor és el ciutadà, qui dóna el retorn més clar. Nosaltres administrem la confiança que el ciutadà ha dipositat en nosaltres.

Lideratge polític per a ciutats globals 115

Christophe Chaillou Alcalde de Saint-Jean-de-la-Ruelle, França i director general del Secretariat de l’Associació Francesa de Comunes i Regions - AFCCRE. Va ser cap d’investigació en la Delegació Interministerial de Planifi cació del Territori i Competitivitat Regional del govern francès així com a membre del Consell de Municipis i Regions d’Europa.

En el context de ciutats franceses, al llarg de la història la ciutat i la innovació sempre han anat de la mà i molts casos d’innovació han succeït en ciutats. Abans, la innovació era considerada un progrés, no obstant, ara es tracta d’una necessitat. La reducció del dèfi cit públic de les ciutats obligarà a revisar moltes de les seves polítiques. A part de la crisi econòmica, la crisi política mostra que existeix una gran part de la població que no vol votar o bé que vota per partits extremistes. Això ha portat a una reorganització política i administrativa a França.

La innovació no ha nascut amb la crisi. En els últims trenta anys, la innovació ha estat essencialment destinada al transport i mostra d’això en són el retorn del tramvia, els serveis de bicicletes o vehicles elèctrics a París i altres grans i mitjanes ciutats europees o els fenòmens de compartir i reorganitzar: allò es que ja es coneix com el carsharing.

Una segona dimensió és l’ús de la innovació per millorar els serveis a les persones, per tal que siguin més autònomes. Per exemple l’accés telemàtic, que permet demandar serveis públics, pagarlos, impulsar l’educació o oferir informació municipal com ara els cadastres. Per últim, la innovació s’ha utilitzat en l’àmbit de l’energia, de l’aigua, per aconseguir la transició energètica i unes ciutats més sostenibles, si cal amb programes específi cs per cada barri. Precisament la innovació en els territoris és una part primordial pel nou període de programació de fons europeus 2014-2020.

116 ÀGORA DE LES CIUTATS

La innovació més difícil, alhora que la més necessària, és la innovació en la participació ciutadana. És la més necessària perquè les necessitats ciutadanes actuals són totalment diferents a les de fa uns anys, tal com era diferent la possibilitat d’accés a la informació. Els governs locals han d’adaptar-se a elles i afavorir la implantació de noves tecnologies, especialment a partir de parternariats amb universitats, empreses i altres actors.

Hem de reflexionar sobre noves formes de governança. Amb tants nivells administratius, els ciutadans els entenen cada dia menys, no cal mencionar que es perden molts diners. El que és paradoxal a França és que, mentre l’estat advoca per suprimir regions, reagrupar comunes o reduir el nombre d’electes, els ciutadans exigeixen una major proximitat, més contacte directe i una major confiança amb les polítiques públiques, especialment en temps difícils. Així doncs, la millor innovació en aquests temps seria un millor reconeixement de l’interès general.

Lideratge polític per a ciutats globals 117

Diab Suhail Alcalde de Tamra, Israel des de 2013. Doctor de professió, exerceix com a metge de medicina familiar. Es va graduar a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cada nou alcalde ha de pensar en com pot crear una ciutat amb justícia social i igualtat, segura, de benestar. Ha d’aprofi tar la seva situació: Tamra està situada entre Natzaret, ciutat religiosa; Acre, ciutat històrica i Haifa, ciutat moderna. Tamra ha de poder gaudir d’habitatges còmodes, d’un bon sistema educatiu, cultura –teatres, música, art– i indústria.

Tamra necessita un canvi: necessita passar de ser un poble antic a una ciutat moderna. Els ciutadans de Tamra, no obstant, estan molt vinculats sentimentalment a la terra, i la tasca és difícil. Tenim un projecte específi c pels comerços, per atraure inversions, per millorar l’educació i per disminuir el nombre d’aturats. Els alcaldes hem de pensar en el benestar dels ciutadans abans que en el dèfi cit, hem de fer el que toca sense pensar en les properes eleccions. Hem de comptar amb la participació ciutadana en la presa de decisions: en el nostre pla de modernització de la ciutat m’assessoren 15 regidors, però també mantinc converses setmanals amb 15 ciutadans

118 ÀGORA DE LES CIUTATS

que em donen la seva opinió, siguin enginyers, professors, arquitectes, metges o d’altres professions.

En el nostre poble musulmà també existeix la col·laboració ciutadana i el voluntariat.

Per exemple, per mitjà d’una fundació per ajudar als més pobres, les persones adinerades del municipi col·laboren anualment amb els més necessitats, o la fundació per als transplantaments que té la seva funció particular en l’àmbit sanitari.

“Hem de comptar amb la participació ciutadana en la presa de decisions”

Lideratge polític per a ciutats globals 119

Daniela León Regidora de Rosario, Argentina des de 1997, presideix la Comissió de Pressupost i Hisenda i la Comissió de Poders del Consell Municipal. Va presidir la Comissió de Govern (2009-2013) i va ser vicepresidenta del Consell Municipal de Rosario (2007-2009).

Rosario, com a segona ciutat d’Argentina, té tres grans difi cultats a nivell de gestió local. Primer, no és capital de província encara que és ciutat capçalera d’una de les regions econòmiques més importants de la República Argentina. Segon, no té autonomia municipal i, tercer, per no tenir autonomia municipal, no pot cobrar impostos, només algunes taxes.

Un dels reptes més importants de la ciutat de Rosario, pel que vam crear un pla estratègic el 1998 i un altre el 2008, va ser la recuperació de la ribera del riu Paranà.

Vam generar certs instruments normatius per als eixos de treball, com la creació d’espais institucionals de conformació publicoprivada: sis associacions sense ànim de lucre, empreses i el consell municipal, i el marc normatiu per a la conversió de la inversió privada en espai públic a través de compensacions per mitjà d’obra pública i 12 concessions atorgades per licitació pública. En total, el 19% de les inversions necessàries dels 17 quilòmetres de recuperació de ribera va ser inversió pública, mentre que el 81% restant va ser inversió privada, la majoria

120 ÀGORA DE LES CIUTATS

via concessions, que en un termini de 10 anys com a molt quedarà pel municipi de Rosario. Des de llavors, s’han habilitat platges i el port i s’han desenvolupat una sèrie de serveis com comerços d’embarcacions, restaurants, clubs nàutics o guarderies. Tot plegat ho vam aconseguir amb la creació d’instruments normatius plenament consensuats: donàvem així al projecte no només legalitat, sinó també legitimitat.

Un altre gran projecte, que és un gran repte, és la creació del primer districte tecnològic de Rosario i de la província de Santa Fe, aprofitant que la ciutat s’ha convertit en un gran districte de biotecnologia i desenvolupament tecnològic.

Lideratge polític per a ciutats globals 121

Santiago Martínez Regidor de Medellín, Colòmbia des de 1998. Durant la seva trajectòria com a regidor ha presidit en dues ocasions el Consell de Medellín. La seva carrera professional està vinculada a l’àmbit de la comunicació esportiva, essent comentarista en mitjans de comunicació i havent exercit com a Director Esportiu de la Universitat Cooperativa de Colòmbia.

Allò més important no és el desenvolupament urbà, sinó el desenvolupament humà. Com a conseqüència d’això, hem de fer tot el possible per edifi car a l’home, educar-lo, donar-li esperances. Medellín, malgrat els complexes problemes viscuts, és una ciutat resilient i avui per avui això ha de ser un dret. Medellín va discutir i aprovar per primera vegada el 1999 el pla d’ordenament territorial, el primer de Colòmbia i que avui estem en vies de modifi car per a que incorpori una vessant encara més social.

Medellín era al principi una ciutat d’agricultura i mineria; després, tèxtil i actualment de serveis. Per dur a terme aquesta evolució, ha estat imprescindible la participació de la gent, l’ànima de la transformació. Hem canviat l’eslògan Jo participo, tu participes, ells decideixen, especialment gràcies a Sergio Fajardo Valderrama. El llenguatge va ser fonamental: la transparència, el fet que els diners són sagrats, l’educació per aconseguir una millor qualitat de vida.

Perduren a Medellín problemes com les bandes criminals, però també hem sabut convertir-nos en la ciutat més innovadora del món de l’any 2013. Per aconseguir-ho, els últims plans del govern, Compromís

122 ÀGORA DE LES CIUTATS

de tota la ciutadania i Medellín: una llar per a la vida, han tingut en compte cinc principis igualment transcendentals, que són: participació, resiliència, no violència, innovació i transparència. I hem dut a terme moltes actuacions d’educació per a joves, de desenvolupament econòmic, d’aprenentatge del món de les TIC – entre d’altres, per mitjà del programa gratuït Medellín Digital–, d’intercanvi amb els diferents sectors implicats i amb la població.

Medellín no és els curtmetratges que es difonen; Medellín és una ciutat jove, amb molta empenta, que ha entès que cal potenciar el talent.

Lideratge polític per a ciutats globals 123

Sant Cugat, pol d’atracció de les smart cities Sant Cugat és un municipi mitjà que ha aconseguit capitalitzar empreses de tecnologia i d’alt valor afegit en un dels corredors d’innovació més potents del sud d’Europa, l’eix de la B-30. En aquest entorn hi conviuen empreses punteres en la recerca i la innovació –especialment del sector farmacèutic–, centres de formació universitària de primer nivell i una quantitat considerable de vivers d’emprenedoria, que representen el futur del teixit empresarial del país.

A més, Sant Cugat forma part del Catalonia Innovation Triangle (CIT), un consorci que treballa per la promoció i el desenvolupament del territori amb la visió de convertir-se en un dels principals corredors europeus d’excel·lència empresarial, tecnològica i del coneixement.

Conscient d’aquest marc, l’Ajuntament de Sant Cugat ha fet una aposta per transformar el municipi en una smart city, és a dir, en una ciutat intel·ligent al servei del benestar dels ciutadans. Per mirar de buscar sinèrgies i impulsar un protocol internacional, Sant Cugat s’ha unit amb Barcelona i altres ciutats pioneres d’arreu del món -com Seül, Dublín, Bristol, Buenos Aires, Quito, Hèlsinki, Torí, Lió i Amsterdam- per col·laborar en la fundació de la City Protocol Society, una xarxa mundial de ciutats que, a través d’un únic protocol, definirà quins són els estàndards que han de complir les ciutats intel·ligents.

Més informació: www.santcugat.cat

124 ÀGORA DE LES CIUTATS

Cloenda

Lideratge polĂ­tic per a ciutats globals 125

Joan Carles Garcia Alcalde de Tordera des de 1995 i diputat adjunt de Presidència de la Diputació de Barcelona des de 2011. Va ser diputat portaveu a la Diputació de Barcelona el període 2007-2011, conseller comarcal al Consell Comarcal del Maresme entre 1991 i 2007 i ha format part de comissions de competències locals i territorials de diferents entitats municipalistes.

L’Àgora de les Ciutats s’ha inspirat en l’àgora de l’antiga Grècia, espai públic en el que es debatien els afers més transcendents de la ciutat. La trobada d’avui ha servit per posar en comú moltes qüestions que ens afecten a tots, de diferents maneres, donat que cada país i cada ciutat té anhels i necessitats diferents, però al cap i a la fi s’assemblen bastant.

Hem repetit la necessitat de que la política descentralitzada sigui una realitat, a diferència de la tendència centralitzadora que impera al món avui per avui. També hem constatat una de les qüestions més complicades en els processos de descentralització, quan es transfereixen competències i no recursos. O més encara, quan des del món local, per convicció o per necessitat, s’assumeixen competències que no són pròpies, en les que no es disposa ni de competències ni de recursos. Hem de potenciar la política municipal i separar-nos de les polítiques d’estat, molt allunyades del ciutadà. Aquest fet ha promogut el distanciament dels ciutadans envers les institucions, que hem d’analitzar de manera rigorosa i tranquil·la. També hem d’intentar canviar l’actual manera de fer política tot i que penso que des dels municipis ja ho estem fent.

126 ÀGORA DE LES CIUTATS

De la jornada en destaquen algunes idees: és necessari administrar la confiança dels ciutadans i donar importància al coneixement, el talent i la perseverança dels ciutadans. Espero de tot cor que aquestes jornades serveixin per fer que els ciutadans siguin cada dia una mica més feliços, la nostra darrera voluntat.

Lideratge polític per a ciutats globals 127

Joaquim Llimona Comissionat de Relacions Internacionals i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona.

President de la Comissió Internacional de la Patronal de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya – PIMEC i director general i secretari de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya (1997-2004) a més d’altres càrrecs en organismes relacionats amb les relacions internacionals.

Durant les jornades d’avui s’ha tractat la qüestió del lideratge polític en ciutats globals posant especial focus en dues regions que són molt importants per la ciutat de Barcelona.

Una, l’entorn geogràfi c més immediat, l’euromediterrani, i l’altre el llatinoamericà, amb el que no ens uneix una relació de proximitat però si vincles emocionals, personals, econòmics i culturals molt forts.

Quan es governa una ciutat, ja sigui petita, mitjana o gran, cal ser innovador: es governa sobre moltes qüestions que canvien ràpidament i que, si aixequem la vista, veiem que tenen origen en una esfera global, com ara l’economia o la immigració. La interacció d’allò global amb allò local, glocal. Per això, les ciutats hem de reivindicar un paper més clar i més mitjans per poder gestionar amb efi càcia aquestes necessitats, donat que som el primer nivell de govern amb el que es troben els ciutadans.

Una idea important és la necessitat de reivindicar sense complexes més poder polític i més mitjans econòmics. No es pot dotar de més competències a les municipalitats i no dotar-les alhora de més recursos per executar-les, sempre en benefi ci dels ciutadans. També és necessari tenir un govern en col·laboració, ni en direcció top-down ni en direcció bottom-up, sinó en forma

128 ÀGORA DE LES CIUTATS

de partenariat que impliqui a les institucions públiques, vetlli per l’interès general i inclogui també al sector privat, els ciutadans i les associacions empresarials i socials. D’aquesta manera tindrem un sistema de governança col·laborativa de veritat. Finalment, hem de reivindicar davant les agències internacionals, sobretot aquelles que regulen aspectes que requereixen acció local, un paper més important.

Lideratge polític per a ciutats globals 129

Carles Gasòliba President des de 2012 del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). Va començar la seva trajectòria parlamentària com a diputat al Congrés dels Diputats l’any 1980, va ser secretari general del Patronat Català Pro Europa (1982-2004), eurodiputat (1986-2004), i com a senador va presidir la Comissió d’Economia i Hisenda del Senat (2004-2008).

El CIDOB va néixer fa 41 anys a Barcelona per dur a terme temes de cooperació i desenvolupament a Camerun i Xile, però ràpidament els fundadors van decidir ampliar el radi d’acció a les relacions internacionals en sentit ampli fi ns arribar a ser el que és avui: un think tank, el més important d’Espanya i del sud d’Europa. Es tracta d’un centre d’anàlisi internacional enfocat des d’una ciutat, Barcelona, i no des d’un estat com passa sovint.

Això té la seva raó de ser en que avui en dia les ciutats han esdevingut essencials per al desenvolupament mundial i estan interconnectades. La gran plataforma logística del Mediterrani que és Barcelona, amb una posició estratègica entre la Unió Europea i el Mediterrani, ens ha portat a crear una relació pròpia amb la ciutat i el món i a ser mundialment reconeguts.

El CIDOB té la sort d’estar situat en una zona privilegiada, que al llarg de la història ha estat un centre de recuperació ciutadana per a usos socials, culturals i de coneixement. El centre dedica molt esforç a l’important paper de les ciutats a nivell internacional i comparteix programes amb organismes com les Nacions Unides. Ara organitzarem amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona un programa anomenat Global cities, local solutions, emmarcat en el programa ONU Habitat III, que culminarà el 2016. Volem liderar un projecte de network de grans ciutats amb think tanks de primer nivell: a Europa comptem amb el Ecologic Institute de Berlín, el ISPI de Milà, el CBS de Copenhague i AVITEM de Marsella; a Amèrica, amb la New School de

130 ÀGORA DE LES CIUTATS

Nova York, amb Standford, amb la Fundació Getulio Vargas de Río de Janeiro i amb Medellín; a Àsia, amb la Gateway House de Mumbay, l’Istambul Policy Center, la Yonsei University de Seúl i un centre d’estudis estratègics a Kyoto; i a Àfrica i Orient Mitjà, amb la Ciutat del Cap, Dubai i el centre Amadeus de Tànger.

Volem presentar un anàlisi a les Nacions Unides l’any 2016 que combini els elements que s’han tractat al llarg de la jornada d’avui: la globalitat, l’ús intel·ligent de la innovació tecnològica i les smart cities, y la multidisciplinarietat amb especial interès en l’energia, la seguretat, l’educació, la globalització urbana i la democràcia participativa i directa.

Lideratge polític per a ciutats globals 131

132 AGORA OF CITIES

AGORA OF CITIES

Political leadership for global cities

Political leadership for global cities 133

134 AGORA OF CITIES

Presentation The Agora of Cities is a meeting space for mayors and local elected officials, inspired by the Barcelona Provincial Council and Goberna Latin America under the initiative GOBERNA CIUDAD. The space was created in 2013 to encourage political debate and exchange about local governance and actions of local governments. The second edition came out in 2014.

Cities are undertaking an increasingly more important role as actors on a global level, and the networks they form are starting to articulate the new synergies that are generated among them. The world has been heading towards increasing globalization since the 20th century, especially as a result of the technological revolution. This globalizing world is calling the role of traditional states into question. Common supranational political and economic spaces –the European Union as the prime example– gain significance at the same time that cities and regions demand more capacity and more liberty to develop suitable politics for their local realities to be placed successfully in the new world order. This process, known as glocalization, occurs globally with different nuances, something that is well reflected in this publication with its wide variety of perspectives, both by geographical diversity and different characteristics of the cities represented.

In the following pages there are 25 interventions that were developed during the Agora of Cities that took place on July 1, 2014 in Barcelona. The goal is for these reflections, experiences and discussions to reach beyond the one hundred people that attended the event, and, in this way, contribute to improving the efficiency and capacity of the local world to adapt to new challenges faced by their governments and institutions.

Political leadership for global cities 135

Opening Salvador Esteve President of the Barcelona Provincial Council since 2011 and mayor of Martorell (1987-20032007 to present). He was also a member of the Regional Council of Baix Llobregat, and he was vice president from 1991 to 1995. In 2007 he was appointed president of the Catalan Association of Municipalities.

The Agora of Cities is a meeting place for discussion and sharing - a space that drives the Barcelona Provincial Council together with Goberna and to close collaboration with other public administrations and entities. I want to thank the members of the Agora of Cities organization for their support and availability. The fact that we are now celebrating our second edition shows that this initiative has found its place in the debate about the role of the local world in global governance.

I especially want to thank the delegations from Latin America, Europe and the Mediterranean area that make the Agora of Cities a mosaic of diverse and representative voices. Together, we have created this forum for dialogue with the awareness that just adding and collaborating effi ciently we can face the challenges posed by globalization for the governments of our cities and regions. We must add that a city is a complex social network formed by a multitude of actors where everyone counts: from each citizen who lives or works in the city, to the various levels of management that are government responsibilities, from the non-profi t organizations that reinforce longstanding coexistence, to tech companies that bring wealth and development, from social movements that arise spontaneously, to the shopkeeper that has been there his whole life.

But today, a city is not only its residents; cities have become a global space. Challenges that cities face are shared by others, some far away, and what happens here today has a lot to do with what happens elsewhere in the world. We must join forces, but do so well and effi ciently.

In this interconnected world, cities and regions are becoming increasingly more important global players both demographically and economically. However, even given this reality we continue to fi nd infl exible political and administrative structures. We sometimes come across 136 AGORA OF CITIES

overly bureaucratized governance models that limit the innovative capacity and dynamics of the public and the business sector. That’s why when we talk about “joining,” we mean collaborating and finding common ground among local and global players, and also among private and public players. We mean bringing together all levels to find solutions to public demands and develop new forms of efficient, innovative and intelligent governments that allow us to reach the highest levels of welfare possible for our citizens. New forms of government are mainly distinguished by their democratic nature, because the public’s right to decide must always be the base from which we construct our governance model.

The Agora of Cities is a reflection of this spirit, of this will to govern well, by and for the people.

The Agora of Cities is an open space to bring visions together and build new ideas, wherever and whoever they come from. Viable visions and ideas coming from diverse countries, bathed in different seas and diverse cultures and traditions, and with visions and ideas of public administration and civil society, of the academic or business worlds. It is precisely this diversity, this multiple and integrated perspective, so well represented by the people and delegations present here, that is the key to the richness of this space. A richness of view points that without doubt will clearly facilitate and identify the challenges that the global world poses to our cities.

Because only by identifying these challenges will we be able to face them with the agility and creativity necessary to overcome them successfully.

Political leadership for global cities 137

Fernando Vallespín Director of Goberna and the Ortega and Gasset University Research Institute. He developed his academic career at the Autonomous University of Madrid, where he held offi ces such as Vice Chancellor of Culture, management of the Department of Political Sciences and the Center for Political Theory. He was president of the Center for Sociological Research from May 2004 to May 2008.

Goberna is a political and top government school within the Ortega and Gasset Research Institute of the Ortega-Marañón Foundation. Goberna is confi gured as an area of specialized training with a special Latin American calling for top government and political leadership, a space to meet and debate, a place where one can contribute from agencies or institutions to increase and strengthen the capacities of those called to exercise public responsibility and political leadership.

Goberna Ciudad holds special value in this project, as it is the product of our partnership with the Provincial Council of Barcelona. It is a training and meeting area especially for those who hold positions in local and regional governments. This initiative includes classroom and digital training, places to meet and debate political action, and a specialized area of analysis and research for good governance.

The celebration of the second edition of the Agora of Cities was very relevant for us because it is important that the heads of local governments in the Mediterranean, Europe and Latin America –strategic regions that have recently started exchanging and building democracy– meet in the same space and share using logic of plurality and independence. The leaders of these three regions are called to address major global challenges, that, without a doubt, have a local impact.

Today they have a common concern for good government and good public service. We want to accompany them in the process of transforming cities, to give them space to share experiences and discuss good and bad practices of government, with the ultimate goal of fi nding out how to have more and better democracy, and improve the quality of life of citizens.

From this perspective, Goberna acts to contribute to strengthening institutions, integrating diversity without subjecting it, dignifying politics and building the necessary walls so that faith in politics does not collapse. Today an important change in the way we do politics is evident, and 138 AGORA OF CITIES

this can be seen in deterritorialization, where it is not that the territory should lose importance, but that the traditional keys through which we understood territories should be reinterpreted.

There is the famous process of glocalization, contraction of global and local, manifested here as cities are becoming more global and globalization is becoming more metropolitan.

Sociologists are beginning to say that the main actors of the world of the future will be cities, although I believe that this is already happening today. These “new� cities are mixed, where what matters most is the metropolitan citizens themselves, rather than other ethnic, national or regional bonds. Smart or intelligent cities have the ability to resolve problems of governance in a direct and effective manner using new technology.

This is where it is important to concentrate our efforts. Not simply to try to explain how to resolve our problems, which are similar or even identical, but to see how we can face these new challenges together to share the experiences that we have in cities of different sizes and natures.

I would like to end by emphasizing another aspect that does not have to do with innovation in governance, but with the application of certain values that we should include to strengthen our institutions and to be able to manage the diversity growing in our urban centers. In cities, politics should be more transparent, more responsible, and public arguments should be promoted to explain why those who govern the political community do or stop doing what they do, and the importance of these decisions.

From Goberna, we hope to keep in contact with you, and that your different teams can be part of our diverse programs, each according to their responsibilities, so that in this and in future editions of the Agora of Cities, we can continue debating about how to restore the confidence of citizens in our institutions and how to legitimize and consolidate the spaces of power as spaces of democracies.

Political leadership for global cities 139

Xavier Trias Mayor of the City of Barcelona since 2011. He was Catalan Minister of Health in 1988 and Catalan Minister for the Presidency in 1996. In 2000 he stood for Convergencia i Uniรณ in the elections to the Congress of Deputies and during the legislature he presided the Catalan Parliamentary Group and the Commission on Science and Technology.

The Agora of Cities is celebrated in Barcelona, capital of Catalonia, which boasts its own language and culture as well as an ancient history. Barcelona is a revolutionary city that is open to the world of commerce and industry. In 1992 it went through a big transformation because of the Olympic Games; a coastal industrial city with a lot of baggage and a lot of tradition leapt forward and changed its planning.

The issue at hand is city leadership and its infl uence in times of economic, social and institutional crises, as well as in political parties, forms of governance, and even the role of Europe. Within this situation, cities face these crises more than other players, since cities serve people and must give answers day to day.

One way to lead from city council is to know how to take on these situations. In the fi rst place, a city council should be credible. If it has a defi cit it loses credibility; that was my fi rst obsession as mayor of this city. Today we can say that Barcelona is a solvent city, that it has no debt and that it pays its suppliers within 30 days.

Secondly, in order to lead from city council it is important to exercise what each city has: in our case, Barcelona is the capital of Catalonia and the Mediterranean and as I said before, it is open to the world. However, it must be noted that being the capital and exercising leadership in Catalonia does not mean hoarding everything that is made in this territory. One must collaborate and have a mutual understanding with other cities and towns - nothing can be done if you only have a big capital and no territory.

And fi nally, our mediterranean calling and being open to the world encourages us to establish bonds of friendship, collaboration, and mutual understanding all over the world. This city does

140 AGORA OF CITIES

not stop, it does not focus only on itself. Instead, it collaborates with Europe, South America, Asia, the United States, and Africa, especially in North African countries that share the Mediterranean.

We know how we want to be known. Currently we are known as an olympic city and that is alright; as a tourist city, which is also great, given that tourism constitutes almost 14% of our GDP and is helping us through the crisis. However, our calling is to be known as a city of culture, knowledge, creativity, innovation and wellbeing.

Therefore, we make major bets on important new technologies, in order to become a leading international smart city. But this cannot be done by a city alone; it requires collaboration from other cities, companies and universities. This is the only way to achieve this transformation. There are many organizations and agencies that we collaborate with; we lead through them we make our voice heard. Europe does not always understand the importance of the role cities can play. Europe makes regulations to try to reduce deficits in cities, ignoring the fact that it is usually the central government that makes those deficits in the first place. Maybe they should listen to the cities more and care more about what they do.

Cities attend people. This is the most important part: how we respond to the needs people have. In a moment of crisis, in which Barcelona has a global leadership role, we must give a social answer to those who are having a hard time. This is the great responsibility of city councils around the world.

Political leadership for global cities 141

142 AGORA OF CITIES

Political leadership for local governance

Political dialogue between mayors in order to establish the connection between the strategic challenges of the local governance and the political leaderships needed to approach them.

Political leadership for global cities 143

Introduction Roger Albinyana Secretary of Foreign Affairs and of the European Union in the Government of Catalonia since 2013. Between 2004 and 2008 he was president of the European Liberal Youth and between 2008 and 2010 he was director of the private foundation Circle of Sovereignist Studies. He was the director of the support program for the Mediterranean Union of the Government of Catalonia from 2010 to 2013.

The topic of the Agora of Cities is very transcendent in these turbulent times that we are living in.

Firstly, public institutions must somehow give an answer to current wide spread dissatisfaction, which primarily comes from an economic and social situation that is improving but is still present in the lives of many people. Political leaders should show that they have these answers.

Since they are not, populist, xenophobic, and extreme options emerge strongly, as we have seen especially in many countries and cities in Continental Europe.

Secondly, leadership must inspire, considering that ICTs are everywhere. New political leaders must be aware that they can use this new instrument, but at the same time, their populist and extremeist opponents will do so as well. Furthermore, the leadership must be addressed from a deep belief in gender equality. At our table two female mayors join us, which shows how normal equality is and how we work for it, and that it is still not a goal that everyone has adopted.

The role of citizens in the globalization process is absolutely fundamental. However, it must be stressed that if municipalities are currently misunderstood, what will happen to the regions that are understood even less? Many times international relations, founded on the basis of relationships between subjects of international law, marginalize those who do not have this status, whether they are municipalities or regions.

Nevertheless, we want to emphasize the important role municipalities have played in the international sphere in recent years. Cities and their leaders have globalized. For example, urban policy, which at fi rst seems to be a local issue, has increasingly become an issue that concerns many fi elds of international politics: magazines such as The Economist or forums such as Chatham House have published monographs on the importance of urbanism in the international sphere, and magazines such as Foreign Policy have driven the Global City Index.

144 AGORA OF CITIES

At this panel we also discuss political leadership in the 21st century. We have theorized a lot about global and local leadership, and about the need to maintain the vision of the group, the people and the territory. We theorize about having management skills, since the immediate needs of a changing population need an immediate response. From this point of view, new political leaders have two very important imminent challenges. On one side, the bunkerization of the political class must be dealt with. It is absolutely fundamental that through party structures, political leaders are capable of change, leaving behind the burden of corruption –a phenomenon that is not generalized–.

On the other hand, both men and women must be involved: in January 2012, there were only nine female heads of state and fifteen female heads of government worldwide, among the 190 countries of the world. This information shows that the role of women in the political world is clearly insufficient. At the end of 2013, only 21.8% of the members of parliament worldwide were women. The Nordic countries lead the ranking with 42%, followed by the United States with 25% and Europe without the Nordic countries with 23%. In northern Africa and the Middle East only 16% are women. It is evident that the presence of women is fundamental. Two examples show this: In Norway, there has been a direct causal relationship between the presence of women in local councils and increased support to child protection; and in India, the number of projects to make water potable is 62% higher in local councils lead by women.

It is necessary that we formulate various questions around leadership. What are the main similarities and differences between Latin America, Europe and the southern Mediterranean? Can we talk about the various issues and similarities in response mechanisms at local, regional and global levels? How can regional paradiplomacy coexist with local authority?

Political leadership for global cities 145

Jordi MartĂ­ Councilor of Presidency, Territory and for the District of Sants-MontjuĂŻc of Barcelona since 2011. He was a representative in Congress from 2000 to 2004.

Given the current situation, we as municipalities and regions have the political, ethical and moral obligation to reinvent ourselves and re-adapt, to provide effective and accessible answers to the people that demand more and better solutions each day. As cities, we are the most capable bodies to generate this source of innovation. We are engines of wealth, the spearheads to bring up our countries, we have the ability to create and attract talent, more than other territorial levels.

Barcelona is a prestigious and solvent city, with zero defi cit and a large international presence, and it has the sixth most powerful international city brand according to The Guardian.

Mobile capital allows us to grow internally and project externally at the same time. We want to be a new hub in this realm. We are also the 2014 European Capital of Innovation, and therefore we want to make innovation not only about economic growth but also about serving the public. It does not make sense to be a world capital of technology and mobile if these applications do not reach people and increase their quality of life. Likewise, we are the 2014 European Capital of Volunteering: we like to balance economic and innovative issues with social actions. We are a city with a social soul, with a huge number of organizations, networks and associations that work with us to fi ght for social cohesion everyday.

In Barcelona we have three top priorities: re-activating the economy, caring for people and quality, effi cient and effective public services, especially those directed at the most vulnerable communities. To achieve these priorities, and to reach other goals as well, we must collaborate with other institutions from other parts of the world and participate in international networks from our metropolitan view, which encompasses not only local authorities but also other bodies such

146 AGORA OF CITIES

“In Barcelona we have three top priorities: re-activating the economy, caring for people and quality, efficient and effective public services� as the World Bank or the European Commission. Therefore, Barcelona must exercise leadership in these partnerships, humbly, but at the same time take a leadership role.

Technological innovation, which is a top priority for us, cannot bear its fruit if it is not shared with other municipalities, companies or universities, since nothing is possible alone in this day and age. We are members of City Protocol Society, an international organization that integrates institutions of different sectors and establishes quality standards of smart cities. We work side by side with these institutions.

The leadership of the 21st century is not a leadership of each city, but a shared leadership. In our case, we share our leadership with Catalonia, the rest of the state, the European Union, Latin America, emerging countries, and the rest of the world. We want to be a global city, capital of the local, of our small country. But at the same time we want to collaborate to move towards the general well-being and progress of the whole world.

Logistically we are a very important city, strategically situated in a Mediterranean environment but with extremely important connections with America and Asia, and we want to be an even more logistical city. Like MEP Ramon Tremosa once said, Barcelona, or Catalonia in this case, will be logistics or it will not exist.

Political leadership for global cities 147

Maria Rosa Ferrer Greater consul of Andorra la Vella, Andorra since 2007. Member of Parliament of the General Council of Andorra: Secretary of the Auditing Committee from 1994 to 1997, chairwoman of the Economic Legislative Committee from 1998 to 2001, and chairwoman of the Foreign Affairs Committee from 2005 to 2007. In all stages, she has represented female members of parliament.

Andorra la Vella is the capital of the Principality of Andorra, a microstate that borders France and Spain and has over 700 years of independent history. The territorial model is very decentralized: there are seven territorial districts called parishes, administrated by a municipality or a city council.

The municipality has more powers than a city council and less than a region. The constitution establishes the principles of self government and fi nancial autonomy, and determines an inclusive list of specifi c issues such as minimum jurisdiction with a list of inappropriate matters.

Resources come from the state –28% in the Andorra la Vella parish, for example– as well as from the parishes themselves. The parishes have a lot of freedom to operate on their own.

In politics it is essential not to lose our north, which is thinking about our vocation in public service. Through politics we can change society, the world. If we understand clearly why we are dedicated to politics, we will have design. Without design we cannot do anything nor reach a better society. In the globalized world that we live in today, it is necessary to have a wide vision of reality: we must think globally and act locally. Local government is the closest to citizens and it can best impact their quality of life.

Our relationships with other cities are essential to learn by example and take them to our communities. We maintain excellent relationships with close municipalities in both France and Spain. We also participate in international organizations as a state capital, such as the Assembly of Local and Regional Authorities of the Council of Europe.

Andorra chaired its Council of Ministers from 2012-2013. We also form part of the Union of Ibero-American Capital Cities. We participate in Ibero-American local governance forums and 148 AGORA OF CITIES

international organizations such as the International Organization of Participatory Democracy.

As the capital of Andorra, we are also the capital of the Pyrenees, and that is how we want to be known throughout the world. In a globalized world it is fundamental to exist, be known at an international level, even though we are very small.

We are a hard-working and entrepreneurial people, who have never experienced a war and have adapted to the necessities, improving the quality of life and at the same time preserving our way of living. We have a customs and cooperation agreement with the European Union, and currently we are working on a partnership agreement.

Not long ago we were a fiscal paradise, but given globalization, the crisis, and the fight against fiscal fraud we have worked to take ourselves off the list. Globalization involves homogenizing certain rules, especially in economic matters. We must have open market economies, cities that are clean, organized and safe, and we must be credible, managing public resources with rigor, transparency and legality. We must be innovators, continually working to differentiate ourselves and be competitive to develop economically and obtain social welfare. It is here that cities must work hard and be very respectful of the rules of the game of the environment.

Political leadership for global cities 149

Sandra García Mayor of San José, Costa Rica since 2013, the year she also became vice president of the Union of Ibero-American Capital Cities. She was elected deputy mayor of San José in 2010, a position she held until she became mayor. Previously she was dean of the Education Faculty at the University of Costa Rica.

Everything that has been done in San José is the result of strategic alliances with many countries and cities around the world. The City Council’s priority has been to create a city for the people, which implies developing policies that humanize, democratize, and make urban space more inclusive and sustainable.

For countries on their way to development like us, with a highly centralized political system, ensuring that local governments take the role of political leadership once and for all is not easy. The central government has traditionally local powers, such as public transport and sewage systems, which means that total public expenditure of the 81 municipalities is not even 1.5% of total spending in the country. Property tax, which is typically a municipal tax, was transferred to local authorities starting in 1997. Given this situation, San José did not want to wait for central legislative reforms that would enable the implementation of local leadership. The City Council established inter-institutional bodies, in which public institutions at various levels as well as companies, NGOs, or community associations could participate to improve management of urban space.

The disenchantment and apathy that a large part of the population feels towards the democratic, liberal and representative government forces us to reconsider a state model with a deliberative, participatory and direct democracy, with transparency and accountability. There must be better communication with the public, which today is possible thanks to new technology. In this new paradigm for democracy, local governments become corner stones of the transformation that the public demands. As a fi rst step, the city council should channel these public desires to 150 AGORA OF CITIES

participate in decision-making processes that influence quality of life, possibilities of social mobility, economic progress and environmental conditions. For example, trustees have a lot of participation at the community level in our organization.

The reality of an increasingly more alive population in the cities requires innovation in conducting social affairs, so that the idea of city councils as mere lenders of basic public services can be overcome. The goal is to have a new model that puts city councils in charge of integral and sustainable development in their jurisdictions.

Through a strategic plan, San José was able to recuperate its parks, green areas, and other functional and symbolic spaces for its citizens. The construction of pedestrian spaces has begun and the streets, which used to be full of cars, now belong to the people. Now these boulevards are the main artery of commerce and finance of the country. A sustainable resettlement has begun as well with optimal use of resources such as water, developable land and sanitation systems, all decided by public council. Therefore a social, economic and cultural space has been found that integrates the public. Deliberative bodies were established so that the mayor’s office could have direct contact with the central government, its autonomous institutions, companies and civil society. For example, the San José Social Council has managed to create shelters for the homeless, nurseries, day centers for the elderly, and the program Persiguiendo Sueños (Chasing Dreams) to help students who are struggling academically, among others. Additionally, the local government has carried out actions in areas such as sports, security, tourism, transport and the environment actions to improve the well-being of the citizens.

The challenges are and will continue to be enormous, and we still need to rethink new goals constantly. The economic and value crisis, along with the rise of new technologies, have led to a scenario in which city councils must be protagonists in the construction of a political leadership that allows for governance, not only on a local scale but at regional and national levels as well.

Political leadership for global cities 151

San José Center Resettlement and Regeneration Plan The San José Center Resettlement and Regeneration Plan is an initiative driven by the Municipality of San José and that works in participation with the central government, academia, international organizations and the private sector.

Due to lack of planning for decades, the urban area of San José extended without sufficient control. This caused the creation of a big conurbation without any clear limits. San José lost its identity as a city and with it the role as its historic center that it exercised as a political, social, economic, and cultural axis of Costa Rica.

The objective of the San José Center Resettlement and Regeneration Plan is to create the necessary conditions that San José needs to reach better levels of quality of life, a stronger social fabric and recover urban competitiveness. To achieve this goal, actions have been implemented such as the construction of public infrastructure, urban forestry, improved service of solid waste collection, support for small and medium enterprises, the promotion of investment and the simplification and modernization of municipal procedures.

More Information: www.msj.go.cr

152 AGORA OF CITIES

New leaderships in a global environment

Globalization is transforming the role of cities in the world. The competition to attract investment opportunities or the specialization and cooperation between cities are challenges faced by emerging leaders. What qualities should these leaderships need to ensure success in the process of adapting cities to global changes?

Political leadership for global cities 153

Introduction Albert Royo General Secretary of the Public Diplomacy Council of Catalonia - DIPLOCAT, since 2013. He was secretary of External Cooperation and Foreign Affairs of the Government of Catalonia from 2004 to 2007. He is a professor of Foreign Affairs at the Pompeu Fabra University of Barcelona.

We are currently living through an interesting phenomenon at an international level concerning citizens’ attitude towards politics. Traditional politics are incapable of responding to the demands of citizens. This disenchantment is especially alive in regions such as Europe, where citizens seem to be moving progressively away from traditional politics. Some of the reasons for this are, the increasing inability of institutions to effectively represent the interests of citizens, sometimes the presence of spurious interests in the management of the common good and public policy, and the inability to respond to the global challenges facing our societies, such as the fi nancial crisis.

Parallel to this estrangement new citizen movements arise that seek not only participation in traditional forms of political representation but also new means of involvement. These citizen movements, for example the 15-M in Spain or Occupy Wall Street in the United States, very often claim that decisions should be made closer to the citizen and not in offi ces behind closed doors and thousands of kilometers from them.

In brief, society demands more mechanisms of global and regional governance. Therefore glocalization creates an unstoppable process in the world of the 21st century. Citizens have realized that it is necessary to have larger entities to respond to these challenges through regional integration processes such as the European Union or others. Some countries like Spain, Germany or Italy can do little when negotiating with large blocks such as the United States, China, Brazil or Russia. Citizens call for greater involvement of traditional states in these integration processes, 154 AGORA OF CITIES

but they also call for subsidiarity, that decisions are made as closely as possible to them and that they may have greater participation in decision-making.

Thus we see that larger units capable of facing great global challenges are formed, but, at the same time, units are forming that are smaller and closer to the citizens and the territory. It has been seen many times that these smaller political units are more efficient and flexible in responding to the demands of the citizens. For example, this can be seen in Catalonia or Scotland, with the two processes of self-determination and with citizens asking for some instruments of the state to represent them better and offer them public policies more in line with the social realities of the two territories. Europeans also clearly state and defend a strengthening of community institutions and the federalization of the European Union, so that the processes feedback subsidiarity and greater global governance.

Other civic movements that are calling for greater participation are the aforementioned 15-M, Occupy Wall Street, and other phenomena such as the riots in the southern Mediterranean and Middle Eastern countries, the rise of participation mechanisms in Latin America and the emergence of global digital platforms like change.org or Avaaz.

In any event, global responses require policy makers to know how to interpret this reality and to know how to move in two realms at the same time: the local/regional and the international.

Acts like we celebrate today intend to involve these local policy makers in local governance, representatives that promote the proximity of politics, that are committed to more and better public participation, and that have a clear international calling.

Political leadership for global cities 155

Carolina Leitao Mayor of Peñalolén, Chile, since 2012, and vice president of Chile’s Democratic Christian Party. She was a councilwoman in Providencia from 2010 to 2012. Since 2004 she has participated in the communal government of Peñalolén, and from 2009 to 2012 she was Housing Manager of this district.

Citizens today have more of an awareness of their rights and the role of the state, which means they are more demanding and even less tolerant. They are conscious of their rights, but sometimes they are less conscious of their duties. Citizens are bored with the diagnoses and want actions, and they are looking for a different relationship with state institutions. As an example we can look at the reactions of Brazilians against something as popular as the World Cup, or the student movement in Chile that ended up causing other social movements.

A second contextual view is the existence of some states that plan from the top-down. Now, local governments have been taking new spaces; not because the states have offered but because they themselves have been taking them. It is local empowerment, glocalization, which has been carried out in part through networking. On the other hand, a public distrust of institutions exists. However, in Chile the second most respected institution after the police are mayors and councilors, paradoxically different from other politicians who occupy the last positions. The reason is the direct relationship of mayors and councilors with citizens. Lastly, the importance of social networks as a source of information should be noted: 20% of the population of Chile uses them for that reason.

My thesis on the future of new leadership is that local governments should be fl exible and inclusive and promote transparency, participation, and cooperation with the objective of moving towards an open government. In terms of transparency, it is not only important to make information available to people, but to permanently hold what is being implemented accountable, and to spread discussion paces, utilizing the tools of the digital era. Peñalolén uses the citizen 156 AGORA OF CITIES

approach, where every district is accountable. This is also a sign of transparency. Additionally, a shared vision should be created that generates value: plans and programs should not be developed from the top, but from the citizens’ vision. In addition, we can conceive of a citizen that is not only a consumer of services, but also an important factor in the transformation of his or her environment. Therefore, neighborhood participation is essential, both to express public desires and rights, and so that citizens are conscious of their responsibilities. As for public-private collaboration, PeùalolÊn has created a line of action in culture and sports that has extended the offer to collaborate to the public. The association should not have to take place only in the central state but also with the private sector, the third sector, and the citizens, to achieve a better technical specificity among other goals.

In conclusion, we must learn to compromise and share power for a better governance, which will require a lot of political will to accept changes to the rules of the game, even though it is easy to say and hard to put it into practice. Instead of power from the top-down there should be cross and multilateral power, which can articulate big ideas, promoting new leadership and making difficult decisions together with the other players. New leadership will be slower but it will become more legitimate and therefore more sustainable.

Political leadership for global cities 157

Carlos Varela Mayor of Municipality B in Montevideo, Uruguay since 2010, when the third government level that created municipalities in the country came into effect. Beforehand, he was director of the Division of Economic Development of Montevideo, and he was elected alternate member of the National Parliament on two occasions. He teaches at the University of the Republic.

Cities have been characterized as spaces of opportunity. However, in the 21st century, three macro processes converge that can cast doubt on this: globalization, communication without borders, and citizen mobility. These processes, that are not independent but interconnected, could reformulate cities as we know them today as social, cultural, and political management.

This will also force us to rethink the relationship between territory, society and power.

So we must rethink the role of cities, between local and global, global and local. We cannot dissociate the economy and society, technology and culture. Once the local level and its institutions are strengthened, new forms of coordinating dynamic factors will allow for cities to be redesigned for the ultimate purpose of its inhabitants.

Today we envision not only competing states, but also cities and regions that act as territories that present a better scenario while harboring capabilities, competitive advantages, and providing a stable framework for the quality of life of citizens. This quality of life is not only related to health and education, but also to other factors such as higher collective enjoyment, the empowerment of the city as a fi eld of coexistence and citizen meeting.

Local governments today should be drivers of civil society and be driven by it. It is necessary to exploit networking, which is an interactive and participatory work. But as an integral phenomenon, this methodology of networking allowed us in Uruguay to overcome the effects and consequences of the severe economic and social crisis of 2002 and overcome the neoliberal policies implemented in the nineties.

158 AGORA OF CITIES

It is also through local governments that we should change the paradigm of management skills. We are not only managers of immediate public affairs, but we should assume that we are indispensable leaders of the transformation process that allows further progress in democratic consolidation and decentralization as a tool for citizen participation.

Look at Uruguay: the process of decentralization and citizen participation as a democratic break through was a political-ideological approach taken in the first instance in Montevideo, and later spread not only inward, but also to state institutions. This was not only assumed as a tool that allowed better management, but was basically undertaken as a primary tool of deepening democracy.

This perspective cannot be thought of from only an economic view, that local governments came to generate deficit, or manage without it. Local governments came and are there to improve city management, to reach a better use of expenses in order to improve the quality of the services they offer. Cooperation is then necessary in all of its potential, cooperation between municipalities, regions, and country; but with strong inward ties at an interagency level through public-public, public-private and private-private cooperation. In this way we can counteract some of the problems such as duplication and competition between different actors.

In their new role, cities must identify and prioritize critical projects, doing so further than their direct abilities, in a transversal form, not vertical, that allows that all the stakeholders are empowered in the process and contribute to better development.

There must be a better balance between economic development, social cohesion, and environmental sustainability in a globalized, open and competitive environment.

We argue that the intelligent territory is one that is managed intelligently, whether they use new information and communication technologies or not. We trust that the success of this development involves the active participation of citizens, for real citizen empowerment to allow effective action in governance.

Local government then should not convert itself into a new central power that subdues the capabilities and needs of society, but as the main articulator of a committed and organized society that truly takes the lead for itself.

Political leadership for global cities 159

Luzmila Nicolalde City councilwoman of Guayaquil, Ecuador, since May 2014. She was provincial vice president of the Guayas province, president of the National Association of Provincial Council Boards of Ecuador (2009-2013) and provincial representative of Guayas (2006-2007).

Guayaquil has experienced a big change since the year 2000 when Jaime Nebot was elected. Nebot is a great leader, and also a great transformer. When he had nothing, he began building everything, in part thanks to World Bank funds. He built piers, a new airport, and other public works that have received several awards.

The population cannot become more impoverished while the state becomes richer. We must substitute lost generations for successful and innovative ones. We can achieve this through housing plans for 35,000 families, 1,800 parks, 56 markets to organize formal and informal trade, and by promoting tourism, supporting private initiative or culture and sports. The program MĂĄs TecnologĂ­a (More Technology) benefi ts 300,000 poor children and high school students in the technology fi eld; there are nurseries, hospitals, mobile clinics, drinking fountains, health spas, or centers with free internet.

Regarding the latter, we are on our way to creating a digital Guayaquil with a massive computing domain. We have given out more than 25,000 tablets to high school graduates with the program Bachiller Digital (Digital Graduate). In short, we will have 6,000 free internet zones spread throughout the city, and we are going to provide continuous technology education, among other improvements.

160 AGORA OF CITIES

This is the century of cities, and their autonomy should be understood as the liberty to decide, the right to receive, and the creativity to progress. As a leading city, Guayaquil has had to defend its autonomy in the streets, defend its profits and have this space for its citizens to enjoy. The capital of the 21st century is not money, which is lost and gained, but knowledge. Knowledge allows us to support people to be advanced, not limited, citizens. Only then can we face this fatal inequality, which is the difference between living well and living badly. We will reach the profound changes that we need through technology and education.

Political leadership for global cities 161

Más Tecnología (More Technology), quality education for Guayaquil The project Más Tecnología (More Technology) is designed to improve education quality for low-income students of Guayaquil and reduce the inequality that is produced as a consequence of the digital divide. This improvement in education quality is reflected in increased academic performance and decreased student repetition rates.

In the medium term the project acts as a conduit by implementing actions aimed at increasing the number of students in educational institutions. Schools that have the infrastructures required to use pedagogical tools in computer support are endowed, and programs are implemented for teachers and principals of schools in new pedagogy and in the application of technology.

In its nine years of operation, Más Tecnología has reached 489 urban and 12 rural schools. The project is promoted by the Municipality of Guayaquil, with the collaboration of the Fundación e.dúcate (Educate Foundation) and the Business Center for Sustainable Development of Ecuador (CEMDES).

More information: www.mastecnologia.net

162 AGORA OF CITIES

Local leadership facing great urban challenges

Cities face increasingly complex challenges in their role as meeting points and places for diversity, economic growth, human development and concentration of services. What function should local political leaders perform when facing challenges such as migration, social exclusion, insecurity, urban mobility, territorial planning or environmental problems? What characteristics do these leaders need?

Political leadership for global cities 163

Introduction Antoni Traveria Director of the Catalonia America House since 2004. He was a correspondent for Spanish Television in South America from 1998 to 1990, director of National Radio of Spain in Catalonia and information and content director of the Universal Forum of Cultures in 2004.

He is a professor of International Relations at the Ramon Llull University, the Pompeu Fabra University, and the Autonomous University of Barcelona.

We are in a time of crisis and we will not get out of it alone. Therefore we should talk more about cities as entities that are on the front line of where confrontations are born, where they fi ght inequality, and where the shortcomings and crises of contemporary society are seen and lived more clearly. Think of Melilla as a migration center, Seattle as a center of innovation, Ciudad Juarez and El Paso as an example of NorthSouth differences. According to the United Nations, there are more of us who live in cities, and in 2030 the difference will be even greater: Sao Paulo and Mexico City now exceed 20 million; Buenos Aires, Rio de Janeiro, Lima and Bogota are close to 12 million; Brazil has 15 cities with more than 2 million people, a fact that led former President Lula da Silva to create the Ministry of Cities.

The case of Latin America is singular. Its rate of urbanization is much higher than in Europe and Oceania, but its level of development is lower and its urban network is ineffi cient. The majority of the citizens that reside in its countries are concentrated in megacities: Lima, the capital of Peru, is home to half of the population of the country, and the same occurs in the metropolitan area of Santiago, Chile. There are sustainable cities and there are cities where sustainability is impossible. We should think that urbanizing does not always mean making a city. Egypt’s capital, Cairo, grows by more than 100,000 inhabitants per month: is this city governable? And as for the surface, Istanbul is more than 120 kilometers long, and the Tokyo metropolitan area is home to 36 million people, thirteen and a half of them in the capital. To be effective we should look for the most accurate

164 AGORA OF CITIES

measurement to properly manage a city. The metropolitan area of Barcelona, for example, helped the development of the metropolitan area of southern Lima.

Another example to discuss: the no-lands. What are the limits of a city? The phenomenon of the suburbs in Africa, and also in Latin America, where citizens do not have guaranteed basic services from national, local, or regional authorities, who often do not even dare to enter the area.

Some time ago, Spanish philosophy professor José Antonio Marina made the significant reflection: “I have studied human intelligence all my life, and since some time I have studied the intelligence of groups. The grey mass concentration alone does not make us more intelligent, just like more professors do not make a university more advanced.” Smart cities, in my view, have nothing to do with smart cities that are now so fashionable. In these, streetlights can turn green when there are not any pedestrians that want to cross; in smart cities, cars will never run because the city will be for the citizens.

This is a small part of the challenges facing cities in the 21st century. Decentralization of power, deconcentration of management, public-private governance together with public-public and private-private, the fight against inequalities between neighborhoods, impunity… Cities need a loud and strong voice, with clear leaders to be able to have a dialogue with states, and likewise with multi-state entities. Colombia, for example, began to grow in 1991 with legislative reforms that stated the role of local governments. States must have greater confidence in cities and the associations of cities, the most important strategic point of contemporary society.

Political leadership for global cities 165

Mohamed Sefiani Mayor of Chefchaouen, Morocco since 2009, and also president of the Mediterranean Network of Medinas. As an engineer, his professional career has been linked to managing civil infrastructure since 1990.

Participatory democracy is a very new and important process in Morocco. Good leadership needs to have and share a strategic vision which includes public participation and trust in local government. For example, in Chefchaouen we have privatized garbage collection management as a result of a great local debate with public participation. In addition, the public participates in maintaining the historic quarter. For example, the whitewashed facades and streets of the medina were made possible by material donations from city council and citizen collaboration with liming (painting) in the traditional style. The main goal of this type of collective and coordinated action between the local administration and residents of the medina is to contribute to the conservation of the vernacular architecture of our city, and thus promote cultural tourism, all at a lower cost.

Another revealing factor of the coordination and cooperation between city council and the public was the joint opposition against a decision made at the national level on the management of a sports center. This shows that the residents feel part of and integrated with city council. Local associations are also very active in social, cultural and sportive areas.

One collaborative project is the application to UNESCO, along with other Mediterranean cities, to be considered a city that is iconic of the Mediterranean diet, understood not only as cuisine but also as a lifestyle, recognized as intangible heritage of humanity. Other projects have included collaboration with the Barcelona Provincial Council or the Granada Provincial

166 AGORA OF CITIES

Council. Chefchauen also forms part of this network of cities on an international level with its membership in communities such as MedCitĂŠs and LocalMed. It is also involved regionally and nationally, through its membership in associations such as Mediterranean Network of Medinas, Strategic Cities Networks, and the National Association of Eco-Cities.

The decentralization of countries like Morocco needs collaboration from all of its mayors, no matter which political party they are from. They need to combine forces and unanimously demand from the centralized government a more streamlined process and the resources required to respond to necessities in their areas.

Political leadership for global cities 167

Elias Gomes Mayor of Jaboatão dos Guararapes, Brazil since 2009. He was also mayor of Cabo de Santo Agostinho (1996-2000 and 1982-1985), where his political career began as a councillor (1976-1979) and state representative of Pernambuco (1990-1994).

The exchange of experiences that promote spaces like the Agora of Cities is a source of inspiration for public administrators, and a good platform for modern management tools to be presented everywhere in the world throughout reach and exchange among institutions and people.

However, changes are not always easy, and we are often tied to the past. Machiavelli warned, “If times change but behaviors do not, we are ruined.” Therefore we must be less prejudiced and recuperate lost time, because we politicians have had our eyes closed to the great need for change for a long time. That’s why we must make the most of the private sector, which is already innovating and researching services by thinking about the future, while we as institutions sometimes function in the past. This meeting is like a laboratory, an incubator of experiences that allows us to grow both quantitatively, but more importantly qualitatively, towards progress in political management and practice.

No planning and management tool, no technical knowledge nor deep scientifi c knowledge will be able to lead us to any progress if we do not incorporate essential questioning into our practices. I believe that our fundamental premises are beliefs, dreams, and passions that are necessarily behind big changes.

168 AGORA OF CITIES

Often, change does not happen because of the difficulties caused by those who resist, by the difficulties that emerge from cultural or political reactions of resistance by those who have political or material interest in staying the same. That’s why it is essential that there is a leader, a team, that can face the challenge of rescuing utopia, that can lead based on a dream, a goal. A leadership that produces emotional movement, between its environment and its citizens, so that together they can create real change.

We politicians are a means, not an end. We need to reflect and realize that we are agents of change. Politicians should focus on the future and not on the next elections.

In this respect, in 2009 in JaboatĂŁo dos Guararapes we outlined a sustainable development plan with a vision 20 years into the future. We are currently seeing positive results in a city that was practically ungovernable due to corruption, but, overall, because the managers had taken any hope for a better future from the citizens. We returned the city and the dream to the citizens through meritocracy.

Political leadership for global cities 169

Gaby Lasky Councilwoman of Tel Aviv City Council, Israel since 2013, responsible for the Committee for Gender Equality and chief councillor of sustainability and urban development. As a lawyer, her professional career is centered on defending human rights.

The city of Tel Aviv, which has 400,000 inhabitants, is a diverse, pluralistic, open and global city, especially considering its location in the world and in contrast to the country in general and its capital, Jerusalem. An example of this contrast and the nature of the relationship between different levels of government is how we processed a city ordinance about business hours.

Tel Aviv City Council approved an ordinance to open businesses on Saturday, the day of rest for Jews. Once it was challenged by the interior minister –who depends on local legislation– it will be brought to court to prevent it from being annulled and thus push it forward. The majority of the population in Tel Aviv wants it and we believe that should be respected.

Given that many different groups exist, we must adapt to them since Tel Aviv is a mixed city. For example, the city council has created an Arab-Jewish community center to bring these communities together that have been very separate until now. It is not a job that a city council should carry out, but given the gap in legislation and in national practice, the city of Tel Aviv has wanted and has had to respond to the challenges raised by this diversity.

On the other hand, Tel Aviv has around 70,000 illegal immigrants or asylum-seekers, who mostly come from Eritrea or Sudan. It is a very large number. Until recently this population was invisible: the central government removed themselves from any responsibility for them. But these people live, they require services, they have children and need doctors and nurseries, among other

170 AGORA OF CITIES

needs. That is why Tel Aviv has created a help and information center for immigrants, which provides social, informative and humanitarian services, schools and nurseries, among other initiatives.

Furthermore, the gay center of Tel Aviv is a place to organize social and cultural activities, a place of understanding, that shows the spirit of a pluralistic and multicultural city beyond the gay parade. The city also pays a lot of attention to gender equality, whether in public transport, public safety, or providing local services.

In conclusion, a reflection: local leaders should not only open space to citizen participation, but they should also know how to include marginalized or socially excluded groups, like those who do not have internet or that do not speak the same language.

Political leadership for global cities 171

MaritĂŠ Bustamante Councilwoman of the Metropolitan Council of Lima, Peru since 2013. She studies Political Science at the Greater National University of San Marcos, as well as Law at the Pontifi cal Catholic University of Peru.

Local political leadership should be thought of as community leaders without a dichotomous division between representatives and represented, where the former incorporates the latter when making and implementing decisions. Based on the realities of Lima and the current metropolitan government’s proposal to tackle social exclusion generated by unplanned urban expansion and the consequent lack of basic services on the outskirts of the city, the issue of integration of representatives and represented in decision-making will be addressed.

In this regard, Lima has faced a dual process of fragmentation as a result of the social actions of the last 30 years. On one hand, a process of territorial fragmentation in the peripheral areas of the city was created as a product of a period of urban expansion that began in the 80s and is characterized by the progressive depletion of developable land and the absence of state policies and social housing. In turn, this pushed popular and underserved sectors to areas such as hillsides, narrow gorge peaks, Andean foothills, or land located in the urban zone intended for urban infrastructure. And on the other hand and in parallel, a social fragmentation process began that is characterized by the destruction of organizational social networks. These networks were generated in earlier stages of urban expansion and were the product of internal migration and the creation of the fi rst slums originating from invasion processes. All of this occurred in the framework of political violence during the 80s and the extreme liberalization of the 90s in an authoritarian political period.

These two processes have created a city that, although technically urban, is made up of very small land units (between 200 and 1,000 inhabitants per settlement) which are located in high-risk areas with poor living conditions and security, disconnected from the metropolitan system and disconnected from each other by their anomic growth. They have become bedroom 172 AGORA OF CITIES

communities without services, facilities, or government presence. And, in terms of social institutions, the population is distrustful and disenchanted by continuously unfulfilled state offers; a socially weak and opposing organization (there is competition for public works); and state promotion of culture and patronage networks in relation to providing basic services, which in turn creates uncoordinated actions by each one of the state agencies that competes within these territories.

Due to this situation, the Metropolitan Municipality of Lima (MML) has created the program Barrio MĂ­o (My Neighborhood), which aims to face the previously mentioned problems and improve living conditions in these communities. The project promotes comprehensive urban projects not only as a tool for planning, urban management and both public and private investment, but also as a tool for activating or strengthening neighborhood organizations.

On one hand, this tool allows for the breakdown of patronage logic, and thus ends state intervention that is fragmented and under electoral incentives; and on the other hand, it demands from society a coordinated intervention by various state agencies, promoting a referral to planning and ensuring more efficient implementation of the public budget, avoiding overlapping interventions.

It is in this final objective that political leadership is present; not only in its institutional aspect, looking to make MML take over and be recognized as the official city planning development entity, organizing interventions by other state agencies with presence in the territory as well, but also present in its civic aspect, recognizing that changes that the city requires demand both state action and an organized society that advocates for them.

By generating a common identity and vision among inhabitants of the city, ordering and prioritizing investments to be carried out there, and establishing a medium-term agenda around which to consolidate territorial organizations, the program Barrio Mio helps both social leaders and residents have the right knowledge of their needs and proposed solutions to obtaining them. This knowledge places residents and social leaders in a better position against the state: now they do not wait for public works to be implemented; they themselves propose, manage, and supervise. Therefore, a social space is being created to strengthen popular organization. And political leaders are emerging, collecting and recuperating the participatory tradition that caused these popular neighborhoods to spring up in our city.

There are four major conclusions to be derived from this. First, urban development is a central focus of city construction and a major determinant of the quality of life of its citizens. Second, the direct impact of urban development on citizens’ quality of life, in defining the environment and guaranteeing access to basic services, requires incorporating a participatory component in urban planning. Third, this participation should not be understood as a mere consult, but as a civil empowerment process so citizens can make decisions, foster changes and oversee the completion of the consensus arrived at by creating a neighborhood vision. And the fourth, and final conclusion, is that this participatory proposal looks to generate citizens that are not only consumers of public services and works, but also recognize themselves as individuals with rights and stakeholders as agents of change.

Political leadership for global cities 173

A breakthrough in cooperation between Catalonia and Morocco In partnership with the Centre Marocain pour la Recherche et le DĂŠveloppement (CMRD), the Directorate of International Relations of the Barcelona Provincial Council leads a network of cooperation between Moroccan communes and municipalities in the Barcelona area, the Med-MARROC LOCAL PLATFORM, which aims to improve the quality of life of citizens through strengthening of local public policies that contribute to social cohesion.

The first platform of Catalan and Moroccan municipalities was created in a short period of time, establishing a dynamic of working together around key themes for the local world such as citizen participation, promotion of the local economy, efficient energy, transparency and evaluation of public policies. All of these are basic issues, as they contribute to improving local public services, and consequently, have an impact on the welfare of citizens.

During the first phase of the project, 23 communes and municipalities were linked to the platform. In this regard, it is anticipated that the second phase, starting in 2014, a qualitative leap will be made on this figure, expanding the territorial base of the same platform to 40 local governments on both of the Mediterranean shores, including the communes of the south of Morocco through an antenna that will be located in Marrakech.

More information: www.plateforme-localmed.net

174 AGORA OF CITIES

Innovation in local public management

Cities are excellent laboratories for innovation. Especially in times of uncertainty and crisis, innovation becomes a close ally in order to guarantee the citizens welfare and quality of life. How can cities be transformed into open spaces looking for foster creative, efďŹ cient, knowledge-based?

Political leadership for global cities 175

Introduction Eva Clemente ICT specialist at the World Bank since 2012. Her main activity is related to innovative projects in Latin America and Africa, specifi cally promoting citizen-centered innovation.

In these unstable fi nancial times, municipal budgets tend to decrease. How can we take advantage of innovation to improve civic quality of life in this context?

Since 2008, there are more people living in urban environments than rural ones all over the world. This increases pressure when it comes to providing more and better services to citizens.

So how can innovation help us in the task of meeting these challenges that are growing every day?

Keeping in mind that innovation is a process that implies designing, testing, failing, redesigning, and knowing how diffi cult it is for governments to fail, can they create a safe space for innovation and learn from these failures?

If the best resource for innovation is talent, is it not true that citizens can create a suitable space that drives innovation from the citizen’s point of view?

176 AGORA OF CITIES

Political leadership for global cities 177

Mercè Conesa Mayor of Sant Cugat del Vallès since 2010 and the second vice president of the Barcelona Provincial Council since 2011. She was a law professor at the Autonomous University of Barcelona (1994-1999).

Sant Cugat del Vallès is a town of 87,000 inhabitants and an area of 48 square kilometers.

At the beginning of the economic crisis, the city suffered a drop in revenue in the construction sector and had to innovate in managing public services. We began a pilot project called Smart Street, which consisted of trying technology from different companies to fi nd urban solutions such as electricity, water, mobility, etc.

To implement the project we had to use trial and error. After one year, only four of the ten projects or urban technological applications could be applied to the city. Specifi cally, the successful projects were sensors for garbage collection, street lighting technology, smart watering in parks and remote control maintenance for 54 municipal buildings.

After these systems were implemented for a year, we saved 30% in light consumption, 30% in CO2 emissions, and 20% in water consumption, representing an economic savings of more than one million euros annually that we can direct towards social and educational policies.

The development of cities in Catalonia is not based on urban development growth anymore.

Once Sant Cugat stabilized population growth, which coincided with the beginning of the economic crisis, the town suffered fi nancial problems even though the city has the power to collect taxes: IBI (property tax), for example, represents more than 50% of revenue. Sant Cugat

178 AGORA OF CITIES

asked how to strengthen the established model and especially prioritize educational services –high quality schools, artistic and musical education– given the decrease in funding.

To reach this goal the city council created a strategic plan, taking advantage of the economic strengths of the city: multinational companies, arrivals of new companies, transparency and a governmental pact. Social and educational strength was assured through economic strength. The city wanted to achieve this through the innovative projects discussed above, always with public participation. Because no matter how many sensors you hang in public lighting or transport, the best sensor is the citizen, who gives the clearest return. We administer confidence that the citizens have given us.

Political leadership for global cities 179

Christophe Chaillou Mayor of Saint-Jean-de-la-Ruelle, France and general director of the Secretariat of the French Association of Municipalities and Regions - AFCCRE. He was the head of research at the Inter-ministerial Delegation for Spatial Planning and Regional Competitiveness of the French government and a member of the Council of European Municipalities and Regions.

In the context of French cities, throughout history cities and innovation have always gone hand in hand, and in many cases innovation has had a place in cities. Before, innovation was considered progress; now it is a necessity. In order to reduce the public defi cit, cities are obligated to revise many of their policies. Besides the economic crisis, the political crisis shows that a large part of the population does not want to vote, or if they do, they vote for extremist parties. This has caused political and administrative reorganization in France.

Innovation was not born due to the crisis. In the last thirty years, innovation has been essentially for transport, as shown by the return of tram services, bicycles or electric vehicles in Paris and other large and medium European cities. Another example is the phenomena of sharing and remodeling with programs like carsharing.

A second dimension is using innovation to improve services to people so they can be more autonomous. One example is online access, which allows people to order and pay for services, boost education, or offer city information such as land registries.

Finally, innovation has been used in the energy and water fi elds, to transition to cleaner energy and more sustainable cities, with specifi c programs for each neighborhood if necessary. In fact, innovation of each territory is a key part of the new 2014-2020 programming period for European funds.

The hardest kind of innovation, and the most needed as well, is innovation in public participation.

It is the most necessary because current public needs are completely different from what they were a few years ago, and access to information has changed as well. Local governments must 180 AGORA OF CITIES

adapt to new needs and promote the implementation of new technologies, especially through partnerships with universities, companies and other actors.

We must consider new forms of governance.

Because there are so many administrative levels, the public understands them less and less each day. Needless to say, a lot of money is lost. The paradox in France is that, while the state advocates for reducing the number of regions, regrouping districts or cutting down on the number of elected officials, the citizens demand greater proximity, more direct contact and stronger trust in public policies, especially in hard times. Therefore, the best innovation in these times would be more recognition of general interest.

Political leadership for global cities 181

Diab Suhail Mayor of Tamra, Israel since 2013. He is a physician, and he practiced family medicine. He graduated from the Autonomous University of Barcelona.

Every new mayor should think about how to create a city with social justice and equality, security and well-being. They should take advantage of their situation: Tamra is located between Nazaret, a religious city, Acre, a historic city, and Haifa, a modern city. Tamra should enjoy comfortable homes, a good education system, culture –theaters, music, art– and industry.

Tamra needs a change: it needs to go from being an old city to a modern city. However, the citizens of Tamra are sentimentally connected to the land, and so the job is hard. We have specifi c projects for commerce, to attract investors, to improve education and to decrease the amount of unemployment. Mayors also must think about the well-being of its citizens before thinking about defi cits.

182 AGORA OF CITIES

We must do what needs to be done without being concerned about the next elections. We must count on citizen participation when making decisions: in our plan to modernize the city, 15 councilors advised me, but I also have weekly conversations with 15 citizens who give me their opinion, whether they are engineers, professors, architects, doctors, or from other professions.

There is public collaboration and volunteerism with our Muslim community as well. For example, through foundation work, the richest people in the community collaborate annually with the neediest. Another example is the transplant foundation, which works in the health sector.

“We must count on citizen participation when making decisions�

Political leadership for global cities 183

Daniela LeĂłn Councilwoman of Rosario, Argentina since 1997. She chairs the Budget and Finance Committee and the Credentials Committee of the Municipal Council. In the past she chaired the Governance Committee (2009-2013) and was vice president of the Rosario Municipal Council (2007-2009).

Rosario, Argentina’s second city, has three major diffi culties at the level of municipal management. First, it is not the capital of a province, although it is a capital city of one of the most important economic regions in Argentina. Second, it does not have municipal autonomy.

Third, because it does not have municipal autonomy, it cannot tax; it can only charge some fees.

One of the most important challenges for Rosario was the recuperation of the banks of the ParanĂĄ River.

We created a strategic plan to face this challenge in 1998 and again in 2008, generating certain policy instruments for the work areas. These policy instruments include institutional spaces for publicprivate formation, six nonprofi t associations, business and city council, and the regulatory framework for the conversion of private investment in public space through compensation of public works and 12 concessions granted by public tender. In total, 19% of the necessary investments in the 17 kilometers of recovery of the river banks came from public investment, while the remaining 81% was private investment, mostly through concessions, which will be left to Rosario City Council in 10

184 AGORA OF CITIES

years. From there, we have enabled the port and beaches and have developed a range of services such as craft shops, restaurants, yacht clubs, or nurseries. This is achieved with the creation of fully agreed upon policy instruments, giving the project not only legality, but also legitimacy.

Another big project, which is our biggest challenge, is the creation of the first technology district of Rosario and of the province of Santa Fe, taking advantage of the city that has changed into a great district of biotechnology and technological development.

Political leadership for global cities 185

Santiago MartĂ­nez Councilman of Medellin, Colombia since 1998. During his career as councilor he has chaired the Council of Medellin twice. His professional career is linked to the fi eld of sports communications; he is a media commentator and Athletic Director of the Cooperative University of Colombia.

The most important thing isn’t urban development, but human development. As a result, we should do everything possible to build, educate, and give man hope. Despite the complex problems it has experienced, Medellin is a resilient city. Today, this should be a right. In 1999, Medellin discussed and approved the land use plan for the fi rst time. It was the fi rst in Colombia, and we are now in the process of changing it to incorporate an even greater social aspect.

At fi rst, Medellin was a city of agriculture and mining, then textile, and currently services. The participation of the people, the soul of this transformation, has been indispensable in achieving this evolution. We have changed the slogan I participate, you participate, they decide, especially thanks to Sergio Fajardo Valderrama. The language was fundamental: transparency, the fact that public money is sacred, and education for a better quality of life.

Problems persist in Medellin such as criminal gangs, but we have also become the most innovative city in the world in the year 2013. To achieve this, the last government plans, Commitment of all citizens and Medellin: a home for life, have had to consider fi ve equally transcendental principles. They are: participation, resilience,

186 AGORA OF CITIES

nonviolence, innovation, and transparency. We have conducted many educational activities for youth, economic development, and learning the world of ICT through the free program Digital Medellin, among others, exchanging with the different sectors involved and the population.

Medellin is not the clips that are broadcasted; Medellin is a young, very strong city that understands that it must promote talent.

Political leadership for global cities 187

Sant Cugat, a magnet for smart cities Sant Cugat is a medium-sized town that has managed to capitalize on technology and high added value businesses in one of the strongest innovation brokers in the south of Europe, the axis of the B-30. In this environment leading companies coexist in research and innovation –especially the pharmaceutical sector–, premier level university training centers and a considerable number of business incubators, which represent the future business of the country.

Furthermore, Sant Cugat is part of the Catalonia Innovation Triangle (CIT), a consortium that works for the promotion and development of the territory with the vision of becoming one of Europe’s leaders in business, technological excellence, and knowledge.

Aware of this framework, the City Council of Sant Cugat has made a commitment to transform the municipality into a smart city, an intelligent city, to serve the wellbeing of its citizens. Intent on finding synergies and promoting an international protocol, Sant Cugat has teamed up with Barcelona and other pioneer cities from all over the world –such as Seoul, Dublin, Bristol, Buenos Aires, Quito, Helsinki, Turin, Lyon, and Amsterdam– to assist in the founding of the City Protocol Society, a global network of cities that will define the standards that should be met by smart cities in a single protocol.

More information: www.santcugat.cat

188 AGORA OF CITIES

Closing ceremony

Political leadership for global cities 189

Joan Carles Garcia Mayor of Tordera since 1995 and deputy member of the president’s offi ce of the Barcelona Provincial Council since 2011. He was deputy speaker of the Barcelona Provincial Council from 2007 to 2011, regional director of the Maresme County Council from 1991 to 2007, and he has served on several committees of local and territorial jurisdiction of different municipal bodies.

The Agora of Cities was inspired by the space created by the agora in ancient Greece, a public place where the most transcendent affairs of the city were debated. Today´s agora has served to bring together many of the issues that affect us. These matters affect us in different ways, since each country and each city has different aspirations and needs, but in the end they are all quite similar.

We have declared that decentralized policy must become a reality, a change from the centralized tendency that reigns in the world today. We have also found one of the most complicated issues in the decentralization process, when skills are transferred without resources. Or even worse, when by conviction or necessity, the local world takes over certain skills that they do not have, so they have neither competencies nor resources. We must empower local politics and separate ourselves from state politics, which is far away from the citizens themselves. This has caused the citizens to be alienated from institutions, which we should analyze rigorously and calmly. We must try to change the way we make policies, although I believe that as city councils we are accomplishing that.

190 AGORA OF CITIES

Some ideas stand out from today: it is necessary to manage the trust of the public and emphasize public knowledge, talent and perseverance. I hope from the bottom of my heart that these days serve to make the public a little happier each day – our highest will.

Political leadership for global cities 191

Joaquim Llimona Commissioner of International Relations and Cooperation of the City of Barcelona. President of the International Commission of Small and Medium Enterprise Management of Catalonia - PIMEC, and General Director and Secretary of Foreign Affairs of the Generalitat of Catalonia (1997-2004), as well as other positions in organizations related to international relations.

Today’s conference addresses the issue of political leadership in global cities, putting special focus on two regions that are very important for the city of Barcelona: fi rst, the immediate geographical environment, the Euro-Mediterranean, and second, Latin America, which is not a relationship of proximity, but of strong emotional, personal, economic and cultural ties.

Whether a city is small, medium, or large, the government must be innovative. The issues city governments face are changing quickly, and if we look around we see that these issues are global, such as the economy and immigration. We see the interaction of global with local, glocal. Because of this, cities should assert a clearer role and means to effectively manage these needs, since we are the fi rst level of government that the citizens encounter.

An important idea is the necessity to claim more political power and economic means without any complications. You cannot give more powers to municipalities and not give them in turn more resources to carry them out, always to the benefi t of citizens. It is also necessary to have a collaborative government, neither in a top-down nor in a bottom-up direction. Governments

192 AGORA OF CITIES

must form partnerships that involve public institutions, to ensure public interest and also include the private sector, the citizens, and business and social associations. With that we will have a system of truly collaborative governance. Finally, above all international agencies, we should claim a more important role in regulating aspects that require local management.

Political leadership for global cities 193

Carles Gasòliba President of the Barcelona Center for International Affairs (CIDOB) since 2012. He began his parliamentary career as a representative in congress in 1980. He was the general secretary of the Catalan Pro Europe Board (1982-2004), a MEP (1996-2004), and as senator he chaired the Senate Economy and Finance Committee (2004-2008).

The CIDOB was born 41 years ago in Barcelona to carry out development cooperation in Cameroon and Chile, but the founders quickly decided to increase the scope to international relations in the broadest sense to become what it is today: a think tank, the most important in Spain and southern Europe. It tries to be a center of international analysis approached from the perspective of a city, Barcelona, and not from a state as often happens.

It exists today because cities have become essential for global development and are interconnected. Barcelona is a great Mediterranean logistics platform since it has a strategic position between the European Union and the Mediterranean. This has led us to create our own relationship with the city and the world, and to be recognized worldwide.

The CIDOB is lucky to be located in a privileged zone, that throughout history has been a center of civic recovery for social and cultural uses and knowledge. The center dedicated a lot effort to increase the importance of the role of cities at an international level, and shares programs with organizations such as the United Nations. With the support of Barcelona City Council we are planning to organize a program called Global Cities, Local Solutions, set in the UN Habitat III, which will begin in 2016. We want to lead a network project of big cities with think tanks of the highest level: In Europe we rely on the Ecologic Institute of Berlin, the ISPI in Milan, Copenhagen Business School, and the AVITEM in Marsella. In the Americas we work with the New School in New York, Stanford, the Getulio Vargas Foundation in Rio de Janeiro and with

194 AGORA OF CITIES

Medellin. In Asia we count on the Gateway House of Mumbai, the Istanbul Policy Center, Yonsei University in Seoul, and a center for strategic studies in Kyoto. And in Africa and the Middle East we have Cape Town, Dubai and the Institute Amadeus in Tangier.

We would like to present an analysis to the United Nations in 2016 that combines the elements that have been addressed throughout the day today: globality, the intelligent use of innovative technology and smart cities, the multidisciplinary special interest in energy and the environment, the creative economy, social inclusion and cohesion, security, education, urban globalization and participatory and direct democracy.

Political leadership for global cities 195

196 AGORA OF CITIES

Crèdits

Credits

Coordinació de continguts i edició: Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona

Content coordination and editing: Directorate of International Relations of the Barcelona Provincial Council

Maquetació i impressió: ITD (www.i-itd.com)

Layout and printing: ITD (www.e-itd.com)

© Il·lustració de portada: makutienegato © Fotografies: Eva Guillamet Traducció a l’anglès: Hannah Pollack

© Cover illustration: makutienegato © Photographs: Eva Guillamet English translation: Hannah Pollack

GOBERNA CIUDAD és una iniciativa de: Diputació de Barcelona Fundació Ortega-Marañón

GOBERNA Ciudad is an initiative of Barcelona Provincial Council Ortega-Marañón Foundation

Vostè és lliure de copiar, distribuir, exhibir i comunicar els continguts d’aquesta edició sota les condicions de reconeixement i crèdit dels autors originals. Els continguts o l’edició no poden ser utilitzades amb finalitats comercials.

You are free to copy, distribute, display and communicate the contents of this work under the conditions of recognition and credit to the original authors. The contents or the publication can not be used for commercial purposes.

Avís d’exempció de responsabilitat: Les visions i opinions expressades en aquesta publicació són les dels ponents de la trobada Àgora de les Ciutats, i no reflecteixen necessàriament la posició de GOBERNA CIUDAD, ni de les institucions que la protegeixen.

Disclaimer notice: The views and opinions expressed in this publication are those of the speakers at the Agora of Cities meeting, and do not necessarily reflect the position of GOBERNA Ciudad or the institutions that support it.

Dipòsit Legal: B 21216-2014

Legal Deposit: B 21216-2014

La crisi econòmica i la dèbil recuperació que l’ha seguit han posat de manifest la rellevància dels governs locals en el nou paradigma que resulta de l’accelerat procés de transformació de la nostra societat. Per una banda, els governs locals han d’adaptar-se a les noves formes de comunicació de la ciutadania per trobar noves eines que en canalitzin la participació. Per altra banda, les ciutats han de posicionar-se en un espai econòmic global del que n’esdevenen actors de primer ordre. Tot això mentre que les administracions públiques en general, i la local en particular, perden capacitat d’actuació en un escenari que tendeix a afeblir els poders públics.

En el marc de l’Àgora de les Ciutats representants de ciutats i regions de la ribera Mediterrània i Amèrica Llatina es van reunir a Barcelona per abordar els nous reptes als quals han de fer front els governs locals des d’una perspectiva de lideratge.

Aquesta publicació és un recull de les reflexions que es van plantejar durant l’Àgora de les Ciutats de l’any 2014, organitzada conjuntament per la Diputació de Barcelona i Goberna América Latina sota el títol Lideratge polític per a ciutats globals.

The economic crisis and weak recovery that followed have highlighted the importance of local governments in the new paradigm that resulted from the accelerated transformation process of our society. On one hand, local governments should adapt to new forms of citizen communication to find new tools that channel public participation. On the other hand, cities must position themselves in a global economic space where they are becoming important actors. This is all happening while public administration in general, and local in particular, are losing the ability to act in a setting where public powers tend to be debilitated.

In the framework of the Agora of Cities, representatives of cities and regions on the shores of the Mediterranean and Latin America came together in Barcelona to address new challenges that global governments must face from a perspective of leadership. This publication is a collection of the reflexions made during the 2014 Agora of Cities, which was organized by the Barcelona Provincial Council and Goberna Latin America under the title Political Leadership for Global Cities.

ÁGORA DE LAS CIUDADES ÀGORA DE LES CIUTATS

En el marco del Ágora de las Ciudades, representantes de ciudades y regiones de la orilla del Mediterráneo y América Latina se reunieron en Barcelona para abordar los nuevos retos a los cuales deben hacer frente los gobiernos locales desde una perspectiva de liderazgo. Esta publicación es una recopilación de las reflexiones que se plantearon durante el Ágora de las Ciudades del año 2014, organizada conjuntamente por la Diputación de Barcelona y Goberna América Latina bajo el título Liderazgo político para ciudades globales.

AGORA OF CITIES

La crisis económica y la débil recuperación que le ha seguido han puesto de manifiesto la relevancia de los gobiernos locales en el nuevo paradigma que resulta del acelerado proceso de transformación de nuestra sociedad. Por un lado, los gobiernos locales deben adaptarse a las nuevas formas de comunicación de la ciudadanía para encontrar nuevas herramientas que canalicen su participación. Por otro lado, las ciudades deben posicionarse en un espacio económico global del que pasan a ser actores de primer orden. Todo esto mientras las administraciones públicas en general, y la local en particular, pierden capacidad de actuación en un escenario que tiende a debilitar los poderes públicos.

Bienvenida Institucional Salvador Esteve Presidente de la Diputación de Barcelona desde 2011 y alcalde de Martorell (1987-20032007 a la actualidad). También fue miembro del Consejo Comarcal del Baix Llobregat y vicepresidente del mismo de 1991 a 1995. El año 2007 fue designado presidente de la Asociación Catalana de Municipios.

El Ágora de las Ciudades es un espacio de encuentro, de discusión y de puesta en común.

Un espacio que impulsa la Diputación de Barcelona conjuntamente con Goberna y en estrecha colaboración con otras administraciones públicas y entidades. Quiero agradecer a nuestros socios en la organización del Ágora de las Ciudades su aportación y su disponibilidad. El hecho de que celebremos ahora su segunda edición demuestra que esta iniciativa ha encontrado su lugar en el debate sobre el papel del mundo local en la gobernanza mundial.

Quiero agradecer de una forma muy especial la participación de las delegaciones provenientes de América Latina, de Europa y del área del Mediterráneo que hacen que el Ágora de las Ciudades constituya un mosaico de voces diverso y representativo. Entre todos hemos conseguido crear este foro de diálogo con la conciencia de que solo sumando y colaborando de forma efi ciente podremos afrontar los retos que plantea la globalización en el gobierno de nuestras ciudades y regiones. Necesitamos sumar porque una ciudad es un entramado social complejo formado por una multitud de actores donde todo el mundo cuenta: desde cada ciudadano, ya viva o trabaje en la ciudad, hasta los varios niveles de administración que tienen sobre ella responsabilidades de gobierno, desde las entidades sin ánimo de lucro con una larga trayectoria que refuerzan la convivencia hasta las empresas de tecnología punta que aportan riqueza y desarrollo, desde los movimientos sociales que nacen de forma espontánea en la red hasta el tendero de toda la vida.

Pero hoy una ciudad ya no es solo ella misma y sus ciudadanos. La ciudad se ha convertido en un espacio global. Los retos que tiene una ciudad son compartidos por otras ciudades, incluso lejanas, y aquello que hoy pasa aquí tiene mucho que ver con lo que pasa en otros lugares del mundo. Debemos sumar esfuerzos, pero debemos hacerlo bien y de forma efi ciente. En este mundo interconectado, las ciudades y las regiones son actores globales cada día más 8

ÁGORA DE LAS CIUDADES

importantes, tanto desde un punto de vista demográfico como económico. Ante esta realidad constatamos, sin embargo, que seguimos teniendo estructuras políticas y administrativas poco flexibles. A veces tropezamos con modelos de gobernanza excesivamente burocratizados que limitan la capacidad innovadora y dinámica de la ciudadanía y del sector empresarial. Por eso, cuando hablamos de sumar nos referimos a colaborar y encontrar puntos de encuentro entre actores locales y actores globales, y también entre actores públicos y privados. Nos referimos a sumar a todos los niveles para encontrar soluciones a las demandas de la ciudadanía para desarrollar nuevas formas de gobiernos eficientes, innovadoras e inteligentes que nos permitan alcanzar las máximas cuotas de bienestar para nuestros ciudadanos y que se distingan sobretodo por su carácter democrático. Porque el derecho a decidir de la ciudadanía debe ser siempre la base sobre la cual debemos construir nuestro modelo de gobernación.

El Ágora de las Ciudades es un reflejo de este espíritu, de esta voluntad de gobernar bien, con la gente y para la gente. El Ágora de las Ciudades es un espacio abierto para sumar visiones y construir nuevas ideas, vengan de donde vengan, vengan de quien vengan. Visiones e ideas válidas salidas de países diversos, bañados por mares diversos y culturas y tradiciones diversas, y con visiones e ideas de la administración pública y de la sociedad civil, del mundo académico o del empresarial. Es precisamente esta diversidad, esta perspectiva múltiple e integradora, tan bien representada por las personas y las delegaciones presentes aquí, la que da la llave de la riqueza de este espacio. Una riqueza de puntos de vista que sin duda nos debe facilitar e identificar con claridad los retos que el mundo global plantea a nuestras ciudades. Porque solo identificándolos bien podemos estar en condiciones de afrontarlos con la agilidad y la creatividad necesarias para superarlos con éxito.

Liderazgo político para ciudades globales

9

Fernando Vallespín Director de Goberna y del Instituto Universitario de Investigación Ortega y Gasset. Ha desarrollado su carrera académica en la Universidad Autónoma de Madrid, donde ha ocupado cargos como el de vicerrector de Cultura, director del Departamento de Ciencia Política y del Centro de Teoría Política. Fue presidente del Centro de Investigaciones Sociológicas de mayo de 2004 a mayo de 2008.

Goberna es una Escuela de Política y Alto Gobierno en el seno del Instituto Universitario de Investigación Ortega y Gasset, dentro de la Fundación Ortega- Marañón. Goberna se confi gura como un espacio de formación especializado con una especial vocación latinoamericana para el alto gobierno y el liderazgo político, un espacio de encuentro y de debate, un lugar donde poder contribuir desde organismos e instituciones para aumentar y fortalecer las capacidades de aquellos que están llamados al ejercicio de la responsabilidad pública y del liderazgo político.

Dentro de este proyecto cobra especial valor Goberna Ciudad, que es el producto de nuestra alianza con la Diputación de Barcelona. Un área de formación y encuentro especialmente dirigido a quienes ejercen esta vocación pública desde los gobiernos locales y regionales. Una iniciativa que recoge programas de formación presencial y virtual, espacios de encuentro y de debate de acción política, y un área especializada en análisis e investigación para el buen gobierno.

Es para nosotros de gran relevancia la celebración de esta segunda edición del Ágora de las Ciudades por la importancia de reunir en un mismo espacio, desde la pluralidad y la independencia, a máximos responsables de gobiernos locales del Mediterráneo, Europa y América Latina. Regiones estratégicas que comparten transiciones y procesos de construcción democrática relativamente recientes. Tres regiones, cuyos liderazgos están llamados a afrontar grandes retos globales que, sin duda, tienen impacto local y que hoy tienen una preocupación común por el buen gobierno y el buen servicio público. Queremos acompañarles en ese proceso de transformación de sus ciudades, para dotarles de espacios donde compartir experiencias y analizar las buenas y malas prácticas de la experiencia de gobierno con el fi n último de cómo hacer más y mejor democracia y mejorar la calidad de vida de los ciudadanos.

10 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Desde esta perspectiva en Goberna queremos contribuir a través de nuestra acción al fortalecimiento de las instituciones, integrar la diversidad sin someterla, dignificar la política y construir los muros de contención que sean necesarios para que la fe en la política no se derrumbe. Hoy se hace evidente un cambio importante en la forma de hacer política, y esto tiene que ver con la desterritorialización, donde el territorio no pierde importancia, sino que las claves tradicionales a través de las cuales entendíamos el territorio deben ser reinterpretadas.

He aquí el famoso proceso de glocalización, contracción de global y local, que se manifiesta en tanto que las ciudades cada vez son más globales y la globalización cada vez es más metropolitana. Los sociólogos empiezan a decir que los actores fundamentales del mundo del futuro, aunque bajo mi punto de vista deberíamos hablar del mundo presente, serán las ciudades. Unas ciudades mestizas, mezcladas, donde lo importante es la propia ciudadanía metropolitana, más que otros vínculos de tipo étnico, nacional o regional. Ciudades inteligentes o smart cities, que tienen la capacidad de resolver los problemas de gobernanza de una manera directa y eficaz a través de las nuevas tecnologías.

Es aquí donde es importante concentrar nuestros esfuerzos. No se trata simplemente de explicar cómo resolvemos nuestros problemas, similares o incluso idénticos, sino de ver cómo podemos afrontar conjuntamente estos nuevos desafíos a partir de las experiencias que tenemos en ciudades de naturaleza y tamaño muy distintas.

Quisiera finalizar subrayando otro aspecto que no tiene que ver con la innovación en la gobernanza, sino con la aplicación de determinados valores que deberíamos inculcar para el fortalecimiento de nuestras instituciones, para poder gestionar la diversidad creciente de los núcleos urbanos donde el ejercicio de la política sea más transparente, más responsable, donde se fomenten las argumentaciones públicas para explicar la importancia y los porqués de lo que se hace o deja de hacer por parte de quien gobierna la comunidad política.

Desde Goberna esperamos seguir contando con ustedes y que sus diferentes equipos puedan formar parte de nuestros diversos programas, cada uno en función de sus responsabilidades, para que tanto en ésta como en futuras ediciones del Ágora de las Ciudades podamos seguir debatiendo sobre cómo recuperar la confianza de los ciudadanos en nuestras instituciones y de cómo legitimar y consolidar los espacios de poder como espacios democráticos.

Liderazgo político para ciudades globales 11

Xavier Trias Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona desde 2011. Fue Consejero de Sanidad en 1988 y de la Presidencia en 1996. En 2000 se presentó como candidato de Convergència i Unió a las elecciones del Congreso de los Diputados, ocupando a lo largo de la legislatura la Presidencia del Grupo Parlamentario catalán y de la Comisión de la Ciencia y Tecnología.

El Ágora de las Ciudades se celebra en Barcelona, capital de Cataluña, que goza de una lengua y una cultura propias, y una historia milenaria. Barcelona es una ciudad abierta al mundo, de comercio e industria, revolucionaria. En el año 1992, con motivo de la organización de los Juegos Olímpicos, hicimos una gran transformación: una ciudad industrial del litoral con mucho bagaje y mucha tradición hizo un salto adelante y cambió su urbanismo.

El tema que nos ocupa es el liderazgo de las ciudades y su infl uencia en un momento difícil de crisis económica, social, institucional, de partidos, de modelo de Estado e incluso del papel de Europa. Dentro de esta situación, las que dan más la cara por la crisis son las ciudades.

Porque, al fi n y al cabo, somos las ciudades las que atendemos a la gente, las que tenemos que dar respuestas en el día a día.

Y una manera de liderar desde un ayuntamiento es, precisamente, saber cómo afrontar estas situaciones. En primer lugar, el Ayuntamiento debe tener credibilidad. Si haces défi cit no tienes credibilidad; esa fue mi primera obsesión como alcalde de esta ciudad. Hoy en día podemos decir que Barcelona es una ciudad solvente, que no tiene défi cit y que paga a sus proveedores a 30 días.

En segundo lugar, se trata de ejercer la vocación de lo que cada uno es: en nuestro caso, Barcelona es la capital de Cataluña y del Mediterráneo. Como he dicho antes, una ciudad abierta al mundo. Cabe decir, sin embargo, que ser la capital y ejercer el liderazgo en Cataluña no signifi ca acaparar todo lo que se hace en este territorio. Se debe colaborar y tener complicidad con los otros pueblos y ciudades; porque no se consigue hacer nada si se tiene una gran capital pero no hay territorio.

Y, por último, nuestra vocación mediterránea y de estar abiertos al mundo nos anima a tejer lazos de amistad, colaboración y complicidad por todo el mundo. Esta ciudad no se detiene, no 12 ÁGORA DE LAS CIUDADES

se centra en sí misma, sino que colabora con Europa, con Sudamérica, con Asia, con Estados Unidos y con África, especialmente con los países del norte de África con los que compartimos el Mediterráneo.

Sabemos cómo queremos ser conocidos. Hasta ahora, nos conocen como ciudad olímpica y eso está bien; como ciudad turística, que también está muy bien, puesto que el turismo representa casi el 14% de nuestro PIB y nos ayuda a soportar la crisis. Sin embargo, nuestra vocación es ser conocidos, además, como una ciudad de cultura, conocimiento, creatividad, innovación y bienestar.

Por ello, hacemos apuestas importantes por las nuevas tecnologías, por convertirnos en una smart city de referencia internacional. Pero esto no puede hacerlo una ciudad sola, sino que requiere la colaboración de otras ciudades, empresas y universidades. Es la única manera de conseguir esta transformación. Existen muchas organizaciones y entidades con las que colaboramos, que lideramos y a través de las cuales hacemos oír nuestra voz, porque ni tan solo Europa entiende a veces la relevancia del papel de las ciudades. Europa hace normativas para intentar reducir los déficits de las ciudades, ignorando que casi siempre son los estados centrales quienes los crean. Quizá deberían escuchar más a las ciudades e interesarse más por lo que hacen.

Las ciudades son las que atienden a la gente. Ésta es la cuestión más importante: cómo damos respuesta a las necesidades de la gente. En un momento de crisis, en el que Barcelona tiene un papel de liderazgo global, debemos dar una respuesta social a mucha gente que lo pasa mal. Ésta es la gran responsabilidad de los ayuntamientos.

Liderazgo político para ciudades globales 13

Introducción Roger Albinyana Secretario de Asuntos Exteriores y de la Unión Europea de la Generalitat de Catalunya desde el año 2013. Entre 2004 y 2008 fue presidente de la Juventud Liberal Europea y entre 2008 y 2010 director de la fundación privada Círculo de Estudios Soberanistas. Fue director del programa de soporte a la Unión por el Mediterráneo de la Generalitat de Cataluña de 2010 hasta 2013

La temática del Ágora de las Ciudades resulta trascendente en los momentos convulsos en los que vivimos. En primer lugar, es necesario que las instituciones públicas demos respuesta de alguna manera al actual descontento generalizado, fruto primordialmente de una situación económica y social negativa que va mejorando pero que aún está presente en la vida de muchas personas. Los líderes políticos deben demostrar que tienen respuestas, ya que de no ser así las opciones populistas, xenófobas y extremistas emergen con fuerza, como hemos podido ver especialmente en muchos países y muchas ciudades del continente europeo.

En segundo lugar, el liderazgo se debe impulsar teniendo en cuenta que las TIC están en todas partes. Los nuevos líderes políticos deben ser conscientes de que pueden utilizar este instrumento, pero sus opositores populistas y extremistas también lo harán. Además, el reto del liderazgo debe abordarse desde el convencimiento más profundo de la igualdad de género. Que en esta mesa nos acompañen dos alcaldesas es un signo de la absoluta normalidad de la igualdad para la que trabajamos, pero que todavía no es un objetivo asumido por todos.

Las ciudades son fundamentales en el proceso de globalización, y cada vez están más presentes en los diálogos internacionales. Pero si su papel no está todavía sufi cientemente comprendido, ¿qué sucede con las regiones, aún más incomprendidas? Muchas veces las relaciones internacionales, fundamentadas sobre la base de las relaciones entre sujetos de derecho internacional, marginan aquellos que no tienen este estatus, sean municipios o regiones.

Destacamos, sin embargo, el gran papel de los municipios en la esfera internacional en los 16 ÁGORA DE LAS CIUDADES

últimos años. Las ciudades y sus líderes se han globalizado. Por ejemplo, la política urbanística, que a priori parece un tema local, se ha convertido de forma creciente en un tema que ocupa muchos ámbitos de la política internacional: revistas como The Economist o think tanks como la Chatham House han elaborado monográficos sobre la importancia del urbanismo en el ámbito internacional, y revistas como el Foreign Policy han impulsado el Global City Index.

En esta mesa redonda también tratamos el liderazgo político en el siglo XXI. Se ha teorizado mucho sobre este liderazgo global y local y sobre la necesidad de mantener la visión del grupo, la gente y el territorio, y de tener capacidad de gestión, ya que hay que dar respuesta a las necesidades más inmediatas de una población cambiante.

Desde este punto de vista, los nuevos liderazgos políticos tienen dos retos inminentes muy importantes. Por un lado, hay que hacer frente a la bunquerización de la clase política.

Es absolutamente fundamental que los liderazgos políticos, a través de las estructuras de partido, sean capaces de transformarse dejando atrás el lastre de la corrupción –un fenómeno que no es generalizado–.

Por otro lado, es necesaria la implicación tanto de hombres como de mujeres. Según datos de las Naciones Unidas, en enero de 2012, a nivel mundial únicamente encontrábamos nueve mujeres como jefes de Estado y quince como jefes de gobierno, entre más de 190 países en el mundo. Con estos datos se demuestra que el papel de la mujer en el mundo de la política es claramente insuficiente. A finales de 2013, sólo un 21,8% de los parlamentarios del mundo eran mujeres y con variaciones importantes dependiendo del contexto geográfico. Los países nórdicos encabezan el ranking con un 42%, seguidos de los Estados Unidos con un 25% y Europa sin los países nórdicos con un 23%. En el norte de África y en Oriente Medio sólo un 16% son mujeres.

Es evidente que la presencia de la mujer es fundamental. Dos ejemplos lo ilustran: en Noruega, se ha observado una relación causal directa entre la presencia de mujeres en los ayuntamientos y el incremento de programas de apoyo a la protección infantil, y en la India, el número de proyectos para potabilizar el agua es un 62% más alto en ayuntamientos liderados por mujeres.

Es necesario que nos formulamos varias preguntas en torno a los liderazgos. ¿Cuáles son los principales puntos en común y las principales divergencias entre Latinoamérica, Europa y la ribera sur del Mediterráneo? ¿Podemos hablar de varias problemáticas y similitudes en los mecanismos de respuesta a nivel local, regional, nacional y global? ¿Cómo conviven la paradiplomacia regional con la ejercida a nivel local?

Liderazgo político para ciudades globales 17

Jordi Martí Concejal de Presidencia, Territorio y del Distrito de Sants-Montjuïc del Ayuntamiento de Barcelona desde 2011. Fue diputado en el Congreso de los Diputados de 2000 a 2004.

Dada la coyuntura actual, los municipios y las regiones tenemos la obligación política, ética y moral de reinventarnos y readaptarnos, de dar respuestas efi caces y próximas a la gente que nos exige cada día más y mejores soluciones. Las ciudades somos los entes más capacitados para generar esta fuente de innovación. Somos motores de riqueza, la punta de lanza para sacar adelante a los países, tenemos capacidad para generar y atraer talento, más que otros niveles territoriales. Barcelona es una ciudad de prestigio, solvente, con défi cit cero y una gran proyección internacional, con la sexta marca más importante a nivel internacional según The Guardian.

La capitalidad del móvil nos ofrece crecimiento interior y a la vez proyección exterior. Queremos ser un nuevo hub en este ámbito. También somos la Capital Europea de la Innovación 2014 y por tanto queremos poner la innovación no sólo al servicio del crecimiento económico sino sobre todo al servicio de los ciudadanos. No tiene sentido ser una capital mundial de la tecnología y el móvil y que luego esas aplicaciones no se transfi eran a la ciudadanía conllevando una mejora de su calidad de vida. Asimismo somos la Capital Europea Voluntariado 2014: nos gusta poner en la misma balanza las cuestiones económicas y de innovación y las acciones más sociales. Somos una ciudad con alma social, con una cantidad ingente de entidades, redes y asociaciones que luchan cada día por la cohesión social y con las que colaboramos.

En Barcelona tenemos tres prioridades máximas: la reactivación económica, la atención a las personas y la calidad, la efi ciencia y la efi cacia de los servicios públicos, especialmente los dirigidos a los colectivos más vulnerables. Para alcanzarlos, y para alcanzar otros 18 ÁGORA DE LAS CIUDADES

“En Barcelona tenemos tres prioridades máximas: la reactivación económica, la atención a las personas y la calidad, la eficiencia y la eficacia de los servicios públicos” objetivos, debemos colaborar con entidades de otros lugares del mundo y participar en redes internacionales desde nuestra visión metropolitana, lo que engloba no sólo entidades locales sino también otros cuerpos como el Banco Mundial o la Comisión Europea. Así pues, Barcelona debe ejercer su liderazgo en estas cooperaciones; humilde, pero liderazgo.

La innovación tecnológica, frente prioritario para nosotros, no puede dar sus frutos si no es compartida con otros ayuntamientos, empresas o universidades, puesto que nada es posible hoy en día en soledad. Somos miembros de la City Protocol Society, organización internacional que integra a entidades de sectores diferentes, con las que trabajamos codo con codo, y que establece los estándares de calidad de las ciudades inteligentes.

El liderazgo del siglo XXI no es un liderazgo de una única ciudad, sino que debe ser compartido.

En nuestro caso, con Cataluña, con el resto del Estado, con la Unión Europea, con Latinoamérica, con países emergentes, con todo el mundo en definitiva. Queremos ser una ciudad global, la capital de lo local, de nuestro pequeño país, sí, pero a su vez colaborar para conseguir el bienestar general y el progreso de todo el mundo.

Somos una ciudad logísticamente muy importante, estratégicamente situada en un entorno mediterráneo pero con conexiones importantísimas con América y Asia, y queremos ser todavía más una ciudad logística. Como el eurodiputado Ramon Tremosa comentó una vez, Barcelona, o Cataluña en este caso, será logística o no será.

Liderazgo político para ciudades globales 19

María Rosa Ferrer Cónsul mayor de Andorra la Vella, Andorra desde 2007. Parlamentaria en el Consejo General de Andorra: entre 1994 y 1997 como secretaria de Sindicatura, entre 1998 y 2001 como presidenta de la Comisión Legislativa de Economía y entre 2005 y 2007 como presidenta de la Comisión de Exteriores. Siendo, en todas las etapas, representante de las mujeres parlamentarias.

Andorra la Vella es la capital del coprincipado de Andorra, un microestado que linda con Francia y España y que cuenta con más de 700 años de historia independiente. El modelo territorial es muy descentralizado: existen siete demarcaciones territoriales llamadas parroquias, administradas por un común o ayuntamiento. El común tiene más competencias que un ayuntamiento y menos que una región. La Constitución establece los principios de autogobierno y autonomía fi nanciera, y determina una lista no excluyente de materias concretas como mínimo competencial junto con una lista de materias impropias. Los recursos provienen de la transferencia del Estado –en un 28% en la parroquia de Andorra la Vella, por ejemplo– y también de recursos propios. Las parroquias tienen mucha libertad de actuación.

“En el mundo globalizado...es imprescindible tener una visión amplia de la realidad: debemos pensar globalmente y actuar localmente”

En política es imprescindible no perder el norte, pensar en nuestra vocación de servicio público. A través de la política se puede cambiar la sociedad, el mundo. Si tenemos claro por qué nos dedicamos a la política, tendremos proyecto.

Sin proyecto no podemos hacer nada ni conseguiremos una sociedad mejor. En el mundo globalizado en el que vivimos también es imprescindible tener una visión amplia de la realidad: debemos pensar globalmente y actuar localmente. La administración local es la más próxima al ciudadano y la que mejor puede incidir en su calidad de vida.

Nuestras relaciones con otras ciudades son imprescindibles para aprender de ejemplos y trasladarlos a nuestras colectividades. Mantenemos excelentes relaciones con municipios cercanos, tanto de Francia como de España. También participamos en organismos internacionales en tanto que capital de Estado, como la Asamblea de los Poderes Locales y Regionales del 20 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Consejo de Europa, del cual Andorra presidió su Consejo de Ministros durante el periodo 2012-2013. También formamos parte de la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas, participamos en foros iberoamericanos de gobiernos locales y en organismos internacionales como la Organización Internacional de la Democracia Participativa. Como capital de Andorra, somos también capital de los Pirineos, y es así como intentamos darnos a conocer en el mundo entero. En un mundo globalizado es fundamental existir, ser conocido a nivel internacional, aunque seamos muy pequeños.

Somos un pueblo trabajador, emprendedor, que jamás ha vivido una guerra y que ha sabido adaptarse a las necesidades, mejorar la calidad de vida y a la vez preservar nuestro modo de vida. Con la Unión Europea tenemos un acuerdo aduanero y de cooperación, y actualmente estamos trabajando en un acuerdo de asociación. Hasta hace poco éramos un paraíso fiscal pero dadas la globalización, la crisis y la lucha contra el fraude fiscal hemos trabajado para salir de la lista. La globalización conlleva homogeneización de determinadas reglas, especialmente en materia económica. Debemos tener economías de mercado abiertas, unas ciudades limpias, ordenadas y seguras, y debemos ser creíbles gestionando los recursos públicos con mucho rigor, transparencia y legalidad. Hay que ser innovadores y seguir trabajando para diferenciarnos y para ser competitivos para conseguir desarrollo económico y bienestar social. Es aquí donde las ciudades debemos trabajar duro, siendo muy respetuosos con las reglas del juego del entorno.

Liderazgo político para ciudades globales 21

Sandra García Alcaldesa de San José, Costa Rica desde 2013, año en que también asumió la vicepresidencia de la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas. Fue elegida vice-alcaldesa de San José en 2010, cargo que desempeñó hasta asumir la alcaldía. Previamente fue decana de la Facultad de Educación de la Universidad de Costa Rica.

Todo lo que se ha hecho en San José es fruto de las alianzas estratégicas con muchos países y muchas ciudades del mundo. La prioridad del Ayuntamiento ha sido crear una ciudad para la gente, que implica un desarrollo de políticas tendientes a humanizar, democratizar y hacer más inclusivo y sostenible el espacio urbano.

Para países en vías de desarrollo como el nuestro, con un sistema político altamente centralista, lograr que los gobiernos locales asuman de una vez por todas ese liderazgo político no es fácil. El gobierno central tiene competencias tradicionalmente locales como el transporte público o el alcantarillado, lo que lleva a que el gasto público total de las 81 municipalidades no llegue al 1,5% del gasto total del país. A partir de 1997 un impuesto típicamente municipal, el impuesto de bienes inmuebles, es transferido a los entes locales por primera vez.

Frente a este panorama, San José no quiso esperar las reformas legislativas centrales que permitieran la ejecución de los liderazgos locales y estableció instancias interinstitucionales, en las que participan instituciones públicas de varios niveles y también empresas, ONG o asociaciones comunales para una mejor gestión del espacio urbano.

El desencanto y la apatía de una gran parte de la población con el régimen democrático, liberal y representativo obligan a replantear el modelo de Estado, con una democracia deliberativa, participativa y directa, con transparencia y rendición de cuentas. Debe haber 22 ÁGORA DE LAS CIUDADES

mayor comunicación con la ciudadanía, lo que es hoy más posible gracias a las nuevas tecnologías. En este nuevo paradigma para la democracia los gobiernos locales se convierten en piedra angular de la transformación que la ciudadanía demanda.

Como primer engranaje de la institucionalidad el ayuntamiento debe canalizar esos anhelos de la ciudadanía de participar en los procesos de toma de decisiones que influyen en su calidad de vida, en sus posibilidades de movilización social, de progreso económico y la condición de su entorno. Los síndicos, por ejemplo, tienen mucha participación a nivel comunal en nuestra organización.

La realidad de una humanidad cada día más viva en las ciudades requiere de innovación en la conducción de los asuntos sociales, para que se supere la concepción de los ayuntamientos como meros prestadores de servicios públicos básicos, con el fin de tener un nuevo modelo para que se posicionen sobre el desarrollo integral y sostenible en sus jurisdicciones.

En San José, por medio de un plan estratégico, se recuperaron parques, zonas verdes y otros espacios funcionales y simbólicos para la ciudadanía. Se inició la construcción de espacios peatonales para devolver las calles, llenas de automóviles hasta entonces, a las personas; ahora estos bulevares son la principal arteria comercial y financiera del país. Se inició también una repoblación sostenible con una utilización óptima de recursos como el agua, el suelo urbanizable y los sistemas de saneamiento; todo elegido por medio de consejos públicos. Con ello se consiguió un espacio social, económico y cultural de integración de la población. Se establecieron instancias deliberativas para que la alcaldía pudiera tener contacto directo con el gobierno central, sus instituciones autónomas, las empresas y la sociedad civil: el Consejo Social de San José, por ejemplo, ha conseguido crear centros dormitorios para indigentes, guarderías, centros diurnos para personas de la tercera edad o el programa Persiguiendo Sueños para evitar el fracaso escolar, entre otros. También en ámbitos como el deporte, la seguridad, el turismo, el transporte y el medio ambiente se han llevado a cabo acciones para mejorar el bienestar de los ciudadanos a través de la gobernanza local.

Los retos son y serán enormes y hace falta replantearse nuevas metas constantemente. La crisis de la economía y de los valores, junto con el auge de las nuevas tecnologías, configura un escenario en el que los ayuntamientos deben ser protagonistas para la construcción de un liderazgo político que permita la gobernanza, no sólo a escala local sino también a escala regional y nacional.

Liderazgo político para ciudades globales 23

Introducción Albert Royo Secretario general del Consejo de Diplomacia Pública de Cataluña – DIPLOCAT desde 2013.

Fue secretario de Cooperación Exterior y Asuntos Exteriores de la Generalitat de Cataluña entre 2004 y 2007. Es profesor de Asuntos Exteriores en la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona.

Actualmente estamos viviendo un fenómeno interesante a nivel internacional en relación con la actitud de los ciudadanos hacia la política. La política tradicional es incapaz de dar respuestas a las demandas de la ciudadanía; este desencanto se vive especialmente en regiones como Europa, donde los ciudadanos parecen alejarse de forma progresiva de la política tradicional.

Algunas razones son la incapacidad creciente de las instituciones de representar efi cazmente los intereses de los ciudadanos, la presencia a veces de intereses espurios en la gestión del bien común y de las políticas públicas, y la incapacidad de dar respuesta a los grandes retos globales que afrontan nuestras sociedades, como es el caso de la crisis fi nanciera.

Paralelos a tal alejamiento surgen nuevos movimientos ciudadanos que buscan no solo la participación en las formas tradicionales de representación política sino también nuevas vías. Estos movimientos ciudadanos, por ejemplo el 15-M en España u Occupy Wall Street en EEUU, muy a menudo reclaman también que las decisiones se tomen mucho más cerca del ciudadano, y no en despachos a puerta cerrada y a miles de kilómetros de ellos.

En resumen, la sociedad pide más mecanismos de gobernanza global y regional. Por todo ello nace la glocalización, un proceso imparable en el mundo del siglo XXI. Los ciudadanos se han dado cuenta de que es necesario contar con entidades más grandes para dar respuesta a estos retos por medio de procesos de integración regional como la Unión Europea u otros. Países como España, Alemania o Italia poco pueden hacer a la hora de negociar con grandes bloques como Estados Unidos, China, Brasil o Rusia. Los ciudadanos piden una mayor implicación de los 26 ÁGORA DE LAS CIUDADES

estados tradicionales en estos procesos de integración, pero también piden más subsidiariedad, que las decisiones se tomen lo más cerca posible a ellos, y que puedan tener una mayor participación en la toma de decisiones.

Vemos, pues, cómo se forman unidades más grandes, capaces de plantar cara a los grandes retos globales, pero a la vez la formación de unidades más pequeñas y cercanas a la ciudadanía y al territorio. Muchas veces se ha demostrado que estas unidades políticas más pequeñas son más eficaces y flexibles a la hora de responder a las demandas de los ciudadanos. Por ejemplo, este fenómeno se puede observar en Cataluña o Escocia, con los dos procesos de autodeterminación y con ciudadanos que piden contar con unos instrumentos de Estado que les representen mejor y les ofrezcan unas políticas públicas más ajustadas a la realidad social de ambos territorios. Se declaran también claramente europeístas y defienden un reforzamiento de las instituciones comunitarias y de la federalización de la Unión Europea, de modo que se retroalimentan los procesos: subsidiariedad y mayor gobernanza global.

Otros movimientos ciudadanos que piden mayor participación son los ya mencionados de 15M, el Occupy Wall Street, y otros fenómenos como las revueltas del sur del Mediterráneo y los países árabes, el aumento de mecanismos participativos en América Latina y la emergencia de plataformas digitales globales como Change.org o Avaaz.

En todo caso, las respuestas glocales requieren de gestores políticos que sepan interpretar esta realidad y que sepan moverse en las dos dimensiones a la vez: la local/regional y la internacional. Actos como el que celebramos hoy pretenden implicar a esos gestores políticos locales en temáticas de gobernanza local, gestores que promuevan la política de proximidad, que estén comprometidos con una mejor y mayor participación ciudadana y que tengan una clara vocación internacionalista.

Liderazgo político para ciudades globales 27

Carolina Leitao Alcaldesa de Peñalolén, Chile desde 2012 y vicepresidenta del Partido Demócrata Cristiano de Chile. De 2010 a 2012 fue concejala en Providencia. Paralelamente, a partir de 2004 participó del gobierno comunal de Peñalolén y entre 2009 y 2012 fue gerente de vivienda de ese municipio.

Los ciudadanos tienen hoy en día mayor conciencia de sus derechos y del rol del Estado, lo que signifi ca que son más exigentes e incluso menos tolerantes. Son conscientes de sus derechos, pero cabe añadir que a veces lo son poco de sus deberes. Los ciudadanos están aburridos de los diagnósticos y quieren acciones, buscan una relación distinta con las instituciones del Estado. Por ejemplo, las reacciones de los ciudadanos brasileños contra algo tan popular como el Mundial de fútbol o el movimiento estudiantil en Chile que acabó replicando en otros movimientos sociales.

Una segunda visión de contexto es la existencia de unos Estados que planifi can de arriba hacia abajo.

Ahora, los gobiernos locales han ido tomando nuevos espacios; no porque los Estados se los hayan ofrecido sino porque ellos mismos se los han ido tomando: es el empoderamiento de lo local, la glocalización, que se ha llevado a cabo en parte en red. Por otro lado, existe una desconfi anza ciudadana hacia las instituciones. Sin embargo, en Chile la segunda institución más valorada después de los policías son los alcaldes y los regidores, paradójicamente a diferencia del resto de políticos, que ocupan las últimas posiciones. La razón es la relación directa de alcaldes y regidores con los ciudadanos. Por último, cabe destacar la importancia de las redes sociales como fuente de información: el 20% de la población en Chile las usa con ese fi n.

Mi tesis sobre el futuro del nuevo liderazgo es que los gobiernos locales deben ser fl exibles e inclusivos y promover la transparencia, la participación y la cooperación con el objetivo de avanzar hacia un gobierno abierto. Sobre la transparencia cabe decir que no sólo signifi ca poner 28 ÁGORA DE LAS CIUDADES

la información a disposición de las personas; es rendir cuentas permanentemente de lo que se está ejecutando y difundir los espacios de deliberación aprovechando las herramientas de la era digital. El acercamiento al ciudadano, por ejemplo rindiendo cuentas barrio por barrio como sucede en Peñalolén, también es una marca de transparencia. Asimismo debe crearse una visión compartida que genere valor: los planes y programas no se pueden gestar desde arriba sino que deben incorporar la visión ciudadana. Además, cabe pensar que el ciudadano no es un consumidor de servicios: es un actor relevante para la transformación de su entorno; por ello la participación barrial es esencial, tanto para que expresen sus deseos y derechos como para que sean conscientes de sus responsabilidades. En cuanto a la colaboración públicoprivada, Peñalolén ha creado una línea de acción en los ámbitos de la cultura y el deporte que ha ampliado la oferta para los ciudadanos. La asociación no debe tener lugar sólo con el Estado central sino también con el sector privado, el tercer sector y los ciudadanos para conseguir, entre otros, una mayor especificidad técnica.

En conclusión, se debe aprender a ceder y compartir el poder para una mayor gobernabilidad, lo que requiere mucha voluntad política para aceptar cambios en las reglas del juego, aunque sea fácil decirlo pero difícil ponerlo en práctica. Debe existir un poder transversal y multilateral en lugar de un poder de arriba a abajo, capaz de articular grandes acuerdos, promover nuevos liderazgos y tomar decisiones difíciles junto con el resto de actores. El nuevo liderazgo es un liderazgo más lento pero a su vez más legítimo y por lo tanto más sustentable.

Liderazgo político para ciudades globales 29

Carlos Varela Alcalde del Municipio B de Montevideo, Uruguay desde 2010, cuando entró en vigor el tercer nivel de gobierno que creó municipios en el país. Previamente ejerció como director de la División de Promoción Económica de la Intendencia de Montevideo y fue electo diputado suplente al Parlamento Nacional en dos ocasiones. Es docente en la Universidad de la República.

Las ciudades se han caracterizado por ser un espacio de oportunidades. Sin embargo, en el siglo XXI confl uyen tres macroprocesos que pueden llegar a poner en duda este hecho, como son: la globalización, la comunicación sin fronteras y la movilidad ciudadana. Estos procesos, que no son independientes sino que están interrelacionados, podrían hacer reformular las ciudades tal cual las conocemos como espacios sociales, culturales y de gestión política. Esto nos obligará a reformular también la relación entre territorio, sociedad y poder.

Debemos, pues, repensar el papel de las ciudades, entre lo local y lo global; entre lo global y lo local. No podremos disociar la economía y la sociedad, la tecnología y la cultura; las nuevas formas de articulación de factores dinámicos que, desde el reforzamiento de la esfera local y sus instituciones, permitirán rediseñar las ciudades a favor del fi n último de estas que son sus habitantes.

Visualizamos que hoy no compiten tan solo los Estados, sino que lo hacen también las ciudades y las regiones como territorios que presentan un mejor escenario en tanto que albergan las capacidades, las ventajas competitivas, y ofrecen un marco estable de calidad de vida de la ciudadanía. Calidad de vida no sólo vinculada a la salud y la educación, sino, además, a otros factores de enclave superior como el disfrute colectivo, el empoderamiento de la ciudad como ámbito de convivencia y encuentro ciudadano.

Los gobiernos locales, hoy, deben ser impulsores de la sociedad civil y ser impulsados por ésta.

Es necesario explotar el trabajo en redes, trabajo interactivo y participativo que, como fenómeno 30 ÁGORA DE LAS CIUDADES

integral, nos permitió en Uruguay superar los efectos y las consecuencias de la grave crisis económica y social del año 2002 y superar así, con esa metodología, las políticas neoliberales implantadas en los años noventa.

Será también a través de los gobiernos locales que deberemos cambiar el paradigma de la gestión de las competencias. No somos solamente gestores de la cosa pública inmediata, sino que debemos asumirnos como líderes indispensables de los procesos de transformación que permitan seguir avanzando en la profundización democrática, y en la propia descentralización como herramienta de participación ciudadana.

Véase Uruguay: el proceso de descentralización y la participación ciudadana como avance democrático fue una concepción político-ideológica asumida, en primera instancia, por Montevideo, y que posteriormente se extendió, no solo al interior, si no también a las instituciones estatales. Esto no solo fue asumido como herramienta e instrumento que permitía mejorar la gestión, sino que fue asumido fundamentalmente como una herramienta primordial de profundización democrática.

Este proceso no puede pensarse sólo desde una visión economicista, que los gobiernos locales vinieron para generar déficit o para gestionar sin éste. Vinieron y existen para mejorar la gestión de la ciudad, para lograr un mejor uso en el gasto que comporte una mejor calidad en servicios que se ofrecen. Es necesaria entonces la cooperación en todas sus potencialidades, cooperación entre municipios, regiones y país; pero también con lazos fuertes a la interna, a nivel interinstitucional a través de cooperación público-público, público-privada y privadaprivada. De este modo podremos contrarrestar una de las problemáticas como son las duplicidades y competencias entre los diversos actores.

Las ciudades, en su nuevo rol, deben necesariamente identificar y priorizar proyectos críticos, hacerlo más allá de que tengan competencia directa; hacerlo de forma transversal, no vertical, que permita que todos los actores se empoderen del proceso y contribuyan a su mejor desarrollo. Debe haber un equilibrio mayor entre el desarrollo económico, la cohesión social y la sostenibilidad ambiental, todo en un contexto globalizado, abierto y competitivo.

Sostenemos que el territorio inteligente es aquel que se gestiona de forma inteligente, más allá de si se aplican las nuevas tecnologías de la información y la comunicación o no. Confiamos en que el éxito de este desarrollo pasa por la participación activa de la ciudadanía, por un empoderamiento ciudadano real que permita un accionar efectivo en la gestión de gobierno.

El gobierno local entonces no debe convertirse en un nuevo centro de poder que avasalle las capacidades y necesidades de la sociedad, sino en el articulador principal de una sociedad comprometida y organizada, que sea verdaderamente, y por sí misma, quien tome el liderazgo.

Liderazgo político para ciudades globales 31

Luzmila Nicolalde Concejala municipal de Guayaquil, Ecuador desde mayo de 2014. Fue vice-prefecta provincial de la provincia de Guayas, Presidenta de la Federación Nacional de Patronatos de Concejos Provinciales del Ecuador (2009-2013) y diputada provincial de Guayas (2006-2007).

Guayaquil experimentó un gran cambio desde el año 2000 con la elección de Jaime Nebot. Nebot es un gran líder, y también un gran transformador. Cuando no se tenía nada, se empezó a construir todo, en parte gracias a los fondos del Banco Mundial: malecones, el nuevo aeropuerto y otras obras que han recibido premios varios.

El pueblo no puede empobrecerse a la vez que el estado se enriquece. Debemos sustituir generaciones perdidas por generaciones exitosas e innovadoras por medio, por ejemplo, de planes habitacionales para 35.000 familias, 1.800 parques, 56 mercados para la ordenación del comercio formal e informal, impulso al turismo, apoyo a la iniciativa privada o a la cultura y deportes. El programa Más tecnología benefi cia a 300.000 niños pobres y estudiantes de secundaria en el ámbito tecnológico; hay guarderías, hospitales, clínicas móviles, fuentes, balnearios o centros con internet gratuito.

En relación con este último dato, estamos encaminados a crear el Guayaquil digital con un dominio masivo de la computación. Hemos entregado más de 25.000 tablets para los bachilleres con el programa Bachiller Digital, en breve vamos a tener 6.000 puntos de internet gratuito repartidos por la ciudad y vamos a dar educación tecnológica continua, entre otras acciones.

32 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Es el siglo de las ciudades, y su autonomía debe entenderse como libertad para decidir, justicia para recibir y creatividad para progresar. A Guayaquil como ciudad líder le ha tocado defender su autonomía en las calles, defender sus rentas y tener este espacio del que disfrutan los ciudadanos. El capital del siglo XXI no es el dinero, que se pierde o se gana, sino el conocimiento: él nos permite apoyar a la gente para que sean ciudadanos de avanzada y no ciudadanos limitados. Así podremos enfrentar esa fatal desigualdad, es la diferencia entre vivir bien o vivir mal. Necesitamos cambios profundos, que conseguiremos con tecnología y educación.

Liderazgo político para ciudades globales 33

Introducción Antoni Traveria Director de Casa América Cataluña desde 2004. Fue corresponsal de Televisión Española en América del Sur entre 1988 y 1990, director de Radio Nacional de España en Cataluña y director de información y contenidos del Foro Universal de las Culturas 2004. Es profesor de Relaciones Internacionales en la Universidad Ramon Llull, la Universidad Pompeu Fabra y la Universidad Autónoma de Barcelona.

Estamos en un momento de crisis y no vamos a salir de ésta solos. Por ello debemos hablar más de las ciudades, como entidades que están en la primera línea donde nacen las confrontaciones, donde se disputan las desigualdades, donde se ven y se viven con más claridad las carencias y las crisis de la sociedad contemporánea. Pensemos en Melilla como centro de migraciones, en Seattle como centro de innovación, en Ciudad Juárez y El Paso como ejemplo de las diferencias norte-sur.

Según Naciones Unidas, ya somos más los que vivimos en ciudades, y en 2030 la diferencia será aún mayor: Sao Paulo y México DF superan ya los 20 millones de habitantes; Buenos Aires, Río de Janeiro, Lima y Bogotá están cerca, con 12 millones; Brasil tiene 15 ciudades con más de 2 millones de habitantes, hecho que llevó al ex presidente Lula da Silva a crear de forma pionera el Ministerio de las Ciudades.

El caso de América Latina es singular. Su tasa de urbanización es muy superior a la de Europa y Oceanía, pero su nivel de desarrollo es sensiblemente inferior y la red urbana es insufi ciente.

Sus megaciudades concentran la mayor parte de habitantes del país al que pertenecen: Lima, la capital de Perú, alberga la mitad de la población de todo el país, y lo mismo sucede con el área metropolitana de Santiago de Chile. Hay ciudades sostenibles y hay ciudades imposibles de gestionar. Debemos pensar que urbanizar no signifi ca siempre hacer ciudad. La capital de Egipto, El Cairo, crece más de 100.000 habitantes al mes: ¿es gobernable esta ciudad? Y en cuanto a la superfi cie: Estambul tiene más de 120 km. de largo, y el área metropolitana de Tokio da cobijo a 36 millones de personas, trece y medio de ellos en la capital. Si queremos 36 ÁGORA DE LAS CIUDADES

ser eficaces deberíamos buscar cuál es la medida más ajustada para poder gestionar adecuadamente una ciudad. El área metropolitana de Barcelona, por ejemplo, ayudó a la urbanización del área metropolitana del sur de Lima.

Otro ejemplo para la discusión: los no-lands. ¿Cuáles son los límites de una ciudad? El fenómeno de los suburbios en África, y también en América Latina, que no cuentan con servicios mínimos garantizados ni por las administraciones locales ni por las regionales o nacionales, que muchas veces no se atreven siquiera a entrar en la zona.

El profesor de filosofía español José Antonio Marina hace un tiempo hizo la siguiente reflexión: “He estudiado toda la vida la inteligencia humana, y desde hace un tiempo estudio la inteligencia de los grupos. La sola concentración de masa gris no nos hace más inteligentes, igual que muchos catedráticos no hacen una universidad más avanzada”. Las ciudades inteligentes, a mi juicio, no tienen nada que ver con las smart cities que están ahora tan de moda. En éstas, los semáforos se pondrán verdes cuando no haya peatones que quieran cruzar; en las ciudades inteligentes los coches no podrán correr nunca porque la ciudad será para los ciudadanos. Ésta es una parte pequeña de los retos de las ciudades del siglo XXI. La descentralización del poder, la desconcentración de gestiones, la gobernanza público-privada junto con la públicapública y la privada-privada, la lucha contra las desigualdades entre los barrios, la impunidad...

Las ciudades necesitan una voz alta y fuerte, con liderazgos claros, para poder tener una interlocución con los Estados y, del mismo modo, con las entidades multiestatales. Colombia, por poner un ejemplo, empezó a crecer con unas reformas legislativas de 1991 donde se apuntaba el papel de los gobiernos locales. Los Estados deben tener mayor confianza en las ciudades y las asociaciones de ciudades, el punto estratégico más importante de la sociedad contemporánea.

Liderazgo político para ciudades globales 37

Mohamed Sefiani Alcalde de Chefchaouen, Marruecos desde 2009, es también presidente de la Red Mediterránea de Medinas. Ingeniero de profesión, su carrera profesional ha estado vinculada desde 1990 a la gestión de infraestructuras civiles.

La democracia participativa es un proceso muy importante y nuevo en Marruecos. Para un buen liderazgo hace falta tener una visión estratégica y compartirla, lo que incluye la participación ciudadana y su confi anza hacia el gobierno local. Por ejemplo, en Chefchaouen hemos privatizado la gestión de la recogida de basura como consecuencia de un gran debate local con participación de la ciudadanía. También el mantenimiento del casco histórico de la ciudad cuenta con su participación. A modo de ejemplo, podemos citar el encalado de las fachadas y calles de la medina, a través del aporte de los materiales por parte del ayuntamiento y la colaboración de los ciudadanos en la tarea del encalado (pintura) al estilo tradicional. Este tipo de actuación colectiva y coordinada entre nuestra administración local y los vecinos de la medina, tiene por objetivo principal contribuir a la conservación de la arquitectura vernácula de nuestra ciudad y, así, promover a la vez un turismo cultural, todo ello a un menor coste.

Otro hecho revelador de esta concertación ayuntamiento-ciudadanía fue la oposición llevada a cabo conjuntamente frente a una decisión tomada a nivel nacional sobre la gestión de un polideportivo. Así se demuestra que los ciudadanos se sienten parte del municipio e integrados en él. Las asociaciones locales también son muy activas en los ámbitos social, cultural y deportivo.

Un proyecto de colaboración es la presentación, junto con otras ciudades del Mediterráneo, de su candidatura ante la UNESCO para que estas ciudades emblemáticas de la Dieta Mediterránea, entendida no sólo como gastronomía sino también como estilo de vida, sean reconocidas como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad. Otros proyectos han contado con la colaboración de la 38 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Diputación de Barcelona o la Diputación de Granada, y Chefchaouen también forma parte de redes de ciudades, tanto a nivel internacional como es el caso de MedCités, LocalMed, como a nivel regional y nacional, a través de su adhesión a Asociaciones como la Red Mediterránea de Medinas, la Red de Ciudades Estratégicas y la Asociación Nacional de Eco–Ciudades.

La descentralización de países como Marruecos necesita la colaboración de todos los alcaldes, sean del partido o del color político que sean, para así aunar esfuerzos y exigir de forma unánime al gobierno central una agilización del proceso y el despliegue de los recursos necesarios para que las administraciones locales puedan dar respuesta a las necesidades de sus territorios.

Liderazgo político para ciudades globales 39

Elias Gomes Alcalde de Jaboatão dos Guararapes, Brasil desde 2009. Fue también alcalde de la localidad de Cabo de Santo Agostinho (1996-2000 y 1982-1985), donde empezó su carrera política como concejal (1976-1979) y diputado del estado de Pernambuco (1990-1994).

El intercambio de experiencias que promocionan espacios como el Ágora de las Ciudades es fuente de inspiración para gestores públicos, y una buena plataforma para que las herramientas modernas de gestión estén presentes en todos los lugares del mundo a través del acercamiento e intercambio entre instituciones y personas.

Sin embargo, los cambios no siempre son sencillos, y a menudo las personas estamos ancladas en posiciones del pasado.

Maquiavelo avisaba: “si los tiempos cambian y los comportamientos no, es una ruina”.

Así que debemos tener menos prejuicios y recuperar el tiempo perdido, porque durante muchos años los políticos hemos tenido los ojos cerrados ante las grandes necesidades de cambios. Por eso, debemos aprovechar las dinámicas de la iniciativa privada, que ya está innovando e investigando en servicios pensando en el próximo siglo mientras, a veces, las instituciones funcionamos como en el siglo pasado. Este encuentro es como un laboratorio, una incubadora de experiencias que nos permitirá dar un salto cuantitativo, pero sobre todo cualitativo hacia adelante en la gestión y la práctica política.

Ninguna herramienta de planeamiento y gestión, ningún conocimiento de la técnica ni un profundo conocimiento de la ciencia será capaz de llevarnos a ningún avance si no incorporamos

40 ÁGORA DE LAS CIUDADES

en nuestras prácticas cuestiones esenciales, que yo considero premisas fundamentales: las creencias, los sueños, las pasiones que necesariamente están detrás de los grandes cambios.

Muchas veces el cambio no sucede por la dificultad que plantean los que se resisten, por las dificultades que emergen de las reacciones de resistencia cultural o política, por los que tienen intereses políticos o materiales para seguir igual. Por eso es imprescindible que haya un líder, un equipo, que asuma el reto de rescatar la utopía, de liderar en base a un sueño, a una meta.

Un liderazgo que produzca una movilización emocional, entre su entorno y sus ciudadanos, para juntos ser capaces de provocar un cambio real.

Los políticos somos un medio, no una finalidad. Hace falta que todos reflexionemos y nos demos cuenta de que somos agentes de transformación. Los políticos debemos centrarnos en el futuro y no sólo en las próximas elecciones. En este sentido, en Jaboatão dos Guararapes planteamos en el año 2009 un plan de desarrollo sostenible con una visión puesta a veinte años vista. Ahora ya estamos viendo resultados positivos, en una ciudad que entonces era prácticamente ingobernable por la corrupción, pero, sobre todo, porque los gestores habían robado las esperanzas de los ciudadanos sobre un futuro mejor. Devolvimos la ciudad y la ilusión a los ciudadanos a través de la meritocracia.

Liderazgo político para ciudades globales 41

Gaby Lasky Concejala del Consejo Municipal de Tel Aviv, Israel desde 2013, responsable del Comité de Igualdad para la Mujer y consejera mayor sobre temas de sostenibilidad y urbanismo.

Abogada de profesión, su carrera profesional está centrada en la defensa de los Derechos Humanos.

La ciudad de Tel Aviv, de 400.000 habitantes, es una ciudad diversa, pluralista, abierta y global, especialmente teniendo en cuenta su localización en el mundo y en contraposición al país en general y a su capital, Jerusalén. Un ejemplo de esta contraposición, y de la naturaleza de la relación entre diferentes niveles de administración, es la tramitación de una ordenanza municipal sobre horarios comerciales. El Ayuntamiento de Tel Aviv aprobó una ordenanza para abrir comercios los sábados, día de descanso para los judíos, que una vez rebatida por el ministro de Interior –de quien depende la legislación local– será llevada a los tribunales para evitar su anulación y así sacarla adelante.

La mayoría de la población de Tel Aviv lo quiere y creemos que se debe respetar.

Dado que existen colectivos diferentes, debemos adaptarnos a ellos puesto que Tel Aviv es una ciudad mixta. Así, por ejemplo, el ayuntamiento ha creado un centro comunitario árabe-judío de acercamiento para las diferentes comunidades, hasta ahora muy separadas.

No es una tarea que debería llevar a cabo un ayuntamiento, pero dado el vacío existente en la legislación y en la práctica nacional, la ciudad de Tel Aviv ha querido y ha tenido que dar respuesta a los retos erigidos de tal diversidad.

Por otro lado, Tel Aviv tiene unos 70.000 inmigrantes ilegales o demandantes de asilo, que vienen sobre todo de Eritrea o Sudan. Es un número muy grande. Hasta hace unos años, se trataba de población transparente: el gobierno central se quitaba de encima cualquier responsabilidad sobre ellos. Pero estas personas viven, requieren servicios, tienen hijos o 42 ÁGORA DE LAS CIUDADES

necesitan médicos y guarderías, entre otras necesidades. Por ello, Tel Aviv ha creado un centro de ayuda e información para los inmigrantes, con servicios sociales, informativos y humanitarios, escuelas y guarderías, entre otras iniciativas.

Además, el centro gay de Tel Aviv es un lugar para organizar actividades sociales y culturales, un lugar de entendimiento, que muestra el espíritu de ciudad pluralista y multicultural más allá de la celebración del gay parade. La ciudad también presta mucha atención a la igualdad de género, ya sea en ámbitos como los transportes públicos, la seguridad ciudadana, o la prestación de servicios de proximidad.

Para finalizar, una reflexión: el líder local no debe solamente abrir espacio a la participación ciudadana, sino que también debe saber cómo involucrar a los colectivos marginados o excluidos socialmente, como por ejemplo a aquellos que no tienen Internet o que no hablan el mismo idioma.

Liderazgo político para ciudades globales 43

Marité Bustamante Regidora del Concejo Metropolitano de Lima, Perú desde 2013. Estudia Ciencias Políticas en la Universidad Nacional Mayor de San Marcos y Derecho en la Pontifi cia Universidad Católica del Perú.

Los liderazgos políticos locales deben pensarse como liderazgos comunitarios en los que no exista una división dicotómica entre representantes y representados, sino que, por el contrario, los primeros incorporen a los segundos en la toma de decisiones y ejecución de las mismas.

A partir de la realidad limeña y la propuesta del gobierno metropolitano actual frente a la exclusión social que genera una expansión urbana no planifi cada y la consecuente ausencia de servicios básicos en las periferias de la ciudad va a ser abordada la cuestión de la integración de representantes y representados en la toma de decisiones.

En ese sentido, Lima enfrenta un doble proceso de fragmentación producto de los procesos sociales de los últimos 30 años. Por un lado, un proceso de fragmentación territorial en las zonas periféricas de la ciudad, producto de una etapa de expansión urbana que inicia en los años 80 y que se caracterizó por el progresivo agotamiento del suelo urbanizable y la ausencia de políticas estatales de vivienda social, lo que produjo que los sectores populares no atendidos ocupasen áreas como laderas de cerros, cimas quebradas angostas, estribaciones andinas o terrenos ubicados en la trama urbana destinado a equipamiento urbano. Y, por otro lado, y en paralelo, un proceso de fragmentación social caracterizado por la destrucción de las redes sociales organizativas que se generaron en las etapas de expansión urbana anteriores y que fueron producto de las migraciones internas y la creación de las primeras barriadas originadas en procesos de invasión. Todo esto en el marco de la violencia política durante los años 80 y la extrema liberalización de los años 90 en un periodo político autoritario.

Estos dos procesos han generado una ciudad que, en lo técnico urbanístico, está compuesta por unidades territoriales muy pequeñas (entre 200 y 1000 habitantes por asentamiento) 44 ÁGORA DE LAS CIUDADES

ubicadas en zonas de alto riesgo con condiciones precarias de habitabilidad y seguridad física, desconectadas del sistema metropolitano y desconectadas entre sí por su crecimiento anómico.

Barrios dormitorio sin servicios, ni equipamiento, ni presencia del estado. Y, en lo socialinstitucional, una población desconfiada y desencantada por las continuas ofertas estatales incumplidas; una organización social débil y enfrentada (compiten por las obras del Estado); y la promoción por parte del Estado de una cultura y redes de clientelismo en relación a la dotación de servicios básicos, lo que a su vez promueve una acción descoordinada de cada una de las agencias estatales que cuentan con competencia en dichos territorios.

Ante esta situación, la Municipalidad Metropolitana de Lima (MML) ha creado el programa Barrio Mío con el objetivo de enfrentar los problemas antes señalados y mejorar las condiciones de vida de dichas comunidades. En ese sentido, dicho programa promueve los proyectos urbanos integrales no solo como un instrumento para el planeamiento, la gestión urbana y la inversión tanto pública como privada, sino, además, como un instrumento para la activación o fortalecimiento de la organización barrial que, por un lado, permita la ruptura de la lógica clientelar y, por tanto, acabe con una intervención estatal fragmentada y sometida a los incentivos electorales; y, por otro, exija, desde la sociedad, una intervención coordinada de las distintas instancias estatales, promoviendo el sometimiento a una planificación y asegurando una ejecución más eficiente del presupuesto público, evitando intervenciones superpuestas.

Es en este último gran objetivo que el liderazgo político se hace presente, no solo en su dimensión institucional, buscando que la MML asuma y sea reconocida como el ente planificador del desarrollo de la ciudad, ordenando, así, las intervenciones de las otras instancias estatales con presencia en el territorio. Sino, en su dimensión ciudadana, reconociendo que los cambios que requiere la ciudad exigen tanto de la acción estatal como de una sociedad organizada que pugne por ellos.

El programa Barrio Mío, al generar una identidad y visión común entre los habitantes del barrio, ordenar y priorizar las inversiones que allí deben realizarse, y establecer una agenda de mediano plazo alrededor de la cual consolidar organizaciones territoriales, contribuye a que tanto los dirigentes sociales, como los vecinos en general, cuenten con el conocimiento preciso de sus necesidades y, a la vez, cuente con una propuesta de solución de las mismas. Dicho conocimiento los coloca en una mejor posición frente al Estado: ya no solo esperan la ejecución de una obra, sino que la proponen, gestionan y fiscalizan. Así, se va generando un espacio social para el fortalecimiento de la organización popular y el surgimiento de liderazgos políticos, recogiendo y recuperando la tradición participativa con la que surgieron los barrios populares de nuestra ciudad.

De todo ello se derivan cuatro grandes conclusiones. La primera, que el desarrollo urbano es un eje central de la construcción de ciudades y un determinante fundamental de la calidad de vida de los ciudadanos. La segunda, que la incidencia directa del desarrollo urbano en la calidad de vida de los ciudadanos, al definir su entorno y garantizar su acceso a los servicios básicos, exige incorporar el elemento participativo en la planificación urbana. La tercera, que esta participación no debe entenderse como una mera consulta, sino como un proceso de empoderamiento ciudadano para que estos tomen decisiones, promuevan cambios y fiscalicen el cumplimiento de los consensos arribados al generar la visión del barrio. Y la cuarta, y última conclusión, que dicha propuesta participativa busca generar ciudadanos que no solo sean consumidores de servicios u obras públicas, sino que se reconozcan como sujetos de derechos y actores agentes de cambio.

Liderazgo político para ciudades globales 45

Introducción Eva Clemente Especialista en TIC del Banco Mundial desde 2012. Su principal actividad está relacionada con proyectos de innovación en América Latina y África, concretamente en el fomento de proyectos de innovación centrada en el ciudadano.

En estos tiempos de inestabilidad fi nanciera, los presupuestos municipales tienden a disminuir. ¿Cómo podemos aprovechar la innovación para mejorar la calidad de vida de los ciudadanos en este contexto?

Desde 2008, en el mundo hay más gente viviendo en entornos urbanos que rurales, poniendo más presión a la hora de prestar más y mejores servicios a los ciudadanos. Así pues, ¿Cómo puede la innovación ayudarnos en la tarea de afrontar estos retos, cada día mayores?

Teniendo en cuenta que la innovación es un proceso que implica diseñar, testear, fallar, rediseñar, y sabiendo lo difícil que es para los gobiernos fallar, ¿pueden crear un espacio seguro para innovar y aprender de sus fallos?

Si el mejor recurso para la innovación es el talento local, ¿no es cierto que las ciudades pueden crear el espacio propicio que impulse la innovación desde el punto de vista del ciudadano?

48 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Mercè Conesa Alcaldesa de Sant Cugat del Vallès desde 2010 y vice-presidenta segunda de la Diputación de Barcelona desde 2011. Fue profesora de Derecho en la Universidad Autónoma de Barcelona (1994-1999).

Sant Cugat del Vallès es un municipio de 87.000 habitantes y tiene una extensión de 48 kilómetros cuadrados. A principios de la crisis económica, la ciudad sufrió una bajada de ingresos que provenían del sector de la construcción y tuvimos que innovar en la gestión de los servicios públicos. Esta innovación la trabajamos a través de un proyecto piloto llamado Smart Street que consistió en probar tecnología de diferentes empresas para soluciones urbanas como luz, agua, movilidad, etc.

Para ello tuvimos que poner en práctica la técnica de prueba-error. Al cabo de un año, de los 10 proyectos o aplicaciones tecnológicas urbanas, solo cuatro se pudieron aplicar a la ciudad. Concretamente, sensores en la recogida de basuras, tecnología para el alumbrado público, riego de parques inteligente y mantenimiento por control remoto de 54 edifi cios municipales.

Después de un año de la implantación de estos sistemas, hemos ahorrado un 30% en consumo de la luz, un 30% en emisiones de CO2 y un 20% en el gasto de agua, lo que supone un ahorro económico de más de un millón de euros anuales que podemos destinar a políticas educativas y sociales.

El desarrollo de las ciudades en Cataluña ya no se basa en desarrollos urbanísticos de crecimiento. Sant Cugat, una vez estabilizado el crecimiento de la población, tiempo que coincidió con el principio de la crisis económica, empezó a sufrir problemas de fi nanciación a pesar de que la ciudad sí puede cobrar impuestos: el IBI (impuesto sobre bienes inmuebles), por ejemplo, representa más del 50% de los ingresos. Sant Cugat se preguntó cómo consolidar 50 ÁGORA DE LAS CIUDADES

el modelo instaurado, en el que se priorizan especialmente los servicios educativos –escuelas de calidad, educación artística y musical– dada la disminución de la financiación.

Para ello el ayuntamiento creó un plan estratégico aprovechando las fortalezas económicas de la ciudad: empresas multinacionales, llegada de nuevas empresas, transparencia y pacto de gobierno. A través de la fortaleza económica se aseguró también la fortaleza social y educativa.

Y lo quiso hacer por medio de los proyectos de innovación analizados anteriormente, siempre con participación de la ciudadanía. Porque por muchos sensores que se coloquen en el alumbrado público o en el transporte, el mayor sensor es el ciudadano, quien da el retorno más claro. Nosotros administramos la confianza que el ciudadano ha depositado en nosotros.

Liderazgo político para ciudades globales 51

Christophe Chaillou Alcalde de Saint-Jean-de-la-Ruelle, Francia y director general del Secretariado de la Asociación Francesa de Comunas y Regiones - AFCCRE. Fue jefe de investigación en la Delegación Interministerial de Planifi cación del Territorio y Competitividad Regional del gobierno francés así como miembro del Consejo de Municipios y Regiones de Europa.

En el contexto de las ciudades francesas, a lo largo de la historia la ciudad y la innovación siempre han ido de la mano y en muchos casos la innovación ha tenido lugar en las ciudades.

Antes, la innovación era considerada un progreso; ahora se trata de una necesidad. La reducción del défi cit público de las ciudades las obligará a revisar muchas de sus políticas.

Además de la crisis económica, la crisis política muestra que existe una gran parte de la población que no quiere votar o bien que vota por partidos extremistas. Ello ha llevado a una reorganización política y administrativa en Francia.

La innovación no ha nacido con la crisis. En los últimos treinta años, la innovación ha estado esencialmente destinada al transporte, como lo muestran el retorno del tranvía, los servicios de bicicletas o vehículos eléctricos en París y otras grandes y medias ciudades europeas, o los fenómenos de compartir y reorganizar: aquello que ya se conoce como el carsharing.

Una segunda dimensión es el uso de la innovación para mejorar los servicios a las personas, para que sean más autónomas. Un ejemplo es el acceso telemático, que permite demandar servicios públicos, pagar por ellos, impulsar la educación u ofrecer información municipal como los catastros. Por último, la innovación se ha utilizado en el ámbito de la energía, del agua, para conseguir la transición energética y unas ciudades más sostenibles, con programas específi cos para cada barrio si es necesario. Precisamente la innovación de los territorios es una parte primordial para el nuevo periodo de programación de fondos europeos 2014-2020.

52 ÁGORA DE LAS CIUDADES

La innovación más difícil, a la vez que la más necesaria, es la innovación en la participación ciudadana. Es la más necesaria porque las necesidades ciudadanas actuales son totalmente diferentes a las de hace unos años, igual que la posibilidad de acceso a la información. Los gobiernos locales deben adaptarse a ellas y favorecer la implantación de nuevas tecnologías, especialmente a través de partenariados con universidades, empresas y otros actores.

Debemos reflexionar sobre nuevas formas de gobernanza. Con tantos niveles administrativos, los ciudadanos los entienden cada día menos, no hace falta mencionar que se pierde mucho dinero. Lo paradójico en Francia es que, mientras el Estado aboga por suprimir regiones, reagrupar comunas o disminuir el número de electos, los ciudadanos exigen una mayor proximidad, más contacto directo y mayor confianza con las políticas públicas, especialmente en tiempos difíciles. Así pues, la mejor innovación en estos tiempos sería un mejor reconocimiento del interés general.

Liderazgo político para ciudades globales 53

Diab Suhail Alcalde de Tamra, Israel desde 2013. Médico de profesión, ejerce como médico de medicina familiar. Se graduó en la Universidad Autónoma de Barcelona.

Cada alcalde nuevo debe pensar cómo puede crear una ciudad con justicia social e igualdad, segura, de bienestar. Debe aprovechar su situación: Tamra está situada entre Nazaret, ciudad religiosa; Acre, ciudad histórica, y Haifa, ciudad moderna. Tamra debe gozar de viviendas cómodas, un buen sistema educativo, cultura –teatros, música, arte– e industria.

Tamra necesita un cambio: necesita pasar de ser un pueblo antiguo a una ciudad moderna. Los ciudadanos de Tamra, no obstante, están muy vinculados sentimentalmente a la tierra, y la tarea es difícil.

Tenemos un proyecto específi co para los comercios, para atraer inversores, para mejorar la educación y para disminuir el número de parados. Los alcaldes debemos pensar en el bienestar de los ciudadanos antes que en el défi cit, debemos hacer lo que toca sin pensar en las próximas elecciones. Debemos contar con la participación ciudadana en la toma de decisiones: en nuestro plan de modernización

54 ÁGORA DE LAS CIUDADES

de la ciudad, me asesoran 15 consejeros, pero también mantengo conversaciones semanales con 15 ciudadanos que me dan su opinión, sean ingenieros, profesores, arquitectos, médicos o de otras profesiones.

En nuestro pueblo musulmán también existe la colaboración ciudadana y el voluntariado.

Por ejemplo, por medio de la fundación para ayudar a los más pobres, las personas más adineradas del pueblo colaboran anualmente con los más necesitados, o la fundación para los trasplantes, que tiene su función particular en el ámbito sanitario.

“Debemos contar con la participación ciudadana en la toma de decisiones”

Liderazgo político para ciudades globales 55

Daniela León Concejala de Rosario, Argentina desde 1997. Preside la Comisión de Presupuesto y Hacienda y la Comisión de Poderes del Consejo Municipal. En el pasado presidió la Comisión de Gobierno (2009-2013) y fue vice-presidenta del Consejo Municipal de Rosario (2007-2009).

Rosario, como segunda ciudad de Argentina tiene tres grandes difi cultades a nivel de gestión municipal. Primero, no es capital de provincia aunque es ciudad cabecera de una de las regiones económicas más importantes de la República Argentina. Segundo, no tiene autonomía municipal y, tercero, por no tener autonomía municipal, no puede cobrar impuestos, solo algunas tasas.

Uno de los retos más importantes de ciudad de Rosario, para el que creamos un plan estratégico en 1998 y otro en 2008, fue la recuperación de la ribera del río Paraná.

Generamos ciertos instrumentos normativos para los ejes de trabajo, como la creación de espacios institucionales de conformación público-privada: seis asociaciones sin fi nes de lucro, empresas y el consejo municipal, y el marco normativo para la conversión de la inversión privada en espacio público a través de compensaciones por medio de obra pública y 12 concesiones otorgadas por licitación pública. En total, el 19% de las inversiones necesarias en los 17 kilómetros de recuperación de ribera fueron inversión

56 ÁGORA DE LAS CIUDADES

pública, mientras que el 81% restante fue inversión privada, la mayoría vía concesiones, que en un término máximo de 10 años quedará para el municipio de Rosario. A partir de ahí, se han habilitado playas y el puerto y se han desarrollado una serie de servicios como comercios de embarcaciones, restaurantes, clubes náuticos o guarderías. Todo ello lo conseguimos con la creación de instrumentos normativos plenamente consensuados: dábamos así al proyecto no solo legalidad, sino también legitimidad.

Otro gran proyecto, que es un gran desafío, es la creación del primer distrito tecnológico de Rosario y de la provincia de Santa Fe, aprovechando que la ciudad se ha convertido en un gran distrito de biotecnología y desarrollo tecnológico.

Liderazgo político para ciudades globales 57

Santiago Martínez Concejal de Medellín, Colombia desde 1998. Durante su trayectoria como concejal ha presidido en dos ocasiones el Concejo de Medellín. Su carrera profesional está vinculada al ámbito de la comunicación deportiva, siendo comentarista en medios de comunicación y habiendo ejercido como Director Deportivo de la Universidad Cooperativa de Colombia.

Lo más importante no es el desarrollo urbano, sino el desarrollo humano. Como consecuencia, debemos hacer todo lo posible para edifi car al hombre, educarlo, darle esperanzas. Medellín, a pesar de los complejos problemas vividos, es una ciudad resiliente y hoy en día esto debe ser un derecho. Medellín discutió y aprobó por primera vez en 1999 el plan de ordenamiento territorial, el primero de Colombia y que hoy estamos en vías de modifi car para que incorpore una vertiente todavía más social.

Medellín al principio era una ciudad de agricultura y minería; luego, textil, y actualmente de servicios. Para llevar a cabo esta evolución, ha sido imprescindible la participación de la gente, el alma de la transformación. Hemos cambiado el eslogan Yo participo, tú participas, ellos deciden, especialmente gracias a Sergio Fajardo Valderrama. El lenguaje fue fundamental: la transparencia, el hecho de que el dinero público es sagrado, la educación para conseguir mejor calidad de vida.

Perduran en Medellín problemas como las bandas criminales, pero también hemos sabido convertirnos en la ciudad más innovadora del mundo del año 2013. Para conseguirlo, los últimos planes de gobierno,

58 ÁGORA DE LAS CIUDADES

Compromiso de toda la ciudadanía y Medellín: un hogar para la vida, han tenido en cuenta cinco principios igualmente trascendentales, que son: participación, resiliencia, no violencia, innovación y transparencia. Y hemos llevado a cabo muchas actuaciones de educación para los jóvenes, de desarrollo económico, de aprendizaje del mundo de las TIC –entre otros, por medio del programa gratuito Medellín Digital–, de intercambio con los diferentes sectores implicados y con la población.

Medellín no es los cortometrajes que se difunden; Medellín es una ciudad joven, muy pujante, que ha entendido que hay que potenciar el talento.

Liderazgo político para ciudades globales 59

Joan Carles Garcia Alcalde de Tordera desde 1995 y diputado adjunto de la Presidencia de la Diputación de Barcelona desde 2011. Fue diputado portavoz a la Diputación de Barcelona el periodo 2007-2011, consejero comarcal en el Consejo Comarcal del Maresme entre 1991 y 2007 y ha formado parte de comisiones de competencias locales y territoriales de diferentes entidades municipalistas.

El Ágora de las Ciudades se ha inspirado en el espacio que era el ágora en la antigua Grecia, lugar público en el que se debatían los asuntos más trascendentes de la ciudad. El encuentro de hoy ha servido para poner en común muchas de las cuestiones que nos afectan a todos, de diferentes maneras, puesto que cada país y cada ciudad tienen anhelos y necesidades diferentes, pero al fi n y al cabo se parecen bastante.

Hemos repetido la necesidad de que la política descentralizada sea una realidad, a diferencia de la tendencia centralizadora que impera en el mundo hoy en día. También hemos constatado una de las cuestiones más complicadas en los procesos de descentralización, cuando se transfi eren competencias y no recursos. O incluso más, cuando desde el mundo local, por convicción o por necesidad, se asumen competencias que no son propias, en las que no se dispone ni de competencias ni recursos. Debemos potenciar la política municipal y separarnos de las políticas de Estado, muy lejanas del ciudadano. Este hecho ha promovido el distanciamiento de los ciudadanos para con las instituciones, que debemos analizar de manera rigurosa y tranquila. Debemos también intentar cambiar la forma de hacer política, aunque opino que desde los municipios ya lo estamos llevando a cabo.

62 ÁGORA DE LAS CIUDADES

De la jornada resaltan algunas ideas: es necesario administrar la confianza de los ciudadanos y dar importancia al conocimiento, el talento y la perseverancia de los ciudadanos. Espero de todo corazón que estas jornadas sirvan para hacer que los ciudadanos sean cada día un poco más felices, nuestra voluntad máxima.

Liderazgo político para ciudades globales 63

Joaquim Llimona Comisionado de Relaciones Internacionales y Cooperación del Ayuntamiento de Barcelona.

Presidente de la Comisión Internacional de la Patronal de Pequeña y Mediana Empresa de Cataluña –PIMEC y director general y secretario de Relaciones Exteriores de la Generalitat de Cataluña (1997-2004) además de otros cargos en organismos relacionados con las relaciones internacionales.

Durante la jornada de hoy se ha tratado la cuestión del liderazgo político en ciudades globales poniendo especial foco en dos regiones que son muy importantes para la ciudad de Barcelona: la primera, el entorno geográfi co más inmediato, el euro-mediterráneo, y en segundo lugar, la latinoamericana, con la que no nos une una relación de proximidad pero sí vínculos emocionales, personales, económicos y culturales muy fuertes.

Cuando se gobierna una ciudad, ya sea pequeña, mediana o grande, hay que ser innovador: se gobierna sobre muchas cuestiones que cambian rápidamente y que si levantamos la vista vemos que tienen origen en una esfera global, como la economía o la inmigración. La interacción de lo global con lo local, glocal. Por ello, las ciudades debemos reivindicar un papel más claro y más medios para poder gestionar con efi cacia estas necesidades, dado que somos el primer nivel de gobierno con el que se encuentran los ciudadanos.

Una idea importante es la necesidad de reivindicar sin complejos más poder político y más medios económicos. No se puede dotar de más competencias a las municipalidades y no dotarlas a su vez de más recursos para llevarlas a cabo, siempre en benefi cio de los ciudadanos. También es necesario tener un gobierno en colaboración, ni en dirección top-

64 ÁGORA DE LAS CIUDADES

down ni en dirección bottom-up, sino en forma de partenariado que implique a las instituciones públicas, vele por el interés general e incluya también al sector privado, los ciudadanos y las asociaciones empresariales y sociales. Con ello tendremos un sistema de gobernanza colaborativa de verdad. Por último, debemos reivindicar ante las agencias internacionales, sobre todo aquellas que regulan sobre aspectos que requieren gestión local, un papel más importante.

Liderazgo político para ciudades globales 65

Carles Gasòliba Presidente desde 2012 del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). Empezó su trayectoria parlamentaria como diputado en el Congreso de los Diputados el año 1980, fue secretario general del Patronato Catalán Pro Europa (1982-2004), eurodiputado (19962004), y como senador presidió la Comisión de Economia y Hacienda del Senado (20042008).

El CIDOB nació hace 41 años en Barcelona para llevar a cabo temas de cooperación al desarrollo en Camerún y Chile, pero rápidamente los fundadores decidieron ampliar el radio de acción a las relaciones internacionales en sentido amplio hasta llegar a lo que es hoy en día: un think tank, el más importante de España y del sur de Europa. Se trata de un centro de análisis internacional enfocado desde una ciudad, Barcelona, y no desde un Estado como sucede a menudo.

Ello tiene su razón de ser en que hoy en día las ciudades se han vuelto esenciales para el desarrollo mundial y están interconectadas. La gran plataforma logística del Mediterráneo que es Barcelona, con una posición estratégica entre la Unión Europea y el Mediterráneo, nos ha llevado a crear una relación propia con la ciudad y el mundo y a ser mundialmente reconocidos.

El CIDOB tiene la suerte de estar situado en una zona privilegiada, que a lo largo de la historia ha sido un centro de recuperación ciudadana para usos sociales, culturales y de conocimiento.

El centro dedica mucho esfuerzo al importante papel de las ciudades a nivel internacional y comparte programas con organismos como las Naciones Unidas. Ahora organizaremos con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona un programa llamado Global cities, local solutions, enmarcado en el programa ONU Habitat III, que culminará en el 2016. Queremos liderar un proyecto de network de grandes ciudades con think tanks de primer nivel: en Europa contamos con el Ecologic Institute de Berlín, el ISPI de Milán, el CBS de Copenhague y AVITEM de Marsella;

66 ÁGORA DE LAS CIUDADES

en América, con la New School de Nueva York, con Stanford, con la Fundación Getulio Vargas de Río de Janeiro y con Medellín; en Asia, con la Gateway House de Mumbay, el Istanbul Policy Center, la Yonsei University de Seúl y un centro de estudios estratégicos en Kyoto, y en África y Oriente Medio, con Ciudad del Cabo, Dubai y el centro Amadeus de Tánger.

Queremos presentar un análisis a las Naciones Unidas en 2016 que combine los elementos que se han tratado a lo largo de la jornada de hoy: la globalidad, el uso inteligente de la innovación tecnológica y las smart cities, la multidisciplinariedad con especial interés por la energía y el medio ambiente, la economía creativa, la inclusión y la cohesión social, la seguridad, la educación, la globalización urbana y la democracia participativa y directa.

Liderazgo político para ciudades globales 67

Presentació L’Àgora de les Ciutats és un espai de trobada d’alcaldes i càrrecs electes locals impulsat per la Diputació de Barcelona i Goberna América Latina en el marc de la iniciativa GOBERNA CIUDAD. L’espai neix el 2013 amb l’objectiu de fomentar el debat polític i l’intercanvi entorn a la governabilitat local i a l’acció dels govern locals i celebra, el 2014, la seva segona edició.

Les ciutats estan assumint un paper cada cop més rellevant a nivell global i les xarxes que conformen esdevenen ens articuladors de les noves sinèrgies que generen entre elles. La tendència cap a una globalització creixent que ha seguit el món des de finals de segle XX, especialment com a conseqüència de la revolució tecnològica, està posant en entredit el paper dels estats tradicionals. Espais polítics i econòmics supraestatals –amb la Unió Europea com a màxim exponent– guanyen rellevància mentre que ciutats i regions demanen més capacitat, més llibertat per desenvolupar polítiques adequades a la seva realitat local per situar-se amb èxit al nou ordre mundial.

Aquest procés, batejat com a glocalització, es dóna a nivell global amb diferents matisos, fet que queda ben reflectit a la present publicació amb la seva gran varietat de perspectives, tant per la diversitat geogràfica com per les diferents característiques de les ciutats representades.

En les següents pàgines hi ha recollides les vint-i-cinc intervencions que es van desenvolupar durant l’Àgora de les Ciutats que va tenir lloc el dia 1 de juliol de 2014 a Barcelona. L’objectiu és que aquestes reflexions, experiències i discussions puguin arribar més enllà del centenar de persones que van seguir presencialment l’esdeveniment i, d’aquesta manera, contribuir a la millora de l’eficiència i capacitat del món local per adaptar-lo als nous reptes que han d’afrontar els seus governs i institucions.

Lideratge polític per a ciutats globals 71

Benvinguda institucional Salvador Esteve President de la Diputació de Barcelona des de 2011 i alcalde de Martorell (1987 - 2003 i 2007 a l’actualitat). També va ser membre del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vicepresident del mateix de 1991 a 1995. L’any 2007 va ser designat president de l’Associació Catalana de Municipis.

L’Àgora de les Ciutats és un espai de trobada, de discussió i de posada en comú. Un espai que impulsa la Diputació de Barcelona conjuntament amb Goberna i en estreta col·laboració amb altres administracions públiques i entitats. Vull agrair als nostres socis en l’organització de l’Àgora de les Ciutats la seva aportació i la seva disponibilitat. El fet que en celebrem ara la segona edició demostra que aquesta iniciativa ha trobat el seu lloc en el debat sobre el paper del món local en la governança mundial.

Vull agrair de manera especial la participació de les delegacions provinents d’Amèrica Llatina, d’Europa i de l’àrea del Mediterrani que fan que l’Àgora constitueixi un mosaic de veus ben divers i representatiu. Entre tots plegats hem aconseguit crear aquest fòrum de diàleg amb la consciència que només sumant i col·laborant de manera efi cient podem afrontar els reptes que planteja la globalització al govern de les nostres ciutats i regions. Necessitem sumar perquè una ciutat és un entramat social complex format per una multitud d’actors on tothom compta: des de cadascun dels ciutadans que hi viuen o hi treballen fi ns als diversos nivells d’administració que hi tenen responsabilitats de govern, des de les entitats sense ànim de lucre amb un llarg bagatge històric que enforteixen la convivència fi ns a les empreses de tecnologia punta que hi aporten riquesa i desenvolupament, des dels moviments socials que neixen espontàniament a la xarxa fi ns al botiguer de tota la vida.

Però avui una ciutat ja no és només ella mateixa i els seus ciutadans. La ciutat s’ha convertit en un espai global. Els reptes que té una ciutat són compartits per moltes altres ciutats, fi ns i tot llunyanes, i allò que avui passa aquí té molt a veure amb el que passa a altres llocs del món, sovint ben remots. Hem de sumar, doncs, però ho hem de fer bé i de manera efi cient.

72 ÀGORA DE LES CIUTATS

En aquest món interconnectat, les ciutats i les regions són actors globals cada dia més importants, tant des del punt de vista demogràfic com de l’econòmic. Davant d’aquesta realitat constatem, però, que seguim disposant d’estructures polítiques i administratives poc flexibles. De vegades ensopeguem amb models de governança excessivament burocratitzats que limiten la capacitat innovadora i dinàmica de la ciutadania i del sector empresarial. Per això, quan parlem de sumar volem dir col·laborar i trobar punts d’entesa entre actors locals i actors globals, i també entre actors públics i actors privats. Volem dir sumar a tots els nivells per trobar solucions a les demandes de la ciutadania per desenvolupar noves formes de govern eficients, innovadores i intel·ligents que ens permetin assolir les màximes quotes de benestar per als nostres ciutadans i que es distingeixin sobretot pel seu caràcter democràtic. Perquè el dret de decidir de la ciutadania ha de ser sempre la base sobre la qual hem de construir el nostre model de governació.

L’Àgora de les Ciutats és un reflex d’aquest esperit, d’aquesta voluntat de governar bé, amb tothom i per a tothom. L’Àgora de les Ciutats és un espai obert per sumar visions i construir noves idees, vinguin d’on vinguin, vinguin de qui vinguin. Visions i idees vàlides sortides de països diversos, banyats per mars diversos, amb cultures i tradicions diverses, i amb visions i idees de l’administració pública i de la societat civil, del món acadèmic o de l’empresarial. És precisament aquesta diversitat, aquesta perspectiva múltiple i integradora, tan ben representada per les persones i les delegacions presents aquí, el que dóna la clau de la riquesa d’aquest espai. Una riquesa de punts de vista que sens dubte ens ha de facilitar i identificar amb claredat els reptes que el món global planteja a les nostres ciutats. Perquè només identificant-los bé podem estar en condicions d’afrontar-los amb l’agilitat i la creativitat necessàries per superar-los amb èxit.

Lideratge polític per a ciutats globals 73

Fernando Vallespín Director de Goberna i de l’Institut Universitari d’Investigació Ortega y Gasset. Ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat Autònoma de Madrid, on ha ocupat càrrecs com el de vicerector de Cultura, director del Departament de Ciència Política y del Centre de Teoria Política. Va ser president del Centre d’Investigacions Sociològiques de maig de 2004 a maig de 2008.

Goberna és una Escola de Política i Alt Govern en el si de l’Institut Universitari d’Investigació Ortega y Gasset, dins de la Fundació Ortega-Marañón. Goberna es confi gura com un espai de formació especialitzat amb una especial vocació de trobada i de debat, un lloc on poder contribuir des d’organismes i institucions per augmentar i enfortir les capacitats d’aquells que estan cridats a l’exercici de la responsabilitat pública i del lideratge polític.

Dins d’aquest projecte cobra especial valor Goberna Ciudad, que és el producte de la nostra aliança amb la Diputació de Barcelona. Una àrea de formació i trobada especialment dirigida a aquells que exerceixen aquesta vocació pública des dels governs locals i regionals. Una iniciativa que recull programes de formació presencial i virtual, espais de trobada i de debat d’acció política, i una àrea especialitzada en l’anàlisi i investigació per al bon govern. És per a nosaltres de gran rellevància la celebració d’aquesta segona edició de l’Àgora de les Ciutats per la importància de reunir en un mateix espai, des de la pluralitat i la independència, a màxims responsables de governs locals del Mediterrani, Europa i Amèrica Llatina. Regions estratègiques que comparteixen transicions i processos de construcció democràtica relativament recents. Tres regions, els lideratges de les quals estan cridats a afrontar grans reptes globals que, sens dubte, tenen impacte local i que avui tenen una preocupació comú per el bon govern i el bon servei públic. Volem acompanyar-los en aquest procés de transformació de les seves ciutats, per dotar-los d’espais públics on compartir experiències i analitzar les bones i males pràctiques de l’experiència de govern amb la fi nalitat última de trobar com fer més i millor democràcia i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

74 ÀGORA DE LES CIUTATS

Des d’aquesta perspectiva a Goberna volem contribuir a través de la nostra acció a l’enfortiment de les institucions, integrar la diversitat sense sotmetre-la, dignificar la política i construir els murs de contenció que siguin necessaris per a que la fe en la política no s’ensorri. Avui es fa evident un canvi important en la forma de fer política, i això té molt a veure amb la desterritorialització, on el territori no perd importància, sinó que les claus tradicionals a través de les quals enteníem el territori han de ser reinterpretades.

Vet aquí el famós procés de glocalització, contracció de global i local, que es manifesta en tant que les ciutats són cada cop més globals i la globalització és cada cop més metropolitana. Els sociòlegs comencen a dir que els actors fonamentals del món del futur, tot i que pel que a mi respecta hauríem de parlar del món present, són les ciutats. Unes ciutats mestisses, barrejades, on allò important és la pròpia ciutadania metropolitana, més que altres vincles de tipus ètnic, nacional o regional. Ciutats intel·ligents o smart cities, que tenen la capacitat de resoldre els problemes de governança d’una forma directa i eficaç a través de les noves tecnologies. És aquí on és important concentrar els nostres esforços. No es tracta simplement d’explicar com resolem els nostres problemes, similars o fins i tot idèntics, sinó de veure com podem afrontar conjuntament aquests nous reptes a partir de les experiències que tenim en ciutats de naturalesa i mida molt diferents.

Voldria acabar subratllant un altre aspecte que no té a veure amb la innovació en la governança, sinó amb l’aplicació de determinats valors que hauríem d’inculcar per a l’enfortiment de les nostres institucions, per poder gestionar la diversitat creixent dels nuclis urbans on l’exercici de la política sigui més transparent, més responsable, on es fomentin les argumentacions públiques per explicar la importància i els perquès de tot allò que es fa o es deixa de fer per part de qui governa la comunitat política.

Des de Goberna esperem seguir comptant amb vostès i que els seus diferents equips puguin formar part dels diversos programes que tenim, cadascun en funció de les seves responsabilitats, per tal que, tant en aquesta com en futures edicions de l’Àgora de els Ciutats, puguem seguir debatent sobre com recuperar la confiança dels ciutadans en les nostres institucions i de com legitimar i consolidar els espais de poder com a espais democràtics.

Lideratge polític per a ciutats globals 75

Xavier Trias Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona des de 2011. Va ser Conseller de Sanitat l’any 1988 i de Presidència el 1996. El 2000 es va presentar com candidat de Convergència i Unió a les eleccions del Congrés dels Diputats, ocupant al llarg de la legislatura la Presidència del Grup Parlamentari català i de la Comissió de Ciència i Tecnologia.

L’Àgora de les Ciutats se celebra a Barcelona, capital de Catalunya, que gaudeix d’una llengua i cultures pròpies, i d’una història mil·lenària. Barcelona és una ciutat oberta al món, de comerç i indústria, revolucionària. L’any 1992, amb motiu de l’organització dels Jocs Olímpics, vam fer una gran transformació: una ciutat industrial del litoral amb molt bagatge i molta tradició va fer un salt endavant i va canviar el seu urbanisme.

El tema que ens ocupa és el lideratge de les ciutats i la seva infl uència en un moment difícil de crisi econòmica, social, institucional, de partits, de model d’estat i inclús de paper d’Europa.

Dins d’aquesta situació, les que donen més la cara per la crisi són les ciutats. Perquè, al cap i a la fi , som les ciutats les que atenem a la gent, les que hem de donar resposta durant el dia a dia.

I una manera de liderar des d’un ajuntament és, precisament, saber com afrontar aquestes situacions. En primer lloc, l’Ajuntament ha de tenir credibilitat. Si produeixes dèfi cit no tens credibilitat; aquesta va ser la meva primera obsessió com alcalde d’aquesta ciutat. Avui en dia podem dir que Barcelona és una ciutat solvent, que no té dèfi cit i que paga als seus proveïdors a 30 dies.

En segon lloc, es tracta d’exercir la vocació del que cada un és: en el nostre cas, Barcelona és la capital de Catalunya i del Mediterrani. Com he dit abans, una ciutat oberta al món. Val a dir, però, que ser la capital i exercir el lideratge a Catalunya no signifi ca acaparar tot el que es fa en aquest territori. S’ha de col·laborar i tenir complicitat amb tots els altres pobles i ciutats; perquè no s’aconsegueix fer res si es té una gran capital però no hi ha territori.

I, per últim, la nostra vocació mediterrània i d’estar oberts al món ens anima a teixir llaços d’amistat, col·laboració i complicitat per tot el món. Aquesta ciutat no s’atura, no es centra en si mateixa, sinó que col·labora amb Europa, amb Amèrica del Sud, amb Àsia, amb Estats Units 76 ÀGORA DE LES CIUTATS

i amb Àfrica, especialment amb els països del nord d’Àfrica, amb els que compartim el Mediterrani.

Sabem com volem ser coneguts. Fins ara ens coneixen com a ciutat olímpica i això està bé; com a ciutat turística, que també està molt bé, donat que el turisme representa gairebé el 14% del nostre PIB i ens ajuda a suportar la crisi. Malgrat tot, la nostra vocació és ser coneguts, a més, com una ciutat de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar.

Per això, fem apostes importants per les noves tecnologies, per convertir-nos en una smart city de referència internacional. Però això no pot fer-ho realitat una ciutat sola, sinó que requereix la col·laboració d’altres ciutats, empreses i universitats. És l’única manera d’aconseguir aquesta transformació. Existeixen moltes organitzacions i entitats amb les que col·laborem, que liderem i a través de les quals fem escoltar la nostra veu, perquè ni tan sols Europa no entén a vegades la rellevància del paper de les ciutats. Europa fa normatives per intentar reduir els dèficits de les ciutats, ignorant que gairebé sempre són els estats centrals qui els creen. Potser haurien d’escoltar més a les ciutats i interessar-se més pel que fan.

Les ciutats són les que atenen a la gent. Aquesta és la qüestió més important: com donem resposta a les necessitats de la gent. En un moment de crisi, en el que Barcelona té un paper de lideratge global, devem donar una resposta social a molta gent que ho passa malament.

Aquesta és la gran responsabilitat dels ajuntaments.

Lideratge polític per a ciutats globals 77

Introducció Roger Albinyana Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2013. Entre 2004 i 2008 va ser president de la Joventut Liberal Europea i entre 2008 i 2010 director de la fundació privada Cercle d’Estudis Sobiranistes. Va ser director del programa de suport a la Unió pel Mediterrani de la Generalitat de Catalunya de 2010 fi ns a 2013.

La temàtica de l’Àgora de les Ciutats esdevé transcendent en els moments convulsos en els quals vivim. En primer lloc, cal que les institucions públiques donem resposta d’alguna manera a l’actual descontentament generalitzat, fruit primordialment d’una situació econòmica i social negativa que va millorant però que encara és present en la vida de moltes persones. Els líders polítics han de demostrar que tenen respostes, ja que si no és així les opcions populistes, xenòfobes i extremistes emergeixen amb força, com hem pogut veure especialment a molts països i moltes ciutats del continent europeu.

En segon lloc, el lideratge s’ha d’impulsar tenint en compte que les TIC estan pertot. Els nous líders polítics han de ser conscients que poden utilitzar aquest instrument, però que els seus opositors populistes i extremistes també ho faran. A més, el repte del lideratge s’ha d’abordar des del convenciment més profund de la igualtat de gènere. Que en aquesta taula ens acompanyin dues alcaldesses és un signe d‘absoluta normalitat de la igualtat per la qual treballem, però que encara no és un objectiu assumit per tothom.

Les ciutats són fonamentals en el procés de globalització, i cada vegada són més presents en els diàlegs internacionals. Però si el seu paper encara no és prou comprès, què succeeix amb les regions, encara més incompreses? Molts cops les relacions internacionals, fonamentades sobre la base de les relacions entre subjectes de dret internacional, marginen aquells que no tenen aquest estatus, siguin municipis o regions.

Destaquem, però, el gran paper dels municipis en l’esfera internacional en els últims anys. Les ciutats i els seus líders s’han globalitzat. Per exemple, la política urbanística, que a priori sembla un tema local, s’ha convertit de forma creixent en un tema que ocupa molts àmbits de la política 80 ÀGORA DE LES CIUTATS

internacional: revistes com The Economist o think tanks com la Chatham House han elaborat monogràfics sobre la importància de l’urbanisme en l’àmbit internacional, i revistes com el Foreign Policy han impulsat el Global City Index.

En aquesta taula rodona també tractem el lideratge polític al segle XXI. S’ha teoritzat molt sobre aquest lideratge global i local i sobre la necessitat de mantenir la visió del grup, la gent i el territori, i de tenir capacitat de gestió, ja que cal donar resposta a les necessitats més immediates d’una població canviant. Des d’aquest punt de vista, els nous lideratges polítics tenen dos reptes imminents molt importants. Per una banda, cal fer front a la bunquerització de la classe política. És absolutament fonamental que els lideratges polítics, a través de les estructures de partit, siguin capaços de transformar-se deixant enrere el llast de la corrupció –un fenomen que no és generalitzat–.

Per altra banda, cal la implicació tant d’homes com de dones. Segons dades de Nacions Unides, al gener de 2012, a nivell mundial únicament trobàvem nou dones com a caps d’estat i quinze com a caps de govern, entre més de 190 països al món. Amb aquestes dades es demostra que el paper de la dona al món de la política és clarament insuficient. A finals de 2013, només un 21,8% dels parlamentaris del món eren dones, i amb variacions importants segons els contextos geogràfics.

Els països nòrdics encapçalen el rànquing amb un 42%, seguits dels Estats Units amb un 25% i Europa sense els països nòrdics amb un 23%.

Al nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà només un 16% són dones. És evident que la presència de la dona és fonamental. Dos exemples ho il·lustren: a Noruega, s’ha observat una relació causal directa entre la presència de dones als ajuntaments i l’increment de programes de suport a la protecció infantil, i a l’Índia, el nombre de projectes per potabilitzar l’aigua és un 62% més alt en ajuntaments liderats per dones.

Cal que ens formulem diverses preguntes al voltant dels lideratges: Quins són els principals punts en comú i les principals divergències entre l’Amèrica Llatina, Europa i la ribera sud del Mediterrani? Podem parlar de diverses problemàtiques i similituds en els mecanismes de resposta a nivell local, regional, nacional i global? Com conviuen la paradiplomàcia regional amb l’exercida a nivell local?

Lideratge polític per a ciutats globals 81

Jordi Martí Regidor de Presidència, Territori i del Districte de Sants-Montjuïc de l’Ajuntament de Barcelona des de 2011. Va ser diputat al Congrés dels Diputats de 2000 a 2004.

Donada la conjuntura actual, els municipis i les regions tenim l’obligació política, ètica i moral de reinventar-nos i readaptar-nos, de donar respostes efi caces i properes a la gent que ens exigeix cada dia més i millors solucions. Les ciutats som els ens més capacitats per generar aquesta font d’innovació. Som motors de riquesa, la punta de la llança per tirar endavant als països, tenim la capacitat per generar i atraure el talent, més que altres nivells territorials. Barcelona és una ciutat de prestigi, solvent, amb dèfi cit zero i una gran projecció internacional, amb la sisena marca més important a nivell internacional segons The Guardian.

La capitalitat del mòbil ens ofereix creixement interior i alhora projecció exterior. Volem ser un nou hub en aquest àmbit. També som la Capital Europea de la Innovació 2014 i per tant volem posar la innovació no sols al servei del creixement econòmic sinó sobretot al serveis dels ciutadans.

No té sentit ser una capital mundial de la tecnologia i el mòbil i que després aquestes aplicacions no es transfereixin a la ciutadania comportant una millora de la seva qualitat de vida. Així mateix, som la Capital Europea del Voluntariat 2014: ens agrada posar a la mateixa balança les qüestions econòmiques i d’innovació i les accions més socials. Som una ciutat amb ànima social, amb una quantitat ingent d’entitats, xarxes i associacions que lluiten cada dia per la cohesió social i amb les que col·laborem.

A Barcelona tenim tres prioritats màximes: la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i la qualitat, l’efi ciència i l’efi càcia dels serveis públics, especialment els dirigits als col·lectius més vulnerables. Per assolir-los, i per assolir altres objectius, hem de col·laborar amb entitats d’altres llocs del món i participar en xarxes internacionals des de la nostra visió metropolitana, el que 82 ÀGORA DE LES CIUTATS

“A Barcelona tenim tres prioritats màximes: la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i la qualitat, l’eficiència i l’eficàcia dels serveis públics” engloba no només entitats locals sinó també altres cossos com el Banc Mundial o la Comissió Europea. Així doncs, Barcelona ha d’exercir un lideratge en aquestes cooperacions; humil, però lideratge.

La innovació tecnològica, front prioritari per nosaltres, no pot donar els seus fruits si no és compartida amb altres ajuntaments, empreses o universitats, ja que no és possible res avui per avui en soledat. Som membres de la City Protocol Society, organització internacional que integra a entitats de sectors diferents, amb les que treballem colze a colze, i que estableix els estàndards de qualitat de les ciutats intel·ligents.

El lideratge del segle XXI no és un lideratge d’una única ciutat, sinó que ha de ser compartit.

En el nostre cas, amb Catalunya, amb la resta de l’Estat Espanyol, amb la Unió Europea, amb Llatinoamèrica, amb països emergents, amb tot el món en definitiva. Volem ser una ciutat global, la capital d’allò local, dels nostre petit país, sí, però alhora col·laborar per aconseguir el benestar general i el progrés de tot el món.

Som una ciutat logísticament molt important, estratègicament situada en un entorn mediterrani però amb connexions importantíssimes amb Amèrica i Àsia, i volem ser encara més una ciutat logística. Com l’eurodiputat Ramon Tremosa va comentar una vegada, Barcelona, o Catalunya en aquest cas, serà logística o no serà.

Lideratge polític per a ciutats globals 83

Maria Rosa Ferrer Cònsol major d’Andorra la Vella, Andorra des de 2007. Parlamentària al Consell General d’Andorra: entre 1994 i 1997 com a secretària de la Sindicatura, entre 1998 i 2001 com a presidenta de la Comissió Legislativa d’Economia i entre 2005 i 2007 com a presidenta de la Comissió d’Exteriors. Essent, en totes les etapes, representant de les dones parlamentàries.

Andorra la Vella és la capital de coprincipat d’Andorra, un microestat que fa frontera amb França i Espanya i que té més de 700 anys d’història independent. El model territorial és molt descentralitzat: existeixen set demarcacions territorials anomenades parròquies, administrades per un comú o ajuntament. El comú té més competències que un ajuntament i menys que una regió. La Constitució estableix els principis d’autogovern i autonomia fi nancera, i determina una llista no excloent de matèries concretes com a mínim competencial, alhora que una clàusula de tancament de matèries impròpies destinada a garantir el benestar dels ciutadans. Els recursos dels comuns provenen de la transferència de l’estat –en un 28% en el cas de la parròquia d’Andorra la Vella, per exemple- i també de recursos propis. Els comuns tenen molta llibertat d’actuació.

“Al món globalitzat és imprescindible tenir una visió àmplia de la realitat: hem de pensar globalment i actuar localment.”

En política és imprescindible no perdre el nord, pensar en la nostra vocació de servei públic. A través de la política es pot canviar la societat, el món. Si tenim clar perquè ens dediquem a la política, tindrem projecte. Sense projecte no podem fer res ni aconseguir una societat millor. Al món globalitzat que vivim, també és imprescindible tenir una visió àmplia de la realitat: hem de pensar globalment i actuar localment. L’administració local és la més propera al ciutadà i la que millor pot incidir en la seva qualitat de vida.

Les nostres relacions amb altres ciutats són imprescindibles per aprendre d’exemples i traslladar-los a les nostres col·lectivitats. Mantenim excel·lents relacions amb municipis propers, tant de França com d’Espanya. També participem en organismes internacionals en qualitat de capital d’estat, com a l’Assamblea dels Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa, del 84 ÀGORA DE LES CIUTATS

qual Andorra en presidí el Consell de Ministres durant el període 2012-2013. També formem part de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes, participem en fòrums iberoamericans de governs locals i en organismes internacionals com l’Organització Internacional de la Democràcia Participativa. Finalment, com a capital d’Andorra, som també la capital dels Pirineus, i és així com intentem donar-nos a conèixer al món sencer. En un món globalitzat és fonamental existir, ser conegut a nivell internacional, encara que siguem molt petits.

Som un poble treballador, emprenedor, que mai ha viscut una guerra i que ha sabut adaptar-se a les necessitats, millorar la qualitat de vida i alhora preservar la nostra identitat. Amb la Unió Europea tenim un acord duaner i de cooperació, i actualment estem treballant en un acord d’associació. Fins fa poc érem un paradís fiscal però donades la globalització, la crisi i la lluita contra el frau hem treballat per sortir de la llista. La globalització comporta homogeneïtzació de determinades regles, especialment en matèria econòmica. Hem de tenir economies obertes, unes ciutats netes, endreçades i segures, i hem de ser creïbles gestionant recursos públics amb molt rigor, transparència i legalitat. S’ha de ser innovador i seguir treballant per diferenciar-nos i per ser competitius per aconseguir el desenvolupament econòmic i benestar social. És aquí on les ciutats hem de treballar dur, tot sent respectuosos amb les regles del joc de l’entorn.

Lideratge polític per a ciutats globals 85

Sandra García Alcaldessa de San José, Costa Rica des de 2013, any que també va assumir la vicepresidència de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes. Va ser elegida vicealcaldessa de San José el 2010, càrrec que va exercir fi ns que va assumir la alcaldia. Prèviament va ser degana de la Facultat d’Educació de la Universitat de Costa Rica.

Tot el que s’ha fet a San José és fruit de les aliances estratègiques amb molts països i moltes ciutats del món. La prioritat de l’Ajuntament ha estat crear una ciutat per a la gent, fet que implica un desenvolupament de polítiques que tendeixen a humanitzar, democratitzar i fer més inclusiu i sostenible l’espai urbà.

Per a països en vies de desenvolupament com el nostre, amb un sistema polític altament centralista, aconseguir que els governs locals assumeixin d’una vegada per totes aquest lideratge polític no és fàcil.

El govern central té competències tradicionalment locals com el transport públic o el clavegueram, el fa que la despesa pública total de les 81 municipalitats no arribi al 1,5% de la despesa total del país. A partir de 1997 un impost típicament municipal, l’impost de béns immobles, és transferit a ens locals per primera vegada. Davant d’aquest panorama, San José no va voler esperar a les reformes legislatives centrals que permetessin l’execució dels lideratges locals i va establir instàncies interinstitucionals, en les que participen institucions públiques de diversos nivells i també empreses, ONG o associacions comunals per una millor gestió de l’espai urbà.

El desencant i l’apatia d’una gran part de la població amb el règim democràtic, liberal i representatiu obliguen a replantejar el model d’estat, amb una democràcia deliberativa, participativa i directa, amb transparència i rendició de comptes. Hi ha d’haver una major comunicació amb la ciutadania, cosa que avui és possible gràcies a les noves tecnologies. En 86 ÀGORA DE LES CIUTATS

aquest nou paradigma per a la democràcia, els governs locals es converteixen en pedra angular de la transformació que la ciutadania demanda. Com a primer engranatge de la institucionalitat, l’ajuntament ha de canalitzar aquests anhels de la ciutadania de participar en els processos de presa de decisions que influeixen en la seva qualitat de vida, en les seves possibilitats de mobilització social, de progrés econòmic i la condició del seu entorn. Els síndics, per exemple, tenen molta participació a nivell comunal dins la nostra organització.

La realitat d’una humanitat cada dia més viva en les ciutats requereix d’innovació en la conducció dels afers socials, per a que se superi la concepció dels ajuntaments com a mers proveïdors de serveis públics bàsics, amb la finalitat de tenir un nou model per a que es posicionin sobre el desenvolupament integral i sostenible de les seves jurisdiccions.

A San José, per mitjà d’un pla estratègic, es van recuperar parcs, zones verdes i altres espais funcionals i simbòlics per a la ciutadania. Es va iniciar la construcció d’espais per a vianants per tornar els carrers, plens d’automòbils fins llavors, a les persones; ara aquests bulevards són la principal artèria comercial i financera del país. Es va iniciar també la repoblació sostenible amb una utilització òptima de recursos com l’aigua, el sòl urbanitzable i els sistemes de sanejament, tot escollit per mitjà de consells públics. Amb això es va aconseguir un espai social, econòmic i cultural d’integració de la població. Es van establir instàncies deliberatives per a que l’alcaldia pogués tenir contacte directe amb el govern central, les seves institucions autònomes, les empreses i la societat civil: el Consell Social de San José, per exemple, ha aconseguit crear centres dormitoris per a indigents, guarderies, centres diürns per a persones de tercera edat o el programa Persiguiendo Sueños per evitar el fracàs escolar, entre d’altres.

També en àmbits com l’esport, la seguretat, el turisme, el transport i el medi ambient s’han dut a terme accions per millorar el benestar dels ciutadans a través de la governança local.

Els reptes són i seran enormes i cal replantejar-se noves metes constantment. La crisi de l’economia i dels valors, amb l’expansió de les noves tecnologies, configura un escenari en el que els ajuntaments han de ser protagonistes per a la construcció d’un lideratge polític que permeti la governança, no només a escala local sinó també a escala regional i nacional.

Lideratge polític per a ciutats globals 87

Introducció Albert Royo Secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya – DIPLOCAT des de febrer de 2013. Va ser secretari de Cooperació Exterior i d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2007. És professor d’Afers Europeus a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Actualment estem vivint un fenomen interessant a nivell internacional en relació amb l’actitud dels ciutadans envers la política. La política tradicional és incapaç de donar respostes a les demandes de la ciutadania; aquest desencant es viu especialment en regions com Europa, on sembla que els ciutadans s’allunyen de forma progressiva de la política tradicional. Algunes raons són la incapacitat creixent de les institucions per representar efi caçment els interessos dels ciutadans, la presència de vegades d’interessos espuris en la gestió del bé comú i de les polítiques públiques, i la incapacitat de donar resposta als grans reptes globals que afronten les nostres societats, com és el cas de la crisi fi nancera.

Paral·lels a aquest allunyament sorgeixen nous moviments ciutadans que busquen no només la participació en les formes tradicionals de representació política sinó també noves vies. Aquests moviments són ciutadans, per exemple el 15-M a Espanya o Occupy Wall Street a els Estats Units, molt sovint reclamen també que les decisions es prenguin de forma molt més propera al ciutadà, i no en despatxos a porta tancada i a milers de quilòmetres.

En resum, la societat demana més mecanismes de governança global i regional. Per tot això neix la glocalització, un procés imparable en el món del segle XXI. Els ciutadans s’han adonat de que és necessari comptar amb entitats més grans per donar resposta a aquests reptes mitjançant processos d’integració regional com la Unió Europea o altres. Països com Espanya, Alemanya o Itàlia poc poden fer a l’hora de negociar amb grans blocs com els Estats Units, Xina, Brasil o Rússia. Els ciutadans demanen una major implicació dels estats tradicionals en 90 ÀGORA DE LES CIUTATS

aquests processos d’integració, però també demanen més subsidiarietat, que les decisions es prenguin el més properament possible a ells, i que puguin tenir una major participació en la presa de decisions.

Veiem, doncs, com es formen unitats més grans, capaces de plantar cara als grans reptes globals, però a l’hora a la formació d’unitats més petites i properes a la ciutadania i al territori. Moltes vegades s’ha demostrat que aquestes unitats polítiques més petites són més eficaces i flexibles a l’hora de respondre a les demandes dels ciutadans. Per exemple, aquest fenomen es pot observar a Catalunya o Escòcia, amb els dos processos d’autodeterminació i amb ciutadans que demanen comptar amb uns instruments d’estat que els representin millor i els hi ofereixin unes polítiques públiques més ajustades a la realitat social d’ambdós territoris.

Es declaren també profundament europeistes i defensen un reforçament de les institucions comunitàries i de federalització de la Unió Europea, de manera que es retroalimenten els processos: subsidiarietat i major governança global.

Altres moviments ciutadans que demanen major participació són els ja mencionats del 15-M, Occupy Wall Street, i altres fenòmens com les revoltes al sud del Mediterrani i els països àrabs, l’augment de mecanismes participatius a Amèrica Llatina i l’emergència de plataformes digitals globals com Change.org o Avaaz.

En tot cas, les respostes glocals requereixen de gestors polítics que sàpiguen interpretar aquesta realitat i que sàpiguen moure’s en les dues dimensions alhora: la local/regional i la internacional.

Actes com el que celebrem avui pretenen implicar a aquests gestors polítics locals en temàtiques de governança local, gestors que promoguin la política de proximitat, que estiguin compromesos amb una millor i major participació ciutadana i que tinguin una clara vocació internacionalista.

Lideratge polític per a ciutats globals 91

Carolina Leitao Alcaldessa de Peñalolén, Xile des de 2012 i vicepresidenta del Partit Demòcrata Cristià de Xile. De 2010 a 2012 va ser regidora a Providència. Paral·lelament, a partir de 2004 va participar del govern comunal de Peñalolén i entre 2009 i 2012 va ser gerent d’Habitatge del mateix municipi.

Els ciutadans tenen avui en dia una major consciència dels seus drets i del rol de l’estat, el que signifi ca que són més exigents i fi ns i tot menys tolerants. Són conscients dels seus drets, però cal afegir que de vegades ho són poc dels seus deures. Els ciutadans estan avorrits dels diagnòstics i volen accions, cerquen una relació diferent amb les institucions de l’estat. Per exemple, les reaccions dels ciutadans brasilenys contra quelcom tan popular com el Mundial de futbol o el moviment estudiantil a Xile que va acabar reproduint-se en altres moviments socials.

Una segona visió de context és l’existència d’uns estats que planifi quen de dalt cap a baix. Ara, els governs locals han anat prenent nous espais, no perquè els estats els hi hagin ofert sinó perquè ells mateixos se’ls han anat prenent: és l’apoderament del món local, la glocalització, que s’ha dut a terme en part en xarxa. Per altra banda, existeix una desconfi ança ciutadana cap a les institucions.

Malgrat això, a Xile, la segona institució més valorada després de les policies són els alcaldes i els regidors, paradoxalment a diferència de la resta de polítics, que ocupen les últimes posicions. Per últim, cal destacar la importància de les xarxes socials com a font d’informació: el 20% de la població de Xile les utilitza amb aquesta fi nalitat.

La meva tesi sobre el futur del nou lideratge és que els governs locals han de ser fl exibles i inclusius i promoure la transparència, la participació i la cooperació amb l’objectiu d’avançar cap a un govern obert. Sobre la transparència cal dir que no només signifi ca posar la informació a l’abast de les persones; és retre comptes permanentment d’allò que s’està executant i difondre els espais de deliberació aprofi tant les eines de l’era digital. L’apropament al ciutadà, per exemple, retent comptes barri per barri com passa a Peñalolén, també és una marca de 92 ÀGORA DE LES CIUTATS

transparència. Així mateix cal crear una visió compartida que generi valor: els plans i els programes no es poden gestar des de dalt sinó que han d’incorporar la visió ciutadana. A més, cal pensar que el ciutadà no és un consumidor de serveis: és un actor rellevant per a la transformació del seu entorn; per això la participació barri a barri és essencial, tant per a que els ciutadans expressin els seus desitjos i drets com per a que siguin conscients de les seves responsabilitats. Pel que fa a la col·laboració publicoprivada, Peñalolén ha creat una línia d’acció en els àmbits de la cultura i l’esport que ha anat ampliant l’oferta per als ciutadans. L’associació no s’ha de dur a terme només amb l’estat central sinó també amb el sector privat, el tercer sector i els ciutadans per aconseguir, entre d’altres, una major especificitat tècnica.

En conclusió, s’ha d’aprendre a cedir i compartir el poder per una major governabilitat, el que requereix de molta voluntat política per acceptar canvis en les regles del joc, encara que sigui fàcil dir-ho i difícil posar-ho en pràctica. Ha d’existir un poder transversal i multilateral en lloc d’un poder de dalt a baix, capaç d’articular grans acords, promoure nous lideratges i prendre decisions difícils de forma conjunta amb la resta d’actors. El nou lideratge és un lideratge més lent però alhora més legítim i per tant més sostenible.

Lideratge polític per a ciutats globals 93

Carlos Varela Alcalde del Municipi B de Montevideo, Uruguai des de 2010, quan va entrar en vigor el tercer nivell de govern que va crear municipis al país. Prèviament va exercir com a director de la Divisió de Promoció Econòmica de la Intendència de Montevideo i va ser escollit diputat suplent al Parlament Nacional en dues ocasions. És docent a la Universitat de la República.

Les ciutats s’han caracteritzat per ser un espai d’oportunitats. No obstant això, durant el segle XXI confl ueixen tres macroprocessos que poden arribar a posar en dubte aquest fet, com són: la globalització, la comunicació sense fronteres i la mobilitat ciutadana. Aquests processos, que no són independents sinó que estan interrelacionats, podrien fer reformular les ciutats tal i com les coneixem com a espai social, cultural i de gestió política. Això ens obligarà a reformular també la relació entre territori, societat i poder.

Hem de repensar, doncs, el paper de les ciutats, entre allò local i allò global; entre allò global i allò local. No podem dissociar l’economia i la societat, la tecnologia i la cultura; les noves formes d’articulació de factors dinàmics que des del reforç de l’esfera local i les seves institucions permetran redissenyar les ciutats a favor del la darrera fi nalitat d’aquestes, que és la seva població.

Veiem que avui no competeixen tan sols els estats, sinó que ho fan també les ciutats i les regions com a territoris que presenten un millor escenari en tant que alberguen les capacitats, els avantatges competitius, i ofereixen un marc estable de qualitat de vida de la ciutadania.

Qualitat de vida no només vinculada a la salut i a l’educació, sinó, a més, a altres factors d’encaix superior com el gaudi col·lectiu, l’apoderament de la ciutat com a àmbit de convivència i punt de trobada ciutadà.

Els governs locals, avui, han de ser impulsors de la societat civil i ser impulsats per aquesta. És necessari explotar el treball en xarxes, treball interactiu i participatiu que, com a fenomen 94 ÀGORA DE LES CIUTATS

integral, ens va permetre a l’Uruguai superar els efectes i les conseqüències de la greu crisi econòmica i social de l’any 2002 i superar així, amb aquesta metodologia, les polítiques neoliberals implantades durant els anys noranta.

Serà també a través dels governs locals que haurem de canviar el paradigma de la gestió de les competències. No som només gestors de la cosa pública immediata, sinó que hem d’assumirnos com a líders indispensables dels processos de transformació que permetin seguir avançant en l’aprofundiment democràtic, i en la pròpia descentralització com a eina de participació ciutadana.

Vegeu Uruguai: el procés de descentralització i la participació ciutadana com avenç democràtic va ser una concepció político-ideològica assumida, en primera instància, per Montevideo, i que posteriorment es va estendre, no només a l’interior, sinó també a les institucions estatals. Això no només va ser assumit com a eina i instrument que permetia millorar la gestió, sinó que va ser assumit fonamentalment com una eina primordial d’aprofundiment democràtic.

Aquest procés no pot pensar-se només des d’una visió economicista, que els governs locals van venir per generar dèficit o per gestionar sense. Van venir per millorar la gestió de la ciutat, per aconseguir un millor ús en la despesa que comporti una millor qualitat en els serveis que s’ofereixen. Es necessària, llavors, la cooperació en totes les seves potencialitats, cooperació entre municipis, regions i país; però també amb llaços forts cap a dins, a nivell interinstitucional a través de cooperació público-público, publicoprivada i privada-privada.

D’aquesta manera podrem contrarestar una de les problemàtiques com són les duplicitats i competències entre diversos actors.

Les ciutats, en el seu nou rol, han d’identificar i prioritzar necessàriament projectes crítics, han de fer-ho més enllà de que hi tinguin competència directa; fer-ho de forma transversal, no vertical, que permeti que tots els actors s’apoderin del procés i contribueixin a un millor desenvolupament del mateix. Hi ha d’haver un major equilibri entre el desenvolupament econòmic, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental, tot en un context globalitzat, obert i competitiu.

Sostenim que el territori intel·ligent és aquell que es gestiona de forma intel·ligent, més enllà de si s’apliquen les noves tecnologies de la informació i la comunicació o no. Confiem en que l’èxit d’aquest desenvolupament passa per la participació activa de la ciutadania, per un apoderament ciutadà real que permeti una acció efectiva en la gestió de govern.

El govern local, doncs, no ha de convertir-se en un nou centre de poder que sotmeti les capacitats i necessitats de la societat, sinó en l’articulador principal d’una societat compromesa i organitzada, que sigui verdaderament, i per si mateixa, qui prengui el lideratge.

Lideratge polític per a ciutats globals 95

Luzmila Nicolalde Regidora municipal de Guayaquil, Equador des de maig de 2014. Va ser vicepresidenta provincial de la província de Guayas, Presidenta de la Federació Nacional de Patronats de Consells Provincials d’Equador (2009-2013) i diputada provincial de Guayas (2006-2007).

Guayaquil va experimentar un gran canvi des de l’any 2000 amb l’elecció de Jaime Nebot. Nebot és un gran líder, i també un gran transformador. Quan no hi havia res, es va començar a construir tot, en part gràcies als fons del Banc Mundial: esculleres, el nou aeroport i altres obres que han rebut diferents premis.

El poble no es pot empobrir mentre l’estat s’enriqueix.

Hem de substituir generacions perdudes per generacions exitoses i innovadores per mitjà, per exemple, de plans d’habitatge per a 35.000 famílies, 1.800 parcs, 56 mercats per a l’ordenació del comerç formal i informal, impuls al turisme, suport a la iniciativa privada o a la cultura i els esports. El programa Más tecnología benefi cia a 300.000 nens pobres i estudiants de secundària en l’àmbit tecnològic; hi ha guarderies, hospitals, clíniques mòbils, fonts, balnearis o centres amb Internet gratuït.

En relació amb aquesta darrera xifra, estem encaminats a crear el Guayaquil digital amb un domini massiu de la computació. Hem entregat més de 25.000 tablets per als estudiants del programa Bachiller digital, aviat tindrem 6.000 punts d’Internet gratuït repartits per la ciutat i donarem educació tecnològica contínua entre d’altres accions. És el segle de les ciutats, i la seva autonomia s’ha d’entendre com a llibertat per decidir, justícia per rebre i creativitat per progressar. A Guayaquil com a ciutat líder li ha tocat defensar la seva autonomia als carrers, defensar les seves rendes i tenir aquest espai del que gaudeixen els 96 ÀGORA DE LES CIUTATS

ciutadans. El capital del segle XXI no són els diners, que es perden i es guanyen, sinó el coneixement: ens permet recolzar a la gent perquè siguin ciutadans avançats i no limitats. Així podrem afrontar la fatal desigualtat, que és la diferència entre viure bé i malament. Necessitem canvis profunds, que aconseguirem amb tecnologia i educació.

Lideratge polític per a ciutats globals 97

Introducció Antoni Traveria Director de Casa Amèrica Catalunya des de 2004. Va ser corresponsal de Televisió Espanyola a Amèrica del Sud entre 1988 i 1990, director de Radio Nacional d’Espanya a Catalunya i director d’informació i continguts del Fòrum Universal de les Cultures 2004. És professor de Relacions Internacionals la Universitat Ramon Llull, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Estem en un moment de crisi i no en sortirem sols. Per això hem de parlar més de les ciutats, com entitats que estan a la primera línia on neixen les confrontacions, on es disputen les desigualtats, on es veuen i es viuen amb més claredat les carències i les crisis de la societat contemporània. Pensem en Melilla com a centre de migracions, en Seattle com a centre d’innovació, en Ciudad Juárez i El Paso com exemple de les diferències Nord-Sud. Segons Nacions Unides, ja som més els que vivim en ciutats, i el 2030 la diferència serà encara major: São Paulo i Mèxic DF superaran ja els 20 milions d’habitants; Buenos Aires, Río de Janeiro, Lima i Bogotà estan prop dels 12 milions; Brasil té 15 ciutats amb més de 2 milions d’habitants, fet que va portar a l’expresident Lula da Silva a crear de forma pionera el Ministeri de les Ciutats.

El cas d’Amèrica Llatina és singular. La seva taxa d’urbanització és molt superior a la d’Europa i Oceania, però el seu nivell de desenvolupament és sensiblement inferior i la xarxa urbana és insufi cient. Les seves megaciutats concentren la major part d’habitants del país al que pertanyen: Lima, la capital de Perú, alberga la meitat de la població de tot el país, i el mateix succeeix amb l’àrea metropolitana de Santiago de Xile. Hi ha ciutats sostenibles i hi ha ciutats impossibles de gestionar. Hem de pensar que urbanitzar no signifi ca sempre fer ciutat. La capital d’Egipte, El Caire, creix en més de 100.000 habitants al mes: és governable aquesta ciutat? I pel que fa a superfície: Istambul té més de 120 km de llargada, i l’àrea metropolitana de Tokio alberga a 36 milions de persones, 13,5 d’ells a la capital. Si volem ser efi caços hauríem

100 ÀGORA DE LES CIUTATS

de buscar quina és la mida més ajustada per poder gestionar adequadament una ciutat. L’àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, va ajudar a la urbanització de l’àrea metropolitana del sud de Lima.

Un altre exemple per a la discussió: els no-lands. Quins són els límits d’una ciutat?

El fenomen dels suburbis a Àfrica, i també a Amèrica Llatina, que no disposen dels serveis mínims garantits ni per les administracions locals ni per les regionals o nacionals, que moltes vegades ni tan sols s’atreveixen a entrar a la zona.

El professor de filosofia espanyol José Antonio Marina va fer, fa un temps, la següent reflexió: “He estudiat tota la vida la intel·ligència humana, i des de fa un temps estudio la intel·ligència dels grups. La sola concentració de matèria gris no ens fa més intel·ligents, de la mateixa manera que més catedràtics no fan una universitat més avançada”. Les ciutats intel·ligents, segons el meu parer, no tenen res a veure amb les smart cities que ara estan tan de moda. En elles, els semàfors es posaran verds quan no hi hagi vianants que vulguin creuar; en les ciutats intelligents les cotxes no podran córrer mai perquè les ciutats seran pels ciutadans.

Aquesta és una petita part dels reptes de les ciutats del segle XXI. La descentralització del poder, la desconcentració de gestions, la governança publicoprivada juntament amb la públicapública i la privada-privada, la lluita contra les desigualtats entre els barris, la impunitat...Les ciutats necessiten una veu alta i forta, amb lideratges clars, per poder tenir una interlocució amb els estats i, de la mateixa manera, amb les entitats multiestatals. Colòmbia, per posar un exemple, va començar a créixer amb unes reformes legislatives de 1991 en les que s’apuntava el paper dels governs locals. Els estats han de tenir major confiança en les ciutats i les associacions de ciutats, el punt estratègic de la societat contemporània.

Lideratge polític per a ciutats globals 101

Mohamed Sefiani Alcalde de Chefchaouen, Marroc des de 2009, és també president de la Xarxa Mediterrània de Medines. Enginyer de professió, la seva carrera professional ha estat vinculada des de 1990 a la gestió d’infraestructures civils.

La democràcia participativa és un procés molt important i nou a Marroc. Per un bon lideratge cal tenir una visió estratègica i compartir-la, el que inclou la participació ciutadana i la seva confi ança cap al govern local. Per exemple, a Chefchaouen hem privatitzat la gestió de la recollida d’escombraries com a conseqüència d’un gran debat local amb participació de la ciutadania. També el manteniment del casc històric de la ciutat compta amb la seva participació. A tall d’exemple, podem citar l’encalcinat de façanes i carrers de la medina, a través de l’aportació dels materials per part de l’ajuntament i la col·laboració dels ciutadans en la tasca d’encalcinar a l’estil tradicional. Aquest tipus d’actuació col·lectiva i coordinada entre la nostra administració local i els veïns de la medina, té per objectiu principal contribuir a la conservació de l’arquitectura vernacla de la nostra ciutat i, així, promoure alhora un turisme cultural, tot a un menor cost.

Un altre fet revelador d’aquesta concertació ajuntament-ciutadania va ser l’oposició duta a terme conjuntament davant una decisió presa a nivell nacional sobre la gestió d’un poliesportiu. Així es demostra que els ciutadans se senten part del municipi i integrats en ell.

Les associacions locals també són molt actives en els àmbits socials, culturals i esportius.

Un projecte de col·laboració és la presentació, juntament amb altres ciutats del Mediterrani, de la candidatura davant la UNESCO perquè aquestes ciutats de la Dieta Mediterrània, entesa no només com gastronomia sinó també com estil de vida, siguin reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Altres projectes han comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona o la Diputació de Granada, i Chefchaouen també forma part de xarxes de ciutats, tant a nivell internacional com és el cas de MedCités, LocalMEd, com a nivell regional 102 ÀGORA DE LES CIUTATS

i nacional, a través de la seva adhesió a associacions com la Xarxa Mediterrània de Medines, la Xarxa de Ciutats Estratègiques i l’Associació Nacional d’Eco-Ciutats.

La descentralització de països com Marroc necessita la col·laboració de tots els alcaldes, siguin del partit o color polític que siguin per unir esforços i exigir de forma unànime al govern central una agilització del procés i del desplegament dels recursos necessaris per a què les administracions locals puguin donar resposta a les necessitats dels seus territoris.

Lideratge polític per a ciutats globals 103

Elias Gomes Alcalde de Jaboatão dos Guararapes, Brasil des de 2009. Va ser també alcalde de la localitat de Cabo de Santo Agostinho (1996-2000 i 1982-1985), on va començar la seva carrera política com a regidor (1976-1979) i diputat de l’estat de Pernambuco (1990-1994).

L’intercanvi d’experiències que promocionen espais com l’Àgora de les Ciutats és una font d’inspiració per a gestors públics, i una bona plataforma per a que les eines modernes de gestió estiguin presents per tot el món a través de l’apropament i l’intercanvi entre persones.

No obstant això, els canvis no són sempre senzills i sovint les persones estem ancorades en posicions del passat. Maquiavel avisava: “si els temps canvien i els comportaments no, és una ruïna”. Així que hem de tenir menys prejudicis i recuperar el temps perdut, perquè durant molts anys els polítics hem tingut els ulls tancats davant les grans necessitats de canvis. Per això, hem d’aprofi tar les dinàmiques de la iniciativa privada, que ja està innovant i investigant en serveis pensant en el proper segle mentre, de vegades, les institucions funcionem com en el segle passat. Aquesta trobada és com un laboratori, una incubadora d’experiències que ens permetran donar un salt quantitatiu, però sobre tot qualitatiu cap endavant en la gestió i la pràctica política.

Cap eina de planejament i gestió, cap coneixement de la tècnica ni un profund coneixement de la ciència serà capaç de dur-nos a cap avenç si no incorporem a les nostres pràctiques qüestions essencials, que jo considero premisses fonamentals: les creences, els somnis, les passions que necessàriament estan darrere dels grans canvis.

104 ÀGORA DE LES CIUTATS

Moltes vegades el canvi no succeeix per la dificultat que plantegen els que es resisteixen, per les dificultats que emergeixen de les reaccions de resistència cultural o política, pels que tenen interessos polítics o materials per continuar igual. Per això, és imprescindible que hi hagi un líder, un equip que assumeixi el repte de rescatar la utopia, de liderar en base a un somni, a una meta. Un lideratge que produeixi una mobilització emocional, entre el seu entorn i els seus ciutadans, per a junts ser capaços de provocar un canvi real.

Els polítics som un mitjà, no una finalitat. Cal que tots reflexionem i ens adonem que som agents de transformació. Els polítics hem de centrar-nos en el futur i no només en les properes eleccions. En aquest sentit, a Jaboatão dos Guararapes ja vam plantejar el 2009 un pla de desenvolupament sostenible amb una visió orientada a vint anys vista. Ara ja n’estem veient resultats positius, en una ciutat que llavors era pràcticament ingovernable per la corrupció, però sobretot, perquè els gestors havien robat les esperances dels ciutadans sobre un futur millor. Vam tornar la ciutat i la il·lusió als ciutadans a través d’una meritocràcia.

Lideratge polític per a ciutats globals 105

Gaby Lasky Regidora del Consell Municipal de Tel Aviv, Israel des de 2013, responsable del Comitè d’Igualtat per a la Dona i consellera major sobre temes de sostenibilitat i urbanisme.

Advocada de professió, la seva carrera professional està centrada en la defensa dels Drets Humans.

La ciutat de Tel Aviv, de 400.000 habitants, és una ciutat diversa, pluralista, oberta i global, especialment tenint en compte la seva localització al món i en contraposició al país en general i a la seva capital, Jerusalem. Un exemple d’aquesta contraposició, i de la naturalesa de la relació entre diversos nivells d’administració, és la tramitació d’una ordenança municipal d’horaris comercials. L’Ajuntament de Tel Aviv va aprovar una ordenança per obrir comerços els dissabtes, dia de descans pels jueus, que un cop refutada pel ministre de l’Interior –de qui depèn la legislació local– serà duta als tribunals per evitarne l’anul·lació i així poder tirar-la endavant. És el que la majoria de la gent de Tel Aviv vol i creiem que s’ha de respectar.

Donat que existeixen diferents col·lectius, cal adaptar-se a ells perquè que Tel Aviv és una ciutat mixta. Així, l’ajuntament ha creat un centre comunitari àrab-jueu d’apropament per a les diferents comunitats, fi ns ara molt separades.

No és una tasca que hauria de realitzar un ajuntament, però considerant que existeix un buit en la legislació i en la pràctica nacional, la ciutat de Tel Aviv ha hagut i ha volgut donar resposta als reptes erigits per tal diversitat.

Per altra banda, Tel Aviv té uns 70.000 immigrants il·legals o demandants d’asil, que venen sobretot d’Eritrea o Sudan. És un nombre molt gran. Fins fa uns anys, es tractava de població transparent: el govern central evitava qualsevol responsabilitat sobre ells. Però aquestes persones viuen, requereixen serveis, tenen fi lls o necessiten doctors i guarderies, entre d’altres

106 ÀGORA DE LES CIUTATS

necessitats. Per això, Tel Aviv ha creat un centre d’ajuda i informació per als immigrants, amb serveis socials, informatius i humanitaris, escoles i guarderies, entre d’altres iniciatives.

A més, el centre gay de Tel Aviv és un lloc per organitzar activitats socials i culturals, un espai d’entesa, que mostra l’esperit de ciutat pluralista i multicultural més enllà de la celebració del gay parade. La ciutat també presta molta atenció a la igualtat de gènere, ja sigui en àmbits com els transports públics, la seguretat ciutadana o la prestació de serveis de proximitat.

Per acabar, una reflexió: el líder local no ha d’obrir només espai per a la participació ciutadana, sinó que també ha de saber com involucrar a col·lectius marginats o exclosos socialment, com per exemple aquells que no tenen Internet o que no parlen el mateix idioma.

Lideratge polític per a ciutats globals 107

Marité Bustamante Regidora del Consell Metropolità de Lima, Perú des de 2013. Estudia Ciències Polítiques a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos i Dret a la Pontifi cia Universidad Católica del Perú.

Els lideratges polítics locals han de pensar-se com lideratges comunitaris en els que no existeixi una divisió dicotòmica entre representants i representats, sinó que, contràriament, els primers incorporin als segons en la presa de decisions i execució de les mateixes. A partir de la realitat limenya i la proposta del govern metropolità actual davant l’exclusió social que genera una expansió urbana no planifi cada i la conseqüent absència de serveis bàsics en les perifèries de la ciutat serà abordada la qüestió de la integració de representants i representats en la presa de decisions.

En aquest sentit, Lima afronta un doble procés de fragmentació producte dels processos socials dels últims 30 anys. Per una banda, un procés de fragmentació territorial en les zones perifèriques de la ciutat, producte d’una etapa d’expansió urbana que s’inicia als anys 80 i que es va caracteritzar pel progressiu esgotament del sòl urbanitzable i l’absència de polítiques estatals d’habitatge social, cosa que va suposar que els sectors populars no atesos ocupessin àrees com vessants de turons, cims abruptes i angostos, contraforts andins o terrenys ubicats a la trama urbana destinats a equipament urbà. I, per altra banda, i en paral·lel, un procés de fragmentació social caracteritzat per la destrucció de les xarxes socials organitzatives que es van generar en les etapes d’expansió urbana anteriors i que van ser producte de les migracions internes i la creació de les primeres barriades originades en processos d’invasió. Tot això en el marc de la violència política durant els anys 80 i l’extrema liberalització dels anys 90 en un període polític autoritari.

Aquests dos processos han generat una ciutat que, en l’aspecte tècnic urbanístic, està composada per unitats territorials molt petites (entre 200 i 1000 habitants per assentament) situades en zones d’alt risc amb condicions precàries d’habitabilitat i seguretat física, desconnectades del 108 ÀGORA DE LES CIUTATS

sistema metropolità i desconnectades entre si per un creixement anòmic. Barris dormitori sense serveis, ni equipament, ni presència de l’estat. I, en l’aspecte social-institucional, una població desconfiada i desencantada per les contínues ofertes estatals incomplides; una organització social dèbil i enfrontada (competeixen per les obres de l’estat); i la promoció per part de l’estat d’una cultura i xarxes de clientelisme en relació a la dotació de serveis bàsics, el que alhora promou una acció descoordinada de cada una de les agències estatals que compten amb competència als esmentats territoris.

Davant aquesta situació, la Municipalitat Metropolitana de Lima (MML) ha creat el programa Barrio Mío amb l’objectiu d’afrontar els problemes abans assenyalats i millorar les condicions de vida de les comunitats. En aquest sentit, el programa promou els projectes urbans integrals no només com un instrument per al planejament, la gestió urbana i la inversió tant pública com privada, sinó, a més, com un instrument per a l’activació o enfortiment de l’organització de barri que, per una banda, permeti la ruptura de la lògica del clientelisme i, per tat, acabi amb una intervenció estatal fragmentada i sotmesa als incentius electorals; i, per altra banda, exigeixi, des de la societat, una intervenció coordinada de les diferents instàncies estatals, promovent el sotmetiment a una planificació i assegurant una execució més eficient del pressupost públic, evitant intervencions superposades. És en aquest últim gran objectiu que el lideratge polític es fa present, no només en la seva dimensió institucional, buscant que la MML assumeixi i sigui reconeguda com l’ens planificador del desenvolupament de la ciutat, ordenant, així, les intervencions de les altres instàncies estatals amb presència al territori. Sinó, en la seva dimensió ciutadana, reconeixent que els canvis que requereix la ciutat exigeixen tant l’acció estatal com d’una societat organitzada que pugni per ells.

El programa Barrio Mío, al generar una identitat i visió comuna entre els habitants del barri, a l’ordenar i prioritzar les inversions que s’hi ha de realitzar, i a l’establir una agenda a mig termini al voltant de la qual consolidar organitzacions territorials, contribueix a que tant els dirigents socials, com els veïns en general, comptin amb el coneixement precís de les seves necessitats i, a l’hora, comptin amb una proposta de solució per elles. Aquest coneixement els col·loca en una millor posició davant l’estat: ja no només esperen l’execució d’una obra, sinó que la proposen, gestionen i fiscalitzen. Així, es va generant un espai social per a l’enfortiment de l’organització popular i l’aparició de lideratges polítics, recollint i recuperant la tradició participativa amb la que van sorgir els barris populars de la nostra ciutat.

De tot plegat se’n deriven quatre conclusions. La primera, que el desenvolupament urbà és un eix central de la construcció de ciutats i un determinant fonamental de la qualitat de vida dels ciutadans. La segona, que la incidència directa del desenvolupament urbà en la qualitat de vida dels ciutadans, al definir el seu entorn i garantir el seu accés als serveis bàsics, exigeix incorporar l’element participatiu en la planificació urbana. La tercera, que aquesta participació no s’ha d’entendre com una mera consulta, sinó com un procés de donar poder al ciutadà perquè prengui decisions, promogui canvis i fiscalitzi el compliment dels consensos aconseguits al generar la visió de barri. I la quarta, i darrera conclusió, que tal proposta participativa busca generar ciutadans que no només siguin consumidors de serveis o obres públiques, sinó que es reconeguin com a subjectes de drets i agents de canvi.

Lideratge polític per a ciutats globals 109

Introducció Eva Clemente Especialista en TIC del Banc Mundial des de 2012. La seva principal activitat està relacionada amb projectes d’innovació a Amèrica Llatina i Àfrica, concretament en el foment de projectes d’innovació centrada en el ciutadà.

En aquests temps d’inestabilitat fi nancera, els pressupostos municipals tendeixen a disminuir.

Com podem aprofi tar la innovació per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans en aquest context?

Des de 2008, al món hi ha més gent vivint en entorns urbans que rurals, posant més pressió a l’hora de prestar més i millors serveis als ciutadans.

Així doncs, com pot la innovació ajudar-nos en la tasca d’afrontar aquests reptes, cada dia majors?

Tenint en compte que la innovació és un procés que implica dissenyar, provar, fallar i redissenyar, i sabent el difícil que és per als governs fallar, poden crear un espai segur per innovar i aprendre dels seus errors?

Si el millor recurs per a la innovació és el talent local, no és cert que les ciutats poden crear l’espai propici que impulsi la innovació des del punt de vista del ciutadà?

112 ÀGORA DE LES CIUTATS

Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès des de 2010 i vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona des de 2011. Va ser professora de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-1999).

Sant Cugat del Vallès és un municipi de 87.000 habitants i una extensió de 48 quilòmetres quadrats. A principis de la crisi econòmica, la ciutat va patir una baixada d’ingressos que provenien del sector de la construcció i vam haver d’innovar en la gestió dels serveis públics.

Aquesta innovació la vam treballar a través d’un projecte pilot anomenat Smart Street que va consistir en provar tecnologia de diferents empreses per a solucions urbanes com llum, aigua, mobilitat, etc.

Per això vam haver de posar en pràctica la tècnica de prova-error. Al cap d’un any, dels 10 projectes o aplicacions urbanes, només quatre es van poder aplicar a la ciutat. Concretament, sensors en la recollida d’escombraries, tecnologia per l’enllumenat públic, rec de parcs intel·ligent i manteniment per control remot de 54 edifi cis municipals.

Després d’un any de la implantació d’aquests sistemes, hem estalviat un 30% en consum de llum, un 30% en emissions de CO2 i un 20% en la despesa d’aigua, el que suposa un estalvi econòmic d’un milió d’euros anuals que podem destinar a polítiques educatives i socials.

El desenvolupament de les ciutats a Catalunya ja no es basa en desenvolupaments urbanístics de creixement. Sant Cugat, un cop estabilitzat el creixement de la població, temps que va coincidir amb el principi de la crisi econòmica, va començar a patir problemes de fi nançament malgrat que la ciutat pot cobrar impostos: l’IBI, per exemple, representa més del 50% dels ingressos. Sant Cugat es va preguntar com consolidar el model instaurat, en el que es 114 ÀGORA DE LES CIUTATS

prioritzen especialment els serveis educatius –escoles de qualitat, educació artística i musical– donada la disminució en el finançament.

Per això l’ajuntament va crear un pla estratègic aprofitant les fortaleses econòmiques de la ciutat: empreses multinacionals, l’arribada de noves empreses, transparència i pacte de govern. A través de la fortalesa econòmica es va assegurar també la fortalesa social i educativa. I ho va voler fer mitjançant els projectes d’innovació analitzats anteriorment, sempre amb la participació de la ciutadania. Perquè per molts sensors que es col·loquin a l’enllumenat públic o al transport, el major sensor és el ciutadà, qui dóna el retorn més clar. Nosaltres administrem la confiança que el ciutadà ha dipositat en nosaltres.

Lideratge polític per a ciutats globals 115

Christophe Chaillou Alcalde de Saint-Jean-de-la-Ruelle, França i director general del Secretariat de l’Associació Francesa de Comunes i Regions - AFCCRE. Va ser cap d’investigació en la Delegació Interministerial de Planifi cació del Territori i Competitivitat Regional del govern francès així com a membre del Consell de Municipis i Regions d’Europa.

En el context de ciutats franceses, al llarg de la història la ciutat i la innovació sempre han anat de la mà i molts casos d’innovació han succeït en ciutats. Abans, la innovació era considerada un progrés, no obstant, ara es tracta d’una necessitat. La reducció del dèfi cit públic de les ciutats obligarà a revisar moltes de les seves polítiques. A part de la crisi econòmica, la crisi política mostra que existeix una gran part de la població que no vol votar o bé que vota per partits extremistes. Això ha portat a una reorganització política i administrativa a França.

La innovació no ha nascut amb la crisi. En els últims trenta anys, la innovació ha estat essencialment destinada al transport i mostra d’això en són el retorn del tramvia, els serveis de bicicletes o vehicles elèctrics a París i altres grans i mitjanes ciutats europees o els fenòmens de compartir i reorganitzar: allò es que ja es coneix com el carsharing.

Una segona dimensió és l’ús de la innovació per millorar els serveis a les persones, per tal que siguin més autònomes. Per exemple l’accés telemàtic, que permet demandar serveis públics, pagarlos, impulsar l’educació o oferir informació municipal com ara els cadastres. Per últim, la innovació s’ha utilitzat en l’àmbit de l’energia, de l’aigua, per aconseguir la transició energètica i unes ciutats més sostenibles, si cal amb programes específi cs per cada barri. Precisament la innovació en els territoris és una part primordial pel nou període de programació de fons europeus 2014-2020.

116 ÀGORA DE LES CIUTATS

La innovació més difícil, alhora que la més necessària, és la innovació en la participació ciutadana. És la més necessària perquè les necessitats ciutadanes actuals són totalment diferents a les de fa uns anys, tal com era diferent la possibilitat d’accés a la informació. Els governs locals han d’adaptar-se a elles i afavorir la implantació de noves tecnologies, especialment a partir de parternariats amb universitats, empreses i altres actors.

Hem de reflexionar sobre noves formes de governança. Amb tants nivells administratius, els ciutadans els entenen cada dia menys, no cal mencionar que es perden molts diners. El que és paradoxal a França és que, mentre l’estat advoca per suprimir regions, reagrupar comunes o reduir el nombre d’electes, els ciutadans exigeixen una major proximitat, més contacte directe i una major confiança amb les polítiques públiques, especialment en temps difícils. Així doncs, la millor innovació en aquests temps seria un millor reconeixement de l’interès general.

Lideratge polític per a ciutats globals 117

Diab Suhail Alcalde de Tamra, Israel des de 2013. Doctor de professió, exerceix com a metge de medicina familiar. Es va graduar a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cada nou alcalde ha de pensar en com pot crear una ciutat amb justícia social i igualtat, segura, de benestar. Ha d’aprofi tar la seva situació: Tamra està situada entre Natzaret, ciutat religiosa; Acre, ciutat històrica i Haifa, ciutat moderna. Tamra ha de poder gaudir d’habitatges còmodes, d’un bon sistema educatiu, cultura –teatres, música, art– i indústria.

Tamra necessita un canvi: necessita passar de ser un poble antic a una ciutat moderna. Els ciutadans de Tamra, no obstant, estan molt vinculats sentimentalment a la terra, i la tasca és difícil. Tenim un projecte específi c pels comerços, per atraure inversions, per millorar l’educació i per disminuir el nombre d’aturats. Els alcaldes hem de pensar en el benestar dels ciutadans abans que en el dèfi cit, hem de fer el que toca sense pensar en les properes eleccions. Hem de comptar amb la participació ciutadana en la presa de decisions: en el nostre pla de modernització de la ciutat m’assessoren 15 regidors, però també mantinc converses setmanals amb 15 ciutadans

118 ÀGORA DE LES CIUTATS

que em donen la seva opinió, siguin enginyers, professors, arquitectes, metges o d’altres professions.

En el nostre poble musulmà també existeix la col·laboració ciutadana i el voluntariat.

Per exemple, per mitjà d’una fundació per ajudar als més pobres, les persones adinerades del municipi col·laboren anualment amb els més necessitats, o la fundació per als transplantaments que té la seva funció particular en l’àmbit sanitari.

“Hem de comptar amb la participació ciutadana en la presa de decisions”

Lideratge polític per a ciutats globals 119

Daniela León Regidora de Rosario, Argentina des de 1997, presideix la Comissió de Pressupost i Hisenda i la Comissió de Poders del Consell Municipal. Va presidir la Comissió de Govern (2009-2013) i va ser vicepresidenta del Consell Municipal de Rosario (2007-2009).

Rosario, com a segona ciutat d’Argentina, té tres grans difi cultats a nivell de gestió local. Primer, no és capital de província encara que és ciutat capçalera d’una de les regions econòmiques més importants de la República Argentina. Segon, no té autonomia municipal i, tercer, per no tenir autonomia municipal, no pot cobrar impostos, només algunes taxes.

Un dels reptes més importants de la ciutat de Rosario, pel que vam crear un pla estratègic el 1998 i un altre el 2008, va ser la recuperació de la ribera del riu Paranà.

Vam generar certs instruments normatius per als eixos de treball, com la creació d’espais institucionals de conformació publicoprivada: sis associacions sense ànim de lucre, empreses i el consell municipal, i el marc normatiu per a la conversió de la inversió privada en espai públic a través de compensacions per mitjà d’obra pública i 12 concessions atorgades per licitació pública. En total, el 19% de les inversions necessàries dels 17 quilòmetres de recuperació de ribera va ser inversió pública, mentre que el 81% restant va ser inversió privada, la majoria

120 ÀGORA DE LES CIUTATS

via concessions, que en un termini de 10 anys com a molt quedarà pel municipi de Rosario. Des de llavors, s’han habilitat platges i el port i s’han desenvolupat una sèrie de serveis com comerços d’embarcacions, restaurants, clubs nàutics o guarderies. Tot plegat ho vam aconseguir amb la creació d’instruments normatius plenament consensuats: donàvem així al projecte no només legalitat, sinó també legitimitat.

Un altre gran projecte, que és un gran repte, és la creació del primer districte tecnològic de Rosario i de la província de Santa Fe, aprofitant que la ciutat s’ha convertit en un gran districte de biotecnologia i desenvolupament tecnològic.

Lideratge polític per a ciutats globals 121

Santiago Martínez Regidor de Medellín, Colòmbia des de 1998. Durant la seva trajectòria com a regidor ha presidit en dues ocasions el Consell de Medellín. La seva carrera professional està vinculada a l’àmbit de la comunicació esportiva, essent comentarista en mitjans de comunicació i havent exercit com a Director Esportiu de la Universitat Cooperativa de Colòmbia.

Allò més important no és el desenvolupament urbà, sinó el desenvolupament humà. Com a conseqüència d’això, hem de fer tot el possible per edifi car a l’home, educar-lo, donar-li esperances. Medellín, malgrat els complexes problemes viscuts, és una ciutat resilient i avui per avui això ha de ser un dret. Medellín va discutir i aprovar per primera vegada el 1999 el pla d’ordenament territorial, el primer de Colòmbia i que avui estem en vies de modifi car per a que incorpori una vessant encara més social.

Medellín era al principi una ciutat d’agricultura i mineria; després, tèxtil i actualment de serveis. Per dur a terme aquesta evolució, ha estat imprescindible la participació de la gent, l’ànima de la transformació. Hem canviat l’eslògan Jo participo, tu participes, ells decideixen, especialment gràcies a Sergio Fajardo Valderrama. El llenguatge va ser fonamental: la transparència, el fet que els diners són sagrats, l’educació per aconseguir una millor qualitat de vida.

Perduren a Medellín problemes com les bandes criminals, però també hem sabut convertir-nos en la ciutat més innovadora del món de l’any 2013. Per aconseguir-ho, els últims plans del govern, Compromís

122 ÀGORA DE LES CIUTATS

de tota la ciutadania i Medellín: una llar per a la vida, han tingut en compte cinc principis igualment transcendentals, que són: participació, resiliència, no violència, innovació i transparència. I hem dut a terme moltes actuacions d’educació per a joves, de desenvolupament econòmic, d’aprenentatge del món de les TIC – entre d’altres, per mitjà del programa gratuït Medellín Digital–, d’intercanvi amb els diferents sectors implicats i amb la població.

Medellín no és els curtmetratges que es difonen; Medellín és una ciutat jove, amb molta empenta, que ha entès que cal potenciar el talent.

Lideratge polític per a ciutats globals 123

Joan Carles Garcia Alcalde de Tordera des de 1995 i diputat adjunt de Presidència de la Diputació de Barcelona des de 2011. Va ser diputat portaveu a la Diputació de Barcelona el període 2007-2011, conseller comarcal al Consell Comarcal del Maresme entre 1991 i 2007 i ha format part de comissions de competències locals i territorials de diferents entitats municipalistes.

L’Àgora de les Ciutats s’ha inspirat en l’àgora de l’antiga Grècia, espai públic en el que es debatien els afers més transcendents de la ciutat. La trobada d’avui ha servit per posar en comú moltes qüestions que ens afecten a tots, de diferents maneres, donat que cada país i cada ciutat té anhels i necessitats diferents, però al cap i a la fi s’assemblen bastant.

Hem repetit la necessitat de que la política descentralitzada sigui una realitat, a diferència de la tendència centralitzadora que impera al món avui per avui. També hem constatat una de les qüestions més complicades en els processos de descentralització, quan es transfereixen competències i no recursos. O més encara, quan des del món local, per convicció o per necessitat, s’assumeixen competències que no són pròpies, en les que no es disposa ni de competències ni de recursos. Hem de potenciar la política municipal i separar-nos de les polítiques d’estat, molt allunyades del ciutadà. Aquest fet ha promogut el distanciament dels ciutadans envers les institucions, que hem d’analitzar de manera rigorosa i tranquil·la. També hem d’intentar canviar l’actual manera de fer política tot i que penso que des dels municipis ja ho estem fent.

126 ÀGORA DE LES CIUTATS

De la jornada en destaquen algunes idees: és necessari administrar la confiança dels ciutadans i donar importància al coneixement, el talent i la perseverança dels ciutadans. Espero de tot cor que aquestes jornades serveixin per fer que els ciutadans siguin cada dia una mica més feliços, la nostra darrera voluntat.

Lideratge polític per a ciutats globals 127

Joaquim Llimona Comissionat de Relacions Internacionals i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona.

President de la Comissió Internacional de la Patronal de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya – PIMEC i director general i secretari de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya (1997-2004) a més d’altres càrrecs en organismes relacionats amb les relacions internacionals.

Durant les jornades d’avui s’ha tractat la qüestió del lideratge polític en ciutats globals posant especial focus en dues regions que són molt importants per la ciutat de Barcelona.

Una, l’entorn geogràfi c més immediat, l’euromediterrani, i l’altre el llatinoamericà, amb el que no ens uneix una relació de proximitat però si vincles emocionals, personals, econòmics i culturals molt forts.

Quan es governa una ciutat, ja sigui petita, mitjana o gran, cal ser innovador: es governa sobre moltes qüestions que canvien ràpidament i que, si aixequem la vista, veiem que tenen origen en una esfera global, com ara l’economia o la immigració. La interacció d’allò global amb allò local, glocal. Per això, les ciutats hem de reivindicar un paper més clar i més mitjans per poder gestionar amb efi càcia aquestes necessitats, donat que som el primer nivell de govern amb el que es troben els ciutadans.

Una idea important és la necessitat de reivindicar sense complexes més poder polític i més mitjans econòmics. No es pot dotar de més competències a les municipalitats i no dotar-les alhora de més recursos per executar-les, sempre en benefi ci dels ciutadans. També és necessari tenir un govern en col·laboració, ni en direcció top-down ni en direcció bottom-up, sinó en forma

128 ÀGORA DE LES CIUTATS

de partenariat que impliqui a les institucions públiques, vetlli per l’interès general i inclogui també al sector privat, els ciutadans i les associacions empresarials i socials. D’aquesta manera tindrem un sistema de governança col·laborativa de veritat. Finalment, hem de reivindicar davant les agències internacionals, sobretot aquelles que regulen aspectes que requereixen acció local, un paper més important.

Lideratge polític per a ciutats globals 129

Carles Gasòliba President des de 2012 del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). Va començar la seva trajectòria parlamentària com a diputat al Congrés dels Diputats l’any 1980, va ser secretari general del Patronat Català Pro Europa (1982-2004), eurodiputat (1986-2004), i com a senador va presidir la Comissió d’Economia i Hisenda del Senat (2004-2008).

El CIDOB va néixer fa 41 anys a Barcelona per dur a terme temes de cooperació i desenvolupament a Camerun i Xile, però ràpidament els fundadors van decidir ampliar el radi d’acció a les relacions internacionals en sentit ampli fi ns arribar a ser el que és avui: un think tank, el més important d’Espanya i del sud d’Europa. Es tracta d’un centre d’anàlisi internacional enfocat des d’una ciutat, Barcelona, i no des d’un estat com passa sovint.

Això té la seva raó de ser en que avui en dia les ciutats han esdevingut essencials per al desenvolupament mundial i estan interconnectades. La gran plataforma logística del Mediterrani que és Barcelona, amb una posició estratègica entre la Unió Europea i el Mediterrani, ens ha portat a crear una relació pròpia amb la ciutat i el món i a ser mundialment reconeguts.

El CIDOB té la sort d’estar situat en una zona privilegiada, que al llarg de la història ha estat un centre de recuperació ciutadana per a usos socials, culturals i de coneixement. El centre dedica molt esforç a l’important paper de les ciutats a nivell internacional i comparteix programes amb organismes com les Nacions Unides. Ara organitzarem amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona un programa anomenat Global cities, local solutions, emmarcat en el programa ONU Habitat III, que culminarà el 2016. Volem liderar un projecte de network de grans ciutats amb think tanks de primer nivell: a Europa comptem amb el Ecologic Institute de Berlín, el ISPI de Milà, el CBS de Copenhague i AVITEM de Marsella; a Amèrica, amb la New School de

130 ÀGORA DE LES CIUTATS

Nova York, amb Standford, amb la Fundació Getulio Vargas de Río de Janeiro i amb Medellín; a Àsia, amb la Gateway House de Mumbay, l’Istambul Policy Center, la Yonsei University de Seúl i un centre d’estudis estratègics a Kyoto; i a Àfrica i Orient Mitjà, amb la Ciutat del Cap, Dubai i el centre Amadeus de Tànger.

Volem presentar un anàlisi a les Nacions Unides l’any 2016 que combini els elements que s’han tractat al llarg de la jornada d’avui: la globalitat, l’ús intel·ligent de la innovació tecnològica i les smart cities, y la multidisciplinarietat amb especial interès en l’energia, la seguretat, l’educació, la globalització urbana i la democràcia participativa i directa.

Lideratge polític per a ciutats globals 131

Presentation The Agora of Cities is a meeting space for mayors and local elected officials, inspired by the Barcelona Provincial Council and Goberna Latin America under the initiative GOBERNA CIUDAD. The space was created in 2013 to encourage political debate and exchange about local governance and actions of local governments. The second edition came out in 2014.

Cities are undertaking an increasingly more important role as actors on a global level, and the networks they form are starting to articulate the new synergies that are generated among them. The world has been heading towards increasing globalization since the 20th century, especially as a result of the technological revolution. This globalizing world is calling the role of traditional states into question. Common supranational political and economic spaces –the European Union as the prime example– gain significance at the same time that cities and regions demand more capacity and more liberty to develop suitable politics for their local realities to be placed successfully in the new world order. This process, known as glocalization, occurs globally with different nuances, something that is well reflected in this publication with its wide variety of perspectives, both by geographical diversity and different characteristics of the cities represented.

In the following pages there are 25 interventions that were developed during the Agora of Cities that took place on July 1, 2014 in Barcelona. The goal is for these reflections, experiences and discussions to reach beyond the one hundred people that attended the event, and, in this way, contribute to improving the efficiency and capacity of the local world to adapt to new challenges faced by their governments and institutions.

Political leadership for global cities 135

Opening Salvador Esteve President of the Barcelona Provincial Council since 2011 and mayor of Martorell (1987-20032007 to present). He was also a member of the Regional Council of Baix Llobregat, and he was vice president from 1991 to 1995. In 2007 he was appointed president of the Catalan Association of Municipalities.

The Agora of Cities is a meeting place for discussion and sharing - a space that drives the Barcelona Provincial Council together with Goberna and to close collaboration with other public administrations and entities. I want to thank the members of the Agora of Cities organization for their support and availability. The fact that we are now celebrating our second edition shows that this initiative has found its place in the debate about the role of the local world in global governance.

I especially want to thank the delegations from Latin America, Europe and the Mediterranean area that make the Agora of Cities a mosaic of diverse and representative voices. Together, we have created this forum for dialogue with the awareness that just adding and collaborating effi ciently we can face the challenges posed by globalization for the governments of our cities and regions. We must add that a city is a complex social network formed by a multitude of actors where everyone counts: from each citizen who lives or works in the city, to the various levels of management that are government responsibilities, from the non-profi t organizations that reinforce longstanding coexistence, to tech companies that bring wealth and development, from social movements that arise spontaneously, to the shopkeeper that has been there his whole life.

But today, a city is not only its residents; cities have become a global space. Challenges that cities face are shared by others, some far away, and what happens here today has a lot to do with what happens elsewhere in the world. We must join forces, but do so well and effi ciently.

In this interconnected world, cities and regions are becoming increasingly more important global players both demographically and economically. However, even given this reality we continue to fi nd infl exible political and administrative structures. We sometimes come across 136 AGORA OF CITIES

overly bureaucratized governance models that limit the innovative capacity and dynamics of the public and the business sector. That’s why when we talk about “joining,” we mean collaborating and finding common ground among local and global players, and also among private and public players. We mean bringing together all levels to find solutions to public demands and develop new forms of efficient, innovative and intelligent governments that allow us to reach the highest levels of welfare possible for our citizens. New forms of government are mainly distinguished by their democratic nature, because the public’s right to decide must always be the base from which we construct our governance model.

The Agora of Cities is a reflection of this spirit, of this will to govern well, by and for the people.

The Agora of Cities is an open space to bring visions together and build new ideas, wherever and whoever they come from. Viable visions and ideas coming from diverse countries, bathed in different seas and diverse cultures and traditions, and with visions and ideas of public administration and civil society, of the academic or business worlds. It is precisely this diversity, this multiple and integrated perspective, so well represented by the people and delegations present here, that is the key to the richness of this space. A richness of view points that without doubt will clearly facilitate and identify the challenges that the global world poses to our cities.

Because only by identifying these challenges will we be able to face them with the agility and creativity necessary to overcome them successfully.

Political leadership for global cities 137

Fernando Vallespín Director of Goberna and the Ortega and Gasset University Research Institute. He developed his academic career at the Autonomous University of Madrid, where he held offi ces such as Vice Chancellor of Culture, management of the Department of Political Sciences and the Center for Political Theory. He was president of the Center for Sociological Research from May 2004 to May 2008.

Goberna is a political and top government school within the Ortega and Gasset Research Institute of the Ortega-Marañón Foundation. Goberna is confi gured as an area of specialized training with a special Latin American calling for top government and political leadership, a space to meet and debate, a place where one can contribute from agencies or institutions to increase and strengthen the capacities of those called to exercise public responsibility and political leadership.

Goberna Ciudad holds special value in this project, as it is the product of our partnership with the Provincial Council of Barcelona. It is a training and meeting area especially for those who hold positions in local and regional governments. This initiative includes classroom and digital training, places to meet and debate political action, and a specialized area of analysis and research for good governance.

The celebration of the second edition of the Agora of Cities was very relevant for us because it is important that the heads of local governments in the Mediterranean, Europe and Latin America –strategic regions that have recently started exchanging and building democracy– meet in the same space and share using logic of plurality and independence. The leaders of these three regions are called to address major global challenges, that, without a doubt, have a local impact.

Today they have a common concern for good government and good public service. We want to accompany them in the process of transforming cities, to give them space to share experiences and discuss good and bad practices of government, with the ultimate goal of fi nding out how to have more and better democracy, and improve the quality of life of citizens.

From this perspective, Goberna acts to contribute to strengthening institutions, integrating diversity without subjecting it, dignifying politics and building the necessary walls so that faith in politics does not collapse. Today an important change in the way we do politics is evident, and 138 AGORA OF CITIES

this can be seen in deterritorialization, where it is not that the territory should lose importance, but that the traditional keys through which we understood territories should be reinterpreted.

There is the famous process of glocalization, contraction of global and local, manifested here as cities are becoming more global and globalization is becoming more metropolitan.

Sociologists are beginning to say that the main actors of the world of the future will be cities, although I believe that this is already happening today. These “new� cities are mixed, where what matters most is the metropolitan citizens themselves, rather than other ethnic, national or regional bonds. Smart or intelligent cities have the ability to resolve problems of governance in a direct and effective manner using new technology.

This is where it is important to concentrate our efforts. Not simply to try to explain how to resolve our problems, which are similar or even identical, but to see how we can face these new challenges together to share the experiences that we have in cities of different sizes and natures.

I would like to end by emphasizing another aspect that does not have to do with innovation in governance, but with the application of certain values that we should include to strengthen our institutions and to be able to manage the diversity growing in our urban centers. In cities, politics should be more transparent, more responsible, and public arguments should be promoted to explain why those who govern the political community do or stop doing what they do, and the importance of these decisions.

From Goberna, we hope to keep in contact with you, and that your different teams can be part of our diverse programs, each according to their responsibilities, so that in this and in future editions of the Agora of Cities, we can continue debating about how to restore the confidence of citizens in our institutions and how to legitimize and consolidate the spaces of power as spaces of democracies.

Political leadership for global cities 139

Xavier Trias Mayor of the City of Barcelona since 2011. He was Catalan Minister of Health in 1988 and Catalan Minister for the Presidency in 1996. In 2000 he stood for Convergencia i Uniรณ in the elections to the Congress of Deputies and during the legislature he presided the Catalan Parliamentary Group and the Commission on Science and Technology.

The Agora of Cities is celebrated in Barcelona, capital of Catalonia, which boasts its own language and culture as well as an ancient history. Barcelona is a revolutionary city that is open to the world of commerce and industry. In 1992 it went through a big transformation because of the Olympic Games; a coastal industrial city with a lot of baggage and a lot of tradition leapt forward and changed its planning.

The issue at hand is city leadership and its infl uence in times of economic, social and institutional crises, as well as in political parties, forms of governance, and even the role of Europe. Within this situation, cities face these crises more than other players, since cities serve people and must give answers day to day.

One way to lead from city council is to know how to take on these situations. In the fi rst place, a city council should be credible. If it has a defi cit it loses credibility; that was my fi rst obsession as mayor of this city. Today we can say that Barcelona is a solvent city, that it has no debt and that it pays its suppliers within 30 days.

Secondly, in order to lead from city council it is important to exercise what each city has: in our case, Barcelona is the capital of Catalonia and the Mediterranean and as I said before, it is open to the world. However, it must be noted that being the capital and exercising leadership in Catalonia does not mean hoarding everything that is made in this territory. One must collaborate and have a mutual understanding with other cities and towns - nothing can be done if you only have a big capital and no territory.

And fi nally, our mediterranean calling and being open to the world encourages us to establish bonds of friendship, collaboration, and mutual understanding all over the world. This city does

140 AGORA OF CITIES

not stop, it does not focus only on itself. Instead, it collaborates with Europe, South America, Asia, the United States, and Africa, especially in North African countries that share the Mediterranean.

We know how we want to be known. Currently we are known as an olympic city and that is alright; as a tourist city, which is also great, given that tourism constitutes almost 14% of our GDP and is helping us through the crisis. However, our calling is to be known as a city of culture, knowledge, creativity, innovation and wellbeing.

Therefore, we make major bets on important new technologies, in order to become a leading international smart city. But this cannot be done by a city alone; it requires collaboration from other cities, companies and universities. This is the only way to achieve this transformation. There are many organizations and agencies that we collaborate with; we lead through them we make our voice heard. Europe does not always understand the importance of the role cities can play. Europe makes regulations to try to reduce deficits in cities, ignoring the fact that it is usually the central government that makes those deficits in the first place. Maybe they should listen to the cities more and care more about what they do.

Cities attend people. This is the most important part: how we respond to the needs people have. In a moment of crisis, in which Barcelona has a global leadership role, we must give a social answer to those who are having a hard time. This is the great responsibility of city councils around the world.

Political leadership for global cities 141

Introduction Roger Albinyana Secretary of Foreign Affairs and of the European Union in the Government of Catalonia since 2013. Between 2004 and 2008 he was president of the European Liberal Youth and between 2008 and 2010 he was director of the private foundation Circle of Sovereignist Studies. He was the director of the support program for the Mediterranean Union of the Government of Catalonia from 2010 to 2013.

The topic of the Agora of Cities is very transcendent in these turbulent times that we are living in.

Firstly, public institutions must somehow give an answer to current wide spread dissatisfaction, which primarily comes from an economic and social situation that is improving but is still present in the lives of many people. Political leaders should show that they have these answers.

Since they are not, populist, xenophobic, and extreme options emerge strongly, as we have seen especially in many countries and cities in Continental Europe.

Secondly, leadership must inspire, considering that ICTs are everywhere. New political leaders must be aware that they can use this new instrument, but at the same time, their populist and extremeist opponents will do so as well. Furthermore, the leadership must be addressed from a deep belief in gender equality. At our table two female mayors join us, which shows how normal equality is and how we work for it, and that it is still not a goal that everyone has adopted.

The role of citizens in the globalization process is absolutely fundamental. However, it must be stressed that if municipalities are currently misunderstood, what will happen to the regions that are understood even less? Many times international relations, founded on the basis of relationships between subjects of international law, marginalize those who do not have this status, whether they are municipalities or regions.

Nevertheless, we want to emphasize the important role municipalities have played in the international sphere in recent years. Cities and their leaders have globalized. For example, urban policy, which at fi rst seems to be a local issue, has increasingly become an issue that concerns many fi elds of international politics: magazines such as The Economist or forums such as Chatham House have published monographs on the importance of urbanism in the international sphere, and magazines such as Foreign Policy have driven the Global City Index.

144 AGORA OF CITIES

At this panel we also discuss political leadership in the 21st century. We have theorized a lot about global and local leadership, and about the need to maintain the vision of the group, the people and the territory. We theorize about having management skills, since the immediate needs of a changing population need an immediate response. From this point of view, new political leaders have two very important imminent challenges. On one side, the bunkerization of the political class must be dealt with. It is absolutely fundamental that through party structures, political leaders are capable of change, leaving behind the burden of corruption –a phenomenon that is not generalized–.

On the other hand, both men and women must be involved: in January 2012, there were only nine female heads of state and fifteen female heads of government worldwide, among the 190 countries of the world. This information shows that the role of women in the political world is clearly insufficient. At the end of 2013, only 21.8% of the members of parliament worldwide were women. The Nordic countries lead the ranking with 42%, followed by the United States with 25% and Europe without the Nordic countries with 23%. In northern Africa and the Middle East only 16% are women. It is evident that the presence of women is fundamental. Two examples show this: In Norway, there has been a direct causal relationship between the presence of women in local councils and increased support to child protection; and in India, the number of projects to make water potable is 62% higher in local councils lead by women.

It is necessary that we formulate various questions around leadership. What are the main similarities and differences between Latin America, Europe and the southern Mediterranean? Can we talk about the various issues and similarities in response mechanisms at local, regional and global levels? How can regional paradiplomacy coexist with local authority?

Political leadership for global cities 145

Jordi MartĂ­ Councilor of Presidency, Territory and for the District of Sants-MontjuĂŻc of Barcelona since 2011. He was a representative in Congress from 2000 to 2004.

Given the current situation, we as municipalities and regions have the political, ethical and moral obligation to reinvent ourselves and re-adapt, to provide effective and accessible answers to the people that demand more and better solutions each day. As cities, we are the most capable bodies to generate this source of innovation. We are engines of wealth, the spearheads to bring up our countries, we have the ability to create and attract talent, more than other territorial levels.

Barcelona is a prestigious and solvent city, with zero defi cit and a large international presence, and it has the sixth most powerful international city brand according to The Guardian.

Mobile capital allows us to grow internally and project externally at the same time. We want to be a new hub in this realm. We are also the 2014 European Capital of Innovation, and therefore we want to make innovation not only about economic growth but also about serving the public. It does not make sense to be a world capital of technology and mobile if these applications do not reach people and increase their quality of life. Likewise, we are the 2014 European Capital of Volunteering: we like to balance economic and innovative issues with social actions. We are a city with a social soul, with a huge number of organizations, networks and associations that work with us to fi ght for social cohesion everyday.

In Barcelona we have three top priorities: re-activating the economy, caring for people and quality, effi cient and effective public services, especially those directed at the most vulnerable communities. To achieve these priorities, and to reach other goals as well, we must collaborate with other institutions from other parts of the world and participate in international networks from our metropolitan view, which encompasses not only local authorities but also other bodies such

146 AGORA OF CITIES

“In Barcelona we have three top priorities: re-activating the economy, caring for people and quality, efficient and effective public services� as the World Bank or the European Commission. Therefore, Barcelona must exercise leadership in these partnerships, humbly, but at the same time take a leadership role.

Technological innovation, which is a top priority for us, cannot bear its fruit if it is not shared with other municipalities, companies or universities, since nothing is possible alone in this day and age. We are members of City Protocol Society, an international organization that integrates institutions of different sectors and establishes quality standards of smart cities. We work side by side with these institutions.

The leadership of the 21st century is not a leadership of each city, but a shared leadership. In our case, we share our leadership with Catalonia, the rest of the state, the European Union, Latin America, emerging countries, and the rest of the world. We want to be a global city, capital of the local, of our small country. But at the same time we want to collaborate to move towards the general well-being and progress of the whole world.

Logistically we are a very important city, strategically situated in a Mediterranean environment but with extremely important connections with America and Asia, and we want to be an even more logistical city. Like MEP Ramon Tremosa once said, Barcelona, or Catalonia in this case, will be logistics or it will not exist.

Political leadership for global cities 147

Maria Rosa Ferrer Greater consul of Andorra la Vella, Andorra since 2007. Member of Parliament of the General Council of Andorra: Secretary of the Auditing Committee from 1994 to 1997, chairwoman of the Economic Legislative Committee from 1998 to 2001, and chairwoman of the Foreign Affairs Committee from 2005 to 2007. In all stages, she has represented female members of parliament.

Andorra la Vella is the capital of the Principality of Andorra, a microstate that borders France and Spain and has over 700 years of independent history. The territorial model is very decentralized: there are seven territorial districts called parishes, administrated by a municipality or a city council.

The municipality has more powers than a city council and less than a region. The constitution establishes the principles of self government and fi nancial autonomy, and determines an inclusive list of specifi c issues such as minimum jurisdiction with a list of inappropriate matters.

Resources come from the state –28% in the Andorra la Vella parish, for example– as well as from the parishes themselves. The parishes have a lot of freedom to operate on their own.

In politics it is essential not to lose our north, which is thinking about our vocation in public service. Through politics we can change society, the world. If we understand clearly why we are dedicated to politics, we will have design. Without design we cannot do anything nor reach a better society. In the globalized world that we live in today, it is necessary to have a wide vision of reality: we must think globally and act locally. Local government is the closest to citizens and it can best impact their quality of life.

Our relationships with other cities are essential to learn by example and take them to our communities. We maintain excellent relationships with close municipalities in both France and Spain. We also participate in international organizations as a state capital, such as the Assembly of Local and Regional Authorities of the Council of Europe.

Andorra chaired its Council of Ministers from 2012-2013. We also form part of the Union of Ibero-American Capital Cities. We participate in Ibero-American local governance forums and 148 AGORA OF CITIES

international organizations such as the International Organization of Participatory Democracy.

As the capital of Andorra, we are also the capital of the Pyrenees, and that is how we want to be known throughout the world. In a globalized world it is fundamental to exist, be known at an international level, even though we are very small.

We are a hard-working and entrepreneurial people, who have never experienced a war and have adapted to the necessities, improving the quality of life and at the same time preserving our way of living. We have a customs and cooperation agreement with the European Union, and currently we are working on a partnership agreement.

Not long ago we were a fiscal paradise, but given globalization, the crisis, and the fight against fiscal fraud we have worked to take ourselves off the list. Globalization involves homogenizing certain rules, especially in economic matters. We must have open market economies, cities that are clean, organized and safe, and we must be credible, managing public resources with rigor, transparency and legality. We must be innovators, continually working to differentiate ourselves and be competitive to develop economically and obtain social welfare. It is here that cities must work hard and be very respectful of the rules of the game of the environment.

Political leadership for global cities 149

Sandra García Mayor of San José, Costa Rica since 2013, the year she also became vice president of the Union of Ibero-American Capital Cities. She was elected deputy mayor of San José in 2010, a position she held until she became mayor. Previously she was dean of the Education Faculty at the University of Costa Rica.

Everything that has been done in San José is the result of strategic alliances with many countries and cities around the world. The City Council’s priority has been to create a city for the people, which implies developing policies that humanize, democratize, and make urban space more inclusive and sustainable.

For countries on their way to development like us, with a highly centralized political system, ensuring that local governments take the role of political leadership once and for all is not easy. The central government has traditionally local powers, such as public transport and sewage systems, which means that total public expenditure of the 81 municipalities is not even 1.5% of total spending in the country. Property tax, which is typically a municipal tax, was transferred to local authorities starting in 1997. Given this situation, San José did not want to wait for central legislative reforms that would enable the implementation of local leadership. The City Council established inter-institutional bodies, in which public institutions at various levels as well as companies, NGOs, or community associations could participate to improve management of urban space.

The disenchantment and apathy that a large part of the population feels towards the democratic, liberal and representative government forces us to reconsider a state model with a deliberative, participatory and direct democracy, with transparency and accountability. There must be better communication with the public, which today is possible thanks to new technology. In this new paradigm for democracy, local governments become corner stones of the transformation that the public demands. As a fi rst step, the city council should channel these public desires to 150 AGORA OF CITIES

participate in decision-making processes that influence quality of life, possibilities of social mobility, economic progress and environmental conditions. For example, trustees have a lot of participation at the community level in our organization.

The reality of an increasingly more alive population in the cities requires innovation in conducting social affairs, so that the idea of city councils as mere lenders of basic public services can be overcome. The goal is to have a new model that puts city councils in charge of integral and sustainable development in their jurisdictions.

Through a strategic plan, San José was able to recuperate its parks, green areas, and other functional and symbolic spaces for its citizens. The construction of pedestrian spaces has begun and the streets, which used to be full of cars, now belong to the people. Now these boulevards are the main artery of commerce and finance of the country. A sustainable resettlement has begun as well with optimal use of resources such as water, developable land and sanitation systems, all decided by public council. Therefore a social, economic and cultural space has been found that integrates the public. Deliberative bodies were established so that the mayor’s office could have direct contact with the central government, its autonomous institutions, companies and civil society. For example, the San José Social Council has managed to create shelters for the homeless, nurseries, day centers for the elderly, and the program Persiguiendo Sueños (Chasing Dreams) to help students who are struggling academically, among others. Additionally, the local government has carried out actions in areas such as sports, security, tourism, transport and the environment actions to improve the well-being of the citizens.

The challenges are and will continue to be enormous, and we still need to rethink new goals constantly. The economic and value crisis, along with the rise of new technologies, have led to a scenario in which city councils must be protagonists in the construction of a political leadership that allows for governance, not only on a local scale but at regional and national levels as well.

Political leadership for global cities 151

Introduction Albert Royo General Secretary of the Public Diplomacy Council of Catalonia - DIPLOCAT, since 2013. He was secretary of External Cooperation and Foreign Affairs of the Government of Catalonia from 2004 to 2007. He is a professor of Foreign Affairs at the Pompeu Fabra University of Barcelona.

We are currently living through an interesting phenomenon at an international level concerning citizens’ attitude towards politics. Traditional politics are incapable of responding to the demands of citizens. This disenchantment is especially alive in regions such as Europe, where citizens seem to be moving progressively away from traditional politics. Some of the reasons for this are, the increasing inability of institutions to effectively represent the interests of citizens, sometimes the presence of spurious interests in the management of the common good and public policy, and the inability to respond to the global challenges facing our societies, such as the fi nancial crisis.

Parallel to this estrangement new citizen movements arise that seek not only participation in traditional forms of political representation but also new means of involvement. These citizen movements, for example the 15-M in Spain or Occupy Wall Street in the United States, very often claim that decisions should be made closer to the citizen and not in offi ces behind closed doors and thousands of kilometers from them.

In brief, society demands more mechanisms of global and regional governance. Therefore glocalization creates an unstoppable process in the world of the 21st century. Citizens have realized that it is necessary to have larger entities to respond to these challenges through regional integration processes such as the European Union or others. Some countries like Spain, Germany or Italy can do little when negotiating with large blocks such as the United States, China, Brazil or Russia. Citizens call for greater involvement of traditional states in these integration processes, 154 AGORA OF CITIES

but they also call for subsidiarity, that decisions are made as closely as possible to them and that they may have greater participation in decision-making.

Thus we see that larger units capable of facing great global challenges are formed, but, at the same time, units are forming that are smaller and closer to the citizens and the territory. It has been seen many times that these smaller political units are more efficient and flexible in responding to the demands of the citizens. For example, this can be seen in Catalonia or Scotland, with the two processes of self-determination and with citizens asking for some instruments of the state to represent them better and offer them public policies more in line with the social realities of the two territories. Europeans also clearly state and defend a strengthening of community institutions and the federalization of the European Union, so that the processes feedback subsidiarity and greater global governance.

Other civic movements that are calling for greater participation are the aforementioned 15-M, Occupy Wall Street, and other phenomena such as the riots in the southern Mediterranean and Middle Eastern countries, the rise of participation mechanisms in Latin America and the emergence of global digital platforms like change.org or Avaaz.

In any event, global responses require policy makers to know how to interpret this reality and to know how to move in two realms at the same time: the local/regional and the international.

Acts like we celebrate today intend to involve these local policy makers in local governance, representatives that promote the proximity of politics, that are committed to more and better public participation, and that have a clear international calling.

Political leadership for global cities 155

Carolina Leitao Mayor of Peñalolén, Chile, since 2012, and vice president of Chile’s Democratic Christian Party. She was a councilwoman in Providencia from 2010 to 2012. Since 2004 she has participated in the communal government of Peñalolén, and from 2009 to 2012 she was Housing Manager of this district.

Citizens today have more of an awareness of their rights and the role of the state, which means they are more demanding and even less tolerant. They are conscious of their rights, but sometimes they are less conscious of their duties. Citizens are bored with the diagnoses and want actions, and they are looking for a different relationship with state institutions. As an example we can look at the reactions of Brazilians against something as popular as the World Cup, or the student movement in Chile that ended up causing other social movements.

A second contextual view is the existence of some states that plan from the top-down. Now, local governments have been taking new spaces; not because the states have offered but because they themselves have been taking them. It is local empowerment, glocalization, which has been carried out in part through networking. On the other hand, a public distrust of institutions exists. However, in Chile the second most respected institution after the police are mayors and councilors, paradoxically different from other politicians who occupy the last positions. The reason is the direct relationship of mayors and councilors with citizens. Lastly, the importance of social networks as a source of information should be noted: 20% of the population of Chile uses them for that reason.

My thesis on the future of new leadership is that local governments should be fl exible and inclusive and promote transparency, participation, and cooperation with the objective of moving towards an open government. In terms of transparency, it is not only important to make information available to people, but to permanently hold what is being implemented accountable, and to spread discussion paces, utilizing the tools of the digital era. Peñalolén uses the citizen 156 AGORA OF CITIES

approach, where every district is accountable. This is also a sign of transparency. Additionally, a shared vision should be created that generates value: plans and programs should not be developed from the top, but from the citizens’ vision. In addition, we can conceive of a citizen that is not only a consumer of services, but also an important factor in the transformation of his or her environment. Therefore, neighborhood participation is essential, both to express public desires and rights, and so that citizens are conscious of their responsibilities. As for public-private collaboration, PeùalolÊn has created a line of action in culture and sports that has extended the offer to collaborate to the public. The association should not have to take place only in the central state but also with the private sector, the third sector, and the citizens, to achieve a better technical specificity among other goals.

In conclusion, we must learn to compromise and share power for a better governance, which will require a lot of political will to accept changes to the rules of the game, even though it is easy to say and hard to put it into practice. Instead of power from the top-down there should be cross and multilateral power, which can articulate big ideas, promoting new leadership and making difficult decisions together with the other players. New leadership will be slower but it will become more legitimate and therefore more sustainable.

Political leadership for global cities 157

Carlos Varela Mayor of Municipality B in Montevideo, Uruguay since 2010, when the third government level that created municipalities in the country came into effect. Beforehand, he was director of the Division of Economic Development of Montevideo, and he was elected alternate member of the National Parliament on two occasions. He teaches at the University of the Republic.

Cities have been characterized as spaces of opportunity. However, in the 21st century, three macro processes converge that can cast doubt on this: globalization, communication without borders, and citizen mobility. These processes, that are not independent but interconnected, could reformulate cities as we know them today as social, cultural, and political management.

This will also force us to rethink the relationship between territory, society and power.

So we must rethink the role of cities, between local and global, global and local. We cannot dissociate the economy and society, technology and culture. Once the local level and its institutions are strengthened, new forms of coordinating dynamic factors will allow for cities to be redesigned for the ultimate purpose of its inhabitants.

Today we envision not only competing states, but also cities and regions that act as territories that present a better scenario while harboring capabilities, competitive advantages, and providing a stable framework for the quality of life of citizens. This quality of life is not only related to health and education, but also to other factors such as higher collective enjoyment, the empowerment of the city as a fi eld of coexistence and citizen meeting.

Local governments today should be drivers of civil society and be driven by it. It is necessary to exploit networking, which is an interactive and participatory work. But as an integral phenomenon, this methodology of networking allowed us in Uruguay to overcome the effects and consequences of the severe economic and social crisis of 2002 and overcome the neoliberal policies implemented in the nineties.

158 AGORA OF CITIES

It is also through local governments that we should change the paradigm of management skills. We are not only managers of immediate public affairs, but we should assume that we are indispensable leaders of the transformation process that allows further progress in democratic consolidation and decentralization as a tool for citizen participation.

Look at Uruguay: the process of decentralization and citizen participation as a democratic break through was a political-ideological approach taken in the first instance in Montevideo, and later spread not only inward, but also to state institutions. This was not only assumed as a tool that allowed better management, but was basically undertaken as a primary tool of deepening democracy.

This perspective cannot be thought of from only an economic view, that local governments came to generate deficit, or manage without it. Local governments came and are there to improve city management, to reach a better use of expenses in order to improve the quality of the services they offer. Cooperation is then necessary in all of its potential, cooperation between municipalities, regions, and country; but with strong inward ties at an interagency level through public-public, public-private and private-private cooperation. In this way we can counteract some of the problems such as duplication and competition between different actors.

In their new role, cities must identify and prioritize critical projects, doing so further than their direct abilities, in a transversal form, not vertical, that allows that all the stakeholders are empowered in the process and contribute to better development.

There must be a better balance between economic development, social cohesion, and environmental sustainability in a globalized, open and competitive environment.

We argue that the intelligent territory is one that is managed intelligently, whether they use new information and communication technologies or not. We trust that the success of this development involves the active participation of citizens, for real citizen empowerment to allow effective action in governance.

Local government then should not convert itself into a new central power that subdues the capabilities and needs of society, but as the main articulator of a committed and organized society that truly takes the lead for itself.

Political leadership for global cities 159

Luzmila Nicolalde City councilwoman of Guayaquil, Ecuador, since May 2014. She was provincial vice president of the Guayas province, president of the National Association of Provincial Council Boards of Ecuador (2009-2013) and provincial representative of Guayas (2006-2007).

Guayaquil has experienced a big change since the year 2000 when Jaime Nebot was elected. Nebot is a great leader, and also a great transformer. When he had nothing, he began building everything, in part thanks to World Bank funds. He built piers, a new airport, and other public works that have received several awards.

The population cannot become more impoverished while the state becomes richer. We must substitute lost generations for successful and innovative ones. We can achieve this through housing plans for 35,000 families, 1,800 parks, 56 markets to organize formal and informal trade, and by promoting tourism, supporting private initiative or culture and sports. The program MĂĄs TecnologĂ­a (More Technology) benefi ts 300,000 poor children and high school students in the technology fi eld; there are nurseries, hospitals, mobile clinics, drinking fountains, health spas, or centers with free internet.

Regarding the latter, we are on our way to creating a digital Guayaquil with a massive computing domain. We have given out more than 25,000 tablets to high school graduates with the program Bachiller Digital (Digital Graduate). In short, we will have 6,000 free internet zones spread throughout the city, and we are going to provide continuous technology education, among other improvements.

160 AGORA OF CITIES

This is the century of cities, and their autonomy should be understood as the liberty to decide, the right to receive, and the creativity to progress. As a leading city, Guayaquil has had to defend its autonomy in the streets, defend its profits and have this space for its citizens to enjoy. The capital of the 21st century is not money, which is lost and gained, but knowledge. Knowledge allows us to support people to be advanced, not limited, citizens. Only then can we face this fatal inequality, which is the difference between living well and living badly. We will reach the profound changes that we need through technology and education.

Political leadership for global cities 161

Introduction Antoni Traveria Director of the Catalonia America House since 2004. He was a correspondent for Spanish Television in South America from 1998 to 1990, director of National Radio of Spain in Catalonia and information and content director of the Universal Forum of Cultures in 2004.

He is a professor of International Relations at the Ramon Llull University, the Pompeu Fabra University, and the Autonomous University of Barcelona.

We are in a time of crisis and we will not get out of it alone. Therefore we should talk more about cities as entities that are on the front line of where confrontations are born, where they fi ght inequality, and where the shortcomings and crises of contemporary society are seen and lived more clearly. Think of Melilla as a migration center, Seattle as a center of innovation, Ciudad Juarez and El Paso as an example of NorthSouth differences. According to the United Nations, there are more of us who live in cities, and in 2030 the difference will be even greater: Sao Paulo and Mexico City now exceed 20 million; Buenos Aires, Rio de Janeiro, Lima and Bogota are close to 12 million; Brazil has 15 cities with more than 2 million people, a fact that led former President Lula da Silva to create the Ministry of Cities.

The case of Latin America is singular. Its rate of urbanization is much higher than in Europe and Oceania, but its level of development is lower and its urban network is ineffi cient. The majority of the citizens that reside in its countries are concentrated in megacities: Lima, the capital of Peru, is home to half of the population of the country, and the same occurs in the metropolitan area of Santiago, Chile. There are sustainable cities and there are cities where sustainability is impossible. We should think that urbanizing does not always mean making a city. Egypt’s capital, Cairo, grows by more than 100,000 inhabitants per month: is this city governable? And as for the surface, Istanbul is more than 120 kilometers long, and the Tokyo metropolitan area is home to 36 million people, thirteen and a half of them in the capital. To be effective we should look for the most accurate

164 AGORA OF CITIES

measurement to properly manage a city. The metropolitan area of Barcelona, for example, helped the development of the metropolitan area of southern Lima.

Another example to discuss: the no-lands. What are the limits of a city? The phenomenon of the suburbs in Africa, and also in Latin America, where citizens do not have guaranteed basic services from national, local, or regional authorities, who often do not even dare to enter the area.

Some time ago, Spanish philosophy professor José Antonio Marina made the significant reflection: “I have studied human intelligence all my life, and since some time I have studied the intelligence of groups. The grey mass concentration alone does not make us more intelligent, just like more professors do not make a university more advanced.” Smart cities, in my view, have nothing to do with smart cities that are now so fashionable. In these, streetlights can turn green when there are not any pedestrians that want to cross; in smart cities, cars will never run because the city will be for the citizens.

This is a small part of the challenges facing cities in the 21st century. Decentralization of power, deconcentration of management, public-private governance together with public-public and private-private, the fight against inequalities between neighborhoods, impunity… Cities need a loud and strong voice, with clear leaders to be able to have a dialogue with states, and likewise with multi-state entities. Colombia, for example, began to grow in 1991 with legislative reforms that stated the role of local governments. States must have greater confidence in cities and the associations of cities, the most important strategic point of contemporary society.

Political leadership for global cities 165

Mohamed Sefiani Mayor of Chefchaouen, Morocco since 2009, and also president of the Mediterranean Network of Medinas. As an engineer, his professional career has been linked to managing civil infrastructure since 1990.

Participatory democracy is a very new and important process in Morocco. Good leadership needs to have and share a strategic vision which includes public participation and trust in local government. For example, in Chefchaouen we have privatized garbage collection management as a result of a great local debate with public participation. In addition, the public participates in maintaining the historic quarter. For example, the whitewashed facades and streets of the medina were made possible by material donations from city council and citizen collaboration with liming (painting) in the traditional style. The main goal of this type of collective and coordinated action between the local administration and residents of the medina is to contribute to the conservation of the vernacular architecture of our city, and thus promote cultural tourism, all at a lower cost.

Another revealing factor of the coordination and cooperation between city council and the public was the joint opposition against a decision made at the national level on the management of a sports center. This shows that the residents feel part of and integrated with city council. Local associations are also very active in social, cultural and sportive areas.

One collaborative project is the application to UNESCO, along with other Mediterranean cities, to be considered a city that is iconic of the Mediterranean diet, understood not only as cuisine but also as a lifestyle, recognized as intangible heritage of humanity. Other projects have included collaboration with the Barcelona Provincial Council or the Granada Provincial

166 AGORA OF CITIES

Council. Chefchauen also forms part of this network of cities on an international level with its membership in communities such as MedCitĂŠs and LocalMed. It is also involved regionally and nationally, through its membership in associations such as Mediterranean Network of Medinas, Strategic Cities Networks, and the National Association of Eco-Cities.

The decentralization of countries like Morocco needs collaboration from all of its mayors, no matter which political party they are from. They need to combine forces and unanimously demand from the centralized government a more streamlined process and the resources required to respond to necessities in their areas.

Political leadership for global cities 167

Elias Gomes Mayor of Jaboatão dos Guararapes, Brazil since 2009. He was also mayor of Cabo de Santo Agostinho (1996-2000 and 1982-1985), where his political career began as a councillor (1976-1979) and state representative of Pernambuco (1990-1994).

The exchange of experiences that promote spaces like the Agora of Cities is a source of inspiration for public administrators, and a good platform for modern management tools to be presented everywhere in the world throughout reach and exchange among institutions and people.

However, changes are not always easy, and we are often tied to the past. Machiavelli warned, “If times change but behaviors do not, we are ruined.” Therefore we must be less prejudiced and recuperate lost time, because we politicians have had our eyes closed to the great need for change for a long time. That’s why we must make the most of the private sector, which is already innovating and researching services by thinking about the future, while we as institutions sometimes function in the past. This meeting is like a laboratory, an incubator of experiences that allows us to grow both quantitatively, but more importantly qualitatively, towards progress in political management and practice.

No planning and management tool, no technical knowledge nor deep scientifi c knowledge will be able to lead us to any progress if we do not incorporate essential questioning into our practices. I believe that our fundamental premises are beliefs, dreams, and passions that are necessarily behind big changes.

168 AGORA OF CITIES

Often, change does not happen because of the difficulties caused by those who resist, by the difficulties that emerge from cultural or political reactions of resistance by those who have political or material interest in staying the same. That’s why it is essential that there is a leader, a team, that can face the challenge of rescuing utopia, that can lead based on a dream, a goal. A leadership that produces emotional movement, between its environment and its citizens, so that together they can create real change.

We politicians are a means, not an end. We need to reflect and realize that we are agents of change. Politicians should focus on the future and not on the next elections.

In this respect, in 2009 in JaboatĂŁo dos Guararapes we outlined a sustainable development plan with a vision 20 years into the future. We are currently seeing positive results in a city that was practically ungovernable due to corruption, but, overall, because the managers had taken any hope for a better future from the citizens. We returned the city and the dream to the citizens through meritocracy.

Political leadership for global cities 169

Gaby Lasky Councilwoman of Tel Aviv City Council, Israel since 2013, responsible for the Committee for Gender Equality and chief councillor of sustainability and urban development. As a lawyer, her professional career is centered on defending human rights.

The city of Tel Aviv, which has 400,000 inhabitants, is a diverse, pluralistic, open and global city, especially considering its location in the world and in contrast to the country in general and its capital, Jerusalem. An example of this contrast and the nature of the relationship between different levels of government is how we processed a city ordinance about business hours.

Tel Aviv City Council approved an ordinance to open businesses on Saturday, the day of rest for Jews. Once it was challenged by the interior minister –who depends on local legislation– it will be brought to court to prevent it from being annulled and thus push it forward. The majority of the population in Tel Aviv wants it and we believe that should be respected.

Given that many different groups exist, we must adapt to them since Tel Aviv is a mixed city. For example, the city council has created an Arab-Jewish community center to bring these communities together that have been very separate until now. It is not a job that a city council should carry out, but given the gap in legislation and in national practice, the city of Tel Aviv has wanted and has had to respond to the challenges raised by this diversity.

On the other hand, Tel Aviv has around 70,000 illegal immigrants or asylum-seekers, who mostly come from Eritrea or Sudan. It is a very large number. Until recently this population was invisible: the central government removed themselves from any responsibility for them. But these people live, they require services, they have children and need doctors and nurseries, among other

170 AGORA OF CITIES

needs. That is why Tel Aviv has created a help and information center for immigrants, which provides social, informative and humanitarian services, schools and nurseries, among other initiatives.

Furthermore, the gay center of Tel Aviv is a place to organize social and cultural activities, a place of understanding, that shows the spirit of a pluralistic and multicultural city beyond the gay parade. The city also pays a lot of attention to gender equality, whether in public transport, public safety, or providing local services.

In conclusion, a reflection: local leaders should not only open space to citizen participation, but they should also know how to include marginalized or socially excluded groups, like those who do not have internet or that do not speak the same language.

Political leadership for global cities 171

MaritĂŠ Bustamante Councilwoman of the Metropolitan Council of Lima, Peru since 2013. She studies Political Science at the Greater National University of San Marcos, as well as Law at the Pontifi cal Catholic University of Peru.

Local political leadership should be thought of as community leaders without a dichotomous division between representatives and represented, where the former incorporates the latter when making and implementing decisions. Based on the realities of Lima and the current metropolitan government’s proposal to tackle social exclusion generated by unplanned urban expansion and the consequent lack of basic services on the outskirts of the city, the issue of integration of representatives and represented in decision-making will be addressed.

In this regard, Lima has faced a dual process of fragmentation as a result of the social actions of the last 30 years. On one hand, a process of territorial fragmentation in the peripheral areas of the city was created as a product of a period of urban expansion that began in the 80s and is characterized by the progressive depletion of developable land and the absence of state policies and social housing. In turn, this pushed popular and underserved sectors to areas such as hillsides, narrow gorge peaks, Andean foothills, or land located in the urban zone intended for urban infrastructure. And on the other hand and in parallel, a social fragmentation process began that is characterized by the destruction of organizational social networks. These networks were generated in earlier stages of urban expansion and were the product of internal migration and the creation of the fi rst slums originating from invasion processes. All of this occurred in the framework of political violence during the 80s and the extreme liberalization of the 90s in an authoritarian political period.

These two processes have created a city that, although technically urban, is made up of very small land units (between 200 and 1,000 inhabitants per settlement) which are located in high-risk areas with poor living conditions and security, disconnected from the metropolitan system and disconnected from each other by their anomic growth. They have become bedroom 172 AGORA OF CITIES

communities without services, facilities, or government presence. And, in terms of social institutions, the population is distrustful and disenchanted by continuously unfulfilled state offers; a socially weak and opposing organization (there is competition for public works); and state promotion of culture and patronage networks in relation to providing basic services, which in turn creates uncoordinated actions by each one of the state agencies that competes within these territories.

Due to this situation, the Metropolitan Municipality of Lima (MML) has created the program Barrio MĂ­o (My Neighborhood), which aims to face the previously mentioned problems and improve living conditions in these communities. The project promotes comprehensive urban projects not only as a tool for planning, urban management and both public and private investment, but also as a tool for activating or strengthening neighborhood organizations.

On one hand, this tool allows for the breakdown of patronage logic, and thus ends state intervention that is fragmented and under electoral incentives; and on the other hand, it demands from society a coordinated intervention by various state agencies, promoting a referral to planning and ensuring more efficient implementation of the public budget, avoiding overlapping interventions.

It is in this final objective that political leadership is present; not only in its institutional aspect, looking to make MML take over and be recognized as the official city planning development entity, organizing interventions by other state agencies with presence in the territory as well, but also present in its civic aspect, recognizing that changes that the city requires demand both state action and an organized society that advocates for them.

By generating a common identity and vision among inhabitants of the city, ordering and prioritizing investments to be carried out there, and establishing a medium-term agenda around which to consolidate territorial organizations, the program Barrio Mio helps both social leaders and residents have the right knowledge of their needs and proposed solutions to obtaining them. This knowledge places residents and social leaders in a better position against the state: now they do not wait for public works to be implemented; they themselves propose, manage, and supervise. Therefore, a social space is being created to strengthen popular organization. And political leaders are emerging, collecting and recuperating the participatory tradition that caused these popular neighborhoods to spring up in our city.

There are four major conclusions to be derived from this. First, urban development is a central focus of city construction and a major determinant of the quality of life of its citizens. Second, the direct impact of urban development on citizens’ quality of life, in defining the environment and guaranteeing access to basic services, requires incorporating a participatory component in urban planning. Third, this participation should not be understood as a mere consult, but as a civil empowerment process so citizens can make decisions, foster changes and oversee the completion of the consensus arrived at by creating a neighborhood vision. And the fourth, and final conclusion, is that this participatory proposal looks to generate citizens that are not only consumers of public services and works, but also recognize themselves as individuals with rights and stakeholders as agents of change.

Political leadership for global cities 173

Introduction Eva Clemente ICT specialist at the World Bank since 2012. Her main activity is related to innovative projects in Latin America and Africa, specifi cally promoting citizen-centered innovation.

In these unstable fi nancial times, municipal budgets tend to decrease. How can we take advantage of innovation to improve civic quality of life in this context?

Since 2008, there are more people living in urban environments than rural ones all over the world. This increases pressure when it comes to providing more and better services to citizens.

So how can innovation help us in the task of meeting these challenges that are growing every day?

Keeping in mind that innovation is a process that implies designing, testing, failing, redesigning, and knowing how diffi cult it is for governments to fail, can they create a safe space for innovation and learn from these failures?

If the best resource for innovation is talent, is it not true that citizens can create a suitable space that drives innovation from the citizen’s point of view?

176 AGORA OF CITIES

Mercè Conesa Mayor of Sant Cugat del Vallès since 2010 and the second vice president of the Barcelona Provincial Council since 2011. She was a law professor at the Autonomous University of Barcelona (1994-1999).

Sant Cugat del Vallès is a town of 87,000 inhabitants and an area of 48 square kilometers.

At the beginning of the economic crisis, the city suffered a drop in revenue in the construction sector and had to innovate in managing public services. We began a pilot project called Smart Street, which consisted of trying technology from different companies to fi nd urban solutions such as electricity, water, mobility, etc.

To implement the project we had to use trial and error. After one year, only four of the ten projects or urban technological applications could be applied to the city. Specifi cally, the successful projects were sensors for garbage collection, street lighting technology, smart watering in parks and remote control maintenance for 54 municipal buildings.

After these systems were implemented for a year, we saved 30% in light consumption, 30% in CO2 emissions, and 20% in water consumption, representing an economic savings of more than one million euros annually that we can direct towards social and educational policies.

The development of cities in Catalonia is not based on urban development growth anymore.

Once Sant Cugat stabilized population growth, which coincided with the beginning of the economic crisis, the town suffered fi nancial problems even though the city has the power to collect taxes: IBI (property tax), for example, represents more than 50% of revenue. Sant Cugat

178 AGORA OF CITIES

asked how to strengthen the established model and especially prioritize educational services –high quality schools, artistic and musical education– given the decrease in funding.

To reach this goal the city council created a strategic plan, taking advantage of the economic strengths of the city: multinational companies, arrivals of new companies, transparency and a governmental pact. Social and educational strength was assured through economic strength. The city wanted to achieve this through the innovative projects discussed above, always with public participation. Because no matter how many sensors you hang in public lighting or transport, the best sensor is the citizen, who gives the clearest return. We administer confidence that the citizens have given us.

Political leadership for global cities 179

Christophe Chaillou Mayor of Saint-Jean-de-la-Ruelle, France and general director of the Secretariat of the French Association of Municipalities and Regions - AFCCRE. He was the head of research at the Inter-ministerial Delegation for Spatial Planning and Regional Competitiveness of the French government and a member of the Council of European Municipalities and Regions.

In the context of French cities, throughout history cities and innovation have always gone hand in hand, and in many cases innovation has had a place in cities. Before, innovation was considered progress; now it is a necessity. In order to reduce the public defi cit, cities are obligated to revise many of their policies. Besides the economic crisis, the political crisis shows that a large part of the population does not want to vote, or if they do, they vote for extremist parties. This has caused political and administrative reorganization in France.

Innovation was not born due to the crisis. In the last thirty years, innovation has been essentially for transport, as shown by the return of tram services, bicycles or electric vehicles in Paris and other large and medium European cities. Another example is the phenomena of sharing and remodeling with programs like carsharing.

A second dimension is using innovation to improve services to people so they can be more autonomous. One example is online access, which allows people to order and pay for services, boost education, or offer city information such as land registries.

Finally, innovation has been used in the energy and water fi elds, to transition to cleaner energy and more sustainable cities, with specifi c programs for each neighborhood if necessary. In fact, innovation of each territory is a key part of the new 2014-2020 programming period for European funds.

The hardest kind of innovation, and the most needed as well, is innovation in public participation.

It is the most necessary because current public needs are completely different from what they were a few years ago, and access to information has changed as well. Local governments must 180 AGORA OF CITIES

adapt to new needs and promote the implementation of new technologies, especially through partnerships with universities, companies and other actors.

We must consider new forms of governance.

Because there are so many administrative levels, the public understands them less and less each day. Needless to say, a lot of money is lost. The paradox in France is that, while the state advocates for reducing the number of regions, regrouping districts or cutting down on the number of elected officials, the citizens demand greater proximity, more direct contact and stronger trust in public policies, especially in hard times. Therefore, the best innovation in these times would be more recognition of general interest.

Political leadership for global cities 181

Diab Suhail Mayor of Tamra, Israel since 2013. He is a physician, and he practiced family medicine. He graduated from the Autonomous University of Barcelona.

Every new mayor should think about how to create a city with social justice and equality, security and well-being. They should take advantage of their situation: Tamra is located between Nazaret, a religious city, Acre, a historic city, and Haifa, a modern city. Tamra should enjoy comfortable homes, a good education system, culture –theaters, music, art– and industry.

Tamra needs a change: it needs to go from being an old city to a modern city. However, the citizens of Tamra are sentimentally connected to the land, and so the job is hard. We have specifi c projects for commerce, to attract investors, to improve education and to decrease the amount of unemployment. Mayors also must think about the well-being of its citizens before thinking about defi cits.

182 AGORA OF CITIES

We must do what needs to be done without being concerned about the next elections. We must count on citizen participation when making decisions: in our plan to modernize the city, 15 councilors advised me, but I also have weekly conversations with 15 citizens who give me their opinion, whether they are engineers, professors, architects, doctors, or from other professions.

There is public collaboration and volunteerism with our Muslim community as well. For example, through foundation work, the richest people in the community collaborate annually with the neediest. Another example is the transplant foundation, which works in the health sector.

“We must count on citizen participation when making decisions�

Political leadership for global cities 183

Daniela LeĂłn Councilwoman of Rosario, Argentina since 1997. She chairs the Budget and Finance Committee and the Credentials Committee of the Municipal Council. In the past she chaired the Governance Committee (2009-2013) and was vice president of the Rosario Municipal Council (2007-2009).

Rosario, Argentina’s second city, has three major diffi culties at the level of municipal management. First, it is not the capital of a province, although it is a capital city of one of the most important economic regions in Argentina. Second, it does not have municipal autonomy.

Third, because it does not have municipal autonomy, it cannot tax; it can only charge some fees.

One of the most important challenges for Rosario was the recuperation of the banks of the ParanĂĄ River.

We created a strategic plan to face this challenge in 1998 and again in 2008, generating certain policy instruments for the work areas. These policy instruments include institutional spaces for publicprivate formation, six nonprofi t associations, business and city council, and the regulatory framework for the conversion of private investment in public space through compensation of public works and 12 concessions granted by public tender. In total, 19% of the necessary investments in the 17 kilometers of recovery of the river banks came from public investment, while the remaining 81% was private investment, mostly through concessions, which will be left to Rosario City Council in 10

184 AGORA OF CITIES

years. From there, we have enabled the port and beaches and have developed a range of services such as craft shops, restaurants, yacht clubs, or nurseries. This is achieved with the creation of fully agreed upon policy instruments, giving the project not only legality, but also legitimacy.

Another big project, which is our biggest challenge, is the creation of the first technology district of Rosario and of the province of Santa Fe, taking advantage of the city that has changed into a great district of biotechnology and technological development.

Political leadership for global cities 185

Santiago MartĂ­nez Councilman of Medellin, Colombia since 1998. During his career as councilor he has chaired the Council of Medellin twice. His professional career is linked to the fi eld of sports communications; he is a media commentator and Athletic Director of the Cooperative University of Colombia.

The most important thing isn’t urban development, but human development. As a result, we should do everything possible to build, educate, and give man hope. Despite the complex problems it has experienced, Medellin is a resilient city. Today, this should be a right. In 1999, Medellin discussed and approved the land use plan for the fi rst time. It was the fi rst in Colombia, and we are now in the process of changing it to incorporate an even greater social aspect.

At fi rst, Medellin was a city of agriculture and mining, then textile, and currently services. The participation of the people, the soul of this transformation, has been indispensable in achieving this evolution. We have changed the slogan I participate, you participate, they decide, especially thanks to Sergio Fajardo Valderrama. The language was fundamental: transparency, the fact that public money is sacred, and education for a better quality of life.

Problems persist in Medellin such as criminal gangs, but we have also become the most innovative city in the world in the year 2013. To achieve this, the last government plans, Commitment of all citizens and Medellin: a home for life, have had to consider fi ve equally transcendental principles. They are: participation, resilience,

186 AGORA OF CITIES

nonviolence, innovation, and transparency. We have conducted many educational activities for youth, economic development, and learning the world of ICT through the free program Digital Medellin, among others, exchanging with the different sectors involved and the population.

Medellin is not the clips that are broadcasted; Medellin is a young, very strong city that understands that it must promote talent.

Political leadership for global cities 187

Joan Carles Garcia Mayor of Tordera since 1995 and deputy member of the president’s offi ce of the Barcelona Provincial Council since 2011. He was deputy speaker of the Barcelona Provincial Council from 2007 to 2011, regional director of the Maresme County Council from 1991 to 2007, and he has served on several committees of local and territorial jurisdiction of different municipal bodies.

The Agora of Cities was inspired by the space created by the agora in ancient Greece, a public place where the most transcendent affairs of the city were debated. Today´s agora has served to bring together many of the issues that affect us. These matters affect us in different ways, since each country and each city has different aspirations and needs, but in the end they are all quite similar.

We have declared that decentralized policy must become a reality, a change from the centralized tendency that reigns in the world today. We have also found one of the most complicated issues in the decentralization process, when skills are transferred without resources. Or even worse, when by conviction or necessity, the local world takes over certain skills that they do not have, so they have neither competencies nor resources. We must empower local politics and separate ourselves from state politics, which is far away from the citizens themselves. This has caused the citizens to be alienated from institutions, which we should analyze rigorously and calmly. We must try to change the way we make policies, although I believe that as city councils we are accomplishing that.

190 AGORA OF CITIES

Some ideas stand out from today: it is necessary to manage the trust of the public and emphasize public knowledge, talent and perseverance. I hope from the bottom of my heart that these days serve to make the public a little happier each day – our highest will.

Political leadership for global cities 191

Joaquim Llimona Commissioner of International Relations and Cooperation of the City of Barcelona. President of the International Commission of Small and Medium Enterprise Management of Catalonia - PIMEC, and General Director and Secretary of Foreign Affairs of the Generalitat of Catalonia (1997-2004), as well as other positions in organizations related to international relations.

Today’s conference addresses the issue of political leadership in global cities, putting special focus on two regions that are very important for the city of Barcelona: fi rst, the immediate geographical environment, the Euro-Mediterranean, and second, Latin America, which is not a relationship of proximity, but of strong emotional, personal, economic and cultural ties.

Whether a city is small, medium, or large, the government must be innovative. The issues city governments face are changing quickly, and if we look around we see that these issues are global, such as the economy and immigration. We see the interaction of global with local, glocal. Because of this, cities should assert a clearer role and means to effectively manage these needs, since we are the fi rst level of government that the citizens encounter.

An important idea is the necessity to claim more political power and economic means without any complications. You cannot give more powers to municipalities and not give them in turn more resources to carry them out, always to the benefi t of citizens. It is also necessary to have a collaborative government, neither in a top-down nor in a bottom-up direction. Governments

192 AGORA OF CITIES

must form partnerships that involve public institutions, to ensure public interest and also include the private sector, the citizens, and business and social associations. With that we will have a system of truly collaborative governance. Finally, above all international agencies, we should claim a more important role in regulating aspects that require local management.

Political leadership for global cities 193

Carles Gasòliba President of the Barcelona Center for International Affairs (CIDOB) since 2012. He began his parliamentary career as a representative in congress in 1980. He was the general secretary of the Catalan Pro Europe Board (1982-2004), a MEP (1996-2004), and as senator he chaired the Senate Economy and Finance Committee (2004-2008).

The CIDOB was born 41 years ago in Barcelona to carry out development cooperation in Cameroon and Chile, but the founders quickly decided to increase the scope to international relations in the broadest sense to become what it is today: a think tank, the most important in Spain and southern Europe. It tries to be a center of international analysis approached from the perspective of a city, Barcelona, and not from a state as often happens.

It exists today because cities have become essential for global development and are interconnected. Barcelona is a great Mediterranean logistics platform since it has a strategic position between the European Union and the Mediterranean. This has led us to create our own relationship with the city and the world, and to be recognized worldwide.

The CIDOB is lucky to be located in a privileged zone, that throughout history has been a center of civic recovery for social and cultural uses and knowledge. The center dedicated a lot effort to increase the importance of the role of cities at an international level, and shares programs with organizations such as the United Nations. With the support of Barcelona City Council we are planning to organize a program called Global Cities, Local Solutions, set in the UN Habitat III, which will begin in 2016. We want to lead a network project of big cities with think tanks of the highest level: In Europe we rely on the Ecologic Institute of Berlin, the ISPI in Milan, Copenhagen Business School, and the AVITEM in Marsella. In the Americas we work with the New School in New York, Stanford, the Getulio Vargas Foundation in Rio de Janeiro and with

194 AGORA OF CITIES

Medellin. In Asia we count on the Gateway House of Mumbai, the Istanbul Policy Center, Yonsei University in Seoul, and a center for strategic studies in Kyoto. And in Africa and the Middle East we have Cape Town, Dubai and the Institute Amadeus in Tangier.

We would like to present an analysis to the United Nations in 2016 that combines the elements that have been addressed throughout the day today: globality, the intelligent use of innovative technology and smart cities, the multidisciplinary special interest in energy and the environment, the creative economy, social inclusion and cohesion, security, education, urban globalization and participatory and direct democracy.

Political leadership for global cities 195