Fotoreportatge

sub

COSPLAY L’art de convertir-se en un personatge des de zero

CULTURES

Rere el vestit de

superheroïna Hores de feina, art, passió i drames monetaris.

La vida del cosplayer va més enllà de dur una disfressa. Encarnen un personatge i li dediquen la vida durant setmanes o fins i tot mesos.

Metamorfosi

L’Anaïs Mesegué fa poc que s’ha iniciat en el món del cosplay (de l’anglès costume, “disfressa”, i play, “jugar”). Aquest any ha volgut retre homenatge a la seva superheroïna preferida, la Viuda Negra del món de Marvel.

Text i imatges: Andrea Mullor

Quan la Clàudia i la Lucia Blanco li van explicar a l’Anaïs Mesegué el projecte col·laboratiu que preparaven pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2016, l’Anaïs Mesegué es va entusiasmar. Una grupal dels dos gegants editorials de còmics Marvel i DC era l’excusa perfecta per reivindicar la Viuda Negra i figura de la dona en una indústria tan exageradament patriarcal. Pertany a Marvel i explica la his-

tòria d’una nena russa, Natasha Romanova, que és segrestada pels serveis d’intel·ligència del seu país per ser entrenada com a la millor espia del món.

“Poca gent coneix a la Viuda Negra, i els que ho fan és perquè és la noia del grup de Los Vengadores” afirma Mesegué indignada abans d’afegir que la Viuda Negra necessita una pel·lícula per ella sola.

La performance estava programada des del juliol de 2015, la decisió l’havia

pres al gener de 2016, i la confecció del cosplay va començar al març de 2016, és a dir, tres mesos abans del gran dia.

La decisió més difícil va ser decidir quina versió de la Viuda Negra volia representar. Tot i que la versió de la pel·lícula de Los Vengadores n’és una, en realitat existeixen 75 versions als còmics, 4 en pel·lícules d’animació, 8 en sèries de televisió animades i 10 en videojocs.

L’elecció final va ser la

versió de la Viuda Negra del primer còmic dedicat exclusivament a la seva història publicat el 10 de junt de l’any 1999.

Abans de començar a tocar fils i agulles, calia buscar desenes de referències i planificar tots els elements necessaris pel cosplay: un catsuit negre, guants, cinturó, botes negres, bracelets i les armes.

Com l’Anaïs Mesegué encara no té gaire experiència amb la màquina de cosir va preferir enca-

rregar el catsuit a les seves amigues, les germanes Blanco, que tenen un petit negoci confeccionant cosplays a mida. Entre les teles i el treball de les germanes Blanco, l’Anaïs Mesgué ja va gastar els primers 40€ del cosplay.

Després de comprar les teles als Encants de Barcelona, el primer pas per fer el catsuit era fer el patronatge de la part superior i inferior. Després calia embastar les dues parts, però abans de fer cap progrés calia fer proves de vestuari per comprovar que hi havia teixit suficient. No va ser així, per tant, l’Anaïs Mesegué va haver de tornar una segona vegada a aconseguir més tela negra elàstica per acabar el catsuit.

Un cop es van fer les modificacions es van acabar d’ajustar les línies per remarcar la figura del cos i se li va cosir la cremallera.

La part dels complements la va cobrir completament l’Anaïs Mesegué gràcies al seu coneixement de materials per cursar estudis de restauració artística.

Per fer el cinturó, va agafar la base d’un del seu avi i va crear les esferes amb goma eva de 5mm, les va emprimar amb làtex vinílic, polir amb paper de vidre i ruixar amb esprai daurat, i pel detall del rellotge de sorra va fer una plantilla que va ruixar de vermell.

Pels braçalets va utilitzar bigudins. Els va tallar i unir amb dues cintes elàstiques i ruixar amb l’esprai daurat.

Tenia guants negres d’una antiga disfressa de Carnaval i el seu cosí de 5 anys li va deixar dues pistoles d’aigua per acabar els complements.

Tot i ser un cosplay relativament senzill, la xifra total del cosplay sobrepassa, per poc, els 100 euros.

La Clàudia Blanco comprovant la tela c catsuit de l’Anaïs.

L’Anaïs Mesegué als encants de Barcelona.

L’eclosió al Saló del Còmic de Barcelona Muntant el cinturó.

Finalment va arribar el dia 7 de maig , el dia que se celebra el Saló Internacional del Còmic de Barcelona. El dia de convertir-se en Viuda Negra durant un dia.

La diferència entre el cosplay i una disfressa és l’actitud. No només t’has d’assemblar al personatge, has de ser-lo. I els requisits per l’Anaïs eren caminar sinuosament però amb dignitat i estar ben alerta per captar qualsevol so sospitós.

Les mirades furtives de la gent que no sap que se celebra el Saló del Còmic cap als cosplayers a vegades solen contenir un element burleta. Al metro de la Línia 1 s’arriben a escoltar comentaris de l’estil “mira aquell grup de friquis”. Però això no s’escolta durant les celebracions de Carnaval.

Anant cap a la Fira de Barcelona, la mateixa Anaïs Mesegué va viure una situació semblant.

Un pare va agafar al seu fill i en va fer burla. “¡Mira a esa chica que lleva pistolas! ¡Nos va a matar a todos!”. En preguntar-li com viu la befa d’aquesta gent ho té clar: “m’és ben igual”.

La cua per entrar al recinte de la fira de Montjuïc era lleugerament més llarga que la d’altres anys. Però examinant els resultats d’assistència

de l’edició d’enguany és comprensible. Més de 118.000 assistents, 5.000 més que a l’anterior. Entre ells, els més de 50 participants que s’havien de reunir per realitzar la performance de Marvel contra DC. A fora plovia i el catsuit de Viuda Negra començava a destenyir. Diversos cosplayers es van unir sota quatre o cinc paraigües que duien. Semblaven ben bé un bolet, però ja es podia començar a intuir l’esperit de companyonia que uneix als membres d’aquesta subcultura emergent a Catalunya.

45 minuts després, Mesegué ja preparava el cinturó a dins del Saló, quan de cop i volta va ser literalment envestida per una Spiderwoman d’un metre vuitanta. Es tractava de la Clàudia Blanco.

Anava acompanyada de la seva germana Lucia que lluïa un cosplay de Miss Marvel i d’alguns amics que també participaven en el projecte. La reunió de tots els participants, no era fins al cap de dues hores, però la convergència temàtica que es començava a formar al voltant de l’Anaïs, ja van cridar l’atenció de desenes d’assistents que els demanaven fotografies abans d’haver-se pogut preparar per complet.

Les jornades viscudes a Barcelona van ser valorades positivament pel volum de visites. Va rebre molt bones crítiques per part dels assistents.

Però als salons d’aquest estil no tot és perfecte.

Molts cosplayers es queixen de que els assistents fan fotografies sense permís, fet agreujat en el cas de publicar-les en mitjans per lucrar-se.

Algunes dones cosplayer fins i tot han de viure situacions sexistes i agressives.

Sofreixen tocaments per part d’alguns assistents i comentaris lascius fora de lloc.

Aquestes dones fins i tot asseguren haver-se sentit obligades a ferse una fotografia amb l’agressor per por. El col·lectiu femení s’està movent per evitar futurs conflictesd’aquest caire. Es comença a popularitzar el lema “Cosplay is not Con-

sent” (el Cosplay no és Consentiment) que ja es va començar a visualitzar en aquesta edició del Saló del Còmic. Però la conscienciació no és suficient i el conjunt d’aficionats al cosplay s’estan començant a organitzar per reclamar mesures de protecció als organitzadors d’aquests esdeveniments.

Tampoc es poden obviar els inconvenients físics, com el de l’Anaïs Mesegué, l’ús de les botes de tacó durant tot l’esdeveniment va causar-li dues llagues profundes als turmells.

A les 12 en punt del migdia els assistents de la performance havien quedat al pati del recinte però la pluja va frustrar tots els plans.

Finalment la trobada del cosplay grupal Marvel vs. DC va ser a dins, a una zona àmplia sense stands ni gent. La situació va canviar en qües-

tió de minuts. Més de 50 persones, entre les que trobàvem Spiderman, Superman, Thor, Poison Ivy, Deadpool, Harley Queen, el Joker o la Bruixa Escarlata van despertar més interès que els mateixos actes oficials del Saló.

Més de deu fotògrafs van començar a empentar-se i fins i tot van arribar als insults indicant com volien que es col·loquessin els cosplayers per prendre les fotografies que ells volien. Els superherois i superheroïnes van fer cas omís a les exigències i van continuar a la

El resultat final de la performance: DC (esquerra) i Marvel (dreta).

seva. Primer van progragonitzar un enfrontament entre els membres deDC i Marvel i posteriorment van agrupar-se per editorial i fer-se fotografies com les oficials de les plantilles de futbol. Això és que queda per semple, imortalitzat. Però el que més agrada als cosplayers no són les fotografies ni el reconeixement.

“El dia d’una performance, tots som un. Coneixes a gent d’arreu del territori i crees vincles. T’ho passes genial. És una experiència increïble que m’omple i compensa tot l’esforç que hi ha darrere.”