Foto:Laura RodrĂguez
Explicarem la nomenclatura castellera. Aprendreu els noms i la funció de les parts d’un castell. Com vesteix un casteller? Per què? També t’ho expliquem. El toc de gralles, aquella música que no és pas per a què la gent gaudeixi. No caiem, fem llenya! En què consisteix el concurs? Com va anar aquesta 25a edició del concurs? Alguns castellers dels Xiquets de Cambrils.
Fa més de dos-cents anys el senyor Josep Batet Llobera (à) Casteller, va voler separar el ball de les construccions amb què finalitzaven les actuacions les colles de “Ball de Valencians”. A més, va voler fer més altes aquestes construccions, posant-hi la pinya i canviant la tàctica de pujar-hi, variant, també, les estructures. Amb tants anys transcorreguts, amb daltabaixos, èpoques d’or i èpoques negres, el món casteller ha arribat, en l’actualitat, a tenir al voltant de 80 colles castelleres a Catalunya. També n’hi ha a Mallorca, Andorra, Sud-Amèrica, la Xina, Holanda, Alemanya, França Austràlia... Amb actuacions als cinc continents.
El món casteller és un món a on només s’hauria de criticar si se n’està a dins. Sembla molt més perillós del que n’és de veritat. És una passió, un quelcom que et fa emocionar i sentir; ja sigui pujant-hi, estant a la pinya o simplement estar observant de lluny o de prop. Quan l’enxaneta fa l’aleta, alguns castells produeixen aquell fenomen tan involuntari que és que la pell se’t posi com la de les gallines.
La setmana de la colla dels Xiquets de Cambrils.
La plaça en silenci, s’escolta algun crit: “Amunt!”. Sonen gralles, la plaça en silenci, només les gralles. Tothom puja finet i pel mig. L’aixecador encavalca; l’enxaneta fa tres passes i, sense por, fa l’aleta; les gralles ja ho anunciaven, la gent aplaudia... “Castell carregat!” Pell de gallina. En el camí de descens també s’ha de ser fi. La gent plora, ningú no ha pres mal; “castell descarregat!”.
Denominació dels castells Per anomenar un castell fem servir dos nombres i la paraula “de” enmig. El primer nombre indica les rengles, o sigui, el nombre de castellers per pis. El segon nombre ens indica de quants pisos és el castell. Per exemple, 3de7 (tres de set); aquí ens indica un castell de set pisos amb tres persones per pis. Els castells d’una sola rengla l’anomenem “Pilar”. El nom d’aquest s’indica amb una “P” al principi, per exemple, p6 (Pilar de sis). En el cas que el castell sigui amb pilar/agulla, la presència d’aquest s’especificarà al final, posant una “a”. Per exemple, 3de7a (tres de set amb agulla/pilar). Al final també es citen els reforços de l’estructura; “f” indica el folre, “m” ens diu que hi ha manilles i “p” ens cita els puntals/ajuts. També existeixen noms particulars per a alguns castells, com ara, carro gros (4 de 8), Catedral (5 de 8), Supercatedral (5 de 9 amb folre). Els vano són pilars simultanis, un de central que li dóna el nom al vano, i dos o més d’inferiors, per exemple, vano de cinc, un pilar de cinc central i dos pilars de quatre al costat. Les estructures d’una sola rengla s’anomenen pilar, els de dos, es poden dir 2deX o torre de X. Per a les actuacions, hi ha algunes combinacions: Tripleta màgica: 3 de 9 amb folre (3de9f), 4 de 9 amb folre (4de9f) i 5 de 8 (catedral). Tripleta vilafranquina: 3de9f, 4de9f i 4de8a. Trileta o tripleta lila (Jove de Tarragona): 2de8f, 3de8 i 4de8. Clàssicade 8: 3de8, 4de8 i 2de7. Clàssica de 7: 3de7, 4de7 i 2de6.
Foto: Google
Parts del castell Els castells tenen diferents parts, amb diferents funcions i diferents formes de construir-se:
Pom de dalt: Constituït per dosos, acotxador (aixecador/cassoleta) i enxaneta, compta com a tres pisos. Tots porten casc.
Pom de dalt
Tronc:És la part visible del castells. Compta des de baixos fins al pis inferior als dosos. És la part que determina el grau de dificultat, ja que determina les persones implicades.
Pinya: Són les persones que toquen el terra, les
Tronc
quals suporten el castell. Compten els baixos, contrafort, agulles, crosses, primeres mans (segones mans...) , laterals, vents/daus, i els diferents cordons que envolten i a la vegada hi formen part.
*Folre: És una pinya damunt la pinya. El folre és un suport extra al castell, subjecten als terços ajudant als segons, per a estructures amb més dificultat.
Folre
Manilles
*Manilles: És la pinya situada damunt del folre; a l’alçada dels terços, subjecten als quarts. Per a estructures de gamma extra.
Pinya
*Puntals (ajuts): És la pinya damunt les manilles; a l’alçada dels quart, subjecten al quint. Els puntals només s’hi han enfilat una vegada; a l’intent del pilar de 9 de Vilafranca. Els baixos són els castellers o castelleres que toquen directament al terra. Darrere d’ells, es situen els contraforts/home del darrere, que eviten que l’estructura perdi la forma adequada. Davant dels baixos se situen les agulles, que subjecten els genolls dels segons, evitant que els obrin o carreguin el cap al baix. Les crosses (dues per baix) se situen sota les aixelles dels baixos, ajudant-los a no abaixar-los. Les primeres mans, situades darrere de cada contrafort, agafen el cul del segon i l’ajuden perquè no s’assegui. Els laterals (dos per baix) ajuden també a què els segons no obrin els genolls, i es situen al costat del baix. Els vents o daus, obren els braços en forma de creu i, agafant les cames (una d’un segon i altra de l’altre), eviten que s’ajuntin
Foto:Google
VESTUARI La vestimenta actual del casteller és una indumentària tradicional: camisa de color amb escut de colla, pantaló blanc, faixa i mocador. La canalla (dosos, aixecador i enxaneta), duen casc per seguretat. Es recomana no dur rellotge, ulleres, o altres accessoris que puguin ser perillosos en el contacte amb altres castellers. Camisa: De màniga llarga i del color característic que distingeix cada colla castellera, normalment, amb l’escut a la butxaca del pit. És molt resistent i evita el fregament. Pantaló: El pantaló que vesteixen els castellers és de color blanc, i prou resistent per aguantar l’estrebada d’una persona pujant sense trencar-se. Faixa: Preferiblement negra, i de llargada i amplada variables, s’enrotlla al voltant del cos a l’alçada dels ronyons. Protegeix la zona lumbar dels esforços que rep per les càrregues i els moviments de l’estructura i, a més, funciona com escaleta. Calçat: Els castellers que estan al tronc, folre i manilles van descalços, però els membres que componen la pinya naturalment van calçats. Mocador: Molt llarg, de forma triangular i de color vermell amb punts blanc per a totes les colles.
Foto: Pep Senserrich
Els ulls del castell Els castellers que estan a la pinya no poden mirar a dalt per comprovar com va el castell. A alguns castellers del tronc els és impossible veure si l’enxaneta ha fet l’aleta. Per això existeix el “Toc de gralles”. El toc de gralles té un ritme específic per a cada moment de l’estructura. Quan comencen a pujar els castellers del tronc, comencen a sonar les gralles amb els timbals. Quan l’enxaneta està a punt de fer l’aleta, canvia el ritme i, al fer l’aleta, els castellers ho saben per dues raons: perquè la plaça aplaudeix i crida, i perquè el toc de gralles ho indica amb una melodia victoriosa. Quan comencen a baixar, el ritme canvia novament. Existeixen diferents tipus de toc de gralles. Depenent de cada colla les notes canvien una mica. També està el toc per als pilars caminant. El vermut, que és el toc en què es puja la canalla a les espatlles i, ballant, es mou el mocador en mode de celebració. L’entrada a plaça i alguns tocs més...
Foto: Andrés Montoya
Foto: Google
Fem llenya Quan un castell cau, fem llenya. Un castell pot caure abans de fer l’aleta, si és així, s’anomena “intent”. Si l’enxaneta fa l’aleta i, després, cau el castell, s’anomena “carregat”. Si tots els integrants del tronc baixen, es diem que el castell ha estat “descarregat”, o també podem trobar el cas en què els castellers, abans del “toc gralles”, baixen del castell; es dirà “peu desmuntat”. Si els castellers baixen sense caure abans què l’enxaneta faci l’aleta, és un “intent desmuntat”. Contràriament al que es pot pensar, no es fa més mal qui cau, sinó els integrants de la pinya. Un estudi ha comprovat que la capacitat d’absorció de la pinya de l’energia produïda per una caiguda oscil·la entre el 40 i 60%. Moltes vegades, després de fer llenya, podem veure als castellers plorant, però no és sempre per un dolor físic; és per la decepció d’haver caigut. O també, podem veure’ls plorar sense haver caigut, i és per aquella raó, per descarregar un castell que per la colla és important, i l’emoció se sent a tota la plaça.
Foto: “Xiquets de Cambrils”
Castells Futbol Bàsquet Handbol Escola Lesions per cada 100.000 hores d'activitat
Castells Lesions per cada 1.000 practicants de l'activitat
97
44
Pati escola 1.4
50-560
Escola
300
410
Accidents en
Educació
gnrl.
Física
64.4
117
28.5
Castells Futbol Karate Handbol Escola Percentatge de lesions greus 8.5-17.2
11
26
650
32
32
CONCURS 1932 · 1933 · 1952 · 1954 · 1956 · 1970 · 1972 · 1980 · 1982 · 1984 · 1986 Tarragona
1994 · 1996 · 1998 · 2000 · 2002 · 2004 · 2006 ·2008 · 2010 · 2012 · 2014
El concurs casteller comença arran del 1902, amb el nom de Concurs Regional dels Xiquets de Valls, a Barcelona. El “I Concurs de Castells” va estar l’any 1932 a la Tarraco Arena Plaça (on se celebra actualment) amb victòria de l’Antiga Colla Vella dels Xiquets de Valls. Des del 1980 es celebra el primer cap de setmana d’octubre dels anys parells (cada dos anys). És on cada colla dóna el millor de si mateixa. El concurs es divideix en dues jornades, el diumenge competeixen les colles de gamma alta/extra; el dissabte anterior actuen les colles restants, amb un total de 18 colles en total des del 1996. A cada jornada hi ha 5 rondes més la ronda de pilars. D’aquestes 5 rondes només compten els millors tres castells de cada colla. El Concurs de la Vila de Torredembarra (concurs per a les colles de la gamma del 7) neix l’any 1997 per donar cabuda a la resta de colles, ja que l’any anterior es determinà que només participarien 18 colles, per la massificació del món casteller. Aquest “mini-concurs” té lloc a la Vila de Torredembarra. Actualment, forma part del Concurs La XV Edició del Concurs de Castells de Catalunya (2014) ha estat, fins l’actualitat, el millor concurs de la història castellera. Amb victòria dels Castellers de Vilafranca per setena vegada consecutiva, sumant la seva desena victòria van fer: [4de9fa, 3de9fa, 2de8sf(c), 3de10fm(c)] amb 6025 punts i 14.850€ de premi. En segona posició es troba la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb la millor actuació de la seva història, descarregant el 4de9fa i carregant el 2de8sf i el 3de10fm, el 4de9sf va quedar en intent desmuntat i, com a premi, 9.900€ (l’última vegada que va guanyar va ser l’any 2000). En l’últim lloc del podi es troba la Colla Jove Xiquets de Tarragona descarregant el 9de8 i el 5de9f, i carregant el seu primer 3de10fm de la seva història, va obtenir 8.910€. Els Xiquets de Tarragona en quart lloc fan història descarregant castells de nou a un concurs i els Castellers de la Vila de Gràcia queden en cinquè lloc igualant la seva millor actuació. Els Castellers de Barcelona en sisè lloc i la Colla Joves Xiquets de Valls ens sorprenen en el setè lloc. Els Castellers de Sants intenten la seva primera gamma extra i queden en vuitè lloc i els Capgrossos de Mataró, per darrere, en el novè lloc. Els Xiquets de Reus, igualant la seva millor actuació, queden en el desè lloc. Foto: Laura Rodríguez
Josep Mª Masdeu, Cap de Colla de Xiquets de Cambrils Després que Cambrils deixés la seva colla al 2001, al poble es continuà fent actuacions al setembre per altres colles. El setembre de 2013 uns quants castellers antics de la colla, es van reunir i es van animar a muntarla novament. Vaig ser cap de colla de l’antiga; hi ha ganes de tornarlo a ser, de donar els coneixements, d’ajudar la gent nova... No existeix la por de tornar a tancar la colla. Durant els més de 12 anys d’inactivitat de la colla, vaig estar 4-5 anys com a “vent/dau” a Xiquets de Reus. Quan sento que diuen que el món casteller és molt perillós, penso que hi ha esports més perillosos, “com ara el bàsquet”. “Les coses amb coneixement es fan bé”. Quan vàrem reprendre la colla, puc dir que estava una mica nerviós de com aniria i com funcionaria...
Foto: Isabel Castro
Oriol Salat, enxaneta dels Xiquets de Cambrils. Vaig sentir que el meu germà anava a un assaig dels XdC, a la setmana següent hi vaig anar amb ell i ho vaig voler provar. Quan comences a pujar de la pinya al tronc és una mica complicat, però t’hi acostumes i la resta és bufar i fer bombolles. Quan sóc a dalt fent l’aleta, estic una mica nerviós per la gentada que hi ha a plaça, però al mateix temps estic molt emocionat. Foto: Isabel Castro Quan caus d’un castell, tens molt poc temps per adonarte’n. En el moment que saps que caus t’entra una mica de por, però no és res. En canvi, cada cop que descarrego un castell, tinc més confiança.
Malen Martín, castellera dels Xiquets de Cambrils Porto des dels tres anys al món casteller. He fet d’enxaneta, d’acotxadora (aixecadora/cassoleta), dosos, de quart a castells de set i de terç a castells de sis. El lloc que més m’agrada és el d’enxaneta. El més difícil, per a mi, és fer de dosos, ja que és on el castell es tanca. He caigut des de castells de nou pisos; sents que el castell es torna tou, en el moment de caure no et fas mal, excepte si et cau algú al damunt. És mentida que els castells són perillosos. Només el 3% dels castells cauen, i d’aquell 3%, la majoria són als assajos. M’agradaria arribar a ser cap de colla, així podria decidir la gent que va al tronc i els castells que es tiren a plaça.
Andrés Montoya, casteller dels Xiquets de Cambrils
Foto: Isabel Castro
Sóc de Colòmbia. Vaig entrar al món casteller gràcies a què els Xiquets de Cambrils van fer “escola de castells” al meu institut. M’agradà l’exposició i vaig decidir anar a un assaig. La colla em va acollir molt bé, era un més de la colla. Sé que els castells són una mica perillosos, però no ho són tant com es pensa la gent. No som masoquistes i tenim seny. Tenim també proteccions, i hi ha esports molt més perillosos. Amb el temps i la pràctica, pujar-hi al castell és fàcil. La dificultat és quan el castell es mou més del normal, o quan la persona per la que puges s’aboca... Segons el castell sento més o menys emoció al descarregar-ho. El món casteller, per ami, és una passió
Setmana dela colla dels Xiquets de Cambrils
Els Xiquets de Cambrils han preparat una diada de germanor de les colles castelleres del sud. En un principi ningú no apostava per aquesta idea, però amb molt esforç, es va aconseguir que el dia 16 de novembre, 7 colles del sud de Catalunya i més de 700 castellers i castelleres estiguessin a la Plaça de la Vila de Cambrils. S’espera que aquesta diada se celebri cada any a la plaça de cadascuna de les colles que hi aixequin castells per aquest diada. La diada constava de 3 rondes més una quarta ronda de millora i la ronda de pilars. Cada ronda es dividia en tres parts: Xiquets de Cambrils i Torraires de Montblanc aixecaven castells en la primera part; en la segona, els Xiquets de Vilaseca, juntament als Brivalls de Cornudella i els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta; i finalitzaven la ronda els Xics Caleros i els Xiquets d’Alcover. La diada va estar completa, ja que després d’aixecar castells, va haver un dinar per als castellers a la Cooperativa Agrícola de Cambrils. Després d’aquest dinar, tothom va gaudir de música i balls improvisats a l’aparcament de la Cooperativa. Brivalls de Cornudella: 4de7, 5de6, 2de6 i vano de 5. Xics Caleros: 3de6, 3de6a (id), 4de6, 3de6a i p4 Xiqüelos i Xiqüeles del Delta: 3de6a, 2de6, 5de6 i p4 Xiquets d’Alcover: 3de6, 2de6, 4de6 i p4 Xiquets de Cambrils: 7de6, 5de6, 4de6a i p4 Xiquets de Vilaseca: 5de6a, 2de6, 7de6, 3de7 (id) i p4 Torraires de Montblanc: 2de6, 5de6 (id), 3de7 (id), i3de7 i p4.
Foto: Jon Jons
A més a més, el dia 22 de novembre, dissabte, un representant de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, i un representant de cadascuna de les quatre colles de Tarragona, les dues colles de Valls i de Xiquets de Reus, van fer una xerrada de tecnificació al Casal de la Gent Gran de Cambrils.
Concloent aquesta setmana castellera de Cambrils, el dia 23 de novembre, Els Xiquets de Cambrils organitzen una festa dedicada a la canalla, on els més petits de 19 colles de Catalunya, i alguns no tan petits, van gaudir de jocs, titelles, inflables, xocolatada i més... També es va escoltar un discurs per part de la Malen Martín, que ens tractava de conscienciar sobre la importància de la paraula feminista. Aprofitant la fita, a la plaça de la Vila de Cambrils, es van veure 68 aletes a l’hora, batent així, el rècord de poms de dalt simultanis en una mateixa plaça. A la tarda, els castellers de Cambrils, celebren el dinar de la colla, on es van poder apreuar els àlbums amb fotografies de la colla passada. Veient un vídeo-resum d’aquesta temporada, aplaudint a alguns castellers que van sortir a dir algunes paraules i gaudint d’un monòleg d’un casteller, finalitza la setmana més castellera de Cambrils. La colla de Cambrils es guanya el respecte de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya; va rebre moltes felicitacions per part de moltes colles catalanes i acaba, en el primer any de la refundació, sent colla en ple dret.
Foto: Jon Jons