Front gener 2015

XV Congrés Per una Catalunya obrera, popular i solidària

Per la República federal El davantal del Front “Venim de lluny i anem més lluny encara”. La frase, de Togliatti, va fer fortuna també entre nosaltres, el PSUC, durant la campanya del 1977. Damunt la foto del Gregori Lòpez Raimundo, el compromís de lluita inherent a les paraules era magnificat per un contundent “Vota comunista. Vota PSUC”. Des de la nit dels temps, diuen que des d’Espartac com a mínim, la lluita per l’emancipació dels explotats ve de lluny, però també va molt més lluny, i necessita per avençar instruments eficaços, poderosos, contundents. Necessita, per exemple, del PSUC, que aquest mes de gener del 2015 celebrarà el seu XV Congrés. Endavant, camarades! Venim de lluny, però anem, ens cal anar, molt més lluny.

Salut i República federal!

Editorial Els dies 17 i 18 de gener, i sota el lema “Per una Catalunya obrera, popular i solidària, per la República federal” tindrà lloc a Sant Adrià del Besòs el 15è Congrés del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el nostre partit històric i referent orgànic del comunisme a Catalunya.

Això no succeeix en un moment qualsevol.

Si una virtut ha tingut el 2014, ha estat la de confirmar l’esgotament del sistema sorgit del 78, amb dues alternatives clarament confrontades: la neoliberal, feta de retrocessos democràtics, corrupció i retallades, i la social, basada en l’ocupació digna i la democràcia participativa, avençada cap a un projecte anticapitalista i de regeneració democràtica en el marc d’un procés de ruptura constituent.

I aquesta segona opció, la desitjable des del punt de vista dels interessos de la majoria, requereix de dos components, que d’altra banda han estat consubstancials a la història del nostre partit: mobilització i unitat. Mobilització, perquè sense mobilització popular difícilment l’actual marc constitucional podrà ser canviat en un sentit progressista.

Unitat, perquè sense unitat popular al voltant d’una Alternativa Democràtica, Social i Anticapitalista no serà possible assolir ni un estat social ni una democràcia participativa. I ha de quedar clar que tot allò que signifiqui frenar les mobilitzacions, com també i molt especialment posar traves a la unitat democràtica, objectivament és jugar la carta de la reacció neoliberal i de la perpetuació del règim, es disfressi del que es disfressi.

La proposta política que ens planteja el PSUC de República federal i d’unió de l’esquerra, de la classe obrera i dels pobles,

Vigència del PSUC d’aliança contra l’oligarquia centralista i els separatismes reaccionaris, de superació del bipartidisme monàrquic del 78, posa damunt la taula, tal vegada amb més força que mai, la vigència d’un instrument fonamental: el PSUC, els valors identitaris del qual –la construcció d’una Catalunya obrera, popular i solidària-només es poden donar en el marc d’una República federal, solidària i laica, basada en els principis d’igualtat, llibertat i fraternitat.

Com molt bé ha dit José Luís Centella, Secretari general del PCE: “no hi ha possibilitat de vèncer el capitalisme sense el partit. És un instrument fonamental per a la lluita”. Agermanats doncs amb el PCE, partit amb el qual compartim històricament un mateix procés d’elaboració, de projecte i de lluita, fem vots per tal que en aquest XV Congrés el PSUC viu contribueixi, com a instrument decisiu, a fer possible la alternativa republicana i federal a Catalunya, confrontada al centralisme oligàrquic de Rajoy i el PP i al secessionisme sobiranista liderat per Mas i el nacionalisme conservador. És hora d’alçar la veu i de trencar el silenci.

La tribuna del Front PROJECTE DE RESOLUCIÓ DEL PSUC VIU COMARQUES GIRONINES – XV CONGRÉS. El sistema polític, econòmic i social que ha caracteritzat allò que hem anomenat “la transició” viu el seu esgotament prenent la característica de fi de cicle, amb una Constitució que promulga drets (a la vivenda, al treball, etc.) que ningú garanteix i presentant dues alternatives clarament confrontades: o bé una sortida neoliberal, fonamentada en les retallades i en els retrocessos democràtics, o bé una sortida social basada en l’ocupació digna, l’estat social i la democràcia participativa. El nostre partit, el PSUC VIU i el PCE, s’han posicionat repetidament per l’avenç cap a un procés de ruptura constituent, capa un projecte anticapitalista i de regeneració democràtica basat en la mobilització i en la més àmplia unitat popular al voltant de l’Alternativa Democràtica, Social i Anticapitalista, fonamentada en la plena ocupació, l’estat social i la democràcia participativa. La contradicció central que es dóna entre la restauració del sistema i la construcció d’un nou model d’Estat ha de ser resolta d’acord als interessos de la gran majoria.

La monarquia, sorgida del franquisme, mostra també senyals clares d’esgotament que des del bipartidisme monàrquic s’ha intentat tapar mitjançant l‘abdicació de Juan carlos i la proclamació de Felipe el juny del 2014. La seva funció, però, continua essent la mateixa: actuar com a garantia de pervivència del règim i el seu seguici de creixent desigualtat social, de corrupció estructural i de regressió de drets socials i polítics. És per això que avui la lluita de classes, a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol, adquireix una expressió política ben concreta des del vessant progressista i democràtic: volem iniciar un procés constituent democràtic, en el que participin tots els pobles de l’Estat, que desemboqui en una República federal, laica i solidària al servei de la majoria social treballadora i que reconegui el dret d’autodeterminació dels pobles, en definitiva, la Tercera República.

Per a nosaltres, per als comunistes, parlar de la III República no és només parlar d’un canvi polític, sinó també i sobretot d’un canvi de règim també econòmic i social, amb drets i obligacions. És parlar de democràcia participativa i d’estat social. És en definitiva parlar de democràcia avençada, d’obrir la possibilitat d’una transformació socialista i, pel camí de restablir drets que avui ens estan laminant i de fer-ne d’altres, que també reivindiquem, exponents de llei i de justícia per a tots.

A Catalunya, en els darrers anys, i en un context de marcada irritació de les classes mitges, a les quals ha arribat els efectes devastadors de les successives crisis econòmiques encetades cap el 2007, s’ha viscut una dinàmica d’intensa mobilització política. El “procés”, tot i comptar amb una significativa participació popular, tot i haver despertat energies somortes, ha estat hegemonitzat per un nacionalisme conservador, decididament insolidari i marcadament identitari. A més d’anular el potencial transformador de les mobilitzacions socials arreu d’Espanya, l’esmentat procés ha contribuït a crear fissures allà on no n’hi havia: entre el poble treballador de Catalunya. L’immobilisme neo-centralista, que respon a un nacionalisme espanyol igualment reviscolat, ha afavorit, en un procés dialèctic enfollit, el sentiment de

greuge entre amplis sectors de les classes populars al nostre país. Trencar aquest cercle viciós, reaccionar davant d’aquest cul-de-sac ens porta, de bell nou, a reclamar allò que sempre hem o hauríem d’haver albirat en l’horitzó: la perspectiva republicana i federal per a tots els pobles que convivim en aquest racó de l’Europa mediterrània.

També a Catalunya l’objectiu no és altre que acabar amb el règim continuista sorgit de la transició i hereu del franquisme, que ha fet de la crisi una estafa en detriment dels drets més elementals de la majoria. I això requereix l’impuls des de la unitat d’un procés constituent a nivell d’Estat cap a la III República. També a Catalunya cal fer confluir en un sol torrent totes aquelles forces polítiques, sindicals, associacions, plataformes i persones que estan per un procés constituent, per un referèndum sobre la forma d’Estat, pel dret a l’autodeterminació, i per la defensa dels drets polítics, cívics, econòmics i socials. Es tracta, gràficament, d’unir la senyera i la bandera tricolor, la República i federalisme, dos conceptes estretament lligats a la història de moviment obrer i del catalanisme popular.

I es tracta també que la construcció d’una República federal, la III República, ha de reconèixer el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya i actuar en conseqüència, així com la instauració d’una legislació laica i aconfessional de l’Estat, eliminant les referències que privilegien l’església catòlica i discriminen altres confessions i opcions de pensament no religiós. És per això que el PSUC VIU es compromet a impulsar com a eix bàsic de la seva acció política la concreció d’un pol republicà i federal a Catalunya, i més concretament d’una Convenció Catalana per la República federal, com a àmbit de confluència i d’acció política al voltant de quatre punts: - Republicanisme - Federalisme i autodeterminació.

- Recuperació de la Memòria històrica.

- Coordinació amb els demés pobles de l’Estat espanyol en el marc d’un procés únic de ruptura constituent i de conquesta democràtica.

COMPOSICIÓ DE LA DELEGACIÓ DEL PSUC VIU-COMARQUES GIRONINES AL XV CONGRÉS AGRUPACIÓ DE BLANES: Paco Vargas, Ana Terrón, Manolo Armentero, Amparo Ardanuy, José Antequera, José Suárez, Ramón Caurel, Maxi Antequera, Francisco Antequera, Isabel Lara, Giovanni Spalviero, Antonio Sánchez, Rut Gibernau, Iván Antequera, Maxi Rica.

RESTA COMARQUES GIRONINES: Maria Abarca (Palafrugell), Maria Arimany (Bescanó), Silda Caro (Palafrugell), Miquel Clapés (Llambilles), Josep Colomé (Palafrugell), Pilar Cufí (Palafrugell), Àngel Duarte (Girona), Maria Jeús Garcés (Caldes de Malavella), Fernando Martínez (Sils), Paco Martínez (La Jonquera), Paco Montalban (Salt), Albert Miralles (Sils), Joan Pascual (Girona), Pilar Puig (Girona), Victoriano Ramos (Caldes de Malavella), Víctor Jesús Ramos (Caldes de Malavella), Víctor Sànchez (Figueres), Cristina Simó (Sils).

Manifest: Les esquerres transformadores a l’hora del canvi polític Salutació al XVè Congrés del PSUC viu Les esquerres transformadores catalanes estan avui mancades d’un projecte comú, d’una força política compartida. Els firmants, homes i dones procedents del moviment obrer, del feminisme, dels moviments socials, del pacifisme, de l’ecologisme o de les avantguardes culturals, saludem el Congrés del PSUC Viu, i ens congratulem que aquestes preocupacions estiguin al centre de les seves discussions.

Sabem, a la vegada, que l’espai polític que ens identifica és un espai fragmentat, dividit entre forces diverses i sovint contraposades, el que porta, inevitablement, a la derrota política i a la subordinació a les posicions dels nostres rivals. Superar-ho és una tasca necessària i urgent.

Rivals que avui, en l’hora de la mundialització capitalista, estan qüestionant tot el patrimoni construït, amb un immens esforç, pels moviments progressistes. Els drets socials, els principis democràtics, l’Estat de Dret, la construcció de la pau o les polítiques de l’Estat del benestar, són avui elements qüestionats per la lògica d’un ultracapitalisme global, que només aspira a maximitzar els beneficis de les empreses multinacionals i els grans grups financers, evadint o trencant tots els principis i regles existents ( com es posa de manifest en les actuals negociacions dels Tractats Internacionals de Comerç, que es mantenen rigorosament en secret i que representen la voluntat de desmantellar tota idea de govern democràtic de l’economia).

A Espanya, aquesta política del gran capital ha conduït a una profunda crisi social, feta d’atur i empobriment, d’augment de les desigualtats, de precarització del treball mitjançant la reforma laboral, a la vegada que en el pla polític el govern del PP està representant un retrocés sense precedents en els drets ciutadans i les llibertats públiques. Però a la vegada, els moviments socials i polítics de rebel·lió, d’organització i lluita de les classes populars, s’estan fent més vius i presents. Es dibuixa un escenari de canvi polític a gran escala, de transformació en profunditat de l’estructura sorgida de la Constitució del 1978, que resulta insuficient per allotjar els canvis viscuts per la nostra societat al llarg de 35 anys. I en aquest marc de canvi polític de gran abast, caldrà replantejar de nou la qüestió catalana. Contra el centralisme reaccionari i contra els separatismes conservadors afirmem el projecte d’una Espanya federal, a la vegada reivindicació històrica de les esquerres i projecte d’un futur nou. Només l’horitzó d’un federalisme plurinacional i solidari, capaç de reconèixer les diferències i de tractar-les com un bé comú, mitjançant instruments adequats de coordinació i solució de conflictes, pot

acompanyar un projecte polític transformador, per una nova organització social i política basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Creiem que els treballs del vostre Congrés, en la línia similar als que altres forces polítiques estan emprenent, són moviments en aquesta direcció. Us desitgem un bon treball, i ens felicitem de compartir amb vosaltres tantes idees i valors.

Endavant !!

Primers signants: Marc Agea (Coordinador EUiA Sant Boi del Llobregat), Alejandro Andreassi (Professor jubilat. Hª moderna i Contemporània UAB), Sergi Alegre (Tinent d'alcalde per ICV. Ajuntament de El Prat del Llobregat), José Luis Atienza (Tinent d'alcalde per ICV. Ajuntament de Viladecans), Grego Belmonte (regidor de Sant Adrià de Besòs. EUiA i l'Esquerra Plural), Domènec Benet (Llibreter), Soledad Bengoechea (Historiadora), Joan Botella (Degà de Ciències Polítiques UAB), Guillermo Camuñas Álvarez (graduat en Història per la UAB), Miguel Candel (Professor. Facultat de Filosofia UB), Juan Capilla, (Sindicalista.

CCOO), Adrià Casinos (Catedràtic Zoologia UB), Ignacio Clemente (Científic titular.

Institució Milà i Fontanals. CSIC), Josep Colomé (Professor de llatí. Promotor Fòrum Republicà de les Comarques gironines), Miguel Ángel Domínguez (Secretari General Federació Alimenació CC.OO. de Catalunya), Àngel Duarte (Catedràtic Història. UdG), Leopoldo Espuny ( Advocat laboralista jubilat), Narcís Esteva (Diplomat d'Infermeria), Lidia Falcón (Escritora i feminista), Maximiliano Fuentes (Professor. UdG), Paco Frutos (Ex Secretari General del PSUC i del PCE), Ferran Gallego (Historiador i escriptor. Professor de la UAB), Manuel Gómez Acosta (Enginyer industrial), Juan Guil (ex regidor de Sabadell, ex dirigent sindical de CC.OO), Xavier Hernández (Secretari Pensionistes i Jubilats CC.OO. d'Osona), Ricard Juan Escrich (Sindicalista CC.OO. SEAT), Josep Llabina (Economia social), Salva López (sindicalista CC.OO), José Luis López Bulla (Ex Secretari General de les CC.OO. a Catalunya), Pedro López Provencio (Advocat i enginyer, antic dirigent sindical), José Luis Martín Ramos (Catedràtic Hª Contemporània. UAB), Manuel Martínez (Doctor Honoris Causa UPM), Fina Masdéu (Professora Ensenyament Secundari), Toni Montserrat (Ex diputat al Congrés dels Diputats pel PSUC), Francisco Morente (professor d'Història Contemporània a la UAB), José Luis Nicolás Arocas (Tinent d'alcalde per PSC. Ajuntament de Viladecans), Lluis Orri Riba (advocat), F.Xavier Pardo de Campos (Enginyer i professor.

Jubilat), Carlos Pastor (Periodista jubilat), Mariona Petit Vilà (Catedràtica jubilada.

Matemàtiques), Higinio Polo (Escriptor i historiador), Xavier Pujols (psicòleg clínic. Regidor d'EUiA a Santa Coloma de Gramenet), Salva Redon (ex regidor d'ICV a Santa Coloma de Gramenet), Alfonso Rodríguez (Trabajador de SEAT jubilado. Militante de CC.OO), José M Rodríguez Rovira (Enginyer jubilat), Ramón Sánchez Tabarés (Profesor emérito. Economía y Empresa. UB), Rafael Senra Biedma (Abogado laboralista jubilado), Javier Tebar ( Historiador), Lluis Torrents (sindicalista UGT), Laura Tremosa Bonavía (Enginyera Industrial).

XERRAMECA DE FI DE CICLE Que vivim l’esgotament del sistema polític, econòmic i social que ha caracteritzat allò que hem anomenat “la transició”, és d’una evidència clara, diàfana i límpida. Que aquest esgotament ha portat a una situació que podríem anomenar de “fi de cicle” és un fet palès, innegable i real. Que els missatges emesos aquests dies pels representants més conspicus del sistema s’han convertit en un intent no reeixit d’amagar misèries a través de comunicacions buides de contingut, quan no atapeïdes de cinisme, és un axioma de primera magnitud. Mai un discurs reial o del President de la Generalitat havien estat tan vacus, poques vegades una roda de premsa del Cap del Govern havia assolit el grau d’insolència que va assolir Rajoy el passat 26 de desembre quan, després de proclamar en fals la sortida d’Espanya de la crisi, aprova unes actualitzacions del salari mínim interprofessional (3€) i de les pensions (2€) de les quals el mínim que es pot dir és que són un paradigma d’injustícia i de mesquinesa, a més de penyora de perllongació de la crisi i dels seus pitjors efectes per al 2015.

I què ha dit en Mas en el seu discurs de cap d’any, insubstancial i anodí com pocs?

Dons a part de desitjar un bon any als que més pateixen, ha enllaçat amb els plantejaments d’en Rajoy en relació al tema de la recessió, que, segons ell, estem deixant enrere. No ha dit ni piu de la

descapitalització de la sanitat ni del sistema educatiu i ha passat de puntetes sobre una taxa d’atur que supera el 20% i unes desigualtats socials de rècord, com si ell i el seu govern no hi tinguessin res a veure. Ell, el campió europeu de les retallades i de l’austeritat. Quant a la corrupció, l’intent de presentar la Generalitat com a model de regeneració democràtica no cola de la mà d’un partit, CiU, amb la seu embargada judicialment i emparedat entre els cassos Pujol i Alavedra-Prenafeta (Pretòria). Per a en Mas, això sembla cosa d’un altre planeta, aliena a ell i a la seva gestió de govern, només preocupat pel monotema sobiranista, pedra filosofal de la felicitat dels “de casa”.

I què dir de la inanitat del discurs d’en Felip Borbó? La defensa a ultrança de la Constitució del 78, a banda d’arrenglerar-lo a les posicions del PP, el porta a la defensa d’un marc que avui en dia ja no serveix per plantejar solucions a allò que més preocupa als ciutadans, com és ara l’atur i la crisi, ni per resoldre l’encaix constitucional dels territoris que composen l’Estat. O és que és conscient que tocar la Constitució comporta també qüestionar el model d’estat, i amb ell la monarquia?

Quan a la corrupció, “que hay que cortar de raíz”, pot començar per casa: té feina assegurada i segur que no li és aliena.

Discursos buits, xerrameca de fi de cicle.

Mai la indiferència popular havia estat tan gran. Poques vegades les paraules han perdut tan clarament el seu sentit de la boca dels qui les pronuncien. Podrien parlar hores i hores seguides i no dir res.

Potser ho han tret del joc que us proposo a la pàgina següent. Proveu-ho!

Pere Anton Aiats Busquets

Els discursos de Cap d’Any de Felip Borbó, Rajoy i Mas s’han caracteritzat per la vacuïtat. Una vacuïtat, però, que vol dir molt. No hi ha res a dir, s’està al final d’un cicle. Es pot parlar, per exemple, dues hores sense dir res. Basta que agafis el contingut de qualsevol quadre del grup I i l’ uneixis a qualsevol del grup II i a continuació a un altre del grup III per acabar amb un qualsevol del grup IV. Felip, Artur i Mariano ho fan: no diuen res, alguna mentida això sí de gros calibre entremig. Però sense dir res, fent com si la cosa no anés amb ells, ho diuen tot. Proveu-ho. Són dues hores de xerrameca buida.

I 1

Estimats conciutadans

2

D'altra banda,i donats els condicionaments actuals Així mateix,

3 4 5

No obstant això no hem d'oblidar que D'igual manera,

6

La pràctica de la vida quotidiana prova que,

7

No és indispensable argumentar el pes i la significació d'aquests problemes ja que, Les experiències riques i diverses mostren que,

8 9 10 11 12

L'afany d'organització, però sobretot Els superiors principis ideològics, condicionen que Fins i tot, bé podríem atrevir-nos a suggerir que És obvi assenyalar que,

13 Però pecaríem d’ 14

15

insincers si evitessim dir que, I a més, quedaríem immersos en la més abjecta de les estultícias si no fòssim conscients que, Finalment, i com a definitiu element esclaridor, cal afegir que,

II

III

IV

la realització de les premisses del programa la complexitat dels estudis dels dirigents

ens obliga a una exhaustiva anàlisi compleix un rol essencial en la formació

de les condicions financeres i administratives existents. de les directives de desenvolupament per al futur.

l'augment constant, en quantitat i en extensió, de nostra activitat l'estructura actual de la organització el nou model d'activitat de la organització,

exigeix la precisió i la determinació

del sistema de participació general.

ajuda a la preparació i a la realització garanteix la participació d'un grup important en la formació compleix deures importants en la determinació facilita la creació

de les actituds dels membres cap als seus deures ineludibles. de les noves proposicions.

obstaculitza l'apreciació de la importància

de les condicions de les activitats apropiades.

ofereix un assaig interessant de verificació implica el procés de reestructuració i modernització haurà de significar un autèntic i eficaç punt de partida permet en tot caso explicitar les raons fonamentals assegura, en tot cas, un procés molt sensible de inversió radica en una elaboració acurada i sistemàtica de les estratègies adequades

del model de desenvolupament.

deriva d'una incidència indfirecta superadora

de tot un seguit de criteris ideològicament sistematitzats en un front comú d'actuació regeneradora.

el desenvolupament continu de diferents formes de activitat la nostra activitat d'informació i propaganda

el reforçament i desenvolupament de les estructures la consulta amb els nombrosos militants l'inici de l'acció general de formació de les actituds un rellançament específic de tots els sectors implicats la superació d'experiències periclitades una aplicació indiscriminada dels factors confluents la condició sine qua non rectora del procés

el procés consensuat d'unes i altres aplicacions concurrents

de les directives educatives en el sentit del progrés. del sistema de formació de quadres que correspongui a les necessitats.

de les formes d'acció.

de les bàsiques premisses adoptades. de tota una casuística d'ampli espectre. dels elements generadors.

per configurar una interacció amigable i coadjuvant a la reingeniería del sistema.

Comarques gironines A Girona el cas “Pretòria” no ens és aliè Luis García Sáez, el presumpte cervell de la trama Pretòria, que va construir obra pública a Girona, a punt de seure davant del jutge.

Tant era que fossin convergents –Alavedra, Prenafeta- com socialistes –Bartomeu Muñoz o Luís García Sáez àlies “Luigi”- . En l’univers de la corrupció anaven de bracet.

En “Luigi” va tenir una notable relació amb ajuntaments gironins, entre ells el de la capital, Girona. Informa el Diari de Girona que “segons creu el jutge (Pablo Ruz), els imputats formaven part d'una trama de corrupció urbanística amb epicentre a Santa Coloma de Gramanet, que hauria operat des de l'any 2000 fins al moment de les detencions, el 2009. La trama hauria dut a terme "tasques d'intermediació o influència en adjudicacions públiques vinculades a diverses operacions urbanístiques desenvolupades en l'àmbit municipal" de Barcelona. La "intervenció

principal" l'hauria dut a terme precisament l'exdiputat autonòmic socialista Luis García. En Luigi. La manera de funcionar de la presumpta trama corrupta, segons creu el jutge, hauria estat la clàssica en altres casos similars: aconseguir adjudicacions de terrenys, requalificar-los i vendre'ls a un preu molt superior. A canvi d'aquestes operacions, els mediadors haurien rebut "quantioses" comissions il·legals, que enfosquien mitjançant entramats societaris i financers. » Girona (polígon Domeny, pavelló de Vilaroja, Museu del Cinema, la Mercè), o Quart van ser escenari d’ algunes de les obres que una compañía –AGT- impulsada per “Luigi”, va realizar a les comarques gironines.

L´exdirector de Treball Lluís Gavaldà surt de la presó 73 dies després El polític, condemnat a un any i mig pel desviament a Unió de subvencions públiques en el Cas Treball, ha aconseguit el règim obert AGÈNCIES/DDG El departament de Justícia de la Generalitat va concedir ahir el règim obert a l'exdirector general d'Ocupació Lluís Gavaldà, condemnat a un any i mig de presó pel desviament de subvencions públiques, en l'anomenat Cas Treball.

Segons van confirmar fonts penitenciàries, Gavaldà, que va ingressar a la presó el mes de setembre passat després que li fos denegat l'indult que va sol·licitar, gaudeix

ja del tercer grau penitenciari, després d'estar dos mesos i mig empresonat.

Per la seva banda, ICV-EUiA va denunciar que el Govern dóna un "tracte privilegiat a corruptes condemnats" en el cas de Lluís Gavaldà, de manera que els ecosocialistes van presentar una proposta de resolució perquè el Parlament revoqui la concessió del tercer grau penitenciari a l'exidirigente d'UDC i reprovi el conseller de Justícia.

ICV-EUiA vol que Antifrau investigui la venda del túnel del Cadí Sospiten que CiU va adjudicar-lo molt per sota del valor del mercat BARCELONA | EFE/DDG.- ICV-EUiA va demanar ahir formalment a l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) que investigui la compravenda dels actius de l'empresa pública de la Generalitat Tabasa, i en concret els túnels de Vallvidrera i del Cadí, a Abertis i a un grup inversor francès (BTG Pactual).

El grup d'ICV-EUiA sospita que el govern de CiU va vendre l'explotació dels túnels a un preu inferior en 2,46 vegades el del seu valor al mercat, cosa que ha facilitat que el grup inversor francès hagi obtingut un benefici net de 86,9 milions d'euros, dos anys després d'adquirir una participació del 65%, mentre que l'altre 35% el tenia Abertis.

Segons el coordinador nacional d'ICV-EUiA, Joan Herrera, "per la necessitat de fer caixa, la Generalitat s'ha quedat sense patrimoni públic i, a més, ha venut a baix preu perquè d'altres facin un negoci rodó, ja que els preus de l'explotació dels túnels s'han revalorat venent-los a preus de mercat".

"Volem que Antifrau investigui el que ha passat, que determini per què se li va atorgar a una determinada empresa que va fer una oferta amb valor per sota del preu del mercat", va assenyalar.

Segons el diputat d'ICV-EUiA Salvador Milà, en menys de dos anys una participació que va costar 159 milions d'euros al grup inversor francès li ha suposat una plusvàlua de 86 milions d'euros, "cosa que deixa entreveure una actuació absolutament irregular i precipitada per part del govern de la Generalitat".

"Això fa molta pudor, perquè vol dir que el patrimoni públic de la Generalitat és més pobre ara, cosa que xoca més quan vivim en plena onada de retallades pressupostàries", va lamentar Milà.

Per tal d'esclarir els detalls d'aquestes concessions i operacions, ICV-EUiA va demanar la compareixença del conseller Mas-Colell i del titular de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. "Creiem que es va produir una actuació irregular i perjudicial per al patrimoni públic de la Generalitat", va dir.

Per la seva part, el coordinador nacional del partit va denunciatel business friendly del govern de CiU, que creu que ha contribuït al fet que "s'instal·li la cultura del 'pelotazo', del joc i de l'especulació" i li retreu que "malbarati els recursos i vengui el país a preu de saldo".

Herrera també va dir que "per molt que presumeixin de transparència, els fets demostren que amaguen coses" i, per això, va reclamar "totes les explicacions" sobre els túnels de Vallvidrera i del Cadí i de BCN World.

Precisament sobre el resort turístic, ICVEUiA va registrar una proposició de llei per derogar les reformes legals en matèria de tributació, comerç i joc que van impulsarse al juny a favor del projecte turístic BCN World. La formació ecosocialista vol tenir accés al conveni signat entre CaixaBank i l'Incasòl i que els consellers Mas-Colell i Puig compareguin per aportar tota la informació que hi ha al voltant d'aquest projecte que temen que es converteixi en el "Castor català".

Tancats al Trueta SER GIRONA.- Un grup d'afectats per l'Hepatitis C de Comarques de Girona han començat un tancament a l'Hospital Josep Trueta per reclamar accés als nous medicaments que curen la malaltia. Acusen el Ministeri de Sanitat i la Conselleria de Salut de negociar amb les seves vides.

El tancament durarà fins dissabte al matí.

Com els afectats que hi ha protagonitzant una acció similar a l'Hospital 12 d'octubre de Madrid, reclamen accés immediat als nous medicaments que hi ha per combatre la malaltia i que només primi l'interès mèdic i no el “polític o comercial”.

Acusen el Ministeri de Sanitat de “negociar” amb les seves vides, condemnar els malalts i les seves famílies a una mort lenta i es pregunten com pot ser que, després d'aconseguir una rebaixa en el preu del medicament amb el laboratori que el subministra, aquest preu encara sigui 25 cops superior al que es paga a Egipte, on, diuen, costa 900 euros.

També acusen al conseller Boi Ruiz d'escudar-se en el ministeri de sanitat

quan, consideren, pot adoptar decisions pròpies. Ruiz ha demanat als tancats que “reflexionin” i ha asegurat que “la Generalitat està complint” el que va pactar amb els malalts.

La Plataforma no disposa de dades sobre el nombre de malalts que hi ha a comarques de Girona. Les que tenen són estatals: unes 500.000 persones diagnosticades i unes 30.000 susceptibles de rebre el nou tractament. Amb tot, asseguren que el Ministeri diu tenir recursos per garantir el tractament a només 5.000 o 6.000 malalts.

Farmàcies amb l’aigua al coll La Generalitat els deu 22 milions SER GIRONA.- Els retards en els pagaments i la caiguda en picat de la facturació està escanyant els farmacèutics gironins, i no saben si abans que acabi l'any hauran cobrat els més de 22 milions d'euros que els deu la Generalitat. Són els impagaments dels mesos de setembre i octubre.

Des del Col·legi de Farmacèutics de Girona critiquen el retard continuatde dos mesos en el cobrament de la factura del Govern. Tot just el novembre van ingressar els més d'11 milions que els devien de l'agost.

Ara afronten el tancament de l'any amb la incertesa de si cobran els 22 milions que els deuen del setembre i l'octubre. Diu el vicepresident del Col·legi, Josep Brunsó, que els impagaments sumats a la davallada del 25% de la facturació, obliga a les farmàcies a fer mans i mànigues per sobreviure.

Segons Brunsó, caldria revisar els preus dels medicaments: "no pot ser que alguns siguin més barats que un paquet de xiclets", Ara mateix, a les comarques de Girona hi ha obertes 344 farmàcies.

Correu de Blanes L’Agrupació blanenca del PSUC VIU discuteix els materials del XV Congrés del Partit.

Han estat dies de debat enriquidor.

Militants del PSUC-Viu a Blanes i rodalies, hem estat asseguts al voltant d’una taula, debatin col.lectivament els documents precongresuals del XV congres que es farà el proper 17 i 18 de gener, fent les nostres esmenes i propostes.

Com a idea central, a tots ens rondava la sensació de que avui, en plena OPA hostil de les elits per consolidar un nou model social al servei dels seus interessos, es fa necessari redefinir al partit per donar respostes i alternatives a la societat de capitalisme depredador que ens volen imposar. Treball enfocat principalment en establir lligams, tant de forma orgànica com a nivell individual dels nostres militants, en el si de la avantguarda social organitzada, que a dia d'avui s'enfronta aquests grans reptes.

A nivell intern, també enteníem, que el partit ha de fer un esforç d'obertura, que acosti les estructures als militants, per establir mecanismes de participació més horitzontals, tant en el debat, com en la pressa de decisions. Els valors del comunisme, mentre hi hagi desigualtats i explotació, son tant vàlids en l'actualitat com en temps passats, però les estructures s'han de adaptar a temps nous i formes de treball noves.

Així, amb aquests esperit, els i les militants, varem proposar obrir el partit a gent “simpatitzant” amb els nostres ideals i lluites, per que puguin participar també

i ser part activa de la vida política i social del partit, constituint així el PSUC-Viu com a eina de treball polític de les lluites que es porten a terme des del món obrer i el social. Tot aquell que tingui pensament de transformació cap a una societat més justa, sense explotació de les persones per altres persones, amb un anàlisi marxista de la realitat i l'economia, pot trobar en la nostra formació un espai en el qual es pugui desenvolupar.

Finalment, varem determinar quinas serien els Delegats al Congrés. Camarades tots i totes, que anirem amb esperit de treball per fer del PSUC-Viu, una eina de lluita i d’emancipació. Camarades que han acceptat aquesta responsabilitat i que tenen el suport de la resta de militants: el camarada Paco Vargas, Ana Terrón, Manolo Armentero, Amparo Ardanuy, José Antequera, José Suárez, Ramón Caurel, Maxi Antequera, Francisco Antequera, Isabel Lara, Giovanni Spalviero, Antonio Sánchez, Rut Gibernau, Iván Antequera, Maxi Rica.

Món del treball Inspecció de Treball dóna la raó als treballadors d’A.J. Ruz i conclou que l’empresa vulnera el dret de vaga Més de seixanta dies ha trigat Inspecció de Treball a donar la raó als treballadors en vaga indefinida de l’empresa de tractament de residus A. J. Ruz de Sils. Finalment, una resolució d’aquest organisme posa en evidència que feines que no s’haurien d’estar fent, ja que els treballadors estant duent a terme una vaga, les està realitzant una altra empresa. Un fet que, per la Inspecció de Treball, és una falta molt greu, ja que és una clara vulneració del dret de vaga.

En declaracions a aquest mitjà, J. Pau Galvez, responsable de la Federació de Serveis Privats de CCOO a comarques gironines, aquesta resolució permet seguir amb més contundència per la via judicial, però també per pressionar l’administració local i supralocal, que fins ara s’ha mantingut al marge del conflicte. Segons Gálvez, la solució és molt senzilla; passa perquè l’administració faci complir la llei a l’empresa, i si l’empresa s’enroca, cal que l’administració rescati aquests serveis públics i els concedeixi a empreses que sí que compleixen amb la normativa laboral i amb la del sector.

Mostres de solidaritat amb el campament Durant aquests dies de Nadal no han cessat les visites al campament que mantenen els treballadors en vaga.

Diferents representants de les plantilles del sector de gestió de residus de comarques gironines han volgut mostrar la solidaritat amb els treballadors en forma de paneres i recursos econòmics. Però segurament la visita més important va ser la que es va produir ahir, la del màxim representant del sindicat de CCOO en l’àmbit català, Carles Gallego.

Gallego afirma que la lluita que estan portant a terme els treballadors d’A.J.Ruz

és molt important perquè hi ha empreses que estan conculcant els drets laborals, de manera que situen els treballadors en unes “condicions semblants a l’esclavisme”. A més, el dirigent de CCOO va afegir que l’administració pública té un paper important en aquest conflicte, ja que com que és una empresa dedicada a un servei públic, no només hi ha un conflicte empresa-treballadors sinó empresasocietat, i per tant, l’administració ha de fer complir la llei a l’empresa, ja que si no estarien prevaricant.

La consigna: la resistència Tot i no confiar gaire en els moviments que pugui fer l’administració, els treballadors tenen clar que mantindran el campament i seguiran resistint durant aquests dies de Nadal. Segons Carles Massagué, delegat sindical de CCOO a l’empresa, tot i que l’empresa no paga, les continuades amenaces, els acomiadaments i l’esquirolatge, el campament seguirà dempeus el temps que faci falta.

Dates especials que en comptes de viure’s a casa, es viuran davant de l’empresa i de manera col·lectiva, per denunciar uns fets que els ha portat a mantenir una vaga indefinida que a dia d’avui ja acumula més de setanta dies.

Convocades dues jornades de vaga en el sector del manteniment elèctric per als dies 7 i 8 de gener La UGT de Catalunya convoca per als propers 7 i 8 de gener de 2015 dues noves jornades de vaga al sector del manteniment elèctric a tot Catalunya.

Estan convocats uns 1.200 treballadors i treballadores d’una desena d’empresa contractistes d’Endesa, com Elecnor, FCC, Emte, Cobra o Semi.

Els treballadors i les treballadores del sector del manteniment de les línies de subministrament d’energia elèctrica estan patint cada vegada més la pressió de les diferents empreses contractistes d’Endesa.

Des de 2010 hi ha una pressió a la baixa en les condicions de treball i salarials, i una creixent destrucció d’ocupació (superior al 50%), fet que afecta també la qualitat del subministrament i a les condicions de seguretat.

Aquesta situació ha esdevingut insostenible i per aquest motiu, per primera vegada a la història, s’ha convocat una vaga general del tot el sector a nivell de tota Catalunya. Aquestes noves mobilitzacions, amb concentracions davant de la seu d’Endesa, se sumen a les convocades durant aquest mes de desembre, després que no hi hagi hagut acord en la reunió de mediació celebrada aquest matí.

Els sindicats consideren que Endesa ha de garantir un mínim de treballadors i condicions laborals a les empreses subcontractades, de manera que es pugui garantir el subministrament elèctric, i demanen a la patronal ADEMI (que agrupa aquestes empreses) un acord bàsic en plantilles, condicions laborals, jornada i prevenció de riscos.

Denuncien la supressió de la paga extra als empleats del sociosanitari de Lloret LLORET DE MAR | ACN/DDG El sindicat CCOO ha denunciat aquesta setmana que als treballadors de l'Hospital Sociosanitari de Lloret de Mar se'ls ha descomptat de la nòmina del mes de desembre l'import de la paga extra de Nadal que van cobrar el dia 20 del mes en curs. Un fet, denunciava el sindicat, que s'ha fet sense previ avís als treballadors i que en molts casos, a banda de no cobrar la nòmina, els ha suposat deure diners a l'empresa ja que l'import de la paga extra, en no descomptar-se la part corresponent de l'IRPF, era superior a

l'import mensual que cobren. CCOO denuncia que aquest fet s'ha produït a una setmana de celebrar-se una reunió d'arbitratge entre treballadors i empresa per tractar la qüestió.

Segons va explicar el sindicat en una nota, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) va interposar el 2 de desembre una sol·licitud de despenjament de conveni corresponent a l'import de la paga extra de Nadal de la plantilla al Consell Consultiu de Convenis de Catalunya.

Les llars amb tots els membres a l’atur pugen un 290% en sis anys BARCELONA | EFE/DDG Catalunya tenia en el segon trimestre d'aquest any 233.700 llars amb tots els seus membres a l'atur, una xifra que suposa un augment del 288,9% en comparació del mateix període de 2008, quan 60.100 llars catalanes comptaven amb tots els seus membres desocupats.

Aquesta és una de les xifres de l'informe Mercat de treball, llars i desprotecció social, elaborat pel sindicat CCOO amb dades bàsicament extrets de l'Enquesta de Població Activa (EPA) des de 2008 a 2014 i que conté nombrosos indicadors que permeten calibrar els efectes de la crisi econòmica a Catalunya.

Per exemple, les llars sense ingressos han crescut un 50,8% en aquests sis anys, passant de 60.400 el 2008 a 91.100 a 2014, mentre que la població catalana en risc de pobresa va arribar el 2013 a un total de 1.463.100 persones.

Un altre dels camps on s'ha fet notar la crisi és en la discriminació laboral per gènere: segons les últimes dades salarials disponibles de l'any 2012 recollits per l'estudi, les dones catalanes van cobrar de mitjana 6.000 euros menys que els homes.

La secretària de sòcioeconomia de CCOO de Catalunya, Cristina Faciaben assegura que "la feina remunerada ja no representa

una garantia contra la pobresa". I va denunciar un "panorama desolador i molt pessimista" per a la majoria de la població que, segons el seu parer, han deixat les diferents reformes laborals i les polítiques de retallades.

En aquest sentit, el 21,6% de les persones amb ocupació a Catalunya durant l'any passat, un total de 637.200 treballadors, es trobava en risc de pobresa laboral, el llindar de la qual en una llar d'un sol adult se situa en uns ingressos de 9.422,3 euros o en 19.787,5 euros en el cas d'una llar amb dos adults i dos nens. La caiguda de la població ocupada a Catalunya durant aquests sis anys de crisi ha estat, segons assenyala l'informe, del 16,7%, mentre que la reducció els empleats a temps complet ha arribat al 20,7%, una caiguda de 659.770 treballadors, xifra que contrasta amb l'augment de 56.730 persones -un 13,3%- que treballen a temps parcial.

La secretària de socioeconomia de CCOO de Catalunya, Cristina Faciaben va demanar que per pal·liar aquesta situació s'instauri una renda mínima garantida de ciutadania que aconsegueixi "garantir que tothom tingui uns mínims per poder viure i cobrir les seves necessitats bàsiques". L'estudi ha utilitzat les dades de l'INE per determinar el salari que marca el llindar de pobresa.

Prodigi del bunyol El 2015 serà l’hòstia!

"España ha logrado superar lo peor de la crisis, sin menospreciar ni reducir el Estado de Bienestar ni el gasto social" | El presidente del Gobierno ha anunciado un aumento del 0,25 por ciento en las pensiones y del 0,5 por ciento en el salario mínimo interprofesional.

Aquí el teniu tal com és, en carn mortal. I amb perdó dels porcs, que no hi mereixen cap culpa.

AL

I AL CARRER

Enfront el silenci i el desdeny...República federal, des de Catalunya i amb tots els pobles d’Espanya!!!

(Intervenció de l’Àngel Duarte a l’acte de presentació del XV Congrés del PSUC VIU el 12/12/2014 a Barcelona) Amigues i amics, La democràcia política assolida gràcies a la mobilització popular en els anys centrals de la dècada de 1970 està donant les darreres glopades convulses. Arreu, no només a Catalunya i a Espanya, les democràcies estan fent aigües i s’han de reinventar. Els mecanismes de representació se’ns mostren esgotats i mancats de credibilitat. L’encaix de la participació del poble ciutadà en el disseny de les polítiques generals es fa, per moments, impossible.

Les interferències en els febles marcs de sobirania dels poders econòmics globals i de les institucions de la UE són constants i obertament perjudicials per al comú. Les conquestes socials assolides al llarg del temps ens son arravatades sense miraments. En el nostre país, a més, les limitacions de l’anomenada transició surten a la llum i fan urgent sobrepassar el règim que –ai, la maleïda correlació de forces!- en resultà.

En aquest context, a Catalunya s’ha estès en els darrers temps un moviment favorable al dret d’autodeterminació. Ocult, això sí, rere un neologisme mancat de tota mena de substància emancipadora: el dret a decidir. El procés ha tingut la virtut de mobilitzar energies socials somortes. El procés ha tingut, però, des de la perspectiva de qui us parla, un defecte: ha ocultat, ha considerat superat, ha menystingut la hipòtesi federal, l’horitzó republicà per al conjunt dels pobles d’Espanya. Diré més, en no pocs casos, ha estat aquesta, la de l’ocultació d’una perspectiva cooperativa en el terreny nacional, la condició necessària per a la consolidació, dins l’esmentat procés, d’una hegemonia social que, de facto, ha fet possible la paral·lela liquidació de les conquestes socials.

Perquè no volem ni podem anar de bracet amb els qui erosionen drets socials i emparen la privatització directa o encoberta de la sanitat o l’escola. Perquè sabem de la capacitat creativa de les energies populars de les diferents nacionalitats, dels distints pobles que convivim dins d’aquest tros de l’Europa mediterrània. Perquè no acceptem que se’ns imposi el silenci i se’ns negui la paraula en nom d’una o altra unanimitat nacional. Perquè volem debatre-ho tot, el criteri d’Estat, la sobirania a Catalunya, a Espanya i a Europa, el model de societat, els mecanismes de participació pertot arreu... Per tot això, amigues i amics, ens cal, ara i aquí, un projecte de superació de l’actual marc constitucional al qual siguin cridats a participar totes les nacions i tots els pobles d’Espanya. Per la República federal! Salut i treball! Àngel Duarte i Montserrat