TICS nº 3

TICS La revista d’Antics i Amics de l’A.E. Alverna

Núm. 3 Gener - Juny 2010

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

Volem travessar el Miracle !

AQUESTA ÉS UNA ACTIVITAT QUE NO ES FEIA DES DEL 83 (VEGEU FOTOS), I ARA ES VOL RECUPERAR PER PARTICIPAR CADA ANY A LES FESTES DE SANT MAGÍ (PÀGINA 5)

LA COMISSIÓ D’ACTIVITATS DELS ANTICS I AMICS US CONVIDA A TRAVESSAR LA PLATJA DEL MIRACLE EL 15 D’AGOST AMB UNA ANDRÒMINA

Fotos: cedides

Fotos: Lluís Villarroya

TICS 003 - Copia 1.indd 1

El servei, protagonista de l’Excursió d’Agrupament 24/6/2010 18:51:39

Editorial Un pla estratègic per l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna Si fem un cop d’ull als estatus de l’Associació d’Antics i Amics de l’Averna, l’objecte de la nostra entitat és: “La promoció, suport i difusió de les activitats de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna així com la preparació d’activitats pròpies, sempre seguint l’ideari de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna”. És per aquest motiu que, després d’un primer any una mica trasbalsat marcat per la problemàtica dels locals dels Caputxins i pels actes del 40è aniversari, ens trobem amb la necessitat d’aclarir

quins són els trets que ens defineixen com a entitat i quina ha de ser la nostra actuació de futur.

Es tracta de marcar la nostra identitat com associació a través d’uns objectius a mitjà termini i amb unes accions concretes Ens cal fer una pensada sobre les relacions AgrupamentAssociació, sobre el futur dels locals, sobre la memòria històrica i sobre els vincles amb les perso-

nes que formen o han format part del món de l’Alverna. Es tracta de marcar la nostra identitat com associació a través d’uns objectius a mitjà termini i amb unes accions concretes.

No estem parlant ni d’una “constitució” inviolable, ni d’un document quadriculat, sinó d’un “full de ruta” flexible que ens ha d’orientar en el nostre principal propòsit: Acompanyar l’Agrupament Alverna en el seu compromís d’educar els infants i joves en els valors escoltes.

Endavant les atxes!

La Comissió de Comunicació Després de la bona rebuda del número 2 de la revista

revista sigui una bona targeta de visita del món Alverna

TICS, els membres de la comissió ens sentim força moti-

cap enfora. Que l’Agrupament i l’Associació es puguin

vats per continuar

entendre

treballant en aques-

tament a la nostra

ta eina de comu-

ciutat a través de la

nicació. En aquest

TICS, convertint-se

sentit

en un aparador de

continuem

“menjant-nos

4 TICS 003 - Copia 1.indd 2-3

el

perfec-

la nostra feina edu-

coco” per fer que la

cativa.

nostra revista agradi

En un altre ordre

a petits i grans, però

de coses, continu-

que sobretot ens

em cercant fonts

ajudi a créixer com

de finançament que

Associació i com

esperem que qua-

Agrupament.

llin en breu. Com ja

Per això volem res-

es va acordar a l’As-

saltar la gran impor-

semblea de l’Associ-

tància que té que tothom hi aporti el seu granet de

ació, l’objectiu és que la revista costi el mínim possible

sorra, ja sigui amb articles d’opinió, cròniques, fotos...

a l’entitat. En això estem. Les pàgines de TICS resten a

Al mateix temps un dels nostres propòsits és que la

la vostra disposició.

3 24/6/2010 18:53:50

Educació en el lleure

E

ducar és, a part de transmetre aptituds i coneixements, l’acció de formar persones. En una societat on la lògica de la llei de mercat ha pres rellevància, la tasca educativa sembla que costi de valorar, ja que és difícilment quantificable, però el cert és que té un valor incalculable i és essencial que socialment tingui el reconeixement que es mereix, més enllà de l’educació formal.

La travessia de Sant Magí

V

ivim en una societat instal•lada en la comoditat i on el que es prima són qüestions com ara la seguretat davant de tot. Les pors i els riscos que ens amenacen com a societat generen una reacció de sobreproteccionisme dels nostres fills i filles. Socialment, doncs, cada cop més embolcallem la canalla en cotó fluix per mirar d’evitar aquests riscos, i des de l’Administració es creen normes i lleis que miren d’aportar aquesta seguretat, fet que ovint se sent parlar de crisi de valors i, quan cal garantir especialment pels qui se senten més escoltes del què s’està parlant, et preguntes tranquils en un escenari de (sobre)protecció. Però, si no hauríem de promoure encara més que paradoxalment, aquestes actuacions comporten que els pares i mares portin els seus fills i filles a un cau o a un esplai, escoles immillorables per L’educació en surtin danyats els models educatius que opten per educar els joves en escenaris l’aprenentatge d’allò que es diu que està no formal on hi són presents els components en crisi. d’aventura o risc, eines educatives esdevé un pilar e l’escola, la majoria dels nens com les del moviment escolta, que bàsic per a l’assumpció en reben avui una influència permeten treballar la cultura de menor que temps enrere. d’aquells valors que l’esforç i la formació del caràcter.

El seu pes a l’hora de contribuir a , atenció, cal no confondre es treballen de forma la formació de la consciència i dels risc amb perill o inconsciènpossibles models de comportament conscient, com poden ser cia, són coses totalment difesocial és inferior a la publicitat, els la pau, la cooperació, rents. En la societat actual, aprenmitjans de comunicació..., i també dre què és el risc, conèixer-lo i, fins a la família o grup immediat i els l’esforç, l’autonomia, i tot, conviure-hi, és fonamental en grups de relació espontanis. Així doncs, el compromís... l’educació dels joves. Si volem que els l’educació no formal esdevé, avui dia, un pilar nostres fills i filles aprenguin a ser persones comprobàsic per l’educació del caràcter dels nostres fills meses, actives, crítiques i autònomes, hem de deixar i filles, per a l’assumpció d’aquells valors que es més marge de maniobra; ho assolirem en la mesura treballen de forma conscient, com poden ser la pau, que no els ho donem tot mastegat. la cooperació, l’esforç, l’autonomia, el compromís i molts altres. s per això que, des de la Secretaria de Joventut, creiem que són imprescindibles a nostra societat, en general, ha estat massa els models associatius educatius basats en anys adreçada a l’adquisició de coneixements; l’acció voluntària gratuïta, on s’educa per l’esforç, i, com diu el gran pensador Krishnamurti, l’altruisme, el compromís o la responsabilitat, valors “estem acumulant coneixements i hem destruït un incalculables en els nostres joves per caminar cap a punt fonamental: el sentiment i la capacitat de mirar. una societat millor. Per això també hem de mirar de Si accentuem més una part que l’altra, ens tornem treballar pel seu desenvolupament i reconeixement. insensibles. I el moll de l’ós de la intel•ligència és la Jean-Marc Segarra, Coordinador de la Secretaria de Joventut de la sensibilitat.”

Generalitat de Catalunya a Tarragona

S

D

L 4

TICS 003 - Copia 1.indd 4-5

I

‘

E

Activitats de l’Associació La Comissió d’activitats de l’Associació us convida a una travessia d’andròmines a la platja del Miracle per Sant Magí. La travessia vol tenir continuïtat i convertir-se en un dels actes fixos del programa de les festes de Sant Magí.

Consistirà en fer arribar l’andròmina des de l’extrem de la platja del Miracle que està tocant al Fortí de la Reina fins la platgeta situada al costat del Port Esportiu, portant 10 litres d’aigua de Sant Magí. El guanyador de la travessia serà l’equip que arribi primer i sigui capaç de dipositar l’aigua en un càntir del patró que els estarà esperant, amb aquesta missió, a la línia d’arribada.

Les andròmines hauran de ser de fabricació casolana i no podran portar cap tipus de tracció que no sigui humana o animal. Els equips participants podran estar formats per dues o més persones. Els menors d’edat hauran d’anar acompanyats per adults i hauran de presentar una autorització de pares o tutors per poder participar. Tots els participants hauran de portar una armilla salvavides. La iniciativa s’ha plantejat oberta i hi podrà participar tothom que vulgui, formi part de l’Associació, de l’Agrupament, o no. Només cal inscriure’s a la seu de l’Agrupament.

Aquesta primera edició està programada pel diumenge 15 d’agost, a les 12 del migdia. En aquests moments s’estan ultimant tots els detalls logístics. Quan tots els participants hagin finalitzat la travessa es farà el nomenament oficial dels Portadors Marins del Càntir de Sant Magí als components de l’equip guanyador, i se’ls lliurarà el Pendó de la Travessia. També hi haurà reconeixement a l’andròmina més original, i al darrer equip se li farà entrega del Ganxo de la Cori que haurà de custodiar pel seu escarni durant tot l’any. L’equip guanyador tindrà l’honor de guardar durant tot un any el càntir de Sant Magí i el Pendó. A l’edició de la Travessia de l’any 2011, aquest equip haurà de defensar el

Que l’arribada de l’aigua de Sant Magí a Tarragona no va ser gens

títol i podrà lluir el Pendó a la seva andròmina.

Els objectius d’aquesta iniciativa són bàsicament quatre.

Per una banda es vol realitzar una activitat anual engrescadora mitjançant la qual es visualitzi l’Associació com a una entitat tarragonina amb empenta, capaç, entre altres coses, d’organitzar activitats per a tota la ciutat; iniciatives amb cert ressò que puguin formar part de programacions estables i emblemàtiques com és la de les festes de Sant Magí. D’altra banda, s’ha buscat una activitat que es pugui dur a terme amb una mínima infraestructura i un petit pressupost, ja que les possibilitats de l’Associació són les que són. I finalment, perquè no dir-ho, d’aquesta forma es fa realitat un dels projectes estrelles de totes les generacions d’alvernians: les andròmines que suren a l’aigua. De fet, el 1983 els trucaires ja van fer una primera travessia a la mateixa platja del Miracle i van aconseguir arribar, fins i tot, a La Savinosa, fita històrica que va quedar immortalitzada en algunes imatges que la redacció de TICS ha recuperat dels arxius de l’entitat i que apareixen a la portada d’aquesta revista.

Diu la llegenda...

començar la festa major!!!

Però lluny de defallir, va encomanar-

fàcil. Moltes van ser les dificultats

del camí i el sol tocant-li la closca va

se al diví i va travessar el tros de mar

que el nostre patró va haver de supe-

fer que aquell sant baró tingués una

que el separava de la ciutat tot cami-

rar per tal de fer arribar la preuada

forta insolació que li va fer perdre el

nant per damunt de les aigües.

aigua fins a l’ermita que avui porta

nord.

Des d’aleshores tots els tarragonins i

el seu nom.

Sense saber com hi havia arribat es

les tarragonines devots de Sant Magí

Aquell va ser un agost especialment

va trobar a la vora de la mar. Estava

commemoren el miracle de l’arriba-

calorós. El nostre estimat patró

dalt d’un penya-segat, semblava ben

da de l’aigua via marítima fent una

havia estat assaltat per un ganxet

bé un restaurant de luxe en ruïnes.

travessia per les nostres platges por-

pocavergonya que li havia robat el

No podia ser, allò era un desastre! A

tant l’aigua beneïda del patró.

seu estimat barret. El cansament

Tarragona en Pep Fèlix l’esperava per

Endavant les atxes!

5 24/6/2010 18:54:00

Excursió d’Agrupament

Serveis a la comunitat

Tot un seguit de serveis a la comunitat van ser la novetat de l’Excursió d’Agrupament d’enguany, realitzada els dies 13 i 14 de març a l’Espluga de Francolí.

Els serveis van ser diversos: des de netejar camins, el sotabosc, restaurar una taula de ping-pong, ajudar en un menjador social...

Totes aquestes activitats, realitzades en grups, es van fer en diversos punts de la comarca de la Conca de Barberà.

Posteriorment, les experiències viscudes van formar part d’una nova activitat a la plaça de l’església de l’Espluga, on tothom va posar en comú la seva valoració.

En aquesta nova activitat no van faltar les disfresses, les danses i el berenar. El dia es va acabar amb el joc de nit i el “bona nit”.

L’endemà, els Truc I van preparar una cadena de roba que representava la paraula BON DIA. A continuació, i després d’esmorzar,

Activitats de les Unitats LLOPS / DAINES

E

RÀNGERS I NOIES GUIES FOC I GRESCA

Truc II va organitzar una gimcana per tota l’Espluga, on novament tots van participar utilitzant els grups que el dia anterior havien fet els serveis a la comunitat.

La trobada va finalitzar amb un dinar al Parc Fluvial on també van prendre part alguns pares que es van encarregar de preparar-lo. Entre els incentius que es van posar sobre la taula destaca un concurs de truites molt participatiu.

El dissabte 30 de gener els LL/D van gaudir, en el mateix pati del cau, la visita de la ressorgida colla de diables “Foc i Gresca”. Aquests diables, nascuts als Barris de Ponent de Tarragona, ens van explicar, per diversos racons de l’espai, els diferents components i elements de la colla.

Els llops i daines van aprendre a tocar algun del ritmes amb el timbal, conèixer els petards que s’utilitzen, parlar amb els diables i amb el Llucifer i la Diablessa. Finalment els llops i daines es van poder posar la vestimenta dels diables i portar una maça amb un petard tal com es fa en un correfoc. Aquesta activitat s’incloïa dins d’una sèrie de descobertes d’entitats que els LL/D van realitzar durant el gener i el febrer.

Durant el cap de setmana del 20 i 21 de febrer els LL/D van anar d’excursió a Reus al cau de l’Agrupament Escolta i Guia Montsant Cim. Van agafar el tren a Tarragona fins a Vila-seca, on van començar una ruta a peu i amb motxilles fins a Reus. Els llops i daines (i caps també!) van gaudir del bon temps que feia jugant pel parc Sant Jordi, una bona estona, ple de gronxadors, instruments, figures i

TICS 003 - Copia 1.indd 6-7

CASTORS

ls més petits de la casa estan preparant una sorpresa de por per al sopar de final de curs de la família Alverna. Aquests joves actors, de 6 i 7 anys, preparen un curtmetratge de terror que esperem que sigui apte per a tots els públics.

EXCURSIÓ A REUS

6

ALTRES UNITATS

lletres amb rocòdroms.

Però una de les raons clau d’aquesta sortida era la possibilitat de fer descobertes d’entitats en aquesta ciutat. Així , la colla d’espectacle i foc “L’Espurna Diabòlica” van venir al mateix cau del Montsant Cim a explicarlos què feien. Els van ensenyar les màscares que feien ells mateixos, com es maquillaven, com anaven vestits, els malabars i l’espectacle que feien a cada actuació.

També els van ensenyar fotos i un vídeo d’alguna de les actuacions que havien fet. Un llop, en Pau Parejo, va tenir el privilegi de ser pintat tal com ho fan ells.

Una altra de les descobertes que van fer va ser a l’Associació dels “Amics d’en Gaudí”, on l’Antoni Gaudí (Ostres!

El de veritat? No, home, no! Era un descendent de la família del famós arquitecte), els va explicar i ensenyar fotografies de la vida i obra de l’arquitecte Gaudí. A més, els va acompanyar en un petit passeig per Reus fins l’emblemàtica plaça Prim de Reus.

El diumenge els llops van anar a veure l’exposició “Toc de Festa”, per tal de conèixer com viuen les festes majors a Reus. Allí van veure els gegants, nans, diables, la tronada de la plaça Mercadal i el Seguici.

Finalment van tornar sans i estalvis de la ciutat dels ganxets.

E

ls nois i noies de la unitat de Ràngers i Noies Guies han triat una activitat ben artística pel darrer trimestre del curs. Es tracta de formar una petita orquestra amb instruments musicals de fabricació pròpia a partir de la reutilització de materials rebutjats. De totes maneres, no penseu que serà un orgue de grills, atès que tenen alguns joves intèrprets que podran acompanyar part del repertori amb autèntics clarinets, violes, flautes o guitarres. Si triomfen en el concert de final de curs, no es descarta que busquin algun “bolo” amb l’original nom de Pepipork.

PIONERS I CARAVEL•LES

H

an participat amb una activitat a favor del medi ambient amb el grup ecologista GATA. Per al darrer tram del curs, han escollit l’agosarada empresa d’organitzar una trobada de cap de setmana d’unitats de la mateixa edat dels diversos moviments escoltes que hi ha a les nostres comarques. No cal dir que preparar la logística, la convocatòria, l’animació i les activitats són tot un repte per als nostres joves.

Llàstima que els mesos de maig i juny siguin especialment complicats en aquestes edats per combinar els exàmens escolars i les excursions, cosa que pot fer perillar l’èxit de la seva convocatòria.

TRUC 2

A

quest any han estat cercant i cercant arreu possibles Camps de Treball, no arribant a decidir-se per cap d’ells.

Però de coses s’han fet; juntament amb Truc 1 van fer que la paradeta de castanyes al passeig de les palmeres fos un punt de trobada amb altres unitats, han preparat una Gimcana per l’Excursió d’Agrupament a L’Espluga del Francolí, han fet d’intendents amb diverses unitats per tal d’anar tastant el món de l’escoltisme en un altre perspectiva.

Ara que arriba el final han decidit afrontar el Sopar de Fi de Curs com un veritable Projecte amb molta il•lusió; finalment després de donar molts tombs decideixen fer Camp d’Estiu a Galicia i fer la part menys coneguda que parteix del mateix Santiago de Compostela acaba a la fi de a terra coneguda (Finisterre).

7 24/6/2010 18:54:03

CASTO RS del 3 a l 7 de l julio l Ullde molin s (Erm ita de St ncep i

no riu

en mai

s a pro

l'enca

la pri

ncesa

han co

var de

nteri

, i han

amb el

s peti

facin

del l7 al 30 de juliol a.Mag

El pri,

castor

.LES l PIONERS / CARAVEL

ts cav

que

.

a)

,

Escalarre (Pallars Sobira)

,

nvoca

t els

trenc

ar

prome, s casa

Despres de 4 dies de ruta pels

,

voltants, descobrirem la magia i com pot ajudar-nos a viatjar al

r-se

aller

riure

dalen

s que e

nostre interior.

ls

TRUC l

AINES LOPS / D

L

l

e julio 'l al 9 d

de l

del l9 a

,

mporda

Par

ran una

tes i fa

per pira

Ruta pe

r les pl

ros a de llo

a escol

a ticipar

tant el

ies ta de 3 d

ru

tural d

descobe opera i cau de

,

del l6 al 30 de juliol

na com

nomia,

esca, an

fer una

ar a ve

fer un int

ure un

ercanv

Ciutad

ixer

e la zo

gastro

rta de p

,

RANGERS / NOIES GUIES

er cone

medi na

al i la

mรณs.

,

atges p

el soci

r a Pala

de Begu

uliol

a

al d'E La Bisb

n en un

l 30 de j

Menorc

ella.

a

i amb u

n

TRUC 2 del l8 al 28 de

,

juliol

Galicia

Poble Nou del Delta Realitzar el tr

am del Camino de

:

s es possible Ruta de Pauls al Mont Caro i

Santiago meny

activitats ciclistes.

Finisterre, Esta

s conegut: Sant

iago-

blir contactes

,

agrupaments de

amb

Galicia i realit

zar

algun servei am

b ells (per defi

8 TICS 003 - Copia 1.indd 8-9

nir).

9 24/6/2010 18:54:33

Descoberta Pioners/Caravel·les

L

a unitat de Pioners i Caravel•les ha destinat bona part del segon trimestre a fer descobertes i començar a definir com voldrien que fos el seu projecte. Han visitat diverses entitats i associacions de Tarragona, com el Gremi de Marejants, l’Associació Islàmica Ar-risala, la Catedral, amb la companyia de mossèn Enric Mateu, i també han tingut

P

ocasió de descobrir coses sobre l’hinduisme i el xamanisme, i col•laborar amb el GATA reforestant el riu Francolí.

E

n el tercer trimestre es dedicaran al projecte que han triat. Es tracta de fer una trobada de Pioners i Caravel•les de la Demarcació per fer una acampada i un servei.

La descoberta

ioners i Caravel•les, a l’igual que la resta d’unitats, hem destinat bona part d’aquest segon trimestre a fer descobertes d’entitats de Tarragona i voltants, i de persones i mons concrets. Però, què és una descoberta?

movíem sols pel poble i parlàvem amb gent.

per A. Cornadó

les seves idees i conclusions.

Les descobertes, també les utilitzem Però no només ens limitem a descobrir molt com a font d’inspiració i llocs, sinó que descobrim entitats motivació de cara a l’elecció del i persones interessants. Descobrir projecte d’unitat. Oferint descobertes entitats que ens parlin de la seva variades ajudem a activar la ment Tal com diu el seu nom, una feina, persones que ens expliquin dels nostres nens i nenes, i són un descoberta és quelcom tan simple com la seva manera de pensar i viure, o punt de partida per a la pluja d’idees descobrir alguna cosa. Normalment, móns desconeguts, ens permet obrir de projectes. les descobertes més comuns són els ulls davant de l’ampli ventall de les descobertes de pobles i ciutats, possibilitats que ens ofereix la vida i Per últim, cal remarcar el paper que activitats molt freqüents quan anem el nostre entorn proper. Ens pot fer juga la descoberta a Truc. És una d’excursió o de campaments, per replantejar certes qüestions quan, per edat que se centra especialment en conèixer el poble on hem anat i exemple, fem una descoberta a la fer descobertes que siguin interessants l’entorn per on ens movem. És una gossera, una zona d’horts ecològics per als trucaires. Les poden fer tots bona eina per saber coses del lloc o amb una entitat lligada al medi junts o bé cadascú descobrir el que i familiaritzar-nos amb l’entorn en ambient, podem conèixer la feina a ell li interessi. L’objectiu de les què estem d’excursió. Acostumen a que es fa en una ONG o a Càritas descobertes a Truc no és només el de consistir en preguntes o jocs que i col•laborar amb ells per un dia, o “font d’inspiració” de cara a possibles porten als nens i les nenes a passejar- entendre religions i pensaments a projectes, sinó que també es pretén se pels carrers del poble on estem, i través de persones relacionades amb que cada trucaire pugui fer el seu gairebé sempre, a preguntar i parlar aquests entorns com poden ser un camí a partir de les seves pròpies amb gent de la localitat. Això ens mossèn, una chaman o una persona inquietuds, i pugui acabar-se vinculant permet que “facin grup”, es relacionin okupa. O senzillament aprendre a a alguna de les entitats descobertes entre ells, però sobretot que fer bones fotografies gràcies a una durant la seva etapa de truc. aprenguin a relacionar-se amb altres descoberta de fotografia! persones, sovint adults del poble, Us animem a tots a que algun dia preguntant i escoltant les històries Tot això és especialment útil quan proveu això de trucar a aquell lloc que els expliquen sobre el lloc on volem treballar algun tema concret que sempre us ha inquietat, demaneu viuen. Aquestes descobertes tenen amb la nostra unitat i els volem fer poder fer una visita i que us expliquin un caire lúdic, i s’acaben amb una pensar o conèixer alguna cosa. Fem el que fan i el que pensen, i qui posada en comú on ens expliquem la descoberta, i després es fa tot un sap, potser trobeu un nou món o el que hem descobert i, sobretot, les treball posterior de reflexió i anàlisi un nou camí que seguir coneixent i anècdotes que han passat mentre ens per tal que cada nen i nena extregui descobrint!

10

TICS 003 - Copia 1.indd 10-11

L’Alverna i el Pas del Descendiment de la Creu

U

aquella situació. En el transcurs d’un dinar familiar, els seus fills van gosar proposar-li la idea de que un grapat de membres de l’Agrupament podria portar el Pas i de forma gratuïta. Bé, a canvi d’un bon berenar. El Sr. Salvadó no ho veia clar, i pensava que, amb aquells portants, el més probable és que el Pas acabés encastat a la “Mariposa”, una sabateria de la Baixada Misericòrdia. No era per menys, els joves de l’Alverna amb prou feines tenien divuit i dinou anys, quan, fins aleshores, els portants acostumaven a ser homes bregats i de pèl al pit. Però els seus fills el van convèncer i la idea va tirar endavant. a processó de 1981 va ser completada pel Pas del Descendiment de la Creu amb la participació de portants quasi exclusivament de l’Agrupament, i això sense cap rascada ni enganxada durant el recorregut, salvant cables per dalt, pendents pronunciats i

L

n dels valors del nostre Agrupament Escolta Alverna ha estat la seva implicació en diverses manifestacions de cultura popular de la nostra ciutat.

Un exemple ha estat la participació a la Setmana Santa, i es que, en un moment donat, un grup de membres de l’agrupament va fer possible que el Pas del Descendiment de la Creu pogués continuar sortint a la processó del Sant Enterrament. esprés de la Setmana Santa de 1980 la Congregació del Descendiment de la Creu va patir una davallada important en el nombre de congregants, cosa que va posar en perill la seva subsistència. Una de les conseqüències d’aquesta davallada de membres va ser la Grup de Portants de la Setmana Santa 2010 (amb un cercle, els antics membres de l’Alverna). reducció d’ingressos econòmics i la seva repercussió en la contractació dels portants, esquivant fanals de les façanes. Tot un èxit per uns que en aquells temps estava formada principalment “xiruquerus” de nyigui-nyogui!. es d’aleshores han passat un grapat d’anys, per estibadors portuaris que cobraven per portar el però encara avui el gruix de portants del Pas Pas. l pare dels germans Salvadó Vives, nissaga de del Descendiment de la Creu està format per exmembres de soca-rel de l’Alverna, era membre membres de l’agrupament, gent que viu amb il•lusió de la junta de la Congregació i vivia amb pesar aquesta manifestació popular tant tarragonina.

D

E

D

11 24/6/2010 18:56:51

Entrevistem...

MARC SUANES

L

licenciat en Història, membre “molt actiu” de l’Ateneu Llibertari Alomà i de La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, ha estat també secretari del Congrés de la Batalla de l’Ebre i ara fa quatre dies ha vist publicat el seu treball Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi, una publicació que analitza els moviments socials al Tarragonès, del 1975 fins els nostres dies. De fet està molt qualificat per parlar d’aquesta temàtica atès que, com diu la seva ressenya curricular en el llibre, és una persona que ha participat i participa en diversos moviments socials i associatius de Tarragona “de manera especialment activa”. “Molt actiu”.....”especialment activa”.......

Aquest activista ho ha estat tot també a l’Agrupament Alverna. Va entrar a Llops i posteriorment, després de passar per totes les unitats, ha estat 7 anys cap en total, i també 3 com a Cap d’Agrupament. Actualment és Comissari de la Demarcació de Tarragona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

“L’escoltisme, sense la transformació social, no té cap sentit”

Què fa Marc Suanes a la Demarcació?

A mi liderar projectes m’ha agradat sempre. Des de la Demarcació, amb un equip de 8 persones, coordinem 14 Agrupaments. Les motivacions que em van portar a acceptar ser Comissari són diverses. Suposo que tenia ganes de tornar tot el que havia rebut, a més jo formo part d’aquella part de l’Escoltisme que considera que si es volen canviar coses cal implicar-s’hi. També sóc una persona que sempre m’ha agradat donar resposta als problemes des d’una òptica positiva...

Quins són els principals objectius de la Demarcació avui?

Consolidar-la i donar les màximes eines als Agrupaments. Cal incentivar els equips i coordinar que tothom vagi a una. Actualment tenim molt bona formació per als caps i una oferta de monogràfics amb eines pedagògiques útils, molt ben acollida pels agrupaments.

Què ha significat per a tu ser cap? Què creus que has donat i que has rebut com a educador?

Ser Cap és un exercici d’aprenentatge continu. Els primers anys, per la manca d’experiència, potser vas excessivament a sac, imposant massa les pròpies idees, però, amb el temps, aprens a controlar-te.... el que més t’ajuda és la relació amb els nens. El què he rebut? Molts valors. El d’austeritat, i no només parlo de diners. He aprés la solidaritat...., que pots aprendre moltes coses de les eminències, però que també pots aprendre moltes d’un nen. Què he donat? Crec que alegria. Com ja he dit abans, a mi m’agrada afrontar els problemes de forma positiva, amb alegria. Se’m donava bé confortar els petits quan s’enyoraven de casa.

Creus que ha influït la teva experiència escolta amb la resta de les activitats de la teva vida?

Home, és clar! Fins i tot hi ha coses pràctiques

12 TICS 003 - Copia 1.indd 12-13

del dia a dia que, quan hi penses...; per exemple, saber treballar en equip. Aquest va ser un aspecte que em va ajudar molt a la Universitat. L’escoltisme també em va ensenyar a saber afrontar situacions adverses i a espavilar-me, a espavilar-me a la vida, a portar la iniciativa, sempre de forma positiva. També em va ajudar a tenir una visió crítica d’on vivim. A mirar què tenim, què hi podem fer i, a partir d’aquí, plantejar un projecte de futur.

El compromís social fa, encara avui, necessari el moviment escolta?

L’escoltisme, sense la transformació social, no té cap sentit. Si només volem educar en el lleure ja tenim casals, centres cívics o empreses que fan aquesta tasca. Un dels nostres valors és que volem deixar el món millor que l’hem trobat. Per això és necessari un treball crític, que de vegades et porta a que t’impliquis en moviments socials i a que canviïs la visió del món. Per a mi educar és posar les eines necessàries a l’abast dels nens perquè ells puguin triar. El mètode escolta, amb la tria del projecte, és un clar exemple del que dic. El mètode escolta et dóna unes bones eines.

Podem trobar algun lligam entre la teva vida dedicada a l’escoltisme i la teva recent publicació dedicada a la història dels moviments socials del Tarragonès?

El meu propi currículum ja diu per què vaig tirar endavant un projecte d’aquestes característiques. Amb miro jo mateix i miro el que faig: quan no sóc a la Coordinadora, sóc a l’Ateneu, i sinó, al Cau. No he de negar també que em va moure la meva consciència política. Les meves arrels familiars també hauran tingut alguna cosa a veure amb la meva manera de pensar (la seva mare va ser un element molt actiu del Bloc Feminista i el seu pare va militar al MCC). Potser no hi ha cap vinculació directa entre l’escoltisme i el llibre, però indirectes, moltes. El Moviment Maulets a Tarragona, per exemple, va sorgir d’un agrupament escolta. També és cert que l’Alverna, al llarg de la seva història, ha col•laborat en moltes iniciatives i també que els escoltes sovint som en altres mil llocs més.

Com vau veure des de la Demarcació la creació d’una Associació com la d’Antics i Amics de l’Alverna i una revista com aquesta?

L’escoltisme ens ensenya que quan hi ha dificultats cal buscar les eines per afrontar-les sense por. L’Associació crec que és una bona eina. El que potser és una llàstima és que això no hagi estat possible abans. En altres ocasions s’havia intentat involucrar més els pares, però no havia estat possible. D’altra banda crec que una revista és molt important per qualsevol associació, perquè crea opinió i identitat, a més d’informar.

I com veieu la relació actual amb l’Església?

Després de veure el que ha passat a l’Alverna i a altres agrupaments amb els locals sembla clar que l’Església ja no ens vol. Des de la Demarcació hem de vetllar perquè els agrupaments que estan en indrets vinculats a l’Església tinguin un bon conveni. Ara bé, hem de respectar tant els agrupaments que volen tenir més vinculació amb l’Església com els que no en volen tenir tanta.

11 24/6/2010 18:57:42

 Amb aquest article volem iniciar una secció nova a la nostra revista. Es tracta de mostrar una experiència de descoberta vinculada a la natura, al país i al món de l’aventura de la mà d’algun protagonista que hagi estat vinculat a l’Alverna.

“LES VIES FERRADES” L’Artemi Mercader Pons es va incorporar a l’Alverna l’any 1972 com a cap de Ràngers quan tant sols tenia 17 anys, i segons ens diu, amb una seva experiència i coneixements en l’escoltisme quasi nuls. Va compartir la tasca de cap d’unitat amb el Ramón Pasano durant uns tres o quatre anys, per posteriorment continuar col•laborant amb l’Agrupament com a suport durant uns quants anys més.

Assegura que no oblidarà mai l’experiència que li va suposar estar a l’Agrupament, i que segur que li va marcar part de la seva trajectòria a la vida.

Els fets que recorda amb més estima son: una travessia amb els Ràngers pel Pirineus des d’Espot fins a Boi l’estiu del 72; el camp d’estiu de Cervià de les Garrigues del 73 i els intercanvis amb escoltes alemanys de la unitat de Pioners Caravel•les dels anys 74 i 75.

L

a pràctica de les vies ferrades és un mètode d’escalada esportiva o turística en més o menys grau en funció de la seva dificultat. La característica principal de les vies ferrades és l’equipament permanent que s’hi instal•la.

Això fa, junt amb l’equipament personal del ferratista, que aquestes vies siguin un mètode d’escalada molt segur, a l’abast de molta gent, que el poden practicar en la major part de vies persones de totes les edats.

Un altra de les característiques que en general acostuma a donar-se en les vies ferrades és el seu fàcil accés.

L’origen de les vies ferrades se situa als Dolomites.

Durant la primera guerra mundial es van muntar vies equipades per tal de poder traslladar-hi tropes i armament. Tot i això hi ha precedents de vies equipades en èpoques anteriors.

Actualment les vies ferrades estan molt esteses per centreeuropa, Itàlia, França, Andorra i Catalunya. A Espanya, a excepció de l’Aragó, no està tant estesa la seva pràctica. A la província de Tarragona tenim varies vies. En trobem dues a l’Hospitalet de l’Infant, una a la Mussara, una a Montblanc, dues a Tivissa i la que potser és més coneguda, a la Morera de Montsant.

Per tota Catalunya ja se’n poden trobar moltes, destacant ja sigui pel lloc, la dificultat, la llargària, etc. les de Montserrat, la de Centelles (Baumes Corcades), la de les Agulles Rodones a Santa Cristina d’Aro i sens dubte una que es considera de les més interessants de totes les vies ferrades, la Regina d’Oliana.

L’equipament de les vies acostuma a estar format per uns graons fets amb barnilles d’acer corrugat de construcció, passamans amb barnilles llises, cadenes per agafar-se, xapes per posar els peus i altres elements per a subjectar-se o recolzar-se, però el que dona a les vies ferrades el fort grau de seguretat són els cables d’acer que discorren en paral•lel a la via en els trams exposats i que serveixen per a poder assegurar-s’hi. En algu14

TICS 003 - Copia 1.indd 14-15

nes vies també hi ha instal•lats ponts penjants, ponts Nepalís, ponts Tirolesos i tirolines.

L’equipament personal del ferratista consisteix en un arnés i casc com els d’escalada, el sistema de seguretat compost de un dissipador d’energia que es lliga a l’arnés i dos vagues amb un mosquetó a cada punta. Aquests mosquetons són els que s’enganxen al cable de seguretat esmentat abans.

La tècnica de progressió per la via és anar avançant i a la vegada anar assegurant-se mitjançant les dues vagues amb mosquetó. Quan s’arriba a un dels encoratges del cable, primer es desenganxa un dels mosquetons i es torna a enganxar al tram de cable següent i després es repeteix l’operació amb l’altre mosquetó. D’aquesta manera el ferratista sempre te una de les dues vagues enganxada al cable aconseguint així una seguretat permanent.

15 24/6/2010 18:57:46

16 TICS 003 - Copia 1.indd 16

24/6/2010 18:57:57