TICS nº 14

PORTADA

PRESERVEM LA MEMÒRIA LʼAGRUPAMENT

•

ACTIVITATS DE LES UNITATS

TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna

EDITORIAL

Núm. 14 Des 2013- Feb 2014

Preservant la memòria del Cau.

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

LʼAGRUPAMENT

•

AQUEST ANY L’ALVERNA EN FA 45!!

LʼASSOCIACIÓ

•

VI ASSEMBLEA D’ANTICS I AMICS

•

DIGITALITZACIÓ DEL FONS

•

CAMINADA I CALÇOTADA

GRÀFIC DE L’ALVERNA DE PRIMAVERA CUINATICS

•

ROTLLE DE CARN per Dolors Hernández

ARTICLES

•

EL JOC COM A EINA PEDAGÒGICA per Lluís Vendrell

DINORAMA

•

EL BESTIARI DE L’ALVERNA

ARTICLES

•

FIRA DE XAUXA, UNA FESTA POPULAR per Màrius Castellví

ENTREVISTEM...

•

ROMÀ SOLÉ

DESCOBERTA I AVENTURA

•

NEW YORK CITY MARATHON per Ramon Pasano

HUMOR

•

XIRUQUERUS per Màrius Castellví

FOTOTICS

•

S’ha iniciat la digitalització de diapositives, fotografies i altres documents de l’Alverna; un dels objectius de l’Associació d’Antics i Amics per preservar la memòria històrica de l’agrupament.

MISCELͽLÀNIA

* Foto de portada: Digitalització del material gràfic de l’Alverna.

L’Associació d’AnƟcs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort

Joan Olivan Mayte Solé Mireia Seguí

Maquetació: Cinta Olivan Joan Olivan

AnƟcs i Amics de l’Alverna AnƟga Facultat de Lletres

Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anƟcsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anƟcsiamics

“Voluntaris i participants de ‘Festa per a Tothom’ esdevenen activistes de la discapacitat” Avui entrevistem Romà Solé, ànima del Servei Municipal de la Discapacitat i de l’activitat de les festes de Santa Tecla “Festa per a Tothom”. p. 12.

ACTIVITATS DE LES UNITATS Castors i Llúdrigues Els Castors i Llúdrigues vam fer el Camp d’Hivern a l’Arbolí, un poblet molt bonic del Baix Camp. Ens hi vam estar del 27 al 29 de desembre (som l’única unitat que fem el CH de tres dies enlloc de quatre). Vam dormir al refugi del poble, que el teníem tot per nosaltres, i gràcies a això vam poder fer les activitats lliurement i sense molestar ningú. Fins i tot vam veure una pel·lícula! Per sort no feia gaire fred i vam tenir sol cada dia, així que vam poder jugar fora: al parc, a la pista de futbol... Ens ho vam passar molt bé, i no ens en vam adonar que ja tocava tornar a casa... L’últim dia els pares i mares van venir al poble, vam dinar tots junts i després vam tornar cap a Tarragona. Va ser un Camp d’Hivern molt especial i amb anècdotes molt divertides!

Els Castors i les Llúdrigues a l’Arbolí.

Llops i Daines Els Llops i Daines vam anar de Camp d’Hivern a Vallclara, on vam participar en el famós concurs de cuina TOP CHEF, a través del qual els nois i noies van aprendre a cuinar i van demostrar totes les seves habilitats culinàries fent croissants, gominoles, pizza i galetes.

A part de tots els tallers de cuina també vam fer un concurs de ball, una gimcana nocturna pel poble, una desfilada de sacs de dormir..., tot d’activitats molt divertides que van preparar ells mateixos per als seus companys.

A més, l’última nit vam veure la pel·lícula Ratatouille, menjant crispetes. Finalment, vam fer una gran festa!

Llops i Daines a Vallclara.

Ràngers i Noies Guies Els RiNGs ens vam escapar cap al sud, fins al Baix Ebre. Vam quasi estrenar una casa enmig de la muntanya, prop de Roquetes. Ens calia aïllar-nos de tot per aprendre a estimar el nostre líder, el Gran Germà! Tot i que potser no era tan bo com ens pensàvem...

Tot i tenir una mica de pluja, vam aconseguir fer totes les activitats, fins i tot un judici molt divertit! I també un taller record de titelles que ens van servir per representar obres teatrals. El tercer dia vam poder fer una petita ruta amb raid inclòs, durant el qual vam passar moltíssim fred... L’última nit vam dormir molt poc, i entre ressopó i jocs, quan va acabar ens coneixíem tots una mica més.

2

Els Ràngers i Noies Guies al Baix Ebre.

ACTIVITATS DE LES UNITATS Pioners i Caravel·les Els PiCs vam anar a una casa situada a Vespella (Vic). Allà ens vam adonar del significat de l’autonomia de pioners, i el poc que la manegàvem. La primera tarda vam rebre l’atac d’un tronc a la porta de l’habitació on érem tots, fet que va desencadenar un seguit de bromes durant els tres dies restants.

El segon dia vam fer raid tot el dia; dos grups van fer ruta per la muntanya i dos grups van anar a fer una descoberta per Vic. Gràcies a l’eix també vam treballar els rols que cadascú de nosaltres tenim, amb la reflexió final de què tots són necessaris de manera individual per a què el grup funcioni.

Els Pioners a Vespella.

Truc 1 i Truc 2 Truc 1 i Truc 2 van marxar de camp d’hivern plegats a Valldoreix. Allà van tenir el privilegi de dormir envoltats dels foulards de tots els caus de MEG. Durant els quatre dies, els i les trucaires es van convertir en estrelles del Punk molt crítiques amb la societat. Es van realitzar concerts, jocs i activitats de reflexió. També van fer un raid per la ciutat de Barcelona, que els va permetre descobrir les diferències entre els diversos barris de la capital. No obstant, el que més van fer els i les trucaires va ser MENJAR! No van parar d’endrapar plats i postres cuinats amb molt d’amor durant tot el camp d’hivern.

Els Truc al Palau de Congressos de Tarragona.

Celebració del solstici d’hivern Terra a la vistaaaaaaaaaaaaaa!, van cridar els pirates quan estaven a punt de naufragar i perdre tots els seus tresors.

Afortunadament es van trobar amb els valents alvernians que el passat dia 22 de desembre van aparèixer pel parc del Francolí, on els pirates tenien encallat el seu vaixell. Llavors ens vam dividir, en grups barrejats entre les unitats, per buscar els tresors. Però no eren tresors normals; no contenien ni or ni joies, sinó informació sobre diverses cultures del món i els seus jocs més característics. Llavors els vam posar en comú i tots vam aprendre molts jocs de tot els món, essent aquest el nostre regal immaterial per aquestes festes.

Els alvernians al vaixell pirata del Parc del Francolí.

3

Editorial PRESERVANT LA MEMÒRIA DEL CAU Com ja s’explica en un article d’aquesta revista, enguany s’ha començat el procés de digitalització del material gràfic de l’Alverna. I és que en els 45 anys de l’Agrupament s’han viscut moments intensos que han quedat fixats en diapositives, fotografies, documents i objectes.

Molt d’aquest material gràfic està en un suport que amb el pas del temps es va deteriorant i, per tant, es corre el risc que aquesta memòria històrica es perdi.

Des dels seus inicis, l’Associació d’Antics i Amics va assumir aquesta responsabilitat, com un company de

Un llegat que ha configurat amb el temps la identitat de l’Alverna viatge de l’Agrupament, sabent que el dia a dia dels caps amb les unitats feia difícil aquesta tasca de preservació.

Ara s’ha començat el treball de transformar el suport diapositiva o

Promesa al paƟ dels Caputxins l’any 72. Foto: Arxiu Alverna.

paper en digital, la qual cosa també facilitarà un dels propòsits més interessants: divulgar aquesta memòria de l’Alverna a tots els nivells, fent-la arribar als que hi són ara, els que hi han passat i a tothom.

Ens hem de felicitar tots plegats d’haver iniciat aquesta feina, que fixarà el llegat de generacions de caps, nens i joves. Un llegat que ha configurat amb el temps la identitat de l’Agrupament Escolta Alverna.

Aquest any 2014 l’Alverna en fa 45!!

Per això, després de l’Excursió de Primavera d’Antics i Amics (23 de març) farem una calçotada per a recuperar forces i celebrar-ho entre tots.

A més a més, al maig farem un Mercat d’Intercanvi per a demostrar que hi ha un sistema alternatiu al monetari.

Tant els nens i nenes de l’Agrupament com tothom qui vulgui podrà portar alguna cosa que ja no necessiti però pugui ser útil a algú altre (roba, llibres, joguines...) i canviar-la per una altra que li pugui fer servei.

Finalment, el nostre tradicional Sopar de Final de Curs serà una mica especial. Us hi esperem!

Logo dissenyat per Rat Mas. 4

VI Assemblea d’Antics i Amics

El dissabte 14 de desembre de 2013, es va dur a terme la sisena assemblea ordinària de l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna amb un bon grau d’assistència. Es va repassar la feina feta durant l’any, felicitant-nos per la bona tasca que han dut a terme les diferents comissions.

Les andròmines creixen cada any una mica més, l’arxiu documental de l’agrupament avança poc a poc però amb bona lletra, la revista compleix els objectius i cada dia està més consolidada i l’excursió va ser tot un èxit d’assistència.

l’associació compleix enguany cinc anys, durem a terme una exposició durant el sopar de fi de curs de l’Agrupament que servirà també per celebrar el 45è aniversari de l’Alverna. Per acabar, es va aprovar el pressupost per l’any 2014 i es va procedir al lliurament del premi del concurs de fotografia de les Andròmines al Lluís Villarroya.

Felicitats!

TXUS MANJÓN

Es va aprovar l’estat de comptes de l’any 2013 i es va explicar la situació actual del procés de constitució de la Fundació. Estem a pocs mesos (potser setmanes) de tenir-la completament enllestida i en marxa. Es va decidir que, a partir d’aquest moment, es reactivaria amb força la comissió de cerca i compra de local. Hem d’aprofitar la conjuntura econòmica per mirar de trobar un local que s’adapti a les nostres necessitats a un preu més reduït.

També es va decidir que les comissions d’andròmines, revista i arxiu documental continuarien amb la seva tasca, mentre que l’escaneig de l’arxiu fotogràfic, atenent el fracàs dels últims intents, la duria a terme una empresa externa. La Junta passava a assumir la feina de buscar aquesta empresa i organitzar l’arxiu.

L’excursió dels Antics d’aquest any acabarà en una calçotada i es potenciarà -sempre en coordinació amb l’Agrupament- el merchandising. Finalment, i com que

5

Digitalització del fons gràfic de l’Alverna Des de la seva creació, un dels objectius principals dels Antics i Amics de l’Alverna ha estat fer-se cura de l’ampli arxiu de l’agrupament, format per multitud de documents i fotografies. L’organització i classificació de la documentació avança poc a poc però amb bona lletra de la mà d’una comissió que porta uns quants anys treballant. En canvi, els diferents intents de digitalitzar el gran nombre de diapositives i negatius dels que disposem han anant fracassant un rere l’altre. Per això, a l’última assemblea es va decidir encarregar aquesta feixuga tasca a una empresa que, a banda d’escanejar les diapositives i els negatius, els retocarà digitalment per aconseguir el millor acabat.

A hores d’ara ja s’han enviat unes 2000 diapositives i calculem que en tenim unes 2500 més a l’espera. Les imatges s’emmagatzemaran en dos o tres discs durs per reforçar la seguretat i s’entregaran als membres de l’associació o l’agrupament que les necessitin per dur a terme les seves activitats. Ens hem plantejat fer-les públiques a través d’Internet però es tracta d’un servei que comporta una no menyspreable despesa mensual. Conforme anem avançant en aquesta tasca us anirem informant. I esperem poder mostrar-vos, en aquestes mateixes planes, fotografies gairebé oblidades que segur faran despertar més d’un record.

TXUS MANJÓN

Caminada i calçotada de Primavera Ja tornem a tenir aquí la Caminada d’Antics i Amics!

Després que l’any passat assolíssim el cim de la Roca Corbatera, al Priorat, enguany ens quedem al Camp de Tarragona per descobrir els seus boscos i zones de conreu, i els antics camins que unien els nostres pobles.

Prepareu-vos per descobrir els entorns de l’Argilaga, amb una caminada curta apta per a tota la família, i una més llarga pels qui vulguin cremar més calories.

I és que enguany aprofitem per celebrar els 45 anys de vida de l’Agrupament i els 5 de l’Associació d’Antics i Amics, un cop acabades les caminades, amb una calçotada a l’Argilaga. L’acte es farà el diumenge 23 de març i us animem a participar-hi, ja sigui caminant com menjant calçots. No cal dir que estarem encantats de rebre ajuda per preparar la calçotada!

ARCADI CORNADÓ Comissió organitzadora 10/4/2011, travessant Rojals en la 1a caminada.

6

Continuem la nova secció de cuina de la TICS. El menjar per compartir ha esdevingut tot un clàssic en les activitats de les Unitats de l’Alverna, dels caps, de les excursions amb pares i també d’Antics i Amics. A banda de simplificar la logística de les activitats aporta el valor afegit de la companyonia i l’intercanvi d’experiències.

Diverses famílies han demanat les receptes dels menjars més reeixits i ens han decidit a crear CuinaTICS. La recepta que ens presenta en aquest número la Dolors segur que l’han tastat tots els alvernians que han participat en les darreres excursions d’agrupament i els Antics que van formar part de la Caminada pel Montsant.

ROTLLE DE CARN, per Dolors Hernández Ingredients: • 1 kg de carn picada (barreja de porc i vedella -600/400) • 2 ous • 2 sobres de crema de xampinyons • Sal i pebre negre Opcional: • Ceba molt picada • Un raig de conyac

Salpebrem la carn (poca sal, la crema de xampinyons ja en porta). Es barreja amb la crema de xampinyons, tal com surt del sobre (sense fer), i hi afegim els ous batuts.

Li donem forma de rotlle, l’emboliquem amb paper de plata i el posem al forn.

FORN: El meu té una funció de campana, que escalfa tot el forn, i el poso al 180-190º durant uns 40’. Després retiro el paper per la part de dalt i, amb el forn apagat, el deixo 15’ més perquè s’enrosseixi.

Si voleu afegir la ceba i el conyac, jo ho barrejo: - La ceba l’afegeixo quan salpebro, i el conyac, després dels ous (la carn queda més gustosa).

si fos un rostit. És ideal com a menjar per compartir. Es talla a rodanxes de la mida que es vulgui i es pot acomAquest pastís es pot menjar fred, panyar amb llesquetes de pa torrat, com si fos un embotit, o calent, com amanida...

Bon profit!

7

El joc com a eina pedagògica

Camp d’EsƟu 2012 de Castors i Llúdrigues. Foto: Arxiu Alverna.

A

quest any, des de demarcació de Tarragona, hem adoptat “el joc com a eina pedagògica” com a l’eix del curs. La descripció del joc que podem trobar a la versió digital de la gran enciclopèdia catalana es queda terriblement curta (i això que té més de 55 entrades!). Si haguéssim d’enumerar les característiques del joc i l’acte de jugar faria falta, potser, un “giga” addicional.

se’n deriven. El conflicte, fer-se mal, dialogar, enfadar-se, respectar les regles i fer trampes són algunes de les situacions que es produiran invariablement durant l’acte de jugar a qualsevol edat. De manera natural, l’individu està preparat per a actuar davant d’aquestes situacions perquè el joc és l’eina que l’evolució ha posat dins nostre per aprendre. A més, per curiós que sembli, jugar és intensament satisfactori per a tots.

Alguns pensaran que jugar forma part de la vida de les persones des que naixem, però la veritat és que els orí- LLUÍS VENDRELL gens del joc es troben uns quants anys més enrere. De fet, el joc forma part de la vida de molts animals, i és a través d’aquest que l’esser aprèn les normes socials i de conducta sense cap mestre. El joc permet l’aprenentatge a través de la interacció amb altres individus ja que trenquem les normes socials per posar-ne unes altres. Per això el joc cal que sigui vivencial i personal.

Quan juguem amb gent de la nostra edat creixem com a persones; quan ho fem amb gent d’altres edats, el benefici és recíproc i ens permet aprendre més sobre les característiques que diferencien cada etapa de la vida d’una persona, preparant-nos inconscientment per a l’acte de ser pares o mares.

El joc permet als infants desenvolupar la seva personalitat i crear solucions originals a les complexes situacions que Camp d’EsƟu 2012 de Castors i Llúdrigues. Foto: Arxiu Alverna.

8

Dinorama

Cercavila de trucaires. 1981.

EL BESTIARI DE L’ALVERNA

E

l Cau també és sinònim de festa, gresca i xerinola. Moltes han estat les vegades que s’ha participat en els Carnavals de la ciutat o s’han organitzat festes i cercaviles.

Per acompanyar aquests actes, a principis dels anys vuitanta es van crear elements festius fets amb l’esforç i la creativitat dels joves caps de l’època.

Aquí en teniu una mostra: la cuca que va sortir al Carnaval, el Drac que va participar en diferents actes de la ciutat, i el gegant i la geganta que van ballar per cercaviles i Fires de Xauxa.

Durant uns anys aquests elements festius van ser un autèntic bestiari de l’Alverna.

Drac de l’Alverna.

Anys 80.

Cuca carnavalera.

Anys 80.

Gegants de l’Alverna.

Anys 80, a la Fira de Xauxa.

9

Fira de Xauxa, una festa popular

Fira de Xauxa 2007, a la plaça de la Font.

M

oltes han estat les activitats que ha fet l’Alverna en les més de quatre dècades de vida, però sens dubte la Fira de Xauxa ha estat de les més tradicionals. La idea de la fira va venir de l’Agrupament Escolta Robert d’Aguiló, que ja la feia, a través dels membres d’aquell agrupament que van fundar l’Alverna: Josep M. Pastrana, Ricard Espinosa i Enric Rovira. Era la gran activitat conjunta de tot l’agrupament, oberta als nens i nenes de la ciutat, amb parades de fira, jocs, concursos, música i danses, i que durava tot un matí de diumenge.

frenètica, amunt i avall amb material de tot tipus. Pescar aneguets en un cossi, tir de boles a caixes ambientades amb carotes, gimcanes, afaitar globus, maquillatge, etc., eren algunes de les ofertes de la fira, sempre segons les capacitats dels nens i nenes de cada unitat. Però també es feien danses i actuacions musicals per completar l’ambient festiu. Fins i tot, un dels primers anys es va portar un cavall per fer tombs pel pati muntant la canalla.

També es feien visites a les botigues i empreses de la ciutat demanant articles per obsequiar a les parades.

Inicialment es cobrava per jugar a les parades, però ben aviat es va deixar de fer. A més, es venien samarretes, manualitats, es feien rifes i hi havia servei de bar. Tot per recollir calers pel Cau. El pati dels Caputxins és el lloc on s’ha fet més sovint. De fet, el primer any, el 1972, es va fer als baixos de l’església, ja que el pati no estava massa ben condicionat. Cap als anys 90 la fira es va fer diverses vegades al Passeig de les Palmeres, i alguna vegada a la Plaça de la Font.

Les unitats preparaven les parades Unes setmanes abans es preparaven, al Cau, les parades de fira, que normalment n’eren 3 o 4 per unitat. Primer amb tot el procés de decisió interna, i després amb la seva execució material: pintant, retallant, serrant, clavant...

Durant unes setmanes els caus eren un bullir d’activitat 10

Fira de Xauxa 2002, al Passeig de les Palmeres.

Fir

ra de Xauxa 1981, al Cau.

Fira de Xauxa 1981. Foto: Josep M. Salvadó.

Cartell de la Fira de Xauxa. Any 1982.

cartell que després s’enganxava per les parets de la ciutat.

Alguns anys es va fer un concurs intern per escollir el cartell. També s’editaven enganxines, es penjaven pancartes als carrers i es repartien fulls de mà per la Rambla. Fins i tot, alguns anys es passejava pels carrers de Tarragona un cotxe amb megafonia dient: “Nens i nenes de Tarragona, demà diumenge es celebrarà la Fira de Xauxa al Pati dels Caputxins, hi esteu tots convidats!”. Tota una campanya publicitària, digna d’en Bassat.

Fira de Xauxa 2004, al passeig de les Palmeres.

Normalment eren objectes de dubtós interès comercial que donaven els botiguers: algun paraigua carrincló, un llum atrotinat, llibres vells de la Caixa, bolígraf i caramels, un gerro horrible,... Amb alguns d’aquests objectes també es feia una subhasta al final del matí de la fira. Es feien lots i a cop de micro, com si fos Sotheby’s, es subhastaven entre els pares, amics i familiars, que oferien quantitats a l’alça de manera entusiasta... fins que veien el que els havia tocat.

Publicitat amb cartells i megafonia Per donar a conèixer la Fira de Xauxa cada any es feia un

L’any 1980, la Fira de Xauxa també va comptar amb una actuació castellera. Ni més ni menys que el primer castell de la història de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, un quatre de sis.

L’activitat tenia molts valors. Principalment el d’oferir desinteressadament jocs fets per infants per a d’altres infants. Però també donar a conèixer l’agrupament a la ciutat i el treball en equip per aconseguir un objectiu comú. La Fira de Xauxa representava un gran esforç pels caps i els infants de l’agrupament, un esforç que condicionava en part la dinàmica del curs de les unitats. És per això que els darrers anys s’ha deixat de fer. Tanmateix, per a molts dels que han passat per l’Alverna, la Fira de Xauxa ha estat una autèntica festa popular.

MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ 11

Entrevistem...

ROMÀ SOLÉ

E

n Romà Solé Blanco és el cos i l’ànima del Servei de la Discapacitat a Tarragona, popularitzat cada Santa Tecla amb el programa FESTA PER A TOTHOM i, des de fa tres anys, també amb l’ECLÈCTIC FESTIVAL. És soci d’AnƟcs i Amics de l’Alverna i l’entrevistem al nostre peƟt local, al Cau.

“Actuar al Metropol és saltar a l’exterior i fer-se visibles.”

Festa per a Tothom

Com neix el Servei de la Discapacitat?

A Tarragona el va crear l’any 1991 la Federació ECOM, avui Fundació, en conveni amb l’Ajuntament. Aquesta Federació d’enƟtats de discapacitats İsics va impulsar la creació d’aquest servei en molts municipis, contractant ells el personal durant tres anys i posant el local i infraestructura cada ajuntament. Després l’Ajuntament va optar per assumir-ho com un servei municipal més.

treballar per la Pau, volia oferir un dels seus camps de treball d’esƟu a Tarragona i ens va demanar alguna acƟvitat de Ɵpus social per fer. Vam proposar que fessin parƟcipar, en les Festes de Santa Tecla, un grup d’interns de la Residència de Sant Salvador, persones amb discapacitat İsica severa.

Així, els voluntaris eren estrangers?

Els primers anys eren persones vingudes de tot el món pel camp de treball, on també feien les seves xerrades Així, portes vint anys a l’Ajuntament? i acƟvitats de treball per la Pau, però Bé, al començament depeníem de progressivament es va anar incorpol’InsƟtut Municipal de Serveis So- rant voluntariat local. cials, i el 2007 el servei va passar a l’Ajuntament, dins la Conselleria de I comença com un servei a un PolíƟques d’Igualtat, però sempre com col·lecƟu concret? a servei municipal i ampliant l’àmbit A l’inici aquest era el primer objecƟu, d’acció a totes les discapacitats, també i el segon era fer visible la discapacipsíquica, sensorial i malalƟa mental. tat a la ciutat, però aviat es va inverƟr l’ordre.

I com neix Festa per a Tothom?

L’any 1991 el Servei Civil Internacional, S’han reduït les barreres a les festes? que és una ONG fundada el 1921 per Segur que avui es pensa més en l’accessibilitat; de fet, contribuir a detectar i suprimir aquestes barreres és un dels objecƟus des de l’inici. Però també paƟm retrocessos: fa uns anys es va aconseguir instal·lar ascensors per accedir a la planta noble de l’Ajuntament, el saló de plens, la sala d’actes, l’alcaldia... Ara, però, hi ha unes obres de remodelació que impossibiliten el pas a tota aquesta zona des de fa mesos, i estan aturades!

S’han fet altres avenços?

El pregó de festes s’interpreta a llengua de signes a la sala d’actes, davant la de plens, on molta gent pot seguirlo per pantalla i megafonia. També estem fent un iƟnerari fesƟu per a sords.

12

El programa de festes es transcriu en braille en una edició adaptada i l’Àrea de Cultura incorpora sanitaris accessibles als carrers. Amb el benentès que el programa va ser planejat pensant en la discapacitat İsica, estem intentant arribar a altres col·lecƟus per tal que la festa sigui realment per a tothom.

I la DOW, que hi fa en aquest programa?

Quan es va deixar de fer el camp de treball internacional, ens vam quedar amb un peƟt grup de voluntaris locals, molt acƟu però insuficient. DOW anima els seus treballadors i els estudiants que hi fan pràcƟques a fer-se voluntaris i faciliten molt la conƟnuïtat i relleu dels voluntaris.

“La llama doble”. que a Tarragona podríem fer alguna Flick Flock Danza, cosa semblant. Ha estat possible tama l’Eclèctic. bé per la implicació de quatre grups estables de la ciutat: Teatre Ganyotes, del Club Vaixell, Amanida Teatre, de l’ONCE, La Muralla i Al Trot Teatre, que Quin paper tenen els voluntaris?

La diferència entre els dos grups ini- havien obert camí. cials, discapacitats i voluntaris, s’ha diluït. Alguns són també discapacitats, Però hi parƟcipen més grups? com jo mateix, que sóc a l’organització. Sí, hi ha d’altres enƟtats on es fa Amb el temps hem pres el model de música, dansa o teatre, com Sant Rapenya fesƟva; s’ha esdevingut un grup fael, Solc o la Residència de Sant Salvasense disƟncions. Tots se senten acƟv- dor; i també centres “ordinaris”, com istes per igual, dedicats a divulgar el l’Estudi de Música, on també hi estumissatge que cal trencar les barreres dien persones amb discapacitat. En la İsiques i, sobretot, socials que aïllen tercera edició, la de 2013, van parƟcila discapacitat. Així, la principal recep- par-hi deu grups locals. tora és la ciutat, i nosaltres mateixos com a part integrant.

I tots són aficionats?

La majoria sí, però cada any portem un o dos grups de fora, amateurs o proI d’on surt l’EclècƟc FesƟval?

El precedent és una actuació al fessionals, amb una qualitat arơsƟca Metropol, per Santa Tecla, del grup Al de primer nivell. Això dóna presƟgi i fa Trot Teatre, del Centre de Paràlisi Ce- més atracƟu el FesƟval per al públic en rebral, de La Muntanyeta. El pas que general, però sobretot és un gran esva representar pels protagonistes i ơmul per als arƟstes locals i les seves per les seves famílies fer aquell salt de famílies. Hi ha professionals de les arts l’interior del Centre a ocupar un espai escèniques que m’han dit que s’han públic emblemàƟc de la ciutat, ens va emocionat amb alguns espectacles Eclèctic Festival descobrir la necessitat d’avançar en d’EclècƟc, com mai ho havien fet amb http://www.tarragona.cat/eclectic altres produccions més convencionals. aquesta línia.

I passar a tot un FesƟval d’arts escèniques?

Em vaig agafar uns dies de vacances per assisƟr al FesƟval que organitzen des de fa anys a Sevilla, i vaig pensar

L’evolució d’aquests 23 anys de Festa per a Tothom i 3 d’EclècƟc FesƟval i l’intercanvi amb d’altres experiències ens fa veure que encara tenim molt camí per recórrer.

Festa per a Tothom https://www.facebook.com/ groups/217993591685621/?fref=ts Reportatge del Festa per a tothom de 2009 http://youtu.be/JXEtO8S78NA

13

 NEW YORK CITY MARATHON

En Ramon Pasano va ser cap de Ràngers de l’Alverna entre els anys 1972 i 1976. Casteller i esportista, ens apropa la seva experiència de la Marató de Nova York, tot un repte per a qualsevol fondista.

El primer diumenge de Novembre, New York celebra la seva Marató anual, que es remunta al 1970. Durant aquest dia la ciutat és presa per 2 milions d’espectadors i es retransmet en directe per la cadena NBC, amb una audiència aproximada de 315 milions de teleespectadors.

Durant aquest dia, la ciutat dels gratacels es converteix en una gran festa major, on els ciutadans surten al carrer per animar i oferir tota mena d’aliments i beguda als participants. Els nens participen apropant les seves petites mans per tal que tu els hi xoquis; les bandes de música, grups de gospel i orquestres toquen les seves millors melodies, i tot junt fa que aquesta cursa sigui tan singular i única en el món.

Desprès de divuit anys d’inactivitat maratoniana, se’m presenta el repte de córrer en una de les carreres més importants del món. Deixant lesions i mals moments enrere, retornant les ganes per afrontar un any d’esforç i de durs entrenaments, de sobte, ring, ring, ring...: sona el despertador a l’habitació de l’hotel. Són les 5 del matí i és hora d’esmorzar.

14

Després d’un repàs a la bossa de mà em disposo a buscar un dels centenars d’autocars que surten dels diferents punts de la ciutat amb la tasca de traslladar els més de 50.000 participants al punt de sortida. Amb tots els companys de cursa a dalt, arribem al punt de concentració, situat a Staten Island. Només posar el peu a terra i fent un cop d’ull al rellotge, me n’adono que les grandioses esplanades ja estan plenes d’atletes, i això que encara queden dues hores per la sortida! Durant aquest temps els atletes passegen pel recinte, fan escalfaments, descansen en llocs habilitats, escoltant música en viu i sent entrevistats per les cadenes de televisió. Tot plegat, una barreja de cultures, pobles i idiomes.

Himne dels Estats Units, tret de sortida i tothom a córrer amb la cançó de fons que dóna nom a la ciutat dels gratacels: “New York, New York”. Pell de gallina, nus a la gola i imatge idíl·lica del riu humà creuant la badia pel pont de Verrazano. A partir d’aquest punt el circuit passa per tot Brooklyn i Queens, fins arribar al km 25, a Queensboro Bridge. Els aplaudiments t’obren l’entrada a la primera avinguda de Manhattan i et donen forces per afrontar els 12 Km següents fins al Bronx. Després d’aquest districte la carrera baixa per la cinquena avinguda fins a Central Park. Aquest gran pulmó verd i la densitat de públic que s’aplega i que no para d’animar m’oxigena els últims metres que em duran fins a la mítica meta de Tavern on the green.

De tornada a l’hotel amb la medalla commemorativa al coll, els novaiorquesos et feliciten conscients de l’esforç i el treball que representa recórrer els 42.195 metres.

Aquest ha estat el meu repte i el de moltes persones del món que es proposen fer, almenys una vegada a la vida, aquesta marató singular i única en el món.

15

Baixada del Pajaritu. Foto: Diari Digital.

Pioners i Caravel·les al taller de cooperació.

Celebració del Solstici d’hivern al parc Francolí.

fotoTICS

Els Ràngers i les Noies Guies al Baix Ebre pel Camp d’Hivern.

16