TICS nº 18

TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna

Núm. 18 Març - Juny 2015

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ L’AGRUPAMENT

•

DESCOBRIM CA LA FOU

•

ACTIVITAT DE LES UNITATS

EDITORIAL

La Plataforma en Defensa de l’Ebre NOTÍCIES

•

vi travessa d’andròmines: aquest any sÍ!

•

Samarretes, llibres i

Ca la Fou,

comunitat alternativa

roses •

Caminada i calçotada

•

la bajoca

ARTICLES

•

Meteorologia per a xiruquerus

per Josep Maria Borrut

CUINATICS

•

EMPANADA

DINORAMA

•

El delta de l’Ebre

HISTÒRIA

•

L’AEiG BISBE BORRÀS FA 50 ANYS

ENTREVISTEM...

•

MANOLO TOMÀS

DESCOBERTA I AVENTURA

•

SUBMARINISME

XIRUQUERUS FOTOTICS

* Foto de portada: Assemblea de tot l’Alverna a Ca la Fou, de Júlia Abelló.

L’Associació d’Antics i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Sergi Aldave Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort

Joan Olivan Llívia Palliso Mayte Solé Pau Salvador

Maquetació: Cinta Olivan Joan Olivan

“Si no evitem els transvasaments, el Delta té els dies comptats.”

Antics i Amics de l’Alverna Antiga Facultat de Lletres

Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA

anticsiamics@aeigalverna.org

www.aeigalverna.org/anticsiamics

Entrevistem Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. p. 16

DESCOBRIM L’AUTOGESTIÓ A CA LA FOu Excursió d’agrupament a Ca la Fou. 15 de març de 2015. Foto: Júlia Abelló.

A

quest any, a l’hora de triar quin projecte fer amb tot l’agrupament, es van proposar diverses opcions als nens, nenes i joves. La intenció era veure què era allò que més els motivava, què era el que més interessant trobaven per endinsar-nos-hi de ple.

allà i ens van presentar, fent un “tour”, tota Ca la Fou, les seves instaŀlacions i els espais que podríem utilitzar. Era immensa!

Després de dinar i poder explorar per lliure els múltiples racons de Ca la Fou, vam poder posar-nos a fer feina Després de moltes valoracions i opinions diverses el ajudant la comunitat amb quatre accions: desbrossar el projecte que vam acabar triant va ser el d’autogestió, i riu per aconseguir llenya que utilitzen per poder escalfarés per això que vam triar Ca la Fou com un exemple per se a l’hivern; desbrossar la riera que hi passa a prop; conèixer des de dins aquesta manera d’organitzar-se. ajudar en la construcció d’un hort per poder cultivar els seus propis vegetals; i anivellar i posar en condicions una Ca la Fou és una antiga colònia industrial, adquirida zona on hi ha unes turbines que produeixen electricitat. coŀlectivament per un grup de persones, situada a Tots aquests serveis els vam poder fer tenint una persona Vallbona d’Anoia. En aquesta colònia intenten crear, des en cada grup que ens explicava com fer-ho i per què era de la societat civil, un espai de cooperativisme, pacífic i tan important. I totes elles ens van agrair moltíssim haver sostenible per desenvolupar alternatives de producció, volgut participar-hi i ajudar-los. tecnològiques i d’habitatge. Així doncs, a Ca la Fou s’hi pot trobar un espai autoorganitzat, amb naus industrials Aleshores vam berenar per agafar forces i... va començar per a activitats artesanals i creatives, espais comuns a ploure! No podia ser! El dia havia començat prou per a trobades i activitats diverses i, fins i tot, cases assolellat i ara plovia... I no només això, sinó que del fred habitades. A més de ser un coŀlectiu autogestionat, que feia van començar a caure petits flocs de neu que utilitzen l’assemblea com a mètode per prendre les es van anar amuntegant en algunes zones. Com és de decisions per consens (com fem nosaltres al cau). suposar, en un tres i no res es va organitzar una petita “guerra” de boles de neu que va haver d’acabar aviat.

Va arribar el dia 14 de març i, havent fet prèviament alguna activitat per treballar el concepte d’autogestió, A Ca la Fou vam descobrir que nosaltres, com a Alverna, vam pujar a l’autobús per anar cap a Ca la Fou. Només pertanyíem a Ca la Mar i que, en el nostre poble, hi havia arribar ens van rebre algunes de les persones que viuen diferents oficis que feien les seves feines i aportaven els 2

Excursió d’agrupament a Ca la Fou

Els escoltes de l’Alverna ajuden la comunitat de Ca la Fou. Fotos: Júlia Abelló.

seus beneficis a la comunitat. Però què va passar aquella tarda? No ens ho podíem creure, mentre se celebrava la Fira del Llibre Lliure, que és el nostre llibre més preuat, algú el va robar!

• El projecte de serigrafia i xilografia on van poder conèixer diferents tècniques per crear plantilles; • El projecte de narrativa digital en el qual van realitzar un petit curt des de la producció del text i la idea inicial fins a la gravació de l’audiovisual; Després de saber aquesta tràgica notícia vam celebrar • El projecte més informàtic en el que van endinsar-se una assemblea en què cada gremi va expressar la seva en el món dels cables, xips i altres sistemes de control voluntat envers quina solució duríem a terme: alguns electrònic de diferents aparells; volien reescriure’l de nou fent-lo més just per a tothom, • El projecte en el qual es realitzava música amb objectes altres volien atribuir-se privilegis per sobre dels altres reciclats. gremis, n’hi havia que creien que no el necessitàvem, n’hi havia que només volien canviar petites coses amb les Després de conèixer tots aquests projectes que tenen en quals no estàvem d’acord... Amb tant d’aldarull i discussió funcionament a Ca la Fou i acabar de fer-nos la idea del vam anar a dormir sense saber ben bé quina era la decisió que representa una comunitat cooperativa vam tornar al que havíem pres. A veure si després d’haver descansat tema que ens preocupava des de la tarda anterior: què unes quantes hores ens era més fàcil prendre-la. fem amb el nostre Llibre Lliure? Vam estar parlant una estona i debatent quines eren les millors opcions, i vam L’endemà, després d’esmorzar, vam dividir-nos per grups decidir reescriure el Llibre tot millorant i fent més justes per poder descobrir alguns dels projectes que Ca la algunes de les coses que hi deia.

Fou realitza i, així, poder entendre millor què hi fan.

Cada grup va triar el projecte segons què s’hi feia i, així, En resum, va ser un cap de setmana ple d’emocions descobrir allò que més motivava a cadascú. i reflexions, amb la descoberta d’un projecte molt Així doncs, els grups van poder descobrir diversos interessant i podent ajudar a un seguit de persones projectes: realitzant diferents activitats!

• El projecte de l’hort i fer una espiral d’herbes aromàtiques que van anar a buscar al bosc i van trasplantar; • El projecte de sabó i saber com es pot fer de manera Marina Gavaldà i escarré casolana i emportar-se’n un petit record; 3

ACTIVITATS DE LES UNITATS Castors i Llúdrigues Aquest trimestre ha estat molt intens! Vam començar l’abril triant projecte, que és ni més ni menys que una pel·lícula de por amb explosió inclosa, i durant el mes de maig hem estat preparant la història i escrivint el guió, triant els personatges i decidint els llocs on gravarem les escenes.

Castors i Llúdrigues fent un grafiti al cau. Foto: David Nogués.

Paral·lelament hem començat a fer les activitats del camp d’estiu que el passarem del 27 de juny al 4 de juliol a Massalcoreig. I no ens volem oblidar de dir que també hem participat a la Bajoca 2015.

Ràngers i Guies Durant aquesta meitat de curs ens hem posat les piles i hem treballat de valent per dur a terme el nostre projecte, una fira de jocs oberta a la ciutat.

Però aquesta idea no va sorgir del no res, va ser fruit d’un dur procés per buscar el consens a partir de pluges d’idees i debats que, al final ens va portar a la idea que a tot ens semblava millor. I després d’unes setmanes de feina, només interrompudes per la fantàstica bajoca, vam arribar al dissabte marcat amb la certesa de que tot sortiria bé. I encara que ens va fastiguejar el vent, que per això vam tancar abans, i el públic potser no va ser tant com esperàvem, ens ho vam passar d’allò més bé!

Trucs de màgia. Foto: Carme Miquel.

PD: Gràcies a tot els que vau venir a la fira, especialment als nostres castors i llúdrigues i al ràngers i noies guies del Xaloc.

Pioners i Caravel·les Aquest trimestre hem aprofitat molt el temps. Hem decidit el projecte, després de molt debatre, i farem una petita ruta amb kayak per les boniques cales de la Costa Brava durant la ruta del camp d’estiu.

Hem anat també d’excursió a Barcelona, on vam descobrir diferents entitats alternatives de la ciutat: Ràdio Bronka, un hort urbà i CSO la Astilla.

Per poder finançar el projecte, vam decidir fer un berenar per a tothom, amb uns pastissos boníssims.

Ara, estem frisant per poder marxar de camp d’estiu a Figueres!

4

Elecció del projecte. Foto: Gemma Solé.

ACTIVITATS DE LES UNITATS Aquest trimestre hem escollit projecte, fer un disc! Ja l’hem començat amb la gravació d’una de les cançons, però encara ens queda moltíssima feina per fer, ja tindreu tots un tastet del que haurem fet durant el sopar de final de curs.

Llops i Daines

També vam anar de cap de setmana a l’Hort de la Sínia, on vam descobrir els nostres talents musicals de ballarins i ballarines, a part de visitar diferents animals i donar de menjar a gallines i oques.

Hem tingut temps d’estar fent tota aquesta feina, i també hem tingut temps de participar a la Bajoca, la gran trobada d’escoltes de la demarcació, que vam fer a Montblanc. I després de tot això, ja estem esperant amb candeletes a que arribi el camp d’estiu!!

Truc 1

Llops i Daines amb els Papagayo.

Durant les vacances de Setmana Santa els Truc 1 vam fer un Camp de Primavera de tres dies en un cau de Barcelona.

El primer dia, vam dinar al Parc del Laberint I després ens vam aventurar a fer una petita ruta per les muntanyes properes, en les quals vam trobar un mirador on es podia veure tota la ciutat.

L’endemà, ens vam unir a una sessió de treball de Projecte Ingenu, companyia teatral formada per diversos actors de l’Institut del Teatre, dramaturga i director propi. A la tarda, vam quedar amb uns Trucs de Barcelona compartint activitats i experiències.

L’últim dia, no podíem marxar sense fer una mica els guiris, així que vam passejar pel Parc de la Ciutadella i l’Arc de Triomf abans de dinar i agafar el tren per tornar cap a Tarragona.

Van ser tres dies molt intensos, però podem afirmar que van valdre molt la pena i ens ho vam passar genial!

Trucaires de descoberta per Barcelona.

Eloi Duran

Truc 2 Els Truc II no parem, però tampoc ens enganyem, anem amb calma. Enguany tampoc podem quedar els dissabtes per la tarda i per això se’ns veu poc pel cau. Tot i que sembli que estem una mica “empanats” la veritat és que hem trobat molts entrebancs organitzant les coses: El sopar del cau, que desprès de sis o set canvis al final serà al Martí Franquès; el projecte pel juliol que depèn de permisos de l’Ajuntament i, després ens queda el camp d’estiu. Volem marxar lluny i viure la darrera experiència com a “nens”, gaudint d’un viatge a l’estranger. Volem que sigui únic i tot allò que volíeu tots quan teníeu 18 anys.

Barbacoa de Truc2 a casa del Franki.

5

Editorial LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE

A

la Unió Europea, trat en explicar al La Plataforma ha generant una opimón que al riu Ebre, com a riu mediter- defensat el Delta fent nió pública favorable als seus objecrani, no li sobra l’aipedagogia sobre el gua; que el Delta tius. Amb l’acció està en regressió pacífica i persistent, valor de l’aigua. per culpa dels panha aconseguit aturar els projectes de tans, que la falca salina arriba fins Amposta i que de transvasament dels diferents governs la preservació d’aquest ecosistema centrals des de fa més de vint anys, en depèn l’equilibri de moltes espè- contribuint a preservar aquest espai tan fràgil que és l’Ebre i el seu fantàscies d’aus europees i africanes. I ho han fet fent peda- tic delta. gogia sobre el valor És per tot això que se’ns acut dir que el treball de la Plataforma de l’aigua, com un connecta amb molts valors escoltes: bé limitat que no pot ser motiu d’es- estimar la natura, protegir la vida, ser decidits, afrontar les dificultats peculació privada ni sense por... Un model de compromís de malbaratament social que ens serveix de referència consumista.

Amb aquest dis- en l’educació dels nostres infants i joves, tant pel seu propòsit de salvar curs la Plataforma el medi ambient, com de la forma de ha estat escoltada treballar coŀlectivament i arrelats al i reconeguda per territori. les institucions de Pioners i Caraveŀles al Delta. Camp d’estiu del 1989.

través de l’entrevista de la Tics amb el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, hem descobert que aquest moviment social és com les històries dels contes d’Astèrix i Obèlix, on un grapat d’irreductibles gals lluiten contra el poder de Roma amb l’ajut d’una poció màgica. Potser la poció dels ebrencs són el licor d’arròs, les ostres i la jota tortosina.

La lluita de la Plataforma s’ha cen-

6

VI Travessa d’Andròmines: Aquest any, sí!

Alvernianes i alvernians. gent valenta, agosarada, temerària a vegades. No us fa vergonya??? No podem patir la mateixa humiliació un altre cop. AQUEST ANY, SÍ!!!!!!

Aquest any ho hem d’aconseguir.

El preuat premi de la Fletxa del Mar ha de ser verd-i-lila. Ja n’hi ha prou de ser les tripulacions més tramposes o els primers en enfonsar-nos.

Volem ser l’embarcació més ràpida.

Prepareu-vos bé. Dissenyeu amb destresa les vostres andròmines. I que cap alvernià ni alverniana es quedi a la sorra. Tothom a l’aigua. Fiuuuuuuuu.

Bé. Tothom, tothom no cal. Algú ha de vigilar les bosses. I posar la música. I estar per la canalla. I fer fotos. I animar.

I ... I si no guanyem tampoc no ens posarem pedres al fetge. Sempre podrem dir allò de “l’important és participar”, “venim a divertir-nos”, “sort que tenim salut”.

Ja hi tornem a ser. Segur que enguany tornarem a quedar darrera. Però xalarem.

Us esperem el dia 15 d’agost a la platja del Miracle a partir de les 11 h del matí.

La Tortuga Rafa a rem i a vela, d’Helena Forès.

Samarretes, llibres i roses Aquest sant Jordi, com no podia ser d’altra manera, els caps de l’agrupament hem obert paradeta a la Rambla per a vendre roses i llibres de segona mà, a part de les estimadíssimes samarretes que encara tenim pel cau, per a veure si aconseguim ja els diners que ens calen per a poder tenir els nostres esperats locals.

Així que per començar vam plantar la paradeta on ens deixa l’Ajuntament (aquest any a l’últim tram de la Rambla Nova, tocant al balcó del mediterrani) tot agafant la nostra carpa i traient tots els llibres que ens han portat les famílies de l’Alverna, i vam començar a fer el “top manta” agafant el màxim d’espai possible per a la venda de tot.

I ha estat fantàstic, ja que al comprar una mica menys de roses que l’any passat les vam acabar totes abans de tancar i tot! A més, hem pogut donar una nova llar a molts llibres per un preu rebentat i hem tret uns bons calerons.

Tot un èxit de paradeta.

Els caps venent samarretes, roses i llibres per Sant Jordi.

7

Caminada i

U

La gent valenta de la caminada llarga. 19 d’abril de 2015. Foto: Llívia Palliso.

n any més la tradicional caminada preparada conjuntament entre l’Agrupament i l’Associació d’Antics i Amics ha aplegat un bon nombre d’alvernians de totes les edats. En aquesta ocasió el recorregut de la ruta llarga sortia puntual, a les 8 del matí, des de la Nou de Gaià, mentre que els inscrits en la ruta curta quedaven a les 10h a Altafulla. Ambdós itineraris travessaven aquesta zona propera al mar que amaga una gran diversitat natural.

Els membres del primera van matinar de valent per començar a caminar en direcció la Mola. Després d’un parell o tres d’hores de suau recorregut, durant el qual van poder contemplar l’abandonat poble de Rubials i algunes construccions de pedra seca just als vorals del camí, els membres de la ruta llarga arribaven al petit cim de 318 metres, que és el sostre de la comarca del Tarragonès, per, a continuació, baixar cap a la Nou de Gaià. A més, com que eren pocs i ben avinguts, no es van voler dedicar només a caminar i caminar, i per això van decidir fer una parada tècnica a la Pobla de Montornès per prendre un refresc. Una vegada recuperades les forces, el camí transcorregué sense més sorpreses, i després d’aproximadament un 20 quilòmetres van arribar al punt de trobada. Si esteu interessats, podeu consultar més informació sobre aquesta ruta a: Excursions pel Tarragonès de Xavier Martorell i Boada.

La ruta curta va sortir una mica més tard de la platja d’Altafulla. Des d’allí els excursionistes van remuntar la desembocadura del riu Gaià. I un cop a la Riera, van 8

agafar el camí cap a la Nou de Gaià. En total van ser uns 10 quilòmetres de passejada tranquil·la que la vintena d’assistents, entre ells força nens i nenes de l’Agrupament, van recórrer en unes 3 hores o 3 hores i mitja. A diferència de la ruta llarga, els participants de la ruta que sortia d’Altafulla van tenir l’oportunitat d’arribar en transport públic al punt de partida, tot i que –a tall d’anècdota– només els caps van voler arribar en tren. La travessa que, en ocasions avançà a ritme caribeny, va poder gaudir de l’atractiu del paisatge de la platja, la desembocadura, els camps i el bosc. Un recorregut molt divers que els de la ruta curta van finalitzar tot just a l’hora del vermut.

Tant una excursió com l’altra ens demostren que ben a prop de casa tenim increïbles paratges que molt sovint no visitem per manca de coneixement. Són rutes de baixa dificultat, que barregen entorns naturals rics i diversos, i que es podem realitzar fàcilment durant el cap de setmana, fins i tot, una tarda qualsevol quan els nens surten de l’escola. A més, el clima temperat de la zona permet fer aquestes escapades durant tot l’any, un clar avantatge que hauríem d’aprendre a valorar més. Per tot això, des de la TICS us encoratgem a descobrir els camins de l’anella verda de Tarragona a través d’aquest enllaç: www. tarragona.cat/anellaverda De tornada a l’excursió-calçotada, abans de dinar, els alvernians vam poder compartir un merescut descans a la terrassa del local on feia una bona estona que hi havia moviment. I és que, mentre els excursionistes eren fora, una comissió formada per caps i mares de

i calçotada d’Agrupament i Antics i Amics

Petita parada per a reagrupar-se. 19 d’abril de 2015. Foto: TICS.

l’Alverna preparaven el menjar. Una vegada enllestits els calçots, la carn i les patates al caliu, tots els assistents es van entaular i van poder assaborir, a banda del menjar, la millor de les recompenses: compartir una diada que aplega tot l’Alverna, l’antic i l’actual. Potser, a diferència de l’any anterior, l’assistència va baixar una mica, és veritat, però malgrat això, als qui hi eren no els va faltar res.

L’excursió-calçotada continua essent una data important dins el calendari de l’Agrupament, ja que es converteix en un espai de trobada entre les famílies, els caps i alguns antics membres de l’Alverna. Una reunió on impera el clima festiu i “cauero”. En definitiva, la barreja perfecta per a un diumenge de primavera que ben segur repetirem el proper curs.

Promo de la Bajoca. 19 d’abril de 2015. Foto: Gemma Vendrell

Cada cop més a prop de la Nou. 19 d’abril de 2015. Foto: TICS 9

La Bajoca, trobada general de Demarcació

Els participants de l’Alverna. Foto: Júlia Abelló.

El 16 de maig van desembarcar més de 600 nens i nenes, vinguts d’arreu de la Demarcació, a Montblanc, que per dos dies es va convertir en la capital de l’escoltisme tarragoní. I és que s’hi celebrava la megatrobada de la Bajoca.

Només arribar ja havíem de pencar de valent: tots a carregar material fins a la zona d’acampada i a plantar les tendes amb alegria! Un cop feta la feina, ens vam dirigir cap a la plaça de sant Francesc on ens esperava la Senyora X, cap de l’organització de superherois (OSH) amb els capitans Patata i Cogombre, i vam veure com la malvada bruixa Mim i es seus homes de negre tenien segrestat al Capità Bajoca.

A la tarda ens vam barrejar entre les unitats dels diferents caus per realitzar descobertes, per diferents llocs del poble: educació emocional amb cavalls, castells, xerrades sobre gènere, taller de nusos,..., cadascú fent el que s’adaptava millor a la seva edat. El fet és que ens ho vam passar molt bé amb gent que no coneixíem. Però aquí no va acabar la tarda pels escoltes de la demarcació, els Capitans ens van fer un entrenament-MasterClass de zumba que ens va activar a tots i ens va posar a punt per recuperar al Capità Bajoca.

La vetllada va consistir en un joc molt divertit, on més d’un va acabar ben moll. I després de jugar una bona estona vam derrotar el dolents. Com que ja era tard, els més petits van anar a dormir i la resta vam seguir al ritme de la Cobla Mitjanit, que ens va fer ballar fins ben tard amb ritmes tradicionals.

L’endemà com a bons exploradors, en grupets barrejats,

10

vam anar recorrent els voltants del campament en una cursa d’orientació on vam caminar molt i no tothom va ser capaç de trobar totes les fites en el temps indicat. Hi havia més d’un despistat que no sabia ni on era..., però ens va ser molt divertit. I un cop vam saber que es trobava a la plaça St. Francesc, correm-hi tots. Allí els nostres herois van alliberar al capità Bajoca i van tancar la malvada Mim a la mateixa gàbia on havia tancat al nostre amic.

La celebració de l’èxit no va ser petita i, cantant i ballant, ens vam acomiadar dels capitans i la Senyora X. Així va ser una trobada, preparada amb molt d’esforç, iŀlusió i ganes i que va acabar sent una experiència inoblidable, on grans i petits ens ho vam passar pipa, i el que és més important, vam veure que no estem aïllats i que hi ha molta gent que també viu l’escoltisme i el guiatge com nosaltres. Som Bajoca fins la fi, som l’ànima del camí!

Els animadors de la trobada. Foto: Adrià Castellví..

Adrià Castellví

Meteorologia per a xiruquerus

S

Pluja al camp d’estiu de Pioners i Caraveŀles. Picos de Europa 2001. Foto: Arxiu Alverna.

i el Montsant porta capell, posat la pell”. “L’arc de Sant Martí a Llevant, bon temps a l’instant; l’arc de Sant Martí a Ponent, amaga la gent”. Dues dites que ens mostren com la saviesa popular és capaç de fer prediccions meteorològiques partint de l’observació.

primer que hem de fer és alliberar-nos de qualsevol cosa que porti metall: mòbil, claus, coberts, bastons... Ho hauríem de deixar a terra i si pot ser penjar-ho. Nosaltres apartar-nos uns quants metres i estirar-nos al terra mentre duri la tempesta. El perquè de tot això el trobem en el fet que els llamps es veuen atrets pels objectes metàŀlics i tenen tendència a caure en punts que sobresurtin del terreny, per aquest motiu tampoc és aconsellable aixoplugar-se sota d’un arbre que es trobi aïllat.

De tots el fenòmens meteorològics que ens podem trobar anant d’excursió un als que hem de parar més atenció és la tempesta. Si d’una forma sobtada ens trobem sota els efectes d’una gran tempesta l’instint ens portarà a buscar un punt d’aixopluc.

bastons o piolets, val més que els abandonem i ens apartem del lloc ja que la situació es prou perillosa i en qualsevol moment ens podria caure un llamp.

“Els veïns Així que quan anem d’excursió un bon de la zona consell és escoltar el que ens puguin dir els veïns de la zona, ja que són els són els qui que coneixen millor els factors locals coneixen millor que fan que en un moment determinat es puguin produir canvis meteorològics Protegir-nos en un bosc, dins una casa els factors locals sobtats. Tot i això, abans de fer la soro sota una balma està bé, però sempre tida, i gràcies als avantatges que ens que fan que es cal evitar els corrents d’aire ja que les ofereixen les noves tecnologies, és molt descàrregues elèctriques tendeixen a puguin produir seguir-les. Si ens trobem carenejant una important recollir la màxima informació sobre el temps que es preveu a la zona muntanya o pujant un cim i els cabells canvis de temps se’ns on volem anar. electritzen o veiem com guspires a les puntes metàŀliques per exemple dels sobtats”

Però com hem d’actuar si ens trobem en mig d’un des- Josep maria borrut Margalef campat i lluny de qualsevol protecció? En aquest cas el Ex-cap de Pioners de l’Alverna de principis dels anys 70.

11

EMPANADA DE TONYINA Ingredients:

6. Desenrotlleu l’altre paquet de massa i retalleu amb ganivet un Massa d’empanada (1 o 2, segons parell de tires horitzontals i un parell mida) de verticals, que fareu servir per a Tonyina guarnir.

Tomàquet ratllat o triturat 7. Tapeu el farcit amb l’altra massa, Pebrot verd i/o vermell i enrotlleu les vores de la massa de Ceba sota, de manera que us tanqui el farcit totalment.

Olives, ou dur,...

8. Guarniu amb les tires de pasta Ou batut per a pintar gruixuda i es fa difícil de treballar-la retallades.

9. Feu un forat al mig per tal de deixar 1. Fem un sofregit amb la ceba, el per a empanada. escapar el vapor i que no seu us obri pebrot i el tomàquet. La quantitat 3. Escalfeu el forn a 200º. ens dependrà de lo gran o petita que 4. Afegiu la tonyina, les olives, l’ou durant la cocció. dur... Excepte la tonyina i el tomà- 10. Pinteu-la amb ou batut, vores vulgueu fer l’empanada.

2. Mentrestant, preparem la massa quet, la resta d’ingredients s’hi poden incloses.

11. Poseu l’empanada al forn, uns 20 desenrotllant-la per a posar-la al forn. posar o no.

Podeu seguir les indicacions del fabri- 5. Poseu el farcit damunt la massa o 30 minuts, i ja la teniu llesta! cant. També podeu fer la massa vos- desenrotllada, tant centrat com us altres, però acostuma a quedar més sigui possible. mayte solé

CAMPS D’ESTIU/2015 Castors / Llúdrigues Del 27 de juny al 3 de juliol Massalcoreig (Segrià)

Llops / Daines De l’1 al 9 d’agost Sant Pere de Torelló (Osona)

P/C LL/D

Ràngers / Guies Del 27 de juliol al 6 d’agost Sant Martí Sesgueioles (Anoia) Pioners / Caraveŀles De l’1 al 15 de juliol Cabanelles (Alt Empordà) Truc 1 Del 21 al 30 de juliol Cap de Creus (Alt Empordà) Truc 2 De l’1 al 10 d’agost

12

R/G C/LL

T-1

Dinorama

Camp d’Estiu Pioners i Caraveŀles 1989.

Foto: Arxiu Alverna.

EL DELTA DE L’EBRE Ben a prop de casa nostra hi tenim un entorn fantàstic. Un espai de natura que no sempre sabem valorar.

Per això, el Delta és un lloc magnífic per a què les nostres unitats puguin conèixer la seva diversitat biològica.

El riu Ebre i el seu Delta és un autèntic paradís per explorar: Els arrossars, els aiguamolls, les aus migratòries que hi fan estada, les muscleres, les platges amb dunes, ”lo riu”...

Al llarg dels anys, diverses unitats de l’Alverna hi han fet estada en excursions o campaments, i han pogut gaudir, a peu o amb bici, de la descoberta dels seus tresors.

Camp d’Estiu Ràngers i Noies Guies 1995.

Foto: Arxiu Alverna.

Camp d’Estiu Ràngers i Noies Guies 1995.

Foto: Arxiu Alverna.

Camp d’Estiu Ràngers i Noies Guies 2010.

Foto: Arxiu família Olivan.

13

L’Agrupamen

E

Camps d’estiu de Ràngers i de Noies Guies a la Pobla de Cérvoles, el 1974. Encara sense coeducació les unitats ja van compartir moltes activitats. Foto: arxiu Carme Miquel.

ls antecedents de l’agrupament de la Canonja els trobem en el CIC (Club Infantil Canongí) els anys 1962 i 1963, format per un quants escolans de Mn. Lluís Saragossa que, amb tant sols 13 o 14 anys, es van posar a organitzar activitats per als infants els diumenges.

A la tardor de 1964, a l’institut Martí i Franqués, els nois van contactar amb Ramon Salas, cap d’agrupament del Robert d’Aguiló, que amb el consiliari Mn. Josep Poca, els van iniciar en l’escoltisme amb alguna xerrada i alguns llibres. Es van constituir en patrulla lliure, atès que només eren sis nois d’uns 15 anys.

El 16 d’abril de 1965, en un campament de Setmana Santa a Gallicant, on els canongins van anar convidats pels de Tarragona, Robert Bofarull i Josep Maria Espasa van fer la promesa escolta. Aquesta és la data que es pot considerar de fundació de l’Agrupament de la Canonja, tot i que encara es manté el nom de CIC alguns anys.

El 1966 ja es reparteixen els nens en tres grups, amb dos joves de la patrulla a càrrec de cadascun. A l’octubre, el nou mossèn, Josep Cabayol, organitza els infants en caus (separats per sexe i grups d’edat) repartits per diferents cases, mentre que els del CIC continuaven estant als baixos de l’abadia (local parroquial de la Canonja). Al juliol Pessebre vivent a l’hort de l’Abadia, 1974. Foto: Arxiu Carme Miquel. de 1967, el mossèn organitza un primer torn de colònies Activitat de l’agrupament, oberta al poble, que es feia a la sortida de per a noies, a d’Ulldemolins, i un segon per a nois, on els la Missa del gall durant els anys 70. integrants de la patrulla, ja de 18 anys, fan de caps.

Així, l’agrupament comença amb unitats de nens i de nenes simultàniament però la coeducació no arriba fins al 1975, com a l’Alverna i tants d’altres. En canvi, el funcionament dels caus, on cada unitat utilitza un local diferent, en baixos de cases que cedeixen les pròpies famílies, perdura fins als anys 90, quan ja costava molt trobar locals per a les unitats, i els ofereixen comprar una casa per 2 milions de pessetes (12 mil euros, però com si ara fossin Festival d’agrupament a l’Orfeó, 1976. Foto: Arxiu Carme Miquel.

100 mil!). L’Agrupament no tenia personalitat jurídica ni capacitat d’endeutar-se, però el Bisbat n’assumeix l’adquisició. En un contracte privat amb l’Agrupament s’estipula que el local s’haurà de destinar sempre a pastoral juvenil, i haurà de tornar a la parròquia si aquest desapareix.

El préstec es va tornar en 5 o 6 anys amb interessos, però no van ser exigents amb els terminis. Penseu però, que la casa es va haver de reformar totalment: afegir lavabos, instal·lació elèctrica i teulada noves, etc. Tot ho van fer entre caps, antics i famílies, excepte la teulada, que la van haver de contractar. En tot cas, van haver de passar uns anys dedicats a fer diners, amb quotes voluntàries, portant la barra per la festa major, fent rifes, etc. El nou Comparsa de carnaval, 1976. Foto: Arxiu Carme Miquel. cau es va inaugurar pel Batibull de 1995.

14

nt Bisbe Borràs, de la Canonja, fa 50 anys!

El Batibull és una fira al carrer que organitzen, un diumenge prop de la diada de Sant Jordi, des de 1973.

El format és semblant al de la Fira de Xauxa de l’Alverna, que també es feia per aquestes dates. A banda d’una paradeta de llibres i un bar, els més petits munten paradetes d’habilitats, els ràngers i guies feien la Casa Encantada en alguns baixos cedits per alguna família (amb diverses visites guiades al llarg del matí) i els més grans fan alguna representació de teatre o titelles. Cada any es fa un record diferent que es ven per cobrir les despeses: una xapa, una enganxina, una insígnia... La vigília del Batibull es fa sempre un gran sopar d’agrupament i antics, tot i que sovint això comporta l’endemà poca puntualitat i baixa forma física dels qui són més amics de la gresca.

Una altra activitat oberta que feia l’agrupament eren els Rallys, unes gimcanes per la muntanya per equips, on participava quasi tot el jovent del poble. Es van deixar de fer a finals dels 80. La posada del pessebre, en canvi, no s’ha deixat de fer cap any des dels inicis. És una excursió d’agrupament que es fa abans de Nadal. Les unitats surten dissabte i els pares s’hi afegeixen diumenge per posar un pessebre a la muntanya, compartir el dinar i veure representacions dels nois i noies.

Per l’AEiG Bisbe Borràs han passat la majoria de nois i noies que després han mantingut la vida associativa i cultural del poble, però potser és en els darrers anys quan això més s’ha fet palès. A meitat de la dècada passada, destaca la seva participació en la constitució de La Canonja 3 (web: http://lacanonja3.org/), una associació preocupada per la Canonja i pels espais naturals del seu entorn, que va fer campanya en contra de l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) que preveia construir 1400 habitat-

ges, en plena bombolla immobiliària, un fet que hauria quasi duplicat els habitants de la Canonja. La Canonja 3 també s’oposà a la canalització de la Riera de la Boella, l’únic espai semiagrícola de la zona. En bona part gràcies a ells, el pla no va anar endavant i poc després, el 2007, una torrentada va posar al descobert un important jaciment arqueològic (web: http:// www.lacanonja.cat/coneixer-lacanonja/jaciment-de-la-boella).

Molts dels qui han passat pel cau de la Canonja, fent pinya amb d’altres joves, han esdevingut autèntics agents transformadors del poble, coŀlaborant molt activament en processos participatius com el de la reivindicació de la municipalitat, el de les consultes pel Dret a decidir i, més recentment, amb la creació de l’Ateneu Popular La Mina (blog: http:// ateneulamina.blogspot.com/).

Aquest any l’AEiG Bisbe Borràs (blog: http://aeigbisbeborras.blogspot.com. es/) compta amb força nois i noies distribuïts en les 5 unitats, des de Castors i Llúdrigues fins a Truc i quinze caps. Els actes de celebració del 50 aniversari s’han desenvolupat en tres caps de setmana, d’abril i maig, que han comptat amb molta participació. Han estat possible gràcies a la implicació de les unitats, els caps, les famílies i la col·laboració de diverses entitats del poble.

Per molts anys!

Agost, 1977. Vilaplana (Garrigots). Terreny cedit per uns pares anònimament que es va acabar abandonant per manca de llum i aigua. Foto: Arxiu Mercè Salla.

Revista de l’agrupament. Es van fer 4 números entre 1982 i 1984.

joan olivan i llÍvia palliso Per redactar aquest article hem comptat amb la coŀlaboració de Josep Maria Espasa Martorell, Robert Bofarull Veciana, Xavier Canadell Olivé, Mercè Salla Bofarrull i Oriol Olivé Barberà.

Inauguració de la casa, 1994.

Foto: Arxiu Mercè Salla.

15

Entrevistem...

E

manolo tomàs

n Manolo Tomàs és un dels activistes històrics del moviment antitransvasament i un dels portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Avui l’hem anat a visitar a l’estand que té la Plataforma a la fira ExpoEbre de Tortosa on estan recollint signatures contra l’actual Pla Hidrològic del govern central.

Quina és la situació del riu i del seu Delta?

El riu Ebre i el seu delta tenen 4 problemes estructurals pel poc cabal, a conseqüència dels més de 200 embassaments aigües amunt. La regressió del delta, que cada any recula uns 4 metres. La subsidència, que vol dir que el delta s’enfonsa d’entre 1 i 3 cm cada any. La salinització, que pot arribar en ple estiu fins a Tortosa, i la mala qualitat de l’aigua, contaminada de metalls per l’activitat humana. Per això, evitar els transvasaments és l’objectiu principal per aconseguir que no disminueixin els cabals d’aigua, ja que en cas contrari el Delta té els dies comptats.

A qui interessen els transvasaments?

Interessen fonamentalment a les hidroelèctriques, per controlar els cabals i la producció elèctrica; les constructores, per fer les obres

faraòniques; les financeres, per moure les importants quantitats de diners d’aquestes activitats; i el rèdit polític de portar aigua allí on es demana, tapant l’arrel del problema de perquè hi manca l’aigua.

Quan s’inicia el moviment en defensa de l’Ebre?

En 1973, pel projecte “Acueducto del Ebro al Pirineo Oriental” que pretenia portar aigua a Barcelona. Ja en aquella època hi va haver oposició a les terres de l’Ebre. Curiós va ser el manifest signat pels secretaris territorials del “Movimiento” adreçat al general Franco en contra d’aquell projecte. La crisi del petroli i la mort del dictador van aturar el projecte.

La Plataforma, però, es crea el 2000?

La Plataforma en Defensa de l’Ebre és crea el 15 de setembre de 2000, però anteriorment havien existit diferents entitats que havien anat treballant en aquesta línia, com la Coordinadora Antitransvasament que funcionava des del 1989 i que es va enfrontar al minitransvasament a Tarragona, que va començar a subministrar aquell mateix 1989.

El jovent hi està implicat?

La gent jove s’implica especialment en el moment de les mobilitzacions, quan hi ha una acció concreta del govern contra la qual cal actuar combativament i fer visible la nostra oposició. Però en el nostre territori hi ha moltes batalles pel medi ambient: les centrals nuclears, la sobreexplotació eòlica, el Castor, el cementiri de residus nuclears,...són

16

molts fronts on els joves també s’hi han d’implicar.

La lluita en defensa de l’Ebre us ha portat a Brusseŀles?

Ens hem mobilitzat diverses vegades davant la Unió Europea per fer visible la nostra oposició als projectes de transvasament del govern espanyol.

Concretament hi ha hagut dues manifestacions molt importants. El 2001 amb 15.000 persones i el 2002 amb 3.000 a Brusseŀles. A Europa hi tenim una bona sintonia. Sempre els ha agradat que els representants de la Plataforma fóssim gent del poble: una infermera, un treballador de carreteres, un dentista... ciutadans que demanàvem que no es financés un projecte de l’Estat Espanyol que atemptava un ecosistema molt especial, que a més estava protegit.

del Ministre Cañete i el suport de la Generalitat de Catalunya, però que igualment no es va poder dur endavant.

La vostra acció és reconeguda per la gent de les terres de l’Ebre?

Entenc que sí. La lluita antitransvasista ha tingut un efecte molt transcendent: ha contribuït a crear una identitat ebrenca que abans no existia. El sentiment de pertinença a les terres de l’Ebre ha crescut i ha anat més enllà de la defensa de “lo riu”.

Actualment, en quina situació està la mobilització Les accions de la Plataforma es centren en el “Proyecto de Plan Hidrológico de Cuenca en la parte española de la Demarcación Hidrográfica del Ebro” de 2014. Aquest projecte pretén incrementar en 41 els embassaments Els resultats han estat clarament existents, i ampliar les hectàrees de positius? regadiu en 450.000. Recordeu que Sí, hem aconseguit tenir un contacte actualment ja hi ha 200 embassaments permanent amb les institucions i 1 milió d’hectàrees de regadiu. Ara europees intercanviant informació s’estan recollint signatures contra tècnica i, sobre tot, donant arguments. aquest projecte i durant els mesos M’atreveixo a dir que la Comissió de juny i juliol s’intensificaran les Europea té una gran confiança en la mobilitzacions que volem que arribin a Plataforma. Gràcies a això, hem estat la comissió de peticions del Parlament el primer moviment social que ha Europeu. guanyat quatre votacions al Parlament Europeu i que hem intervingut dues Què ha demostrat la Plataforma en vegades a les comissions de peticions. Defensa de l’Ebre amb la seva lluita?

El nostre més gran èxit ha estat que la En tots aquests anys de lluita per la Unió Europea hagi acceptat discutir el defensa de l’Ebre i del seu delta, la Pla Hidrològic del 2013, quan aquest Plataforma ha fet front a 5 presidents, encara no estava aprovat per l’Estat a 10 governs centrals i a tots els Espanyol, i guanyar una votació en la governs catalans, inclòs el tripartit. seva contra!

Això sols s’aconsegueix generant un moviment d’oposició ciutadana Però el moviment antitransvasament constant i de llarga durada que no ha ha tingut altres èxits en la seva lluita... defallit en les diferents conjuntures En els darrers vint i escaig anys hi ha polítiques. hagut nou projectes de transvasament.

Els més coneguts van ser el de Felipe Però, sobretot, ha demostrat que la González, l’any 1993, que es va aprovar ciutadania organitzada, proactiva i però no es va executar després d’una amb arguments sòlids pot modificar gran mobilització. El del 2001 que es projectes polítics que creuen que són va aprovar, amb tota la prepotència negatius pel seu futur.

“La lluita antitransvasista ha contribuït a crear una identitat ebrenca”

http://www.ebre.net

17

Descoberta i aventura

De la Vella Xiruca a Puff, el drac màgic

En Jordi Aldave Font va entrar a l’Alverna com a Rànger i després va passar per Pioners/Caraveŀles i Truc, unitats en les que també va fer de cap i animador. Va formar part de l’equip d’Integració de la Demarcació de Tarragona. Ara és pare d’alvernians i soci impulsor de la Travessa d’Andròmines Infantil.

Si alguna cosa recordo amb especial carinyo de les excursions del Cau és sens dubte el cançoner. Aquell feix de fotocòpies de cançons amb quatre acords grapades de qualsevol manera. Durant el viatge al tren, al foc de camp o fent ruta, sempre hi havia una cançó per a cada moment.

Quan pujàvem la Mola de Colldejou o el Puigpedrós ens acompanyava la Vella Xiruca. Quan fèiem el cim el primer que feia jo era buscar el mar amb la mirada. És llavors quan el cançoner em portava cap a Puff, el drac màgic, que vivia al fons del mar.

He nascut i m’he criat al costat del Mediterrani, a la sorra de la Platjeta i grimpant entre les roques de l’Escullera.

He passat infinitat d’hores esperant que algun peix piqués l’ham o anant a fer musclos, pops o cargols de mar. De més grandet vaig introduir-me al món de la pesca submarina i vaig adquirir el meu primer neoprè i un fusell de pesca submarina. Per ser sincer, he de dir que he estat el pitjor pescador subaquàtic de la història. Definitivament no tinc esperit depredador però em fascina observar la vida marina.

Així vaig fer el pas natural cap al submarinisme. Vaig fer 18

un curs d’immersió i vaig descobrir un món fascinant. Per practicar aquest esport has de pertànyer a un club i tenir una llicència federativa. Vaig inscriure’m al SES (Societat d’Exploracions Submarines), un club de la ciutat que fa moltes activitats subaquàtiques i que gestiona un Parc Subaquàtic que és una autèntica meravella. I sabeu el més bo de tot? Al SES vaig coincidir amb un altre alvernià iŀlustre, el Jose Medina, que a més és un malalt del mar.

El submarinisme s’ha de fer amb cert control: manteniment de l’equip, bones condicions físiques i sempre acompanyat.

Moltes de les immersions les he fet amb companyia del Jose, gran submarinista i millor company.

Si hagués de destacar algun aspecte del submarinisme, diria que són les sensacions: silenci, ingravidesa, desorientació. Però el més impressionant és la foscor que t’envolta. La infinita grandesa del mar. Et sents molt petit. És un sentiment molt semblant al que tens quan ets dalt del cim i mires al voltant. I de nou passem d’en Puff a la Vella Xiruca.

El cançoner, sempre el cançoner.

19

Presentació Eis d’Animació a Ca la Fou. Foto: Júlia Abelló.

Grups d’unitats barrejades descobreixen Ca la Fou. Foto: Júlia Abelló.

fotoTICS

LL/D xalant a l’Hort de la Sínia.

Foto: Júlia Abelló.

20

P/C venent pastissos al Cau. Foto: Gemma Solé.

Tallers de manualitats a l’Excursió d’Agrupament.

Foto: Júlia Abelló.