TICS nº 19

TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna

Núm. 19 Juliol - Novembre 2015

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

LʼAGRUPAMENT

•

EQUIPS DE CAPS 2015/16

EDITORIAL

Club Vaixell, l’esplai de la tendresa NOTÍCIES

•

CRÒNIQUES DELS CAMPS

•

L’AGO 2015 A CERVERA

•

LA 6a TRAVESSA

•

EXCURSIÓ D’AGRUPAMENT

•

EL 45è DE DEMARCACIÓ

D’ESTIU 2015

D’ANDRÒMINES

DINORAMA

•

DALT DEL TREN

HISTÒRIA

•

LA MOLA 1970, UNA AVENTURA

ARTICLES

•

EL FULARD

CUINATICS

•

ENSAÏMADES SALADES

ENTREVISTEM...

•

PEPA MARTÍN, Club Vaixell

DESCOBERTA I AVENTURA

•

SERRA DE TRAMUNTANA

XIRUQUERUS FOTOTICS * Foto de portada: El jurat de la VI Travessa d’Andròmines.

Foto: Òscar Gonzàlez

L’Associació d’An cs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o ar cles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Sergi Aldave Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort

Joan Olivan Llívia Palliso Pau Salvador Mayte Solé

Maquetació: Cinta Olivan Joan Olivan

An cs i Amics de l’Alverna An ga Facultat de Lletres

Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA an csiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/an csiamics

“Treballem per a integrar els joves i adults amb discapacitat a la societat i a l’Església.”

Entrevistem Pepa Martín, directora del Club Vaixell. p. 16

Equips de Caps 2015/16 Castors i Llúdrigues

David Nogués, Júlia Gimeno i Berta Manero A la unitat de C/LL tenim la Berta, que continua del curs anterior perquè s’ho va passar d’allò més bé. El David Nogués, que l’any passat era a Ràngers i porta molts anys d’experiència a l’esquena, l’ajudarà. Finalment, complementa l’equip la Júlia, que després de ser un any a Llops i prendre’s un any sabàtic, ha decidit tornar a l’agrupament per seguir vivint noves experiències.

Ràngers i Guies

Marina Gavaldà, Helena Barceló, Júlia Ferré i Adrià Castellví Aquest any, la continuïtat de Ràngers i Noies Guia la fa l’Adrià.

A més a més, compten amb l’ajut de l’Helena, que l’any passat era a Pioners i Caraveŀles, i de la Marina, que puja des de Castors i ja haurà passat per quasi totes les unitats. Finalment, l’equip de Ràngers i Noies Guia compta amb l’única nova incorporació d’aquest curs: la Júlia Ferré. Benvinguda, Júlia!

Truc

C Olivan, Clara PPasqual Ortega i Jo Joana Sans A Truc II, com a part dels dos anys de projecte de Truc, la Joana continua amb la seva quinta. Aquest any, a Truc I tenim dues noves incorporacions, la Clara i el Pasqual, que seran els dos animadors.

2

Llops i Daines

David de la Torre, JJúlia Abelló, Pau Salvador i Mariona Sementé A Llops i Daines, els caps supervivents de l’any passat, la Júlia i el Pau, formen un gran equip de continuïtat. S’hi afegeixen la Mariona, que l’any passat era a Ràngers, i el David, que puja de la unitat de Castors i Llúdrigues per donar suport als més petits.

Pioners i Caraveŀles

Èlia Olivan, Marc Piñol i Gemma Solé A l’equip de Pioners i Caraveŀles tenim la Gemma com a cap de continuïtat i l’Èlia, que acompanya els Ràngers que han canviat d’unitat. Completa l’equip el Marc, que torna a l’Agrupament després d’un any sabàtic.

Equip d’Agrupament

Marina Altés, Joan Manel Burillo, Clara Olivan i Gemma Solé A l’Equip d’Agrupament comptem amb la Marina en el seu últim any com a secretària de l’agrupament i el Joan Manel en el seu segon any com a cap d’agrupament. L’EA aquest any té dues noves incorporacions: la Gemma, que fa el relleu de la Danae com a tresorera, i la Clara, en el nou càrrec que hem creat a l’agrupament: responsable pedagògica.

Editorial CLUB VAIXELL, L’ESPLAI DE LA TENDRESA

E

ls infants i joves tenen un gran ventall d’opcions de lleure: grups de cultura popular, colles castelleres, clubs esportius, esplais i agrupaments escoltes, grups de natura, grups de música, teatre, ball,...i per a molts, la discoteca.

Però hi ha un coŀlectiu d’infants i joves que no ho té fàcil: són els discapacitats psíquics. Les seves famílies ho saben bé. Saben que moltes entitats no estan preparades, en general, per acollir amb normalitat a aquells que no es poden valer per si sols, salvant honroses excepcions. I aquells pares i mares ho pateixen, perquè els seus fills necessiten socialitzar-se, sortir, riure i conviure amb altres de la seva edat. És per això que quan l’any 1969 neix el Club Vaixell de la mà de Mossèn Tomàs, no solament es crea una entitat d’esplai més a Tarragona,

Foto: Arxiu Club Vaixell.

laboradors voluntaris que el fan possinó que aquesta entitat esdevé una sible. Molts més del que és normal autèntica oportunitat pels joves amb discapacitat de gaudir d’ac- en una entitat d’esplai. Són persones que, en algun tivitats pensades moment, s’han especialment per Les persones amb sentit captivades a ells. Activitats discapacitat psíquica per la tendresa de dissabte, tead’aquests infants. tre, excursions i necessiten sortir, riure i Són joves, i no tan colònies, esports adaptats, cateque- conviure amb altres de joves, que donen part del seu temps si, acompanyament la seva edat. perquè les persoa espectacles de la nes amb discapaciciutat... tat puguin integrar-se socialment... i Però cal reconèixer que l’èxit del donar-los l’oportunitat de tenir una Club Vaixell es basa en la dedicació d’un gran nombre de monitors i col- vida una mica més plena.

L’AGO de Cervera El proppassat 21 i 22 de novembre va tenir lloc l’Assemblea General Ordinària (AGO) de Minyons Escoltes i Guies de

Catalunya (MEG) a Cervera. El cap de setmana, que reuneix anualment tots els caps i les caps d’aquest moviment, comença habitualment dissabte al vespre. Es tracta d’un espai previ que serveix perquè els escoltes puguin conèixer o retrobar-se, en molts casos, amb gent d’altres agrupaments i demarcacions. L’endemà al matí, comença l’acte central, és a dir, l’assemblea pròpiament dita. Habitualment, aquí es fa balanç del curs, es voten el nous càrrecs de la Taula Executiva (TAEX) i es presenten els nous equips de formació i les noves comissions de treball. Si algun punt ha destacat enguany per damunt dels altres és, sense cap mena de dubte, la macrotrobada, que es marca com a objectiu aplegar, l’any 2017 a Tàrrega, més de 12.000 escoltes de tota Catalunya.

LLÍVIA PALLISO

3

Ho hem petat!

1. Foto guanyadora del V Concurs de Fotografia de la Travessa.

Autor: @lluiii.

2. Foto: Mercè Badia Tuset.

3. Foto de Mercè Badia Tuset.

4. Foto de Mercè Badia Tuset.

5. El somriure dels pirates.

Foto del pirata darrere de la càmera.

Un any més, la Platja del Miracle s’ha vestit de festa el dia 15 d’agost i ha viscut una nova edició de la Travessa d’Andròmines. L’organització s’ha marcat tres objectius de cara a aquesta VI Travessa amb la finalitat de consolidar-la.

P

er una banda, aconseguir una xifra rècord d’andròmines inscrites. El llistó marcat per l’organització ha estat el nombre de 20 andròmines. Per aconseguir-ho, s’ha fet una campanya de difusió mitjançant les xarxes socials. Els hàstags #aperles20andromines o #androminestgn2015 han anat acompanyats de fotos de travesses anteriors o de vídeos de difusió que encara podeu veure a la pàgina de facebook d’Antics i Amics.

Finalment, el nombre d’andròmines inscrites va ser de ... 19 andròmines per a la Travessa, més 4 andròmines infantils. Tot i no arribar a les 20, hem guanyat moltíssima participació en relació a les edicions anteriors.

Com a segon objectiu, s’ha donat una empenta al Concurs de Fotografia. Aquest cop, s’ha inclòs la participació al concurs via Instagram. I el resultat ha sigut un increment important de fotografies lliurades, especialment, per part de persones que no estan vinculades amb l’Agrupament ni amb l’Associació d’Antics i Amics.

4

La persona guanyadora del concurs ha participat amb el nom de @lluiii i gaudirà de dos fantàstics menús al restaurant Lluna Nova. La seva fotografia serà utilitzada com a cartell de la VII Travessa del 2016.

Precisament, la participació de persones no vinculades directament amb l’Alverna ha sigut el tercer dels objectius per a la Travessa d’enguany. Hem comptat amb un jurat format per persones d’altres agrupaments (fins i tot de Reus!!). També hem tingut la coŀlaboració d’en Jordi Vinyoles, àlies El Feriante, que ens ha fet d’animador durant la Travessa i ha regalat entrades al concert dels Flipats a la Sala El Cau per a totes les persones inscrites a la Travessa.

Objectius a banda, aquesta edició ha comptat amb tots els ingredients que fan de la Travessa una festa per a qui participa, tant des de dalt d’una andròmina com des de la sorra: disfresses, enginy, bon humor, aigua i molt bon

6a Travessa d’Andròmines de Sant Magí

2

5 rotllo. El nivell de les andròmines i la seva ambientació millora cada any. A més, ens han visitat personatges famosos com Daenerys i Thirion de Joc de Trons o Les tres bessones.

I tot això gràcies a un equip de coŀlaboradores i coŀlaboradors fantàstic que edició rere edició s’arromanguen les seves samarretes blaves per a fer possible la Travessa d’Andròmines. Menció especial es mereix la Yoyi Fort que per segon any ha dissenyat i elaborat els premis amb què obsequiem les andròmines guanyadores de les diferents categories.

I ara, a començar a pensar en la propera Travessa.

Summer is coming.

SERGI ALDAVE ESCRICH 5

CAMPS D’ESTIU/2015 Castors i Llúdrigues

Aquest estiu hem anat a Massalcoreig, una població que es troba a prop de Fraga, i on, per cert, vam patir una onada de calor molt forta acompanyada d’uns mosquits realment afamats. Cada matí quan ens llevàvem, trobàvem missatges que ens proposaven què fer durant la jornada i també ens empenyien perquè ens desféssim d’un objecte cada dia. Mentre decidíem quines coses eren les més importants per a sobreviure, també vam tenir temps per fer una ruta i visitar la Granja

d’Escarp, on vam passar una tarda molt entretinguda a la piscina.

Durant la nostra estada al terreny, vam poder gaudir de la fruita natural i sucosa que ens van regalar els nostres veïns del poble... Mmmmmm! I amb l’ajuda de dos pagesos de la zona vam poder plantar uns quants arbres al terreny per fer ombra i que, a la vegada, servissin com a tanca.

Finalment, l’última nit, els nostres “pixonsitos” ens van delectar amb unes actuacions musicals amb molt de ritme. Tot plegat..., espectacular!

Ràngers i Guies

Enguany vam anar de campaments a Sant Martí de Sesgueioles, una població situada als voltants de l’altiplà de la Segarra, a prop de la capçalera del riu Anoia, que travessa el municipi pel bell mig.

Allí vam formar una colònia de supervivents d’un virulent virus que arrasava el món. Un cop instaŀlats, vam fer una ruta per l’Anoia passant per llocs destacats de la Guerra de

Successió. I quan vam tornar al nostre campament, vam haver de resistir una pluja intensa però curta i un atac dels nostres amics: els polls! Malgrat tot això, vam fer una guerra d’aigua i també un joc de rol, vam tenir temps de tenyir samarretes, ens vam conèixer molt millor amb el raid i, finalment, ens vam banyar a la piscina del campament...Si és que ens ho vam passar de luxe!

Pioners i Caraveŀles Vam anar de campaments a Cabanelles, a l’Alt Empordà. Allà vam passar 12 dies amb molt de sol i molta calor. Durant la preparació, vam decidir que volíem fer la ruta del Camí de Ronda, que envolta tot el Cap de Creus. Va ser tota una experiència pels paisatges magnífics que hi ha en aquesta zona. El segon dia de la ruta vam arribar a Cadaqués, i a la cala de Portlligat vam dur a terme el nostre projecte, això és, fer caiac. Ens ho vam passar molt bé fent caiac per les petites cales que hi havia als voltants de la costa. La resta dels dies de campaments vam estar al terreny d’acampada, on teníem una piscina per refrescar- nos i per deixar-la ben bruta!

6

CAMPS D’ESTIU/2015 Llops i Daines Aquest any hem anat de camp d’estiu a Sant Pere de Torelló, més concretament, a una antiga rectoria, la Rectoria de la Vola.

Allà vam gaudir d’un Camp d’Estiu ple de sorpreses, ja que ens vam trobar amb unes cartes escrites per una dona anomenada Isabella Bird, que va viure durant la primera meitat del segle XIX, i que, per cert, havia aconseguit ser reconeguda com la primera dona en la vida moderna que va poder viatjar sense anar acompanyada del seu marit.

També vam fer una ruta fins al poble, és a dir, Sant Pere. Tot i que va sorgir algun petit entrebanc, el camp d’estiu va ser tot un èxit!

Truc 1 Durant els 10 dies de campaments, vam viure un eix ambientat en la realització d’una pel·lícula que ens va permetre descobrir els llocs més macos de les diverses localitats a través de descobertes i diverses activitats. No vam renunciar tampoc a la part més intimista que ens caracteritza, i vam realitzar un raid i un parell d’exercicis de reflexió que ens van fer veure la nostra part més vulnerable.

Tampoc vam oblidar que eren uns dies d’estar tots junts i passar-ho bé, així que hi ha molts moments que ens emportem en forma de foto, vídeo, record o experiència.

ELOI DURAN

Els caps a l’estiu Com ja és habitual durant l’estiu, els caps, a part de recórrer el territori amb els nostres nens i nenes durant els Camps d’Estiu, també fem uns quants extrajobs per guanyar diners pel cau, tot pensant en uns futurs locals. Aquest any hem organitzat dos vermuts durant les festes majors, una masterclass de Zumba i vam fer de walkie-talkies durant les cercaviles, processons i actes de Santa Tecla . A part hem participat, sense ànim de fer diners, en la Imaginada i la celebració de la Diada Nacional.

7

El començament d’un curs màgic

A principis de curs, els nens i nenes de l’AEG Alverna van rebre a casa una carta molt especial. Es tractava de la flamant convocatòria de l’inici del nou any acadèmic a l’Escola Cauhards. L’esperada trobada va tenir lloc el passat 17 i 18 d’octubre a la Marinada de Cambrils i va aplegar més d’un centenar de persones.

A

llí els van rebre Joanalverndorn i Marygonagal, els directors de l’iŀlustríssim centre, juntament amb la resta del professorat que els acompanyarà durant tot el 2015/16. Fetes les primeres presentacions, un barret molt parlador va dividir els alumnes de Cauhards en diferents classes: els Castorclawn, els Grifinllops, els Ràngelpuff, els Slizerpics i els Perfectes. A partir d’aleshores, com era d’esperar, els respectius tutors d’aquests grups, això és, els caps de transformació, els experts en criatures màgiques, els caps d’endevinació, els professors de xarops d’herbes i els caps de pocions, es van fer càrrec dels seus alumnes. Abans de sopar, fins i tot van tenir temps de practicar una fantàstica coreografia especialment creada per a l’ocasió i que acompanyava el conegudíssim himne de Cauhards.

Tot semblava anar sobre rodes, però la bona sort va canviar durant la vetllada quan va aparèixer Bol de Mort, 8

Excursió d’agrupament a Cambrils

el dolent de la pel·lícula, que inesperadament robà la màgia de Cauhards. Davant d’aquest esdeveniment del tot imprevist, tothom va quedar astorat, i ni tan sols el Bona Nit, que va incloure una espectacular pirotècnia de colors, va aconseguir aixecar els ànims dels assistents.

es tractava d’una acció totalment desesperada. Només després d’aquesta perillosa invocació es van atrevir a iniciar la recerca de la màgia perduda, que més tard es va descobrir que Bol de Mort havia amagat en un objecte anomenat ‘orricreus’.

No obstant això, l’endemà, els professors de Cauhards –que s’havien passat tota la nit rumiant un pla per tal de recuperar la màgia robada– van decidir aplegar al pati tots els membres de Castorclawn, Grifinllops, Ràngelpuff, Slizerpics i Perfectes. Aleshores els explicaren la seva espatarrant estratègia, que consistiria a fer una invocació conjunta poderosíssima. Es tractava d’enviar una senyal al cel, i per fer-ho van haver de representar amb roba un enorme símbol de ‘les relíquies de la mort’.

Una vegada recuperat aquest rar objecte, Cauhards, i tots els seus alumnes i professors, va poder fer de nou ús de la màgia. Malgrat això, aquesta experiència els havia ensenyat a tots plegats que potser seria més savi repartir la poderosa energia que emana de Cauhards. Per això, finalment, van decidir d’incrustar petites parts d’aquesta màgia ens els fabulosos records que van crear i repartir per tots els membres de l’escola. Escampada d’aquesta manera, podem dir que ara la màgia conviu cada dia entre nosaltres.

No tenim constància que una cosa així hagi succeït en la història d’aquest prodigiós centre, per tant, és clar que

LLÍVIA PALLISO 9

El Casal Sageta de Foc Centre aglutinador de moviments socials

E

l Casal Popular Sageta de Foc és un projecte que va néixer l’any 2005 a partir de la coŀlaboració entre alguns coŀlectius i persones compromeses de la ciutat, amb l’objectiu de crear un espai autònom i autogestionat, per tal de desenvolupar una base social alternativa a Tarragona.

Els seus inicis es remunten al carrer Trinquet Vell número 15, en un petit local un pèl soterrat i amb unes condicions un tant precàries; tanmateix, el Casal s’hi va mantenir durant 8 anys i hi va veure néixer la major part dels coŀlectius que ara en formen part. En acabar aquesta etapa, el Casal es va traslladar al carrer La Nau 12, on es troba actualment, amb un canvi organitzatiu que comporta el fet de gestionar, alhora, un bar-restaurant.

nostra ciutat que lluiten en tot tipus de fronts. El Casal és llibertat, és diversitat; promou la cultura popular i la lluita contra l’homogeneïtzació; reivindica l’art i la cultura com un espai de trobada i de cohesió social.

Per això, el Casal es troba coŀlaborant en iniciatives ciutadanes de cultura local i nacional, i també organitzant celebracions com Sant Jordi, la revetlla de Sant Joan o l’11 de Setembre. Promou la crítica social i la construcció d’alternatives socialment justes, apostant per la solidaritat entre pobles i la igualtat davant de qualsevol discriminació de gènere, classe o ètnia. Un Casal de totes i tots, lliure i solidari!

Actualment està funcionant una Comissió d’Activitats que és oberta a totes les persones interessades en participar-hi; es reuneix el segon dissabte de cada mes a les 12h, i allí s’hi planifiquen cursos (punt, photoshop, micologia,...), xerrades, projeccions de documentals, exposicions artístiques, etc.

Al Casal els coŀlectius que en formen part organitzen xerrades, debats, dinàmiques, exposicions,... i també hi fan les seves reunions. Sageta de Foc és també oberta a tots els coŀlectius i entitats de la ciutat perquè hi El Casal obre de dimarts a dissabte a partir de les 19 h; al realitzin aquelles activitats que vulguin ja siguin obertes carrer La Nau 12. www.sagetadefoc.cat al públic, o reunions de l’entitat. És un punt de trobada, de formació, de debat, d’acció i també seu d’entitats de la JOAN MANEL BURILLO

El 45è de la Demarcació de Tarragona El proppassat 6 de novembre va tenir lloc la celebració del 45è aniversari de la Demarcació de Tarragona. L’acte central, una Taula Rodona conduïda pel Jaume Agustí i els representants de les diverses etapes de tot el recorregut històric de la Demarcació, va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Casa dels Concilis a les 20h. La seixantena de persones aplegades allí van poder gaudir de les reflexions i anècdotes del Xavier Espasa, la Carme Miquel, Mossèn Palacín, l’Enric Rovira i l’Anna Catà. En acabar, la celebració es traslladà a la Plaça dels Natzarens. En una de les parets d’aquest espai s’hi van projectar un recull de fotografies d’aquests 45 anys, i un pica-pica –amb pastís i bufada d’espelmes inclòs– va tancar un dels actes més destacats d’aquest curs en el calendari de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

LLÍVIA PALLISO

10

Taula Rodona del 45è aniversari. Foto: Òscar Gonzàlez.

Dinorama

Camp d’es u Pioners i Caraveŀles Intercanvi agrupament de Beinsberg - Alemanya 1976 Foto: Arxiu Josep M. Borrut

DALT DEL TREN ...”Dalt del tren, tots anem-hi,... hi ha lloc per tota la gent!”, com deia la cançó. Qui no recorda l’excitació dels petits pujant al tren a l’estació per anar a l’excursió esperada, mentre els pares i mares a l’andana els acomiaden “tristos”. O les cançons amb acompanyament de guitarra amuntegats als seients, mentre els altres viatgers pateixen en silenci la gatzara xiruquera. O les xerrades, jocs i endevinalles entre companys, mentre la finestra ens va passant les imatges del nostre país. O la tornada cap a casa tot cantant “Ja som aquí, ja hem arribat...” a l’apropar-nos a l’estació... El tren ens dóna moments de Ràngers Guies 1998 germanor que incorporem entranyablement a la història Foto: Arxiu Alverna escolta de cadascun.

Llops i Daines · Excursió La Selva del Camp 2014 Foto: Arxiu Alverna

Ràngers Guies · Excursió curs 99-00 Foto: Arxiu Alverna 11

La Mola 1970, una aventura

Vistes des de la Mola, en l’excursió a la Mola, octubre de 1970. Foto: Josep Maria Borrut.

S

ón quarts de quatre de la tarda i els pioners de l’Alverna estan a l’estació de la Renfe preparats per pujar al tren. Aprofitant que dilluns se celebra el Pilar, i que, per tant, el cap de setmana s’allarga, la unitat ha programat la primera sortida del curs a la Mola de Colldejou. Puntualment, arriben a la Torre de Fontaubella. Primer que res es reparteixen el material, com són les garrafes de vidre plenes d’aigua –ja que hi havia la possibilitat que a dalt de la Mola no en trobessin– i les tendes canadenques, que tenen un pes considerable i no és qüestió que algú es quedi esllomat a la primera de canvi. L’ascensió es va fent lentament, però en un moment determinat s’agafa un camí equivocat de manera que, després d’una forta pujada, es troben al peu d’una paret, que com és obvi no poden superar perquè no van preparats per escalar.

ambiental van ser les condicions perfectes perquè es formés la boira al fons de la vall. Als seus peus tenien un gran mar de boira d’on sobresortien alguns turons, talment com si fossin illes envoltades d’aigua blanca, i per damunt seu la grisor dels núvols. La bonica vista els va animar a reprendre el camí. Calia baixar un bon tram per retrobar el lloc on, la tarda anterior, s’havien desviat del camí bo. Tot anava bé fins que un dels membres del grup –el camí estava molt humit i relliscós– cau.

Ràpidament s’adonen que les conseqüències són greus.

S’ha trencat tíbia i el peroné i, per tant, li és impossible fer un pas més. Tot i els primers moments de desconcert, els caps prenen la batuta i decideixen què s’ha de fer.

Cal baixar el ferit al poble. Amb l’ajut d’uns ganivets de muntanya tallen unes branques i construeixen una llitera fent servir alguns anoracs, mentre que amb uns La tarda ha anat avançant i ja es comença a comprovar branquillons i alguns cinturons s’immobilitza la cama que en pocs minuts la llum de sol marxarà i es quedaran afectada. Els que han de baixar el ferit reparteixen el a les fosques. Així que decideixen improvisar un bivac. seu equipatge –ja que s’ha de passar per senderons Aprofitant la roca per un costat i uns pins per l’altre molt estrets i no ho poden fer carregats amb les seves estiren el doble sostre d’una de les tendes i –tot i el motxilles– mentre uns altres intenten arribar al poble pendent considerable del terra– es preparen per passar, per informar de la situació i, a la vegada, fer-se amb una com sigui, la nit sota cobert. Les hores van passant enmig llitera en condicions. de rialles, llargs silencis, algun ronc i de tant en tant un “catacric” d’alguna de les garrafes de vidre que rodola El trasllat es fa lent i feixuc. Els minuts van passant i ningú s’adona que, poc a poc, les condicions meteorològiques muntanya avall; al final no se’n va salvar cap. van canviant, fins que un fort tro els fa mirar amunt.

Les primeres llums del dia mostren davant d’ells una Damunt seu uns núvols foscos, uns cumulonimbes, es imatge magnífica. La frescor de la nit i la humitat preparaven per deixar caure un fort aiguat. Mentrestant, 12

la llitera de lona proporcionada per uns veïns del poble, havia arribat.

El convalescent ja es trobava més còmode tot i les circumstàncies. En pocs minuts, però, la forta pluja es converteix en calamarsa i s’ha de parar sovint per poder treure l’aigua que s’acumula dins de la llitera. La resta de pioners –per alguns era la primera vegada que feia una sortida– anaven baixant cap el poble: uns portant dues motxilles, altres arrossegant les tendes per dins dels solcs plens d’aigua, els equipaments de pluja estaven tant mullats que ja no aïllaven de res i, fins i tot, algú s’havia d’aguantar com podia els pantalons perquè no li caiguessin, ja que havia deixat el cinturó per subjectar la cama del ferit.

L’arribada al poble va ser espectacular. Molts veïns s’havien assabentat de l’accident. En un revolt de la carretera una ambulància de la Creu Roja esperava al ferit que, ràpidament, va ser traslladat a Tarragona. La resta del grup anava arribant al punt de reunió: un cobert on havien encès un foc. Moltes persones van portar llet calenta i galetes, a més de mantes per poder-se treure el fred del damunt i recuperar forces. Al cap d’una estona ja van començar a arribar els pares que s’havien organitzat per poder desplaçar-se –en cotxes particulars– a la Torre

Evacuació del pioner ferit. Foto: Josep Maria Borrut.

per recollir el grup. A mitja tarda, amb un cel serè i sota un magnífic sol, els pioners de l’Alverna ja estaven a Tarragona recuperant-se de l’esforç fet durant aquell matí i comentant l’experiència que havien viscut.

Ara, passats els anys, ben segur que molts dels protagonistes d’aquella aventura recorden una sortida on l’adversitat meteorològica no els va deixar que arribessin a bon port: pujar la Mola de Colldejou.

JOSEP MARIA BORRUT MARGALEF

TALLERS DE SOCORRISME Durant un temps van sovintejar unes activitats de primer trimestre a la unitat de Pioners i Caraveŀles.

Eren els tallers de pionerisme (instaŀlacions de campaments), de natura, de cuina o de socorrisme.

Aquests tallers es feien al cau amb la coŀlaboració d’algun expert en la matèria, i després s’acostumava a fer una excursió per a posar aquests nous coneixements en pràctica. Era com una mena de formació bàsica escolta.

Foto: Arxiu Alverna.

A la foto podeu veure un simulacre d’evacuació d’un ferit realitzat a l’excursió dels Pioners i Caraveŀles a

Capçanes el gener de 1981. Com es pot observar, l’exercici s’executava amb realisme… fins i tot, amb força

teatralitat per part del ferit!

MÀRIUS CASTELLVÍ

13

El fulard

Trobada 0 - 2015. Foto: Júlia Abelló.

C

ent punts per qui encerti la pregunta: complement de roba que pot ser utilitzat per agafar una olla calenta, tapar els ulls o lligar una màrfega?

Molt bé! Segurament tots heu dit el FULARD! Però, què és el fulard? D’on ve? Per què el portem, i quin significat té?

després d’uns anys servint en terres africanes, es va adonar que l’uniforme de la guàrdia sud-africana oferia a qui el portava una gran comoditat i a més un ampli ventall d’usos, un fet que el va convèncer del tot.

Els seus escoltes havien de vestir de forma similar!

“El fulard és l’únic L’uniforme original, per tant, és molt Per resoldre alguns d’aquests grans dubtes cal que ens desplacem al ‘neolític scout’, símbol o part de semblant al que ens han volgut mostrar les pel·lícules de Hollywood, és a cap allà al 1908, quan Robert Badenl’uniforme que es dir, barret ample per protegir-se del Powell tingué la meravellosa idea que sol, camisa de cotó, pantalons curts, els infants i joves podien desenvolupar manté actiu a tots mitjons de llana, pal i un mocador al un gran paper dins la societat, alhora que creixien com a persones. Ara no els agrupaments coll anomenat fulard. explicaré la història de l’escoltisme, que ben segur tots sabeu de memòria, però sí i grups escoltes I ja hem arribat on volíem, al fulard!

Per què era tan important als seus inicis? que ens centrarem en com i per què Badendel món” Doncs perquè, tal com va descobrir BadenPowel va triar l’uniforme scout.

Powel, el fulard amaga un seguit de possibilitats i utilitats que avui dia encara continuen ben vigents.

Als voltants del 1900, Baden-Powell, un general de les tropes anglicanes, es trobava servint a Sud- Aquesta senzilla peça de roba els permetia tapar-se del Àfrica. D’aquest període va ser d’on va treure la idea sol, lligar objectes, fer un farcell o, fins i tot, embenar per l’uniforme del seu nou invent: l’escoltisme. I és que, o immobilitzar un company ferit. A més, no ens podem oblidar que servia per identificar al grup al qual pertanyia aquell escolta. I molt equivocat no devia estar BadenPowell quan, gairebé 110 anys més tard, ens trobem que el fulard és l’únic símbol o part de l’uniforme que avui en dia es manté actiu a absolutament tots els agrupaments i grups escoltes del món! Casualitat? No ho crec.

I no només els agrupaments i grups escoltes tenen fulard, també ens trobem amb què les organitzacions nacionals o internacionals també en tenen, com és el cas de MEG, FCEG, MSC o la WOSM.

Llops i Daines 1989-90. Foto: Arxiu Alverna.

14

El fulard, per norma general, consta de dues parts, una peça de roba triangular d’un color i una veta

d’un altre de diferent al seu extrem. Existeixen algunes variacions, com és el cas del GELSTO –que té dos vetes de colors– o d’alguns agrupaments de Barcelona –que són la combinació de dos fulards diferents. Aquests dos colors acostumen a tenir un significat clar (tot hi que ens consta que alguns s’han creat per un criteri purament estètic). En el cas de l’Alverna, el verd representa el color de l’esperança o de la muntanya de l’Alverna, depenent de la versió, i el lila simbolitza el Camp de Tarragona.

En moltes ocasions, la càrrega simbòlica del fulard augmenta amb les insígnies que hi duen cosides –i que

els escoltes poden aconseguir amb els pas dels anys–, els passa-fulards o, com en el cas de l’Alverna fins no fa gaire, podem trobar el nus de la promesa en una de les seves puntes.

Així doncs, cada cop que agafeu una olla calenta, tapeu els ulls d’un nen o nena o us netegeu la boca després de dinar i ho feu amb el fulard, penseu que ho estareu fent amb un dels símbols que més ha perdurat al pas dels anys i el que més us identifica com a escoltes.

LUISJA MANJÓN

ENSAÏMADES SALADES CONSELLS:

Aquestes ensaïmades són molt divertides i molt fàcils de fer. Tenen moltes combinacions, us en presento un parell i després cadascú fa servir la seva imaginació. Són ideals com a aperitiu o per picar, i per a qualsevol festa o celebració que tingueu.

Sorprendreu als vostres convidats!

Les masses, un cop estiguin enrotllades, és millor embolicar-les amb paper film i deixar-les reposar una estona a la nevera.

DE PEBROT. Ingredients: 1 rotllo de massa de pasta de full rectangular Pebrots escalivats o 1 pot de pebrots del “piquillo” 1 llauna de melva Formatge d’untar Formatge ratllat Orenga

Pernil dolç (ha de ser finet) Formatge ratllat Formatge blau o roquefort (al gust) Tomàquet ratllat natural Orenga

Esteneu la pasta de full. Poseu el formatge per tota la base i damunt afegiu el pebrot a tires, la melva, l’orenga i el formatge ratllat. Enrotlleu-ho pressionant tota la massa. Talleu en rodanxes una mica gruixudes.

Esteneu la massa de full i poseu el tomàquet, després el pernil dolç, els dos formatges i l’orenga. Enrotlleu-ho fent la mateixa operació que abans. I ho coŀloqueu en una safata al forn (a 220°) fins que quedi tot ben daurat.

DE PERNIL I FORMATGE. Ingredients:

Per tallar les rodanxes, feu servir un ganivet de serra i mulleu-lo amb aigua, això us facilitarà el tall.

Les ensaïmades s’han de coŀlocar separades entre elles i penseu que creixen al forn.

Espero que us agradin.

MARIA JOSÉ VALLE

15

Entrevistem...

PEPA MARTÍN

J

osepa Mar n Delcan és la Presidenta de la Fundació Sant Joaquim i Santa Anna des de fa 3 anys. Ja en fa 32, però, que és voluntària i fa de monitora al Club Vaixell, una de les en tats que acull aquesta fundació.

Foto: Màrius Castellví.

“Molts monitors venen a fer pràctiques i s’enganxen com a voluntaris”

Com va néixer el Club Vaixell?

El va fundar Mossèn Tomàs el 1965.

Tot va començar quan el Bisbat el va posar de consiliari i professor de religió a l’escola d’educació especial Sant Rafael, de la Diputació. Ell deia que allí es va enamorar dels nois i noies. Va veure que calia integrar els joves i adults a la societat i a l’església, i va organitzar un esplai i catequesi, amb grups d’infants, de joves i d’adults. També va coŀlaborar en la creació de la Coopera va Estela, que va començar com una en tat de serveis a persones amb discapacitat, fins a esdevenir una escola d’educació especial més endavant.

Estaven marginats dins l’Església?

Sí, encara ara hi ha mossens que no veuen la necessitat de la catequesi ni de la comunió per als discapacitats psíquics, pensen que n’hi ha prou que es guin batejats. Nosaltres defensem que tenen dret a viure la

fe amb senzillesa i rebre el sagrament de l’eucaris a. Per això, tenim la Catequesi Especial Interparroquial que treballa amb els nois i noies els dimecres.

Qui més forma la Fundació?

Som quatre en tats: el Club, la Catequesi, el Centre Obert i la comunitat Fe i Llum. El Club Vaixell és un esplai amb 3 grups, d’infants i adolescents, de joves de més de 18 anys i d’adults de més de 35, que fan l’ac vitat els dissabtes per la tarda i sor des. El Centre Obert organitza ac vitats les tardes entre setmana, els dilluns expressió corporal, dimarts esport, dijous reforç escolar i divendres teatre, que és la que té més èxit.

Sabem que la companyia de teatre és tot un èxit de parƟcipació.

La companyia Teatre Ganyotes ja té més de 20 anys de trajectòria. Permet desenvolupar les dots ar s ques dels discapacitats i amb les seves representacions contribueixen a visualitzar i normalitzar socialment el coŀlec u. S’han fet “bolos” fora de Tarragona, fins i tot hem actuat a Barcelona. És una de les ac vitats que engresca més als nois i noies i de les que té més èxit. Sempre hi ha joves que hi volen entrar.

Feu d’altres acƟvitats obertes a la ciutat?

Cada any posem parades de venda de castanyes per Tots Sants, de venda de roses per Sant Jordi i formem una de les comparses més veteranes i nombroses de la Rua del Carnaval de Tarragona.

Foto: Arxiu Club Vaixell.

16

I l’associació Fe i Llum? És una comunitat religiosa amb voluntat ecumènica però que està integrada a l’Església Catòlica. És una organització internacional que agrupa joves i adults amb discapacitat psíquica, les seves famílies i amics que vulguin compar r la vivència de la fe. De totes maneres, tot i la clara orientació cris ana de la Fundació, molts dels voluntaris del Club Vaixell i del Centre Obert no són pas prac cants i també tenim un monitor musulmà.

Sempre heu estat en aquest local?

No, vam estar molts anys en locals del Bisbat, al carrer Cavallers, al carrer August i d’altres. Gràcies a una donació par cular vam poder adquirir aquests locals del carrer Taquígraf Mar , que són de la nostra Fundació.

Això ens dona una gran tranquil·litat i facilita la con nuïtat de les ac vitats.

Quanta gent teniu?

Més de 100 discapacitats i uns 40 voluntaris. Molts monitors provenen de la Federació de l’Esplai. Venen a fer pràc ques per a obtenir el tol i s’enganxen amb el nois i noies, com li va passar a Mossèn Tomàs. La Federació de l’Esplai també dóna beques per a les colònies a nois i noies de famílies amb pocs recursos. Els monitors fan un gran esforç de dedicació, ja que les ac vitats que es fan s’han de preparar i requereixen un temps. Aquest esforç s’ha de reconèixer, més avui en dia que molts joves combinen els estudis i el treball.

I com us financeu?

Les famílies paguen una quota anual i el cost de les excursions i les colònies.

Els adults fan sor des culturals i un viatge turís c cada es u. També comptem amb subvencions de la Generalitat i de l’Ajuntament, tot i que bastant pe tes. Però el més greu és la falta de recursos públics per als centres ocupacionals. Cada any hi ha nois i noies que han de deixar els

centres d’educació especial a causa de l’edat i no tenen places en els tallers adaptats. Nosaltres oferim un esbarjo per la tarda però no podem suplir la necessitat que tothom té de desenvolupar una feina adequada a les pròpies habilitats.

El fet de ser una enƟtat confessional limita l’entrada de determinats nois i noies?

No, aquí tenim persones de totes les condicions socials i orígens. Pel fet de ser d’església no impedim que vinguin nens d’altres confessions. Hem ngut i tenim nens o joves de religió musulmana, i tots par cipen de les ac vitats del Club.

En acabar l’entrevista li demanem de fer-li una foto per a la portada. De seguida veiem que no li agrada el protagonisme. Ens convida a entrar a la sala on estan fent catequesi per fer fotos de l’ac vitat i demana a l’Àlex que sur i així els retratem junts.

Fotos: Arxiu Club Vaixell.

Més informació a: www.clubvaixell.org

1990, l’Alverna i el Club Vaixell Amb la voluntat de conèixer i obrirse a realitats noves, la unitat de Pioners i Caraveŀles de l’any 1990 va realitzar diferents activitats, entre les quals en destaquem una amb el Club Vaixell. Després d’unes reunions entre els responsables del Club i els caps de la unitat per preparar la trobada, es va enfocar l’activitat amb tots els membres de la unitat. Aquesta es va desenvolupar en diferents sessions de dissabte i van consistir en una primera presa de contacte dels monitors del Club Vaixell amb els PiCs, explicant la seva realitat i les seves necessitats. I després en una feina de recerca de possibles jocs i danses que els mateixos PiCs van preparar per dur-les a la pràctica –en darrer terme– a

Foto: Arxiu Alverna.

la seu del mateix Club, que és el que ha quedat a la foto com a document gràfic de la trobada.

Els PiCs van valorar l’activitat com a molt positiva pel fet d’haver conegut uns joves tan “especials” amb les seves necessitats, i al mateix temps perquè s’ho van passar d’allò més bé.

ANTON SALVADOR SEDÓ Cap de PiCs l’any 1990.

17

 LA TRAVESSA DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Josep M. Salvadó i Vives va passar per totes les unitats de l’Alverna des dels primers anys de l’agrupament. També va ser cap de Llops i Daines, cap d’agrupament i comissari de la Demarcació de Tarragona a finals dels anys 80 (1989/90), així com integrant de l’equip general de FOCA d’Aprofundiment. Actualment viu a Mallorca, on treballa com a guarda de refugi.

A part del sol i la platja, a Mallorca hi tenim muntanyes.

Aquí es poden pujar cims i fer grans recorreguts. Jo abans de venir no ho tenia molt clar. Des de l’avió es pot observar una cadena muntanyosa que travessa l’illa de cap a cap. És la serra de tramuntana.

Fa un parell d’anys, ens vàrem animar un grup de tàrracomallorquins a intentar fer la travessa de la Serra de Tramuntana. És un passeig per un seguit de paisatges i racons que mai en la vida podries pensar que existissin dins la mateixa illa.

La travessa surt de Sant Elm, prop d’Andratx, tocant a la Dragonera. El sender ens fa passar per penya-segats damunt de cales verges com la cala En Basset. Seguint el GR, pugem a moles i passant per boscos d’alzines, damunt de pobles costaners com Banyalbufar i Estellencs. El camí aquí entra a l’interior i segueix per rutes empedrades, com el camí Des Correu, antic camí utilitzat per dur el correu d’un poble a un altre. Després, per un desconegut sender, s’arriba a Valldemossa, poble curiós; aquí hi va viure en Chopin.

Seguint el camí es passa per les rutes de l’Arxiduc Lluís Salvador, i passant per la vessant més propera al mar, s’arriba a zones de cales impressionants com Cala Deià i Llucalcari. Se’n descobreix una Mallorca molt diferent. En arribar a Sóller, es comença la travessa més alpina, pujant 18

pel barranc de Biniaraix. Aquí es descobreix la pedra en sec: camins esculpits a la roca i salts d’aigua impressionats, fins arribar a la zona dels embassaments. Arribat aquest punt, es trenca cap al cim del Massanella i es baixa per les voltes d’en Galileu, fins arribar al monestir de Lluc. A partir d’aquí la ruta es suavitza, quedant la darrera etapa fins a Pollença.

La travessa de la Serra de Tramuntana es pot dividir en etapes. Té una distancia d’uns 100 km, ben senyalitzada i equipada amb refugis. El temps en fer-la depèn de cadascú. En Kilian Jornet la va fer en 11 h, i jo en tres dies.

Hi ha gent per tot.

El que sí vull dir és que és una gran manera de conèixer l’illa i la seva gent. La ruta també és anomenada “ruta de pedra en sec”, ja que al llarg del camí es poden trobar construccions fetes amb pedres, tals com marges, sitges, pous de neu, pous de calç, cabanes, empedrats etc... Hi descobreixes un altre illa.

Podreu trobar molta més informació a: www. conselldemallorca.net i als mapes de l’editorial Alpina.

I sobre les rutes de pedra en sec, també a: www. ultramallorca.com pels més agosarats.

Au i do, benvinguts!!

19

Diverses generacions d’alvernians en la celebració del 45è aniversari de la Demarcació. Foto: Júlia Abelló.

Ponents de la taula rodona del 45è aniversari de la Demarcació. Foto: Júlia Abelló.

VI Travessa d’Andròmines. Foto: @annailsger.

fotoTICS

Caps amb els walkies per Santa Tecla.

Excursió d’Agrupament. Foto: Júlia Abelló.

Excursió d’Agrupament. Foto: Júlia Abelló.

20