TICS nº 2

TICS La revista d’Antics i Amics de l’A.E. Alverna

Núm. 2 Set - Des 2009

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ P O RTA D A

40 ANYS EDITORIAL

El 40è s’ha acabat…

NOTÍCIES

•

DEMARCACIÓ TAMBÉ FA 40

•

JORNADES ESPORTIVES

•

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I

•

LA RUTA PEL GAIÀ

•

ELS EQUIPS DE CAPS

•

P/C PARTICIPEN EN LA

ANYS

EXPOSICIÓ

REFORESTACIÓ... per Arcadi Cornadó •

TAULA RODONA “L’EDUCACIÓ VIVENCIAL” per Carme Miquel

ENTREVISTEM...

•

E N R I C ROV I R A , J O S E P M A R I A PA ST R A N A I R I C A R D ES P I N O SA

Lʼ A S S O C I A C I Ó

II ASSEMBLEA D’ANTICS I AMICS A RT I C L E S

•

L’ALVERNA AMB ELS REIS MAGS per Jordi Olivan

•

RECORDS D’EN JORDI VIVES

•

ELS LOCALS PER ON HA

per Jordi Vives

E

ls actes del 40è s’han acabat. Enrere han quedat moments entranyables de vivències compartides, fent camí per senders oblidats, retrobant els vells companys, recordant anècdotes d’infància i adolescència, convivint esportivament..., gaudint de moments de gresca i de germanor. Han estat unes estones que ens han reforçat com a entitat, ens han apropat, ens han convençut que val la pena deixar el món millor de com l’hem trobat, com diu el pensament escolta. I també ens han fet sentir pertànyer a una gran família: la família de l’Alverna. Bona feina, caps, pares, mares, nens i nenes, joves, antics i amics, tots alvernians! Ara ja sabem que fer 40 anys amb les dificultats que s’han hagut de superar és la garantia que hi ha Agrupament per molts anys. I estem convençuts que val la pena. Llarga vida a l’Agrupament Escolta i Guia Alverna!

PASSAT L’AGRUPAMENT FOTOGRAFIES

•

EL SOPAR DEL 40è EN IMATGES

L’Associació d’Antics i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Xavier Abelló Màrius Castellví Xavi Fort Joan Olivan Maquetació: Xavi Fort Cinta Olivan

Antics i Amics de l’Alverna Antiga Facultat de Lletres

Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anticsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anticsiamics

Tornar Tornar a l'índex a l'índex

Tornar Tornara al'índex l'índex

Editorial El 40è s’ha acabat...

Primer que res cal felicitar-nos a tots i totes pels actes del 40è aniversari de l’Alverna. En especial als nostres caps d’unitat que han fet un esforç impressionant mantenint el dia a dia del Cau, de les excursions,... i compaginant els seus estudis (poca broma!). I també s’escau un reconeixement a tots aquells antics i amics, ex-caps, pares i mares, que amb il·lusió s’ho han “currat” de valent per fer realitat aquesta celebració. A tots i a totes, gràcies.

Però després de la tempesta bé la calma. I una vegada passat el batibull i recuperat l’alè, cal fer una ullada al nostre voltant i veure on som. No hem d’oblidar que la vida de l’Agrupament en els darrers dos anys ha estat marcada per l’excepcionalitat. La notícia de

la marxa dels Caputxins, les negociacions amb l’Arquebisbat i amb Santa Tecla, la creació de l’Associació d’Antics i Amics, el dolorós adéu dels nostres locals de sempre

Després de la tempesta bé la calma. I una vegada passat el batibull i recuperat l’alè, cal fer una ullada al nostre voltant i veure on som. i les noves esperances a l’entrar als nous locals de la Facultat.

Certament, han estat uns temps difícils per a una entitat cívica com la nostra. Però ben mirat i amb una mica de perspectiva, veurem que ha sortit reforçada de tota aquesta

experiència. L’Alverna s’ha consolidat com un agrupament escolta amb solera, que té les arrels ben clavades a Tarragona, que gaudeix d’un reconeixement de la ciutat i de les seves institucions, i amb una Associació d’Antics i Amics que li farà costat sempre.

El futur depara reptes importants com són: aprofundir en la proposta educativa, consolidar la identitat, reforçar les relacions amb les institucions, cercar uns locals que puguin ser de propietat, situar el paper de l’Associació d’Antics i Amics en el context de l’agrupament, i altres... No serà avorrit.

Tanmateix, els escoltes i les guies ja saben com fer-ho per sortir-se’n.

Tant sols els hi cal tenir la motxilla plena d’il·lusió i unes bones botes per continuar fent camí.

Llarga vida a l’Alverna!

Següent article

Demarcació també fa 40 anys La Demarcació de Tarragona de Minyons i Guies de Catalunya va celebrar el seu 40 aniversari realitzant un mural commemoratiu a la llera del riu Francolí el passat 15 de novembre. L’escoltisme fa més anys que va arrelar a les nostres comarques però la formació i la resta de serveis s’oferien en un principi a través de comissaris itinerants provinents de Barcelona.

El mateix any en el qual va néixer l’Alverna és quan es va organitzar la Demarcació Diocesana d’Escoltisme que ja porta 40 anys unint els esforços dels agrupaments del sud de Catalunya, organitzant trobades i intercanvis entre unitats i, sobretot, donat formació, cohesió i suport als caps d’aquestes comarques des dels equips sorgits dels propis agrupaments. L’acte va reunir alguns dels membres fundadors de la demarcació, antics formadors i comissaris i els actuals membres dels equips.

2

Jornades esportives Com si d’un escalfament es tractés, el diumenge 25 d’octubre es van iniciar els actes del 40è aniversari amb unes jornades esportives a les instal·lacions del Col·legi Saavedra. Antics, antigues, pares, mares, caps i membres de les unitats es van aplegar a partir de les 9 del matí, hora matinera per a molts tractant-se d’un diumenge, i ja des del primer moment es van començar a disputar les competicions de futbol sala, bàsquet, tir de dards i botifarra.

cipalment per antics i pares de l’agrupament. Com es pot imaginar hi havia “pique”. Els trucaries es van aprofitar de l’”edat” dels antics i pares que al final no podien dir ni “buff!”, encara que van estar a punt de donar la sorpresa. En bàsquet el grup dels “Savis” va ser el guanyador en un partit força disputat amb els del Xaloc, tot i que sempre hi va haver un bon ambient escolta.

La teca Després de la matinal esportiva es va gaudir d’un aperitiu generós que va precedir un dinar de germanor, organitzat amb plats portats per tothom i servits a tall de bufet lliure. Truites, coca amb ceba, pasta, croquetes, pa amb tomaca i embotit... hum! un autèntic àpat digne del Ferran Adrià.

Equips disputats Els equips que hi van participar van ser formats per personal ben heterogeni. N’hi havia de membres de l’Agrupament Xaloc, d’antics com “Cal 70”, de trucaires, un poti-poti de llops, ràngers i pioners anomenat “Rambos”, i també d’una selecció dels caps de l’agrupament anomenat “Savis”i les caps que es feien dir “Les Nenes”.

Les finals van ser força disputades especialment la del futbol sala, donat que es van disputar entre la del grup de trucaries i el grup “Cal 70”, format prin-

I per la tarda jocs més clàssics de cucanya: cursa de sacs, estirar la corda, i una curiosa competició de llançament de motxo. Per acabar la jornada es va fer una cursa d’orientació per la Part Alta de la ciutat que al fer-se de nit va fer patir una mica quan al final faltava un grup de despistats.

Una bona jornada esportiva per donar el tret de sortida als actes del 40è. Sols un petit incident: el LuisJa es va trencar el nas jugant a futbol sala, i és que aquest home va com el Dragon Khan!

Següent article

Continua

Tornar a l'índex

Tornar a l'índex

3

Presentació del llibre - Exposició En la celebració d’un aniversari escolta no hi podia faltar una bona caminada per gaudir de la natura i de la companyia de la gran família de l’Alverna. És per aquest motiu que els de la comissió organitzadora van preparar una ruta pel Gaià, en ple cor del Tarragonès.

El divendres 13 potser serà un dia de malastrugança per als anglosaxons, però el del novembre de 2009 ha estat un dia rodó per l’Alverna. A les 7 del vespre, l’aula de l’antiga facultat de lletres on es presentava el conte sobre l’agrupament estava plena de gent. El Jordi Aldave, de la comissió del 40 aniversari, va explicar com havia evolucionat la idea i va destacar la qualitat absolutament professional d’aquest llibre.

L’Arcadi Cornadó, coautor del text amb qualitat del seu treball. La Rat va explicar el procés la Llívia Palliso, explide creació dels dibuixos i agraeix la col·laboració de cà com per enfocar el tot l’equip de caps que la van ajudar, en moments seu treball i el contindesesperats, a donar color a les il·lustracions. gut que volien transmetre, finalment es Finalment, la regidora Rosa Ma. Rossell, en nom de van decantar per un l’Ajuntament, va encoratjar la tasca de l’Alverna i conte. Aquest format els permetia anar introduint les iniciatives com la que ara estem explicant, i ens tots els conceptes que volien explicar va obsequiar amb aventures i anècd’una manera atractiva i entenedora Es van permetre la lli- dotes personals de la seva etapa per a grans i petits. Es van permetre escolta. la llicència, a títol d’homenatge, de cència, a títol d’homeposar el nom dels caps actuals als natge, de posar el nom Quan es va acabar l’acte de presentapersonatges del conte. ció del conte, tots els assistents van dels caps actuals als desplaçar-se al hall de la Facultat i es L’Arcadi va fer un breu resum del con- personatges del conte va donar per inaugurada l’exposició tingut del conte, que explica l’aventudel 40è aniversari. ra que representa per a la protagonista, una nena de 9 anys, el seu primer dia a l’Alverna, L’exposició estava distribuïda en dos espais. A l’enen una excursió de tot l’agrupament. Així, des dels trada de l’edifici s’havia recreat un campament ulls d’una nena i a través del que parla amb el pare, amb els elements més típics que s’hi poden trobar. amb un cap i una amiga més veterana al cau, anem En una sala annexa hi havia plafons on la protagodescobrint el que s’hi fa, com s’organitza i fins i tot nista del conte, i el Dino, el logotip de l’associació una mica d’història de l’Alverna. d’antics i amics, explicaven el que es fa al cau i la història de l’agrupament. Tot això guarnit amb fotoTambé participava a l’acte, la Rat Mas, que és qui grafies i complementat amb diversos jocs que la va fer les il·lustracions del conte. Cal destacar la feien interactiva i molt atractiva per a grans i petits.

4

La ruta pel Gaià

Va ser el dia 22 de novembre quan, a les 7 del matí a la plaça Imperial Tàrraco, dos autocars ens van recollir a 120 “xiruqueros” de totes les edats, ben emmotxillats i embastonats per afrontar la dura marxa. El dia es va aixecar plujós i no convidava a gaires aventures. Però la rauxa escolta va fer que cap dels presents es fes enrere en l’objectiu marcat (un xic d’èpica no va malament!).

Dos recorreguts L’origen de la caminada va ser El Catllar, just al costat del parc de la Torre d’En Guiu. Allí vàrem baixar el grup que va fer la ruta llarga, d’uns 24 quilòmetres, format pels components de més edat: caps, ex de l’Alverna, pares i mares i alguns Pioners i Trucaires. La resta va continuar en bus fins al poble de Renau des d’on varen tornar caminant uns 7 quilòmetres.

La ruta llarga transcorria en gran mesura paral·lela al riu Gaià.

Una vegada creuada la presa del Pantà, els senders i camins ens van apropar sense arribarhi a Vespella i Salomó. L’itinerari va transcórrer per viaranys força agradables, tret del lloc esco-

llit per l’esmorzar, una pedrera d’extracció d’àrids amb muntanyes de sorra i maquinària obsoleta. Tot no podia ser perfecte!

Recarreguem les piles Cap a mig dia vàrem arribar al poble de Vilabella on ens esperava, ara sí, una grata sorpresa: La Blanca i el Tonet ens van obsequiar amb un pica-pica a base de fruits secs i taronges tallades ben fresquetes! Un avituallament que va recarregar les piles pel tram final de la ruta. El dia es va anar arreglant, i el Sol apretava de valent quant el grup va creuar el poble de Renau.

Cap a quarts de dues del migdia, tal i com estava previst, el grup de la ruta llarga vàrem fer una entrada gloriosa al poble del Catllar, tot just per retrobar-nos amb els companys de la ruta curta, formada fonamentalment pels més petits de l’Agrupament i les seves respectives famílies, que feia estona que estaven jugant als gronxadors.

Estil “Astèrix” Com si d’una aventura d’Astèrix es tractés, el dia va acabar amb un dinar de germanor al parc de la Torre d’En Guiu, gaudint d’una estona agradable, tot xerrant dels detalls del dia i també, del que han estat aquestes estones compartides en l’aniversari de l’Alverna.

Amb les botes posades i en companyia de bons amics, se us acut una manera millor de tancar els actes del 40è?

Següent article

Següent article

Tornar a l'índex

Tornar a l'índex

5

L’EQUIP DE CAPS 2009/10 Castors

L’EQUIP DE CAPS 2009/10 RàNGERS / NO NOIES GUIES

Alba Suanes Larena, 23 anys. Mestra d’educació infantil. 4t any com a cap, primer a castors. L’any passat Al

Blanca Domingo Espuís, 24 anys. Tècnica de diagnòstic per la imatge. 6è any de cap, primer a ràngers.

Bla

estava esta a l’equip de suport. Va entrar al cau fa molts anys com a castoreta en la primera època en que aquesta unitat va estar estaar oberta. Ha tornat a castors per tancar el seu propi cercle i aportar la seva experiència. A més, és la nova tresorera de l’agrupament. l’’a

Després de 3 anys a llops i d’un a l’equip de suport, la Blanca va passar el curs passat a castors. Enguany, deixa les unitats Desp méss petites i arriba a ràngers on aportarà la seva veterania. Va entrar al cau a 1r de pioners l’any 99.

Gemma Ge em Vendrell Rosell, 21 anys. Estudiant d’arquitectura. 3r any com a cap, i tercer any en una unitat

diferent. difeer Aquest any arriba a ràngers després d’haver passat per pioners i per llops. Compaginarà la seva tasca a la unitat ambb el càrrec de Cap d’Agrupament. Va entrar al cau el 98-99, a tercer de llops.

Mar Solé i Morgades, 21 anys. Educadora social. 3r any com a cap, segon a castors després d’haver estat Ma

l’anyy passat a ràngers. Va entrar al cau l’any 98, a tercer de llops, i ara retorna a la branca on va “debutar” com a cap, on aportarà aporrt els seus coneixements de la unitat.

Lluís Ll lu Vendrell Siurana, 22 anys. Estudiant de biologia. Primer any com a cap. Tot i tenir un llarg passat alvernià, el Lluís es va prendre un parèntesi escolta, i aquest any finalment torna per poder fer de cap i donar les idees noves alve l pròpies d’un cap de primer any. pròp

Sergio Se e González Blanco, 19 anys. Estudiant de Física. 1r any com a cap i primer any a l’Alverna.

Cambrilenc de naixement, ha vingut a parar a l’Alverna gràcies a la seva amistat amb el Dani, l’ex-cap de castors.

CCamb Aportarà Apor il•lusió i noves maneres de fer a l’equip.

OBJECTIUS:

La neteja, l’autonomia i la bona acollida són els principals objectius de l’equip de castors, que també procuraran treballar els valors i iniciar els castorets en el caminar.

OBJECTIUS:

Aconseguir que el grup estigui cohesionat, mostrar-los la realitat que es trobaran al carrer, donar als nens/es visió d’agrupament i aconseguir el respecte entre ells. A més, volen recuperar el pionerisme i el servei a més de d’aprofitar les rutes per conèixer l’entorn a través de tallers.

Fitxa següent

Fitxa següent

LLOPS / DAINE DAINES PIONERS / CA CARAVEL.LES Ariadna Puig Roig, 20 anys. Estudiant de magisteri d’educació física. 2n any com a cap de llops, la unitat on va Ar

començar com a daina de primer any fa ja 13 anys. Serà la cap que doni continuïtat a l’equip de l’any passat. come com

Rat Mas Sala, 20 anys. Estudiant de publicitat i relacions públiques. És el seu segon any com a cap, i continua a la Ra unitat on va començar l’any passat per tal de donar continuïtat. Va entrar al cau el 1r any de llops, de manera que tot i la seva unit joventut jov e porta ja una llarga trajectòria al cau.

Maria Medina Vallès, 21 anys. Estudiant de música. 3r any com a cap i primer a llops després d’haver Ma M ppassat pas ss per ràngers i per castors els dos darrers cursos. Va entrar al cau com a guia de 3r l’any 2001. Tot i el seu exili musical Barcelona, la Maria seguirà aportant grans dosis de treball i el seu somriure característic a llops. a BBar

Arcadi Ar r Cornadó Royo, 24 anys. Mestre d’educació física. Sisè any com a cap. Va iniciar la seva aventura com

a ccap a ràngers, i després d’un any a l’equip de suport, va anar a parar a llops per passar dos anys i acabar tornant, el curs passat, passsa a ràngers. Va entrar a l’Alverna a tercer de llops, fa ja 15 anys, i serà la veu de l’experiència a l’equip de pioners. A més, més, és secretari d’agrupament i animador de la fe.

Georgina Ge e Olivé Figuerola, 19 anys. Estudiant de batxillerat. 2n any com a cap i primer a la unitat de

llops. Després del primer any d’aterratge a l’Alverna provinent del món dels esplais, la Georgina arriba a llops per aportar llo llops frescura de la cap més jove de l’agrupament. la fr fre

M Mèlodie Mè Jarma Rovira, 21 anys. Estudiant de Relacions Laborals. 2n any com a cap, provinent de llops. Va arribar gràcies a la seva amistat amb la Mar, i serà la cara més nova de l’equip de caps de pioners, on podrà demostrar els seus a l’Alverna l’Al coneixements de la societat. conei

Pere Pe e Grané Feliu, 20 anys. Estudiant de Sociologia. 1r any com a cap i l’últim en incorporar-se al consell

dde ccaps alvernià. Va entrar a segon de llops, però va interrompre la seva vida d’escolta a tercer de pioners. Després d’un parèntesi de 3 anys, i d’un parell d’experiències com a cap de suport el curs passat, el Pere ha tornat finalment a l’Alverna parè per ddesenvolupar la seva nova tasca de cap.

OBJECTIUS:

Potenciar els hàbits d’ordre i neteja i l’autonomia a través d’eixos d’animació que motivin als nens/es. Donar a conèixer altres entitats i aconseguir que agafin gust per caminar seran les altres prioritats dels caps juntament amb afavorir un bon creixement personal dels infants.

Fitxa següent

OBJECTIUS:

Aconseguir una bona dinàmica de treball de manera progressiva i cohesionar un grup molt desigual a nivell d’edats seran les prioritats dels caps. A més, intentaran buscar espais de reflexió personal per als nois i noies i fomentar l’actitud de servei a partir de les descobertes.

Fitxes següents

Tornar a l'índex

6

7

L’EQUIP DE CAPS 2009/10 TRUC Albert Claramonte Rosa, 25 anys. Gairebé Fisioterapeuta i vetllador. 7è any com a cap, havent passat Alb

per rràngers i l’equip de suport. Després de fer de segon animador dels truc 1 el curs passat per tal d’agafar experiència i donar dona un cop de mà al Ramon, aquest curs emprèn el seu bienni d’animador amb el Truc’92 mentre compleix el seu tercer any ccom a Cap d’Agrupament. Va entrar al cau a tercer de llops el 1994.

Ramon Grau Bernad, 26 anys. Fa ja 19 anys que volta pel cau, tot i que ha tingut alguns “anys sabatics”.

Ra

Com a cap, ha passat per ràngers i pioners i ha sigut cap d’agrupament. L’any passat va tornar al cau per assumir la feina d’animador de truc, amb qui aquest any complirà el segon curs. d’ani

OBJECTIUS:

Donar la màxima autonomia als seus trucaires i intentar afavorir que puguin desenvolupar les seves inquietuds tan personals com grupals. Seran els mateixos trucaires qui defineixin els seus propis objectius.

equip de suport Luisja, Fred, Marta, Toni, Joan, Olga i Llívia

caps a l’exili: I a més, tenim una sèrie de caps a l’exili repartits pel món (Barcelona, Madrid, Xile i Argentina), que donen alguns consells i opinions des de la distància: Aleix, Núria, Paula i Dani.

Següent article

Els Pioners i les Caravel·les deixen petjada reforestant el Francolí

El dissabte 23 de gener, els pioners i les caravel·les van passar el matí plantant diferents arbres, arbusts i plantes a la llera del riu Francolí col·laborant amb el GATA i l’associació Aurora. A més de la reforestació, els nois i

les noies van poder conèixer algunes coses d’aquestes dues entitats. Va ser la primera de les diverses descobertes que aniran fent de cara a trobar la manera com els agradaria deixar petjada a la vida.

Següent article Tornar a l'índex

8

Taula rodona “L’educació vivencial” El dia 20 de novembre, a les 7 de la tarda, ens tornàvem a trobar a l’aula de la facultat de lletres que ens ha acollit en la celebració de molts actes del 40è aniversari. En aquesta ocasió, el motiu era la xerrada-taula rodona-intercanvi d’experiències, que ens havien preparat sota el títol “L’educació vivencial”.

Els participants i ponents eren: Pau López, antic responsable de formació de Minyons; Lídia, professora de l’Escola la Vitxeta de Reus; i Xavier, pare implicat en una educació alternativa.

Els tres participants van fer exposició de les seves pròpies experiències; totes tenien en comú la importància de la vivència personal com a font bàsica de la formació de l’individu, ja sigui en el marc del temps de lleure, de l’escola, o a la família.

nyament convencional. La vivència fa que els coneixements s’interioritzin molt més i que per tant, els conceptes assolits fruït de l’interès, el treball personal i el descobriment arrelin més en els alumnes.

Els pares que han optat per no escolaritzar els seus fills i donar-los ells la formació “acadèmiEn primer lloc va intervernir en Pau López qui, ca”, parteixen una mica de l’estil de l’escola La com sempre, introduïa el tema a exposar de Vitxeta, però amb la diferència que els nens forma amena i atractiva. Destacava la imporno assisteixen a cap escola convencional. tància i validesa actual de la manera de Un grup de pares s’ho va plantejar, treballar de l’escoltisme, ressaltant van recollir informació i van prenLa vivència fa especialment la implicació de tots. dre aquesta decisió que tot just Comparava la formació amb un comença. Es van agrupar i actuque els coneixements tamburet de tres potes: calia alment treballen amb un grup treballar-les totes, i si una es s’interioritzin molt més i que, d’uns 10 nens. desatenia quedava coix i, per tant, alguna cosa fallava. Calia per tant, els conceptes assolits Hi va haver força intervenciincidir en els tres àmbits: bioons dels assistents. L’àmbit fruït de l’interès, el treball lògic, social i psicològic. més desconegut és el que va plantejar més qüestions, personal i el descobriment, A l’escola La Vitxeta, que és sobretot per aclarir dubtes de nova creació, van optar per respecte a l’assoliment dels arrelin més en els aplicar el descobriment i el treconeixements bàsics en matèalumnes. ball personal com a base de la ria acadèmica, en les experiènformació, això vol dir que no tenen cies més allunyades del que solem llibres escolars, la qual cosa exigeix viure quotidianament. molta dedicació de l’equip docent i complicitat dels pares, cosa que no sempre és possible. Es Tots vam sortir amb un bon regust, dóna gust basen en un treball continuat, sempre interepoder parlar de temes interessants en un clima lacionat, que a través de la vivència i l’experide cordialitat i amb una bona participació. mentació, els alumnes assoleixen els mateixos continguts o fins i tot més, que amb l’enseCARME MIQUEL Següent article

Tornar a l'índex

9

Entrevistem...

S

ENRIC ROVIRA JOSEP Ma. PASTRANA RICARD ESPINOSA

i haguéssim de posar noms a la creació de l’Agrupament Alverna, aquests serien els de Ricard Espinosa, Enric Rovira, Josep Ma. Pastrana i Pare Maties. Els tres primers ens expliquen com es va crear aquesta entitat, mig per casualitat.

“Per tothom que ha anat a l’Alverna, hi ha un abans i un després”

L’Enric Rovira va fer cap al convent dels Caputxins cercant un local per un grup de joves. Va ser el pare Maties, superior o Pare Guardià en aquella època, el que li va proposar de fer un servei als infants creant un grup escolta. L’Enric, que venia de l’Agrupament Robert d’Aguiló i ja havia fet la formació per fer de cap, va animar a dos dels joves d’aquell grup, el Ricard i el Josep Maria, a posar en marxa una unitat de ràngers. Segons ens comenta ara el Josep Ma. Pastrana es van apuntar el primer any entre 14 i 15 nois, “la majoria vinculats al propi convent dels Caputxins”.

El nom de l’Agrupament també es deu al Pare Maties. Alverna és una muntanya de la Toscana molt important pels Franciscans per la relació que va tenir en la vida de Sant Francesc d’Asís.

“Pique” amb Robert d’Aguiló Els protagonistes de la nostra història d’avui ens comenten com va caure la notícia de la creació del nou Agrupament a Robert d’Aguiló.

Josep Ma. Pastrana ens parla d’un important “pique” i que “ens van titllar d’elitistes”, davant el fet que s’anava a un barri “de rics”. Tot i que l’escoltisme d’aquells temps s’associa a la classe mitja, intellectual i catalanista, els nostres protagonistes compareteixen orígens sociològicament molt més humils i tots tres eren treballadors des dels 15 anys, no pas universitaris com la majoria dels caps d’altres agrupaments. En tot cas, a Robert d’Aguiló patien un greu problema d’espais, de metres i de dispersió, ja que no tenien totes les unitats en un mateix lloc, mentre l’Alverna disposava d’uns locals cèntrics i amb moltes possibilitats.

En un principi, l’Agrupament es va situar a l’entrada, a la dreta, de la part de l’edifici que tocava a l’Avenida de Conde Vallellano, que és com es deia abans. Aviat, però els Pares Caputxins van cedir a l’Agrupament el primer pis de l’edifici que, com ens explica Enric Rovira, Continua

era tot diàfan i “nosaltres vam fer el nou Agrupament, jo mateix vaig dissenyar els espais per a totes les unitats i fins i tot vam preveure un laboratori de fotografia”.

I amb tendes de l’OJE! Els tres expliquen que els començaments van ser molt durs perquè “no teníem ni un duro i fins i tot havíem de demanar les tendes a l’OJE per sortir d’excursió”. En Pastrana i en Rovira comenten mig rient que coneixien el responsable del material de L’Organización Juvenil Espanyola d’inspiració feixista i “ens deixava tendes”, per cert sembla ser que alguna d’elles algun dia ja no va tornar al seu lloc d’origen i es va quedar a l’Alverna, “va ser després d’una sortida d’Agrupament”.

Ens expliquen més endavant amb quina sorpresa van viure el ràpid creixement de l’Agrupament. De seguida es van crear les unitats de pioners i llops i fent memòria entre els tres recorden a “la Rosa Ma. Echagoyen, la Isabel Bitria i l’Albert Civit com a caps, i entre altres, el Jordi Vives, el Ton Del Amo, el Josep Anton Bitria, el Lluís Vilarroya, els Casadevall, els Cañadó, Jaume Francesc...”.

En principi només es van fer unitats de nois, no va ser fins al quart any que es van començar a muntar unitats de noies, “en principi separades de les dels nois”. Segons ens expliquen els nostres protagonistes, la pròpia realitat va portar cap a aquesta nova etapa, “la gent també volia portar les filles!”.

trajectòria personal. Qui es mostra potser més explícit és Josep Ma. Pastrana, “la il·lusió que vaig tenir va ser... em va canviar la vida”. I afegeix tot assenyalant a l’Enric Rovira que “aquest senyor va ser com un salvador per a mi, Déu-n’hi-do les ganes que li vam fotre..., jo només vivia per això!”. Enric Rovira també subscriu aquestes paraules, “ens ho vam prendre amb molt d’interès”. I el Ricard Espinosa encara va molt més lluny: “Per a tothom que ha anat a l’Alverna hi ha un abans i un després. L’Alverna ens ha marcat a tots, segur”.

Els tres entrevistats, posant fulards, Barrulles, 1970.

“Encara faig algun 3.000 m” Els tres també coincideixen en què l’Alverna els hi va donar molt i que els va fer més sensibles en tot allò que es relacionava amb el catalanisme, la llengua i la natura. Els dos primers aspectes tenien en aquells temps molta més importància que la que puguin tenir avui. “Ja al principi es feia tot en català, només gràcies a estar sota la tutela de l’església, però es feia tot en català”.

L’estimació per la natura és un altre dels aspectes que els va aportar l’Alverna, “jo avui encara faig algun 3.000” ens diu Josep Ma. Pastrana.

Tot i ser conscients que els temps han canviat molt, refermen que l’escoltisme avui encara és útil, tot i que com ens diu el mateix Pastrana “abans hi havia moltes menys coses” i per tant, possiblement tenia un significat diferent: “abans només hi havia els que anaven a les discoteques de Salou, i nosaltres que teníem unes altres inquietuds i anàvem a les festes majors i a fer pinya als Xiquets”.

“Jo només vivia per això” Els tres coincideixen que l’Alverna ha estat molt important per la seva

Dit així potser les coses no han canviat tant, no?

Següent article

Tornar a l'índex

10

11

II Assemblea d’Antics i Amics tió ordinària, per donar transparència davant de les administracions i per obtenir una major rendibilitat.

El pressupost pel 2010 es va aprovar amb un moviment previst de 8.300 euros, pendent d’ajustar la incorporació d’una partida per a l’edició de la revista TICS en paper.

al voltant del mon alvernià. Es va llençar la idea d’elaborar un pla estratègic per als propers 4 o 5 anys, que definís fonamentalment el model de relació amb l’agrupament per a l’adquisició dels futurs locals, i també els objectius generals i accions per a aquest període de temps.

Reorganització de les comissions

El passat dissabte 12 de desembre es va realitzar, a l’aula de reunions de Lletres, l’assemblea ordinària de l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna, la qual va comptar amb la participació d’una vintena de socis i sòcies.

Els diferents punts de l’ordre del dia anaven enfocats a valorar el primer any de l’associació, l’estat de comptes, el pressupost i, sobretot, els objectius i l’activitat que s’ha de dur endavant pel futur immeditat. El Txus i el LuisJa, de l’Equip de l’Associació, van fer una valoració de les gestions legals sobre els estatuts els quals ja han estat presentats a la Generalitat. També van informar que restava pendent el registre d’associacions de l’Ajuntament.

I per últim va intervenir la comissió de Comunicació que va dir que tot i les mancances s’havia tirat endavant la revista TICS que ha d’esdevenir una eina de comunicació del món alvernià, valorant que trametent-la en format digital no la llegia tothom, i que s’estava estudiant editar-la en paper. També es va comentar la tasca feta pel Xavier Abelló per fer arribar als mitjans de comunicació l’activitat de l’Alverna.

L’Estat de comptes

L’Estat de comptes del 2009 va ocupar una bona estona al LuisJa, el qual va informar que actualment l’Associació té 50 socis, que suposen el principal ingrés econòmic, i que no s’han demanat subvencions perquè s’han de justificar amb activitats concreRepàs del que s’ha fet tes. Pel que fa a les activitats efectuades, fonamenTot seguit, es va fer un repàs per comissions del talment al voltant del 40è aniversari, aquestes no que s’havia fet fins ara durant aquest han generat moviments econòmics primer any, començant per la del 40è Actualment l’Associació donat que han estat comptabilitzades aniversari que va valorar molt posi- té 50 socis, que supo- per l’agrupament. També va dir que tivament tots els actes, i en especial, l’elaboració de samarretes de l’assosen el principal ingrés l’esforç dels caps de l’Agrupament. ciació ha suposat una inversió que La comissió d’Arxiu va dir que dess’amortitzarà en els propers anys. I econòmic, i no s’han prés d’una primera embranzida per per últim, va informar de l’aportació demanat subvencions empaquetar tot el que van trobar als econòmica al fons econòmic per l’adantics locals, ja no havien fet res més quisició dels locals de l’Alverna. En a l’espera de com s’organitzaven els nous espais de relació a aquest fons es va comentar la importància l’Alverna. del fet que estigui en un compte a part del de la gesContinua

I ara què?

Pel que fa a les comissions, van quedar de la següent manera: La de Comunicació, la d’Arxiu i la d’Activitats. Els membres de la dissolta comissió del 40è aniversari van passar a la nova comissió d’Activitats, que treballaria per organitzar una o dues activitats a l’any, ja sigui per obtenir fons o per potenciar les relacions socials de l’associació.

També és va crear una comissió especial per elaborar un esborrany del Pla Estratègic que es pugui debatre en assemblea durant l’any 2010, a la qual s’hi van apuntar el Xavier Fort, el Txus Manjón i el Màrius Castellví, però que resta oberta per alguna incorporació més.

Per últim, es va tractar el tema estrella de l’assemblea: I ara què? amb el propòsit de marcar els objectius, les actuacions i l’organització de l’Associació pel futur immediat. Es va valorar que després d’una etapa d’excepcionalitat, amb el canvi de locals i els actes del 40è aniversari, calia centrar l’orientació de l’associació i el seu encaix amb l’Agrupament.

L’Equip de l’Associació va proposar cobrir la figura de Vicepresident, que ja es contempla als estatuts, per reforçar l’actuació d’aquest òrgan de govern.

Es va proposar el Joan Olivan per ocupar aquest càrrec, el qual va ser ratificat per l’assemblea per aclamació.

Es va debatre que els objectius principals eren donar suport a l’Agrupament per a l’adquisició d’uns locals de propietat i potenciar tot el que gira

I com que es va fer tard, es va tancar l’assemblea sense fer el “vi dolç”, quedant el pica-pica sobre la taula per una millor oportunitat.

Fes-te soci!

Tornar a l'índex

Si anaves al Cau els dissabtes, si vas descobrir la natura a les seves excursions,

si vas arrelar-te al país amb les seves descobertes, sii va vas créixer amb les seves activitats, o senzillament, creus que una entitat com l’Agrupament Escolta i Guia Alverna val la pena... aleshores, no ho dubtis, fes-te de l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna! aal Faràs pinya amb els del Cau.

Pr q Preu quota trimestral des de 15 euros.

Desca D Descarrega’t el full d’inscripció al web de l’Associació http:// http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/docs/inscripcio.pdf i fes-lo arribar a l’Agrupament els dissabtes a la tarda, Av. Anton Ma. Cla Claret, quarta planta de l’edifici de l’antiga universitat, o envia’l escane escanejat a l’adreça electrònica anticsiamics@aeigalverna.org.

Següent article

12

Tornar a l'índex

13

L’Alverna amb els Reis Mags i va quedar demostrat que els companys anaven errats o l’havien volgut ensarronar: l’evidència va proclamar la veritat.

Reis i Pare Noël Un altre any, un nen que vivia al nord de França va passar les festes de Nadal a Tarragona, a casa d’uns familiars, i per Reis ja havia de ser a casa seva. Al nord de França els regals els reparteix Sant Nicolau, un bisbe de l’Àsia

Els Reis a la Móra, el 1976.

Vam començar a col·laborar amb els Reis d’Orient els de la unitat de Pioners, el gener del 1973 o 1974. Anys més tard ho va reprendre la unitat de PionersCaravel·les.

El sistema d’avançada El primer any només vam collaborar amb un dels Reis d’Orient, amb el seu patge. Només vam poder posar a disposició del Rei un cotxe, per acompanyar-lo a ell i al patge de casa en casa. Per guanyar temps, un parell de pioners ens avançàvem, a peu, per avisar la família de la imminent arribada del Rei i seguidament ens esperàvem, al carrer, per indicar al conductor la situació exacta del portal. Mentre el Rei i el patge pujaven al pis i repartien els regals, nosaltres anàvem a

peu a la següent casa.

Els anys següents es va mantenir el sistema d’avançada, primer pedestre, més endavant amb motocicletes, encara que ja collaboràvem amb els 3 Reis. Però no anaven junts, sinó que cada Rei, amb el seu patge, feia un itinerari, per arribar a més famílies.

Alguns anys, el matí del dia de Reis també els acompanyàvem a repartir regals per les cases i, alguna vegada, també es va fer al local d’alguna entitat (com la Colla Jove o a La Móra), repartint així joguines a molta canalla alhora.

Els que acompanyaven als Reis es vestien a l’estil oriental, per no desentonar. Es va començar llogant l’equipament (vestits,

a Reus; perruques, a cal Llort; joies), però amb els anys i la col·laboració d’algunes mares es va anar adquirint roba i confeccionant vestuari propi (que es desava tot l’any a casa dels pares del Josep Ma. Borrut, passant abans per la tintoreria); uns pares que tenien botiga de bijuteria (els Feliu del carrer Sant Agustí) deixaven les “joies” i així fins completar un magnífic abillament.

Algunes anècdotes Els Reis no són els pares Un any el germà petit d’un dels pioners anava enganyat: uns mals companys de l’escola li havien explicat que els Reis eren els pares i s’ho havia cregut. La nit de Reis un dels Reis, amb el seu patge, el va despertar al seu llit Continua

Vam aconseguir que els 3 Reis d’Orient avancessin el seu viatge a Tarragona Menor jubilat, antic col·laborador dels Reis d’Orient que els ajuda al nord d’Europa i d’Amèrica (en alguns països li diuen Santa Claus, una derivació anglo-germànica de Sant Nicolau), i que ho fa per Nadal (en francès Nadal es diu Noël, d’aquí ve Pare Noël). Com que aquell xiquet, per Nadal, estava a Tarragona, no veuria el Pare Noël (tot i que segur que va passar a deixar-li regals per casa) i, quan estigués a França per Reis, no veuria els Reis d’Orient, que allí no hi passen, doncs ho tenen delegat en el Pare Noël.

Vam aconseguir que els 3 Reis d’Orient avancessin el seu viatge a Tarragona i que, la vigília de Nadal, portessin personalment alguns regals a aquell nen.

Sense patges ni cavalcada, doncs

la comitiva no estava encara formada, però els 3 Reis hi van ser.

Ardenya, ben buida Uns dies més tard, la vigília de Reis, vam acompanyar els 3 Reis a Ardenya, un petit nucli de cases, agregat de La Riera, a mig camí del Catllar. Només els vam poder oferir dur-los en un Diane 6, això sí, descapotable (el sostre de lona s’enrotllava com una llauna de sardines clàssica).

El cap de pioners que conduïa el cotxe es va posar un turbant, per conjuntar amb els vestits dels Reis, naturalment orientals. Els nens i nenes del poblet van esperar el cotxe a la carretera, amb torxes d’espígol enceses, doncs era el capvespre. Ja al poble, els Reis van sortir a la finestra d’una casa de la plaça, per dirigir unes paraules a la mainada, però ho van haver de deixar estar: algú, amb bona intenció, havia fet córrer la veu que, si els Reis no trobaven cadascú a casa seva, no els deixarien cap regal, amb tant d’èxit, que la plaça era ben buida.

Això sí, a l’entrada de cada casa hi van trobar tota la família, ja que ningú volia perdre’s cap regal.

Compte amb el suro!

Aquell mateix dia, un dels pioners que col·laboraven amb els Reis, volent afegir-se al seu seguici amb aparença africana, es va mascarar amb el procediment rudimentari de cremar un tap de suro i fregar-se’l per la cara, ennegrint-la així. Amb les

presses, el suro encara era prou calent per cremar-li la pell i es va haver de deixar barba, doncs va trigar en poder afaitar-se. Els Reis d’Orient són savis, però sembla que no són metges ni miraclers.

Convits temptadors Des del primer any, moltes famílies convidaven els Reis, patges i acompanyants a tastar torró, neules i cava. Refusar el convit semblava poc educat, però aviat es va comprovar que, tastant, tastant, barbes i vestits s’anaven omplint de molles de torró i, el que era pitjor, el cava anava pujant al cap de tothom. La solució va ser acceptar educadament els convits, però enduent-se torrons, neules i ampolles per tastar-los adequadament un cop

Tastant, tastant, barbes i vestits s’anaven embrutant i el cava anava pujant al cap acabat l’itinerari de repartiment de regals. Una mesura prudent, avançant-se als llavors infreqüents controls d’alcoholèmia.

El treball de tombar per la ciutat ajudant a repartir regals era seguit, doncs, d’una improvisada degustació, generalment al Balcó del Mediterrani. Sempre quedava algú prou serè per acompanyar a casa a qui havia tingut massa set.

JORDI OLIVAN Següent article Tornar a l'índex

14

15

Records d’en Jordi Vives Tinc poca memòria, però escriure sobre la meva experiència a l’Alverna, després de quaranta anys, em sembla un exercici fàcil. No sabeu per què? Doncs perquè va ser un període fascinant.

Començar és meravellós, però també he de dir que en la primera secció de pioners vam tenir uns caps excepcionals: l’Albert Civit, el Josep Ma. Pastrana i el seu germà Carles eren dinamitzadors de grup capaços d’entusiasmar el més apàtic.

Els primers pioners Aquest primer grup de pioners de l’Alverna va funcionar i ho va fer bé. Vam viure dos cursos increïbles. El primer, guiat en solitari per l’Albert Civit, i el segon any, amb tres caps de luxe: l’Albert, el Josep Maria i el Carles. Érem quasi bé tots amics o coneguts i, si no em falla la memòria, érem: Josep Maria Borrut, Josep Maria Benach, Carles Benach, Toni Pons, Salvador Moreno, Albert Aranda, Pep Anton Vítria, Mariano Garcia, Toni Del Amo, l’Albert Vives i jo, Jordi Vives.

Tot va començar a principis de l’any 70 quan, en una reunió batejada com a “pastilla”, l’Albert ens va animar a engegar la secció. La secció de ràngers ja havia començat a principi de curs. Faré un petit resum del que fèiem.

L’autogestió econòmica era un dels principis del grup, és a dir, que una de les nostres activi-

16

Lluís Villarroya i Jordi Vives.

tats era aconseguir diners. Com? ser tan important que, fins hi tot, Fèiem de drapaires recollint al nostre cau, hi va fer cap l’arpapers de diari i ampolles de quebisbe Pont i Gol. cava; ho fèiem amb un carretó de ferro que tenia nom i, fins Cal mencionar que el grup era hi tot, li cantàvem. Sisgaret li afeccionat a la fotografia. A partir dèiem. També actuàvem als del segon curs els caus estaven a col·legis de monges la primera planta de l’edifiels dissabtes pels ci i fins hi tot teníem un Per primera matins, cantant habitacioneta exclui actuant pels siva per al laboravegada un cau nens i nenes, i tori fotogràfic. Per el primer curs estava situat a la part primera vegada un vam fer un fescau estava situat tival al cinema bona de Tarragona, a la part bona de de l’antiga Salle.

Tarragona, en ple en ple Vallellano Vallellano, i en aquells Durant el segon temps això significava curs vam fer els mobles alt standing. del cau, atès que el primer any la Potser no vam fer massa excurprimera planta encara no estava sions, i els dos camps d’estiu els acabada (hi faltaven el envans). vam fer a Riudabella.

Teníem una tauleta baixa de menjador que era la joia de la Teníem molt bona relació amb corona. L’acte d’inauguració va les caravel·les del Robert d’Agui-

El grup de mim Terratrèmol, a La Salle, el 1970.

ló, i, com que érem molt decidits, vam formar un grup de mim -”Terratrèmol”-, que va actuar moltes vegades, no només en l’àmbit escolta, sinó que vam actuar en teatres més seriosos.

Per alguna casa d’algú encara hi deu haver algun cartell de l’actuació al Teatre Bartrina de Reus. El grup va començar fent esquetxos que ens ensenyava l’Albert Civit, i després ja em vam fer de creació pròpia.

fins a la Torre Fontaubella. Si el grup era cohesionat, aquell accident va enfortir més la dinàmica del grup. Va ser molt emotiu fer la promesa a l’hospital amb el mestre de cerimònies Toni Achón, aleshores cap d´agrupament.

D’aquest primer grup de pioners van sortir els caps del segon grup. Érem el Josep Maria Borrut, el Toni Pons i jo mateix.

Els primers castanyers La promesa a l’hospital En la primera excursió del segon curs em vaig trencar la tíbia i el peroné, a la Mola de Colldejou, després d’una nit en un vivac precari sota les parets, vora la canal de pujada. Ens havíem perdut de nit. El rescat va ser cosa sèria.

Plovent a bot i barrals em van baixar en una llitera improvisada

Per acabar vull apuntar una anècdota. Sabeu qui va començar a vendre castanyes pels carrers de Tarragona? Doncs va ser l’Alverna; aquesta segona fornada de pioners va instaurar aquesta tradició. Vull recordar al Gabriel, que ens va marxar massa aviat d’aquest món i que va ser una de les ànimes d’aquest grup.

M’agradaria acabar dient que els primers veritables pioners de l’Alverna van ser l’Enric Rovira, el Josep Maria Pastrana i el Ricard Espinosa.

Felicito tots i totes les persones que han format d’una manera o altra part d’aquesta gran família que avui compleix quaranta anys.

I tampoc em vull deixar el pare Maties, veritable ànima mater de l’agrupament, el pare Joan -el nostre consiliari-, i la comunitat dels caputxins de Tarragona pel suport incondicional que sempre van tenir per l’escoltisme.

Sense ells el miracle de l’Alverna no hagués estat mai possible.

Gràcies. Moltes gràcies.

JORDI VIVES

Continua

Següent article

Tornar a l'índex

Tornar a l'índex

17

Els locals per on ha passat l’Agrupament

El sopar del 40è en imatges

Felicitats Alverna!

Les primeres generacions

Des de la fundació de l’Agrupament, el 4 d’octubre de 1969, fins al final del 40è curs, l’estiu del 2009, l’Alverna sempre va estar acollit a l’edifici dels Caputxins. La primera unitat fou la de Ràngers, que utilitzava el local dels baixos que hi havia a l’entrada de la Rambla, a la dreta de la porta de l’església.

Després, per la bona accesibilitat s’hi va instal·lar la Frater

La 1a unitat fou la dels Ràngers, que utilitzava un local dels baixos (Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids). Abans d’acabar el curs 1969/70, ja funcionava també una unitat de Pioners i, en el curs 1970/71, s’afegien el Llops i totes les unitats femenines, Daines, Noies Guies i Caravel·les. Es van instal·lar al primer pis de l’edifici, encara

sense envans, perquè la majoria de plantes s’havien deixat “diàfanes”, mentre no tenien utilitat.

Quan l’espai va quedar condicionat va ser inaugurat, solemnement, amb la benedicció del bisbe Pont i Gol.

Nova etapa al soterrani Amb els anys, els Caputxins van acollir més entitats, van llogar plantes senceres de l’edifici per a usos sanitaris i educatius, i van anar reclamant part dels espais cedits a l’Agrupament. Primer va baixar la Secretaria a l’entresòl, després la Intendència a Can Seixanta i finalment, el 1987, totes les unitats es traslladaren a uns nous locals, construïts en el soterrani. Aquestes obres es van pagar entre els Caputxins i l’Agrupament. També es va collaborar econòmicament en la cimentació del pati. La darrera inversió la va fer el propi Agrupament, amb una subven-

ció parcial de la Generalitat, construint uns lavabos al pati.

En començar aquest nou curs, el passat 10 d’octubre, s’ha fet un trasllat simbòlic i emotiu a uns locals provisionals cedits per l’Ajuntament en l’antic edifici de la Facultat de Lletres. Caps, pares, mares, antics, amics i els propis nois i noies de les unitats, han aconseguit habilitar uns locals que poden resultar prou acollidors pels propers anys.

El present... i f

utur!!

ts

Les autorita

Un repte possible No convé però, perdre de vista l’objectiu que l’Agrupament es va marcar en saber que havíem de marxar dels caputxins: adquirir uns locals propis. A nivell econòmic és un repte molt gran, però la col·laboració de tot l’entorn de l’Agrupament, articulat en la nova associació d’antics i amics, i el suport de les institucions, ha de fer-ho possible.

És clar! Per això ta

nca el Bulli!

Anar a l'àbum de fotos

Tornar a l'índex

18

La gresca de “La B

urla” Continua

Pendents de tot

El sopar del 40è en imatges

La 1a fornada (1)

La Gemma

La 2a fornada

La 1a fornada (2) Tornar Tornar a l'índex a l'índex

Tornar a l'índex

Tornar Tornara al'índex l'índex