TICS nº 20

TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna

Núm. 20 Des 2015- Feb 2016

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ EDITORIAL

Premiats al Pajaritu!

NOTÍCIES

•

LA BAIXADA DEL PAJARITU

•

17 D’ABRIL, CALÇOTADA

•

VIII ASSEMBLEA D’ANTICS

•

DE CAU A CAU

•

ACTIVITATS DE LES

I AMICS

UNITATS ARTICLES

•

EL PLA ESTRATÈGIC D’ANTICS I AMICS per Màrius Castellví

•

LA PROMESA ESCOLTA

•

LA PRIMERA PROMESA

per Xavi Fort ESCOLTA DE L’ALVERNA per Màrius Castellví DINORAMA

•

LA PROMESA ESCOLTA

CUINATICS

•

TABOULÉ per Marta Martínez

ENTREVISTEM...

•

GEORGINA LÓPEZ

DESCOBERTA I AVENTURA

•

EL DELTA DEL LLOBREGAT per Carles Aranda

HUMOR

•

XIRUQUERUS per Màrius Castellví

FOTOTICS

•

MISCEL LÀNIA

* Foto de portada: A la Baixada del Pajaritu, d’Albert Rué.

L’Associació d’An cs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o ar cles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Sergi Aldave Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort Marta Mar nez Maquetació: Cinta Olivan

Joan Olivan Llívia Palliso Pau Salvador Mayte Solé

Joan Olivan

An cs i Amics de l’Alverna An ga Facultat de Lletres

Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA an csiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/an csiamics

“El nostre objectiu és que el Kesse acabi sent un espai de referència per als joves.”

Avui entrevistem Georgina López, tècnica referent de l’Espai Jove Kesse. p. 12.

Baixada del Pajaritu

Aquest any, com ja és tradició, l’Alverna va baixar per la Baixada del Pajaritu amb la coŀlaboració dels Antics i Amics, que van realitzar la carrossa. Vam escollir tractar el tema de les retallades a la sanitat pública.

P

er tal d’explicar això a tot l’agrupament vam enginyar un joc que consistia en separar-nos en diferents famílies que havien d’acomplir un mateix objectiu, aconseguir portar un familiar al metge, tot i que cada família tenia diferents ingressos al final del dia. Aquesta circumstància propiciava que alguns aconseguissin arribar a la sanitat privada mentre que d’altres, senzillament, no poguessin arribar a ser atesos.

Posteriorment, ens vam disfressar de metges i pacients

per anar a conjunt amb la carrossa preparada pels Antics i Amics, que tot i arribar una mica justos de temps i amb l’ai al cor vam poder estar presents al primer descens.

Vam realitzar les dues baixades en les quals xalarem tot l’agrupament sencer, i què millor que acabar rebent el premi a la sàtira per la nostra andròmina!

L’any vinent més i millor, tot i que abans arriba la travessa marina, qui s’apunta?

PETITA HISTÒRIA D’UN TRASTO Tradicionalment, a ca l’Alverna, la construcció d’un trasto per a la Baixada del Pajaritu ha constat dels següents elements: un carretó de centre comercial, un kaiac atrotinat, corda, un bon grapat de brides, un esprai de pintura o cinta aïllant de colors per a la decoració, una hora i mitja de feina la tarda abans de la Baixada i... voilà: ja tenim el trasto.

Però enguany hem decidit fer un canvi radical a la nostra metodologia (potser no tan radical). Tantes temporades del Ja t’ho faràs a la tele ha fet efecte. Hem afegit a la llista de materials elements tan sofisticats com llistons, cartrons, escaires, tornavís (del xino, o sigui, d’un sol ús), cargols i una sirena amb bateria inclosa. D’una tarda de feina hem passat a dues tardes i una matí de feina (uauuuuuu!!!!), i el resultat ha estat un trasto ben trempat.

A la propera, hi posarem frens i ja serà la pera.

2

Editorial

PREMIATS AL PAJARITU!

L

’organització de la “Baixada del Pajaritu” d’enguany a les festes del Carnaval tarragoní, en ha donat una grata sorpresa als Antics i a l’Agrupament per la participació conjunta amb un carretó dels que es deixen anar esbojarradament per la Baixada de la Peixateria.

I és que la nostra andròmina rodant, amb l’ambientació “La sanitat no és toca!”, ha rebut el premi a la sàtira. Hem d’entendre que els organitzadors han valorat l’esforç imaginatiu de grans i petits de l’Alverna

en mostrar divertidament la crítica vei als ciutadans. És un exemple més social a les retallades. del que anomenem els escoltes la Però el que no saben els orga- Pedagogia de l’Acció. És a dir, tot fent nitzadors del “Pajaritu” és que una coses interessants o divertides, refleestona abans de xionem per créixer la sorollosa baixacom a persones.

La sàtira de da dels carretons, Felicitem-nos l’andròmina va servir tots i totes, Antics i animats per una gentada cridanera, i escoltes de per reflexionar amb Amics nens, nenes, joves i l’Alverna per aquest caps es van aplegar els nois i noies sobre la petit èxit que reforal Parc de Saavedra, ça la visualització de sanitat pública. per xerrar i reflexila nostra entitat a la onar sobre el que ciutat. significa la sanitat pública i el seu serL’any que ve, més!

17 d’abril, calçotada alverniana!

Després d’haver-ho passat tan bé l’any passat a la Caminada-CAUlçotada alverniana, tornem enguany amb més ganes i més diversió assegurada. Provem un lloc diferent però no menys bonic, on a mitjans d’abril ens reunirem tots plegats per a fer una caminadeta que acabarà en una calçotada de tres estrelles Michelon al bonic poble de la Torre de Fontaubella.

Un lloc immillorable per a poder relaxar-se de l’estrès de la rutina i gaudir de les boniques rutes que ens ofereix la comarca del Priorat, terra de vins i de paisatges encisadors. Reserveu-vos el proper 17 d’abril per passar tots plegats una estona d’allò més enriquidora a la natura i per a fer gana per a la gran calçotada que ens esperarà quan arribem al poble.

3

VIII assemblea d’Antics i Amics La vuitena assemblea ordinària de l’Associació d’Antics i Amics va tenir lloc a l’Espai Kesse el passat 12 de desembre de 2015. No hi va haver novetats importants respecte al curs passat, ja que, com és habitual, aquest espai serveix per fer balanç, aprovar l’estat de comptes i presentar els nous pressupostos, qüestions que normalment difereixen poc d’un any a l’altre.

A destacar, la proposta de Joan Carles Santos, un pare del cau que és propietari d’un terreny a La Febró i que li agradaria poder donar un ús podríem anomenar “escolta”. Tot i que encara es tracta d’un projecte en un estat molt embrionari, les fotografies panoràmiques de l’indret no van fer més que engrescar els assistents a l’assemblea.

LLÍVIA PALLISO Les diferents comissions també van aprofitar per fer un repàs de la seva activitat. Les comissions mixtes, com la d’excursió/calçotada o locals, van explicar que continuen treballant. Aquesta darrera, fins i tot, havia trobat un local que, finalment, va quedar descartat per manca d’interès dels propietaris en l’oferta presentada per l’agrupament.

Per tant, la recerca continua.

D’altra banda, els encarregats de la Travessa d’Andròmines estaven especialment contents perquè enguany s’havia aconseguit un increment de participants a la travessa com també al concurs de fotografia. Una revifada que hauria tingut molt a veure amb la bona gestió de les noves tecnologies.

De cau a cau Ja fa uns anys que Minyons Escoltes i Guies proposa un Eix del Curs a través del qual les diferents demarcacions poden aprofitar per treballar en profunditat una temàtica determinada durant un període més o menys llarg. L’any passat, és a dir, durant el curs 2014/2015 l’eix se centrava en l’excursionisme i la muntanya, una oportunitat que la Demarcació de Tarragona va explotar de manera molt original amb la creació del projecte De cau a cau.

Una vegada presentat l’Eix del Curs a MEG, l’equip de demarcació d’aleshores es posa a treballar en un recorregut que uneixi els tretze agrupaments en una ruta circular. Tot i que enguany l’Eix del Curs és un altre –música i escoltisme– el projecte continua el seu camí, mai millor dit, i la comissió formada per l’Arcadi Cornadó i l’Aleix Clotet continua fent feina. Durant aquest 2015/2016 han programat un total de cinc sortides, per tal d’acabar de determinar el recorregut exacte de la ruta.

Les sortides es realitzen cada dos mesos, aproximadament, i estan 4

obertes a tots els membres afiliats de MEG. Encara hi sou a temps si us voleu afegir a les rutes de MontblancFarena i Farena-Reus, que estan previstes pel 8 de maig i 12 de juny. Una bona manera de viure l’excursionisme i la muntanya al més pur estil escolta.

LLÍVIA PALLISO

El Pla Estratègic d’Antics i Amics

H

an passat més de 5 anys des de que l’assemblea d’Antics i Amics del desembre de 2010 va aprovar el Pla Estratègic 2010-2015. No es tractava d’aprovar un pressupost quinquennal, ni una acció de govern, ni d’establir un pla d’actuacions executives. El propòsit era definir el que som l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna, què volem fer i com ho farem.

A tall de recordatori, i després de més de 5 anys, podem fer una valoració del que ens vàrem proposar en aquella assemblea, a partir dels 5 eixos del Pla: 1.- Establir les formes de relació entre l’Agrupament i l’Associació que garanteixin una acció coordinada en l’assoliment dels objectius comuns. La Junta d’Antics manté contactes amb el Consell d’Agrupament i, al menys una vegada l’any, es fa un consell conjunt per valorar els temes d’interès comú.

2.- Donar suport a l’Agrupament per disposar, de forma estable, d’uns locals per les seves activitats. La constitució de la Fundació Alverna avança amb força. Una fundació que comptarà amb membres de l’Alverna i d’Antics al seu patronat, i que vindrà a ser la titular dels béns patrimonials.

A més, s’ha mantingut una coŀlaboració amb temes tècnics, de finançament i de cerca d’un local que possiblement es concretarà ben aviat.

(diapositives, fotos, etc.), tot i que, encara no s’ha definit un sistema d’organització. Actualment la difusió d’alguns dels materials gràfics s’està fent a través de la revista Tics, però s’hauran d’anar definint altres formes de difusió.

4.- Promoure les relacions amb les institucions públiques i entitats ciutadanes de Tarragona, amb el propòsit d’assegurar el reconeixement social de l’Agrupament. La nostra revista es fa arribar a la conselleria de Joventut de l’Ajuntament, als grups municipals, mitjans de comunicació, i altres entitats publiques i socials, de tal manera que la marca Alverna a través de la Tics és present a Tarragona.

A més, la Travessa d’Andròmines es va fent un lloc en els actes de Sant Magí, incrementant-se la participació i la seva visualització als mitjans locals.

5.- Potenciar els vincles de l’Agrupament amb totes les persones que hi estan relacionades actualment o que n’han estat membres en el passat. Es va mantenint la caminadacalçotada de primavera organitzada conjuntament amb l’agrupament, encara que amb una tímida participació d’antics membres.

Dit això, entenc que hem avançat en l’assoliment dels objectius que ens vàrem marcar amb el Pla Estratègic el 2010. Ara entrem en una nova fase, marcada per la compra dels locals i l’organització del 50è aniversari de l’Agrupament el proper 2019. Com diu la Llei Escolta, caldrà 3.- Recopilar, preservar i difondre tots els documents, ser decidits i treballar sense por per afrontar aquests objectes i materials gràfics que configuren la memòria reptes que determinaran el futur de tots els que estimem històrica de l’Alverna. L’equip de l’arxiu ja ha classificat l’Alverna. i ordenat gran part de la documentació en paper, i s’està treballant en la digitalització de material gràfic MÀRIUS CASTELLVÍ 5

ACTIVITATS DE LES UNITATS Castors i Llúdrigues Un Camp d’Hivern ple de màgia!

Aquest hivern, els castors i llúdrigues de l’Alverna vam marxar de Camp d’Hivern a Farena. Vam anar tres dies, del 27 al 29 de desembre, i ens ho vam passar d’allò més bé!

Els papes i mames van ser qui ens van portar fins allí, i un cop arribats al poble, vam poder fer jocs i danses tots junts.

Al acabar, vam fer un gran dinar i després els papes i mames ja van marxar i vam començar a fer les activitats que havien preparat els propis castors i llúdrigues. Tallers de titelles, contes, gimcanes, jocs i a la nit una pel·lícula. No ens va donar temps d’avorrir-nos! El següent dia vam anar d’excursió al Toll de l’Olla i va ser molt divertit perquè vam haver de saltar per les roques i passar pel riu! I no ens vam cansar gens! També ens va visitar el Tió, que a la nit ens va cagar patates, galetes

i coca-cola perquè després teníem disco tots junts, i vam ballar molt!

Però tot no va ser tan bonic. Durant la nostra estada vam rebre una notícia terrible. No se si ho sabíeu, però els castors i llúdrigues de l’Alverna són aprenents de mags i els seus caps són els seus professors de màgia. Doncs al Camp d’Hivern vam rebre un vídeo del director de la nostra escola, Manelus Dumbeldor, dient-nos que estava segrestat i que per rescatar-lo havíem de trobar les tres relíquies de la mort: la pedra filosofal, la capa d’invisibilitat i la vareta de Sauce. I a que no sabeu que ens va passar? L’últim dia vam trobar la pedra!

Així que vam marxar molt contents, sabent que ja estàvem més a prop de rescatar al director. Van ser tres dies ben màgics!

Llops i Daines Els llops i daines va manar de camp d’hivern a la casa de colònies de Lilla tot i realitzant una parada per a visitar el cau de Montblanc i descobrir una mica la ciutat i el ball de bastons. Després vam anar caminant fins a Lilla a on passaríem da resta de CH acabant de conèixer el poble i entre nosaltres.

Durant aquest segon trimestre hem fet descobertes molt motivadores per a tots els llids, com per exemple hem anat al jungle land a practicar amb les tirolines, amb la Companyia Passabarret a veure com funciona el circ i també hem vist com somien els infants de Nicaragua comparat amb com somiem nosaltres. Ha estat un trimestre ple de noves emocions!

Llops i Daines a Montblanc. Foto: Júlia Abelló.

Ràngers i Noies Guies Durant aquest trimestre els Ràngers i les Noies Guies hem treballat per conèixer-nos millor entre tots. Al camp d’hivern vam anar a Can Palós, situat a Sant Boi de Llobregat, on vam estar de trobada “hipster” tractant tot el tema del postureig i la necessitat de mostrar la nostra vida a la xarxa per sentir-nos acceptats. Apart de totes les activitats que vam fer un dels moments estrella va ser quan vam fer el raid-ruta per l’anella verda. I entre una cosa i l’altra ens van passar els quatre dies volant!

Els Ràngers i Noies Guies a Sant Boi. Foto: Helena Barceló.

6

ACTIVITATS DE LES UNITATS Pioners i Caraveŀles Els Pioners i Caraveŀles hem anat de camp d’hivern a Vallfogona de Riucorb. Allà vam passar quatre dies vivint el concurs de convivència anomenat Powell Shore, on vam fer diverses activitats de cohesió i coneixença per unir-nos com a participants dels show. També vam fer un raid-ruta molt reflexiu, però en va ploure i vam passar una mica de fred.

Al febrer vam celebrar el cap de setmana de l’amor a Tarragona, vam fer diverses descobertes de Cau de Llunes, natura i escalada i diumenge vam fer una calçotada. I vam escollir el projecte: fer un GEGANT ALVERNIÀ!

Els Pioners i les Caravel·les a Vallfogona. Foto: Èlia Olivan.

Truc 1 i Truc 2 Els truc vam marxar de Camp d’Hivern al refugi de la Riba, on tot i les divertides trifulgues, el mal temps i el fred, ens ho vam passar molt bé. Vam conèixer millor les diferents estructures d’estat i socials a través de l’eix, per veure les relacions entre nosaltres des de diferents punts de vista i analitzar les situacions polítiques treballant l’empatia. També vam descobrir racons de les muntanyes de Prades gràcies a la ruta amb raid mentre coneixíem més els companys d’unitat abans de separar-nos en truc 1 i truc 2 per a fer les descobertes i el projecte.

Els Truc a la Riba. Foto: Pascual Ortega.

Celebració Solstici d’Hivern Com cada curs l’últim cau de l’any el dediquem a tractar un valor entre tot l’Agrupament. Aquest cop l’hem dedicat al tractament de la informació per part dels mitjans de comunicació. Al començament nois i noies van gravar-se parlant sobre el que pensaven sobre un tema a l’atzar: la guerra.

Després vam escoltar el muntatge de totes les veus en forma de programa de ràdio però s’havia tergiversat el tema de la guerra al cau. Després d’això vam fer una petita reflexió sobre com tracten la informació als mitjans i vam aprendre a no creure’ns tot el que ens diuen els mitjans!

L’Agrupament a la Plaça Imperial Tarraco. Foto: Júlia Abelló.

7

La promesa escolta

Foto: arxiu Alverna.

L

a proposta educativa de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, moviment al qual està adscrit el nostre agrupament, és el mètode escolta i guia. Un dels elements en què es fonamenta aquest mètode és la PROMESA. Tot i que alguns agrupaments han deixat de celebrar-la, és interessant conèixer-ne el contingut.

Minyons i Guies diu que la promesa és un compromís que cada escolta i guia pren, individualment i de forma voluntària, cap a ell mateix, cap al país i cap al seu desenvolupament espiritual per treballar, dia a dia, per ser millor persona.

revisió dels projectes que es desenvolupen. Tan simple i tan complex com tot això.

Si seguim l’evolució dels nostres nois i noies, ens adonem que aquest és el camí que recorren des del primer dia que arriben al cau. Un camí que mai més s’acaba. Un recorregut comú a través de la llei escolta que, bàsicament, es diferencia en les formes, és a dir, en la manera de visualitzar –o no– que els l’han ensenyat, l’han fet seva i s’hi comprometen.

“La promesa és Sens dubte, la PROMESA esdevé una prova difícil que requereix molta maduMés enllà de quines són les formes un compromís resa. El fet que hi hagi agrupaments en què s’ha de fer, el grau de solemque han decidit no incloure-la en el seu nitat o, fins i tot, si és apropiada o no, individual i mètode escolta significa que el debat la PROMESA posa de relleu els altres és viu, probablement menys pel condos pilars del mètode escolta. Per una voluntari envers tingut que per l’embolcall. I això passa banda, la llei escolta i guia, que, entre perquè els equips d’agrupament són altres punts, destaca que ens esforcem els valors de la microsocietats integrades per caps actius, a merèixer confiança i fem confiança a crítics i compromesos. tothom, vivim la nostra fe i respectem les llei escolta” conviccions dels altres, aprenem a ser útils i

Més enllà d’aquesta disquisició, la travessa a fer servei, som germans de tothom i treballem segueix essent ben bé igual per a tothom, de maneper la pau, som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món, defensem la natura i protegim la vida, ra que, sigui quina sigui l’opció escollida, es garanteix la estimem el treball i volem fer bé les coses... I per altra descoberta dels valors fonamentals de la llei escolta. banda, evidencia les fases de la pedagogia del projecte: descoberta, proposta, elecció, planificació, realització i XAVI FORT 8

Dinorama

Llops al pa dels Caputxins, 1972. Foto: arxiu Alverna.

Camp d’es u de Daines a la Riba, 20/8/1973 Foto: arxiu Emi Guasch.

LA PROMESA ESCOLTA L’Escoltisme té en la Promesa un dels moments més singulars i simbòlics de la seva activitat educativa. És un acte individual de compromís amb allò que representa els seus valors: la Llei Escolta, compartida per la gran majoria del moviment escolta i guia d’arreu del món. En els seus inicis, l’Alverna va celebrar l’acte de la Promesa Escolta

en una excursió o en un camp d’estiu, amb un ritual ple de referències a l’estil escolta i al compromís social. Amb tòtem, cançons i torxes..., tot creant un clima especial.

Avui, el compromís de la promesa es manifesta per altres mitjans, potser menys litúrgics, però igualment fidels a l’esperit escolta.

Camp d’Es u Llops i Daines. Riudecanyes 1987.

Foto: arxiu Alverna.

Camp d’Es u Llops i Daines. Capçanes 1995.

Foto: arxiu Alverna.

9

C

om ja hem fet altres vegades a la Tics, si volem recuperar algun moment dels inicis de l’Alverna hem d’anar a picar a la porta de l’Enric Rovira, un dels primers caps d’unitat.

vida basat en la Llei Escolta. Actituds, compromís, treball en equip, reflexió, acció... De fet l’acte de la promesa era l’acceptació de la Llei Escolta.

El ritual pròpiament va ser força senzill. “Vàrem aprofitar Aquesta vegada ens interessa que ens expliqui el moment de la salutació a la bandera que fèiem cada l’experiència de la primera Promesa Escolta que es va matí”. El lloc escollit, ens diu, va ser la placeta que hi ha fer a l’agrupament. L’Enric ens diu que va ser durant el al costat de l’ermita on hi havia el pal de la bandera. Els camp d’estiu de la unitat dels Ràngers, l’estiu del 1970, tot ràngers es van situar en cercle portant la camisa blava just durant el primer any de l’Alverna. El lloc escollit pel de la unitat, que era l’única peça d’uniforme juntament campament va ser l’Ermita de Les Barrulles a Capafonts, amb el fulard de l’Alverna. “Al davant hi estàvem els caps, el Ricard Espinosa i jo, mentre el Josep Maria Pastrana, amb la participació de d’una dotzena de nois. l’altre cap, feia fotos”. Unes fotos que ara ens permeten “La promesa va ser un acte natural que culminava el treball reviure aquells moments amb molta força visual. que s’havia fet al Cau durant tot el curs”, ens diu l’Enric.

Ens comenta que a les diferents activitats, excursions i Aleshores, cada noi va anar repetint la promesa escolta xerrades els caps treballaven per transmetre l’estil de tot dient: “Pel meu honor i amb l’ajuda de Déu prometo

10

La primera promesa escolta de l’Alverna L’acte es va tancar cantant “En estol”, que era una cançó escolta molt sovintejada a l’època. Era quasi un himne que acompanyava els moments més cerimonials del Cau. L’Enric ens diu que “possiblement aquells nois no varen entendre el que representava la Promesa Escolta, però segurament varen percebre que es tractava d’un moment Em volgut tenir les impressions d’un rànger de l’època, important”. Un moment que més endavant els reforçaria el Lluís Villarroya, que va participar en aquell acte, i ens en el seu creixement personal. ha dit: “Recordo esperar aquell dia amb gran iŀlusió i la convicció de que la promesa era un fet molt important, MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ que significava un compromís ferm amb els principis de FOTOS: ARXIU ENRIC ROVIRA L’Escoltisme”. fer tot el que pugui per complir els deures envers Déu i el meu país, ajudar als altres en qualsevol circumstància i complir la Llei Escolta”. Tot seguit donava la mà als caps mentre es feia el símbol escolta de la mà amb els tres dits a munt mentre el dit gros agafava el petit.

TABOULÉ,

per Marta Martínez

Ingredients per a 4 persones. El taboulé és una amanida feta amb la sèmola que normalment utilitzem per a fer el cuscús. Aquesta sèmola té moltes utilitats i, com veureu a continuació, no només s’utilitza en els plats calents.

Deixeu reposar 5 minuts per tal que la sèmola s’acabi d’inflar i no s’enganxi i formi paquets. Si veieu que no s’acaba de coure, podeu afegir-hi més aigua. Un cop la sèmola està feta, afegiuhi un bon raig d’oli d’oliva i poseu-ho a la nevera.

Espereu que estigui ben fred i ja ho podeu servir!

Ingredients: • 200 g de sèmola per a fer cuscús • 60 g d’oli d’oliva • menta fresca • pebre • sal • ceba • el suc de mitja llimona • 2 tomàquets • 1 pebrot vermell, verd o groc • mig cogombre • aigua

És recomanable servir aquest plat com a acompanyament. Us aconsello menjar el taboulé amb carn feta a la graella ja que aporta un punt de frescor i d’aciditat que alleugera alguns aliments més pesats. També pot servir com a entrant o primer plat.

Això sí, és una recepta típicament estiuenca i no necessitem ni olla ni foc per a coure la sèmola. Comencem!

Poseu la sèmola en una bol i mulleula completament amb aigua freda.

Afegiu-hi el suc de mitja llimona.

Netegeu els tomàquets, el pebrot (el podeu pelar si ho preferiu) i peleu el cogombre i la ceba.

Consells: Un cop la sèmola estigui cuita airegeu-la amb l’ajuda de dues forquilles per evitar que s’enganxi i formi paquets.

Prepareu aquesta amanida amb antelació. Encara que en pocs minuts la sèmola estigui inflada, si Talleu tots aquests ingredients en la deixeu reposar a la nevera una nit quadradets i afegiu-los a la sèmola s’acabarà de coure amb l’ajuda del que hem preparat anteriorment. suc de llimona i de les altres verdures.

Afegiu-hi sal, pebre i menta segons el D’aquesta manera la sèmola també agafarà més gust. vostre gust.

11

Entrevistem...

GEORGINA LÓPEZ

G ESPAI JOVE KESSE. Allà on les idees es fan realitat.

eorgina López Félix fa més de deu anys que treballa com a tècnica de joventut i des de l’any 2012 és la tècnica referent de l’Espai Jove Kesse. Li encanta llegir “El pe t príncep”, viu amb la seva gossa Lua i sempre troba a la Platja Llarga un bon lloc per desconnectar.

Comencem pel començament, què és l’Espai Jove Kesse?

L’Espai Jove Kesse són moltes coses.

Principalment, és un espai de relació on el jove pot venir i realitzar les idees que pugui tenir. Sobretot serveix per a què els joves d’aquesta ciutat nguin un espai per a desenvolupar allò que realment volen. Per una banda, hi ha tota la programació d’ac vitats trimestrals que es programa conjuntament amb en tats i coŀlec us. I per l’altra, hi ha la cessió d’espais que respon a una necessitat detectada ja que molts coŀlec us i molts joves trobaven ú l disposar de sales per a les seves reunions o assajos.

En aquest cas, l’Espai Jove Kesse comparteix l’espai amb aquestes dues en tats però no és una cessió. És un edifici de l’Ajuntament de Tarragona i ells tenen el seu propi espai independent i diferenciat. De totes maneres, es realitzen coŀlaboracions conjuntes.

Quan va néixer el Kesse?

La idea de crear un espai jove a la ciutat fa molts anys que existeix. Des de fa aproximadament deu anys que es buscava un lloc al voltant del qual poder ar cular les polí ques de joventut que es fan a la ciutat. El que es volia era un espai sic de referència ja que abans de l’existència del Kesse les ac vitats del departament de Joventut es feien a les seus d’en tats, Quins pus d’espais es cedeixen?

La majoria són espais polivalents. El als Centres Cívics, al carrer... Però principal ús és per a assajos de teatre, el projecte es fa realitat l’any 2011 i dansa, esport i en tats que tenen aquell mateix any ja es va començar a aquí el seu lloc d’ac vitat. En tats que obrir en horari regular. treballen per a joves i també joves que tenen al Kesse la seva seu.

A qui va dirigit?

Lògicament, com a espai jove, va Com l’AEIG Alverna i la Banda dirigit al jovent de la ciutat. La franja d’edat està marcada entre els 12 i Municipal? els 35 anys. Dins d’aquesta franja, les persones usuàries poden treure’s el carnet Tarragona Jove, demanar una cessió d’espai i/o de material...

El públic general pot entrar-hi si acompanyen a un jove que ngui el carnet i també poden accedir a moltes de les ac vitats programades.

Quins coŀlec us poden fer ús dels espais de cessió del Kesse?

El criteri és que el 75% del grup que demana l’espai ngui entre 12 i 35 anys. El requisit indispensable és que la tasca que realitzin vagi dirigida o

12

sigui impulsada per joves.

Explica’m alguna ac vitat que ara mateix s’hi es gui realitzant?

Se n’estan fent mol ssimes! Moltes d’elles surten per inicia va de les persones usuàries...i han sor t coses molt xules! Els del grup de teatre, els del grup de dansa i els joves que venen diàriament van posar-se d’acord per a organitzar una ac vitat per Halloween.

Això seria un exemple d’ac vitat autoges onada pels joves. Nosaltres, des de Joventut, vam posar-hi recursos, materials... però la resta ho van fer tot ells. Realment és molt emocionant veure com trenta joves de procedències diferents arriben a coŀlaborar.

Llavors la vostra feina consisteix a donar facilitats per tal que les persones que venen al Kesse puguin fer realitat aquelles idees que tenen.

Els tècnics sabem de quins recursos disposem però també quins recursos ofereix la ciutat més enllà del Kesse. I dins de l’espai podem beure de moltes fonts, tenim persones usuàries que es dediquen a l’art, a la informà ca, a la literatura... i la nostra tasca també es posar en relació totes aquestes persones per poder crear una xarxa facilitadora d’accions juvenils impulsades per ells mateixos.

Què és el que més t’agrada del Kesse?

El projecte de l’Escenari Obert. Va començar per casualitat. Vam veure que Tarragona necessitava un punt de trobada on les persones amb inquietuds poguessin ensenyar a la resta el que feien. S’ha conver t en un cicle que porta onze temporades i hem vist infinitat de coses: cuina en directe, una ballarina que tota sola es posa dalt de l’escenari a fer el seu espectacle...

I el que menys t’agrada?

Fa molt de fred... no sempre és còmode treballar quan fa fred, ni pels usuaris ni pels tècnics que hi som cada dia. Tot i que fem tot el possible per a

què les aules es guin clima tzades.

Quants treballadors sou al Kesse actualment?

Som dos tècnics però rebem el suport d’altres persones del departament i plans d’ocupació puntuals. Però si el Kesse funciona és gràcies als coŀlaboradors que tenim: talleristes, dinamitzadors...

Quants usuaris té l’Espai Jove Kesse?

Les dades de l’úl m any diuen que tenim uns 1700 usuaris al mes. Amb un registre diari d’entre 50 i 70 persones.

Però hi ha dies que hem arribat a atendre 200 persones.

Quins són els principals reptes de futur?

Principalment, acabar sent un espai de referència per als joves. Que quan un jove ngui una inquietud, una idea, pensi immediatament en el Kesse.

Quina relació existeix entre el Kesse i l’Alverna?

Ens veiem cada dissabte al pa , la relació és molt bona i sempre ens posem d’acord quan hem de compar r l’espai. També disposen del carnet de l’espai Kesse ja que u litzen sales per a fer reunions o ac vitats. Per altra banda, des de fa dos anys, els caps de l’Alverna proposen una ac vitat de zumba dins de la programació d’es u de Joventut.

Per acabar, alguna anècdota relacionada amb l’Alverna?

Doncs la veritat és que tenim molt bona relació! Fins i tot els caps s’adapten als nostres horaris per a poder u litzar l’ascensor quan han de pujar i baixar material! I mira que sembla que vinguin de la guerra quan tornen de campaments...

Més informació: www.tarragonajove.org i a l’Espai Jove Kesse (C/ Sant Antoni Maria Claret 12-14, Tarragona).

13

 EL DELTA DEL LLOBREGAT

Carles Aranda és Biòleg i treballa al Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Com a escolta de l’Alverna va entrar a l’agrupament el 1975, passant per les unitats dels Pioners i Caraveŀles i de Truc.

El delta del Llobregat és únic en molts sentits: es troba dins de l’àrea metropolitana barcelonina, un territori densament poblat i industrial però que malgrat això encara conserva una zona agrícola de les més productives de Catalunya i uns espais naturals amb fauna i flora sorprenents, a menys d’una hora en transport públic des de la ciutat de Barcelona. Un terreny tan a prop i a voltes tan desconegut.

El delta està format per una plana de més de 80 Km2, disposada a les dues bandes del riu Llobregat, actor principal de la seva creació i en constant equilibri amb el mar.

El marge esquerra ha perdut tot el que li quedava de natural i hi trobem la coneguda Zona Franca i el port de Barcelona.

Al marge dret però, en una sorprenent barreja, es pot encara gaudir de zones naturals protegides a tocar de polígons industrials, novíssims edificis de l’aeroport de Barcelona i tranquils camps de conreu salvats in extremis del pla d’especulació econòmica Eurovegas. És aquest un espai on l’existència de dos aqüífers, un de superficial i un de profund, i d’aigües de molta qualitat, permet la presència d’hàbitats d’aiguamoll, cita obligada dels amants de la natura. Hi trobem més de 350 espècies d’aus, unes 70 de la resta de vertebrats i fins a 23 espècies d’orquídies a les més de 500 ha protegides com a Reserves Naturals Parcials i també com a Zones ZEPA. La majoria dels espais protegits ho són en relació a llacunes litorals com El Remolar, La Ricarda o Cal Tet. Hi trobareu 14

tota la informació que necessiteu per a visitar aquests espais a http://www.deltallobregat.cat on podreu planificar la vostra visita amb tota comoditat.

Però vull aprofitar aquesta ocasió, per a animar-vos a descobrir els petits paradisos oblidats que encara queden quan aneu a gaudir del que veu el públic en general.

Aprofitant que el delta és pla, passegeu a peu, en bici o fins i tot en cotxe, amb un mapa o amb el vostre mòbil, pels camps de conreu que hi trobareu des de Castelldefels fins el Prat i Sant Boi de Llobregat. A Gavà podeu accedir des de l’avinguda del Mar a qualsevol dels camins que travessen aquesta avinguda i als camps de conreu de l’horta del delta, en direcció a Barcelona, arribant fins les vores de la llacuna de la Murtra i dels canals que hi van a parar. La vostra visita us permetrà de gaudir d’un món rural com el de fa dècades alhora que hi descobrireu les aus que viuen als nombrosos canals de rec o us sorprendreu amb espècies arribades de fora com la tortuga de Florida.

Per cert, sabíeu que a l’aeroport de Barcelona foragiten les aus salvatges de les zones naturals per a evitar accidents amb tota una plantilla de més de 50 falcons treballant durant tot l’any? o que hi ha gent que ha fet de l’observació d’avions la seva afició i que es diuen spotters? al voltant de l’aeroport tenen fins a 13 punts d’observació!

15

Llops i Daines al Passabarret.

Foto: Júlia Abelló.

Llops i Daines a la Roca Foradada de Mont-ral, 29/11/2015. Foto: Júlia Abelló.

Caps treballant al Torneig Intercasteller. Foto: Màrius Castellví.

Ens hem posicionat en contra del Pla Hidrològic Nacional, en defensa de l’Ebre i del seu cabal i vam anar a la manifestació del 7 de febrer a Amposta. LO RIU ÉS VIDA!

fotoTICS

Pioners i Caravel·les al Cau de Llunes. Foto: Èlia Olivan.

Tot l’Agrupament i alguns Antics després de la Baixada del Pajaritu.

16