TICS nº 21

Ja pots veure la revista en colors!

TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEiG Alverna

Núm. 21 Març - Juny 2016

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ CRÒNIQUES

•

CAMINADA A LA TORRE DE FONTAUBELLA

EDITORIAL

Caritat o justícia social NOTÍCIES

•

VII TRAVESSA D’ANDRÒ MINES

•

LLIBRES I ROSES

•

FIRA DEL RECAPTE,

•

ACTIVITATS DE LES

•

PROJECTE TRUC, SERVEI

•

LUDICAPS

•

AGENDA CAMPS D’ESTIU

PROJECTE D’AGRUPAMENT UNITATS

Fira del recapte

Una festa d’implicació social

ALS INFANTS REFUGIATS

CUINATICS

•

NOUS BUNYOLS DE BACALLÀ

DINORAMA

•

UN CAU DE COMEDIANTS

HISTÒRIA

•

LA CELEBRACIÓ DEL 15È ANIVERSARI DE L’ALVERNA

ENTREVISTEM...

•

MANEL TORRES

DESCOBERTA I AVENTURA

•

UNA MIRADA A UN MATEIX

XIRUQUERUS FOTOTICS * Foto de portada: Fira del Recapte, de Júlia Abelló.

L’Associació d’An cs i Amics de l’AEiG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o ar cles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Sergi Aldave Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort Marta Mar nez Maquetació: Cinta Olivan

Joan Olivan Llívia Palliso Mayte Solé Pau Salvador

Joan Olivan

An cs i Amics de l’Alverna An ga Facultat de Lletres

Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA an csiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/an csiamics

“Intentem demostrar que hi ha alternatives, que són reals i que funcionen” Entrevistem Manel Torres, president de La iMAGInada, un projecte alternatiu de festa popular participativa. p. 16

Caminada d’agrupament ITINERARI: LA TORRE DE FONTAUBELLA

Foto: Marta Domènech

Foto: David Folch

L

a Torre de Fontaubella és un petit municipi de la comarca del Priorat, tot i les seves petites dimensions, ha permès que compti amb una història llarga i sembla possible l’existència d’un campament romà al lloc on precisament vam quedar per començar el nostre itinerari.

Senzill itinerari que ens durà a fer un tomb pels voltants, que ascendeix gradualment cap al Pla de la Femada.

Durant bona part de l’excursió gaudirem de les vistes sobre la Torre de Fontaubella, i de les serres que la rodegen. Destaquen les imponents i frondoses obagues de la Mola de Colldejou, que esclaten de color, tot i que ja estem a la primavera, per la presència de vegetació.

un dia, de sol i sense vent, inclús vam passar una mica de calor, per contra a la banda del parc eòlic, el vent bufava amb intensitat.

M’han demanat que faci referència al menjar, de primer, amanida, molt bona i abundant per repetir, de segon hi havia carn variada amb carxofa i patates i allioli molt bo tot, i de postres, com no, pa de pessic, tot preparat L’omnipresent existència dels marges de pedra seca pels Caps, fet amb el millor de les mamis que com semi dels conreus, alguns d’ells encara actius, contrasten pre són de 10. La nostra trobada va finalitzar cap a les amb un altre aprofitament ben diferent dels recursos quatre de la tarda quan, els més cansats per la travessa naturals de la Serra, el parc eòlic del Trucafort, que llarga van començar a recollir i després de deixar-ho, tot domina el paisatge amb prop d’un centenar de molins net i endreçat. Per cert, el lloc era una zona d’oci, amb i, és allí on fem la paradeta per agafar forces per al des- taules, barbacoa i zona de lleure per la canalla, que com cens. El que havia de ser una “caminadeta”, acabaria deia perfecte per a qualsevol acte massiu tant si volies en barbacoa de tres estrelles Michelon, a un lloc immi- ombra com raig de sòl, dir també que el temps ens va llorable per poder relaxar-se de la rutina. El 17 d’abril acompanyar i molt. vam passar tots plegats, unes quinze famílies juntament amb els caps, una estona molt especial i com sempre amb una sobretaula molt enriquidora. Vam arreplegar MONTSERRAT MARTÍNEZ 2

i Antics i Amics a la Torre de Fontaubella

EL MÓN ÉS DELS VALENTS

E

I després de pujar, tocava baixar. I vam començar, poc a poc, a descendir per petits caminets fins arribar a les pistes rurals que ens portarien al poble de Colldejou. El poble estava en plena celebració de Sant Jordi, ja sabeu que els pobles petits fan les celebracions o una mica abans o després per no coincidir amb la de les ciutats, però nosaltres teníem altres objectius: trobar un bar on Ens vam trobar a les vuit del matí a la plaça imperial, d’on prendre un refrigeri. I allí ens hi vam estar una bona estovam sortir cap a la Torre de Fontaubella. Un cop arribats na, xerrant i arreglant el món fins que ens vam adonar al lloc, ens vam posar a fer camí i a pujar. A pujar, pujar. que ens calia continuar la ruta fins al lloc on dinaríem i Alguns amb més facilitat i els altres més a poc a poc, teníem els cotxes. I tot i que aixecar el cul de la cadira va però tots pujàvem. Entre el caminet del començament, ser dur, ho vam aconseguir i, a bon ritme, vam anar camila tartera i el tram final de grimpada, es pot dir que ens nant fins a tornar a la Torre de Fontaubella. estàvem guanyant les vistes de la Mola. I quines vistes!

Des del mirador pots observar a vista d’ocell tot el Camp de Tarragona i el mar, que com que ens va fer molt bon ADRIÀ CASTELLVÍ Fotos: LUISJA MANJÓN dia brillava amb els reflexos del sol. l món és dels valents, em van dir un cop, i els valents aquest cop érem molt pocs, això sí, teníem moltes ganes. Un antic, un cap, un truc, un pioner, una mama (també antiga) i la seva parella formàvem un equip, força curiós, però disposat a conquerir la Mola de Colldejou.

3

Editorial

CARITAT O JUSTÍCIA SOCIAL

B

arrejar una activitat lúdica amb mateix temps, es va fer un recapte una d’acció social és sempre d’articles alimentaris a les botigues i una bona pensada. Aquest va supermercats dels voltants, que desser el cas de la prés es van traslladar Fira del Recapte al Banc d’Aliments per N’hi ha prou en donar a la seva distribució que l’Alverna va fer el passat una bossa de menjar..., entre els coŀlectius 12 de març a la més desafavorits. En o cal fer alguna cosa conjunt, una acció plaça Verdaguer. amb un gran continmés per canviar les La idea congut educatiu, que era coses? sistia en fer una el propòsit dels caps matinal amb de l’agrupament. parades de jocs Per això, per aproi activitats adreçades als infants de fitar al màxim aquesta activitat, cal la ciutat, i molt important, prepa- que, a més de passar-s’ho bé, els rades pels nens i joves del Cau. Al infants i joves hi reflexionin. I és que

4

sempre hi ha dues cares de la mateixa moneda. Per què hi ha coŀlectius desafavorits? Per què hi ha infants que el seu únic àpat complet és el de l’escola? Per què hi ha persones que dormen al carrer? Per què hi ha tanta gent que demana almoina? N’hi ha prou en donar una bossa de menjar a qui no en té? ... o cal fer alguna cosa més per canviar les coses?

Aquest és el debat. Segurament és necessari fer coses per ajudar els que estan en dificultat, és clar. Però no us sembla més just treballar l’arrel del problema i mirar què podem fer per a transformar la nostra societat? ...caritat o justícia social?

VII Travessa d’Andròmines de Sant Magí Ja ho dèiem a la TICS del novembre: Aneu-vos preparant, que “Summer is coming” (“L’estiu arriba”, en anglès del Principat). I vés per on, que l’estiu ja és aquí. I la Travessa tampoc faltarà a la seva cita. Per setè any consecutiu, la platja del Miracle es vestirà de festa androminera.

L’any passat ens vam marcar la fita d’assolir les 20 andròmines participants i es van inscriure a la Travessa... 19!!!!!

Tot un èxit de participació. Però per UNA andròmina no vam arribar a les 20. Així que, posem-nos tots les piles.

Volem una platja del Miracle plena a vessar de trastos mariners.

Els que no us heu perdut mai cap de les edicions de la Travessa, no hi podeu faltar. Els que hi heu participat algun cop, no hi podeu faltar. Els que, any rere any, veient des de la sorra com altres s’embarcaven, heu decidit que a la propera us hi apuntàveu, però després no ho heu fet, no hi podeu faltar. Els que penseu que l’estiu es fa llarg i cal afegir-hi emocions, no hi podeu faltar.

Els que éreu massa petits per a fer una andròmina i ara ja sou grans, no hi podeu faltar.

Els que penseu que ja no teniu edat (però us en moriu de ganes), no hi podeu faltar.

Així que ja ho sabeu.

Els que, de petits, vau envejar a Tom Sawyer baixant el Mississipí, no hi podeu faltar. I la tieta? La tieta, tampoc hi pot faltar.

Més informació: http://www.androminestarragona.com

Sant Jordi. Llibres i roses Enguany per Sant Jordi com cada any els caps de l’Alverna hem muntat paradeta a la Rambla per poder oferir les roses més boniques i els llibres a millor preu de tot Sant Jordi. Vam obrir la paradeta de bon matí i vam poder gaudir del bon temps que va aguantar fins ben entrada la tarda, on el temps ens va fer una mica la guitza. Per a variar una mica vam canviar la distribució de la paradeta per a crear un espai de confort on l agent pogués fullejar tranquil·la els llibres i gaudir del perfum de les nostres roses.

Ja per últim agrair a totes la famílies que ens vau donar llibres per a poder vendre’ls i a totes les famílies que us vau apropar a agafar llibres, roses o simplement a saludar.

Sempre Apunt.

Els caps venent roses i llibres per Sant Jordi.

5

Fira del Recapte,

U

Per preparar la fira ens vam separar en grups de treball, barrejats entre totes les unitats, per a pensar les paradetes que es realitzarien; se’n van muntar de jocs tradicionals del cau, de cantar i ballar, de fer jocs amb globus, etc.

La fira va començar el dissabte 12 de març, a la plaça Un cop definits aquests principis es va parlar de com Jacint Verdaguer, a les 12h, amb diverses activitats paraldur-ho a terme i es va arribar a la Fira del Recapte, aga- leles. En primer lloc, els infants que estaven repartits en fant les propostes dels infants i joves de l’agrupament, les paradetes respectives es van separar en dos grans per a dissenyar un projecte que fos motivador per a grups, uns que van anar distribuïts per diferents supertothom. La idea principal era aconseguir roba, joguines mercats per a demanar aliments a la gent que hi anava a i material escolar i menjar per poder donar-les a Roba comprar, així com fent propaganda de la fira que teníem, Amiga, la Fundació Muntanyeta i el Banc d’Aliments, res- i l’altra meitat que es van quedar de responsables de la pectivament. Posteriorment, es va fer un treball sobre si paradeta per a explicar-la a tota la gent que s’acostava a trobàvem bé realitzar únicament caritat, o crèiem que hi la plaça. havia solucions més eficaces contra la pobresa, ja que els membres del consell de caps vam creure oportú que els Mentre tot això durava, a la plaça Mossèn Cinto també infants i joves veiessin que només amb la caritat paŀlies s’hi van anar fent diferents activitats, com Zumba a càrrec un problema que té la societat actualment, però mai el de la Julia Gimeno, cap de castors/llúdrigues i un vermut solidari. La moneda que es feia servir durant tota la fira podràs curar completament. n any més hem realitzat el projecte d’agrupament a l’Alverna. Aquest any, la idea es va començar a coure com a un projecte de caire social i de cara a la ciutat de Tarragona.

6

el projecte d’Agrupament d’aquest curs

va deixar de ser l’euro, i es van pagar totes les coses amb menjar, joguines o roba, realitzant així la recollida per a tots els coŀlectius a qui volíem ajudar.

cuinat per famílies de l’agrupament, i que com a resultat vam tenir una fideuà per a tots els assistents que, com es pot veure a la fotografia, no van ser pocs.

Quan es van acabar totes les activitats del matí, ens vam reunir tots un altre cop per a realitzar un dinar popular

Durant la tarda, i després de fer un descans amb la panxa plena, van seguir actives totes les paradetes rebent gent de totes les edats disposada a coŀlaborar amb aquest projecte, així com membres d’altres agrupaments de la ciutat que hi van venir a participar.

Va ser un projecte molt enriquidor per a tot l’agrupament i hem acabat molt contents del seu resultat, ja que hem aconseguit recollir un munt de material per a totes les entitats a les que vam decidir ajudar i vam passar un dia genial, tots junts treballant per a millorar la nostra societat, provant de deixar el món una mica millor del què l’hem trobat.

Text: PAU SALVADOR Fotos: JÚLIA ABELLÓ 7

ACTIVITATS DE LES UNITATS Castors i Llúdrigues

Descobrint, aprenent!

Castors i Llúdrigues hem tingut un trimestre ple de descobertes! El primer que vam aprendre va ser a fer primers auxilis gràcies a una autèntica doctora, amb bata blanca i tot! El que va venir després va ser molt dolç: una xef molt especial ens ajudà a preparar uns dònuts! Més endavant, la Xina va venir al cau de la mà d’un grup de joves que ens van fer un teatre d’ombres xineses i ens van ensenyar algunes de les seves paraules. I finalment, vam viatjar a través del temps fins a l’època romana!

Aquest trimestre també vam anar d’excursió a Valls. Allà vam fer un passeig per la ciutat descobrint els seus racons més importants, i vam conèixer què eren els calçots (ja que alguns encara no els havíem tastat mai) i també vam aprendre a fer castells i a ficar-nos la faixa, que no és gens fàcil!

Castellers amunt!

Llops i Daines Aquest trimestre els llops i daines hem realitzat un munt de descobertes per a inspirar-nos pel nostre projecte, en primer lloc vam anar a veure el parc de bombers on ens va rebre el David, bomber i pare d’un dels llops; també vam anar a experimentar amb el teatre a la companyia passa barret a Valls, descobrint així els petits equilibristes que tenim al cau, vam anar a practicar el nostre equilibri amb les tirolines i els circuits de cordes i molt més.

Ara ja hem escollit el nostre projecte, que serà fer un restaurant de dolços, el qual ja estem tirant endavant amb l’ajuda de les famílies que dissabte rere dissabte ens venen a ajudar i ensenyar-nos receptes de cuina.

Us hi esperem a tots a la nostra paradeta el dia 11 de Juny a menjar les pastes dolces més bones que heu tastat mai!!

Llops i Daines al Parc de bombers. Foto: Júlia Abelló.

Ràngers i Guies Durant aquesta meitat de curs ens hem posat les piles i hem treballat de valent per dur a terme el nostre projecte, una fira de jocs oberta a la ciutat.

Però aquesta idea no va sorgir del no res, va ser fruit d’un dur procés per buscar el consens a partir de pluges d’idees i debats que, al final ens va portar a la idea que a tot ens semblava millor. I després d’unes setmanes de feina, només interrompudes per la fantàstica bajoca, vam arribar

8

al dissabte marcat amb la certesa de que tot sortiria bé. I encara que ens va fastiguejar el vent, que per això vam tancar abans, i el públic potser no va ser tant com esperàvem, ens ho vam passar d’allò més bé!

PD: Gràcies a tot els que vau venir a la fira, especialment als nostres castors i llúdrigues i al ràngers i noies guies del Xaloc.

ACTIVITATS DE LES UNITATS Pioners i Caraveŀles Aquest trimestre els PiCs de l’Alverna hem anat d’excursió a Lleida, on vam fer una descoberta dels Gegants de Lleida, ens van donar moltes idees per començar a pensar com farem el nostre gegant i a més, vam anar a la colla castellera de Lleida amb els pioners i caraveŀles de Lo Manaix, el cau de Lleida. Allà vam aprendre les diferents parts dels castells, tot i que naltros anàvem sobrats, i vam pujar- nos els uns als altres. També, em començat a preparar el camp d’estiu fent les patrulles i preparant les activitats per gaudir-lo.

Amb els castellers de Lleida. Foto: Gemma Solé.

Amb els gegants de Lleida. Foto: Èlia Olivan.

Truc 1 Aquest trimestre se’ns ha fet curt als Truc 1, que ens hem aventurat sols en la preparació de descobertes i activitats, com l’excursió a l’observatori d’Àger on vam fer una descoberta nocturna inoblidable d’astronomia, i vam conèixer l’AEiG Mascançà, de Linyola (Lleida), on vam fer nit.

També hem fet cohesió de grup en una excursió amb calçotada inclosa, tot i el mal temps, que finalment no va ser inconvenient. També ens hem posat mans a l’obra amb la preparació de les activitats, rutes, raid, etc. del CE que farem a principis de juliol a Figueres i esperem amb molta iŀlusió.

Truc 2 Els truc 2 hem centrat la segona part del curs en el nostre projecte: fer servei al Camp de Refugiats de Calais, a França, dins els nostres campaments que es duran a terme del 26 de juny al 6 de juliol. Hem fet extrajobs per finançar part d’aquesta aventura: vendre berenars, tocar per Sant Jordi... i organitzar el sopar de fi de curs, on no hi podeu faltar!

Una altra gran part del projecte la finançarem gràcies a una subvenció interna de Minyons, que ens han donat després de presentar un dossier molt complet i treballat! A més de la dedicació al projecte, vam poder assistir als primers campaments generals per a trucaires a Manresa: els Canpatruc.

Va ser una gran experiència d’aprenentatge, implicació social i coneixença d’altres trucaires del territori català.

9

Projecte Truc: servei als infants refugiats

Amb l’Associació Mare Mortum

Com a escoltes, creiem que el fet d’obrir-nos a la societat i ser actius és important per mantenir viu l’escoltisme i per posar al servei dels altres els valors i l’educació que hem rebut. Aquesta convicció és la que ens va portar als Truc 2 a tenir clar des d’un principi la tipologia de projecte que volíem dur a terme: volíem fer un servei.

ades per transmetre’ls la nostra manera d’educar en el lleure, i així conèixer de prop la realitat en què viuen i facilitar-los un espai on puguin divertir-se. No sabíem tampoc fins a quin punt era possible fer això i teníem dubtes sobre quin era el millor lloc per anar. Per tot això, vam posar-nos en contacte amb una noia experta en el tema. Ella ens va saber orientar molt bé i ens va fer entendre que la situació és complexa i imprevisible. Va proposar-nos de contactar amb diverses organitzacions.

L’opció més viable va ser l’equip de voluntaris del camp de refugiats de Calais, França. Ens vam posar en contacte i vam apuntar-nos com a voluntaris.

Marcats els objectius del projecte, que fonamentalment consistien en fer el “boom” a l’estranger i desenvolupar una tasca que revertís en la societat, cadascú de la unitat va presentar una proposta. Fet això, vam començar a debatre quina s’adaptava més bé als objectius que havíem plantejat. Una d’elles era fer un voluntariat El coŀlaborant amb alguna ONG per ajudar les Ara mateix, estem organitzant el projecte. persones refugiades que arriben a Europa Des de ja fa uns mesos la preparació s’està Truc 2 és el i que es troben en una situació precària basant en fer “extrajobs” per abaratir punt àlgid on es i desoladora. Aquesta idea va ser la que els costos del viatge i en acudir a xerramillor resposta donava a les perspec- materialitza tot el que des o contactar amb entitats per infortives de cadascú en un projecte comú. mar-nos millor.

hem anat aprenent durant la nostra etapa al cau

Per començar, va ser necessari informar-nos. Tots sabíem quina era la situació dels refugiats: la manca de voluntat i coordinació política, les greus condicions en què viuen als camps situats a diferents punts d’Europa (alguns improvisats o descontrolats), la desprotecció dels qui fugen de la guerra, etc. Però vam considerar que, per anar de voluntaris i aterrar a la pura realitat, calia ser conscients de la situació exacta que es viu en un camp.

El nostre projecte no deixa de tenir incerteses però tot i així ens estem dedicant a preparar-ho tot perquè surti tan bé com esperem!

Tenim clar que per a nosaltres un dels punts importants del projecte és poder tractar amb nens i nenes refugi-

ALBERT VILLARROYA

10

En l’àmbit emocional, ens ha estat recomanat rebre l’ajuda de professionals en la matèria per poder afrontar millor l’impacte emocional que ens pot causar l’estada al camp de Calais i estem buscant la manera de fer-ho.

NOUS BUNYOLS DE BACALLÀ A causa de les nombroses intoleràncies que un bon nombre de la població actualment pateix, moltes vegades ens veiem obligats a adaptar receptes tradicionals amb la dificultat afegida que això comporta. Sovint es tracta de trobar les proporcions adequades per als ingredients substitutius o bé experimentar amb textures amb les quals no hi estem acostumats. Tanmateix, qui sap si l’experiència pot encetar una nova manera de cuinar allò que elaboràvem d’una manera determinada des de feia molt de temps.

En aquest cas concret, hem canviat la llet de vaca per la llet d’arròs i la farina de blat blanca per farina integral d’espelta. Recepta apta, per tant, per als intolerants a la lactosa i al blat.

Abans de començar a preparar la massa dels bunyols haurem dessalat el bacallà durant un parell de dies.

1 ou Què vol dir això? Que haurem posat 5 g de llevat en pols el bacallà en un bol ple d’aigua i 200 ml de llet d’arròs 10 cullerades soperes de farina inte- l’haurem deixat en remull durant un parell de dies, i també vol dir que gral d’espelta haurem canviat l’aigua una vegada 150 g de bacallà per dia. julivert sal oli Ingredients:

Una vegada fet això, batrem l’ou en un bol i afegirem el julivert trossejat.

També hi abocarem el llevat en pols, la llet d’arròs, la sal i ho barrejarem bé. Després, anirem remenant la massa mentre hi posem les cullerades de farina d’espelta. La quantitat és orientativa. En tot cas, la massa ha de quedar ben lligada, ni massa espessa ni massa líquida.

Aleshores afegirem el bacallà tallat a daus, que prèviament haurem escorregut i eixugat amb paper absorbent.

Mentrestant, posarem la paella al foc amb força oli. Quan sigui ben calent, amb l’ajuda d’una cullera, deixarem caure un dau de bacallà amb una mica de massa. El bunyol començarà a créixer i una vegada s’hagi unflat i fregit una estona el podrem girar.

Ben dauradets, traiem els bunyols de la paella i ja estan llestos per cruspir…o posar a la carmanyola!

LLÍVIA PALLISO

11

CAMPS D’ESTIU / 2016 Castors / Llúdrigues Del 28 de juny al 3 de juliol Vidreres (la Selva) Llops / Daines Del 30 de juny al 9 de juliol Sant Esteve de Llémena (la Garrotxa) Ràngers / Guies Del 25 de juny al 5 de juliol Poblenou del Delta (Montsià) Pioners / Caraveŀles Del 29 de juny al 10 de juliol Vallfogona de Ripollès (Ripollès)

Truc 2 Camp de refugiats de Calais, França

Truc 1 Del 30 de juny al 7 de juliol Figueres (Alt Empordà)

Ludicaps El 2 i 3 d’abril es va celebrar la Ludicaps, la trobada lúdica de caps de la Demarcació de Tarragona. Aquesta proposta va néixer a principis de curs de la necessitat que teníem els i les caps de tenir un espai lúdic i informal on trobar-nos i compartir moments. La Ludicaps es va celebrar a Montblanc, aprofitant que el seu agrupament celebra el cinquantè aniversari.

Estàvem convocats per l’FBI (fibrats, buenorros i inteŀligents) per passar un seguit de proves per poder entrar a l’FBI de la Demarcació. Les proves van començar dissabte a la tarda amb descobertes: Sàhara, educació emocional, aliment humà, feminisme i ruta per Montblanc. Més tard, vam amenitzar el vespre amb diverses danses per agafar gana per a sopar. Un cop vam tenir la panxa plena vam poder moure l’esquelet amb una batucada i un joc de nit per tot el poble; vam acabar la nit ballant amb la música del DJ Castellví!

L’endemà al matí vam fer raid per unitats per parlar de com treballem les emocions amb els infants i joves.

12

Després vam fer un concurs de menjar picant i vam acabar la trobada amb una fideuà per llepar-nos els dits.

Esperem poder seguir gaudint d’aquest espai l’any que ve!

JOAN MANEL BURILLO

Dinorama

Truc. Fes val infan l al Pa dels Caputxins. 1980..

Arxiu: Alverna.

Pioners i Caraveŀles. Obra “An gona” en vetllada Celebració 15è aniversari 1985. Arxiu: Alverna.

Ràngers i Noies Guies. Representació a l’Excursió d’Agrupament. 1975. Arxiu: Artemi Mercadé.

UN CAU DE COMEDIANTS Representar, actuar, escenificar una història davant d’un públic extern o davant dels mateixos companys, és un dels recursos més utilitzats a les nostres unitats, ja sigui com activitat d’unitat com a les vetllades de les excursions. És sorprenent el que pot donar una representació de teatre: treball en equip, imaginació, esforç, creativitat, ... i també molta gresca!

A l’Alverna hem fet moltes representacions al llarg de la nostra història.

Des de petits esquetxos mig improvisats basats en algun acudit, a adaptacions d’obres “de llibret” que han significat el treball d’un trimestre.

Algunes fetes per fer pensar i d’altres per petar-se de riure.

Llops i Daines.

Companyia de Teatre Hathi.

Obra “Ai, Déu meu!”

1985-86.

Arxiu: Alverna.

I és que en el fons, els escoltes i guies tenim esperit de comediants!

13

La

L

a celebració d’un aniversari per a una entitat és una oportunitat per enfortir la seva identitat. Es tracta d’aprofitar una data rodona -deu anys, vint, vinti-cinc- per fer balanç i agafar embranzida per continuar endavant amb més força.

Tanmateix, el primer aniversari que va celebrar l’Alverna, des del seu naixement l’any 1969, no va ser ni el cinquè ni el desè, sinó el quinzè. I us preguntareu per què, ja que quinze anys són un període una mica estrany per celebrar L’alcalde Josep M. Recasens lliura una placa commemora va al cap un aniversari. Doncs perquè l’any 1979, any en què fèiem d’Agrupament, Josep M. Salvadó. (Foto: Arxiu Alverna). deu anys, l’agrupament estava un xic revoltat amb la renovació completa de tota una generació de caps.

El curs 1979-80 es varen estrenar quasi tots els caps de les unitats d’una tacada, i també era nou el cap d’agrupament, el Joan Olivan que substituïa el Xavier Cirera.

Aquella crisi va suposar un replantejament del tarannà escolta de l’entitat, però sobretot, va exigir centrar-se en normalitzar el funcionament de les unitats, dels equips de caps i del Consell d’Agrupament. És a finals del 1984 quan al Consell d’Agrupament sorgeix la idea de celebrar l’aniversari de l’Alverna, el Quinzè, amb el propòsit de reforçar l’entitat i projectar-la a la ciutat. A Actuació dels Llops i Daines al Foc de Camp. (Foto Arxiu Alverna). partir d’aquí es creen diferents equips de treball i el 18 de març es tramet una carta a tots aquells que havien passat pel Cau, avançant els actes previstos i proposant la participació a tot aquell que ho volgués.

Els joves del Truc, juntament amb el secretari de l’agrupament, el Jordi Casadevall, varen editar un llibre amb motiu de l’efemèride. Era un llibre casolà, titulat amb originalitat “15è aniversari, Agrupament Escolta Alverna, 1970-1985” tenia 28 planes fotocopiades i amb els textos picats a màquina, de les del tipus “Olivetti” d’abans. Al text s’hi va incloure una breu història de l’Alverna i collaboracions de diferents caps d’agrupament i consiliaris Banda de músics sonats que va animar el Foc de Camp. que havien format part del Cau. També hi van coŀlaborar (Foto Arxiu Alverna). amb articles diferents personalitats públiques, com l’arquebisbe Ramon Torroella, el director general de Joventut Enric Puig, i els responsables de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi. Fins i tot hi ha un article d’un jove conseller de Joventut i Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Us sona?

El 28 d’abril pel matí al pati del Pares Caputxins es va fer la Fira de Xauxa, que es feia ressò del Quinzè aniversari amb pancartes i un racó amb una petita mostra de la història del Cau. Per la tarda d’aquell mateix dia es va fer Moment de la missa de celebració del Quinzè aniversari a l’església una xerrada a la sala d’actes del Caputxins amb diversos dels Caputxins. (Foto Arxiu Alverna). parlaments, entre els quals el de l’alcalde Josep Maria 14

celebració del 15è aniversari de l’Alverna Recasens, que va reconèixer la feina de l’agrupament i va fer lliurament d’una placa commemorativa. L’acte va acabar amb la plantada d’un arbre, un castanyer d’índies, just davant del Cau, amb el descobriment d’un placa de marbre del Quinzè aniversari. Amb els anys i la remodelació de la Rambla Nova, l’arbre va ser trasplantat i la placa es va guardar a la secretaria de l’agrupament, on encara la podeu veure.

Com no podia ser d’altra manera entre escoltes, entre els actes s’hi va celebrar un foc de camp. Va ser l’11 de maig al pati de columnes, que és així com s’anomenava el garatge dels baixos del convent dels Caputxins. La vetllada va ser força engrescada amb les actuacions de les unitats, cançons i bans, i amb la presència de força públic format per pares, mares i antics de l’Alverna. Un dels elements més destacats del foc de camp va ser la banda de músics sonats que va animar tota la festa. Possiblement, el toc més original de l’acte. I per acabar, el ball del fanalet i la sorpresa d’assaborir un pastís d’aniversari amb 15 espelmes.

Inauguració de la placa commemora va i plantada d’un arbre davant del Cau. (Foto Arxiu Alverna).

El sopar de germanor va ser el dia 18 de maig al mateix pati de columnes, on s’hi va convidar tothom que havia passat per l’agrupament fins aleshores. Per acabar els actes de Quinzè aniversari es va celebrar una missa a l’església dels Caputxins celebrada pel pare Pere Cardona, aleshores consiliari de l’agrupament, en la qual tots els membres de l’Alverna hi van participar ben uniformats amb les camises de les unitats i amb el fulard verd i lila.

Després del Quinzè aniversari se’n van celebrar d’altres, el Vintè, el Vint-i-cinquè i el Quaranta-cinquè.

Tots varen tenir el seu sentit en cada moment, però aquell del 1985 va confirmar que l’Agrupament Escolta i Guia Alverna era un projecte de futur..

Breu publicat al “Diario Español” el 28.04.2015

MÀRIUS CASTELLVÍ

PD.- El 2019-2020 toca el Cinquantè Aniversari! Una celebració de mig segle ha de ser recontra-super-potent, no us sembla?

Portada del llibre del 15è aniversari.

15

Entrevistem...

MANEL TORRES

M

anel Torres, president de La iMAGInada i membre de la comissió de comunicació i relacions públiques. D’aquells tarragonins de tota la vida, forma part de l’organització de La iMAGInada des del 2013, també és membre de Tornavís teatre i coŀlabora puntualment amb d’altres associacions i coŀlec us, com per exemple, l’AEiG Alverna. És el president de La iMAGInada per accident des del 2015. Per accident?

Ens explica que només és una qües ó burocrà ca ja que en la cons tució de qualsevol associació és imprescindible aquesta figura. Ell no té ni més pes ni més vot que qualsevol altre membre de l’Assemblea.

La iMAGInada, el cargol que sempre deixa rastre

Manel, potser existeix algun tarragoní que encara no coneix això de la iMAGInada. Què és?

La iMAGInada és un projecte alterna u de festa popular par cipa va. La comissió organitzadora intenta dissenyar un espai amb propostes que molta gent troba a faltar. És un espai que oferim per a la llibertat d’expressió. Intentem demostrar que hi ha alterna ves, que són reals i que funcionen. Són 4 dies amb més de 100 actes al Camp de Mart.

Pe ta imaginada, mercat d’artesania, sopars del món, concerts, espai de graffi , el fòrum... de fet, el fòrum és el motor principal ja que és l’espai on s’hi proposen xerrades i tallers par cipa us. Per altra banda, quan hi ha concerts programats a l’auditori

del Camp de Mart, posem en marxa la processó: una cercavila per la Part Alta acompanyats del nostre cargol.

Aquest animal ens representa perquè va a poc a poc, sempre amb la casa al damunt i deixa rastre.

A la pàgina web hem trobat que sou una associació sociocultural formada per un grup de joves. Qui sou exactament?

Som unes vint persones de diferents àmbits, dels 18 anys fins als 30 i escaig, bolcats durant tot l’any en l’organització de La iMAGInada. De fet, fem altres ac vitats, com per Sant Jordi, i també coŀlaborem amb en tats de la ciutat. Pel que fa a la nostra organització, treballem en comissions que s’encarreguen de tota la preparació prèvia.

La vostra proposta s’ar cula a través de la par cipació coŀlec va. És a dir, vosaltres formeu aquesta associació però la iMAGInada es construeix de coŀlaboradors, oi?

Oferim un espai per a què la gent pugui fer les seves ac vitats.

Aquestes en tats no par cipen directament de l’organització però en són coŀlaboradors imprescindibles.

Quines en tats hi par cipen de forma ac va?

AEiG Alverna i Xaloc, la Colla Jove i la Colla Xiquets de Tarragona, el coŀlec u Una Finestra al món... aquestes en tats porten molts anys

16

coŀlaborant amb nosaltres i el nostre objec u és crear xarxa i generar sinergies entre elles.

Quin paper hi té l’AEiG Alverna?

Hi par cipa des del primer any.

Actualment, hi coŀlabora ac vament organitzant ac vitats per a la canalla a la Pe ta iMAGInada.

Buscant informació m’he quedat impactada amb les dades de l’any passat: 98 voluntaris, 120 ar stes, 35 coŀlaboradors i 97 actes! La cosa ha canviat molt des de la primera edició!

En ple inici de la crisi, l’any 2009, va començar La iMAGInada. Aquella primera iMAGInada no té res a veure amb el que s’ha conver t ara. Estàvem al Passeig de les Palmeres, tot costava molt.... va ser a par r del 5è aniversari que vam poder fer el projecte que realment volíem.

L’any 2013 vau canviar d’ubicació respecte a les altres edicions. Això va ser un revulsiu?

Sí. Els jardins del Camp de Mart són un lloc ideal. Hem de pensar que no només fem ac vitats nocturnes, sinó que des de les 10 del ma s’hi poden trobar propostes per a tota la família.

La veritat és que l’espai ha ajudat molt a poder rar endavant el projecte tal i com el volem.

De fet, aquest mes d’agost ja us plantareu a la 8a edició i no pareu de créixer. Cap a on voleu anar?

Dins de l’Assemblea hi havia moltes idees diferents. Però finalment es va considerar que calia focalitzar-nos en què la gent sor s contenta i, tenint en compte que tots som voluntaris, cobrir costos ja és tot un èxit! De totes maneres, el futur més immediat és la preparació del nostre desè aniversari.

Encara estem tancant propostes i no us en puc dir res. Però ndrem la novetat del concurs de música que comencem aquest any. Les inscripcions estan obertes a la pàgina web i, de tots els inscrits, se’n farà una selecció prèvia.

Els seleccionats tocaran un dia a la Sala El Cau i el tres millors tocaran durant La iMAGInada.

També reeditareu la fira d’en tats celebrada l’any passat per primer cop.

L’any passat va ser la primera edició, va ser un èxit total i aquest any l’ampliem a dos dies per intentar aglu nar encara més en tats. Hi ha molts coŀlec us que hi volen par cipar ja que hi troben un bon lloc per a poder informar dels seus projectes. Volem donar veu als coŀlec us amb projectes alterna us i potents.

I per acabar, us hem de felicitar pel 2n premi al foment de la par cipació que us han concedit als premis Ateneus. Un reconeixement a la feina ben feta?

Sí, estem molt contents. No ens ho esperàvem. S’hi van presentar Ens podries avançar una mica la quaranta i escaig projectes i nosaltres programació de l’edició d’aquest any? vam decidir anar a provar sort. És un Només us puc dir els dies: del 12 al 15 premi que encara ens dóna més força d’agost. De la programació, poca cosa. per a seguir endavant.

http://www.laimaginada.cat 8a edició, del 12 al 15 d’agost als jardins del Camp de Mart

17

 UNA MIRADA A UN MATEIX

Adrià Castellví Pasca és un escolta de l’Alverna que ha passat per totes les unitats des de Llops. Actualment és el tercer any de cap, tasca que ha compaginat amb els estudis d’Infermeria.

Era Setmana Santa i, tot i tenir vacances alvernianes, havia decidit agafar el fulard i anar a Montserrat carregat com una mula amb el menjar, roba per a sis dies i moltes ganes de fer quelcom diferent.

“El MISC (Montserrat International Scouts Centre) és un centre escolta internacional obert a caps escoltes i guies que vulguin desenvolupar la seva dimensió espiritual per tal de fer-la créixer a nivell personal i, així, poder enriquir la seva tasca com a caps.” Això és el que havia llegit uns mesos abans al web de Minyons Escoltes i Guies i, ràpidament, es va encendre una llumeta dins meu. Calia anarhi ja que l’espiritualitat és un dels pilars de l’escoltisme i, tanmateix, la tenim força oblidada. En volia saber més coses!

Un cop al lloc, em van donar les claus del centre, un alberg al bell mig del santuari, i una carpeta. El centre compta amb diverses habitacions, lavabos, una sala menjador i una cuina. A la carpeta hi havia set llibrets on s’hi trobaven els materials per treballar l’espiritualitat.

Preguntes del tipus qui sóc, d’on vinc o cap a on vull anar.

Evidentment, no hi ha respostes correctes ni incorrectes.

El treball es va fent segons les necessitats i les inquietuds de cadascú i no hi ha un ordre obligatori. Tampoc és necessari fer totes les activitats, és millor fer-ne menys però a consciència.

18

D’entre totes les activitats, m’agradaria destacar l’excursió a la Santa Cova, una caminada senzilla però recolzada amb un material adjunt realment molt ben fet; el raid personal, que si el fas anant al cim de Sant Jeroni és tota una experiència; les petjades escoltes a Montserrat, que no és un treball espiritual però és molt interessant. Així mateix, voldria deixar constància de la importància dels textos que conformen la carpeta de treball: poesies, assajos i contes que són una meravella, tant per a nosaltres com a caps, com pels nostres infants i joves.

Per acabar, i en clau de recomanació, voldria destacar dos aspectes. D’una banda, la màgia de l’abadia de Montserrat, això sí, cal gaudir-la aviat al matí o tard al vespre, quan tota la massa de turistes ha marxat i queda submergida en una pau absoluta. D’altra banda, recomanar-vos realitzar un àpat amb els monjos. És una experiència molt interessant i alhora et permet descobrir el monestir per dintre.

Quan vaig marxar, tot i tenir ganes de tornar amb la meva gent, em va quedar la sensació d’abandonar un ambient lliure de complicacions, un lloc on parar-me per agafar aire per continuar el camí de la meva vida.

Podeu trobar més informació a www.misc.cat i contactar a info@misc.cat

19

14/maig/2016. Primera trobada Romesco de Castors i Llúdrigues de Demarcació. Foto: Júlia Gimeno.

23/gener/2016, Llops i Daines al Jumpland. Foto: Júlia Abelló.

fotoTICS

12/març/2016 Truc 2 a la paradeta de la Fira del Recapte.

20

21/maig/2016, Pioners i Caravelles amb els castellers de Lleida.

Foto: Èlia Olivan.

17/abril/2016, caminada d’Agrupament i Antics i Amics. Foto: David Folch.