TICS nº 22

Mira la revista en colors!

ARTICLE

•

TRUCAIRES AL CAMP DE REFUGIATS DE CALAIS per Albert Villarroya

NOTÍCIES

•

CAMPS D’ESTIU 2016

EDITORIAL

22 de novembre de 2016 NOTÍCIES

•

PARTICIPEM A LA DIADA DE L’11 DE SETEMBRE per Mayte Solé

ESPECIAL FUNDACIÓ I LOCALS

(sumari a lʼinterior)

LʼAGRUPAMENT

•

EQUIPS DE CAPS 2016/17

NOTÍCIES

•

7a TRAVESSA D’ANDRÒͳ MINES DE SANT MAGÍ per Arcadi Cornadó

DESCOBERTA I AVENTURA

•

ESTIMAT MONTSANT per Ferran Salvador

XIRUQUERUS

per Màrius Castellví

* Foto de portada: Locals nous de la Plaça Sant Fructuós, de Marta Martínez Alemany.

L’Associació d’AnƟcs i Amics de l’AEiG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Sergi Aldave Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort Marta Marơnez Maquetació: Cinta Olivan

Joan Olivan Llívia Palliso Mayte Solé Pau Salvador

Joan Olivan

AnƟcs i Amics de l’Alverna AnƟga Facultat de Lletres

Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anƟcsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anƟcsiamics

Ja tenim

TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEiG Alverna

Núm. 22 Juliol - Novembre 2016

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

local i fundació!

L’IMPULS DEL CAU

E

ls Truc 2 de l’Alverna vam acabar, el curs 2015-16, la nostra etapa al cau com a ‘nens’. La nostra unitat érem tres noies i tres nois més l’animadora, i teníem ben clar que com a trucs de segon any havíem d’iniciar el procés per triar un projecte que culminés la nostra etapa al cau, que majoritàriament havia començat uns deu anys enrere.

Portàvem ja un any com a trucs en el que havíem descobert i treballat diversos temes culturals i socials, i havíem funcionat com un equip autogestionat i cohesionat.

Això va ser el pas previ que s’enllaçava amb l’inici del procés de tria d’un projecte final de truc. Sens dubte, per a nosaltres era un repte poder trobar una proposta que encaixés al màxim amb tot allò que esperàvem de nosaltres mateixos per finalitzar una etapa al cau tant llarga i plena d’aprenentatge.

Volíem que el nostre projecte completés tot allò que havíem rebut al cau, com ara la sensibilitat i compromís social, la contribució a un món més just i pacífic i l’acció de voluntariat, entre d’altres.

Un projecte per conèixer una realitat social Els nostres objectius ens van fer centrar en la idea de desenvolupar un projecte amb una tasca de voluntariat que ens permetés conèixer una realitat social determinada.

El voluntariat va ser l’eix principal del nostre projecte, i és que creiem que la nostra acció com a escoltes passa necessàriament per realitzar tasques voluntàries. Tot el que s’educa i es predica en l’escoltisme recau en l’acció.

Actuar per poder donar vida a l’escoltisme, per poder transformar l’esperit crític en canvis reals, per petits que siguin. I és clar que la millor manera de resoldre aquest pas cap a la transformació és el voluntariat.

Per altra banda, volíem mirar més enllà del nostre entorn habitual i ajudar en algun lloc que ens obrís les portes a 2

una realitat social diferent. De seguida ens va venir al cap el conflicte amb les persones que fugen dels seus països en situacions molt greus per refugiar-se al continent europeu. El tema dels refugiats era molt intens i actual, i tots i totes ens mostràvem amb ganes de conèixer millor el que passava.

Així doncs, després de presentar diferents propostes, vam decidir que el nostre projecte seria fer un voluntariat en un camp de refugiats. Però teníem a més uns objectius plantejats per treure el màxim profit de la nostra aventura.

A més d’ajudar, volíem anar a un camp de refugiats per conèixer definitivament la situació en primera persona, per poder tenir contacte amb la gent que es troba allí i per organitzar o prendre part en activitats d’animació i educació a nens i nenes, una tasca a la que sempre hem estat molt integrats com a escoltes i amb la qual pensàvem que podríem aportar coses positives.

Al principi ens sentíem lluny de conèixer suficientment la situació als camps de refugiats com per iniciar la preparació sense abans haver-nos informat. Teníem la idea d’anar a Lesbos, una illa molt propera a la costa turca que s’havia convertit en un punt d’arribada de molts refugiats sirians per poder entrar a Europa. Però no estàvem segurs de la viabilitat d’anar a un lloc on hi havia una situació tant complicada.

Ens vam posar en contacte amb una noia amb experiència com a voluntària a diversos camps de refugiats i que coneix de primera mà la situació. Ella ens va fer veure que

Trucaires al camp de refugiats de Calais

anar a Lesbos no era una bona opció per a nosaltres. Allí, la vida tant dels voluntaris com de les persones que volen arribar-hi és caòtica, imprevisible i dramàtica. A Lesbos, els refugiats i refugiades acostumen a estar-hi poc temps, és un lloc més aviat de pas. Pel que fa als voluntaris, es requereix gent preparada i formada per a gestionar situacions límit com ara els rescats de les barques que arriben a l’illa plenes de persones. És per això que vam concloure que aquell no era un lloc adequat per nosaltres, corríem el risc de fer més nosa que servei. Aleshores vam plantejar alternatives. Ens van informar de l’existència de camps establerts a l’Europa central, com a Holanda i França. Vam posar-nos en contacte amb algunes ONG per preguntar si necessitaven l’ajuda de gent com nosaltres. Finalment, vam veure que l’opció més bona era anar al camp de Calais, conegut com la “Jungla”, ja que era un lloc assentat, força més estable que altres i amb una enorme afluència de refugiats, cosa que demanava molts voluntaris, més dels que ja hi havia. El lloc s’adequava molt a la nostra voluntat, ja que hi podríem dur a terme els objectius que ens havíem proposat.

El que vam viure conversant i ajudant amb el que vam poder a aquelles persones, va fer que tot el projecte, tota l’etapa com a trucs i tots els anys al cau cobressin sentit.

I vam ser nosaltres mateixos qui, amb aquest projecte, vam poder fer possible culminar l’etapa escolta de tots aquests anys. A dia d’avui, el projecte encara té vida. Des que vam tornar de Calais, hem estat entrevistats per diferents mitjans de comunicació, que ens han permès difondre i donar veu al que es viu allí, cosa que també hem entès sempre com un objectiu més del nostre projecte.

També estem fent xerrades a escoles, universitats i a altres espais per explicar i aportar el nostre granet de sorra per sensibilitzar a la societat en aquest tema. Últimament, alguns caus s’han posat en contacte amb nosaltres per animar-se a fer un voluntariat d’aquest tipus.

ALBERT VILLARROYA SALADIÉ

Arribem al camp de refugiats de Calais Després d’uns tres mesos de preparació i extrajobs per guanyar diners, vam arribar a Calais el 26 de juny.

Vam estar-hi una setmana. Una setmana que sens cap dubte va ser de les més profitoses de les nostres vides.

Vam alternar la nostra tasca com a voluntaris de la ONG Care4Calais amb l’estada al propi camp, on vam col·laborar amb dues escoles per fer classes d’anglès a les persones refugiades i per organitzar activitats d’entreteniment amb nens i nenes.

3

CAMPS D’ESTIU/2016 Llops i Daines

Els llops i daines vam anar de camp d’estiu a Sant Aniol de Finestres, un poblet a la Garrotxa a la vall del Llèmena, a prop de Girona del 30 de juny al 9 de juliol.

El campament va començar sense incidents, fins que ens va arribar una carta d’un missatger reial, la qual ens deia que el nostre rei estava malalt, i vam haver de fer una gran ruta per a trobar la flor blanca més bonica per a poder salvar-lo.

Tot i el gran esforç que vam fer, després de 3 dies intensos de rutes, i de canvis de camí no vam poder curar al rei.

Sense rei i sense normes vam començar a preguntar-nos el perquè d’aquelles normes antigues, i vam tornar a fer la nostra societat ideal i la vam posar en pràctica, per primer cop, a la nit de la festa final per acomiadar-nos de la terra en la què havíem estat. Van ser uns campaments MAGNÍFICS!

Ràngers i Guies

Quan ens vam plantejar anar de camp d’estiu a Poble Nou del Delta, a la majoria de persones a qui ho comentàvem ens advertien del gran handicap del lloc: hi ha molts mosquits. I, efectivament, hi ha mosquits al Delta, però excepte en moments puntuals, s’hi pot viure perfectament. Cap mosquit ens va impedir fer una fantàstica ruta amb bici (que

4

molts reclamaven de feia temps), fer una descoberta amb els de la “Plataforma en Defensa de l’Ebre”, fer un raid-ruta molt interessant i fer molts jocs, activitats, tallers, guerres d’aigua... Vam riure molt i alguns també vam plorar, ens vam explicar la vida, “cotis”, i moltes coses més. En definitiva, ens ho vam passar molt bé i vam créixer com a persones!

CAMPS D’ESTIU/2016 Castors i Llúdrigues L’escola d’estiu de màgia Cauarts va fer estada a Can Pol de les Bòries, a prop de Vidreres (Barcelona), entre el 27 de juny i el 3 de juliol. Allà, els castors i les llúdrigues teníem la intenció de graduar-nos després d’un intens curs acadèmic.

Però un terrible mal queia damunt nostre, la Magonagal, a qui vam haver de vèncer per tal de salvar el nostre estimat director de Cauarts, el Manelus Dambledore. Per fer-ho vam haver de superar nombroses proves, totes elles d’una extrema dificultat física i mental. Tanmateix, en va haver una que les superava amb escreix: la ruta al castell de Sant Iscle, el castell d’En Llobet i els tres llacs! Hi vam arribar ben esllomats, però un bon bany ens va revifar i vam poder acabar de gaudir de la nostra fantàstica festa de graduació!

Pioners i Caravel·les Els pioners i caravel·les vam anar de camp d’estiu a Vallfogona de Ripollès.

Vam fer activitats i vam reflexionar sobre temes d’actualitat, com ara el sistema educatiu. Però el que realment fa especial un camp d’estiu és muntar una carpa aparentment estable durant hores, ajuntar tres tendes per plantar-ne una, banyarse a un gorg amb aigua congelada, despertar-se entre cavalls, gravar

un videoclip, jugar amb una baralla de cartes catalana, tocar la guitarra, cantar, dormir sota les estrelles al raid, perdre’ns per enèsima vegada a la ruta (començant i acabant al mateix poble), sobreviure a tempestes, fernos nostra una pista de futbol, fer autoestop, comprar al Condis, xerrar fins la matinada, inventar nous estils de ball..., i molts més moments que sempre formaran part de nosaltres!

Truc 1 El camp d’estiu d’enguany del truc 1 va ser a Vilajuïga, a l’Alt Empordà. Les dificultats per motius laborals dels animadors, el Pasqual i la Clara, per poder estar a totes va marcar la preparació dels campaments. Finalment vàrem estar en un càmping amb el que implica compartir l’espai. Les activitats del campament es van centrar en la descoberta dels pobles del voltant, la reflexió del projecte del Truc pel proper any i potenciar l’autogestió del grup. Sobre aquest darrer aspecte hem de dir que hi va haver alguna incidència. Durant un parell de dies els trucaires vam haver de gestionar-nos sols.

El cas és que no teníem nevera i vàrem tenir la gran idea de comprar llibrets congelats per cuinar el dia següent. Com que no els vàrem poder mantenir en fred, l’endemà tenien un aspecte poc “apetitós”. Una cosa més que hem aprés.

5

Editorial 22 DE NOVEMBRE DE 2016

E

i Cal Seixanta, acomiadant-nos d’un ls de l’Alverna encara ens espai amb tants records, per anar a estem fregant els ulls i uns locals de l’Ajuntament, qui sap si amb prou feines ens ho amb caducitat. creiem... El 22 de novembre de 2016 Potser d’aquí uns anys, els que vàrem signar a cal notari la compra d’uns locals per l’agrupament. passin per l’Alverna es preguntaran: com va ser possible aconseguir amb Uns locals que seran nostres per èxit aquella empresa formidable? sempre!. Sens dubte, aquesta data Aquesta pregunta quedarà gravada Els caps han afrontat sols es pot responamb lletres d’or a dre per la combila nostra història, el repte amb nació de diversos just a les portes total compromís factors. del 50è aniversari.

La generació de Enhorabona a tots i i determinació, caps de l’any 2008 a totes per aquesta fins l’actualitat és proesa. compaginant la una de les més Enrere queda la feina educativa amb implicades, preincertesa de futur parades i nombroquan l’any 2009 els extrajobs i els seus ses de la història Caputxins van marestudis o feines. de l’Agrupament. xar del seu convent, Aquests joves han i de retruc ens va afrontat el repte amb total comprosuposar deixar la casa que ens havia mís i determinació, compaginant la vist néixer com a entitat. Enrere feina educativa del dia a dia de les queden aquells moments de buidar unitats amb extrajobs de tota mena els caus de les unitats, la secretaria

per a recollir diners, ...i amb els seus estudis o feines.

Un altre factor han estat els pares, mares i exmembres de l’Alverna. Aquest entorn es va conjurar plenament en el suport als caps, fins al punt de crear l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna. La Tics, la Travessa d’Andròmines, la caminada, la participació en les comissions de locals, finançament...; insistents, incansables, sorprenentment actius.

I per últim, la creació de la Fundació Alverna, un maridatge potentíssim entre l’Agrupament i l’Associació que representa el compromís de tots els que viuen o han viscut l’Escoltisme verd i lila, i l’eina que ha fet possible l’adquisició dels locals, la nostra nova casa.

El 2019, l’Agrupament Escolta i Guia Alverna celebrarà els seus primers 50 anys d’Escoltisme a la ciutat, però el regal d’aniversari ens ha arribat tres anys abans, concretament el 22 de novembre de 2016.

Participem a la Diada de l’11 de Setembre Enguany vàrem ser presents a la cercavila que va organitzar la Coordinadora Onze de Setembre de Tarragona. Al matí,

per començar tot el seguit d’actes de la Diada Nacional de Catalunya, van sortir des del cau dos elements festius que s’havien fet el curs passat en el decurs dels projectes de dues unitats: els Castors i Llúdrigues van acompanyar el drac Escati i els Pioners i Caravel·les van lluir sota el seu gegant Espantaocells.

Durant el recorregut ens vàrem trobar altres elements d’entitats de lleure tarragonines, com ara nanos i dracs.

D’aquesta manera, els C/Ll i els P/C van aconseguir despertar la ciutat a ritme de seguici popular.

MAYTE SOLÉ Foto: Júlia Abelló.

6

TICS La revista d’Antics i Amics de l’AEiG Alverna

Especial Fundació i locals Novembre 2016

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

ESPECIAL FUNDACIÓ I LOCALS ARTICLES

•

L’ALVERNA ALS CAPUTXINS per Màrius Castellví

•

LA MARXA DELS CAPUTͳ XINS per A. Claramonte-Ll. Palliso

•

L’ESPAI KESSE

•

LA RECERCA DELS NOUS

Ja tenim casa pròpia!

per M. Solé-Ll. Palliso LOCALS per LuisJa Manjón •

LOCALS, UN PROBLEMA PER A MOLTS AGRUPAͳ MENTS per Llívia Palliso

•

AIXÍ SERÀ LA NOVA CASA DE L’AGRUPAMENT per Gemma Vendrell

ENTREVISTEM...

•

AGUSTÍ LÓPEZ per Marta Martínez A.

CUINATICS

•

RECEPTA PER FINANÇAR UNS LOCALS per M. Martínez-Ll. Palliso

* Foto de portada: Nous locals de l’Alverna des de Google Earth.

L’Associació d’AnƟcs i Amics de l’AEiG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Sergi Aldave Adrià Castellví Màrius Castellví Xavi Fort Marta Marơnez Maquetació: Cinta Olivan

Joan Olivan Llívia Palliso Mayte Solé Pau Salvador

Joan Olivan

AnƟcs i Amics de l’Alverna AnƟga Facultat de Lletres

Pl. Imperial Tarraco TARRAGONA anƟcsiamics@aeigalverna.org www.aeigalverna.org/anƟcsiamics

“Treballarem per difondre i vetllar els valors de l’escoltisme a la ciutat de Tarragona” Entrevistem Agustí López, president de La Fundació Alverna. p. 16

P

art de la identitat i estabilitat de l’Agrupament Escolta Alverna va estar associada a la seva ubicació: el Convent dels Pares Caputxins. I és que tenir un espai, un local, és fonamental per a l’èxit i continuïtat d’una entitat. Tant és així que la desaparició de l’Agrupament Robert d’Aguiló, del qual provenia un dels fundadors de l’Agrupament, l’Enric Rovira, es pot entendre en part per una problemàtica de locals.

Quan el 4 d’octubre de 1969 comença l’activitat una petita unitat de Ràngers, a la sala a peu pla de la Rambla situada a la dreta de l’entrada principal del convent dels Caputxins, aquells primers alvernians no són prou conscients de la història que estan començant i que durà l’entitat en aquell edifici fins ben entrat el segle XXI.

Missa al cau del primer pis, 1973. (Foto: Arxiu Emi Guasch).

Ben aviat la unitat de Ràngers va haver de deixar aquella sala, ja que els Caputxins van considerar per la seva accessibilitat que seria més útil a una altra entitat, la Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids, que estava integrada per persones amb discapacitats físiques. És per això que s’ocupen els locals del primer pis, que en realitat era un gran espai tot diàfan. De fet, l’edifici, en aquells anys, encara tenia moltes plantes sense ocupar.

Els mateixos caps van dissenyar la distribució dels caus, que van quedar determinats de la següent manera: a l’esquerra de l’escala els caus dels Llops i Ràngers, les finestres dels quals donaven a la Rambla Nova, i el dels Pioners, que donaven a l’interior mirant al Pati. Aquestes unitats ja van ser actives durant el curs 1970/71.

Els mateixos caps

van dissenyar la Cal recordar que les unitats estaven separades distribució dels caus per sexes, de tal manera Cau del primer pis dels Llops i Daines. (Foto Arxiu Alverna). del primer pis. que durant aquell curs també es van constituir els grups de les Daines, les Guies i les Caravel·les, que van ocupar els caus de la dreta de l’escala. Aquest sector de la dreta era més gran que el dels locals de nois, i per això s’hi va ubicar la Secretaria, la Intendència i també un laboratori de fotografia. Quan els nous caus del primer pis van estar condicionats van ser inaugurats solemnement per l’arquebisbe Pont i Gol. Es canvia dels locals del primer pis al soterrani Amb els anys els Caputxins varen acollir més entitats, van Sopar de Nadal al paƟ de columnes. Extrajob Truc 1993. (Foto Arxiu llogar plantes senceres de l’edifici per a usos educatius Alverna). i sanitaris, i l’Agrupament va haver d’anar canviant 8

L’Alverna als Caputxins d’ubicació dins de la mateixa casa. Primer la Secretaria va baixar a l’entresòl, després la intendència va passar al soterrani anomenat Can Seixanta. I finalment, el 1987 les unitats van baixar definitivament als locals construïts a l’espai del pati de columnes, també al soterrani, una mena de garatge multiusos que es va compartimentar parcialment, i que donava al pati de l’avinguda Estanislau Figueras.

Les obres dels nous locals del soterrani van ser sufragades en part per l’Agrupament amb les quotes, extra-jobs i venda de calendaris.

Aquelles obres del nous locals van ser sufragades en part per l’Agrupament a base de les quotes, extrajobs dels caps i venda de calendaris del Moviment per part de les unitats. El total de la inversió va rondar les 300.000 de les antigues pessetes, que es van liquidar als Caputxins en dos terminis.

Cau de baix de Llops i Daines, 1995-96. (Foto Arxiu Alverna).

Els trucaires al carrer Santa Anna A mitjans dels anys 80, i atès que no hi havia espai per les dues unitats de trucaires, es va demanar a l’Ajuntament algun local per aquestes unitats, ja que per la seva autonomia podien estar en algun altre espai de la ciutat. Durant aproximadament tres anys, els trucaries de l’Alverna van disposar de dos locals al carrer Santa Anna, al primer pis del local de la colla castellera Xiquets de Tarragona. Aquell pis, que ara han ocupat plenament els castellers, l’Ajuntament el cedia a diferents entitats ciutadanes, i des de les seves finestres es podia veure el pati d’assaig dels castellers. Després d’aquest període al carrer Santa Anna, els trucaires van ocupar uns espais dins del mateix Can Seixanta.

Cal Seixanta al soterrani. (Foto Arxiu Alverna).

Secretaria a l’entresòl. (Foto Arxiu Alverna).

Més inversions de l’Alverna als Caputxins Les darreres inversions de l’Agrupament a l’edifici dels Caputxins van ser la col·laboració econòmica en la pavimentació del pati i la construcció d’uns lavabos en aquell mateix espai, que es va finançar amb una subvenció parcial de la Generalitat.

Moltes són les generacions d’infants i joves que han passat per l’Alverna que associen l’agrupament a l’edifici dels Pares Caputxins. I és que 40 anys donen per a molta història.

Llops i Daines al paƟ dels Caputxins 1986-87. (Foto Arxiu Alverna).

MÀRIUS CASTELLVÍ 9

La marxa dels Caputxins

T

ot plegat va passar de la nit al dia, o aquesta va ser Cedó), i se’ns comunica que Santa Tecla ha comprat la sensació dins del consell de caps d’aquell moment. l’edifici i vol construir un sociosanitari, així que hem de No feia gaire que s’havien invertit uns diners per marxar del locals en uns mesos. A més, ni Captuxins convertir una sala de mals endreços en uns lavabos nous. ni Arquebisbat senten que tenen cap responsabilitat Per tant, res feia presagiar un canvi com el que estava a cap a nosaltres, ja que la nostra activitat –diuen– ja no punt de succeir. Segurament a ningú se li passà pel cap s’emmarca dins de la pastoral. que una cosa com aquesta passés, i menys de la manera Els assistents sortim de que va passar. la reunió estupefactes i, automàticament, es Ara, amb el temps, quan convoca el consell, que hom repassa cronolòdecideix informar els gicament els fets, s’adona pares immediatament. Des que la marxa del Pere d’aleshores, i de manera Arrufat esdevé, sense cap reiterada, la nostra intenció mena de dubte, un punt és tornar-nos a reunir d’inflexió per a la història amb els diferents actors de l’Agrupament.

En implicats a escena, per tal aquella època el Pare Pere, de trobar una solució que el consiliari de l’Alverna no sigui tan traumàtica per durant molts anys, es troba Signatura del conveni econòmic amb la Fundació Santa Tecla. a l’Agrupament. Cap d’ells delicat de salut, i és per (Foto Màrius Castellví). ho farà, fins que caps, pares, això que els Caputxins mares i antics comencem decideixen traslladar-lo. En el seu lloc arriba un altre frare caputxí, Pare Magí, una veritable campanya de pressió a través dels mitjans mallorquí d’avançada edat, que malauradament mor poc de comunicació. temps després. Així és com en uns pocs anys el vincle amb Les cartes al director que enviem constantment als diaris, la nostra entitat acollidora es debilita irremeiablement. finalment, fan efecte. L’Arquebisbat ens demana que Una mica més endavant, quan el Pare Cardona torna a aturem la pressió mediàtica i designa Santa Tecla com el exercir de consiliari de l’Alverna, l’Agrupament rep una seu representant. D’aquesta manera es reprenen unes carta on s’explica que, a causa de la constant disminució negociacions que acaben en un acord econòmic. No de frares dins de l’orde, els Caputxins han decidit que obstant l’acord, l’activitat de l’Alverna perilla; al cap i a la fi, és el dia a dia el que importa, si no tenim locals a partir d’ara es concentraran en unes poques com podem fer cau? localitats en concret. Tarragona no està entre elles, per tant, els Caputxins abandonaran Com tots sabeu, la solució a curt termini l’edifici de la Rambla Nova. Però això vindrà de la mà de l’Ajuntament, que encara no ho sabem oficialment. ens cedirà temporalment un espai.

Sabem que aquesta cessió és clau per No obstant aquest avís, encara no som a la continuïtat de l’Agrupament, com plenament conscients de com aquesta també ho va ser el fet de compartir des decisió ens afectarà. No és fins que del començament tota la informació apareixen noves informacions, com per amb la gent vinculada al cau. Això ens exemple, que l’Escola Oficial d’Idiomes va permetre implicar tothom, la qual cosa també abandonarà l’edifici per traslladartambé va significar multiplicar les nostres se a l’antiga fàbrica de la Chartreuse, que el possibilitats de supervivència dins d’un ambient consell s’adona de la magnitud del problema. No només l’EOI marxarà en breu, sinó que totes les entitats que no ens era propi. I qui ho dubti només cal que recordi que ocupen alguna de les dependències propietat dels el dia que l’Arquebisbat ens va demanar que paréssim d’enviar cartes als diaris, un fet digne de recordar.

Caputxins comencen a desaparèixer a poc a poc.

“Caps, pares, mares i antics van fer una campanya de pressió mediàtica.”

Després s’esdevé l’inevitable. Se’ns convoca a una reunió amb Santa Tecla (Josep Andreu) i Arquebisbat (Mossèn 10

ALBERT CLARAMONTE LLÍVIA PALLISO

L’espai Kesse

D

esprés d’abandonar els locals del carrer Estanislau Figueres, l’Agrupament es trasllada a l’actual ubicació, l’antiga Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Des d’un bon començament, el cau ocupa la quarta planta d’un dels edificis adjacents, anteriorment dedicat als diferents despatxos del departament d’Història.

lloc que tècnicament estava desocupat. O qui no recorda els numismàtics, que tenien assignades dues sales a la mateixa planta que nosaltres, però amb qui mai s’ha arribat a coincidir.

Més enllà d’anècdotes divertides, està clar que la cessió dels locals per part de l’Ajuntament ha fet aflorar reptes de convivència que fins ara l’Agrupament no s’havia plantejat.

Per això s’ha de valorar l’esforç que el consell ha realitzat al llarg d’aquests anys. Les relacions amb l’Espai Kesse són habituals; per exemple, l’Alverna celebra les reunions de l’inici de curs o les assemblees d’Antics i Amics a la sala gran de la planta baixa, mentre que en més d’una ocasió el cau ha participat activament en el calendari del Kesse amb alguna activitat, com un taller de danses o una masterclass de zumba, per exemple. No queda cap mena de dubte que s’ha intentat vetllar per aconseguir unes bones relacions amb l’entitat acollidora.

“Als locals municipals han aflorat reptes de convivència que no s’havien El trasllat s’efectua a l’inici del curs 2009- plantejat fins 2010, just quan s’acaba de celebrar el 40è ara” aniversari de l’Alverna. Amb el record encara Aquest canvi significa, sense cap mena de dubte, una nova etapa per a l’entitat, que s’ha d’adaptar a nous espais i també a noves normes. L’Ajuntament cedeix la darrera planta d’un edifici que al llarg dels anys es converteix, a més, en un punt de trobada per als joves de la ciutat, l’Espai Kesse.

fresc dels anteriors locals, l’agrupament s’ha d’adaptar als nous canvis. Els caus són una mica més petits que els anteriors i la sala de caps es perd, la qual cosa suposa que es passen a celebrar els vi dolços al cau de Ll/D i, més endavant, de manera rotativa per les diferents unitats.

Una altra diferència evident es troba al pati: per anar-hi s’han de pujar i baixar contínuament les quatre plantes a peu, ja sigui per jugar amb els nens o per anar a buscar material.

El procés d’adaptació, però, sembla que traspassà les quatre parets de l’Alverna. Un vespre la policia urbana va aparèixer d’improvís mentre s’estava fent reunió perquè un veí de la zona havia observat moviments i llum en un

No obstant això, sembla que aquesta etapa arriba al seu final. Des d’un principi ja se sabia que aquest període significava un pas intermedi entre el mal tràngol després de la sortida dels Caputxins i la tant desitjada independència d’uns locals pròpiament alvernians. A pas lent, però segur, entre l’esperança i el defalliment, s’ha fet camí. I ara, per fi, comença a ser temps d’acomiadarse de l’antiga facultat i posar rumb cap a casa.

MAR SOLÉ I MORGADES LLÍVIA PALLISO

11

Els locals que semblaven definiƟus, al carrer Smith.

E

l procés de recerca dels nous locals els definiria com un Via Crucis en tota regla. Amb la perspectiva d’aquests vuit anys, puc dir que ha estat un període de fer feina sense saber ben bé si anàvem en la direcció correcta o si ens n’estàvem allunyant. Però la veritat, ara que està a punt d’acabar tot, podem dir que sí, que tota la feina feta ha servit per avançar, que totes les reunions i hores invertides han donat el seu fruit i que cada mail, o trucada, o xerrada de passadissos, ens ha portat fins on hem arribat avui. Ara ens toca mirar enrere i recordar amb més “carinyu” que una altra cosa, la gran quantitat de locals que hem visitat i estudiat.

A partir d’aquí va ser quan l’Alverna (Agrupament i Associació d’Antics i Amics) va poder meditar amb tota tranquil·litat cap a on volíem anar: un local de propietat.

Llavors van començar set anys de plans de viabilitat i d’infinites visites de locals. Vam visitar-ne un bon grapat i, al final, els coneixíem a la perfecció: la situació, les característiques, els aspectes a favor i en contra, etc. Però res ens acabava de convèncer.

Els candidats

El del carrer Soler era gran i sense gaires obres a fer, però fosc i sense cap tipus de plaça propera per poder jugar.

Els primers passos, un cop vam rebre la notícia que Sense oblidar la gran quantitat de paneroles mortes que havíem de marxar dels Caputxins, van ser realment durs. hi vam trobar!

No sabíem quant de temps teníem per marxar ni de quin potencial disposàvem. Així que les primeres temptatives Just al costat, el local de l’antiga VIP, no tan gran, no tan van incloure buscar locals de lloguer per si s’havien arreglat i amb els mateixos mals... També en va aparèixer d’abandonar els locals de manera immediata. D’aquesta un a l’altra punta de Tarragona, al costat del Royal Tarraco, etapa podem esmentar, per exemple, el gimnàs fosc un local força gran i proper a places. Feia bona pinta però al carrer Reial o el “zulo” del carrer Caputxins. En s’havien de fer moltes obres i el preu era desorbitat. resum, preus desorbitats, espais inadequats, reformes Però de sobte vam trobar un local que pintava bé. Estava monumentals... Tot plegat, un drama. situat al carrer General Contreras i ens oferia dos pisos, Superat el primer ensurt, vam continuar buscant sense necessitat de gaires obres i una plaça a peu pla. alternatives. Santa Tecla va plantejar cedir-nos els baixos Era el primer local que trobàvem que complia força bé de l’antiga fàbrica de l’Aigua del Carme durant un parell totes les premisses que la nostra activitat requereix i vam d’anys, però després de fer la visita, ells mateixos ho van anar a per ell. El preu no gaire elevat. Uns 130.000 € que descartar donada la gran quantitat d’obres a realitzar. Per volíem mirar de rebaixar però, just quan ens començàvem sort, el destí ens va brindar un primer flotador per part de a plantejar el tema, els propietaris es van fer enrere. l’Ajuntament de Tarragona. Ens van oferir la possibilitat d’ocupar durant un any (finalment n’han sigut vuit!) la Després d’això no vam tenir més remei que tornar a quarta planta de l’actual espai Kesse (llavors un edifici començar. Vam trobar un altre local que, pel preu i els abandonat). No era res idíl·lic però, donada la situació en metres, podia encaixar. Un local força gran situat al carrer Smith amb la plaça dels Infants al costat que semblava què ens trobàvem, va ser una alenada d’aire fresc.

12

La recerca dels nous locals

Locals al carrer General Contreras.

Locals al carrer Reial.

que podria ser casa nostra. Es van fer els primers projectes d’obra, estudis de viabilitat i primeres negociacions amb els propietaris i, tot i que semblava que seria complicat pel cost total, estàvem molt decidits.

que ens vam trobar davant d’un local, amb els metres que buscàvem, una plaça a tocar de façana, no gaire obres a fer i una localització ideal. I el millor de tot, a un preu de saldo! Canvi de plans, canvi d’estratègia i a per totes! A partir d’aquí tot va ser rapidíssim. El 19 d’octubre el visitàvem per primera vegada i el 22 de novembre el compràvem. Ha estat un mes de bojos, però ja ho tenim!

El guanyador Però, sorpresa!, de sobte va sorgir EL LOCAL. Uns diran que va ser sort, uns altres que estàvem destinats gràcies a la feina feta, i alguns poden atorgar el miracle a l’esperit del Pere Arrufat que sempre ens protegeix. La qüestió és

Ara comença una nova vida i un nou projecte. Seguim!

LUISJA MANJÓN

LOCALS, UN PROBLEMA PER A MOLTS AGRUPAMENTS. D’entre el munt d’actuacions i reivindicacions que tots el membres de l’Agrupament han realitzat per pal·liar el fet de no tenir locals, en el seu moment els caps d’agrupament d’aleshores van optar per exposar de manera insistent a cada TACA els avenços o entrebancs de la nova i incòmoda situació. Com és natural, fa vuit anys, alguns representants d’altres agrupaments de la Demarcació miraven cap a una altra banda i pensaven “això no va amb nosaltres”. Però és clar que veure foc a la casa del costat fa pensar que potser el foc acabi per arribar

a la teva teulada. De fet, de “focs” feia temps que n’hi havia a Minyons, el que passa és que ningú els veia perquè no eren els nostres. Durant aquell curs, i sobretot el següents, la Demarcació de Tarragona va saber aprofitar aquesta problemàtica per tractar un tema que, de sobte, va passar a ser prioritari en l’ordre del dia de les reunions mensuals: els convenis de cessió i les relacions amb l’entitat acollidora. Aquest treball va posar de relleu que la manca de convenis i les relacions inexistents amb l’entitat acollidora deixa els agrupaments en una posició de

vulnerabilitat pel que fa al tema dels locals.

Actualment, són uns quants els agrupaments que es troben en una situació “poc favorable”, com per exemple, el Fent Camí (Tarragona) o el Misericòrdia (Reus), que no compten amb unes instal·lacions adequades ni pròpies, o el Montsant-Cim (Reus), que en el seu moment va optar per hipotecar-se i comprar uns locals que encara avui paga.

LLÍVIA PALLISO

13

E

ls nous locals compten amb una superfície d’uns 200m2 distribuïts en dues plantes. S’hi accedeix a través d’una porta que dóna a l’entrada i connecta directament amb les escales que van cap a la segona planta. La planta baixa comptarà amb uns lavabos, una de les sales dedicades als trucaires i els caus de C/LL i LL/D, que se separaran a través d’uns envans mòbils dotats de finestres. Els mateixos envans mòbils els trobem en el projecte de la primera planta, ubicats entre la sala de caps i una altra dedicada als trucaires, i entre els caus de R/G i P/C.

AVANTPROJECTE - GEMMA VENDRELL:

14

Així serà la nova casa de l’Agrupament

15

Entrevistem...

AGUSTÍ LÓPEZ

A Fundació Alverna: L’àngel de la guarda de l’escoltisme a Tarragona

gusơ López va estar vinculat a l’Agrupament i a l’escolƟsme durant deu anys. Sis anys com a cap i, en la úlƟma etapa, va formar part de l’equip de la pau a la Demarcació de Tarragona. En deixar el cau, com ha passat a molts, va pensar que mai més tornaria, etapa tancada.

Però quan va tenir la seva primera filla no ho va dubtar ni un segon. És llavors que va ser conscient que havíem canviat de locals i va tornar a connectar-se amb l’entorn de l’Alverna. Professionalment es dedica a la consultoria de màrqueƟng digital. A la tauleta de nit hi té un llibre de Chris Anderson, fundador del TED, i el va repassant ja que està implicat en la organització del TEDx Tarragona.

Agusơ, imaginem-nos que algú agafa la TICS, veu una entrevista sobre la Fundació Alverna i no té ni idea de què estem parlant... Ho podem explicar molt breument?

La Fundació és un instrument.

L’Agrupament té una vida, una acƟvitat al llarg de la setmana i de l’any. No pensem mai en el futur per una qüesƟó de cicles vitals. La Fundació permet vetllar per aquest futur: on estarem d’aquí deu anys?

Quin patrimoni Ɵndrem?

Això neix a parƟr de la manca de locals...

Correcte. Abans no hi havia cap inquietud de cara al futur. La pèrdua del local fa agafar consciència del col·lecƟu i ens n’adonem que el futur no el tenim garanƟt. Això genera una

preocupació i és quan ens despertem i decidim comprar uns locals, en aquest cas concret per l’Alverna, però també perquè l’escolƟsme en general de la ciutat no es pugui trobar mai més en una situació com aquesta.

Però ara ja tenim locals. Què passa llavors amb la Fundació?

Passarà el que vulguem que passi. La Fundació està al servei de l’escolƟsme i de l’Alverna. Ha de servir per vetllar pel futur. No és una administradora del local. És un instrument que permet fer el que vulguem dins del marc de l’escolƟsme, més enllà de l’acƟvitat de dissabte del cau. En general vivim en el dia a dia, sense pensar més enllà, però amb la Fundació hem generat un ventall de possibilitats de cara al futur. El que ens mou és salvaguardar l’Alverna però també l’escolƟsme amb el que hem crescut i amb el que volem que conƟnuïn creixent moltes més generacions.

Quin és l’objecƟu principal de la Fundació?

Nosaltres treballarem per difondre i vetllar els valors de l’escolƟsme a la ciutat de Tarragona. De fet, els valors que impulsen la creació de la Fundació són els mateixos que els valors i els pilars escoltes: pedagogia, espiritualitat i país.

No pren cap Ɵpus de decisió doncs? És totalment independent de l’Agrupament. No pren cap Ɵpus de

16

el president de la Fundació Alverna decisió ni el controla en absolut. No té res a veure. És més aviat el contrari. La Fundació es gesƟona a través del seu patronat...

I qui són aquests patrons?

El patronat el formen quatre persones de l’Agrupament, designades per aquest, i tres de l’Associació d’AnƟcs i Amics. Els patrons de l’Agrupament van per càrrecs: cap d’agrupament, secretari..., no és nominal. Els patrons aniran canviant a mesura que les persones que ocupen aquests càrrecs també ho facin. L’Agrupament sempre té majoria ja que són quatre representants de set. Però també es va voler que hi hagués presència externa del consell de caps. L’Alverna no és ni per l’escolƟsme i la difusió dels seus dels caps, ni dels pares i mares, ni dels valors. Per altra banda, una part de les quotes d’AnƟcs i Amics anirà a parar anƟcs...; és de tots. a la Fundació per tal que aquesta pugui organitzar les acƟvitats que Per a què serveix aquest patronat?

Bàsicament, és obligatori per llei. Les abans hem comentat. Pel que fa a fundacions estan molt controlades l’Agrupament, ens pagaran uns diners per la Generalitat. No podem fer el per a la uƟlització dels locals. Tenir que vulguem. No és una societat. És uns locals implica impostos, despeses una figura intermèdia i està sotmesa de manteniment, llum, aigua...; una a una fiscalitat, a un control. Cada part de les quotes dels pares aniran any hem de rendir comptes. Som una a pagar la uƟlització d’aquests nous Fundació sense ànim de lucre i tots els locals on es desenvoluparà l’acƟvitat diners de la Fundació han de reverƟr escolta. Això sí, i que quedi ben clar, les quotes de les famílies no s’apujaran en l’escolƟsme a la ciutat. per aquesta raó! La Fundació cedeix aquestes instal·lacions perquè un D’on vindran els ingressos?

La Fundació organitzarà acƟvitats al agrupament pugui desenvolupar la voltant de l’escolƟsme. Poden ser seva tasca d’educació en el lleure. aquelles que anualment organitza l’Agrupament obertes a tota la ciutat: I AnƟcs i Amics? la travessa d’andròmines, la revista L’Associació d’AnƟcs i Amics farà TICS, la baixada d’andròmines..., el que vulgui fer. Podrà conƟnuar però també en poden ser d’altres fent acƟvitats, reunint-se, fent les vinculades amb el moviment escolta seves assemblees ordinàries..., el i els seus valors. Aquestes acƟvitats que ells decideixin. Però, sota cap responen a l’objecƟu principal de la circumstància, la Fundació influirà Fundació de difondre l’escolƟsme i en la vida i la gesƟó de l’Agrupament. generaran ingressos que repercuƟran Els pares es relacionaran com fins en la Fundació i n’ajudaran a finançar ara amb el cau. Una peƟta part de les despeses. L’Associació d’AnƟcs i la quota dels pares anirà desƟnada a Amics podrà signar un conveni amb pagar les despeses generades de l’ús la Fundació per tal de fer el traspàs habitual dels locals i això serà tot. d’aquestes acƟvitats en pro de vetllar

El primer patronat de la Fundació: Drets: Danae López, Joan Manel Burillo i Mar Solé. Asseguts: Luisja Manjón, Cristina Saladié i Agustí López (falta la Marina Altés).

Signant el contracte d’arres dels nous locals. Foto: Màrius Castellví.

17

RECEPTA PER FINANÇAR UNS LOCALS Ara que per fi estem de celebració i podem dir que el trasllat definitiu és imminent, toca fer una mica de balanç d’aquesta recepta que s’ha anat coent a foc lent. Són molts els factors que han propiciat el moment actual, ja que estalviar prou per comprar uns nous locals no ha estat cosa d’un dia. Moltes vegades parlem dels diners que hem anat aconseguint a poc a poc: els extrajobs dels caps, les quotes dels pares o les aportacions d’Antics i Amics, entre d’altres.

A vegades aquesta ajuda ha resultat més subtil, però igualment valuosa, com la cessió provisional dels actuals espais per part de l’Ajuntament. A tots vosaltres, gràcies.

Sou molts els que al llarg dels anys heu col·laborat d’una manera o altra a fer “bossa”. I és clar, durant aquest camí no hi falten les anècdotes, que constitueixen l’ingredient especial per a la nostra recepta d’aquest número especial: El primer gegant de les Barraques de Tarragona, que es deia Barracus, estava fet, diguem, de material reciclat...Eren senyals de trànsit de la ciutat!

La darrera vegada que vaig fer “walkie“ a La Baixada de l’Àliga acompanyava la Mulassa. En un moment, sense ni adonar-me, em van posar a sota i em van fer fer de portadora. Tota una experiència!

Durant un guarda-roba, un cap (no direm el nom) va rar, sense voler, un chartreuse damunt la jaqueta d’una persona que acabava de deixar-la... Esperem que no se n’adonés...

Recordo que la meva úl ma barra de Sant Joan va ser eterna! Vam començar la tarda de la revetlla i no vam acabar fins l’endemà a l’hora de dinar!

Una Santa

Porto els meus dos fills al cau i des del començament que som part d’An cs i Amics. Paguem cada tres mesos...No sé ni quant paguem, però paguem!

No tots els extrajobs donen diners.

Recordo un guarda-roba de Carnaval que va durar dos dies i que no va donar cap benefici. La festa va ser un fracàs total!

Les barres de bar són perilloses i més quan coincideixen amb festes majors: gent que desapareix, feina que creix... Fins i tot, et poden arribar a rar un petard dins de la barra en una revetlla de Sant Joan. En fi, es pilla..., i molt!

Tecla, mentre m’encarregava de la coordinació de les colles castelleres durant el seguici, el Xiquets van perdre una enxaneta.

Recordo la taula dels diners d’una de les barres de Sant Joan; una llum l’enfocava enmig de la foscor de la platja plena de festa, i allí, assegut, i havia un de nosaltres que semblava un banquer, comptant diners i repar nt quets.

An cs i Amics ha dedicat moltes hores a organitzar tothom que tenia ganes de donar un cop de mà; això no té preu.

18

Equips de Caps 2016/17 Llops i Daines

Castors i Llúdrigues

Pau Salvador, Òscar Fabregat, Laura Piñol i David Nogués A Castors i Llúdrigues tenim un equip ple de mestres! El David segueix un any més a la unitat més petita -i gran alhorade l’agrupament. El Pau, que l’any passat estava a LL/D, l’acompanya. La Laura s’hi ha afegit, carregada d’energia després de tota una vida al cau com a nena, i l’Òscar torna al cau amb il·lusió!

David de la Torre, Joana Sans, Aina Santos, Alexandra Estebanell i Arnau Estivill (falta Berta Manero) Els Llops i les Daines segueixen amb el David, i la Berta acompanya els petits de la unitat. La Joana, després de molts anys amb els grans de l’agrupament, gaudirà de l’energia dels LL/D. També arriben molts caps nous: l’Àlex, l’Aina i l’Arnau.

Pioners i Caravel·les

Ràngers i Guies

Albert Villarroya, Mireia Seguí, Adrià Castellví i Mariona Sementé

Eloi Duran, Júlia Abelló, Carla Manero, Helena Barceló i Júlia Ferré La unitat de Ràngers i Noies Guia continua amb l’experiència de l’Helena i la Júlia Ferré., que l’any passat ja estaven en aquesta unitat. La Júlia Abelló puja amb els petits de la unitat i entren amb il·lusió l’Eloi i la Carla.

Truc

Marc Piñol, Gemma Solé i Pasqual Ortega Els Truc 1 tindran dos animadors! El Marc i la Gemma, amb molts d’anys d’experiència al cau, seran la seva millor guia per afrontar tots els reptes que es plantegin. I els Truc 2 enguany segueixen amb un animador, el Pasqual. Segur que enguany serà un curs ple de motivació!

Els Pioners i les Caravel·les tenen un equip de caps renovadíssim!

L’Adrià i la Mariona ja havien coincidit amb la majoria d’ells fa dos anys i tenen moltes ganes d’enfrontar aquest repte. La Mireia ha tornat al cau amb les piles carregades i l’Albert, que l’any passat era trucaire, també.

Equip d’Agrupament

Èlia Olivan, Gemma Solé, Marina Gavaldà i Joan Manel Burillo L’equip d’agrupament està format pel Joan Manel com a cap d’agrupament (és el seu últim any...; qui en serà el relleu?), la Gemma com a tresorera, la Marina com a responsable pedagògica i l’Èlia com a secretària.

19

L’autèntic motiu de l’ajornament dels Jocs del Mediterrani Segons hem pogut saber, l’autèntica raó de l’ajornament dels jocs no ha estat la falta de finançament.

Després de l’èxit dels Jocs Marítims del Mediterrani organitzats per l’equip de la Travessa d’Andròmines, l’Ajuntament ha fet marxa enrere en l’organització dels jocs perquè “no ens creiem capaços d’estar a l’alçada dels independitzats jocs marítims del passat estiu”.

E

l comitè ja s’ha posat en marxa per convèncer els molts voluntaris que, un cop més, van donar un cop de mà en la Travessa’16.

lació de “Viking Flowers” per a l’equip de natació sincronitzada, després d’endur-se el premi Trempera Marinera a la millor ambientació, o la possibilitat que les noies de “Biodròmina” disputin les competicions de natació, ja que TAC12 vol oferir als speakers de la Travessa el càrrec van demostrar més habilitat dins de l’aigua que no pas de comentaristes principals a totes les retransmissions sobre l’andròmina amb el premi Narcís Monturiol. esportives dels Jocs. I és que Jorge Pérez i Arnau Fa van fer gaudir al nombrós públic congregat a la platja amb els A “Oseafort 2”, el premi Dr. Slump al millor enginy obre seus comentaris i entrevistes. les portes a ser els responsables d’acabar totes les obres iniciades de cara als Jocs, o els del “Fent Camí”, que, A les escoles tarragonines han canviat el treball dels després de demostrar la seva capacitat de fer trampes, esports dels Jocs pel circuït d’habilitat a la sorra de la podrien passar a encarregar-se de la gestió econòmica de platja que enguany van estrenar els de la Travessa Infantil. Tarragona 2018 per tal de fer algun “xanxullo”.

També se sap l’interès de la federació catalana de rem pels tripulants del “Pepino de Mar”, que, aquest any sí, Qui de moment no ha rebut cap oferta són els de van ser els més ràpids i es van endur el premi Fletxa de “Tarragona de Janeiro”, que van quedar últims amb el mar. També es rumoreja la possibilitat de fitxar la tripu- premi Ganxet de secà, i hauran d’esperar que Reus orga20

7a Travessa d’Andròmines de Sant Magí

Càntirs (trofeus) decorats per l’artista alverniana Yoyi Fort.

nitzi els seus Jocs. I menció a banda pels de “Jaume I l’Espectacular”, a qui el seu títol de Palanganeru Major els obre les portes a encarregar-se del trasllat amb carros de l’aigua de Sant Magí el proper agost.

L’èxit de la Travessa d’Andròmines 2016 ha estat rotund i, amb tota seguretat, podem confirmar que la Travessa 2017 no s’ajornarà per res del món!

TEXT: ARCADI CORNADÓ / FOTOS: XAVI FORT

Foto guanyadora del concurs. Autora: Jana Papió.

21

 ESTIMAT MONTSANT

Ferran Salvador Sedó fou membre de l’Agrupament Robert d’Aguiló, abans de la fundació de l’Alverna. Actualment, i gairebé a punt de jubilar-se, dedica gairebé tots els seus moments de lleure a la seva gran passió: la muntanya.

El nostre Montsant, parc natural des del 2002, és tot un símbol per la província de Tarragona. És un massís compacte, amb quasi tot el seu perímetre emmurallat per cingleres, grans roques conglomerades, i barrancs que van a parar al riu Montsant.

No és una muntanya ni molt alta ni molt extensa, però sí que és una muntanya molt especial. El seu nom “MONT SANT” dóna a entendre la relació espiritual que el home ha mantingut amb aquest espai i explica el perquè hi ha tot un seguit d’ermites, on hi han viscut al llarg dels segles diferents ermitans. Fins i tot, a dia d’avui, a la de Sant Joan del Codolar, hi viu des de fa uns anys una ermitana, la Montserrat Domingo.

En aquests llocs s’hi ha acudit per demanar ajut i protecció davant desgràcies personals o situacions crítiques per guerres o sequeres. Actualment aquests edificis són espais de trobada en aplecs d’estiu i amb festes a les diades dels seus patrons.

Tots els pobles que l’envolten, són a l’exterior, als seus peus.

Dins la serralada no hi ha carreteres, ni línies elèctriques ni cotxes; només hi trobem vegetació, rocams erosionats per l’aigua i pel vent, barrancades i silenci. Per entrar-hi només cal escollir un camí, de vegades de ferradura i amb una certa comoditat; d’altres, ens caldrà escollir un “grau”, el qual ens farà grimpar amb certes dificultats. També trobarem passos molt estrets o aeris. I a les seves

22

parts més altes i quasi nues de vegetació, calor a l’estiu, i fred, vent o boira a l’hivern.

Però potser el lloc que més concentra l’esperit de recolliment i tranquil·litat sigui l’ermita de Sant Bertomeu, situada dins el congost de Fraguerau, i on només s’hi pot accedir caminant, en poc més d’una hora, des de l’ermita de Sant Antoni.

En aquest lloc es va bastir una solitària ermita al segle XII, i aquí és on va viure Fra Guerau Miquel pels voltants de l’any 1160. Posteriorment diferents persones van escollir aquest lloc tan humil per a les seves oracions i meditacions. El darrer descrit fou el Pare Palau Quer l’any 1851.

L’edifici, d’estil romànic i d’una sola nau rectangular, està protegit per un esvelt xiprer i per tot un conjunt d’encinglats, amb la seva font sota una balma i envoltada de pau i serenor.

Amb el pas dels anys i de les guerres, l’ermita de Sant Bertomeu ha estat restaurada, i al seu campanar, amb forma d’espadanya, hi penja una campana feta amb les restes d’una bomba de la guerra civil, com si així tractés d’evitar que l’oblit caigui sobre una pàgina tan transcendental de la nostre història, però de pas convidant a la reflexió a tots aquells que saben escoltar el seu so i gaudir del seu silenci.

Us recomano que si un dia hi podeu anar…

23