TICS 28

Ja pots veure tots els números en colors!

TICS .

La revista de la Fundació Alverna

Núm. 28 juliol - novembre 2018

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

EDITORIAL

A les portes del 50è aniversari.

NOTÍCIES

•

TRAVESSA D’ANDRÒMINES

•

CAMPS D’ESTIU

•

SOPAR FI DE CURS

•

EXCURSIÓ D’AGRUPAMENT

•

ELS ACTES DEL 50è ANI VERSARI

ARTICLES

•

QUÈ PASSA AMB

•

ANEM DE TRAVESSA. QUÈ

MENORCA? M’HE D’EMPORTAR PER MENJAR? CUINATICS

•

PASTÍS D’ESTIU

DINORAMA

•

TERRA CASTELLERA

ENTREVISTEM...

•

ENRIC GARRIGA del Ball de Diables de Tarragona

DESCOBERTA I AVENTURA

•

EL REPTE DELS 100 CIMS DE LA FEEC

XIRUQUERUS FOTOTICS

* Fotos de portada: Porta a Veril·lia. Foto: Júlia Abelló

La Fundació Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Sergi Aldave Màrius Castellví Xavi Fort Marta Mar nez Joan Olivan Maquetació: Cinta Olivan

Llívia Palliso Pau Salvador Mayte Solé Albert Villarroya

Joan Olivan

Fundació Alverna

Pl. Sant Fructuós, 1 43002 TARRAGONA

“Els nostres versots formen part de la tradició de crítica irreverent i sàtira social.”

an csiamics@aeigalverna.org Col·labora:

Entrevistem Enric Garriga i Martí, president del Ball de Diables de Tarragona, que enguany celebra el seu 35è aniversari. p. 12

Equips de Caps 2018/19 Castors i Llúdrigues Eloi Duran, Aina Santos, Núria Salvador i Clara Larrañaga L’Eloi arriba amb els més petits en el seu tercer any de cap, la Núria s’estrena amb moltes ganes com a cap després de tota una vida al cau, l’Aina torna després d’un any fora de l’agrupament i la Clara s’incorporarà a partir del febrer, però amb l’experiència d’haver estat a la unitat el curs anterior.

La Irene seguirà com l’any passat acompanyada del Xavi, per amdós serà el segon any de caps. També hi seran la Marina, cap de primer any però alverniana de tota la vida, i la Carla, amb motivació per tenir una nova unitat en el seu tercer curs de cap.

Pioners i Caraveŀles

Lídia Larrañaga, Pau Salvador i Alexandra Estebanell

Mariona Sementé, Arnau Estivill i Laura Piñol

Truc

Adrià Castellví, i David de la Torre Els Truc 1 tindran el David, amb molts anys com a cap a l’esquena, que entoma el repte amb molta il·lusió i amb l’objectiu de motivar i cuidar els seus trucaires. L’Adrià segueix amb els seus trucs motivat per culminar una etapa amb els joves de Truc 2.

2

IIrene Marta, XXavi López, CCarla Manero i M Marina Aldave

Ràngers i Guies

El Pau torna al cau un any després, i agafa el mateix grup que va tenir anteriorment a Llops i Daines. La Lidia encara amb il·lusió el segon any, i l’Àlex, que acompanya als que pugen de LL/D, afronta amb motivació aquest nou curs.

Equip de suport

LLlops i Daines

La Mariona complirà el seu tercer any a P/C, coneixent molt bé les dinàmiques de la unitat. Ho farà acompanyada de l’Arnau, que torna amb les piles carregades després d’un any de cap de suport, i la Laura, que al seu tercer any puja amb els més grans.

Equip d’Agrupament Mariona Sementé, Albert Villarroya, Marina Gavaldà i Berta Manero La Marina encara el seu últim any de responsable pedagògica, la Mariona arriba a l’equador de la seva etapa com a cap d’Agrupament, la Berta Manero farà el seu segon any de tresorera, i l’Albert Villarroya s’incorpora com a tresorer.

Enguany, l’Albert Villarroya, la Berta Manero i la Júlia Abelló donaran suport a totes les branques amb tot allò que faci falta.

Editorial A LES PORTES DEL CINQUANTÈ ANIVERSARI Fer cinquanta anys és una efemèride important per a una persona. Representa l’inici d’una etapa de maduresa, segurament havent viscut un bon grapat d’experiències, algunes bones i d’altres no tant. Així és la vida. Però si del que parlem és de mig segle d’una entitat ciutadana, com el nostre Agrupament Escolta i Guia Alverna, aleshores estem parlant d’un fet prodigiós i no massa freqüent. Vaja, una autèntica passada!

No és fàcil que un grup humà es conjuri en un projecte, en un objectiu comú durant tant de temps.

I més si al capdavant sempre hi ha hagut jovent, amb les seves limitacions i contradiccions. És per això que quan el 4 d’octubre de 1969, tres joves caps, un consiliari i vuit Ràngers es van reunir en un local de l’edifici dels Caputxins per fer el primer Cau de l’Alverna, poc es podrien pensar que l’any 2018 hi hauria uns infants i joves com ells, que continuarien fent activitats cada dissabte i fent excursions amb el fulard verd i L’armari cabina telefònica ha comparƟt les hores de Cau des dels inicis de l’Alverna lila al coll.

Foto Xavi Fort - Detall El naixement de l’Alverna es produeix en un context sense llibertats botes i una motxilla. De dormir en I sobretot, reflexionar, revisar, personals ni de país. tendes d’acampada, compartir... Aquesta és la gran expeReflexionar, revisar, No oblidem que el de cantar plegats riència educativa de l’Escoltisme per 1969 hi havia una en la nostra llengua fer créixer els infants i joves. compartir... Aquesta dictadura. Per això, en un foc de camp Alvernians, fem mig segle, celeés la gran experiència sota un cel estelat. brem-ho! Aprofitem per obrir les per a molts el Cau va suposar una alenada D’estimar la natura, portes del nostre famós armari-cabieducativa de d’aire fresc. Va donar la nostra història i na telefònica, com si fos una màquil’Escoltisme. l’oportunitat de desla gent, però també na del temps. Ens mostrarà històries cobrir un país record’aprendre a treba- fantàstiques viscudes al Cau, i qui rent camins, pobles i muntanyes, llar en equip, descobrint la solidari- sap, potser ens fa un tastet del que amb l’única ajuda d’unes bones tat, el servei i el compromís. ens espera en el proper mig segle.

3

1. Foto de @CrisƟdoors, guanyadora del VIII Concurs de Fotografia de la Travessa 2. Foto de @Rousi 3. Foto de @lluis_jim 4. Foto de Mayte Solé 5. Foto de Mayte Solé 6. Foto de Mayte Solé 7. Foto de @Rousi 8. Foto de @androminestgn 9. Foto de @sbalduque

Les andròmines més saboroses

3 2

3

Una vegada més, i amb aquesta ja en van nou, va arribar el dia de les andròmines. La cita, com sempre, va aplegar centenars de persones a la platja del Miracle, disposades a tot per guanyar.

lguns havien perfeccionat els seus ginys a partir de l’experiència en edicions anteriors, d’altres participaven per primer vegada a bord d’embarcacions fetes a partir de càlculs estimatius. Havien arribat amb cotxe, a pes o bé empeses pels seus tripulants, que havien ideat un sistema rodant per transportar-les fins a la platja. Totes elles van començar a fer acte de presència a partir de quarts de deu i, a poc a poc, es va omplir la sorra d’artefactes estrambòtics i complements llampants.

A

Per escalfar motors, com sempre, la jornada va començar per la travessa d’andròmines infantil, els mariners de les quals van haver de sotmetre’s a dificultoses proves abans de poder entrar a l’aigua −com la teranyina feta de trapillo− i remar com si no existís un demà. Més tard, la resta de les andròmines, una quinzena, es van situar a primera línia de mar, una al costat de l’altra. Als espectadors habituals s’hi van sumar molts espontanis encuriosits per l’espectacle que estaven a punt de presenciar.

Aquest any el lema era ‘Joc de barques’, tot emulant el famós concurs de TV3 ‘Joc de cartes’ presentat per Marc Riba. Els noms de les embarcacions participants tampoc van decebre en aquest sentit Mesterxoff, S’ha acabat el bròquil, Ratatu-i-ell o SantBitch de Mar són algunes de les propostes més suculentes relacionades amb la temàtica gastronòmica. D’altres van optar per una indumentària adient per a l’ocasió: barrets de cuiner, davantals o, fins i tot, una barra de bar a l’andròmina.

El tret de sortida va fer que les embarcacions es dirigissin rumb a la boia, o això semblava. De totes elles, n’hi havia una que no es dirigia cap a endavant, sinó de banda a banda de la platja… què feia? Ben fàcil, els tripulants del Pepino de Mar es van dedicar a repartir patates i olives a la resta dels participants durant tota la travessa. Amb aquesta bona acció, confessaven després quan ja havia acabat la cursa, sabien que renunciaven al podi, però podien gaudir d’aquests moments a l’aigua d’una manera

4

9a Travessa d’Andròmines de Sant Magí

4

5

6

7

8

9

diferent. I la veritat és que a les altres andròmines aques- bolcar en repetides ocasions, d’altres resistien com podita decisió no els va anar pas malament, ja que l’aperitiu en. El que és ben clar, però, és que tothom, els de dins i els ajudava a remar amb més força. els de fora de l’aigua, van gaudir d’un irressistible capítol ‘Joc de barques’.

Com sempre succeeix a la travessa, no totes les embarcacions van ser capaces de finalitzar la cursa, moltes van LLÍVIA PALLISO 5

CAMPS D’ESTIU 2018 Castors i Llúdrigues Els Castors i Llúdrigues vàrem viure un munt de contes i històries al camp d’estiu a Igualada, concretament a Sant Martí de Tous, que ja havíem començat al cau durant tot el curs. D’aquesta manera vàrem poder rescatar l’aneguet lleig del seu desconsol o vàrem aprendre a fer-nos responsables de tantes i tantes coses que ens envolten.

Potser vàrem estar junts molt poquets dies, del 26 al 30 de juny, però ens ho vàrem passar tan i tan bé que ja tenim ganes que torni l’estiu per repetir!

Llops i Daines Els Llops i Daines vam tornar a principis d’agost d’un súper CE en un Terreny de nom Pedraforca, des d’on veiem durant el dia la muntanya i unes estrelles fantàstiques de nit! Quan vam arribar ens vam posar en clans d’animals segons les nostres qualitats formant petits grups amb els que compartiríem la resta de CE. El segon dia vam emprendre una ruta de 3 dies per descobrir l’entorn natural on estàvem. Vam arribar a Saldes, on ens va ploure i vam dormir en una escola. El dia següent vam descobrir les runes del Castell de Saldes i el tercer dia vam tornar cap al terreny.

Ens vam banyar al riu, i moltes excursions, vam fer teatre i un torneig de pitxi. Vam revisar el nostre compromís i també vam aprendre sobre els animals del nostre entorn. També vam fer braçalets, cabanes, i moltes cançons. I moltes activitats i jocs que vam acabar amb un sopar boig molt especial!!!

Finalment ens va tocar recollir, deixar-ho tot net i tornar a Tarragona portant un taller record molt colorit!

Aquest estiu hem anat de campaments a Queralbs. La ruta va començar pujant a Núria pel Camí Vell. El segon dia vam fer l’ascensió al Puigmal on l’esperit d’autosuperació ens va fer arribar al cim amb un somriure immens. Finalment vam tornar a Queralbs el tercer dia culminant una ruta viscuda intensament.

El campament estava situat en un lloc idíl·lic i a més podíem anar sovint a banyar-nos en un gorg preciós, que es diu el Salt del Grill. Durant el campament ens vam convertir ens els escoltes i les guies dels primers temps de l’escoltisme, amb camisa i insígnies que havíem d’anar guanyant cada dia. D’aquesta manera vam poder conèixer els orígens del moviment al que pertanyem, amb les seves parts positives i les seves mancances, i sobretot vam reflexionar sobre com vivim l’escoltisme al nostre cau avui en dia, i per què ho fem així.

6

Ràngers i Guies

CAMPS D’ESTIU 2018

Pioners i Caraveŀles Després de l’intens curs que vam viure, aquest estiu els Pioners i Caravel·les hem anat de Camp d’Estiu a l’Illa de Menorca. Teníem per davant una ruta d’11 dies i una llibreta que ens acompanyava per anar-nos descobrint de mica en mica. Ah! i el més important, ho fèiem tota la unitat junta.

Durant aquests inoblidables dies vam descobrir moltíssimes platges i cales, vam veure sortides i postes de sol impressionants, i ens vam tirar de les roques per descobrir el fons marí, i vam passar molta....molta set, a banda d’aprendre l’art d’estirar la manta tèrmica i mil records més que segur no se’ns oblidaran!

Truc 1 L’objectiu del nostre Camp d’Estiu era la descoberta d’Euskadi. Així doncs, amb el lloguer d’una furgo vàrem iniciar la nostra aventura que ens va dur per molts pobles d’aquell país, del 24 d’agost al 2 de setembre. Una de les activitats més interessants va ser descobrir el món de les traineres tot visitant el Club Náutico San Pedro de Donosti. Allí vàrem poder remar dins del seu local amb uns aparells que reproduïen les sensacions de les traineres. També vàrem fer part de la Ruta del Flysch per la costa descobrint indrets naturals i platges sorprenents, i on ens vàrem xopar de valent tot caminant dues hores sota la pluja, i sense capelines!

No hi va faltar Gernika, on visitarem l’Arbre i els jocs de Pilota Basca, que allí són amb una manyopla gegant de vímet. També el museu del Guggenheim a Bilbao i infinitat de coses més. En fi, un viatge genial a un país germà.

Els Truc 2, després d’un any ple d’activitats, vam decidir fer un itinerari per tot el nord de Catalunya, del dia 23 de juliol a l’1 d’agost. Vam llogar una furgoneta, que en un principi pensàvem que no l’arribaríem a tenir!

Truc 2

La nostra primera parada va ser a la Vall d’Aran on vam dormir en un poble molt rural, anomenat Es Bòrdes. El segon dia vam marxar cap a Sort, però pel camí vam parar a fer una sortida cultural a l’església de Taüll. El tercer dia vam fer una petita parada a La Seu d’Urgell, on vam aprofitar per banyar-nos en uns gorgs i vam seguir pujant més fins arribar a Andorra on vam passar-hi dos dies i vam fer una ruta. El cinquè dia vam quedar-nos a Torelló durant un parell de dies. El setè dia i el vuitè ens vam quedar a Girona i el novè ja vam tornar cap a Tarragona.

La millor manera de tancar la nostra etapa al cau com a nens i nenes!

7

Sopar de fi de curs, juny 2018

En acabar el curs els Truc 2 vam organitzar un magnífic sopar que ens va servir per compartir amb totes les famílies una molt bona estona i per poder concloure el curs. Alguns de nosaltres ens vam sentir més nostàlgics mentre estàvem allà perquè han sigut molts anys els que hem estat compartint aquesta experiència, però ara cadascú ha hagut de triar el seu camí individual. No tothom podrà continuar el camí escolta, però de ben segur que tots els moments viscuts els tindrem sempre presents.

Pel que fa al sopar, quan vam començar a plantejar-nos quin menú faríem no ens vam posar tots d’acord; uns deien de cuinar un plat de cullera i els altres deien de buscar un menú que no comportés tanta feina i que fos més fàcil de preparar. Finalment ens vam decantar per la segona opció. Primer vam servir unes safates amb formatges i embotits juntament amb pa i tomàquet.

Després vam repartir canapès de diversos tipus que vam preparar: amb salmó i formatge d’untar, amb tomàquets “cherries”, amb formatge i melmelada, etc. Després dels canapès vam treure amanides de dos tipus per tal que la gent pogués escollir. Per últim vam donar pas a les magnífiques truites de patates que algunes de les nostres mares i algun cap havien preparat amb molt d’amor.

8

En aquest punt del sopar molta gent va començar a preguntar-nos si faltava gaire cosa de menjar per servir perquè ja s’havien “atiborrat” força. -Més val que sobri que no que en falti!-. La cirereta del pastís van ser les coques de recapte que vam encarregar i que estaven per llepar-se els dits. Per postres vam servir gelats, i, a continuació, “xupitos” de “Chartreuse” i de licor d’arròs (que sabem que a tothom li encanta) i cafès.

Després d’això es va donar pas a la reproducció del vídeo del recull d’imatges de totes les unitats en aquest curs 2017-2018. Finalment, i per no trencar tradicions, vam organitzar un bingo que, dissortadament, no va durar gaire perquè el sopar ja s’havia allargat massa.

Un cop acabat el sopar, els Truc 2 vam fer una valoració sobre com havia anat en general; estàvem molt satisfets perquè tothom ens havia dit que tot estava molt bo i el menjar era variat i abundant. Ens va agradar molt rebre tantes bones crítiques i també vam agrair molt el fet que varies persones s’oferissin a ajudar-nos a servir i també a recollir. Així doncs, va ser un magnífic acomiadament del curs i d’una gran etapa per alguns de nosaltres.

MARIA FORT

Excursió d’Agrupament a Saifores

Enguany a l’Alverna hem començat el curs amb una excursió d’Agrupament a Cal Mata, a Saifores, on ens van convidar a un peculiar congrés de cant coral. Però quan ens disposàvem a començar, va succeir una cosa estranyíssima: va aparèixer una porta idèntica al mític “Telephone” que ja és patrimoni alvernià.

De la porta de sobte va sorgir el grup dels cinc, que ens van explicar que estan buscant l’Alvèrnia, que és una de les seves més estimades conselleres, i les integrants dels cinc (Julivert, Taexandre, Blau, Fauloi, Ilàrgia) ens van demanar ajut per a buscar l’Alvèrnia, ja que expliquen que és el seu 50è aniversari i no la troben per enlloc.

Després de fer el pas d’unitat i demostrar que els alvernians som prou valents com per entrar al seu món

desconegut, vam accedir a ajudar-les a trobar a l’Alvèrnia al llarg de tot aquest curs.

I també vam tenir temps a fer molt més! Vam engegar un altre any el projecte del Laboratori de Participació Infantil, on els infants i joves son convidats a participar de les decisions que afecten l’Alverna, com per exemple el 50è del cau que durem a terme durant tot el curs. I vam finalitzar aquesta excursió d’inici amb un fantàstic dinar diumenge on caps, infants i joves i famílies vam poder gaudir de menjar per compartir a la fresca, aprofitant que va fer un dia immillorable. Bon inici de curs Alvernians. I sort en la recerca de l’Alvèrnia!

DAVID DE LA TORRE

Extrajobs d’estiu Com altres anys, els caps no descansen a l’estiu fent feinetes que puguin ajudar a “tapar forats”. Enguany s’ha tornat a participar amb els walkis de l’organització en el seguici de Sant Magí i de Sta. Tecla. També es va col·laborar en l’animació infantil de les Festes de Sant Roc del Cós del Bou i a la Imaginada, aquesta darrera desinteressadament.

I per a que en quedi constància, una foto on s’hi veuen alguns dels caps que van participar al Seguici com a portawalkis, al Drac de Sant Roc i també... portant els Nanos Vells!

9

Pioners i Caravel·les, 1992 i hi ha alguna cosa que motivi especialment la canalla del cau és decidir el lloc on la seva unitat passarà el Camp d’Estiu. No és una tasca fàcil. Sobretot quan són grans, els joves volen viatjar més lluny i com és normal piquen més alt. I d’entre les destinacions preferides dels alvernians n’hi ha una que destaca de manera recurrent: Menorca. És per aquest motiu que volem retre homenatge a alguns dels Camps d’Estiu que han tingut lloc a l’illa, aprofitant que enguany hi hem tornat. Quins secrets amaga Menorca que tothom hi vol anar? De les múltiples expedicions realitzades fins al moment, hem volgut recuperar les anècdotes d’algunes d’elles, concretament les del CE de P/C 1992 i 2004.

S

S’ha d’entendre que eren altres temps, i que l’anècdota de la barra de bar del 92 avui en dia no seria possible.

Com potser tampoc ho seria el plantejament que els P/C de 2004 es van empescar per recórrer les costes de Menorca a peu. Val a dir que la idea no era nova, ja que els del 92 també van seguir la mateixa estratègia: dormir a la platja. Pràctic, natural i, sobretot, barat. Molts dels protagonistes d’ambdós campaments coincideixen a descriure espectaculars postes i sortides de sol tombats a la sorra d’alguna cala amagada. Els del 2004, fins i tot, recorden com van dormir damunt d’unes hamaques i l’endemà, ben d’hora, algú els va venir a fer fora perquè les havien de col·locar bé pels turistes.

En el primer dels casos, l’aventura es va iniciar, fins i tot, molt abans de marxar de campaments. I és que els P/C del 92, amb l’objectiu de recollir diners per finançar el viatge, van voler muntar una barra de bar. La proposta que a priori era excel·lent, no ho va resultar tant si tenim en compte que qui la va dur a terme va ser un grup de menors darrere d’una barra de bar. Aquella nit, els clients, que es van acostar per demanar la seva consumició, van poder descobrir misteriosos combinats (això sí, ben carregats) i gaudir de cerveses servides amb glaçons.

Les platges van esdevenir, d’aquesta manera, llocs de pernoctació improvisats que, a vegades, ocultaven alguna sorpresa matutina, com la que es van endur els P/C del 92 quan van despertar enmig d’una pastura de vaques. La mala experiència, però, va ser kàrmicament compensada pel fet que un dies després es van llevar a la sorra d’una platja nudista.

10

De problemes logístics, evidentment, també n’hi va haver… l’aigua en va ser un d’important que s’intentava

Què passa amb Menorca?

Pioners i Caravel·les, 2004

resoldre com es podia. Potser per aquest motiu uns cambrers es van enfadar l’any 92 amb un grup de nois i noies que havien anat corrents als lavabos per omplir-hi les cantimplores. Els P/C del 2004 van tenir més sort, durant la ruta uns domingueros van veure passar caminant una corrua d’adolescents assedegats i van decidir regalar-los un meló que portaven a la nevera portàtil.

Un dels caps va contestar que no patissin, que vigilaria el campament improvisat… però ell mateix confessa que es va adormir sense voler.

D’anècdotes divertides n’hi ha per parar un tren, com la del pioner que al 92 es va banyar a la platja amb la cartera, i després va fer part de la ruta amb els bitllets a la mà perquè s’eixuguessin. O aquella altra en què els P/C del Passar set, passar set… no en van passar. Penseu que a 2004 van descobrir el Tomàs Molina entre els estiuejants Menorca si no beuen aigua beuen pomada. I així és com d’una platja de Fornells, la qual cosa va causar furor. Com van acabar el P/C del 92 fent una visita a la fàbrica de Gin també ho va fer el jacuzzi del vaixell de tornada, que va Xoriguer, amb tast de productes inclòs, evidentment. En quedar marró després de la capbussada de bona part canvi, els del 2004 van preferir provar la refrescant begu- de la unitat. Totes elles i moltes més són històries que da durant les festes de Sant Jaume a Es Castell. El grup, se segueixen compartint encara avui durant els retrobadel jaleo, va marxar de matinada perquè havien d’agafar ments dels antics membres d’aquestes unitats, i d’altres, el vaixell de tornada, i com que s’havien passat el CE que han visitat Menorca. El més sorprenent és que sovint dormint a les platges, van decidir que també ho podrien la gran majoria coincideixen a descriure els fets ocorrefer en una plaça de Maó. Encara era de nit quan la policia guts a l’illa com una experiència excepcional. els va despertar per avisar-los que anessin amb compte, que en aquelles condicions els podien robar les coses. LLÍVIA PALLISO 11

Anem de travessa!

Q

uan s’apropa el bon temps comença la temporada de fer rutes i travesses per la natura...

Muntarem la motxilla pensant en no deixar-nos res imprescindible, però també en no sobrecarregar-la...

Teniu en compte que el seu pes no pot superar el 10% del vostre pes corporal!.

Una de les coses que ens plantejarem serà... Què em porto per menjar aquests dies? Per trobar la resposta ens hem de plantejar dos aspectes importants: quines són les característiques de la ruta (km, desnivell i durada) i quina és la previsió meteorològica, ja que d’això dependrà la despesa energètica i les necessitats d’hidratació.

Quina quantitat d’aigua haurem d’ingerir? Tot dependrà de la temperatura ambiental; a més calor, més necessitat hídrica. De forma general es recomana 500ml/hora. A tenir en compte: • Anar fent petits glops cada 15 minuts. No esperar a tenir set.

• Preveure punts d’aigua, com a fonts o similar, al llarg del trajecte.olives negres • Si fa molta calor podem complementar amb begudes isotòniques (Aquarius, Power8 o similars).

Sapigueu que venen sobres de sals que es dilueixen en aigua; d’aquesta manera reduirem pes i volum.

NO US CONFONGUEU amb les begudes energètiques (red bulls, monsters...) gens recomanables! I eviteu begudes ensucrades (coca-coles, taronjades...).

Quins aliments hem d’ingerir al llarg del dia? Hem de tenir en compte que durant la pràctica d’exercici físic

12

de llarga durada els components energètics que més s’utilitzen són els Hidrats de Carboni i els Greixos. Una aportació adequada d’aquests retardarà l’aparició de la fatiga. Aliments rics en Hidrats de Carboni són el pa, cereals, arròs, pasta...Aliments rics en greixos són els fruits secs, làctics...A més a més hem de procurar que la dieta sigui el més equilibrada possible; per tant, no ens hem d’oblidar de les proteïnes com ous, peix enllaunat i, en la mesura del possible, fruita i verdura.

En resum, hem de triar aliments energètics, que pesin poc, que no es facin malbé durant els dies que estem de ruta i que la seva combinació procuri una dieta el més equilibrada possible.

A continuació us proposo un llistat d’aliments fàcils de transportar i energètics per a què els combineu al vostre gust: • Preparats deshidratats que es cuinen ràpid amb aigua bullint i pesen poc. En tenim de pasta, arròs, puré de patata, carn..ͳ1 pebrot verd o vermell • Si ens estimem més podem posar a la motxilla un paquet de pasta i sobres de salses preparades o tomaca.

• Llet condensada amb pa per esmorzar o per berenar.

• Cereals per esmorzar. Venen bosses individuals o podem portar en una bossa petita els que necessitem per aquells dies. També ho podem substituir per barretes de cereals.

• Ous durs. Una font de proteïnes molt bona, que pesa poc i que ve molt de gust quan es té gana.

• Plàtans, alvocat.... Molt energètics, però, com que pesen una mica i es poden fer malbé, els consumirem el més aviat possible.

• Fruits secs... Sempre va bé un grapat entre hores, com a part del berenar o com a postres.

• Torró... d’ametlla o del dur... Molt energètic!! Pot substituir les barretes energètiques o podem utilitzar com a postres.

• Embotit i formatge... L’embotit sempre ve de gust amb un tros de pa i és lleuger de transportar. El formatge pesa una mica més, però ara venen cunyes, ja en talls, que no superen els 200gr i que són un bon recurs.

• Llaunes de paté, tonyina, sardinetes, verat... Per variar una mica i aportar una mica de proteïna.

Lleuger i no es fa malbé.

Què m’he d’emportar per menjar?

I ara posem fil a l’agulla... Plantegem-nos una ruta de tres dies en autosuficiència, en què caminem unes 6 hores diàries aproximadament, al llarg de la qual fem petites parades per descansar i dinar, però que no cuinem fins la nit.

Com a tall d’exemple us proposo un menú per a cada dia; no obstant això, vosaltres podeu fer totes les combinacions possibles segons els vostres gustos.

1r dia: A casa hauré esmorzat cereals amb llet.

A mig matí, un entrepà de truita de verdures que em portaré fet de casa.

Per dinar, un entrepà de verat amb escalivada també fet a casa.

Per berenar, un parell de plàtans.

Per sopar, macarrons amb tomàquet i tonyina.

2n dia: Per esmorzar, un got de llet condensada amb cereals.

A mig matí, pa amb alvocat i fuet.

Per dinar, pa amb 2 ous durs o truita d’espinacs envasada.

Per berenar, fruits secs i plàtan.

Per sopar, puré de patata i llauna de sardinetes.

3r dia: Per esmorzar, un got de llet condensada amb cereals.

A mig matí, pa amb paté.

Per dinar, pa amb formatge.

Per berenar, fruits secs i/o torró.

Si sopem abans d’arribar a casa, un sobre de sopa i preparat deshidratat de carn.

Doncs ja ho tenim tot preparat! Ara només fa falta posar data a la sortida! Salut, cames i bon profit!!

EVA TAPIA

PASTÍS D’ESTIU

per Sílvia Núñez

A la darrera excursió d’Agrupament es va demanar a les famílies que portessin dinar per compartir. Dels plats que es van portar, tots boníssims, n’hem triat un per al nostre Cuinatics.

En una safata, posem el pa de motlle, tomàquet fregit per sobre i ho cobrim una llesca al costat de l’altra, fins a amb una capa de pernil dolç i formatge. cobrir tota la superfície. Hi posem força Tornem a fer una altra capa de pa, sucant-ne les dues cares amb maionesa.

Ingredients per a 4 persones: • • • • • • • • •

Pa de motlle sense crosta Tomàquet fregit Maionesa Enciam tallat en juliana 1 o 2 ous durs Pernil dolç i formatge Tomàquets cirerols “cherry” Espàrrecs Olives farcides

Per acabar, com a decoració, cobrim el pastís amb l’enciam en juliana, els tomàquets cherry tallats per la meitat, els espàrrecs i les olives. Ho acabem amb l’ou dur ratllat per sobre.

Poden fer-se tantes capes de pastís com es vulgui o canviar els ingredients del farcit segons els gustos o el que trobem per la nevera.

13

El 50è aniversari, 1969-2019

Exposicó 25è a la CooperaƟva Obera

Sopar del 20è aniversari al paƟ de columnes dels Caputxins

Els aniversaris, ja de per si, són especials. Un moment per celebrar el que un ha viscut, i el que li queda per viure. Quan un aniversari és el resultat de la suma de la dedicació voluntària de molta gent durant molts anys, de la confiança de molta altra, i de l’estima a un agrupament escolta, aleshores la celebració és indiscutible.

Just ara fa un any vam començar a plantejar el 50è i un dels primers passos va ser preguntar a tots els infants i joves de l’agrupament què els hi agradaria fer per celebrar el nostre aniversari, i en quines coses voldrien participar en la preparació. Dit i fet, tots i totes les que van voler van fer un dibuix pel logotip del 50è, i a partir dels dibuixos guanyadors, en Jaume Agustí va confeccionar la imatge del nostre aniversari.

Cadascun vol abocar a un àmbit de la identitat alverniana, i així expliquem seguidament què farem durant aquest 50è any alvernià.

La ciutat El primer dels actes va ser la pintada d’un piló del carrer Compte, conegut popularment com el Pilon’s Street. El disseny del piló és obra de la Laura Diaz amb l’ajuda de la Danae López, ambdues antigues caps de l’agrupament.

Així doncs, l’Alverna està representada al costat de moltes altres entitats de la ciutat en aquest carrer fins al proper estiu, quan sigui el moment de renovar els pilons.

la Festa Major de l’Alverna, un cap de setmana ple d’activitats, concerts i molt més on es pretén obrir les portes a tots els tarragonins i tarragonines, i fer xarxa amb altres entitats socials i culturals de la ciutat.

La història i els orígens Sense cap mena de dubte fer 50 anys també és mirar enrere, recuperar la nostra memòria i recordar totes les persones que han format part d’aquesta gran família des de 1969. Per això es prepara una exposició fotogràfica i audiovisual que narra el fil històric de l’agrupament a través de les sortides, els campaments, els carnavals i les fires de xauxa, etc. I que també mostra què significa ser de l’Alverna. L’exposició tindrà lloc del 16 al 22 de març al pati Jaume I de l’Ajuntament.

Mirem enrere fins als nostres orígens, i què millor que descobrir-los anant de viatge tots plegats a l’Alverna, el cim situat a la Toscana italiana que dóna nom al nostre agrupament. El viatge està previst pel mes d’agost i ben aviat hi haurà notícies perquè us reserveu les dates!

La família alverniana El més important és que els nostres infants i joves visquin el 50è. És per això que un dissabte al mes durant tot el curs, celebrem un cau conjunt on els personatges del país de Veril·lia ens fan viatjar als seus poblats per descobrir qui som i d’on venim.

Un altre acte enfocat a la ciutat és la plantada d’un arbre a la plaça Sant Fructuós, amb una part més formal organitzada per la Fundació Alverna i que tindrà lloc el mes de febrer.

Per últim, com no podia ser d’una altra manera, el curs culminarà amb el gran sopar del 50è, que volem que sigui multitudinari i on us esperaran moltes sorpreses!

Per últim, el cap de setmana de l’11 i 12 de maig, és el moment on es vol projectar en gran format la nostra celebració a tota la ciutadania. Serà

El 50è ja és aquí, sentim-lo nostre, gaudim-lo!

14

Vetllada del 15è aniversari

ALBERT VILLARROYA

Dinorama Pioners i Caravel·les, camp d’hivern 1980 Foto: Arxiu Alverna

Pioners i Caravel·les, camp d’esƟu 1975.

Castells davant l’Ajuntament de Beinsberg, Alemanya Foto: Arxiu Alverna

Terra castellera No hi podem fer més. Estem en terra castellera i ho portem a la sang. I és que quan ens trobem un grapat de gent del Camp de Tarragona, a la que passa una estona ja ens estem enfilant els uns sobre els altres.

Els escoltes i guies no som una excepció. A les excursions, campaments, intercanvis, trobades..., els de l’Alverna també hem improvisat un pilaret de tres o un castell,

encara que surti una mica com un bunyol.

Els castells ho tenen això, fan grup i ens donen l’oportunitat de tocar-nos físicament fent-nos sentir col·lectivament units, gaudint d’un esforç conjunt, encara que de tant en tant acabin en alguna llenya.

Oi que aquests valors també són ben xiruquerus?

Pioners i Caravel·les, camp d’esƟu 1981 a Sant Miquel de Cuixà. Foto: Arxiu Alverna

Excursió d’Agrupament a l’Ermita de Sant Josep de Montblanc. Curs 1985/86 Foto: Arxiu Alverna 15

Entrevistem...

ENRIC GARRIGA I MARTÍ

E “Ens identifiquen clarament com un ball de diables d’estil tradicional”

nric Garriga i Marơ és uns dels fundadors del Ball de Diables de Tarragona i actualment n’és el president. Aprofitem que enguany han celebrat el 35è aniversari per apropar-nos a aquesta enƟtat infernal que ha liderat la recuperació dels elements fesƟus de la ciutat.

El Ball de Diables de Tarragona (BDT) actual és la recuperació d’un ball d’origen medieval?

El Ball de Diables de Tarragona és una mostra dels balls parlats de Sant Miquel i diables que versa sobre la lluita del be i el mal, i que és comú a la Catalunya Nova. Els antecedents documentats a Tarragona daten de l’any 1426, des de ben aviat s’incorporen focs d’ar fici que esdevenen un element indissoluble, i no és fins a l’any 1617 que s’hi incorporen parlaments sa rics. Podem dir que al primer terç del segle XVII l’estructura del ball ja és molt semblant a l’actual És sorprenent que hagi Ɵngut conƟnuïtat des d’aquells inicis?

El Ball ha anat superant els moments di cils de la ciutat, com la guerra del Francès o la prohibició dels elements fes us ordenada pel rei Carles III, passant per les mans de diversos gremis, com el de Boters o el de Teixidors, que se’n van fer càrrec segons les circumstàncies, o

la pres giosa Associació Cultural l’Artesana, al darrer terç del segle XIX. Malgrat això, la darrera no cia de l’actuació amb con nuïtat del Ball, a Tarragona, està documentada l’any 1922. Després sols hi ha algunes actuacions esporàdiques de balls de fora de la ciutat..

Com va anar la recuperació del BDT el 1983?

La inicia va va sorgir d’un grup d’estudiants esbojarrats i inquiets de l’Ins tut Pons d’Icart, mo vats pel professor Josep Bargalló, actual conseller d’Educació. Ell ens va desvetllar el món de la Cultura Popular del nostre país i, en concret, el que havien estat els balls parlats en l’àmbit fes u a la Catalunya Nova. Aquest cuquet va quallar a par r d’un treball de recerca que van fer dos companys de l’Ins , el Jordi Bertran i el Pep Blay, que va encendre la flama del grup promotor. El primer assaig-actuació va ser l’agost de 1984, durant la cercavila del 5è aniversari de la Colla Jove, però la presentació oficial va ser el 16 de setembre d’aquell any, a l’An c Ajuntament, i la primera actuació “oficial”, el dia 22, a les Festes de Santa Tecla.

Més enllà de la rauxa, sembla que hi va haver un punt d’intel·lectualitat en l’empresa...

L’any 1984 la dinàmica associa va estava implicada en la recuperació de la iden tat nacional, i amb els consells dels balls ja existents com els del Vendrell, Reus, L’Arboç i Vilanova, van fer que la consciència dels primers diables tarragonins fos molt curosa amb el llegat històric. Des del primer

16

moment vam tenir clar que s’havien de respectar els trets essencials, com el personatge de l’Arcàngel Sant Miquel, la representació del ball parlat, l’es l d’actuació man ngut i perpetuat pels balls del Penedès, que ens el van re-ensenyar: una formació en dues fileres, unes maneres d’anar a plaça i d’actuar dins el Seguici, formes de rar foc..., una sèrie de trets que ens iden fiquen com a ball de diables tradicional.

L’Arcàngel Sant Miquel és un tret diferencial del BDT? Com he dit, ens definim con un ball de diables tradicional. I un dels elements dis n us és el ball parlat de la lluita del bé contra el mal, és a dir de l’Arcàngel Sant Miquel, un xiquet, contra Llucifer, la Diablessa i les seves tropes infernals que encarnen els 7 pecats capitals. La representació és fa la vigília de Santa Tecla i el dia de la patrona, a la tornada d’Ofici. No tots els balls de diables incorporen aquesta representació que es manifesta amb una litúrgia molt marcada entre versots i repics de mbals.

L’esperit dels diables d’avui és diferent dels iniciadors del 1983?

El context de l’època és diferent. Quan vàrem sor r, les festes majors de la ciutat eren molt pe tes i ranciejaven: Magí de les Timbales, gegants i nanos, ball de bastons, castells i revetlles.

Aleshores el Ball va suposar una proposta de par cipació de gent jove en el món de la cultura popular.

D’alguna manera vàrem ser els que vàrem encendre la flama de la recuperació del Seguici. Fins llavors, sols hi havia les colles castelleres, el Ball de Bastons i Dames i Vells. A par r d’aquí va venir el Drac de Sant Roc, l’Àliga i demés bes ari fes u, i la resta de balls que han anat recuperant principalment els dos esbarts dansaires de la ciutat i que han fet que el Seguici de Tarragona hagi recuperat la seva riquesa.

Els vesƟts han anat canviant en el decurs d’aquests 35 anys.

Si, els primers ves ts van ser dissenyats per l’ar sta alcoverenc Antoni Torrell, i confeccionats pels pares i mares dels propis diables.

Cada 10 anys hem hagut de canviar els ves ts, perquè es van cremant, i ho hem aprofitat per canviar el disseny i actualitzar-los. La indumentària de l’Arcàngel Sant Miquel es va inspirar en l’estàtua barroca que hi ha al Retaule Major de la Catedral de Tarragona. Els ceptrots s’han renovat sense canviarne la figura, però les maces s’han anat canviant amb cada nou ves t.

El BDT sou una enƟtat molt acƟva.

Deu ser cosa de la vida infernal...

Sempre hem volgut mantenir reptes que es mulessin l’en tat. Per això cada 5 anys ens hem tret de la màniga alguna cosa nova. Quan no ha estat la renovació dels ves ts, ha estat la recuperació de l’Àliga de la ciutat, o la creació del Ball de Diables Infan l, que va comportar la creació del Seguici Pe t, i també la presentació de l’Aligueta. Ha estat una forma d’anar incorporant gent, gent jove que permet el relleu.

Però sou una mica torracollons amb els vostres versots!

Els versots que es reciten a l’actuació de Santa Tecla formen part de la tradició de crí ca irreverent i de sà ra que ha acompanyat sempre aquest Ball. No hi podem fer res, som diables, som el mal i aquesta és la nostra tradicional funció burlesca.

Fotografies cedides per l’Associació Ball de Diables de Tarragona

www.diablesdetarragona.cat

No ens definim polí cament: carreguem contra tothom al qui li puguem treure punxa, però només cal repassar els nostres versots i els nostres testaments de Carnaval d’aquests 35 anys per fer-se una idea clara de quines són les nostres idees polí ques, socials i morals. I si ens passem... l’Arcàngel Sant Miquel ja ens renyarà!

17

 EL REPTE DELS 100 CIMS DE LA FEEC

Amb Ràngers i Noies Guia de l’Alverna al cim del Pedraforca. 2006

Arcadi Cornadó Royo, de nen, va passar per totes les unitats, després va ser cap de Ll/D, R/G, P/C i de suport. També ha sigut secretari de l’Agrupament i de Demarcació. Assidu col·laborador de la TICS, signa el quart article sobre esport i muntanya que li encarreguem per a la secció Descoberta i Aventura. És un dia entre setmana. Ets a Manresa a buscar el teu cotxe nou, i al concessionari et diuen que t’has d’esperar encara 3 hores. Suposo que la majoria optaria per anar a mirar botigues, o tancar-se a un bar a fer una cervesa.

Jo, en situacions així, trec el mòbil i busco la llista dels 100 cims de la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya). Un cop trobat un cim proper, busco la ressenya o el track de la ruta, i a l’atac! Així vaig fer, per exemple, el Collbaix, un cim al costat de la capital del Bages al que segurament no hauria prestat atenció si no hagués estat pel fet d’estar inclòs al repte dels 100 cims.

I com aquest, fins a 308 configuren un llistat de cims de totes les mides i colors, des dels 40 metres del Turó de Montgat, el més baix dels proposats, fins als 3144m de la Pica d’Estats. Alguns són fàcils i coneguts, com el Matagalls, el més freqüentat pels participants, o la Mola de Colldejou. D’altres son més tècnics i desconeguts, com el Gran Encantat o la Punta d’Harlé, el cim amb menys ascensions validades.

El repte consisteix en pujar les muntanyes proposades fins a assolir 100 cims, i validar-los a través del teu club excursionista. Un cop aconseguit, es fa un reconeixement per part de la federació i es dona un petit obsequi als muntanyencs que han assolit la fita. La gràcia d’aquest desafiament rau sobretot en la varietat de propostes, ja que pots fer cims repartits per tot Catalunya i, d’aquesta manera, conèixer el nostre país des dels camins i les muntanyes. I pots fer els cims caminant, esquiant, 18

escalant, amb bicicleta… És aquest esperit de descoberta de l’entorn, i el fet que no sigui competitiu (des que registres el primer cim fins que ho acabes, pots passart’hi els anys que vulguis), el que fa del repte dels 100 Cims una excusa perfecta per sortir els caps de setmana a la muntanya i aprofitar per conèixer pobles, plats típics i racons amagats de les clàssiques rutes excursionistes.

A més, pels culs inquiets que tinguin por d’avorrir-se quan hagin pujat els 100 cims, no patiu! Podeu fer com jo i anar a pel repte del 2x100cims, i pujar 200 cims de la llista. O com alguns dels pocs federats que han fet ja el 3x100cims i s’han anotat 300 cims… I després d’això sempre us podeu buscar reptes similars, com poden ser els 100 cims de l’ICC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), pujar els sostres comarcals de Catalunya, o buscar reptes superiors anant a pels tres mils del Pirineu.

Les muntanyes no us les acabareu!

hƩps://www.feec.cat/acƟvitats/100-cims/

19

Fira de Llops i Daines a la Plaça Verdaguer.

16/6/2018

Ràngers i Noies Guia al camp d’estiu a Queralbs.

IX Travessa d’Andròmines a la platja del Miracle.

Foto: Mayte Solé

fotoTICS

IX Travessa d’Andròmines a la platja del Miracle.

Foto: Mayte Solé 20