Article

TRAVESSA MEMORIAL GABRIEL M. GARCÍA SALOMÓN

La història de l’Alverna comença a tenir molt records, molts moments compartits amb el fulard, la motxilla, fent ruta... Són un bon grapat d’històries viscudes que han trenat la nostra identitat d’avui, el que som com a entitat. Avui parlem d’una d’aquestes històries; una d’intensa i molt tendra.

L’agost de 1976, el pioner de l’Alverna Gabriel Maria García Salomón va morir en no poder superar una cruel malaltia. Com us podeu imaginar, aquella pèrdua va suposar un cop molt dur pels seus companys i pel Cau en general, que ho va viure amb gran tristesa. Però si alguna cosa té de bo l’Escoltisme és que sap generar aprenentatges dels moments més difícils. I aquell, certament ho era.

Ens explica en Pitu Rovira que l’any següent, juntament amb el Ramon Pasano (Non) i el Josep M. Borrut, que havien sigut caps, van tenir la pensada d’organitzar una travessa en record del Gabriel Maria. La idea va comptar amb la complicitat entusiasta de tot l’Agrupament i de la família García Salomón, que va ser consultada i va donar el seu consentiment a l’activitat.

Així doncs, el 19 i 20 de març de 1977 es va realitzar la 1a Travessa Memorial “Gabriel M. García Salomón” amb la participació de mig centenar d’escoltes de l’Agrupament. El punt de sortida va ser l’estació de tren d’Alcover, on es van repartir, fi nançats per la família, uns braçalets commemoratius de la travessa.

El Ramon Pasano (Non) ens comenta que “la ruta va sortir d’Alcover i va passar per Mas de Monravà, l’Albiol, Creu Trencada, Mas de Capafonts, fi ns arribar a l’Ermita de les Barrulles, al bell mig de les muntanyes de Prades. De fet, vàrem obrir una sender nou en alguns trams”.

L’arribada a l’ermita va ser al capvespre, on, en primer lloc, s’hi van plantar les tendes, tot i que molts dels participants van passar la nit a l’Església i a un magatzem que hi havia a la vora. Després de sopar, com no podia ser d’una altra manera, hi va haver un foc de cap amb cançons, danses i molta gresca! L’endemà l’activitat es va reprendre amb jocs ben moguts que havien estat proposats prèviament pels participants i que van durar fi ns al migdia. El Cristià Casadevall, pioner de l’època, ens diu “vam fer una gimcana i una mena de Joc de l’Oca sobre el Gabriel Maria”. Després hi va haver una missa escolta amb el Pare Maties, consiliari de l’Agrupament, a la qual també hi va assistir la família del Gabriel M. Un moment ben sentit per tothom.

Joc de l’Oca recordant el Gabriel Maria 1977 – Arxiu Cristià Casadevall

“La idea va comptar amb la complicitat entusiasta de tot l’Agrupament i amb el consentiment de la família García Salomón.”

Pancarta commemorativa 1978 – Arxiu Josep M. Rossell