Entrevista

Després de conèixer i descobrir “ la complexitat de la situació sociopolítica del

Sàhara, ens vam quedar atrapats amb la causa.

“

NÚRIA BOTA CABAU

Com va començar tota aquesta aventura?

Una finestra al món comença sent un projecte educatiu, dins d’una escola de Tarragona, amb l’objectiu d’apropar realitats diferents de tot el món als infants de l’escola de la forma més directa possible. El nom del projecte el van posar els mateixos alumnes; la finestra representa la pantalla on es projecten els vídeos dels alumnes de cada indret ensenyant l’intercanvi de coneixements i mostrant com viuen.

El primer viatge va ser als campaments de refugiats saharauís...

Exacte. Vaig tenir la oportunitat de viatjar als campaments amb un company de la universitat que hi anava a fer un projecte i vaig decidir, d’una proposta que em feien a mi a nivell personal, aprofitar-la i compartir-la amb els meus alumnes..

I vau voler repetir.

De fet l’objectiu inicial del projecte era viatjar a diferents parts del món, però després de conèixer i descobrir la complexitat de la situació sociopolítica del Sàhara ens vam quedar atrapats amb la causa. Vam adonar-nos que volíem que el projecte es mantingués allà perquè, d’alguna manera, ens vam convertir en activistes. Més enllà dels alumnes, vam creure que havíem d’implicar-nos socialment i políticament amb aquest poble.

Quina és aquesta complexitat sociopolítica que us va enganxar?

Els més de quaranta anys que porten d’exili vivint en camps de refugiats com a conseqüència d’una ocupació il·legal, que en tot aquest temps encara no han pogut tornar a la seva terra que oficialment és propietat de l’estat espanyol i, sobretot, la resistència pacífica i cultural. La voluntat de mantenir les seves tradicions i la seva llengua d’una forma pacífica va fer que ens volguéssim convertir en altaveus d’aquesta realitat.

Actualment, què fa Una Finestra al Món?

Des d’aquell primer viatge hem anat creixent i tenim diversos objectius. A banda de l’intercanvi d’experiències educatives, que es manté, hem afegit l’ajuda pel desenvolupament, que és tot el material que portem des d’aquí. Preguntem als mestres de les escoles dels campaments què és el que necessiten i nosaltres fem una campanya de recollida de material; per exemple, durant alguns viatges vam construir biblioteques a totes les escoles. Per altra banda, el tercer objectiu seria el de difusió de la causa saharauí. Intentem que en tots els viatges vinguin persones encarregades de documentar i crear algun material audiovisual perquè, quan arribem aquí, puguem difondre-ho. I l’últim objectiu seria apropar la causa al màxim de persones i col·lectius del Camp de Tarragona i que es vagin sumant al projecte. Cada viatge és diferent i, depenent de les persones que viatgen amb nosaltres i dels seus coneixements, es fan unes activitats o unes altres, a part de l’intercanvi amb les escoles. Per exemple, un any es va fer un treball de gènere fent entrevistes a dones saharauís de diferents generacions; un altre, va venir Tornavís Teatre i van fer una recerca per després fer-ne una obra de teatre, etc..

Des de la primera vegada que vau anar-hi, com ha canviat tot?

Ha canviat moltíssim! El més

Una Finestra al món és un projecte educatiu del Camp de Tarragona que treballa per promoure la causa saharauí.

significatiu és que quan vaig arribar la primera vegada, no hi havia electricitat, excepte a Protocolo, l’edifici on dorm la gent que va a fer cooperació als campaments. Ara ja hi ha llum, hi ha internet i ha millorat molt la seva qualitat de vida. Un altra cosa que ha canviat molt són les cases; quan hi vaig anar no hi havia ciment. Les úniques cases que hi havia construïdes amb ciment eren els edificis institucionals, i tota la resta de gent vivia en haimes i casetes fetes amb tova. Ara ja hi ha moltes cases fetes de ciment, amb una estructura més sòlida. L’aigua segueix arribant en camionscisterna.

I en l’àmbit polític?

Durant quaranta anys van estar vivint en un status quo i un alto al foc, i fa un any es va trencar el tractat de pau perquè el Marroc va decidir violar els acords i començar la guerra. Avui la situació és la mateixa, continuen en situació de guerra; potser no amb episodis de foc creuat com fa un any, però continuen havent baixes, tot i que no ens n’arriba la informació. Les negociacions i els acords bilaterals que s’havien de mediar des de la Unió Europea els van trencar totalment, així que actualment es troben en una situació tensa i molt delicada, atès que, a conseqüència d’aquesta situació sumada a la crisi de la Covid-19, els campaments de refugiats porten molt de temps sense rebre ajuda humanitària. Ves a saber com ens ho trobarem quan puguem tornar.

I ja porteu més de 10 anys! Explica’ns alguna curiositat per conèixer més a aquest poble!

Al primer viatge, passejant pels campaments, va acostar-se una nena que m’havia vist a la seva escola i em va convidar a casa seva. Jo, com que encara no havia estat mai en una casa saharauí, vaig deixar-me endur per la nena i em vaig asseure per primer cop a la haima amb la seva família. A ells no se’ls va fer estrany i de seguida em van oferir un got de llet de camella, que vaig haver de prendre per no fer un lleig, i també em van oferir el seu famós te. Vam estar una estona allà fent bromes amb la nena, que era la única que sabia parlar castellà. De sobte va arribar un senyor que va fer el mateix que jo: es va asseure al costat de la dona que feia el te, li van oferir una tassa de llet de camella, se la va prendre i, quan va acabar, va marxar sense dir res. Quan va marxar li vaig preguntar a la nena si el coneixien i ella va dir: “No, no sabemos quién es”. Jo, super estranyada, li dic: “¿Cómo que no?”, i ella em contesta: “Los saharauis tenemos siempre la puerta abierta, y cuando necesitamos algo, no hace falta decir nada. Entras, se te ofrece y te vas”.

Quin és el futur d’Una Finestra al Món?

Volem seguir sent altaveu de la causa a casa nostra i col·laborar amb les mobilitzacions del país. Quan puguem, volem recuperar el viatge que va quedar interromput per la covid-19 i pensar altra vegada en nous projectes que puguin sorgir i poder portar nou material que necessitin als campaments. Aquí, a Tarragona, volem començar en breu a fer tallers a les escoles perquè cada vegada més infants i joves puguin conèixer el poble saharauí. Potser no són uns objectius molt ambiciosos, però fins ara hem fet això i creiem que és la manera de crear aquesta taca d’oli i que cada vegada es parli més del Sàhara.