Editorial

L’ALTERNATIVA: DECRÉIXER

Muntanyes de carbó al Port de Tarragona per a producció elèctrica. Foto Màrius Castellví Gavaldà

La passada cimera sobre el clima de Glasgow, també anomenada COP26, ha decebut a tothom.

L’expressió “Bla, bla, bla” de la “nostra Caravel·la” Greta Thunberg -bé, ara potser ja és trucaire-, ha donat una imatge molt clara del que han estat els acords a què han arribat els estats participants. No descarbonització a curt termini, no compensar prou els països pobres, no reduir la producció càrnica, pocs compromisos en impulsar decididament les energies renovables...; en defi nitiva, no fer prou per aturar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle causants del canvi climàtic.

Els científi cs ens ho estan dient cada dia: o parem i canviem el nostre mode de vida, o molta gent del nostre planeta ho passarà malament, i no seran precisament els habitants dels països més rics. Les organitzacions ecologistes i de solidaritat fa temps que refl exionen sobre la relació entre el consumisme descontrolat i la crisi climàtica. Per un cantó, les grans multinacionals pressionen els estats per a què els canvis siguin els mínims. Amenacen amb desastres econòmics i més atur. Els sistemes de producció “bruta” del sector energètic, de l’automoció, de l’alimentació, del tèxtil..., tenen una relació directa amb el problema. Sense anar més lluny, a Tarragona en tenim una mostra ben visible al nostre port: muntanyes de carbó destinades a les centrals per a producció elèctrica. Com us heu quedat?! Per un altre banda, els nostres hàbits com a consumidors i les nostres decisions diàries i individuals també tenen conseqüències. Hem de refl exionar-hi. Cal tenir cotxe propi, cal menjar carn cada dia, cal canviar de roba cada temporada...; cal tant malbaratament? No podem créixer fi ns a l’infi nit. El planeta ens ho diu cada dia.

Ara ve Nadal, l’època de la borratxera consumista. Molts ja estem preparant la carta als Reis i els grans àpats. Els contenidors d’escombraries, del cartró i del plàstic, a petar després de les festes, tenen una imatge equivalent en una muntanya de carbó que s’afegeix a l’atmosfera.

Hi ha alternatives? Segur. En línia d’aquesta refl exió hi ha un corrent de pensament polític, econòmic i social anomenat “Decreixement”, que diu: “No és possible el creixement econòmic continu en un planeta limitat”. Sembla obvi, oi? No és un pensament negatiu, sinó necessari, quan estem superant els límits ambientals. En essència, ens diu que calen menys béns i més llaços socials i natura.