NĂşmero 1, desembre de 2013
Revista digital de l’Institut La Serra, Mollerussa 1
Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de Mollerussa, Número 1, desembre de 2013 Equip de redacció: Carla Arenas, Marina Asens, Judit Berengué, Ares Bertran, Sara Bosch, Paula Brunat, Jaume Camarasa, Lluís Capdevila, Marc Carreira, Paula Castells, Jordi Cerviño, Jose Domene, David Escolà, Joana Falguera, Giulia Filimon, Mar Franci, Albert Fuentes, Aran Galitó, Anna Garcia, Adrià Gené, Marc Gené, Damià Guiu, Sargis Hovsepyan, Enric Huguet, Martí Ibars, Jaume Jovells, Clàudia Lacasa, Maria Llovera, Víctor López, Judit Miquel, Ariadna Moreno, Míriam Moya, Raluca Muraru, Maria Orteu, Raúl Padilla, Noemí Palma, Clàudia Pedrós, Guillem Porta, Marc Queralt, Adrià Reig, Sergi Regué, Sergi Roure, Marina Ruiz,Delia Salvia, Eloi Tella, Oriol Tribó, Júlia Vall, Xavier Yusta. Coordinació: Anton Not Agraïm la col·laboració de tots aquells que han fet possible aquest primer número. (Logo: Adrià Reig; Revisió lingüística: Josep Camps)
El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat com “que es pot fer servir o compartir”. Publiquem aquesta revista amb una llicència Creative Commons: Reconeixement- NoComercial-CompartirIgual. No es permet l’ús comercial d’aquesta publicació ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència igual que la que regula l’obra original. ________________________________________________________
2
Benvinguts; passeu, passeu... L’Institut La Serra de Mollerussa publicava tradicionalment la revista
Serranova. Des de fa uns anys, i a causa de circumstàncies diverses, s’havia deixat de publicar. Aquest curs, des de la direcció del centre, es va voler reactivar la revista en una nova etapa i es va prendre la decisió de difondrela en versió digital. Aquesta nova etapa de la revista de l’Institut La Serra, doncs, recull l’esperit de la revista tradicional i l’actualitza a l’era de les tecnologies de la informació i la comunicació; per això l’hem anomenat
Serranova 2.0. Com és habitual en aquest tipus de publicacions, els continguts de la revista reflecteixen les activitats i la vida al centre. A més, Serranova 2.0 té el valor afegit que ha estat elaborada en la major part pels mateixos alumnes, els protagonistes de la vida a l’institut. Per a la majoria d’alumnes ha estat la primera vegada que han realitzat tasques de maquetació. La revista està vinculada a una assignatura optativa que cursen una quarantena d’alumnes de 3r d’ESO. Ells són els responsables de la major part dels continguts així com de la imatge de la revista. Val a dir, però, que no s’hagués pogut tirar endavant el projecte sense la col·laboració de tota la comunitat educativa. L’objectiu que ens hem proposat és publicar tres números de la revista a l’any, un per cada trimestre. Aquest que ara podeu llegir és el primer del curs 2013-2014. Ens agradaria que trobéssiu la revista interessant i entretinguda. Per tal que sigui una veritable eina de comunicació i sigui una activitat ben viva de la qual tots us en pugueu sentir una mica còmplices, acceptem tots els suggeriments que ens vulgueu fer arribar. Benvinguts a aquesta nova aventura que esperem aconseguir anar millorant en cada ocasió.
La redacció
3
Índex Sortides Els alumnes de 2n de batxillerat visiten Barruera
6
Primer d’ESO a l’observatori d’Àger
10
Mequinensa i l’obra literària de Jesús Moncada (2n de batxillerat)
12
4t d’ESO: Per què no puc fer-ho?
15
Barcelona: Tibidabo i Born Centre Cultural (3r ESO)
17
Intercanvis Camille Audet: una estudiant canadenca a l’Institut La Serra
19
Intercanvi amb Alemanya (1r de Batxillerat)
20
Intercanvi amb França (4t d’ESO)
27
Exposicions
Escriure en temps difícils
31
Catalans: un àlbum
33
Identitats: alumnes de 4t d’ESO
34
Professor i... Professor i escriptor: entrevista a Bernat Huguet
36
Professor i atleta: entrevista a Jaume Suau
40
Reportatges i notícies L’art urbà
42
Arnau Guiu guardonat pel Treball de recerca de batxillerat
48
Castanyada solidària amb la Marató de TV3
50
La Setmana de la Ciència
53 4
Sing Along
54
Maquetes d’habitatges
56
Multimèdia Videojocs i novetats tecnològiques
57
Cinema
59
Música
61
Esports ICG Software Lleida
66
El F.C. Barcelona aquesta temporada
67
Marc Màrquez, campió de Moto GP
69
La biblioteca escolar
70
El programa Municipi Lector
72
La mediació escolar
74
La secció de l’AMPA
76
Entreteniments Test
78
Enigmes
80
5
Sortida a Barruera 1. Batxillerat científic i tecnològic Els dies 23, 24 i 25 de setembre, tot l’alumnat de 2n de batxillerat vam realitzar una sortida al poble de Barruera, situat al municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) amb l’objectiu de realitzar diversos tallers (riscos geològics i hidrobiologia) per part de l’alumnat de la modalitat de Ciències i Tecnologia i de visitar el conjunt d’esglésies romàniques situat en aquesta vall per part dels alumnes d’Humanitats i Ciències Socials. El dilluns, un cop arribats a Barruera, vam dirigir-nos tots al Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí, moment en què els encarregats ens van explicar que era un camp
d’aprenentatge juntament amb una presentació general de les diferents activitats que realitzaríem els propers tres dies. A la tarda, l’alumnat es va dividir en dos grups per tal de realitzar un taller de topografia (tecnòlegs) i un altre de riscos geològics (científics). Aquest darrer va consistir en l’estudi dels riscos que pot suposar la presència d’un 6
torrent, un riu i un penya-segat a prop del poble de Barruera. La realització del taller es va dividir en tres parts. En primer lloc, pujàrem dalt d’un turó situat just damunt del nucli urbà on vam situar en una fotografia els noms dels cims que es veien des d’aquest punt amb l’ajut d’una brúixola i pensàrem en les possibles mesures de prevenció. Tot seguit vam observar un tall geològic per tal d’estudiar-ne els diferents estrats i les mostres del passat glacial de la vall per, finalment, veure les diferents actuacions que s’han realitzat al torrent de Barruera per intentar minimitzar els danys d’una possible crescuda d’aquest. L’endemà, tots els alumnes de ciències i tecnologia vam fer un taller d’hidrobiologia consistent en estudiar la qualitat de l’aigua del riu Noguera de Tor i els seus afluents juntament amb la d’una bassa propera al poble. Dividits en grups de tres o quatre persones, prenguérem mostres d’aigua i de microorganismes de sis punts diferents. Una vegada al camp d’aprenentatge, vam realitzar primer la identificació dels microorganismes recollits mitjançant una clau i vam diferenciar els que podien viure en tot tipus d’aigües dels que només podien fer-ho en aigües molt netes. Després de la pausa per dinar, l’estudi va continuar amb la determinació de les característiques fisicoquímiques de l’aigua (oxigen dissolt, pH, alcalinitat, duresa, carbonats, sodi, etc.) per arribar, finalment, a concloure que la qualitat de l’aigua del riu Noguera de Tor era òptima.
7
El dimecres, darrer dia de la nostra estada a la Vall de Boí, tots els alumnes anàrem a fer una ruta a peu
pel
parc
nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, concretament per la zona coneguda com la Vall de Sant Nicolau. Creat el 1955, es tracta de l’únic parc nacional de Catalunya i per tant, l’únic lloc on la protecció del medi natural és molt estricta. La ruta ens permeté observar la flora pròpia del lloc (pins, avets, etc,) així com la fauna (cavalls). La bellesa del paisatge i el fet de contemplar la natura en estat pur convertiren aquesta activitat en una de les més interessants de tota la sortida.
2. Batxillerat humanístic i social L’alumnat d’humanitats, al contrari que el de ciències, no vam treballar cap dia amb els monitors del camp d’aprenentatge, sinó que tota la informació de les esglésies que visitàrem ens
la
donava
la
nostra
professora d’història de l’art, la Mar Miquel. El primer dia, a la tarda, vam deixar els nostres companys de ciències al taller i un taxi ens va portar cap a Cóll i més tard a
8
Cardet. Després de veure les esglésies dels dos pobles per fora, vam agafar un camí i ens posàrem a caminar fins arribar a Barruera per trobar-nos amb la resta, que ja havien acabat els tallers. El dia següent, vam tornar a pujar als taxis que ens deixaren a Taüll. Aquesta vegada sí que vam poder entrar a les dues esglésies que hi ha al poble per visitarles: Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll. Els que van voler també van pujar al campanar de Sant Climent per contemplar les fantàstiques vistes. A continuació, seguírem un camí a peu que ens portà fins a Boí per visitar l’església de Sant Joan. Ja havent dinat per agafar forces, vam caminar encara més estona per arribar al poble d’Erill la Vall. Allí també vam veure l’església, la més diferent de les vistes fins aleshores, i vam fer una visita pel museu que hi ha. Un cop fet tot això, els taxis ens portaren de nou a Barruera.
Text: Lídia Arderiu i Josep Ma Reñé Imatges: Núria de Dalmau i Sandra Poblete
9
El dia 22 d’octubre, els alumnes de 1r d’ESO, vam anar al Parc Astronòmic del Montsec (PAM), amb l’objectiu de descobrir una miqueta més l’Univers que ens envolta. Allà vam fer tres tallers: “Nit estrellada al museu”, “Observant el Sol” i “La història de l’Univers”. En els tallers ens van explicar coses que molts no sabíem: el Sol mesura aproximadament 1.500.000 km, 109 vegades més que la Terra i que està entre 15 i 18 milions de Cº, també que una rotació del sol equival a 27 dies terrestres. També que si alguna cosa cau en un forat negre mai en torna a sortir ni tan sols la llum, els protons i neutrons van de 3 en 3. El sol cada segon fa 4.000.000 de cendres i les cendres estan a 20.000.000 Cº i transporten electricitat. Les aurores boreals es formen gràcies a les cendres del sol. Les dues coses que em van sorprendre més van ser que les galàxies són formacions de 7.000.000 d’estrelles i que si volguéssim i poguéssim anar al centre de la Via Làctia tardaríem 27 anys llum! El taller que em va agradar més va ser la nit estrellada al museu. El primer grup vam tenir mala sort perquè no vam poder observar el sol en directe. Això és el que vam fer pel matí a la tarda ens van obrir el poliesportiu del poble i allí després de dinar vam jugar a jocs com: futbol, estirar la corda o el mocador. En fi un dia per repetir!
Text i imatge: Ares Bosch Solé 10
Àlbum de la sortida dels alumnes de 1r d’ESO a Àger (Imatges: Jaume Suau)
11
MEQUINENSA El dimarts 5 de novembre els alumnes de 2n de Batxillerat vam anar a Mequinensa. A la Mequinensa nova, sorgida després de la construcció del pantà prop de la confluència del riu Ebre amb el Segre, i a lo poble vell que descansa, en part, sota les aigües del riu Ebre, del pantà. Al poble ens rebé l'Antoni, fill de Mequinensa i un gran entès en Jesús Moncada, un autor nascut a Mequinensa que va immortalitzar el record de lo poble vell en els seus llibres dels quals estem llegint El cafè de la granota. Després d'una amable benvinguda, ens conduí al castell que s'alça majestuosament sobre el poble com si d'un guardià es tractés. L'edifici gòtic és privat, pertany a la fundació ENHER, la qual ha remodelat l'interior conferint-li més modernitat, elegància i confort. Tot i els canvis, el castell conserva el seu aire històric amb un pou a l'interior i una gran escalinata que condueix a les estàncies superiors. No és un castell immens, tot el contrari, i això, precisament, el fa acollidor. Acabada la visita vam dirigir-nos als peus del castell, a lo poble vell. Mentre l'Antoni ens llegia fragments del llibre El cafè de la granota de Jesús Moncada, admiràvem l'entorn des de l'antic embarcador permetent que les seves paraules ens transportessin dins el llibre per entendre la vida d'un poble ofegat per les aigües. Vam passejar pels carrers fantasmes, enmig de les cases derruïdes i l'església convertida en una petita bassa d'aigua. Podies imaginar la vitalitat que segurament havia tingut Mequinensa, enterrada en l'oblit, recordada per les paraules d'un escriptor. Dins el poble vam aturar-nos uns instants davant la casa de Jesús Moncada qui, a través dels seus relats, ens havia permès conèixer el dia a dia d'unes persones que podríem haver estat nosaltres. En memòria seva i, tal i com és costum, vam oferir a casa seva un bonic i colorit ram de flors, deixant una petjada més al record d'aquelles terres. Després de visitar el poble anàrem al museu històric de Mequinensa, dedicat en part a Moncada, la seva vida, obres, i, fins i tot, dibuixos que ell mateix 12
realitzà. Allí ens acomiadàrem de l'Antoni. S'ha de dir que fou un plaer conèixer algú que ens podia explicar de primera mà coses sobre el poble i sobre l'escriptor a qui va conèixer personalment. Quan un pensa en visitar el poble i veu les poques “pedres” que en queden pot desil·lusionar-se, però les “pedres” també poden tenir històries amagades a sota, tan sols has d'observar i escoltar-les.
Text: Berta Lacruz Imatges: Berta Lacruz, Maria Martí, Sandra Poblete
13
14
PER QUÈ NO PUC FER-HO?
El passat 8 de novembre, l’alumnat de 4rt vam ser partícips d’una jornada anomenada: Per què no puc fer-ho?, una jornada de presentació dels estudis universitaris sense estereotips de gènere. Aquesta jornada pretén esperonar l’alumnat femení i masculí en l’elecció de titulacions on realment un dels dos sexes està menys representat. Els graus que van escollir van ser: Nutrició humana i dietètica i INEFC. Aquest iniciativa es fa des del centre Dolors Piera d’igualtat d’oportunitats amb la col·laboració de UdL. Els nois del centre vam anar a la Facultat de Medicina de la UdL. El primer acte al que vam assistir va ser un col·loqui on, ens van presentar la jornada. Els tertulians representaven tot el que comprenia l’àmbit de la jornada. La presidenta del Centre Dolors Piera d’igualtat d’oportunitats, la degana de la facultat de medicina, un graduat en nutrició humana i dietètica, el vicerector de la UdL i un biòleg. Va ser realment interessant, sobretot l’explicació que ens va fer aquest biòleg. Després d’això vàrem participar en uns tallers, que tenien a veure sempre amb el grau que estàvem tractant durant tot el matí. Per exemple, un dels tallers tractava de les capacitats antioxidants dels aliments. En un altre vam poder identificar perquè els aliments són amargs i què fa que això sigui així. Per contra, les noies del centre vam dirigir-nos a la Facultat d’INEFC. En arribar teníem programada una visita ràpida de les instal·lacions exteriors i algunes de les interiors, i vam fer cap al hall, on ens vam reunir amb un parell de monitores i ens van portar a una sala on ens esperaven cinc persones, quatre d’elles dones; eren dues exalumnes, el rector de la Universitat de Lleida, el director de la facultat i la representant d’una organització d’igualtat de sexe. Ens van fer un col·loqui sobre el tema 15
esport/noies, també, van parlar les dues exalumnes, deixant-nos veure quin havia estat el seu pas per la universitat, de què havien pogut treballar amb aquesta carrera i els plans de futur que tenien. Després d’esmorzar, ens van separar en tres grups, i cadascun dels grups va dirigir-se a fer un parell de tallers, com: salt de llargada, aeròbic... També van preparar tallers més tipus proves de resistència amb cintes mecàniques...
N’hi havia de diferents, i cada grup en tenia un parell de
distints... Per acabar, vam fer cap a la facultat de medicina, on ens vam reunir amb els nois. Allà, un psicopedagog, ens va fer un col·loqui; va ser molt clar, ens va dir les coses tal i com eren, crec que va ser el més interessant de tot, va explicar el que significava “llibertat” per a ell, i va dir, que cap dels que vam assistir allà érem lliures. També va dir unes paraules referint-se a les noies, jo vaig entendre que les noies hauríem de tenir mes caràcter, i unes paraules referint-se als nois, dient que haurien de ser més sentimentals. Aquesta va ser la jornada que vam fer i que realment vam gaudir.
Text: Paula Domene i Pol Garcia
16
EXCURSIÓ DE 3r D’ESO A BARCELONA. Els alumnes de 3r A, B, C i D van fer una excursió a Barcelona com a activitat pel Treball de Síntesi. Pel matí, de 9 a 3, van estar al Tibidabo, allí els
alumnes
van
fer
les
activitats d’un dossier que els hi van donar al mateix lloc. Cada vegada
que
exercicis
completaven
d’una
atracció
els on
explicaven el funcionament i el mecanisme de l’atracció, els alumnes
la
Seguidament
podien
provar.
van
agafar
l’autocar i van anar fins al Born allí van poder dinar. A cada classe
li
tocava
un
horari
diferent; dintre els van explicar la historia sobre el mercat principal i també sobre les restes de cases que es van
trobar
quan van excavar per voler fer
una
biblioteca.
Igualment els van explicar cada un dels llocs que s’hi podien trobar en aquella època.
En
acabar,
van
poder anar a passejar per la
ciutat.
Finalitzada
l’excursió van fer el llarg trajecte amb autocar fins a casa seva per descansar.
Text i imatges: Eloi Tella
17
Ă€lbum de la sortida.
18
(Imatges: Anton Not)
Échange Québec-Catalogne Je m’appelle Camille Audet et je suis canadienne. Je viens de la partie francophone du Canada, le Québec, et cette année je participe à un échange entre la Catalogne et le Québec. C’est un échange de trois mois avec comme but premier d’apprendre l’espagnol. Personnellement, cela m’a aussi permis de découvrir une nouvelle langue, le catalan, que j’ai appris sans le vouloir. Cette langue dont je ne connaissais même pas l’existence il y a un an, maintenant je suis capable de la comprendre plus ou moins. De plus, j’ai pu découvrir une nouvelle culture, un nouveau pays, totalement différent. Je suis ici depuis le 14 septembre, déjà, mon échange tire a sa fin. J’ai énormément appris en si peu de temps. Partir d’ici va me faire de la peine, je vais énormément m’ennuyer de mes amis ici, de ce nouveau pays. Toutefois, j’ai énormément hâte de faire découvrir mon pays à ma correspondante, de lui montrer mon monde, ma vie. Je suis jumelée avec Helena Vallés Teixido, une élève de quatrième. Elle est un peu plus jeune que moi, mais ça m’est égal, on s’entend très bien. C’est une très belle expérience, que je recommande à tout le monde, je sais déjà que je reviendrais ici dans le futur. Texte : Camille Audet
19
Intercambio: visita de estudiantes alemanes (1º de bachillerato) El día se presentaba genial, hacía sol, la temperatura era agradable y una suave brisa acariciaba
las hojas de los árboles a punto de caer.
Tenía
muchas cosas para hacer, empezando por ir a recogerla, sí, a mi compañera, a la estación de autobuses. Así que sin prisas subí al coche con mi madre y fuimos a Mollerussa a esperar su llegada. Se hicieron de rogar, pero valió la pena. Cuando bajó, no supe que hacer, si saludarla como una desconocida, como a una extraña o como a una amiga, pero ella fue más rápida y me saludó con un cálido abrazo. Una vez en el coche, empezó nuestra aventura. Después de un interminable viaje en coche, llegamos a casa, donde la ayudé a deshacerse el equipaje y luego nos fuimos a comer en casa de la abuela que ya nos esperaban con los platos en la mesa. La comida avanzó como era de esperar, con muchas preguntas y yo traduciendo cada una de las palabras que salían de su boca. Primera fase superada. La tarde se me hizo eterna, pero por suerte quedé con Neus y su compañera para ir a la feria y posteriormente a cenar. Todo surgió como estaba previsto y antes de que pudiera darme cuenta ya estábamos en la cama durmiendo. El domingo fue el más especial de los días. Diana, su compañera, mi compañera y yo fuimos a Roc de Sant Gaietà a pasar el día. Después de varias fotos y muchas risas nos fuimos a comer, pero esta vez comida tradicional catalana: “calçots”, carne a la brasa y pan con tomate. Quedaron encantadas, o al menos eso parecía. Rápidamente subimos al coche y nos dirigimos a Tàrrega porque teníamos partido de baloncesto, pero una vez en casa todo fue más tranquilo y nos fuimos pronto a la cama. Primer día superado. El resto de la semana transcurrió más rápido de lo que creía. Entre todas las excursiones que hacíamos, prácticamente no teníamos tiempo libre, ya que cada día organizábamos diferentes “actividades” para hacer por la tarde. Un día fuimos todos a merendar a Mollerussa, otro día fuimos unos cuantos a casa de Neus, otro día fuimos a comprar en Lleida, fuimos también a la bolera...
20
Y luego estaba el viernes, el último día. Por la mañana ellos fueron a Lleida, y nosotros, los catalanes, nos quedamos en clase, ya que teníamos que seguir dando temario, y después de una interminable semana llegó la última comida, donde casi no dijimos nada, guardamos un silencio incómodo, que ninguna de las dos quería romper. Durante la tarde, decidí que debíamos hacer algo, así que con unos cuantos compañeros nos fuimos a casa de Diana a ver Minority
Report, una película que yo misma recomendé. Como era de esperar nadie miró la película, cada uno estaba en su mundo y como supuse no la terminamos. Luego llegó la hora de chapa y pintura. Situación: Todas las chicas encerradas en un baño, con la música alta, cambiándonos y maquillándonos, ya os podéis imaginar el resultado. Después de tener a los chicos esperando un buen rato, salimos y fuimos todos juntos a cenar a Poal con todos lo que participaban en el intercambio. Fue una cena inolvidable e irrepetible, pero luego llagaba lo que queríamos... ¡La fiesta! Solo tengo una palabra para describirla: ¡Genial! Pero por mucho que nos gustase teníamos que ir a dormir, porque a la mañana siguiente ellos se iban y debíamos ser puntuales a la hora. Ahora llega el momento más triste y doloroso. Eran la cinco de la mañana y hacía un frío extremo. La mayoría no hablamos mucho, simplemente comentábamos la noche anterior, intentando no pensar en lo que venía. Pero todo llega, y la despedida tenía que ser en algún momento. Personalmente no me gustan las despedidas y tengo una razón muy sencilla, nunca lloro y me veo como distante, aparte que prefiero un “hasta luego” a un “adiós”. Situación: A las 5 de la mañana, 40 alumnos en la calle llorando y hablando entre inglés y español. Cualquiera que hubiese intentado entender algo, no lo hubiese conseguido. Fueron los minutos más largos de mi vida, y se fueron. Ahora desde mi escritorio, he recordado todos y cada uno de los momentos que vivimos, y creo que todos sacaríamos la misma conclusión: Valió la pena.
Texto: Laia Felip
21
Microrrelatos Durante la semana que estuvieron con nosotros los estudiantes alemanes, organizamos
una
actividad
conjunta
de
literatura
castellana.
Nos
aproximamos a la obra del escritor José María Merino, recientemente galardonado con el Premio Nacional de Narrativa de 2013 por la novela El río
del Edén (Alfaguara, 2013). Leímos algunos de sus microrrelatos y revisamos algunos de sus consejos para escribir según los expone en este video. A partir de esta toma de contacto con la obra y el método de escritura propuesto por este autor, los alumnos se distribuyeron en varios grupos con el objetivo de escribir su propio microrrelato. Recogemos aquí los cuentos que salieron de la sesión. Era un 25 de noviembre, las calles estaban oscuras y la niebla se extendía por toda la ciudad. No sabía qué hacia allí fuera en mitad de la noche. Vagaba sin rumbo por la calle y no tenía intención de regresar a casa. De repente un grito terrorífico salió de entre la oscuridad que rodeaba una casa. Su voz era realmente escalofriante y alarmante a la vez, creí que necesitaba ayuda, me acerqué rápidamente y me di cuenta de que su grito era: ¡Mamá, mamá, mamá, mamá, pásame el papel higiénico!
Por: Neus, Alex, Wakil, Diana, Kevin, Ann, Toma y Maren
22
La historia de una memoria. Había una vez un hombre que se despertaba cada día en un sitio distinto, sin nunca acordarse de nada de lo acontecido el día anterior, ni el otro, ni el otro, ni de ningún otro des del día en que nació. Un día se despertó en medio de un verde y alto bosque, él observó a su alrededor, observó los altos árboles y las verdes hojas y como siempre no se acordaba de nada del día anterior, ni del otro, ni del otro, ni de ningún otro desde el día en que nació. Entonces empezó a andar, adentrándose más y más en el bosque, y perdiéndose en medio de fríos y altos árboles, y húmedas y verdes hojas. Primero llegaron las horas, luego los días hasta que finalmente murió, atrapado en ese frío e inmenso bosque. Su cuerpo quedó atrapado en ese bosque, pero su alma subió al cielo donde finalmente y por primera vez en su vida, por él completamente desconocida, se acordó del día anterior, y del otro, y del otro y de todos los días desde el día en que nació.
Por: Iker, Guillem, Gennis, Roberto, Tom, Cristina y Ferran
23
Era media tarde cuando salía de casa, iba al quiosco a comprar cuatro cosas. De repente me salió un perro de una casa y me puse a correr. Aún estoy corriendo y sigo corriendo, el perro sigue detrás mío, maldito perro, por mi mente pasan imágenes de posibles futuros, se me va a comer, pasará encima de mí, me morderá… Cuando se paró un coche frente a mí y dijo “Xipi” vuelve con mamá, chiquitín. Me daban miedo los chihuahuas, pequeños pero rabiosos.
Por: Judit Balcells, Alba Gras, Bojana Simicevic, Jan Mikic, Aleyna Kaya y Arnau Benavides
El pasado 18 de noviembre celebré mi 16 cumpleaños. Mis padres me hicieron una fiesta sorpresa en el jardín de nuestra casa. Vinieron muchos amigos y amigas. También mis tíos y mis tías, y mis primos y primas. Todos me trajeron un regalo y me pasé una hora abriéndolos todos. El que más me gustó fue el de mis padres. Me regalaron un perrito muy pequeñito, de color blanco y marrón. ¡Se llamaba Fickie! Cada día lo sacaba de paseo. Dábamos una vuelta por nuestro barrio y nos volvíamos para casa. Pero un día mi perro vio un gato y empezó a correr y se soltó de la cuerda. Yo lo seguí pero no lo encontré y estuvo perdido durante dos semanas. Un día por la mañana fui a comprar el pan. Cuando salía de la tienda encontré al perro. Lo encontré tirado en la calle, muerto. Lo atropelló un coche y por eso no volvía a casa. Estuve durante mucho tiempo triste pero ahora ya estoy bien y con ganas de tener otro.
Por: Anna Costa, Arnau Granados, Judith Clarissó, Sílvia Martí, Zeynep, Eilleen, Franziska y Naomi 24
Era una mañana diferente, se había despertado sobre una húmeda hierba y bajo un sol abrasador. Lejos, en el horizonte se podía distinguir un grupo de unicornios rosas cabalgando por las verdes praderas. Poco a poco, el calor iba aumentando. Corrió hacia el río y se lanzó en él, pero el calor no descendía. Un grupo de patitos seguía a mamá pato por la ribera. Era un paisaje precioso, pero el calor iba aumentando más y más, incluso quemaba. De repente, abrió los ojos, estaba encima de vómito, la habitación estaba llena de cervezas y la casa, en llamas.
Por: Dídac, Hannah, Laura, Vanessa y Josep Antoni
25
Todo estaba muy oscuro. En el barco todo estaba tranquilo y eso te aterraba, no sabías qué hacer. Tarde o temprano la bestia iba a despertar y entonces todo habría acabado. Cogiste la linterna. De repente, la madera del barco crujió. Estaba detrás de ti. Te giraste… Demasiado tarde. Te había atrapado. Me desperté y noté su cálida mano rozando suavemente la mía. En la otra mano la linterna seguía ahí. Por suerte todo había sido un sueño, o eso creo.
Texto: Selina, Romy, Anna Caselles, Mar, Ariadna, Elena, Stavroula y Laia.
26
Échange Catalogne-Angoulême La fin de semaine Nos correspondants français sont arrivés à Mollerussa le Samedi à sept heures. Chaque famille attendait leur correspondant pour aller à la maison. Ce soir-là, quelques étudiants sont allés avec leurs amis à Mollerussa ou en ville pour se divertir. Le lendemain, quelques familles sont allés à la fête du « Turró » a Agramunt pour montrer aux français comment se fait le « Turró » en Catalogne. Ils ne connaissaient pas le « Turró » mais, ils l’ont goutés et ils l’ont aimés alors, ils en ont acheté pour leur famille. Les autres sont allés à l’ Estany d’Ivars i Vilasana ou à Portaventura. Portaventura Le dimanche nous sommes allés à Portaventura avec nos français. Nous nous sommes retrouvés aux Borges Blanques et nous sommes partis tous ensemble. Nous sommes arrivés vers dix heures au parc. Quand nous sommes arrivés là-bas, nous sommes allés à quelques-unes des attractions, mais deux des correspondants sont restés ensemble au sol puisqu’ils avaient peur. Nous sommes aussi allé aux attractions d’eau et nous sommes restés bien mouillé toute la journée ! Quand a été l’heure d’aller manger, nous avons choisi un restaurant qu’il y avait et avons mangé rapidement pour retourner aux attractions. Après, nous sommes allés faire quelques manèges de plus, surtout les fortes (Shambala , Drangon Kan .. ) et vers huit heures , nous avons commencé à partir. En route vers la sortie, nous avons vu un spectacle d’Halloween et nous avons pu aller le voir. Cette journée a été très amusante et spectaculaire, autant pour les Français que pour nous.
27
Lundi Après un week-end de prise en contact et de moments très spéciaux partagés, tous ensemble nous avons pris le bus et nous nous sommes dirigé vers la grande cité : Barcelone. Tous ensembles, comme si nous nous connaissions depuis toujours, nous nous sommes promenés par les Rambles, tout en parlant et en découvrant cette merveilleuse ville. Nous avons fini la promenade à la Plaça Catalunya d’où, en bus, nous sommes allés à la magnifique, autant pour ceux-ci que pour nous, Sagrada Familia. Après une longue visite, nous sommes allés passer la demijournée au Maremagnum où nous avons mangé et fait du shopping. Et pour finir, nous sommes allés visiter le grand parc de Montjuic où nous avons passer de grands moments en riant, en dansant et en faisant des phots que nous n’oublierons jamais. C ‘était le premier jour et le premier voyage, mais nous étions comme une grande famille, nous nous entendions très bien ensemble et déjà on voyait cette
énorme
complicité
qui
continuera
de
croitre
d’une
manière
significative. Mardi Le mardi, avant que les français aient à Lleida, quatre catalans : Aina, Judith, Pau et Jordi, ont fait un power-point pour expliquer les excursions qu’ils allaient faire la semaine de l’échange. Après cette présentation nous avons montré notre école (et nous avons dansé avec le professeur de gymnastique). Plus tard les Français sont allées à Lleida. Là-bas, ils ont visité la Seu Vella et ils se sont promenés à la rue Major. À deux heures, les français sont revenus à l’école. Après tout le monde est rentré à la maison pour manger. Le soir, les partenaires de Bell-lloc sont allés à l’académie d’anglais pour faire des exercices. Nous avons remarqué que notre niveau d’anglais est meilleur que celui des françaises.
28
Pour la suite nous sommes allés voir l’entrainement de basket. Là, nous avons parlé en français et en espagnol. Les autres, nous sommes allés à Mollerussa. Là, nous avons fait du shopping et après nous sommes allés à un café. Nous avons parlés et le plus incroyable est que nous avons fait une guerre du pain ; catalans contre français. Évidentment, nous avons gagnés, c’était amusant. Quand on a regardé l’horloge, était 8 pm. Le temps a passé tellement vite ! Mercredi Le mercredi, les Français sont allés visiter Mollerussa. Ils ont visités le musée de l’eau et le musée des vêtements de papiers. Par la suite, ils ont eus du temps libre pour visiter le marché et les boutiques. Ils sont rentrés à l’école pour 2 heures. En après-midi, nous nous sommes tous rencontrés à Lleida. Nous avons premièrement fait un peu de shopping puisque les Français n’avaient pas eu le temps d’acheter des souvenirs mardi. Après nous sommes allés sur le bord de la rivière pour parler et prendre plusieurs photos. Cela a été un très beau moment avec nos Français. Entre deux rigolades, quelqu’un a remarquer l’heure, nous avons du courir pour attraper notre train ! Quel beau souvenir. Jeudi Le jeudi nous sommes allés à Reus et au Delta de l’Ebre. Nous sommes allés en bus, et nous avons été plus d’une heure dans le bus. Nous avons chantés des chansons en français, en catalan, et en espagnol. À Reus, nous avons visité le Musée de Gaudí. Pour déjeuner nous sommes allés au Delta de l’Ebre à un restaurant pour manger une très bonne “paella”. Après, nous sommes allés en bateau sur l’Ebre. Finalement nous sommes retournés au bus pour rentrer à Mollerussa. Après le souper, nous avons demandé aux propriétaires d’un « Pub » pour qu’ils puissent voir quelles l’habitudes a l’Espagne pour faire la fête, mais ils ne pouvaient pas boire comme on le fait normalement ici. Nous avons pu danser un bon moment, et avoir un moment de plaisir tous ensembles pour finir l’échange en beauté et faire de cette semaine une semaine spéciale.
29
Vendredi Le vendredi matin nous sommes allés à l’école un peu avant que les classes commencent parce que nous devions dire au revoir aux Français. Beaucoup de personnes ont pleurés. Le vendredi était la journée la moins amusante et la plus triste. Mais nous allons les revoir bientôt. Wow, quelle belle échange !
Texte : Camille Audet et Helena Vallès
30
Literatura i fidelitat a un país Escriure en temps difícils és el títol de l’exposició que del 28 d’octubre al 13 de novembre va romandre al vestíbul del nostre Institut i que va ser objecte de la visita dels alumnes dels diversos nivells, acompanyats dels seus professors de català, que els va proporcionar les explicacions necessàries per a la seva comprensió. S’hi ressegueix la trajectòria de quatre intel·lectuals nascuts el 1912: Avel·lí Artís-Gener (conegut com a Tísner), Pere Calders, Josep Ferrater Mora i Joan Sales. Les seves biografies presenten nombrosos punts en comú: el fet d’haver rebut un ensenyament en català (cosa que la generació posterior no va poder gaudir), una vocació literària incipient, l’assumpció d’una ideologia nacionalista i d’esquerres al servei de Catalunya i de la República, l’exili a Amèrica després de la victòria franquista amb què va finalitzar la guerra civil o el difícil retorn a casa, després de nombrosos anys transcorreguts a l’altra banda de l’Atlàntic. En efecte, Artís-Gener, Calders, Ferrater Mora i Sales, tot i dedicar-se amb àmbits creatius ben diversos, van contribuir a mantenir encesa la flama de la cultura catalana en un temps que no van ser gens fàcils. Així, Tísner va cenyir-se a l’escenografia i al periodisme; Calders va ser autor d’un recull de narracions esplèndid, Cròniques de la veritat oculta; Ferrater Mora va redactar un
Diccionario de filosofia, el primer de les seves característiques en aquesta disciplina, i que va somiar sempre poder traduir al català; Sales va crear la col·lecció “El Club dels Novel·listes”, destinada a promocionar els joves –i no tant joves– escriptors, sotmesos a les prohibicions de la dictadura franquista. Els plafons també reflecteixen el reconeixement públic de què van ser objecte els quatre autors amb l’adveniment del període conegut com el de la transició democràtica. Amb un parell d’exemples n’hi haurà prou. Calders assolirà la fama gràcies a Antaviana, una adaptació teatral d’alguns dels seus contes efectuada per uns joveníssims Dagoll-Dagom. O bé Tísner amb les seves memòries Viure i veure, que mostren, a més d’un gran domini de l’idioma, les seves penalitats, però també els seus moments d’alegria, durant la seva estada, gens voluntària, a Mèxic. 31
Una exposició, en definitiva, d’una remarcable utilitat en tant que ens apropa a les biografies de quatre intel·lectuals que, malgrat les dificultats històriques amb què van topar, en tot moment es van mantenir fidels a una llengua i a un país.
Text: Josep Camps Imatges: Anton Not
32
CATALANS, UN ÀLBUM A partir del suplement del diari ARA del passat 25 de novembre de 2012, l’alumnat de la unitat de suport a l’educació especial ha muntat una exposició al passadís del centre: Catalans, un àlbum. S’hi exposaven 24 fotografies de persones elaborades per vint-i-quatre fotògrafs diferents. La finalitat de l’exposició era doble. Per una banda, poder gaudir i valorar la riquesa tècnica de les imatges i, per una altra banda, poder analitzar amb l’alumnat del centre el missatge que l’autor ens volia transmetre a través d’aquella instantània. A més, és una manera de fer present a l’Institut el fotoperiodisme, vessant d’aquesta professió poc
valorada i que tants
reconeixements té en el nostre país. Carles Capdevila, director del diari ARA, destacava en la presentació d’aquest suplement que el recull de fotografies tendia a ser una retrat sociològic del nostre país, que “ensenya qui com a partir de la riquesa i la diversitat de la nostra gent” i a més “demostra que hi ha moltes maneres de mirar, tantes com persones”. L’exposició estava encapçalada per unes lletres tridimensionals sostingudes sobre el passamà de la rampa; enginyosa i lluïda tècnica. Gràcies.
Text i imatge: Ignasi Serret
33
Identitats
Els alumnes de 4t ESO C i D a l'assignatura de Visual i Plàstica han treballat la identitat: com sóc, com em veuen, com em veig. Han començat fent un dibuix a llapis del seu rostre, i també s'han representat a si mateixos utilitzant la tècnica del collage. El següent pas ha estat fer el dibuix d'observació del seu reflex al mirall. En la fase com em veuen, s'ha dibuixat al company. Per últim la proposta ha sigut l'autoretrat fotogràfic: aquesta és la foto que penjaria a Facebook, així vull que em vegin els altres. Aquests conjunt d'activitats pretén que els alumnes reflexionin sobre ells mateixos.
Text i imatges: Antonieta Giné
34
35
Professor i... Escriptor Entrevista amb Bernat Huguet, professor de Llengua i Literatura Catalanes de l’Institut La Serra i autor del llibre de poemes Bosc
endins. Text i imatge: Jose Domene Albert Fuentes
1. Què et va inspirar a fer aquest llibre? Si t’agrada anar a plegar bolets, quan arribes a principis de setembre ja tens ganes d’anar al bosc. Un dia, venint de la costa, llampegava a la muntanya, no parava de caure-hi llamps i vaig pensar que si plovia aviat hi hauria bolets. Llavors se’m va ocórrer el primer vers, que és justament el que comença el llibre: “La llum del llamp”. Després a poc a poc, en dos o tres dies, es va anar fent el primer poema, que ha tingut molt pocs retocs. De fet no és un poema llarg. D’aquí a pensar que hi podia haver un llibre hi van uns quants poemes més. Podia créixer o quedar-se estroncat, com d’altres coses hi han quedat. Tampoc no em vaig donar cap mena de pressa. Si havia de sortir aniria sortint tranquil·lament, com així ha estat.
36
2. Per què vas escriure Bosc endins? Si t’agrada llegir i, poc o molt, escrius alguna cosa, al final acabes volent escriure un llibre. En aquest cas hi ha la passió pels bolets i el fet que la poesia micològica és un camp pràcticament verge. Després hi ha una cosa que fonamental i és que a mi m’hauria agradat trobar un llibre com aquest llibre a les llibreries. Si he de parlar d’una influència decisiva he de recordar-me d’Antoni Albalat, un escriptor de Castelló que va guanyar el II Premi de Poesia Maria Mercè Marçal l’any 2001 amb un poemari que es titulava Els peus de la boira. Era un llibre molt divers i original. A la vora de poemes més convencionals n’hi havia de visuals sobre caragols, per exemples. Però els que més em van fascinar van ser uns quants haikús sobre els bolets. La influència devia anar reposant durant anys fins que va esclatar. 3. T’agrada collir bolets, per això el vas escriure? Sí, un llibre l’has d’escriure sobre algun tema que t’agradi i que l’hagis viscut, però el llibre hauria pogut ser d’altres coses. És a dir m’agraden d’altres coses sobre les quals m’agradaria escriure, però que no en faré mai cap llibre. 4. Quant vas trigar a trobar una editorial? El problema no ha sigut tant trobar una editorial com decidir en quina publicar. I no pas perquè les editorials et vagin al darrere ni molt menys. Les editorials són negocis que, per tirar endavant, a més de les vendes dels llibres necessiten ajudes públiques. I aquests últims anys de retallades el sector cultural potser és el que ha patit més. L’editorial, la vaig trobar al cap de sis mesos de moure’m per aquest món. Una altra cosa és quan s’acaba publicant el llibre ja que entre que fas el contracte i el moment que toques el llibre també passen uns quants mesos. Es podria escriure un llibre, també, sobre aquest món editorial català. O encara que només sigui lleidatà que és on m’he mogut principalment.
37
5. Quin és el poema que més t’agrada del llibre? Al ser el primer que vaig fer li tinc molta estima a “Tempesta”. Entre els altres potser em quedaria amb “Camagroc”. Entre els llargs prefereixo amb “Simfonia del reig bord” o “Llenegaire vençut”. 6. Si poguessis escriure un altre llibre ho faries? Una cosa és escriure’l i l’altra publicar-lo. Pots escriure moltes coses que no estan pensades per ser publicades. Evidentment si escric alguna cosa que crec que pot ser publicada pot ser que ho faci. 7. Quin és el bolet que més t’agrada? El cep, la múrgula, la llenega, el fredolic, el rossinyol, el camagroc... De fet el bolet, molt sovint, no és tant el que és ell en si sinó tal com està cuinat. Pots menjar-te un rissoto de ceps absolutament trist i, en canvi, un truita de fredolics amb una llesca de pa sucat amb tomata pot ser una cosa divina. 8. Quin és el poema que més et va costar d’escriure? No ho recordo, però sí que vaig estar retocant algun poema fins als darrers dies perquè hi havia coses que no m’acabaven de convèncer. A més hi ha poemes que hauria volgut escriure, dels quals tenia el tema, alguna imatge, algun vers, però que al final no han aconseguit de concretar-se en poema. Un llibre pot ser infinit i algun dia o altre l’has de donar per acabat. Sempre hi pots afegir coses, treure’n, retocar... 9. Creus que el llibre agradarà més a la gent jove o a la gent gran? No es tracta tant de ser jove o gran sinó del fet que t’agradi llegir. Si, a més, tens alguna afició pel món del bolet, probablement podràs gaudir-ne més. Tot i amb això, fins i tot no coneixent cap bolet, crec que és un llibre que es pot llegir. En el fons rere cada bolet hi ha el bolet en general i tothom sap què és un bolet encara que sigui incapaç de distingir entre un mataparents i un cep o entre un camagroc i un rossinyol.
38
10.
Quant temps vas trigar a escriure els seixanta-set poemes? Vaig escriure l’últim poema, “Brevetat”, just quan estàvem fent les galerades, que són les correccions de proves, a principis del 2013. “Tempesta” és del setembre del 2008.
11.
Han arribat exemplars fora de Catalunya?
Com que he publicat el llibre en una editorial de la Seu d’Urgell, Editorial Salòria, han arribat exemplars a Andorra. Dubto que, tret de Catalunya, hi hagi alguna cosa a la resta del domini lingüístic, encara que això de “domini” tal com estan les coses sigui una mica agosarat de dir.
Il·lustracions d’alumnes de 1r d’ESO inspirades en poemes de Bernat Huguet. 39
Com et vas començar a interessar per l’esport i en concret pel córrer? Quants anys tenies quan vas fer la primera competició? De petit m’agradava molt jugar sempre que podia, i per guanyar temps de joc em desplaçava corrent. Per altra banda a l’escola, a l’hora de la gimnàstica, en comptes de saltar aparells –que no m’agradava gens- em deixaven anar a córrer. La primera competició la vaig fer quan tenia onze anys. Hi ha alguna persona que ha influït de manera especial a practicar
l’atletisme?
N’hi ha hagut algunes. Els meus pares també van ser esportistes, però sense dubte la
que
ha
influït
més i
considero molt especial ha estat el meu entrenador, en Modest Perau. Cada
quan
anaves
a
entrenar
i
com
ho
feies?
Hi anava cada dia i algun cop dues vegades la mateixa jornada. Els entrenaments eren durs i força variats. Anaven des d’uns 200 km a 500 km al mes. I ara actualment? Per on acostumes a entrenar? Actualment vaig unes tres o quatre vegades a la setmana i ho combino amb el frontó. Els itineraris solen ser cap al Salt del Duran o bé cap a La Serra. Tens d’altres aficions? Si. M’agrada
practicar el frontó, escriure i fer recerca
relacionada amb els orígens de l’atletisme i el món de l’educació.
Sempre has fet classe de matemàtiques?
Jaume Suau a
Jean Bouin, Aquí a La Serra si, però ho combino amb les classes 1986que dono a la Universitat de Lleida pel
40
departament de pedagogia i psicologia. Tot i així vaig començar de professor d’educació física. De
quines
curses
et
sents
més
satisfet?
De totes les que he acabat. Ara bé, en tinc molt bon record d’algunes d’elles, com la primera marató que vaig fer a Oviedo, de quan vaig quedar campió de Catalunya junior de 5.000 metres, de ser el primer català i tercer espanyol a la Marató de New York o d’haver format part de la selecció catalana contra Itàlia i França. Competeixes actualment? A un altre nivell. Ara competeixo com un exatleta, ja que he estat més de vint anys sense fer-ho. He tornat a fer algunes curses, com la de l’aeroport d’Alguaire, la de Mollerussa, la de l’Estany d’Ivars i estic animat perquè cada cop vaig millorant els meus temps. Tot i així es tracta de gaudir del plaer de córrer... Què t’ha aportat la pràctica de l’atletisme a la teva vida? Moltes coses. A formar-me com a persona, a saber esforçar-me, a tenir disciplina, a millorar la meva voluntat, a fer molts amics, a tenir l’oportunitat de viatjar... Per què ets professor i no atleta? Crec que es pot ser les dues coses a l’hora. De fet hi ha molts trets semblants. Tant per una cosa com per l’altra cal tenir molt d’esforç, de resistència, de voluntat, d’il·lusió, de saber gaudir-ne i d’estimar el que estàs fent... T’agradaria que algun dia la gent et conegués com a professional? No em treu el son. M’agrada més que em coneguin com a persona que intenta ser agradable.
41
Jaume Suau i entrevistadores, Judit Berengué i Anna Garcia
Art urbà Des de l’àrea de visual i plàstica hem treballat l’art urbà, un tipus d’art que s’ha popularitzat molt aquesta última època i que atreu força als joves. L’art urbà L'art urbà es un art desenvolupat en els espais públics, és a dir, en els carrers encara que el terme es refereix a l'art no autoritzat, a diferència de les iniciatives patrocinades pel govern. El terme pot incloure obres d'art tradicional, grafittis, stencils, enganxines, wheatpasting (cartells als carrers), projeccions de vídeo, intervencions teatrals, l'art de guerrilla, flash mobs o instal·lacions de carrer. En general, l'art del carrer o el graffiti, té un missatge més específic, s'utilitza per distingir obres d'art contemporani de l'espai públic del graffiti territorial, el vandalisme o l'art corporatiu. Història de l'art urbà Al final dels setanta els adolescents a la ciutat de Nova York van començar a escriure els seus noms en les parets dels barris, utilitzant pseudònims, creant així una identitat pròpia. L'exemple més significatiu és el primer noi que va firmar el seu nom a les parets. Nombrat Taki 183, que amb 17 anys va començar a escriure el seu nom artístic, viatjant amb metro d'un lloc a l'altre, estampant així la seva firma per tot arreu. Quan els altres adolescents van veure les firmes del Taki 183 ells també ho van voler fer i així va néixer l'art urbà A finals dels setanta, es van incorporar les imatges populars, com personatges còmics o de dibuixos animats i caricatures. Cada cop, estaven més carregats de creativitat, i això va portar a un estat de combativitat, les guerres d'estils. També van néixer grups de 42
gent que volien fer-se més forts i aconseguir un respecte per part dels altres. Però als principis dels vuitanta, va començar una lluita contra el graffiti. Es comencen a emprar mesures tals com instal·lar tanques en els vagons de metro, i augmentar-ne la vigilància. Aleshores alguns van buscar estratègies per seguir endavant, i altres van optar per una altra alternativa, anar-se'n a Europa. En aquesta època també es van començar a promulgar lleis restringint la venda de pintures als joves, i endurint les penes contra els grafiters. En els anys 80, l'eix d'aquesta modalitat artística es va traslladar a ciutats com Barcelona i Berlín, i més tard, a Buenos Aires, que veu en les seves parets i altres superfícies de l'espai públic urbà com trens i ponts una infinitat d'expressions sustentades en dues tècniques bàsiques: l'stencil i el graffiti.
Text: Sergi Roure i Jordi Cerviño El grafit/graffitti Un grafit és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible per els vianants, com panys de paret, portes o monuments. Pot tenir una motivació de protesta política o social, especialment quan l'utilitzen moviments de joves. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de forma repetida. El grafit és un moviment que va sorgir en la dècada de 1970 a Nova York. Algú va començar a escriure "TAKI" en el metro. Les seves signatures en el metro (que després i fins avui es coneixerien com "tags") es van anar propagant i posant de moda fins que uns anys després ja hi havia un munt de gent pintant el metros novaiorquesos. Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora 43
del metro. Va ser aleshores quan va començar el veritable boom del grafit. A poc a poc les signatures es van anar convertint en peces més grans amb farcit, traç, ombres, etc. El moviment s'estengué per tots els Estats Units. El grafit actualment abasta des de grans murals de molts colors que són veritables obres d'art a pintades en el metro de qualsevol ciutat.
Adaptació Sergi Regué a partir de la informació disponible a Wikipedia.
L’estencil L’estencil, estergit o també dit “stencil”, és un altra de les diferents maneres que hi ha de decoració gràfica.
Una de les principals formes és retallar la imatge sobre una cartolina o paper dur deixant un espai on es pintarà. Fer-lo servir consisteix a aplicar sobre l’espai buit pólvores de colors o pintura ja sigui en aerosol com en aquarel·la. El més antic que s’ha descobert, ha sigut a la Cova de les Mans, a la zona de Santa Cruz, Argentina. Un dels pintors més famosos en aquest art és Banksy, nascut el 1975 en Bristol, una ciutat del Regne Unit. Principalment conegut en Londres i també per la zona de Los Angeles a Estats Units, aquí va un estencil de Banksy:
Text i imatges: Jaume Jovells 44
GRAFITS A HOLANDA
Q
Per: Marc Gené
uan vaig anar de viatge a Holanda, hi havia moltes coses a què fer fotografies: monuments, edificis, paisatges… però una cosa que també es mereix fotografiar es l’art urbà, el dels grafits. Tots
volien expressar alguna cosa, com felicitat, queixa amb alguna cosa (molèstia), tristesa… però molta creativitat, i toca observar, entendre i raonar, per a saber de què tracta cada un d’aquests.
45
Art urbà als voltants de l’Institut i als pobles del Pla d’Urgell
46
47
Arnau Guiu guardonat pel treball de recerca de batxillerat La Universitat de Lleida convoca anualment els anomenats PREMIS A TREBALLS DE RECERCA D'ESTUDIANTS DE BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR.
El proppassat 16 de novembre de 2013, a la sala d’actes del Rectorat de la UdL, sota la presidència del rector d’aquesta universitat i amb l’assistència del Conseller d’Empresa i Ocupació, es va realitzar l’acte públic d’entrega dels premis als guardonats. Enguany, l’alumne del nostre centre, Arnau Guiu i Torné, ha estat un dels dos treballs de recerca premiats en l’Àrea Tecnològica d’aquesta convocatòria (d’un total de 14 distribuïts en diferents àrees de coneixement). El seu treball, Disseny i Automatització d’una torradora, va ser premiat amb un ajut econòmic equivalent a la matrícula del primer any a la UdL i amb un diploma acreditatiu del guardó aconseguit. A nivell anecdòtic podem comunicar que el treball de l’Arnau va atraure l’atenció del conseller d’Empresa i Ocupació de manera que el va mencionar 48
expressament en el transcurs del seu parlament destacant-ne la seva originalitat. Des del Departament de Tecnologia volem felicitar l’Arnau per aquest èxit i encoratgem l’alumnat del centre a participar amb els seus treballs de recerca en els premis que convoquen cada any diferents organismes d’arreu del país.
Més informació: Convocatòria 2013/14 http://www.udl.cat/serveis/seu/espai/treballsrecerca.html Còpia TdR: https://drive.google.com/file/d/0B97L17Lfw5afcGRKVzE3U1ZKZUQtbjZV UE9vMV9sZE5ZTVJr/edit?usp=sharing
Text i imatges: Departament de Tecnologia 49
Castanyada solidària en benefici de La Marató Carme Moncasí, tutora de 4t d’ESO i una de les principals responsables de l’activitat, ens explica que a una reunió de coordinació va sortir el tema de participar a la Marató. A Batxillerat i amb la coordinadora, Mar Miquel, van pensar que es podria organitzar una tómbola i així recaptar diners per la Marató, seria una jornada de solidaritat i es faria en el dia de la castanyada. A 4t d’ESO, com tots ja sabeu, és típic de preparar un esmorzar i es va pensar fer-ho igualment aprofitant aquesta idea. En lloc de fer diners pel curs, es destinarien a La Marató. En primer lloc es va pensar fer xocolata desfeta i pa torrat, però al final es va decidir que seria millor fer la xocolata amb coca i es va demanar col·laboració als forns de pa de la comarca, els quals van participar amb molt de gust per la causa. Hi va haver quatre forns col·laboradors i entre tots ens van portar la coca. - El Forner del Canal de Mollerussa, que cada dia ens porta l’esmorzar. - Pa de Ronyó, un forn de Torregrossa. - Antonio Balagué, un forn de Vila-sana (família de l’alumne
Joan Marc
Balagué). -Cal Ramiro , un forn de Bell-lloc (família de l’alumna Laia Felip). La llet per fer la xocolata es va dur de la vaqueria de Sidamon El Pla del Molí. D’aquesta manera ja vam rebaixar moltíssim les despeses. Solament vam comprar la xocolata i alguns entrepans per donar un altra possibilitat a aquells que no els hi agrada la xocolata. Per preparar la tómbola, els alumnes van anar a les botigues i ens van cedir material. 50
En total es van arreplegar 756 €. Per començar i ser el primer any està molt bé!! Aquest
any
el
tema
de
la
Marató
és
el
de
“Les
malalties
neurodegeneratives” i es va pensar dedicar una part de la jornada després del pati a parlar i informar d’aquestes malalties fent una xerrada i el documental Bicicleta, cullera, poma a 4t d’ESO i Batxillerat. A la resta del centre es va passar una pel·lícula que fes referència, reflexionar i pensar sobre el tema d’aquestes malalties. Segurament hi va petites coses que es poden millorar, però pensem que la jornada en si mateixa va estar molt bé i es podria deixar instaurada per cada any: ser solidaris per un dia!!!!
Text i imatges: Guillem Porta i Xavier Yusta
51
Venda de tiquets per la Castanyada solidĂ ria
52
SETMANA DE LA CIÈNCIA, per Sara Bosch i Clàudia Lacasa
La setmana del 18 al 22 de novembre va ser la setmana de la ciència. Tots els alumnes voluntaris de l’institut ens van mostrar experiments tant físics com químics. Cada dia hi havia alumes de cursos diferents per mostrar-nos els seus experiments. Els alumnes de primer feien maquetes basades en el sistema solar, els planetes, la galàxia... En el cas de l’alumnat de segon d’ESO, exposaven uns experiments extraordinaris, feien maquetes basades en els estats de la
matèria: líquid,
sòlid i
gasós. En el cas
dels
alumnes de tercer
d’ ESO, un
grup d’aquests ens
va mostrar
un experiment que
consistia en
omplir un got amb
aigua,
tapar-lo amb un
vidre, se li
donava la volta al
got i l’aigua no queia. L’altre experiment estava constituït per dos ampolles d’aigua de plàstic unides consistia en passar d’una ampolla a l’altra l’aigua sacsejant les botelles i això formava un petit remolí. Els
de
quart d’ESO ens van ensenyar petits experiments que els estudiants van gaudir
al
màxim. Un d’ells consistia a pintar amb retoladors en un paper i després enfonsar el paper en aigua i els colors es difuminaven. Va haver altres experiments com el glaçó de Coca-Cola i el tap de suro, el de el vinagre i el bicarbonat... entre d’altres.
53
SING ALONG ACTIVITY STUDENTS EXPRESS THEIR OPINION December 9th 2013 Imatges: Jaume Suau
Last Monday all the students of 2nd ESO went to the gym to do the Sing Along activity. On stage there were a singer and a guitarist. They gave us a list with some popular songs and we had to choose which songs we wanted to sing. Some students sang with their friends on the stage, others were sitting and singing from their chairs. I liked this activity because I think it’s different, but the songs were old songs.
Malina Barbieru
54
Last Monday we did the Sing Along activity to practise our English. We sang some songs like a Karaoke and the students could go on the stage and sing the songs they wanted. The activity was fun because it was different from the daily school routine.
SĂlvia Vidal
The Sing Along activity was great. We had a good time while we were singing. The only thing to improve is that most songs were old-fashioned. But, in general, we enjoyed the activity, we learnt new vocabulary and we had a different morning.
Annia Segarra Yesterday we had an extra English activity, Sing Along, where we could sing some English songs. We were at the school gym and outside it was a cloudy cold day. Most of us felt shy about singing in front of the other pupils but we had a great time, because we like English songs. In my opinion, the songs were a bit old-fashioned, so we suggested including some new ones. Finally I think it was a good activity and we hope we can do it again in the future.
Marta Pijuan 55
Maquetes d’habitatges Amb les habituals presses d’última hora, l’alumnat de 3r d’ESO ha finalitzat la laboriosa maqueta d’un habitatge. Aquest curs cada grup disposava de 450m2 amb una edificabilitat del 60%. L’alçada màxima estava limitada a 10m. Les maquetes estaven fetes a escala 1/50. Se n’han sortit prou bé !
Text i imatges: Departament de Tecnologia
56
El competitiu a Espanya, per Adrià Reig Amb l’aparició de l’antiga generació de videoconsoles (Ps3 i Xbox 360) va aparèixer la moda de competir per veure qui era millor en cada joc amb la creació de lligues. A Espanya l’actual lliga és la L.V.P. (Liga de videojuegos profesional) en la que s’organitzen tres lligues: Call of Duty, League of Legends i Fifa.
Call of Duty El Call of Duty o més anomenat CoD és un joc de guerra, d’acció en primera persona que en l’online poden jugar fins a 18 persones, però en el competitiu són dos equips de 4 cadascun. Cada any, la final mundial es juga amb l’entrega presentada el mateix any, la d’aquest ha sigut el Call of Duty Ghost, però l’última final mundial, en què es jugaven un milió de dòlars, es va jugar al Black Ops 2 en què es van enfrontar l’equip “Fariko impact” contra “Envyus gaming”. L’equip espanyol Pain va quedar entre els set millors. El reglament és molt senzill: l’equip amb millor puntuació en el rànquing crea el mapa, el segon mapa el crea l’altre equip i si és necessari el que ha elegit primer hi torna. Els modes de joc són : “buscar y destruir”, “tomar la bandera” y “punto caliente”.
League of Legends El League of Legends o LoL és un joc basat en una modalitat de Warcraft III, el DotA , en què s’enfronten dos equips formats per 5 “campions”, un dels punts forts del joc, perquè en té més de 100, i van lluitant entre si amb l’ajuda d’uns personatges anomenats “minions” i l’objectiu és destruir les torres enemigues i el “nexo”. Són partides d’uns 40 minuts. En aquest moment és el joc on-line més jugat amb més de 32 milions mensuals i la seva lliga és la més gran, en videojocs, de tot el món. A Amèrica els jugadors professionals són reconeguts atletes i s’arriben a atorgar beques d’universitat com en altres esports. 57
És un joc free to play (gratuït) i es juga amb ordinador, si el voleu provar és pot descarregar totalment gratuït a la seva pàgina oficial i un ordinador de rendiment mitjà.
Les impressores 3D Fa prop de dues setmanes, s'han començat a vendre les impressores 3D, un invent d'alta tecnologia que imprimeix fitxers en tres dimensions fets amb un programa especialitzat com el 3DMaker. Hi ha diversos tipus d’impressores 3D però el que jo vull destacar es la que usa petites boles de resina que es fonen i s'injecten. La precisió de la impressora es pot variar, si fiquem més precisió, trigarà més, i si en fiquem menys trigarà menys.
La impressora que es mostra a dalt es un model fet per Carles Guerris, que segons ell les peces que es necessiten es poden trobar fàcilment en una ferreteria. El muntatge no tarda més de quatre o cinc hores i el cost total són uns 450€, el que per una tecnologia tant avançada és poc, ja que les que s’estan venent actualment a les grans cadenes d'informàtica valen entre 2000€ i 3000€.
Text i imatges: Jordi Cerviño i Sergi Roure
58
Cinema INSIDIOUS 2 Aquesta pel·lícula tracta d’una família que havia estat encantada pel diable o per algun esperit maligne semblant. La dona i l’home decideixen tenir un fill ja que ja en tenen dos més. Amb el gran ja han tingut alguns problemes d’espiritualitat (en la pel·lícula 1, va fer un viatge a l’infern o a casa d’aquest esperit maligne, el metges es pensaven que s’havia quedat en coma, però van cridar a una especialista en espiritualitat que ja havia tractat el cas del seu pare quan era petit i va trobar el problema). Quan es pensaven que el problema de l’espiritualitat ja estava resolt van anar a passar un temps a casa de l’àvia, però un dia la seva dona va veure com el carret de joguines del seu futur nadó venia sol i fent sonar musica. Ella, des d’aquell primer moment, ja es va pensar que aquell problema no s’havia acabat de resoldre i no anava mal encaminada. Aquest cop qui tornava a estar embolicat en el problema era el seu pare, al soterrani de casa seva es van trobar cadàvers tapats amb mantes (esperits), l’home a les nits es comença a despertar encantat pel dimoni i es queda a una paret sentint veus. Finalment, baixa al soterrani de casa seva junt amb un especialista en espiritualitat i aquest capta que hi ha una mena de missatger maligne que li diu que el dimoni a tornat per endur-se al seu món el seu nadó.
Enric Huguet
59
Crítica: Fast &
Furious 6 Si d'alguna cosa pot presumir de la saga de " A tot gas " és de ser sincera, si vas allí és per passar-t’ho bé i gaudir del temps que pot durar la pel·lícula. Hi ha molta gent que ja es fa l'idea del que es pot trobar, dels errors que hi pot haver etc. Recomano a la gent que vulgui veure aquesta pel·lícula que hi vagui amb ganes, així la gaudirà molt més. Una recomanació aconsellable és haver vist les parts anteriors perquè en aquesta es fa referència a totes les altres. Jo he gaudit molt d'aquesta pel·lícula, quan va acabar ja m'imaginava com podria ser la 7, ja que està confirmat que sortirà a les grans pantalles. Paul Walker actor de la saga Fast & Furious va morir a causa d’un accident de cotxe quan aquell va perdre el control per causa de la velocitat que anava. Es va estampar contra un arbre, i tot seguit el cotxe es va incendiar. El conductor, que era un aprenent, i el copilot, l’anomenat Paul Walker, van morir. El 30 de novembre de 2013 va passar aquest tràgic accident. Que
Adrià Gené
descansi en pau (R.I.P).
60
MÚSICA La música forma part del nostre dia a dia. Per això aquí us descobrim nous artistes:
The Vamps: És un grup de nois format el 2012.Els seus components són: Bradley Simpson, James Mc Vey, Connor Ball i Tristan Evans. S’han donat a conéixer gracies a la cançó “ Can We Dance”.
Sweet California: És un grup format per noies espanyoles aquest 2013. Les seves integrants són : Alba Reig, Rocío Cabrera i Sónia Gómez. S’han donat a conéixer gracies a la cançó “ Ifatuated”.
61
5 Seconds Of Summer: Coneguts com 5SOS, són un grup de quatre nois australians: Calum Hood, Michel Clifford, Ashton Irwin i Lucke Hemmings. Són reconeguts perquè actualment fan de teloners de One Direction.Una de les seves cançons és: “ Out of my limit “.
Midnight Red: Són una banda Americana formada el 2012, el seus components es diuen: Joey,Colton,Eric, Anthony i Thomas.
Cher Lloyd: És una cantant britànica que va sortir gràcies al programa de televisó The X Factor”.
62
Union J: És una banda Britànica que es va formar el 2012 gràcies al programa de televisió The X Factor. La formen George Shelly, Josh Cuthbert, JJ Hamblett, Jaymi Hensley.
Emblem 3: És una banda pop-rock americana que es va formar el 2007 però no ha sigut reconeguda fins el 2011. La formen els dos germans Wesley Stromberg i el seu amic Drew Chadwick.
The Boy Band Project: És una banda de Los Angeles formada el 2013, està integrada per Levi Mitchell, Zac Mann, Brandon Pulido, Nick Dean, Mathias Andrele.
63
Ryan Beatty: És un cantant americà, que es va formar l’any 2011, aquest 2013 va treure un nou àlbum anomenat Hey LA.
Text i imatges: Carla Arenas, Noemí Palma i Marina Ruiz
64
Arcade Fire : Reflektor (2013) El gusto es alguna cosa muy diferente para todo el mundo, principalmente en la música. Voy a hablar del nuevo disco de Arcade Fire, Reflektor. Es un grupo de música canadiense principalmente conocido por su primero álbum, Funeral, que obtuvo un 9.7/10 en la valoración de los críticos. En mi opinión, es un grupo que hace canciones muy bonitas, a mí me gusta mucho. A diferencia de la mayoría de canciones populares de ahora, todas sus canciones tienen una historia y quieren decir algo. Además, la música es muy variada, no hay solo guitarra, Arcade Fire introducen instrumentos como violas, violoncelos, pianos, mandolinas, ukeleles, acordeones etc. Esto hace que su música tenga alguna cosa especial, ponen sentimientos en las canciones. Han ganado bastantes premios por los tres primeros álbumes y tienen una canción en The Hunger Games: “Songs From District 12 And Beyond.”
Reflektor es su cuarto álbum, y a mí es el que me gusta más. Las canciones son bastante largas pero todas son especiales, todas tienen sentido. La primera vez que lo escuché, me pareció un poco raro, pero después, tanto la música como las letras me han parecido muy bonitas. La música tiene un ritmo único en todas las canciones, nada parecido a otras, y todas las letras explican una historia. Finalmente, porque tanto la música como las letras tienen algunas cosas de espacial, a mí me gusta mucho este grupo de música. Espero que os guste este estilo de música tanto como a mí.
Texto: Camille Audet
65
El propòsit de l'ICG Software Lleida la passada temporada era aconseguir la
ESPORTS
permanència. No només es va aconseguir això, sinó,
ICG Software Lleida
que al mes de febrer va participar a la Copa del Rei a Oviedo com a setè classificat caient davant de un tot poderós Coinasa Liceo, però en que el l'ICG Lleida es va deixar la pell.
L’equip del Lleida està format per: Carlos Estrada, Lluís Tomas, Carlos Trilla, Joan Cañellas, Marc Soler, Lluís Rodero, David Ballestero, Manu Nechhi, Andreu Tomàs. El ICF Sotware Lleida va arriba a la OK lliga la temporada 2011-2012 i havia estat més cops però aquest es el darrer cop que hi van arribar. Aquest any el ICF Sotware Lleida està en l’11a posició de la OK lliga, de moment s’han jugat 8 partits, dels quals n’han guanyat 2, n’han perdut 4 i n’han empatat 2. Aquest any han tingut dues noves incorporacions: Andreu Tomàs i David Ballestero.
Opinió personal: Jo penso que aquest any es mantindrà a la OK lliga i que si juguen bé els partits que queden podran arribar a classificar-se per la Copa del Rei,
66
necessiten juga bé contra els equips més bons com el Barça, el Reus… i emportar-se algun punt. Crec que han de millorar l’alineació amb algun jugador de qualitat i també han de millorar la velocitat en el joc perquè els altres equips els superen en velocitats als passis i en contra-atac. Aquesta temporada va
EL F.C. BARCELONA AQUESTA TEMPORADA
començar sent una temporada diferent per al F.C. Barcelona ja que l’apreciat entrenador Tito Vilanova, a causa dels seus problemes de salut, va haver de deixar d’entrenar l’equip per poder lluitar contra el càncer després d’un curt any dirigint els blaugranes i obtenint molts bons resultats. I va arribar a la capital catalana, procedent d’Argentina, en Tata Martino.
Actualment, a dia 4 de novembre del 2013, el barça és primer a la lliga espanyola empatat amb l’Atlètic i seguit pel Real Madrid tres punts per sota. A pesar de sol haver perdut un partit i haver-ne empatat un altre en lliga, l’equip no juga del tot bé. Contant l’últim partim de Champions, porta dos partits seguits perdent i això no agrada ni a l’equip ni als aficionats ja que fins i tot en una recent roda de premsa un periodista li va preguntar a Andrés Iniesta si entrenaven bé, cosa que no va caure bé a alguns jugadors com Gerard Piqué; o se segueixen enfonsant, que va dir que li semblava bé que fessin crítiques constructives però que aquests tipus de preguntes li semblaven una falta de respecte tant al staff tècnic com als jugadors. El defensa també va assegurar que no estan en una crisi tant greu com sembla i que o s’aixequen i tiren cap endavant.
67
Els jugadors no creuen que la mala ratxa de partits es degui al entrenador, sinó el contrari, diuen que el seu treball es “chapeau” i que ell és un professional i sap com funciona el club i entén el seu treball. Ara sol toca esperar per saber si l’equip anirà a pitjor o millorarà, tal com diu Piqué, i superen aquesta petita crisi.
Opinió personal: Jo crec que la “crisi” que està vivint el barça en aquests últims partits te solució. Penso que calen exprimir més les qualitats que tenen els jugadors, millorar l’estil de joc i fer algun canvi en la plantilla. Jo aposto per fer pujar jugadors del planter, com estan fent últimament, ja que dóna bons resultats i aprofitaria el mercat d’hivern per fer algun fitxatge. La direcció esportiva de l’equip esta per la feina de intentar satisfer les exigències que a dia d’avui ja ha traslladat el tècnic argentí. Des de fa setmanes ja ha marcat una sèrie de prioritats de cara al futur i una d’elles és fitxar al Kun Agüero. Jo estic a favor de fitxar al Kun, ja que l’equip necessita bons jugadors a la davantera i penso que sol hi han els suficients. Tal i com he dit en l’article ara sol toca esperar i personalment espero que l’equip millori ja que té potencial i recursos per fer-ho i col·locar-se entre els millors d’Europa.
68
Marc Màrquez campió de Moto GP Marc Màrquez al 2008, va arribar a l’elit del motociclisme junt amb Repsol. Aquell mateix any va pujar al seu primer podi i al 2010 va aconseguir la seva primera victòria. Va ser el primer pas per guanyar el Mundial de 125cc aquella temporada, guanyar el títol de Moto2 al 2012 y al 2013 batent rècords, com per exemple el campió de Moto GP més jove de la història, el pilot
proclamar-se campió de la categoria reina
més jove a guanyar una carrera de la categoria reina, i igualant a les llegendes Mike Hailwood, Phil Read, i Valentino Rossi, i ara Marc Màrquez, sent els únics que han guanyat en els 65 anys d'història d'aquest esport els títols de les tres categories del mundial.
Opinió personal: En Marc Màrquez a part dels rècords que ha batut, el que també hem crida l'atenció és la seva humilitat i la seva manera de portar les coses, perquè es un noi familiar i molt carismàtic. A la pista és agressiu i valent, però a l’última carrera va demostrar que també té coneixement i no va arriscar més del compte. Té un equilibri mental de campió.
Textos i imatges: Lluís Capdevila, Martí Ibars i Sergi Regué
69
LA BIBLIOTECA ESCOLAR: IMAGINACIÓ I CONEIXEMENTS AL TEU ABAST
Com cada any, a l’inici del curs escolar, la biblioteca de l’institut La Serra comença a cobrar vida. És el lloc on fer els deures, estudiar, fer servir els recursos en línia, llegir una revista o fer un cop d’ull al diari quan es lliura alguna matèria o es disposa d’una mica de temps. A l’hora de l’esbarjo sempre hi ha algú que s’hi deixa caure per acabar d’enllestir alguna feina de classe o simplement per fullejar una revista. Des d’aquest espai es convida a tothom a fer ús dels seus recursos ja que són una eina fonamental tant en el procés d’aprenentatge com en el d’ensenyament. Una novetat d’enguany és la subscripció a la revista bimensual en francès
Mary Glasgow, que podeu consultar, si us ve de gust, al prestatge revister. Com a centre que forma part del programa de motivació a la lectura
Mollerussa, Municipi Lector cada trimestre
tenim
a
la
nostra
disposició una selecció dels millors llibres de la literatura juvenil en català; préstec.
poden
ser
demanats
Actualment
tenim
en la
selecció corresponent a l’any 2010 i el proper trimestre disposarem de la selecció del 2012. Durant el mes d’octubre vàrem rebre una donació d’una quinzena de novel·les juvenils procedents de la biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa. Aquests exemplars els trobareu a l’expositor de novetats.
70
La biblioteca no solament dóna servei des de la sala sinó que també arriba a les classes a través de les matèries optatives en forma de lots per als alumnes que els professors han escollit. També hi ha aules que disposen d’una selecció d’obres destinades al seu alumnat. Poc a poc els diferents documents que conformen el nostre fons bibliogràfic van incorporant en el seu llom el teixell que els correspon i que acredita que han estat catalogats i registrats en l’aplicació Epèrgam. Aquesta aplicació en línia, de moment, ens permet consultat a través d’Internet tot el fons que tenim de novel·la juvenil i una bona part de les novel·les per a majors de 15 anys. Ara per ara ja disposem de més de 1.200 volums registrats. Les obres de coneixements estan catalogades però parcialment registrades, això vol dir que si volem saber quins exemplars tenim a la biblioteca hem d’anar-hi i consultat directament als prestatges corresponents. Tot i que la nostra biblioteca disposa d’un fons prou important d’obres, sobre tot de ficció, cal tenir en compte a més que també ens dóna accés,
a
través
del
servei
de
préstec
interbibliotecari, demanar qualsevol document que les biblioteques públiques de Catalunya tinguin disponible. Aquests documents es poden tenir en préstec durant un període d’un mes. Per tant, no dubteu a demanar a les persones responsables de la biblioteca que us gestionin el préstec d’aquella obra que necessiteu.
Bon curs i bona lectura.
Text: Olga Puig Coordinadora de la biblioteca del centre 71
Un estudi afirma que l’alumnat que segueix el programa Municipi Lector té millors competències lingüístiques Estem d'enhorabona! Després de 4 anys de funcionament del programa de motivació a lectura Municipi Lector podem dir que el programa està donant els seus fruits. Des del Clijcat, òrgan que coordina els Municipis Lectors (Almenar, Bruc, Lliçà de Vall, Mollerussa i Súria), s'ha realitzat un estudi de l'evolució de les capacitats lingüístiques dels alumnes d'aquestes ciutats en les proves que anualment realitzen els nens i nens de sisè de primària tot comparantlos amb els de la resta de Catalunya. Les dades mostren que en totes les àrees vinculades a la llengua de forma directa (català, castellà i anglès) es supera àmpliament el creixement registrat per centres de nivell i complexitat similar de la resta de Catalunya; és a dir que l’alumnat d’aquestes poblacions ha incrementat en major mesura les seves competències lingüístiques. Aquesta és la conclusió a la qual s’ha arribat després d’estudiar els resultats obtinguts pels escolars des de finals del 2008 i fins al curs 2012-2013 en les proves competencials de 6è curs. Les dades han estat facilitades pel Departament d’Ensenyament. L’estudi posa de manifest que si bé al conjunt de Catalunya el creixement en competències en llengua catalana s’ha incrementat un 4,4% als centres que segueixen el programa de Municipi Lector (Almenar, El Bruc, Mollerussa, Lliçà de Vall i Súria) ho ha fet en un 7%. Pel que fa al castellà i a l’anglès, l’increment ha estat del 4,9% i del 8,4%, respectivament, en comparació amb 3,8% i el 6,3% del conjunt de Catalunya. El programa Municipi lector està coordinat pel Consell de Lectura de Mollerussa, format pels centres educatius del municipi i les seves respectives Associacions de mares i pares, la Biblioteca comarcal Jaume Vila, el Centre de Recursos Pedagògics i el Clijcat (Consell català del llibre literatura infantil i juvenil de Catalunya). 72
Us adjuntem un quadre per tal que pugueu observar en detall el creixement percentual (des de 2009 a 2012) que tenim els Municipis Lectors respecte la mitjana catalana.
73
La mediació escolar El servei de mediació us dóna la benvinguda al curs escolar 2013-2014! Com en cada inici de curs el nostre equip de mediadores ja està en marxa. Durant els mesos d’octubre i novembre hem iniciat la seva participació activa en la tasca de la difusió del servei en els cursos de segon i tercer, durant les sessions de tutoria, sense oblidar-nos de realitzar les mediacions corresponents en els moments necessaris.
La resolució de conflictes és un pas imprescindible en l’evolució humana.
A finals de novembre la difusió es durà a terme en els cursos de quart al qual pertanyen una bona part de l’equip de mediadores. I finalment es presentarà el servei d’una manera més exhaustiva a primer, ja que és un concepte nou per tots alumnes d’aquest nivell. En la part inferior podeu observar una fotografia recent de tot l’equip de mediació actual. Com podeu veure tots fan cara de tenir moltes ganes de treballar. Us deixem fins al proper número de la revista on us informarem de les activitats del segon trimestre. Fins aviat!
74
Ah! I ja ho saps, si ens necessites, utilitza’ns! Estem al teu costat per millorar la convivència i el bon rotllo al nostre centre.
Text: Servei de mediació i convivència. Imatges: Anton Not
75
LA SECCIÓ DE L’AMPA
Si una bicicleta està aturada, cau Aquesta obvietat, que serveix per a qualsevol acte de la nostra vida, va ser la que ens van plantejar l’any passat en iniciar la nostra etapa de direcció a l’AMPA. Cal avançar cada dia amb nous projectes, amb il·lusions renovades, amb l’energia del que està per descobrir. El curs passat vam donar un nou format a la celebració dels actes del fi de curs, l’entrega de les orles i el sopar posterior. Vam donar també un nou format a la gestió de les comandes i l’entrega de llibres, utilitzant les tecnologies que ens permeten un procés més obert i més ordenat i també vam afegir un circuit de llibres de segona mà, que va tenir molt bona acollida. Tot això, alhora que seguíem col·laborant amb el centre en l’adquisició d’equipaments per als departaments i en la millora d’instal·lacions. Però hem d’evitar que la bicicleta es tombi; cal segui fent coses. Aquest curs seguirem innovant en aquests projectes, alhora que engegarem una nova línia de comunicació amb els pares i l’organització d’activitats als pobles que aporten alumnes al nostre centre Refarem també el sistema d’elecció dels membres de la Junta de l’AMPA per fer-lo més participatiu i reorientarem el sistema de lloguer de taquilles per adequar-lo a les necessitats que deriven del nou horari escolar.
76
Activitats com el taller del nitrogen líquid que es van fer durant la setmana de la ciència, han de tenir un fil de continuïtat durant el curs. Per dur a terme tots aquest projectes, la Junta de l’AMPA s’organitza en diferents comissions que es responsabilitzen de les tasques que els són pròpies. El curs tot just ha començat i ja estem treballant perquè sigui millor que l’anterior.
77
QUINA CLASSE D'AMIC/GA ETS? Per Paula Brunat i Giulia Filimon 1)Imagina que tens parella i els teus amics et demanen quedar el mateix dia, què fas? A)No quedo amb ningú, no m'agrada triar. B)Quedo amb les amigues. C)Quedo amb la meva parella. 2)Es l'aniversari del teu amic/ga, però aquella mateixa setmana estrenen la peli que portes temps esperant. Però no tens diners suficients per comprar un regal i per anar al cine, què fas? A)Deixes estar la peli, el teu amic/ga és mes important que una peli. B)Decideixes comprar-li un regal de preu baix i anar al cine també. C)Dius que estàs malalt/a i vas al cinema. 3)El teu amic/ga s'emborratxa molt per una festa, i et demana que menteixis als seus pares, per tal que no l’enganxin, ho faries? A)Sí, penso que faria el mateix per mi. B)No, crec que el millor és que ho sàpiguen per si empitjora. C)No dic res, però si algun cop em fa una mala passada, els hi diré als seus pares. 4)El teu amic/ga porta un temps sense tornar-te els diners que li vas deixar fa temps, què fas? A)Ho deixo estar, ja me’ls tornarà. B)Li tiro indirectes fins que se n’adoni que em deu diners. C)Li dic que me’ls torni.
78
5)El teu millor amic o amiga, et critica a les esquenes, que decideixes fer? A)Li dic a la cara lo que he sentit, per comprovar si es veritat, i aclarir les coses. B)A la mínima que ens piquem, li posaré en cara. C)La critico igual que m'ha fet ella a mi. 6)El teu amic/ga et diu que una tarda no pot quedar, i aquella tarda el/la veus passejant pel carrer amb una persona de la teva classe. Com reacciones? A)T'estranyes però ho deixes córrer, potser aquella persona necessita parlar amb ell/a. B)T’enfades, per tant decideixes no dirigir-li la paraula fins que et demani perdó. C)Surts al carrer i fas veure que te les has trobat de casualitat, i et quedes per molestar. RESULTAT: MAJORIA DE A: Ets molt bon amic/ga! Ho donaries tot per ell/lla, i sempre fas el millor per la vostra amistat! MAJORIA DE B: Ets bon amic/ga només quan t'interessa, potser aquesta persona a la que anomenes amic/ga no és tan important com et penses, i encara has de trobar qui serà el teu amic/ga de veritat. MAJORIA DE C: No ets un bon amic/ga, molts cops només penses en tu mateix/a, això ho hauries de canviar si no vols que algun dia t'ho facin a tu!
79
ENIGMES, per Carles Folguera 1.- Quants vasos es necessiten per igualar el pes d’una botella?
Font: More Mathematical Puzzles of Sam Loyd. Martin Gardner
2.- Un grup de 4 persones ha de creuar un pont. És negra nit i necessiten una linterna per veure-hi, però tan sols en tenen una, i només poden passar pel pont simultàniament un màxim de dues persones. Aquest grup està format per persones de diverses
80
edats i forma física i cadascuna necessita un temps diferent per creuar el pont: . L’Anna creua el pont en 1 minut. . El Jaume en necessita 2. . El Xavier en tarda 5. . La Marta està 10 minuts per creuar-lo. Com pot passar a l’altra banda del pont tot el grup en 17 minuts? 3.- En aquest rectangle (i sense sortir d’ell) s’han de traçar 5 línees contínues que uneixin A amb A, B amb B, C amb C, D amb D i E amb E, sense creuar-se entre elles ni tampoc tallar els segments AD i BC. Com pot fer-se?
Font: Claudi Alsina, Mapas del metro y redes neuronales. 81
L’equip de Serranova 2.0 us desitja molt bones festes!
82