RACONS / El carrer del Bisbe Cartañà

El carrer del Bisbe Cartañà

El carrer de Cartañà si el baixes, hi vas de pressa, si el puges, t’hi pots cansar. Si alces la vista, et mareges.

A una banda el gran fossar, -profunds sepulcres de pedraa migdia un jardí alçat, amb quatre magnòlies velles.

Però, a la banda de ponent et colpeix la meravella. Arcbotants i boterells, gegantins prismes de pedra enlairen el campanar fins a tocar les estrelles. És tan brillant la claror que fa aclucar les parpelles.

A la banda de llevant una porta de dovelles mena a un jardí arredossat vigilat per una vella(*).

Diuen que un jorn blasfemà i sols escup aigua fresca sobre esperits de capellans. Canonges de la seu vella que reposen al fossar, darrera de les capelles, a on mai es veié cap flor, sols bèsties i males herbes.

Diu que ressuscitaran al so d’antigues trompetes.

Però hi ha qui els veu caminar de nit, quan la lluna és plena cercant amb els seus ulls orbs i movent ses calaveres, pensaments acolorits d’un esperit que mai tingueren, que va morir sebollit al cementiri dels negres.

(*) vella= La única gàrgola de la Catedral que té forma humana i que tradicionalment s’anomena “la bruixa”