Marinada núm.2

MARINADA 2

agost 2013

Publicació de l’Associació de Veïns i Amics de Passanant

L’IMPACTE ECONÒMIC DE L’EÒLICA A PASSANANT

La implantació de les centrals eòliques al municipi i les seves repercussions econòmiques.

El molí de vent fariner

Patrimoni arquitectònic perdut els últims anys.

SUMARI

reportatge

L’energia eòlica a Passanant p. 3–5 actualitat

Notíces breus p. 6 Despesa en personal municipal p. 7 Dinar del 12 de maig p. 8 Restauració de l’església de La Sala i Sant Joan p. 8 l’entrevista

Dani Espasa p. 10–11 gent de pas

Rom Bacardí p. 12 mirant enrere

El molí fariner p. 13 llibres

La marinada sempre arriba p. 14 endevina on és

Endevina on és p. 14 en imatges

Les festes majors p. 15 Edita:

2

Associació de Veïns i Amics de Passanant NIF: G55590061 Coordinació:

Albert Bagué i Volcedo, Josep Maria Marimon Amenós, Laia Rubià Marimon, Mercè Rubià Marimon, Jordi Tudó redacció:

Mercè Rubià Marimon col·laboracions:

Jaume Amenós, Natàlia Aribau, Josep Maria Marimon Amenós, Maria Rosa Marimon Amenós, Agustí Marimon Roca, Marta Ortiz Sabaté, Josep Roca Farré, Rosa Torras Sans il·lustració:

Albert Pons Vázquez Disseny i compaginació:

Laia Rubià Marimon foto de la portada:

Laia Rubià Marimon cost de l’anterior número:

0,79€/exemplar

Podeu fer arribar les vostres col·laboracions o suggeriments a: avv.passanant@gmail.com Fe d’errades

A l’anterior número es deia que la fotografia de la pàg. 14 cedida per Magí Ninot era una processó del 12 de maig, però és d’una processó celebrada en un altre moment de l’any.

editorial

PARTICIPACIÓ. El més difícil de publicar una revista no és treure’n un número, sinó donar-li continuïtat. Amb aquest segon número de la revista iniciem el vertader repte: ser capaços de seguir publicant i mantenir-ne la qualitat. El mateix repte que té l’Associació en aquests moments. Després de l’embranzida inicial, ara cal seguir fent activitats i mantenir l’energia per reivindicar millores socials al poble, organitzar activitats, a més de recuperar i difondre el nostre patrimoni cultural. I sobretot, seguir fomentant la participació i que cadascú trobi el seu espai a l’Associació. És per això que a l’última assemblea es va decidir ampliar la Junta i integrar un representant de cadascuna de les comissions per tal de dinamitzar-les i millorar el funcionament de l’entitat. Els nous membres de la junta són: Ramon Corbella, de la comissió d’urbanisme, Natàlia Aribau, d’activitats i Josep Maria Marimon, de comunicació.

CULTURA. I és que a més a més, tenim la sort de comptar amb persones molt actives socialment i cultural al nostre poble. El 12 de maig vam gaudir de l’àpat elaborat per l’Albert Marimon, premi cuiner de l’any 2013 i un concert de Minha Ànima Gémea, grup en què participa la Gemma Ristol de Cal Calamanda. A les pàgines centrals d’aquesta revista hi trobareu una entrevista a en Dani Espasa, músic de gran prestigi amb segona residència a La Pobla de Ferran. Una entrevista il·lustrada, igual com al número anterior, per l’Albert Pons de Cal Sabater, un jove il·lustrador amb un estil molt personal i definit. I no ens

quedem aquí! Aquest estiu podrem gaudir d’una obra de teatre escrita pel Ricard Arilla, escriptor, professor i director de teatre, a més de veí de Passanant, representada per uns grans actors i actrius: els menuts del poble. A més, també exposarem l’obra d’en Ramon Corbella de Cal Pallot. Si la cultura dóna vida a un poble, queda clar que a Passanant en tenim per molt de temps!

PATRIMONI. Tenim també un patrimoni cultural i arquitectònic per difondre i preservar. Sovint les administracions no poden fer front a la despesa que suposa el seu manteniment o no hi destinen prou recursos. En altres casos, la inacció de les institucions eclesiàstiques fa que el patrimoni caigui literalment a trossos. A dia d’avui l’abadia de Passanant té el sostre completament enfonsat i està inutilitzable. A l’església de la Sala se li està malmetent el sostre, donat que les úniques tasques de conservació que es fan són iniciativa particular. Al marge del camí del pou hi ha llençat el monòlit dedicat a en Casimiro, que va perdre la vida el 1923 en aquell indret quan treia terra per aplanar el camí i fer les tasques del batre. És per això que l’Associació ha decidit dur a terme una campanya per a la recuperació i conservació d’aquest patrimoni. Hem començat amb l’Església de la Sala, però les properes accions se centraran en la neteja del campanar de l’Església de Passanant i la neteja i reposició del monòlit dedicat a en Casimiro. I ara...

Que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.

Fes-te soci/a!

Envia’ns un correu electrònic amb les teves dades (nom, cognoms, casa, adreça i telèfon) a avv.passanant@gmail.com o apunta’t en qualsevol acte o assemblea de l’Associació. Pots fer el pagament dels 10€ de la quota anual a la Caixa d’Enginyers 3025 0004 39 1433253247.

reportatge

Un estudi de la URV qüestiona els beneficis de l’eòlica als municipis La repercussió econòmica dels parcs eòlics representa un 7,4% dels ingressos municipals de mitjana, un 12% a Passanant.

Després de les últimes eleccions municipals celebrades el maig de 2011, l’Ajuntament de la Granadella (Les Garrigues) va canviar d’equip de govern. L’equip entrant es va trobar uns convenis signats entre l’anterior consistori i la indústria eòlica que els van semblar abusius i poc beneficiosos per al seu municipi.

Així doncs, van decidir impugnar el conveni i encarregar un estudi sobre l’impacte econòmic de l’energia eòlica a escala local, per tal d’observar i comparar la seva situació amb la del conjunt de municipis catalans.

La comissió jurídica assessora de la Generalitat es va mostrar conforme a l’anul·lació d’aquest conveni i, a més, va deixar oberta la possiblitat que l’empresa explotadora, Tarraco Eolica, abonés 2.270.000€ a les arques municipals en concepte de compensacions pendents.

Sergi Saladié, professor associat i investigador de la Universitat Fotografia: Maria Rosa Marimon.

Rovira i Virgili de Tarragona (URV) encarregat de l’estudi, per la seva part, va arribar a la conclusió que la repercussió dels beneficis econòmics municipals de les centrals eòliques és irregular i que està relacionat amb els tipus d’impostos aplicats i els convenis signats, més que no pas amb la distribució territorial, a més d’observar com l’impacte laboral de les centrals eòliques a escala local és pràcticament nul.

Repercussió irregular dels beneficis Els ingressos anuals procedents de les centrals eòliques són, de mitjana, de 4.944€ el MW instal·lat, una xifra que suposa només un 3,35% de la facturació que n’obtenen les empreses. Aquests beneficis, a més, són molt irregulars arreu del territori.

Representen un 7,4% del total d’ingressos dels municipis, però a pobles com Forès, amb un 41,3% o Fulleda, amb un 49%, el percentatge sobre el total d’ingressos és molt superior.

En el cas de Passanant, els ingressos provinents dels parcs eòlics representen el 12% del total.

0,3% de llocs de treball per MW instal·lat Un dels arguments de les administracions i la indústria eòlica per implantar-la als municipis és la creació d’ocupació i “la millora del reequilibrament territorial mitjançant una important generació d’activitat econòmica”. Malgrat això, el propi Pla de l’Energia de Catalunya 2012–2020 reconeix que del miler de persones ocupades del sector eòlic, la gran majoria estan concentrades a l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’estudi de Saladié ha constatat que la contractació local per part de les empreses eòliques se situa en tan sols un 0,3% de llocs de treball (fixes i eventuals) per MW instal·lat del total de la població activa d’aquests municipis. En el cas de Passanant, no s’ha contractat ningú.

3

reportatge

Només un 3,2% dels ingressos de les eòliques retornen a Passanant i Belltall Els impostos obligatoris anuals aplicats a les empreses explotadores són dels més baixos.

4

Per tal d’obtenir la informació dels ingressos que obtenen els municipi dels parcs eòlics, l’investigador Sergi Saladié va enviar un qüestionari a cada consistori. Segons les dades extretes de l’Ajuntament de Passanant i Belltall, els ingressos del 2011 procedents de les centrals eòliques van ser de 95.900€.

En base a aquestes dades i la producció d’energia del nostre municipi, Saladié calcula que el rendiment econòmic de la potència eòlica instal·lada sobre el total d’ingressos és de 4.981,8€/MW. El mateix estudi mostra com tan sols un 3,2% de la facturació de les empreses eòliques retorna a Passanant, un percentatge per sota de la mitjana del conjunt de municipis, que se situa en un Rendiment econòmic municipal de la potència eòlica instal·lada segons impostos obligatoris (€/MW)

3,4%. Tarrés, amb un 4,3% obté el percentatge més elevat, mentre que Colldejou, amb un 0,8% és el municipi on l’eòlica retorna menys beneficis.

Recomanacions per millorar els ingressos municipals Saladié ha constatat que el major rendiment municipal de l’energia eòlica s’obté en aquells municipis (Tarrés, Cabra del Camp, Llorac i Fulleda) amb els impostos obligatoris anuals (IBICE i IAE) més elevats i convenis al voltant dels 3.000€/MW. De fet, en general, els beneficis municipals podrien ser majors si els consistoris augmentessin aquests impostos obligatoris anuals: l’IBICE (Impost sobre els Béns Inmobles Rendiment econòmic municipal de la potència eòlica instal·lada segons el total d’ingressos (€/MW)

de Característiques Especials), l’IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques) i les taxes.

En el cas de Passanant, els ingressos obtinguts a través dels impostos obligatoris el 2011 eren 38.150€, mentre que els beneficis procedents del conveni ascendien a 57.750€. L’estudi mostra que és un dels municipis amb l’IBICE més baix, però amb un conveni que se situa als 3.000€/MW, tal i com es recomana. Aquest conveni es basa en el percentatge de facturació de la central eòlica, però amb un mínim per MW instal·lat. Això vol dir que si la central no factura aquell mínim, l’Ajuntament cobrarà igualment.

Per tant, el consistori s’assegura una facturació mínima anual.

Total d’ingressos municipals procedents de les centrals eòliques (2011)

Municipi

€/MW

Municipi

€/MW

Passanant i Belltall

Torre de Fontaubella (La)

4054,7

Tarrés

6625,0

Nombre de centrals

La Granadella

4037,2

Cabra del Camp

6596,2

Tarrés

3625,0

Llorac

6563,2

Gandesa

3611,1

Fulleda

6432,2

Cabra del Camp

3596,2

Vallbona de les Monges

5988,9

Llorac

3563,2

Vandellòs i l’Hospitalet I.

5953,2

El Perelló

3489,8

El Perelló

5481,1

Fulleda

3369,8

Veciana

5251,5

Almatret

3177,7

La Granadella

5037,2

Vallbona de les Monges

2988,9

Passanant i Belltall

4981,8

Conjunt municipis

2967,0

Conjunt municipis

4944,0

Rubió

2399,8

Calonge de Segarra

4781,4

Pradell de la Teixeta

2397,1

Forès

4772,5

Calonge de Segarra

2309,4

Torre de Fontaubella (La)

4602,0

Vandellòs i l’Hospitalet I.

2229,5

Rubió

4403,2

Sant Guim de Freixenet

2109,5

Pradell de la Teixeta

2870,3

Passanant i Belltall

1981,8

Argentera

2419,7

Veciana

1879,7

Colldejou

1288,9

Forès

1772,5

Argentera

1764,6

Duesaigües

1585,1

Colldejou

511,1

Font: Sergi Saladié Gil, Impacte econòmic de l’energia eòlica a escala local a Catalunya.

Estudi comparatiu. URV, 2013.

Nom Any posada en funcionament

2 Serra del Tallat i Les Forques 2007 i 2008

Nombre d’aerogeneradors

11,5

Potència eòlica instal·lada

19,25 MW

Pressupost 2011 (Idescat).

Ingressos totals

795.925€

Total ingressos anuals provinents d’impostos obligatoris % Ingressos obligatoris/ Pressupost (total)

38.150€ 4,8

Total anual ingressos via convenis

57.750€

% Ingressos convenis PE/ Pressupost (total)

7,3

Total anual ingressos (impostos + convenis)

95.900€

% Ingressos totals PE/ Pressupost

12,0

Rendiment econòmic potència eòlica instal·lada sobre total d’ingressos

4.981,82 €/MW

reportatge

Tres centrals eòliques i 18 aerogeneradors El desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya es caracteritza per la concentració territorial dels parcs.

Catalunya disposa, a mitjans de 2013, de 42 parcs eòlics en funcionament. D’aquests, 9 se situen a la Terra Alta, 6 a l’Anoia, 6 al Baix Ebre, 5 a la Conca de Barberà, 4 a les Garrigues, 3 al Baix Camp, 3 al Segrià, 2 a la Ribera d’Ebre, un a l’Alt Camp, un compartit entre el Priorat i el Baix Camp, un entre l’Urgell i la Conca de Barberà i un més entre la Conca i la Segarra. D’aquesta manera es dibuixa un mapa eòlic clarament concentrat a la meitat sud del Principat, des de l’Anoia cap al Baix Ebre i la Terra Alta.

A Passanant hi ha tres parcs instal·lats, el de la Serra del Tallat, Les Forques I i les Forques II, amb un total de 18 aerogeneradors.

Aquesta concentració territorial comporta que les grans centrals estiguin lluny dels principals pols de consum, amb la conseqüent pèrdua d’electricitat durant el transport i la necesstat de construir noves línies elèctriques d’alta tensió. Aquest és un dels principals motius de crítica

Centrals eòliques existents segons potència a 1/1/2013 0–19,9 MW 20–39,9 MW 40–100 MW

Zones de desenvolupament prioritari de l’energia eòlica ZDP1 ZDP2 ZDP3 ZDP4 ZDP5 ZDP6 ZDP7 ZDP8

L’Alt Empordà La Segarra i la Conca de Barberà L’Alt Penedès i l’Alt Camp El Baix Camp i el Priorat La Ribera d’Ebre i el Baix Camp El Segrià i la Ribera d’Ebre La Terra Alta L’Anoia i la Segarra

Mapa de les zones de desenvolupament prioritari de l’energia eòlica a Catalunya. Font: Societat Catalana d’Ordenació del Territori.

al procés d’implantació de l’eòlica a Catalunya, a més de la industrialització d’amplis territoris rurals.

L’absència de planificació territorial i de projectes de futur propis dels territoris on s’ubica és un dels principals motius d’aquesta situació,

segons explica Saladié. Sumat al fet que el procés d’instal·lació “implica poc esforç per les administracions locals que, generalment, sense gaire activitat proactiva veuen com els arriben projectes que generen beneficis econòmics”.

El parc eòlic de la Serra del Tallat no es desmuntarà La Generalitat ha hagut d’aprovar un pla urbanístic especial perquè el Tribunal Superior de Justícia l’avali.

Després de diverses denúncies, sentències i recursos, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat definitivament el parc eòlic de la Serra del Tallat amb una sentència ferma que no es pot recórrer.

La primera sentència es remunta al 2009, arran d’una denúncia d’Ecologistes de Catalunya.

Aleshores el TSJC sentenciava que el parc eòlic de la Serra del Tallat era il·legal. Els arguments es basaven en el fet que el parc s’ubica en diferents municipis alhora i, per aquest motiu,

requereix d’un pla d’àmbit supramunicipal que n’avali la compatibilitat urbanística.

Dos anys més tard i arran de la denúncia d’Ipcena (una altra entitat ecologista), el Tribunal ContenciósAdministratiu número 1 de Lleida feia pública una altra sentència que obligava a tirar a terra 25 dels 33 molins del parc. Eren els aerogeneradors instal·lats al municipi de Vallbona de les Monges. El motiu era que, en el moment d’expedir la llicència per la construcció de la central, aquesta no estava contemplada

al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del municipi.

En aquest cas, els 8 molins del terme de Passanant i Belltall no es veien afectats.

La Generalitat ha recorregut al llarg d’aquests anys totes les sentències per tal d’evitar que la central eòlica hagués d’aturar el funcionament. Finalment, per tal de donar cobertura legal al parc, ha aprovat un pla especial urbanístic del parc de la Serra del Tallat, que ha permès al Tribunal Superior de Justícia avalar-lo de manera definitiva.

5

actualitat

Bona salut de l’All de Belltall L’Agrupació de Productors de l’All de Belltall va presentar públicament el passat mes d’abril unes dades esperançadores pel que fa a la producció i futur d’aquest producte.

Segons les seves dades, actualment hi ha 22 cases que planten alls de Belltall, de les quals 18 son membres de l’Agrupació i la previsió de producció d’enguany és de 1.900 forcs, equivalent a unes 5TM d’alls.

L’entitat considera aquestes dades “un èxit, tenint en compte que hi hagut alguna jubilació d’algun dels

productors més importants”. Amb la mirada posada al futur, a més, l’Agrupació està treballant amb Sanitat Vegetal de la Generalitat per la millora de la qualitat de l’all.

Els tècnics han visistat finques on es produeix all i han pres mostres d’alls i terres per definir tècniques de prevenció i eliminació de malalties. Dels resultats de les mostres analitzades s’han definit plans de millora que tindran un seguiment en la producció del 2013. El 3 d’agost se celebrarà la Festa de l’All.

Glorieta 1, 2, 3, 4, 5, 6... 7!

6

El proper 15 d’agost, en motiu de la Festa Major 2013, sortirà per setè any consecutiu el llibret anual “Glorieta”. Hi haurà diferents seccions: El noticiari breu i el curs de l’any, L’esgolfa catxa, El racó poètic i Glorieta documental i fotogràfica, a més d’altres articles relacionats amb el municipi. També hi haurà una entrevista a mossèn Isidre Saludes, rector de Glorieta i Passanant del 1952 al 1959.

Pel que fa al programa de Festa Major, hi haurà la Missa de la patrona, Mare de Déu d’agost, i el

ja tradicional berenar popular amb coca i xocolata. Aquest estiu, a més, es recuperen els jocs per la mainada amb la col·laboració de l’AVV i Amics de Passanant. També s’aprofitarà per fer la presentació i repartiment del llibret “Glorieta 7” (editat per l’Associació d’Amics de Glorieta i patrocinat per l’Ajuntament de Passanant i Belltall), amenitzat amb un petit concert acústic de dos intèrprets locals: un amb guitarra per Joan Carles Marimon de Cal Pouaire i l’altre de saxo per Aleix Garcia Roca de Cal Maleno.

Tanca l’escola de Guimerà Amb només tres nens preinscrits per al curs 2013–2014, l’escola de Guimerà es veu obligada a tancar. El mínim de nens fixat pel Departament d’Ensenyament per tal de mantenir un centre obert és de cinc. L’alcalde de Guimerà, Salvador Balcells, ha explicat a Ràdio Tàrrega que l’objectiu prioritari d’ara fins al setembre és, doncs, trobar dos alumnes que completin el nombre mínim de nens per evitar el tancament. Segons Balcells, la crisi ha fet que moltes famílies hagin marxat del poble per falta de feina i s’hagin instal·lat en municipis més grans, principalment a Tàrrega. De fet, en iniciar-se aquest últim curs 2012–2013 hi havia 11 nens i nenes inscrites, de manera que en un sol curs n’han marxat 8. En el cas que no s’aconsegueixi reobrir el centre, els nens de Guimerà hauran d’anar a l’escola de Ciutadilla, on aquest curs hi havia 14 alumnes. De fet, les escoles de Guimerà i Ciutadilla formen part de la mateixa ZER (zona escolar rural), juntament amb Verdú i Vilagrassa: la GUICIVERVI. A més, tenen tres mestres itinerants comuns.

Xènia Roset guanya el premi a millor programa de ràdio local La Xènia Roset de Cal Piqué, juntament amb en Marc Orozco, ha guanyat el premi Radio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio local. Es tracta del programa culinari Deixa’m Tastar, de Ràdio Santa Perpètua de Mogoda. El jurat els ha atorgat el guardó per “divulgar en format magazine radiofònic el patrimoni gastronòmic del territori d’una manera amena i didàctica, amb la col·laboració de les xarxes socials”.

Durant les dues temporades que porta en antena el Deixa’m tastar ha pogut ha entrevistar importants cui-

ners, restauradors i sommeliers del nostre país. Així, Roset i Orocozo han pogut parlar amb cuiners com en Josep Roca, del Celler de Can Roca, Xavier Pellicer, ex-cuiner de Can Fabes o el passanantí Albert Marimon, de La Cava.

En aquesta 13a edició dels premis radiofònics la gran premiada ha estat Catalunya Ràdio, amb Sergi Cutillas com a millor professional, i ‘La Tribu’, conduit per Tatiana Sisquella, com a millor programa.

Xènia Roset i Marc Orozco a l’entrega dels premis a Barcelona.

actualitat

Passanant, segon municipi de la Conca amb més despesa de personal de l’Ajuntament per habitant Forès i Passanant i Belltall són els municipis de la Conca de Barberà amb més despesa en personal de l’ajuntament per càpita, tal com publica el butlletí d’estiu de l’Associació de Belltall. Segons les dades de la liquidació de 2011, Forès amb 1.652,22€ i Passanant i Belltall amb 1.016,25€ són els únics municipis de la comarca que superen els 1.000€ de despesa per habitant. La mitjana de la Conca és de 442,1€.

Cal tenir en compte, però, que no es pot comparar la despesa per càpi-

ta en una població com Montblanc o l’Espluga amb municipis amb pocs habitants com Passanant o Forès. Malgrat tot, si ens fixem en municipis amb una població similar veurem que la diferència és notòria.

Vallclara (125 habitants) o Conesa (129 habitants), en tercera i quarta posició en despesa per càpita, s’allunyen d’aquestes xifres, amb 613,11€ i 470€ cadascun. Més lluny queden Senan amb 55 habitants i 383,71€/ càpita o Les Piles amb 219 habitants i 275,56€/càpita.

Aquesta tendència es manté als pressupostos del 2013, en què l’Ajuntament preveu gastar 167.800€ en personal (1.042,24€/càpita) d’una despesa total pressupostada de 803.750€ (4.992,23€/càpita).

Actualment a l’Ajuntament de Passanant hi treballen 7 persones en categoria de personal laboral fixe: un administratiu, un agutzil-peó de serveis, un peó de serveis, un paleta-peó de serveis, una peó de manteniment, una auxiliar administrativa i una persona de servei de neteja.

Despesa per càpita en personal dels municipis de la Conca (2011) Solivella Blancafort Vilaverd Les Piles Vimbodí i Poblet Savallà del Comtat Rocafort de Queralt Sarral Pontils Sta Coloma de Queralt Pira Vallfogona de Riucorb Llorac Senan Espluga de Francolí Montblanc Barberà de la Conca Vilanova de Prades Conesa Vallclara Passanant i Belltall Forès

Dades de la liquidació de 2011 Font: web dels municipis i les comarques de Catalunya: municat.gencat.cat Fa referència a la liquidació de 2011 perquè bona part dels consistoris no han publicat encara les dades de 2012.

(€/hab) 0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

Despeses detallades per municipi (2011) Municipi

Hab.

Despesa en Despesa personal (€) per càpita (€/hab)

Total despeses (€)

Municipi

59

97.717,26

1.656,22

284.570,23

Pira

Passanant i Belltall

168

170.696,59

1.016,05

982.072,63

Vallclara

125

76.639,21

613,11

546.149,80

Santa Coloma de Queralt

Conesa

129

60.698,40

470,53

945.690,69

Vilanova de Prades

133

60.868,17

457,66

823.866,95

Barberà de la Conca

540

233.273,31

Forès

431,99 1.082.704,81

Montblanc

7.354 3.171.334,72

431,24 9.395.990,16

Espluga de Francolí

3.941 1.561.986,48

396,30 6.688.798,96

Senan

55

21.103,98

383,71

200.925,20

Llorac

112

41.402,81

369,67

216.256,92

Vallfogona de Riucorb

115

42.099,31

366,08

524.325,53

Pontils

Hab. 500

Despesa en Despesa personal (€) per càpita (€/hab) 172.832,49

3.092 1.036.018,46

345,66

Total despeses (€) 693.758,89

335,06 3.188.958,15

134

44.556,16

1.703

561.461,01

Rocafort de Queralt

244

73.970,98

303,16

883.190,34

Savallà del Comtat

69

20.585,59

298,34

232.719,10

Sarral

Vimbodí i Poblet

332,51

289.292,71

329,69 1.788.919,50

1.010

284.079,43

Les Piles

219

60.347,83

275,56

281,27 1.595.503,97

Vilaverd

504

137.269,89

272,36

570.149,35

Blancafort

415

106.189,04

255,88

971.426,01

Solivella

687

134.857,87

196,30

632.443,61

353.980,52

7

actualitat

250 persones gaudeixen del dinar del 12 de maig L’Associació de Veïns i Amics de Passanant va organitzar per primer cop un dinar en motiu d’aquesta festa, que va comptar amb la col·laboració de l’Albert Marimon, premi cuiner de l’any 2013.

Després de la tradicional processó i missa, que enguany van aplegar centenars de persones, l’Associació va organitzar diversos actes en motiu de la festa votada del 12 de maig. L’acte central va ser un dinar popular elaborat per l’Albert Marimon, veí de Passanant i premi Cuiner de l’Any 2013 al que van assistir 250 persones. Els comensals van assaborir dos primers de patata i salmó i un mar i muntanya de segon. Just abans, l’Associació Juvenil

de Nalec havia ofert el Ball de les Forques, una dansa local que acostumaven a ballar els joves pagesos a les eres, un cop acabada la jornada de batuda del cereal. Per finalitzar la festa, el duet acústic Minha Ànima Gémea, que compta amb la veu de la Gemma Ristol de Cal Calamanda, va oferir un concert de versions.

Desenes de persones van col· laborar des de primera hora del matí amb tots els preparatius d’una festa que va unir diferents generacions;

des dels més petits venent números de la panera, fins les dones més grans preparant els plats i coberts del dinar, passant pels joves i no tant joves amb el muntatge de les taules i cadires. Durant tota la jornada es va respirar un gran ambient de festa popular amb una total implicació dels veïns i amics del poble. L’Associació de Veïns i Amics de Belltall, a més, va col·laborar amb la cessió desinteressada d’un centenar de cadires.

Fotografies: 1, 5 i 6: Natàlia Aribau; 2 i 3: Jaume Amenós; 4: Marta Ortiz

8

L’Associació celebra el solstici d’estiu Organitza una revetlla de Sant Joan i unes jornades de neteja i conservació de l’església de la Sala.

Els dies 22 i 23 de juny una quinzena de persones van passar per la Sala per tal de dur a terme diferents tasques de conservació de l’església. Durant aquests dos dies, assessorats pel Ramon Corbella, l’Agustí Marimon i en Ferran Mauriz, es va fer una neteja general de l’edifici, es va imprimar amb gasoil la porta i tots els bancs per matar-ne els corcs i es va treure l’heura de la façana i la teulada. A més, també es va fer una valoració de les noves tasques de rehabilitació que cal fer, donat que la teulada està trencada i hi ha una pica baptismal partida en diferents parts.

L’església de la Sala està dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu i data de principis del segle xix, concretament el 1801. És un edifici

senzill, amb la façana feta amb carreus de pedra molt irregulars. La porta és d’arc rebaixat i el campanar d’espadanya. L’any 1936, inici de la Guerra Civil, va resultar molt malmesa. Malgrat això, no va ser restaurada fins el 1973, en motiu de la celebració d’un casament. L’església romànica que precedí l’actual no ha deixat gairebé cap rastre, però es creu que molt probablement es trobava al mateix lloc.

L’últim cop que es va treure l’heura i es va fer una neteja exterior de l’edifici fou el 1995, per iniciativa de la família Moreu. D’això ja en fa gairebé 20 anys. És per això que els veïns de la Sala, socis de l’Associació de Veïns, van proposar de dur a terme aquesta neteja general de la

façana de l’edifici religiós, per tal d’evitar que segueixi malmetent-se.

El mateix 23 de juny a la tarda es començava a preparar la revetlla, que va aplegar una cinquantena de persones de totes les edats. Mentre la canalla jugava al poliesportiu, tothom donava un cop de mà per organitzar el sopar popular. Després d’un bon àpat, l’Associació va repartir un tall de coca i una copa de cava o aigua de València per tothom.

Mentre els petits gaudien de la revetlla tirant petards, els grans la feien petar amb una sobretaula ben animada i bona música.

Aquest cop la fiança pagada a l’Ajuntament per poder fer ús de les taules, cadires i equip de so municipals va ser de 340€.

Fotografies: Natàlia Aribau.

1

2 3

4

5

6

9

l’entrevista

mercè rubià i marimon

Il·lustració: Albert Pons

www.alpovaz.wix.com/morbix

Dani Espasa està considerat un dels músics més polifacètics de la música antiga actual.

Nascut a la Canonja, va estudiar música als Conservatoris de Tarragona i Barcelona, a més d’arquitectura a l’E.T.S.A. de Barcelona. Ha treballat com a compositor, pianista i director musical de teatre, dansa i televisió. També ha actuat en prestigiosos festivals de música i sales de concerts d’Europa, Amèrica i Àsia. És pianista i clavecinista col·laborador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i director de Vespres d’Arnadí. Ha estat un dels directors musicals del Concert per la Llibertat celebrat el 29 de juny al Camp Nou. Des de fa uns anys té casa a La Pobla de Ferran.

dani espasa

director musical del Concert per la Llibertat

10

Has estat un dels tres directors musicals del Concert per la Llibertat.

Quina ha estat la teva tasca?

El concert va tenir dues parts diferenciades. A la primera, hi participaven diferents grups i cantants amb un repertori divers, elegit pel Gerard Quintana. Aquesta primera part és la que vaig dirigir jo. La segona part era íntegrament dedicada a Lluís Llach, amb un repertori basat en el que ell mateix va interpretar al Camp Nou l’any 1985. Aquesta segona part la van dirigir el Xavi Lloses (amb arrels a Verdú) i el Carles Cases.

Esteu satisfets del resultat final del concert? I de la resposta de la gent?

Del concert n’estem més que satisfets. Va ser un esdeveniment que ens en recordarem sempre, sobretot per la resposta del públic. Això sí, personalment vaig trobar que la durada del concert va ser excessiva.

Crec que hauríem d’haver plantejat un espectacle més concentrat.

Un projecte d’aquesta magnitud i amb aquest simbolisme es fa com una feina més o per convicció?

Quin significat ha tingut per tu el concert?

Per mi va ser una gran notícia que em proposessin participar en

el concert per tot el que significa.

Però era també un repte personal professionalment parlant. Algunes de les cançons que vaig dirigir van ser interpretades per artistes que no es coneixien personalment. És a dir, hi va haver una feina intensa d’organització a banda de l’estrictament musical. Potser el més difícil va ser organitzar els assajos amb tants músics i grups implicats.

Dues de les cantants amb qui col·labores habitualment van ser presents al concert: Maria del Mar Bonet i Lídia Pujol. És així. Però és curiós, en el Concert per la Llibertat no vaig acompanyar a cap de les dues. Amb la Maria del Mar Bonet hi estic treballant des de l’inici de la meva carrera com a músic professional.

Amb ella he tingut l’oportunitat de compartir escenari amb una de les artistes més importants del nostre país. He tingut la sort de viatjar per tot el món, conèixer i tocar amb músics d’altres països i aprendre moltes coses dels companys músics que l’acompanyaven des de feia més temps. Ara mateix sóc el director musical del seu grup, i ens tenim molta confiança mútuament a l’escenari.

Pel que fa a la Lídia Pujol, que també fa més de deu anys que fem música junts, hem tingut des del principi una gran afinitat tant artística com personal. Hem portat a terme uns quants projectes molt interessants per a mi, i sempre hi he estat molt implicat, treballant junts colze a colze.

La teva especialitat és la música antiga. Com et vas iniciar i interessar per aquesta vessant musical?

La meva formació musical va ser bàsicament clàssica. Vaig estudiar piano als Conservatoris de Tarragona i Barcelona, però al mateix temps estava molt interessat en la música moderna i el jazz. Quan vaig acabar els estudis superiors de piano vaig pensar que era el moment d’aprofundir en les ‘altres’ músiques que m’interessaven. I va ser en aquest moment que vaig decidir estudiar clavicèmbal. Ho vaig fer perquè en la música antiga hi ha un gran component d’improvisació i de flexibilitat que potser l’apropa més a la música moderna que no pas a la clàssica.

“

Va ser una gran notícia que em proposessin participar en el Concert per la Llibertat per tot el que significa.

”

La música antiga té límits cronològics? O es refereix a l’ús d’instruments d’època?

El que ara se’n diu ‘Música Antiga’ s’entén com la música produïda entre l’edat mitjana i el barroc. És simplement una catalogació. Ha guanyat molts adeptes en les últimes dècades, potser degut en gran part a la recerca i interpretació de repertori desconegut (que n’hi ha molt) per part d’artistes i grups especialitzats. Per a obtenir una imatge més fidel del possible ‘so’ que els compositors tenien al cap en la creació de la seva obra, els grups que basen la seva interpretació en els criteris historicistes utilitzen instruments originals de l’època o còpies amb les seves caraterístiques. Per exemple, els instruments de corda tenen les cordes de budell (en comptes de les metàl·liques

actuals) i amb els arcs diferents als arcs actuals. El so d’aquests grups o orquestres és notablement diferent al d’una orquestra ‘moderna’.

Ets director dels Vespres d’Arnadí, un grup especialitzat en interpretar repertori del barroc amb qui has viatjat arreu del món i teniu concerts programats fins el 2015! Això vol dir que la música antiga gaudeix d’una bona salut i té prou espais de difusió? No heu notat les retallades?

Per sort, la música antiga té una nova vida saludable. Realment trobem un interès creixent en el públic i mitjans. Les retallades, però, també ens afecten a tots notablement.

Aquest any, estem realitzant concerts amb formacions més petites o amb condicions econòmiques força arriscades. Però és el que ens toca a tots. I esperem que ben aviat es respiri un altre aire...

Abarcar moltes “possibilitats m’ha

ajudat a conèixer moltes experiències i projectes.

”

També t’hem vist col·laborar amb programes de televisió, espectacles teatrals i grups d’estils molt diferents, des de l’Orquestra Simfònica de Barcelona fins a grups d’animació infantil. Ets una mica tastaolletes? Què aporta a un músic treballar amb professionals tant diferents?

Tastaolletes? Doncs realment, sí. Com he explicat abans, des de petit m’han interessat molts tipus de música. I en el meu cas, ho he intentat convertir en un avantatge. És veritat, com diuen molts, que si vols fer moltes coses poc pots aprofundir en elles. Però en el meu cas, ara per ara no em puc queixar com va la feina. Abarcar moltes possibilitats m’ha ajudat a conèixer moltes

experiències i projectes. De fet, recomano sempre als meus alumnes que tinguin la ment sempre oberta a altres músiques i arts. Tal com està actualment el món laboral en el camp de la música, crec que sempre és benvinguda la polivalència.

Quins projectes tens actualment entre mans?

Amb Vespres d’Arnadí, estem plantejant una interessant gravació per a la tardor. També en aquesta època estaré dirigint musicalment el nou espectacle de Pep Bou al Teatre Lliure i una obra de teatre dirigida per Lluís Pasqual.

La possibilitat de “tenir-hi internet

mòbil em permetria treballar èpoques més llargues a la Pobla.

”

Com vas arribar a La Pobla? Quina vinculació hi tens?

La zona de Passanant la coneixíem des de fa temps, ja que tenim amics que tenen casa en alguns pobles del voltant, i ens encantava. Per internet, vam veure que es venia la casa, i ens vam animar a comprar-la.

Què és el que més t’agrada de La Pobla i el seu entorn?

El que més m’agrada és la fantàstica vista de l’Urgell i la Segarra. I sobretot, el canvi del paisatge segons l’època de l’any. I per descomptat, la tranquil·litat que hi ha.

Què creus que hi manca, o s’hauria de fer a la Pobla i a la resta de pobles del municipi?

Ara mateix, crec que l’únic que hi trobo a faltar és una bona cobertura de mòbil, i possibilitat de tenir-hi internet mòbil, cosa que em permetria treballar èpoques més llargues a la Pobla, i així poder disfrutar-la més. I una piscina a Passanant crec que estaria molt molt bé. ¶

11

gent de pas

Les arrels passanantines del “Rom Bacardí” Joan Bacardí, pare del fundador d’aquesta coneguda marca, va néixer a casa nostra. panyia del conegut “ratpenat” (l’any passat es va celebrar el 150è aniversari a la casa-museu Bacardí de Sitges). a fa uns quants anys que amb el Magí Espinach, de Es va retirar de l’activitat empresarial l’any 1876 i va Cal Quico de Glorieta, vam parlar dels Bacardí. Ell passar-la als seus fills Emili, Facund i Josep. Va morir el em va dir: “tinc la sospita que el pare del fundador del dia 9 de maig de 1886 a Santiago de Cuba. Aquests tres Rom Bacardí és d’un poblet de l’interior de Tarragona o de Lleida, fills van fer créixer i prosperar la marca, convertint-la a prop de la nostra zona… mira que si fos de Passanant… !!!”. I és en la gran empresa que és avui dia arreu del món. El seu que a Passanant tenim el cognom Bacardí, el renom d’una fill Emili Bacardí Moreau va lluitar per la llibertat i la casa “Cal Bacardí” i, fins fa pocs anys, les runes de l’Hostal independència de Cuba contra Espanya (1895) i acabada del Bacardí entre l’antic camí ral de Tàrrega a Sarral i el la guerra va ser alcalde de Santiago (1901) i senador de camí que porta al poblet del Fonoll. la República (1906).

El 1642 tenim documentat a Passanant a un Pere Actualment Juan Bergaz Pessino, que pertany a la Ramon Bacardí i al 1706 un Jaume Bacardí Cabot i un sisena generació del fundador, és el Director de la “Casa Magí Bacardí. I buscant i remenant Bacardí Sitges” i ambaixador de la hem trobat al 1760 un altre personatmarca al nostre país. ge que ben bé pot ser aquesta persona La Conca de Barberà va tenir una que busquem: Joan Bacardí. forta emigració cap a Cuba, però Per la seva partida de baptisme1 no tots els que hi van anar van fer avui sabem del cert que Joan Bacardí, fortuna. Amb els anys alguns van pare del fundador de “Rom Bacardí” tornar, molt rics, als seus respectius Facund Bacardí Massó, va néixer i pobles, “els cubanos”, i es van consva viure durant uns anys a Passanant. truir unes cases d’estil purament Inicialment es va dir que era natural colonial. Clars exemples, entre molts de La Secuita; no descartem que al d’altres llocs, els tenim a Sarral i marxar de Passanant i abans d’estaRocafort de Queralt. blir-se definitivament a Sitges passés Finalment, com anècdota o curiun temps a La Secuita fent de paleta. ositat, hem trobat un “Conveni de Déu fer més de dos-cents anys, col·laboració entre Bacardi España cap a finals del segle xviii, que Joan S.A i l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Retrat de Don Facund Bacardí.

Bacardí va marxar del seu Passanant Tarragona” que diu així: natal. Amb poques possibilitats de feina va decidir emiEl dia 16 de juny 2010 es va signar el conveni de grar cap a Sitges, vora el mar, per començar de nou amb col·laboració entre bacardi españa s.a. i l’Arxiu Històric més mitjans per tirar endavant la seva família. Casat Arxidiocesà de Tarragona (ahat) per tal de catalogar i digitalitamb Maria Massó van tenir vuit fills i Facund és el quart zar la documentació des dels segles xvi–xviii del fons parroquial dels vuit germans. de Sant Jaume apòstol de Passanant dipositat a l’ahat.

Facund Bacardí Massó va néixer a Sitges (carrer de Sant Pere) l’octubre del 1814, fill de Joan Bacardí, pagès, La marca Bacardí també va ser un dels col·laboradors paleta i comerciant de vins. Com el seu pare ja va fer uns als darrers programes d’actes de la Festa Major de anys abans, també va emigrar del lloc on va ser engenPassanant de 2011 i 2012. Així doncs i com en el cas de drat. A l’any 1830, amb només quinze anys, va marxar la família Laporta, la família del Rom Bacardí directa o amb els seus germans cap a Cuba. El 1843 i amb 29 anys indirectament també va lligada al nostre municipi i a les es va casar, a Santiago de Cuba, amb Amalia Victoria comarques Tarragonines.

Moreau i Grandchamp i van tenir sis fills: Emili, Joan, Facund, Josep, Amalia i Maria.

Inicialment va ser empleat de botiguers catalans i bibliografia: després es dedicà al comerç de licors però cap allà el 1852, Oliva, Héctor. Passatges a Amèrica: la vida desmesurada de a un antic casalot de Santiago de Cuba, va començar a cinc catalans a ultramar. La Magrana, 2007. (1pàg. 31) destil·lar aiguardent de canya de sucre i va crear un rom Diversos autors. Antología de crónica latinoamericana actual. molt suau, lleuger i aromàtic. El 1862 va fundar la comAlfaguara, 2012.

Josep Roca Farré

J

12

mirant enrere

El molí de vent fariner de Passanant Josep Maria Marimon Amenós

J

a fa anys que es va revaloritzant l’arquitectura popular, relacionada amb antigues formes de vida i exponent d’un món agrari ja desaparegut.

De fa temps les construccions de paret seca, cabanes de volta, rentadors, pous de glaç, colomers, molins fariners hidràulics o de vent, etc., desperten un gran interès i es restauren i són objecte d’estudi. En alguns municipis s’han fet inventaris molt complets, com és el cas de Vallbona de les Monges, o s’han fet rutes d’un singular interés turístic, com és el cas del Pla de Santa Maria amb la Ruta de la Capona.

Una de les construccions més interessants són els molins de vent fariners. Aquests se situaven en punts enlairats o ventosos, amb una torre cilíndrica o fusiforme, amb un diàmetre interior de 3,30 a 4,30 m, amb parets d’un gruix de 60 a 100 cm i l’alçada oscil·lava entre 5 i 10 m. A la part superior hi havia la coberta de fusta, d’uns dos metres, que era giratòria per aprofitar el vent. A l’interior hi havia un eix anomenat arbre, que a l’exterior subjectava les aspes, d’uns 10 m de llargada, i que mitjançant un mecanisme feia funcionar les moles.

A Catalunya la majoria d’aquests molins daten principalment de principis del s. xvi, tot i que se’n té coneixement de molt més antics, ja que en aquesta època es va produir una gran secada. De fet, a les zones riques d’aigua com el Pirineu els molins de vent no es varen utilitzar. Posteriorment, quan les aigües es varen recuperar es tornaren a utilitzar els molins hidràulics, ja que el fet de poder disposar de la reserva d’aigua suficient permetia assegurar la mòlta, mentre que el vent es podia interrompre en gualsevol moment. D’altra banda, si bé en els molins d’aigua calia mantenir nets el rec i la bassa, en els de vent les aspes es trencaven amb freqüència i eren costoses de reparar.

Al llarg del s. xviii van desapareixent els molins de vent, que es van esfondrant i sovint les pedres són reaprofitades per a bastir altres construccions, motiu pel qual en resten molt pocs exemplars. A la Conca de Barberà actualment només s’en coneixen els de Forès i Montblanc (partida Llorac).

A Passanant tenim constància de dos antics molins de vent fariners. L’un, desaparegut fa temps, estava situat a la partida de Boixeró i l’altre estava situat a l’actual partida del Molí de Vent, davant el dipòsit de l’aigua.

Aquest darrer coincidia amb la forma descrita i en la seva part occidental era ben visible, si bé la seva part oriental s’havia desfet per a reconvertir l’edifici en una pallissa, en el que constituïa un interesant exemple de reutilització.

Aquest darrer molí ja existia a primers del s. xviii (1730) i havia donat nom a la partida on estava construït. La Història de la Conca de Barberà (2008) s’hi refereix directament en descriure l’estructura dels molins de vent fariners que, segons diu, acostumen a comptar amb tres àmbits a nivell vertical: la planta baixa amb la porta generalment orientada a l’est; el segon pis, utilitzat almenys com a estança del moliner en els casos de Forès i Passanant, on es documenta la presència excepcional d’una llar de foc, tot i que possiblement també s’emprava com a magatzem; i la planta superior, just per sota la base de l’arbre de les aspes, amb l’espai per a les moles, amb un mecanisme molt similar a l’utilitzat en els molins fariners hidràulics.

Les restes del Molí de Vent de Passanant i la pallissa annexa varen ser enderrocades l’any 2008 per a construir el nou magatzem municipal.

El Molí de Vent poc abans de ser enderrocat. Fotografies: Agustí Marimon Roca.

Planta del conjunt de la pallissa i el molí.

13

llibres

LA MARINADA SEMPRE ARRIBA

LLUÍS FOIX; PRÒLEG: JOAN MARGARIT; IL·LUSTRACIONS: XAVIER CABANACH

La marinada sempre arriba.

Vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb.

14

Columna Edicions, 2013 256 p. / 19,90 € 978-84-664-1631-3

“El futur de les persones no està escrit, sinó que s’inventa dia a dia. Però l’arrelament a la terra, a la família, als primers mestres, als amics primigenis, als cops que dóna la vida des de ben jove, no s’obliden mai.”

Amb aquestes paraules de la contraportada ja queda clar que per Foix aquest és un llibre-homenatge als orígens i les arrels, a la seva pàtria, la Vall del Corb, i la seva petita pàtria, Rocafort de Vallbona, com ell mateix anomena. I és que més que una narració en primera persona de la seva vida, aquest és un relat d’un temps i un espai, del món rural durant la postguerra, amb les seves virtuts, els seus defectes i la duresa de la seva quotidianitat.

Exceptuant el preàmbul, on el narrador té un protagonisme molt clar i on explica el que va fent en arribar a Barcelona, quan el relat ja se situa al poble, aquest “jo” queda en un segon pla i el narrador ja no se centra en el que sent o fa, sinó sobretot en allò que observa. Foix deixa el protagonisme als mestres, a l’estraperlo, les feines agrícoles, les festes i rituals, la natura i el paisatge, les cases, els oficis i els diferents

personatges dels pobles, sempre amb l’ambient trist de la postguerra de rerefons. Tot, escrit amb la riquesa d’un parlar après dels pares i els padrins quan parlar català estava perseguit, amb la convicció que “la força del català parlat des de fa molt segles a la vall del Corb no morirà mai”.

I és que com ell mateix explica, el llibre ha estat escrit per a la gent d’aquestes contrades. Ciutadilla, Nalec, Guimerà... cadascun dels pobles té el seu espai, els seus records. També Passanant, Glorieta, La Sala, Belltall, el Fonoll i la Pobla de Ferran. Malauradament, l’únic record que té del nostre terme és de quan el seu padrí li explicava la desgràcia de la Pobla.

Lluís Foix i Carnicé va néixer

el 1943 a Rocafort de Vallbona.

Llicenciat en periodisme i dret, fou director de La Vanguardia i corresponsal d’aquest diari a Londres i Washington. Actualment escriu de manera habitual a La Vanguardia i l’Avui. A més, també participa en tertúlies televisives i radiofòniques.

endevina on és Natàlia Aribau

“Les coses importants són les que no ho semblen” Mercè Rodoreda

Incògnites anteriors: La finestra del mig és la que ja no hi és. Es trobava a La Sala de Comalats.

Les altres dues són de ca la Llarga de La Pobla de Ferran.

en imatges

Les festes majors A la dreta: Ballada de sardanes a la plaça de Passanant el 1943.

A baix: Cercavila de la Festa Major de Passanant cap al 1980 al seu pas pel Carrer Nou, amb el capgròs Marcelí i l’esglaiaiaies.

Fotografies cedides per Rosa Torras.

15

A dalt: Festa Major de Glorieta a principis dels 70.

Fotografia cedida per Josep Roca Farré.

A la dreta: Crònica de la Festa Major de Passanant de 1978 coneguda com l’antiCanet en què van actuar l’Elèctrica Dharma i Sisa entre altres. Tele/eXpres del 5 de setembre de 1978.

A la fotografia ampliada, el tractor que va servir d’escenari.

Imatges cedides per Josep Roca Farré.

envia’ns les teves fotos!

Ens les pots fer arribar a avv.passanant@gmail.com o deixar-nos-les per fer-ne una còpia.

Pertanyo a la llibertat Sóc esclau de lo que fuig.

RUSIÑOL, El pati blau Pertanyo a la llibertat i no sóc de ningú més, ningú em diu fes o desfés ni m’entra cap veritat si ella no m’ha tirat el seu penúltim cartutx, i no m’admet cap rebuig, només faig lo que ella vol i canto amb el rossinyol “sóc esclau de lo que fuig”

Enric Casasses