Marinada n4

4

agost 2014

Publicació de l’Associació de Veïns i Amics de Passanant

Orquídies de Passanant: un tresor amagat

Descobrim la diversitat d’orquídies que es poden trobar als voltants de Passanant i la Sala, un dels tresors amagats del nostre paisatge.

S’inicia el procés de participació del POUM

L’Ajuntament inicia un procés de participació ciutadana per tal d’aprovar la planificació urbanística del municipi.

sumari

actualitat

Reunió amb l’Ajuntament p. 3 Teatre: “Animals de companyia” p. 4 Trencament de l’aspa d’un molí p. 4 Darreres activitats de l’Associació p. 5 El nou POUM p. 5 mirant enrere

El Passanant de Madoz p. 6–7 botànica

Orquídies de Passanant: un tresor amagat p. 8–9

editorial

Després de l’estiu s’inicia un procés de participació ciutadana per configurar un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb l’horitzó al 2040. En un POUM s’hi inclouen qüestions relacionades amb tot allò que afecta un municipi, des de quins terrenys seran urbanitzables i quins no, com relacionades amb els equipaments, el transport públic o la cultura. És per això que pensem que és una bona oportunitat per debatre totes aquelles qüestions que fins ara no hem

tractat com a entitat, per tal de poder arribar a un consens mínim sobre quin model de poble volem i quines reivindicacions volem traslladar a l’Ajuntament de Passanant i Belltall.

Fins ara la nostra entitat ha aconseguit posar el seu gra de sorra per dinamitzar la vida social i cultural del nostre poble. Ara potser és l’hora de fer un pas més, i posar-nos d’acord en aquelles qüestions essencials del nostre futur.

quadern d’etnobotànica

Espernallac p. 10 llibres

Història de la Conca de Barberà. Història de l’Art p. 10 en imatges

Les feines del camp (I) p. 11

Edita:

Associació de Veïns i Amics de Passanant NIF: G55590061 Coordinació:

Albert Bagué i Volcedo, Josep Maria Marimon Amenós, Laia Rubià Marimon, Mercè Rubià Marimon, Jordi Tudó redacció:

Mercè Rubià Marimon col·laboracions:

Natàlia Aribau, Albert Bagué i Volcedo, Guillem Figueras Moreu, Natacha Filippi, Agustí Marimon, Josep Maria Marimon Amenós, Maria Rosa Roca, Mercè Roca, Jaume Saltó, Pep Solé Tarragó Disseny i compaginació:

Laia Rubià Marimon portada:

Laia Rubià Marimon cost de l’anterior número:

0,79€/exemplar

carta oberta

La creu del Casimiro Al camí del pou fa anys i panys que hi ha aquest monòlit llençat a la cuneta del camí. Ja no s’hi llegeix gran cosa, la creu és el més destacat.

Fa anys, a l’eixamplar-se el camí del pou va tombar-se el monòlit, ningú hauria reclamat posar-lo ben plantat i al seu lloc.

El dia 5–3–1923 en Casimiro treia terra d’aquest indret per aplanar la seva era; els pagesos ho feien sovint, reposant terra per quedar ben uniforme i plana i poder fer les tasques de batre. En Casimiro va tenir la desgràcia de la seva vida, li va caure la pedra gegant al damunt i el va esclafar. El jovent de Passanant, en record del seu amic, li va dedicar aquest monòlit fet amb la mateixa pedra que el va matar.

“La creu del Casimiro” i quina creu!

Llençat el monòlit a la cuneta on va quedar esclafat.

Vergonya de tots plegats de deixar malmetre un monòlit, el qual era d’una voluntat popular. Per resti-

tuir-lo no deuen pagar subvencions, subsidis, ajuts, prestacions, ni tallar cap cinta, ni cap foto de perfil, ni plantar molins… La memòria històrica és intocable, inviolable.

Com canta i ens recorda Raimon: qui perd els orígens, perd identitat. I cal afegir, i la vergonya, si n’hi ha.

Seria una bona feina la restitució per part de l’associació d’aquest monòlit i a la memòria col·lectiva del poble. Ens hi posem?

Jordi Tudó

Podeu fer arribar les vostres col·laboracions o suggeriments a: avv.passanant@gmail.com Fes-te soci/a!

Fe d’errades

A l’anterior número es deia que les fotografies del teatre eren de la representació d’El malalt imaginari de 1991, però en realitat eren d’El millor dependent del món, representada l’any següent pel mateix grup de teatre.

Envia’ns un correu electrònic amb les teves dades (nom, cognoms, casa, adreça i telèfon) a avv.passanant@gmail.com o apunta’t en qualsevol acte o assemblea de l’Associació. Pots fer el pagament dels 10€ de la quota anual a la Caixa d’Enginyers 3025 0004 39 1433253247.

2

actualitat

L’Associació es reuneix de nou amb l’alcaldia per traslladar-li les seves reivindicacions A dia d’avui encara no han tirat endavant la majoria de les demandes que l’Associació va fer arribar a l’Ajuntament el mes de març de l’any passat.

Mercè rubià i marimon

El passat 6 de juliol diversos membres de la junta de l’Associació de Veïns es van reunir amb l’alcaldessa de Passanant i Belltall, Carme Amenós, i el tinent d’alcalde, Joan Fabregat. El motiu de la reunió era fer un seguiment de les demandes fetes a la primera trobada, feta el 20 de març de 2013.

En aquella reunió l’Associació havia transmès diverses demandes: la col·locació de baranes als carrers amb pendents i escales; la millora de cobertura de telefonia mòbil i televisió; que el punt TIC estigui en un lloc acessible i disposar d’un local social.

De totes aquestes demandes, a dia d’avui només se n’han complert dues, a mitges. Les baranes s’han començat a posar, però de moment només n’hi ha al carrer nou i a la pendent de Cal Roset. I el local social, tot i que l’Associació disposa de la Sala Sanfeliu i Canela, depèn de les activitats que hi pugui programar l’Ajuntament o que algú vulgui llogar-la, de manera que tampoc no s’hi pot emmagatzemar el material i la infraestructura de l’Associació. Pel que fa el punt TIC, si bé s’ha reobert el bar i s’hi pot accedir, des de l’Associació considerem que no és el lloc idoni perquè hi hagi els ordinadors públics i creiem que seria més oportú que tornessin a estar a dins de la sala d’actes, com estaven anteriorment, o en un lloc on qui els necessiti per treballar realment pugui fer-ho.

En aquesta reunió, doncs, l’Associació va tornar a plantejar aquestes i d’altres qüestions:

Baranes L’Associació demana que se’n posin a la resta de carrers amb pendents i amb escales que hi ha al poble. L’Ajunta-

ment assegura que aquesta actuació està inclosa al pressupost de l’any vinent i insta l’Associació a especificar quines són les més prioritàries per tal d’estudiar la possibilitat de començar per aquestes.

Obres de la Pobla de Ferran Els veïns de la Pobla s’han queixat repetidament a l’Associació per l’endarreriment de les obres de recuperació del camí de Guimerà i la placeta que s’està fent. Les obres es van iniciar ara fa un any i encara no s’han acabat. A més, s’han arrencat diversos arbres de la placeta per replantar-ne d’altres, cosa que tampoc ha agradat als veïns.

L’Ajuntament ha explicat que les obres estaran finalitzades aquest estiu i que a la placeta s’hi farà un espai de lleure. Pel que fa als arbres, consideren que són més idònies les moreres que hi han plantat que no els pins que hi havia, que asseguren que estaven molt malmesos.

Locals L’Associació demana un espai on poder emmagatzemar tota la infraestructura que, poc a poc, l’entitat va adquirint. Els expliquem que l’espai de la Sala Sanfeliu i Canela destinat a guardar-hi el material és insuficient. A més, s’agreuja pel fet que en cas que altres entitats o persones en facin ús, s’ha de buidar i no s’hi pot accedir. És el cas, per exemple, de la setmana de la Festa Major, quan el local estarà tancat perquè l’Ajuntament hi organitza una exposició, quan s’haurà de buidar el local i portar-ho a les cases.

L’Ajuntament explica que després d’acabar les obres de la Pobla començaran les obres a Cal Masalles, l’hotel d’entitats. A la planta baixa hi ha una petita sala, de 30m2, que podria tenir 3

aquest ús de magatzem per l’Associació. El primer i segon pis s’arreglaran per llogar-los com a casa particular.

Pel que fa al local de les escoles, que a l’anterior reunió s’havia dit que estaria acabat abans de finalitzar la legislatura (maig de 2015), s’explica que no hi ha pressupost per arreglar-lo. Des de l’Ajuntament expliquen que s’hi vol posar un parquet, bomba de calor, un fals sostre i que s’han d’arreglar els lavabos i la instal·lació elèctrica.

POUM L’Ajuntament explica que la proposta guanyadora del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que es va presentar el 2005 servirà de base per un nou projecte de POUM, però que ja no hi haurà tant sòl urbanitzable com estava previst aleshores, perquè avui dia planificar un creixement d’aquests pobles com es preveia ja no és viable. Tanmateix, la base serà la mateixa, i la seguirà tirant endavant el mateix arquitecte, Ramon Munté i Adell, juntament amb la tècnica de l’Ajuntament.

Després de l’estiu s’iniciarà un procés de participació ciutadana amb reunions amb les entitats del municipi i reunions obertes als nuclis de Belltall i Passanant. A la reunió de Passanant s’inclouran les informacions que afectin la Pobla de Ferran, Glorieta i la Sala.

Depuradores L’Associació exposa la seva preocupació per la manca de depuradores al municipi. L’Ajuntament explica que Passanant i Belltall estan dalt de tot de la llista de prioritats de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), però que ara mateix dit organisme no té diners per tirar-ho endavant.

actualitat

Passanant es lliura al “teatre de resistència” 120 persones van assistir el passat 22 de febrer a les dues sessions de l’obra Animals de Companyia, que es va representar a Cal Roc amb totes les entrades exhaurides.

Fotografia: Pep Solé Tarragó.

M.R.M.

Només apagar-se els llums el públic es posa dempeus i ofereix una llarga ovació. La Cia. la Mandanga se’ls ha ficat tots a la butxaca des del primer minut. L’autora de l’obra, Estel Solé, es dirigeix al públic per reivindicar la necessitat i importància de la cultura i explica què els ha portat a actuar en cases particulars. Davant la impossibilitat de representar l’obra al circuit teatral convencional, han optat per no arronsar-se i convertir en escenari els menjadors de casa. El boca orella ha estat un èxit i ja porten més de 60 funcions arreu de Catalunya. “El teatre de resistència”, com ella l’anomena, torna a aixecar els forts aplaudiments.

Cada funció s’ha d’ajustar al nou espai, que sovint té condicions ben diferents, però els actors ja s’han acos-

tumat a canviar els moviments a cada funció. Només arribar miren l’espai i decideixen on col·locar el poc decorat que necessiten (taula de menjador, butaca) i les cadires del públic. Fins i tot reajusten alguna part de l’obra que requereix entrades i sortides. Davant la sorpresa dels amfitrions de la casa, la Teresa i el Josep, i els organitzadors, l’Associació de Veïns i Amics de Passanant, en escassos minuts ajusten una hora i mitja de funció.

L’obra, dirigida per Marilia Samper i escrita per Estel Solé, compta amb un repartiment de cinc actors que estan excel·lents en el seu paper, la mateixa Solé, Edu Buch, Míriam Tortosa, Jordi Vaqué i Martina Tresserra. Uns actors que fa poc més d’un any van formar la companyia La Mandanga i van iniciar el procés de creació de l’espectacle a

través d’improvisacions i jocs teatrals.

L’acció transcorre a casa d’una jove, la Beth, la mateixa nit que torna després d’estar internada en un hospital psiquiàtric després d’un intent de suïcidi. Els seus amics li han preparat un sopar sorpresa que es convertirà aviat en una seqüència de situacions i diàlegs delirants amb la mentida com a punt de partida que faran esclatar de riure el públic la primera part de l’obra i reflexionar, més tard, sobre els nostres valors, la solitud i l’amistat. I ho fan a través d’un teatre d’alta qualitat, amb moments d’un ritme trepidant, tant en els diàlegs com en la interpretació.

Una experiència única per a organitzadors i públic que, a jutjar per la resposta que ha tingut, segur que no serà l’última.

Es trenca l’aspa d’un aerogenerador de Belltall El passat mes de març unes fortes ventades van trencar l’aspa d’un aerogenerador del terme de Belltall, que va caure en una parada d’alls.

L’aerogenerador, que pertany al parc eòlic de Les Forques, va entrar en funcionament l’any 2008. Els veïns de Belltall ja han expressat el temor que aquest fet es pugui repetir, perquè els cops de vent d’aquell dia, tot i ser

forts, no van superar els 70km/h, una xifra habitual i que sovint fins i tot arriba als 90km/h (segons dades de la Bellcam). És per això que també han reclamat que la companyia realitzi un examen preventiu dels aerogeneradors.

L’empresa propietària del parc eòlic de les Forques, GESTAMP EOLICA S.L., no va voler fer declaracions a la premsa sobre l’incident perquè 4

considera que és un tema “confidencial”. La junta de l’Associació de Veïns de Belltall s’ha posat en contacte tant amb Gestamp com amb Gamesa, però no ha rebut resposta de cap de les dues empreses. Només ha rebut resposta per part de la Generalitat, informant-los que ha iniciat un procés administratiu contra l’empresa propietària.

actualitat

Un centenar de persones al dinar del 12 de maig El xef Albert Marimon va oferir per segon any consecutiu un dinar popular per tal de commemorar la Festa votada del 12 de maig, on malgrat ser dilluns hi van assistir fins a un centenar de persones, entre veïns i amics de Passanant. Enguany també va oferir a tots els assistents a la festa un vermut patrocinat per l’Associació.

Com cada any, la processó va tenir un gran seguiment. A més, aquest any l’Ajuntament de Passanant va patro-

cinar una ballada de sardanes amb la Cobla Principal de Tarragona després de la missa, que també va acompanyar la processó. Des de l’Associació s’ha reclamat al consistori que, per una altra ocasió, es pugui establir un diàleg per no solapar els actes en un dia tan important per al poble com aquest, donat que molta gent que assistia al dinar no va poder gaudir de les sardanes, programades a quarts de tres del migdia.

Fotografia: Natàlia Aribau.

Una revetlla de Sant Joan molt participativa Una setantena de persones vam celebrar la revetlla de Sant Joan amb l’Associació, en una jornada marcada per una gran participació de tots els assistents. Algunes dones del poble van fer crema de Sant Joan, un altre grup va coure les sardines, mentre d’altres s’oferien a fer una amanida de patata amb una salsa boníssima. I no només això, ja a la tarda, mentre la Juke Cover Band feia les proves de so, diverses persones decoraven la Sala Sanfeliu i Canela. El sopar va ser un èxit, i va acabar amb bona música.

Preparant la crema. Fotografia: Agustí Marimon.

Procés de debat i participació al POUM L’any 2005 la proposta de l’arquitecte Ramon Munté i Adell va guanyar el concurs públic convocat pel Ple de la Corporació per tal d’aprovar un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aquesta proposta guanyadora havia de ser el punt de partida per definir les polítiques públiques i el planejament integral i estratègic del territori. És a dir, delimitar i qualificar el sòl urbà i el sòl no urbanitzable. L’any 2010, però, el POUM encara no estava acabat, l’any que la Generalitat havia fixat com a límit per tal que tots els

ajuntaments de Catalunya tinguessin enllestida la planificació. D’aquesta manera, i mitjançant una ordre del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, l’abril de 2010 van entrar en vigor els planejaments urbanístics elaborats per la Generalitat a tots els pobles sense un POUM aprovat.

A l’últim ple de l’Ajuntament la corporació va aprovar tornar a engegar el procés d’elaboració del POUM i, per tant, el procés de participació ciutadana. Un procés que, tal i com exigeix la Llei d’urbanisme, “s’aplicarà en el 5

decurs del procés de formulació i tramitació del pla fins la seva aprovació”. És per això que des de l’Associació de Veïns i Amics de Passanant volem engegar un procés de debat i participació dels temes inclosos al POUM, per tal que la persona de l’entitat que assisteixi a les reunions amb l’Ajuntament hi dugui la veu de tots els membres de l’entitat. Des de la junta s’intentarà dinamitzar els debats i que, com a mínim en els temes d’interès general, s’arribi a uns acords mínims entre els associats.

mirant enrere

El Passanant de Madoz Jaume Saltó

Q

uan era petit, vora de casa hi Però de les seves obres se’l coneix passava el carrer Nou. Més bàsicament per dues: impulsor de la tard, quan ja sabia llegir m’in- segona i més gran Desamortització, trigava la placa indicadora del carrer, després de la de Mendizábal, i com a Calle Nueva de Madoz, i és que la dicautor i editor del “Diccionario geográficotadura, fent una filigrana traductora estadístico-histórico de España y sus posesiova dedicar el carrer al senyor Madoz. nes de Ultramar”.

Molts anys després vaig tenir És aquesta segona la que em va ocasió de descobrir la personalitat impressionar de forma notable, ja que d’aquell insigne senyor que va merèical pensar en l’alçada científica i revoxer la dedicatòria d’un carrer. lucionària de la idea per l’època en què Efectivament, Pascual Madoz es va editar (1845–50). És un ambiciós Ibáñez va ser un advocat i polític espaprojecte que va haver de superar infininyol nascut a Iruña (Pamplona) el 1806 tat de dificultats, entre elles la Segona i mort a Gènova el 1870. Va ocupar Guerra Carlina. diferents càrrecs com ara diputat (pel L’obra consta de 16 volums i en un Partit Progressista), governador de la intent de superar un diccionari anteriVall d’Aran, Ministre d’Hisenda i goveror fet per Sebastián Miñano el 1827, hi nador de Madrid. Es va haver d’exiliar afegeix el concepte “histórico” i inclou dos cops a França i finalment morí a “las posesiones de Ultramar”.

Gènova mentre impulsava l’ascens al Tot i que l’obra pretén seguir tron d’Espanya d’Amadeu de Savoia. una metodologia, conté nombroses

inexactituds degudes bàsicament a: la participació de més d’un miler de col·laboradors de difícil coordinació; el desconeixement de l’editor de les altres llengües del país fora del castellà; les comunicacions precàries de l’època; i l’ocupar la seva redacció un gran interval de temps d’una època molt convulsa de la història del país, ja que segons afirma el propi Madoz hi va esmerçar 15 anys, 11 mesos i 7 dies.

Tot i això té un cert valor documental que ens pot donar una idea de com era la vida de les nostres contrades a mitjans del segle xix.

Donem, doncs un cop d’ull que en deia aquell “Diccionario geográfico…” de les poblacions dels Comalats històrics del nostre territori. En fer la transcripció dels articles, que en l’original estan plens d’abreviatures, aquestes s’han desfet i s’ha respectat l’ortografia de l’època.

FORES. Lugar con ayuntamiento en la provincia y diócesis de Tarragona (10 ½ horas), partido judicial de Montblanch (4 horas-), audiencia territorial y capitania general de Barcelona ( (22 horas). Situado en lo mas elevado de una montaña en terreno quebrado y áspero; le combaten en verano los vientos del SE y en invierno los del N. Con violéncia, que hacen de su clima desapacible, aunque sano. Consta de 25 casas y una iglesia parroquial servida por un cura. El término confina: al Norte con Ceballá del Abadiato y Glorieta; al Este Conesa; al Sur Sarreal, y al Oeste Belltall y Solivella.

El terreno, escabroso y pendiente, forma por la parte Sur paradas y márgenes para contener la tierra floja de inferior calidad hasta la llanura de Sarreal, y por el Norte es todo un llano mas fértil y productivo; hay algunos bosques de pinos, carrascos y encinas, carece de rio y arroyo, y es escaso de aguas, que los vecinos se proveen para beber y demas usos domésticos de las llovedizas, que recogen en una balsa cercana a la población. Los caminos son locales y de herradura. Produce cereales y legumbres y cria abundante caza de liebres conejos y perdices. Población: 21 vecinos, 87 almas. Cap. Prod. 2.350.332 reales. IMP. 70.509 reales.

Tot i intentar donar unanimitat a la redacció dels articles, veiem que en uns es cita la distància a Montblanc i Barcelona, i en d’altres no. Entre els que es cita, en unes poblacions es refereix la distància en hores i en d’altres en llegües. Val a dir que la “legua castellana” té 20.000 peus a partir del segle xvi, cosa que equival a una distància d’entre 5,2 i 5,9 km.

BELLTALL. Lugar con ayuntamiento de la provincia y diócesis de Tarragona (7 leguas), partido judicial de Montblanch (2 ½ leguas), audiencia territorial y capitanía general de Barcelona (46 ½ leguas). Situado en terreno montuoso a la libre influencia de los vientos. Clima sano, tiene 18 casas, una iglesia parroquial y una fuente de buenas aguas para el surtido del vecindario. Confina el término con los de Ciutadilla, Pasanant, Fores y Rocallaura, estendiéndose ¼ y ½ hora de estas direcciones. El terreno es áspero, escaso de aguas y mucha parte de rocas. Los caminos son locales y de herradura. El correo se recibe de Momblanch. Produce trigo, legumbres, cría poco ganado y caza. Población: 20 vecinos, 75 almas. Cap. Prod. 1.292.266 reales, Imp.: 38.767 reales.

6

PASANANT. Aldea en la provincia y diócesis de Tarragona, partido judicial de Montblanch, audiencia territorial y capitanía general de Barcelona, ayuntamiento de Belltall. Situado en terreno llano, aunque algo elevado y rodeado de malezas, con buena ventilación y clima templado y sano. Tiene 35 casas, un pozo de buenas aguas para el surtido del vecindario; una iglesia parroquial (San Jaime), de la que es aneja la de Glorieta, servida por un cura de primer ascenso de provisión real y ordinaria.

El termino confina al N. Vilas; al E. La Sala; al S. Glorieta y al O. Rocallaura; en él se comprende la Pobla de Ferran. El terreno es de secano, de mala calidad; le cruzan varios caminos locales. Produce trigo, cebada, centeno, legumbres, patatas y poco vino; cría caza de perdices. Población 26 vecinos, 93 almas. Cap. Prod. 1.637.832 reales Imp. 49.134 reales.

POBLA DE FERRAN. Aldea en la provincia y diócesis de Tarragona (12 horas), partido judicial de Montblanch (5 horas), audiencia territorial y capitanía general de Barcelona (25 horas), ayuntamiento de Pasanant, de cuyo lugar depende y casi forma con él una misma población, unidas también sus riquezas.

GLORIETA. Lugar cabeza de ayuntamiento que forma con Fonoll y La Sala en la provincia y diócesis de Tarragona (10 ½ horas), partido judicial de Montblanch (4 horas), audiencia territorial y capitanía general de Barcelona (22 horas). Situado en terreno montañoso con buena ventilación y clima saludable. Tiene 3 casas y una iglesia aneja de la parroquia de Pasanant. El término confina con La Sala, Belltall, Fores y Pasanant.

El terreno aunque montuoso y poblado de bosques de pinos y encinas, tiene alguna parte llana para el cultivo de cereales; corren por el varios torrentes que unen sus aguas al rio Vallfogona. Los caminos son locales de herradura. Produce trigo, cebada, legumbres y abundante caza de liebres, conejos y perdices. Población 4 vecinos, 49 almas. Cap. Prod.

341.332 reales Imp- 10.239 reales.

LA SALA. Aldea en la provincia y diócesis de Tarragona (7 leguas), partido judicial de Montblanch (3 leguas), audiencia territorial y capitanía general de Barcelona (15 leguas), ayuntamiento de Belltall. Situado en una pequeña llanura, entre las sierras del Tallat y Forés, con una buena ventilación, y clima templado y sano. Tiene una iglesia parroquial (La Natividad de Ntra. Señora), en donde se celebra misa todos los días de precepto. El término confina al N. con Pasanant; al E. con Forés; al S. con Solivella, y al O. con Belltall. El terreno es de secano, de ínfima calidad; le cruzan varios caminos locales. Produce trigo, cebada, patatas y legumbres; cría caza de perdices. Población: 6 vecinos, 28 habitantes. Riqueza i contribuciones con el ayuntamiento.

No sempre es fa referència a l’església del lloc i a qui està dedicada, però en el cas de Passanant també es fa esment que està servida per un capellà de primer ascens; és a dir que no s’hi enviava a un capellà acabat d’ordenar, sinó que Passanant ja formava part de les poblacions que feien “currículum” pels mossens.

El que realment no queda clar és l’existència de ajuntaments1, ja que sembla que l’ajuntament era a Belltall, però en referir-se a la Pobla de Ferran l’incorpora a l’ajuntament de Passanant.

En fer la descripció de Glorieta ens trobem que ara la Sala forma part de l’ajuntament d’aquesta població, on apareix també el riu Vallfogona2.

De la mateixa manera incorpora la Sala a l’ajuntament de Belltall.

L’any 1845 es varen agrupar els antics ajuntaments de Belltall, Glorieta i Passanant, formant el municipi actual.

2 Es refereix al Riu Corb, al qual desguassa el Torrent de Glorieta a Ciutadilla.

1

FONOLL. Aldea en la provincia y diócesis de Tarragona (10 ½ horas), partido judicial de Montblanch (4 horas), audiencia territorial y capitanía general de Barcelona (22 horas), forma ayuntamiento con La Sala y Glorieta; perteneció al señorío del Priorato de Escala Dei. Consta de 2 casas y una iglesia aneja a la de Fores. Confina con Vallfogona, Segura, Ceballá del Abadiato de Santascruces y carretera de Tárrega.

El terreno es montañoso, y de sus vertientes se forman varios arroyuelos que desaguan en la riera de Vallfogona. Los caminos son locales y de herradura. Produce cereales y legumbres, y cría abundante caza de liebres, conejos y perdices. Población: 5 vecinos, 48 almas. Cap. Prod. 81.500 reales Imp. 2.445 reales.

Mapa: Provincia de Tarragona, parte de Catalunya / grabado por R. Alabern y E. Mabon, 1846. © Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Cartografia propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat.

Cal assenyalar la presència dels Vilars quan s’exposa els límits del terme de Passanant, tot i que aquests no van tenir mai entitat pròpia com aldea o ajuntament, ja que no es contempla cap entrada al diccionari de Madoz.

Val a dir que en tots els llocs que es refereix s’hi cultivaven llegums, a part dels cereals, que eren la base proteínica

(impostos). Efectivament era una dada important que regulava la quantitat de “reales” que sortien de la mamella del “Principado de Cataluña”.

Així doncs, encara que d’una forma una mica confusa, el sr. Madoz ens dóna una idea de com estaven configurades les nostres viles i pobles a mitjans dels segle xix.

de l’alimentació; la carn procedia de la caça o dels propis corrals. La població es compta per “vecinos”, que és l’equivalent castellà dels focs catalans.

I finalment, com a dada curiosa del diccionari, cal fer esment que en les poblacions de Catalunya s’hi fa constar la riquesa del lloc i la seva contribució a les arques de l’Estat en forma de imp.

7

bot à nica

Orquídies de Passanant: un tresor amagat Natacha Filippi

Q

terior comença a buidar-se, mentre un nou tubèrcul apareix uan parlem d’orquídies, tothom pensa en unes i comença a engruixir-se per acumular reserves per a l’any flors immenses i de colors llampants que es venen següent. És aquest el fenomen que ha donat a les orquídies a les floristeries, i que estan de moda des de fa un el seu nom evocador. temps. Aquelles de les botigues són totes d’origen tropiEl més increïble de les orquídies són sens dubte les cal, tot i que podem trobar orquídies a gairebé tot el món, seves flors, amb formes i colors insòlits. Això és el resultat exceptuant només algunes zones molt fredes o molt càlides d’una especialització molt avançada d’aquestes plantes, i seques. De fet, al conjunt dels Països Catalans hi ha una que necessiten l’acció dels insectes pol·linitzadors per a setantena d’espècies d’aquesta planta, que conforma una reproduir-se. És aquesta necessitat, combinada al fet que les família extremadament diversa i d’aparició “recent” (una orquídies van aparèixer en mica menys d’un milió un moment en què la majod’anys). Passanant no és ria d’insectes que coneixem una excepció, i les orquídies avui dia ja existien, que constitueixen un dels tresors explica la forma particular amagats del nostre paisatge. de les flors d’orquídies: un Camuflades entre les dels tres pètals de la flor herbes, escampades per les s’ha transformat, girant-se i vores dels camins o formant convertint-se en una espècie grups nombrosos entre els de llengua (anomenada lamatolls, en clarianes al mig bel) que permet als insectes del bosc o en trossos erms, aterrar-hi còmodament. A les orquídies formen part més, els seus dibuixos atrade les flors que marquen el uen específicament alguns final de l’hivern i l’arribatipus d’insectes. da de la primavera. Sovint Als voltants de La Pobla passen desapercebudes, però o de La Sala, podem trobar aquells qui hagin tingut la grups amb desenes de sort de veure-les, de segur botonets de gos (Orchis purque hauran quedat captipurea), amb les seves grans vats per aquestes plantes inflorescències blanques i sorprenents. porpres. El seu label és sorLes orquídies ens atrauen Botonets de gos prenent, amb quatre potes per moltes raons, i la fascinablanques tacades de porpra ció que sentim per elles ve de al voltant d’un “cos”, coronat per un casc de color més fosc. lluny. Per exemple, des de l’antiga Grècia tenen la reputació Aquest label atrau nombrosos insectes, i els indica el camí de ser afrodisíaques, perquè els seus tubèrculs s’assemblen a que han de seguir per a arribar al cor de la flor, on es troben dos testicles (orchis, en grec). Aquesta creença no té fonaels òrgans mascle i femella. ment, i és important assenyalar que no n’heu de tallar o Algunes orquídies, però, van decidir d’auto-fecundarse, arrencar mai cap. Les orquídies mediterrànies viuen la major després de la desaparició del seu insecte predilecte, o d’alpart del temps sota terra, i només surten algunes setmanes guna altra modificació important del seu hàbitat. El curraià l’any. Quan apareixen a la superfície, el tubèrcul de l’any an8

Abellera aranyosa

Abellera mosquera amb una mosca enxampada en una tela d’aranya

groc (Cephalantera damasonium), que podem trobar en grups nombrosos als voltants de Passanant, i fins i tot en alguns horts, n’és un bon exemple. Com que ha aconseguit pol·linitzar-se ella mateixa, ja no li cal obrir les seves flors. No veurem gairebé mai el seu label acollidor, i la trobarem en forma de càpsula groc pàl·lid.

El ramell d’ombra (Limodorum abortivum), bastant més rar, prefereix el sota-bosc i zones més ombrívoles de la Coma de’n Guiam o del Fonoll. Aquesta sí que té un label sorprenent, amb ratlles violàcies, ja que encara necessita atraure els insectes pol·linitzadors. La seva peculiaritat és que ha abandonat la fotosíntesi, i s’ha decantat pel saprofitisme, és a dir que extreu els seus aliments de la matèria orgànica en descomposició, com fan molts bolets. Per això aquesta espècie no té fulles verdes, sinó unes fulletes minúscules i d’un color violeta profund.

Les orquídies que han desenvolupat característiques més peculiars en relació als insectes són les del gènere Ophrys, anomenades abelleres. Més petites que les altres i amb poques flors articulades al voltant de la tija, demanen una mica més d’atenció per a ser descobertes. Quatre espècies són comunes a les vores dels senders del municipi: l’abellera mosquera (Ophrys insectifera), l’abellera fosca (Ophrys fusca), l’abellera aranyosa (Ophrys sphegodes) i la flor de l’abella (Ophrys apifera). Com els seus noms indiquen, aquestes espècies han modelat les seves flors per a atraure un sol tipus d’insecte. Sedueixen el mascle per mimetisme: el seu label bombat i pelut s’assembla molt al cos de la femella, i fins i tot imiten les antenes o el reflex de les ales amb una taca blava i lluenta que es troba al centre del label de moltes Ophrys. I per assegurar-se que l’insecte caurà a la trampa i vindrà a “copular” amb la flor per a sortir-ne carregat de pol·len, moltes d’elles inclús poden reproduir l’olor dels insectes femella!

Aquest breu repàs dóna una idea de la diversitat de les orquídies que podem trobar pels voltants de Passanant. A més, les orquídies s’hibriden fàcilment, i és probable que hi hagi algun exemplar híbrid en aquesta zona. Si us animeu, podríem organitzar passejades per establir una llista més exhaustiva de les orquídies presents aquí, i intentar trobar

Ramell d’ombra

alguna llengua de gall (gènere Serapias), amb la seva gola profunda que serveix de niu als insectes, esgotats per la seva feina de pol·linització. També podríem trobar alguna flor dels bocs (Himantoglossum hircinum), força gran, amb labels llargs i ondulats, i que fa una pudor de boc que espanta.

El que cal, sobre tot, és protegir les orquídies que ens envolten. A Catalunya, diverses espècies estan en vies d’extinció o són considerades vulnerables, tot i que només dues estan incloses en la legislació de protecció de la flora. El fet és que la desaparició de les formes tradicionals d’agricultura i de pastura ha privat les orquídies mediterrànies de les condicions òptimes per al seu desenvolupament, ja que els agraden les terres segades i remogudes. A més a més, són especialment vulnerables perquè les seves llavors necessiten entrar en simbiosi amb uns fongs minúsculs per a poder germinar. Per això són molt sensibles als químics abocats a prop seu, tant herbicides com insecticides. Per això, també, no es venen en floristeries, ja que encara no se sap com cultivar-les, i és inútil intentar trasplantar-les.

Gràcies al Guillem per la traducció, a la Natàlia per la descoberta del ramell d’ombra i a l’Olivier per les dues fotos d’abellera.

9

quadern d ’ etnobot à nica

Espernallac

Santolina chamaecyparissus fam í lia de les compostes

Camamil·la, camamilla de Maó descripció

Planta perenne i molt aromàtica, en forma de mata compacta i arrodonida que arriba a 60 cm d’alçada. Arran de terra té un tronc llenyós i gruixut, des d’on surten multitud de tiges fines gairebé verticals. Les fulles, d’un color verd grisós, són petites, esparses, lineals, i amb nombrosos segments d’1–2 mm situats en diverses files. Les flors són grogues, i formen capítols arrodonits de 6 a 12 mm de diàmetre.

Recol·lecció

Se’n recullen sobretot les flors, pels volts de Sant Joan.

durant temps la seva forma i color.

En medicina és equivalent a la camamilla, que és impossible de trobar per aquí en estat silvestre. Sobretot s’usa la infusió de flors com a estomacal i digestiva, tot i que se li atribueixen també virtuts antiespasmòdiques i emmenagogues. Diuen que les llavors són vermífugues.

Per la seva amargor, s’ha de dosificar bé la infusió ja que, com la camamilla, pot provocar vòmits. Per evitar-ho, a les Balears recomanen prendre sempre un nombre senar de flors, així que farem la infusió amb cinc o set botons.

Externament, és un molt bon antisèptic i cicatritzant.

Usos

És ornamental i es pot trobar en parcs, jardins i rotondes.

Amb les flors, daurades i rodones, la canalla de Passanant en feia arracades o anells, i les anomenava botonets.

S’utilitza molt per fer rams de flors seques: es cullen els capítols florals quan no estan del tot oberts, així conserven

Localització

L’espernallac és una planta molt comuna a tot el terme. La reconeixerem més fàcilment a principis d’estiu, quan forma tapissos daurats pels marges i els trossos erms. Abunda sobretot a la solana i en llocs pedregosos, i gairebé mai no la trobarem a l’ombra.

Guillem Figueras Moreu

Font: Font i Quer, Pío. (2001) Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Ediciones Península, Barcelona. 3a edició. Pàgs. 799–801.

llibres

Història de la Conca de Barberà. Història de l’Art Coord.: Joan Fuguet i Carme Plaza

Cossetània Edicions, 2008 978-84-9791-349-2 / 496 p. / 30€

Aquest volum és el primer d’una extensa Història de la Conca de Barberà. Tal com es diu a la “Justificació”, es tracta d’una recopilació sintètica d’estudis sobre la producció artística relacionada amb la Conca, des de l’època medieval fins a l’actualitat, que comprèn tant el patrimoni artístic produït per als pobles de la comarca, com aquell que ha estat produït per artistes conquencs, dins i fora d’ella.

Diversos especialistes donen una visió general dels diferents períodes i estils i dediquen articles específics al patrimoni artístic més rellevant. Del nostre municipi hi trobem les torres de Glorieta i la Sala, les restes del castell de Passanant, les esglésies de Sant Blai del Fonoll, Sant Pere de Belltall, el Santuari i Cambril de la Mare de Déu de Passanant i l’antic 10

Molí de Vent. Pel que fa a béns mobles hi trobem l’estàtua de Sant Blai del Fonoll, una predel·la, la Creu de Glorieta, el retaule del Mestre de Glorieta i la Corona de la Mare de Déu de Passanant.

La majoria d’aquests articles es complementen amb fotografies.

Com és inevitable en aquest tipus d’obres hi trobem algunes mancances, com la torre medieval de la Pobla o la Creu de Terme gòtico-renaixentista de Belltall, ambdues d’innegable interès, entre d’altres. També és discutible algun aspecte de la monografia dedicada al retaule del Mestre de Glorieta.

En conjunt, però, ens trobem davant d’una obra d’extraordinari interès i sens dubte destinada a esdevenir de referència per al coneixement de la comarca.

en imatges

Les feines del camp (I) Fotografies del segar i el batre cedides per Maria Rosa Roca de Cal Saubet.

envia’ns les teves fotos! Ens les pots fer arribar a avv.passanant@gmail.com o deixar-nos-les per fer-ne una còpia.

11

Pagesa d’Urgell Lema: Esclavitud

Pagesa d’Urgell de la cara colrada, del pit de matrona i els braços molsuts, no et fas pregar gaire si et donen l’aixada, si et toca la forca no fas pas embuts!

Quan canten els galls, tant si plou com si glaça, ben prest abandones l’escalf del teu llit, i crides a l’amo, que ronca un gra massa, i el mosso, que jeu en un catre esquifit.

Prepares minestra pels homes que marxen, i els poses ben plena la bóta del vi, perquè sense vi les mongetes no baixen ni el tall de pernil trobarien tan fi.

I portes lleugera la palla a la mula; als galls i gallines els dónes panís, i munys amb mà d’home la vaca gandula, que gira la testa per fer-te un somrís.

Te’n vas a la cambra, petita i austera, i amb veu reganyosa despertes tos fills; els rentes la cara de mala manera i els lligues les calces amb quatre cordills.

Després, a la cuina! que el temps porta pressa malgrat sa figura d’aspecte senil, i passen les hores volant sense fressa tot fent magarrufes amb aire gentil.

Quan l’hora de l’àpat congrega la colla, prepares la taula amb ben pocs requisits, perquè… per menjar-se un bon plat de carn d’olla no cal pas res més que la gana i els dits!

La tarda s’escola cosint roba vella que sap els miracles que fas amb tes mans, o bé t’arromangues fins sota l’aixella per fer la bugada de dos coves grans.

Llavors ve la truja, que alleta la cria, la lloca pacienta, que cova vint ous, les cabres porugues, el gos de masia, i el boc, que no es cansa de fer cabrits nous.

I encara en els temps de la brega pesada —la sega o el batre del blat i els fesols— tos braços de dona de ferma abraçada no deixen els braços dels homes tots sols.

Després les conilles, turgents i prolífiques, els quatre galls dindis, senyors dels corrals, els ànecs taujans, i les oques magnífiques, que tenen l’aspecte de dides formals.

I tornes de nou a la fauna que et crida; de nou a la cuina per coure el sopar, i abans de colgar-te cansada, rendida, no deixes pas mai cap melic per lligar.

Per fi, quan no queda en l’oblit ni una cosa de totes les feines que es fan de matí, recordes que tens un clavell i una rosa que Déu ha plantat en ton sòrdid destí.

I així passen dies, setmanes i mesos, els anys se t’emporten ta força vital, i el cor que no rutlla i els nervis malmesos t’acosten fatídics a l’hora final.

I et puja a la gola una set de carícies que es perden en l’ombra polsosa dels anys…

Et mires les mans, i les aspres durícies aturen en sec els teus frívols afanys.

Pagesa soferta, de tosca figura: L’esforç silenciós del teu viure mesell fa més lluminosa, més franca i més pura la perla de Lleida: la Plana d’Urgell!

Antoni Bonastre i Sanou