Els topònims de les cases del poble de sant cugat sesgarrigues

ELS TOPÒNIMS DE LES CASES

del poble de Sant Cugat Sesgarrigues

Rita Romeu Josep Romeu Clàudia Llach Àngels Pinyol Alba Ràfols

Vista de la Plaça de les Eres.

© Textos dels autors: Rita Romeu Miret

Josep Romeu Miret

Clàudia Llach Amigó Àngels Pinyol Escala

Alba Ràfols Rodríguez

© Fotografies: famílies del poble de Sant Cugat Revisió dels textos: Joan Solé i Bordes Col·laboració: SOREA

Institut d’Estudis Penedesencs

Edició: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Disseny i maquetació: Àngels Pinyol Escala Impressió: Futurgràfic SCCL ISBN: 978-84-617-3677-5

Dipòsit legal: B-3856-2015

L’Isidre Planas de Cal Gil, davant de Cal Daies.

“Dediquem aquest llibre a totes les persones que ens han ajudat i en especial, a totes aquelles que no l’han pogut veure acabat. Infinitament gràcies!”

Sumari Sumari 9 Presentació

11

Pròleg 13 18

Barri de Puigcigró

28

Carrer del Padró

34

Carrer de Sant Antoni

38

Carrer de Sant Isidre

60

Carrer d’Anselm Clavé

64

Carrer de Sant Josep

68

Carrer dels Boters

72

Plaça de l’Església

76

C. Nst. D. de Montserrat 80 Carrer de Sant Joan

84

Carrer d’Àngel Guimerà 88 Carrer de Sant Pere

94

Jaume de Cal Gil al carrer Sant Antoni.

C. del Raval de les Creus 98 Carrer de les Creus

102

Carrer del Pont

120

Plaça Sant Jaume

128

Carrer de la Masia

132

Avinguda de Catalunya

136

Carrer Milà i Fontanals

142

C. del Doctor Fleming

150

Carrer del Pou Comú

154

Carrer del Xalet

160

C. de la Torre del Gall

164

Masies 170 Barri de Mas Comtal

178

Glossari 184 Bibliografia

189

Agraïments

190

Índex Toponímic

192

9

Barri de les Cases Roges

Sumari

Liminar 14

Presentació 10

Al fons hi podem veure les tres creus que donaren nom al carrer de les Creus i a l’esquerre el Pou de la Pinya.

Montserrat Albet i Noya Alcaldessa de Sant Cugat Sesgarrigues

11

En la vida quotidiana fem servir els noms de les cases a les converses, a vegades ens preguntem quin és l’origen i el significat, com l’erudició popular ha conservat els noms de les cases al llarg del temps, com l’evolució de la societat i la creativitat de les persones han creat noms nous. Satisfer aquesta curiositat és el que ens ha inspirat a l’hora d’esbrinar la història dels noms de les cases, per així anar reconstruint, recopilant i fixant una part lligada a la història del poble. Hem seguit l’empremta dels noms de les cases que ens han deixat els nostres avantpassats i que ens parlen dels seus orígens, de les seves vides, de la feina que feien, de la manera de ser i ens expliquen la història del poble. Els noms de les cases s’han forjat al llarg del temps i ens retraten la història local d’una manera suggeridora.

Aquest llibre és fruit d’un projecte que va començar a gestar-se l’any 2010, quan des de l’Ajuntament, amb l’alcaldessa Rosa Escala i Moyés, es va convidar els veïns i veïnes que expliquessin l’origen del nom de casa seva. En aquell moment, els articles els vàrem publicar al butlletí municipal.

Posteriorment, l’any 2012, des de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues vàrem fer un pas endavant amb l’objectiu de fomentar l’estudi, la difusió i el coneixement del patrimoni cultural i esperonar la joventut en la investigació de les arrels del poble. Per això vàrem convocar la 1ªBeca de recerca de Sant Cugat Sesgarrigues, per tal de restituir tota la informació dispersa sobre els topònims de les cases i els seus orígens i els elements importants, i així elaborar-ne un inventari per tal de salvaguardar-los del risc de pèrdua del patrimoni històric i cultural del municipi.

Aquesta publicació és el fruit de la 1ª Beca de recerca de Sant Cugat Sesgarrigues i del treball realitzat pels cinc joves beneficiaris. El procés d’investigació ha durat un any, durant el qual s’ha fet un acurat seguiment i una supervisió del treball per part del jurat, que ha estat format per Àngels Tenas i Cuscó, com a representant del Patronat Pro Biblioteca Parroquial, i Assumpció Mitjans Piñol, com a representant de la Societat Coral El Raïm, així com els regidors de Cultura, Ramon Adan Alcaide i Raúl Casado Ruiz, i jo mateixa. A tots ells el meu agraïment per les hores compartides de treball i rialles i per l’entranyable record d’aquesta experiència.

Us convido a conèixer l’obra que teniu a les mans i a gaudir-ne. Per primera vegada en la història disposem d’una descripció objectiva i detallada dels topònims de les cases del poble de Sant Cugat Sesgarrigues. L’enfocament que s’hi ha donat no constitueix una mera llista de noms de cases, sinó que en recull l’ànima, l’essència dels mots i la transmissió lingüística intergeneracional. La transcendència científica ha estat l’element definitiu per fer-ne la publicació.

Estic profundament convençuda que la importància d’aquest treball no rau només en el valor històric i lingüístic, sinó que esdevé una base òptima per reflexionar amb rigor sobre el desenvolupament del poble i afavorir actuacions en la promoció social i el creixement econòmic del municipi.

Vull agrair molt sincerament la col·laboració de totes les persones que a títol personal o com a representants de les entitats han participat en el procés d’elaboració d’aquest llibre i desitjo que aquesta cooperació continuï donant fruits a l’hora de treballar conjuntament per allò que compartim: un poble, un patrimoni comú.

Aquest llibre és un reconeixement a les persones que, amb la seva manera de ser i amb la seva vida, han deixat l’empremta a la història del poble i ara formen part de la història col·lectiva.

Presentació

Presentació

Pr貌leg 12

Albert de Cal Nen Gran al barri de Puigcigr贸.

Pròleg 13

Pròleg El treball que ara està a les vostres mans neix precisament en aquest temps nostre, quan la comunicació globalitzada ens posa a l’abast la informació d’arreu, amb una velocitat i una capacitat absolutament impensables fa quatre dies. Per això, justament és ara quan cal mirar més cap a casa, cap a una realitat que sempre hem tingut ben propera, però que fàcilment es podria perdre entre un allau d’informació que ens arriba de tot d’arreu i se’ns ofereix com a “important”.

Els noms i renoms de les cases del poble de Sant Cugat Sesgarrigues formen part de la riquesa toponímica popular de casa nostra i constitueixen un patrimoni en perill de perdre’s si ens van deixant aquells que en són coneixedors. No fa ni cent anys moltes poblacions no tenien ni els carrers oficialment designats amb un nom, era un temps en el que tothom es coneixia i el renom familiar de la casa era l’element fonamental d’aquest àmbit de la comunicació, un temps –també cal dir-ho- que rebre cartes no era una activitat massa habitual, com no ho era realitzar gestions bancàries; parlem de quan les coses es pagaven amb moneda de curs legal i la domiciliació bancària no existia. No sé pas si hem evolucionat a fi de bé si en aquest temps nostre ens calen aparells electrònics anomenats intel·ligents per no perdre’ns si hem d’anar fins a la cantonada.

Aquest llibre és el resultat de la labor entusiasta realitzada per una colla de joves sancugatencs, el seu resultat reuneix totes les condicions per esdevenir una aportació important, com sens dubte voldrien tenir moltes altres poblacions penedesenques.

Ells mateixos remarquen en la nota liminar que han partit de convenciment que aquesta mena de tasques sempre és incompleta i subjecta a possibles errades, però això no treu ni el més mínim valor a la extraordinària labor realitzada, singular pel caire pacient i notablement meticulós d’una labor que, a la vegada, ha sabut mantenir el respecte a la realitat amb tots els seus detalls, d’aquí que la transcripció d’antropònims ens aporti sovint castellanismes que, penso que amb molt bon criteri, han volgut respectar amb la voluntat de deixar referència directa d’un temps i una manera de dir.

El resultat ara aplegat en llibre constitueix una excel·lent eina per a qui vol conèixer més de Sant Cugat i es llegeix el llibre de dalt a baix, però serà igualment útil a qui es vulgui entretenir en un carrer o a aquell que, emprant l’índex final, tan sols vol fer una consulta puntual. Tot plegat, una aportació a la història local i també al coneixement dels homes i les dones que d’una manera senzilla però constant en la seva vida diària van tirar endavant entre dificultats de tota mena –les petites grandeses i misèries de cada dia- aquest Penedès que ha arribat als nostres dies, aquest Sant Cugat Sesgarrigues que identifica a tots els seus habitants.

Joan Solé i Bordes Institut d’Estudis Penedesencs

14

Liminar

Liminar Tot un any. Aquest ha estat el temps que hem tingut per elaborar aquest interessant recull de noms, vivències, històries, anècdotes i curiositats del nostre poble: Sant Cugat Sesgarrigues. Un any per anar casa per casa demanant informació sobre, no només l’origen dels topònims de cadascuna, sinó per recollir la història de la família i de la casa.

Aquests topònims, que s’han transmès de forma oral, són, sobretot, un mitjà per identificar les persones, les famílies i les cases de la localitat. És per aquest motiu que, per poder fer el seguiment fins al seu origen, ens hem basat en els records de la gent de Sant Cugat, a més a més, d’algunes citacions de llibres i/o altres documents.

Aquest treball no pretén finalitzar aquí. No tan sols és un estudi toponímic de cases i carrers del poble, en concret de totes aquelles que han estat o estan habitades i que compten amb un nom o renom, sinó que també ha acabat esdevenint una important eina de consulta, no només pels interessats en la història del poble, sinó també per a aquells que volen anar més enllà, aquells que en un futur podrien aprofundir o ampliar aquest estudi.

La memòria de la gent es va esvaint amb el pas del temps. Per aquest motiu, s’ha cregut necessari iniciar aquest estudi. D’això també ens n’hem adonat en veure que hi havia cases de les quals no hem pogut esbrinar l’origen del seu topònim. Potser fa uns cinquanta anys encara hauríem coincidit amb aquelles persones amb les que s’originaven els renoms, la gran majoria de finals del segle xix i principis del segle xx, i així haver aconseguit més resultats.

En els darrers anys, la societat ha experimentat canvis importants: l’augment de la demografia del municipi degut a l’arribada de nouvinguts, la pèrdua d’una sèrie d’oficis a causa de la modernització o la remodelació del teixit urbà. Són aquests factors que han fet que l’ús d’aquests renoms o topònims estigui clarament en declivi i no ha estat fins ara que s’ha fet evident aquest problema. En altres temps, l’ús dels topònims estava totalment integrat en el fer de la vida quotidiana.

Esperem haver estat el màxim de rigorosos possible amb la informació, cosa força complicada degut a les mancances del llenguatge oral i algunes incoherències trobades en documents antics que s’han consultat. Hem intentat en cada entrevista i en cada revisió dels escrits, amb l’ajuda de les famílies, que la versió redactada s’ajustés el millor possible a la realitat. Tot i això, demanem disculpes per avançat per les possibles errades que hi pugui haver en el treball.

Possiblement el treball no englobi la totalitat de topònims que han servit per anomenar les cases del poble però, malauradament, és una informació que ja no es troba al nostre abast. Així doncs, animem a qui vulgui continuar indagant en el passat de Sant Cugat i així, mica en mica, recuperar i conservar la nostra història.

L’àmbit cronològic en què s’ha centrat l’estudi s’ha focalitzat, sobretot, del segle xix fins a l’actualitat. Això és degut al fet que la informació sobre temps anteriors és escassa i confosa, tret dels estudis ja realitzats sobre episodis fonamentals de la història del municipi.

Com era la societat de Sant Cugat Sesgarrigues en aquesta etapa històrica? Després d’haver indagat en padrons, estudis, documents, arxius i fonts orals, podríem arribar a una conclusió: el conjunt de persones que formava la societat estava més cohesionada.

Les mancances de les famílies eren cobertes amb els ajuts de les altres: els matrimonis grans rebien l’ajuda d’alguns veïns disposats a fer-se’n càrrec; la gent treballava en oficis que els cobrien les necessitats del dia a dia i que molt sovint es transmetien de pares a fills: forners, boters, ferrers, cistellers, mocaders, matadors, pouers, fusters...; les famílies sense descendència agafaven mossos o minyones d’altres cases per ajudar-los en les seves tasques; una mare podia fer de dida d’una altra criatura... Aquests fets, juntament amb la dificultat de comunicar-se amb poblacions properes, feia que la gent sovint es casés amb els veïns de la mateixa població.

Plaça de l’Església.

15

Els tres tombs per l’Avinguda de Catalunya.

Liminar

Liminar 16

Referent als noms dels habitants del poble, hem pogut comprovar l’evolució, tan dels noms de pila, com dels cognoms. D’aquesta manera, tenim noms com Adjutori, Cugat o Madrona que ara ja no són habituals, i d’altres que abans eren molt usuals com Pau, Josep, Josepa, Antoni, Antònia, Francesc, Francesca, Domingo... De la mateixa manera, durant el segle xix gairebé no es posaven noms com Jordi o Montserrat i, en canvi, Joan, Pere, Maria, Carme o Jaume sempre s’han anat mantenint.

Referent als cognoms és molt interessant veure com alguns que han originat els topònims de les cases de Sant Cugat han anat desapareixent, aquest és el cas de Parladé, i els que han anat minvant al llarg del temps, com Boada o Llucià.

Però, com neixen aquests topònims?

En les edificacions més antigues del poble es denota la simplicitat a l’hora d’escollir aquests renoms, és el cas de Mas Comtal com a casa d’estiueig dels comtes de Barcelona o la Torre de Ventallols que havia estat una torre de vigilància. En aquella època, a causa de la manca d’habitatges, els topònims més rellevants eren els que denominaven partides de terra, torrents o altres accidents geogràfics de cada zona com pujols, rierols, serralades... Això, sumat a les finques dels grans propietaris, van donar origen al nom de les masies disseminades que s’assentaven al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues.

La demografia augmentà, fet que va provocar la construcció de més habitatges. Això, alhora, comportà la necessitat creixent d’especificar quines eren les famílies o habitants de cada casa amb noms més concrets.

En la majoria de casos, deriven del nom o cognom de la gent que hi ha viscut: cal Jaume Esteve, ca l’Emília, ca l’Esteve, ca la Ramona, ca la Carolina, cal Pau Tetas... També de diminutius, pares i fills i/o pubills d’altres cases: cal Miqueló, cal Minguet, cal Ton del Jep, ca la Maria del Corder... Altres vegades, l’ofici dels habitants també ha determinat el renom de la casa: Cal Fuster, cal Senallaire, cal Cisteller, cal Boter, cal Sabater, cal Corder, cal Carboner, cal Cafeter...

També n’hi ha que reflecteixen les característiques, tan físiques com de personalitat, de les persones de la casa, com serien: ca l’Elèctric, cal Valent... i, fins i tot, els que les famílies nouvingudes han portat del lloc on provenien: Porroig, cal Bòlit, cal Gravat de Montargull, cal Cebeta, cal Pastoret, cal Majofre... Sense oblidar els que deriven d’alguna anècdota i, per aquest mateix motiu, són els més complicats a l’hora de determinar-ne l’origen.

En tenim varis exemples com són: cal Manifest, cal Peix, cal Mil Unces, cal Pa Blanc, cal Tico...

Una característica dels topònims de les cases de Sant Cugat és que quedaven determinats sobretot pels seus residents: la família que hi vivia, que no pas pel propi edifici. Es podrien citar molts casos de famílies que canviaven d’habitatge i el renom viatjava amb ells: cal Ferrer Vell, cal Joan Massana, cal Campaner, cal Reiet, cal Penya, cal Tico, cal Lau, cal Valent...

Seguint l’evolució d’aquest topònims, queda claríssim que a Sant Cugat no han estat gaire estables. D’aquí que el nom de les cases hagi anat variant segons les famílies que hi han viscut. Però des de fa relativament poc, uns trenta o quaranta anys cap aquí, aquest fet s’ha anat estabilitzant, sigui pels pocs canvis d’habitatge que hi ha hagut o pel ràpid creixement demogràfic que no ha estat a temps d’adaptar aquest tipus de tracte veïnal.

També cal fer esment d’alguns dels topònims més recents: el Pujolet, cal Metge, cal Sabater, ca la Flora, ca l’Agustí Nou...

Liminar 17

Vista del poble des del carrer del Pou ComĂş.

5

Barri de les Cases Roges Les Cases Roges és un nucli de població format al llarg de la carretera N-340. El barri pren aquest nom al cap dels anys del color roig de la terra. Així fou fins l’any 1905 quan la carretera que la travessa va ser asfaltada. També hi ha una altra teoria de l’etimologia del topònim que el fa derivar del roig de les teules i les façanes.

12 13

14

15

16

6 7 8 9 10 11

1

Cal Musiquet

2

Cal Miqueló

3

Cal Segarra

4

Cal Pau Martí

5

Ca l’Isidret*

6

Cal Pasqueres

7

Cal Pau Baba

8

Cal Rei Sec / Ca l’Agustina

9

Cal Pau Xic

10 Cal Teixidor / La Granja 11 El Xalet / Vil·la Carmen 12 Porroig 13 Cal Joan del Pont 14 Cal Xamet 15 Cal Tori / El Bodegón /

Bar les Bigues del Penedès / Cal Sabater 16 La Casilla / Plaça del

Foment 17 Cal Baldiri 18 Cal Daniel 19 Hostal de les Cases Roges /

Hostal dels Milà de Ferran / Cal Benach (*) L’edifici no existeix.

17 18 19

4

3

2 1

20

Barri de les Cases Roges

CAL MUSIQUET Cases Roges, 1 Es desconeix l’etimologia del topònim, però contrastant diverses fonts del poble, se suposa que l’origen rau en el fet que en aquesta casa hi devia haver viscut un músic.

Els últims propietaris, el 2013, són Joan Galimany i Elisenda Bernet. D’aquesta família se’n té referència des de la generació del besavi Galimany. Es dedicaven al transport de mercaderies (oferien el servei de fer encàrrecs), en aquella època en carro.

Durant la Guerra Civil esclatà una bomba prop de l’habitatge provocant l’esfondrament de part de la teulada i, per aquest motiu, la família se n’anà a viure a Barcelona. Amb els anys, van anar reconstruint la casa i els descendents hi tornaren a viure.

CAL MIQUELÓ Cases Roges, 3 L’etimologia no és segura, però el més probable és que algun dels propietaris d’aquesta casa tingués de nom Miquel. Es tracta d’un diminutiu de Miquel, potser un home baixet.

Es té constància que avantpassats de cal Pau Baba (carrer de les Cases Roges, 4) havien viscut en aquesta casa. Anys més tard, a cal Miqueló hi visqueren Antònia Ferrer, Joan Pujol i les seves dues filles Carme i Teresa.

Fou Carme Pujol la que es va quedar a la casa i es casà amb Josep Esteve, amb qui va tenir tres fills: Enric, Joan Anton i Imma.

CAL SEGARRA Cases Roges, 5 i 7 L’origen del nom d’aquesta casa correspon al cognom de la família que n’ha estat propietària: els Segarra.

La genealogia familiar que ocupa la casa es remunta a Ramon Segarra i Dolors Queraltó i al seu fill, Josep Segarra Queraltó, qui es casà amb Josepa Ferrer Casanovas. Van tenir dues filles, Montserrat i M. Dolors, però cap de les dues continuà ocupant la casa.

CAL PAU MARTÍ Cases Roges, 9

Ha estat derruïda.

Les entrades de les cases que actualment ocupen la parcel·la donen al carrer de les Pallisses.

L’etimologia del topònim ens remet directament al seu últim propietari, de nom Isidre, tal vegada una mica curt de talla.

Isidre era un comerciant de vi i vivia en aquesta casa, maridà amb Maria Ros, de cal Xic del Po (carrer Milà i Fontanals, 6). No van deixar descendència. Anys més tard, a l’indret que ocupava aquesta casa s’han construït diversos habitatges adossats.

Així és com era l’edifici de Ca l’Isidret, fa uns 25 anys.

CAL PASQUERES Cases Roges, 2 Es desconeix l’origen del topònim. La seva grafia també podria ser Pesqueres.

Ens trobem davant d’una de les cases més antigues del barri. Situada al peu d’un encreuament de camins importants, a l’edat mitjana havia estat un hostal* on els viatjants podien descansar. També podien abeurar i refrescar els animals que els acompanyaven.

A finals del segle xix, era propietat d’Emilio Fontanals Ollé, nascut l’any 1860; i de Rosa Via Bertran, nascud l’any 1880. La casa passà a mans d’un dels seus cinc fills, Lluís Fontanals Via de l’any 1914, que es casà amb Rosalina Barnés Coral del 1921, filla de cal Gaspardo (Raval de les Creus). Aquests deixaren la casa al seu fill Lluís que es casà amb Paqui Ruiz Menacho. El 2013 hi viu una nova família. * Podem trobar les paraules subratllades, en negreta i cursiva al glossari.

21

CA L’ISIDRET*

Barri de les Cases Roges

L’origen possiblement rau en l’esquema de nom i cognom d’un dels seus residents.

La propietària, l’any 2013, és Nati Domènech, casada amb Manuel López amb qui va tenir tres fills: M. Àngels, Iolanda i Manel. Tot i que aquesta generació no porta ja el cognom Martí, sí que val la pena fer esment de les tres generacions que l’han ocupat. Ens remuntem a l’època de Josep Montserrat Martí, nascut el 1887 i que va ser el qui va comprar la casa, llavors propietat de cal Pau Xic (carrer Cases Roges, 8). Més tard, passà a mans de la seva filla Àngela, nascuda el 1910 i casada amb Hermenegildo Domènech, va tenir quatre fills, entre els quals Nati.

22

Barri de les Cases Roges

CAL PAU BABA Cases Roges, 4 Es desconeix l’etimologia d’aquest topònim, però el renom Baba el trobem també en altres poblacions.

La casa va ser fundada el 1848, el mateix any de la construcció del primer tram de ferrocarril de l’Estat (Mataró-Barcelona). En aquella època, hi vivia una família de graners. Anys més tard, Sergent Coscolín, pare de Gloria Lasso (Rosa Coscolín), va comprar la casa. L’any 1904 la família Peret-Parellada, residents a cal Miqueló (carrer de les Cases Roges, 3), va reformar-la per anar-hi a viure i així van continuar com a propietaris el seu fill Jaume Peret Parellada i la seva dona Emília Freixedes.

Des de ja fa molts anys hi viuen Joan Peret, descendent del matrimoni, i Dolors Quintana de cal Quintana (plaça de Sant Jaume, 1), dels que en són filles Dolors i Anna Peret Quintana.

CAL REI SEC / CA L’AGUSTINA Cases Roges, 6 Aquesta casa presenta un doble topònim degut al canvi de propietat. Inicialment, es deia cal Rei Sec, remetent així al propietari de la casa que provenia de la masia de mateix nom.

Més tard, però, la casa va passar a mans de Maria Ollé, filla de Ca l’Agustí (carrer d’ Àngel Guimerà, 4).

Així l’habitatge es va batejar amb el nom de la casa d’on provenia la nova propietària.

Com ja s’ha explicat en l’etimologia del topònim, el fundador de la casa provenia de la masia de cal Rei Sec. Aquest no va acabar l’edificació i foren els següents propietaris Anton Miret i Maria Ollé els que van acabar de condicionar-la el 1840.

La filla gran, Enrica, es va casar amb Josep Esteve Parladé, de cal Pau Anton (carrer de Sant Antoni, 5).

El seu fill Agustí es casà amb Maria Mitjans, d’Olesa de Bonesvalls, una dona molt treballadora que cuinava, tenia cures personals amb el veïnatge i, a més, durant quatre o cinc anys va fer de mocadora. La descendència hi ha continuat vivint fins Conxita Esteve Mitjans i Josep Marrugat Vives que tenen quatre filles: Immaculada, M. Magdalena, M. Montserrat i Maria.

CAL PAU XIC Cases Roges, 8

La denominació de cal Teixidor prové del cognom d’uns propietaris que hi vivien, mentre que el nom de la Granja es refereix a la cria d’animals que s’hi duia a terme (sobretot de gallines).

Es desconeix la data exacta de la fundació, però es té constància de la casa des de mitjans del segle xix quan va ser comprada per Filomena Teixidor, qui va donar el primer nom a l’habitatge. Però en enviduar va decidir marxar de Sant Cugat i vendre-la a Joan Viladiu i Ramona Pascual veïns del poble, forners i grangers.

Fins no fa massa anys, la casa va restar en propietat d’aquesta família, concretament, de la seva filla, Joana Viladiu, que fins i tot hi va celebrar el seu centenari.

EL XALET / VIL·LA CARMEN Cases Roges, 12 Era l’únic xalet que hi havia en aquest barri. El topònim de Vil·la Carmen és degut a una de les propietàries, Carme, el gendre de la qual havia estat a Amèrica.

La història d’aquesta casa ens remet al matrimoni de Carme, filla de cal Vicentó de Vilafranca del Penedès, i Manuel Domènech, aproximadament a finals del segle xix. Una filla de Pau Ollé de cal Pau Xic (carrer de les Cases Roges, 8) havia estat dida de Carme. Més endavant, aquesta va decidir anar a viure al Xalet amb el seu marit. Tingueren dos fills: Fina i Manel. Fina es casà amb Pere Mas de cal Morero (carrer de Sant Antoni, 3). Després, es van vendre la casa i a partir de llavors ha estat habitada per diferents famílies.

23

CAL TEIXIDOR / LA GRANJA Cases Roges, 10

Barri de les Cases Roges

L’origen del nom ens remet a Pau Ollé. Se l’anomenava “xic” perquè treballava a la masia de la Serra amb un altre company que també es deia Pau, com que Ollé era més petit que l’altre, “xic” era el nom que la resta de treballadors li van donar per distingir-lo. En anar-hi a viure, el seu nom va passar a ser també el de la casa.

Pau “Xic” va néixer a Sant Cugat, fill d’Agustí Ollé i Rosa Raventós, l’any 1823. Peó caminer de la N-340, vivia a la Casilla (plaça del Foment, a les Cases Roges) amb el seu fill Joan i els tres fills d’aquest. Joan fou capatàs de camins de la mateixa carretera. Quan la Casilla se’ls quedà petita, l’any 1900, Pau decidí comprar una casa del mateix carrer per unes cinc-centes pessetes. Aquest habitatge és el que anomenaren cal Pau Xic. El 2013 hi viu Montserrat Martí, rebesnéta del fundador.

24

Barri de les Cases Roges

PORROIG Cases Roges, 14 El nom d’aquesta casa es remunta als besavis de Joan Urgell Planas, que eren els masovers de Porroig, una masia prop de Vilafranca del Penedès.

Hi havia viscut una família procedent de Sant Pere Molanta, però més tard van vendre la casa als masovers de Porroig, pares de Joan Urgell. Aquest, casat amb Pepita Planas, tingué dos fills: M. Dolors i Joan.

Pepita encara recorda com, acabada de casar, encara es rebien cartes adreçades a Joan amb el nom de: Joan Urgell, masover de Porroig.

CAL JOAN DEL PONT Cases Roges, 16 L’etimologia del nom ens remet al seu propietari, Joan Ferrer i Batlle, nascut a la masia del Pont.

La història d’aquesta casa es remunta al 1888 quan Joan Ferrer i Batlle, masover de la masia del Pont, la va construir. Hi anà a viure amb Rosa Ollé, filla de la Casilla, amb qui va tenir quatre fills: Pepeta, Joanet, Montserrat i Teresa. Fou aquesta última filla la que es va quedar de propietària a la casa i qui hi va continuar vivint amb el seu marit, Remigi Cuscó i les seves dues filles Rosa i Olga. L’any 2013 encara hi viu Rosa amb el seu marit Isidre Amigó.

Quan Joan Ferrer va decidir construir la casa, el solar adquirit estava format per l’actual cal Joan del Pont i per cal Xamet (carrer de les Cases Roges, 18). Joan Ferrer va edificar-hi dues cases idèntiques, l’una al costat de l’altra, i a cal Xamet hi va anar a viure un familiar seu, Jaume Ferrer Anglada.

La casa comptava amb un corral i un paller, com moltes altres del carrer i del poble, el 2013 és un pati.

CAL XAMET Cases Roges, 18

El bar el Bodegón.

Tori deriva del diminutiu d’Adjutori, se sap que un dels propietaris anteriors al 1919 es deia Adjutori Segarra Soler. El primer nom que va adoptar la casa pairal fou el de cal Tori. L’any 1960, la finca de cal Tori es va dividir en dues. Amb el Bodegón s’anomenava el bar, situat on abans hi hagué la pallissa de la casa, que passà a tenir el núm. 20. I cal Tori el núm. 22 amb el topònim de les Bigues del Penedès, un bar-restaurant on els propietaris van deixar al descobert totes les bigues del sostre, d’aquí el seu nom. Finalment, cal Sabater, que es deu a l’ofici del darrer propietari.

Cal Tori va ser una casa pairal formada per una masia i una pallissa. El conjunt havia estat propietat d’Anna Ventura Segarra fins que la vengué a Pere Ràfols Vendrell.

L’any 1960, Emilio Rodríguez i Carme Ballester compraren la part de la pallissa de cal Tori per 50.000 pessetes i es construïren un petit habitatge. D’aquesta manera la casa pairal passà a esdevenir dos edificis. Emilio i Carme tingueren: M. Carme i Lídia. Emilio que era mecànic, va obrir un petit taller de motos i bicicletes. L’any 1965 va obrir el bar El Bodegón on hi havia hagut el taller.

Al cap d’un any que Emilio s’instal·lés a les Cases Roges, Pere Ràfols vengué la casa pairal de cal Tori a una família de Barcelona, el Carlos Roman Grau i la Carmen Sarrias Nuet que, malgrat no viure-hi mai, va arreglar les bigues del sostre deixant-les al descobert.

L’any 1971 la vengueren a Magdalena Dolcet Roca, qui obrí, juntament amb el seu marit Francisco López Tejedor, el bar Les Bigues del Penedès. Posteriorment, la família Reinaldo, de Cantallops, l’any 1981, la van comprar i utilitzar com a magatzem d’olis, per acabar venent l’habitatge al sabater Antonio Ramírez i Carme Mourullo al 2005.

25

CAL TORI / EL BODEGÓN / BAR LES BIGUES DEL PENEDÈS / CAL SABATER Cases Roges, 20 i 22

Barri de les Cases Roges

Es pot suposar amb fermesa que l’origen del topònim ens remet al nom del seu primer propietari, Jaume Ferrer Anglada. El poble l’anomenava Jaumet i, probablement, d’aquí en derivés el nom de Xamet.

Quan Joan Ferrer i Batlle va adquirir el solar l’any 1888 va edificar dues cases completament iguals. Ell anà a residir a cal Joan del Pont (carrer de les Cases Roges, 14) i al costat, cal Xamet, és on hi anà a viure Jaume Ferrer Anglada, parent de Joan, juntament amb les seus pares: Jaume Ferrer Sabater i Rosa Anglada Recasens, també procedents de la masia del Pont, després que hi haguessin passat varis llogaters.

26

Barri de les Cases Roges

LA CASILLA* / PLAÇA DEL FOMENT Cases Roges, s/n Per una banda, casilla era el nom amb el qual es designaven les cases on vivien els treballadors de la xarxa de carreteres. Les Cases Roges és una barriada ubicada just davant de la carretera N-340, així doncs, en aquest indret era lògica la presència d’una d’aquestes cases pels treballadors. D’altra banda, quan enderrocaren la casa i convertiren l’espai en una plaça, decidiren anomenar-la “del Foment”, en record a l’antiga casilla que estava sota l’administració del Ministeri de Foment i Obres Públiques.

Durant la construcció de la N-340 en aquest espai de les Cases Roges hi havia dues cases: en una hi vivia el capatàs de l’obra i l’altra era la pròpiament anomenada casilla on hi vivien els treballadors. Moltes foren les famílies que hi visqueren (Ollé, Llacer, Pérez...) però amb el pas del temps i davant la manca d’utilitat d’aquestes cases, finalment l’any 1997 l’Ajuntament va decidir derruir-les i establir-hi una plaça.

CAL BALDIRI Cases Roges, 24 No se sap del cert, però possiblement hi hagués viscut algú anomenat Baldiri.

Originàriament la casa era propietat del senyor Torrents, de Sant Pere Molanta. Hi havia viscut el matrimoni de Josep Sardà Escofet, nascut el 1923, i Agustina Raventós Baqués, amb la seva filla M. Pura. Aquests eren llogaters que tenien cura de les terres i es dedicaven a la pagesia. El pare també feia de camioner. Quan aquests marxaren a viure a Vilafranca, el senyor Torrents deixà la casa en herència a la seva minyona, Pepita Sadurní filla de cal Minguet (carrer de Sant Antoni, 30), qui ha anat llogant la casa a diferents famílies, com el matrimoni d’Antonio Freixedas i Dolors Solé qui hi anà a viure pels volts de l’any 1979.

CAL DANIEL Cases Roges, 24 Hi havia viscut un Daniel, amb la seva família.

Aquesta casa, com cal Baldiri (carrer de les Cases Roges, 24), era propietat de cal Torrents de Sant Pere Molanta. Es tractava d’un habitatge molt petit on havia viscut un matrimoni. El marit es deia Daniel i els seus tres fills foren: Salvador, Maria i un altre noi, decidiren anar a viure a Vilafranca, deixant així la casa deshabitada.

Vista antiga del poble.

27

S’anomenà hostal de les Cases Roges quan era un allotjament per a viatgers i carreters de pas, situat a peu de carretera, al barri de les Cases Roges. El renom esdevingué hostal dels Milà de Ferran quan aquesta família en fou propietària. Finalment, passà a dir-se cal Benach quan formà part del patrimoni d’una reconeguda família de Vilafranca, de cognom Benach.

Tot i que es creu que és més antic, es té referència d’aquest habitatge des d’abans de la Guerra del Francès (1808-1814), ja que s’han trobat documents que acrediten que durant aquells enfrontaments la casa va quedar molt malmesa. L’any 1812 Josep Milà i Graells en va prendre possessió com a resultat de la partició del patrimoni amb el seu pare.

A principis del segle xx encara el trobem denominat com Hostal de les Cases Roges: tenia baixos, un pis, golfes, un tros de terra i pou. Ja quedava constància llavors que tocava a la carretera de Barcelona Posteriorment, l’adquirí la família Benach, de Vilafranca del Penedès. Des dels anys 80 del segle xx, la masia està dividida en diversos habitatges, els quals estan llogats a diverses famílies.

Barri de les Cases Roges

HOSTAL DE LES CASES ROGES / HOSTAL DELS MILÀ DE FERRAN / CAL BENACH Cases Roges, 26-30

Barri de Puigcigró Es creu que el topònim de Puigcigró ha derivat de l’antiga quadra de Puigciuró, situada al terme de Sant Cugat Sesgarrigues. Al còdex de fra Bernat Mallol escrit al segle xv hi ha alguns esments de Puig-ciuró.

Se citen els camins que de Puigciuró anaven a Santa Maria dels Horts i a la quadra de les Quarterades, en direcció a Melió. També hi havia una sendera que anava de Puig-ciuró a Puig-roig.

Aquest barri es va anomenar i escriure de diverses maneres com Puigciuró, Puigsigró i Puigcigró.

Una altra referència que hagués pogut donar nom el barri té a veure amb la batuda de cigrons que es feia al puig del costat de cal Ferrer Vell. Les dues variants del terme són acceptades: Puigcigró (amb “c”) i Puigsigró (amb “s”), tal i com està escrit al rètol del carrer.

Anteriorment, les façanes de les cases donaven al carrer de Sant Jaume (actual carrer de Puigsigró) on, principalment, hi passaven carros. El camí feia tanta pujada que molts d’aquests carros havien de desfer-se de les seves respectives portadores perquè els animals que estiraven el vehicle poguessin pujar.

8

7 6 5 4 3 2 1

1

Cal Jaume de la Serra / Ca l’Elèctric

2

Cal Jaume Esteve

3

Cal Jaume Bord

4

Cal Ton del Jep / Cal Drapaire

5

Cal Coixet

6

Cal Grau

7

Cal Miqueló Guixé / Cal Nen Gran

8

El Pujolet

30

Barri de Puigcigró

CAL JAUME DE LA SERRA / CA L’ELÈCTRIC Carrer de Puigsigró, 2 Cal Jaume de la Serra fa referència a Jaume Boada, el masover de la masia de la Serra, que en anar a viure a aquesta casa va batejar-la amb una combinació del nom del propietari i el de la casa d’on provenia.

L’origen del nom de ca l’Elèctric es remunta cap al 1900 – 1910 amb Josep Boada Segarra, un descendent de Jaume Boada. Era un personatge molt dinàmic, amb empenta i inquiet, trets amb els que la gent del poble el definia. Així doncs, amb l’arribada de l’electricitat, la gent del poble començà a anomenar al propietari “l’Elèctric”, i d’aquí la casa on vivia va rebre el nom de ca l’Elèctric.

Josep es va casar amb Dolores Via, amb qui va tenir una filla, Maria Boada. Quan aquesta es va casar amb Tonet Boada Boada, va anar a viure a casa del seu home, la Torre de les Eres (carrer del del Pont, 9), i amb ella es va endur el nom de la seva casa natal, ca l’Elèctric, que per alguns va substituir el nom de la Torre de les Eres (carrer del del Pont, 9). Per la seva banda, ca l’Elèctric va romandre deshabitada des de la mort de Josep Boada Segarra i Dolores Via fins, aproximadament, el 1970 quan els propietaris la van vendre.

Una anècdota és que durant la Guerra Civil, entre els anys 1936 i 1938 aproximadament, va viure a ca l’Elèctric un comissari de la Generalitat de Catalunya. Durant aquell temps, la Generalitat enviava als pobles del territori un comissari que s’encarregava de mantenir l’ordre públic i s’allotjava a les cases del poble. Aquest va establir una forta relació amb la família de ca l’Elèctric, però amb la victòria franquista va haver de fugir. Anys més tard, cap el 1962 – 1964, Quim Boada recorda l’arribada a casa seva, a la Torre de les Eres, d’un home que venia a visitar als seus pares. Es tractava d’aquell comissari que durant la guerra s’havia allotjat a ca l’Elèctric.

CAL JAUME ESTEVE Carrer de Puigsigró, 4

Jaume Ventura Ventura fou el primer propietari de la casa. Jaume era orfe i en aquell temps era habitual, sobretot a la comarca del Penedès, donar el cognom de “Ventura” als infants de pares desconeguts procedents d’una borderia. Aquest topònim comporta una referència a la seva condició d’orfe.

Com s’esmenta anteriorment, la història d’aquesta casa es remunta al seu primer propietari, al voltant del 1885 amb Jaume Ventura Ventura. Una de les nétes del matrimoni de Jaume Ventura i Magdalena Boada, Maria Ventura, va heretar la propietat, però la casa restà deshabitada al traslladar-se a viure a Sant Pere Molanta. No fou fins a principis dels anys noranta que la casa tornà a ser habitada per un descendent de Jaume Ventura, Josep Rubio. Curiosament, aquesta és l’única casa del carrer que té cinc metres de façana. Això va ser degut a alguna mena d’acord entre veïns, els propietaris de cal Jaume Bord van cedir cinc metres de façana a cal Ton del Jep (carrer de Puigsigró, 8) i aquesta última, va aconseguir quinze metres de façana.

31

CAL JAUME BORD Carrer de Puigsigró, 6

Barri de Puigcigró

Foto feta des del pati de la casa a la porta.

L’origen del nom ens remet al seu propietari, Jaume Mitjans i Peret, fill de ca l’Esteve (carrer de Sant Antoni, 14). Així doncs, el topònim segueix l’esquema del nom del propietari amb el nom de la casa del qual provenia.

Jaume Mitjans i Peret, casat amb Josefa Tutusaus, va comprar el solar a Joan Ramon de cal Ferrer Vell (carrer del Padró, 4), allí es va construir la casa l’any 1845. Tres generacions de la mateixa família són les que han viscut en aquesta, fins a Jaume Mitjans Piñol i Gabi Martínez Llerena.

Quan Jaume Mitjans i Peret es va construir la casa la família havia de pagar cada any un cens pel solar a la família de cal Ferrer Vell. No va ser fins la mort de Miquel Boada, propietari de cal Ferrer Vell, que Magdalena Piñol, la mare de Jaume Mitjans Piñol, va deixar de pagar aquest càrrec.

Magdalena Piñol havia nascut en una família de rabassaires, com la gran majoria de famílies del poble, i ens explicà com vivien del vi i de la cria de conills. Recorda haver arribat a matar 100 conills en un sol dia, els quals anaven a vendre a Gelida, juntament amb el seu marit Pepet Mitjans “el conillaire”, i fins i tot, a Cornellà, Sitges o Vilanova. Un exemple més de com era l’economia d’una família rural a mitjans del segle xx.

32

Barri de Puigcigró

CAL TON DEL JEP / CAL DRAPAIRE Carrer de Puigsigró, 8

Façana antiga de Cal Ton del Jep.

El primer nom de cal Ton del Jep, ens remet al nom dels seus dos fundadors: Josep Escofet i el seu fill Antoni. Un abreviatiu del nom del propietari Josep, “Jep”, i el del seu fill Antoni, “Ton”.

El segon topònim de la casa, cal Drapaire, fou un nom adquirit per l’ofici de la família llogatera de l’habitatge.

El solar d’aquesta casa va ser comprat l’any 1903 per Josep Escofet Pascual, però no va ser fins el 1920 que, juntament amb el seu fill, Antoni Escofet Freixedes, hi van construir un habitatge. La família continuà vivint en aquesta casa durant generacions, fins que Montserrat Escofet, filla d’Antoni i Maria Torelló, l’heretà i decidí anar llogant-la a diverses famílies. Una d’elles fou la dels drapaires que, com ja s’ha esmentat anteriorment, fins i tot, va canviar el topònim de la casa.

L’habitatge restà tancat durant un temps fins que la filla de Montserrat Escofet i Josep Piñol, Glòria Piñol, i el seu home, Pere Campos, van decidir reformar- la per viure-hi, va ser on, més tard, van tenir els seus dos fills, Sònia i Ivan.

CAL COIXET Carrer de Puigsigró, 10 Les fonts orals del poble suposen que en aquesta casa hi havia viscut alguna persona que coixejava, però són especulacions de les quals la família en dubta.

La història de cal Coixet gira entorn d’una mateixa família. Els primers propietaris, durant l’any 1880 i 1900, foren Pau Castellví Baqués i Madrona Escofet. La parella tingué dos fills, un dels quals, Jaume Castellví, es casà amb Rosa Esteve i tingueren Teresa. Aquesta seguí vivint a la casa, es casà amb Josep Vendrell i van tenir cinc fills: Dolors, Jaume, Teresa, Montse i Josep.

Cal Coixet fa uns anys.

CAL GRAU Carrer de Puigsigró, 12

Els avis de Cal Nen Gran.

Per una banda, el topònim cal Miqueló Guixé fa referència al nom i cognom d’un dels propietaris de la casa: Miquel Travé Guixé. D’altra banda, l’origen de cal Nen Gran no és del tot segur, però segons les fonts orals podria estar relacionat amb la descripció irònica de l’estatura d’algun dels antics propietaris.

A través de la còpia de l’escriptura del solar, se sap que el 15 d’agost de 1883 el propietari, Joan Ramon Miró, hi edificà una casa. Anys més tard i per causes desconegudes, la filla de Joan Ramon, Angela Ramon i Pere Boada traspassaren el domicili a Miquel Travé Guixé. Fou el fill gran de Miquel, Josep Travé, qui va heretar la casa i hi continuà vivint amb Antònia Almirall i el seu fill Pere Travé. La família Travé seguí habitant la casa fins els actuals propietaris. Joan Travé i Àngela Roig i els seus quatre fills: M.Àngels, Joan, Jesús i Joana.

EL PUJOLET Carrer de Puigsigró, 22 El mateix propietari de la casa explicà dos motius pels quals escollí aquest topònim. En primer lloc, Pujolet, era el nom que rebia el terreny que va des de la Creu del Padró a gran part del barri de Puigcigró. Per altra banda, el segon cognom del pare del propietari, Josep Esteve, era Pujol.

La fundació d’aquesta casa és relativament nova, es remunta al 1982 moment que s’estava urbanitzant el sector del barri més proper a la Creu de Massalliga.

Josep Esteve i Teresa Obiols hi edificaren llavors la casa on el 2013 hi viuen.

33

CAL MIQUELÓ GUIXÉ / CAL NEN GRAN Carrer de Puigsigró, 14

Barri de Puigcigró

L’etimologia del topònim no és del tot certa, però existeixen prou dades per fer-nos descobrir el seu origen. En un antic contracte de rabassa de la masia de la Torre es parla d’un pagès de Sant Cugat anomenat Grau Vidal.

Probablement, aquest hagués estat un dels primers propietaris d’aquesta casa ja que, a més, els descendents de cal Grau s’anomenen Vidal de cognom. El nom de Grau possiblement remeti al de Gerard, ja que segons les fonts orals, Grau n’era un diminutiu.

A principis del segle xix, la història d’aquesta casa ens remuntaria a la figura d’aquest Grau Vidal i de la seva descendència que hi seguí vivint. Un d’aquests descendents fou Joan Vidal, nascut el 1893 qui, casat amb Agneta Orga, un any més jove que ell, hi visqué amb els seus fills Miquel i Josep. Cap dels dos germans continuà vivint a la casa i aquesta fou llogada a altres famílies.

Carrer del Padró El topònim del carrer del Padró no va ser posat fins el 1930, quan l’Ajuntament dotà de nom les diferents vies del poble que havien anat formant-se a partir de la construcció de nous habitatges. Aquest nom fou escollit per la presència d’una creu de terme al traçat del carrer, després de creuar la carretera: la Creu del Padró. Aquesta, mostra ara les inicials que fan referència a Jesucrist (JHS) i unes inscripcions: Recuerdo de la Santa Misión 1940. La història ens diu que després del Concili de Trento (mitjans segle xvi) es van desenvolupar les Santes Missions, un conjunt de prèdiques que els missioners realitzaven per adoctrinar els fidels. Més tard, durant la dictadura franquista, es van tornar a fomentar.

El carrer del Padró va canviar de nom el 1936, adquirint així el topònim de carrer de Francesc Layret. No es té constància del canvi oficial de nom a la postguerra, però a finals de segle xx, ja tornava a presentar el topònim de carrer del Padró.

2

3 4

1

1

Ca l’Emília

2

Cal Ferrer vell

3

Cal Cebeta del Teix

4

Cal Reiet

CA L’EMÍLIA Carrer del Padró, 3

36

Carrer del Padró

L’origen del topònim fa referència al nom de la seva propietària, Emília.

Emília Piñol Olivella i Jaume Piñol Parladé varen comprar un solar al costat de cal Venanci (carrer de Sant Antoni, 40), propietat llavors de cal Domingo (carrer de Sant Antoni, 24). Allà van construir-se una casa que varen anar reformant de mica en mica.

Ell feia de boter i va treballar al celler de la casa fins que va tenir l’oportunitat de comprar una altra peça de terra al costat, per fer-hi un petit taller. Aquestes reformeses van realitzar entre el 1925 i el 1930.

Emília i Jaume van tenir dos fills, Ton i Pepeta Piñol Piñol. El primer heretà la casa, però en casar-se va anar a viure a cal Quatre Ulls (carrer de Milà i Fontanals, 4). Al cap d’un temps la vengué a una altra família que hi obrí un restaurant anomenat ca la Mariona degut al nom de la propietària. Després va ser llogat a una altra família.

CAL FERRER VELL Carrer del Padró, 4 L’etimologia d’aquest topònim es deu al seu fundador i constructor, Josep Boada que era ferrer de professió i vivia a cal Ferrer Vell (carrer de Sant Antoni, 7).

Es té constància d’aquesta edificació, anomenada Cal Ferrer Vell, des d’aproximadament 1810. Josep Boada i Angeleta construïren aquesta casa i hi visqueren amb la seva filla Filomena Boada. Anys més tard, Carme de cal Llacuna (carrer de Sant Antoni, 33) també hi anà a viure.

Joan Ramon i la seva filla Àngela Ramon també foren propietaris d’aquesta casa i d’altres terrenys dels voltants, com l’era de cal Ferrer Vell, on els veïns podien batre el blat a canvi del pagament d’un cens. Àngela Ramon es va casar amb Pere Boada i van tenir un fill, Miquel Boada. Aquest últim va morir sense deixar descendència i, finalment, cal Ferrer Vell va passar a ser propietat de Montserrat i Joaquim, la minyona i el mosso de la casa.

Imatge de com era la casa fa uns cent anys.

CAL CEBETA DEL TEIX Carrer del Padró, 6

CAL REIET Carrer del Padró, s/n La casa adoptà aquest topònim perquè els seus propietaris provenien de la casa del carrer Sant Antoni que duia aquest mateix nom, cal Reiet (carrer de Sant Antoni, 7).

L’any 1965, Jordi Rigual i Fina Guardado van traslladar-se a viure a aquesta casa al comprar-li el solar a Josep Parera. El matrimoni hi ha viscut amb els seus dos fills Jordi i Eduard.

37

La masia original a la dreta de la riera de Llitrà.

Carrer del Padró

El nom de cal Cebeta està relacionat amb l’antiga sínia de cal Cebeta. Era una masia construïda entre el segle xvii i xix, situada al terme de Vilafranca del Penedès i limitant amb Santa Margarida i els Monjos a la riba dreta de la riera de Llitrà, on actualment hi ha el polígon industrial Domenys 2.

En aquesta masia hi havia un home al que se l’anomenava “cebeta”, pel cultiu de cebes al seu hort.

D’aquesta antiga masia era d’on provenien els propietaris de la casa de Sant Cugat.

El terme teix es deu a l’arbre mil·lenari que van trasplantar a la casa nova poc després d’anar-hi a viure, deixant la vida de masovers de quatre generacions enrere.

L’habitatge fou construït entre els anys 1995 i 1997 per Fèlix Atsarà Bonfill i Josep Costa Riba, copropietaris del solar que havien adquirit vint-i-dos anys abans, quan, a causa de l’expropiació de la masia, tingueren la necessitat de trobar un nou assentament.

Les persones que hi anaren a viure foren: Maria Riba Folcrà, Josep Costa Riba, Rosa Costa Riba, Fèlix Atsarà Bonfill, Anna Atsarà Costa i Fèlix Atsarà Costa.

Carrer de Sant Antoni El carrer Sant Antoni era la via principal del poble, la que en moltes poblacions és denominada carrer Major. Aquest carrer conduïa al poble veí de Sant Sebastià dels Gorgs o fins a Vilafranca. L’any 1934 es va fer la carretera BV-2429 la qual va absorbir tot el trànsit d’aquest carrer fent que els vehicles circumval·lessin la població. L’any 1970 es va alçar el terra del carrer per fer-hi el clavegueram i no va ser asfaltat fins l’any 1980. La gent recorda com el cotxe de línia passava per aquest carrer i també, els forats que van fer-hi per instal·lar el nou circuit de clavegueram.

Li van posar Sant Antoni per Sant Antoni Abat, considerat el patró dels animals de peu rodó (com els cavalls, els ases, les mules, els matxos i les someres) i, també dels animals domèstics. Els animals eren de gran importància en el dia a dia de les famílies que vivien al poble, per poder treballar el camp i per transportar grans quantitats de productes als vilatges veïns (usats, principalment, per a mercats i fires) i és molt habitual trobar-nos carrers amb el nom del Sant patró dels animals.

Durant la Guerra dels Segadors (1640– 1650), també se l’anomenà Camp de la Carnisseria. Es pensa que aquest topònim s’originà en aquest punt de Sant Cugat Sesgarrigues, ja que hi hagueren vàries batalles sanguinàries amb el resultat de molts morts.

L’any 1936, en plena Segona República Espanyola, el carrer de Sant Antoni passà a anomenar-se carrer de Francesc Macià. Fins que, la nomenclatura del carrer canvià per la de San Antonio en els anys de la dictadura franquista. Finalment, el carrer tornà a denominar-se amb el primer nom que se li va atorgar.

1

Cal Morero

2

Cal Pau Anton

3

Ca la Ramona

4 Cal Ferrer / Cal Ferrer Vell / Cal Reiet

1

2 3 4

20

23

5

21

22

6 7

25

29

8 9 10 11

La Bassa / Cal Forner

6

Cal Sec / Cal Forner Nou

7

Cal Moro / Cal Bon Josep / Ca la Pardalina

8

Ca la Mal Casada / Ca la Magdalena / Ca la Iaia Bel / Ca la Isabel

9

Ca la Magina

10 Cal Pelluc / Cal Guixeró

24 26 27 28

5

11 Cal Pep / l’Escaleta 12 Cal Gil 13 Cal Jep Ràfols / Cal Po /

Ca l’Assumpció del Po

14 Mas d’Ovelles / Cal Masover 15 Cal Llacuna / Cal Sanjosé / Cal Joan del

Ton de la Carme

30

12

31 32 33 34 35

13 14

16 Cal Carbassó / Ca la Paula 17 Cal Guideta 18 Cal Roja 19 Cal Guilera / Cal Miqueló / Cal Bòlit 20 Cal Valent 21 Cal Guixeró

15 16 17 18 36 37 38 39

19

22 Cal Plaga Ferrer / Cal Miquel Paleta 23 Cal Ton Vidal 24 Ca la Teresa Soia / Cal Sellarès 25 Ca l’Esteve 26 Cal Penya / Cal Ramonet 27 Ca l’Alaió o Ca la Laió 28 Cal Xacó / Cal Valent 29 Cal Cisquet del Domingo 30 Cal Domingo 31 Cal Ferrer 32 Cal Martí / Cal Pau Vidal / Cal

Mascaró

33 Cal Minguet 34 Ca la Roseta del Cantó / Cal Joanet del

Cantó

35 Cal Ton del Gil 36 Ca la Tuies 37 Ca la Tuies 38 Cal Pa blanc 39 Cal Venanci

40

Carrer de Sant Antoni

CAL MORERO Carrer de Sant Antoni, 3 Pot ser que s’anomeni així perquè, l’habitatge fos construït durant l’època de moros i cristians, una etapa històrica de gran rellevància que finalitzà amb la reconquesta pels regnes cristians al segle xv.

Va ser una de les primeres cases que hi va haver a la zona a finals del segle v i principis del iv, quan encara el nostre poble no es podia denominar com a tal. Les primeres cases urbanes de Sant Cugat les trobem entorn el nucli històric, la majoria aprofiten i reformen construccions anteriors i el total d’aquests habitatges formen la part més antiga del poble i el recinte, suposadament, emmurallat. Les cases que s’hi podien trobar són: la Serra Vella, ca l’Esquerrà, cal Surroca, cal Tona, ca la Balbina i cal Morero. Dels darrers dos segles cap aquí, la casa ha estat propietat de la família Mas. Fou remodelada l’any 1917, a l’estil modernista. Cugat Mas Martí estava casat amb Pepeta (Josefa) Orriols, filla d’Hostalets.

Van tenir dos fills, Pere i Isidre. El primer es casà amb Fina Domènech de Vil·la Carmen (carrer de les Cases Roges, 12) i Isidre Mas va conèixer a Maria Ferré Cantó de Vimbodí, de la Conca de Barberà, mentre estava fent el servei militar i allí es varen casar.

Isidre i Maria van viure a cal Morero, i van tenir la Teresa que es va casar amb Pere Llopart Miret. Aquest matrimoni va tenir dos fills, Montserrat i Pere Llopart Mas. Pere va ser l’últim del poble que va fer el servei militar obligatori.

CAL PAU ANTON Carrer de Sant Antoni, 5 El nom de cal Pau Antona prové d’un antic resident de la casa: Pau Anton Esteve.

Antigament havien estat dues cases, construïdes l’any 1719. Un dels primers propietaris que se’n té constància fou Pau Anton Esteve, el qual cedí d’herència la casa al seu nét Josep Esteve Forns, l’any 1838. Josep Esteve es casà amb Matilde Parladé Miret i tingueren tres fills: Emili, Josep i Joan. Aquest últim es casà amb Dolors Clos Escofet i anaren a viure a cal Gil (carrer de Sant Antoni, 23).

L’edificació antiga va ser substituïda durant la primera dècada del 2000, quan hi anà a viure Mireia Sòria Planas, descendent de la família Esteve Parladé.

CA LA RAMONA Carrer de Sant Antoni, 5 bis

El nom de cal Ferrer fa referència a l’ofici de Josep Boada, propietari de la casa. Posteriorment es començà a anomenar cal Ferrer Vell quan al carrer de Sant Antoni hi va començar a treballar un segon ferrer. El primer ferrer fou anomenat vell, per l’ordre d’antiguitat. Del topònim cal Reiet se’n desconeix l’origen.

Josep Boada, un dels ferrers del poble, i Angeleta estaven a lloguer a cal Ferrer Vell. Quan van tenir prou diners estalviats es van edificar una casa a peu de carretera, just a l’inici del barri de Puigcigró.

Joan Rigual Raventós exercia de pagès. Originari de l’Arboçar, es va casar a Sant Cugat Sesgarrigues amb la Pepita Mitjans Casanova de ca l’Esteve (carrer de Sant Antoni, 14) i van anar a viure a cal Ferrer Vell. El seu germà Isidre Rigual es casà amb Carolina Fontanals de cal Solà (carrer dels Boters, 2). Joan Rigual i Pepita Mitjans van tenir Jordi i Lourdes Rigual Mitjans.

El fill Jordi es va casar amb Fina Guardado Guillén, van estar a lloguer a cal Reiet, fins que van anar a viure al carrer Padró.

41

CAL FERRER / CAL FERRER VELL / CAL REIET Carrer de Sant Antoni, 7

Carrer de Sant Antoni

La història d’aquesta casa és relativament breu degut a la seva poca cronologia, entre la dècada del 1940 i la del 1950. Ramona estava casada amb Joan Sangenís, vivien a Barcelona però sovintejaven el poble ja que els hi agradava molt.

Joan Sangenís quan va esdevenir alcalde de Sant Cugat (1979 – 1983 / 1983 – 1987), es vengué el pis de la ciutat i va fer construir una casa juntament amb cal Pau Anton, una vella edificació propietat de cal Gil (carrer de Sant Antoni, 23) on aquests hi tenien la pallissa i altres estris del camp.

42

Carrer de Sant Antoni

LA BASSA / CAL FORNER Carrer de Sant Antoni, 7 bis S’anomenava la Bassa, ja que en aquest solar hi havia hagut una bassa abans de construir l’edifici que a 2013 hi ha. Més tard, es començà a dir cal Forner per què hi residia un dels forners del poble, Joan Escala.

Joan Escala Ràfols i Dolores Moyés Sàbat, llogaters durant uns anys de cal Sec (Carrer Sant Antoni, 9), van tenir cinc fills: Joan, Jordi, M. Dolors, Feliu i Rosa. Quan els dos fills grans es volien casar, Joan amb M. Àngels Tenas i Jordi amb Trini Esteve, on antigament hi havia hagut la Bassa que fou propietat d’Eulàlia Ollé, van construir l’any 1972 la casa amb tres habitatges.

A la planta baixa d’aquest edifici hi havia la botiga, on Trini Esteve despatxava el pa. Al primer pis, dos habitatges: el de la família Escala-Esteve i el de Joan Escala i Dolores Moyés. Al segon pis hi va viure la família Escala-Tenas.

A l’any 2013, a l’habitatge de Joan i Dolores hi viu la seva néta Lola Pinyol Escala amb Ariel von Barnekow.

Annita de Cal Caterí el dia de Rams.

A la dreta de la fotografia hi havia la Bassa.

CAL SEC / CAL FORNER NOU Carrer de Sant Antoni, 9 Carrer de Sant Antoni 43

Rosa Escala i Roser Lozano davant la finestra de Cal Sec el dia de la seva comunió, l’any 1963.

Cal Sec prové del sobrenom d’un dels propietaris, Pere Forns a qui anomenaven Peret del Sec. El nom podria procedir d’un tret característic de l’amo, com per exemple que fos molt prim. Més tard, la gent del poble en digué cal Forner Nou quan s’instal·là un nou forn de pa.

A la primera dècada del segle xx, van néixer a cal Sec Jaume, Remei i Pere, fills del forner Camil Forns. Pere l’hem conegut amb el sobrenom de Peret del Sec. L’hereu, Jaume, que també feia de forner com el seu pare, es va casar amb la segona noia de la Caseta (carrer del Pou Comú, 7) i marxaren a viure a Badalona. Remei va contraure matrimoni amb Dr. Santiago, metge del poble, establint consulta mèdica al primer pis de la casa.

Remei, en quedar-se vídua i havent mort el seu pare, va marxar de Sant Cugat arrendant la casa als Viladiu que van continuar elaborant i venent pa. Els veïns van anomenar la casa cal Forner Nou, a més de l’antic nom de cal Sec. L’any 1947 els Viladiu traspassen el forn a Joan Escala Ràfols, de professió forner, fill d’Olesa de Bonesvalls i casat amb Dolores Moyés Sàbat. El matrimoni, amb dos fills, Joan i Jordi, s’instal·len a la casa. Després hi naixerien els bessons: Maria Dolors i Feliu, i més tard tindrien una altra filla, Rosa. Van continuar elaborant i venent pa i productes de fleca fins que, junt amb altres forners de la contornada, fundaren Cipades, una empresa cooperativa que s’instal·là al peu de la carretera que va de Sant Cugat a les Cases Roges, davant de cal Ferrer Vell (carrer del Padró, 4). L‘any 1972, Remei, usufructuaria de la casa, havia mort i cal Sec, que era una casa molt vella, ja no reunia condicions per a viure-hi. Els llogaters, la família Escala Moyés, es van construir un habitatge al solar del costat, on s‘hi van instal·lar.

Més endavant, Jaume Forns Urgell, fill de l’hereu de cal Sec, va reformar la casa i posteriorment la vengué a Montserrat Garcia Juncadella qui la va tornar a reformar. Anys més tard, la filla de Joan Escala Ràfols: Rosa Escala, junt amb el seu marit Josep Pinyol compraren la casa de cal Sec.

44

Carrer de Sant Antoni

CAL MORO / CAL BON JOSEP / CA LA PARDALINA Carrer de Sant Antoni, 11 De cal Moro hi ha diverses versions sobre l’etimologia del nom però la que predomina, explica que en època de guerra hi havia hagut “moros” (segurament magrebins) que vivien a la casa. Després s’anomenà cal Bon Josep quan hi va viure Josep a qui els veïns coincidien en qualificar de molt bona persona. Aquest topònim coincideix amb l’època que la casa també era coneguda com ca la Pardalina, fent referència a la persona que estava casada amb Josep.

El topònim que ha predominat en la història d’aquest habitatge ha estat el de cal Moro. Trobem referències d’aquesta casa des del primer matrimoni de Bon Josep amb la Roser. Ell enviudà sense haver tingut descendència i es tornà a casar, aquest cop amb Pendestina Vilalta de Fuertes (anomenada pels veïns Pardalina) amb qui tampoc tingué fills. Després d’enviudar ella, es tornà a casar, aquesta vegada amb el mosso de cal Capellades (carrer de Nostra Dona de Montserrat, 1): Pedro Fuentes Roca, nascut l’any 1894 a Múrcia. Més tard, la família de Frederic Banchs i Trini Montserrat anaren a viure a cal Moro per cuidar Pedro i Pendestina. Els seus fills van ser: Bonaventura, Lluís, Núria i Carme. Lluís es quedà a viure a la casa amb la seva dona, Montse Sivill, i els seus dos fills: Òscar i Daniel.

CA LA MAL CASADA / CA LA MAGDALENA CA LA IAIA BEL / CA L’ISABEL Carrer de Sant Antoni, 13 L’habitatge s’anomenà ca la Mal Casada quan hi visqué un matrimoni que, en separar-se, fou la dona qui es quedà a la casa. Finalment, l’habitatge adoptà el topònim de ca la Magdalena en viure-hi Magdalena Almirall Baqués i el seu fill Joan Raventós Almirall, qui durant molts anys va ser mosso de cal Quintana (plaça de Sant Jaume, 1).

Durant un temps hi visqué un matrimoni el qual, pocs anys després de casar-se i sense haver tingut fills, es va separar. La dona s’hi quedà.

Posteriorment hi visqueren Magdalena Almirall Baqués i el seu fill Joan Raventós, els quals van venir de cal Nazari de les Gunyoles, quan ella es quedà viuda de Pau Raventós. Anys més tard, Isabel Muñoz Reyes i Alfonso de la Cruz Salazar van donar a la casa l’aspecte que a 2013 té. Tenen tres fills: Cisco, Mònica i Adrià. Els seus néts anomenen la casa ca la Laia Bel, però per molta gent del poble és ca l’Isabel.

CA LA MAGINA Carrer de Sant Antoni, 15

No se sap l’etimologia de cal Pelluc, però sí la de cal Guixeró. Josep Guixé, fill de cal Guixeró (carrer de Sant Antoni, 6), va anar a viure a cal Pelluc en casar-se i hi va portar el topònim.

A principis del segle xx en aquell solar hi havia una casa antiga amb un pati, propietat de cal Pau Martí (carrer de les Cases Roges, 9). Aquesta família mai no hi va viure. Havien venut peix i, anecdòticament, alguns veïns recorden com cridaven: “Peix!, peix a cal Pelluc!”.

A finals de la dècada del 1970, Josep Guixé i Rosa Maria Orga van refer-la per anar-hi a viure. Poc després van tenir Núria i Anna.

45

CAL PELLUC / CAL GUIXERÓ Carrer de Sant Antoni, 17

Carrer de Sant Antoni

Nens dalt la motocicleta davant Ca la Magina.

Hi visqué una noia anomenada Magina.

A finals de la dècada 1790 i 1800 dos germans compraren un solar cadascú amb la finalitat de construir-s’hi una casa. Al cap de poc, un dels germans morí i, per herència, la seva terra se la quedà el germà. Degut a la manca de capital, el germà no pogué fer una casa ocupant els dos solars. Així doncs, una part esdevingué l’habitatge i a l’altra part, hi havia l’eixida amb els corrals del bestiar.

Aquest germà es casà amb una noia del Vendrell anomenada Magina. No tingueren fills i van fer pubilla a una noia del mateix carrer que es deia Maria de Cal Penya (carrer Sant Antoni, 16). Aquesta es casà amb Pere Via Gustems, fill de la casa Caramet del camí de la Granada a Sant Sebastià dels Gorgs. Tingueren cinc fills: Joan, Dolors, Josep, Carme i Maria. Joan, juntament amb Maria, l’any 1899 van entrar de masovers a la Torre del Gall, propietat del senyor Pere Rius i d’Eulàlia Vallès. La filla Maria es va casar amb Josep Miret Ràfols de cal Cafeter (carrer del Pou Comú, 14) i van tenir tres fills: Antoni, Josep i Pere. Quan la mare de Maria es quedà viuda, van anar a viure a ca la Magina i nasqué el quart fill: Jaume.

Tots es van anar casant i a la casa s’hi quedà el fill gran, Antoni (o Tonet) que el 1955 es casà amb Teresa Calaf, de cal Pustinyós (carrer del Pont, 11), van tenir dos fills: Josep i M. Teresa. Josep Miret, es va arreglar la part de la casa on hi havia el bestiar per anar-hi a viure quan es va casar amb Neus Pegueroles de les Gunyoles. El matrimoni tingué dues filles: Sònia i Elisabeth.

CAL PEP / L’ESCALETA Carrer de Sant Antoni, 19 i 21

46

Carrer de Sant Antoni

Es desconeix l’origen de l’etimologia del topònim cal Pep, però pel que fa al renom de l’Escaleta, s’anomenà així perquè en aquell edifici hi havia residències comunicades per una escala.

Aquesta casa era propietat de cal Llacuna (carrer de Sant Antoni, 33) i podria haver estat edificada o reformada el 1883, tal com s’indica en la façana. Una de les filles de la propietat hi va anar a viure. Ja entrat el segle xx, hi vivia Jaume Soler Escofet nascut l’any 1898 i Dolors Martí Vidal, “Lola”. Un matrimoni gran que no va tenir fills.

Després hi visqueren diversos llogaters. L’any 2013 està deshabitada. L’Escaleta era una petita porta que donava a dos pisos, justament al costat de cal Pep. Per l’estructura de la façana, podria ser que tot hagués estat part del mateix habitatge. Hi han viscut diferents famílies.

CAL GIL Carrer de Sant Antoni, 23 Un antic propietari es deia de nom Gil. Abans que es construís l’habitatge de cal Gil, entre el 1887 i el 1897, hi havia dues cases. Joan Esteve Parladé i Dolors Clos Escofet, de cal Pau Anton (carrer de Sant Antoni, 5) es van casar. Més tard anaren a viure a cal Masover (carrer de Sant Antoni, 27 i 29) i després, es traslladaren a cal Gil. La seva filla Josefa es casà amb el Josep Planas Gras i van tenir Isidre i Pepita. Aquesta es casà amb Joan Urgell i visqueren a Porroig (carrer de les Cases Roges, 14).

Isidre es casà amb Maria Sardà Travé, de cal Llacuna (carrer de Sant Antoni, 33) i van tenir Jaume, Joan i Neus. El primer es quedà a la casa, Joan es va casar i anà a Vilafranca i Neus es casà amb Josep Sòria Romero i tingué Mireia i Gerard.

Nadó a la vorera, davant de Cal Gil.

CAL JEP RÀFOLS / CAL PO / CA L’ASSUMPCIÓ DEL PO Carrer de Sant Antoni, 25

La família que hi van venir a viure eren els masovers d’aquesta masia propietat dels Samsó d’Olesa. És possible que en aquest mas hi hagués hagut ovelles.

La casa tenia un hort molt gran que arribava fins el carrer de Sant Isidre. Hi han anat vivint vàries famílies de llogaters. Cap a la dècada del 1950, els propietaris de la casa compartien el safareig del seu pati amb la gent del poble, de tal manera que aquest safareig fou un punt de trobada de molts santcugatencs. Per documents de l’arxiu, sabem que a la dècada del 1960 hi visqueren Pere Solé i Carme Colet (Peret i Carmeta) que tingueren tres fills: Andreu, Carme i Cinta. Després, també hi van romandre una temporada uns drapaires. El 2013 està deshabitada.

Cal Masover, abans d’asfaltar els carrers.

47

MAS D’OVELLES / CAL MASOVER Carrer de Sant Antoni, 27 i 29

Carrer de Sant Antoni

Es desconeix l’origen del primer topònim. Malgrat això, es pot dir que cal Jep Ràfols segueix un esquema bastant repetitiu en la toponímia de les cases de Sant Cugat.

Es precedeix per un renom de Josep (Jep) i el cognom Ràfols.

Del segon topònim de la casa, cal Po, se’n desconeix l’origen. Finalment, ca l’Assumpció del Po, és un topònim que recorre al nom d’Assumpció Parera, la qual era familiar de cal Po. A cal Jep Ràfols hi vivia un matrimoni gran que fou cuidat pels de cal Joan Massana (carrer del Pont, 2), fins que van morir.

A cal Po hi vivien uns oncles de Carme Colomer.

Aquests es traslladaren a viure al carrer Boters i deixaren aquest habitatge com a celler. Amb el temps, la filla de Carme, Assumpció Parera, juntament amb el seu marit Joan Romero, van poder adquirir els dos habitatges: cal Jep Ràfols i cal Po. Van decidir fer una sola casa que adoptà el nom de ca l’Assumpció del Po. Assumpció i Joan hi viuen amb els seus fills: Joan i Fèlix.

48

Carrer de Sant Antoni

CAL LLACUNA / CAL SANJOSÉ / CAL JOAN DEL TON DE LA CARME Carrer de Sant Antoni, 33 El topònim cal Llacuna podria tenir el seu origen en un pagès anomenat Marià Llacuna que tenia terres al carrer Sant Antoni pels volts de 1812. En segon lloc, el renom cal Sanjosé es refereix al metge Sanjosé que s’havia casat amb la mestressa de cal Llacuna. I finalment, cal Joan del Ton de la Carme ve de Joan Sardà, germà del Ton de cal Ton de la Carme, que havia vingut a viure a aquesta casa.

Sanjosé era pediatra, es va casar amb la mestressa de cal Llacuna. També eren els amos de cal Pep. Tenien dues filles: una se’n va anar a cal Ferrer Vell, i l’altra tingué dues filles: una es quedà la casa de cal Llacuna i l’altra a cal Pep (al mateix carrer Sant Antoni). La casa es va anar llogant. Joan Sardà i les seves tres filles: Ramona, Maria i Antonia Sardà Travé hi havien viscut. Ramona es casà amb Joan Sangenís i més tard es feren la casa de ca la Ramona (carrer de Sant Antoni, 5 bis) i Maria es casà a cal Gil (carrer de Sant Antoni, 23). L’any 2013 hi resideix Alfons Alsina amb Ester Molins i les seves filles: Ona, Alba i Pau.

CAL CARBASSÓ / CA LA PAULA Carrer de Sant Antoni, 35 El primer topònim de cal Carbassó derivava del renom que li deien al fill del Miquel Travé Ferret, Joanet, perquè era baixet i molt entremaliat. Finalment, el de ca la Paula era el nom de la dona del Miquel.

Miquel, nascut l’any 1858, paleta i fill de cal Nen Gran (carrer de Puigcigró, 14) fou qui va construir la casa l’any 1896. La seva dona, Paula Alemany Gili, nascuda l’any 1860 a Vilobí del Penedès, feia de minyona a cal Manuel. La parella donà pas a la segona generació de residents: els seus fills Antònia, Margarida i Joan (Joanet) nascut el 1900. Aquest darrer va continuar la successió en casar-se amb Pepeta Carbó Massana, provinent d’Olesa de Bonesvalls i que treballava de minyona a cal Fontanals (Avinyonet) i va tenir de fills Joan, Miquel i Jordi, que va morir als cinc anys. Finalment, la quarta generació: Joan, nascut el 1931, i la seva dona Montserrat Ràfols Tusell, de cal Capellades (carrer de Nostra Dona de Montserrat, 1) i els seus cinc fills: Àngels, Josefina, Carme, Joan i Montserrat. Miquel Travé i els seus descendents van pagar cada any 22 pessetes en concepte de cens als propietaris de la terra, que eren d’Olesa de Bonesvalls (Joan Parellada i descendents, coneguts com els Samsó), fins que a la dècada del 1970 van cancel·lar el censal i van comprar el solar de la part del darrere de la casa, ara carrer Milà i Fontanals.

CAL GUIDETA Carrer de Sant Antoni, 37

Segons fonts orals, es diu que fa anys hi havia viscut una noia que tenia sempre les galtes molt vermelles o, fins i tot, que hi vivia una noia amb el cabell pèl roig.

La casa data, aproximadament, de l’any 1896. Lluís i Josep Esteve Forns vivien en aquesta casa amb els seus pares. Després d’enviudar de Joan Puig, Quima Ibáñez vingué a viure a cal Roja amb en Lluís. Ella ja tenia tres fills: Joan, Iolanda i Francesc Puig Ibàñez.

49

CAL ROJA Carrer de Sant Antoni, 39

Carrer de Sant Antoni

L’etimologia del topònim de la casa es desconeix.

La casa data de l’any 1895. El matrimoni de Josep Casanovas Albareda i Francesca Codina Ventura tingueren tres fills: Teresa, Mercè i Pere. Aquest darrer, que es dedicava a repartir vi a Barcelona, es casà amb Josefa Fortuny i tingueren Pepita i Mercè que de petites anaren a viure al Morell amb uns parents i on van passar la infantesa. Ja de més grans, tornaren aquí a treballar: Mercè va anar a servir a cal Capellades (carrer de Nostra Dona de Montserrat, 1) i Pepita a ca l’Esteve (carrer de Sant Antoni, 14). Pepita es quedà a la casa quan es casà amb Josep Esteve Boada de cal Jan (avinguda de Catalunya) i tingueren dues filles: Josefina i Trini. La primera es quedà a la casa en casar-se amb Jaume Miret i Via, de ca la Magina (carrer de Sant Antoni, 15) i tingueren tres fills: Pere, Josep i Eulàlia. Per la seva banda, Trini, s’uní en matrimoni amb Jordi Escala Moyés de cal Sec (carrer de Sant Antoni, 9).

50

Carrer de Sant Antoni

CAL GUILERA / CAL MIQUELÓ / CAL BÒLIT Carrer de Sant Antoni, 41

Cal Bòlit des d’on ara hi ha la Plaça del Sindicat.

El nom de cal Guilera, rau en el fet que hi vivia Jaume Guilera. El segon nom, cal Miqueló, prové del nom Miquel, però no es té constància que n’hi hagi viscut cap.

Finalment, cal Bòlit, prové de la casa on va néixer Magí Llenas Prats, a Marmellar.

Magí Llenas Prats va néixer a la casa de cal Bòlit de Marmellar (Montmell) i hi va viure de petit. Va fer de masover a cal Bolet i, en conseqüència, visqué a les Conilleres (La Múnia), on va conèixer a la que seria la seva futura dona. La casa de Sant Cugat Sesgarrigues va prendre el mateix nom de la casa on havia nascut: cal Bòlit. L’any 1953, juntament amb Vicenta Querol Mitjavila i el seu fill Llorenç Llenas Querol (que ja era gran), van comprar a dos germans fusters la casa i les terres de cal Miqueló del poble. Quan ja feia un any que els Llenas estaven instal·lats a Sant Cugat, el fill de Llorenç Llenas va contraure matrimoni amb Maria Rafecas Montserrat, una noia de cal Farines (La Múnia).

CAL VALENT Carrer de Sant Antoni, 4 El topònim de la casa és de tipologia elogiosa. Es veu que hi havia un home que li deien “el valent” com un tret característic de la persona. Artur Carafí Romeu, que nasqué l’any 1906, i Rosa Via Bertran nada dos anys més tard, en casar-se van tenir Antònia (Antonieta) i la M. Rosa. La primera es va casar amb Josep Verge Serra (la Sènia) i van tenir Anna Maria, Montserrat i Rosa. Aquest matrimoni havia tingut una peixateria durant molts anys, i també una altra a Santa Margarida i els Monjos. Més tard, Montserrat va obrir una perruqueria a la mateixa casa. La família se’n va anar a viure a Cal Xacó (carrer de Sant Antoni, 20). L’any 2013 l’habitatge resta buit.

CAL GUIXERÓ Carrer de Sant Antoni, 6 El cognom del propietari, Guixé, va derivar fins a Guixeró. Antigament havien estat dues cases.

Segons les escriptures fou construïda el 1881. Joan Guixé Vallès, nat al 1846 i Antònia Ferrer Rovira tingueren Salvador Guixé Ferrer, nascut el 1887. Aquest es casà amb Teresa Just Forns i tingueren Anton Guixé Just. Anys més tard, Anton es casà amb Filomena Baiget Llussà (Almoster, Baix Camp) que durant molts anys va ser la infermera del poble. El matrimoni tingué Josep Guixé Baiget. Aquest es casà amb Rosa M. Orga i anaren a viure a cal Pelluc (carrer de Sant Antoni, 17).

CAL PLAGA FERRER / CAL MIQUEL PALETA Carrer de Sant Antoni, 8

No se sap l’origen etimològic del topònim, però es marca per un esquema de nom i cognom. Aquest nom, Ton, és un diminutiu d’Antoni, amb el cognom Vidal.

Hi vivia una parella de pagesos. Josep Piñol Parladé de cal Quatre Ulls (carrer de Milà i Fontanals, 4) i Pepita Parladé que tingueren tres fills. Una d’ells era Irene que feia de llevadora i que es quedà soltera. Un altre era Joan, qui es va casar amb Maria de cal Mig Pubill (carrer d’Àngel Guimerà, 3). Ella era viuda del Pepito de cal Corder (carrer de les Creus, 22). La família es traslladà a Barcelona.

51

CAL TON VIDAL Carrer de Sant Antoni, 10

Carrer de Sant Antoni

Cal Plaga Ferrer és un nom compost per un cognom català i un ofici, que en aquest cas és el de ferrer. Després, començà a anomenar-se cal Miquel Paleta, quan hi vivia Miquel Travé que exercia aquest ofici.

En aquesta casa hi havia hagut dos germans, Joanet i Pepet. Un dels dos germans va tenir un fill que li van posar de nom Dionís.

Anton Sardà Montané, juntament amb Maria Ferré Clos i la seva filla Maria Sardà Ferré havien viscut al Pati del Gall de Vilafranca, ja que Anton n’era el masover. Després, van anar a viure a cal Ton de la Carme (carrer d’Àngel Guimerà, 1), on també hi vivia la mare de Anton i, posteriorment, van comprar la casa de cal Plaga Ferrer.

Maria Sardà Ferré es va casar amb Cisco Forns i van anar a viure a cal Ton de la Carme (carrer d’Àngel Guimerà, 1). Aquest matrimoni va tenir tres fills: Ton, Maria i Paquita. Maria, quan es va casar, va anar a viure a cal Plaga Ferrer amb el seu marit Miquel Travé, el qual va reformar ell mateix la casa. Aquest matrimoni ha tingut Miquel, Maria, Montse i Joan.

CA LA TERESA SOIA / CAL SELLARÈS Carrer de Sant Antoni, 12

52

Carrer de Sant Antoni

Ca la Teresa Soia sorgeix de la propietària Teresa Segura que li deien la “soia”, renom que s’endugué cap a la casa dels seus familiars al carrer Anselm Clavé. Més tard, cal Sellarès era el cognom d’una família que també hi residí.

Posteriorment, Joan Sellarès Raventós de cal Majofre (carrer de Sant Antoni, 14) vivia en aquesta casa amb la Maria de cal Vicari (carrer de Mas Comtal, 4). Tingueren dos fills. Després, la van llogar la família Zamora, provinents de Còrdova.

A finals de la dècada dels anys 1950 la família de Juan Lozano Milán i Dolores Sànchez Vilarejo van anar a viure-hi amb els seus fills, Juana, Enrique i Rosario (Rosarito), fins que se’n van anar a Vilafranca. Després la casa es va vendre.

Els ànces de la Dolores de Cal Sellarès.

CA L’ESTEVE Carrer de Sant Antoni, 14 El topònim agafa el nom d’un propietari que hi visqué, Esteve. L’any 1772 s’edifica l’habitatge i se sap que els pares dels primers propietaris de la casa eren masovers de la Serra Vella. Sabem que el 1824 ja estava censat un sancugatenc de nom Esteve Mitjans. Josep Mitjans Parladé deixà la casa pel seu fill Enric Mitjans Casanovas, el qual havia nascut el 1905. Aquest es casà amb Carme Escala Ràfols i tingueren Jordi Mitjans, que es casà amb Teresa Boada. El matrimoni tingué tres fills: Assumpció, Josep i M. Lourdes. Aquesta família va regentar una de les botigues del poble fins el 1985.

CAL PENYA / CAL RAMONET Carrer de Sant Antoni, 16

Hi havia viscut Laura Gual, nom de la qual podria derivar Laió o Alaió.

Era una casa molt vella on hi vivia la família Gual. Va ser adquirida per la família de ca l’Esteve (carrer de Sant Antoni, 14) i cap al 1966 s’enderrocà per edificar-hi tres pisos. Aquests es van anar llogant a diferents famílies.

53

CA L’ALAIÓ / CA LA LAIÓ Carrer de Sant Antoni, 18

Carrer de Sant Antoni

Suposadament, el nom de cal Penya prové d’un cognom i cal Ramonet deriva d’un nom català amb l’adhesió d’un sufix que el qualifica de diminutiu.

Era de la família Freixedas. Una noia de la casa, Maria, va anar de pubilla a ca la Magina (carrer de Sant Antoni, 15) perquè ells no tenien fills.

La família de ca l’Esteve (carrer de Sant Antoni, 14) va comprar una pallissa que hi havia al davant de cal Moro (carrer de Sant Antoni, 11), solar que es venia juntament amb la casa de ca l’Alaió (carrer de Sant Antoni, 18).

Hi va anar a viure la família de cal Penya, un espardenyer anomenat Jaume i la seva dona Pilar, provinent d’Aragó, tenien Joan que era matalasser. Aquest es casà amb Angeleta de cal Surroca (carrer de les Creus, 9).

Finalment, se’n van anar a Vilanova.

A l’habitatge també hi visqueren el matrimoni d’Alfonso de la Cruz i Isabel Muñoz abans de traslladar-se a ca la Magdalena (carrer de Sant Antoni, 13). Després l’habitatge es va anar llogant.

54

Carrer de Sant Antoni

CAL XACÓ / CAL VALENT Carrer de Sant Antoni, 20 Hi ha diverses versions sobre l’origen del topònim cal Xacó. Una primera versió podria ser la relació que podria haver tingut algun propietari amb un xacó (una espècie de barret militar).

Una segona possibilitat és que a molts pobles hi ha un cal Xacó, com per exemple a les Gunyoles, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere Molanta o La Granada; podria ser que la família d’aquesta casa procedís de cal Xacó d’un altre municipi.

Se l’anomenà cal Valent quan la família procedent de la casa de mateix nom hi vingué a viure.

Abans d’haver-hi l’actual edificació, hi havia una casa petita en la que vivien Ton i Pepeta (ella era de Sant Pere Molanta). No van tenir fills.

Després, els de cal Valent (carrer de Sant Antoni, 4) la compraren i edificaren dos pisos, un per la filla Montserrat Verge, que hi va anar a viure amb el seu marit Cisco Bes, i l’altre pel matrimoni de Rosa Verge i Vicenç Ferrer.

Després, Montserrat, Cisco i els seus fills, Francesc i Gerard, se n’anaren a viure al carrer Milà i Fontanals on s’establiren i obriren una perruqueria. En el pis que van deixar buit hi anaren a viure els seus pares, Antonieta i Josep. Rosa i Vicenç, que és fuster, van tenir tres fills: Jordi, Sergi i Esther.

CAL CISQUET DEL DOMINGO Carrer de Sant Antoni, 22 El nom de la casa ve del seu propietari Francisco Montserrat Gras, nascut l’any 1899 familiar de cal Domingo (carrer de Sant Antoni, 24).

Eren dos germans, familiars de cal Domingo (carrer de Sant Antoni, 24) i els van donar dos solars: cal Ferrer (carrer de Sant Antoni, 26) i cal Cisquet del Domingo (carrer de Sant Antoni, 22).

Francisco Montserrat Gras i Assumpció Massana Solé van tenir dues filles: Antònia i Conxita. La primera es casà amb Josep Mallofré Puig i tingueren tres fills: Josep Maria, Dolors i Joan, mentre que Conxita es casà amb Joan Baldomà i tingueren Jordi i Lourdes.

CAL DOMINGO Carrer de Sant Antoni, 24

L’ofici de Jaume Martí Llucià era ferrer i, per tant, el topònim de la casa adoptà el mot de la feina del propietari.

Jaume Martí Llucià nascut el 1897 i Maria Montserrat Gras el 1896, van deixar la casa al seu fill Frederic.

L’any 2013 hi viu la seva dona, M. Àngels Soler Bertran, i les seves dues filles M. Àngela i Montserrat.

55

CAL FERRER Carrer de Sant Antoni, 26

Carrer de Sant Antoni

L’origen del nom es deu a Domingo Montserrat.

Domingo Montserrat Sadurní era propietari de la casa, la construí l’any 1870, i de moltes terres en aquest sector del carrer Sant Antoni i cap a la plaça de les Moreres. Cal Ton del Gil (carrer de Sant Antoni, 34) i cal Joanet del Cantó (carrer de Sant Antoni, 32), entre altres, havien de pagar el censal a en Domingo.

També hi visqueren Manel Peret, provinent de cal Paretes (plaça de l’Església, s/n) i Josefina Miralles Valls, de Sabadell. Ella ensenyava a cosir i fer labors a les nenes de Sant Cugat. Els últims anys, la casa fou adquirida per Eva Pablos i Jaume Fuster. Durant un temps fou el restaurant anomenat “La fonda de l’Eva”.

56

Carrer de Sant Antoni

CAL MARTÍ / CAL PAU VIDAL / CAL MASCARÓ Carrer de Sant Antoni, 28 S’anomena cal Martí pel cognom dels propietaris, que provenien de la masia de cal Martí. El segon topònim, cal Pau Vidal, s’emprà el temps que hi visqué Roseta de cal Pau Vidal (plaça de l’Església) i, finalment, cal Mascaró, originari del cognom de la família de Joan Mascaró, llogaters qui hi visqueren una temporada.

Originàriament, la casa era de la família Martí.

Aquests se n’anaren a Barcelona i la llogaren Joan Mascaró i Fina. Joan treballava de mosso a ca l’Astasi (avinguda de Catalunya, 7), mentre que Fina feia de minyona a ca l’Amat (Sant Sebastià dels Gorgs). Van tenir dos fills: Rosa Maria i Vicenç.

Quan Joan es quedà víduu, se n’anaren a Martorell on tenien família. Després, va tornar la família originària, formada per Roseta de cal Pau Vidal (plaça de l’Església), Conrado Martí i el seu fill Joan.

CAL MINGUET Carrer de Sant Antoni, 30 Se suposa que el topònim pot ser una abreviació afectuosa del nom Domingo.

Hi vivia una dona vídua (possiblement del Domingo) que feia mitjons. Van tenir un fill que es deia Pere Sadurní i que es va casar amb Eugènia, una senyora que sempre feia puntes de coixí mentre prenia la fresca al carrer Sant Antoni. Aquest matrimoni van tenir el Marcel·lí, Montserrat (que va viure a Lavern), Nativitat (a Vallirana), Pepita (a Sant Pere Molanta), Joan (a Mora) i Rossita (a cal Rubió). Marcel·lí Sadurní va morir, deixant com usufructuària a la seva muller, qui anys més tard se’n va anar a viure a Vilafranca amb la seva família. La casa va estar molts anys tancada però recentment ha estat reformada.

CA LA ROSETA DEL CANTÓ / CAL JOANET DEL CANTÓ Carrer de Sant Antoni, 32

El fundador de la casa es deia Ton (Antoni) i venia de cal Gil (carrer de Sant Antoni, 23).

El matrimoni de Ton Planas Gras i Conxita Clos Bertran va construir una casa en aquest solar del final del carrer Sant Antoni propietat de cal Domingo on havien de pagar un cens. Van tenir Pepita, Joan i Josep.

Aquest darrer, anys més tard, es casà amb Enrica Esteve, de cal Cafeter (carrer del Pou Comú, 14).

CA LA TUIES Carrer de Sant Antoni, 36 bis Tuies deriva del nom Gertrudis, àvia de Rosa Duran.

En aquesta casa hi viu Rosa Duran Parellada, filla de ca la Tuies, i el seu marit, Julio Portero, amb qui ha tingut tres fills: Josep, Quim i Gertrudis

57

CAL TON DEL GIL Carrer de Sant Antoni, 34

Carrer de Sant Antoni

El topònim de ca la Roseta del Cantó és degut a la primera propietària, Rosa Capellades, quan la casa era l’última del carrer i feia cantonada. Cal Joanet del Cantó, el segon topònim, provenia de Joan Ollé, marit de la Rosa, quan en morir ella el renom va canviar pel de “Joanet”.

Domingo Montserrat Sadurní va vendre un solar a Joan Ollé Ferrer l’any 1903. Aquest hi construí la casa i hi anà a viure amb Rosa Capellades Guixé. Van tenir dos fills: Rossita, que se n’anà a residir a Vilafranca, i Joan. Aquest darrer va ser qui es va quedar a la casa amb Antònia Batet i els seus fills, Joan i Josep Anton.

Joan se’n va anar a cal Venanci i Josep Anton es quedà a la casa, on encara hi viu. És una família que s’ha dedicat bàsicament a la pagesia. En principi, la casa tenia planta baixa amb celler, menjador, comuna i estable, però entre el 1975 i 1980 la van reformar per fer-hi dos pisos.

CA LA TUIES Carrer de Sant Antoni, 36

58

Carrer de Sant Antoni

Tuies deriva del nom Gertrudis Urpí qui va arribar a viure a Sant Cugat des del Mascort, Olesa de Bonesvalls, amb el seus fills: Ramon, Joaquim i Gabriel. També van viure a cal Masover (carrer de Sant Antoni, 29). Més endavant, Gertrudis comprà un solar a cal Domingo (carrer de Sant Antoni, 24) i un paleta de ca la Paula (carrer de Sant Antoni, 35) li construí la casa. Un dels fills, Gabriel, va anar a treballar a Barcelona, i quan va tornar va viure al carrer de les Creus, 28: cal Biel, amb la seva dona Carme Bau. Joaquim es casà amb Concepció Parellada de cal Gallofré (carrer del Pont,7) i van tenir tres fills: Concepció, Rosa i Amadeu. Actualment, a la casa de ca la Tuies hi viuen Amadeu Duran i Núria Banchs de cal Moro (carrer de Sant Antoni, 11), tenen dos fills: Amadeu i Ernest.

L’antiga casa de Ca la Tuies.

CAL PA BLANC Carrer de Sant Antoni, 38

El nom de cal Venanci deriva de Venanci Piñol Olivella, fill de cal Vicari (carrer de Mas Comtal, 4). L’any 1920 va comprar un solar al capdavall del carrer Sant Antoni i entre el 1920 i el 1925 s’hi va construir una casa. L’any 1925, quan es va casar, hi va anar a viure amb la seva muller Maria Ràfols Ferré, de cal Populari (carrer de la Torre del Gall, 8). Més tard van tenir Conxita.

Un fet curiós de quan es va construir aquesta casa és que els arquitectes no van seguir el traçat correcte del carrer, ja que l’habitatge havia de fer xamfrà amb el carrer del Padró. Per arreglar-ho, els veïns comptaven d’uns metres més de solar poc aprofitats; tot i això, no es va modificar la construcció de la casa.

Poc a poc, van anar reformant la casa; en temps de la guerra, l’any 1937, van enrajolar tot el terra de la casa, menys l’entrada que la van pavimentar.

Conxita l’any 1948 es va casar amb Jaume Mitjans Almirall, de cal Jaume Esteve (carrer de Puigcigró, 4).

Van tenir dues filles: Assumpció i Remei. La segona, quan es van casar, va anar a viure a Sant Pere de Riudebitlles. Va ser Assumpció qui es va quedar a la casa, juntament amb els seus pares i el seu marit, Joan Ollé Batet, de cal Joanet del Cantó (carrer de Sant Antoni, 32).

Assumpció i Joan van tenir tres fills: Imma, Assumpta i Joan Ollé Mitjans.

La casa s’ha anat ampliant i remodelant al llarg de tots aquests anys. Ara, al darrera, tenen la fusteria on hi treballa Joan Ollé i el seus fills.

59

CAL VENANCI Carrer de Sant Antoni, 40

Carrer de Sant Antoni

En temps de la guerra civil, la majoria de les persones menjaven pa negre a causa de l’escassetat de blat. Josep Clos, el primer propietari de la casa, solia demanar “pa blanc”. Arran d’aquesta frase sorgí el topònim d’aquesta casa: Cal Pa Blanc.

Joan Clos i Montserrat Pujó, nascuda l’any 1898, vivien a cal Majofre (carrer de Milà i Fontanals, 14). Aproximadament cap el 1930, van construir-se una casa al carrer Sant Antoni i s’hi van traslladar amb els seus dos fills: Josep i Pere. Aviat passà a anomenar-se cal Pa Blanc. Pere Clos Pujó es va casar amb Lourdes Rigual, de cal Reiet (carrer de Sant Antoni, 7) i van anar a viure a cal Xinxola (carrer de les Creus,10). Josep va casar-se amb M. Teresa, vinguda de les Masuques i van tenir tres fills: Manuel, Montserrat i Rosa. Aquesta última, es va casar amb Lluís Sisternas, són els qui viuen a any 2013 a cal Pa Blanc.

Carrer de Sant Isidre Durant el primer terç del segle xx, no s’han trobat referències que el carrer de Sant Isidre tingués cap nom. Possiblement l’anomenaven carrer de cal Tetas (ja que llavors era l’única casa construïda, a part de ca la Carolina que estava més allunyada del nucli del poble). D’aquesta manera, no va ser fins el 1930 que l’Ajuntament acordà denominar aquest carrer amb el topònim de Sant Isidre, patró dels pagesos. El topònim de Sant Isidre és un dels deu primers renoms relacionats amb sants i santes a Catalunya.

El 1936 va passar a anomenar-se carrer de Jaume Compte, però poc després, a causa de la dictadura de Franco, tornà a canviar de nom i passà a dir-se carrer San Isidro. Finalment, el 1979, tornà a la forma original: carrer de Sant Isidre.

1

2

3

1

Cal Miquel Tetas

2

Ca la Quimeta / Ca la Flora

3

Ca la Carolina

62

Carrer de Sant Isidre

CAL MIQUEL TETAS Carrer de Sant Isidre, 1

Decoració a la casa de Cal Miquel Tetas per la visita de la Mare de Déu de Fàtima.

La casa rep el nom del seu primer propietari, Miquel Tetas Valldosera.

Miquel Tetas Valldoresa, un jove veí d ́Ordal, va comprar un terreny al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues per a construir-hi una casa. L’edificació es va portar a terme entre 1909 i 1911, l’any que va contraure matrimoni amb Àngela Vendrell Via, fixant la seva residència al nou habitatge de Sant Cugat. Àngela Vendrell Via va morir jove, als trenta anys, víctima de la gran epidèmia de grip de 1918, coneguda com la grip espanyola. Va deixar quatre fills: Rosa, Miquel, Joan i Josep el més menut, de tans sols un any.

A partir de llavors, Maria Valldosera Rovira, cosina de Miquel, va tenir cura de la mainada i va viure a la casa fins que va morir.

Amb el pas dels anys, a més de dedicar-se a la pagesia, Miquel Tetas Valldosera es va establir com a comerciant de vi. Això va requerir la construcció de cups i tines al celler. Posteriorment, amb Joan, l’hereu de la casa, es van ampliar els espais.

Joan va contraure matrimoni amb Maria Cuscó Poch, l’any 1947. Tingueren tres fills: Miquel, M. Àngela i Maria.

La propietat va passar a M. Àngela qui, juntament amb la seva família, va emprendre la rehabilitació integral de la casa per tal d’establir-hi residència. Amb les obres es van reconvertir alguns espais i se n’hi afegiren de nous, tot conservant la façana original i gran part de l’estructura interna.

CA LA QUIMETA / CA LA FLORA Carrer de Sant Isidre, 5 Per una banda, el topònim de ca la Quimeta prové del nom de la primera propietària de la casa, Joaquima Ventura, qui ja havia portat aquest nom a altres habitatges on havia estat de lloguer. Per altra banda, el topònim de Flora prové de Flora Sala, l’esposa de Jaume Roig.

El matrimoni format per Frederic Roig i Joaquima Ventura “Quimeta” van fer-se aquesta casa entre els anys 1984 i 1985 per anar-hi a viure amb el seu fill Jaume. Aquest va casar-se amb Flora Sala.

CA LA CAROLINA Carrer de Sant Isidre, 13

63

Al principi del carrer. En primer pla es pot veure Cal Miquel Tetas.

Carrer de Sant Isidre

L’etimologia del topònim fa referència a Carolina Fontanals, resident d’aquesta casa a la seva fundació.

Isidre Rigual Raventós, provinent de l’Arboçar, nascut l’any 1906, i Carolina Fontanals Solà, de cal Solà (carrer dels Boters, 2), van construir aquesta casa l’any 1934 sobre un solar de propietat de la família de Carolina. Ambdós hi visqueren amb els seus tres fills: Teresa, Josep i Joan. Des de la seva construcció, la família hi ha seguit vivint; sempre ha treballat en el sector del vi, tant al camp com en cellers.

Carrer d’Anselm Clavé Quan s’edificaren les primeres cases del carrer, en els registres del padró municipal es parla de la travesía Antonio, fent referència a un carrer perpendicular al de Sant Antoni, el qual abastava, a més, l’actual carrer de Sant Josep i el carrer Boters. No va ser fins el 1930 que se li va donar el nom de carrer de Sant Jordi, posant de manifest la importància de la figura del patró de Catalunya. Segons estadístiques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya del 2013, aquest topònim és el més utilitzat en relació a sants i santes de la religió cristiana.

El 1936, el nom d’aquest carrer derivà a carrer de Fermín Galán, militar espanyol que va viure durant el primer terç del segle xx i fou defensor de les idees republicanes.

En acabar la guerra va retornar al seu nom primer fins que el 1969, el carrer passà a dir-se Anselm Clavé, en atenció a la petició de la Societat Coral El Raïm, ja que en aquella data celebrava el seus cinquanta anys. El mestre Clavé fou compositor, polític i escriptor català, a més a més de fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu. Així doncs, un nom molt encertat tenint en compte que el local d’assaig de la Coral, cal Sense, és en aquest carrer.

4

3

2

1

1

Cal Sense

2

Cal Ros paleta / Cal Senallaire

3

Cal Soia

4

Cal Xic del Pau FabrĂŠ

66

Carrer d’Anselm Clavé

CAL SENSE Carrer d’Anselm Clavé, 1 L’origen d’aquest topònim no és del tot clar, però es creu que es podria deure a l’abreviació de cal Sense Sostre, ja que durant un temps perllongat les persones que no tenien residència podien fer nit a la casa en qüestió.

En un principi, aquest habitatge era part de la desapareguda casa de ca l’Esquerrà (carrer del Pou Comú).

No se sap en quin moment va passar a disposició municipal, però se’n té constància segura des de l’any 1933, quan Josep Estruch, fundador de la Societat Coral El Raïm, demanà una autorització municipal per portar a terme obres de manteniment que li permetessin utilitzar l’habitatge com a local social. Entre les dècades dels quaranta i cinquanta als baixos de l’edifici alguns veïns hi van guardar llenya, palla... Des d’aquells anys republicans, és el local d’assaig de l’entitat de lleure Societat Coral El Raïm.

CAL ROS PALETA / CAL SENALLAIRE Carrer d’Anselm Clavé, 3 D’una banda, el nom de cal Senallaire fa referència a l’ofici de Joan Fontanet i Josefina Barberà, matrimoni que vivia en aquesta casa i que es dedicava a fer senalles.

Per altra banda, el topònim cal Ros Paleta deriva d’un dels seus residents, un paleta que duia Ros de cognom.

En Domingo de la Serra, féu aquesta casa a finals del segle xix per a una germana de l’àvia de Teresa Boada i el seu marit. Aquest matrimoni es va traslladar anys més tard a Sant Just Desvern i, al llarg del temps, la casa fou habitada per diferents famílies. Més tard, va canviar de nom, com ja s’ha esmentat anteriorment, amb l’arribada del matrimoni de Joan Fontanet Font, nascut l’any 1911 i Josefina Barberà Barberà, nascuda l’any 1912 amb el seu fill Santi, naturals de l’Ebre. Aquesta família feia senalles que venien a Sant Cugat i als voltants.

CAL SOIA Carrer d’Anselm Clavé, 2

El nom de cal Xic del Pau Fabré, ens remet a Josep Fabré (el seu sobrenom, “Jepet”), besavi de l’actual propietari i fill de cal Pau Fabré. Durant un breu període de temps la família es dedicà a fer cadires, motiu pel qual la gent del poble denominà la casa com a cal Cadiraire.

La genealogia de la família que viu en aquesta casa s’inicia, aproximadament, l’any 1923, amb Josep Fabré “Jepet”, casat amb Montserrat Ferret. El matrimoni tingué dues filles: Maria i Carme. La segona es casà amb Josep Esteve i tingueren dos fills: Josep i Montserrat.

La família hi ha seguit vivint fins arribar a Josep Esteve Obiols (besnét de Jepet) amb Caty Cabeza i les seves dues filles: Maika i Remei.

67

CAL XIC DEL PAU FABRÉ Carrer d’Anselm Clavé, 4

Carrer d’Anselm Clavé

Maria Segura Parés vivia en aquesta casa amb el seu marit quan, en quedar- se vídua la seva germana Teresa, hi anà a viure.

A Teresa, el poble l’anomenava “la soia” i fou aquest nom el que prengué la casa amb la seva arribada.

La història d’aquesta casa es remunta al matrimoni de Josep Esplugas Marimon i Maria Segura Parés, primers propietaris l’any 1916. Anys més tard, la casa va passar a mans de la seva filla Dolors, casada amb Antoni Esteva Boada. Josep Esteve Esplugas, el seu fill, és qui hi viu amb Anna M. Parladé García. Tot i que és de Barcelona, el seu pare era fill de la masia de Sant Cugat, mentre que la mare era de Cartagena.

Carrer de Sant Josep Al carrer Sant Josep només hi trobem un habitatge, amb el topònim de ca la Manuela. Malgrat això, diverses cases veïnes hi tenen l’accés posterior. En padrons anteriors al 1930, hi ha referències que aquest carrer era part de la travesía Antonio, formada també pel carrer Anselm Clavé i el carrer Boters. No va ser fins aquest any 1930 que l’Ajuntament el denominà carrer Sant Josep.

El 1936 es va produir un canvi de nom i passà a dir-se García Hernández. És interessant i curiós el fet que, la ubicació dels carrers amb els noms de Fermín Galán i García Hernández (García Hernández – carrer Sant Josep i Fermín Galán – carrer Anselm Clavé), sigui tan pròxima i que, fins i tot, en un principi pogués considerar-se com un mateix carrer. El 1979 recuperà l’antic topònim de Sant Josep.

1

1

Ca la Sofia / Cal Joan Gros / Ca la Quimeta / Ca la Manuela

70

Carrer de Sant Josep

CA LA SOFIA / CAL JOAN GROS / CA LA QUIMETA / CA LA MANUELA Carrer de Sant Josep, 1 L’habitatge se l’anomenà d’una manera o una altra segons la persona que hi visqué. Així doncs, quan hi vivien Sofia i el seu pare Joan, la casa tenia el nom de ca la Sofia o cal Joan Gros, ja que era un home corpulent.

Quan hi visqué la família de Joaquima Ventura es deia ca la Quimeta, i quan hi vingué Manuela Salcedo i la seva família adquirí el renom de ca la Manuela.

Durant el segle xix i principis del segle xx, la casa s’anà llogant a diferents famílies. Quan hi vivien la Sofia i el seu pare Joan, se l’anomenava ca la Sofia o cal Joan Gros. La dona d’aquest era de cal Montargull (a Sant Sebastià dels Gorgs) i el matrimoni es dedicava a fer de pagès i anar a jornal.

Més tard hi visqueren Joaquima Ventura i Frederic Roig amb els seus fills: Jaume i Magdalena.

L’última família que hi resideix des de llavors és la de Manuela Salcedo Nieto i Diego Pulido Torre que van venir d’Alcalà de los Gazules (Cadis). Van tenir dues filles: Anna Mari i Rafi.

Les teulades de les cases de Sant Cugat a la nevada del 62.

Carrer de Sant Josep 71

Joan de Cal Nen Gran a Puigcigr贸.

Carrer dels Boters El primer topònim que presenta aquest carrer és travesía Antonio, mot utilitzat simplement per denominar un carrer perpendicular al de Sant Antoni. Aquest nom també s’utilitza en els carrers d’Anselm Clavé i Sant Josep.

Algunes fonts asseguren que a les cases de cal Pau Antona o cal Solà hi havia hagut un boter. Per altra banda, hi ha gent que justifica el topònim del carrer amb la destil·leria dels Milà situada a ca la Maria Esteve on hi podia haver hagut grans bótes. Tot i així, no argumenta el fet que s’anomeni Boters tal com si hi hagués més d’un treballador d’aquest ofici.

1 2

3

4

5

1

Ca la Princesa / Cal Jaumet del Rei

2

Cal Solà / Cal Teixidor

3

Cal Po/ Cal Parera

4

Cal Trist

5

Ca la Maria l’Esteve

74

Carrer dels Boters

CA LA PRINCESA / CAL JAUMET DEL REI Carrer dels Boters, 3 Es desconeix la referència que donà el nom de ca la Princesa. Cal Jaumet del Rei remet a Jaume Clos Raventós, familiar de cal Rei. Cugat Clos, provinent de la casa de cal Rei (Avinguda de Catalunya, 9), va comprar aquest habitatge, construït l’any 1860, a la família Milà i Fontanals. Aquesta casa havia format part d’un conjunt de cellers que tenia la família Milà i havia estat comunicat amb cal Favolí (carrer de les Creus, 5). Cugat es va casar amb Àngels Raventós i els dos hi vingueren a viure. El matrimoni tingué Jaume, Joan, Josep i Maria. Quan el fill gran, Jaume, tenia 8 anys el seu pare va morir i ell va quedar com a l’home de la casa, és aquí quan la gent del poble comença a referir-se a la casa com a cal Jaumet del Rei. Jaume Clos Raventós es casà amb Eugènia Arall Guinovart, que provenia de la Serra Vella, i visqueren en aquesta casa. Van tenir un únic fill: Jaume Clos Arall.

CAL SOLÀ / CAL TEIXIDOR Carrer dels Boters, 2 El topònim de cal Solà prové del cognom dels propietaris i el de cal Teixidor rau en el fet que els propietaris provenien de la casa de cal Teixidor (carrer de les Cases Roges, 10), així van adoptar el topònim de la seva casa antiga.

Maria Solà va tenir Dionís, Carolina i dues filles més.

Carolina es casà amb Isidre Rigual i es van fer la casa en un solar de la família d’ella, la que és l’actual ca la Carolina (carrer de Sant Isidre, 13). Cap fill es va quedar a la casa i va passar a mans de la família de cal Teixidor (carrer de les Cases Roges, 10), que posteriorment se n’anaren cap a Sant Pere Molanta. L’any 2013 hi viu la família Padilla-Ruiz.

CAL PO / CAL PARERA Carrer dels Boters, 4

Es desconeix l’origen del topònim.

Es tenen referències d’aquest habitatge des del 1913, quan Maria Carulla Sabates vengué la casa a Josep Forns Galofré i Julita Guilera Gustems. Quan aquests moriren, l’habitatge passà en mans de la seva filla, Neus Forns Guilera, qui estava casada amb Enric Forns Mitjans. La casa sempre ha estat de la mateixa nissaga fins arribar als últims descendents amb Pilar Forns i la seva família.

CA LA MARIA ESTEVE Carrer dels Boters, 10 L’origen del topònim remet a Maria, una filla de ca l’Esteve (carrer de Sant Antoni, 14).

Segons el cadastre de l’Ajuntament, la casa data de 1880. Maria Mitjans de ca l’Esteve i Ramon Surroca eren masovers de ca l’Astasi (avinguda de Catalunya, 7). Van tenir dos fills: Enric i Teresa. Aquesta darrera se n’anà a viure a Vilafranca i Enric es casà amb Rossita Capellades i van tenir Ramon. Aquests van fer-se una casa al carrer de Milà i Fontanals, on van anar a viure.

75

CAL TRIST Carrer dels Boters, 8

Carrer dels Boters

Es desconeix l’origen de topònim cal Po, però sabem la procedència de cal Parera: el cognom dels propietaris.

Eusebi Parera Pena, Carme Colomé Montserrat i els seus fills Josep i Assumpció, vingueren de Puigdàlber a Sant Cugat per cuidar uns oncles de Carme que es feien grans i no tenien descendència.

Anys després, fou Josep qui es quedà a la casa amb Roser Abella “Rosario”. Assumpció es va casar amb Joan Romero i es construïren una casa al lloc on hi havia cal Po i cal Jep Ràfols (carrer de Sant Antoni, 25).

Plaça de l’Església La plaça de l’Església és un dels emplaçaments més antics del poble, ja que no només estava davant de la Torre de Ventallols, sinó que, a més, hi passava el camí que enllaçava Sant Sebastià dels Gorgs amb Vilafranca del Penedès. També cal tenir present que les dimensions i forma d’aquesta han anat variant al llarg del temps. Hi havia una casa, cal Campaner, que estava situada on avui es troba l’entrada de la Residència Go-ya i que ocupava l’espai de les moreres i els bancs.

Així doncs, la plaça era molt més petita. Segons un document de 1893 amb el títol Relación nominal de las plazas, plazuelas, calles y vías que existen en cada una de las poblaciones de este distrito municipal (Sant Cugat Sesgarrigues), es parla d’una plaça que se l’anomenava plaza de la Constitución i que molt probablement seria aquesta més petita que indiquem. El nom feia referència a la Constitució Espanyola aprovada el 1812, la qual cosa fa pensar que abans aquesta plaça presentava un altre topònim.

Més tard, durant el temps de la dictadura franquista, el seu topònim era plaza del Sagrado Corazón. Entre els cristians és referencia al Sagrat Cor de Jesús, un simbolisme de l’amor cristià. El 1979 aquest emplaçament passà a anomenar-se plaça de l’Església.

1 2

4

3

1

Cal Miret de la Plaça / Cal Parladé / La Tenda

2

Mas del Prat / Cal Pubill Guilera / Cal Peretes

3

Cal Pau Vidal

4

Ca la Maria Rullu / Cal Campaner*

(*) L’edifici no existeix.

78

Plaça de l’Església

CAL MIRET DE LA PLAÇA / CAL PARLADÉ / LA TENDA Plaça de l’Eslgésia, 1

Gent del poble reunida a la Plaça de l’Església, davant de la Tenda.

El primer topònim que es coneix de l’habitatge, cal Miret de la Plaça, sorgeix del cognom del propietari d’aleshores, Joan Miret. Més tard fou anomenada cal Parladé, suposadament, pel cognom dels seus habitants i, el topònim de la Tenda, deriva de quan hi havia hagut una botiga.

Joan Miret, provinent de cal Miret de Sant Martí Sarroca, va venir a viure en aquesta casa juntament amb Bartomea Cartró l’any 1500. Posteriorment, aquesta família es traslladà a cal Bruna, l’actual cal Patsi (carrer de Sant Joan, 1).

Abans de la Guerra Civil hi havia hagut el local de la dreta política, cal Parladé, edificat l’any 1855. Després es va convertir en sala de ball i a finals del segle xix, fou una carnisseria. Teresa Solé Camí i el seu marit, Cristòfol Ventura, foren els propietaris d’aquesta carnisseria.

Tots els estris que utilitzaven a l’establiment, com ara les balances i el pots, els compraren a cal Caterí (carrer de les Creus, 7) quan van tancar la botiga que tenien.

Teresa i Cristòfol van tenir: Jaume, l’hereu; Tòfol i Pere que se n’anaren a Barcelona, i Eugènia, que es casà a cal Miquel (carrer de les Creus, 2). Jaume heretà la casa i continuà treballant a la botiga. Es va casar dos cops, primer amb una filla de cal Ton, amb qui va tenir Annita i Jaume. Després d’enviudar es va tornar a casar amb Laura Mitjans, de ca l’Esteve (carrer de Sant Antoni, 14).

Amb ella va tenir Nati Ventura Mitjans. Aquesta heretà la casa i després la va vendre. Havent-la traspassat, va marxar a viure a Vilafranca.

A finals de la dècada de 1980, la casa fou comprada per la família de farmacèutics Mitjans, que convertí l’antic establiment en farmàcia fins al 2004. Marxaren a viure fora del poble i van traslladar la farmàcia al carrer Milà i Fontanals, on es troba actualment, a any 2013.

Després la casa la va comprar Marta Otero i vengué la part on hi havia hagut la carnisseria i la farmàcia. El 2013, en aquesta part, és on hi ha el forn del poble.

MAS DEL PRAT / CAL PUBILL GUILERA / CAL PERETES Plaça de l’Eslgésia, s/n

Pau, fill de cal Vidal (carrer de les Creus, 6) va venir a viure a aquest habitatge i fou qui li atorgà el topònim que avui en dia manté. Antigament, era part de la Torre de Ventallols, igual que moltes cases d’aquesta part del carrer de les Creus.

Jaume de la Serra va comprar la casa i va ser ell qui hi va construir una planta baixa amb els arcs que a dia d’avui es poden apreciar a la façana. Jaume la va posar a la venta i la va comprar la família de cal Miquel (carrer de les Creus, 2), que la va utilitzar com a traster de la botiga de cal Miquel.

Des de l’any 2008 és propietat de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Més tard l’Ajuntament hi va dur a terme la reforma que li ha donat la fesomia que es pot contemplar avui.

CA LA MARIA RULLU / CAL CAMPANER*

Ballant al peu de la casa de Ca la Maria Rullu.

Ha agafat la toponímia d’un nom simple català: Maria.

Segurament, aquesta dona devia haver estat l’antiga propietària de la casa.

Posteriorment, hi havien viscut els campaners del poble: Magdalena i Manel. Anys més tard, es traslladaren al carrer de les Creus i la casa restà buida. L’habitatge estava en molt mal estat. Els veïns recorden com una nit de Nadal, sortint de Missa del Gall, va esfondrar-se’n una part. Com a conseqüència, van decidir enderrocar la casa durant la dècada de 1970 de tal manera que més tard s’aprofità per ampliar la plaça de l’Església.

79

CAL PAU VIDAL

Plaça de l’Església

El topònim Mas de Prat recull el cognom de la família Prat i el nom de la tipologia de l’habitatge, un mas. Més tard la casa es denominà cal Pubill Guilera que té el seu origen en Joan Guilera, pubill que va anar a viure a aquesta casa després de casar-se amb Elionor del Prat, filla d’aquí. Finalment, cal Peretes prové de Salvador Peret, vingut d’Hostalets de Pierola (Anoia), qui es casà amb Maria Guilera, pubilla d’aquest habitatge.

El 2013 és on hi ha la residència d’avis del poble.

Carrer Nostra Dona de Montserrat El carrer de Nostre Dona de Montserrat el formen quatre cases que, seguint el traçat del que era la carretera principal del poble, serien com una prolongació del carrer Sant Antoni.

Al 1930 el carrer fou denominat carrer Nostra Dona de Montserrat.

Aquest renom, segons estadístiques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya de 2013, és el més utilitzat tant en matèria de cims i muntanyes catalans com pel que fa a sants i santes de la religió cristiana.

Anys més tard, el 1936, des de l’ajuntament s’acordà canviar el topònim per carrer de Pau Iglésias. Després de la guerra va tornar a anomenar-se carrer Nostra Dona de Montserrat.

3

2 1

4

1

Cal Capellades

2

La Gruta

3

Cal Lau

4

Ca la Dolores de Montargull / Cal Gravat de Montargull / Cal Lau

Nostra Dona de Montserrat 82

CAL CAPELLADES Carrer de Nostra Dona de Montserrat, 1 Un avantpassat de la família de la casa va venir de Capellades (Anoia). Se sap que la història d’aquesta casa es remunta al segle xviii quan avantpassats de la família Ràfols la van reformar. Posteriorment, Jaume Ràfols i Filomena Ramon van tenir Francesc, Francisca i Maria.

Francesc es casà amb Àngels Tusell Pujol, de Tordera (Maresme), van tenir tres fills: Joan, Carme i Montserrat. El primer es quedà a la casa quan es casà amb Trini Estop, amb qui tingué Vinyet. Carme es casà a Sant Pere de Riudebitlles i Montserrat va anar a ca la Paula (carrer de Sant Antoni, 35). La segona filla de Jaume i Filomena, Francisca, es casà amb Josep Boada i visqueren a la Serra. Tingueren tres fills: Maties (Pare Maties), Montserrat i Maria. Montserrat es casà amb Carles Via i es quedaren a la Serra, mentre que Maria, es casà amb Miquel Cartró, de Sant Sebastià dels Gorgs.

La tercera filla de Jaume i Filomena, Maria, es casà i anà a viure a Sant Esteve de Palaudàries (Lliçà d’Amunt).

LA GRUTA Carrer de Nostra Dona de Montserrat, 3 Havia estat el local d’esquerres, raó per la qual, en trobar-se situat en un edifici deteriorat, algunes veus no simpatitzants començaren a anomenar-lo “la Gruta”.

Aquest fet es deu a que l’edifici manté una morfologia semblant a una cova: poques entrades de llum, parets gruixudes, habitacles de mides irregulars...

Es creu que antigament havia estat un habitatge. La cooperativa l’utilitzava de magatzem i de botiga. S’obria un dia a la setmana i proveïa als veïns de sulfat, adob oli, arròs, sucre, sal... Anys més tard va esdevenir un local municipal, de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

El van remodelar a la dècada del 1990 i des de llavors, hi acull vàries entitats del poble.

CAL LAU Carrer de Nostra Dona de Montserrat, 2 El topònim fa referència a la família provinent de cal Lau, casa situada al mateix carrer Nostra Dona de Montserrat a Sant Cugat Sesgarrigues.

Aproximadament, a la dècada de 1970, la família de cal Lau es construí aquest habitatge al costat d’on vivien. Hi anà a residir el matrimoni de Josep Planas i Vitalia Segura amb els seus fills: Montserrat, Josep i Lourdes.

També hi visqueren els pares d’en Josep: Pere Planas i Antonieta Gustems.

Amb bicicleta al camp.

83

El topònim de ca la Dolores de Montargull prové de Dolors Via, casada amb un pubill de la masia de Montargull, del terme municipal d’Avinyonet del Penedès, prop de Sant Cugat Sesgarrigues.

Al mateix temps, la casa també es denominava cal Gravat de Montargull, suposadament perquè una persona que hi viva tenia marques a la cara.

La casa passà a denominar-se cal Lau quan la llogaren Antònia i Estanislau. Del nom d’ell en derivà el renom de la casa de Lau. Aquesta casa fou una propietat del matrimoni d’un pubill de Montargull, Josep Insensé Bou, casat amb Dolores Via Bertran.

Més tard, Eugeni Gustems es va casar amb Carme Sardà, nascuda l’any 1890, van tenir Antònia l’any 1912.

Aquesta família provenia de cal Geniu (carrer de les Creus, 12). Anys més tard, Antonieta continuà vivint a la casa i es casà amb Pere Planas Mitjans (Estanislau), de Subirats. Van tenir Joan, Ton i Josep. Ton se n’anà a viure a Vilafranca, Joan es casà a cal Surià (carrer del Pont, 4) i Josep es casà amb Vitalia i tingueren tres fills: Montserrat, Josep i Lourdes.

Nostra Dona de Montserrat

CA LA DOLORES DE MONTARGULL / CAL GRAVAT DE MOTARGULL / CAL LAU Carrer de Nostra Dona de Montserrat, 4

Carrer de Sant Joan Segons dades extretes del padró de l’any 1886 i d’altres documents de l’època, les cases que formen el carrer Àngel Guimerà, el de Sant Pere i el de Sant Joan formaven part de la travesía Barceloneta ja que eren carrers que tallaven perpendicularment amb la calle Barceloneta (actual carrer de les Creus).

El 1930, des de l’Ajuntament, es decidí anomenar aquest tram de la travesía Barceloneta amb el topònim de carrer de Pi i Margall. Un fet curiós de la història d’aquest topònim és que, al mateix any, es va decidir anomenar carrer Sant Joan al carrer que avui en dia es coneix com a carrer del Pont. Pocs mesos després, es tornà a canviar el nom, possiblement per desavinences o per petició dels santcugatencs/ques i es va anomenar carrer del Pont.

Després d’això, en el padró del 1940, ja s’anomena carrer de San Juan el que està format per cal Leandro, cal Patsi i cal Gustavo. Suposadament, es catalanitzà a finals dels anys setanta o principis dels vuitanta, restant finalment amb el nom de carrer de Sant Joan.

1

2 3

1

Cal Bruna / Cal Patsi

2

Cal Peret de la Rosa / Cal Leandro

3

Cal Jaume Pastor o Cal Jaume de les Cabres / Cal Gustavo

86

Carrer de Sant Joan

CAL BRUNA / CAL PATSI Carrer de Sant Joan, 1 No tenim constància de la procedència del topònim cal Bruna. Tanmateix, s’han trobat documents que citen uns pubills Bruna residents a Sant Cugat. Posteriorment, a cal Bruna l’habitatge passà a anomenar-se cal Patsi, del cognom Patsi present en quatre generacions.

Es té constància d’aquest habitatge des de l’any 1572. Sense saber a quina època hi anaren a viure, fins el 1850 hi visqueren els avantpassat de la família de cal Manuel (carrer de la Torre del Gall, 2).

Possiblement, després d’aquesta família hi visqué ja Antoni Patsi Serra, provinent d’Oliana, qui fou mestre i secretari de l’Ajuntament, càrrec que deixà l’any 1893.

Del seu matrimoni va tenir quatre fills i el més petit, Antoni Patsi, continuà residint a la casa casat amb Maria Surroca, de cal Surroca (carrer de les Creus, 9). La seva filla, Maria Patsi Surroca, nascuda l’any 1905, es casà amb Ramon Fontanals Tutusaus i tingueren Roser Fontanals Patsi, qui es casà amb Manuel Beltran Esteve.

CAL PERET DE LA ROSA / CAL LEANDRO Carrer de Sant Joan, 2 Es desconeix l’origen del topònim cal Peret de la Rosa.

El segon renom, cal Leandro, rau en el fet que hi havia viscut Leandro Bertran Raventós.

Se’n té constància des del matrimoni dels pagesos Joan Bertran Miret, nascut el 1841, i Maria Gual Parellada. Aquests tingueren Josep i Pau. El primer es casà amb Josepa Raventós Gibert i visqueren a cal Discorra (carrer d’Àngel Guimerà, 14).

Anys després, Leandro Bertran visqué en aquesta casa durant aproximadament un any fins que se n’anà a Barcelona amb la seva dona, Palmira Martí Miret, de cal Janes (carrer de les Creus, 42).

M. Carme Bertran Martí, filla de Leandro, ha viscut molt temps a Barcelona però hi venia a estiuejar amb el seu marit, Joan Chalé Rebert i els seus fills, Joan i Mònica. Mònica es casà amb Santi Farré, de cal Fuster (avinguda de Catalunya, 3) i Joan, juntament amb la seva mare, el 2013 viuen al carrer Hort de cal Boter de Sant Cugat Sesgarrigues.

CAL JAUME PASTOR O CAL JAUME DE LES CABRES / CAL GUSTAVO Carrer de Sant Joan, 4

87

Assumpció Arall dalt la motocicleta.

Carrer de Sant Joan

Primerament, la casa s’anomenava cal Jaume Pastor o cal Jaume de les Cabres ja que, com indica el nom de la casa, Jaume pasturava un ramat de cabres. El topònim de cal Gustavo fou donat pel fill de cal Mil Unces (carrer de la Torre del Gall, 12), el qual es deia Gustavo Guilera.

Gustavo Guilera era de cal Mil Unces (carrer de la Torre del Gall, 12) i es casà amb Carme Julve. Juntament amb el seu fill, anaren a viure a la casa anomenada cal Jaume Pastor o cal Jaume de les Cabres on ja hi havia varis animals ramaders. Durant molts anys, Gustavo va viure en aquesta casa amb la seva dona i fills: Francesc, Xavier i Dolors, fins que es van arreglar la casa original de cal Mil Unces i s’hi varen traslladar, l’any 1967.

Carrer d’Àngel Guimerà El carrer d’Àngel Guimerà se l’anomenava travesía Barceloneta fins el 1930 que li posaren el nom del polític, dramaturg i poeta català del qual se’n coneix una extensa producció literària de finals del segle xix i principis del segle xx. Aquest topònim, segons fonts de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, és un dels sis més adoptats en matèria de personatges relacionats amb la cultura, la ciència i l’art.

Durant la dictadura franquista, el nom del carrer derivà a calle del General Mola, posant de manifest la tendència de les forces polítiques que aleshores governaven. Finalment, a finals del 1970, el carrer recuperà el seu antic nom: carrer d’Àngel Guimerà.

8

7

6

5

4

3 2

1

1

Cal Ton de la Carme

2

Cal Mig pubill

3

Cal Vicenç de l’hermano

4

Ca l’Agustí

5

Cal Ton del Capellades / Cal Carboner

6

Cal Petit

7

Cal Guixé

8

Cal Discorra

90

Carrer d’Àngel Guimerà

CAL TON DE LA CARME Carrer d’Àngel Guimerà, 1 Cal Ton de la Carme prové d’un topònim compost amb dos noms: Ton, diminutiu d’Antoni i Carme. Se sap que Ton Sardà i Carme Montané estaven casats.

Aquesta casa havia estat propietat d’Eulàlia Ollé.

En aquest habitatge hi havia fet construir dues capelles (una a dalt i l’altra a la planta baixa) i Eulàlia es va casar en una d’aquestes capelles. No va tenir descendència i, en conseqüència, va deixar tots els seus béns a l’Església.

Doctor Campllong, va comprar la residència i la llogà a Anton Sardà i Carme Montané. Aquest matrimoni va tenir un fill que es deia Anton, qui va estar de masover al Pati del Gall, a Vilafranca del Penedès. Quan Carme Montané va enviudar, el seu fill Anton, juntament amb la seva muller, Maria Ferré Clos i la seva filla, Maria Sardà, van venir a viure amb ell a aquest habitatge.

Com que a la casa li feia falta una reforma i el doctor Campllong no es podia fer càrrec d’aquest manteniment (acabava d’enviudar i tenia cinc fills al seu càrrec), la Maria Sardà Ferré i el seu marit Cisco Forns van comprar la casa de cal Ton de la Carme i la van reformar, començant per la teulada. Allí hi van viure amb els seus tres fills: Paquita, Antonio i Maria Forns Sardà.

Posteriorment, la casa es vengué.

CAL MIG PUBILL Carrer d’Àngel Guimerà, 3 Aquest topònim consta de dues paraules (un adjectiu i un nom). Cal Mig Pubill manté diverses versions sobre l’etimologia original del nom. Sembla ser que la pubilla d’aquesta casa tenia un pretendent amb el qual no s’arribà a casar mai. Una altra versió fou que a un fill de la casa se li va morir la seva parella durant la Guerra del francès i després es va quedar solter. L’última versió que consta és que hi hagueren varis problemes a l’hora d’ajuntar-se amb la pubilla d’una altra casa i, per tant, al final es va quedar tot sol. L’adjectiu qualifica a un pubill que no arribà a ésser el que s’esperava a l’època.

El primer matrimoni del que tenim referència en aquesta casa és el format per Josep Rigual Valldossera i Elvira Miret Montané. Més tard hi trobem la parella de Josep Rigual Boada i Elvira Miret Planas que tingueren tres fills: Josep, que es quedà solter; Maria, que es casà a cal Corder (carrer de les Creus) i Enric. La família d’aquesta casa es va fer un nou habitatge (carrer del Doctor Flemming, s/n).

CAL VICENÇ DE L’HERMANO Carrer d’Àngel Guimerà, 2

Durant vàries generacions hi havia hagut un Agustí o Agustina a la casa. Per aquest motiu, el topònim de la casa passà a anomenar-se pel prenom del propietari o propietària.

La família era originària de ca l’Agustí Nou (carrer de la Torre, 14), provenia d’aquesta casa edificada, aproximadament, cap a l’any 1800. D’aquí també era Agustí Ollé Boada, el qual havia estat alcalde de Sant Cugat. Hi va haver en una generació uns nebots acollits.

A causa d’això i que els seus germans li demanaren la legítima, el llavors propietari, es va veure obligat a aturar les obres de construcció d’una casa que s’estava fent al carrer de la Torre en un solar també de ca l’Agustí. Arran d’això, aquella construcció esdevingué magatzem i celler. Fa pocs anys, ca l’Agustí va arreglar-se altre vegada.

A l’esquerra, Ca l’Agustí i a la dreta Cal Vicenç de l’Hermano.

91

CA L’AGUSTÍ Carrer d’Àngel Guimerà, 4

Carrer d’Àngel Guimerà

A la casa hi havia viscut un Vicenç que havia tingut nou fills. Se suposa que un d’aquests fills devia dir-se igual que el seu pare i, a causa d’aquest fet, el topònim adaptà el nom a “hermano”.

Vicenç Farré Martí, nascut l’any 1842 i Margarita Clos Solé van tenir nou fills. Entre ells hi havia Maria Farré Clos nascuda l’any 1887 i casada amb Antoni Sardà Montaner, de cal Ton de la Carme (carrer d’ Àngel Guimerà, 1). Van anar a fer de masovers al Pati del Gall, a Vilafranca del Penedès.

92

Carrer d’Àngel Guimerà

CAL TON DEL CAPELLADES / CAL CARBONER Carrer d’Àngel Guimerà, 6 L’etimologia de cal Ton del Capellades prové del nom Ton, diminutiu d’Antoni, que provenia de cal Capellades (carrer de Nostra Dona de Montserrat, 1). Finalment, se’n va dir cal Carboner, ja que durant un temps es dedicaren a vendre carbó.

L’edificació de cal Ton Capellades es remunta a l’any 1873 quan, Anton Ràfols, fill de cal Capellades, es va casar amb una dona de cal Janes (carrer de les Creus, 42).

El seu fill, Jaume Ràfols Martí, era boter. Arran d’una malaltia no va poder continuar en aquest ofici i s’hagué de dedicar a fer de carboner, ofici que ja exercia el seu pare, Ton. Jaume es casà amb Francisca Ferrer Mitjans, filla del Pont, i tingueren tres fills: Ton, Maria i Teresa. Mentre que els dos primers restaren solters, Teresa es casà amb un home de Vilafranca i continuà la descendència amb dues filles: Paquita i Mercè. És una néta de Mercè qui l’any 2013 viu a la casa familiar de Cal Carboner.

CAL PETIT Carrer d’Àngel Guimerà, 10 Hi ha diverses versions sobre el topònim de la casa. La primera, podria ser que en alguna època haguéssin coincidit dos carreters al poble, dels quals, el més jove, a qui anomenaven “petit”, vivia en aquesta casa. Això seria anterior als rebesavis de la generació actual. La segona, diuen algunes fonts orals, és que la família d’aquesta casa se’ls anomenava “petit” irònicament, ja que eren molt alts.

Josep Padró i Antònia Sadurní van tenir Josep qui, casat amb Maria Antonio Fora, tingué Nadala i Maria.

Aquesta última es casà amb Agustí Orta i tingué Miquel i Aurora.

CAL GUIXÉ Carrer d’Àngel Guimerà, 12

L’origen toponímic de la casa es desconeix.

Al 1866 va néixer Josep Bertran Gual, el qual es va casar amb Josefa Raventós Gibert. Aquests tingueren en Joan, Leandro i Marcel·lí. El segon es casà amb Palmira Martí Miret, de cal Janes (carrer de les Creus, 42) i visqueren una breu temporada a cal Leandro (carrer de Sant Joan, 2) per anar-se’n cap a Barcelona. Montserrat Bertran Boada és una descendent d’aquesta família.

93

CAL DISCORRA Carrer d’Àngel Guimerà, 14

Carrer d’Àngel Guimerà

És el cognom de la família que ha viscut i encara viu a la casa. Provenen de cal Guixeró (carrer de Sant Antoni, 6).

La finca, on està situada aquesta casa construïda l’any 1892, va ser comprada a pams quadrats a la família de cal Manuel (carrer de la Torre del Gall, 2) per Pau Guixé Fabré, fill de cal Guixeró. Pau estava casat amb Antònia Ollé Ferré, de ca l’Agustí (carrer d’Àngel Guimerà, 4), van tenir tres fills: Josep, Ramiro i Ramon Guixé Ollé. Josep Guixé, casat amb Antonia Planas Gras, de cal Gil (carrer de Sant Antoni, 23) va tenir un únic fill, anomenat Josep Guixé Planas. Josep Guixé fou l’únic que es quedà a viure a la casa i qui l’heretà.

Carrer de Sant Pere En honor a Simó Pere, que fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i que es convertí en el primer cap del Cristianisme. És venerat com a Sant per tota la Cristiandat.

El carrer de Sant Pere és un dels més curts del poble de Sant Cugat, només cal fixar-se que tan sols s’hi situa una casa, amb el topònim de cal Tona.

El topònim del carrer sembla no haver canviat des del moment que el van posar. Segons l’Institut Cartogràfic de Catalunya és el cinquè més utilitzat en matèria de Sants i Santes l’any 2013 .

Segons la tradició popular, Sant Pere és el guardià de les portes del Paradís, per això se’l representa amb unes claus a la mà.

1

1

Cal Tona

Carrer de Sant Pere 96

Vista aèrea de les teulades del casc antic de Sant Cugat.

CAL TONA Carrer de Sant Pere, 4

97

Els conillers de Cal Favolí.

Carrer de Sant Pere

El matrimoni format per Ton Ràfols i Antònia Llucià, decidí anomenar la casa cal Tona degut a la confluència dels seus noms de pila.

L’habitatge de cal Tona és una de les cases més antigues del poble ja que forma part del nucli de l’església.

En el lloc on hi ha la paret posterior de la casa hi havia hagut la muralla de la Torre de Ventallols, de la qual se’n té constància al segle xii. Però no fou fins al segle xviii que se n’usaren les pedres per bastir la casa de cal Tona.

El matrimoni d’Antònia Llucià, de cal Pastoret (carrer del Pou Comú, 16) i Ton Ràfols, de cal Ràfols dels Caus adquirí aquesta casa en casar-se. La comprà el pare d’ella i la posà a nom de la seva filla. Tingueren sis fills: Josep, Ton, Joan, Jaume, Pepeta i Domingo. Josep i Pepeta, els fills que quedaren solters, hi visqueren fins a la seva mort.

Carrer del Raval de les Creus El mot raval prové de l’àrab Al-rabal, amb el qual es designava la part civil situada fora de les muralles de les fortaleses on es construïen habitatges. Aquesta idea es va adoptar també als pobles i consistia en una agrupació de cases fora de les muralles. Com a altres poblacions, a l’Edat Mitjana el comte de Barcelona donà permís a l’Assemblea General de Veïns de Sant Cugat Sesgarrigues per enderrocar la Torre de Ventallols i utilitzar els carreus per fer cases noves, a causa de l’important creixement econòmic i demogràfic de la majoria de pobles del territori i a l’augment de la seguretat. Aquesta seguretat de la qual gaudia el poble sota el poder del Comtat de Barcelona desaparegué amb la pèrdua de la casa comtal, quan Catalunya esdevingué un veritable camp de batalla entre els reis de Castella i França, al segle xvii.

En aquell moment, les sis famílies que vivien al poble decidiren viure juntes en un sol habitatge que emmurallaren i allunyaren els camins principals, a la vegada que n’obriren de nous per tal de protegirse millor. El carrer de les Creus era un dels camins més importants de la zona ja que enllaçava amb els que duien a les Gunyoles i a Sant Sebastià dels Gorgs, de manera que era un camí molt concorregut. No fou fins a mitjans del s. xix que, restaurada la seguretat i amb un nou creixement demogràfic i econòmic gràcies al comerç del vi, es creà el Raval de les Creus i s’hi edificaren tres cases entremitgeres.

3 2

4 1

1

Cal Tofolet

2

Cal Noi de l’Isidre

3

Cal Gaspardo

4

Cal Jaume Rosaris

Carrer del Raval de les Creus 100

CAL TOFOLET Carrer del Raval de les Creus, 4 El topònim de cal Tofolet ens remet al seu primer propietari, Cristòfol Miret Vendrell. Cristòfol era un nom molt comú a la Granada i és que la mare de Cristòfol Miret, Carme Vendrell, era de la Granada. Tofolet és un diminutiu de Tòfol, derivat aquest de Cristòfol.

Pels volts de 1850 i en un context de creixement demogràfic, econòmic i de restabliment de la seguretat al poble, la família Bertran de cal Discorra (carrer d’Àngel Guimerà, 14) construí tres cases entremitgeres, dues de les quals les llogaren. A finals del segle xix deixaren de viure en una de les cases i les tres passaren a ser de lloguer fins que Cristòfol Miret Vendrell, el segon fill de ca la Joaneta del carrer del Pou Comú, comprà el conjunt de cases. Cristòfol Miret Vendrell es casà amb Magdalena Tutusaus Parés i tingueren tres fills: el petit, Joan, que se n’anà a viure a cal Tofolet Petit (carrer de les Creus, 21), Angeleta, i el fill gran, Cristòfol, que es casà amb Maria Mussons Salvat. Cristòfol Miret Tutusaus i Maria Mussons Salvat seguiren vivint a la casa i tingueren sis fills: Joana, Cristòfol, Carles, Jordi, Antoni i Josep Maria.

CAL JAUME ROSARIS Es diu que no eren religiosos i per això les veus populars amb ironia atribuïren el mot “rosaris” a Jaume, habitant de la casa En aquesta casa nasqueren els germans Jaume, Teresa i Remei Surroca Miret, fills de Carme Miret Gustems, nascuda el 1888. Jaume, nascut l’any 1912, exercia de pouer i es va casar amb Fina, una noia de Barcelona, amb qui continuà vivint a la casa; tingueren tres fills.

CAL NOI DE L’ISIDRE Es deconeix l’etimologia del topònim. Hi havia viscut un home solter. Anys després, Fina de cal Jaume Rosaris (Raval de les Creus) hi visqué durant una temporada amb els seus tres fills.

CAL GASPARDO D’aquesta casa se sap que hi vivia un matrimoni amb les seves dues filles: Rosalina i Maria Barnés Coral. Rosalina, la gran, es va casar amb un fill de cal Pasqueres (carrer de les Cases Roges, 2). Quan els pares d’ella es feren grans van anar a viure amb la parella a un habitatge de les Cases Roges i més tard a cal Pasqueres.

Anys més tard, un fill de cal Rei (avinguda de Catalunya, 9), anomenat Joan Clos, va anar a viure a aquesta casa amb la seva dona. Aquest matrimoni havien estat a lloguer a cal Guideta (carrer de Sant Antoni, 37).

Carrer del Raval de les Creus 101

A l’esquerra es pot veure l’entrada al Raval de les Creus i a la dreta cal Sanyes.

Carrer de les Creus El primer topònim del qual se’n tenen referències i que data de principis del segle xix fou el de carrer del Calvari. És probable que els santcugatencs l’anomenessin així a causa de les tres creus de pedra situades al capdavall del carrer, les quals haguessin pogut al·ludir a les tres creus clavades al mont del Calvari on fou crucificat Crist juntament amb dos lladres. Més endavant, el carrer també va ser anomenat carrer de les Tres Creus, en relació a les esmentades.

En documents de finals del segle xix es troben referències d’un altre topònim referit al carrer: calle Barceloneta.

Durant la Guerra Civil les tres creus desaparegueren i l’any 1952, amb motiu de la processó que se celebrà passejant la imatge de la Mare de Déu de Fàtima, es tornaren a col·locar les tres creus, aquesta vegada de fusta. Finalment les creus acabaren desapareixent i el topònim del carrer esdevingué el de carrer de les Creus.

1 10

3

2 11

12 4

13

7

6

5 14

15

16

8 17

18

19 20

21

22

23

24

25

Ca la Pastora / Cal Peret del Sec / Cal Monjo

2

Cal Pubill Oller / Cal Favolí / Cal Rosaris* Cal Caterí Cal Surroca

5

Cal Miqueló / Cal Tofolet Petit

6

Cal Jaume Guilera

7

Cal Simbuca

8

Cal Cluca

9

Cal Marra

10 Cal Miquel 11 Cal Guilera / Cal Vidal 12 Cal Xinxola 13 Cal Geniu / Cal Lau 14 Cal Rosell 15 Ca l’Aranya 16 Cal Domingo / Cal Ferrer

Coix / Ca la Joaneta

9 29 26

27 28

17 Cal Corder 18 Cal Pau del Met 19 Cal Pulissena / Cal

Hipissena 20 Cal Tico / Cal Biel 21 Cal Joan Massana / Cal

Campaner 22 Cal Torres 23 Cal Joan del Soi / Cal

Marquin Soi 24 Cal Pau Fabré 25 Cal Peret de la Torre 26 Cal Joan de la Tona* / Ca

la Matilde / Cal Pau Tetas 27 Cal Janes 28 Cal Daies / Cal Pau

Hortolà 29 Cal Sanyes

103

3 4

Barri de les Cases Roges

1

Carrer de les Creus 104

El Pou de la Pinya del carrer de les Creus.

CA LA PASTORA / CAL MONJO / CAL PERET DEL SEC Carrer de les Creus, 1 Mentre que l’etimologia de ca la Pastora es desconeix, sí que es té coneixement de l’origen dels dos topònim més que va adquirir la casa: cal Monjo té relació amb un fill de la família Castellví resident a la casa i que es feu monjo de Montserrat adoptant el nom de pare Castellví.

Pel que fa al de Peret del Sec, el nom té origen en Pere Forns, resident de la casa i anomenat també Peret del Sec al ser fill de cal Sec (carrer de Sant Antoni, 9).

Aquesta casa era una de les que conformava antigament la Torre de Ventallols.

Datada aproximadament d’entre 1800 i 1850, hi vivia una família de cognom Castellví. Posteriorment, hi visqué el matrimoni de Pere Forns mestre a Barcelona, i Maria, filla de cal Miquel (carrer de les Creus, 2). Només hi residiren dos o tres anys però en aquest temps van reformar tot l’habitatge. L’any 2013 hi viu el matrimoni de Magda Tuyà i Joan Carles Ruiz, amb el seu fill Francesc.

CAL PUBILL OLLER / CAL FAVOLÍ / CAL ROSARIS* Carrer de les Creus, 5

105

El pont de cal Favolí.

Carrer de les Creus

L’etimologia del primer topònim d’aquesta casa, cal Pubill Oller, fa referència a Pau Milà i Colomer, a qui el poble anomenava Pubill Oller perquè estava casat amb la filla d’aquesta casa, Maria Oller. L’etimologia del segon topònim fa referència a uns fets que ocorregueren el 1904, quan la família que llavors hi residia va fer una gran collita de favolins i l’esdeveniment fou tan popular pels voltants que la casa prengué el nom de cal Favolí.

De cal Rosaris, tot i que es desconeix l’etimologia es creu que podria estar relacionada amb el fet que hi hagués viscut més d’una dona de nom Rosari.

Es té constància d’aquesta casa des del segle x, però no se’n tornen a tenir referències fins el 1812, quan passa a ser de la família Milà, ja propietària de cal Guilera (carrer de les Creus, 6), quan la filla de Francisco Oller Bovera, Maria Oller, es casa amb Pau Milà i Colomer. La família Milà mantingué sempre molt bones relacions amb la parròquia de Sant Cugat Sesgarrigues, i així ho demostra el privilegi que tenien d’entrada directa a l’església parroquial a través del pont que travessava el carrer.

A mitjans del s. xix els dos habitatges, cal Pubill Oller i cal Guilera, ja no estaven connectats pel pont, tot i que el pont encara hi era, i fou al voltant d’aquests anys quan la casa va ser comprada per Eusebi Esteve i Primitiva Romeu, que es feia anomenar Dolores. El 1848 aquests també compraren cal Rosaris (la casa del costat) per ampliar l’habitatge. Cal Rosaris havia format part de la Torre de Ventallols. El matrimoni d’Eusebi i Dolores tingué dos fills, Josep i Caterina Esteve Romeu. Fou Josep qui, casat amb Angeleta, del Maset d’en Ferret, continuà vivint a la casa i fou llavors quan aquesta passà a anomenar-se cal Favolí. Josep i Angeleta tingueren dos fills, Jaume i Joan. Fou Jaume, l’hereu, qui es quedà a la casa i visqué amb Maria Casas, filla de cal Segu d’Ordal, i els seus dos fills, Josep i Àngels Esteve Casas. Per la seva banda, Àngels es casà amb Joan Surià Pasqual de cal Rossellet i anà a viure a la casa del davant, cal Vidal (antic cal Guilera), i tingué dos fills, Joan i Marta.

Finalment cal Favolí es reformà l’any 2011 i l’any 2013 hi viuen Joan Surià i Iris González.

L’esmentat Pont dels Milà, tot i que no era propietat de la família de cal Favolí, l’any 1900 era anomenat el Pont de cal Favolí. El 1968 era propietat de l’Ajuntament i pel seu mal estat es decidí enderrocar-lo.

106

Carrer de les Creus

CAL CATERÍ Carrer de les Creus, 7 La casa adoptà aquest nom quan hi vingué a viure Jaume Boada, provinent d’un cal Caterí d’una altra localitat, va ser quan es casà amb la seva primera esposa.

Antigament, cal Caterí formava part del castell de la Torre de Ventallols i, posteriorment, Jaume Boada, nascut el 1880 i que vivia aleshores a cal Cisteller (carrer del Pont, 1), utilitzà l’edifici com a celler. Fou el 1919 quan, amb Teresa Carbó, nascuda el 1883 i segona esposa de Jaume, hi edificaren la casa per viure-hi amb el seu fill Jaume i la seva filla Maria.

Jaume i Teresa havien instal·lat una petita botiga o rebost, on més tard hi hauria el menjador de la casa. El seu fill Jaume, però, no continuà el negoci ja que ell era graner i es dedicà a vendre pinso pels animals. Es casà amb Maria Gómez i s’afillaren Anna, qui heretà la casa i es casà amb Joan Manel Ramiro amb qui tingué dos fills: Montse i Jaume.

CAL SURROCA Carrer de les Creus, 9 L’etimologia del topònim és degut al cognom Surroca d’una de les famílies residents durant molts anys a la casa de Sant Cugat Sesgarrigues, cal Surroca.

Juntament amb cal Morero (carrer de Sant Antoni, 1) i ca la Balbina (carrer del Pont, 2), cal Surroca és una de les cases més antigues del poble. Antonieta Surroca Guixé, nascuda l’any 1910 i filla de Maria Guixé Farré, fou una de les residents de la casa de la família Surroca. Aquesta es casà amb Ton Rigual, del Molí de Foc, i tingueren dos fills: Josep i Jaume Rigual Surroca. Ramon Vidal Ruana, provinent de Villalba dels Arcs, fou mosso de la casa.

CAL MIQUELÓ / CAL TOFOLET PETIT Carrer de les Creus, 21

El topònim d’aquest habitatge prové del nom i cognom d’un dels seus antics propietaris, el qual es deia Jaume Guilera Marrugat.

El matrimoni de Jaume Guilera Marrugat, nascut el 1863, amb Maria Farré tingué Josep l’any 1901. Se sap que la casa de cal Bòlit (carrer de Sant Antoni, 41) també s’havia anomenat cal Guilera per ser propietat d’aquesta família que vivia a Cal Jaume Guilera.

107

CAL JAUME GUILERA Carrer de les Creus, 23

Carrer de les Creus

D’una banda es desconeix l’etimologia del topònim cal Miqueló; per l’altra, el nom de cal Tofolet Petit fa referència a Joan Miret Tutusuaus, fill de cal Tofolet (carrer del Raval de les Creus, 4) que hi anà a viure.

Sota el topònim de cal Miqueló nasqueren en aquesta casa tres germans. El més gran construí cal Bòlit i hi anà a viure, però poc després morí a la guerra. Després de la seva mort, els altres dos germans deixaren cal Miqueló per anar-se’n a cal Bòlit, habitatge que també deixarien uns anys després per anar a treballar a Sudamèrica. Finalment, la casa fou comprada per M. Rosa Bosch i el seu marit, Joan Miret Tutusaus.

Es desconeix l’etimologia del topònim.

Els residents d’aquesta casa eren forners. Es té constància que el matrimoni de Francisca Colet Santacana, nascuda el 1898 i Francisco Forns visqué en aquesta casa junt amb la seva filla Maria Forns Colet nascuda el 1916.

Anys més tard, aquesta es casà amb Josep Vendrell Peret, nascut el 1907 i tingueren quatre fills: Josep M., Joan, Francisco i Francisca. Aquesta filla es casà amb Jaume Alemany i tingué les bessones Maria i Lourdes.

108

Carrer de les Creus

CAL SIMBUCA Carrer de les Creus, 25

CAL CLUCA Carrer de les Creus, 27 El topònim d’aquest habitatge prové del sobrenom de Cluques que rebia la propietària de la casa, la Maria.

Hi vivia un matrimoni gran que no tingué descendència. La casa l’heretaren uns familiars que tenien a les Gunyoles i aquests la vengueren. Una filla de cal Jaume Rosaris (Raval de les Creus) la comprà.

CAL MARRA Carrer de les Creus, 29

L’etimologia d’aquest topònim es deu a Miquel Just i Forns, propietari de la casa i conegut pel poble com l’avi Miquel.

Aquesta és datada entre els anys 1800 i 1850, aproximadament. Miquel Just i Forns era l’espardenyer i el barber del poble, un dels fundadors de la Societat Coral el Raïm i violinista. Tingué quatre fills i el més petit de tots, Joan Just Bertran, també fou un destacat músic que realitzà estudis a l’Escolania de Montserrat i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Joan es casà amb Maria Riba i el seu fill Cassià Maria arribà a convertir-se en abat de Montserrat, càrrec que ocupà durant 22 anys.

L’altre fill, Ernest, es casà amb una veïna del poble, Eugènia Ventura, i tingueren dues filles: Antònia i Teresa.

L’any 2013, Antònia segueix vivint a la casa amb el seu marit, Josep M. Riba.

Durant molts anys en aquesta casa hi hagué la botiga del poble anomenada cal Miquel, on es podien comprar diversos productes.

Darrera els nens apareix Cal Miquel.

109

CAL MIQUEL Carrer de les Creus, 2

Carrer de les Creus

Es desconeix l’etimologia del topònim.

La història d’aquesta casa ens porta a Francisco Miret Castellví, nascut l’any 1895, casat amb Montserrat Carbó, nascuda el 1898. El seu fill era Josep Miret Carbó i es casà amb Maria Escofet Mata amb qui tingué dos fills: Montserrat i Josep.

110

Carrer de les Creus

CAL GUILERA / CAL VIDAL Carrer de les Creus, 6 L’etimologia d’aquests dos topònims es deu possiblement al cognom de dos dels seus propietaris. Cal Guilera està en relació a la família Guilera i cal Vidal es deu probablement a un dels amos del solar, anomenat Vidal de cognom.

L’any 1735 la família Milà de Ferran comprà la casa al llavors propietari Baptista Guilera. A la casa hi visqueren Pau Milà Oller, fill de Maria Oller i Pau Milà, així com el seu fill Josep Milà i Graells i els seus néts Pau i Manuel Milà.

Fou el 1950 quan la propietat d’aquesta casa es dividí en dues parts: l’una era de ca l’Astasi (avinguda de Catalunya, 7), on havien viscut Pau i Manuel Milà, i l’altra, que comunicava amb el carrer, era de cal Favolí i la utilitzaven com a pati i hi tenien un cavall. L’any 1969 la part de la casa propietat de ca l’Astasi fou comprada per cal Favolí, van edificar-hi un pis on anaren a viure Àngels Esteve Casas i Joan Surià Pasqual.

CAL XINXOLA Carrer de les Creus, 10 L’etimologia d’aquest topònim no és segura, però les fonts orals expliquen que s’anomenava a la casa cal Xinxola perquè creien que els seus residents, segons diuen les fonts textualment, “eren uns baliga – balaga”.

Antigament, vivia a cal Xinxola un home amb els seus dos fills i una filla, minyona de cal Quintana (plaça de Sant Jaume, 1). Anys més tard, Pere Clos Pujó, boter i fill de cal Pa Blanc (carrer de Sant Antoni, 38) es casà amb Lourdes, de cal Reiet (carrer de Sant Antoni, 7), i hi anà a viure amb els seus quatre fills: Joan, Pere, Olga i Susanna.

CAL GENIU / CAL LAU Carrer de les Creus, 12

L’etimologia d’aquest topònim és incerta però s’especula que la casa adoptà el nom quan hi va anar a viure una família vinguda de Can Rosell, Subirats. També podria ser que molts anys enrere hi hagués viscut alguna família amb el cognom Rosell.

Es creu que aquesta casa fou construïda a principis del s. xix. Se sap que hi ha viscut la família Campamà des de fa, almenys, quatre generacions. La genealogia familiar s’inicia amb Cristòbal Campamà que, casat amb Maria Ollé, tingueren en Francisco. Per la seva banda, aquest Francisco es casà amb Concepció Mata amb qui va tenir tres fills: Jaume, Pere i Josep.

Fou Jaume qui continuà vivint a la casa, maridat amb Rosa Vidal, natural de Nonasp (Saragossa), i amb qui tingué la Concepció Campamà, resident a la casa amb Josep Capellades.

Al fer obres a la casa, es descobrí que la xemeneia comunicava amb la casa del costat (carrer de les Creus, 16). Per una banda cal Rosell tenia la façana més ampla que la de la casa veïna, mentre que aquesta tenia el pati més ample que el de cal Rosell. És probable així que en un principi les dues cases formessin un sol habitatge.

111

CAL ROSELL Carrer de les Creus, 14

Carrer de les Creus

L’etimologia dels dos topònims està en relació amb el nom de dos dels seus propietaris. D’una banda, cal Geniu fa referència a Eugeni Gustems Albareda, nom del quan se’n forma l’abreviació Geniu; per l’altra, cal Lau és també una abreviació del nom Estanislau, posterior propietari de la casa.

Antigament, la casa havia estat propietat de cal Surroca (carrer de les Creus, 9), però després passà a mans d’Eugeni Gustems, fill de cal Polissena (carrer de les Creus, 26), casat amb Carme Sardà Montané. La parella va tenir una filla, Antònia, nascuda el 1912, que heretà la casa i es casà amb Pere Planas Mitjans, de nom Estanislau, de Subirats, que és qui dugué a la casa el nou topònim de cal Lau. La família es traslladà a ca l’Esquerrà (carrer del Pou Comú) i, més tard, a cal Lau (carrer de Nostra Dona de Montserrat, 2).

112

Carrer de les Creus

CA L’ARANYA Carrer de les Creus, 18 Es desconeix l’etimologia del topònim.

Un dels primers residents d’aquesta casa fou Josep Solé Segura, nascut el 1877 i casat amb Josepa Orga Llucià, nascuda el 1884, amb qui va tenir una filla: Rosa.

Josep era qui escorxava porcs de la botiga de cal Miquel (carrer de les Creus, 2) i d’altres cases del poble. La seva família vivia també de la pagesia. Per la seva banda, Rosa Solé es casà amb Josep Suriol Hill i continuaren vivint a la casa amb els seus dos fills: Josep i Josepa.

Mentre que Josepa se’n va anar a viure a Sant Pere Molanta, Josep es casà amb Laura i tingueren dues filles: Laura i Marta.

CAL DOMINGO / CAL FERRER COIX / CA LA JOANETA Carrer de les Creus, 20 En un principi, el topònim de la casa era cal Domingo i fa relació als primers propietaris dels que se’n té constància. Provenien de cal Domingo (carrer de Sant Antoni, 24) i en traslladar-se a viure a la casa, el topònim es traslladà amb ells. Posteriorment, la casa passà a anomenar-se cal Ferrer Coix quan un home del Pla del Penedès hi anà a viure, pels volts de 1930. No es coneix amb certesa l’etimologia d’aquest segon topònim, però probablement estigui relacionada amb el fet que aquest nou resident coixejava. Finalment, la casa prengué el topònim de ca la Joaneta quan Joanet del Cugat, provinent de ca la Joaneta (carrer del Pou Comú), hi anà a viure.

La història d’aquesta casa, relacionada amb l’última família que hi visqué, s’inicia amb Joanet del Cugat. El seu fill, Manuel Miret Castellví, es casà amb Carme Vendrell i la família continuà vivint en aquesta casa durant generacions. El 2013 hi viu el matrimoni de Montserrat Miret Casanovas, rebesnéta de Joanet, i Joan Capellades Fontanals, fill de cal Salvador de l’Antònia (carrer de la Masia, 5). Aquests tingueren Rosa i Manel Capellades.

CAL CORDER Carrer de les Creus, 22

És probable que el topònim d’aquesta casa tingui el seu origen en el nom de dos dels seus residents. L’un s’anomenaria Pau i l’altre Jaume, nom aquest darrer que hauria derivat a “Jaumet” i finalment a “Met”.

Antigament, el número 24 de cal Pau del Met corresponia a l’habitatge de Pau Boada i Àngela Rovira nascuda el 1875. Aquests tingueren Joan, Magí i Josep. Joan es casà amb Maria Suriol Hill provinent de Bellver (prop de Guardiola) amb qui tingué Joan i Josep M. Aquest dos fills es repartiren la propietat dels pares de tal manera que Josep M. s’arreglà la part de la pallissa, premsa i entrada del carro i Joan es quedà a l’habitatge. Aquest últim es casà amb Antònia i tingueren Jesús i Joan. Per la seva banda, Josep M. es casà amb Conxi Meda amb qui tingué Yolanda, Víctor i Núria.

113

CAL PAU DEL MET Carrer de les Creus, 24 i 24bis

Carrer de les Creus

És possible que en aquesta casa haguessin fet cordes, motiu del qual se’n podria haver derivat aquest nom.

Un dels residents d’aquesta casa fou Josep Travé, anomenat amb el diminutiu Pepito, feia de corredor de vins i els comercialitzava amb un carro i posteriorment amb un camió. D’una banda, Pepito es casà amb Maria de cal Mig Pubill (carrer d’Àngel Guimerà, 3) i no tingueren fills. Per l’altra, Maria Travé, germana del Pepito, anà a viure a una casa del carrer Pou Comú que amb la seva arribada passà a anomenar-se ca la Maria del Corder.

114

Carrer de les Creus

CAL PULISSENA / CAL HIPPISENA Carrer de les Creus, 26 Es desconeix l’etimologia de Cal Pulissena.

La història d’aquesta casa ens remunta a Joan Gustems Albareda, nascut el 1887, i a Gabriela Ferrer Ferrando, qui van tenir dos fills, Jaume i Eugeni. Per la seva banda, Eugeni anà a viure a cal Geniu (carrer de les Creus, 12), i Jaume es casà amb Pilar Alsina Rovira amb qui continuà vivint a la casa. Anys més tard deixaren l’habitatge a Teresa Boada i aquesta la vengué a Manel Sisternas i Sònia Campos. Aquesta última parella anomena la casa cal Hippisena.

CAL TICO / CAL BIEL Carrer de les Creus, 28 D’una banda, Tico sorgí de Francesc, fill de la casa, qui quan era petit no sabia dir el seu nom i deia “Tico”. El nom de cal Biel es deu a Gabriel Duran, fill de ca la Tuies (Carrer Sant Antoni, 36), qui hi visqué posteriorment.

Remuntem la història de la casa a Joan Ferré i Annita Forns, filla de ca la Maria de Porroig (carrer del Pont, 5), que heretaren l’habitatge de Tofu, oncle de Joan. El matrimoni hi visqué durant un temps fins que la vengueren a Gabriel Duran Urpí. Posteriorment, es traslladaren a ca la Maria de Porroig (carrer del Pont, 5). Per la seva banda, Gabriel, fill de Gertrudis Urpí de ca la Tuies (carrer Sant Antoni, 36), visqué a la casa amb Carme Bau i els seus fills: Josep i Claudio.

CAL JOAN MASSANA / CAL CAMPANER Carrer de les Creus, 30 L’etimologia del primer deriva de les diferents generacions de Joans que havien residit a la casa, els quals, no se’n sap el motiu, però se’ls deia Massana; podrien haver vingut de cal Massana de les Gunyoles, tot i que no és segur. El segon topònim prové de Manel Sans Rubí resident d’aquesta casa, era campaner.

Antigament a la casa hi havia viscut la família que popularment anomenaven de Joan Massana, la que, anys més tard es traslladà a la casa que adoptà el mateix topònim de cal Joan Massana (carrer del Pont, 2). Posteriorment, se sap que pels volts de 1930 la casa era propietat de la família de Manel Sans Rubí. Aquest, nascut l’any 1903 i campaner del poble, estava casat amb Magdalena Esteva Esteva, d’Avinyonet; tingueren tres fills: Conxita, Isidre i Àngela. Aquesta darrera es casà amb Francisco Cabrera i tingué també tres fills: Joan, M. Rosa i Manel.

CAL TORRES Carrer de les Creus, 32

CAL JOAN DEL SOI / CAL MARQUIN SOI Carrer de les Creus, 34 Es desconeix l’etimologia de cal Joan del Soi, tot i que probablement tingui relació amb Joan Ribas ja que així s’anomenava quan Joan hi vivia. Del topònim cal Marquin Soi se’n desconeix completament l’etimologia.

Pels volts dels anys 1930 vivien en aquesta casa els germans Josep, nascut l’any 1894, i Joan Ribas Llucià, nascut el 1906. Joan Ribas es casà amb Carmeta de cal Joan del Tona (carrer de les Creus, 40) i hi continuà vivint amb les quatre filles de Carmeta. A la mort d’ella, les filles foren acollides per uns parents de Vilanova i Joan es tornà a casar amb Encarnación Valera, d’Almeria, amb qui viuria juntament amb la filla d’ella, Ana Márquez, i la mare. L’any 2002 hi anaren a viure Adrià de la Cruz, fill de ca la Magdalena (carrer de Sant Antoni, 13), i Sandra Vallejos.

115

Fotografia de l’antiga casa de Cal Torres.

Carrer de les Creus

Probablement l’etimologia del topònim es degui al cognom d’alguna família que hi havia residit, però no es pot afirmar amb seguretat.

La història d’aquesta casa es caracteritza pel canvi bastant freqüent i constant dels seus inquilins. Pels volts de 1900 hi residia el matrimoni de Joan Parladé i Sebastiana Figuerola amb els seus fills: Teresa i Antoni.

Entre els anys 1930-1950 hi visqué el matrimoni de Frederic Roig i Joaquima Ventura que tingueren dos fills: Magdalena i Jaume, aquest darrer es casà amb Flora. La casa restà buida fins pels volts de 1985-1990 quan Diego Martínez i Carmen la van enderrocar per construir una nova casa on viure amb els seus fills. Des que aquesta família va deixar la casa, hi viuen Carme González amb Matthew Coffin i els seus fills: Edward i Claire.

L’origen del topònim cal Pau Fabré es deu a un dels seus habitants, Pau Fabré.

Pau Fabré era mosso i vivia en aquesta casa amb els seus tres fills. Anys més tard, el més petit, Josep, a qui el poble anomenava amb el diminutiu Jepet, decidí fer-se una casa al carrer Anselm Clavé que prendria el nom de Cal Xic del Pau Fabré.

Hi ha la possibilitat que Pau fos cosí de Cristòfol Fabré, fill de cal Fabré (plaça de Sant Jaume, 3).

116

Carrer de les Creus

CAL PAU FABRÉ Carrer de les Creus, 36

CAL PERET DE LA TORRE Carrer de les Creus, 38 La història d’aquesta casa s’inicia al s. xix amb Pere Ollé Ribes, masover de la Torre del Gall i fundador de la casa. Així doncs, “Peret” fa referència al nom de Pere i “Torre” a la Torre del Gall, on havia treballat.

Pere estava casat amb Antònia Guilera Marrugat, hi visqué en aquest habitatge amb els seus tres fills: Pere, Carlos i Maria. Dels tres fou Carlos Ollé Guilera, nascut el 1887 i casat amb Maria Casanovas Guas, qui continuà vivint a la casa juntament amb els tres fills que Maria havia tingut amb el seu difunt marit, Pere Ferrer: Montserrat, Pepita i Ton. Més tard, Carlos i Maria tingueren dos fills més: Carlos i Pere Ollé Casanovas.

Carlos Ollé Casanovas, l’hereu, es dedicà al camp i, al tenir coneixement de medicina, també va muntar una consulta a la planta baixa de la casa on exercia de massatgista. Es casà amb Josefa Boada Boada, filla de cal Boter (carrer del Pou Comú, 12) i tingueren quatre fills: Carlets, Josep Anton, Pere i Nati Ollé Boada. Després de la mort de Josefa, Carlos es casà amb Carme Pros Arnan.

Amb el temps la família anà comprant solars propers, com una finca de ca l’Astasi (avinguda de Catalunya, 7), per fer-hi un hort, i cal Pau Fabré (carrer de les Creus, 36), on més tard hi viuria Carlets Ollé Boada casat amb M. Dolors Escala Moyés, filla de cal Forner (carrer de Sant Antoni, 7 bis).

CAL JOAN DE LA TONA* / CA LA MATILDE / CAL PAU TETAS Carrer de les Creus, 40

Es desconeix l’etimologia del topònim Cal Janes.

El matrimoni de Cugat Martí i Carme Miret, filla de ca l’Agustina (carrer de les Cases Roges, 6) tingué cinc fills: Antònia, Teresa, Palmira, Josep i Enrica. El fill es casà amb Rosalia Bas Rovira, de Can Cartró i tingueren Jaume i M. Rosa. El 1940, Josep enviudà i, quatre anys més tard es tornà a casar amb Carme Guell Valldosera, de ca la Siona d’Avinyonet. Ella ja tenia dues filles: M. Rosa i Nuri.

117

CAL JANES Carrer de les Creus, 42

Carrer de les Creus

La diversitat etimològica d’aquesta casa es deu, en primer lloc, al fet que antigament l’edifici no era unitari sinó que comprenia dos habitatges, l’un s’anomenava cal Joan de la Tona en referència a Joan Ràfols, fill de cal Tona (carrer de Sant Pere, 4). L’altre era anomenat cal Pau Tetas, degut al seu propietari, Pau Tetas Guilera, o ca la Matilde, en relació a Matilde Ferrer, jove de Pau Tetas. Amb els anys, els dos habitatges s’uniren.

Abans que la casa s’anomenés cal Joan de la Tona hi visqueren diferents famílies fins el matrimoni de Joan Ràfols i Carmeta Gimeno amb les seves quatre filles: Antònia, Helena, Lliberta i Olga. Quan Carmeta enviudà, es casà amb Joan Ribas, de cal Marquin Soi (carrer de les Creus, 34), on anà a viure. Paral·lelament, a cal Pau Tetas hi vivia Pau Tetas Guilera amb la seva esposa i els seus dos fills. Un d’ells, Jaume, es casà amb Matilde Ferrer Parladé, de la Caseta (carrer del Pou Comú, 7) amb qui tingué Pau. En aquella època, la casa també l’anomenaven ca la Matilde. Anys més tard, Pau es casà amb Montserrat Ferrer Casanovas i tingué dos fills: Jaume i Salvador. Aquest darrer es casà amb Maria Sánchez Planas, amb qui tingué: Jordi, Josep i Salvador. Finalment, Salvador Tetas i Núria Ferrando han donat pas a la sisena generació d’aquesta branca familiar amb el seu fill Arnau.

118

Carrer de les Creus

CAL PAU HORTOLÀ / CAL DAIES Carrer de les Creus, 44 El més probable és que aquest topònim tingués el seu origen en algun dels seus propietaris de nom Pau. Del topònim de cal Daies no se’n sap res, tot i que podria tenir relació amb la casa desapareguda de cal Dalles, del carrer de la Torre del Gall.

En aquesta casa antigament hi havia viscut Antonio Raventós Montserrat, nascut l’any 1866, i el seu fill, Jaume Raventós Casanovas, nascut l’any 1902. Jaume es casà amb Maria Vives Segura i tingueren quatre fills: Margarita, Pilar, Paquita i Jaume. Paquita es casà i anà a viure a can Cartró. Jaume quedà solter i anà a viure a Vilafranca. Després, la casa restà buida.

Durant un temps la casa fou propietat de cal Janes (carrer de les Creus 42), però més tard fou adquirida per cal Sanyes (carrer de les Creus, 46).

CAL SANYES Carrer de les Creus, 46 Aquest topònim té el seu origen en Ramon Sanyes. Ell i la seva dona Carolina Parellada van venir de masovers a aquesta casa que era propietat de la família Suriol, de ca l’Hill. Fou edificada pel matrimoni de Gertrudis, filla de ca l’Hill i Damià Mestre, que sabem que a l’any 1893 era secretari de l’Ajuntament. La seva filla Gertrudis es casà amb Mariano Trens i tingueren quatre fills: Gertrudis, Assumpció, Montserrat i Rafel. Aquest últim fou qui heretà la casa i el 2013 hi viu amb Modesta Miró. Tingueren quatre fills: Joan, Rafel, Manel i Gertrudis. Antigament, el Raval de les Creus també era propietat de cal Sanyes.

Cal Sanyes fa unes quantes dècades, quan encara hi havia les tres creus que donaren nom al carrer.

Carrer de les Creus 119

Un viatjant al carrer de les Creus. Al capdevall hi ha Cal Sanyes.

Carrer del Pont La masia del Pont dóna el nom al carrer del Pont, ja que partint del carrer de les Creus i passant per la plaça de les Eres i pel torrent del Pont s’arriba fins a aquest habitatge.

El març de 1930 el carrer s’anomenà carrer de Sant Joan, i el juny del mateix any passà a dir-se carrer del Pont. Durant la dictadura franquista el carrer es va anomenar de Calvo Sotelo en relació a José Calvo Sotelo.

Finalment, el 1979 el carrer tornà a anomenar-se carrer del Pont.

1 8

10 2

3

1

Cal Cisteller

2

Cal Gran d’Olivella / Ca la Maria de Porroig / Cal Ticu

3

Cal Gallofré / Sala de Cal Gallofré / Cal Rei

4

La Torre de les Eres / Cal Tonet de la Torra / Ca l’Elèctric

5

Cal Dida / Cal Pustinyós

6

Cal Gloriós

7

Cal Xicarrot / Pere del Xalet

8

Cal Joan Massana / Ca la Balbina

9

Cal Surià

10 Cal Penya*

4

5

6 7 9

Carrer del Pont 122

Fotografia des de la Plaça de les Eres. Es veuen les cases de: Cal Rei, Ca l’Elèctric i Cal Pustinyós.

CAL CISTELLER Carrer del Pont, 1 L’etimologia del topònim es deu a Càndid Campeny, cisteller de professió.

De cal Cisteller se’n tenen referències des de l’any 1656. La casa havia estat propietat de cal Peret de la Torre (carrer de les Creus, 38), fins que la va comprar Càndid Campeny. Hi havia hagut una botiga de queviures que diverses persones del poble relacionen amb la botiga de cal Caterí (carrer de les Creus, 7). Càndid Campeny Rovira, nascut l’any 1891, es casà amb Antònia Rossell Bargalló, nascuda l’any 1898, que vivia a la masia on els seus pares feien de masovers. Van tenir una filla, Conxita, nascuda l’any 1923. Durant un temps en aquesta casa s’instal·là la central telefònica del poble que, prèviament, havia estat a cal Miquel (carrer de les Creus, 2) i cal Capellades (carrer de Nostra Dona de Montserrat, 1). La casa restà tancada durant anys fins que el 1997 Associació d’Assistència Social Sant Adjutori, entitat del municipi que té entre els seus objectius treballar per un habitatge digne per a tothom, es va posar en contacte amb Conxita Campeny. Aquesta associació va proposar a Conxita la cessió de la casa a canvi de fer-hi una rehabilitació i la construcció de tres apartaments. Ella hi va estar d’acord i el projecte va finalitzar l’any 2011. L’any 2013 està en funcionament i ha acollit un bon nombre de persones amb dificultats per trobar habitatge.

CAL GRAN D’OLIVELLA / CA LA MARIA DE PORROIG / CAL TICO Carrer del Pont, 5

L’antiga casa de Cal Gallofré.

D’una banda, el topònim de cal Gallofré està relacionat amb Antònia Gallofré Mitjans, antiga propietària de la casa. També s’havia anomenat sala de cal Gallofré en l’època que acollia un local social del poble. Per l’altra, el nom de cal Rei té el seu origen en l’arribada de Jaume Clos Bertran a la casa, fill de cal Rei (avinguda de Catalunya, 9).

A la casa hi visqueren Antònia Gallofré Mitjans i Josep Parellada Mas. Abans de la Guerra Civil Española, al poble hi havia dos locals socials: l’un era de tendència de dretes i estava situat a l’anomenada la Tenda (plaça de l’Església), mentre que l’altre era el d’esquerres i es trobava en aquesta casa, coneguda llavors amb el nom de sala de cal Gallofré.

Jaume Clos Bertran, fill de cal Rei (avinguda de Catalunya, 9), comprà la casa i hi visqué amb Maria Ràfols Ros. El matrimoni no tingué fills. A la mort de Jaume, Maria va deixar la casa en herència als seus germans i aquests la vengueren a la família Conesa.

123

CAL GALLOFRÉ / SALA DE CAL GALLOFRÉ / CAL REI Carrer del Pont, 7

Carrer del Pont

Cal Tico vist des del pati de cal Rei.

El topònim cal Gran d’Olivella té el seu origen a un dels primers propietaris de la casa, el senyor Ton, abreviació del nom d’Antoni. Ton era conegut al poble com “el Gran d’Olivella” ja que era fill d’Olivella i d’edat avançada. És així com el nom que li atorgà el poble esdevingué també el de la seva casa.

Pel que fa al topònim ca la Maria de Porroig, l’origen està en relació amb Maria Urgell, vinguda de Cubelles i que fou masovera de la masia de Porroig, fins que, arrel de l’arribada de la fil·loxera, va haver de deixar aquesta feina i es va traslladar a viure a la casa de Ton, el Gran d’Olivella, per cuidar-lo ja que no tenia descendència ni família amb qui viure. A canvi, Ton deixà la casa en herència a Maria que s’hi quedà a viure amb la seva filla Annita Forns, nascuda el 1900.

Annita es casà amb Joan Ferré Capellades, el topònim cal Tico fou adoptat per la casa amb l’arribada d’ell, que vivia a cal Tico del carrer de ls Creus. Annita i Joan visqueren a la casa juntament amb la seva filla: Maria Domingo Mitjans.

Finalment, Maria es casà amb Jaume Piñol Vinaixa, vingut de cal Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, amb qui va tenir a Anna M. Piñol Domingo que du l’estanc del poble amb Manuel Gallego Salazar i amb qui ha tingut dos fills: Eva i Martí.

LA TORRE DE LES ERES / CAL TONET DE LA TORRE / CA L’ELÈCTRIC Carrer del Pont, 9

124

Carrer del Pont

Els avantpassats (besavis i rebesavis) del propietari de la casa l’any 2013, Quim Boada, eren masovers de la Torre del Gall. Quan van traslladar-se a viure a aquesta, en situar-se davant de l’era de batre va adquirir el nom de la Torre de les Eres. Més tard la casa passà a dir-se ca l’Elèctric quan Maria Boada, filla de ca l’Elèctric (carrer de Puigsigró, 2), es casà amb Tonet Boada, hereu de la casa; però, a la vegada, l’habitatge també era anomenat cal Tonet de la Torre, fent referència a Tonet Boada i en relació a la Torre del Gall amb la família. La convivència dels dos topònims es manté. A Josep Anton, germà del Quim, se l’anomena Josep Anton de la Torre, i en canvi. a Quim, se li diu Quim de ca l’Elèctric.

Es desconeix si la casa ja estava o no construïda quan la família que li donà el nom hi va anar a viure. Entre els avantpassats de Quim hi havia Josep Boada Rovirosa que va tenir tres fills: Tonet, Rossendo i Enriqueta. El primer es quedà a viure a la casa i es casà amb Maria Boada Via, de ca l’Elèctric, amb qui tingué dos fills: Josep Anton i Quim. Per la seva banda, Quim es casà amb Àngels Martí i tingué tres filles: Edith, Meri i Íngrid. Tant Josep Anton com Quim han continuat vivint a la casa.

L’habitatge està dividit en dues cases que es van estructurar cap el 1970. En una, al pis superior, hi viu Josep Anton i al pis inferior hi viuen Quim i Àngels.

Fins l’any 2012, Quim i Àngels vivien a la casa del costat i ara, l’any 2013, hi viu Íngrid, una de les seves filles.

Fotografies antigues de l’habitatge i els seus residents.

CAL DIDA / CAL PUSTINYÓS Carrer del Pont, 11

125

La Núria de Cal Pustinyós amb el seu fill.

Carrer del Pont

Es desconeix amb certesa l’etimologia del topònim cal Dida però es pot suposar que es deu al fet que hi visqué una dida que cuidava i alimentava algun nadó de la casa. De cal Pustinyós sí que se’n sap l’origen: era el nom (Puigtinyós) d’un poble de la comarca de l’Alt Camp que actualment s’anomena Montferri. Jaume Calaf provenia d’aquest poble i quan l’any 1934 comprà la casa, aquesta adquirí el nom del poble d’origen del propietari.

La història de la casa en el temps coneguda com a cal Pustinyós s’inicia amb Jaume Calaf quan decideix comprar-la, l’any 1934. Jaume estava casat amb Antònia Claramunt i vivia a la masia del Pont Nou de Vilafranca amb els seus tres fills: Ramon, Antònia i Maria. Fou el seu fill Ramon, casat amb Lluïsa Mitjans Urpí, qui se n’anà a viure a cal Dida (carrer del Pont, 11) quan el seu pare, Jaume, la va haver comprat. Ramon i Lluïsa hi visqueren amb els seus dos fills: Jaume i Teresa. Jaume Calaf Mitjans continuà vivint a la casa amb Núria Mitjans, filla de cal Jaume Esteve (carrer de Puigsigró, 4), amb qui va tenir dos fills, Jaume i Lluïsa. Des de llavors, a la casa també hi viu la Lluïsa amb Pepe Ruiz i els seus dos fills, Oriol i Marc.

126

Carrer del Pont

CAL GLORIÓS Carrer del Pont, 13 Aquest topònim té el seu origen en l’antiga frase feta local: “Gloriós Sant Adjutori, gloriós el vell del Pont”.

D’aquesta casa se’n tenen referències des de fa més de dos-cents anys. Antigament, hi residia Conxita, filla de cal Segarra (carrer de les Cases Roges, 5-7), casada amb un avantpassat de Jaume Massana, de la masia del Pont, de cognom Ferrer. De la seva història no se’n sap res més fins que l’any 1986 Victòria Raventós i Jordi Simó compraren la casa, llavors propietat de ca l’Astasi (avinguda de Catalunya, 7), l’enderrocaren i construïren un edifici nou amb planta baixa, dos pisos, un soterrani i golfes. Fou Raül Simó Raventós, fill de Victòria i Jordi, qui hi anà a viure amb Imma Solé i els seus fills, Martí i Clàudia.

CAL XICARROT / CAL PERE DEL XALET Carrer del Pont, 15 L’etimologia de cal Xicarrot és desconeguda però algunes fonts la posen en relació amb el marit de la Palmira de cal Populari (carrer de la Torre del Gall, 8), possible resident de la casa, i que era fill de cal Xicarrot de l’Arboçar.

Pel que fa a cal Pere del Xalet, el seu origen està en relació amb Pere Via Esteve, resident a la casa i fill del Xalet (carrer del Xalet, s/n).

Pere Via, fill del Xalet (carrer del Xalet), anà a viure a aquesta casa ja que era propietat de la seva família. Es casà amb Maria Bertran Noya i tingueren tres fills: Josefina, Pere i Magdalena. Abans que hi habités aquesta família, només se sabia que cal Pere del Xalet era una casa vella on feia molt que no havia viscut ningú.

CAL JOAN MASSANA / CA LA BALBINA Carrer del Pont, 2

Fa referència al cognom de la família que l’habità, Surià.

La història d’aquesta casa s’inicia amb Jaume Surià, nascut el 1901, que heretà la casa que li deixà la tieta Ció.

Jaume tenia tres germanes: Pepita, Maria, que vivia a cal Mingo Grasset (carrer de Milà i Fontanals, 8), i Antònia.

Ell visqué a la casa amb la seva mare, Emília Freixas. A l’edat de 38 anys, Jaume es casà amb Modesta Gual i, éssent paleta de professió, reformà la casa de cal Surià al seu gust. Modesta, nascuda el 1918, i Jaume tingueren dues filles, Juanita i Maria. Fou Juanita la que seguí vivint a la casa amb Joan Planas Gustems i els seus dos fills, Joan i Mònica. Anys més tard els dos germans es construïren un nou habitatge annex a la casa dels seus pares on l’any 2013 hi viuen amb les seves respectives famílies.

CAL PENYA* Es desconeix l’etimologia del topònim, però el nom de Penya podria ser un cognom.

De la història d’aquesta casa no se’n tenen gaires dades ni noms. Sí que se sap que hi havia viscut la família que més tard aniria a viure a la casa del carrer Sant Antoni que esdevindria també cal Penya (carrer de Sant Antoni, 16), foren els seus residents: Jaume, que era espardenyer, i la seva dona, Pilar, provinent d’Aragó. Ja fa anys la casa fou enderrocada i feu que el carrer dels Boters s’ampliés.

127

CAL SURIÀ Carrer del Pont, 4-6

Carrer del Pont

L’etimologia del primer topònim es deu a l’arribada a la casa d’una família que havia viscut a cal Joan Massana (carrer de les Creus, 30).

L’origen del segon topònim fa referència a Balbina Romeu Sellarès de cal Romeu (barri de Mas Comtal, 5), resident de la casa.

Aquesta és una de les cases més antigues del poble ja que formava part de l’antic nucli de la Torre de Ventallols.

Cinc generacions de la mateixa família, anomenats Joan Ollé, foren les que van continuar vivint a la casa, procedien de cal Joan Massana (carrer de les Creus, 30).

Propietat de la família Pina, de Barcelona; Joan Ollé Romeu, fill de Balbina Romeu Sellarès, nascut l’any 1933, va decidir comprar-la juntament amb Àgueda Fito amb qui tingué dos fills, Joan i Montse. El 1960 van decidir reformar-la. L’any 2013 no hi viu ningú i és propietat de la família Fontanals.

128

Plaça Sant Jaume

Plaça Sant Jaume Per batejar la plaça situada davant de cal Quintana i cal Fabré es va utilitzar un dels deu topònims que avui en dia (dades d’estadística del 2013) és dels més utilitzats a Catalunya en relació a la religió cristiana: Sant Jaume, un dels dotze apòstols de Crist.

El 1936, durant la Segona República Espanyola, aquesta plaça passà a anomenar-se de Bonaventura Durruti. Durant la dictadura franquista s’anomenà plaza San Jaime i, en finalitzar aquesta, recuperà el nom original de plaça Sant Jaume. Cal tenir en compte que, popularment, aquesta plaça s’anomena de cal Quintana, ja que aquesta casa fou de les primeres que s’hi van construir.

1

2

Cal Cugat / Cal Quintana

2

Cal Fabré / Cal Cristòfol Fabré

Plaça Sant Jaume

1

129

Plaรงa Sant Jaume 130

Caramelles a la Plaรงa Sant Jaume.

CAL CUGAT / CAL QUINTANA Plaça Sant Jaume, 1

L’etimologia dels dos topònims es deu al nom d’un dels seus propietaris, Cristòfol Fabré.

En aquesta casa hi visqueren Cristòfol Fabré Coral, nascut el 1908, i Mercè Vallès Soler amb qui es va casar.

Cristòfol havia estat alcalde de Sant Cugat a la dècada del 1960 i era parent de cal Pau Fabré (carrer de les Creus, 36). És una casa molt antiga que fou reformada quan hi va anar a viure la família Valls-Andreu.

131

CAL FABRÉ / CAL CRISTÒFOL FABRÉ Plaça Sant Jaume, 3

Plaça Sant Jaume

L’origen del nom cal Cugat és dubtós, però segurament es degui al fet que hi visqués algú que es deia Cugat. Cal Quintana, en canvi, fa referència a Josep Quintana que, en casar-se amb Leonor Miret, pubilla de la casa, hi anà a viure i amb ell hi dugué el seu cognom.

Data de l’any 1700. Comencem a tenir noció de la història d’aquesta casa d’ençà que hi anà a viure Josep Quintana. Aquest va néixer a Santa Maria de Miralles, i casà amb Leonor Miret, hereva de la casa de cal Cugat; van tenir cinc fills: Adelina, Orència, Natividad, Josep i Salvador. Salvador Quintana Miret, que havia nascut l’any 1901, és qui en va ser l’hereu, es va casar amb Dolors Boada Boada, filla de cal Boter (carrer del Pou Comú, 12) amb qui va tenir dues filles: Dolors i Nati. La casa va passar a mans de Nati, que la va compartir fins l’any 2013 amb el mosso Joan Raventós.

A la casa mai no hi havia faltat la música. Fins i tot, moltes tardes les passaven ballant. Durant la Festa Major del poble, la gent sabia que trobaria els músics a cal Quintana. Sempre hi venia tota mena gent ja que els amos de la casa eren molt acollidors.

Carrer de la Masia El topònim del carrer de la Masia té el seu origen en la casa que estava situada a prop de la confluència entre aquest carrer i el camí de terra que porta al carrer de les Creus. Avui hi ha una vinya amb un enorme roure on abans hi havia hagut la masia, un habitatge on residien masovers que s’encarregaven de la terra dels voltants.

1

2

3

1

Ca l’Amador

2

Cal Cisco del Fuster / Cal Carteret

3

Cal Salvador de l’Antònia

134

Carrer de la Masia

CA L’AMADOR Carrer de la Masia, 1 L’etimologia del topònim es deu a l’Amador, un dels antics propietaris.

El matrimoni de Joan Vendrell i Teresa Peret tingueren tres fills: Palmira, Josep i Joan. La néta, Teresa Boada Vendrell, es va casar a ca l’Esteve (carrer de Sant Antoni). Antigament, la casa donava a tres carrers: el de la Masia, el del Pont i a la plaça de Sant Jaume. Havien tingut una vaqueria i comercialitzaven la llet per tot el poble. L’any 2013 hi viu el matrimoni d’Agustí Iglesias, descendent de cal Tona (carrer de Sant Pere, 4), i M. Antònia Admetlla, amb els seus fills: Tura i Marçal.

Aquesta família va reformar la casa, conservant alguna de les característiques antigues com a record.

CAL CISCO DEL FUSTER / CAL CARTERET Carrer de la Masia, 3 L’etimologia del topònim fa referència a Francisco Forns, antic propietari de la casa, de professió fuster.

Per la seva banda, Josep Forns, el seu fill, a més d’exercir de fuster també feia de carter, en ser de baixa estatura el poble anomenà a la casa amb el diminutiu cal Carteret.

Franciso Forns va tenir tres fills amb la seva primera dona: Enric que es casà a cal Trist (carrer dels Boters, 8), Antonieta que se n’anà a viure fora i Irene que es casà a cal Roja (carrer de Sant Antoni, 39). Francisco es va tornar a casar i tingué dos fills més: Josep Forns Pellicer que era fuster i carter i també anava a prendre les mides als morts per fer-los la caixa pel seu enterrament, i el Francisco, “Cisco”, que es casà a cal Ton de la Carme (carrer d’Àngel Guimerà, 1).

Posteriorment, també fou habitada per Mingo Ràfols, descendent de cal Tona (carrer de Sant Pere, 4).

CAL SALVADOR DE L’ANTÒNIA Carrer de la Masia, 5 No se sap l’origen de l’etimologia.

Manel Capellades, fill de la família propietària de la casa, es casà amb Elisa Fontanals, de cal Pasqueres (carrer de les Cases Roges, 2) i tingueren dos fills: Joan i Rosa. Joan es casà amb Montserrat Miret Casanovas de ca la Joaneta (carrer de les Creus, 20).

Carrer de la Masia 135

Fotografia del Jaume de Cal Jaume Esteve feta prop de l’Era del Cafè.

Avinguda de Catalunya Tot i que algunes cases d’aquest carrer daten d’anys anteriors, segons les actes del plenari municipal de l’any 1928, a principis de desembre d’aquell any es va obrir el carrer de les Moreres. Aquest nom el donà la renglera d’arbres que acompanyava l’antic camí que hi passava.

A diferència dels altres carrers amb topònims referents a sants i santes, durant la República el nom de carrer de les Moreres no experimentà cap canvi. Però durant la dictadura franquista passà a anomenar-se avinguda del Generalísimo Franco.

El 1979 el carrer passà a anomenar-se avinguda Catalunya. Tot i això, alguns regidors de l’Ajuntament preferien recuperar el topònim de carrer de les Moreres o, fins i tot, proposaren el nom de carrer de les Eres.

1

2

3 7

4

5

6

1

Cal Jan

2

Ca la Vicenta

3

Cal Jaume Fuster / Cal Fuster

4

Cal Panxa

5

Cal Milà / Ca l’Astasi / Cal Nastasi

6

Ca l’Angeleta del Rei

7

Cal Ton de la Madrona / Ca la Madroneta

138

Avinguda de Catalunya

CAL JAN Avinguda de Catalunya, s/n El més probable és que el topònim d’aquesta casa estigui relacionat amb algun dels seus antics residents anomenat Joan, nom del quan se’n deriva l’abreviació Jan. La història d’aquesta casa es vincula al boter Emili Esteve Parladé, anomenat per l’abreviació Miliu, de cal Pau Anton (carrer de Sant Antoni, 5), nascut el 1872 i casat amb Josefa Boada Parellada amb qui va tenir el seu fill Josep, nascut el 1916. Josep feia de pagès i es casà Pepita Casanovas Fortuny, nascuda el 1922 i filla de cal Guideta (carrer de Sant Antoni, 37).

CA LA VICENTA Avinguda de Catalunya, 1 L’etimologia del topònim es relaciona amb Vicenta Mestres. Sent aquesta l’hereva, es casà en segones núpcies amb Jaume Colomé.

A la casa hi venia, durant la temporada de collir raïms, Rosa Vidal, casada posteriorment amb Jaume Campamà, fill de cal Rosell (carrer de les Creus, 14).

Vicenta no va tenir descendència i és per aquesta raó que la casa l’heretà el seu nebot Josep Mestres, casat amb Rosa Mestres. Aquesta parella va tenir un fill, Josep Mestres i dos néts, German i Àngels Mestres.

Ca la Vicenta i la senyora Vicenta.

CAL JAUME FUSTER / CAL FUSTER Avinguda de Catalunya, 3

139

Avinguda de Catalunya.

Avinguda de Catalunya

El topònim d’aquest habitatge es deu al cognom del propietari: Jaume Ferrer Ferrando, que exercia de fuster. La descendència de Jaume continuà amb l’ofici familiar i és per aquest motiu que amb els anys el topònim perdé el nom de Jaume però conservà el de l’ofici, fuster.

Es tenen referències d’aquesta branca de la família Farré a Sant Cugat des del 1624. Però no fou fins a la década de 1860, aproximadament, que es parla de la construcció d’aquest habitatge per part de la família.

Jaume Farré Ferrando, fuster i fill de cal Gloriós (carrer del Pont, 13), anà a viure en aquesta casa després de casar-se amb Dolors Ravella Respall. Ja al 1900 Jaume feia de fuster en aquesta casa; el segueix el seu fill, Josep Farré Ravella; el seu net Josep Maria Farré Parisi i, al 2014, Josep Maria Farré Morist, el seu besnet, encara continua amb l’ofici de fuster. Entre les dècades de 1940/60, la casa també comptà amb una barberia de l’època de Josep Farré Ravella, allà on actualment hi ha instal·lat el despatx del taller.

A 2014 Josep M. Farré Morist, Alícia Figueras Palau i les seves filles Gemma i Neus viuen a la casa amb els seus avis Josep M. Farré Parisi i Pepita Morist Costa.

CAL PANXA Avinguda de Catalunya, 5

140

Avinguda de Catalunya

No es coneix l’origen cert del topònim, però hi ha la hipòtesi que relaciona la seva etimologia amb un antic propietari de la casa que no tenia vergonya de res, per això se li deia que era un “panxa”.

A cal Panxa hi visqué un matrimoni amb els seus tres fills: Jaume, que morí a la Guerra Civil; Joan, que es casà amb una filla de cal Ton del Jep (carrer de Puigsigró, 8); i Maria, que es casà amb Leonardo, fill de cal Caterí (carrer de les Creus, 7).

Durant dècades la casa ha acollit diverses famílies de masovers de ca l’Astasi (avinguda de Catalunya, 7), com per exemple la família Padilla-Menacho.

Una anècdota conta que una vegada vingué un home de visita al poble i buscant aquesta casa preguntà als veïns: “on hi ha una casa que en diuen a cal Ventre?”.

Els veïns van riure i després li respongueren: “deu voler dir cal Panxa!”.

CAL MILÀ / CA L’ASTASI / CAL NASTASI Avinguda de Catalunya, 7

La façana de la casa de Cal Nastasi.

D’una banda l’origen del topònim cal Milà té relació amb la família Milà, una de les que fou propietària de la casa. Per l’altra, ca l’Astasi es deu a Anastasi Pascual, també antic propietari de la casa. El topònim Nastasi, no és res més que una degeneració del topònim Astasi.

Aquesta casa formava part de la fassina de la família Milà, juntament amb la casa número 12 del carrer dels Boters i la número 11 de l’avinguda Catalunya, i data de la dècada de 1800, s’hi destil·lava per fabricar aiguardent vínic. Josep Milà i Graells deixà la casa als seus fills, Pau i Manuel Milà i Fontanals, però ni l’un ni l’altre tingueren descendència i l’esposa de Manuel decidí donar la casa a mossèn Josep Grases i Bertran. A la mort del mossèn, el 1907, Anastasi Pascual i Maria Torres compraren la casa que des de llavors esdevindrà ca l’Astasi. Anastasi s’hi construí un celler on emmagatzemava el raïm i les tres primeres generacions següents, Anastasi Pascual, Joan Pascual Torres i Anastasi Pascual Rodon, seguiren utilitzant el celler durant el temps de la verema i la sega però visqueren a Vilafranca. Durant la Guerra Civil el celler fou utilitzat com a botiga on es venia raccionat el menjar del poble. L’any 1987, Joan Pascual Ferran, fill d’Astasi Pascual Rodon, decidí anar-hi a viure-hi.

Astasi Pascual Rodon fou qui cedí l’era a l’Ajuntament quan Joan Sangenís n’era l’alcalde. Des d’aleshores la plaça que ocupà l’espai s’anomenà la plaça de les Eres.

CA L’ANGELETA DEL REI Avinguda de Catalunya, 9

L’etimologia dels dos topònims està relacionada amb Madrona Parellada Bertran, antiga resident d’aquesta casa. Del seu fill Antoni en deriva l’abreviatiu Ton i així es creà el topònim cal Ton de la Madrona.

Madrona Parellada Bertran visqué en aquesta casa amb Josep Martí Boada i els seus tres fills: Antoni, Maria i Ambrosina. Per la seva banda, Antoni es casà amb Maria, filla de cal Cugadet (carrer del Doctor Fleming, 4), i se n’anà a viure amb ella. Finalment, la casa s’anà llogant a diverses famílies.

141

CAL TON DE LA MADRONA / CA LA MADRONETA Avinguda de Catalunya, 6

Avinguda de Catalunya

No se sap exactament si el topònim d’Angeleta deu el seu origen a Àngela Bertran Milà o a la seva filla Àngela Clos Bertran.

En aquesta casa hi visqué el matrimoni de Joan Clos Raventós, nascut el 1874, i Àngela Bertran Milà, nascuda el 1881. Aquests tingueren vuit fills: Maria, Conxita, Joan, Àngela, Jaume, Josefa, Marcelino i Miquel. La segona filla, Conxita, es casà amb el Ton de cal Ton del Gil (carrer de Sant Antoni, 34); Joan visqué de lloguer a cal Guideta (carrer de Sant Antoni, 37) durant un temps; Angeleta es quedà soltera; Jaume es casà amb Maria Ràfols Ros amb qui visqué a cal Gallofré (carrer del Pont, 7) i no tingueren fills. Maria, Josefa i Marcelino moriren joves, i el més petit, Miquel, fou cridat a files a la lleva del biberó i desaparegué durant la guerra. Angeleta, última propietària de la casa, morí sense descendència, raó per la qual, la casa s’ha anat llogant a diverses famílies.

Carrer Milà i Fontanals Manuel Milà i Fontanals fou un filòleg i estudiós català, impulsor de la Renaixença i amb una gran influència al Penedès. També tingué molt a veure amb la història del poble de Sant Cugat, ja que la seva família tenia terres i propietats al municipi. Concretament Manel Virgili Pascual, un descendent d’aquesta família, tingué un gran solar anomenat Camp de les Eres. Posteriorment, aquesta terra s’anà venent en forma de parcel·les o es construïren habitatges amb un pati o pallissa davant. D’aquesta manera, paral·lel al carrer Sant Antoni, s’originà el que avui coneixem com el carrer de Milà i Fontanals.

Originàriament, aquest carrer era conegut amb el nom de carrer de Fontanals, però al 1979 passà a anomenar-se carrer de Milà i Fontanals. També se’l denominava popularment carrer de l’Apèndix, ja que era un atzucac: al costat de ca l’Orga hi havia un mur que delimitava amb la gran parcel·la de cal Masover. Anys més tard, aquest mur es tirà a terra i el carrer es perllongà. A finals de la dècada de 1980, es va construir el Dispensari Municipal al final del carrer. És interessant tenir en compte que aquest carrer és dels únics del poble amb un nom que fa referència a un personatge que ha tingut relació directa amb Sant Cugat.

1 3 6 7 8 9 10

4 5

2

1

Ca l’Engràcia

2

Ca l’Agustí Boada

3

Cal Peret de la Rosa / Ca les Margarides

4

Cal Quatre Ulls

5

Cal Xic del Po

6

Cal Mingo Grasset

7

Cal Just / Ca la Riteta / Cal Pitxot

8

Cal Vilanova

9

Cal Majofre

10 Ca l’Orga

Aquest topònim té el seu origen en Engràcia Pujol Segarra, antiga propietària de la casa. Aquesta estava casada amb Josep Ramon Vallès provinent de Sant Martí Sarroca. No van tenir descendència i anys més tard hi visqué la família de ca la Quimeta (carrer de Sant Josep, 1): Joaquima Ventura, Frederic Roig i el seu fill Jaume.

L’última família que hi ha viscut són: Juan Estudillo, Juana Pulido i els seus fills Alfonso, José Mari, Mario i Sofia.

144

Carrer Milà i Fontanals

CA L’ENGRÀCIA Carrer Milà i Fontanals, 1

CA L’AGUSTÍ BOADA Carrer Milà i Fontanals, 5 L’origen del topònim es deu a Agustí Boada, fill de cal Cugadet (carrer del Doctor Fleming, 4) i propietari d’aquest habitatge.

Aquesta casa havia format part de cal Cugadet com a pati, fins que es va decidir construir un habitatge al carrer Milà i Fontals per viure-hi.

CAL PERET DE LA ROSA / CA LES MARGARITES Carrer Milà i Fontanals, 2 Es desconeix la procedència del topònim cal Peret de la Rosa. Pel que fa al nom ca les Margarites, l’origen es troba en dues dones que hi visqueren, mare i filla, que es deien Margarita Salvat i Margarita Mussons Salvat, respectivament.

En aquesta casa hi havia viscut Pere Pujol Castellví, nascut el 1908, amb els seus pares Pere Pujol Mata i Leonor Castellví Domènech.

Després d’aquesta família, vingueren de Sant Pere Molanta Margarita Salvat i les seves filles Margarita i Maria Mussons Salvat. Maria es va casar amb un fill de cal Tofolet (carrer del Raval de les Creus, 4). En aquella època hi havia hagut una barberia a la que el poble anomenava cal Martí, ja que la regentava un fill de la masia de cal Martí, i a la qual s’entrava per una porta situada a l’avinguda de Catalunya.

CAL QUATRE ULLS Carrer Milà i Fontanals, 4

La casa adoptà aquest nom quan el germà petit de Jaume de cal Po (carrer dels Boters, 4) hi anà a viure, era oncle de Carme Colomer.

A la casa hi visqueren el matrimoni de Josep Ros i Antònia Orpí amb els seus fills, Jaume, Pepeta i Maria.

Anys després, Jaume la vengué a Vicenç Puig i Vicenta, que tenien un fill, Joan, que es casà amb Quima Ibàñez, de Sant Pere de Ribes. Joan i Quima tingueren tres fills: Joan, Iolanda i Francesc. Durant catorze anys, Quima va regentar una carnisseria en aquesta casa.

145

CAL XIC DEL PO Carrer Milà i Fontanals, 6

Carrer Milà i Fontanals

Antigament, havia viscut en aquesta casa una parella d’ancians que no tingué fills i sempre passejaven pel poble junts. Els infants del veïnat en feien mofa i van començar a anomenar-los “quatre ulls”, de manera que aquest nom esdevingué amb els anys el topònim de la casa.

Es té constància que el matrimoni que originà el topònim, en no tenir descendència, van acollir un noi de Vallformosa qui inicià la nissaga dels Piñol. El fill d’aquest, Joan Piñol Rovira, nascut el 1855, es casà amb Maria Parladé Torres, visqueren en aquesta casa i tingueren quatre fills: Antoni, Josep, Carme i Jaume. El primer es casà amb Maria Piñol Olivella, nascuda el 1880. Josep anà a viure a cal Ton Vidal (carrer de Sant Antoni, 10) amb Pepita Parladé, i Jaume es casà amb Emília Piñol Olivella, de cal Vicari (carrer de Mas Comtal, 4) i anaren a viure a ca l’Emília (carrer del Padró, 3). Anys més tard Ton, fill del Jaume i Emília, vingué a viure a aquesta casa amb Magdalena Montserrat i tingueren a Jaume.

L’origen d’aquest topònim rau en el nom de Domingo Gras Milà, un dels antics propietaris de la casa.

Domingo Gras i Raimunda Escofet tingueren dos fills, Maria i Mingo, aquest últim va néixer el 1899, es casà amb Maria Surià Freixes, de cal Surià (carrer del Pont, 4, 6) i tingueren un fill, Josep M. Gras Surià. Aquest, juntament amb M. Rosa Raventós Mata, provinent de l’Arboçar, va tenir tres fills: Carlos, Josep Anton i Eduard.

146

Carrer Milà i Fontanals

CAL MINGO GRASSET Carrer Milà i Fontanals, 8

CAL PITXOT / CAL JUST / CA LA RITETA Carrer Milà i Fontanals, 10 En aquesta casa s’hi allotjà un general francès, de cognom Pitxot, que combaté a la Guerra del Francès (18081814). Aquest fet, tot i ser passatger, va donar nom a la casa. Més enllà de l’anècdota, la història d’aquest habitatge ens parla de Miquel Just i els seus germans Pau i Maria, que hi nasqueren. Cal Just té el seu origen en el cognom d’aquesta família.

Mentre Miquel se n’anà a viure a la casa del carrer de les Creus que adoptaria el seu nom i esdevindria cal Miquel (carrer de les Creus, 2), Maria passà a residir al Vendrell i fou Pau qui es quedà a viure a la casa. Aquest es casà amb Rita Forns Ràfols, nascuda el 1857, filla de cal Simbuca (carrer de les Creus, 25). Fou llavors quan la casa adoptà el nom de ca la Riteta. Tingueren Maria i Sofia. Maria, la primera, es casà amb Antoni Pujol i tingué dues filles, Carme i Antònia.

CAL VILANOVA Carrer Milà i Fontanals, 12

147

El carrer Milà i Fontanals sense asfaltar.

Carrer Milà i Fontanals

L’origen del topònim es deu a Domingo Vilanova Martí, primer propietari de la casa.

L’any 1900 Domingo Vilanova Martí comprà a Josep Sardà Vallès un solar situat al carrer Milà i Fontanals (aleshores carrer Fontanals). Segons les escriptures, al cap d’un any havien de tenir edificada una part de la casa. Allà hi visqueren Domingo i Maria Canals Ràfols, amb el seu fill Domingo. Aquest es casà amb Remei Tort i la família continuà vivint a la casa de generació en generació fins a Santiago, Rosa, Domingo i Montserrat Canals Carbonell. Santi es casà amb Nati Mercader i anaren a Vilafranca; Rosa es casà amb Sebastià Raventós, de la Torre del Gall; Domingo maridà amb M. Dolors Mallofré, de cal Cisquet del Domingo (carrer de Sant Antoni, 22) i Montserrat es casà a Puigdàlber amb Jaume Sala. Amb els anys van construir una casa de dos pisos al davant de cal Vilanova ja que la família anava augmentant. El 2013, Santi i Nati s’arreglen la casa per tornar a cal Vilanova.

148

Carrer Milà i Fontanals

CAL MAJOFRE Carrer Milà i Fontanals, 14 L’etimologia d’aquest topònim d’aquesta casa està en relació a la primera família que hi visqué, provinent de cal Majofre, una casa situada a la urbanització cal Nicolau de les Gunyoles.

En sabem a partir de la dècada del 1930 amb el matrimoni de Salvador Sellarès Raventós i Teresa Canals Raventós, originari de les Gunyoles. La parella tingué una filla, Teresa, que es casà amb Lluís Escudé Galceran i tingué dos fills, Salvador i Vicenç. Durant uns anys la casa fou llogada a la família de cal Pa Blanc abans que es traslladessin al número 38 del carrer de Sant Antoni.

CA L’ORGA Carrer Milà i Fontanals, 16 L’origen del topònim fa referència al cognom Orga, de la família que hi vivia.

Datada entre els anys 1900 i 1917, en aquesta casa hi visqué Josep Orga Llusià, casat amb Maria Parladé Piñol, de cal Torres (carrer de les Creus, 32), i els seus fills Sebastiana i Ton, anomenat popularment el “Ton de ca l’Orga”, per l’abreviació del nom Antoni.

Posteriorment, Patrick Hopmans i Eulàlia Galofré compraren la casa i hi anaren a viure amb els seus dos fills, Martí i Guillem.

Carrer MilĂ i Fontanals 149

El carrer MilĂ i Fontanals.

Carrer del Doctor Fleming El carrer Doctor Fleming no rep denominació fins l’any 1930 quan els membres del consistori decideixen batejar-lo amb el nom de carrer de Folch i Torres. Popularment també fou anomenat carrer Nou. Es desconeix si durant la dictadura franquista canvià de nom però amb l’arribada de la democràcia el carrer passà a anomenar-se carrer del Doctor Fleming en reconeixement al biòleg i bacteriòleg escocès que descobrí la penicil·lina.

1 2 3 4 5

1

Cal Mig Pubill

2

Cal Paul贸

3

Cal Cugadet

4

Ca la Montserrada

5

Cal Jep de la Torre

152

Carrer del Doctor Fleming

CAL MIG PUBILL Carrer del Doctor Fleming, s/n Aquesta casa s’anomenà cal Mig Pubill amb l’arribada de la família que anteriorment vivia a la casa ja anomenada cal Mig Pubill (carrer d’Àngel Guimerà, 3).

Josep Rigual construí aquesta casa a l’edat dels 30 anys, cap el 1940. Aquí, hi vingué a viure amb Elvira Miret i els seus tres fills, Josep, Maria i Enric. Anteriorment la família vivia al carrer Àngel Guimerà.

L’any 2013 hi viu el matrimoni de Josep Miret, fill cal Guideta (carrer de Sant Antoni, 37), i Imma Carbó amb les seves filles, Maria i Neus.

CAL PAULÓ Carrer del Doctor Fleming, 2 És probable que l’origen del topònim es degui a Pau Ollé, antic propietari de la casa.

La casa data de 1940, Josep Ollé, fill de Pau Ollé, hi visqué amb Antònia Calaf, de cal Pustinyós (carrer del Pont, 11) i la seva filla, Carme. Ella es casà amb Josep Vidal Orga, de cal Grau (carrer de Puigcigró, 12) i tingueren Lourdes, resident a la casa amb Jordi Baldomà i les seves filles, Ariadna i Laia.

CAL CUGADET Carrer del Doctor Fleming, 4 L’etimologia del nom es deu a Cugat Boada, pare dels germans fundadors de la casa, Joan i Agustí Boada.

L’any 1907 els germans Joan i Agustí Boada Freixedas, fills de Cugat Boada, compraren per fer-hi una casa un solar situat al costat del Camp de les Eres, on la gent hi batia blat. L’any 1908 Agustí es casà amb Concepció Ollé Tutusaus i anaren a viure a la casa que s’havien construït juntament amb Joan. Agustí i Concepció tingueren dos fills, Joan i Maria, i cap dels dos tingué descendència. La família que heretà la casa, conscient de la importància de preservar la història local, ha volgut conservar el topònim gravat en una placa.

CAL JEP DE LA TORRE Carrer del Doctor Fleming, 8 L’origen del nom remet a un resident de la casa anomenat Josep, fill de la Torre de les Eres (carrer del Pont, 9).

Jep deriva de l’abreviació del nom de Josep.

En aquesta casa hi visqué Teresa Miret Montané, nascuda el 1866, que es casà amb Josep Boada i tingué tres fills: Jaume, Teresa i Francisco. Per la seva banda, Jaume es casà amb Antònia Olivella Farré, filla de Castellví, i també tingueren tres fills. Una de les filles, Pepita Boada, se n’anà a viure a Torredembarra, i Josep es casà amb Mercè Ràfols, descendent de cal Carboner (carrer d’Àngel Guimerà, 6). Segons dades de l’Ajuntament, podria ser que la casa hagués estat construïda el 1913.

153

La façana de la casa des de la Plaça de les Eres.

La casa va agafar el nom de ca la Montserrada d’Àngela Tutusaus que havia viscut a casa d’un cosí que possiblement es deia Montserrat de cognom, o potser aquest era el topònim d’aquella casa. Aquest cosí, però, no va viure mai a ca la Montserrada.

Es tenen referències de ca la Montserrada des de l’any 1900 o el 1901. En aquesta casa hi visqué Àngela Tutusaus, casada amb Marcelino Boada, amb qui tingué dos fills, Josep i Maria. Anys més tard es tornà a casar amb Pere Poch Urpí, amb qui tingué en Miquel. Per la seva banda, Josep es casà amb M. Dolors Ràfols Ferrer i tingueren Conxita i Maria. La primera es casà amb Enric Rigual Miret i tingué un fill, Josep M., el qual continuà vivint a la casa, juntament amb Fina Ferrer Alemany i la filla d’ambdós, Imma. Conxita el 2013 viu a Barcelona.

La casa va acollir durant molt temps a persones diverses. Per exemple, acollia els treballadors que muntaven l’envelat de la Festa Major del poble, els treballadors de l’empresa tèxtil del poble -La Cayna-, i fins i tot una mestra de l’escola. Entre el 1996 i el 1997 hi visqué un noi de Menorca que feia la prestació substitutòria del servei militar obligatori. Ca la Montserrada era, doncs, la pensió provisional del poble i, a més a més, durant molts anys comptà amb el suport de M. Dolors Ràfols, molt bona cuinera.

Carrer del Doctor Fleming

CA LA MONTSERRADA Carrer del Doctor Fleming, 6

Carrer del Pou Comú Aquest carrer és un dels més antics i emblemàtics del poble. S’anomena del Pou Comú perquè hi havia un pou on els veïns podien anar a buscar aigua. Era tan utilitzat que fins i tot van construir tres corrioles per poder extreure l’aigua diverses persones a la vegada. D’aquest pou se’n tenen referències des del 1493 i també se sap que al 1879 es va decidir cegar-lo.

Durant la dictadura franquista a aquest carrer se’l denominava oficialment carrer José Antonio, en relació a José Antonio Primo de Rivera. Un cop acabada la dictadura, l’any 1979 l’Ajuntament decideix anomenar-lo carrer de la Pau, malgrat que alguns regidors pensen que s’hauria de tornar a anomenar carrer del Pou Comú. No és fins uns deu anys més tard, el 1990, que això succeeix, recuperant així el nom original.

8 10

9

7

6

1

Ca l’Esquerrà*

2

Ca la Maria del Corder*

3

Cal Peret del Domingo / Cal Pere Mingo

4

Ca la Joaneta*

5

Cal Peix

6

Cal Boter

7

Cal Cafeter

8

Cal Pastoret

9

Ca la Victòria

10 Cal Tetes del Pou Comú /

Cal Pere Tetas

(*) L’edifici no existeix.

4 5

3

2

1

156

Carrer del Pou Comú

CA L’ESQUERRÀ*

Ca l’Esquerrà vist des de la Plaça de l’Església.

El més probable és que l’origen d’aquest topònim estigui directament relacionat amb la vinguda a la casa de descendents de ca l’Esquerrà, d’Olesa de Bonesvalls.

Aquesta casa d’Olesa tenia aquest nom perquè hi vivia una família provinent de la masia de ca l’Esquerrà, del mateix poble, ja existent abans de 1840 i situada a mil metres d’un camí anomenat l’Avenc de l’Esquerrà.

Antigament, ca l’Esquerrà havia estat una fonda. La casa s’estenia des del carrer Anselm Clavé fins al carrer del Pou Comú i havia comptat amb una botiga de comestibles que donava a la plaça de l’Església i una carnisseria, al carrer Sant Antoni. Després de ser habitada durant anys per una família d’Olesa de Bonesvalls, la casa va anar canviant de llogaters, un dels quals va ser la família de cal Lau (carrer de les Creus, 12).

A la dècada de 1990 es va enderrocar, llavors es van trobar unes pintures murals barroques, del segle xviii, que es conserven al local municipal de la Gruta, després d’haver presidit la sala de plens de l’Ajuntament del poble. Posteriorment, en aquest solar es construí un bloc de pisos i cases unifamiliars.

CA LA MARIA DEL CORDER* L’etimologia del topònim es deu a Maria, filla de cal Corder (carrer de les Creus, 22), que hi residí.

Maria Travé es casà amb un fill de ca l’Amador (carrer de la Masia, 1) i tingueren un noi, Josep, que fou alcalde de Cornellà, i dues noies: Oriola i Neus. La primera se n’anà a Amèrica, i la segona es casà a Sant Joan Despí.

CAL PERET DEL DOMINGO / CAL PERE DOMINGO Carrer del Pou Comú, 4 L’etimologia dels dos topònims fa referència a la mateixa persona, un home anomenat Pere, fill de cal Domingo (carrer de Sant Antoni, 24), que anà a viure a aquesta casa.

Aquesta casa era habitada per una parella que, en fer-se gran i no tenir descendència, va rebre les atencions de Carme Piñol, de cal Quatre Ulls (carrer de Milà i Fontanals, 4). El matrimoni deixà la casa en herència a aquesta dona que els cuidava i ella després de casar-se hi anà a viure amb Pere Montserrat, fill de cal Domingo (carrer de Sant Antoni, 24), aquest matrimoni tingué Magdalena, Maria i Domingo.

A l’entresòl de la casa hi havia el consultori del metge del poble, que vivia al primer pis. Al segon hi vivien els propietaris.

CA LA JOANETA*

L’origen del topònim té relació amb Pere Miret Vendrell, antic propietari de la casa. Corria la dècada de 1930, abans de la Guerra Civil Española, quan Pere anà al ball de la Festa Major de l’Arboçar i va guanyar unes paneres de peix que se sortejaven. Des de llavors, la casa on vivia s’anomenà cal Peix.

Pere Miret Vendrell, de ca la Joaneta (carrer de les Creus, 20), era casat amb Montserrat Raventós, vivien a lloguer a ca la Balbina (carrer del Pont, 2) on va néixer la seva filla, Filomena. El propietari de cal Peix era Raimon Guasch Planas i l’any 1939 vengué la casa al Pere. Anys més tard, Filomena es casà amb Sebastià Llopart i tingueren Joan i Pere.

A peu del carrer del Pou Comú.

157

CAL PEIX Carrer del Pou Comú, 10

Carrer del Pou Comú

El solar on hi havia Ca la Joaneta.

La casa prengué el topònim de ca la Joaneta quan Joanet del Cugat hi anà a viure. Les fonts expliquen que una dona del carrer es queixà del fet que ja hi havia al poble massa “Joans” que donaven nom a les cases i d’aquesta manera la casa adquirí el nom de Joaneta, en comptes de Joanet.

Els habitants d’aquesta casa tenien un pati amb tancat pels animals, al carrer de les Creus, on més tard construïren una casa i hi anaren a viure. Aquest habitatge restà deshabitat i es decidí tirar a terra, més tard van fer-hi la parada de l’autobús.

158

Carrer del Pou Comú

CAL BOTER Carrer del Pou Comú, 12 L’origen del topònim té a veure amb Josep Boada, propietari de la casa, que treballava fent bótes.

Josep Boada va néixer a la Serra Vella de Sant Cugat, en una família de set germans. Eren coneguts com els germans Boada, tots barons, i gairebé tots es van construir la seva pròpia casa.

Josep Boada es va fer la casa al carrer Pou Comú, que aviat es conegué amb el nom de cal Boter perquè Josep hi treballava com a boter. A dalt hi havia la residència i a la planta baixa el taller i la botiga. Les bótes eren molt conegudes, fins i tot n’exportava cap a Amèrica.

Josep Boada es casà amb Dolors Boada i van tenir dues filles: Dolors i Pepeta. Aquesta última es va casar amb Carlos Ollé, fill de cal Peret de la Torre (carrer de les Creus, 38). Quan Josep Boada enviudà, se n’anà a viure amb la seva filla Dolors, a cal Quintana (plaça de Sant Jaume, 1), que estava casada amb Salvador Quintana. Cal Boter quedà com a taller i botiga de bótes.

CAL CAFETER Carrer del Pou Comú, 14 L’origen del topònim es deu a un resident d’aquesta casa, Josep Miret Ràfols, que havia estat el cafeter del poble i era anomenat el Pepito del Cafè, Pepito com a diminutiu de Josep.

El matrimoni d’Antoni Miret Castellví i Josefa Ràfols Fontanals vivia en aquesta casa juntament amb els seus fills, Concepció i Josep; aquest darrer, nascut el 1896, seria el “Pepito del Cafè” i, anys més tard, es casà amb Maria Via Freixedas, de ca la Magina (carrer de Sant Antoni, 15) i tingué els seus tres primers fills: Antoni, Josep i Pere. Per altra banda, Concepció va tenir Enrica i Josep Esteve Miret.

CAL PASTORET Carrer del Pou Comú, 16 L’etimologia del topònim es deu a la família que hi residia, Llucià, procedents de cal Pastoret, de Sant Pere Molanta.

La família Llucià estava formada pel matrimoni de Josep Llucià i Consol Carreras i els seus fills: Josep, Isidre i Montserrat. Montserrat es casà amb un fill de cal Pau Fabré (carrer de les Creus, 36).

Antònia Llucià, també de la família, es casà amb un noi de cal Ràfols dels Caus, de les Gunyoles i anaren a viure a cal Tona (carrer de Sant Pere, 4).

CA LA VICTÒRIA Carrer del Pou Comú, 24 Carrer del Pou Comú

L’etimologia del topònim es relaciona directament amb Victòria Raventós que construí la casa amb Jordi Simó.

On ara hi ha aquesta casa, antigament hi havia els horts de cal Quintana. L’any 1975, el matrimoni de Victòria Raventós i Jordi Simó hi varen construir la casa on han viscut amb els seus cinc fills: Eva, Jordi, Raül, Ingrid i Vicky. Victòria i Jordi van tenir en aquesta casa una empresa de confecció de roba.

159

CAL TETAS DEL POU COMÚ / CAL PERE TETAS Carrer del Pou Comú, 30 El nom de la casa es deu a Pere Tetas, originari d’Ordal i constructor de l’edificació.

Pere Tetas construí aquesta casa entre els anys 1915 i 1920 i la seva família hi ha viscut durant generacions.

Concretament, la seva filla, Josepa Tetas Ros, es va casar amb Josep Vendrell Massana, fill de d’Ordal. Aquests tingueren cinc fills, tres de les quals moriren poc després de néixer. Lola, la filla gran, se n’anà a viure fora i Josep, el petit, es quedà a Sant Cugat i es casà amb Soledat Duran, de ca l’Agustí (carrer d’Àngel Guimerà, 4).

El 1999, es va fer una reforma important a la casa, va ser quan hi anà a viure Maria Vendrell Duran, una de les filles de Josep i Soledat. El 2013 hi viu Maria amb el seu marit.

El carrer del Pou Comú.

Carrer del Xalet El topònim d’aquest carrer coincideix amb el topònim de l’única casa que té: el Xalet. La resta d’edificis que hi ha a la vora pertanyen a altres carrers i als voltants només s’hi troben places. Tenint en compte que la casa del Xalet es va construir a finals de la dècada del 1920, podem deduir que va ser llavors quan el carrer que enllaça els carrers del Pou Comú i de la Torre del Gall començà a tenir rellevància. Es desconeix si havia existit un altre topònim anterior a aquesta data, però sembla molt poc probable. Quan es va obrir aquest carrer, Pere Via Bertran demanà a l’Ajuntament de posar un nom al carrer per tal que la gent el pogués ubicar. És així com l’any 1997 neix el carrer del Xalet.

1

1

El Xalet

EL XALET Carrer del Xalet, s/n

162

Carrer del Xalet

L’etimologia d’aquest topònim neix amb la construcció de l’habitatge que tenia una estructura molt diferent a la de les cases que s’havien construït fins aquell moment.

Joan Via Freixedes i Caterina Esteve Romeu, masovers de la masia de la Torre del Gall, compraren el solar on construïren el Xalet l’any 1928. En aquest emplaçament hi havia cal Dallas i ca l’Esbertó (carrer de la Torre del Gall), dos habitatges antics. La parella va utilitzar aquestes dues cases per aixoplugar-hi el bestiar i edificaren un habitatge al costat per a viure-hi, el Xalet.

El matrimoni tingué Pere i Carme Via Esteve. Pere anà a viure a cal Xicarrot (carrer del Pont, 15) i Carme es quedà a la casa vivint amb els seus pares i el marit.

Carme morí sense descendència i deixà la casa en herència al seu germà, Pere.

El 2013, la propietat és de Pere Via Bertran, fill de Pere Via Esteve.

Fotografia del poble des de Puigcigró.

Carrer del Xalet 163

Esplanada que hi havia a peu de carretera.

Carrer de la Torre del Gall El topònim d’aquest carrer s’obté de la masia de la Torre del Gall, situada molt a prop del final d’aquest carrer. Les cases que el conformen es van començar a construir a partir de la segona meitat del segle xix, motiu pel qual se suposa que és en aquella època que comença a utilitzar-se aquest topònim del carrer. Cal tenir en compte que en un principi aquesta via s’anomenava carrer de la Torre. No fou fins que l’empresa francesa Chandon s’instal·là al municipi, cap a la dècada del 1990, que demanà als veïns si es podia canviar el nom del carrer per Torre del Gall, per motius de màrqueting i publicitat. Aquesta segona part del topònim fa referència al penell en forma de gall que hi ha a la teulada de la masia.

No es té constància que, ni durant la República ni en època de la dictadura franquista, el topònim d’aquest carrer es veiés alterat.

8 7

6

1

5

4 3 2

1

La Serra Nova

2

Cal Manuel

3

Cal Manifest

4

Ca la Jepa / Cal Mill

5

Cal Populari

6

Ca l’Oliva

7

Cal Mil Unces / Cal Milonges

8

Ca l’Agustí Nou

166

Carrer de la Torre del Gall

LA SERRA NOVA Carrer de la Torre del Gall, 1 La casa fou anomenada la Serra Nova perquè els primers propietaris havien estat masovers de la Serra Vella.

Segons un document del 26 de febrer de 1869, es constituïa l’establiment perpetu d’una peça de terra anomenada camp de la Carnisseria. El contracte va ser fet entre Domènec de Dalmau i d’Amat (propietari de la Serra Vella) i Josep Boada Ràfols (masover). Aquest camp formava part de l’anomenada partida de la Torre del Pou Comú. El febrer de 1915 van començar a construir la casa, amb corrals i celler, Josep Boada Segarra i Josep Boada Raventós (fill i nét, respectivament, del comprador). Més tard hi visqué la filla de l’últim, Montserrat Boada, que es casà amb Carlos Via Bertran i amb qui tingué tres fills: Montserrat, Josep i Eulàlia. La família va portar la masoveria de la Serra Vella fins el 1930.

CAL MANUEL Carrer de la Torre del Gall, 2 Manuel és un nom que des de fa generacions s’ha posat sempre als fills hereus, alternat amb el de Jaume. Com que la casa sempre ha estat habitada per un Manuel, l’habitatge ha adquirit el topònim de cal Manuel.

L’any 1500 Joan Miret vingué de cal Miret, de Sant Martí Sarroca, a viure a Sant Cugat Sesgarrigues. Es casà amb Bartomea Cartró i visqueren a cal Miret de la Plaça, posteriorment anomenada la Tenda (plaça de l’Església, 1). Descendents d’aquesta família també visqueren a cal Bruna (cal Patsi, carrer de Sant Joan, 1) i no fou fins l’any 1850 que construïren la casa que seria cal Manuel.

Jaume, el fill dels que van construir la casa, s’hi quedà a viure amb Teresa Marcé, filla de Santa Susana (Garraf). Arribà a ser alcalde del poble i es conta que tingué moltes disputes a l’hora de decidir on construir el cementiri. Jaume i Teresa tingueren a Manuel Miret Marcé, nascut l’any 1889, i que, casat amb Filomena Boada Ramon, nascuda el 1891, continuà vivint a la casa amb els seus dos fills, Teresa i Jaume.

Fou Jaume Miret Boada qui es quedà amb la casa i hi visqué amb Maria Casanovas Vendrell i els seus tres fills: Manuel, Àngels i Pere.

Finalment, fou Manuel Miret Casanovas el nou hereu de la casa, qui casat amb Montserrat amb qui tingué Jaume i Roger.

CAL MANIFEST Carrer de la Torre del Gall, 4

És probable que el topònim de ca la Jepa degui el seu origen a alguna resident de la casa anomenada Josepa, nom del qual en derivaria Jepa. El nom de cal Mill té el seu origen en el segon cognom del propietari de la casa, Josep Vidal Mill.

En restar abandonada durant molts anys, la casa acabà esfondrant-se; anys més tard, Josep Vidal Mill comprà el solar per adequar-lo, tota vegada que la degradació de la vella construcció afectava la seva casa, cal Populari.

El solar esdevingué un hort fins que l’any 1963 Josep s’hi construí una casa per anar-hi a viure amb Pilar Montserrat, amb qui es casà l’any 1967.

167

CA LA JEPA / CAL MILL Carrer de la Torre del Gall, 6

Carrer de la Torre del Gall

Referent a l’etimologia d’aquest topònim, hi ha dues hipòtesis. L’una fa referència durant l’edificació de l’habitatge, les obres tardaren molt i quan els veïns preguntaven quan s’acabarien, el propietari responia: “No hi ha manifestacions!”, fent referència a la falta de diners.

L’altra hipòtesi parla d’una àvia que vivia a la casa, quan els veïns li preguntaven: “D’on has tret els diners per fer una casa tan maca?”, ella responia: “me’ls he festus”. Així doncs, probablement d’aquesta frase pot haver derivat al nom de cal Manifest.

Pere Bertran Gustems i Amèlia Mallofré Sala es construïren aquesta casa cap el 1900 on hi visqueren amb els seus fills Jaume i Júlia. Després de passar per dificultats econòmiques per construir la casa, la família pogué finalitzar les obres en rebre una part del premi de la loteria que va caure al Casal de Vilafranca el 1928.

Jaume Bertran es casà amb Jacinta Gual Safont i tingueren dos fills, Josep i Jaume.

168

Carrer de la Torre del Gall

CAL POPULARI Carrer de la Torre del Gall, 8 Es creu que el topònim cal Populari deu el seu origen a Ton Ràfols, constructor de la casa i, possiblement, fill de cal Pelari de les Gunyoles. Probablement el nom de cal Pelari hauria derivat en el de cal Populari.

L’any 1800 el matrimoni de Ton Ràfols i Concepció Ferrer, filla de cal Xamet (carrer de les Cases Roges, 18), se n’anà a viure a la casa. La parella tingué quatre filles: Pepeta; Maria, que es casà a cal Venanci (carrer de Sant Antoni, 40); Lola, que es casà a ca la Montserrada (carrer del Doctor Fleming, 6); i Elisa. A la casa hi continuà vivint Pepeta que, casada amb Emilio Mill, va tenir dues filles, Conxita i Palmira. Per la seva banda, Conxita es casà amb Josep Vidal i tingué dos fills, Josep i Jordi. Josep Vidal Mill continuà a la casa casat amb Pilar Montserrat i durant molt anys portaren la botiga de cal Miquel; molta gent hi duia el porc perquè Josep el matés. Ell i Pilar tingueren dos fills, Pep i Montse Vidal Montserrat. L’any 2013 hi viuen Pep Vidal i Montse Vendrell amb els seus fills, Roger i Arnau.

Cal Populari no té soterrani o celler com la majoria de cases del poble però compta amb un pou molt profund, d’uns 30 metres.

CA L’OLIVA Carrer de la Torre del Gall, 10 L’origen del nom té relació amb la parella que comprà la casa, originaria del poble de Santa Oliva.

La casa fou comprada pels avis de Joan Martí, l’actual propietari, quan ja era construïda, a finals del segle xix. La darrera remodelació data del 1990 i des de llavors no ha canviat. En aquesta casa hi visqueren els avis i els besavis de Joan Martí i durant uns anys convisqueren a la casa fins a vuit persones de tres generacions diferents de la mateixa família Martí.

El motiu que tingueren els avis per comprar aquesta casa va ser el celler, la importància que se li donava a aquest espai feia que l’altura dels pisos superiors quedés condicionada pel mateix.

Els més grans recorden que hi havia un balconet des del menjador i una finestreta que donava a l’estable. Des que els Martí en són propietaris s’ha mantingut el topònim de ca l’Oliva.

CA L’AGUSTÍ NOU Carrer de la Torre del Gall, 14 El topònim es deu a que la família prové de ca l’Agustí (carrer d’ Àngel Guimerà, 4) Antigament, el solar on hi ha aquesta casa era propietat de la família de ca l’Agustí (carrer d’Àngel Guimerà, 4). Un dels propietaris hi inicià la construcció d’una casa però per dificultats econòmiques les obres s’aturaren i l’edifici quedà com a magatzem i celler. Anys més tard, cap al 1973, Josep Duran i Agustina Ollé construïren una casa nova al costat del celler on hi anà a viure Soledat Duran Ollé, filla també de ca l’Agustí, amb Josep Vendrell Tetas, de cal Tetas del Pou Comú (carrer del Pou Comú, 30).

169

El topònim cal Mil Unces dóna nom a la casa quan un dia Joan Guilera Roig, resident de la casa, trobà en una paret mil unces d’or. Cal Milonges és una deformació del topònim original.

Joan Guilera Roig, fill de Joan Guilera i de Rosa Roig, es casà amb Maria Gual. L’any 1887 anaren a viure a aquesta casa, que data de 1856, en rebre-la per herència o donació i com a regal de noces de l’àvia de Joan.

La parella tingué set fills. Un d’ells, Gustavo, visqué durant un temps a cal Jaume Pastor (carrer de Sant Joan, 4) amb Carme Julve i els seus fills, Francesc, Xavier i Dolors, mentre s’arranjava aquest habitatge de la Torre del Gall i hi tornaren a viure l’any 1967. L’any 2013 viuen a la casa Dolors i Ramon Heras.

Carrer de la Torre del Gall

CAL MIL UNCES / CAL MILONGES Carrer de la Torre del Gall, 12

Masies Al terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues trobem masies de diferents èpoques que al llarg de la història han anat configurant el paisatge rural del municipi. Presenten diferents tipus i estils arquitectònics i en el decurs de la història han anat patint modificacions i restauracions, tant a la façana com en el seu interior. Gràcies a aquestes masies, podem gaudir d’un patrimoni arquitectònic que ha deixat empremta de molts anys, testimoni d’una manera de viure i d’entendre el territori.

4

1

1

La Caseta

2

Cal Suriol de Dalt

3

Can Grases

4

Mas de les Garrigues / Casa de Masó / La Torre de les Garrigues / La Torre del Senyor del Metge / La Torre de Misser Pagès / La Torre del Pubill Pagès / La Torre del Gall

5

Mas del Pons / Masia del Pont

6

Masia de l’Amell / La Serra / La Serra Vella

7

Molí de Foc

8

La Castellvina / Ca l’Hill

9

Ca l’Helena / Cal Martí

6

10 Cal Rei Gras 11 La Masia* 12 Cal Suriol del Pi / Cal

Suriol de Baix 13 Cal Rei Sec

(*) L’edifici no existeix.

172

Masies

LA CASETA Carrer del Pou Comú, 7 Els besavis de Maria Vendrell Urgell havien estat els masovers de la Caseta, situada a Sant Sebastià els Gorgs. A mitjans dels segle xix, quan la parella va decidir casar-se, es feren l’habitatge a Sant Cugat. Val a dir, que les bigues que utilitzaren els obrers van extreure-les del bosc de la Caseta i que l’any 2013 encara estan en bon estat.

Aquest matrimoni tingué dues filles: Matilde Ferré que es casà a cal Pau Tetas (carrer de les Creus, 40), i Maria Ferré que es casà amb Bartomeu Urgell, provinent de Porroig. Aquests tingueren tres filles, de les quals, la Josefa es casà amb Salvador Vendrell i tingueren Maria, qui també ha tingut dues filles.

CAL SURIOL DE DALT A uns 500m al NO de la Font del Cuscó Aquest edifici data aproximadament de 1590. Se sap que havia estat del Comte d’Olzinelles i l’adquirí la família Camps. Fa quatre generacions que hi viu la mateixa família de masovers, des que Josep Vendrell Ros i Maria Vendrell Olivella hi van anar a viure. Provenien d’Ordal, lloc on van néixer els seus fills: Maria, Rosa, Pepeta, Antònia i Francesc (Pare Pius d’Ordal). Posteriorment es van traslladar a cal Suriol de Dalt per tal de fer-se càrrec de la masoveria. A la masia, situada al peu de la muntanya de la Font del Cuscó, van augmentar la família.

Nasqueren a cal Suriol, Teresa, Eudald, Pepeta, Josep, Quim i Remei. Fou Quim qui continuà a la masoveria, casat amb Montserrat Ferret Castellví, amb qui tingué: Concepció, Josep, Maria i Rafel. Aquest darrer continua tenint cura de la finca tot i que viu a Sant Pere Molanta.

CAN GRASES Situat al SE del terme municipal L’etimologia del topònim ve donat pel cognom dels propietaris que encara perdura a any 2013.

Aquesta masia data aproximadament de l’any 1606.

Feia la funció d’hostal. Havia tingut diverses cases de masovers i, el 2013, n’hi ha dues. Hi ha construccions annexes utilitzades com a cobert agrícola i corrals.

En una d’aquestes cases hi vivia Magí Morgades Solé amb la seva família, feien de masovers. El seu fill Gabriel continuà amb la tasca familiar a la finca. Els altres masovers de la finca foren Josep Tort i Dolors Solé que tingueren a Magí Tort. Aquest tingué a Josep Tort Saez.

El propietari el 2013 és el descendent de la família, Josep Manel Grases.

MAS DE LES GARRIGUES / CASA DE MASÓ / LA TORRE DE LES GARRIGUES / LA TORRE DEL SENYOR DEL METGE / LA TORRE DE MISSER PAGÈS / LA TORRE DEL PUBILL PAGÈS / LA TORRE DEL GALL Al sector NW del poble

La masia havia estat de la família Pons, per aquest motiu la masia adquirí el nom de Mas del Pons. Per deformació oral, al llarg del temps el topònim ha derivat en Masia del Pont.

La construcció compta amb elements arquitectònics que porten a considerar que el seu origen pugui ser, com a mínim, de l’època medieval.

Un fill de la masia es va fer monjo de Montserrat i va obtenir la casa per mitjà d’una herència.

Més tard la masia va passar a mans de la família Àlvarez, de Vilafranca (provinents d’Astúries). Els últims propietaris són la família Ferrer, tot i que actualment tenen cognom Massana.

La masia del Pont antigament.

173

MAS DEL PONS / MASIA DEL PONT Al SE del nucli del poble

Masies

La masia fa uns 100 anys, aproximadament.

Es creu que es va aixecar sobre restes romanes però els seus orígens actuals cal trobar-los en l’època medieval.

El nom de Mas de les Garrigues remetia al tipus d’habitatge, un mas i “de les garrigues” perquè a la zona hi havia proliferació de garrigues. Masó, fou cognom de la família que hi residí, per aquest motiu era anomenada casa de Masó. Joan Oliver, doctor en medicina, canvià el nom de casa Masó pel de la Torre de les Garrigues, per la quantitat de terres que ell tenia. Dir-li mas o casa a l’habitatge era quedar-se curt. L’any 1577 la casa era anomenada per la gent del poble la Torre del Senyor del Metge, per què hi viva doctor Joan Oliver. Posteriorment, passà a dir-se la Torre de Misser Pagès, pel cognom i tractament de misser del propietari, Rafael Pagès, doctor en lleis. Aquest tingué un fill, també batejat com a Rafael, que heretà la casa sense haver arribat a conèixer el seu pare; com que treballà de pagès, l’habitatge passà a dir-se la torre del Pubill Pagès. Finalment el nom de la Torre del Gall prové del penell amb una figura d’aquest animal que hi ha al capdamunt de la masia.

L’any 2013 l’edifici és una masia d’època, l’empresa de càtering Soler, també de Vilafranca, ocupa aquest espai per a celebracions.

174

Masies

MASIA DE L’AMELL / LA SERRA / LA SERRA VELLA Carrer de les Creus, 48

Els tres tombs.

A la Serra Vella.

Trobem referències de masia de l’Amell que daten de l’any 995, aleshores era propietat d’Ameli, però la gent del poble pronunciava el seu nom “Amell”. La denominació d’Amell persistirà fins el segle xix. Dins les terres que van ser propietat de l’Ameli, trobem a dia d’avui la rasa de l’Amell (camí que comunica el carrer de les Creus amb el carrer de la Masia).

El topònim de la Serra es relaciona amb el nom dels propietaris del segle xi. Al construir-se la casa de la Serra Nova al carrer del Pou Comú aquesta adoptà el nom de Serra Vella per ser la que tenia més antiguitat. És durant el segle xi que trobem la primera referència de Serra, possiblement Serra no era un cognom sinó un sobrenom per identificar qui eren, tot i que més tard esdevingué el cognom de la família.

Entre els masovers que portaven les terres de la Serra trobem el matrimoni de Jaume Arall Martí i Maria Guinovart Recasens, que venien d’una altra masoveria situada a Torredembarra. Tenien set fills: Jaume, Josep, Maria, Trini, Rita, Eugenia i Salvador. El fill gran, Jaume, es va casar amb Ampar Vivó, provinent de València i es varen quedar a viure a la mateixa Serra Vella. Van tenir dos fills: Maria, nascuda l’any 1930, i Jaume, nascut tres anys després. Com que era difícil viure només de l’agricultura, la família de la Serra va posar una vaqueria.

L’any 1953 la filla, Maria Arall Vivó, es va casar amb el seu cosí, Jaume Arall Recasens i van anar a viure a Clarà (Tarragona), on van tenir quatre fills: M. Josepa, Asunción, Empar i Jaume. Tornen l’any 1963, moment en que el germà de la Maria, Jaume Arall Vivó, va a viure i treballar a Barcelona. Després d’un any, Maria i la seva família marxen de nou cap a Clarà.

Pel que fa als altres fills del matrimoni Arall-Guinovart, Eugènia es casà l’any 1950 amb Jaume Clos Raventós i van anar a viure a cal Jaumet del Rei (carrer dels Boters, 3). Maria Arall Guinovart va anar a treballar a Barcelona. Salvador Arall Guinovart es va casar amb Pepita, filla de cal Jep de la Torre (carrer del Doctor Flemming, 8 ). A la Serra Vella només es van quedar a viure Jaume Arall Guinovart i les seves germanes solteres, Trini i Rita. L’any 1970 Jaume morí a l’edat de 70 anys i van quedar a la casa les dues germanes solteres.

Llavors Jaume Arall Vivó, que treballava a Barcelona, torna a fer-se càrrec de la hisenda. Uns mesos més tard les dues germanes marxaren a viure a Torredembarra.

Jaume Arall Vivó va morir el juliol de 2003. Heretà la propietat la seva germana, Maria Arall Vivó.

MOLÍ DE FOC Al peu de la carretera Nacional

Del topònim de la Castellvina se’n desconeix l’origen, mentre que ca l’Hill es deu al cognom dels propietaris.

El complex de Ca l’Hill consta d’una casa pairal i d’una masoveria. Es creu que l’edifici principal és de mitjans segle xix, mentre que la masoveria podria ser de finals del xix i principis del xx. Aquesta darrera podria haver estat construida en dues etapes, ja que els baixos de les parets són de pedra i la part superior d’obra.

La família Hill de Vilafranca del Penedès, que tenia botiga de queviures (colmados), va comprar l’edifici anomenat la Castellvina. A partir de llavors va passar a anomenar-se ca l’Hill. El matrimoni propietari no va tenir descendència i va repartir els dos edificis entre els membres de la seva família. La masoveria fou per a Maria Hill, neboda del propietari. Aquesta, casada amb Magí Suriol, hi visqué i allí tingué Joan, Maria i Josep. Mentre que aquest dos darrers es casaren en diferents cases de Sant Cugat, el petit restà a la casa. Es casà amb M.Rosa Esteve i tingueren cinc fills: Joan, Rosa M., Montse, Assumpta i Esther.

175

LA CASTELLVINA / CA L’HILL Al SO del nucli urbà

Masies

En aquesta masia hi havia un molí de gra. A diferència dels molins dels rius, que es propulsen amb l’energia de l’aigua, aquest ho feia amb una caldera de vapor.

El complex del Molí de Foc comptava amb dos habitatges simètrics. A la casa hi vivia el matrimoni de Josep Rigual Galimany i Àngela Montserrat Piñol (provinent d’Avinyonet) que tingueren Agustí, Josep i Antònia. I en una altra part de l’edifici hi residia una família de cal Pau Llop.

Agustí Rigual Montserrat es casà amb Teresa S. Rigual i tingué Teresa, Josep i Carme. Teresa es casà amb Joan Esteve Pons i Carme amb Jaume Pitarch, de Sant Sebastià dels Gorgs.

Pel que fa a la família de cal Pau Llop, Pau Llopart Vendrell, nascut el 1859, tingué a Antonio Llopart Vallès qui, casat amb Àngela Coral Gustems, d’Olèrdola, tingué Joan i Sebastià. Joan anà a viure a l’Arboçar i Sebastià es quedà. La casa a 2013 resta deshabitada.

176

Masies

CA L’HELENA / CAL MARTÍ A uns 100m del cementiri municipal El topònim cal Martí neix en els temps que hi visqué una família de cognom Martí. I s’anomenà ca l’Helena quan hi visqué Helena Martí, també de la família.

La família de Josep Martí, de la Granada, la van comprar per establir-s’hi. Josep tenia una germana que es deia Helena. Un fill, Jaume Martí, es dedicava a fer de barber i també sabia arreglar màquines de cosir. La següent generació fou la dels germans Josep i Angeleta, el noi feia de taxista. Angeleta se n’anà a Barcelona i Josep es quedà a la casa. A la mort d’aquest la casa quedà deshabitada i, el 2013, hi resideix la família Tolsau Pons.

CAL REI GRAS Entre cal Suriol de Dalt i St Pere Molanta Possiblement hi residí un home amb el sobrenom de “rei” i que no era prim.

La masia data d’entre els segles xix i xx. Aquesta barriada de cases està formada per tres edificis, el principal i un a cada costat. L’edifici principal esta format per planta baixa i primer pis. S’hi poden veure diverses reformes, destaca la portalada de l’entrada que forma un petit pati entre aquesta i la façana. Joan Via Colomé i Dolors Civill Ferrer vingueren de Torrelles de Foix a viure aquí. La seva filla, Enriqueta Via i Josep Gonzalbo tingueren a Sònia i Joan.

LA MASIA* El topònim de la Masia deriva, simplement del fet que l’habitatge era això, una masia.

Durant un temps, la Masia fou dels Batlle, de Pacs.

Hi varen venir a viure el matrimoni de Cisco i Maria provinents de la Casota de Pontons, hi feien de masovers. Aquests tingueren tres fills: Ció, Antònia i Jaume.

Antònia es casà amb Càndid Campeny, de cal Cisteller (carrer del Pont, 1), Jaume es casà amb Agustina i anaren a viure a Vilafranca. Ció continuà a la Masia i es casà amb Joan, provinent de Gelida. Tingueren Jaume i Josep. El primer es quedà a la casa amb la seva dona.

Durant un breu temps, la família Cardenete visqué a la Masia fins que van traslladar-se a cal Cafeter (carrer del Pou Comú, 14).

Cap a l’any 1980 van decidir enderrocar la Masia tota vegada que estava molt deteriorada.

CAL SURIOL DEL PI / CAL SURIOL DE BAIX A uns 200m de cal Rei Sec

Possiblement hi residí un home amb el sobrenom de “rei” i que era prim. És una masia a dues vessants amb diferents cossos adossats, un mig metre més baix i que forma un continu amb l’edifici principal i dos coberts agrícoles. La façana principal té una petita finestra i un portal adovellat.

La teulada, que dóna aigües a la façana principal i a la posterior, és de teula àrab. Tot el conjunt està arrebossat, i l’edificació de la masia es remunta, aproximadament als segles xviii o xix.

L’han regentat diferents masovers, un d’ells, Josep Vendrell Vendrell, provenia de cal Suriol de Dalt: és la néta d’aquest, Rosa Vendrell, qui el 2013 viu a la masia.

177

CAL REI SEC Entre cal Suriol de Baix i Sant Pere Molanta

Masies

El topònim d’aquesta masia podria provenir del cognom Suriol, i “pi” faria referència a l’arbre que hi ha plantat al costat de l’habitatge.

Aquesta masia data de l’època dels carlins, aproximadament cap l’any 1730. Antigament era anomenada can Suriol del Pi. És un edifici de planta baixa i primer pis. Destaquen les petites finestres (algunes d’elles cegades) en forma d’arc de mig punt, situades a l’esquerra de la façana, formaven part d’un terrat que després esdevingué un colomar. Està format per tres edificis agrícoles, un d’ells annexat (cups i premsa) i dos separats (pallissa i corrals). Fa molts anys que és propietat del Marquès de Camps. Sempre hi han viscut masovers. Els últims van ser la família Torné que tingué tres fills, un dels quals continua cuidant la finca.

Barri de Mas Comtal Du el nom de la masia que l’encapçala, Mas Comtal, una masia que havia estat propietat dels comtes de Barcelona que la utilitzaven com a segona residència. Malgrat que el barri pertany al municipi d’Avinyonet del Penedès, s’ha volgut incorporar a aquest treball per la gran interacció que aporta al poble.

1 2

3

4

5

6

1

Mas Comtal

2

Cal Vicari

3

Cal Pere Romeu / Cal Romeu

4

Cal Joan Vicari

5

Cal Llarg

6

Cal Metge

MAS COMTAL Carrer de Mas Comtal, 1

180

Mas Comtal

Mas Comtal era una de les residències dels comtes de Barcelona i és aquest títol comtal el que dóna nom a la casa.

Es tenen referències de la casa des del segle ii, en ple període romà. Els viatgers podien descansar i abastir-se en aquest mas del que els calgués: aigua, menjar, medicines, recanvis...

En plena edat mitjana fou quan la casa passà a mans dels comtes de Barcelona, els quals la utilitzaven de segona residència. També regentaven terres de la zona.

Ja al segle xvi, la casa va passar a ser propietat de la família Ollé. A mitjans del segle xix, la pubilla de Mas Comtal, Eulàlia Ollé, va casar-se amb Jaume Milà, fill de la Gavarra (Avinyonet del Penedès). Des de llavors s’ha mantingut el cognom dels propietaris fins el matrimoni d’Albert Milà i Roser Ràfols que tingué quatre filles: Marta, Núria, Maria i Montserrat.

La masia fa uns cent anys, aproximadament.

CAL VICARI Carrer de Mas Comtal, 4 L’origen del topònim no se sap del cert, però podria estar relacionat amb algun vicari que hagués residit a la casa.

De cal Vicari n’eren fills cinc germans: Josep, Joan, Venanci, Emília i Maria Piñol Olivella. Josep es quedà a la casa, Joan es casà i construí cal Joan Vicari (carrer de Mas Comtal, 6) per anar-hi a viure, Venanci es va casar amb Maria Ràfols amb qui va anar a viure a la casa que s’anomenaria cal Venanci (carrer de Sant Antoni, 40), Emília va anar a ca l’Emília (carrer del Padró, 3) i Maria a cal Quatre Ulls (carrer de Milà i Fontanals, 4).

Més tard, Josep Piñol es casà i tingué dos fills: Joan i Josep. Aquest últim es casà amb Lola Olalla i van tenir dos fills: Pepe i Francesc.

CAL PERE ROMEU / CAL ROMEU Carrer de Mas Comtal, 5

L’origen del topònim prové del seu primer propietari, Joan Piñol Olivella. Joan era fill de cal Vicari (carrer de Mas Comtal, 4) i és per aquest motiu que la casa va adoptar el nom de cal Joan Vicari.

Joan Piñol Olivella es casà amb Josepa Oller Parladé i tingueren quatre fills: Pepita, Josep, Magdalena i Rossita. Magdalena, que feia de minyona a Mas Comtal (carrer de Mas Comtal, 1), es va casar amb Josep Mitjans Almirall i va anar a viure a cal Jaume Esteve (carrer de Puigsigró, 4); per la seva banda, Rossita es va casar amb Sebastià Carreras, amb qui es traslladà a viure a Sant Sebastià dels Gorgs. Pepita va quedar soltera i Josep es quedà a la casa i es casà amb Montserrat Escofet i tingué dues filles, Maria i Glòria.

181

CAL JOAN VICARI Carrer de Mas Comtal, 6

Mas Comtal

El topònim prové del nom del seu propietari, Pere Romeu Cartró, qui va arranjar un antic habitatge de dues estances. Després de dues generacions de Pere Romeu, els hereus van passar a dir-se Josep Romeu i la casa va esdevenir cal Romeu.

Al lloc on ara hi ha la casa hi havien hagut dos solars.

En un, el que dóna al camí, abans del 1885 ja hi havia construït un petit habitacle. El 1899, Pere Romeu Cartró, que havia vingut de can Cartró a fer de mosso a cal Capellades (carrer de Nostra Dona de Montserrat, 1), comprà el solar a Mas Comtal. Ell i Francisca Escofet van tenir tres fills: Teresa, Carme i Pere. Aquest últim, l’hereu, va casar-se el 1907 amb Filomena Sellarès Rigual i el 1912 van comprar el segon solar, que s’estenia de la casa fins on, anys després, hi hauria cal Joan Vicari.

Pere i Filomena van tenir quatre fills: Josep, Pere (bessó de Josep que va morir poc després de néixer), Balbina i Alfredo. Josep va ser l’hereu i qui va fer les reformes més importants a la casa (1944-1945) ampliant-la fins a deixar-la amb un aspecte molt semblant a l’actual.

Josep es va casar amb Josepa Sellarès Badell i va tenir dos fills, Josep i M. Dolors. Josep va quedar-se a la casa com a hereu, es casà amb M. Teresa Miret Calaf, de ca la Magina (carrer de Sant Antoni, 15), i tingueren dos fills: Rita i Josep.

Es desconeix l’etimologia del topònim, tot i que algunes fonts orals diuen que els seus propietaris eren alts i per això el nom de la casa esdevingué cal Llarg.

Francisco Olalla i Josefa Palomo, juntament amb els seus fills, foren l’última família en viure-hi. A partir de la dècada de 1940, la casa es destinà a allotjar les persones que treballaven a Mas Comtal durant la verema, ja que la casa passà a formar part del patrimoni d’aquesta masia.

182

Mas Comtal

CAL LLARG Carrer de Mas Comtal, 7

CAL METGE Carrer de Mas Comtal, 9 L’etimologia del topònim es deu al propietari de la casa, Joan Llach, metge del poble des de l’any 1983.

Joan Llach Vidal i Sílvia Amigó Cuscó, filla de cal Joan del Pont (carrer de les Cases Roges, 16), compraren el solar de la casa a Mas Comtal i hi construïren la casa, que s’acabà l’any 1997. Allà hi visqueren amb les seves filles Clàudia i Blanca.

Barri de Mas Comtal.

183

L’entrada de la masia de Mas Comtal.

Mas Comtal

Glossari C

184

Glossari

Cadiraire: persona que fa cadires, que en repara o que en ven.

Calvo Sotelo, José: (1893 -1936) Polític ultradretà espanyol l’assesinat del qual va detonar la sublevació militar i la Guerra civil espanyola.

A

Aiguardent: beguda obtinguda per destil·lació de líquids procedents de la fermentació alcohòlica de diverses matèries hidrocarbonades naturals.

Anselm Clavé, Josep: (1824 – 1874) fou un músic prestigiós de Barcelona el qual introduí el primer cor musical d’obrers a Espanya. També, fou un activista polític que participà amb els successos de la capital barcelonina. L’any 1843 i, en conseqüència, hagué de complir dos anys de presó. Avui dia, encara es mantenen vàries cançons, tan en català com en castellà, que composà, així “Els Xiquets de Valls”, “Les flors de maig” o “La Maquinista”.

Antoni Abat, sant: fou un monjo cristià que visqué entre el segle iii i iv, el qual inicià el modus vivendi de l’eremitisme. Se’l representa en imatges o escultures amb un porc i se’l considera el patró dels animals traginers, a més de tots els animals que s’usaven pel treball al camp.

Atzucac: carrer o camí sense sortida.

B

Bassa: qualsevol excavació o sot gros o petit que s’omple d’aigua, especialment el destinat a recollir l’aigua de pluja, que serveix d’abeurador, safareig o rentador, etc.

Batre: fer sortir, a cops (o amb algun altre procediment mecànic) el gra de l’espiga dels cereals o de la tavella dels llegums.

Borderia: casa de beneficència on hom adoptava els bords.

Boter: persona que té l’ofici de fer bótes, especialment de vi.

Capatàs (d’obra): cap d’una colla de treballadors.

Carboner: persona que es dedica al carboneig com a ofici.

Carreus: pedra tallada, emprada en la construcció de murs, de pilars, etc.

Cisteller: persona que fa o que ven cistells, i altres objectes de vímet, de jonc, etc.

Compte, Jaume: (1897 – 1934) fou un dels primers membres de l’Estat Català (partit polític independentista). Decebut amb les polítiques de Francesc Macià, va optar per decantar-se cap a unes idees revolucionàries independentistes.

Intentà formar els obrers i també fundà l’Editorial “Arc de Barà”, a Valls.

Concili de Trento: (1545 – 1563) és un dels concilis més importants per a la història de l’Església catòlica on es van discutir punts claus de la pràctica cristiana que actualment són herència dels acords a la ciutat de Trento. Aquesta celebració es convocà com a resposta de la Reforma Protestant de Martin Luter el 1517.

Creu de Massalliga: mil·liari romà que després esdevingué creu de terme. Situat en el camí que va a Puigcigró, donava nom també a una propietat dels Milà.

Creu del Padró: situada a l’entrada de Sant Cugat Sesgarrigues, construïda l’any 1940, que té inscrita la llegenda Recuerdo de la Santa Misión 1940. La creu té el centre quadrat i els braços en forma de flor de lis.

Creus de terme: estan datades, aproximadament, el segle x a Catalunya. Aquestes, es col·locaven als límits de les parròquies, de propietats privades o per delimitar els espais on hi havia enterraments a les esglésies per tal de fomentar la devoció dels qui la veien.

D

Dida: dona que alleta l’infant d’una altra dona.

Drapaire: persona que comercia amb draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig.

E

Eixida: espai clos i descobert a la part posterior o lateral d’un edifici i en comunicació amb aquesta.

F

Fassina: destil·leria d’aiguardent.

Favolins: planta molt semblant a la favera, però més petita.

Fil·loxera: insecte que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort. Els efectes de la fil·loxera són diferents sobre els ceps americans que sobre els europeus.

Folch i Torres, Josep Maria: (1880-1950) fou un novel·lista, narrador i autor teatral.

Fleming, Alexander: (1881-1955) biòleg escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1945. Va descobridor de la penicil·lina.

Fonda: casa pública on hom serveix menjars i dóna allotjament.

Francès, Guerra del: (1808 – 1814) també coneguda com a Guerra d’Independència Espanyola, fou provocada pels portuguesos, anglosaxons, francesos i espanyols.

Franco Bahamonde, Francisco: (1892 - 1975) fou un dels militars culpables de la Guerra Civil espanyola i, posteriorment, dictador autoproclamat, del 1939 fins el 1975.

García Hernández, Miguel Ángel: (1900 – 1930) militar del País Basc que va intervenir amb l’aixecament a Jaca juntament amb Germín Galán.

L’any 1930 fou executat per les seves idees i les seves accions republicanes.

Garriga: comunitat vegetal constituïda per plantes de fulla endurida i persistent entre les quals predomina el garric.

Guimerà, Àngel: poeta i dramaturg català, la seva obra extensa és notable com a punt d’evolució del romanticisme al realisme.

H

Hereu: persona que rep una herència, o només una part, per heretament, disposició testamentària o legal, a títol universal (drets i béns).

Hostal: casa on ofereixen menjar i allotjament per un preu mòdic.

I

Iglésias, Pablo (Pau): (1850-1925) fou un dirigent socialista espanyol fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la Unió General de Treballadors (UGT).

Isidre Llaurador, sant: sant pertanyent a la religió catòlica, patró dels pagesos. Era camperol i es dedicava a llaurar la terra.

185

Destil·leria: establiment on hom fabrica o ven destil·lats.

Galán, Fermín: (1899 – 1930) va néixer a Cadis.

Es va dedicar a la militància en el servei militar espanyol. Va ser un dels participants en el cop d’estat contra la dictadura de Primo de Rivera.

Va ser condemnat durant sis anys de presó a la muntanya de Montjuïc. Tot i això, quan sortí es veié obligat a reincorporar-se a la militància (un cop acabada la dictadura de Primo) i es posà al servei del Comitè Nacional Revolucionari on organitzà, juntament amb Ángel García Hernández la insurrecció a Jaca per instaurar la República a Espanya. Posteriorment a la fallida del pronunciament a Aragó, ambdós van ser sotmesos a Consell de Guerra i afusellats.

Glossari

Durruti, Bonaventura: (1896 – 1936) fou un sindicalista i revolucionari espanyol que lluità a favor de l’anarquisme. Durruti, prengué rellevància a la història espanyola degut al seu pes dins dels Fets de Juliol en la defensa de la ciutat de Barcelona enfront l’exèrcit franquista.

G

186

Glossari

J

Josep de Nazaret, sant: es considera l’espòs de Maria, la mare de Jesús de Nazaret. Era d’ofici fuster i ensenyà al seu fill la humilitat de la seva professió. Es tracta doncs, del pare terrenal de Jesús i se’l considera com el Sant patró de la família cristiana. També és per antonomàsia el patró de la bona mort, ja que es creu que morí en braços de la Mare de Déu i de Jesús.

L

Lasso, Gloria: (1922 - 2005) cantant, de nom real Rosa Maria Coscolín i Figueres. Començà la seva carrera al final de la Guerra Civil Espanyola cantant en sales de festa de Barcelona acompanyada del primer del seus marits, el guitarrista Guillermo Lasso. Després d’uns quants anys retirada de l’escena, el 1985 tornà a França per enregistrar un nou disc i reprengué la seva carrera, al llarg de la qual enregistrà un total de 180 discs.

Layret, Francesc: (1880 – 1920) fou un dels promotors més actius en l’impuls d’una escola municipal pública on les classes fossin en català. Juntament amb alguns membres de la Lliga Regionalista, l’any 1906 fundà el Centre Nacionalista Republicà. Tot i la seva vida compromesa amb la política, fou assassinat per un jove davant de casa seva.

Lleva del biberó: nom que reberen les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la Guerra civil espanyola.

Llogater: persona que fa ús d’una casa, d’un pis o d’altres habitatges, pagant-ne un lloguer.

M

Macià, Francesc: (1859 – 1933) fou un polític destacat que es vinculà, primerament, a la Lliga Regionalista. Tanmateix, se n’allunyà ràpidament al veure que les seves idees no s’apropaven a les del partit. L’any 1917 va haver-se d’exiliar a la Catalunya Nord ja que havia dirigit un intent insurreccional amb la col·laboració de membres de la CNT. Posteriorment, participà en la reunió de diputats de la Mancomunitat de Catalunya per establir l’Estatut d’Autonomia. Les posicions insurrecionalistes per la formació d’un estat català, el van portar a crear el partit Estat Català de caràcter separatista (tret de l’època que significava desprendre’s de l’estat espanyol i després, intentar negociar-hi). Macià, va ser president de la Generalitat de l’any 1931 fins la seva mort l’any 1933.

Masover: persona que explota un mas propietat d’altri i hi acostuma a residir- hi.

Masoveria: casa on habita el masover d’una propietat, amb les seves construccions accessòries, com quadres, corrals, pallisses, etc.

Milà i Fontanals, Manuel: (1818 – 1884) nascut a Vilafranca del Penedès, fou un dels protagonistes del segle xix més importants de Catalunya. Milà i Fontanals, destacà per la seva prestigiosa carrera literària que impulsà el moviment lingüístic i cultural de la Renaixença. Cal remarcar la seva contribució medievalista a la història catalana i a la dècada del 1860 la seva implicació en el procés d’unificació ortogràfica en la llengua catalana.

Misser: tractament donat antigament als doctors llicenciats en dret, civil o canònic.

Mola, General: de nom Emilio Mola Vidal (1887 – 1937), fou un del protagonistes importants de l’intent del cop d’esat de l’any 1936 quan bona part de l’exèrcit es va rebel·lar contra la República i que va desenbocar en la guerra civil espanyola.

Fou el General Mola que s’encarregà de gestionar les estratègies per aquest aixecament tan violent.

La seva mort encara no està del tot aclarida ja que morí amb el seu avió, a causa del mal temps, a prop de Vitòria.

Mosso: Persona que presta els seus serveis en una casa, terres, magatzem, establiment, etc.

P

Pams quadrats: a Catalunya els primitius patrons de càlcul de superfície es caracteritzaven per tenir un origen anatòmic (peus, colzes, etc.) i una base duodecimal (base 12), tot i que aquest valor variava segons el patró.

Pouer: ofici de qui es dedica a excavar i construir els orificis entesos com a pous.

Primo de Rivera: (1870 – 1930) fou el primer dictador franquista espanyol ideòleg del partit polític de la Falange Espanyola durant el regnat d’Alfons xiii. La seva dictadura, recordava a la de Mussolini, tot i això, destacà per ser moderada, conservadora i profundament anticatalanista.

Pubilla: dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.

Q

Quadra: districte que es pot trobar en el terme d’un castell.

R

Rabassa morta: contracte per al conreu semblant a un arrendament per a conrear-hi vinya.

Rabassaire: nom que rep la persona que conrea una terra amb contracte de rabassa morta.

Segadors, guerra dels: (1640 – 1652) degut a la guerra dels Trenta Anys (1818 – 1848) en la qual estaven involucrats estats monàrquics com Espanya i França, les contrades catalanes es veieren afectades pel conflicte. La guerra dels Segadors va implicar Catalunya, la monarquia d’Espanya i el regne de França. El resultat final, a partir del Tractat dels Pirineus el 1659, va suposar la pèrdua de territoris catalans i la seva invasió.

La part de Rosselló es veié obligada a sotmetre’s al rei de França.

Segona República Espanyola: el 14 d’abril de 1931 es proclamà a Espanya la Segona República Espanyola (1931-1939), que enderrocà el règim de la restauració borbònica iniciat amb l’arribada al tron d’Alfons xiii. El numeral “segona” s’utilitza per diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut coma Primera República Espanyola.

Sínia: màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal.

U

Unça: pes de valor molt variable, però que a Catalunya es calculava igual que a la dotzena part d’una lliura.

V

Vicari: eclesiàstic que assisteix un superior en les seves funcions i que el substitueix en cas d’absència Ventallols, Torre: recinte medieval que formava part de quatre torres que hi havia a l’anomenada Plana de Ventallols.

X

Xalet: casa petita, torre, generalment situada fora de la ciutat o als suburbis i envoltada de jardí.

187

Peó caminer: obrer que treballa en el manteniment i la reparació de carreteres i de camins públics.

Safareig: receptacle que hom omple d’aigua i serveix per a regar o per a rentar-hi la roba.

Glossari

Penell: peça lleugera de metall, en forma de sageta, de gall i altres, que pot girar a l’entorn d’un eix vertical empesa pel vent i serveix per assenyalar la direcció d’aquest.

S

Bibliografia 188

El carrer Sant Antoni. La primera casa que podem veure a la dreta és Ca l’Esquerrà.

Bibliografia Llibres:

Carmona, R. i Casas, L. (2010). Noms de cases i carrers antics d’Olesa de Bonesvalls: Institut d’Estudis Penedesencs.

Solé, J. i Miret, A. (2002). Sant Cugat Sesgarrigues al segle xx. Sant Cugat Sesgarrigues: Societat Coral El Raïm.

Margarit, A. (2001): La Família de Cal Peretes: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Solé, J. i Miret, A. (2002). La Torre de Sant Cugat Sesgarrigues, notes d’història contemporània. Sant Cugat Sesgarrigues: Societat Coral El Raïm.

Margarit, A., Solé, J. i Miret, A. (1999). Episodis de la historia de Sant Cugat Sesgarrigues: Martí Boada, M. Dia a dia núm. 101: Cal Pau Xic (octubre de 2011).

Sant Cugat Sesgarrigues: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Miret i Via, P. Dia a dia núm. 93: Ca la Magina (febrer de 2011). Sant Cugat Sesgarrigues: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Muñoz, J. (1986). L’Alt Penedès, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Puigcorbé, R. (1987). Toponímia Penedesenca: assaig etimològic. Alt Penedès, Vol.1. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.

Ollé Bartralot, A. Dia a dia núm. 97: Cal Cugadet (juny del 2011). Sant Cugat Sesgarrigues: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Piñol, C. Dia a dia núm. 94: Cal Benàncio (març del 2011). Sant Cugat Sesgarrigues: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Sancho, D. (2007). Sindicat Agrícola Cooperatiu de Sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat Sesgarrigues: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Solé, J. i Miret, A. (1998). La Serra, història d’una hisenda de Sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat Sesgarrigues: Societat Coral El Raïm.

Solé, J. i Miret, A. (1999). La Torre de Sant Cugat Sesgarrigues, notes d’història contemporània. Sant Cugat Sesgarrigues: Societat Coral El Raïm.

Solé, J. i Miret, A. (2000). Massalliga. Sant Cugat Sesgarrigues: Societat Coral El Raïm.

Via, E. Dia a dia núm. 92: La Serra Nova; (gener de 2011). Sant Cugat Sesgarrigues: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Documents originals: Padró municipal (1886, 1925, 1940, 1962, 1965): Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Empadronament del número de cases i veïns de Sant Cugat Sesgarrigues (12 de juliol de 1824): Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Carrers/ places (1893): Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Nuevo nomenclàtor (18 de maig de Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

1859):

Nuevo nomenclàtor (4 de juliol de 1860): Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

189

Solé, J. i Miret, A. (2001). Societat Coral El Raïm al segle xx i els seus protagonistes. Sant Cugat Sesgarrigues: Societat Coral El Raïm.

Bibliografia

Amigó, S., Forns, P. i Sancho, D. (2006). Sant Cugat Sesgarrigues de prop. Sant Cugat Sesgarrigues: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

190

Agraïments

Agraïments Agraïm a totes aquelles persones que ens han facilitat informació durant la recerca de l’origen dels topònims de Sant Cugat Sesgarrigues i/o que ens han dedicat part del seu temps.

També a l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues i als membres del jurat de la beca, en especial la representant de la biblioteca, Àngels Tenas Cuscó, la representant de la Societat Coral el Raïm, Assumpció Mitjans Piñol i als regidors Raül Casado Ruiz i Ramon Adan Alcaide. Agraïm enormement la seva ajuda i esperem no deixar-nos a ningú.

A

Ramon Adan Alcaide Rosario Abella Romero Antònia Admetlla Salvatella Montse Albet Noya Fèlix Atsarà Costa

D

Alfonso De la Cruz Salazar Nati Domènech Montserrat Maria Domingo Mitjans Soledat Duran Ollé Amadeu Duran Parellada Rosa Duran Parellada

B

Jordi Baldomà Montserrat Núria Banchs Montserrat Elisenda Bernet M. Carme Bertran Martí Quim Boada Boada Anna Boada Gómez Conxita Boada Ràfols Josep M. Boada Suriol Teresa Boada Vendrell Maria Rosa Bosch C

Cati Cabeza Jaume Calaf MitjanS Maria Teresa Calaf Mitjans Conxita Campamà Vidal Pere Campos Mingo Canals Carbonell Rosa Canals Carbonell Joan Capellades Fontanals Antonieta Carafí Via Pepita Carpena de Martí Raul Casado Ruiz Teresa Castellví Esteve Joan Chalé Bertran Jaume Clos Arall Pere Clos Rigual Rosa Clos Solé Arcadi Corominas Josep Costa Riba Rosa Costa Riba Rosa Cuscó Ferrer

E

Dolors Escala Moyés Feliu Escala Moyés Joan Escala Moyés Jordi Escala Moyés Rosa Escala Moyés Maika Esteve Cabeza Josefina Esteve Casanovas Trini Esteve Casanovas Àngels Esteve Casas Josep Esteve Esplugas Josep Esteve Fabré Josep Esteve Forns Enrica Esteve Miret Conxita Esteve Mitjans Dolors Estruga Aguilar Trini Estop F

Josep M. Farré Morist Fina Ferrer Alemany Anna Fincias Llenas Àgueda Fito Gómez Maria Forns Sardà Pilar Forns Antonio Freixedas G

Joan Galimany Manolo Gallego Salazar Josep M. Gras Fina Guardado Guillén Dolors Guilera Julve Josep Guixé Baiget Josep Guixé Planas

I

Quima Ibàñez Guardia Agustí Iglesias Ràfols Helena Iglesias Ràfols

Antònia Just Ventura L

M

Dolors Mallofré Montserra Joan Martí Martí M. Rosa Martí Bas Montserrat Martí Boada Teresa Mas Ferré Jaume Massana Ferrer Conxita Meda Albert Milà Mallofré Maria Teresa Miret Calaf Manuel Miret Casanovas Montserrat Miret Casanovas Cristòfol Miret Mussons Juanita Miret Mussons Pere Miret Via Modesta Miró Assumpció Mitjans Piñol Jaume Mitjans Piñol Núria Mitjans Piñol Pilar Montserrat Romeu Carme Mourullo Isabel Muñoz Reyes Maria Mussons Salvat O

Agustí Ollé Bartralot Josep A. Ollé Batet Carlos Ollé Casanovas Imma Ollé Escala Agustí Orta

Q

Nati Quintana Boada R

Helena Ràfols Gimeno Mercè Ràfols Ràfols Joan Ràfols Tusell Montserrat Ràfols Tusell Antonio Ramírez M. Rosa Raventós Sebastià Raventós Pascual Victòria Raventós Pascual Josep Maria Riba Joan Rigual Fontanals Josep Rigual Fontanals Teresa Rigual Fontanals Jordi Rigual Mitjans Lídia Rodríguez Ballester Angelina Roig Bricollé Jaume Roig Ventura Josep Romeu Sellarès Joan Romero Josep Rubio

Manuela Salcedo Nieto Maria Sànchez Planas Antonieta Sardà Travé Ramona Sardà Travé Jordi Simó Garcia Lluís Sisternas Montserrat Sivill Dolors Solé Joan Solé Bordes Marta Surià Esteve Juanita Surià Gual Assumpta Suriol Esteve Esther Suriol Esteve Joan Suriol Esteve Ramon Surroca Capellades T

M. Àngela Tenas Cuscó Miquel Tetas Cuscó Salvador Tetas Sànchez Joan Travé Almirall Àngels Travé Ràfols Àngels Travé Roig Rafael Trens Lloveras V

Joan Vendrell Carbó Maria Vendrell Duran Rafael Vendrell Ferret Francisca Vendrell Forns Josep Vendrell Tetas Maria Vendrell Urgell Pere Via Bertran Eulàlia Via Boada Josep Vidal Mill Lourdes Vidal Ollé

191

Imma Llenas Rafecas Joan Llopart Miret Roser Lozano Sànchez

Luci Padilla Menacho Maria Padró Antonio Assumpció Parera Colomé Anna Maria Parladé Garcia Marta Pascual Conill Joan Peret Freixedas Joan Planas Gustems Pepita Planas Esteve Jaume Planas Sardà Neus Planas Sardà Anna Maria Piñol Domingo Glòria Piñol Escofet Magdalena Piñol Ollé Ton Piñol Piñol Conxita Piñol Ràfols

S

Agraïments

J

P

192

Índex toponímic

Índex Toponímic

A A

D D

Agustí Boada, ca l’ 144 Agustí, ca l’ 91 Agustina, ca l’ 22 Agustí Nou, ca l’ 169 Alaió, ca l’ 53 Amador, ca l’ 134 Angeleta del Rei, ca l’ 141 Aranya, ca l’ 112 Assumpció del Po, ca l’ 47 Astasi, ca l’ 140

Daies, cal 118 Daniel, cal 26 Dida, cal 125 Discorra, cal 93 Dolores de Montargull, ca la 83 Domingo, cal 55, 112 Drapaire, cal 32

B B

Balbina, ca la 127 Baldiri, cal 26 Bar les Bigues del Penedès 25 Benach, cal 27 Biel, cal 114 Bòlit, cal 50 Bon Josep, cal 44 Boter, cal 158 Bruna, cal 86 C C

Cafeter, cal 158 Campaner, cal 79, 114 Capellades, cal 82 Carbassó, cal 48 Carboner, cal 92 Carolina, ca la 63 Carteret, cal 134 Casa de Masó 173 Caseta, la 172 Castellvina, la 175 Caterí, cal 106 Cebeta del Teix, cal 37 Cisco del Fuster, cal 134 Cisquet del Domingo, cal 54 Cisteller, cal 122 Cluca, cal 108 Coixet, cal 32 Corder, cal 113 Cristòfol Fabré, cal 131 Cugadet, cal 152 Cugat, cal 131

E E

El Bodegón 25 Elèctric, ca l’ 30, 124 El Pujolet 33 El Xalet 23, 162 Emília, ca l’ 36 Engràcia, ca l’ 144 Esquerrà, cal 156 Esteve, ca l’ 52 F F

Fabré, cal 131 Favolí, cal 105 Ferrer, cal 41, 55 Ferrer Coix, cal 112 Ferrer Vell, cal 36, 41 Flora, ca la 62 Forner, cal 42 Forner Nou, cal 43 Fuster, cal 139 G G

Gallofré, cal 123 Gaspardo, cal 100 Geniu, cal 111 Gil, cal 46 Gloriós, cal 126 Gran d’Olivella, cal 123 Grases, can 172 Grau, cal 33 Gravat de Montargull, cal 83 Guideta, cal 49 Guilera, cal 50, 110 Guixé, cal 93 Guixeró, cal 45, 50 Gustavo, cal 87

H H

II

JJ Jan, cal 138 Janes, cal 117 Jaume Bord, cal 31 Jaume de la Serra, cal 30 Jaumet del Rei, cal 74 Jaume Rosaris, cal 100 Jaume Esteve, cal 31 Jaume Fuster, cal 139 Jaume Guilera, cal 107 Jaume Pastor, cal o Jaume de les Cabres 87 Jepa, ca la 167 Jep de la Torre, cal 153 Jep Ràfols, cal 47 Joan de la Tona, cal 117 Joan del Pont, cal 24 Joan del Soi, cal 115 Joan del Ton de la Carme, cal 48 Joaneta, ca la 112, 157 Joanet del cantó, cal 57 Joan Gros, cal 70 Joan Massana, cal 114, 127 Joan Vicari, cal 181 Just, cal 146 L L La Bassa 42 La Casilla 26 La Granja 23 La Gruta 82 Laió, ca la 53 La Serra 174 La Serra Vella 174 La Tenda 78

M M

Madroneta, ca la 141 Magdalena, ca la 44 Magina, ca la 45 Majofre, cal 148 Mal Casada, ca la 44 Manifest, cal 167 Manuela ca la 70 Manuel, cal 166 Margarites, ca les 144 Maria del Corder, ca la 156 Maria de Porroig, ca la 123 Maria Esteve, ca la 75 Maria Rullu, ca la 79 Marquin Soi, cal 115 Marra, cal 109 Martí, cal 56, 176 Mascaró, cal 56 Mas Comtal 180 Mas de les Garrigues 173 Mas del Pons 173 Mas del Prat 79 Mas d’ovelles 47 Masia de l’Amell 174 Masia del Pont 173 Masia, la 176 Masover, cal 47 Matilde, ca la 117 Metge, cal 182 Mig Pubill, cal 90, 152 Milà, cal 140 Mill, cal 167 Milonges, cal 169 Mil Unces, cal 169 Mingo Grasset, cal 146 Minguet, Cal 56 Miquel, cal 109 Miqueló, cal 20, 50, 107

N N

Nastasi, cal 140 Nen Gran, cal 33 Noi de l’Isidre, cal 100 O O

Oliva, ca l’ 168 Orga, ca l’ 148 P P

Pa Blanc, cal 59 Panxa, cal 140 Pardalina, ca la 44 Parera, cal 75 Parladé, cal 78 Pasqueras, cal 21 Pastora, ca la 104 Pastoret, cal 158 Patsi, cal 86 Pau Anton, cal 40 Pau Baba, cal 22 Pau del Met, cal 113 Pau Fabré, cal 116 Pau Hortolà, cal 118 Paula, ca la 48 Pauló, cal 152 Pau Martí, cal 21 Pau Tetas, cal 117 Pau Vidal, cal 56, 79 Pau Xic, cal 23 Peix, cal 157 Pelluc, cal 45 Penya, cal 53, 127 Pep, cal 46 Pere del Xalet, cal 126 Pere Domingo, cal 156

193

Iaia Bel, ca la 44 Isabel, ca l’ 44 Isidret, ca l’ 21

Miqueló Guixé, cal 33 Miquel Paleta, cal 51 Miquel Tetas, cal 62 Miret de la Plaça, cal 78 Monjo, cal 104 Molí de Foc 175 Montserrada, ca la 153 Morero, cal 40 Moro, cal 44 Musiquet, cal 20

Índex toponímic

Helena, ca l’ 176 Hill, ca l’ 175 Hippisena, cal 114 Hostal de les Cases Roges 27 Hostal dels Milà de Ferran 27

La Torre de les Eres 124 La Torre de les Garrigues 173 La Torre del Gall 173 La Torre del Pubill Pagès 173 La Torre del Sr. del Metge 173 La Torre de Misser Pagès 173 Lau, cal 82, 83, 111 Leandro, cal 86 L’Escaleta 46 Llacuna, cal 48 Llarg, cal 182

194

Índex toponímic

Quatre ulls, cal 145 Quimeta, ca la 62, 70 Quintana, cal 131

La carretera principal i la creu del Padró de Sant Cugat.

R R Ramona, ca la 41 Ramonet, cal 53 Rei, cal 123 Reiet, cal 37, 41 Rei Gras, cal 176 Rei Sec, cal 22, 177 Riteta, ca la 146 Roja, cal 49 Romeu, cal 181 Rosaris, cal 105 Rosell, cal 111 Roseta del Cantó, ca la 57 Ros Paleta, cal 66 SS Sabater, cal 25 Sala de Cal Gallofré 123 Salvador de l’Antònia, cal 134 Sanjosé, cal 48 Sanyes, 118 Sec, cal 43 Segarra, cal 20 Sellarès, cal 52 Senallaire, cal 66

T T

Teixidor, cal 23, 74 Teresa Soia, ca la 52 Tetas del Pou Comú, cal 159 Tico, cal 114, 123 Tofolet, cal 100 Tofolet Petit, cal 107 Tona, cal 97 Ton de la Carme, cal 90 Ton de la Madrona, cal 141 Ton del Capellades, cal 92 Ton del Gil, cal 57 Ton del Jep, cal 32 Tonet de la Torre, cal 124 Ton Vidal, cal 51 Tori, cal 25 Torres, cal 115 Trist, cal 75 Tuies, ca la 57, 58 V V

Valent, cal 50, 54 Venanci, cal 59 Vicari, cal 180 Vicenç de l’Hermano, cal 91 Vicenta, ca la 138 Victòria, ca la 159 Vidal, cal 110 Vilanova, cal 147 Vil·la Carmen 23 X X Xacó, cal 54 Xamet, Cal 25 Xicarrot, cal 126 Xic del Pau Fabré, cal 67 Xic del Po, cal 145 Xinxola, cal 110

195

Q Q

Sense, cal 66 Serra Nova, la 166 Simbuca, cal 108 Sofia, ca la 70 Soia, cal 67 Solà, cal 74 Surià, cal 127 Suriol de Baix, cal 177 Suriol de Dalt, cal 172 Suriol del Pi, cal 177 Surroca, cal 106

Índex toponímic

Pere Romeu, cal 181 Peret de la Rosa, cal 86, 144 Peret de la Torre, cal 116 Peret del Domingo, cal 156 Peret del Sec, cal 104 Peretes, cal 79 Pere Tetas, cal 159 Petit, cal 92 Pitxot, cal 146 Plaça del Foment 26 Plaga Ferrer, cal 51 Po, cal 47, 75 Populari, cal 168 Porroig 24 Princesa, ca la 74 Pubill Guilera, cal 79 Pubill Oller, cal 105 Pulissena, cal 114 Pustinyós, cal 125

“Cap a una realitat que sempre hem tingut ben propera”

Aquest llibre constitueix una excel·lent eina per a qui vol conèixer més de Sant Cugat i es llegeix el llibre de dalt a baix, però serà igualment útil a qui es vulgui entretenir en un carrer o a aquell que, emprant l’índex final, tan sols vol fer una consulta puntual.

Tot plegat, una aportació a la història local i també al coneixement dels homes i les dones que d’una manera senzilla però constant en la seva vida diària van tirar endavant entre dificultats de tota mena -les petites grandeses i misèries de cada dia- aquest Penedès que ha arribat als nostres dies, aquest Sant Cugat Sesgarrigues que identifica a tots els seus habitants.