o
ISSN 1760-1398
N 94 - ABRIL DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY
CÒMICS – AVIONS - CONTE - RACÓ DE LES LLENGÜES - JOC – TEST
PARTICIPA!
Per Sant Jordi, fem 10 anys!
El dia 21 d’abril vine a trobar-nos al departament de català de la mediateca de Perpinyà. 42, av. de Gran Bretanya.
CELEBRA-HO AMB NOSALTRES!
INVITACIÓ lebrar els e c a m e d in Te conv la Llia s y n a 0 1 nostres el dia n a l a t a C a breri maig a e d 2 s e r c e m 15h . partir de les ar amb in t r e p s e ' l s Compartirà ompanyes! c i s y n a p com oració b a l ’e l a s à r Participa ! de la revista OSOS! R B M O N M US ESPERE
P.2
A partir de les 10h : • Lectura de contes • Tallers de manualitats • Parada d’àlbums de l’ APLEC
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat - mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París. Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr) Tiratge: 4000 exemplars. Mensual en català.
Il·lustració de la portada: Valentí Gubianas Escudé
Amb l’ajuda de:
FREDOLIC
Ah això? És un vell costum dels aviadors ...
Ui Fregolí... D’on sallen totes aqueixes creus sus del teu avió?!?
… marqui aquí les victòries!!!
… Cada cop que enganyi un client …
És interessant!
I doncs, me la compres o no aquesta poció?
El compte hi és… au, fins una altra!
Adiu, fins aviat …
Trad. Antoni, Antoine, Arnau, Faní, Hugo, Joan, Joana, Julien, Laurent, Marisa, Olivier, Rosa Maria i Wojciech (Llicència 1 d’Estudis Catalans)
P.3
CIÈNCIA
Adiu dimonis! Sóc la Sílvia, pilot de línia. Us dono la benvinguda a bord. Avui us anem a explicar perquè vola un avió. En el vol retrobem dues lleis físiques. • La 3a llei de Newton: quan un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos produeix una força igual i de sentit contrari sobre el primer. • El principi de Bernoulli: si una part d’un fluid es mou més ràpid que una altra, es genera una diferència de pressions. Per tant, si aconseguim que l’aire, que és un fluid, circuli a gran velocitat en un sol costat del cos, obtindrem una força generada per la pressió. Imaginem el perfil de l’ala d’un avió. A la part de dalt (l’extradós), el vent se mou a una velocitat molt més elevada que a la part de sota (l’intradós). Doncs hi haurà menys pressió en l’extradós i més en l’intradós.
Ja tenim l’avió en l’aire! Ara anem a veure quines forces actuen sobre l’avió.
La força de sustentació que generen les ales és sempre molt més forta que el pes de l’avió i l’empenta que donen els motors més potent que la resistència de l’aire.
La sustentació és produïda per la forma aerodinàmica de les ales i el principi de Bernoulli.
L’empenta la proporcionen els motors o les hèlices. La resistència és la força que s’oposa al moviment de l’avió dins l’aire. P.4
El pes de l’avió l’empeny cap a la terra degut a la força de gravetat.
A PUNT PER EMBARCAR? Cabina de pilotatge
Timó de direcció Reactor
Fuselatge
Alerons Ales
ALGUNES PARTS DE L’AVIÓ
Empenatge vertical Empenatge horitzontal
Dipòsit de combustibles dins les ales
EXPERI ÈN CIA Anem a fer una prova per entendre aquests conceptes. Si traiem la mà per la finestra de la votura en moviment es crea resistència. Oi que la sentiu? Proveu ara de posar la mà planera, noteu una disminució d’aquesta força. Manteniu la mà planera i corbeu-la una mica com una ala d’avió, què passa? Comproveu que intenta elevar-se! És d’això que en diem sustentació!
Fins aviat mainada! Ens tornarem a veure a les comandes de l’avió. Que tingueu un excel·lent vol!
Tren d’aterratge (entrat)
En vol, per al vostre confort, cal pensar que seu en altitud i que com més pugem, menys pressió hi ha en l’atmosfera. En els avions podem tenir mal a les orelles, sobretot durant la fase de l’aterratge. No és greu, però si patim grip o congestió pot ser més molest. Per evitar-ho hem de tenir en compte els trucs següents: • Beure molta aigua! Quan engolim, les trompes d’Eustaqui s’obren i regulen millor la pressió en les nostres orelles. A més és molt important perquè l’aire pressuritzat de la cabina és molt sec, endureix les mucositats i facilita la congestió. • Mastegar xiclet o menjar caramels durs! Quina sort, fa! És un remei més agradable que els medicaments. I és més fàcil pels menys de 3 anys: els bebès prefereixen el xumet o el biberó. • Badallar! I per això cal ser despert durant l’aterratge puix que quan dormim empassem menys saliva. Això permet de mantenir una pressió regulada en l’orella mitjana, i evitar de tenir mal.
Text de la Sílvia Hernández Fernández
P.5
1 0 aniver s a ri è
Les històries de
Kalitai
(abril 2002)
Les enquestes de la bianka del número 32
fins al número 31
(febrer 2005)
(gener 2005)
fins al número 49
del número 1 Hem seguit les seues anècdotes del número 1 (abril 2002) fins al número 47 (juny 2006)
e
2005
Fa u del nú fins al nú
n
1r
e íod p er
Abril 2002
B
2
per ío d
FREDOLIC Amb nosaltres des del 1r número!
(agost 2006)
Mil Dimonis petit format de 24 pàgines. Coedició amb occitans, bretons, bascos i corsos.
Mil Dimonis gran format de 26 pàgines. Coedició amb occitans, bretons, bascos i corsos.
Oc 2 Juny 2009
.
MIL DIMONIS EN XI F RES:
Més de
1 milió de pàgines en català, impreses i d P.6
1732 pàgines redactades en català
Arriba
Per molt s a nys PITX I LLEMEC I les seues bestieses ens fan riure molt des del número 49 (agost del 2006)
Amb la Lluïsa
Compartim el seu dia a dia des del número 92 (gener-febrer del 2012)
BIZÚ
ctubre 2009
Novembre 2011
Maig 2011
La portada de Mil Dimonis és il·lustrada per artistes professionals
un viatge fantàstic úmero 60 (agost 2008) úmero 69/70 (juny 2009) Enigmes i experiències del número 27 (setembre 2004) fins al número 59 (juliol 2008)
Passem de 3000 a 3500 exemplars mensuals
Projecte de Club dels Dimonis
r
3
e d o í r e p Novembre 2010
Abril 2012
Número especial 10 anys, imprès a 4000 exemplars
Mil Dimonis gran format de 8 pàgines. Edició catalana pròpia.
El nou format és, disponible en línia a la pàgina web de l’APLEC: www.aplec.cat
10.000 lectors mensuals
difoses
250 pàgines de jocs editades
300 articles
ba a 3500 mainatges cada mes (Del CP fins a la 5a)
P.7
CONTE
Els menaires de llops L’estany vespilleja sota la lluna, sol se sent el crit del xot i el vent blinga el cim dels arbres. El foc s’acaba d’aturar. Al reparo d’una bardissa, en Galderic dorm. Somia. Somia valls assolellades i verdoses, rius transparents on la truita s’agafa a mà sota els rocs; descuida la neu i la fred. El crac d’una branca que peta el desperta de sobte. Dret sul cul, els ulls encara emboirats de son, albira un home: «Mitjanit passada, això sí que és estrany!». El pastor, car n’és un, se descorda lentament la capa pesada que li cau a terra. «Quina idea més barroca de se despullar amb una fred que pela!», se pensa el nostre jove amic. Mes l’home no en ten prou amb això. Descorda d’un a un els botons del seu gec de pell, se passa pel cap la brusa de tela grossa, deixa caure les calces sobre els mitjons de llana i els esclops que deixa un xic més enllà i, plegant-ho tot ben plegat, ho posa sota un roc. Mi-te’l aquí en calçotets de franel·la, a punt per se banyar. En aquest moment de l’any l’aigua és geliua. En Galderic se’n sap pas avenir! Mes el seu estranyament se tranforma en estupor quan el pastor se treu la darrera peça de roba i que, així mateix, després de se recollir un minut, se signa i capbussa dins l’estany. L’atravessa. Quan torna a aparèixer, de l’altre band, en Galderic cuida cridar d’esglai. El pastor ja no ten res més d’humà! Pèls, ullals, garres li han creixit: és un llop gris, camallarg que fita la nit amb uns ulls fosforescents. Un escamot de llops se li ha ajuntat, i tots plegats s’enfonsen a salts i bots bosc endins. Ben entés, ningú no s’ho creu, ningú llevat de la Nineta, mes la Nineta n’està enamorada i en Galderic no treu pas mal a la convèncer. És així com, cada nit que Déu fa, se’n van a cercar el llop. Atalaien. Vaja! Diguem més aviat que és pretext a aquelles moixaines atrevides que bescanvien tots els amants del món Ara, en una beatitud que no cal dir, les broques del rellotge van girant, quietes. De cop la Nineta ven blanca, se desfà de l’estreta del company i, tot tremolant ensenya a l’altra riba, una forma, un quelcom que remena i que s’assembla fort i mort a «UN LLOP!». «UN LLOP!». En un cinc sec en Galderic és dret. Prou és el mateix, el reconeix Tot just si s’han revinguts que, d’un bot prodigiós, l’animal salta dins el corrent i neda cap a ells, s’eixuga a la vora, i no hi ha més rastre de la bèstia; torna a ser un pastor nu i tremolant que cerca a les palmentes els seus vestits sota el roc. Se torna a vestir i, xiulotejant, les mans a les butxaques, agafa el sender cap a les primeres cases. Aquest cop els nostres dos festejaires se guardaren el secret: belleu van comprendre que era donat als ulls innocents i als cors purs d’entrellucar el que el comú dels mortals tot just si gosa imaginar. Tanmateix, una xerradissa o altra degueren fer, puix que, a casa nostra, una llegenda deixa entendre que és així que els pastors esdevenen llobaters. Si vos agrada passejar sota l’estelada vora l’estany de Noedes, qui sap? Belleu descobrireu la clau de l’enigma.
P.8
Conte extret de: "Històries de plomes i pèls" Llegendes d'aquí Cerdanya - Capcir - Alt Conflent (2001)
Il·lustració: Anna Clariana
RACÓ DE LES LLENGÜES Sabies que... El dia de Sant Jordi, el 23 d’abril és el mateix dia que van morir els grans escriptors Shakespeare i Cervantes? L’escriptura ha estat inventada fa 5000 anys a Sumer (l’actual Iraq). És un dels fets més importants de la humanitat. Estela del codi de Hammurabi en escriptura cuneïforme.
Els textos i la literatura sempre han donat importància i prestigi a les llengües. Les biblioteques on els homes han reunit els escrits han constituït veritables tresors de la humanitat, per la quantitat de cultura i de coneixements acumulats. Biblioteca d’Alexandria (300 anys abans de Crist): 700 000 volums Biblioteca nacional de Catalunya (des de 1907): 3 milions de volums Biblioteca del Congrés als Estats Units (24 d’abril 1800): 138 milions de documents Biblioteca nacional de França (des del 1537): 13 milions de volums
En català, s’editen cada any 9000 títols nous. Avui dia, l’escrit ha passat també a la dimensió virtual amb els sms, els mails, els i-books. El català, és la 15a llengua més utilitzada a internet.
Les nostres llengües –català, italià, occità, francès, espanyol...– s’escriuen des de fa més de 1000 anys. El català té una de les literatures més velles d’Europa, amb grans escriptors. Ramon Llull al segle XIII va escriure llibres de ciència i faules de reflexió. Joanot Martorell el 1490 és l’autor de la gran novel·la de cavallers Tirant lo Blanc.
Solament una molt petita part de les 6000 llengües del món disposen d’escriptura. I únicament 6 llengües històriques s’han escrit sense interrupció fins avui dia: Sànscrit i xinès des de fa 4000 anys. Persa, hebreu, grec i tamil des de fa 3000 anys.
Els diferents sistemes d’escriptura: Relaciona cada escriptura amb la seua llengua. A. Hindi - B. Xinès - C. Llatí D. Grec - E. Tamazight (Berber) F. Jeroglífics - G. Àrab
l cornelio lf sullae felici dictatori vicus lacifund
P.9
En aquell moment l’home no havia anat a la lluna.
Quan Hergé va escriure «Tintín a la lluna», trepitjar aquest astre era pura ciència ficció. I bé sí, ja ho sé.
Ah sí? Ja ho saps tot
Ara t’expliqui,
això tu?
el primer home que va caminar damunt la lluna era un astronauta americà…
És clar!
Ei, si vols te dic el seu nom: és en Buzz el llamp!
P.10
Trad. ABF
JOC EL DIA DE SANT JORDI, PATRÓ DE CATALUNYA TAMBÉ ÉS EL DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE! Com es llegeix a cada època? Posa un nom a sota de cada imatge i ordena-les de la més vella a la més recent (de l’1 al 5). ROTLLOS DE PAPIR - PERGAMÍ - LLIBRES - E-BOOK - TAULETES D’ARGILA
__________
__________
____________
________
_______
ETS HIGH-TECH?
1 3
Quants sms envies cada dia? a) 2 b) 10 c) 200
El teu darrer joc funciona amb... a) La Game Boy Nintento, pensi... b) La Wii, és clar, va ser el primer interactiu c) La nova Play Station Vita!
5
2
TEST
Has desitjat el bon any a les teves amistats amb... a) Cartes manuscrites i segells b) Un sms col·lectiu c) Postals digitals
4
La tele la mires... a) A casa dels avis quan hi vas b) Al televisor del saló c) A la pantalla plasma connectada a internet i al satèl·lit
Per a què el fas servir el teu ordinador? a) Per fer un treball de classe b) Per espiar vídeos i enviar missatges c) Per tot! Parlar, llegir, treballar, comprar, jugar...
• RESULTATS: Majoria de a) Te costarà obtenir el teu B2i. L’electrònica no és lo teu, apolit, al segle XXI tindràs menester de ser una persona brancada! Majoria de b) Per tu la tecnologia és una eina que fas servir quan en tens menester però tens altres interessos i ocupacions dins la vida. Majoria de c) Cap dubte, ets high-tech! Massa i tot belleu! Mira que han aparegut les primeres malalties tecnopatològiques! Ei, que hi ha un altre món que el virtual!
P.11
PITX I LLEMEC N’hi ha una mala fart! Pluja, vent, fred! Quin temps tan podrit! En puc pas pus del mes de febrer!!
Pff!!
Tens pla raó! Triga el bon temps! M’agradaria fer vacances al sol, però ens ho hem gastat tot per Nadal!!
Fan rebaixes a les agències de viatge “low cost”. Per internet costa dos cops menys!! Au, endavant! Fes les maletes!
I bé, justament! ...
Al sol, eh?!! Genial el teu viatge!!
Cool! Ara anirem...
Què tens encara!!? ...
Un vol “air crash”, meitat de preu, amb ruta via el Pol Nord, per fer-nos arribar a Madagascar, amb reserves de carburant mig plenes, és pas un viatge amb rebaixa, és una estafa! Calla!!
Trad. MAP