N 103 - MAIG DE 2013 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY
ISSN 1760-1398
o
PARTICIPA - AMB LA LLUÏSA - PITX I LLEMEC - JOCS - CONTAMINACIÓ
PARTICIPA! Aprenen català amb l’APLEC A MILLARS... Els dilluns al matí comencem amb un "Bon dia!". Entre jocs, contes i cançons els infants de la maternal s'inicien al català. De la manera més lúdica possible i, sempre a través de la llengua oral, la mainada aprèn les bases de la comunicació i les tradicions del nostre país. Aquests aprenentatges es fan a través de contes tradicionals (i no tan tradicionals), activitats com ara la mímica o el teatre i moltes cançons, poesies i jocs de dits que permeten iniciar-se ràpidament a l'ús de la llengua. És un moment de diversió que s'allarga durant la setmana a través de les activitats complementàries que fan els mestres i l'inestimable ajuda de les mainaderes que, en gran part catalanoparlants, tornen a fer els jocs i les cançons amb els infants. Sílvia Orti
A COTLLIURE... A la maternal de l'escola Jules Ferry les tradicions catalanes no passen de llarg. Primer vam aprendre i escenificar la llegenda de la Senyera. Ara ha estat el torn dels vestits tradicionals. La barretina, les vigatanes, el davantal, la faixa, ... ja no són cap secret per aquesta mainada, que dia a dia demostren llurs habilitats lingüístiques. Propera parada: La Sardana.
A L’ESCOLA PABLO PICASSO DE PERPINYÀ, TASTEM PASTANAGUES En el marc d’una sessió de lectura, la mainada ha tastat pastanagues a l’escola. Va ser una activitat divertida i sobretot gustativa on vam poder donar cos a la lectura del conte “Bon profit senyor conill” de Claude Boujon. Tot llegint el llibre els nins i les ninesvan poder enraonar deleque s mengen els m l e animals de la història però esp també del que tenen costum ells de menjar a casa. A més d’insistir sobre la importància de tenir una alimentació sana, hem pogut apreciar la verdura tastant pastanagues; els alumnes van fer els conillets a classe i de fet, es van regalar! Joana Leroy
Amb l’ajuda de:
P.2
Una publicació de:
Els cursos de català de l’APLEC a les escoles són finançats per les comunes, el Consell General i la Regió.
Amb el suport de:
Antoni Casals Il·lustració de la portada: Sophie Giraud Gonzales Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París. Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.
Trad. ABF
P.3
Î S
D IGUI AL LO HE
El telèfon és segurament amb l’ordinador, l’instrument que més ha marDurant molt de temps el telèfon és u cat el passatge a una nova època: la de la comunicació. Aqueixa capseta cionalment blanc en els films de Holl roig entre el president dels amb pantalla és avui dia inseparable de la vida quotidiana. Els tres quarrts dels habitants del planeta tenen un telèfon mòbil. N’h hi ha més de 6 mi-Units i el de la Unió Soviè liards! Als països d’Europa, hi ha més telèfons que habitants. I comptant un quadrant circular amb que segurament, entre lectors de Mil Dimonis, i molts escolars, no tots cal fer girar per marcar ca número de l’abonat a qui en teniu un! Compta, tu mateix, quants n’hi ha dins la teua família, entre car. Un auricular individua fixos i portàtils. una altra person Telèfon vol dir el so (fono en grec) que ve de lluny (tele en grec). Entre tar la conversa. el 1876, quan va ser inventat i el 2013, el telèfon ha conegut una evoluUn segle després ció extraordinària. En poc més de cent anys, els aparells que ens permeteclat per marcar ten de comunicar a distància han canviat de manera radical. ros, la tècnica s’a modernitzen. Fina Alexander Graham Bell i fil, però connectats a una base fixa. el primer telèfon (1876)
Al principi, el telèfon era un embut en el qual calia parlar i un altre embut per apropar a l’orella. Els primers telèfons connectaven solament dos aparells. La primera centraleta (manual) per interconnectar diferents línies data del 1878. P.4
Hollywood: capital americana, i mundial, del cinema. Unió Soviètica: reunió de Rússia, Ucraina, Letònia, Lituània, Belorus… en un sol estat entre 1922 i 1989.
O L L A H DIG A ELLO
un aparell negre i després gris, exceplywood i s Estats ètica. Porta forats que da xifra del es vol trul permet a na d’escol-
s, amb el r els númeaccelera i els aparells es alment, s’inventen els aparells sense
TECNOLOGIA
O A CI
OL Á
El telèfon mòbil representa una revolució: tothom pot portar-ne un a la butxaca i ser connectat en permanència a tot arreu. Se popularitzen als anys 1990. Avui els telèfons són de pantalla tàctil, fan fotos i films, envien missatges, serveixen de GPS, capten tele... N’estem als telèfons de quarta generació (4G). Llur avantpassat és el talky walky americà del anys 1940.
Diverses persones entorn del 1850 van arribar a transmetre el so de la veu a través del corrent elèctric (Antonio Meucci, americà d’origen italià, Elisa Gray, Thomas Edison). Però és el nordamericà d’origen escocès Graham Bell el primer que va fer enregistrar oficialment la patent de la descoberta. EL PRINCIPI DE FUNCIONAMENT La transmissió de la veu se fa gràcies al corrent elèctric (per fils doncs) i mitjançant el micròfon que transforma les vibracions del so en impulsos elèctrics. A l’altre costat del fil, un altaveu torna a transformar els senyals elèctrics en so. Els telèfons mòbils en lloc de l’electricitat fan servir les ones de ràdio com suport de transmissió. Text de l’Alà Baylac Ferrer
P.5
REPORTATGE
LA POL•LUCIÓ QUE RESPIREM
Per poder viure, l’ésser humà necessita entre 10 000 i 15 000 litres d'aire per dia, uns 12 a 18 kg d’aire! La composició normal de l’aire és del 78 % d'azot (N), un 21 % d'oxigen (O) i un 1 % d'altres gasos. La concentració d’aire pol·luït és més important en ciutats amb moltes votures, camions, calefacció d’edificis… o a certs moments on no bufa el vent o famolta calor. Si es considera que hi ha contaminació de l’aire és per la presència de gasos (monòxid de carboni (CO), òxids d’azot (NOx) i sofre (SO2) o ozó (O3)). Els pol·luents atmosfèrics poden ser d’origen natural (emissions volcàniques, llamps…) però també provenen de les activitats de l’home: transports, indústria, calefacció de les cases, crema de deixalles o emissions de gasos dels animals (els pets!)... Aquests factors contribueixen a destruir la capa d’ozó que protegeix la Terra dels ultraviolats, els raigs nocius del Sol. Actualment existeix la possibilitat de vigilar i mesurar la qualitat de l’aire que respirem. Uns aparells registren minut rere minut les concentracions de
P.6
“Smog” a Linfen - Xina
pol·luents que no sempre són del tot invisibles. Sovint llur presència es fa evident a través d’una “boira” que es pot distingir sobre la ciutat. La Xina és el país més contaminat del planeta! Si Pequín registra 250.000 nous vehicles per any, Linfen és el centre de la indústria carbonera. Els habitants no veuen mai el sol i la presència constant de “smog”, boira que es forma a les àrees industrials i símbol de pol·lució, tan sols permet una visibilitat a pocs metres. Pica els ulls i el canyó dels tres milions d’habitants cobrint-los d’una fina capa negra. Captador per mesurar la qualitat de l'aire
Text de la Míriam Almarcha París
SUDOKU
JOCS
MITJÀ
FÀCIL
CERCAMOTS Reunint les lletres del mateix color, trobaràs 2 mots de 6 caselles, 2 mots de 7 caselles, 2 mots de 8 caselles. Totes aquestes paraules surten en aquest Mil Dimonis.
F
F
R
B
T
È
A
A
A
L
C
L
L
I
Ò
T
Q
D
R
E
N
E
N M
A
E
U
I
I
S
L
A
S
N
A
N M O
T
S
A
L
Per als Dimonis més experimentats, a veure si sabreu desxifrar aquests missatges sms i encertar l’endevinalla!
tar vaig es t u m n Amb u em va t e r c e s i el seu r. explica ir, ig sent a v o n m Jo res l que e e t o t però sé va dir. bat de Has tro ? parlem
qui
F + d 20 ml n ys q m’tltzn, i n n+ ls kstllr M’hn ft 1 v i qn m’nfln m fg 1 frt d trbllr N sc jgdr d bs qt, xò sc 1 spclst fn t pnt Gf’m s vs d vtg i vs mb cmpt q nt pnx!
Solucions a www.aplec.cat
quí va a , i n o im Adiu D inalla: dev una en
P.7
PITX I LLEMEC
Trad. MAP