MD N°126 - Gener, Febrer, Març del 2018

o

del

2018 - 2€

el número

-

abonament:

10€ l’ any

ISSN 1760-1398

n 126 Gener-febrer-març

CòmiCs

-

floCs

de

neu

-

els

Calendaris

-

JoCs

PartiCiPa!

} _ !

L A V A N R A C {_

Ce1 arrels Cassanyes - PerPinyÀ

reserva la data del 21/04 pel sant Jordi infantil.

T’esperem a partir de 16h a la plaça Aragó de Perpinyà al costat de la paradeta de la Llibreria catalana.

* * *

Amb l’ajuda de:

P.2

Una publicació de:

ha arribat el Calendari 2018!

A cada mes correspon una pàgina, a cada dia una casella.

Per fer-lo més teu pots • Inscriure les teues dates a recordar a més de les que ja s'hi troben • acolorir els dibuixos

Espertinar Conta contes Taller de roses

JoC ConCurs!

Enguany el tema dels dibuixos és fruita i verdura de temporada.

• Quins productes reconeixes a cada mes?

• Quins són a fora de temporada?

Amb el suport de:

Il·lustració de la portada: Carles Ballesteros Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Míriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Impremta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 4600 exemplars.

Bimestral en català.

}

Traducció de Maxime Bussy i Sara Estel (Llicenciatura de Català)

P.3

Com ComPtes el te

la mesura del temps no és universal. no manera. Cada civilització s’inventa el seu dividim en dies, setmanes, mesos, anys i s sant-se en les fases de la lluna. un altre m l’any: quan Comença? l’any no sempre ha començat el dia 1 de gener. Els primers que veuen avantatge a uniformitzar el principi de l’any són l’Imperi germànic i Portugal (al segle 15).

Al 1563, Carles IX el fixa el 1er de gener. Vol ser un homenatge a Juli Cèsar que havia fet començar el calendari* al 1er de gener en lloc del 1er de març (en 46 aC**).

quant dura?

El matemàtic i astrònom grec sosigen d’alexandria (1er segle aC) calcula que un any té 12 mesos i 365 dies i un quart. És la base del nostre calendari, anomenat gregorià del nom del papa Gregori XIII que el reforma en 1582.

Calendari xinès el calendari tradicional xinès també és basat en els cicles de la lluna i comença en 2637 abans l’era cristiana. Ara sem en 4655. L’any nou xinès és la segona lluna nova després del solstici d’hivern (cap a Nadal).

L’emperador Huang Ti va fixar que el temps se dividia en cinc cicles de 12 anys amb noms d'animals –any de la rata, del bou, del tigre, del conill, del drac, de la serp, del cavall, de la monina, del gall, del ca i del porc– combinats amb els cinc elements: fusta, foc, terra, metall i aigua. el 16 de febrer 2018 ha començat l’any nou xinès que enguany és l’any del ca de terra.

* Un calendari és una taula que visualitza els dies, setmanes i mesos que passen durant tot un any. Ve del llatí calendae que era el nom del primer dia del mes pels romans. ** aC vol dir «abans de Crist». És el temps abans de l’era cristiana que comença a partir de la naixença de Jesucrist.

P.4

SOCIETAT

emPs ?

tothom compta dies i anys de la mateixa sistema. Per saber el temps que passa, el segles. molts pobles compten el temps bamètode és en funció del moviment del sol.

Calendari musulmÀ els musulmans comencen a comptar el temps a partir de l’hègira (la fugida del profeta Mahomet) en 622 del calendari cristià.

El Mil Dimonis de gener 2018 si fos venut als països àrabs seria datat de 1439. els dies festius Un any musulmà té 12 mesos de 29 o 30 dies, és a dir 354 o 355 dies.

En el nostre calendari d'origen cristià, en el muÉs basat en els cicles de la sulmà i en el jueu la setmana compta 7 dies. Déu Lluna. hauria creat el món en 6 dies i s'hauria reposat el 7è dia com diuen la Bíblia i l’Alcorà. En memòria, aquest 7è dia és dedicat al repòs i a les celebracions religioses per qui vulgui. És el divendres per als musulmans, el dissabte per als jueus, el diumenge per als que segueixen el calendari d'origen cristià.

Calendari Jueu en el calendari jueu els dies de la setmana corresponen als sis primers números ordinals (1er, 2n…). El primer dia és diumenge i el darrer, sàbat.

L’any 1 del calendari marca l’inici de la creació del món per als hebreus, és a dir 3760 abans l’era cristiana: ara sem en 5778. l’any jueu comença a la primera lluna de tardor, al setembre-octubre.

Jo els ga am b di pàg es a l a ina 6!

Text de l’Alà Baylac-Ferrer

P.5

JOCS

bimaru Com s’hi juga?

• Els nombres indiquen el nombre de caselles ocupades per un vaixell a cada línia i cada columna.

• Els vaixells no es poden tocar entre ells, són completament envoltats d’aigua, aquí representada per la X. • Els nombres encerclats et diuen quants vaixells són amagats en el joc.

els dies

sudoKu

Completa amb els noms dels dies que manquen dins cada llengua: El dia ve del llatí dies. En anglès day. La lluna és moon en anglès. En el món anglosaxó el diumenge és el dia del sol, sun en anglès. monday - samedi - dimarts - viernes - mardi dimeCres - dominGo - divendres - Jueves diumenGe - miérColes - Jeudi - dissabte sunday - lunes català

anglès

francès

espanyol

dilluns tuesday

martes

Wednesday merCredi diJous

thursday friday

vendredi

saturday

sÁbado dimanChe

Completa amb els dies de la setmana: dilluns - dimarts - dimeCres - diJous divendres - dissabte - diumenGe El dia de la Mercuri és ………………………..

El dia de la Lluna és ………………………..

El dia de Júpiter (Jovus en llatí) és ………………………..

El dia del Senyor, del mestre (Dominus en llatí) és .....………..

El dia de Mart és ………………………..

El dia de Venus és (Vèneris en llatí) ………………………..

El dia del sàbat és (setè dia en hebreu) ………………………..

P.6

flquet de neu

NATURA

°C

aerosol* + vapor d’aigua = cristall** formació d’un prisma hexagonal

-0

Creixement irregular amb branques

temperatura + amuntegament de partícules = noves formes

Cada floc és únic

la temperatura i la humitat condicionen les ramificacions del floquet tots els flocs tenen un punt comú: una estructura de base hexagonal els floquets de neu no són gotes de pluja gelades!

*L’aerosol és una partícula de pols, pol·len, productes químics, bactèries, fragment de roca, cendra… **El cristall de gel pesa massa per flotar dins l’aire.

A mesura que cau va creixent gràcies a altres partícules de gel. ***Snowflake en anglès significa floc de neu.

Text de la Míriam Almarcha París

L’americà Wilson bentley, també conegut com a «snowflake »*** és el primer que fotografia flocs de neu (1885).

Amb més de 5000 fotos s’avisà de la infinitat de formes.

P.7